Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45132 | Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estacio-del-nord | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. MASATS, Joan (2001). L'estació de la RENFE, una joia que es deteriora a passos de gegant; dins EL Brogit; periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar; 245, abril de 2001, pp. 24. | XIX | L'edifici sembla estar en bon estat de conservació. La presència de pintades la desfavoreixen. Tanmateix a proximitat de la boca del túnel, es conserva una torre tronco piramidal, construïda amb pedra i impermeabilitzada amb morter, que servia per abastir d'aigua la locomotora de carbó i un canvi d'agulles en molt bon estat de conservació. | Edifici a quatre vents, destinat a estació de ferrocarril des dels seus orígens. És de planta rectangular, construït amb maó, i la coberta a quatre vessants, de teula plana. Té planta baixa i pis. A la façana principal que dóna a la via, destaca una marquesina de forja que ocupa tota la llargària, sustentada per cartel·les metàl·liques o biguetes de gelosia. Les façanes tenen una composició simètrica segons eixos verticals. Totes les obertures estan adintellades, emmarcades amb un regruix de motllura simple que forma un arc rebaixat, i amb una falsa clau al damunt com a element decoratiu. Totes les portalades són de fusta i doble fulla. Algunes obertures han estat tapiades. D'altres conserven les portes i part dels vitralls d'origen. A la façana posterior de l'estació, arran de terra es poden veure les carboneres amb la reixa de ferro. A la façana nord-oest de l'edifici, entre la finestra i la portalada, es pot llegir el nom de l'estació. Es tracta d'un plafó de rajols ceràmics de color blanc (16 x 4), emmarcats per una sanefa lineal de color blau marí i al damunt pintat el nom 'Castellbell y Vilar' i al dessota, 'Monistrol'. Tant la separació exterior entre la planta baixa i el pis com el coronament superior de l'edifici és amb cornisa. | 08053-35 | El Borràs | L'any 1856, la Companyia del Ferrocarril de Saragossa a Barcelona, construeix la primera estació, que comença a ser operativa a partir de l'any 1859, amb la línia de Manresa. L'edifici actual tal i com el coneixem avui dia, va ser construït l'any 1913 per l'empresa Ferrocarrils del Nord. Entre els anys 1892 i 1957 l'estació va servir de terminal del Cremallera de Montserrat. Coneguda originàriament amb el nom de Monistrol-Montserrat, al seu darrera s'agafava el tren cremallera que permetia l'accés a Montserrat. A l'Arxiu Municipal es conserven peticions adreçades a l'administració pública sol·licitant que la seva estació portés almenys el nom del municipi i no només el de Monistrol, ja que els viatgers en arribar quedaven desconcertats. El dia 25 de juliol de 1953 es va produir un greu accident, amb un balanç de vuit morts i diversos ferits. El cremallera encara va funcionar uns quants anys, i finalment el 12 de maig de 1957 va ser clausurat. Les locomotores i els cotxes van romandre als dipòsits i cotxeres de Monistrol-Vila fins que l'any 1972 es van subhastar. Les vies i el ferro del pont que creuava el riu Llobregat i altre material divers, va ser venut com a ferralla. | 41.6285900,1.8688200 | 405775 | 4609158 | 1858 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45132-foto-08053-35-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està situada a l'est de la població. Per ella circula la línia Barcelona - Manresa - Lleida. S'hi aturen els trens de la línia R4 de Rodalies de Catalunya.L'Ajuntament de Castellbell i el Vilar té com a projecte l'adquisició de l'antiga cantina de l'estació amb l'objectiu de recuperar-la com espai de cafè i venda de tiquets a més de convertir-la en un museu sobre la història del Cremallera de Montserrat, a partir de l'arxiu fotogràfic que té l'Ajuntament i dels diferents elements que aportaran l'Associació dels Amics del Cremallera.També hauria de servir de punt de partida de varies rutes de senderisme. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||
| 45141 | Viladoms | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viladoms | VALLS i PUEYO, Joan. Viladoms, 928-2018. Del poblat ibèric a la masia catalana. Treball inèdit. | XVII-XX | L'aspecte actual de l'antiga masia de Viladoms és fruit d'un llarg procés històric amb diverses ampliacions i transformacions. La masia, situada al sud d'un petit turó dominant la zona de migdia, s'ha mantingut i renovat dins les diferents ampliacions. El cos antic era de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes. La coberta era a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. Aquesta s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats en planta baixa pel portal d'entrada i dues finestres als costats; en la planta pis tres balconades ; i a les golfes per tres ulls de bou. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben treballada. A la dovella central del portal es pot veure inscrit l'any 1857. Segurament fou la darrera reforma que patí la façana. Actualment no s'utilitza aquest accés, que connecta directament amb el barri d'entrada de l'antic mas. Les reformes posteriors han estat força respectuoses amb l'arquitectura tradicional de la masia i es poden veure voltes de pedra, volta catalana de maó pla, un aiguamans i boixes i restes de l'estructura del que havien estat tines. | 08053-44 | Viladoms | La primera referència documentada data de l'any 928, on s'esmenta a'Villadolmos'. El mas de Viladoms, era en temps medieval una quadra o feu independent que es trobava a cavall entre els termes castrals de Castellbell i de Vacarisses. Es desconeix quan o com es va constituir com a feu independent dels castlans de Castellbell i dels de Vacarisses. Probablement es tracti d'alguna concessió graciosa als cavallers cognominats Solà, oriünds del mas Solà de Rellinars. El 1118 se signa una convinença entre Berenguer de Montcada i Carbonell de Castellet, per la que aquest es feia càrrec de la castlania del castell de Vacarisses, tal com ho havia tingut el seu antic castlà, el difunt Arbert Mir. El 1139, en un document on s'esmenta que el castell de Muntanyola era de la potestat de l'església de Santa Maria de l'Estany, citen els censos que cobraven en diversos indrets, entre els quals dues pernes pel mas Viladoms. L'any 1234, Berenguer de Viladoms fou testimoni en un acte signat per Ramon de Castellet i la seva esposa Sança. El castlà major del castell de Castellbell fan donació al prior del monestir de Santa Maria de Montserrat de tot el dret que tenien sobre les aigües del riu Llobregat al seu pas pel terme de Castellbell i el Vilar, amb la facultat de construir molins a les lleres del riu. El 1304, Jaume de Solà lloga per tres anys les terres del mas Viladoms a Ramon d'Ullastrell, veí de Manresa. En el cas de que Elisenda de Villa Ulmorum, filla del difunt Guillem de Viladoms, que era hereva i propietària del mas, es casés amb el consentiment de dit Solà i dels propis amics d'Elisenda en el termini dels tres anys establerts, no tindria efecte aquest tracte d'arrendament. Sabem que a Viladoms es cultivava o es comerciava amb safrà, ja que Pere de Viladoms va fer donació l'any 1305 a Pere de Prat i a un tal Guillem, ambdós veïns de Terrassa, de 'totum meum cabessiam safranii quam habeo in mansum de Viladoms'. L'acte fou corroborat per Berenguer de Castellbell. L'any 1307, Ramon d'Ullastrell defineix a Jaume de Solà tot el mas de Viladoms, 'quem me dedistis ad laboracionem ad certum tempus'. Això vindria motivat pel fet de que Elisenda de Viladoms s'havia casat amb Romeu de Noguer, encara que ben aviat es van divorciar. Jaume de Solà, ciutadà de Manresa i senyor del mas de Viladoms, del terme del castell de Vacarisses, per una part, i Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, per altra, van nomenar l'any 1308 Felip de Prat, de Manresa, i Guillem Poch, de Sant Fruitós de Bages, com a àrbitres en la qüestió que mantenien per raó del mas Viladoms. L'octubre de 1308, Romeu de Noguer, de Castellfollit del Boix, confessà a Jaume de Solà, ciutadà de Manresa, i a Elisenda, filla pubilla del difunt Guillem de Viladoms, que restava satisfet de tots els compromisos que havia contret en el moment d'entrar en el mas Viladoms, en el temps que va durar el seu matrimoni, i que ara calia que li restituïssin a causa del divorci, ratione divorcii celebrati vel celebrandi inter me et vos dictam Elicsenda. Romeu de Noguer confessà el 26 d'octubre de 1308 haver cobrat de mans de Jaume de Solà 100 sous que restaven del que aportà al mas. En un capbreu de 1441 Pere Viladoms declara la propietat del mas. Al 1500 el propietari és Joan Viladoms. La seva filla Joana, es casa amb Miquel Gall, germà de Pere, amo del veí mas Gall. Miquel adoptarà el cognom de l'esposa. El mas continuarà en mans dels hereus que s'aniran succeint. L'any 1666 la propietat és de Valentí Viladoms i posteriorment del seu fill. Al XIX consta un Jaume Viladoms i Marsal (1814-1879). Ja en el segle XX, l'amo era Josep Maria Pons i Viladoms. L'any 1947 es ven a Pilar Cardellach i Oleart juntament amb 3 ha. de regadiu, 15 de conreu de cereals, 13 de vinya, 3 i 15 ct amb arbres fruiters i 84, 66 àrees de terres ermes. En morir, deixa finca i terres a l'Opus Dei, organització a la qual pertany actualment el mas. | 41.6152500,1.8881900 | 407369 | 4607656 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45141-foto-08053-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'interior hi ha una capella en funcionament.Darrera la casa hi ha el turó de Viladoms, on s'han detectat estructures i gran quantitat de restes ceràmiques que podríem situar entre els segles VI i I aC. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45143 | Meandre del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/meandre-del-castell | AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL VILAR (2015). Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Castellbell i el Vilar. Text refós de 25 de juny de 2015. BOLÓS, O.; VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans. Vol. I. Ed. Barcino. Barcelona BORRÀS, A. (1980). Els ocells de la comarca del Bages. Aproximació al medi humà i cultural de la comarca. Ed. Montblanch-Martin. Granollers. MORATÓ, Jordi (1990). Influència del riu Llobregat sobre les aus migratòries. Dins periòdic informatiu El Brogit. Núm. 116, pp.12 a 14. Ed. El Brogit. Manresa. SANCHEZ, Pere (1997). El meandre i el seu entorn; dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 203, juny de 1997, pp. 12 i13. | Meandre format al riu Llobregat en el seu pas per Castellbell i el Vilar, amb una superfície de 27 hectàrees, formant un arc de gairebé tres-cents-seixanta graus. Aquesta zona queda delimitada des del Pont Nou de la carretera B-122 que va de Terrassa a Castellbell i el Vilar, fins a l'altra banda del cingle on s'alça el castell del municipi, en la zona coneguda com el Grauet. Hi desguassa la riera de Rellinars, en una zona amb una gran solera de pedra, que va ser aprofitada en temps passats per a construir-hi un pont conegut amb el nom de Pont Romà o Romànic i del qual les excavacions en un futur pròxim haurien de desvelar-ne els seus secrets. Durant la segona meitat del segle XIX, l'home va intervenir en aquest espai natural per a construir-hi el canal i la presa de la colònia tèxtil del Burés, sense que actualment suposi un impacte ambiental greu. En aquest espai humit hi trobem una gran diversitat d'ambients, tant faunístic com botànic a més a més d'actuar com a corredor biològic entre el massís de Sant Llorenç de Munt i el de Montserrat. La vegetació de ribera hi està molt ben representada amb alberedes i salzedes (hàbitat d'interès comunitari 92A0). Destaca també el tamariu (Tamaris sp.) i el freixe de flor (Fraxinus ornus), considerat molt rar a Catalunya. A la riba interior del meandre, s'hi desenvolupen canyissars amb boga i canyars resultat dels dipòsits de sediments que arrossega el riu. La fauna hi està molt ben representada. És un indret molt important per espècies migratòries i com a biòtop - pont entre el litoral i l'interior de Catalunya. Per molts animals és un lloc idoni per descans o per reproduir-se. El bernat pescaire (Ardea cinerea) té una nombrosa població durant tot l'any, però també hi crien espècies com el blauet (Alcedo atthis), el cabusset (Tachybaptus ruficollis), i molts d'altres. No és difícil veure-hi corb marí, agró roig, el martinet blanc, la polla d'aigua o algun astor aprofitant la gran quantitat d'aliment que té a disposició. La llacuna que s'ha format a l'interior, és lloc de repòs o de reproducció per diversos amfibis, limícoles, anàtids, ràl·lids, ardeids, destacant la tortuga de rierol (Mauremys leprosa). | 08053-46 | Castellbell i el Vilar | El grup ecologista l'Alzina fa uns anys va realitzar una actuació prop de la resclosa, amb el resultat de la formació d'una llacuna nova situada a la llera dreta del riu. També va dur a terme diverses actuacions com la reforestació d'espècies arbòries autòctones, l'arranjament d'una antiga gravera, i una de les més importants va ser la desviació del col·lector de salmorra. | 41.6391700,1.8673600 | 405669 | 4610335 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45143-foto-08053-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquesta zona hi ha alguns equipaments d'aguait de fauna que s'han anat malmetent i la corresponent senyalització, indicadors de prohibicions de pas a vehicles, etc.Antigament es coneixia amb el nom del revolt. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45144 | Turó del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-marques | CASTELL, Carles; MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2013). Diagnosi i valoració dels espais lliures. Castellbell i el Vilar. Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. EL BROGIT (1994). Més de 500 signatures en defensa del Turó del Marquès; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 6-7. | Està afectat per una pedrera (del Sufí) | El turó del Marquès és una elevació de 358 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Castellbell i el Vilar. A la riba dreta del riu Llobregat al seu pas pel Burés. Destaca la seva geomorfologia, de forma piramidal que el fa un indret de gran valor paisatgístic. Pel costat d'obaga el rega la riera de Marganell; per solella ho fa el torrent dels Abadals. Ambdós desemboquen al riu Llobregat per la seva llera dreta, que transcorre per la part oriental del turó, on el riu forma un meandre on s'aixeca el castell, en un costat, i l'església de Sant Vicenç, amb els camps del castell, a l'altre convertint-se en un reducte per a la fauna salvatge i un corredor natural. Per la banda més occidental queda unit amb el turó del Pinsà amb 321 metres d'alçada. Per la banda del solell i especialment a la cara sud, presenta una amplia cinglera, on els escaladors hi han equipat una via ferrada que supera el cingle en el seu punt de màxima alçada. Si bé antigament els seus vessants marjats, eren plantats de vinya, ametllers i oliveres, actualment és una zona boscosa, amb predomini de pi blanc, i un sotabosc molt dens. On es localitzen nombroses barraques de pedra seca i varis forns de calç, degut als grans afloraments calcaris, testimoni del passat històric del municipi. Per la cara nord, es pot observar l'impacte deixat per una antiga explotació de pedra, coneguda amb el nom de la pedrera del Sangrà. És precisament en aquesta zona d'obaga on hi ha una gran riquesa d'espècies arbòries i arbustives que la fan única. Destaca per exemple el freixe de flor (Fraxinus ornus), amb exemplars que poden tenir uns cinquanta anys, que ocupa unes 5 Ha per sobre de la riera de Marganell i a la dreta mateix de la pedrera. Aquesta comunitat conviu amb l'auró negre i el roure, i arbustos com el Rhamnus alaternus o el Viburnum tinus. En direcció a l'obaga del Santó, hi ha un hàbitat ric en espècies arbòries excepcionals com l'auró blanc, la pinassa, el roure, la servera, algun exemplar de pi roig, i en direcció a la font del Pinsà, nombrosos exemplars de ginebró, fet també excepcional ja que és l'únic indret del municipi on se n'han localitzat. En la majoria d'indrets només s'hi localitza càdec. També s'ha localitzat matollar de Buxus sempervirens , bardissa amb roldor i arboçars i màquies amb barreja d'alzina i roure. | 08053-47 | Turó del Marquès | Al seu cim s'hi ha instal·lat la senyera, visible des de bona part de la comarca. L'any 2011 s'organitza per primera vegada la Transenyera, una cursa competitiva i popular, que