Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45351 | Font de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta-0 | XX | Font d'aigua natural ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que mena al pla de les Botges. Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant. La font es troba enclotada. S'hi accedeix baixant uns graons de pedra. L'aigua raja d'un broc de ferro de 4 cm de diàmetre collat a un pam i mig de terra. Cau en un retall fet a la roca i des d'aquí, l'aigua sobrant raja per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que desaigua a la riera de Marganell. A tot el voltant, resseguint naturalment el revolt que fa el terreny s'hi ha construït un mur de pedra collada amb ciment. Per sobre hi ha el nom gravat de l'indret, 'FONT CANALETA'. | 08053-254 | Pla de les Botges | 41.6457100,1.8047800 | 400467 | 4611131 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Collat en un filat per sobre del mur, hi ha un rètol de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, on es manifesta que l'aigua que sorgeix d'aquesta deu d'aigua no té cap garantia sanitària. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45713 | Cal Ros Negre Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre-vell | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/04/el-ros-negre-vell.html?q=tico | Masia situada al tram final del torrent del Prat, a tocar de cal Tico, gairebé dins el torrent. De fet, la plataforma damunt la que s'aixeca la casa forma un meandre del torrent. En èpoques de tempestes i pluges fortes pot suposar un perill. És de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Ha estat rehabilitada amb arrebossats deixant obertures i cantoneres amb la pedra vista. La porta d'accés està desplaçada a l'esquerra, damunt la llinda de pedra hi ha un escut modern. Una de les llindes d'una finestra porta la data de 1819 gravada. Conserva, al'exterior, l'engranatge d'una possible premsa o trull. | 08053-616 | Sant Cristòfol | Antigament se la coneixia per cal Jaume del Molí. | 41.6465600,1.8054900 | 400527 | 4611225 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45713-foto-08053-616-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45713-foto-08053-616-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Degué ser propietat d'algun descendent del Ros, i potser pel to de la pell o el cabell li afegiren el renom Negre. Així 'Ros' que pot ser un renom o gairebé sempre un cognom, es transforma clarament en un renom 'Ros Negre'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45273 | Barraca del Poldo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-poldo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està quedant desfalcada pel costat de la carretera i caldria aturar el procés si es vol conservar la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al costat de l'església de Sant Jaume de Castellbell. Es tracta d'una construcció aïllada, aixecada entre el camí i el marge de terra que dona a la carretera. És de planta circular, de 3 metres de diàmetre interior. Els rocs de la base de la barraca no destaquen per la seva grossor. Proporcionalment si que ho fan els de l'arrencada de la falsa volta. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,53 metres d'alçada per una amplada de 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,52 metres. Per damunt mateix de la llinda hi ha una lleixa tancada per l'interior. Té marxapeus també de pedra. El tancament és amb porta de fusta feta amb planxes. Està collada als brancals amb una mica de morter i dues frontisses de ferro. Es pot accedir al seu interior. Al terra hi ha unes planxes de suro que la impermeabilitzen. La coberta és de falsa cúpula, que consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall i terra amb existència de vegetació herbàcia que la manté en perfectes condicions. El ràfec és conserva sencer. Aquest fet permet que l'aigua no es filtri directament cap a l'interior de l'habitacle i la malmeti. El caramull està col·locat de manera que pugui sortir el fum en cas de fer-hi foc al seu interior. A l'interior, es conserven dos tinells, un entrant a mà dreta (40 cm de costat) i l'altra col·locat al davant mateix de la porta (30 cm per 40 cm respectivament). No té cap espitllera. Al costat hi ha un pou sec de planta circular. | 08053-176 | Sant Jaume de Castellbell | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6489600,1.8057300 | 400551 | 4611491 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45273-foto-08053-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45273-foto-08053-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45273-foto-08053-176-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3270. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45184 | Cal Tico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tico | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-tico.html?q=tico | XVIII-XX | Masia de Sant Cristòfol enclotada en el tram final del torrent del Carner. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos, la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud-est. Té un cos afegit a la dreta, de planta, pis i golfes, actualment amb accés frontal i lateral (mitjançant unes escales), amb coberta d'un sol aiguavès. A la part posterior hi ha el cos de la tina, que es carrega des de l'exterior. A la planta baixa, les voltes són de canó fetes de pedra. Els paraments estan arrebossats i només han deixat vistes les llindes i els ampits d'obertures, i els escaires de l'edifici. En una de les llindes hi ha la data de 1816 gravada. També s'observen obertures fetes modernament, com la construcció adossada a la façana sud-occidental, que és dels anys 1990. | 08053-87 | Sant Cristòfol | La van comprar els avis dels actuals propietaris. | 41.6462900,1.8061300 | 400580 | 4611194 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45184-foto-08053-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tico és l'afèresi del nom propi d'home Escolàstic, castellanitzat Escolástico. Sorgit de la paraula grega σχολαστικóς, ‘propi de l'escola'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45731 | El Carner vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner-vell | XIII-XX | No en queda res. | Restes de l'enderroc de l'antiga masia del Carner Vell situades al capdavall de la vinya del Moro, una feixa cerealística propietat del Carner. Es tracta d'un munt de pedres i carreus més o menys perfilats arrambats a peu de camí, per sota d'una figuera, just abans d'arribar a un revolt, a mà dreta on el camí divideix aquestes terres amb les de la vinya del Macari i els camps de ca l'Agustí. Es conserven una pica de pedra i alguns elements que el propietari va salvar abans de l'enderroc. | 08053-634 | Veïnat de Sant Cristòfol | El Carner Vell, és l'antiga masia que va donar origen a l'actual Carner, de la qual ja en tenim constància en un capbreu de l'any 1328. Aquesta casa estava situada a l'actual vinya del Moro, en terres del Carner. Fa una cinquantena d'anys, l'actual propietari del mas ajudat pel seu pare, van acabar d'enderrocar la casa per tal d'anivellar les terres i les restes les van arrambar al camí que volta la propietat, al dessota d'una gran figuera i en passar per allí encara es poden veure una part de l'enderroc que no varen quedar colgades per la terra. | 41.6396600,1.8064600 | 400597 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45731-foto-08053-634-2.jpg | Inexistent | Medieval|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 85|98|119|94 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45229 | Goigs a llaor de Sant Jaume apòstol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-llaor-de-sant-jaume-apostol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | Goigs a llaor de Sant Jaume, Apòstol que es canten a la seva ermita romànica de Castellbell i el Vilar. Tinència de Sant Cristòfol, Bisbat de Vic, i que diuen així: Com la mística florida,/ d'un passat meravellós: / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Puix teniu vostra capella / tan a prop de Montserrat, / i en aquesta terra bella / tants de segles heu passat, / ara el poble no us oblida; / venerant-vos és sortós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Oh Sant Jaume! Glòria immensa / d'aquest món Vós vau alçar. / En el cel hi ha la credença / dels estels de vostre altar./ A seguir-vos ens convida, / quan el cor és delitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Fill del Tro us anomenava / Jesucrist, Nostre Senyor. / Dins aquesta pensa esclava / féreu crit lliberador / Cant immens de nova vida ( d'un futur ple de clarors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. En la mort, posàreu saba / per la nostra eternitat, / i una joia que no acaba / tota feta de bondat. / Vau atrobar com una eixida / del reialme dels Dolors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. A la dreta o a l'esquerra, / podreu seure amb el bon Déu. / Vostra lluita sense guerra, / fon dels cors tota la neu. / Des del Cel apar que ens crida / sota un iris de colors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. De Betsaida a Compostela / per quants llocs heu aminat / L'esperit només anhela /seguir el rastre que heu deixat! / I aquí sou, sense mentida, / en mis l'aire sanitós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Quan la veu de la campana / s'escampa per l'infinit, / ja a la terra catalana / tot hi vibra de neguit; / la vera Fe és enaltida, / i amb ressò tan gloriós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Si la serra és solitària / dins l'oreig o tempestat, / lentament ve la pregària / dels qui són a la ciutat. / I la idea emperesida, / puja, digna, cap a Vós. / / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. Des de l'ermita recremada / de tant sol i de tant vent, / escampeu per l'encontrada / vostra Amor, eternalment. / i la terra és agraïda, / i us encensa amb ses olors. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. La comarca us implora / i amb constància us és fidel. / de tres pobles sou l'aurora / i el camí que porta al Cel. / Romanins treuen florida / vora els murs cercant redós. / Vostra imatge beneïda / guia sempre els pecadors /. V. Ora pro nobis beáte Jacóbe. / Ut digni efficiámur promissiónibus Christi. / OREMUS / Esto Dómine, plebi, tuae sanctificátor et custos: ut beáti Jacóbi Apóstoli tui muníta praesídiis, et conversatióne tibi pláceat, et secúra mente desérviat. / per Dóimun Nostrum. / | 08053-132 | Sant Jaume de Castellbell | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6482800,1.8064300 | 400608 | 4611414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45229-foto-08053-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Goigs amb partitura al final de pàgina. Editat amb llicència eclesiàstica l'any 1962. El text és de Salvador Cutchet i Moneu, que va guanyar els Jocs Florals de l'any 1962, celebrats a Perpinyà (França), amb la presentació d'aquesta poesia.La música de Mn. Josep Maideu i Auguet, Prevere. Els dibuixos de Ricard Vives i Sabaté. L'edició va ser patronicada per Jeroni Monjonell i Martinell.Al revers del goigs hi ha el segell, en gran, de l'estampador i xilògraf, Ricard Vives i Sabaté. La sèrie estava limitada en 3 exemplars en pergamí, pintats, signats i numerats; 5 exemplars en cartolina blanca de fil, Guarro, pintats, signats i numerats; 100 exemplars en paper Offset, orla de color vermell, signats i numerals i finalment 750 exemplars en paper setinat de color blanc. Es van estampar amb una premsa marca 'Stanhope', centenària, al seu obrador de la Rambla José Antonio, número 18 de Vilanova i la Geltrú. L'exemplar que es conserva a l'Arxiu Gavin porta el número 245. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45126 | Sant Jaume de Castellbell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-castellbell | AINAUD, Joan (1948). Notas sobre iglesias prerrománicas; dins Anales y boletín de los museus de arte de Barcelona, vol. VII, 3-4, pàg. 314. BARRAL i ALTET, Xavier (1981). L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X. Barcelona: Edicions 62, pàg. 280. BASSA i ARMENGOL, M. (1935). Capella de Sant Jaume a Castellbell i Vilar; dins Amics de l'Art Vell. Memòria de l'obra realitzada des de la seva fundació 1929-1935, pàg. 60. BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A.; BENET, A. et aliï (1984). Sant Jaume de Marganell, dins Catalunya Romànica. Vol. XI. Pàg. 178. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, Antoni (1976). Capelles i santuaris del bisbat de Vic. Sant Jaume de Marganell; dins Full Diocesà, núm. 3410, Vic. | XII | Fou restaurada l'any 1957 | Ermita romànica situada a la riba dreta de la riera de Marganell, en un pla de la vall orientada al nord-oest del municipi, en un trencall a mà dreta de la carretera que mena al nucli de Sant Cristòfol de Castellbell. Consta d'una única nau rectangular amb volta de canó, rematada per un absis a llevant, semicircular i cobert per un quart d'esfera i una teulada de lloses de pedra. Els murs de pinyó a llevant i a ponent s'aixequen per sobre el nivell de la teulada. Dalt del cimal del primer s'alça una petita creu de pedra; mentre que en el segon hi trobem el campanar, de cadireta. | 08053-29 | Plana de Sant Jaume | La capella estava sota el domini del castell de Castellbell, al lloc anomenat de Marganell. Posteriorment el domini va passar a mans del monestir de Santa Cecília de Montserrat. El nom de Marganell ja surt citat des de l'any 924, i el seu territori sobrepassava els límits del terme del castell de Marro, seguint la vall de la riera de Marganell. La capella surt citada en un document de l'any 1104, on el 3 de gener, els propietaris Bernat Sunyer, la seva esposa Adelaidis fan donació de l'alou al monestir de Santa Cecília de Montserrat. De l'any 1599 hi ha un altre document on consten com administradors en Benet Carner i en Jaume Pujol. Dels anys 1674 i 1717 respectivament, als Manuals dels notaris de Monistrol se cita l'ermita de Sant Jaume i esglésies dels voltants, amb motiu de les visites efectuades pels monjos de Montserrat . L'any 1824, durant la restauració de l'església de Sant Esteve de Marganell, els feligresos assistiran a les misses de Sant Jaume de Castellbell. L'any 1855 i després de la desamortització eclesiàstica dependrà de l'església de Sant Cristòfol com a capella rural. L'any 1936, segons disposició testamentària de Joan Marcià Prat i Puig, descendent del poble, els membres de l'entitat Amics de l'Art Vell havien d'iniciar una restauració de l'ermita, que quedà aturada degut a l'inici de la Guerra Civil. Tan sols començar la guerra, el 20 de juliol de 1936 s'incendia l'edifici i es destrueix l'altar, ornamentacions un retaule de de l'any 1669, i una pintura a l'oli representant la fugida a Egipte. L'any 1957, s'inicien els treballs de restauració sota la direcció de l'arquitecte Alexandre Tintoré. Els treballs de restauració van consistir en consolidar la volta del portal de dovelles i l'arc interior; un dels pilars del campanar de cadireta. Es refà l'altar i es consoliden els murs interiors així com els seients disposats lateralment, que en aquest cas es deixen al mateix nivell, ja que abans de la crema estaven disposats en graó de manera a facilitar la separació entre homes i dones i quitxalla. Es van treure les diferents capes d'arrebossats dels murs i es va deixar la pedra vista. També es va arrencar l'enllosat modern recol·locant rajols adequats al tipus de construcció i es va rehabilitar la teulada substituint les teules trencades per altres d'antigues en bon estat. A l'exterior es va anivellar el terreny, es plantaren xiprers i s'enllosà el terra. S'inaugurà el 28 de setembre de 1958 i poc temps després va ser visitada pel bisbe de Vic. El 22 de novembre de 1959 s'hi col·locava una campana nova. L'any 2011 l'arquitecte Xavier de Bolós reforma l'altar. S'oficia el dia 22 de gener, Sant Vicenç i per la festa del patró, Sant Jaume, el dia 25 de juliol, on es canten els goigs a llaor del sant. També s'hi celebren casaments i comunions. | 41.6482700,1.8065000 | 400614 | 4611413 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45126-foto-08053-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45126-foto-08053-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45126-foto-08053-29-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tot i que en part de la bibliografia s'anomena Sant Jaume de Marganell, el seu nom correcte és Sant Jaume de Castellbell.Al davant de la façana principal, hi ha un terra de lloses, moltes d'elles gravades en xifres romanes que devien permetre seguir un ordre determinat de col·locació. Durant el terraplenat de l'exterior es va localitzar els esquelets d'un adult i un adolescent. Varen ser dipositades en un sarcòfag de pedra, col·locat a l'interior de l'ermita, per damunt del portal d'accés.A la part baixa del retaule cremat hi havia una imatge de Sant Jaume matant moros encapçalat pel nom del seu antic propietari, Jaume Oller, 1873. Després la propietat va passar a mans de la família Monjonell-Prat i després de la seva mort ho va adquirir el senyor Juan Araquistain. | 92|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||
| 45350 | Barraca de la vinya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-moro | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cobert en la seva pràctica totalitat d' heura. | Barraca de pedra seca ubicada en un marge de pedra seca de la vinya del Moro, per sobre mateix d'on hi havia hagut el Carner Vell. L'accés es fa deixant a mà esquerra el camí que mena directament al mas i ressegueix un cop travessat el cadenat de la finca en direcció al Carner Vell del qual només en resten algunes pedres amuntegades al peu d'una figuera de grans dimensions. Es tracta d'una construcció integrada al marge de pedra seca d'1,45 metres d'alçada amb la façana perpendicular. Està completament menjada per l'heura (Hedera hèlix L), la qual cosa dificulta la seva visibilitat. És de planta mixta; mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són força irregulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada al nord-oest, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Té marxapeus. Mesura 1,40 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades no està enfonsada però per la part exterior està començant a malmetre's degut a la presència de l'heura i bardisses. No té espitlleres ni tinells per a endreçar-hi el càntir o les eines. | 08053-253 | El Carner | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6392700,1.8068600 | 400630 | 4610414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3271.En alguna publicació surt per equivocació que es tracta de les restes del Carner vell. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45360 | Vuit dies tancat a cal Perrotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vuit-dies-tancat-a-cal-perrotet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XIX | Publicat | Dita publicada en el llibre de Montserrat Enrich (2013) que es refereix com a sinònim de càstig que caldria aplicar a persones llepafils que no han passat gana. Cal Perrotet seria un antiga casa del pla de les Botges, de la que només es conserva les restes d'un cup o tina, envoltat d'un amuntegament de runa, al costat del camí, davant de cal Tinet. | 08053-263 | Pla de les Botges | 41.6424900,1.8068600 | 400635 | 4610771 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45215 | Pla de les Botges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-les-botges | XVIII-XIX | El Pla de les Botges és una zona situada en el veïnat de Sant Cristòfol, entre el torrent del Carner a llevant i el Torrent de la font del Tatxot. S'hi accedeix des del camí que mena al Carner per una pista de terra que acaba en un cul-de-sac. A l'esquerra del camí hi trobem diverses cases construïdes entre els segles XVIII i XIX. Les més característiques són cal Fuster, ca l'Agustí, cal Tinet, cal Sort o cal Termenals. D'altres només se'n conserven algunes restes, com la tina de cal Perrotet. A continuació d'aquestes s'han construit xalets moderns sense respectar la tipologia constructiva de les cases precedents. | 08053-118 | Veïnat de Sant Cristòfol | 41.6430700,1.8069500 | 400643 | 4610835 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45215-foto-08053-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En diuen Pla de les Botges perquè segons ens van informar alguns veins, en aquest lloc hi creixia la planta Botja d'escombres (Dorycnium pentaphyllum). És una mata grisa d'entre 20 i 150 cm d'alt i que s'havia utilitzat, fins no fa tant, escombres. Floreix del maig a agost i la seva mel és molt apreciada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45349 | Barraca del Pedregar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pedregar | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El pagès, malgrat conservar-la arracona cap a la façana les pedres que van sortint a la superfície durant la llaurada. Un bardissar sec dificulta enormement l'accés a l'interior de la barraca i les branques noves estan envaint la coberta, malmetent el voladís. A la part posterior de la barraca hi ha un ametller que ha anat creixent, i les branques s'han recolzat en el mur i coberta provocant un despreniment que cal reparar amb tota urgència per tal de conservar aquesta magnífica construcció. | Barraca de pedra seca situada en terres del Carner, al bell mig d'una gran feixa coneguda amb el nom del Pedregar. L'accés es fa deixant a mà esquerra el camí que mena directament al mas i ressegueix un cop travessat el cadenat de la finca en direcció al Carner Vell del qual només en resten algunes pedres amuntegades. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular, que mesura 4,20 metres de costat (mides preses a l'exterior) per 2,90 a l'interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, als brancals i a les cantoneres per donar més solidesa a la construcció. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos facin moviment provocant un enderroc. La porta, orientada a l'est, està formada per un arc de mig punt, i orientada a l'est. Els brancals són rectes i tenen una gruix de 0,65 metres. Mesura 1,80 metres d'alçada per 0,85 metres d'amplada màxima. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior la coberta conserva una capa de terra amb el pedruscall característic. No té ni espitlleres ni tinells. | 08053-252 | El Carner | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6378100,1.8072600 | 400661 | 4610251 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3272. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45568 | Barraca del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carner | <p>MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59.</p> | XVIII-XIX | La llinda exterior presenta una fissura central. I només hi ha un lleuger despreniment provocat a la part posterior de la barraca, just on hi creix un arbust (Pistacia lentiscus) amb bardissar. Les branques fan pressió i cal tallar-ho abans que no provoquin un enfonsament. | <p>Barraca de pedra seca ubicada en terres del Carner, per sota del turó del Morral. S'hi accedeix des de la finca mateix, tancant els passos ramaders. I pujant per un fort pendent fins a trobar la barraca en una esplanada, al final del camí. Està situada per sota de la línia mateix de corrent. Al seu darrera hi ha un pal elèctric i des d'aquest indret les vistes a Montserrat són immillorables. Es tracta d'una construcció de planta circular, que mesura 1,80 metres de diàmetre interior. Està construïda damunt d'un turonet planer. Els rocs més grossos, es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest amb una triple llinda (la central està col·locada de manera vertical i no en sentit ample). L'entrada mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,73 metres a l'exterior i de 0,48 metres a l'interior. Els muntants són rectes, molt ben executats, alternant filades al llarg i en punta. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Es conserva una minsa part del voladís que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja i ha perdut la capa de terra característica que recobreix la coberta exterior. Destaca el caramull, molt ben conservat.</p> | 08053-471 | El Carner | <p>La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència.</p> | 41.6320400,1.8077600 | 400694 | 4609610 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45568-foto-08053-471-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-15 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3273. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45220 | Cal Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sort | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-sort.html?q=sort | XVIII-XX | Actualment la masia de cal Sort ha estat rehabilitada com a casa de turisme rural i s'hi ha afegit cal Termenal, formant un conjunt d'edificacions destinades a una mateixa activitat, diferent per la que havien estat creades. El cos principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-est. Els paraments són de pedra vista perquè s'han repicat. Davant la façana s'hi ha construit un porxo força ampli, amb pilars de fusta i coberta de teules. Ens consten les tines de cal Termenal, ara refetes com apartaments. De cal Sort, no sabem si en tenia ni si es conserven, però com totes les del voltant és molt probable que n'haguessin tingut. | 08053-123 | Pla de les Botges | El Pla de les Botges és una zona situada en el veïnat de Sant Cristòfol, entre el torrent del Carner a llevant i el Torrent de la font del Tatxot. S'hi accedeix des del camí que mena al Carner per una pista de terra que acaba en un cul-de-sac. A l'esquerra del camí hi trobem diverses cases construïdes entre els segles XVIII i XIX. Les més característiques són cal Fuster, ca l'Agustí, cal Tinet o cal Termenals. D'altres només se'n conserven algunes restes, com la tina de cal Perrotet. A continuació d'aquestes s'han construit xalets moderns sense respectar la tipologia constructiva de les cases precedxents. | 41.6426200,1.8078100 | 400714 | 4610784 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45220-foto-08053-123-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Masia del Pla de les Botges que ha passat per diverses denominacions al llarg de la seva història: cal Felix Font, cal Ferrer, ca la Rosaura i actualment cal Sort, dedicada al turisme rural. Entenem que en aquest cas Sort fa referència al cognom, tot i que podria tenir altres interpretacions toponímiques tal com relata el DCVB. En altres indrets de Catalunya, com a Les Garrigues, el topònim Sort o Sorteta és força freqüent per designar trossos de terra d'una partida. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45147 | Font del Tatxot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-tatxot | Malgrat raja, l'abandonament del camp de conreu comporta també el de la font i la bassa, emprada per al reg de l'horta. | Font de brollador situada a la llera esquerra del torrent del Carner. S'hi accedeix des del camí del Carner, al veïnat de Sant Cristòfol. Abans d'arribar al mas, hi ha un camp de conreu de cereals, conegut amb el nom de ca l'Agustí; a mà esquerra neix un caminoi que baixa fins al torrent, que anirem resseguint, deixant enrere una vegetació densa amb força nogueres i figueres que neixen als marges del torrent. El camí, de cop i volta s'obre a un pla que sembla haver estat llaurat l'hivern passat i s'ha deixat erm. Resseguint aquest pla, arran de marge, anirem trobant aigua que s'escola cap el torrent, fins que es localitza la font. Al davant mateix, a l'altre marge de la fondalada, s'observa un penjat amb les casetes del Pla de les Botges i un pi de grans dimensions. La font degoteja en un raconet, al mig d'un mur de pedra seca. No s'observa broll perquè hi ha un gruix important de dipòsit calcari i està envoltada de capil·lera (Adiantum capillus-veneris). L'indret és molt ombrívol i la vegetació l'està engolint. Per sobre el marge mateix, a mà dreta, hi ha la bassa, excavada al terra. L'aigua és clara i neta. | 08053-50 | Torrent del Carner | Torrent en el qual podem diferenciar dues parts molt contraposades. En la seva part alta sorgeix de la convergència de rasots que drenen els camps del Carner. Després, sobtadament, excava un solc profund que separa el Pla de les Botges del camp de Ca l'Agustí. Dins d'aquest clot, a la banda esquerra del torrent, hi trobem la Font del Tatxot, gairebé perduda, que bateja aquest indret. El nom li ve de la tatxa o tap de fusta que evitava que l'aigua ragés i quedés embassada en un petit dipòsit. Al tram final del torrent, abans de desguassar a la riera de Marganell, hi trobem la Font de la Canaleta, aquesta correctament conservada i endreçada. | 41.6400400,1.8084400 | 400763 | 4610497 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45147-foto-08053-50-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45348 | Canalització del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-carner | XVIII-XIX | El seu propietari el manté net, malgrat algunes herbes i heures que hi van envaint la part superior dels murs de contenció. Uns cinquanta metres en direcció a el Camp de la Graveta, el torrent fa un revolt; en aquest punt, la construcció s'ha enfonsat tal vegada degut a la força mateix de l'aigua. | Canalització o rec de pedra, ubicada en les terres del Carner. Està situada en un torrent que baixa del turó del Morrall i travessa la vinya del Racó; i el camí que mena cap el Carner Vell. La canalització parteix dues extensions de conreu actualment molt gran: a mà dreta del torrent, el camp Gran i el camp de la Graveta, i a mà esquerra, la vinya del Quim desembocant molt més endavant, en direcció a la riera de Marganell. La canalització o rec consisteix en un retall realitzat al torrent d'1,10 metres d'amplada per 0,60 metres d'alçada. Els paredats laterals estan fets amb carreus de pedra plans de 0,40 a 0,50 metres de gruix, mentre que el fons està recobert amb lloses planes, molt encaixades les unes amb les altres. No s'observa cap tram lligat amb algun tipus de morter. Uns metres més endavant hi ha un pontarró que permet travessar-lo. És de volta, amb dues fileres de maons plans. Per sobre hi ha una llosa plana. | 08053-251 | El Carner | L'aigua que baixava per aquest rec es recollia en una bassa natural que hi ha més endavant, retallada a la roca i que servia per regar els camps del voltant, després es perd en direcció al torrent. | 41.6366500,1.8096700 | 400860 | 4610119 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45355 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca s'ha mantingut i refet perfectament el voladís i la coberta exterior, la qual cosa allargarà la vida d'aquesta construcció. S'hi ha posat una porta que permet obrir-la i refugiar-s'hi en cas de mal temps. | Barraca de pedra seca ubicada a mà dreta, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'oest i del Prat a l'est. Al sud es troba la masia del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són força regulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció i també els que es troben per damunt de la llinda. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades, amb el voladís i la coberta exterior de terra i pedruscall en perfecte estat de conservació. A l'interior hi ha un tinell. Té una porta de fusta col·locada no fa massa temps. Els rocs que es van trobant amb l'arada, s'han anat col·locant al voltant de la barraca, formant un perímetre quadrat que la protegeix. En aquest espai, i tocant els murs orientats a l'est i a l'oest hi ha un banc de pedra i a ambdós costats de la façana principal s'hi ha plantat una olivera. Al darrera de la barraca hi creix un roure. | 08053-258 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6426800,1.8105100 | 400939 | 4610788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45710 | Cal Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vila-0 | XVII-XX | Masia situada al vessant dret de la Riera de Marganell, a peu de la carretera BV-1123, al costat del Pont de Can Vilà, on aquesta carretera travessa la riera. A l'edifici principal s'hi han anat afegint cossos, un darrera l'altre, ja que estava a peu de camí, a mesura que les necessitats de la productivitat del camp ho requerien. El resultat és una construcció rectangular de quatre cossos amb coberta independent cadascun. Els paraments són de pedra vista sense arrebossar. Conserva dues tines; una de circular i l'altra quadrada. També hi havia forns de pa de llenya. | 08053-613 | Riera de Marganell | 41.6510400,1.8103700 | 400940 | 4611716 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45710-foto-08053-613-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45185 | El Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carner | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/10/el-carner.html?q=carner | XIV-XX | El Carner és un mas situat al veïnat de Sant Cristòfol dedicat a la producció ramadera. S'aixeca entre el pla de les Botges, del que el separa el torrent que pren el nom del mas, a ponent; i les terres de Sant Esteve de Marganell, del municipi veí, amb la serra del Morral i amb el torrent de la Font a llevant. La masia està formada per un conjunt de construccions que formen un clos tancat, o barri, que s'hi accedeix per tres portals diferents; dos al sud i un al nord. El cos principal és de planta rectangular i té una orientació nord-oest sud-est. És el resultat de diverses ampliacions, algunes molt notòries, que han amagat el cos originari dins d'elles. S'aixeca damunt una cinglera i consta de planta baixa i pis per la façana orientada al sud-oest i planta baixa i pis per la façana nord-est. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carner paral·lel a les façanes principals. Pel costat sud, s'aixeca un cos de construcció moderna que desvirtua l'arquitectura predominant de la casa. A partir d'un primer nivell d'observació n'hem pogut deduir algunes dades referents a les modificacions arquitectòniques que ha patit. A primera vista no es detecta cap element d'un possible edifici romànic o alt medieval; però d'existir, el situaríem en el cos que s'adossa a la cinglera. Potser també agafaria el sector d'una de les tines construïdes en el segle XIX. Per tant, de difícil observació sense una intervenció arqueològica, que ens podria concretar la cronologia d'aquest primer mas. Per semblances i paral·lels es podria tractar molt bé d'un mas amb torre. La torre, però, podria ser posterior, coincidint amb la primera gran transformació que dataríem per la tipologia d'estructures (portalada, contraforts i arcs apuntats) en el segle XVI. Només són visibles les restes d'aquesta època a la part baixa, en el cos orientat a sudoest. Destaquen dos contraforts, un de molt ample, que en el seu moment eren externs a la construcció, i que per la potència d'un d'aquests contraforts, podria fer pensar en la tasca d'aguantar una torre de tres plantes. Són visibles també dues espitlleres. A la part interior, destaquen tres arcs apuntats de l'antic celler. En aquest celler, s'observa la roca mare, a la part de ponent, sobre la que s'aixequen els pisos superiors. A la paret on s'adossen els contraforts s'alinea el portal dovellat d'entrada, amb un relleu molt deteriorat a la dovella central. Tots aquests elements van quedar amagats per una gran ampliació que afectaria també a la planta pis. Aquesta ampliació engrandiria la casa pel nord i pel sudoest. La sala, principal estança d'aquesta fase, té la llinda de la porta d'accés amb la data de 1760 gravada. No sabem si és durant aquesta reforma o en una anterior que per anivellar-la a l'angle nord-occidental han de construir unes arcades de mig punt molt prominents, que durant molts anys restaren com un cobert per deixar-hi el carro, però en l'actualitat s'han tancat amb mecanismes moderns o tapiat d'obra. Una darrera gran transformació dataria de 1854, quan es construeix una porta d'accés a la façana nord-est i molt possiblement es construeixen tres tines alineades que afecten tota la façana sud i la part més antiga de la masia, dificultant la seva lectura parietal. A l'exterior es conserven les restes de tres tines més, que potser amb una recerca més acurada es podrien ampliar a cinc. El que no podem dir és si són coetànies del 1854 o posteriors. Aquest grup s'adosa al paller, edifici de planta quadrangular a la banda nord del recinte. Per la part exterior hi trobem una enorme era de rajols. | 08053-88 | Veïnat de Sant Cristòfol | Consta en el capbreu de 1328, però segurament es tracta del mas que el propietari actual va enderrocar amb el seu pare ara fa una quarantena d'anys, i del qual en resten alguns objectes de pedra, com les piques. Berenguer Carner, de Castellbell, va reconèixer davant del notari de Manresa, el 28 de gener de 1294, que volia pagar el preu de sis quarteres d'ordi a Berenguer Comtals, de la parròquia de Manresa, en un acte on hi eren presents els seus fiadors, Pere Olivera, de Marganell, i Pere Pujades, de Santa Cecília de Montserrat. El mateix Berenguer Carner, confessà que devia deu sous, el 29 de març de 1294, al seu oncle matern, Bernat Carner, tot plegat com a part d'un deute més elevat generat a causa de l'heretament del mas Pedregosa. El dia 30 de maig de 1294, Berenguer Carner tenia cent sous en comanda, és a dir, a mitges, amb els germans Ramon i Francesc Carner, fills del difunt Bernat Carner, del qual compromís els fiadors eren Arnau Figuera, de Castellbell, Guillem Jorba, del terme del castell de Castellet, i Romeu Pujades, de Manresa. El mateix dia Berenguer reconegué que també tenia per dits germans Ramon i Francesc un mul de 'pilo bagio scuro', el qual va prometre que els tornaria quan li reclamessin. Berenguer Carner tenia un deute, el 23 desembre de 1294, de trenta-un sous i quatre diners amb els mateixos Francesc i Ramon Carner i, a l'ensems, Berenguer va presentar com a fiadors el senyor Roman Pujades, de Manresa, i el senyor Guillem Tàpies, de Castellbell. Per altra banda, que el senyor Valentí Carner, amo del mas Sala o Carner de Baix, va renunciar a la seva propietat el dia 26 de juliol de 1727, passant aquest mas a mans de Josep Comajuncosa, prevere de Monistrol de Montserrat, que actuava com a procurador de Josep Amat i Junyent, marquès de Castellbell. La renúncia possiblement fou motivada per un canvi de residència, ja què l'any 1752 trobem Joan Carner, nét de l'esmentat Valentí, treballant de pagès i residint a Manresa. Com a béns vacants, el mas Sala va ser subhastat i el 14 de març de 1743 va ser adquirit pel major postor, és a dir, per Josep Carner de Dalt, el qual d'aquesta manera aconseguia unir una important quantitat de terres a la seva heretat. L'amo del mas Carner era, segons el'Amillaramiento del pueblo de Castellvell y Vilar' de l'any 1853, de Joan Marcet i Carner, germà de Josep, i per la casa pagava dos-cents cinquanta rals, una valoració semblant a la que tenien els masos Viladoms, Abadals, Grau i Viladoms de Dalt. Joan Marcet tenia un ruc i un ramat de divuit ovelles. La vinya ocupava una extensió de sis quarteres i sis quartans, les terres dedicades al conreu de cereals eren dotze quarteres i les oliveres estaven plantades al llarg de dues quarteres i quatre quartans. L'economia familiar es complementava amb el que es collia en un hort d'una quartera i dos quartans d'extensió. L'heretat es completava amb vint-i-sis quarteres de terres ermes i amb un bosc que ocupava una extensió de cent quarteres. La resta de la propietat del mas Carner es trobava molt parcel·lada, i les peces de terra, majorment dedicades a la vinya, eren conreades per Rosa Puig, Joan Pujol, Josep Calsina, Jaume N, àlies Fermí, Simó Calsina, Isidre Subirana, Pere Bach, Valentí Subirana, Francesc Bach, Joan Calsina, Valentí Calsina, Rosa Puig, Josep Vila, àlies Josepó, Joan Enrich, Josep Calsina, Joan Cañameras, Joan Prat, Jaume Vila, Josep Calsina, àlies Xich del Prat, Fermí Puig, Mateu Calsina i Fèlix Arnau. | 41.6373600,1.8111800 | 400987 | 4610197 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45185-foto-08053-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45185-foto-08053-88-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A la vinya del Moro, al límit del camí de terra s'hi amunteguen les pedres del que queda del Carner vell, del que no es conserven ni els fonaments.El Carner era l'únic lloc de Sant Cristòfol que tenia un cobert destinat a deixar passar la nit als captaires i pobres.Possiblement el nom de la casa faci referència a l'ofici desenvolupat per algun membre d'aquesta, es a dir, carnisser. També s'anomenà carner a un indret on es llencen ossos o cossos morts. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45178 | Cal Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macari | SANTAMARIA, Ramon (2016). Tines i barraques de vinya; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 412, juny de 2016, pp.13. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-macari.html?q=macari | XVI-XX | Masia situada a l'extrem nord de la plana del Mas Roig. És una de les primeres cases de parcers que s'estableixen pel seu compte. Actualment encara fan una petita producció pròpia de vi, però antigament conreuaven les vinyes del Carner. Alguna parcel·la encara conserva el nom de Vinya del Macari. Aquesta producció motivà que en un moment àlgid tinguessin dues tines (una de ciment i una de cairons) i cinc cups de ciment (tres de 3000 litres i dos de 5000 litres). La tina antiga, de cairons estava a la façana de llevant i la de ciment, adossada a la seva paret septentrional. Ambdues es van fer malbé. La casa, actualment rehabilitada per dins, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta, que s'ha aixecat una mica, és de teules a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia; amb una vista excel·lent sobre Montserrat. Les pallisses, galliners i corts d'abans, s'han rehabilitat per les necessitats actuals. També havia tingut un forn de pa. | 08053-81 | Pla de Mas Roig | Les minses notícies que tenim d'aquesta casa comencen a la segona meitat del segle XVI i, curiosament, moltes d'elles estaran basades en la col·lecció de testaments conservats pels titulars de les parròquies de Castellbell i el Vilar, que es conserven a l'Arxiu Episcopal de Vic i que arriben a 1825. Macià Puig, un dels fills de Gaspar Puig, amo del mas Puig del Llor, que havia fet testament el 1556, comprà una peça de terra a Valentí Enrich, propietari del mas Serra, el dia 28 d'octubre de 1569, en un acte realitzat davant Antic Sala, notari de Manresa. El preu d'aquella peça fou de 30 lliures i era una peça de quatre jornals de llaurada de bous, que afrontava per totes bandes amb l'heretat del mas Serra, excepte per la banda de ponent que ho feia amb les terres de Jaume Pujol, pagès de Marganell. L'esmentat Macià Puig, que morí intestat, havia fet donació de dita peça a la seva filla Joana quan es casà amb Joan Macari, de manera que Joana, el 27 d'agost de 1634, es declarà propietària de la peça de terra, juntament amb el seu fill Magí Macari. En aquella declaració digueren que en aquell indret havien edificat una casa on residien habitualment, i per això pagaven un pollastre de cens. Joana Puig dictà el seu testament en una data indeterminada a Vicenç Gatillepas, rector de Castellbell, i el seu fill, Magí Macari, es declarava propietari el 25 de novembre de 1666, i sabem que morí sense fer testament. El succeí el seu fill Joan casat amb Maria Palà, i a aquests el fill Jaume Macari, com veurem a continuació. Fill dels difunts Joan i de Maria, el senyor Joan Macari, pagès i 'habitant per masover en la casa i castell del senyor baró de Castellbell', fa testament el 29 de juliol de 1691. Nomenà marmessors el seu gendre Francesc Bacilló, pagès de Vacarisses, el seu nét i fillol Joan Carner, i al fadrí Joan Ferran, pagès de Castellbell. Encomanà que el seu cos fos enterrat al cementiri de la parròquia de Sant Vicenç de Castellbell, 'en lo vas on està enterrat Valentí Macari, mon fill'. En aquest document, el testador reconegué que un altre dels seus fills, Joan Macari, havia abandonat la casa, 'lo qual temps ha que sen es anat per lo mon (y no se hont es) contra ma voluntat y dexant me tant desconsolat ab molts treballs y penas mias', i malgrat tot li deixava quinze sous. A la seva filla Teresa, casada amb Jaume Galí, li deixava cinc lliures, igual que a l'altra filla Maria, la qual, un cop restà vídua d'Isidre Carner, s'havia tornat a casar en segones núpcies amb Francesc Bacilló, com hem dit abans, pagès de Vacarisses. El testament fou redactat per Josep Serra, rector de Sant Vicenç de Castellbell, davant de Josep Casajoana i de Josep Enrich, pagesos de Castellbell, que feren de testimonis, tots els quals eren presents en el castell de Castellbell. Per cloure aquest relat, encara copiarem un darrer testament, ja que el 20 de desembre de 1825 Ramon Viñuales, rector de Castellbell, redactà el testament de la senyora Teresa Grau i Macari. Demanà que fos enterrada al cementiri de Sant Cristòfol i nomenà hereu el seu fill Josep Grau i Macari. Els testimonis presencials foren Jaume Calsina, mosso de la rectoria, i Miquel Escorsell, bracer de les cases de Sant Cristòfol, del terme de Castellbell. | 41.6440000,1.8112000 | 400999 | 4610934 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45178-foto-08053-81-2.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Extensa plana cultivada de cereal probablement la més gran del municipi. Té una lleugera inclinació en direcció nord marcada pels torrents del Carner i del Prat que la limiten per l'oest i per l'est respectivament. Al nord s'hi troba la masia del Penedès i al sud cal Macari. El camí que va de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana del Mas Roig per la meitat.Antigament s'hi havia cultivat l'olivera. Deu el seu nom al desaparegut Mas Roig que sembla que estava situat a la part sud, davant del Carner. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45276 | Barraca del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-ros | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Aquesta barraca es al mig d'unes feixes cultivades. El desbrossament i neteja per part dels seus propietaris ha mantingut la barraca dempeus. Caldria reforçar l'esfondrament de la part posterior i consolidar el ràfec., col·locant les lloses mancants del voladís per evitar la filtració d'aigua procedent de la pluja. | Barraca de pedra seca al mig d'unes feixes de conreu, en el lloc conegut amb el nom dels Bancals. Es localitza pujant per la carretera que va de Sant Cristòfol al camí de la Calcina, a mà esquerra, abans d'arribar al Ros, en el punt quilomètric 0,900. Es tracta d'una construcció aïllada construïda entremig del desnivell de dues feixes. Té un cirerer a mà dreta. És de planta circular, de 2,40 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció, són força regulars, mes grossos a la base i als brancals. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al nord, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Encara es conserva la porta feta amb planxa de fusta, collada al brancal esquerra amb morter. S'obra cap a l'interior. L'entrada mesura 0, 85 metres d'alçada per una amplada exterior de 0,75 metres i interior de 0,55. Els murs tenen un gruix de 0,75 metres. La coberta és de falsa cúpula, que consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. Tot i que la coberta conserva gran part del pedruscall i terra, la manca de voladís o ràfec i un lleuger moviment estructural de la corona, provocat segurament pel mateix tractor quan passa l'arada, ha provocat un petit esfondrament de la part posterior del mur orientat al sud. Conserva un tinell entrant a mà esquerra. | 08053-179 | Els Bancals | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6471000,1.8115300 | 401031 | 4611278 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45276-foto-08053-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45276-foto-08053-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45276-foto-08053-179-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3269. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45356 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca manté un bon estat de conservació general. | Barraca de pedra seca ubicada a mà esquerra del camí, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'est i del Prat a l'est. Al sud es troba la masia del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, gran, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, mesura 2,90 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són regulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció i destacant els emprats per aixecar la volta per la part interior. La pedra està calçada amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada a l'est, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,48 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades, amb el voladís i la coberta exterior de terra i pedruscall en perfecte estat de conservació. Es conserven les restes d'una porta de fusta. No té tinells però si una espitllera tapada amb orientació oest. Al costat de la barraca hi ha les restes d'un arbre mort menjat per l'heura. | 08053-259 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6417600,1.8120100 | 401063 | 4610684 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45148 | Font del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carner | XX | Manca de manteniment i baixada de rierades. | Font natural ubicada a la llera dreta del torrent del Carner, després de baixar per una plataforma de pedra natural. Per accedir-hi cal agafar el camí que baixa pel costat de la bauma dels pobres, al pla del Mas Roig fins al Carner. Al capdavall del camí hi transcorre el torrent que després s'enfila fins al Carner. Un cop arribats a baix al torrent, cal baixar a peu, a mà dreta uns 150 metres. La grava deixa pas a una plataforma rocosa que un cop travessada ja dona pas a un eixamplament del torrent. A mà dreta hi ha uns plataners amb bancs i seients de pedra i la font, arran de terra. La gran quantitat de fulles i la manca de manteniment no deixen veure el broc. A mà esquerra de la font hi ha una caseta d'obra amb un motor que pujava encara fa poc l'aigua fins a cal Penedès. Una vintena de metres per sota de la caseta, a mà dreta, abans d'arribar a una resclosa, entre el bardissar s'endevinen els murs d'una bassa o safareig que segurament permetien emmagatzemar aigua per regar els conreus dels voltants (la vegetació no permet veure si tenia rentadora per a fer la bugada). | 08053-51 | Torrent del Carner | Malgrat que la font rebi el nom del Carner, pertany al Penedès. El propietari hi va fer construir una caseta amb un motor que feia pujar l'aigua per tal de regar els conreus. Aquest indret era molt apreciat per la gent de Sant Cristòfol que hi anava a berenar i a dinar. S'hi havia fet arrossades. De tant en tant, quan baixa una torrentada, l'indret es malmet i la gent ja no té l'estímul d'anar a netejar i preservar-ho. Els darrers a fer-ho han estat en varies ocasions l'associació trialera dels Pistonuts. Encara es conserva una placa commemorativa mig menjada per un plataner, del 30 de maig de 1993, per deixar constància de la rehabilitació de l'indret. | 41.6376700,1.8123200 | 401082 | 4610230 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45148-foto-08053-51-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||
| 45357 | Font del Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macari | XIX-XX | No s'ha preservat i ha patit les conseqüències de l'abandonament i les embestides de l'aigua. | Font natural ubicada al torrent de cal Cileta, que al seu pas per sota cal Macari dóna nom al torrent. Per trobar la font cal arribar fins al veïnat de Sant Cristòfol i agafar el camí que mena a cal Macari. Un cop arribats dalt de la plana del Mas Roig, hi ha un cruïlla de camins. Cal deixar-los de costat i baixar per un corriol estret i emboscat, a mà dreta, fins a trobar un parell de plataners de grans dimensions. La font es troba a sota. L'aigua raja per un tub que surt d'un retall fet al marge, arran de terra, consolidat amb pedra i morter. Un marge de pedra seca d'1,80 metres d'alçada i dos pilars d'obra aguanten una estructura de bigam de pòrtland i revoltó o cassetó pla. | 08053-260 | Torrent de cal Sileta | El senyor Jeroni Monjonell va pagar ja fa anys el cobert d'obra per a protegir la font. A tocar de la de la déu d'aigua hi havia un safareig on les dones anaven a fer bugada. S'omplia de l'aigua que sobreseia de la font. Actualment, degut a la gran quantitat de vegetació i tal vegada la terra baixada amb les pluges, no s'observa cap estructura que permeti identificar-la. Al davant mateix, al capdamunt del marge, per sobre de la llera dreta del torrent hi ha un pou amb la portella de fusta i una sínia gairebé imperceptibles degut també a la gran quantitat de vegetació que l'envolta. | 41.6432600,1.8124500 | 401102 | 4610850 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45357-foto-08053-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45357-foto-08053-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Està en molt mal estat de conservació degut a l'abandonament d'aquest indret ombrívol on no fa pas massa anys encara s'hi venia a berenar i rentar la roba, ja que a Sant Cristòfol les cases no tenien aigua corrent. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45182 | El Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ros | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/01/el-ros.html?q=ros | XVII-XX | Casa pairal situada al veïnat de Sant Cristòfol, a mà esquerra pujant per la carretera BV-1122, en punt quilomètric 0,900. Es tracta d'un edifici de grans dimensions, construït en un aterrassament entre el torrent del clotet del Ros i el torrent de la font del Ros o del cal Macari, que desaigüen a la riera de Marganell. Està envoltada de camps de conreu. La masia és de planta rectangular adaptant-se al terreny, amb l'entrada a la façana orientada al sud-est. La coberta és a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. L'edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes, completada amb altres edificacions auxiliars que s'han construït en funció de les necessitats. A la façana principal, a mà dreta, tapant part dels brancals de la porta dovellada, s'hi ha adossat un edifici annex de planta baixa, pis i golfes. Les obertures de la façana es distribueixen de forma regular, i en destaca el portal de dovelles. Per accedir-hi cal pujar unes escales de pedra. Al damunt mateix hi ha un finestral amb balconada arran de mur i barana de forja; els brancals i llinda són de pedra amb la data gravada de 1688. Al davant de la façana principal hi ha l'accés als diferents porxos i corts, tots ells edificis relacionats amb la tinença de bestiar i terres. Els paraments de la casa com els dels diferents annexos, són fets de pedra lligada amb morter de calç amb un arrebossat exterior. | 08053-85 | Veïnat de Sant Cristòfol | Si tenim compte la llinda que hi ha al finestral de la façana principal, l'any 1688, cal Ros ja estava construïda. Aquesta pairalia origina altres masies de dimensions més reduïdes com cal Japet del Ros i cal Joanet del Ros. Es tracta de descendents que van rebre un tros de terra per edificar-se la casa. | 41.6475300,1.8135200 | 401197 | 4611323 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45182-foto-08053-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Es tracta d'una de les masies documentades en el capbreu de 1328 amb el nom de mas de les Tapies Sobiranes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45285 | El Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-prat-0 | VALLS I PUEYO, Joan (2007). Masos de Castellbell i el Vilar. El mas Prat. Col·lecció Temes Històrics, núm. 6. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. VALLS I PUEYO, Joan (2015). El mas Puit del Vilar. Vuit segles d'història mirant a Montserrat (Castellbell i el Vilar, segles XIII-XXI). Ed. Zenobita edicions http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/ | XIII-XXI | Restaurada fa poc | Masia de grans dimensions situada al veïnat de Sant Cristòfol, entre el carrer del Prat i el carrer de la Masia, en un aterrassament, al cap de munt del torrent del Prat, adaptada l'orografia del terreny. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, en el cos principal. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a llevant. Tant les obertures de la façana principal com les de tramuntana, són de llinda plana, i es distribueixen de forma irregular, sense brancals ni llindars de pedra. Els paraments són de pedra vista. Destaca una tina a la façana de ponent, conserva els graons i la portella d'accés amb la teulada nova de teula àrab a un sol vessant. S'hi recull l'aigua procedent de la teulada de la casa. Altres edificacions auxiliars s'han construït en llarg del temps i en funció de les necessitats. Una closa de pedra amb una portalada de fusta envolta la casa i el jardí adjacent. Per fora, a mà dreta del portal d'accés a la propietat hi ha les restes de dues menjadores pels porcs; segurament, antigament en aquest indret hi havia una cort. A l'interior es conserva la llar de foc, i una premsa amb la biga travessera de fusta que porta la data 1783, que possiblement a més a més de premsar el raïm, va servir per a la producció d'oli de la casa, ja que a les terres que anys després es van vendre per a construir una urbanització hi havia un oliverar, 'tot aquell tros de terra, també camp ab oliveres plantat, ciutat en lo indicat terme de Castellbell'. | 08053-188 | Sant Cristòfol | El mas Prat és un dels masos més antics del municipi. El document més antic que tenim és una acta notarial del 19 d'agost de l'any 1251, en que en Bernat Puig de Sant Cristòfol, que treballava les terres d'aquesta pairalia, reconeix que deu vint-i-quatre sous a Guillema, muller de Berenguer Mulner. Un capbreu del dia 16 de maig de 1259 especifica les rendes que satisfeien al monestir de Santa Cecília de Montserrat, els propietaris de nous masos situats a Castellbell i el Vilar i Marganell; un d'ells el mas Rocafort, que més endavant formarà part de l'heretat del mas Puig. El 8 d'octubre de 1271, el propietari del mas és Guillem Puig de Sant Cristòfol, i té un deute amb els veïns Pere i Bernat Carner. El 16 de febrer de 1279 hi ha una venda de terres per part del mateix Guillem i la seva esposa Selamunda. Al 1281 surt esmentat un tal Guillem Puig Meians de Sant Cristòfol i successivament fins al segle XIV anem trobant documentació que esmenta d'una manera o altra la família Puig com a propietària del mas. Entre els segles XV fins al XVII també s'ha localitzat documentació. A través de cites de capbreus com el de l'any 1534, sabem que segurament entre els anys 1441 i 1442 el propietari del mas era Joan Rovira, àlies Puig. L'any 1534, el mas rep el nom de Puigrich, o simplement Puig. Segons el capbreu ordenat per Elisabet Joana Marcel, del castell de Castellbell, el propietari del mas era Gaspar Puig: 'y los habitants del dit mas Puig ab ses terres son y esser deuen homens propis, solius i afogats del dit senyor de Castellbell y de remensa ab tots mals usos segons us y costum del dit castell'. Al segle XVII es coneix amb el nom de Puig de Llor o Puig del Llorer. L'any 1641, Jeroni Puig fa constar al seu testament que era fill de Joan Puig del Llorer. A Jeroni el succeeix Francesc Puig. Després, no sé sap ben bé el motiu, la casa passa a mans dels Trullàs de Viladecavalls, on Tomàs Puig, germà d'en Jeroni Puig, havia anat a treballar. A la capbrevació de 1671, la propietat del Puig fou declarada per Pere Joan Trullàs, en nom de Francesc Trullàs, i s'hi descriuen les afrontacions de la propietat. A principis del segle XVIII les terres del mas són conreuades per un masover de nom Isidre Puig. L'any 1727 Bernat Trullàs continua constant com a propietari del mas Puig del Llorer. A la seva mort la pairalia passa a mans del seu fill Jaume Trullàs, i posteriorment del net de Bernat, en Miquel que l'any 1759 es va declarar propietari d'aquest mas i dels seus aglevats, el mas Rocafort i el mas Pujades. I així constarà fins l'any 1778. A principis de 1800 el marquès de Castellbell obliga a confeccionar un 'Llevador de censos” on s'hi devia anotar els diners i fruits que els habitants de Castellbell i el Vilar havien de pagar-li. L'amo del mas Puig den Llor abonava tres sous i nou diners, dos quartans d'ordi i tres quarteres i quatre quartans de civada i el seu masover i veí Joan Prat, pagava dos sous per la seva caseta. El mas passa a mans de la família Prat. Fèlix Prat, masover , en tornar de la guerra va signar capítols matrimonials l'any 1826 amb Maria Cañameras. Van tenir cinc fills, en Joan, la Teresa, en Jaume, en Fèlix i la Rosa. En Fèlix Prat, va fer testament l'any 1842 y fa un exhaustiu inventari dels seus bens. 'Dintre la entrada de la casa, que quant vivia lo indicat Felix Prat habitava en classe de masover, cituada en lo citat terme de Castellbell, anomenada casa Prat del Llauré, dintre de la cual se han encontrat los mobles y efectes seguents'. Els descendents d'aquesta família Prat seran els fundadors de dues cases conegudes amb el nom de cal Noi Gran del Prat i cal Xic del Prat. En els amirallaments dels anys 1946 i 1950 consta com a propietari en Jaume Trullàs Esquius, que residia a Cornellà de Llobregat. | 41.6475300,1.8135200 | 401197 | 4611323 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45285-foto-08053-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45285-foto-08053-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45285-foto-08053-188-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En una fotografia publicada l'any 2007 Genís Frontera, 20017), s'observa que la closa de pedra, d'uns dos metres d'alçada, era a tocar de la façana orientada a ponent de la casa.(Cont. Història): A finals dels anys 70 del segle XX, compren la propietat, la família Elionor Martí Sala i l'empresari terrassenc Antoni Barata i Gual. Vendran les terres on antigament s'havien plantat vinyes i oliveres per a construir-hi una urbanització que porta el nom del mas. Després es vendran la casa a Jaume de Sola Pelegrin que hi viura una vintena d'anys. Des de l'any 2005 el propietari actual és Òscar Herencia | 94|98|85|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45359 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Es troba tan coberta de vegetació que no es veu ni la porta. | Barraca de pedra seca ubicada al sud de la masia del Penedès, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'est i del Prat a l'est. Al sud del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, gran, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, i el seu estat de conservació sembla bo, però el seu accés es fa totalment impossible degut a una heura molt espessa que hi ha crescut al damunt. Les branques són tan gruixudes com el puny, la qual cosa impossibilita localitzar fins i tot la porta d'entrada, que hauria d'estar orientada a l'est, i seguint la tècnica constructiva de les dues altres localitzades en el mateix pla, tindria una llinda, plana i els brancals rectes i coberta feta amb volta per aproximació de filades. Al darrera de la construcció hi ha un amuntegament de pedra provinent del pedregam que aixeca l'arada quan llaura. | 08053-262 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6379800,1.8139000 | 401214 | 4610262 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45150 | Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros | La bassa està neta i l'aigua raja continuadament. | Font situada a mà esquerra de la carretera, just abans d'arribar al punt quilomètric 4, de la carretera BV-1123 que va del Burés a Marganell. Al davant mateix hi ha la casa de Montclar, en terme de Vilamarics. Només entrar a mà dreta, en direcció als camps de Sant Jaume, ja es veu una caseta feta amb carreus de ciment modern aixecada damunt d'una solera de ciment; al darrera seu una bassa de planta circular, arran de terra, tancada amb un filat de galliner. Fora del filat, arran de terra, hi ha un petit caixò fet de ciment i maó, que protegeix el tub interior que condueix l'aigua fins aquest indret. El raig cau a l'interior d'una pica, fet amb totxana. D'aquí per un caneló retallat permet que l'aigua caigui directament a la bassa, que s'aprofita per al rec de l'horta de cal Montclar. La que sobreïx llisca pel darrer tram del torrent fins a desguassar a la riera de Marganell. | 08053-53 | Camps de Sant Jaume | El torrent de la font del Ros drena les aigües de les planes de Sant Jaume i del Galí, pel vessant d'obaga de la masia del Ros. Es tracta d'un torrent curt i sec; a mig recorregut es localitza la font del Ros, que neix del costat d'obaga del marge argilós. Està protegida amb un muret de maó i una coberta de pedra. Del seu costat neix una canonada protegida amb teules que baixa fins al viver situat al costat de la carretera. | 41.6505800,1.8137600 | 401222 | 4611661 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45150-foto-08053-53-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Molta gent anomena erròniament al viver de la Font com la font del Ros, però la veritable que condueix les aigües fins aquest indret neix torrent amunt, que està ple de vegetació. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | |||||||||||
| 45358 | Bauma dels pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-dels-pobres | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/12/balma-dels-pobres.html?q=Bauma+dels+pobres | XX | Està tapiat per evitar mals pitjors. | Bauma natural situada damunt el cingle del torrent del Carner, sota el pla del Mas Roig. Es diu, que aprofitant l'isolament del lloc i la cavitat natural, el matrimoni Monjonell, propietaris de Sant Jaume i de l'emplaçament, construeixen un edifici de planta circular que recorda les barraques de vinya, amb el parament de pedra vista. A l'interior provist de cuina, llar de foc, taula i lliteres, comunicava mitjançant una escala de cargol de fusta amb la bauma. | 08053-261 | Pla del Mas Roig | També se l'anomena Balma del pla del Mas Roig o Balma dels Gitanos, segurament per l'ús com a refugi que se'n degué fer en algun moment. Sembla que és en aquest punt on hi havia el desaparegut Mas Roig que donà nom a la plana de conreu. | 41.6386000,1.8143800 | 401255 | 4610331 | 1988 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45358-foto-08053-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45358-foto-08053-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45708 | Cova de marge de cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-marge-de-cal-valentinet | XIX-XX | El seu accés només es pot fer respectant normes de seguretat estrictes per evitar l'enfonsament del sostre, que en aquest tipus de construccions no se sap mai quan pot succeir. | Cova excavada al dessota d'un marge de graves i argiles, entre el Pla del Masroig i el torrent de cal Cileta. Es pot localitzar mercès a una figuera vella que creix arran de l'entrada de la boca. Al davant mateix, a l'altre costat del torrent hi ha les cases de cal Valentinet i cal Pau. Es tracta d'una cavitat principal que mesura uns 10 metres de fondària, per 1,20 metres d'amplada aproximada. A meitat de la galeria, hi ha un espai més ample que dona pas, a mà esquerra, a una segona galeria amb les mateixes característiques constructives, d'una fondària aproximada de 3 metres. Degut al seu abandonament, una part del sostre s'ha enfonsat i bloqueja l'accés sobretot pel que fa a la galeria esquerra. A la boca d'entrada hi ha mig metre de terra provinent del marge que ha anat baixant amb les esllavissades de la pluja. Havia tingut una porta, de la qual només es conserva un muntant, al costat esquerra fet de ciment. | 08053-611 | Torrent del Prat | Sembla ser que aqueta cavitat hauria estat emprada pels propietaris de cal Cileta com a fresquera per guardar les patates durant l'hivern. També es conta que durant la Guerra Civil (1936-1939) en aquesta cavitat s'hi van amagar els objectes de culte procedents de l'església de Sant Cristòfol evitant així que fossin destruïts. | 41.6401900,1.8145900 | 401275 | 4610507 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45708-foto-08053-611-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45354 | Cal Josep del Beu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josep-del-beu | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-josep-del-beu.html?q=joan | XIX | Antiga casa pairal reconvertida en turisme rural; i, per tant, molt transformada. Casa als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els paraments són de pedra vista, la part antiga sembla haver estat repicada i els afegits moderns segueixen la mateixa tipologia. | 08053-257 | Veïnat de Sant Cristòfol | Originada per algun descendents de cal Beu | 41.6431400,1.8146200 | 401282 | 4610834 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'antiga porta d'entrada ha estat penjada de la façana nord. Però si es deixa a l'intempèrie es farà malbé en poc temps. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45709 | Font de la Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-perera | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/la-font-de-la-perera | Tant la font com la bassa, completament engolides per la vegetació | Font situada a la part alta del torrent de cal Cileta, que en aquest indret pren el nom del mas més important, el Prat. La font juntament amb una bassa estan situats en el marge del torrent, actualment completament emboscat. L'accés es fa a partir d'un caminoi que entra cap el torrent des del carrer de les Agudes, al veïnat de Sant Cristòfol, abans d'entrar al Parc Natural de Montserrat pel camí de Santa Cecília. Resseguint el torrent, s'arriba a una petita plana al peu del turó de Comellats, per la banda d'obaga. Allí es poden observar tres blocs molt ben retallats de pedra. La font està al darrera mateix, completament engolida per l'heura. La bassa, ho fa amb roldor de tres metres d'alçada. Sembla que més modernament s'hi havia construït una petita caseta, tal vegada de pou i una bassa quadrangular feta de maó. | 08053-612 | Torrent de cal Cileta | Les aigües de la bassa servien per regar l'hort de la Perera, conegut també com l'hort de cal Xic del Prat. | 41.6286300,1.8149700 | 401289 | 4609223 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45709-foto-08053-612-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45707 | Vogit de cal Valentinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vogit-de-cal-valentinet | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es | XX | Abandonat i deteriorat per la manca d'aigua i d'ús. | Restes d'un antic vogit, també anomenat vogi o bogit, que servia per treure l'aigua del pou i poder així omplir la bassa o safareig del costat. Està situat al vessant dret del torrent de cal Cileta, en un camp conreat d'ordi. Des del Pla del Masroig es pot veure la bassa, de planta quadrangular, feta de pedra i arrebossada per la part interior. Està situada en la zona més planera, i per sota mateix hi ha la caseta del pou i les estructures amb pilars de maó i biga de ferro del vogit. Hi resten també les rodes dentades que a partir del moviment circular d'una perxa empesa per la bèstia, feia funcionar el vogit i extreure l'aigua del pou que es transvasava a la bassa. | 08053-610 | Torrent del Prat | Els bogits o sínies, han estat un dels elements més característics i importants en el desenvolupament agrícola d'un poble. Es troben als camps i hortes, a prop de torrents, al costat de pous poc profunds, d'entre 6 a 10 metres de fondària. El mecanisme és relativament senzill, a partir d'una màquina composta per torn, politja o manovella, construïdes de ferro ja que acostumaven a estar a la intempèrie. Per tal de fer-les funcionar, calia un matxo que enganxat a la travessa, donava voltes i accionava el moviment de les dues rodes dentades. D'aquesta manera, una cadena s'enfonsava al pou i feia pujar l'aigua fins a la bassa o safareig. Aquí quedava emmagatzemada per ser emprada pel pagès que a través del bunó la distribuïa per l'hora a través del rec principal o a través d'un sistema de regs i sifons. | 41.6397000,1.8155300 | 401353 | 4610451 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45707-foto-08053-610-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguns indrets, aquest aparell i estructura rep el nom de sínia o sènia, que ve a ser el mateix i té el mateix objectiu. Vogir significa giravoltar, mentre que sínia, de l'àrab 'saniya' significa pou d'on la roda treu l'aigua per regar.No massa lluny, resseguint el torrent des d'aquest punt, pel mateix nivell, hi ha en direcció nord-oest la bassa amb el pou de cal Valentinet amb la data gravada a la bassa de 1931. Uns metres més endins, hi ha una segona bassa de planta circular amb una caseta de pou construïda arran del torrent, al qual s'hi pot accedir per uns escalons de pedra probablement de del mateix propietari. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45353 | Cal Jepet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-ros | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-jepet-del-ros.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. Els paraments són de pedra vista, però ha estat reformada i s'ha modificat lleugerament l'aspecte original, engrandint obertures i afegint diverses marquesines de teules. | 08053-256 | Veïnat de Sant Cristòfol | Masia edificada per descendents del Ros. L'any 1980 s'hi establí un restaurant que fou regentat en la seva primera etapa per Jaume Pastallé, popularíssim presentador del programa de TV3 'Bona Cuina'. | 41.6432700,1.8156800 | 401371 | 4610848 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jepet és un diminutiu de Josep. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45352 | Cal Joan del Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-del-plaia | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/10/cal-joan-del-plaia.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangulat i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista i parcialment arremolinada. Les obertures es disposen seguint diversos eixos asimètrics. En el principal s'alinien la porta d'accés, un balcó en el primer pis i una balconada més ampla en el segon. Totes de llinda plana. A la planta baixa hi ha una petita porta lateral que deixa veure la volta de pedra interior. Adossat a la façana de ponent hi ha un passadis. Al damunt un afegit amb coberta d'un únic aiguavés, que s'hi accedeix per una escala exterior. | 08053-255 | Veïnat de Sant Cristòfol | Casa de Sant Cristòfol, construïda vers el 1830 per algun descendent del mas Plaià. Ampliada en diverses reformes, l'any 1974 es transformà la pallissa en un altre habitatge i per tant ara hi ha dues cases. Durant molts anys sota la volta del portal hi hagueren instal·lades les bústies del poble de Sant Cristòfol. | 41.6429400,1.8160100 | 401398 | 4610811 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Disposa de pou i dues tines. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45180 | Cal Ros Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-negre | XVII-XX | Masia situada al veïnat de Sant Cristòfol, als peus de la carretera BV-1122 i a la cruïlla per anar a cal Joanet del Ros i cal Jepet dels Ulls. Ha estat reformada i els paraments repicats per deixar la pedra vista. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud-est. Tot i la uniformitat de la construcció, el cos esquerre sembla un afegit posterior a l'edifici original. Al deixar la pedra vista, s'observa com aquest cos es va afegir, adossat a l'antiga façana sud-oest; amb una galeria oberta a la segona planta, antiga pallissa; i una doble arcada a l'escaire entre les dues façanes. | 08053-83 | Sant Cristòfol | 41.6470000,1.8166500 | 401457 | 4611261 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45180-foto-08053-83-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Davant la façana principal es conserva un pou. No sabem si a l'interior es conserven tines. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45224 | Sireni de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sireni-de-sant-cristofol | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mil. | Les restes fòssils del Prototherium montserratense es conserven i estan exposades en el MGSB (holotipus 44892 MGSB). | <p>Troballa casual al veïnat de Sant Cristòfol d'un fòssil. Es tracta d'un conjunt molt complert de restes òssies d'un sireni, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina. La cartografia geològica de l'IGC atorga a la formació a on es troba el jaciment l'epígraf PEm, d'edat Bartonià (Eocè inferior): margues blaves fossilíferes amb limolites vermelles. La roca encaixant del sireni del MGSB està constituïda per gresos limolítics gris blavosos amb ciment calcari. Segons la memòria dels Drs. Via i Gibert aquest nivell es defineix de margues amb potència de 65 cm i cabussament moderat (15º) cap al NW. En el camp s'observa que la finca de l'excavació ha estat explanada i afloren margues i limolites gris blavoses, i en la seva vora nord aflora per damunt d'aquests materials un nivell de gresos calcaris ocres a grisos molt bioclàstics, amb abundant presència de fauna invertebrada marina (foraminífers, equinoderms, mol·luscs bivalves, gasteròpodes, coralls, etc), que té cabussament moderat cap al NW i una potència entre 50 cm i 1 m. La granulometria també es fina, però la gran quantitat de foraminífers i bioclastes enganya en aquest sentit. Aquest nivell conforma la superfície no remoguda del terreny veí. Es tracta de dos litologies que presenten diferències, i amb la informació disponible es difícil de saber si el nivell del sireni es una gradació lateral dels gresos bioclàstics ocres, o es tracta de seqüències deposicionals sobreposades. Actualment es coneixen dos gèneres representatius: el Dugong, adaptat al medi marí i localitzable a les costes de l'oceà Índic; i el Manatí, que pot viure tan al mar com als rius de l'Amèrica tropical o Àfrica.</p> | 08053-127 | Carrer de la Font de l'Alba (Urbanització Mas Enrich parcel·les 186, 187 i 188) | <p>La troballa d'aquest fòssil es produeix el març de 1982, per part d'Isidre Gurrea, membre de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. L'ICMG ho posa en coneixement del Museu Geològic del Seminari Conciliar de Barcelona (MGSB). Davant la difusió de la notícia (roda de premsa de la presentació d'Expominer 1984, La Vanguardia 26/10/84, 27/10/84, 8/11/84 i 27/10/84) i de diversos intents d'espoli evitats pel veí de la finca, el senyor Ladrón de Guevara, s'aconsegueix finançament per part del SGC i es sol·licita autorització a la Direcció General del Patrimoni Artístic del Departament de Cultura de la Generalitat, que és atorgada per resolució del Director General del Patrimoni Artístic Sr. Antoni Pladevall de 25 d'octubre de 1985. L'excavació, realitzada per una desena de persones, és codirigida pels Drs. Lluís Vía, Director del MGSB i Josep Gibert, Director de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont (actual ICP), que es realitza entre els mesos de novembre i desembre de 1985, presentant-se la memòria en el mes de març de 1986 (DGPC, memòria núm. 3319).</p> | 41.6442800,1.8175700 | 401530 | 4610958 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45224-foto-08053-127-3.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jaciment paleontològic a on s'ha definit l'holotipus de sireni Prototherium montserratense. Posteriorment s'ha qüestionat aquesta classificació taxonòmica, Domning (1996) i Bizzotto (2005) opinen que el Sireni de Sant Cristòfol ha de ser classificat com Prototherium intermedium Bizzotto (1983) atesa la variabilitat morfoestructural cranial d'aquesta espècie, restant actualment la controvèrsia sobre si es tracta d'una nova espècie diferent del Prototherium intermedium o una subespècie d'aquest. La correcció de Domning ha estat recollida per Calzada i Urquiola (1997) en 'Primer suplemento al catálogo de holotipos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona'. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45271 | Monument a la llum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-llum | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monòlit de pedra ubicat a la plaça de la Sala, l'edifici associatiu del veïnat. Està ubicat damunt d'un doble podi de pedra de planta quadrangular. A la part frontal, s'ha col·locat una placa de marbre decorada amb motius florals i les quatre barres amb les muntanyes de Montserrat emmarquen el següent text: ' ELS VEÏNS DE S. CRISTÒFOL / DEDIQUEN AQUEST HOMENATGE / AL BENEMÈRIT PATRICI / EN FLORENCI BACH I OLLER / PROPIETARI DE FARREROLAS / EN AGRAÏMENT PER HAVER FET / POSSIBLE LA VINGUDA DE L'ELECTRI/ CITAT A AQUEST POBLE. / S. CRISTÓFOL 11 DE JULIOL 1931'. Al dessota, gravat a la mateixa pedra hi ha una bombeta il·luminada en memòria del 50 Aniversari. Juliol 1981. | 08053-174 | Plaça de la Sala | Aquest monument recorda l'arribada del corrent elèctric al poble. El promotor fou en Florenci Bach i Oller, propietari de Ferreroles. Les obres s'iniciaren el febrer de 1931 i foren dirigides pels senyors Torrents i Riera. El senyor Florenci Bach també ajudà a molters famílies que no podien arribar al pagament. Per tot plegat el poble li va fer un homenatge el dia de la Festa Major de 1931 i es va posar una placa en el mur exterior del transformador. En el cinquentenari d'aquesta celebració es col·loca el present monument, amb la placa del 1931. | 41.6398000,1.8178500 | 401546 | 4610460 | 1981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45271-foto-08053-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45279 | Festa Major de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-cristofol-0 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La festa Major de Sant Cristòfol coincideix amb la festa del sant homònim, el 10 de juliol. Però es fa el segon dissabte de juliol per compatibilitats laborals de la modernitat. De fet, el sarau comença el divendres abans amb un pregó d'un personatge destacat i un sopar a l'aire lliure. Després música i ball. Des de fa més de 20 anys, el sopar i el ball són temàtics d'un país. El menú es basarà en el menjar tradicional d'aquell país i el grup musical també. El dissabte a les 11h es fa una missa cantada, concert, fira infantil i actes culturals, com exposicions o presentació de llibres. Al vespre torna a haver-hi música. El diumenge és el dia de la benedicció de vehicles; que es va començar a fer l'any 1960. Però abans, missa cantada i goigs. S'acaba amb un vermut i tothom a dinar a casa seva. La tarda del diumenge és per reposar, tot i que anys enrere encara feien ball de tarda. Un altre dels actes característics és un partit de futbol entre solters i casats, que sovint es fa la setmana abans. Coincidint amb la benedicció de vehicles s'aprofita per vendre una mena de tortells farcits anomenats Volants de Sant Cristòfol. | 08053-182 | Sant Cristòfol | La primera Festa Major documentada que tingué lloc en el cafè data de 1893, un dilluns de Pasqua Granada (21 de maig). Però coincidia amb la de Marganell i, a parir de 1913, es passa al dia del sant patró. Als anys 20 del segle passat es llogava una orquestra per tots els dies i els músics es repartien entre les cases del poble. El dissabte era el dia més important i després de l'ofici se sortia en processó fins més avall de cal Vileta. Es donava la volta a la plaça de l'església i s'anava a La Sala a fer els Tres Balls. Fins el 1958 es començava amb un repic de campanes, el divendres. També s'havia cantat el Rosari i se sortia en processó. El dia fort era el dissabte; però hi havia música fins el diumenge al vespre o la matinada del dilluns. La trascendència, importància i incidència d'aquest tipus de festa han anat variant amb el pas del temps i amb els canvis de necessitats, l'augment de facilitats com els desplaçaments i el modus vivendi. Però la festa, amb les reorientacions necessàries, continua viva. La benedicció de vehicles es fa des de 1966 quan s'asfalta la carretera fins l'església. | 41.6398700,1.8179700 | 401556 | 4610467 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45279-foto-08053-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un parell de les fotografies han estat extretes del blog de l'Associació Audiovisual i Mitjans de Comunicació: castellvilarenc.info diari digital de Castellbell i el Vilar. | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45151 | Font de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-domingo | Malgrat l'indret s'hagi conservat, la font ja no és accessible ni en surt aigua, ja que la canalitza directament l'empresa municipal. | Font situada a mà dreta del camí que mena, un cop travessada la riera de Marganell en el seu vessant dret, a cal Domingo, des de la carretera BV-1123, des del Burés a Sant Cristòfol. Està envoltada de vegetació, bàsicament de plantes enfiladisses amb presència, per ser primavera de roselles, gramínies i cua de cavall. A la part superior, en camps de la propietat de cal Domingo hi ha varies nogueres així com a mà esquerra, entrant a la propietat. La font ja no raja, perquè s'ha transformat en un punt de captació d'aigua per part de la companyia Sorea (com així ho indica un cartell collat al muret). Originàriament la déu d'aigua sortia per un broc collat a un muret de pedra rejuntat amb morter. Sigui del tipus que sigui, el broc està arranat arran de mur i tapat amb ciment. L'aigua queia a l'interior d'una pica quadrada que sobreseia al rasot que baixa arran de la font, per sobre de la casa, i alhora, uns metres més enllà desaigua a la riera de Marganell. Per salvar el desnivell, hi havia una passera de fusta que permetia a la gent atansar-se fins la font. Aquesta ha desaparegut. La companyia ha realitzat una construcció de planta quadrangular en ciment i recoberta de pedra per integrar-a totalment al paisatge. Per la part superior hi ha un registre amb una portella metàl·lica. | 08053-54 | Riera de Marganell | Aquesta font ha rebut i ha estat coneguda amb els noms de font de l'Alzina (per la seva proximitat al molí de l'Alzina) i com a font de Vilamarics (per la seva proximitat amb aquest terme, que parteix la riera de Marganell en aquest indret). | 41.6501000,1.8178300 | 401560 | 4611603 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45151-foto-08053-54-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||||||
| 45280 | Matança del porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/matanca-del-porc | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2002). Des de Sant Cristòfol: la matança d'aquest any, tot un rècord; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 254, febrer de 2002, pp.8-9. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XXI | El dia de la matança del pors és una de les festes més importants amb la Festa Major, Pasqua i Nadal del poble de Sant Cristòfol. Està organitzada per l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol. Actualment és una festa pública adaptada a la normativa vigent i que es fa pel gener, el tercer dissabte. El porc ja es porta mort de l'escorxador, però és a cal Magem on s'engreixa durant l'any. A la cuina de la Sala, la mocadera comença a preparar les parts des de les vuit de matí. La mocadera actual és la Montse Enrich de cal Joanet, però durant molts anys ho va ser l'Elisenda del Ros. La festa gran comença al vespre amb el sopar. Abans, però, es reuneix l'Assemblea General de l'Associació, que es fa cada any. En el sopar es subhasten les diferents parts del porc. Els presentadors formen part de l'espectacle i amb el seu tarannà amenitzen l'acte. Els subhastadors són en Santi Llopart, de cal Roure, i el Josep Puig, de cal Pascol. | 08053-183 | Sant Cristòfol | Antigament la matança del porc era una pràctica habitual a totes les cases de pagès. Es deia que l'any que en una casa es moria el porc, passaven gana. Es feia a finals de la tardor i això permetia que el tall es conservés millor. Ara hi ha porc tot l'any, i només queda la festa com a record d'unes pràctiques estratègiques per a la subsistència. Però també era un dia de festa grossa, on es reunia a tota la família; perquè a més hi havia molta feina a fer. Al final de la jornada tothom marxava amb el seu paquet de botifarres o tall. Però els dos personatges més importants d'aquest dia eren el matador i la mocadera. El matador és qui degolla el porc i la mocadera en recull la sang i neteja la mocada, els budells, i la prepara per fer-la servir. | 41.6398400,1.8180500 | 401563 | 4610464 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45280-foto-08053-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45278 | Veïnat de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-sant-cristofol | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 61-66. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XI-XX | El poble de Sant Cristòfol està situat a l'extrem sud-oest del terme municipal de Castellbell i el Vilar, limitant amb Marganell. Els límits geogràfics i humans són difícils de determinar. Però a grans trets el límit septentrional més significatiu és la riera de Marganell; al sud, els boscos de Martorell i el Prat, als peus del massís de Montserrat; per llevant, els boscos del Pinsà; i la Creu, a l'oest, la serra del Morral i el torrent del Font separen Castellbell i Marganell. Es tracta d'un veïnat disseminat de masos i masies dedicades en origen al camp. L'eix vertebrador del territori i els seus habitants ha estat, des d'antic, l'església de Sant Cristòfol; amb la casa de l'ermità annexa. Darrera hi ha el petit cementiri. Es troba a l'inici d'una lleugera elevació on s'han anat edificant cases aïllades i, excepcionalment, alguna agrupació de dues, tres o quatre cases. En primer terme i a mida que anem voltant l'església pel sud, ponent i nord, ens trobem cal Sileta, ca l'Isidre, cal Casanovas, cal Noi del Prat, cal Jepet de la Calsina o cal Pascol. En el Pla de Sant Cristòfol hi ha la Sala, que és la seu de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, autèntic pal de paller social del poble, des de 1886. | 08053-181 | Sant Cristòfol | L'any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic. Per tant, cal entendre que hi havia un poblament dispers de masos amb una població prou important com per crear una parròquia; sota la jurisdicció del castell, documentat des del 924. Aquell poblament seria l'antecedent de l'actual amb les variacions que el pas dels segles hagi pogut provocar. Dues de les cases més antigues dels seus encontorns són la Calcina, del terme de Marganell, i el Molí de l'Alzina, els amos del qual també posseeïen la casa de la quadra de Vilamarics, del terme de Monistrol de Montserrat. En el fogatge de 1553 s'anomenen les masies de l'Enric, el Plaià, el Carner i el Pujol, que és del terme de Marganell. Entre les més antigues s'hi poden afegir Ferreroles Vell, el Prat i el Ros. | 41.6391700,1.8181800 | 401573 | 4610389 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45278-foto-08053-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Medieval|Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La majoria, per no dir totes les cases, tenen un o dos cups, que és el nom que reben aquí les tines. Hem pogut visitar una d'aquestes cases, construïdes a partir del segle XVIII i XIX (cal Jepet de la Calsina). La seva distribució pot servir d'exemple per altres cases. A la planta baixa hi trobem un espai d'accés i distribució al celler i l'escala de pujar. També serveix per guardar-hi atuells del camp. En el celler hi trobem les botes que es feien directament dins i la boixa de la tina. Un cos annex al costat servia de quadra per la mula o el matxo. La porquera anava a continuació. En el primer pis hi havia el menjador i la cuina i alguna habitació. La part de dalt eren les golfes. | 98|94|85|119 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45282 | La Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sala-1 | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1986). Cent anys de vida associativa a Sant Cristòfol. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 5. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XIX | La Sala és l'edifici social de l'Associació de Veïns i Propietaris de Sant Cristòfol, aixecat al Pla de Sant Cristòfol. És de planta rectangular i consta de diferents nivells, segons la secció, però bàsicament té planta baixa i primer pis. És un edifici als quatre vents; per tant és una construcció aïllada amb quatre façanes. A l'interior hi ha un cafè, un saló/teatre, l'espai pels socis, on hi ha l'arxiu de l'entitat i cuines i serveis diversos. | 08053-185 | Sant Cristòfol | L'actual edifici s'aixeca damunt cal Canyelles, una casa que l'entitat va comprar a Fèlix Enrich Sallès de cal Jepet de la Calsina. Aquest l'havia comprat l'any 1882 a Pere Escorsell. Era una casa amb planta baixa i pis aixecada al mig del Pla de Sant Cristòfol i envoltada de conreus. Tenia una tina que el propietari va continuar utilitzant segons contracte d'arres amb l'associació. A les obres hi participen els socis amb jornades laborals que seran comptabilitzades i equivalents a aportacions monetàries. El 13 de juny del mateix 1886, s'inaugura el cafè. La construcció de la Sala s'acabarà el mateix any. Posteriorment s'aniran fent arreglos i afegits que en el seu moment no es deurien poder costejar. Per exemple l'escenari del teatre o el paviment hidràulic que encara es conserva. Es posa el 1913 gràcies a l'aportació de 500 pessetes de Valentí Bach de Ferreroles. A partir de 1968 es produeix una ampliació i transformació, tant del cafè com de la Sala. S'amplia per la part posterior, s'elimina un galliner i s'hi fa un cos amb dos pisos. Fou possible gràcies a la donació del terreny limítrof de Fèlix Calsina i també una part del senyor Tarin Iglesias. El cost total de les obres pujava a 218.263,80 pessetes. El primer pis va quedar dividit en tres parts: el cafè, el saló i un corredor al mig. | 41.6397800,1.8182400 | 401579 | 4610457 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45282-foto-08053-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45268 | Font de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-cristofol | XX | Font situada en el mur de pedra que aguanta les terres del jardí de la casa de l'Ermità, en la mateixa plaça de l'església de Sant Cristòfol de Castellbell. Un pi de grans dimensions li fa ombra. El brollador és una aixeta de polsador frontal feta de bronze. Està collada a un bloc de pedra quadrangular que sobresurt lleugerament del mur de pedra. Per sota una pica també de pedra, collada al mur a la qual s'ha buidat una part obtenint una semicircumferència. | 08053-171 | Plaça de l'església de Sant Cristòfol | 41.6386400,1.8183600 | 401587 | 4610330 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45268-foto-08053-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45268-foto-08053-171-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'aigua que brolla és de la xarxa | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45216 | Cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-domingo-0 | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2014/12/cal-domingo.html?q=domingo | Masia situada a la riba dreta de la riera de Marganell, entre el Molí de l'Alzina i el terme de Vilamarics; al peu del camí ral de Manresa a Montserrat. Actualment conformada per diferents volums que s'han anat afegint i modificant amb el pas del temps. El cos principal, però, és de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Té un cos adossat en forma de 'L' a l'angle sud-est. Els paraments han estat arrebossats i pintats de color os o ivori. La càrrega de la tina es fa per la façana, al costat de la porta d'accés. Les diferents obertures de la façana no tenen cap mena de disposició simètrica i no mostren cap element de pedra treballada. Un petit clos i una porta de ferro tanquen el recinte. | 08053-119 | Sant Cristòfol | La casa deuria ser fundada per algun descendent de l'Alzina de nom Domingo (castellanització de Domènec). | 41.6499400,1.8183500 | 401603 | 4611585 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45216-foto-08053-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Conserva una tina, una premsa i tenia forn de pa. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45674 | Rellotge de sol de cal Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-domingo | XX | Rellotge de sol ubicat a la paret de la façana orientada al sud-oest de la casa al costat esquerra d'una de les tines conservades a la casa de pagès. Està realitzat en pedra artificial i enganxat a la paret. En ell s'hi representa un Sol antropomorfa en relleu. Es tracta d'una peça de forma més o menys quadrangular i dissenyat per ser col·locat en una façana amb orientació sud. No té línies horàries. Les xifres són romanes, i van de VI a VI. El gnòmon, neix de la boca del sol; és de vareta, metàl·lic, acabat en punxa per afinar amb més precisió. | 08053-577 | Sant Cristòfol | Segons la propietària actual, el rellotge el va posar personalment el seu sogre, Conrad Viladoms Altimira ara fa uns quaranta anys. | 41.6498900,1.8183500 | 401603 | 4611579 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45674-foto-08053-577-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquest rellotge no consta a l'inventari de rellotges de sol catalans, de la Societat Catalana de Gnomònica. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45129 | Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol | BROSSA VILA, Carme (1998). El llegat històric d'un poble: Castellbell i el Vilar. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. COL·LECTIU el BROGIT (1980). L'art romànic en el nostre municipi (I); El Brogit, 10, novembre de 1980; pp. 1. COL·LECTIU el BROGIT (1981). Restauracions a Castellbell i el Vilar: L'església de Sant Cristòfol, un exemplar romànic peculiar, a Regió 7. 11 de juliol de 1981. ENRICH i VILADOMS, Montserrat (1984). El poble de Sant Cristòfol. Pàgs. 54-60. Col·lecció L'Auca Comentada, núm. 3. Ed. El Brogit ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A.; BENET, A. et aliï (1984). Sant Cristòfol de Castellbell, dins Catalunya Romànica. Vol. XI. Pàg. 175 a177. Ed. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XII | Església sufragània de la parroquial de Sant Vicenç situada al veïnat de Sant Cristòfol de Castellbell. Consta d'una sola nau de petites dimensions rematada vers tramuntana, per un absis semicircular, amb l'eix lleugerament desviat. La coberta de la nau està formada per un embigat de fusta sobre tres arcs diafragmes, de mig punt, que es distribueixen transversalment al llarg de la nau. Des del cor es pot observar una certa asimetria d'aquests elements. El cobriment exterior és de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'absis està cobert amb volta de canó. Els murs laterals descarreguen en el rebaix de les dues arcades de mig punt; el de la dreta està construït a manera d'arcosoli. Ambdós podrien haver estat construïts posteriorment. En un d'ells sembla que més modernament s'hi va construir una portalada. La façana principal té una portalada de fusta, amb marxapeus de pedra i els carreus de pedra dels brancals ben escairats. Tot i que encara es pot endevinar la ubicació de la porta primitiva, rectangular, que es va tapiar. Per sobre de la portalada actual, hi ha un ull de bou, amb un vitrall senzill de motius geomètrics, que dona claror a l'interior. El cimal culmina amb un doble campanar de cadireta i un frontis senzill al damunt. A l'exterior, l'absis presenta arcuacions llombardes i lesenes, de dues arcuacions entre cada aparell de lesenes. Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un arc de mig punt fet amb petites dovelles. L'aparell constructiu general de l'edifici està fet amb carreus de pedra disposats de manera ordenada. A l'interior, l'altar és de pedra. A mà dreta hi ha una petita capella amb la imatge de la Mare de Déu i a mà esquerra la imatge de Sant Cristòfol. | 08053-32 | Sant Cristòfol | Mentre que el castell anomenat Castelobello surt esmentat a la documentació l'any 924, l'església de Sant Cristòfol no se cita fins l'any 1294, com a església de Castellbell. Montserrat Enrich, en el seu llibre 'El poble de Sant Cristòfol', parla de que l'any 1114 ja existia com a parròquia de la diòcesis de Vic i que torna a sortir documentada l'any 1693 degut a unes obres que s'hi van dur a terme, perquè l'edifici estava en mal estat, tot i que no especifica quines. Existeix la possibilitat que fos en aquest moment quan s'allargués la nau uns quatre metres eixamplant els murs de 0,50 metres més amples que els primitius. Amb aquesta ampliació es construí un cor. També s'hauria construït el doble campanar de cadireta i tapiat el portal primitiu. A l'any 1952 novament es realitzen obres de rehabilitació, que consistiren en l'enrajolat del terra amb un mosaic obra de l'arquitecte del bisbat de Vic, sr. Pericas. També es va canviar l'altar de fusta que procedia de Montserrat i que s'hi havia col·locat vers els anys quaranta del segle XX. El pintor manresà, Josep Maria Rosell va enguixar i pintar el sostre de l'absis amb la figura de l'Esperit Sant. A l'altar Major hi havia una imatge de Sant Cristòfol i a les capelles laterals les imatges del Sagrat Cor i de la Immaculada Concepció. A banda i banda de l'altar les imatges de Sant Isidre i de la Mare de Déu de Fàtima. L'any 1977 comencen de nou les rehabilitacions i restauracions, que consistiren en el repicat dels murs laterals interiors i de l'absis deixant la pedra vista. L'any 1981 es va repicar tot el sostre deixant a la vista tres arcades transversals. La falsa volta de canó va ser substituïda per unes bigues col·locades horitzontalment, que deixaven imaginar la fesomia primitiva de l'edifici. L'abril de 1983 es procedí a destapar la resta de l'absis exterior que quedava tapat per una habitació de la rectoria i la sagristia. | 41.6386400,1.8185900 | 401606 | 4610330 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45129-foto-08053-32-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les claus es conserven en una casa propera a l'església. | 85|92 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:37 | ||||||||
| 45760 | Camí de Montserrat a Manresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-montserrat-a-manresa | XII-XXI | Existeix un camí a Castellbell i el Vilar, que molta gent anomena camí Ral, que uneix Montserrat amb Manresa. Al nord entra per un punt situat entre el Serrat de La Beguda i Ferreroles i baixa fins connectar amb Sant Cristòfol, travessant la riera de Marganell. En aquest aspecte no hi ha acord, ja que uns diuen que és pel molí de l'Alzina i d'altres per cal Domingo. Sembla que el primer podria tractar-se d'un camí pecuari que unia el Vilar amb Montserrat. A Sant Cristòfol passaria pel Prat, can Martorell fins a Santa Cecília. | 08053-663 | Castellbell i el Vilar | Aquest camí és la base del camí de Sant Jaume en aquest tram, que també s'ha volgut assimilar i actualitzar com a camí de la llum o camí de Sant Ignasi. L'adequació de rutes i itineraris moderns amb un perfil històric o patrimonial també provoca confusions a l'hora de determinar-ne l'abast real del context històric, ja que el paisatge ha sofert nombroses modificacions que no s'han documentat. | 41.6496000,1.8184100 | 401608 | 4611547 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45760-foto-08053-663-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Joan Valls | Informació facilitada oralment per Genís Frontera i Joan Valls | 85|94|98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45233 | Goigs del gloriós Sant Cristòfol que se venera en la sua capella del terme de Castellvell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-glorios-sant-cristofol-que-se-venera-en-la-sua-capella-del-terme-de-castellvell | XVII-XXI | Goig del Gloriós Sant Cristòfol, que se venera en la sua Capella del terme de Castellvell; i que diuen així: Puig tenint tants grans honors / sen de Jesus tan amat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. Vos Cánaneo nasquéreu / entre la gentilitat, / en la Licia meresquéreu / ser del Cel adoctrinat; / predicant alguns favors / la llum de la veritat, &c. / Prodigi digne de ohir / lo de vostra Santa vara / quant berda se veu florir / per vos en terra fixada; / daren molts á Deu llahors / y vos quedareu honrat, &c. / Passan de quaranta mil / en la Iglesia triunfant / los que vos, (ó clar espill / convertireu predicant: / ab vostres sagrats suors / sens setirvos fatigat , &c. / Sobre vostre Cap posaren / flamejant un murrió / y estretament lo apretaren / ab sa tirana passió; burlaren tots los furors / cremat, flexat y assotat, &c. / Foreu en presó posat / regnant Deció Emperador/ de lascives visitat / brindant son lacíu amor/ mes vostre virginitat / rendi sos profans ardors, &c. / En un pal vos fa lligar / despatxant fletxes à vos / y de ninguna totcat / per gran ni síca que fós/ el Rey quedà mal ferit / en un ull ab grans dolors, &c. / Vos mogut de pietat / olvidarreu son orgull / quant ab vostra sanch untat / li vareu curar dit ull/ quedant ell edificat / desterrá tots sons errors, &c. /lo ultim Martiri sufrireu/ fonch en llavarvos lo cap/ vostre esperit oferíreu/ en mans de l a Trinitat/ quedant lo Jutge enganyat/ vos feu lo cel tants favors, &c. / De fam, bombes, pestilència, / pedregades y de foch/ vos dotà la alta potencia/ deslliuraseu á tot lloch/ ahont sou del poble adorat/ sent sensers y humils los cors, &c. / De esta Comarca venen / à vostre Santa Capella / que en Castellvell vos tenen / per consol de tota aquella; /y curats de tots dolors / vos prenem per advocat, &c. / Coxos, contrets ab breus dias/ ciegos y altres desauciats / ab vostres pregarias pies/ Deu per vos lo s ha curat: / guarde de malefactors / també vostre pietat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat./ TORNADA. / Puig ab eterns resplendors / en lo Cel sou coronat: / Pregau per los pecadors / Cristofol màrtir sagrat. V-) Ora pro nobis Beate Cristophere. R.) Ut á morbo epidèmia belle sanet grandine liberemur. OREMUS./ Presta quesemus omnipotens Deus ut qui Beati Cristophori Martyris tui commemorationem colimus intercessione ejus, in tuí nominis amore reboremur. Per Dominum Nostrum. R. Amen. | 08053-136 | Sant Cristòfol | Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat. La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període. | 41.6386900,1.8186400 | 401610 | 4610336 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45233-foto-08053-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'edició transcrita supra i conservats a l'Arxiu Gavin daten de l'any 1858 i van ser editats a la impremta de Pau Roca (Manresa). També es conserven uns goigs de l'any 1952. | 98|94|119 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45269 | Monument a mossèn Joan Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-mossen-joan-farras | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XX | Monument dedicat a Mn. Joan Farràs i Tort, ubicat a la plaça del darrera de la casa de l'Ermità. S'hi accedeix des del jardí mateix de la casa i també des de l'interior del cementiri. Unes escales de pedra travessen l' espai enjardinat, sense enrajolar a través un sender de lloses de pedra que menen directament a un monòlit de pedra. Mesura 2 metres d'alçada per 0,78 metres de costat, per 0,80 metres d'amplada màxima. A la part frontal s'hi ha collat una placa de marbre gris on s'hi ha gravat el següent: 'PLAÇA DE MN. JOAN FARRÀS I TORT. AMIC MEU: SI VOLS AMOR, / NO ET TANQUIS A CASA / AMB LA TEVA TRISTESA EGOISTA I AVARA. / SURT A FORA A CREMAR EL TEU RANCOR. / SENTIRÀS UNA JOIA MOLT RARA: / SENTIRAS UNA SET QUE T'APAGA LA SET / I UN VENT FRED / QUE T'ESCALFA LA CARA. / (MN. NOAN FARRÀS) / EL POBLE DE SANT CRISTÒFOL, QUE SAP D'ESTIMAR I D'AGRAÏR UNIT PER LA FÈ, AMB L'AMOR I L'ESPERANÇA, HOMENATJA EL SEU RECTOR MR. JOAN SACERDOT I POETA - / 13 DE JULIOL DE 1985'. El monòlit està clavat en una jardinera rodona, de pedra. Al voltant d'ella hi ha uns bancs fets en pedra, destacant un llorer al darrera mateix. | 08053-172 | Sant Cristòfol de Castellbell | Aquest monument va ser inaugurat el 13 de juliol de 1985, pel veïnat de Sant Cristòfol al seu rector, Mn. Joan Farràs i Tort, coincidint amb la Festa Major. Fou pagat pels veïns que també van posar mà d'obra | 41.6388800,1.8187100 | 401616 | 4610357 | 1985 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45269-foto-08053-172-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45270 | Monument a Joan Masats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-joan-masats | XX | Monument ubicat a la Plaça de Joan Masats, a l'entrada mateix del veïnat de Sant Cristòfol. Es tracta d'un monòlit de pedra dedicat a l'historiador Joan Masats i Llover. A la part superior hi ha una inscripció gravada en lletres majúscules que diu: 'EL POBLE DE / CASTELLBELL I EL VILAR / a / JOAN MASATS I LLOVER / FILL PREDILECTE I HISTORIADOR / DEL NOSTRE MUNICIPI / 6 D'OCTUBRE DE 1996'. Al dessota mateix, un forat d'uns 3 centímetres de diàmetre que correspon a la instal·lació d'una aixeta per emprar-ho com a font. Sembla no haver servit mai, malgrat al terra hi ha la reixa de desaigua. Per sota, quatre rajols amb el nom de la plaça dedicada a Joan Masats'PLAÇA DE JOAN MASATS' (color marró) , una Senyera ondulant (amb els colors propis groc i vermell) i a mà dreta, 'AJUNTAMENT DE CASTELLBELL I EL VILAR / 6 D'OCTUBRE 1996' (en color blau) amb la signatura del ceramista Senàn Ventura. | 08053-173 | Plaça de Joan Masats | 41.6383200,1.8187300 | 401617 | 4610294 | 1996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45270-foto-08053-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45270-foto-08053-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La plaça on està ubicada el monòlit està enrajolada, amb arbres i bancs per seure. | 98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc