Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45302 | Bauma del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-del-gener | CORNADÓ, Carles (2017). Dues balmes singulars, dins El Brogit, periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar. Núm. 421, abril. Pàg. 18. VALLS i PUEYO, Joan (2015). El Mas Puig del Vilar: vuit segles d'història mirant a Montserrat. Ed. Zenobita. | La bauma del Gener està situada al capdavall del rasot del Puig, en el seu tram final. S'hi pot accedir des dels horts del Puig, resseguint els corriols oberts per les motocicletes de trial que baixen pel seu vessant dret i travessen pels grans blocs de pedra desplomats al davant de la bauma, cap al vessant esquerra del torrent o viceversa. És tracta d'una formació geològica característica d'aquesta zona i que en llarg del rasot, des del seu naixement pel costat d'obaga del turó de l'Escletxa, se'n poden comptabilitzar varis, amb més o menys profunditat de cavitat. En aquest indret doncs, la roca sobresurt de la paret rocosa i avança sobre la vertical formant una cavitat horitzontal al dessota que s'ha anat formant a partir de les filtracions fa milers d'anys. Quan plou, s'hi pot observar una cascada d'aigua que baixa amb molta força. En aquesta bauma s'hi pot estar arraulit. | 08053-205 | Rasot del Puig | L'any 1634, Josep Puig es declara propietari del mas Ferran, actual mas Puig, i fa una relació dels límits de la seva propietat on s'esmenta que '(...) travessa dit torrent i puja per un serralet amunt afrontant amb el Mas Compta, que avui posseeix Pere Janer (...)'. Es tractaria d'una casa que hauria estat situada al turó de les Casetes. Segons Carles Cornadó, el nom de Jane o Jané hauria evolucionat cap a Gené i Gener. Durant els bombardejos de la guerra Civil (1936-1939), la gent corria a amagar-se arrupits, i la Maria recorda com als nens els feien posar una branqueta a la boca disposada horitzontalment per tal que els impactes no afectessin als timpans. | 41.6373000,1.8589600 | 404966 | 4610136 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45302-foto-08053-205-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La vegetació és força feréstega i amb presència de canya de Sant Joan (Arundo donax), que els motoristes van controlant ja que malgrat està naturalitzada i emprada pels pagesos, es tracta d'una espècie invasora amb un impacte negatiu sobre la biodiversitat i la qualitat del paisatge. Si bé antigament els pagesos en feien ús i control, la desaparició d'aquests està provocant un descontrol d'aquest espècimen. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura la considera com una de les 100 espècies més perilloses i nocives, degut a la seva capacitat per desplaçar la vegetació autòctona. El seu control i eradicació és imprescindible perquè degut a la seva robustesa és capaç de disminuir la capacitat de desguàs d'un torrent o riu. | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 45303 | Fita del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-puig | XVII-XVIII | Bloc de pedra sorrenca en forma de pilastra de secció triangular clavada al terra. Per accedir-hi cal entrar pel punt quilomètric 1,300 de la carretera BV-1273, a ma dreta. Un cop passada la tanca de protecció de la carretera, baixant per marge en direcció a la torre elèctrica, la fita està palplantada a uns tres metres de distància. Des de la fita, en direcció sud-oest es pot veure l'imponent mas La seva funció ha estat la de delimitar la finca o propietat del mas Puig al llarg dels segles. Als tres costats es poden veure les marques deixades per la talla de la pedra, però només una de les cares, està gravada. Consta d'un escut delimitat per les quatre barres. Al capdamunt una corona formada per tres puntes al centre i dues banyes als extrems. Entremig coincidint amb les quatre barres, quatre perles. Per sobre, hi ha tres fulles a mena de trèvol de cinc pètals cadascuna. La central és més gran que les laterals (fortament erosionades). | 08053-206 | El Puig | Els termenats més antics són sovint representats per marques o gravats fets a la roca. També podem trobar els termes o fites enteses com a senyals de pedra que originàriament tenien una forma lleugerament regular i allargada, que indicarien la direcció del termenat o límits d'una propietat, com el cas del mas Puig. | 41.6344200,1.8670400 | 405635 | 4609807 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45303-foto-08053-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45303-foto-08053-206-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | A tocar del trull que el Puig té a l'entrada de la propietat, hi ha una segona fita de les mateixes característiques, més erosionada. | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45304 | Cisterna de les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-les-casetes | https://ca.wikipedia.org/wiki/Oïdi | XVIII-XIX | Al voltant de les restes de la cisterna, hi ha un amuntegament de maó i pedra procedents de l'enderroc. | Cisterna de recollida d'aigües d'escorrentia, d'origen pluvial. És de planta rectangular (1'50 x 1'10), amb una profunditat de 0'70 m. Aprofita el desnivell d'un marge, a mà dreta, gairebé a tocar del camí que mena a les Casetes del Puig, en un antic oliverar. Per sobre mateix hi ha un rocs de conglomerats. Està construït amb maó pla, disposat en fileres i amb l'interior arrebossat. Per sobre, el maó s'havia reforçat amb vàries capes de pedra ben retallada per damunt de la qual naixia la volta de tancament de la cisterna. | 08053-207 | Casetes del Puig | L'oïdi és causat per moltes espècies diferents de fongs de l'ordre Erysiphales. És una de les malalties més fàcils de detectar, ja que fa taques blanques a les fulles i les tiges i aquestes acaben per ser recobertes pel fong. Les fulles de sota són les més afectades però l'oïdi pot aparèixer en qualsevol part de la planta. Quan la malaltia progressa les taques es fan més grosses i denses i es forma un gran nombre d'espores asexuals que estenen l'oïdi per tota la planta. Aquesta plaga aparegué a Europa a mitjans del segle XIX provinent d'Amèrica. Aquestes estructures estan estretament lligades al territori i denoten un coneixement acurat i exhaustiu de l'entorn físic de la gent que les van construir. El seu emplaçament està pensat per a la captació d'aigües, ja sigui a partir del desviament mitjançant canals excavades a la roca. | 41.6348000,1.8641500 | 405395 | 4609853 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45304-foto-08053-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45305 | Cisterna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna | XVIII-XIX | Malgrat no estar molt embardissat, sembla que la pica és més moderna que no pas la cisterna o dipòsit. Per les restes observades, l'actual hauria substituït una de més antiga feta amb lloses de pedra planera i arrebossada amb morter. | Cisterna o dipòsit de recollida d'aigües d'escorrentia ubicat a una vintena de metres al sud de la barraca de pedra seca de l'antic oliverar situat en els camps del mas Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, a mà dreta, hi ha uns plataners arran de la carretera. El conjunt es troba a l'interior d'unes feixes força planeres. Es tracta d'una modesta construcció realitzada amb pedra, aprofitant l'orografia del terreny. A mà dreta, hi ha el dipòsit excavat sota del marge amb la boca orientada al sud-oest. És de planta rectangular amb volta per aproximació de filades. Mesura 1,25 metres per 2 metres, i una fondària de 0,60 metres. Les parets estan impermeabilitzades amb morter de calç per evitar la pèrdua d'aigua. La boca per accedir amb les galledes té un ampit de pedra per a recolzar els genolls que mesura 0'65 metres d'alçada per 0'50 metres d'amplada. A mà esquerra, damunt del muret de pedra, hi ha una pica feta amb maó pla arrebossada per ambdós costats. Mesura 0'48 metres per 0'45 metres amb una fondària de 0'41 metres. A la part frontal sembla conservar una obertura de petites dimensions on s'hi hauria col·locat una aixeta o tap de suro que permetria buidar completament la pica. A l'interior s'hi veuen les marques deixades pel sulfat de coure, que servia per a la preparació del caldo bordelès, un plaguicida a base de sulfat de coure i calç morta (anomenada també calç apagada). Una llosa per plana col·locada entre la cisterna i la pica permetia posar les galledes o la sulfatadora. El muret queda retallat pel costat esquerra amb una escala de set graons molt ben posats que permeten accedir a la feixa superior. | 08053-208 | El Puig | Aquest tipus de construccions, són un element destacable en l'aprofitament de l'aigua en zones on és difícil aconseguir-ne. La seva localització sovint ve donada pel recorregut de les aigües d'escorrentia després de la pluja. La forma que presenta, quadrangular o ovalada, acostuma a tenir una profunditat d'un metre a un metre i mig com a molt. Per tal d'evitar que la terra caigui al seu interior o bé que una bèstia caigui dins, s'acostumava a cobrir amb pedra seca emprant el sistema de la falsa volta i deixant una obertura a la part davantera que permetia accedir al seu interior. Si l'aigua era neta també permetia abeurar el bestiar de càrrega o els animals de companyia. També servien per preparar el brou o caldo bordelès, o la 'bouillie bordelaise' és originària de França. La recepta sembla haver estat descoberta, per Ulysse Gayon, un químic de Bordeus i pel botànic Alexis Millardet a principis dels anys 1880, contra el míldiu. Un cop demostrats els seus beneficis ràpidament es va expandir la seva utilització. | 41.6345000,1.8679100 | 405708 | 4609815 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45305-foto-08053-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45305-foto-08053-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45305-foto-08053-208-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Element inventariat per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9284. Dins aquesta fitxa l'autor inclou la barraca, que hi ha més amunt i la cisterna amb dipòsit. | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45306 | Barraca de la vinya del Peó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-peo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Està envoltada de vegetació. La manca de manteniment de la vegetació que l'envolta pot fer perillar la seva estabilitat. La brancada acostuma a empènyer el ràfec que un cop desplaçat del seu lloc originari provoca el moviment de la coberta. | Barraca ubicada per sobre de la carretera BV-1273, a mà dreta, passat el Rasot del Puig, en un revolt abans del trencall modern que substitueix l'antic camí del mas de Viladoms de Dalt. L'accés s'ha de fer enfilant-se pel marge de la carretera. Al seu darrera mateix hi ha una solera on no hi creix vegetació. Es tracta d'una construcció aïllada, rabassuda, construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. És de planta quadrangular, que mesura 1,80 metres de costat (mides preses a l'interior). Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos facin moviment provocant un enderroc. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 0,77 metres d'alçada per 0,62 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. La llosa de tancament s'ha desplaçat. A l'exterior la coberta conserva una capa de terra amb diferents molses que impermeabilitzen el sostre, resultat de la manca de llum directa del sol en aquest vessant. Conserva una espitllera orientada al nord-oest. A l'interior, entrant a mà dreta es conserva un tinell. Al seu costat hi ha un cirerer d'arboç. | 08053-209 | Camí de Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6355900,1.8740200 | 406218 | 4609930 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45306-foto-08053-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45306-foto-08053-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45306-foto-08053-209-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45307 | Barraca de la vinya del Picapoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-picapoll-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Pel color de la pedra aquesta barraca ja fa anys que està enfonsada. | Barraca de pedra seca ubicada a l'est del municipi, a l'extrem rocós d'una carena situada en les antigues terres de Viladoms de Dalt. S'hi accedeix agafant un corriol a mà dreta que surt de la mateixa pista que mena a Viladoms de Dalt, gairebé al capdamunt. El corriol ressegueix en paral·lel la línia elèctrica en direcció oest. Es tracta d'una construcció aïllada, aixecada damunt de la roca, al peu mateix d'una petita pedrera, de la qual se'n poden observar les restes visibles deixades per la perpalina. De la construcció només en queda una alçada màxima d'1,10 metres. És de planta circular, de 2 metres aproximat de diàmetre interior. Tot i que força irregulars, els rocs més grossos es troben situats a la base, calçats amb el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta estava orientada al sud-est. S'endevina pels 0,70 metres de brancal dret que queda parcialment dempeus. El gruix de murs conservats és de 0,60 metres. La coberta, probablement estava construïda amb volta de lloses per aproximació de filades; tant a l'interior de la barraca com al seu voltant hi ha les restes de l'enfonsament que va patir. A les parts conservades no s'observa cap obertura ni tinell per a guardar els estris o l'àpat i el càntir. La pedrera en qüestió hauria estat emprada per a extreure els blocs per fer els murs de pedra seca que hi ha per la banda oest de la barraca. Es tracta d'una pedrera on s'extreia la pedra de manera molt rudimentària. S'hi van tallar uns graons per tal de poder baixar des de la barraca. Tal vegada els margers s'hi protegissin o hi guardessin les eines per aixecar els murs durant els mesos d'hivern en que no es treballava la terra. | 08053-210 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6361300,1.8760600 | 406389 | 4609988 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45307-foto-08053-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45307-foto-08053-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45307-foto-08053-210-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7787. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45308 | Barraca de la vinya del Jepet Teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-jepet-teuler-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria recol·locar el ràfec i cobrir-lo de terra amb pedruscall per mantenir durant anys la barraca. | Barraca ubicada per sobre de la carretera BV-1273, a mà dreta, en un revolt abans del trencall modern que substitueix l'antic camí del mas de Viladoms de Dalt. L'accés s'ha de fer agafant un corriol a mà dreta que surt de la mateixa pista que mena a Viladoms de Dalt, gairebé al capdamunt. El corriol ressegueix en paral·lel la línia elèctrica en direcció oest. Molt a prop trobarem una barraca ensorrada i una petita pedrera. Trencant en direcció nord resseguint un marge de pedra seca, per sota la brolla de romaní veurem la construcció. Es tracta d'una construcció aïllada, excavada en el marge, resseguint el pendent natural del terreny i enrasada en el mateix marge de pedra d'un metre d'alçària. És de planta quadrada, i mesura 1,60 metres de costat (mides preses a l'interior). Els rocs més grossos es troben situats a la base i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos facin moviment provocant un enderroc. La porta està orientada al nord-oest, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. Al damunt té una lleixa. Mesura 0,98 metres d'alçada per 0,56 metres d'amplada. Té un marxapeus sobreelevat. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior la coberta ha perdut una gran part de la terra. Això ha provocat un moviment de les pedres que conformen el ràfec i que protegeix els murs de les filtracions d'aigua de pluja. Té una sortida de fums. A l'interior, entrant, tant a mà dreta com a mà esquerra, conserva un doble tinell perfectament executats. Es tracta d'una construcció molt ben executada, amb la façana resseguint el mateix marge de pedra seca. L'indret té unes vistes esplèndides però caldria desbrossar l'accés i l'entorn de la barraca per evitar que les arrels i branques la malmetin. | 08053-211 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6362300,1.8756800 | 406357 | 4609999 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45308-foto-08053-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45308-foto-08053-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45308-foto-08053-211-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45309 | Barraca de les roques del Massec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-roques-del-massec | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XIX | El moviment del terreny i la manca de manteniment han provocat l'enfonsament de la porta i el conseqüent despreniment dels murs. Els graons d'accés estan mig colgats. | Barraca que aprofita una bauma, ubicada per sobre de la carretera BV-1273, a mà dreta, en una cinglera, mig emboscada, gairebé a tocar del trencall modern que substitueix l'antic camí del mas de Viladoms de Dalt. Per accedir-hi s'ha de resseguir la carena i baixar pel dret. Es tracta d'una construcció aïllada, aprofitant el sortint d'una petita bauma o abric. La seva construcció està realitzada a partir d'una rasa excavada al terra on s'hi van col·locar les pedres més grosses seguint la forma arrodonida de la bauma. A partir d'aquí es van pujar els murs fins a tocar el sostre. En resta part dels murs, que mesuren 0,50 metres de gruix i el basament més o menys estable. La planta, és irregular però té una fondària total de 2,30 metres i una alçada d'1,65 metres. Al seu interior hi ha, ja sigui de manera natural o treballada per l'home una mena de banc que pot tenir la capacitat per a col·locar-hi una màrfega. Al damunt mateix, els retalls de la roca serveixen de tinells o prestatgeries per a les eines o la carmanyola i el càntir. Destaca la data gravada a la part frontal del banc '1821'. Està orientada a l'oest. A l'entrada mateix hi ha un cirerer d'arboç. Sortint de la bauma, a mà esquerra, resseguint el mur natural, hi ha dos encaixos que podrien haver estat emprats per a guarda-hi les eines. Caldria una neteja de tot l'indret per a poder-ho constatar amb certesa. | 08053-212 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6368900,1.8752700 | 406324 | 4610073 | 1821 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45309-foto-08053-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45309-foto-08053-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45309-foto-08053-212-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9282.Barraca fitxada per Marcel·lí Puigdellívol a El Brogit, núm. 327, octubre de 2008, p. 10. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 45310 | Barraca de la vinya del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-garrigo | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria un desbrossament de l'entorn immediat de la barraca i la consolidació de la coberta exterior, que consistiria en la recol·locació de les lloses que conformen el ràfec per impedir que l'aigua no entri pels murs i una impermeabilització a base de terra i pedruscall. | Barraca de pedra seca ubicada dalt del marge esquerra, en una bifurcació on, la pista de mà esquerra, mena al turó de l'Escletxa, i a mà dreta, a un cul-de-sac, obert per a accedir a una torre elèctrica. Es tracta d'una construcció aïllada, parcialment excavada en el pendent natural del terreny. Per sota mateix, el marge de dos metres d'alçada estava protegit amb un mur de pedra seca. Les ampliacions de la pista han provocat el seu enderroc. La barraca és de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una única llinda plana i lleixa al damunt i marxapeus. Els brancals són rectes, tot i que la boca d'entrada és més ample a l'exterior que no pas a l'interior. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada exterior de 0,74 metres i interior de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Gairebé ha perdut tota la terra que la protegeix de les filtracions d'aigua de pluja. A l'interior té tres tinells, situats al davant de l'entrada. El de mà esquerra està arran de terra; el de mà dreta era doble. En algun moment s'hi van encabir formant un pilar pedres molt ben retallades per tal d'evitar que s'enfonsin. Aquesta barraca té un tret que la fa interessant des del punt de vista constructiu. A banda i banda del portal té un contrafort d'1 metre d'amplada per 1 metre d'alçada, tal vegada per evitar que la corona cedís degut a algun moviment estructural. Està orientada al sud. L'enderroc del marge murat és una pèrdua irremeiable d'aquest element constructiu de gran valor paisatgístic. Té una figuera al costat. | 08053-213 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6319100,1.8846700 | 407100 | 4609510 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45310-foto-08053-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45310-foto-08053-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45310-foto-08053-213-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca es coneix també amb el nom de barraca del Vermell degut a que un rodamón que havia participat a la guerra del Rif, en tornar mig trastocat, va anar a parar en aquest indret, on va viure durant força temps. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5597. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45311 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La tècnica constructiva reflexa un gran coneixement de la pedra i de la manera de col·locar-la. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant nord del turó de l'Escletxa, en el costat arrecerat d'unes feixes ubicades en una petita vall que configuren dos turonets. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada al marge de terra. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduïdes a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres a l'exterior i de 0,55 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, i la terra que impermeabilitza, a més del caramull disposat obliquament per eventualment permetre la sortida de fums. El ràfec és conserva gairebé sencer. Aquest fet permet que l'aigua no es filtri directament cap a l'interior de l'habitacle. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un doble tinell, superposat, construït amb pedra massissa. Al davant de la porta en té un tercer arran de terra. Per sobre d'aquest n'hi ha un altre molt més petit aprofitant la forma capritxosa del retall de la pedra que fa com un queixal. Té una espitllera orientada a l'est. El seu estat de conservació és molt bo. L'emplaçament és de fàcil accés mantenint un corriol net de brolla i bardissa. Tanmateix perquè el seu estat continuï així cal mantenir de soca-arrel una mata que creix davant de la porta, podar una alzina per evitar que la brancada no faci malbé la coberta i tallar el pi blanc que creix a proximitat. Les seves arrels i brancades són nefastes per als elements construïts en pedra seca. | 08053-214 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6303700,1.8849700 | 407123 | 4609338 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45311-foto-08053-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45311-foto-08053-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45311-foto-08053-214-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En aquesta petita vall s'hi havia plantat vinya i posteriorment ametllers fins als anys 80 del segle XX. Encara s'endevinen troncs i soques malmeses per alguns dels incendis que el municipi ha patit en aquests darrers anys.Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5273. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45312 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La manca de manteniment i el creixement de vegetació arbòria i arbustiva al voltant i a l'interior de la barraca estan provocant el seu enderroc. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant nord del turó de l'Escletxa, en el costat d'obaga d'unes feixes ubicades en una petita vall que configuren dos turonets. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada parcialment en un marge de terra. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduïdes a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord-oest, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1 metre d'alçada per una amplada de 0,65 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta està parcialment enfonsada degut al creixement d'un arbust al seu interior. La resta de la coberta amb el voladís es manté per ara en perfectes condicions. Conserva una capa de terra amb vegetació herbàcia i molses que impedeix l'erosió de la coberta. En aquesta petita vall s'hi havia plantat vinya i posteriorment ametllers fins als anys 80 del segle XX. Encara s'endevinen troncs i soques malmeses per alguns dels incendis que el municipi ha patit en aquests darrers anys. | 08053-215 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6298300,1.8849200 | 407118 | 4609278 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45312-foto-08053-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45312-foto-08053-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45312-foto-08053-215-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5598. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45313 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Al davant de la porta creix un arbust que si no es treu definitivament acabarà per provocar l'enfonsament de la porta. Per tal de poder fotografiar la barraca s'ha procedit a la seva talla. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant nord del turó de l'Escletxa, al capdamunt d'un turonet. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada parcialment en un marge de pedra. És de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduïdes a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta, amb lleixa al damunt, orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,60 metres i interior de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta conserva el voladís o ràfec i el pedruscall, tot i que ha perdut la coberta de terra. Entrant a mà dreta té un doble tinell. Té una espitllera orientada al nord-oest. Al darrera mateix de la barraca, sembla que hi hagi hagut algun tipus de construcció adossada al mur de pedra seca, tal vegada per arrecerar bestiar de càrrega. La brolla n'impedeix l'accés i verificació. | 08053-216 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6295600,1.8837500 | 407020 | 4609250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45313-foto-08053-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45313-foto-08053-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45313-foto-08053-216-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7748. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45314 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La vegetació arbustiva que està crexient arran de barraca està malmetent la construcció tant amb la brancada com amb les arrels. | Barraca de pedra seca ubicada en el turó de Montconill. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant una minsa solera de pedra. És de planta circular, d'1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força irregulars falcats per pedruscall, introduïts a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al nord-oest, amb una única llinda plana, una lleixa al damunt. Els brancals són rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta ha perdut el voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza, la qual cosa fa que la corona exterior faci moviment i es vagi desprenent de mica en mica. Al seu interior es conserva un tinell no massa gran, arran de terra i un parell de bancs de pedra realitzats aprofitant la mateixa roca natural que oferia el terreny. No té espitlleres. | 08053-217 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6290000,1.8842100 | 407057 | 4609187 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45314-foto-08053-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45314-foto-08053-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45314-foto-08053-217-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5599. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45315 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en el turó de Montconill. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant el marge i la roca natural del terreny. És de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-est, amb una única llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva el voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i molses que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior es conserva un tinell no massa gran, arran de terra i un parell de bancs de pedra realitzats aprofitant la mateixa roca natural que oferia el terreny. A l'interior hi ha un tinells molt ben realitzats; mesura 0,50 metres d'alçada, per 0,40 metres d'amplada i 0,50 metres de fondària. Té una espitllera molt ben executada orientada al nord. Es tracta d'una barraca molt ben construïda i en un excel·lent estat de conservació. Per la seva proximitat al camí es podria netejar el corriol d'accés i desbrossar el seu entorn de manera a facilitar la seva visita. A pocs metres n'hi ha una altra de les mateixes característiques. | 08053-218 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6286200,1.8800200 | 406708 | 4609149 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45315-foto-08053-218-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5600. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45316 | Barraca del turó de Montconill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-montconill-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La vegetació arbustiva del seu interior ha provocat l'enfonsament de la coberta, | Barraca de pedra seca ubicada al bosc del Puig, per sobre de la solera de cal Guixa. Per accedir-hi cal arribar fins a la pista que finalitza amb la construcció d'una torre elèctrica. D'allí neix un corriol que hi porta directament. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant el rebaix de la roca que aflora de manera natural. A tocar de la barraca hi ha una petita beta de pedra que ha estat emprada com a pedrera. És de planta circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Malauradament està mig enfonsada; la vegetació arbustiva del seu interior ha provocat l'enfonsament de la coberta, que era de volta per aproximació de filades. Només en queda l'arrencada. Conserva parcialment la corona i la porta d'entrada, que està orientada al sud-oest. Damunt dels brancals, rectes, hi ha dues llindes planes. Mesura 1,20 metres d'alçada. Els murs tenen un gruix de 0,74 metres. L'enderroc i l'excés de vegetació tant a l'interior com al seu perímetre no permeten observar si es conserva algun tinell o havia tingut espitllera. | 08053-219 | Cal Guixa | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6285600,1.8774200 | 406491 | 4609146 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45316-foto-08053-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45316-foto-08053-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45316-foto-08053-219-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5601. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45317 | Barraca del Lluci | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lluci | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Es tracta d'una barraca de gran bellesa on la tècnica de la pedra seca arriba al seu punt culminant d'execució. El seu bon estat de conservació i facilitat d'accés, podrien ser un factor clau en la seva preservació. Caldria netejar un corriol d'accés des del camí per evitar malmetre els murs de pedra seca i desbrossar i mantenir l'entorn net de vegetació. | Barraca de pedra seca de grans dimensions ubicada al vessant nord-oest de cal Robert, per sota d'una línia elèctrica, en unes feixes marjades amb murs de pedra de més de dos metres d'alçada, d'una gran qualitat on s'hi pot observar alguns trams col·locats en forma d'espiga, disposició coneguda també com a opus spicatum. En aquestes feixes s'hi cultivava l'olivera, actualment abandonada. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada al marge de pedra i construïda aprofitant una solera de pedra. És de planta circular, que mesura 3,40 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força regulars falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-est, amb una única llinda plana i lleixa exterior. Els brancals són rectes. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,75 metres. Els murs tenen un gruix de 0,95 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva gairebé la totalitat del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i molses que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior destaquen dos tinells sobreposats molt ben executats i un tercer construït per sobre de l'arrencada de la volta. Mesura 0,50 metres d'amplada per 0,45 metres d'alçada i 0,60 metres de fondària. Té dues espitlleres orientades al nord i al nord-est respectivament. | 08053-220 | La Riereta | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6345600,1.8859700 | 407212 | 4609802 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45317-foto-08053-220-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8032. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45318 | Barraca Viladoms de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-viladoms-de-dalt | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La manca de manteniment i el creixement de la vegetació al seu voltant en especial una mata està provocant que la corona exterior vagi enfonsant-se de mica en mica. Si el voladís cau, la seva pèrdua serà irremeiable. | Barraca de pedra seca ubicada al capdamunt del rasot del Puig, per sota mateix de la cinglera. Es tracta d'una construcció aïllada, arrecerada, en una petita vall formada entremig de dos turonets. És de planta circular, d'1,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són força irregulars falcats per pedruscall, introduïdes a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i els brancals rectes, i una lleixa al damunt. Mesura 1 metre d'alçada per una amplada de 0,52 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta consisteix en la superposició de filades concèntriques de manera que el radi cada vegada és menor, fins a tancar amb una sola llosa. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, i la terra que impermeabilitza així com el voladís. Aquest fet permet que l'aigua no es filtri directament cap a l'interior de l'habitacle. No té cap espitllera. La vall s'ha deixat de cultivar i la vegetació és cada vegada més densa. El seu accés es fa molt difícil. Està totalment envoltada de bruc i mata. | 08053-221 | Viladoms de Dalt | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6332800,1.8834300 | 406999 | 4609663 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45318-foto-08053-221-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7749. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45319 | Barraca de les Tallades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-tallades | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Li manca manteniment de la coberta per tal d'evitar les filtracions d'aigua. S'han observat varis indrets amb el verdet característic provocat per l'entrada d'aigua a l'interior. | Barraca de pedra seca ubicada a mà dreta del camí un cop deixades enrere les poques restes que queden del mas de les Tallades. Per accedir-hi cal deixar a mà esquerra pujant del Vilar, la carretera BV-1273 en el punt quilomètric 1,500. A les feixes del voltant de la barraca queden alguns ullastres mostra que s'hi havia cultivat olivera. Es tracta d'una construcció aïllada, adossada parcialment al marge natural del terreny, que en aquest indret és gairebé planer. És de planta circular, i mesura 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana superposada a l'interior per iniciar la volta, i lleixa exterior. Els brancals són rectes però amb una inclinació interior. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,60 metres i interior màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,73 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior destaquen un total de 4 tinells sobreposats de dos en dos i a tocar els uns dels altres molt ben executats, recordant les gàbies de conills. No té cap espitllera. | 08053-222 | Les Casetes - Santa Maria del Vilar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6355100,1.8670800 | 405640 | 4609928 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45319-foto-08053-222-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9283. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45320 | Barraca de ca la Filomena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-filomena | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu estat de conservació és per ara bo, cal desbrossar el seu voltant i tallar els arbusts com la mata que creix arran de la barraca. Les seves arrels i brancades poden provocar el seu enfonsament. | Barraca ubicada en els camps del mas Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, cal agafar un trencall a mà esquerra que mena fins a les casetes d'en Puig. Uns tres-cents metres, a mà dreta es veuen unes feixes ermes, amb ullastres i ametllers. La barraca es troba a mitja alçada, al costat d'un ametller mort. Es tracta d'una construcció aïllada, sense recolzament al marge. És de planta circular, que mesura 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,84 metres i mínima interior de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una bona part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i sèdums que ajuden a mantenir la terra. Té una espitllera orientada a l'oest. | 08053-223 | Les Casetes - Santa Maria del Vilar | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6356100,1.8644200 | 405419 | 4609942 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45320-foto-08053-223-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3305. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45321 | Barraca de la vinya de cal Jepet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-jepet | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El seu estat de conservació és excel·lent degut al manteniment que en fan, ja sigui el seu propietari o els pagesos que cultiven els horts adjacents. | Barraca de pedra seca ubicada en un revolt del camí de terra que mena als horts de les Casetes del Puig. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, cal agafar el primer trencall a mà esquerra. La construcció es troba allí mateix, en ple revolt. Es tracta d'una construcció aïllada, recolzada al marge. És de planta circular, i mesura 2'80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a les primeres fileres , principalment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana i una lleixa al damunt. Destaca la data gravada a la llinda amb l'any probable de construcció: 1881; entre els dos vuits hi ha gravada un creu. Els brancals són rectes. Mesura 1'45 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0'90 metres i mínima interior de 0'60 metres. Els murs tenen un gruix de 0'80 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva el voladís i el recobriment de terra i algunes plantes herbàcies i sèdums que ajuden a mantenir la terra. Al seu interior es conserven tres tinells superposats. El del mig mesura 0'48 metres de fons per 0'60 metres d'alçada per 0'45 metres d'amplada. Té una espitllera orientada a l'est molt ben executada. Al seu interior hi ha una taula baixa feta de fusta amb uns bancs fets amb tronxos tallats a partir d'una biga de fusta melis tallada a la mateixa mida. | 08053-224 | Rasot del Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6348000,1.8661700 | 405563 | 4609851 | 1881 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45321-foto-08053-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3306. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 45322 | Barraca de la vinya del Garrigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-garrigo-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en un antic oliverar situat en els camps del mas Puig, per sobre mateix d'una cisterna i una pica per a fer el caldo bordelès. Un cop passat el cementiri municipal, en el punt quilomètric 1 de la carretera BV.1273, a mà dreta, hi ha uns plataners arran de la carretera. El conjunt es troba a l'interior d'unes feixes força planeres. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant el mateix marge (1'80 metres d'alçada). Ressegueix l'orografia del terreny de manera que queda completament integrada al mur i pot dificultar la seva localització en funció de la lluminositat del dia. És de planta circular, i mesura 1'80 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la part del darrera, parcialment a la base i als brancals per donar més consistència i solidesa a l'edificació; la resta són més petits però alhora força irregulars, falcats per pedruscall, introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una llinda plana. Els brancals són rectes. Mesura 1'05 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta es de volta per superposició de filades concèntriques. L'exterior de la coberta conserva una bona part del voladís i el recobriment de terra amb gran part del pedruscall petit que la impermeabilitza i algunes plantes herbàcies i molses que ajuden a mantenir la terra. Té una espitllera orientada al sud-oest. Uns metres més endavant hi ha una escala volada aprofitant el sortint d'una roca que permet accedir a la feixa superior. | 08053-225 | El Puig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6347000,1.8679200 | 405709 | 4609838 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45322-foto-08053-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45322-foto-08053-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45322-foto-08053-225-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 9284. Dins aquesta fitxa l'autor inclou la barraca i la cisterna amb dipòsit que hi ha una feixa més avall. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45324 | Raval del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-del-clot | VALLS i PUEYO, Joan (2006). El Raval del Clot. Castellbell i el Vilar. Col·lecció Temes Històrics, núm. 4. Ed. Ajuntament de Castellbell i el Vilar. | XIX | El raval del Clot està situat a l'extrem nord-est del terme municipal de Castellbell i el Vilar, a tocar de l'antic terme de Vallhonesta, que pertany actualment al municipi de Sant Vicenç de Castellet. El veïnat està format per varies cases disposades a tocar del camí antic de la Serra, per un costat, i que mena cap al Lledó, per l'altre. De llevant a ponent, la primera que trobem és cal Fuster, seguida de cal Casalé, cal Clot de la Serra, que pertany al municipi de Sant Vicenç; cal Pinyot, cal Joan de la Serra (rebatejada des de fa poc temps pels seus nous propietaris com cal Mussol), cal Beu i, finalment, ca la Margarida. Les cases estan gairebé totes elles orientades al sud-oest i obertes a una vall regada pel torrent del Clot, a una altitud de 372 metres. Seguint el camí del Lledó cap al Grau, a uns quatre cents metres aproximadament hi ha el Lledó. Totes les edificacions respecten la tipologia constructiva pròpia de la contrada, en pedra vista lligada amb morter i en algun cas amb alguna de les façanes arrebossades. Les cobertes són a doble vessant, amb teula àrab i el carener perpendicular a la façana. Els terres de la planta baixa i pis són fets amb lloses de pedra per aquelles que els han conservat. Els sostres de la planta baixa són fets de pedra formant una volta de canó, normalment una cort a l'entrada amb la menjadora i un celler per a les botes i la boixa de la tina o cup. A la planta pis, els sostres són fets amb bigues i llates de fusta. A l'exterior, a mà dreta o esquerra acostumen a tenir-hi un edifici annex que per la majoria d'elles avui ja no compleix la seva veritable funció com la de galliner o coniller o llenyer. Gairebé totes elles conserven una tina, ja sigui aïllada o adossada a la casa i una bassa car l'aigua en aquest sector continua essent molt escassa. | 08053-227 | Raval del Clot | Es forma en el segle XIX, quan es construeixen les cases a conseqüència del dinamisme agrari amb el cultiu de la vinya. Aquestes zones més boscoses i ermes menys poblades, s' exploten amb el sistema de rabassa morta. Així els masos més importants van veure reduir els seus boscos i terres ermes, i al costat de les terres de conreu naixien les vinyes marjades dels rabassaires. Tant la casa com les terres es cedien a canvi d'una part, que podia variar. El primer amirallament on s' esmenta per primera vegada el raval del Clot és de 1873. En una de les subdivisions del terme municipal de Castellbell i el Vilar, anomenada en aquell moment com 'Arrabal del Calot y el Lladó', s'esmenten un seguit de persones, que malgrat residir al terme de Sant Vicenç de Castellet, tenien terres en aquest veïnat, majoritàriament dedicades a la vinya, tot i que també hi havia cultiu d'olivera i cereals. En aquell moment els principals propietaris de la zona eren dos: Josep Viladoms Rius, amo del mas Grau i resident a Sant Vicenç de Castellet amb 71 quarteres de terra, i Magí Vintró, amb 30 quarteres i 11 quartans. A més a més dels parcers hi havia un bon nombre que disposaven de terres pròpies al raval del Clot: Josep Boada, àlies Fusté, Josep Boada, de Sant Vicenç de Castellet, Joan Gimferrer, Francesc Playà, Josep Tatjé i Salvador Viladoms. En un registre fiscal de l'any 1920, consten com a propietaris de cases en el 'Barrio del Calot': Margarida Vila i Trulls, Isidre Prunés i Planell, Josep Torrents i Brunet, Miquel Fainé i Riera, Joan Balart i Boada i Pau Viladoms i Calsina, que era l'amo del mas Lledó. En el padró municipal de 1936, consten els habitants de cinc cases del raval: Jaume Fontanet i Tomàs, pagès de la vinya, la seva esposa Mònica Mases i Antònia, que treballava a casa, i els seus fills Josep i Maria, que anaven a l'escola. Conreaven les terres de Rossend Prat. Isidre Pagès i Planell, pagès, estava casat amb Laura Serra i Pinyot, metxera a la fàbrica de Soler i Buigas de Sant Vicenç de Castellet, d'on era filla. El fill, Maurici treballava a la vinya amb el pare. Esteve Fainé i Serra, que treballava a la vinya pel seu compte i la seva esposa Àngela Casajoana i Trulls, treballadora a casa amb el seu fill Àngel que treballava la vinya amb son pare i la filla Montserrat, dobladora a la fàbrica Soler i Buigas. Josep Pladellorens i Ventayol, treballava la vinya i estava casat amb Teresa Gras i Fontanet, ambdós de Sant Vicenç de Castellet. Tenien tres fills que anaven a escola, en Lluís de 13 anys, la Josepa de 9 i la Francesca de 6. Margarida Vila i Trulls, de 60 anys, nascuda al 1876, era vídua i treballava a la casa que tenia al Clot, on residia amb la seva filla Candelària Busquets i Vila. L'amirallament de 1946 complementat amb el de 1951 proporciona el següent llistat de propietaris del raval: Rosa Brunet que té una finca de catorze àrees i una vinya de setanta-quatre àrees a la 'Solaya'. La vinya la conreava Magí Subirana. Esteve Fainé i Serra, que conreava una vinya de vint àrees i una peça de terra dedicada al cultiu de cereals de deu àrees i una finca erma de vuit àrees. Valentí Prunés, tenia una finca dedicada al cultiu de cereals de vuit àrees i fronterejava amb les terres de mas Lledó per l'est i pel nord amb les del mas Soler de les Teules. Antònia Grané i Bonvehí, tenia una peça a la 'Solaya del Clot' de vuit àrees per cereals i dues hectàrees i seixanta-tres àrees de pinedes i erms. Margarida Vila Trulls, dues peces més de cereals. Emili Vintró i Casanovas era el principal propietari, amb oliverars, erms, roquers i vinya. Joan Balart i Boada, també tenia una finca d'onze àrees i onze centiàrees que per l'oest fronterejava amb les terres del mas Lledó. Finalment, es troba documentada una relació sense datar del nom de les cases del Clot: ca la Margarida, cal Beu, cal Joan de la Serra, cal Pinyot, can Clot, Can Casalé, can Fusté, casa Heredia i la casa de Llorenç Soler i Vall. | 41.6656200,1.8865200 | 407302 | 4613250 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45324-foto-08053-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45324-foto-08053-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45325 | Tina dels Furriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-dels-furriols | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XVIII-XIX | No conserva la coberta i presenta una esquerda de dalt a baix per la façana sud possiblement com a conseqüència del darrer incendi, i algun romaní damunt dels murs que cal treure amb molta cura perquè les arrels no malmetin i provoquin l'enderroc progressiu de la tina. També caldria tallar un exemplar relativament jove de pi blanc ubicat a tocar de la façana est per evitar que no malmeti el mur amb les branques i arrels.Destaca la gran quantitat de restes ceràmics localitzats pel corriol i capdavall de la tina fins a la barraca, tractant-se de vores de plat, nanses, fons d'olles i altres recipients, en ceràmica blava, verda i comuna. | Tina aïllada, ubicada a la carena de Comauba, a mà esquerra, baixant per un corriol. Construïda en pedra i cairons de ceràmica i excavada aprofitant una cinglera i integrada al marge. El paisatge actual difereix molt del que ha conegut la tina. Un bosc de pi blanc i alzina amb brolla de romaní envolta tot el paisatge que havia estat plantat amb vinya. Per sota mateix d'ella s'obra una vall marjada amb una barraca de vinya a molts pocs metres. Les vistes des d'aquest indret són espectaculars, amb el cim del Puigsoler (524 metres) que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet, el mas del Lledó per sota mateix de la Serra de l'Obaga Fosca i la muntanya de Montserrat al fons. La tina és de planta mixta amb el dipòsit circular (mesura 2,80 metres de diàmetre per una fondària de 2,50 metres). Només el mur de sortida de la boixa és recte. L'exterior està construït amb pedra extreta de la mateixa cinglera, presa amb morter de calç, mentre que l'interior de la tina està folrada amb cairons vidriats, de tonalitats vermelloses, lleugerament corbades. La part superior no es conserva (murs amb coberta en falsa cúpula i per damunt una capa atapeïda de terra i pedruscall per impermeabilitzar-la) però si els pilars de la base dels brancals que aguantaven la porta i donaven accés al brescat o post. El brescat consisteix en uns taulons de fusta d'un cert gruix i un pèl separats entre ells, que anaven col·locats a la part superior de la tina, entre la penúltima i la última filada de cairons, en una lleixa de 10 a 12 centímetres de fondària. Aquí es disposava el raïm que els homes, agafats d'una corda que penjava de la biga de fusta, anaven trepitjant fins que el most s'escolava per entremig dels taulons cap a l‘interior del cup. En el parament de la façana sud, de 3,40 metres d'amplada, s'observen dues boixes (es tracta d'una pedra foradada d'un costat a l'altre que permetia buidar la tina), una superior, a dalt de tot i una a la part baixa, al costat d'un doble tinell. Només la darrera va servir per extreure el most o el vi fermentat de l'interior de la tina. La que està col·locada a dalt de tot ha estat reaprofitada com a pedra de construcció. | 08053-228 | Serra de Comauba | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien excavades a la roca, perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirant fins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i emmagatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6610000,1.8928000 | 407819 | 4612731 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45325-foto-08053-228-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós o verdós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45326 | Barraca del Furriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-furriols | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca construïda amb pedra seca. Està ubicada a la carena de Comauba, a mà esquerra, baixant per un corriol, per sota mateix de la tina que porta el mateix nom. Està excavada parcialment en el marge, per sota de la cinglera aprofitant un marge de pedra seca. El paisatge actual difereix molt del que ha conegut aquest conjunt. Un bosc de pi blanc i alzina amb brolla de romaní envolta tot el paisatge que havia estat plantat amb vinya i olivera i amaguen una bonica vall marjada en un indret de gran valor paisatgístic. Es pot observar en direcció sud - oest el mas del Lledó per sota mateix de la Serra de l'Obaga Fosca i la muntanya de Montserrat al fons i en direcció nord, el cim del Puigsoler (524 metres) que fa de termenal amb el municipi de Sant Vicenç de Castellet. És de planta circular, de 2,50 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. A mà dreta, un contrafort adossat a la barraca permet aguantar el camí per pujar a la feixa superior. La porta està orientada al sud-est, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva el ràfec i el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un doble tinell, superposat, construït amb pedra massissa. Destaca una sortida de fums que demostra la perfecció assolida en aquest tipus de construccions, gairebé imperceptible però molt eficaç ubicada entrant a mà esquerra. Té una espitllera orientada al sud-oest. És una barraca molt ben construïda, amb la pedra ben treballada. Destaca la gran quantitat de restes ceràmics localitzats pel corriol i capdavall de la tina fins a la barraca, tractant-se de vores de plat, nanses, fons d'olles i altres recipients, en ceràmica blava, verda i comuna tal vegada procedents d'una construcció de la qual en queden les restes d'una planta quadrada o rectangular al costat superior de la tina. | 08053-229 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6606200,1.8927400 | 407813 | 4612689 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45326-foto-08053-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45326-foto-08053-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45326-foto-08053-229-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45327 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La corona exterior ha començat a enderrocar-se, la qual cosa ha provocat un moviment estructural de la barraca, que sense cap consolidació acabarà enfonsant-se. | Barraca construïda amb pedra seca. Està ubicada a la carena de Comauba, a mà dreta, baixant per un corriol, que segueix la línia de mitjana tensió i va a parar al torrent del Padró. Està excavada parcialment en el marge. Un bosc de pi blanc amb brolla de romaní creix en un indret que havia estat plantat amb vinya. Molt a la vora, a l'altre costat del torrent on hi creix ufanosa una petita roureda, es pot observar una edificació de planta quadrangular amb dues tines. La barraca té una planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana i una lleixa interior al damunt. Els són brancals rectes. Mesura 1,17 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el ràfec i també el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. No té cap element destacable ni espitlleres visibles. La corona exterior ha començat a enderrocar-se, la qual cosa ha provocat un moviment estructural de la barraca, que sense cap consolidació acabarà enfonsant-se. | 08053-230 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6609100,1.8904900 | 407626 | 4612723 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45327-foto-08053-230-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45328 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions | Barraca construïda en pedra seca arranada al marge. Està ubicada al marge dret del torrent del Padró, en el vessant aterrassat orientat al sud-est, per sota mateix de la línia de mitjana tensió. Les feixes marjades on fa uns anys eren plenes de vinyes, ara estan plenes de brolla de romaní i mata i s'hi està expandint amb relativa facilitat un bosc jove de pi blanc. La barraca és de planta mixta, de 2,70 metres de diàmetre aproximat. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i una lleixa interior al damunt. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el ràfec i també el caramull però ha perdut gairebé tota la terra que protegeix la coberta de filtracions. A l'interior destaca un triple tinell a mà dreta i un doble tinell a mà esquerra. A l'exterior, en el mur hi ha un tinell de més d'un metre de profunditat amb les mides necessàries per endreçar-hi la perpalina, la massa per moure i treballar la pedra o el xapo de cavar. La disposició dels tinells interiors i del mur de recolzament del marge la fa molt interessant des del punt de vista constructiu. | 08053-231 | Serra de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6618100,1.8904000 | 407620 | 4612823 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45328-foto-08053-231-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45329 | Tines de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tines-de-comauba | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XVIII-XIX | No conserva la teulada. | Conjunt format per dues tines ubicades al marge dret del torrent del Padró que conflueix uns metres més avall amb una torrentera que baixa de la carena de Comauba. En aquest indret el torrent és estret però no massa profund. Hi ha una petita roureda relativament jove i a tocar del torrent una petita pedrera, amb una rampa d'accés d'on segurament es van extreure els blocs de pedra per a la construcció de les tines. El vessant de migdia ubicat al marge dret del torrent forma part de la carena de la Serra, mentre que l'obaga, situat al vessant esquerra, forma part de la carena de Comauba. A la tina s'hi pot accedir des del capdavall de les feixes del Raval del Clot, per l'antic camí de la Serra que és més planer, o bé des de la carena de Comauba, baixant per la tina del Furriols, i seguint la línia de mitjana tensió. Es tracta d'un edifici de planta rectangular (6,4 x 7, 5 m.) amb dues tines de planta circular i la sala per a la premsa. S'hi accedeix per la façana orientada al nord, que està sobre elevada en el terreny. El gruix dels murs és de 0,45 metres. La porta d'accés mesura 1,95 d'amplada per 1,90 d'alçada. L'edifici està construït amb pedra lligada amb morter de calç. La coberta, tant de les tines com la de la sala on hi havia la premsa no es conserven. Els cups de les tines estan obrats amb morter de calç amb l'interior recobert de cairons de ceràmica vidriada. Ambdues tenen un diàmetre de 2,70 metres i una alçada de 2,80 metres respectivament. Les boixes es troben a l'exterior, molt a prop del terra; sobresurten d'uns 10 centímetres del mur principal. Una surt de la façana orientada a llevant i la segona de la façana orientada al sud. Estan protegides per un mur de pedra d'1,25 metres d'alçada aproximada amb una llosa rectangular col·locada al damunt. Per la composició i estructura dels murs sembla indicar que aquest conjunt hauria estat construït en dues fases. La tina orientada al nord-est seria la més antiga i posteriorment s'hi va afegir la construïda amb la boixa orientada al sud i la sala per posar la premsa. Juntament amb les restes de la coberta caigudes a l'interior de la sala, hi ha les restes visibles de mitja base de la premsa en el sentit longitudinal. | 08053-232 | Serra de Comauba | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien de pedra perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirantfins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i magatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6606600,1.8896900 | 407559 | 4612696 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45329-foto-08053-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | En el blog torcularium s'anomenen tines del torrent de Can Padró, però informants de Castellbell ens han dit que s'adequa més el de Comauba.Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45330 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malauradament el fons de la barraca s'ha enfonsat i per allí s'hi filtra la pluja, la qual cosa pot fer perillar la construcció. Caldria recuperar la barraca i desbrossar la totalitat de la vegetació que l'envolta perquè torni a tenir el seu aspecte originari. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant orientat a migdia de la carena de Comauba. Està integrada al mur de pedra seca. Totalment envoltada de vegetació, arbustiva i arbòria, el seu accés cada vegada és més complicat. És de volta de canó, amb la planta rectangular, de 3,60 metres de fons per 2,10 metres d'amplada. La façana és massissa, feta amb blocs de pedra força regulars i calçats amb pedruscall. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i una lleixa exterior al damunt. La llinda emprada és un arc de descàrrega que suporta la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,35 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. A mà esquerra, hi ha un tinell molt ben construït que mesura 0,43 metres per 0,53 metres per una alçada de 0,33 metres respectivament. El mur posterior de la barraca s'ha enfonsat, probablement degut a les arrels dels arbres que hi estan creixent al seu voltant, i això fa perillar tota l'estructura. La coberta exterior conserva el recobriment de terra amb pedruscall. A mà dreta de la façana, té una escala volada amb tres graons de pedra que sobresurten per permetre l'accés a la feixa superior. Aquesta barraca té una particularitat que la fa potser única al municipi de Castellbell i el Vilar; es tracta del sistema constructiu emprat, que consisteix en una volta de canó. Per construir-la calia pujar les parets laterals i després omplir l'espai interior amb terra per donar-li la forma necessària. Un cop compactada es començava a construir la volta per filades , alternativament, amb pedres més o menys regulars. Els espais buits deixats per les pedres a l'exterior s'omplien amb falques de pedra col·locats a pressió, a una maceta. Un cop finalitzada, es reforçaven els murs laterals, per contrarestar la pressió cap a l'exterior. Finalment s'extreia la terra, que s'aprofitava per col·locar per damunt de la coberta i evitar així les filtracions d'aigua. | 08053-233 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6586800,1.8925000 | 407790 | 4612473 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45330-foto-08053-233-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14354. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45331 | Barraca del Puigsoler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puigsoler | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria desbrossar el seu voltant immediat, creant un corriol d'accés i mantenir en bon estat la coberta i el voladís per evitar el seu enfonsament. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant de migdia del turó de Puigsoler (524 metres), que fa de termenal amb Sant Vicenç de Castellet. Està envoltada de vegetació arbustiva a base de mata i bruc i brolla de romaní. Al davant mateix de la façana i a la dreta del marge hi creixen un parell d'exemplars de pi blanc (Pinus halepensis) que fan perillar la seva existència. Està construïda dins del marge, amb la façana alineada al mur de pedra que aguanta la feixa superior, a mena de contraforts. És de planta quadrada, de 2,20 metres de costat, amb un tinell arran de terra perquè el càntir es mantingui fresc. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i una lleixa interior al damunt. Degut a la pressió de la coberta, la llinda exterior és doble, superposada, la qual permet repartir la pressió de la volta. Els brancals són rectes, d'aspecte robust. La porta mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva parcialment el voladís que permet protegir la façana de les filtracions d'aigua de pluja i la coberta de terra amb pedruscall. La lleixa interior està plena de branquillons i trossos de fusta, tal vegada per permetre aixoplugar-se als caçadors o caminants i fer una mica de foc al seu interior. | 08053-234 | Turó del Puigsoler | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6657200,1.8924500 | 407796 | 4613255 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45331-foto-08053-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 2954. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45332 | Tina de cal Pinyot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-pinyot | AA. VV. (2005). Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Col. Llibres de la Muntanya, 11. Farell Editors, Sant Vicenç de Castellet. BALLBÉ i BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, núm. 6. | XIX | Restaurada | Tina aïllada, ubicada al costat de la bassa de cal Pitxot, al raval del Clot. Està construïda en pedra i cairons de ceràmica. És de planta mixta amb el dipòsit circular, totalment restaurada. La pedra seca s'ha consolidat amb morter, conservant els encaixos per a la biga de fusta. Els graons d'accés, s'han eliminat i substituït per una escala de vuit graons amb barana de ferro que segueix l'arrodonit de la tina. L'amplada i alçada de la porta originària per accedir al brescat s'ha modificat i canviat per una porta de fusta de 0,70 centímetres d'amplada per una alçada d'1,70 metres. La coberta és feta amb teula àrab disposada a un sol vessant. L'accés està orientat a l'est. | 08053-235 | Raval del Clot | La importància del cultiu de la vinya, es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. Al segle XIV, la paraula tina havia substituït la paraula cup, al Bages. Però nosaltres hem detectat que a Castellbell i el Vilar es manté la paraula cup; sobretot en els que estan a l'interior de els cases. La informació de la documentació dels segles XIV i XV no indica si les tines són de fusta o de pedra, però segons la bibliografia, en aquesta època serien de pedra perquè sinó no s'esmentarien en els inventaris. A mesura que passen els anys aquesta tendència es va capgirantfins que en el segle XVII són una part molt petita d'inventaris on es troben tines. L'explicació la trobem en que ja es comencen a construir tines de pedra i formaven part dels béns immobles de la casa i, per tant, no es detallaven. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar la nostra zona. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. Les tines que ens han arribat permeten xafar el raïm i magatzemar per la fermentació. El raïm s'abocava damunt els posts o brescat on s'aixafava amb els peus. Del sostre de la tina, penjava una corda on el pagès s'agafava mentre trepitjava i així feia més força. Després es llençava la brisa dins la tina per fermentar el most. Es tractava d'una fermentació alcohòlica i durava unes tres setmanes. Quan el vi era fet es buidava la tina per la boixa. La brisa restant s'havia de premsar per aprofitar el vi que hi tenia. Això es feia amb una premsa. | 41.6657700,1.8858400 | 407246 | 4613268 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45332-foto-08053-235-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les tines són construccions de planta rodona o quadrada, fetes a base de pedra i morter de calç, impermeabilitzada a l'interior amb cairons o grans rajols de ceràmica de color vermellós. En el seu interior s'hi col·locava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. Es construïen al costat de la vinya per guanyar temps en el transport. | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45333 | Barraca del clot de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-serra | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat la bona execució de la barraca, una part de la corona posterior ha cedit i s'ha produït un esfondrament, segurament produïda per la presència d'un arbre al seu voltant. | Barraca aïllada, construïda amb pedra seca aprofitant un lleuger desnivell del terreny. Està ubicada al vessant de migdia de la carena de la Serra, a proximitat del torrent del Padró. S'hi accedeix des del camí que mena de la Serra al Clot que passa per darrera cal Fuster. Al final d'unes feixes conreades per sota de la torre de mitjana tensió, s'observa una zona erma amb terrasses d'antics cultius d'olivera i ametllers. La barraca està al bell mig de la feixa, per sota d'una bassa moderna feta de formigó. És de planta circular, d' 1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Estan molt ben escairats i la seva disposició és molt regular. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'est, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Té marxapeus retallat a la roca. Mesura 1,15 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula, a base de filades de pedra sense carejar, i més aviat planeres per poder anar sobreposant les filades ben aparellades entre elles i amb un pendent lleuger cap a l'interior. El radi es va fent cada vegada més petit fins que una part de la pedra carrega sobre la filada anterior fins a formar la falsa cúpula, tancada amb una llosa molt més gran. Conserva el voladís i el caramull i una part de la terra lligada amb pedruscall que protegeix la coberta de filtracions. A l'interior, a la part frontal hi ha un doble tinell, superposat, construït amb pedra massissa. Té una espitllera orientada a l'est. A mà dreta del portal hi ha un banc adossat aprofitant un lleuger desnivell del marge. | 08053-236 | Raval del Clot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6641100,1.8896400 | 407560 | 4613079 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45333-foto-08053-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45333-foto-08053-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45333-foto-08053-236-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45334 | Barraca del clot de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-serra-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'indret i ubicació és excel·lent i per tal de no deixar-a enfonsar valdria la pena reforçar-la un xic. Fa uns anys la pedra es va rejuntar amb morter per tal de consolidar-la i evitar el seu enderroc. També se li va fer un marc arrebossat per collar-hi una porta de fusta de la qual només en queda parcialment la ferramenta. | Barraca aïllada, construïda amb pedra seca, a tocar del camí antic de la Serra que baixa per darrera cal Fuster. Per sota mateix, paral·lelament al camí hi discorre el torrent de la Serra, que uns metres més avall conflueix amb el torrent del Padró agafant després el nom d'aquest últim. Està ubicada al peu d'unes feixes conreades del raval del Clot en una solera de pedra. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Estan molt ben escairats i la seva disposició és molt regular. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una única llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,18 metres d'alçada per una amplada de 0,67 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula. Conserva bona part del voladís i el caramull però està perdent la terra lligada amb pedruscall que la impermeabilitza de les filtracions d'aigua. La llosa de tancament ha fet un lleuger moviment i s'observa verdet, com a conseqüència de la pluja. A l'interior, tant a mà esquerra com dreta té dos tinells dobles. Té una espitllera orientada cap al sud-est. | 08053-237 | Raval del Clot | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6635600,1.8869500 | 407335 | 4613021 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45334-foto-08053-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45334-foto-08053-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45334-foto-08053-237-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45335 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | S'ha produït un enderroc parcial de la corona i de la coberta a la part posterior de la barraca, fent perillar la seva estabilitat. | Barraca aïllada, construïda aprofitant el marge de pedra seca, en una feixa per sota del mas Lledó. S'hi accedeix des del camí del Lledó, baixant per un corriol que transcorre paral·lel al torrent de la Serra abans de que conflueixi al torrent del Padró. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada a l'est, amb doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima a l'exterior de 0,80 metres i mínima de 0,50 metres a l'interior. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula. Ha perdut bona part del voladís i també està perdent la terra lligada amb pedruscall que la impermeabilitza de les filtracions d'aigua. A l'interior, a la part frontal resta un petit tinell arran de terra. Té una espitllera orientada cap a l'est. A una vintena de metres en direcció nord hi ha un dipòsit de recollida d'aigües d'escorrentia del qual ja no es conserva la volta feta de maó pla. El dipòsit és de planta rectangular, i mesura 1,20 metres de llargària per 1 metre d'amplada i 0,60 metres de profunditat. | 08053-238 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6615400,1.8866500 | 407307 | 4612797 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45335-foto-08053-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45335-foto-08053-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45335-foto-08053-238-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45336 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La presència de mata al seu voltant i creixent a l'interior han provocat l'enderroc de la coberta. | Barraca aïllada, construïda en un revolt a mà dreta, a tocar del camí que va des del Lledó en direcció al Grau . Està gairebé enderrocada. Per les restes conservades sabem que és de planta rodona, de 2,20 metres de diàmetre, amb una porta orientada al sud, (amplada d'1,05 metres) de la qual queden parcialment els brancals rectilinis. La llinda, plana, està al terra, al davant mateix de la porta. A mà esquerra s'endevina un tinell. El gruix dels murs conservats és de 0,60 metres. | 08053-239 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6606300,1.8864000 | 407285 | 4612696 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45336-foto-08053-239-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45337 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La mata que creix a la part posterior i al davant de la porta amenacen d'enfonsar la barraca. Per la seva particularitat constructiva de la volta, caldria restaurar-la i desbrossar el seu entorn. L'accés es fa a través d'un corriol arran de camí, la qual cosa facilitaria la seva visita. | Barraca aïllada, construïda aprofitant el desnivell del terreny, en el vessant marjat de l'obaga Fosca. S'hi accedeix per un corriol a partir del camí que va des del Lledó en direcció al Grau. Des de la barraca es veu el mas. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,67 metres. Per l'interior té una lleixa. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula amb la particularitat que té una forma lleugerament troncocònica. Per tal de poder suportar el pes, s'han col·locat a la part superior 5 falques travessades a mena de biga, que sobresurten cap a l'interior (una d'elles està partida). A l'exterior, ha perdut bona part del voladís i de terra que lligada amb el pedruscall la impermeabilitza de les filtracions d'aigua. El caramull es conserva però la llosa de tancament està lleugerament desplaçada. Degut a la presència d'una mata que creix arran de mur per la part posterior ha provocat un enderroc de la corona exterior. A l'interior, a la part frontal es conserva un doble tinell, superposat. Té una espitllera orientada cap a l'oest. | 08053-240 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6613700,1.8847800 | 407151 | 4612780 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45337-foto-08053-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45337-foto-08053-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45337-foto-08053-240-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45338 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El despreniment de la llosa de tancament de la volta i el moviment del parament de la part posterior de la barraca fan perillar la seva conservació. El ginebró que hi creix en aquesta zona està fent molta pressió sobre el parament exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca construïda aprofitant el desnivell del terreny, en el vessant marjat de l'obaga Fosca. S'hi accedeix per un corriol, a mà dreta a partir del camí que va des del Lledó en direcció al Grau, abans de travessar el torrent del Padró. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,28 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula. A l'exterior, ha perdut el cobriment de terra i el caramull amb la llosa de tancament. A l'interior, a la part frontal es conserva un doble tinell, superposat i un de senzill a mà esquerra. | 08053-241 | El Lledó | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6599100,1.8858200 | 407236 | 4612617 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45338-foto-08053-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45338-foto-08053-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45338-foto-08053-241-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45339 | Barraca del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-lledo-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Ha perdut gairebé tot el recobriment de terra i una part de la corona exterior que se sustenta damunt del marge de pedra ha fet moviment . | Barraca de pedra seca construïda damunt la roca, en el vessant marjat de la part mitja del torrent del Padró, orientada ponent. S'hi accedeix pel dret, a mà esquerra, des del camí que va des del Lledó en direcció al Grau, un cop travessat el torrent del Padró. L'eix de la barraca és paral·lel al mur de pedra seca. Té una planta circular, de dos metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana (la llinda interior malgrat es sustenta als brancals, està totalment partida) i els brancals rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades o falsa cúpula. A l'exterior, ha perdut gairebé tot el recobriment de terra i una part de la corona exterior que se sustenta damunt del marge de pedra ha fet moviment i s'ha desprès del paredat deixant un buit per on entra la claror del dia. A l'interior, hi ha un tinell arran de terra i una espitllera orientada al nord. El mur on està aixecada la barraca es transforma en un recer que la protegeix del vent. Des del camí mateix, el mur de pedra seca està molt ben executat. L'alçada mitjana oscil·la entre els 0,70 i 0,80 metres. Les pedres estan disposades en llesques, a sardinell, i protegides per una llosa plana a mena de pedrís, al damunt. | 08053-242 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6583000,1.8856900 | 407223 | 4612439 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45339-foto-08053-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45339-foto-08053-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45339-foto-08053-242-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45340 | Padró de Santa Maria del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-santa-maria-del-vilar | J.M.Ll [Joan Masats] (1992). Millores al Vilar; dins El Brogit, 143, juny de 1992, pp.5. | XX | La peanya de pedra on està collada la creu està escantonada per la part posterior dreta, sense que això afecti a l'estabilitat del padró. | Creu de ferro forjat de factura moderna, collada damunt una peanya sorrenca de secció quadrangular. La part frontal està gravada amb una creu i la llegenda'ALABAT SIA DEU / 1918' Abans estava situat al peu del Camí Ral, que passava pel Vilar entre les cases dels senyors Celestí Badia i Joan Gost. | 08053-243 | Plaça de l'església de Santa Maria | Cada any, el 3 de maig, festa de la santa Creu, es feia una processó des de l'església fins al padró, on es procedia a la benedicció del terme des dels seus quatre punts cardinals. Es construí l'any 1918 amb motiu de les festes Constantinianes (8 de desembre) amb un bloc de pedra picada (50 x 60 cm) i una alçada d'1'25 m amb una creu de ferro al centre, d'uns 35 cm d'altura. Durant la Guerra Civil es va retirar i es va serrar la creu. Fins que a l'any 1992, amb motiu dels arranjaments al carrer del Vilar es restitueix el padró, al seu nou emplaçament. | 41.6336700,1.8602200 | 405066 | 4609732 | 1918 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45340-foto-08053-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45340-foto-08053-243-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Un padró està relacionat amb la benedicció del terme. Normalment s'hi va en processó, després de l'Ofici, que coincideix sovint amb la festivitat de la Santa Creu. Acostuma a estar col·locada davant de l'edifici religiós, dins de les 30 passes que antigament formaven la sagrera o bé en algun indret alt del poble de d'on es pogués beneir tot el terme municipal per tal de protegir-lo de les malalties i les malures del camp. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 45341 | Joc de la dama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/joc-de-la-dama | AMBRÓS BACH, V. (1981). Festa del Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Maig 1981. Any III. Núm. 16, pàg. 8 BISBAL, R. (1982). Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Abril 1982, 27, pp. 9 Col·lectiu El Brogit. (1982). El Panellet. Dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Maig 1982, 28, pp. 5 http://www.festes.org/articles.php?id=1031 http://www.balenya.cat/index.php?tipus=5&id=1429&menu=303&PHPSESSID=5u1g01e5lp996stv66uhenai94&mida | XX | Durant la Festa del Panellet, que se celebra el primer diumenge de maig, els assistents participen en el conegut Joc de la Dama. Damunt d'un tauler de fusta on s'ha dibuixat una rotllana o circumferència, dividida radialment en caselles, es fa girar una agulla metàl·lica en forma de fletxa. Com a mínim ha de fer una volta, en el sentit de les agulles d'un rellotge, completa perquè la tirada sigui vàlida. Sino, es pot repetir una vegada. Dins les caselles s'hi representen aleatòriament cifres en números romans, a excepció de dues: la dama i un gat. Aquestes caselles específiques estan disposades frontalment: la dama a la casella de les 12 i el gat a la casella corresponen a les 6 d'un rellotge. Els participants compren fitxes a 50 centims d'euro cadascuna, per apostar. Cada fitxa dóna dret a una tirada. Quan s'han acabat les fitxes, comença el joc. Guanya la Dama o el número més alt. El gat és un premi de consolació; si més no en l'actualitat, ja que abans tenia un sentit negatiu. Els premis consisteixen en productes alimentaris: ous, fuets, llonganisses, etc. Es juga després de la benedicció dels panets i del terme, que es fa al padró de Sant Vicenç, davant l'església parroquial i està vinculat a la festa. Amb els diners obtinguts de benefici es destinen al manteniment de la festa. | 08053-244 | Sant Vicenç de Castellbell | Tot i que el Joc de la Dama arriba en un moment molt tardà a Castellbell, es tracta d'un joc conegut a la ruralia catalana segles enrera S'en té referència almenys al segle XVII i se sap que va ser molt popular en fires i festes fins ben entrat el segle XX, quan es va prohibir. A les comarques del Moianès, la Selva, Gironès, i a l'Empordà el joc s'anomena baboia, mentre que a Osona, la Garrotxa, i el Lluçanès es coneix amb el nom de virolla. A Balenyà, en comptes d'un gat hi havia la representació d'un home. I es fa per l'Aplec dels Ous, per Pasqua, i està vinculat al naixement de la cofraria del Roser. | 41.6418400,1.8614600 | 405181 | 4610637 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45341-foto-08053-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45341-foto-08053-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Existeix una junta que s'encarrega del funcionament de la festa, actualment formada pels caps de 16 cases del terme de Castellbell (sense el Vilar). Els membres de més edat ens han dit que aquest joc el va introduir mossèn Feu a meitats dels anys 50 del segle passat. Aquest mossèn era originari de Manresa. Però, segons Ambrós (1981) El joc va ser creat cap allà el 1845 pels confrares de la Mare de Déu del Roser segons consta en una llibreta de l'arxiu del senyor Valentí Ambròs, del mas Brunet, amb el fi de recollir fondos per fer una festa anual més lluïda. Totes les cases de la parròquia donaven ous i es feia tots els diumenges i altres festes de Quaresma al sortir de missa matinal i major. | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45342 | Trull del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-puig | XX | Trull mecànic destinat a la fabricació de l'oli d'oliva del mas Puig. Està ubicat a l'exterior de la finca, davant d'un espai públic, enjardinat que dona accés al mas. A diferència del trull tradicional de corrons tronco-cònics de pedra sobre una solera també del mateix material, amb un sistema de funcionament discontinu, de moldre, batuda, premsat i decantació, aquest utilitza unes moles de pedra en posició vertical mogudes per un engranatge i una premsa hidràulica accionada per un motor i un sistema de corretges que pot transmetre la força necessària. A excepció dels cups de decantació, les corretges i la batedora, aquests elements s'han collat en una solera de ciment recoberta de maó pla. A un dels extrems hi ha un plafó explicatiu. A mà dreta del trull s'hi ha plantat una olivera, que creix ufanosa. | 08053-245 | El Puig - el Vilar | Aquest trull mecànic funciona al mas Puig des de la segona meitat del segle XX. Quan els propietaris del mas, van haver de fer obres a l'antic edifici on hi havia aquesta premsa, per habilitar-ho com a habitatge, decideixen recuperar el màxim d'elements i instal·lar, amb el vist i plau de l'ajuntament, al davant del portal d'accés, en un espai públic. | 41.6328400,1.8636300 | 405349 | 4609636 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45342-foto-08053-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45342-foto-08053-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Malgrat no poder funcionar per manca d'alguns elements, el conjunt s'ha recuperat i s'ha integrat completament en un paisatge on no fa pas massa temps tothom tenia plantades vinyes i oliverars. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45343 | Dipòsits d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposits-daigua | GORDI, Rosa (2013). 1925 Conducció de les aigües a Castellbell i el Vilar; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 374, gener de 2013, pp. 16-17. J.M.Ll [Joan Masats Llover] (1992). La portada d'aigües al poble, 1924-25; dins El Brogit, 150, desembre de 1992, pp. 5-8. | XX | Dipòsits d'aigua ubicats al turó del Vilar a 239 metres d'alçada, molt a prop de l'església de Santa Maria del Vilar. Estan excavats a la roca. Originàriament es tracta d'una construcció de paredat mixt, amb pedra i maó ple i volta de tartana feta de maó pla. Se li va afegir una estructura quadrada, amb maçoneria de pedra irregular lligada amb formigó a la qual s'hi ha collat en temps moderns una tanca amb filat per temes de seguretat. La seva capacitat és de 100.000 litres. Agafaven l'aigua del pou de cal Baumé.Dos motors bombaben l'aigua i la conduien fins a un dipòsit de 300.000 litres al punt conegut com a cal Pau, i d'aquí al dipòsit dalt del cim del Vilar. Calgué fer una xarxa de 4 quilòmetres de canonades i vèncer un desnivell del pou del riu fins a cal Pau de 74 metres, i d'aquest fins al cim de 70 metres. | 08053-246 | El Vilar | Es tracta dels primers dipòsits que es van construir entre els anys 1925 a 1927 aproximadament, per abastir d'aigua al Vilar. L'acta municipal del 14 de juny de 1924 diu: 'Atendiendo a la continuada sequía, vienen agotándose las aguas de los pozos, fuentes i cisternas, en que se surte una gran parte de la pobleción, según informe del Sr. Inspector Municipal de Sanidad, es de necesidad absoluta que el Ayuntamiento se preocupe de que no falte tan indispensable elemento'. El cost de les obres estava pressupostyat en 100.000 ptes, una suma important per l'època, que es pagaren amb Obligacions al 6%. Els ingeniers del projecte foren el senyor Plaià i el seu ajudant senyor Soler. | 41.6341400,1.8597100 | 405024 | 4609784 | 1925 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45343-foto-08053-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45343-foto-08053-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45344 | Barraca del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-colomer-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Li falta la pedra del brancal i la llinda a lloc per tal d'evitar que es vagi ensorrant per aquest punt, ara esdevingut feble. Per altra banda, està totalment envoltada de vegetació, principalment de pi blanc (Pinus halepensis). Sense cap control forestal, la seva estabilitat perilla. La brancada acostuma a empènyer el ràfec que un cop desplaçat del seu lloc originari provoca el moviment de la coberta i el seu posterior enfonsament. | Barraca de pedra seca ubicada al costat dret del rasot del Colomer. S'hi accedeix agafant un corriol a mà dreta, pujant per la carretera BV-1122, un cop passat el quilòmetre 3. Allí es ressegueix un corriol que travessa pel costat dret un tros de sembrat anomenat la Boïga. Un cop passat el tros de sembrat, cal resseguir un corriol a mà dreta que travessa el rasot. La barraca es localitza a mà esquerra, totalment envoltada de pi blanc jove, que encara permet apropar-s-hi. Es tracta d'una construcció aïllada, rabassuda, construïda aprofitant un replà natural del terreny. És de planta circular, mesura 1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són molt regulars, de manera que no hi ha massa pedruscall en forma de falques per impedir que els blocs de pedra facin moviment. La porta està orientada al nord, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. L'exterior ha caigut. Mesura 1 metre d'alçada per 0,75 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, conserva una capa gairebé imperceptible de terra amb pedruscall. El voladís que protegeix la filtració per degoteig dels murs de les aigües pluvials es conserva força bé. No té ni espitlleres ni tinells. Malgrat la caiguda de la primera de les llindes, la distribució de les pedres en la seva construcció ha comportat que la barraca continuï en un estat de conservació excepcional. | 08053-247 | El Colomer - Sant Cristòfol | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6326900,1.8226600 | 401936 | 4609665 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45344-foto-08053-247-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5546. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45345 | Barraca del turó de Comellats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-comellats | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La coberta s'ha enfonsat. | Barraca de pedra seca ubicada al vessant sud-est del turó de Comellats. S'hi accedeix agafant un corriol a mà dreta que surt de la mateixa carretera BV-1122. Tot pujant pel dret, cal trencar així que es troba un segon corriol, aquest més ample, planer en direcció nord-oest. La barraca es localitza a mà dreta, a tocar del marge. Està totalment envoltada per brolla de romaní amb bruc. Al seu costat hi ha un ginebró. Es tracta d'una construcció aixecada damunt de la roca, i adossada parcialment al desnivell natural del marge. De la construcció només en queda una alçada màxima d'1,25 metres. És de planta circular, d'1,80 metres de diàmetre interior. Tot i que força irregulars, els rocs més grossos es troben situats a la base, calçats amb el pedruscall. La porta estava orientada al sud-est. El gruix de murs conservats és de 0,70 metres. La coberta, s'ha enfonsat i l'enderroc es troba a l'interior, però es conserva l'arrencada de la volta, per superposició de filades. A les parts conservades s'observa un tinell per a guardar els estris o l'àpat i el càntir. | 08053-248 | Turó de Comellats | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6306700,1.8260600 | 402216 | 4609437 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45345-foto-08053-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45345-foto-08053-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45345-foto-08053-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 5545. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45346 | Pessebre dels Pistonuts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-dels-pistonuts | XXI | Plantada del pessebre dels Pistonuts, ubicat en una solera de pedra al capdamunt del solell de Morrolius. S'hi accedeix un cop finalitza la carretera que puja de Sant Cristòfol, la BV-1122 en dirección a la Calcina. A mà esquerra, neix un camí de terra, de l'amplada de pas de vehicle que travessa pel vessant sud, el turó de Morrolius, i perfilant la carena s'arriba al davant mateix del pessebre. El pessebre és una cabana de troncs amb coberta a dues aigües, amb el Naixement (Sant Josep, La Mare de Déu i el Nen) i una adoració de Reis. Totes les figures són siluetes de xapa tallades a l'aigua. | 08053-249 | Turó del Morrolius | Els Pistonuts són una colla d'aficionats a les motos molt familiar i que vetllen pels paratges de la zona. Han arrenjat i recuperat espais, fonts i torrents. També han instal·lat dos pessebres: un al turó de Morrolius i un altre al torrent dels Abadals. El primer fou aquest del turó de Morrolius. Cada any s'alternen per visitar-ne un o l'altre. Es troben tots pel matí, uns pugen en moto, uns altres a peu o en cotxe i prenen una mica de coca i mistela. Després se'n van a esmorzar a la Sala de Sant Cristòfol o en un altre lloc, per continuar la trobada. Sempre es fa en diumenge, abans que comencin les vacances de Nadal. Un cop es va fer de nit, però fou una excepció. | 41.6338800,1.8384500 | 403253 | 4609779 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45346-foto-08053-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45346-foto-08053-249-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Bernard Serran | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45347 | Barraca del turó de Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-turo-de-colomer | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | No conserva la coberta. | Barraca de pedra seca ubicada a mà esquerra, baixant un corriol, un cop passada les feixes i la masia de Morrolius. S'hi accedeix un cop finalitza la carretera que puja de Sant Cristòfol, la BV-1122 en direcció a la Calcina. A mà esquerra, neix un camí de terra, de l'amplada de pas de vehicle que travessa pel vessant sud, el turó de Morrolius, i perfilant la carena s'arriba a una solera de pedra on els Pistonuts hi planten cada any el pessebre. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda aprofitant un replà natural del terreny. És de planta circular, mesura dos metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són molt irregulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. Però la irregularitat de la pedra, per manca de manteniment, ha provocat segurament el seu enfonsament. La porta està orientada al sud, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades s'ha enfonsat pel centre i conserva una bona part de l'arrencada. El voladís que protegeix la filtració per degoteig dels murs de les aigües pluvials ha caigut, i els murs de la corona exterior estan cedint. Té una espitllera orientada al nord-oest i es conserva encara un tinell | 08053-250 | Morrolius | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6347700,1.8380500 | 403221 | 4609878 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45347-foto-08053-250-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 8398. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45348 | Canalització del Carner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canalitzacio-del-carner | XVIII-XIX | El seu propietari el manté net, malgrat algunes herbes i heures que hi van envaint la part superior dels murs de contenció. Uns cinquanta metres en direcció a el Camp de la Graveta, el torrent fa un revolt; en aquest punt, la construcció s'ha enfonsat tal vegada degut a la força mateix de l'aigua. | Canalització o rec de pedra, ubicada en les terres del Carner. Està situada en un torrent que baixa del turó del Morrall i travessa la vinya del Racó; i el camí que mena cap el Carner Vell. La canalització parteix dues extensions de conreu actualment molt gran: a mà dreta del torrent, el camp Gran i el camp de la Graveta, i a mà esquerra, la vinya del Quim desembocant molt més endavant, en direcció a la riera de Marganell. La canalització o rec consisteix en un retall realitzat al torrent d'1,10 metres d'amplada per 0,60 metres d'alçada. Els paredats laterals estan fets amb carreus de pedra plans de 0,40 a 0,50 metres de gruix, mentre que el fons està recobert amb lloses planes, molt encaixades les unes amb les altres. No s'observa cap tram lligat amb algun tipus de morter. Uns metres més endavant hi ha un pontarró que permet travessar-lo. És de volta, amb dues fileres de maons plans. Per sobre hi ha una llosa plana. | 08053-251 | El Carner | L'aigua que baixava per aquest rec es recollia en una bassa natural que hi ha més endavant, retallada a la roca i que servia per regar els camps del voltant, després es perd en direcció al torrent. | 41.6366500,1.8096700 | 400860 | 4610119 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45348-foto-08053-251-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45349 | Barraca del Pedregar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pedregar | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El pagès, malgrat conservar-la arracona cap a la façana les pedres que van sortint a la superfície durant la llaurada. Un bardissar sec dificulta enormement l'accés a l'interior de la barraca i les branques noves estan envaint la coberta, malmetent el voladís. A la part posterior de la barraca hi ha un ametller que ha anat creixent, i les branques s'han recolzat en el mur i coberta provocant un despreniment que cal reparar amb tota urgència per tal de conservar aquesta magnífica construcció. | Barraca de pedra seca situada en terres del Carner, al bell mig d'una gran feixa coneguda amb el nom del Pedregar. L'accés es fa deixant a mà esquerra el camí que mena directament al mas i ressegueix un cop travessat el cadenat de la finca en direcció al Carner Vell del qual només en resten algunes pedres amuntegades. Es tracta d'una construcció aïllada, de planta quadrangular, que mesura 4,20 metres de costat (mides preses a l'exterior) per 2,90 a l'interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, als brancals i a les cantoneres per donar més solidesa a la construcció. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos facin moviment provocant un enderroc. La porta, orientada a l'est, està formada per un arc de mig punt, i orientada a l'est. Els brancals són rectes i tenen una gruix de 0,65 metres. Mesura 1,80 metres d'alçada per 0,85 metres d'amplada màxima. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior la coberta conserva una capa de terra amb el pedruscall característic. No té ni espitlleres ni tinells. | 08053-252 | El Carner | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6378100,1.8072600 | 400661 | 4610251 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45349-foto-08053-252-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3272. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45350 | Barraca de la vinya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-moro | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cobert en la seva pràctica totalitat d' heura. | Barraca de pedra seca ubicada en un marge de pedra seca de la vinya del Moro, per sobre mateix d'on hi havia hagut el Carner Vell. L'accés es fa deixant a mà esquerra el camí que mena directament al mas i ressegueix un cop travessat el cadenat de la finca en direcció al Carner Vell del qual només en resten algunes pedres amuntegades al peu d'una figuera de grans dimensions. Es tracta d'una construcció integrada al marge de pedra seca d'1,45 metres d'alçada amb la façana perpendicular. Està completament menjada per l'heura (Hedera hèlix L), la qual cosa dificulta la seva visibilitat. És de planta mixta; mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són força irregulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada al nord-oest, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Té marxapeus. Mesura 1,40 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades no està enfonsada però per la part exterior està començant a malmetre's degut a la presència de l'heura i bardisses. No té espitlleres ni tinells per a endreçar-hi el càntir o les eines. | 08053-253 | El Carner | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6392700,1.8068600 | 400630 | 4610414 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45350-foto-08053-253-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3271.En alguna publicació surt per equivocació que es tracta de les restes del Carner vell. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45351 | Font de la Canaleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canaleta-0 | XX | Font d'aigua natural ubicada a mà dreta, en un revolt que fa el camí que mena al pla de les Botges. Per sobre mateix hi ha una caseta amb coberta de teula àrab a doble vessant. La font es troba enclotada. S'hi accedeix baixant uns graons de pedra. L'aigua raja d'un broc de ferro de 4 cm de diàmetre collat a un pam i mig de terra. Cau en un retall fet a la roca i des d'aquí, l'aigua sobrant raja per sota el camí en direcció al torrent que baixa del Morral i que desaigua a la riera de Marganell. A tot el voltant, resseguint naturalment el revolt que fa el terreny s'hi ha construït un mur de pedra collada amb ciment. Per sobre hi ha el nom gravat de l'indret, 'FONT CANALETA'. | 08053-254 | Pla de les Botges | 41.6457100,1.8047800 | 400467 | 4611131 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45351-foto-08053-254-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Collat en un filat per sobre del mur, hi ha un rètol de l'Ajuntament de Castellbell i el Vilar, on es manifesta que l'aigua que sorgeix d'aquesta deu d'aigua no té cap garantia sanitària. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45352 | Cal Joan del Plaià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-del-plaia | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/10/cal-joan-del-plaia.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangulat i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Els paraments són de pedra vista i parcialment arremolinada. Les obertures es disposen seguint diversos eixos asimètrics. En el principal s'alinien la porta d'accés, un balcó en el primer pis i una balconada més ampla en el segon. Totes de llinda plana. A la planta baixa hi ha una petita porta lateral que deixa veure la volta de pedra interior. Adossat a la façana de ponent hi ha un passadis. Al damunt un afegit amb coberta d'un únic aiguavés, que s'hi accedeix per una escala exterior. | 08053-255 | Veïnat de Sant Cristòfol | Casa de Sant Cristòfol, construïda vers el 1830 per algun descendent del mas Plaià. Ampliada en diverses reformes, l'any 1974 es transformà la pallissa en un altre habitatge i per tant ara hi ha dues cases. Durant molts anys sota la volta del portal hi hagueren instal·lades les bústies del poble de Sant Cristòfol. | 41.6429400,1.8160100 | 401398 | 4610811 | 1830 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45352-foto-08053-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Disposa de pou i dues tines. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.