any rere any rep més adeptes, per la seva duresa però també per la bellesa del paisatge per on transcorre. Al voltant del turó s'hi organitzen caminades populars i l'escalada. L'accés a la via ferrada, batejada des de l'any 2014 com a 'La Cinglera del Resistent', degut a l'ampliació de l'antic Pas Ferrat del turó del Marqués, consta de diversos trams que superen o flanquegen el cingle, a més de l'antic pas. Per accedir-hi es fa, a partir del Burés, travessant el pont Vell en direcció a la Fassina. Un cop travessats per sota la via del tren i el pont de la C-55, a mà esquerra, s'inicia un sender que puja dret cap el cim del turó. Els equipadors (Joan Frontera, juntament amb Esteve Frontera, Ramon Riera, Joanet Frontera) en col·laboració amb l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, decideixen batejar les noves instal·lacions de la via ferrata amb el nom de 'La Cinglera del Resistent', en memòria de que el poble va ser un reducte de resistència més enllà de l'Onze de Setembre de 1714. Mercès a la recerca històrica realitzada per Joan Valls i Genís Frontera, s'ha pogut documentar que el Municipi va ser una guarnició d'interès estratègic que des del segle XV vigilava el pas sobre el riu Llobregat, controlant el pont i el camí d'accés a les ciutats de Manresa, Cardona i Berga; i evidentment cap la Cerdanya i França. A més a més el castell dominava la ruta més bona d'ascens als monestirs de Montserrat. Així doncs, durant la Guerra de Successió, Castellbell i el Vilar es convertirà en un dels reductes de voluntaris catalans que defensaven la Catalunya revoltada i escometien les tropes borbòniques que intentaven pujar des del Vallès o pel Llobregat. Quan Barcelona cau l'11 de Setembre, Cardona i Castellbell resisteixen. Dies després Antoni Desvalls dissolt els voluntaris catalans i es retira a Cardona, sense poder impedir que els borbònics comandats pel marquès de Montemar puguin apoderar-se del castell de Castellbell i de les vies de comunicació. El 18 de setembre se signa la Capitulació de Cardona. Com a municipi integrat dins la 'Ruta 1714', el mes de novembre de l'any 2013 l'Ajuntament presenta la festa dels Resistents per l'any 2014, emmarcada dins dels actes del Tricentenari. En aquest turó, al peu de la pista forestal que baixa del Pinsà hi ha la pedra rodona, que dona nom a una llegenda. | 41.6415700,1.8504300 | 404262 | 4610620 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45144-foto-08053-47-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es va protegir pel seu valor paisatjístic i natural i la presèncie d'especies com el freixe de flor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||
| 45145 | Alzina del camí del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cami-del-puig | <p>VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), A Temes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015).El Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Castellbell i el Vilar: Zenobita edicions.</p> | <p>L'alzina (Quecus ilex subsp. Ilex) del camí del Puig està situada per sobre del camp de futbol, a mà esquerra pujant per l'antic camí que mena des de la masia cap el nucli urbà del Borràs. El camí s'inicia a partir de les antigues corts dels bens, que ara fa cantonada amb el carrer de Joaquim Borràs. Queda tallat per la plaça del Rei i l'avinguda de l'Esport i degut a la urbanització més moderna del sector cal anar a buscar el carrer dels Bastoners fins al capdamunt, on a mà esquerra torna a comunicar-se amb el camí que puja fins la masia del Puig. Dessota no hi ha cap tipus de vegetació arbustiva ni enfiladisses típiques com l'arítjol. Mesura uns 12 metres d'alçada total per 12'6 metres de capçada, per 2'05 metres de volt de soca i 1'53 metres de volt de canó. El tronc està protegit per tres bancs de fusta, disposats en triangle, que permeten reposar al caminant, alhora que gaudir de les magnífiques vistes de la muntanya de Montserrat. Creix lleugerament inclinat. Des de ran de terra fins a la creu mesura 1'5 metres. L'escorça és fosca i clivellada, sense ferides. Per sobre de la creu neixen dues branques potents que es van bifurcant (0'95 i 1'28 metres de diàmetre) formant la brancada actual que dona forma a una capçada regular i arrodonida, amb les branques inferiors penjant, amb la qual cosa dona la sensació de que hagin d'anar a tocar al terra. Les fulles més tendres tenen un marge dentat i punxant. L'anvers és de color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és el gla, amb les escames de la cúpula no punxants. L'alzina floreix als mesos d'abril o maig i les glans maduren al començament de la tardor.</p> | 08053-48 | Camí del Puig | <p>Les alzines, com a element natural sovint destacable han estat emprades com a fites o com a referents de delimitació d'una propietat. En el cas del mas del Puig en tenim varies referències com el que es pot llegir en un acte de capbrevació celebrat a la casa que el marquès de Castellbell, Josep Amat i Junyent tenia al carrer Manresa, a Monistrol de Montserrat, el 3 de gener de 1727: 'Lo Honorable Francesc Puig, pages y de present Batlle de la parroquia de Nostra Senyora del Vilar, sufraganea de la parroquia de Sant Vicens de Castellbell, del bisbat de Vich... que ell dit confessant te y posseheix tot aquell mas vulgarment dit lo mas Ferran a hon dit confessant fa sa continua habitacio y residencia, juntament ab altre mas dit lo mas Torras, dirruhit y desabitat, y á dit mas Ferran unit, y aglevat (...) E termenan (...) y pujas en dret dalt fins que troba un marge de terra ahont hi há fitas, seguint lo peu de dit marge, y puja fins que arriba á un serradet ahont hi há fitas, y des de ditas fitas trenca dret baix fins que hi há una paret ó marge ahont hi ha un forn de cals, seguint dit marge ó paret travessant lo dit comellar de oliveras (...) y vassen cai avall fins que troba una bassa que alli és, y de dita bassa discorre fins baix á un torrent que hi há una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que hi ha unas fitas (...). Per altra banda, a les Llibretes del mas Puig del Vilar, es pot llegir un dels tractes realitzats pels amos en el mes d'octubre de 1877, en què permeteren que fos arrencada l'alzina més gran de la seva heretat, anomenada l'alzina del Manresà, de la qual varen fer-se 50 quintars de llenya: 'En lo añ de 1877, al mes d'octubre, an arrencat la alsina mes grosa de la aretat, que sen deÿa la Alsina del Manrresà, la comprada la sogra del Carnise que abuÿ acsistex, que se diu Marti, ÿ lo preu 34 duros, ÿ 3 de arrencarle, tenia 18 pams de bol a un pam de la soca, de la soca que queda enganxada al capdeball del cano; sen ja arrencada, si estaren part de dos dias, 3 homas estallan ÿ tirani barias barrinades, ÿ en surtiren 50 quintas de lleña'. Però també es documenta de l'any 1908, els carboners de Marganell coneguts com els Gasparons que van fer 45 càrregues de carbó 'al capdemun de la nostra Ubaga', aprofitant la fusta d'unes alzines i roures vells.</p> | 41.6315600,1.8645200 | 405421 | 4609493 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45145-foto-08053-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'un espècimen autòcton de la zona i per tant, molt més resistent als incendis que no pas el pi. La fusta de l'alzina s'ha emprat tradicionalment per a fer carboneig. El creixement d'aquest arbre perennifoli és molt lent, i per tant produeix una fusta extremadament dura i compacte, molt apreciada per a fer eines per treballar la terra i fusteria (boter, mestre d'aixa, fuster...). De l'escorça se n'obtenen tanins que serveixen en l'adoberia, però també és apreciada la mel mono floral. Les alzines prop de les masies han estat molt apreciades en temps on hi havia bestiar, perquè els glans eren emprats per donar de menjar als porcs. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45150 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros | La bassa està neta i l'aigua raja continuadament. | Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell. | 08053-53 | Camps de Sant Jaume | El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera. | 41.6505800,1.8137600 | 401222 | 4611661 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45153 | Font del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pinsa | L'indret és encara accessible, però la font, amb l'abandonament dels horts, la font està quedant engolida per la vegetació. Per altra banda, s'ha detectat la presència de canya de Sant Joan. És una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Està considerada per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, per la seva capacitat de desplaçar la vegetació nativa. Per la seva robustesa, un cop instal·lada s'expandeix a una gran velocitat i redueix la capacitat de desguàs dels rius i rieres. Un cop abandonats els conreus, aquesta planta no té cap obstacle que l'impedeixi expandir-se. | Font situada a l'obaga del Santó. S'hi accedeix des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell en direcció a la pedrera del Sangrà i un cop passat un revolt molt tancat, entrar cap el bosc resseguint el camí de la font del Pinsà. El camí travessa l'obaga fins a entrar al turó del Pinsà. Es tracta d'un indret de gran valor paisatgístic tant per la diversitat faunística com per les espècies vegetals. Hi ha varies torrenteres que acaben desguassant a la riera de Marganell al capdavall. Algunes de les espècies més interessants són, el freixe de flor, el ginebró, el marfull, el cirerer d'arbós, l'arç blanc, la servera, l'auró negre a més del pi que hi neix espontàniament. El sotabosc és ric i dens amb gran quantitat de plantes enfiladisses. Trobarem al mig del camí un gran bloc de pedra caigut ja fa anys de la paret de pedra que hi ha per sobre mateix. Allí hi ha un gran nombre de ginebrons. Un cop deixats enrere, cal resseguir el corriol a mà dreta, molt estret i dens degut a la vegetació que aprofita la humitat de la fondalada i ja en un revolt, travessarem l'aigua provinent del naixement de la font que baixa cap baix al torrent. Ens enfilarem per un corriolet reforçat per un mur de pedra seca, que transcorre paral·lel a la rasa. Està senyalat amb una filera de pedres i mig tapat per l'heura hi ha a primer terme una bassa que dos metres de fondària per una amplada similar. Està excavada a la roca i reforçada per la part davantera amb pedra del lloc, com si es tractés d'una tina. A l'interior s'hi ha deixat una escala de fusta. S'observa també un indret amb canya de Sant Joan (Arundo donax), probablement plantada pel propietari dels horts dels voltants. Deixat a mà dreta la bassa, al fons, arran de la paret de pedra i terra, a 1,45 metres d'alçada, neix la font, que raja permanentment. Originàriament se li va construir un regueró o conducció paral·lel a mà dreta, retallat a la pedra on s'hi va disposar una doble filera de teula per protegir l'aigua de les fulles i terra que conduïa fins a la bassa. Aquesta, en la seva part superior també tenia un sobreeixidor que retornava l'excés d'aigua al rasot. | 08053-56 | Obaga del Santó | 41.6437600,1.8359200 | 403057 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45153-foto-08053-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45154 | Font de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-foranca | Surgència procedent d'una cinglera, a la llera esquerra del torrent de les Pasteres, en el raval de les Comes. S'hi accedeix pel camí que puja cap a cal Miquel, a mà esquerra d'un revolt cimentat per evitar que els vehicles de la casa rellisquin en temps de pluges. Allí comença un camí que va resseguint el torrent, fins arribar a una zona on la mateixa cinglera ha patit diversos esfondraments. La vegetació és la característica d'un lloc ombrívol, i en llocs on regalima aigua amb carbonat càlcic, com les roques, les parets, les fonts, o coves. Destaquen les molses i la falzia (Adiantum capillus-veneris L.) Per sota del cingle, hi ha una cova originada per l'erosió de l'aigua que hi sorgeix. Fa uns anys es va aixecar un mur de pedra collat amb morter de calç, deixant només a mà dreta una petita obertura a la qual s'hi ha d'accedir arrossegant-se pel terra. L'aigua es va canalitzar col·locant-hi un registre amb una portella de ferro. Per sota, a mà dreta mateix, un petit tinell de pedra per a posar-hi el càntir i una aixeta de bronze que permet regular el cabal de l'aigua. Aquesta cau en una pica que sobreseeix directament al torrent. | 08053-57 | La Foranca | Carles Cornadó va recollir per transmissió oral que en aquest indret, durant la Guerra Civil s'hi havia amagat una persona. El mateix Valentí Ribera, de cal Batlló, del raval de les Comes li assegurava que si mai tornés una guerra, ell s'hi amagaria. | 41.6451200,1.8822200 | 406915 | 4610979 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45154-foto-08053-57-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45157 | Font de l'Alba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba | Font situada al torrent de l'Alba, en el límit dels municipis de Marganell i Castellbell i el Vilar. Per accedir a la font cal pujar per la carretera que mena al veïnat de Sant Cristòfol del terme de Castellbell i el Vilar en direcció a la Calcina. Allí deixant la casa a mà dreta, cal baixar per una pista forestal que mena directament al Solell de la Barraca. Un cop arribats al revolt que travessa el torrent de l'Alba, cal endinsar-se per un corriol que ressegueix la llera dreta del torrent fins al capdamunt, on hi ha la surgència, en el crestall natural del terreny i un banc amb respatller de pedra d'1,30 metres de llargària per 0,40 de seient. La vegetació és de caràcter mediterrani, però amb molts elements submediterranis, com acostuma a passar en les zones més obagues. Així doncs, el pi blanc, es troba associat al roure, a l'alzina i marfull. Es tracta d'un broc metàl·lic enfonsat cap dins el marge, per on raja l'aigua sense fi. Per protegir-lo s'hi ha col·locat una llosa de pedra plana foradada: D'aquesta manera l'aigua surt neta. Al voltant de la surgència, i juntament amb l'herbassar i algun que altre peu de galzeran, hi ha presència de capil·lera o falzia verda (Adiantum capillus-veneris). És una falguera molt característica amb els pecíols i els raquis molt prims de color negre, que acostuma a fer entre els 20 i els 50 cm d'alçada. | 08053-60 | Torrent de l'Alba | 41.6253400,1.8283300 | 402397 | 4608842 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45157-foto-08053-60-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La falzia negra o capil·lera, s'ha emprat des de l'antiguitat per combatre la pèrdua de cabell i en medicina, contra la tos. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||||
| 45164 | Bauma del torrent de l'Avellà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-torrent-de-lavella | VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | Es desconeix perquè no s'hi ha fet cap intervenció arqueològica. | Jaciment documentat de forma casual a partir de la troballa en superfície de ceràmica que Valls (2011) diu 'datables del període neolític, 5000 - 2000 abans de la nostra era'. La troballa es produí en una bauma formada sota una cinglera del torrent de l'Avellà, que desguaça a la riera de Marganell. Es troba entre les terres del Brunet i les del Santó o Les Canyelles. | 08053-67 | Torrent de l'Avellà | Troballa casual feta per excursionsites. | 41.6512700,1.8445100 | 403784 | 4611703 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45164-foto-08053-67-2.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La visita al lloc no va proporcionar noves troballes de ceràmica en superficie. En tot cas, aquest jaciment no es troba a la carta arqueològica del Departament de Cultura de la Generalitat, fet que caldria subsanar. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45179 | Avenc del Pere Carlí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pere-carli | Cavitat natural integrada a l'antiga vinya del Pere Carlí, localitzada en el solell del marge dret de la costa de la Cabrida (aigües avall) i sobre de la font de l'Alba. Aquest avenc es trobava integrat al marge d'una paret de pedra seca, respectant la cavitat i el petit pou que s'hi obre, perquè en temps de pluges es converteix en una surgència que expulsa durant dies les aigües infiltrades en un carst. Actualment, la paret de pedra seca que l'envoltava s'hi ha esfondrat sobre seu, però el forat encara és visible i s'omple i brolla aigua. | 08053-82 | Costa de la Cabrida | 41.6250800,1.8292700 | 402475 | 4608813 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45179-foto-08053-82-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 45186 | Molí de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lalzina | BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Barcelona: Ketres editora. SANTAMARIA NOT, Ramon (2015). Un monument al nostre poble: el molí fariner de Ca l'Alsina; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 397, febrer de 2014, pp.12 VALLS i PUEYO, Joan. El molí de l'Alzina. Inèdit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/02/el-moli-de-lalzina.html | XV-XX | El molí de l'Alzina es troba situat al vessant meridional de la riera de Marganell, en una zona d'obaga coneguda com a bosc del molí. Es tracta d'un molí del tipus B segons la tipologia de Bolós (1993). És a dir, amb bassa però sense pou. Pren l'aigua de la riera i arriba a la bassa per una canalització soterrada que passa per sota l'atri del molí. La bassa té una capacitat d' un milió set cents mil litres. Només té paret construïda en forma de 'U' a la zona edificada, on l'aigua està en contacte amb el molí. La resta de la bassa és terreny natural. L'aigua arriba al rodet mitjançant un baixant de fusta quan s'aixeca la portella, que és d'aram. Es feien dues moltes al dia; una al matí i l'altra a la tarda. En una hora es podien moldre 50 k de farina. Va estar en funcionament fins l'any 1982. Es tracta d'un molí molt especial, no només per la seva antiguitat i el seu llarg funcionament. També per haver-se mantingut dins la mateixa família durant més de cinc segles, que ha sabut preservar-ne els trets constructius. Però, sobretot, pel seu estat de conservació i el manteniment de la maquinària. Així, doncs, hi podem observar totes les parts d'un molí fariner, des de la cabra fins el banc i l'alçador. A les parets de l'obrador hi ha ple d'inscripcions grafiades amb les moltes de cada client, a modus de gran palimpsest. Per davant hi passava l'antic camí de Manresa a Montserrat. Conserva a més, el celler, dues tines, corts, corrals i altres edificacions productives. En la planta pis hi vivien els moliners i damunt la cuina es conserva l'habitació del mosso. | 08053-89 | Riera de Marganell | Entre les propietats que depenien del senyor del castell de Castellbell, l'any 1328, incloses per tant al seu terme, hem d'esmentar les que formaven part dels masos de la Calsina, avui del terme de Marganell, i de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. El 3 de juny de 1390, un dels castlans de Castellbell, Humbert de Palau, nomenà batlle del terme a Pere de Vilamarichs, de Monistrol de Montserrat. No gaire lluny de Vilamarics es construí un molí fariner. Cal arribar, però, al segle XVI per a conèixer les primeres notícies. Aleshores, el molí pertanyia al mercader Francesc Casamitjana, ciutadà de Barcelona. El 3 de febrer de 1532 va vendre les seves propietats al sastre monistrolenc Cebrià Alsina, que el revengué al seu germà Antoni, mentre ell es construïa un casal, amb tina i bòtes, a la partida de terra anomenada 'la riera de Mandressa'. Antoni Alsina posseïa, com hem dit, l'any 1597, el 'molí fariner ab la mola molent, rodet y altres aparatos y ab dos casals en dit moli construhits y edificats y ab sa resclosa o paxera'. També constava com a propietari d'una peça de terra de quinze jornals de llaurada, anomenada 'la Roureda o Raureda'. El moliner també tenia bestiar, per això havia comprat al seu veí Jaume Joan, àlies Tàpies, el 2 de setembre de 1585, el dret de fer pasturar el seu ramat a l'heretat del mas de les Tàpies. Tanmateix, va comprar al mateix veí, l'any 1590, les peces de terra anomenades 'la Buyga den Janovés', 'la Carbonera' y 'lo ort de Joan Xich'. El 15 de juny de 1598 Antoni Alsina va comprar a Jaume Playà, amo del mas Ferreroles, el dret de fes pasturar el seu bestiar a la seva heretat. La documentació estudiada per Joan Valls arriba fins els nostres dies i recorda quan va fer les entrevistes als actuals propietaris i diu que recordaven com es baixaven les moles pel molí, des de la pedrera que hi havia prop de Sant Benet, no gaire lluny el monestir de Santa Cecília de Montserrat. Ho feien amb una tirallonga d'animals, i en els pendents les feien rodolar amb uns eixos per a frenar-les. El moliner treballava per als habitants de tota la rodalia. Habitualment es molia blat per a fer farina, però en èpoques de crisi, com a la darrera guerra del 1936-1939, es molia el blat de moro, per a fer pasta de sémola. Tenien molta aigua, que es recollia, entre d'altres, del torrent del Brogit, de manera que a l'hivern es podia moldre cada dia, però a l'estiu calia fer-ho tan sols durant dues o tres hores al dia, i deixar que la bassa es tornés a omplir. | 41.6487900,1.8248200 | 402140 | 4611450 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45186-foto-08053-89-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La tradició oral familiar que ha passat d'una generació a l'altra afirma que la construcció del molí es realitzà l'any de la descoberta d'Amèrica (1492). Els documents no ho desmeteixen. Així ens ho ha transmès directament la Maria Rosa Viladoms Alsina, l'actual propietària i descendent directa dels primers propietaris.Per fora, es poden veure pedres de molí o fragments d'antigues pedres que havien servit i es van canviar pel desgast.La propietat també conserva tota mena d'eines relacionades amb la vida del molí durant centúries. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45265 | El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brogit | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). Què és el brogit? El Brogit, núm. 1, gener de 1980; pp.1. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Cavitat subterrània ubicada a la dreta del llit del torrent del Brogit. S'hi accedeix des del final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, a través d'un corriol de terra, estret. Un cop travessat el torrent, per damunt del pont de pedra, cal agafar el corriol de l'esquerra i baixar ràpidament dins el torrent. En direcció al Rasot del Botines, al marge dret, hi ha un avenc o mentidera per on sobreïx l'aigua en cas de fortes pluges que tenen lloc al vessant nord de Montserrat. L'entrada té forma ovalada, mesura 1,36 metres per 75 cm d'amplada màxima. La fondària del pou d'accés mesura entre 3 i 4 metres d'alçada. Passada una corba, s'ofereix una galeria de 15 metres de llargària per un diàmetre màxim de 0,50 metres. A la meitat d'aquesta galeria el tram s'estreny dificultant el pas. El passadís desemboca novament a un pou d'1 metre de diàmetre i uns 5 metres de fondària. En aquest indret hi ha una esquerda tant alta com el pou que s'ha obert en la mateixa cinglera. L'amplada màxima és de 0,30 metres. | 08053-168 | Torrent del Brogit | El torrent del Brogit neix al capdamunt de l'obaga del Colomer, format al peu del turó on conflueixen diferents rases i desaigua a la riera de Marganell, en un salt d'aigua, sota mateix del Raval del Teixidor. Antigament rebia el nom de torrent de la Deu. Tant el nom antic, de torrent de la Deu, com el nom més actual pel qual es coneix aquesta surgència, té el seu origen en el soroll que fa l'aigua quan surt a pressió per la galeria. El Brogit va ser explorat per Joan Frontera i altres companys. La van netejar del pedruscall per poder-se fer pas i es realitzà el dibuix de tota la galeria. Amb posterioritat es tapà la boca amb una reixa de ferro, que una torrentada es va emportar l'any 1982. | 41.6395200,1.8226700 | 401947 | 4610423 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45265-foto-08053-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El torrent del Brogit desaigua a la riera de Marganell en el seu pas pel rasot del Colomer i el rasot del Botines. Les característiques geològiques de la zona fan pensar en una zona càrstica amb un gran riu subterrani que sobreïx durant les fortes pluges. Un exemple n'és un estiu de forta sequera que plogué a la zona del darrera de Montserrat i l'endemà, El Brogit treia un gran raig i això va fer que tots els que tenien un hortet vora del torrent poguessin regar. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45266 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Al final del carrer del Cau, en el veïnat de Sant Cristòfol, s'accedeix a un corriol de terra, estret, que a través d'un pont de pedra travessa el torrent del Brogit, antic torrent de la Deu. Un cop dins, passat El Brogit, en direcció al Rasot del Botines, el llit del riu es converteix en una solera plana de pedra. En el marge esquerra mateix, a un metre d'alçada, d'una beta d'aigua que passa a través d'una esquerda, sorgeix la font. Hi ha una mena de pica natural arrodonida a la qual s'hi va col·locar una pedra amb un broc rodó. La tosca calcària han donat pas a un hàbitat de falgueres i molses característiques d'indrets humits. Destaca la capil·lera o falzia (Adiantum capillus-veneris), una delicada falguera pròpia d'escorrenties i degotalls d'aigua. Les pinnes tenen forma de ventall amb els raquis negres. En la superfície plana d'un sortint de la roca, per sobre de la surgència hi ha una llosa quadrangular, amb el nom gravat de la font. | 08053-169 | Torrent del Brogit | 41.6408800,1.8223700 | 401924 | 4610575 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45266-foto-08053-169-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En la medicina casolana, la falzia o folguerola ha estat emprada com a pectoral i emmenagoga, en l'estimulació de la menstruació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45267 | Font del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-cintet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | Font situada a la llera dreta del torrent del Brogit, relativament elevada del seu llit. Un cop dins, en direcció al Rasot del Botines, i passada la font de la Mata, al marge dret trobem la font. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular, amb una base feta amb pedra irregular i les cantonades més perfilades, de 4 metres de costat i una alçada vista d'1,50 metres respectivament. Al damunt hi ha una estructura feta de formigó més petita amb una portella de registre. Té un sobreeixidor protegit per un filat, pel qual raja l'agua cap el torrent. Per la part de dalt, un corriol d'una dotzena de metres s'endinsa sota del marge. Es tracta d'una mina d'aigua, que està protegida per un muret arrebossat i una portella de ferro. Per la banda dreta, el marge s'ha recolzat amb mur de pedra seca que la vegetació ha mig dissimulat. Un tub de PVC connecta l'aigua de la bassa que puja fins el mas Colomer. | 08053-170 | Torrent del Brogit | La construcció actual no té res a veure amb el safareig i la font que hi havia hagut antigament. Les dones venien a fer bugada i a omplir el càntir. L'aigua sobrant es feia servir per regar els horts que hi tenia al voltant un tal Cintet, que és qui donà el nom a l'indret. | 41.6410400,1.8231700 | 401991 | 4610591 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45267-foto-08053-170-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45301 | Alzina del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-cementiri | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona. http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_singulars/ | Alzina (Quercus ilex ssp ballota) que es troba plantada al costat de la carretera BV-1273, davant mateix de la porta del cementiri municipal. Destaca de la resta de vegetació arbòria que hi ha al voltant, bàsicament formada per altres alzines més joves i alguns exemplars de pi blanc. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Presenta algunes ferides cicatritzades a nivell del tronc i de la brancada. Mesura uns 17 metres d'alçada total i 13 metres de capçada mitjana per2,05 metres de volt de canó i 2 metres de volt de la soca. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril - maig. Les glans maduren al començament de la tardor. | 08053-204 | Cementiri de Castellbell i el Vilar | Té un creixement molt lent que produeix una fusta molt dura i compacta, molt apreciada per fer eines del camp i fusteria. Les branques es fan servir per fer llenya i carbó vegetal d'una qualitat excel·lent . | 41.6331200,1.8671800 | 405645 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45301-foto-08053-204-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Al peu de l'arbre hi ha una biga de fusta amb el nom de l'espècie i la declaració d'aquest exemplar com a arbre d'interès local el 25 de gener de 1996. Regidoria de Medi AmbientTé una marca pintada al tronc de color rosat.A Catalunya hi ha un seguit d'arbres i arbredes declarats protegits, ja sigui a nivell nacional, comarcal o local, d'acord amb la normativa derivada de la protecció d'espais i també de la urbanística o cultural. A més dels Arbres Monumentals (AM), declarats per Ordre del Departament, els consells comarcals i els ajuntaments poden declarar arbres d'interès comarcal (AC) i arbres d'interès local (AL) respectivament, en base als Decrets 47/1988 i 120/1989. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45332 | Tina de cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pinyot | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XIX | Restaurada | Tina aïllada, ubicada al costat de la bassa de cal Pitxot, al raval del Clot. Està construïda en pedra i cairons de ceràmica. És de planta mixta amb el dipòsit circular, totalment restaurada. La pedra seca s'ha consolidat amb morter, conservant els encaixos per a la biga de fusta. Els graons d'accés, s'han eliminat i substituït per una escala de vuit graons amb barana de ferro que segueix l'arrodonit de la tina. L'amplada i alçada de la porta originària per accedir al brescat s'ha modificat i canviat per una porta de fusta de 0,70 centímetres d'amplada per una alçada d'1,70 metres. La coberta és feta amb teula àrab disposada a un sol vessant. L'accés està orientat a l'est. | 08053-235 | Raval del Clot | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien de pedra perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirantfins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i magatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6657700,1.8858400 | 407246 | 4613268 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45351 | Font de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta-0 | XX | Font d'aigua natural ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que mena al pla de les Botges. Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant. La font es troba enclotada. S'hi accedeix baixant uns graons de pedra. L'aigua raja d'un broc de ferro de 4 cm de diàmetre collat a un pam i mig de terra. Cau en un retall fet a la roca i des d'aquí, l'aigua sobrant raja per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que desaigua a la riera de Marganell. A tot el voltant, resseguint naturalment el revolt que fa el terreny s'hi ha construït un mur de pedra collada amb ciment. Per sobre hi ha el nom gravat de l'indret, 'FONT CANALETA'. | 08053-254 | Pla de les Botges | 41.6457100,1.8047800 | 400467 | 4611131 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Collat en un filat per sobre del mur, hi ha un rètol de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, on es manifesta que l'aigua que sorgeix d'aquesta deu d'aigua no té cap garantia sanitària. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45525 | Zona nidificació orenetes de l'espècie Delichon urbica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-nidificacio-orenetes-de-lespecie-delichon-urbica | ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona. ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit. | En els diferents ràfecs i per sota dels balcons, entre la llosana volada i la cartel·la, de les cases del municipi i especialment del carrer de la Bauma, es poden observar vàries colònies de nidificació de l' espècie protegida oreneta cuablanca (Delichon urbica). Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tan el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes. | 08053-428 | Castellbell i el Vilar | Durant l' època de cria les podem trobar repartides per tot Europa, el nord-oest d'Àfrica , l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord de Sibèria. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica sub-sahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada. A Catalunya nidifica al 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que hom acostuma a veure'n fins a la primera quinzena de novembre. L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que a diferència de l'oreneta vulgar són caçats durant el vol a molt més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a l'home han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional. | 41.6222000,1.8664600 | 405569 | 4608451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45525-foto-08053-428-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, sobretot per la cuablanca que és la que nidifica en els ràfecs de les cases del nucli urbà, cal informar als propietaris que es poden posar planxes protectores per que no embrutin, que es poden netejar quan l'oreneta torna a l'Àfrica. En cas de que algun propietari volgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, ja que està penat per la llei. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45567 | Bassa del Pinsà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-pinsa | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/10/bassa-de-cal-pinsa.html?q=Brogit | XVII-XVIII | La bassa del Pinsà, està ubicada al sud-oest de la masia que porta el mateix nom. S'hi accedeix des del camí que mena al Morrolius però també des del camí del Pinsà, que travessa la riera de Marganell. Un cop arribats a la casa, cal resseguir el torrent dels Abadals, en direcció al mas Colomer. Un centenar de metres, a mà dreta, en un revolt hi ha una cinglera d'uns quatre metres de fondària. Al damunt s'hi ha construït un mur de pedra de 0,60 metres de gruix, que fa de contenció alhora que serveix de passera per accedir d'un costat a l'altre de la llera. En un dels extrems del mur, hi ha una comporta que en cas de necessitat, permet deixar sortir l'aigua cap el torrent avall. Torrent amunt, el sòl és tot una gran llosa natural de pedra. Destaquen els murs de pedra seca aixecats a ambdós costats per tal de canalitzar les aigües pluvials procedents de les diferents torrenteres que desaigüen al torrent dels Abadals. | 08053-470 | Torrent dels Abadals | 41.6407300,1.8348200 | 402961 | 4610544 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45567-foto-08053-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les aigües d'aquest petit embassament servien per regar els horts de la masia. El torrent dels Abadals té el seu origen entre els turons de Comellats i el de Morrolius, a la zona de la Creu de la Capella. Avança en direcció nord i gira cap el nord-est en direcció al Pinsà. A partir de la bassa, trenca sobtadament cap a l'est iniciant un fort descens fins al riu Llobregat, a tocar del mas dels Abadals que li dóna nom. | 119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45621 | Freixes de flor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/freixes-de-flor | <p>BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. VALLÈS, Florenci i BADIA, Jordi (1994). El freixe de flor a Catalunya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 163, gener de 1994, p. 16-17. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm</p> | <p>El Freixe de flor (Fraxinus ornus L.) és una espècie que creix de manera natural entre l'obaga del Santó i el turó del Pinsà una zona ombrívola i fresca per on baixa la riera de Marganell. El seu nom prové del grec 'phraxis', que significa tancat i del llatí 'orno' que significa muntanya. Es tracta d'un arbre caducifoli, amb una copa ben ampla i una alçada màxima de 15 a 18 metres. El tronc pot arribar a fer 1,00 metres de diàmetre, d'escorça suau i llisa, amb tonalitats que van des del gris fosc al negre. Les fulles són oposades, caduques i compostes imparipinnades i mesuren de 5 a 10 centímetres. Els pecíols, de 5 a 9, pedunculats, i irregularment dentats, de color verd clar. La reproducció és fa per llavors fresques sembrades immediatament després de la collita i pot arribar a un any a germinar, tot i que els esqueixos tenen força èxit. La inflorescència consisteix en panícules laterals o terminals còniques de 15 a 20 cm, molt espectaculars i de gran bellesa i lleuger aroma. El fruit és una sàmara de 2 a 2,5 centímetres que es troba situat damunt del peduncle. Floreix a la primavera. La pol·linització es fa per l'aire.</p> | 08053-524 | Obaga del Santó | <p>En farmacologia és molt apreciat. Conté mannitol en un 55%, hexoses, manotriosa, exatetrosa, resina i heteròsids cumànics com el fraxòsid i l'esculòsid. A partir d'una incisió realitzada a l'escorça es pot obtindré el mannà (laxant suau que a fortes dosis pot ser purgant). Les fulles tenen propietats laxants. En la medicina tradicional s'ha emprat per tractar el restrenyiment en nens i ancians; per millorar les flebitis, varius i morenes i en cistitis, hiperucèmia, gota, hipertensió arterial i antireumàtica.</p> | 41.6449600,1.8384100 | 403266 | 4611009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45621-foto-08053-524-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | en alguns indrets rep el nom de freixe d'olor o del mannà o freixe femella. | 2151 | 5.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45675 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-1 | FONTAIRE (1980). Fonts i manantials del poble. La Font de la Mina. dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Juliol -Agost 1980. Any III. Núm. 07, pp. 8 i 9 | La font conté molta aigua, però l'indret malauradament està deixat a l'abandonament. | Font situada per sota del marge de la carretera, en una cinglera, a l'inici del camí del Pinsà i del Plaià, accedint-hi des de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Només entrar, a mà dreta, hi ha una plana conreada de farratge pel bestiar. Al fons, en el marge hi ha una barraca de vinya sota una noguera. Cal entrar ben arrambats entre la barraca i una bassa de planta més o menys rectangular plena de bardisses i canyes. Al darrera, resseguint la bassa, el marge baixa dret. Cal obrir-se pas entre les bardisses i canyes i les branques d'un salze que creix ufanós a la llera de la riera de Marganell. La boca de la mina està al dessota mateix de la cinglera. Es tracta d'un passadís excavat a la roca, d'un metre d'amplada per varis metres de fondària, del qual no es pot veure el final. L'aigua és clara, transparent. Al seu interior hi ha un tub que permetia omplir la bassa per regar els hortets del voltant. La mina està plena d'aigua, semblant a una font de clot, sense broc i en tot cas, si no estan colgats, sense cap graó per accedir-hi. | 08053-578 | Riera de Marganell | La mina era més fonda que el nivell de terra de l'exterior. Sempre havia estat plena d'aigua, per tant sempre hi havia una reserva d'aigua. L'aigua es canalitzava per un rec cavat a terra fins a un viver ubicat uns quatre metres més enllà i s'aprofitava per regar. Pels volts de la Guerra Civil, el terreny va fer un lleuger moviment. El seu propietari, Isidere Colldeforns de cal Jordi va fer arreglar la mina i la convertí en una font. Es va fer un forat al peu de la paret esquerra que la travessava. L'aigua podria sobrexeir directament a la riera. Quan la mina quedava seca, es podia veure d'allí on sortia. Brollava arran de terra. El propietari va fer construir un pilar d'un metre aproximadament d'alçada, buit per dintre que s'aixecava damunt mateix del doll i anava agafat a la paret del fons de la mina. El pilar, s'eixamplava en la seva part de dalt, on hi havia un canó per rajar l'aigua tapat amb un tap. Pel costat dret de damunt del pilar sortia un tub de fibrociment que canalitzava l'aigua directament al viver. Amb aquestes obres la font va ser molt freqüentada per la gent que hi anava a omplir el càntir. | 41.6464000,1.8353900 | 403017 | 4611173 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45675-foto-08053-578-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També es coneix amb el nom de Font de cal Jordi, ja que les aigües eren emprades per regar l'hort de la casa. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45677 | Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ginebro | BOADA, Martí; GÒMEZ, Francisco Javier (2011). Boscos de Catalunya. Ed. Lunwerg editores. CHINERY, Michael (1992). Les plantes de nos régions. Ed. Solar GORDI, Jordi (2011). Els arbres mediterranis. Un recorregut pels seus valors culturals i espirituals. Ed. Documenta Universitaria. PASQUAL, Ramon (2009).Guia d'arbres per a nois i noies. Cossetània edicions. PHILLIPS, Roger (1985). Los árboles. Ed. Blume, S.A. Portal de biologia de conservació de les plantes de la Universitat de Farmàcia de la UB: http://bioc.org.es/bioc/index.php?option=com_content&view=category&layout=blog&id=20&Itemid=54 Portal del medi natural del Bages http://ichn.iec.cat/Bages/index/index.htm Mapa de Patrimoni de Casserres (Berguedà) – forn de ginebre http://patrimonicultural.diba.cat/index.php?codi_ine=08049 | També anomenat ginebre (Juniperus communis), adopta la forma d'arbre que pot arribar a mesurar fins a 10 metres d'alçada. En el municipi només se n'ha localitzat entre l'obaga del Santó i el Turó del Pinsà, la qual cosa el fa especialment únic i a l'hora vulnerable. Allí on es desenvolupa amb més força és al voltant d'un roc estimbat al mig del camí, arribant a una zona més ombrívola, a pocs metres de la font. Destaquen alguns exemplars d'uns tres metres d'alçada. Els gàlbuls (anomenats també ginebrons), semblen un fruit. Són esfèrics, de 5 a 9 mm, d'un color blau fosc quan són madurs, amb la superfície recoberta d'una fina pruïna. Només surten en els arbres femenins (les inflorescències masculines i les femenines surten en arbres diferents). | 08053-580 | Obaga del Santó | La fusta del càdec és molt apreciada pels fusters perquè a més a més de ser molt vistosa, amb tonalitats vermelloses i amb aigües molt marcades, és relativament fàcil de treballar, molt apreciada per a la fabricació de llapis de bona qualitat. Els ginebrons en canvi són apreciats pel seu gàlbul, en l'elaboració de licors com la ginebra i con a condiment en alguns guisats i per fer el plat alsacià per excel·lencia, la 'choucrute”, que no és res més que la col fermentada. En cas d'incendi l'únic dels dos que pot rebrotar és el càdec. Ambdós poder ser emprats per a l'elaboració de l'oli de ginebre, que s'obté de la destil·lació de la resina de les soques. | 41.6446100,1.8359800 | 403063 | 4610973 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45677-foto-08053-580-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tot el municipi s'ha detectat gran quantitat de càdec (Juniperus oxycedrus), un arbret molt semblant, però que s'identifica fàcilment per les dues ratlles blanques, una a cada banda del nervi, a diferència del ginebre que només en té una. Els gàlbuls són més grossos, de 6 a 12 mm, i de color rogenc. La presència d'un petit hàbitat de ginebre el fa relativament interessant. | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45698 | Rasot del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rasot-del-puig | El rasot del Puig neix als penya-segats que conformen l'obaga del Turó de l'Escletxa, on la vegetació és molt densa. Els diferents ramals baixen amb més o menys força fins a trobar el rasot principal, que transcorre, canalitzat, per sota de la carretera E-9 C16, un cop passat el punt quilomètric 39. També ho fa per sota del ferrocarril i la carretera BV-1273 que mena del Burés al Vilar on hi ha la masia que dona nom al rasot. Després transcorre pel darrera mateix del cementiri municipal de Castellbell i el Vilar i s'endinsa per la vall que rega els Camps del Puig fins a desaiguar, pel Burés, al riu Llobregat. Passat el cementiri, el primer que ens trobem és un molí fariner amb dues basses. La superfície de cultiu d'aquesta vall s'adapta al terreny, amb zones molt planeres, i els vessants constituïts per marjades de pedra seca relacionades especialment amb la contenció de les terrasses. Dins de la vall hem de diferenciar dues zones, estretament relacionades amb l'abandonament del cultiu de les terres. La més propera al mas Puig que la podem anomenar la vall de dalt i la més llunyana, la vall de baix, que s'endinsa fins a tocar del Burés. La primera és la que es conserva com a zona agrícola, mentre que la segona un cop els parcers van abandonar les terres, la vegetació s'hi ha imposat, engolint i transformant completament el paisatge. Això no obstant, encara ens podem topar amb ametllers, figueres i oliveres o ullastres i ceps sense empeltar, record del que havia estat en altres temps aquest indret. El màxim esforç constructiu el representen els conjunts de marges, canalitzacions i barraques de vinya distribuïts de forma paral·lela, amb els sistemes d'accés tradicionals per remuntar els desnivells, com són les rampes, les escales i els camins o corriols. Aquests elements estan bastits amb la pedra que aflora de manera natural a la zona. Molts d'ells, com les canalitzacions han estat substituïdes per regs automàtics, una evolució que en un indret on l'aigua és un bé molt preuat permet el màxim aprofitament. Les canalitzacions més antigues estan excavades a la roca, amb lloses de pedra més o menys regular que poden tenir molts metres de llargària i es va adaptant al relleu del terreny. Algunes han estat substituïdes pel totxo i el ciment; d'altres estan desapareixent. També hi trobem un molí de vent amb safareig i rentadora, i cisternes més o menys grans repartides arreu de les hortes i basses amb abeurador pel bestiar de càrrega que aprofitaven l'aigua que sobreseia d'elles. Aquest és el cas de la font del Serrahïma. Una segona font molt ben conservada és la del Puig, per sota un marge, davant del molí de vent. A la part alta s'hi cultiva verdures i lleguminoses. També destaca un raconet de vinya amb olivera i ametller, testimoni del que havien estat els cultius en aquesta vall. Les barraques de pedra seca són un altre testimoni de la riquesa paisatgística. Actualment estan en desús i malgrat s'aguanten dempeus, sense la manca de manteniment, poden acabar perdent-se, i amb elles el record d'un indret de gran valor. A proximitat de l'aigua, sinó tota, s'hi pot contemplar una rica i variada vegetació de bosc de ribera, que es desenvolupa a les lleres. Això permet la nidificació de nombroses comunitats faunístiques, algunes d'elles amenaçades o protegides: l'oreneta de cua blanca (Delichon urbica), l'oriol (Oriolus oriolus), el bernat pesacire (Ardea Cinerea), l'oreneta comú (Hirundo rustica), el rossinyol bord (Cettia cetti) o diversos rapinyaries, diürns i nocturns. | 08053-601 | Rasot del Puig | 41.6338300,1.8643600 | 405411 | 4609745 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45698-foto-08053-601-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | De fet, aquestes zones, correctament gestionades són veritables corredors biològics per a moltes espècies de mamífers com el toixo, el senglar, el cabirol, la fagina, la mostela o la guilla. La conservació d'aquest indret amb la creació i manteniment d'un sender central que voltés la vall, permetria apropar el municipi a un turisme sostenible. És una vall rica en flora i fauna però també hi ha la petjada que els habitants de la població han deixat en forma de marges i barraques de pedra seca, el cultiu de l'ametller, l'olivera o la vinya i totes aquelles construccions de pedra emprades des de temps reculats per a l'aprofitament d'un bé escàs, l'aigua, amb els pous, cisternes, molins de vent i canalitzacions.(Cont. Descripció): També hi ha presència de nombroses espècies amfíbies i rèptils, com la granota verda (Pelophylax perexi), el gripau comú (Bufo bufo), el gripauet (Pelodytes puctatus), la reineta comuna (Hyla meridionalis), el tòtil (Alytes obstetricans), i la salamandra (Salamandra salamandra) i la serp blanca (Rhinechis scalaris), serp verda (Malpolon monspessaulanus), o l'escurçó ibèric (Vipera latasti). Associats a la vegetació arbòria hi ha l'arç blanc (Crataegus monogna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'heura (Hedera helix), l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el romegueró (Rubus caesius) i la rosa silvestre (Rosa canina L), la sarga (Salix eleagnos), . A l'estrat herbaci destaca el fenàs boscà (Brachypodium sylvatium), la lleteresa de bosc (Euphorbia amygdaloides) i el roldor. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45705 | El forat dels Dimonis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-forat-dels-dimonis | XIX-XX | Encara ben entrat el segle XX, a l'indret de sota el camí que mena de la colònia industrial del Burés al nucli pagès del Vilar, sobre del torrent del Puig, hi ha un esvoranc rocós que a l'hivern expulsa un núvol de broma produïda per la inversió tèrmica. En veure sortir aquella fumera de les entranyes de la terra, alguns veïns exclamaven: 'guaita, els dimonis ja fan foc' | 08053-608 | El Vilar | Anècdota recollida per Genís Frontera, d'una conversa mantinguda amb Maria Riera i Riera, filla de cal Quildo, a la colònia industrial Burés de Castellbell i el Vilar, el 18 de març de 2017. | 41.6374800,1.8568400 | 404790 | 4610158 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45705-foto-08053-608-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45730 | Mas Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-enric | VALLS i PUEYO, Joan (2003). L'Enrich, un cognom d'origen alemany; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. 273, novembre del 2003. | XVI-XXI | Ha estat transformat però no s'han pogut evaluar aquestes modificacions personalment per manca d'accés a la finca. | Antiga denominació del mas Serra, situat al veïnat de Sant Cristòfol. No s'ha pogut visitar la finca i s'han fet transformacions i afegits; però la importància històrica del mas mereix una fitxa. Per alguna fotografia antiga, anterior a les reformes modernes, s'observa un edifici de dimensions considerables i robust. Constava de planta baixa i dos pisos, segurament també golfes. La seva construcció respon a models arquitectònics tradicionals. Estava dedicat a la producció agrícola i disposava de una bona extensió de terrenys, que actualemt s'ha convertit, malauradament, en una de les moltes urbanitzacions de Catalunya que es van fer en altres èpoques. | 08053-633 | Carrer mas Enric, 56 | A Sant Cristòfol existien, vers 1328, els masos d'En Bernat Serra i d'En Berenguer Serra, entre d'altres. El segon correspon al futur mas Enric. En un document del 30 de novembre de 1370, on el senyor del terme i del castell de Castellbell, Jaume Desfar, donà possessió a la seva muller Margarida, signà com a testimoni un tal Guillem Serra. Aquest seria un dels antecessors del senyor Montserrat Serra, que constava com a propietari del mas en el capbreu de 1441, i feia de testimoni, el dia 31 d'abril de 1445, a la pressa de possessió de Blai de Castellet, com a nou senyor del terme. Participà, juntament amb Gabriel i Bernat Serra, a l'acte d'investidura de Bernat Sarroca, mercader de Barcelona, el 1453. No podem precisar la data exacta en què arribà a aquelles contrades l'anomenat 'mestre” Enrich, sastre d'ofici, que seria el següent propietari del mas. Casat amb Eulàlia Oliva, al 'mestre” Enrich Mercer, sastre, el 27 d'agost de 1475 li va ser signat un títol de nou establiment del mas de les Garrigues, que quedava incorporat i aglevat al mas de l'Oliva, per la senyora del terme, Caterina Sarroca. El 1485 es signen, a Rubí, els capítols matrimonials de Francesc Enrich, fill de 'mestre Anric, natural de Alamanya, ara habitant en lo terme de Castellbell, e de la dona na Aularia, muller de aquell”. El mas de la Serra li fou establert al mestre Enrich el 25 de gener de 1494. Miquel de Maçanet i Sarroca, fill de l'esmentada Caterina Sarroca i de Bartomeu Agustí de Maçanet, signà un acte d'establiment del mas de la Serra, el 25 de gener de 1494, a favor dels citats Enrich Mercer i Eulàlia, que regentaren la propietat dels 3 masos fins el 1503, quan en fan donació al seu fill Joan Enrich, àlies Mercer, que es declara amo dels masos Serra, Garrigues i Oliva a la capbrevació de 1534, promoguda per Elisabet Joana Marcel de Camporrells, vídua de Berenguer Francesc de Maçanet, i casada en segones núpcies amb Lluís de Boixadors. El propietari Ramon Enrich testà el 14 de desembre de 1663, deixant l'herència al seu fill Francesc, que testà el 1698. L'hereu fou el seu fill Josep Enrich, dit de la Casa Gran. Josep Enrich de la Casa Gran, fou un altre dels continuadors de la nissaga i sabem que va vendre un tros de terra del seu mas, el 15 de desembre de 1794, al seu veí Joan Calsina, amo del mas de la Calcina, de Marganell. Vers l'any 1807 ens apareix a la documentació el senyor Valentí Enrich de la Casa Gran. Els amillaraments de 1851, 1853 i 1862 diuen que el propietari del mas Enric era Josep Calsina i Enrich, que tenia 2 rucs i 7 ovelles. Les seves terres estaven conformades per 2 quarteres i 8 quartans de regadiu, 11 quarteres i 7 quartans dedicades al conreu de cereals, 15 quarteres plantades de vinya i altres 2 quarteres amb oliverar. El bosc s'estenia per 89 quarteres i els erms ocupaven altres 15 quarteres. El 1890 el propietari del mas era Joan Calsina. En el Registre Fiscal de 1920, el propietari de can Enrich era Pau Calsina i Oller. L'any 1950 ho era Enric Calsina i Viladoms, i l'heretat estava composta per 62 Ha 08 a i 09 ca de terres. El successor fou el seu fill Jaume Calsina, casat amb Montserrat Botines. La senyora Maria Calsina i Botines fou la pregonera de la Festa Major de Sant Cristòfol de 2005. És la filla de Jaume Calsina, del mas Enric, i de Montserrat Botines, de cal Botines. Marxà del poble amb 8 anys i, dels seus records, explicà que 'per l'any 1872, durant les guerres carlistes, passaven per aquí soldats que venien pels mateixos camins que feren l'àvia i la mare, com moltes persones del poble, per anar a vendre a Montserrat el mató i la mel que l'àvia recollia de les bresques d'abelles que tenia... amb la mula i a peu [...] després de confiar-la a uns masovers, el 1972 vàrem vendre la finca, que és l'actual urbanització del 'Mas Enric”. Creiem que això succeí el mes de maig del 1973, i la compradora fou Elionor Martí i Sala, esposa de l'empresari urbanístic terrassenc Antoni Barata i Gual. | 41.6437700,1.8217600 | 401878 | 4610896 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45730-foto-08053-633-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les propietats del mas es van convertir en urbanitzables a finals dels anys 70 del segle XX, urbanització que també es coneix amb el nom de 'Mas Enric'.En la forma 'Enrich' és en l'actualitat un dels cognoms més abundants del nostre terme.Enric deriva del nom propi germànic Haimrik. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45758 | Ritual per curar les berrugues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ritual-per-curar-les-berrugues | XIX-XX | Ja no es practica | La Maria i la Carme que treuen el cop d'aire també ens van explicar remeis per treure les berrugues. La Maria diu que el dia de Sant Joan, abans de sortir el sol havies de collir les primeres herbes que trobessis i te les havies de passar per damunt de la zona afectada. La Carme explica, però, que hi ha una planta de la que desconeix el nom, que floreix un cop l'any i és per la tardor i que també serveix per treure les berrugues. S'ha de fer un forat i colgar l'herba. Es diu aquesta oració: ' Sant Joan Baptista, apòstol i evangelista per la deu que us ha donat, cureu les berrugues d'aquesta persona'. Si l'herba es podreix, perquè ha plogut, les berrugues desapareixen. La Carme explica que aquest cerimonial ho feia el seu pare, però ella no ho ha fet mai perquè no coneix l'herba. En canvi el seu nebot, si que de ben jovenet va conèixer l'herba, perquè l'avi (el pare de la Carme) li ho havia ensenyat. El germà de la Carme també sabia on anar a buscar l'herba. S'havien de desplaçar fins a Rellinars. Explica el cas d'una nena d'Igualada que va venir amb les mans plenes de berrugues i va presenciar com el seu pare ho feia i li desapareixien les berrugues. El Genís explica que un tal Lluci també ho feia i a la seva mare va funcionar, i li van caure totes les berrugues. | 08053-661 | Castellbell i el Vilar | 41.6304100,1.8635300 | 405337 | 4609366 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest ritual es fa quan es cull l'herba. No es pot guardar. S'ha de collir i enterrar. | 119 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45759 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-6 | RIERA, Antoni (2003). La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media, dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona. | X-XXI | Es coneixen trams i d'altres s'intueixen. | Sembla que una de les variants del camí Ral o Reial, que ve de Barcelona i es dirigeix a Manresa, passa per Castellbell i el Vilar. Una altra per Matadepera. En el nostre cas, entra a Castellbell i el Vilar venint de Vacarisses per l'hostal del Palà. Passa per la masia del Gall, continua fins ell Gall de Dalt, cal Guixà i travessa el Vilar (des del Puig fins l'església de Santa Maria). Des del Vilar es dirigeix al pont Vell. Abans de la construcció d'aquest pont (segle XV) no travessava el Llobregat per aquest punt, sinó que es dirigia al nord fins la riera de Rellinars on la travessava pel pont que encara es conserva parcialment. D'aquí es dirigia al Grauet i el terme de Sant Vicenç de Castellet. Una variant anava de Viladoms al Gall i des del Gall es dirigia a la Bauma, per l'actual carrer de la Riera i vorejava el riu Llobregat fins el pont. A partir del segle XV el pont gòtic formaria part també d'aquesta ruta. | 08053-662 | Castellbell i el Vilar | L'autopista ha esborrat part del traçat antic al seu pas per cal Guixa. Passant pel Vilar, baixava un camí ramader fins al riu Llobregat seguint el torrent del Puig, que al fer-se la colònia Borràs, quedà entre les cases de cal Cabaní i els terrenys de la masoveria, propietat de Can Borràs. | 41.6333800,1.8626600 | 405269 | 4609697 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45759-foto-08053-662-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | La bibliografia parla d'un altre camí Ral de Terrassa a Manresa que no passa per Castellbell i el Vilar. En realitat no existeix un sol camí Ral i les notícies de vegades es contradiuen. A més a més se sobreposen altres camins que la gent ha anat assimilant al camí Ral. | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45761 | Espai integrat a la Xarxa Natura 2000 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-integrat-a-la-xarxa-natura-2000 | <p>DOGC núm. 6744 - 6.11.2014 http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | La Directiva estableix l'objectiu marc de mantenir en un estat de conservació favorable els hàbitats i les poblacions de les espècies presents a l'espai i els objectius de conservació (ZEC_ES5110010). | <p>L'àrea que forma part de la Xarxa Natura 2000 comprèn el sector nord-oriental del municipi: Des de la carena de l'Obaga Fosca amb el Lledó, Raval del Clot, fins al Puigsoler, i baixa per la Serra de Comauba, Carena dels Cellers, el torrent de les Pasteres fins per sobre cal Miquel i baixant per la riera de Rellinars, Viladoms de Dalt, Les Comes, cal Robert, el turó de l'Escletxa i passant pel mig dels boscos del turó de l'Excletxa, per sota del Gall de Dalt, on ja la carretera E-9 – E16 delimita l'espai quedant limitat al Solell de l'Estació, del Puig i de cal Guixa fins al camí del Grau que fins al Lledó que fa de línia divisòria de l'espai Natura 2000. De fet, aquest espai queda inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010. Al Municipi de Castellbell i el Vilar, (codi 080538) es protegeixen 568,1 ha de superfície amb gran quantitat de parets rocoses que possibiliten la presència d'abundants comunitats de vegetació rupícola i de fauna cavernícola. Destaca la diversitat del paisatge vegetal i constitueix una de les zones importants de cria a Catalunya de Hieraetus fasciatus. La xarxa Natura 2000 que compren Sant Llorenç de Munt i de l'Obac, inclou una zona que forma part d'un conjunt orogràfic del qual sobresurten diferents blocs o queixals que no sobrepassen els 1.000 metres d'altitud. Format per portents masses de conglomerats, en gran part calcaris, amb cims escarpats i vessants tallats, amb cingles i agulles separades de la paret per l'erosió de grans diàclasis. A l'espai es poden diferenciar clarament dos dominis de vegetació: el de l'alzina litoral, ocupat en bona part per pinedes calcícoles de pi blanc, i el de l'alzinar d'interior o montà, amb algunes obagues cobertes per boscos de caducifolis. La gran diversitat de biotips, associada al manteniment de recursos tròfics i la conservació de la qualitat del medi, fa que el massís sigui un excepcional refugi per a moltes espècies de fauna mediterrània.</p> | 08053-664 | Nord-est del terme municipal | <p>Natura 2000 és una xarxa europea d'espais naturals amb l'objectiu de preservar el paisatge, entenent paisatge com un tot; és a dir, fent compatible els hàbitats naturals i semi naturals on humans i fauna conviuen en un mateix espai. Aquesta convivència implica el manteniment en bon estat de conservació dels hàbitats. La Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Està formada per zones que cada estat membre proposi a la Comissió Europea, sempre que continguin habitats o espècies d'interès comunitari esmentats als annexos de la Directiva i que compleixin els criteris de selecció. L'article 34.bis. 2 de la Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals estableix que correspon al Govern declarar les zones especials de conservació (ZEC) els llocs d'importància comunitària (LIC) seleccionats prèviament per la Comissió Europea, d'acord amb el que estableix la Directiva 92/43/CEE del Consell de 21 de maig de 1992. La llei Estatal 42/2007, de 13 de desembre del patrimoni natural i de la biodiversitat, preveu en el seu article 45 que les comunitats autònomes han de fixar les mesures de conservació necessàries que responguin a les exigències ecològiques dels hàbitats i les espècies presents a les ZEC. L'acord de GOV/166/2013 de 3 de desembre i l'Acord GOV/176/2013 de 17 de desembre declaren ZEC els 86 LIC de la regió biogeogràfica mediterrània, incloent-hi la seva part de marina i aprova l'instrument de gestió corresponent. Està recollit en l'annex I de la Directiva, 118 i reconeguts oficialment com a regió biogeogràfica mediterrània. L'espai està inclòs en l'àrea de protecció Natura 2000 de Sant Llorenç de Munt i de l'Obac amb el codi d'identificació ES5110010.</p> | 41.6287000,1.8869500 | 407285 | 4609151 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45765 | Corredor biològic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corredor-biologic | http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/els_espais_naturals_de_proteccio_especial/ | Projecte de corredor biològic que connecta la muntanya de Montserrat amb la zona sud del municipi. Comprèn tot el sector dret de la riera de Marganell que hauria d'enllaçar a través del meandre del Castell amb la zona nord-oriental que ja forma part de la xarxa Natura 2000 (Turó de l'Escletxa, una part de l'obaga del Lledó, Raval del Clot i baixaria fins el Gall de Dalt, remuntant en direcció a l'Estació del Nord, cal Guixa, el mas Grau, en direcció al raval del Clot). Des d'aquí enllaça amb el parc de Sant Llorenç del Munt i Obac. Actualment l'expedient està en tràmits. | 08053-668 | Castellbell i el Vilar | Els ENPE o espais naturals de protecció especial estan designats pel seu interès científic, ecològic, cultural, educatiu, paisatgístic i recreatiu amb l'objectiu de dotar-los d'uns règim de protecció i gestió adequats, que juntament amb els ENP i Natura 2000, configuren el sistema d'expais protegits de Catalunya. Els ENPE tenen una protecció superior que la resta dels espais naturals protegits, amb una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada. La norma que els designa i n'estableix les categories és la Llei 12/1985, d'espais naturals que els divideixen en reserves naturals, parc nacional, parcs naturals o paratges naturals d'interès nacional. La zona del turó del Marquès i el meandre del Castell formarien part d'un dels elements geomorfològics de més interès, per aconseguir preservar íntegrament el conjunt d'ecosistemes naturals que contenen o alguna de les seves parts. La declaració de reserves naturals es fa per llei quan és reserva integral i per decret del Consell Executiu quan és reserva parcial. | 41.6416600,1.8518600 | 404381 | 4610628 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 45098 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Arxiu Gavin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-larxiu-gavin | <p>GAVIN, Josep Maria (1984) Inventari d'esglésies. Anoia - Conca de Barberà. Vol. 11. Artestudio edicions. Barcelona.</p> | XX | <p>El fons referent a Castellbell i el Vilar que es pot trobar a l'arxiu Gavín està integrat per una col·lecció de fotografies i postals, una petita mostra de goigs d' advocacions de les esglésies i capelles del municipi i un conjunt d'articles i documentació escrita diversa. Pel que fa a les fotografies, hi ha unes 200 imatges, entre fotografies en blanc i negre, en color i postals. El grup més antic és de les esglésies i capelles del municipi: l'església parroquial de Sant Vicenç, la capella del Sant Crist al fossar, de la capella de la Mare de Déu dels Dolors del Mas Canyelles i de Viladoms, de Sant Vicenç del Castell, de l'església Sagrada Família del collet de la Bauma, de Sant Antoni Maria Claret del Borràs, de Santa Maria del Vilar, de la capella del Sant Crist i de l'església de Sant Jaume de Sant Cristòfol. Són fotografies en blanc i negre datades entre finals dels anys 40 del segle XX i 1979, fruit del treball de camp de Josep Maria Gavin. Josep Sansalvador, col·laborador de l'arxiu és l'autor de varies de les fotografies en color, també de les esglésies del municipi. Totes les de Josep Maria Gavin i alguna de Josep Sansalvador estan classificades en àlbums amb el núm. 6, corresponent a la comarca del Bages. Cal afegir 62 fotografies procedents del fons Ramon Centelles que foren donades a l'arxiu Gavin. Estan agrupades per temàtiques com l'arquitectura rural (barraques ), els edificis religiosos, el castell, el pont vell i d'altres de generals. També trobem, fruit de diverses donacions, 55 postals i fotografies diverses en blanc i negre i en color. A més de les imatges, disposa d'una petita mostra de 15 goigs que comprenen, un goig dedicat a la llaor de Sant Jaume Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar, tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vich, de l'any 1962; dos goigs a llaor de Sant Vicenç, diaca i màrtir, patro de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, del bisbat de Vich, de l'any 1949 i l'altre sense datar; un goig en lloança de Nostra Senyora de Castellet, en edició facsímil 6 (28 x 18), Col. A A. 2 goigs en llaor de Nostra Senyora de Castellet que es canten en el seu santuari del bisbat de Vich de l'any 1950 i 1960; dos goigs en lloança a la Verge de Montserrat venerada en la capella de les colònies Viladoms de Baix del terme de Castellbell i el Vilar. Bisbat de Vich, exemplar, núm. 323, editat l'any 1996 i 1949; un goig en lloança de la Verge Maria de Montserrat, venerada a l'ermita del tros, terme Castellbell i el Vilar, Bisbat de Vich, sense data; un goig en lloança a Maria Santíssima de l'Assumpció que es venera en lo poble del Vilar, de l'any 1875; un goig del gloriós màrtir Sant Cristòfor que es venera a l'església del seu nom, terme de Castellbell, bisbat de Vich, de l'any 1952 i 1858; un goig a llaor de la Mare de Déu del Vilar, sense datar, en format de butxaca; un goig a llaor del gloriós Sant Sebastià que es venera en la parròquia de Santa Maria del Vilar, sense data; dos exemplars dels goigs a la Mare de Déu de l'Assumpció, titular de la parròquia de Santa Maria del Vilar i el poble de Castellbell i el Vilar, bisbat de Vich de l'any 1969. Finalment, classificats temàticament en una caixa, es guarden 60 articles de premsa i fulletons turístics des dels anys 1970, o informació referent a la benedicció de la Capella del Tros, el 15 de juny de 1997 a càrrec del Vicari General, el Bisbe de Vic, mossèn Fèlix Guàrdia, les caramelles, els bastoners i cantaires, els gegants i els pastorets.</p> | 08053-1 | Monestir de les Avellanes (Ctra. C-12 PK 181 - 25612 Os de Balaguer) | <p>L'Arxiu Gavín és un arxiu generat per la iniciativa personal de Josep Maria Gavin i Barceló. Va néixer a Barcelona, el 21 de juny de 1930 i de ben petit comença a ser un aferrissat col·leccionista. Als quatre anys comença la seva col·lecció d'estampes de Sant Josep. Estudià al col·legi Balmes del Pp. Escolapis fins l'any 1945 i després d'algunes feinetes, entrà a treballar a La Caixa de Pensions l'any 1949. Després d'algunes experiències com a actor (de pastorets i de films), l'any 1952 fa el servei militar, i allà exerceix, com no, de fotògraf. Anys després, el 1966, entra com a soci de la UEC, i allà coneix a estudiosos que li ajuden a cercar esglésies als llibres. Com a resultat d'aquest ímpetu primerenc, l'any 1978 surt el primer volum de l'Inventari d'Esglésies. L'any 1979 és nomenat President dels Amics de l'Art Romànic de Barcelona, càrrec que ocupa durant 4 anys. De la mateixa manera, és nomenat Vicepresident de l'Ateneu Santcugatenc, fins el 1989. L'any 1984 obté la Creu de Sant Jordi, al mateix temps la seva situació laboral li permet dedicar-se a temps complet a la tasca de l'arxiu. A més al llarg de la seva trajectòria ha rebut diversos guardons, entre els quals, quatre Guiness. A inicis del anys vuitanta Gavín fa donació a la Generalitat del fons de l'arxiu que tenia fins llavors. Des dels anys vuitanta fins al canvi de mil·lenni l'arxiu creix molt, de fet arriba a triplicar el volum de documentació del seu fons. A causa d'això es veu obligat a buscar un nova ubicació tant per a emmagatzemar la documentació com per a garantir la continuïtat de l'arxiu. Fins aleshores estava a Valldoreix (Vallès occidental). Després d'un llarg periple buscant nova ubicació, Gavín es posa en contacte amb l'Institut de Germans Maristes de Catalunya, amb el qual arriben a un acord. A finals del 2006 s'acaben les obres de l'edifici que allotjarà l'arxiu al Monestir de les Avellanes i es fa el trasllat de gran part de la documentació. El juny del 2007 es signà l'acord per tal que tot l'arxiu es conservés al Monestir de les Avellanes. El 4 d'octubre del 2008 es va inaugurar oficialment la nova seu.</p> | 41.6290900,1.8614200 | 405159 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45098-foto-08053-1-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'Arxiu Gavín ha definit el seu fons segons l'activitat generada per Josep Maria Gavín. La naturalesa d'aquest fons recull documentació de temàtica religiosa, així com de cultura popular catalana. Actualment l'arxiu conserva 48 col·leccions diferents, que ocupen aproximadament 1500 metres lineals. La tipologia dels documents també és diversa, ja que conserva documentació en suport paper, de formats diversos, mapes, imatges en format de fotografies, diapositives i postals, i finalment objectes. El fons de l'Arxiu Gavín es divideix en tres grans apartats, Fons documentals, Col·leccions i Biblioteca. Els fons documentals d'arxiu, contenen la documentació relacionada amb la tasca de crear o recollir documents sobre pobles, esglésies i personatges de Catalunya: Fons de pobles i comarques de Catalunya (FPC); Fons de l'inventari d'esglésies de Catalunya (IEC); Fons de personatges celebres catalans (PCC). L'Inventari d'esglésies és l'obra mestra d'en Josep Maria Gavín. Aquest és el testimoni fotogràfic de 26.444 fons temàtics de l'Arxiu Gavin edificis religiosos. Actualment s'està treballant de nou en l'actualització de l'inventari. El fons conté imatges d'esglésies, capelles, monestirs, priorats, convents, ermites, santuaris, cartoixes, catedrals, oratoris privats, oratoris públics, etc., o sia, qualsevol edifici religiós (catòlic) de Catalunya. I s'entén la Catalunya Gran, amb les comarques franceses, Andorra i Franja de Ponent. Segons la Library of Congress de Washington, és l'únic inventari exhaustiu que existeix de tota una nació. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45100 | Casino del Burés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-bures | XIX | Antic casino de la fàbrica Burés aixecat davant mateix del pont Vell, als peus de la carretera que va a Marganell, per l'esquerra i al Vilar, per la dreta. Està sobreaixecat del nivell del sòl amb un podi sobre el que es construeix l'edifici. Consta d'una sola planta, rectangular, dividida en diversos trams: una terrassa que delimita amb el carrer, l'espai del bar, la sala d'actes i la caixa de la tramoia. L'accés a l'entrada principal es fa per la terrassa, a través d'una doble escala lateral. Les cobertes, a diferents nivells, són a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al nord. Només el tram de la sala d'actes té la coberta de teules. La part més destacable d'aquest edifici és la seva façana , amb un programa ornamental neoclàssic, amb un predomini absolut de la simetria. Es divideix en tres cossos, els laterals amb coronament pla i el central coronat per un frontó amb l'escut del Cor Capella de Música Burés, amb entaulament llis i perfils dentellats. Aquest cos central, està delimitat per sengles pilastres amb estries, amb capitell jònic. Per damunt l'entrada ni ha un ràfec que actua de trencaaigües sustentat per dues carteles decorades. Els cossos laterals són amb coberta de terrat amb balustrades. A l'interior destaca la sala d'actes amb el paviment hidràulic i dues llotges d'època. | 08053-3 | C. del Burés | 41.6390600,1.8571500 | 404818 | 4610334 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45100-foto-08053-3-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 99|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45110 | Casino del Borràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-del-borras | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. VALLS i PUEYO, Joan (2011). Història de Castellbell i el Vilar, el mirador de Montserrat. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XX | Edifici de tres cossos entre mitgeres arrenglerats amb l'alineament del carrer. Són de planta rectangular; el de la dreta més llarg i alt, perquè acull la sala del teatre, amb la caixa de tramoia al final, més alta. El cos del mig és l'accés principal i fa de nexe entre els dos cossos laterals. En origen la façana mostrava un programa decoratiu simètric. Els dos cossos laterals eren idèntics i el cos central era l'eix principal on es centrava la tensió visual i on l'arquitecte estableix els elements més monumentals, com el balcó amb balustrada de la primera planta, que s'obre a una gran obertura d'arc de mig punt, flanquejada per dos fanals amb el suport en forma de braç humà sostenint una torxa encesa. El coronament del capcer és recte amb dues pinyes a la part alta de la cornisa. En el parament es podia llegir 'Casino Borras'. Com he dit, els cossos laterals són idèntics; consten de planta baixa i dos pisos, i cap d'ells són iguals. A la planta baixa s'obrien dues portes d'accés, als costats, amb arc carpanell i una dovella central en alt relleu, de formes vegetals; i dues petites finestres al centre, de llinda plana, però que sembla una finestra geminada. A la planta pis, hi trobem tres grans finestres amb arcades de mig punt i balustrada. Cada finestra està decorada als costats amb un pilar sobrecrescut de la façana, estriat i amb capitell jònic. Per sota, dos permòduls estriats ornamenten la façana. A la segona planta, sobresurt, a l'eix central, una tribuna d'obra, amb balustrada i finestra del mateix estil que a la planta de sota. Actualment, la tribuna del cos de la dreta s'ha perdut, com part del parament del capcer del cos de l'esquerra. A l'interior, una escala dóna accés a les guixetes originals, que es conserven. A la banda esquerra hi trobem la sala de teatre i cinema i a la dreta la sala de ball. Una escala porta a la part alta on s'obté una vista aerea d'aquesta sala. | 08053-13 | C. de Joaquim Borràs, 36-40 | Edifici destinat a l'oci dels treballadors de la fàbrica Borràs. S'inaugura per Pasqua de l'any 1922 amb cinema, teatre, cafè i sala de ball. Actualment és parcialment de propietat municipal. | 41.6290600,1.8612900 | 405148 | 4609219 | 1922 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45110-foto-08053-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | S'esta elaborant un projecte amb la col·laboració de La Caixa per rehabilitar el local per a usos lúdico-culturals.Fotografies cedides per l'Ajuntament. | 98|106 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45225 | Fons fotogràfic referent a Castellbell i el Vilar del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-referent-a-castellbell-i-el-vilar-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat/</p> | XIX-XX | <p>El fons fotogràfic de l'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya conté un total de 22 fotografies relacionades amb el municipi de Castellbell i el Vilar. Són imatges datades entre els anys 1890 i l'any 2000, realitzades per diversos fotògrafs, la majoria d'ells professionals. Estan classificades en dos fons diferents: els fons personals i les col·leccions fotogràfiques. 1.- Els fons personals del Centre Excursionista de Catalunya incorpora els fons fotogràfics que els mateixos autors o familiars han fet donació al centre. En el cas de Castellbell i el Vilar hi ha les fotografies de Camil José Guiu (1937-1991), Carles Fargas Bonell (1883-1942), Josep Maria Co i de Triola (1884-1965) i Rossend Flaquer i Barrera (1873-1944), socis del CEC. 2.- Les col·leccions fotogràfiques del CEC inclouen dues tipologies d'agrupacions fotogràfiques. Per un costat, les realitzades per afeccionats que n'han fet donació al centre; i per l'altra, les que es van establir a l'arxiu amb l'objectiu d'organitzar-les segons el seu format, com per exemple les diapositives de vidre en format 8 x 10, o les plaques de vidre 6 x 13 cm estereoscòpic, o les fotografies de vidre en gelatina i plata, blanc i negre de 9 x 12 cm que l'entitat utilitzava per il·lustrar les conferències que es donaven des del Centre. D'aquest arxiu hi ha fotografies d'autors com Germà Garcia Fernàndez (1942) i Francesc Blasi Vallespinosa (1872-1951).</p> | 08053-128 | Carrer del Paradís, 10-12 (08002 Barcelona) | <p>El Romanticisme va ser un moviment cultural, polític i social que va néixer a Europa a mitjans del segle XIX. A Catalunya, com a resultat de la passió d'il·lustres prohoms per revifar la història del nostre país i enlairar l'ús de la nostra llengua, s'inicia l'anomenada Renaixença Catalana. En aquest context, el 26 de novembre de 1876, Josep Fiter junt amb César August Torras, Ramon Arabia, Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer, determinaren la creació d'una associació excursionista per a desenvolupar una veritable entitat pública i legalitzada per emprendre una tasca cultural per redreçar Catalunya. «Amb el fi d'investigar tot quant mereixi la preferent atenció sota els conceptes científic, literari i artístic, en la nostra benvolguda terra, es crea una societat que es titularà Associació Catalanista d'Excursions Científiques». El 7 d'abril de 1891 es va elegir Antoni Rubió i Lluch com a president del Centre Excursionista de Catalunya, fent constar explícitament que el CEC era continuador de l'associació creada el 1876, i origen de l'excursionisme associatiu, unint-se així en una sola entitat les vessants culturals i esportives, que durant 13 anys havien actuat separadament (l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques (1876) i Associació d'Excursions Catalana (1878). Pel desembre d'aquest històric any, al local social del CEC, es donaren les conferències fonamentals a càrrec de Jaume Massó i Torrents, Joaquim Casas i Carbó, i Pompeu Fabra (tots ells socis del Centre) sobre la proposta de les normes ortogràfiques i ordenació de la llengua catalana vigents avui. El 1892 el Centre prengué part activa en la redacció de les anomenades «Bases de Manresa», que varen suposar en aquell moment una important proposta per a l'articulació de l'Estat Espanyol. El 1891 comença l'edició mensual del Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, sota la direcció de Francesc Carreras i Candi, en les pàgines dels quals es posa de manifest la gran tasca de l'excursionisme com a missió i com a suplència cultural i científica. La col·lecció dels Butlletins és part essencial de les biblioteques estudioses de la llengua i la cultura catalanes. Als estatuts de l'Associació Catalanista d'Excursions Científiques, denominació inicial del Centre Excursionista de Catalunya, hi consta com a objectiu prioritari de l'entitat 'Fomentar les excursions per la nostra terra per fer que sigui coneguda i estimada, i també publicar els treballs resultants d'aquestes excursions, crear una biblioteca i arxiu.' Una de les eines emprades per aquesta finalitat serà la fotografia, que a finals del segle XIX ja havia assolit un grau de perfecció tècnica, i alhora simplificació, que permeteren la seva difusió massiva la centúria següent. Fou així com els socis del CEC van començar a acompanyar les seves conferències amb projeccions d'imatges obtingudes durant les seves excursions, fotografies que a més, sovint eren emprades en la confecció del Butlletí del Centre. Avui dia es conserven més de 13.000 d'aquestes llanternes de projecció de doble vidre de 8 x 10 cm.</p> | 41.6291100,1.8607600 | 405104 | 4609225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45225-foto-08053-128-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les fotografies formen part del fons del Centre Excursionista de Catalunya. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45226 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | www.icgc.cat | XX | El fons fotogràfic i cartogràfic de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya referent al municipi de Castellbell i el Vilar està format per cinc col·leccions diferents: 1. Col·lecció cartoteca: amb la referencia RM.23889 es conserva un mapa en color de 1880, a escala 1:25.000, amb el títol Camino de la Bauma a Manresa. Amb les referències RM.119693 i RM.119694 es conserven els mapes planimètric i topogràfic, a escala 1:25.000, executats pel topògraf José Brugués l'any 1921. Es tracta d'una còpia manuscrita d'una de les minutes de més de quatre-cents municipis de Catalunya a escala 1:25 000 corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000. També s'inclouen en aquest grup, 4 fulls en paper polièster, a escala 1:5.000, sense toponímia de 50 x 70 cm procedents del Servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, amb data de vol de l'any 1967, amb número de registre, RM.97672 (núm. de full 282-112); RM. 97673 (núm. de full 282-113); RM. 97674 (núm. de full 282-113); RM.97675 (núm. de full 282-114). 2. Col·lecció d'ortofotomapes realitzats per la Diputació Provincial de Barcelona a partir de fotografia aèria obtinguda el juliol de 1967, a escala 1:22.000. Els fulls, un total de 14, d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topografico nacional de España, 1:50.000, de 80 x 60 cm. Els números dereferència són: RM.114806-363-03-14; RM.114807- 363-03-15; RM.114956; RM.114960; RM.114964-391-02-12; RM.115000-392-01-01; RM.115001-392-01-02; RM.115002-392-01-03; RM.115004; RM.115005 - 392-01-06; RM.115006 - 392-01-07; RM.115008 - 392-01-09; RM.115009 - 392-01-10; RM.115010 3. Fons Cuyàs: un total de 13 fotografies realitzades per Narcís Cuyàs i Parera (1881- 1953) de les quals, una fotografia realitzada d'una talla de Nostra Senyora de Castellet - Castellbell (RF.7072); l'ermita de Nostra Senyora de Castellet, (RF.7073); la torre del Castellet (RF. 7074); l'església de Castellbell (RF. 7075); l'església del vilar (RF.7076); el castell de Castellbell (RF.7077) (RF. 7078) i (RF. 7083); el pont (RF. 7079 i RF. 7084); la serra de Montserrat vista des de la Bauma (RF.7080); la serra de Montserrat (RF.7081); el tren (RF.7082). 4. Ortofotomapes en blanc i negre, realitzats per l'Institut Cartogràfic de Catalunya amb toponímia. Els fulls d'aquesta sèrie corresponen a la divisió 12 x 8 de la malla de distribució del Mapa topográfico nacional de España 1:50 000. Van ser realitzades l'any 1984 i editades en paper el juliol de l'any 1987. Es poden localitzar amb els números de registre següents: RM.10696; RM.10698; RM.10706; RM.10714; RM.10716; RM.10718 i RM.14067. 6. 26 ortofotos de l'àrea geogràfica de Castellbell i el Vilar realitzades el desembre de 1962 pels Servicios Aéreos Comerciales Españoles, del qual n'era el fotògraf Carlos Rodríguez Escalona. Números de registre, RFSACE.411; RFSACE.412; RFSACE.413; RFSACE.414; RFSACE.415; RFSACE.416; RFSACE.417; RFSACE.1808; RFSACE.1809; RFSACE.1810; RFSACE.1811; RFSACE.1812; RFSACE.1813; RFSACE.1814; RFSACE.1815; RFSACE.1816; RFSACE.1817; RFSACE.1818; RFSACE.1819; RFSACE.1820; RFSACE.1821; RFSACE.1822; RFSACE.1823; RFSACE.1825; RFSACE.1828. | 08053-129 | Parc de Montjuic (08038 - Barcelona) | L'ICGC és adscrit al Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat. Des de la seva creació l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport. | 41.6292700,1.8607800 | 405106 | 4609243 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45226-foto-08053-129-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les imatges seleccionades formen part del fons de l'ICGC. | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45227 | Fons referent a Castellbell i el Vilar de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-castellbell-i-el-vilar-de-la-biblioteca-de-catalunya | http://mdc.cbuc.cat/cdm/search/collection/bcsalvany | XX | En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat un conjunt de 6 fotografies procedents del Fons Salvany. La primera d'elles està titulada com a 'Entrada al Castell de Castellbell', realitzada l'any 1915 (núm. referencia SaP_278_03; la segona 'Església de Castellbell' realitzada l'any 1916 (núm. de referencia SaP_296_16); la tercera, 'Ruïnes del castell de Castellbell', de 1915 (núm. de referencia SaP_278_05); la quarta, 'Vista de Castellbell i el Vilar, de 1915 (núm. de referencia SaP_204_09); la cinqueña,'Vista del Castell de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_01); i la darrera,'Vista del Castell i de l'església de Castellbell i el Vilar', de 1915 (núm. de referencia SaP_206_02). | 08053-130 | Carrer de l'Hospital, 56 (08001 - Barcelona) | La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat. L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central. Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca. El 1998 es duen a terme varies reformes i la construcció d'un nou edifici. L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya. L'any 2007 juntament amb altres biblioteques catalanes s'adhereixen al portal d'Internet Google Llibres per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres, pergamins, incunables, fotografies, etc, per tal de posar-los a l'abast del públic. Actualment la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000m2 amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents. | 41.6291300,1.8608900 | 405115 | 4609227 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45227-foto-08053-130-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Josep Salvany i Blanch néix a Martorell el 4 de desembre de 1866 i mor el 28 de gener de 1929. Estudia medicina i cirurgia a la Universitat de Barcelona i es llicencia l'any 1891.Entra a formar part del Centre Excursionista de Catalunya on va col·labora activament com a fotògraf i en les diferents publicacions. Gran afeccionat a la fotografia i a l'excursionisme científic, fa una gran quantitat de fotografies, no només de Catalunya sinó fora d'ella. Les seves fotografies tenen el format estereoscòpic, de 6 x 13 cm, tècnica emprada en aquella època però amb una qualitat excepcional.Les imatges seleccionades formen part del fons de la BC. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45228 | Joan Masats i els llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joan-masats-i-els-llops | SUBIRANA ESTRUCH, Maria (2004). Avui dia ja no es veu l'orella del llop! (Memòria histórica del llop a la comarca del Bages).Dins revista Dovella, pàgs. 37 a 43. | XIX | Publicada | Segons la memòria oral recollida per Maria Estruch, ens conta que 'a Castellbell i el Vilar, el besavi de Joan Masats era carboner i explicava que es va quedar sol alimentant la carbonera, se li va acudir de fer l'udol del llop dins d'una olla petita, un tupí. Va venir un moment que es va trobar voltat de llops, i sort que era dins la barraca i amb el foc encès. Un llop esgarrapava la barraca. Ja li sortia la pota per entremig dels troncs de la construcció i li va lligar la pota per dins la barraca. Va cridar. Els altres van marxar i al matí el va matar amb la destral i en va fer adobar la pell. Això va passar a la roca Foradada, sobre Marganell. Hi havia un tros de l'estat, on feien carbó sense pagar i hi feien boïgues d'on sortien unes patates fantàstiques. D'això deu fer uns cent cinquanta anys'. | 08053-131 | La roca Foradada | Maria Estruch, durant els mesos de juliol de 2002 i abril de l'any 2003, es va dedicar a fer una recopilació dels noms populars de núvols, boires i vents per diversos pobles de la comarca del Bages. Al mateix temps, i volent contribuir a la recerca que duia a terme el sr. Albert Manent sobre el tema de la memòria històrica del llop, va aprofitar per conversar amb els pagesos i pastors per recopilar informació sobre històries que haurien pogut viure avantpassats seus o coneguts. | 41.6291900,1.8604700 | 405080 | 4609234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45238 | Fons de l'arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-municipal-0 | http://xam.diba.cat/wiki/arxiu-municipal-de-castellbell-vilar?x | XX | El Servei d'Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar és el servei de l'ajuntament destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d'utilitat per a l'administració municipal i per garantir els drets dels ciutadans, els documents de conservació permanent, i fons i col·leccions de particulars, entitats i organismes vinculats al municipi de Castellbell i el Vilar. L´Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar forma part de la Xarxa d'Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l'any 2012. El fons històric es troba dipositat als soterranis del Centre Cultural Joan Masats (C. Burés, 8). | 08053-141 | C. de Joaquim Borràs, 40 | L'arxiu municipal de Castellbell i el Vilar conté bona part dels fons que integren el patrimoni documental del municipi. La part més important és la dels fons generats per les diferents administracions municipals al llarg de la història, però també aplega fons d'institucions, fons d'entitats i fons personals, i recull els testimonis documentals que els ciutadans i les entitats locals hi vulguin dipositar. El quadre de fons aplega la informació bàsica del conjunt de fons i col·leccions del Arxiu Municipal de Castellbell i el Vilar: 1. Fons de l'Administració Local: Ajuntament de Castellbell i el Vilar. 2. Fons públics no municipals: Jutjat de Pau de Castellbell i el Vilar (1940-2013), 2.29 m. 3. Fons privats: Delegació Local de FET y de las JONS (1939-1953), 0,1 m.; Fons Futbol Club Balcells (1954-1960), 0,05 m.; Fons Casino Bauma (1916-1969), 0,45 m. | 41.6292100,1.8606700 | 405097 | 4609236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Els serveis que ofereix són: consulta de fons; reprografia, assessorament a arxius d'entitats i associacions; suport a la investigació.Horaris de consulta a concretar.Consultes i informació: 93 8282122 i e-mail: castellnou@diba.cat | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45239 | Mare de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu | <p>VIGUÉ, Jordi (dir.) (1984).Castellbell i el Vilar; dins Catalunya romànica, vol. XI, El Bages, Barcelona, pàgs. 175 - 180</p> | XII-XIII | Ha perdut gran part de la policromia original i l'estucat, deixant la fusta vista. | <p>Mare de Déu romànica de la que no es coneix el lloc de procedència. La seva alçada és de 61 cm. Es tracta d'una imatge en majestat, sedent,damunt un tron amb el Nen sobre els genolls. Porta una túnica de coll rodó, de color porpra amb motius geomètrics de color negre. Per damunt hi passa un mantell que passant per sota el braç dret, li tapa la falda i els genolls. Un vel que deixa veure els cabells li cobreix en part el cap. El Nen va descalç i porta una toga a la manera romana. Ni el Nen ni la Mare de Déu porten corona. La composició hieràtica de les figures és pròpia de l'estatuària romànica. Però en aquest cas barreja elements propis del segle XII amb traços de principis del XIII. Les mans adquireixen una rellevància especial; amb l'esquerra protegeix l'infant i amb la dreta sosté la bola del món. El Nen mostra la Biblia amb la mà esquerra, i amb la dreta beneix.</p> | 08053-142 | Castellbell i el Vilar | <p>Ingresa en el Museu Episcopal de Vic abans de l'any 1898, catalogada amb el número 1249; procedent d'un lloc indeterminat de Castellbell.</p> | 41.6337900,1.8597300 | 405025 | 4609746 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Regular | Física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 92 | 52 | 2.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45240 | Paper moneda de 50 cts de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paper-moneda-de-50-cts-de-lajuntament-de-castellbell-i-el-vilar | TURRÓ MARTÍNEZ, Antoni (2007). Les emissions monetàries oficials de la Guerra Civil (1936- 1939). I: Andorra, Illes Balears i Catalunya (Generalitat i Locals). Pàg. 105 i 106. Ed. Societat Catalana d'Estudis Numismàtics. Institut d'Estudis Catalans. http://mdc.cbuc.cat/cdm/ref/collection/papermoneda/id/163 | XX | Paper moneda de 50 cèntims editat per l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar. És de color marró, mesura 69 x 109 mm. A l'anvers hi ha l'escut local emmarcat per una sanefa molt ben decorada. Al costat esquerra, un gravat representant un teler automàtic amb el mecanisme de canvi, símbol de la vocació fabril de la població. Al mig, en un requadre, el següent escrit: Aquest ajuntament abonarà al portador 50 cèntims amb moneda de curs legal del Banc d'Espanya o bé de la Generalitat de Catalunya en virtut de l'acord del 22 de maig del 1937. Al revers, el valor de canvi està envoltat per unes orles. | 08053-143 | Castellbell i el Vilar | En la sessió municipal del 20 de febrer de l'any 1937 l'ajuntament, preocupat per la manca de fraccionari proposa la viabilitat de l'emissió de bitllets locals. El 22 de maig de 1937 s'acorda fer una emissió per un import d'11.500 pessetes, amb els valors d'1 pesseta, 50 cèntims i 25 cèntims. El Centre d'Administració Municipal de Barcelona els va imprimir, cobrant 34 pessetes el miler. L' 11 de desembre del mateix any, el consistori acorda retirar de la circulació tots els bitllets el mal estat i efectuar una nova emissió amb els mateixos valors, però aquesta vegada per un import de 17.500 pessetes. La impressió va anar a càrrec de la impremta Martí, Marí i Cia. de Barcelona. L'anvers dels bitllets està presidit per l'escut local sense cap altre motiu. Al costat esquerre del revers hi ha el pont gòtic sobre el riu Llobregat i al costat dret, una fàbrica amb la xemeneia fumejant. També es pot veure un fus evocant la tradició tèxtil de la població. El text del centre confirma el valor de canvi. El consistori també aprovà l'emissió de cartons de valors per 10 i 5 cèntims per un import total de 1.500 pessetes. Aquests bitllets estan escrits en llengua castellana, impresos per una sola cara i una sola tinta sobre un cartó de color diferent per a cada valor. | 41.6292400,1.8608600 | 405113 | 4609239 | 1937 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45240-foto-08053-143-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45262 | L'alzina del calçador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-calcador | http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | L'alzina estava plantada al camí vell que mena cap a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell. Allí on es posa l'estrella per la cavalcada de Reis, entre el Castell i l'ermita, s'aixecava ufanosa una alzina de grans dimensions coneguda amb el nom de l'Alzina del Calçador. Quan els parroquians anaven a l'ermita, s'aturaven a l'alzina i allí deixaven les sabates i espardenyes velles, calçant-se amb les noves. Molts venien de lluny, del Solell de la Barraca i del Serrat de la Beguda i si ja feia calor, a l'estiu, la mainada anaven descalços i portaven les espardenyes penjades al coll. | 08053-165 | Turó del castell | 41.6417400,1.8587900 | 404959 | 4610629 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45262-foto-08053-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45263 | La roca Rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roca-rodona | PUIGDELLÍVOL, Marcel·lí (2015). Llocs misteriosos i llegendaris a Castellbell i El Vilar: La Roca Rodona; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 396, gener de 2015, pp.11. http://naturaipedra.blogspot.com.es/ | XIX-XX | Publicada | Al camí que des del barri del Burés, passant pel Pinsà fins a Sant Cristòfol, hi ha una roca despresa de la cinglera del turó del Marquès, coneguda com la roca Rodona. La gent gran del Burés, explicava que aquest roc formava part d'una bauma on s'hi va aixoplugar un pastor un dia de forta pluja. Sigui provocat per un llamp o per altra causa natural, el roc es va desprendre's i va caure al damunt del pobre pastor, colgant-lo per sempre més. | 08053-166 | Turó del Marquès | Aquesta llegenda, explicada durant el treball de camp per en Marcelí Puigdellívol li va ser confiada per l'Enric Frontera, en Josep Riera i el Fidel Vilaseca que ja ho havien sentit explicar. | 41.6404100,1.8458600 | 403880 | 4610496 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45263-foto-08053-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45291 | Fons fotogràfic del Col·lectiu El Brogit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-collectiu-el-brogit | <p>FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. https://elbrogit.wordpress.com</p> | XIX-XX | <p>Fruit del treball de més de 35 anys, el Col·lectiu El Brogit, amb la seva revista homònima EL BROGIT s'ha convertit en un referent local, en una eina de consulta obligatòria per conèixer la història de l'últim quart de segle i en una publicació esperada per tothom, per tal de saber què passa als barris i què diu l'Ajuntament, entre d'altres coses. Actualment disposa d'un fons de més de tres mil fotografies en paper, blanc i negre i alguna, però molt poca, en color. Són donacions de famílies del poble que parlen de la vida quotidiana, la religiositat, les festes, la indústria, la família, els esports, la pagesia, etc. Es daten entre la segona meitat del segle XIX fins l'actualitat.</p> | 08053-194 | Av. del Pare Claret, 20 | <p>El COL·LECTIU EL BROGIT és una entitat cultural, sense ànim de lucre, fundada el 1980 a Castellbell i El Vilar, a la comarca del Bages. L'entitat va sorgir arrel de les inquietuds d'un grup de persones interessades en la difusió de la cultura local, la comunicació entre els diversos nuclis que integren el municipi i la divulgació d'estudis històrics del poble. En la redacció i confecció del periòdic hi treballem un reduït nombre de persones, de forma totalment altruista, de manera vocacional i per tal de donar un servei informatiu i cultural a la població, que d'altra manera no existiria.</p> | 41.6334600,1.8536500 | 404518 | 4609716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45291-foto-08053-194-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paral·lelament també aprofiten la base de dades informativa i els excedents dineraris per editar llibres amb informació monogràfica de caire local. | 98 | 55 | 3.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45292 | Mapa del marquesat de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-del-marquesat-de-castellbell | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XVIII | El 'Primer mapa y carta geografica completa dels quatre termes units y aglevats de Castellbell y Vilar, Vacarissas y Reynás, dels quals es señor lo ille sr. marques de Castellbell. Format per lo reverent Pau Janér prebere de Monistrol de Montserrat. 1780', formava part originalment del lligall 79 del fons de Can Falguera, és a dir, el fons patrimonial dels marquesos de Castellbell. Posteriorment fou incorporat, amb el nombre 22, al fons genèric de Mapes i Plànols de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, nom que se li donà modernament a l'Arxiu Reial de Catalunya. Redactat a 'Escala de una hora, o llegua de camí', aquest mapa representa les tres unitats territorials principals del marquesat de Castellbell, és a dir, Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, que donava nom al marquesat, i Vacarisses i Rellinars, de l'actual comarca del Vallès Occidental. Aleshores, pels diversos lligams matrimonials, els marquesos de Castellbell, aquell any 1780 ja exercien jurisdicció sobre molts d'altres indrets de la geografia catalana: Talamanca, Avinyó, Abrera, Pruit i un llarg etcètera. | 08053-195 | Carrer dels Almogàvers, 77, 08010, Barcelona | 41.6422800,1.8583800 | 404925 | 4610690 | 1780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | 56 | 3.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 45293 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-4 | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. http://www.festes.org/directori.php?id=137 | XIX | Hi ha anys que no es fan per poca participació. Corre el perill que es perdi un altre cop. | Joan Ros i Oliveras recorda que el seu pare ja anava a cantar caramelles amb el seu cosí Miquel Gost, a finals del segle XIX. Des de llavors s'ha passat per diferents etapes, unes més bones i d'altres menys. L'any 2017 no hi hagut cap grup que en cantés, però l'any 2016 sí. En el moment de màxim esplendor havien arribat a tenir set grups. A cada barri o cada orfeó o coral vinculada amb el casino de la fàbrica tenien una colla infantil i una d'adults. A la Bauma hi havia una colla infantil i una d'adults, a més dels bastoners; al Borràs, una d'adults; al Burés una colla infantil i una, només d'homes, d'adults, que sortien de la Coral Capella de Música Burés. A més també n'havien tingut les escoles parroquials. Al Burés el carro s'enramava amb boix, donant-li formes extraordinàries. S'havien arribat a llogar orquestres de fora. Cada cor sortia amb el seu estendard encapçalant el grup, i quan dos grups es trobaven, es presentaven els respectes amb la salutació entre estendards. Després s'escoltaven educadament seguint l'ordre pertinent. Antigament, els infants acostumaven a cantar el dissabte de Glòria. La Paquita Plans recorda que començaven a les 8 de matí i la primera parada era l'església de Sant Vicenç, després cap al castell, la Torre del Burés, zona de Can Ferreroles, de retorn al Raval del Jordi, els Abadals i, finalment, el Burés. Tot a peu. A partir d'una època es deixa de cantar el dissabte i es fa tot el diumenge de Resurrecció. El cor del Burés començava per la Bauma i feia el trajecte fins arribar a la seva barriada. El cor de la Bauma, començava pel Burés i feia el trajecte a l'inversa. I el cor del Borràs, que està al mig tant li era el recorregut, però acabava al seu barri. Independentment hi havia la colla de bastoners que anava a la seva. En acabar cada casino feia un ball. | 08053-196 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6291200,1.8641400 | 405386 | 4609222 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45293-foto-08053-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'any 1986 es van interpretar les següents cançons i balls:- Agrupació de Bastoners de Castellbell i el Vilar: El mongeter, Les corrandes, Els indis, Els vuit ramats, L'os se li veu, El tirolet, La raspa, El senyor Ramon, Baixant de la font del gat.- Cor de Caramelles de La Bauma: Estel d'Encís (vals); A la plaça hi ha sardanes (sardana); i Poupourri Tot cantant.- Agrupació Coral Caramelles, Cor Borràs: Pau i amor (vals); Esperant un mariner (havanera); i Maria de les trenes (sardana). | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45463 | L'Alzina del Comú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-del-comu | COL·LECTIU EL BROGIT (2012). Del pont vell i l'Alzina del Comú de Castellbell i el Vilarl; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 368, juny de 2011, pp.5. | XIX-XXI | L'entorn immediat de l'alzina està brut per usos poc cívics de la ciutadania. | Placeta de terra, ubicada a tocar del Pont Vell on el 2 de juny de 2012 s'hi va plantar una alzina jove (Quercus ilex L. , o Quercus ilex ssp. Ilex L.) de dues branques , en substitució de la vella que encara es podia veure en algunes fotografies de finals del segle XIX i que commemora l'indret on antigament els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives. Al costat de l'alzina, hi ha una placa en acer Cor-ten i una explicació amb una fotografia de finals del segle XIX. Aquesta alzina, carregada de simbolisme commemora l'alzina anomenada del Comú, on fins ben entrat el segle XIX els castellvilarencs es reunien i prenien decisions col·lectives, que afectaven el bé comú. | 08053-366 | El Burés | El 2 de juny de 2012 es presentava en aquest indret el llibre de Joan Valls sobre el pont vell. Per l'ocasió es va plantar la nova alzina, que fou donada per la famíliaCosta-Franch.L'acte es va acabar amb l'actuació dels bastoners. | 41.6399700,1.8570400 | 404810 | 4610435 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45463-foto-08053-366-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | També coneguda com alzina de Castellbell | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45499 | Costum remeier contra el fel sobreeixit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costum-remeier-contra-el-fel-sobreeixit | GOMIS i MESTRE, Cels (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes. Segona edició ampliada i modificada de la Botànica Popular de l'any 1891. Barcelona: Ed. Montblanc-Martin. Centre Excursionista de Catalunya. http://blocs.xarxanet.org/lesremeieres/petjades-botaniques-per-susqueda | XIX-XX | Documentat | Informants del poble ens han explicat la tradició d'emprar malrubí blanc (Marrubium vulgare) per a guarir a la gent que els quedava la pell groga per tenir el fel sobreexit: 'Teníem el fel sobreexit, et tornaves groc i cada dia al dematí em feien anar a fer el pipí a sobre d'una planta d'aquestes perquè deien que ho curava'. La Maria se'n recorda quan ella ho feia, tot i que era molt petita. Hi ha una dita popular que diu 'Cornicelis i malrubí curen el mal de ventre amb un poc de fonoll marí, fes emplastre i posa-l'hi” | 08053-402 | Castellbell i el Vilar | El malrubí és un herbaci perenne de la família de les labiades. La tija és erecta, de secció quadrangular, coberta per una densa vellositat. Les fulles són arrodonides, sostingudes per un pecíol, amb el marge crenat i el feix arrugat. El color de les fulles és grisenc per l'anvers i blanquinós pel revers. Floreix a la primavera i a l'estiu a partir del mes de maig. Aquest costum ha estat recollit oralment, de Marcel·lí Puigdellívol i Maria Riera, de Castellbell i el Vilar, el dia 11 de març de 2017. Recorden que a totes les cases de pagès hi havia un peu de malrubí blanc (Marrubium vulgare). Maria Riera conta que de petita, recorda que quan tenia el fel sobreeixit, l'enviaven a fer pipi al damunt d'un peu de malrubí durant uns quants dies. Cels Gomis, va recollir al pla de Barcelona aquest remei casolà: 'Per curar-se el fel sobreeixit, només cal anar nou dies seguits, abans de sortir el sol, a orinar damunt de la mateixa planta de malrubí; amb els orins, aquesta planta es va assecant i, al cap dels nous dies, queda ben morta, i el pacient radicalment curat”. Una cosa similar ho va recollir de la Vall de la Vansa, amb la diferència que el malrubí (anomenat en aquest indret marreu), ha de ser blanc i granat. En alguns indrets de Portugal i Andalusia es recullen costums semblants. A Galícia, després d'haver orinat, diuen cada dia tres vegades seguides i sense prendre alè: 'A visitarte vengo, marrubio, / entre la luna y el sol, / que me cures la terciana / y me devuelvas el color. A Astúries, orinen damunt d'un peu de julivert, mentre que a la Ribera d'Ebre, per curar-se el fel sobreeixit, van a la Mare de Déu de la Fontcalda, amb aquesta corranda: ' Me'n vaig paca la Fontcalda / per curar-me la grogor; / i al ser a la mitan costa / ja començo a entrar en color”. A la costa de Llevant, també es recull que per curar els cucs de les bèsties, es cull un aplanta de malrubí mascle, abans de que surti el sol tot dient 'Jo t'arrenco amb la intenció de curar els cucs al bou”, al gos (o l'animal que sigui). En acabat se'n deixen dues branquetes creades a terra, amb una pedra al damunt. Al Malrubí blanc se li atribueixen moltes virtuts i poders. Se la considerava una planta bona per a l'oïda ( aprofitant els vapors de bullir-la en aigua); per a la gola (bullida amb aigua i afegint-hi dues parts de vi un polsim de verbena); per a la tos (una cocció amb vi de fonoll i un terç de malrubí) i per les entranyes malaltes – mal de ventre – la cocció del malrubí amb vi i mel beguda fresca. De fet aquesta planta activa les defenses i elimina toxines a més a més de protegir les vies respiratòries de les partícules de la pols. Les substàncies amargues, protegeixen el fetge, optimitzant el procés de digestió. Afavoreixen el treball dels ronyons. | 41.6383100,1.8881100 | 407396 | 4610217 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45499-foto-08053-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Marcel·lí Puigdellívol també recorda que a totes les cases hi havia un peu de carxofera borda, l'herba-col (Cynara cardunculus) que servia per a fer mató, i conta que encara passant a caminar per masos rònecs, es poden veure'n al voltant de la casa. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45526 | Fita de partió entre les terres del Puig i de Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-partio-entre-les-terres-del-puig-i-de-viladoms-de-dalt | VALLS i PUEYO, Joan (2004). Les llibretes del mas Puig del Vilar. Dietaris de pagès a Castellbell i el Vilar (segles XIX-XX), ATemes històrics, vol. II. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El mas Puig del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita edicions. | XVIII | Fita que es localitza al vessant dret de la llera dreta del Rasot del Puig. Per arribar-hi cal pujar per la carretera BV- 1273 i just abans d'arribar al punt quilomètric, 2, s'accedeix per darrera la tanca de la carretera, a una vall. La fita es troba a mà dreta mateix del corriol. Es tracta d'un bloc de conglomerat de grans dimensions provinent d'un despreniment natural de la cinglera, del qual n'és molt difícil observar-ne possibles marques degut a la forta erosió que pateixen aquest tipus de pedra. | 08053-429 | Viladoms de Dalt - camp de tir | Tant en diferents documents com a les llibretes del mas Puig, Joan Valls i Pueyo ha anat localitzant diferents textos on s'esmenten les fites que delimitaven la propietat; de vegades elements naturals, peces de terra, un forn, i també fites de pedra col·locades en diversos indrets de la propietat. Un exemple és aquesta transcripció: 'E termina lo dit mas ab totes sas terres a sol yxent ab les honors del mas Viladoms, ço es dalt en una serra dita la serra de la Creu blanca, y devallasen per la serra avall fronterejant ab les honors den Joan Ambros, àlies Janoves, fins troba lo Coll den Ferran, y aquí troba las honors de Salvador Gall, seguint un single que allí y ja de part davall del camí real, y de aquí discorra fins que troba las honors de Pere Aguilar, de Monistrol, per la vora avall de unas oliveres fins al riu de Llobregat, y vasen riu amunt afronterejant ab una pessa de terra de Lluys Aguilar, trevesant un comellar de oliveres, y pasat lo dit comellar troba una vinya de Gabriel Sort, y de aquí discorre fins que troba las honors del mas Ambros, àlies Janoves, y pujasen per una serra amunt de hont y ha una fita, fins dalt al canto del hort de la rectoria, y de aquí travessa sota dit hort dret al camí qui va a la Iglesia, y vasen camí avall fins troba una bassa que allí y ha, y de qui discorre fins baix a un torrent, que hi ha una font, y vasen torrent amunt fins passada una Alsina grossa que allí y ha, y travessa dit torrent y pujasen per un serralet amunt, afronterejant ab los mas Compte, y com es a mitja costa o serralet gira y segueix un marge qui passa sobra un forn de cals, y travesa un sot fins adalt en una serra, trobant sempre les honors del mas Compte, fins en una serra del tossal del mas Comte, y tornasen serra avall trobant las honors del mas Llevayol, fins al camí qui va del mas Grau a la Iglesia de dit terme y de aquí sen va serra amunt a la volta del mas Llevallol, y quan es en una serra devalla per uan soleya avall fins baix al fons del torrent que allí y ha, y aquí troba un Codol gros, que divideix las honors del mas Llevallol, fins troba una pesa de la Iglesia, y pujassen per un serralet amunt, sempre trobant les honors del mas Llevallol en vista del prat del Llevallol,y aquí troba una altra serra y pujasen per la serra amunt, afronterejant ab lo dit mas Llavallol y ab les honors del mas Viladoms, dalt en lo cap de la serra ahont ses comensat.' | 41.6343200,1.8746000 | 406265 | 4609788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45526-foto-08053-429-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molt sovint, els termenats antics o de grans propietats, que s'han conservat fins els nostres dies, estan representats per marques o gravats fets a la roca. En els documents antics ens parlen de punts referencials, entesos com a elements de la natura, un arbre, un roc, un riu, rasot, una font i molts d'altres, però també podem llegir alguns elements constructius que han estat emprats com a delimitació. És el cas d'un pont, un forn d'obra, de calç, etc. Les delimitacions més comunes, però, són les afrontacions amb d'altres propietats. En el cas de les pedres, n'hi ha de gravades, ben escairades, clavades al terra, de monolítiques, sense marques i d'altres que en el seu moment col·locades d'una manera molt senzilla, dalt d'un turó, en un revolt, limitaven una, dues o varies propietats. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc