Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45353 | Cal Jepet del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jepet-del-ros | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-jepet-del-ros.html?q=joan | XIX | Casa de pagès als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, a tocar de la BV-1122. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al nord. Els paraments són de pedra vista, però ha estat reformada i s'ha modificat lleugerament l'aspecte original, engrandint obertures i afegint diverses marquesines de teules. | 08053-256 | Veïnat de Sant Cristòfol | Masia edificada per descendents del Ros. L'any 1980 s'hi establí un restaurant que fou regentat en la seva primera etapa per Jaume Pastallé, popularíssim presentador del programa de TV3 'Bona Cuina'. | 41.6432700,1.8156800 | 401371 | 4610848 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45353-foto-08053-256-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Jepet és un diminutiu de Josep. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45354 | Cal Josep del Beu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-josep-del-beu | http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/02/cal-josep-del-beu.html?q=joan | XIX | Antiga casa pairal reconvertida en turisme rural; i, per tant, molt transformada. Casa als quatre vents, situada al veïnat de Sant Cristòfol, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Els paraments són de pedra vista, la part antiga sembla haver estat repicada i els afegits moderns segueixen la mateixa tipologia. | 08053-257 | Veïnat de Sant Cristòfol | Originada per algun descendents de cal Beu | 41.6431400,1.8146200 | 401282 | 4610834 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45354-foto-08053-257-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | L'antiga porta d'entrada ha estat penjada de la façana nord. Però si es deixa a l'intempèrie es farà malbé en poc temps. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45355 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca s'ha mantingut i refet perfectament el voladís i la coberta exterior, la qual cosa allargarà la vida d'aquesta construcció. S'hi ha posat una porta que permet obrir-la i refugiar-s'hi en cas de mal temps. | Barraca de pedra seca ubicada a mà dreta, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'oest i del Prat a l'est. Al sud es troba la masia del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, mesura 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són força regulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció i també els que es troben per damunt de la llinda. Els rocs estan calçats amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades, amb el voladís i la coberta exterior de terra i pedruscall en perfecte estat de conservació. A l'interior hi ha un tinell. Té una porta de fusta col·locada no fa massa temps. Els rocs que es van trobant amb l'arada, s'han anat col·locant al voltant de la barraca, formant un perímetre quadrat que la protegeix. En aquest espai, i tocant els murs orientats a l'est i a l'oest hi ha un banc de pedra i a ambdós costats de la façana principal s'hi ha plantat una olivera. Al darrera de la barraca hi creix un roure. | 08053-258 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6426800,1.8105100 | 400939 | 4610788 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45355-foto-08053-258-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45356 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca manté un bon estat de conservació general. | Barraca de pedra seca ubicada a mà esquerra del camí, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'est i del Prat a l'est. Al sud es troba la masia del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, gran, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, mesura 2,90 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats per a la seva construcció són regulars, essent els més grossos els disposats a la base i als brancals, per donar més resistència a la construcció i destacant els emprats per aixecar la volta per la part interior. La pedra està calçada amb pedruscall en forma de falques per evitar moviments estructurals. La porta està orientada a l'est, amb una llinda, plana i els brancals rectes. Mesura 1,48 metres d'alçada per 0,80 metres d'amplada. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta feta amb volta per aproximació de filades, amb el voladís i la coberta exterior de terra i pedruscall en perfecte estat de conservació. Es conserven les restes d'una porta de fusta. No té tinells però si una espitllera tapada amb orientació oest. Al costat de la barraca hi ha les restes d'un arbre mort menjat per l'heura. | 08053-259 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6417600,1.8120100 | 401063 | 4610684 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45356-foto-08053-259-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45357 | Font del Macari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-macari | XIX-XX | No s'ha preservat i ha patit les conseqüències de l'abandonament i les embestides de l'aigua. | Font natural ubicada al torrent de cal Cileta, que al seu pas per sota cal Macari dóna nom al torrent. Per trobar la font cal arribar fins al veïnat de Sant Cristòfol i agafar el camí que mena a cal Macari. Un cop arribats dalt de la plana del Mas Roig, hi ha un cruïlla de camins. Cal deixar-los de costat i baixar per un corriol estret i emboscat, a mà dreta, fins a trobar un parell de plataners de grans dimensions. La font es troba a sota. L'aigua raja per un tub que surt d'un retall fet al marge, arran de terra, consolidat amb pedra i morter. Un marge de pedra seca d'1,80 metres d'alçada i dos pilars d'obra aguanten una estructura de bigam de pòrtland i revoltó o cassetó pla. | 08053-260 | Torrent de cal Sileta | El senyor Jeroni Monjonell va pagar ja fa anys el cobert d'obra per a protegir la font. A tocar de la de la déu d'aigua hi havia un safareig on les dones anaven a fer bugada. S'omplia de l'aigua que sobreseia de la font. Actualment, degut a la gran quantitat de vegetació i tal vegada la terra baixada amb les pluges, no s'observa cap estructura que permeti identificar-la. Al davant mateix, al capdamunt del marge, per sobre de la llera dreta del torrent hi ha un pou amb la portella de fusta i una sínia gairebé imperceptibles degut també a la gran quantitat de vegetació que l'envolta. | 41.6432600,1.8124500 | 401102 | 4610850 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45357-foto-08053-260-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45357-foto-08053-260-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Està en molt mal estat de conservació degut a l'abandonament d'aquest indret ombrívol on no fa pas massa anys encara s'hi venia a berenar i rentar la roba, ja que a Sant Cristòfol les cases no tenien aigua corrent. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45358 | Bauma dels pobres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bauma-dels-pobres | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2016/12/balma-dels-pobres.html?q=Bauma+dels+pobres | XX | Està tapiat per evitar mals pitjors. | Bauma natural situada damunt el cingle del torrent del Carner, sota el pla del Mas Roig. Es diu, que aprofitant l'isolament del lloc i la cavitat natural, el matrimoni Monjonell, propietaris de Sant Jaume i de l'emplaçament, construeixen un edifici de planta circular que recorda les barraques de vinya, amb el parament de pedra vista. A l'interior provist de cuina, llar de foc, taula i lliteres, comunicava mitjançant una escala de cargol de fusta amb la bauma. | 08053-261 | Pla del Mas Roig | També se l'anomena Balma del pla del Mas Roig o Balma dels Gitanos, segurament per l'ús com a refugi que se'n degué fer en algun moment. Sembla que és en aquest punt on hi havia el desaparegut Mas Roig que donà nom a la plana de conreu. | 41.6386000,1.8143800 | 401255 | 4610331 | 1988 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45358-foto-08053-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45358-foto-08053-261-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45359 | Barraca del pla del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-mas-roig-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Es troba tan coberta de vegetació que no es veu ni la porta. | Barraca de pedra seca ubicada al sud de la masia del Penedès, en l'indret conegut com el pla del Mas Roig, en el veïnat de Sant Cristòfol. Aquesta gran superfície de conreu de cereals s'inclina lleugerament en direcció nord. Queda delimitada pels torrents del Carner a l'est i del Prat a l'est. Al sud del Penedès i al nord la de cal Macari. El camí que va des de Sant Cristòfol a Marganell divideix la plana per la meitat. Es tracta d'una construcció aïllada, gran, aprofitant el pla del terreny. És de planta circular, i el seu estat de conservació sembla bo, però el seu accés es fa totalment impossible degut a una heura molt espessa que hi ha crescut al damunt. Les branques són tan gruixudes com el puny, la qual cosa impossibilita localitzar fins i tot la porta d'entrada, que hauria d'estar orientada a l'est, i seguint la tècnica constructiva de les dues altres localitzades en el mateix pla, tindria una llinda, plana i els brancals rectes i coberta feta amb volta per aproximació de filades. Al darrera de la construcció hi ha un amuntegament de pedra provinent del pedregam que aixeca l'arada quan llaura. | 08053-262 | Pla del Mas Roig | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6379800,1.8139000 | 401214 | 4610262 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45359-foto-08053-262-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Antigament aquestes planes eren un conreu d'ametllers i d'olivera. El nom de la terra, roja, prové del Mas Roig, totalment desaparegut. Hauria estat situat a la part sud, davant del Carner on hi ha l'indret conegut amb el nom de la bauma dels pobres.Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45360 | Vuit dies tancat a cal Perrotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vuit-dies-tancat-a-cal-perrotet | ENRICH i VILADOMS, Montserrat (2011). El poble de Sant Cristòfol. El cor del poble. Els últims 25 anys a Sant Cristòfol. Ed. Sant Cristòfol Books. | XVII-XIX | Publicat | Dita publicada en el llibre de Montserrat Enrich (2013) que es refereix com a sinònim de càstig que caldria aplicar a persones llepafils que no han passat gana. Cal Perrotet seria un antiga casa del pla de les Botges, de la que només es conserva les restes d'un cup o tina, envoltat d'un amuntegament de runa, al costat del camí, davant de cal Tinet. | 08053-263 | Pla de les Botges | 41.6424900,1.8068600 | 400635 | 4610771 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45360-foto-08053-263-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 94|98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45361 | Els dimonis de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-les-comes | CORNADÓ, Carles (2017). Toponímia de Castellbell i el Vilar: Els dimonis de Les Comes; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 418, gener de 2017 pp. 16. MASATS i LLOVER, Joan (1980). El Raval de Les Comes o la Riereta; A El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 1. | XVIII-XIX | Aquesta llegenda que recorda molt a les dels minairons pirinencs fou publicada per Joan Masats l'any 1980 i els fets succeeixen al gorg del Diable, prop de les Comes i diu així: 'Un dels amos de les Comes fou un bruixot que tenia una capsa gelosament guardada. La seva muller, desobeint les seves ordres, l'obrí i en sortiren un gran nombre de bèsties negres que s'escamparen per tota la casa movent-se amunt i avall. Eren dimonis, i l'amo, per fer-los estar quiets, els manà que recollissin un per un els grans de mill d'un sac que s'escampà. En un vespre ho recolliren tot. Després els manà que estimbessin les roques del cingle del Robert i aviat acabaren. Aleshores se'ls enmenà al gorg del Diable, sota de cal Cotis, i els manà que fessin tornar blanca una pell de cabra negra, i negra una pell de cabra blanca. No els fou possible i avergonyits es tiraren de cap al gorg. Durant molts anys es sentí nit i dia els cops que donaven contra les pedres, com cops de picador. Al Gorg del Diable sempre hi ha peixos però mai se'n pesca cap'. | 08053-264 | Les Comes | Recentment Carles Cornadó (2017) l'ha reeditat comentada a la mateixa publicació. | 41.6384900,1.8882200 | 407405 | 4610236 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Les Comes i cal Robert són cases de Castellbell i el Vilar; però el gorg es troba dins el terme municipal de Rellinars. | 98 | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45362 | Àpat de Tots Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/apat-de-tots-sants | AA.VV (1980). La castanyada; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i el Vilar, 10, novembre de 1980, pp. 6. | XVIII-XIX | Ja no es fa. | Diferents testimonis de Castellbell recordaven un ritual molt estès a Catalunya però perdut des de fa molts anys. Mario Segura recorda 'Antiguamente la gente tenía como costumbre dedicar un día al año a sus familiares difuntos. Las familias se reunían y hacían una comida en recuerdo de sus muertos en la que dejaban un sitio vacío para ellos'. El Jordi Farras diu que per Tots Sants les families es reunien al migdia per dinar 'i en els difunts sels posaven plats i coberts com si encara fossin vius'. I, finalment, la Rocío Garzón diu que abans per la castanyada 'la gent feia uns grans sopars i menjaven castanyes i si tenien algun familiar mort posaven un plat i els coberts.'. Tots aquests testimonis estan publicats a la revista local El Brogit (1980) | 08053-265 | Castellbell i el Vilar | 41.6332200,1.8675800 | 405678 | 4609674 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 98 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 45363 | Festival Internacional de Cant Coral de Catalunya Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festival-internacional-de-cant-coral-de-catalunya-centre | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980). El Brogit, núm. 7, agost de 1980; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Festivals Internacionals de Cant Coral de Catalunya Centre; El Brogit, núm. 19, agost de 1981; pp.1. COL·LECTIU 'EL BROGIT' (1981). Crónica dels Festivals; El Brogit, núm. 20, setembre de 1981; pp.12-14, VILASECA, Domingo (1980). Festival de cant coral de Catalunya centre; El Brogit, 8, setembre de 1980, pp. 2. https://www.facebook.com/capellabures/ | XX | La Capella de Música Burés de Castellbell i el Vilar juntament amb la Polifònica de Puig-reig organitzen aquest festival, que neix amb la voluntat de compartir experiències amb altres corals del món i així aprendre els uns dels altres. La Capella de Música Burés ja havia participat d'altres trobades i havia estat convidada a cantar juntament amb d'altres corals. L'exhibició és una de les més importants de la zona ja que hi participen corals de tot el món i les locals ofereixen concerts de qualitat a les comarques centrals. El Festival fa els concerts durant tres dies, en setmanes variables, preferentment al setembre. Cada dia canten una o dues corals i en la cloenda actuen totes, primer de forma individual i, per acabar, interpreten vàries peces, conjuntament. | 08053-266 | Castellbell i el Vilar | La primera edició es fa l'any 1980, (del 8 al 14 de setembre) i des del primer moment està organitzat conjuntament per la Capella de Música Burés i Coral Joventud Sardanista de Puig-Reig, que és el primer nom de la Polifònica de Puig Reig. Des d'aleshores els concerts es reparteixen entre les dues poblacions, i s'ha mantingut el costum de convidar una coral de la comarca, i també la d'acollir les corals convidades a casa de les famílies de les corals amfitriones i d'altres llars que s'ofereixen desinteressadament. Els festivals compten amb la col·laboració de grups instrumentals de la zona. | 41.6390600,1.8571400 | 404817 | 4610334 | 1980 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45363-foto-08053-266-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La Capella de Música Burés és una coral mixta a quatre veus formada per prop d'una vintena de cantaires repartits de la forma més equilibrada possible entre les diferents cordes. L'actual directora és la Mireia Subirana.Es crea l'any 1914, gràcies a l'empenta de moltes persones i a la valuosa col·laboració del mestre Florenci Vila i Vilaseca i del seu amic Manel Ripoll i Quinquer, fill dels amos de la fàbrica. El seu primer nom fou Orfeó La Formiga. Després de la Guerra civil es canvia el nom.Fotos extretes de la pàgina de facebook de la Capella de Música Burés. | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45364 | Festa del Panellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-panellet-0 | COL·LECTIU PROMOTOR DE 'EL BROGIT' (1980).El panellet; El Brogit, núm. 5, maig de 1980; pp.1. REDÓ, S. (1996) Montserrat i el seu entorn. Col·lecció d'indrets (I). Angle Editorial. Manresa. SANCHEZ, Pere (2011).Sant Vicenç de Castellbell omple per la festa del Panellet; A Nació Manresa. [consulta fet el 25 de gener de 2017]. | XVII-XXI | Festa que es fa a l'ermita de Sant Vicenç de Castellbell el primer diumenge de maig, quan es commemora una prometença que va fer el poble, l'any 1652, per deslliurar-se de la pesta o d'una malaltia que afectava la zona. Consistia en donar pa als pobres un dia a l'any. El primer acte de la celebració és l'Eucaristia, presidida pel rector de la parròquia de Sant Vicenç. A la part final de la Missa es beneeixen els pans i es procedeix al repartiment de coca i un saquet amb una espiga i farina com a simbologia del pa: de l'espiga a la farina, i de la farina al pa. Un cop ja fora del temple,es reparteix mistela o vi en porró mentre el mossèn es prepara per fer la benedicció del terme des del padró, situat enfront l'església. Damunt del Padró s'hi posen les ofrenes de la missa i els pans, a costat i costat de la creu. Un cop feta la benedicció, els feligresos s'atansen i reben un pa. Aquest pa cada any el proporciona una de les famílies de la Junta del Panellet. Actualment aquesta junta està formada per 16 cases del terme de Castellbell. Aquest número ha anat variant amb el temps, augmentant o disminuint. És un dia de festa per a tots els veïns, que aprofiten la diada per convidar a familiars que potser no es veuen en tot l'any. Tot seguit, qui vol, pot participar del Joc de la Dama. | 08053-267 | Església de Sant Vicenç de Castellbell | La història explica que Castellbell, de la mateixa manera que altres pobles del Montserratí, com Marganell o Castellgalí, van esquivar la fam i la pesta gràcies a les ofrenes que el poble va oferir a l'església de Sant Vicenç. També se celebra a Marganell, Castellgalí, Sant Salvador de Guardiola i Vallhonesta. Una mica més allunyat es fa a Calonge de Segarra. A Marganell, és la celebració més antiga i important del poble; i es fa per Sant Pere Regalat. L'origen de la festa és el vot del poble de Marganell fet a Sant Pere Regalat en motiu de l'epidèmia del còlera de 1885. Aquest dia, el 13 de maig, després de l'ofici solemne, s'organitzava una processó i s'anava a beneir el terme amb la Veracreu. | 41.6418200,1.8614800 | 405183 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45364-foto-08053-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Joan Valls ha documentat una altra festa del Panellet relacionada amb Sant Isidre, el 15 de maig, però al Vilar, durant el segle XIX. L'any 1877, Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va fer pastar vuit-cents panellets, de quatre onzes cadascun, juntament amb garlandes i coques, tot plegat per setze duros, amb la intenció de repartir-los el dia de Sant Isidre. Per ajudar en el pagament dels panellets d'aquell any, Joan Puig demanà la col·laboració de Joaquim de Càrcer i Amat, marquès de Castellbell, d'Esteve Burés, fundador de la fàbrica del Burés, d'Isidre Borràs, de la fàbrica del Borràs, i del senyor Puig, fabricant del Burés, els quals van aportar quatre duros per cap, és a dir, faves comptades per l'amo del Puig.Per una antiga tradició, que ja li venia del seu avi Francesc, i del seu pare, també anomenat Francesc, l'amo del mas Puig del Vilar, Joan Puig era el dipositari de la clau de la caixa de l'administració de Sant Isidre, si més no fins el dia 22 de maig de 1880, quan el rector Gil Prat li va demanar l'esmentada clau. | 119|98|94 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45365 | El Salpàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salpas-0 | MASATS, Joan (1982). El Salpàs passa a la història; dins El Brogit. Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar. Abril 1982, 27, pp. 10. http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0140847.xml | XVIII-XX | Tradició perduda. | El salpàs és una tradició cristiana que consistia en el costum de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual, que té el seu origen en la benedicció de les llars jueves en ocasió de la Pasqua. En arribar a les cases de pagès, al capellà i als seus acompanyats se'ls oferia un àpat i un donatiu. Després que el capellà beneís la sal i l'aigua, se'n feia una barreja, com una pasta que es posava en un plat i amb una cullera es donava el volt de la casa llençant aquesta barreja als llindars de les portes, als estables i corts i a les cisternes. Els escolans repartien fulles de palma de les portades a la processó del dia de Rams i la gent en confeccionaven unes creus que clavaven a les portes i portalons de les cases perquè els deslliuressin de tot mal, sobretot dels temuts llamps. A la parròquia del Vilar, se seguia el següent itinerari: Diumenge de Rams, es sortia de la parròquia fins a can Gairin, seguint la via del Cremallera fins a ca l'Agut, l'Astarròs, el Pigat, el Gall, on solien oferir llonganissa i pa; a Viladoms, 'casilla' del Gall al Gall de Dalt, cal Guixa, l'antiga casa de 'La Bauma', carreró de l'Estació, can Badia i ja arribaven fosc a la parròquia. Dilluns Sant: Viladoms de Dalt, el Grau, on acostumaven a oferir rodanxes de taronja amanides amb sucre i vi bo, la Riereta, les Casetes i a dinar. A la tarda anaven al Vilar, des del Puig a ca l'Esquerrà i el Baix Vilar que aleshores només comprenia des de cal Tinet a cal Baumé i totes les cases del vessant fins a cal Teuler i can Xiviró. El Dimarts Sant: s'iniciava el salpàs al barri del Burés (que aleshores formava part de la parròquia del Vilar) i el barri del Borràs, i a la tarda es feia a la Bauma i les Galeries. Les famílies, agrupades de cinc en cinc o sis, feien 'una taula' que consistia en que cada veí havia de posar un plat de sal i un gerro d'aigua, clavada al piló de la sal i una candela i al costat un ou o deu cèntims d'aram que recollien els escolans i deixaven a canvi la fulla de palma. Tot el que es recollia es guardava fins el dissabte de Glòria, i el rector ho repartia entre els escolans. Els solien tocar una parell de dotzenes d'ous i dues pessetes o deu rals depenent de l'any. El dilluns de Pasqua, els capellans i els escolans de Castellbell, el Vilar, Rellinars i Vacarisses feien un dinar amb el que havien arreplegat al lloc conegut com collet dels Capellans. | 08053-268 | Castellbell i el Vilar | Costum cristià de beneir amb aigua i sal les cases durant el temps pasqual. Regulat per l'antic ritual romà, té com a origen la benedicció de les llars jueves en ocasió de la pasqua. Als Països Catalans, en les poblacions petites, sobretot pageses, el salpàs anava acompanyat de tot un costumari sobre els verals de masos, llocs on menjava el capellà i acompanyants, i donatius, normalment una o més dotzenes d'ous, segons la categoria de les cases. Era costum també de donar a menjar la sal sobrant al bestiar i l'aigua beneita a la mainada; hom creia que així restaven protegits contra malures o malalties. El sacerdot o els escolans repartien fulles de palma beneïdes, amb les quals la gent feia creus, que es clavaven a les portes i finestres com a signe de protecció, sobretot contra els llamps. A les poblacions hom cridava a una benedicció general, el dilluns sant, i amb la sal que portava la gent era feta l'aspersió pels portals de les cases. | 41.6418200,1.8613500 | 405172 | 4610635 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Tot i que a Castellbell i el Vilar s'ha deixat de practicar aquest ritual, encara es poden observar les conseqüències a les pedres de les llindes i brancals de portes. L'erosió és causada per la sal que contenia l'aigua beneïda amb la qual es beneïa la masia. | 94 | 63 | 4.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45366 | Fons del Museu Geològic del Seminari de Barcelona referent a Castellbell i el Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona-referent-a-castellbell-i-el-vilar | <p>ALMERA, JAUME (1896). 'Sobre la serie de mamíferos fósiles descubiertos en Cataluña.'. Mem. Real Acad. Ciencias y Artes. [Barcelona] 11, 3ª època, pp.251-257. ASSOCIACIÓ D'AMICS DEL MUSEU GEOLÒGIC DEL SEMINARI DE BARCELONA. 'El sireni de Montserrat. Síntesi històrica'. Scripta Musei Geologici Seminarii Barcinonensis. Series Poikilia-Miscellanea. Núm. III. BATALLER, J.R.. (1956). 'Cursillos y Conf.'. Inst. L. Mallada. [Madrid] 3 BIZZOTTO,B.(2005).'La struttura cranica di Prototherium intermedium (Mammalia: Sirenia) de l'Eocene Superiore Veneto. Nuovi Contributi alla sua anatomia e sistematica.'. Lavori - Soc. Ven. Sc. Nat.. [Venezia] 30 (31 gennaio 2005), pp.107-125. CALZADA, S; URQUIOLA, M. 'Catálogo de holotipos'. Trabajos del Museo Geológico del Seminario de Barcelona, 223, p.99. CRUSAFONT, M. i CASANOVAS, M.L.(1973). Fossilium catalogus. Stuttgart. (I; 121). DOMNING, D. P.. 'Bibliography and Index of the Sirenia and Desmostyla.'. Smithsonian Contributions to Paleobiology. 80, pp.1-116. ENRICH, Montserrat (1985). El sireni de Sant cristòfol ; El Brogit, 67 (novembre de 1985), pp. 1-3. PILLERI, G., BIOSCA MUNTS, J. & VIA BOADA, Ll. (1989). The Tertiary Sirenia of Catalonia. Ostermundigen (Berna, Suïssa): Brain Anatomy Institute, University of Berne, 1989. 1. p.98 pàgines, 44 figures, 40 llàmines i 2 llàmines colorejades. Revisió sistemàtica dels Sirènids Terciaris robats fins al moment a Catalunya. SANTAFÉ-LLOPIS,J. & VÍA-BOADA,L. (1985). 'Sirenios actuales y fosiles'; dins Mundo científico, 44 (febrer de 1985). VELA, J.A. (1982). 'Troballa d'un mamífer fòssil de l'eocè. Nota preliminar'; dins Butlletí de l'Institut Català de Minerologia i Gemologia. Barcelona (juliol de 1982). http://museugeologic.blogspot.com.es/2013/05/amics-del-museu-una-vitrina-per-al.html</p> | 42-39 mill | <p>El fons paleontològic referent a Castellbell i el Vilar dipositat en el Museu consta de diversos fòssils. Però el fòssil més important és el sireni de Sant Cristòfol o com li diuen ara el de Montserrat, que fou classificat com un holotipus, nou taxó, del gènere Prototherium rebent el nom de Prototherium montserratense (Pilleri et al. 1989). L'exemplar podia haver mesurat uns 2,5 metres de longitud i hauria viscut en un ambient de manglar al marge del fan-delta (ventall al·luvial que desemboca directament al mar) de la Calcina.</p> | 08053-269 | C. De la Diputació, 231 - 08007 Barcelona | <p>El Museu Geològic del Seminari de Barcelona es funda l'any 1874 sota la direcció del Dr. Jaume Almera i Comas (1845-1919), amb el nom de Museu d'Història Natural i de Geologia, degut a la gran aportació que rebia de fòssils. Estava ubicat a l'antic edifici del Seminari Conciliar, a la Rambla dels Estudis. No és fins l'any 1882 que la col·lecció es traslladarà a l'actual Museu. Els seus precedents però s'han de buscar en el Gabinet d'Història Natural que existia des de 1817 i que el Dr. Almera va transformar en laboratori i museu per als alumnes que cursaven la càtedra de Ciències Naturals. Mn. Almera contacta amb els estudiosos de l'època com Joaquim Landerer i Climent i Joan Vilanova i Piera i entra de ple en el món de la paleontologia. Col·labora estretament amb el malacòleg Artur Bofill i Poch, director del Museu Martorell i publiquen vàries monografies de mol·lusc fòssils, fins que l'any 1885 la Diputació Provincial de Barcelona els encarrega la confecció del mapa geològic de la província. Després de la mort del Dr. Almera, la plaça de director queda vacant fins que l'any 1926 Josep Ramon Bataller (1890-1962) entra a ocupar la plaça. A més a més de convertir-se en el primer catedràtic de Paleontologia de la Universitat de Barcelona, farà grans transformacions, resultat de les quals més de deu anys el museu viurà una època d'esplendor, amb nombroses publicacions científiques i transformant el museu en un lloc centre de referència per a investigadors de tot el món, malgrat la interrupció de la Guerra Civil, on el juliol de 1936 el Museu va ser devastat totalment a excepció de la Biblioteca del Dr. Almera. Les activitats reprenen l'any 1939 i es refà la col·lecció després de retrobar una minsa part de les peces desaparegudes. L'any 1962 després de la mort del Dr. Bataller, entra a ocupar la plaça de director, el Dr. Lluís Via i Boada (1910-1991), deixeble del Dr. Almera, continuant amb la tasca iniciada pels seus antecessors. Dedica anys de la seva vida a l'exploració de jaciments fossilífers, i concretament del Penedès, resseguint les formacions marines del cretaci i el miocè, fet que va originar el naixement del Museu Geològic Comarcal de Vilafranca del Penedès, com a secció del Museu de Vilafranca. Cal destacar el discurs de vuitanta quatre pàgines, publicat, juntament amb vuitanta pàgines més annexes de documentació vària sobre les activitats realitzades al museu, que el Dr. Via va escriure amb motiu de la celebració dels cent anys del Seminari, cien años de investigación científica, llegit en persona a la Sala d'Actes de la Delegació de Barcelona del CSIC, el 29 d'abril de 1975. L'any 1980 entra com a subdirector el pare escolapi Sebastià Calzada que serà nomenat director del museu el 1992, després de la mort del Dr. Via. La seva tasca es veurà recolzada pel nomenament d'un sots director, Mn. Francesc Nicolau. L'any 2009 el Seminari va rebre la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca científica i de divulgació El Museu compta amb una publicació anual, la revista Batalleria, en honor al Dr. Bataller, d'investigació i difusió científica, a més dels Sumaris de Batalleria. També tenen la Revista d'investigació paleontològica monogràfica, Scripta Musei Geologici Seminari Barcinonensis, i els sumaris; Pagurus, una revista de divulgació científica per a escolars i estudiants amb consulta en paper i per Internet en edició digital i finalment el Butlletí de l'Associació d'Amics de l'MGSB, trimestral on s'hi publiquen articles de divulgació i on es recullen les activitats de l'Associació.</p> | 41.6395200,1.8192200 | 401660 | 4610427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | Física | Paleògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-01-17 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El 23 de maig de 2013 es va presentar la restauració i instal·lació del sireni en la seva nova vitrina a la sala Cardenal carles del Museu, on s'exposen peces en permanència dedicada a les escoles. Presidí l'acte mossèn Josep M. Turull, rector del Seminari; mossèn Nicolau, subdirector del Museu; Antoni Riera, president dels 'Amics del Museu' i Raúl Brito, president de l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia (ICMGP). Després d'una breu oració per part de mossèn Nicolau, hi va haver un parlament a càrrec d' Antoni Riera, el qual va fer un recordatori de la història del sireni i un agraïment a totes les persones i institucions que possibilitaren la seva troballa, excavació, restauració i estudi de l'exemplar. Per a celebrar l'esdeveniment s'ha publicat un número de la revista Scripta dedicat exclusivament al sireni de Montserrat. Acte seguit es van lliurar d'unes plaques d'agraïment, en nom del Museu i dels Amics del Museu, al Sr. Isidre Gurrea, descobridor del sireni; al Sr. Evaristo Aguilar, el segon restaurador de l'exemplar; i a l'Institut Català de Mineralogia, Gemmologia i Paleontologia en record dels seus socis que van col·laborar en l'excavació. La placa la va recollir el seu president el Sr. Raúl Brito el qual va fer també un breu parlament d'agraïment. Després el director del Museu, Dr. Sebastián Calzada, va fer entrega del diploma d'Expert en Paleontologia al Sr. David Martinez. | 124 | 53 | 2.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 45367 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La clau de volta d'aquesta barraca va ser retirada pels caçadors ja fa anys, que d'aquesta manera podien fer foc, sense omplir la barraca de fum. Aquest fet sembla haver estat comú durant molts anys. Caldria recol·locar-la al seu lloc i sense arrencar-lo, tallar el pi blanc que es recolza a la corona exterior deixant el tronc com si es tractés d'un contrafort. | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de feixa al capdamunt del gorg de les Bagres, a la riera de Rellinars. S'hi accedeix pel camí de la Riereta, agafant el corriol, a mà esquerra que hi ha enfront del camí de bast que puja fins el Grau. La barraca està construïda aprofitant la roca mare recolzant-se en un mur natural de pedra, en un sector del municipi on afloren les argiles. És una barraca no massa gran, visualment d'aspecte robust pels rocs emprats en la seva construcció, sense desbastar (extrets de la mateixa beta on hi està adossada). Malgrat l'exterior és de planta circular, l'interior de l'habitacle mesura 1,70 de costat. Els rocs més grossos es troben situats a la base i als brancals que conformen la porta per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest. Té una doble llinda, plana, amb els brancals rectes. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,62 metres i interior de 0,49 metres. El gruix de murs oscil·la entre els 0,80 i els 0,90 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament, que malauradament no es troba al seu lloc d'origen, deixant entrar l'aigua de pluja i la llum del dia. Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior dels murs, però ha perdut el recobriment característic de terra lligada amb pedruscall. A l'interior, a mà esquerra hi ha un tinell i una espitllera orientada a l' oest. | 08053-270 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6411300,1.8751100 | 406317 | 4610544 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45367-foto-08053-270-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14142. Però les coordenades que donen a l'Observatori del Paisatge, no són correctes. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45368 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La caiguda de la llinda, segurament per fissura i posterior trencament, ha comportat un moviment estructural que està provocant el seu enfonsament. Sense les mesures de conservació necessàries, s'acabarà enfonsant. | Barraca de pedra seca ubicada en terres del Grau. S'hi accedeix baixant per un corriol que neix enfront del camí de bast que puja fins al mas i ressegueix la riera de Rellinars. Està situada a mà dreta, a tocar del camí, molt a prop de l'abocador de terres de la carretera E-9 C-16, envoltada de brolla de romaní i pi blanc. És de planta circular, amb un diàmetre interior de 2,5 metres i adossada al marge natural que presenta el terreny. Els rocs més grossos es troben situats a la base i als brancals que conformen la porta per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-oest. Tenia una doble llinda, plana, amb els brancals rectes. Malauradament l'exterior ha cedit , provocant el despreniment d'una part del brancal esquerra i la part de la coberta més immediata a la porta d'accés. Mesura 1,00 metre d'alçada per una amplada màxima exterior de 0,70 metres i interior de 0,45 metres. El gruix de murs oscil·la entre els 0,55 i 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament, Conserva una bona part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua de pluja cap a l'interior dels murs, i la terra lligada amb pedruscall. A l'interior, a mà esquerra hi ha un tinell doble, superposat i una espitllera orientada al sud. | 08053-271 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6413200,1.8738900 | 406216 | 4610566 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45368-foto-08053-271-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14143. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45369 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca està situada en un indret de gran valor paisatgístic. Cal desbrossar el seu entorn de la vegetació que l'acabarà engolint i recol·locar la clau de volta reforçant-la amb terra i pedruscall. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en el vessant orientat al sud del turó del Grau. Des de la barraca es pot veure el mas a sobre mateix. Per accedir-hi cal pujar pel camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres, un cop passat el camí de bast del Grau. Està construïda parcialment damunt de la roca, actualment envoltada de vegetació arbustiva i brolla de romaní. Es tracta d'una construcció d'aspecte robust, no massa alta. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. La pedra emprada en la construcció és de mida petita a la part superior i més gran, a la part inferior, falcada amb pedruscall per donar l'estabilitat necessària. L'entrada és monumental, amb els brancals i la llinda molt més ben treballats i lleugerament escairats. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda Els brancals estan lleugerament inclinats. Mesura 1,25 metres d'alçada per 0,65 metres d'amplada màxima. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre els 0,65i els 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades però presenta la clau de volta desplaçada, convertint el tancament en un punt feble que, sense reparació, s'anirà engrandint fins a provocar el seu enfonsament. Conserva bona part del voladís i restes de terra del recobriment característic amb pedruscall i alguns sèdums que retenen la terra. A l'interior, al mur enfront del portal es conserva un tinell construït arran de terra. No té espitlleres. | 08053-272 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6420200,1.8740000 | 406226 | 4610644 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45369-foto-08053-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45369-foto-08053-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45369-foto-08053-272-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14144. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45370 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Enderrocada en la seva pràctica totalitat. | Restes d'una barraca de planta circular ubicada al nord-est del municipi, en el vessant orientat al sud-oest del turó del Grau, per sota mateix del mas. Per accedir-hi cal vorejar el turó pel camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres, un cop passat el camí de bast del Grau. Segurament el rebaix i eixamplament del camí van provocar el seu enderroc. Al darrera mateix hi neix un pi blanc de tres branques. La porta estava orientada al sud-oest. | 08053-273 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6431100,1.8730800 | 406151 | 4610766 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45370-foto-08053-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45370-foto-08053-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45370-foto-08053-273-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14145. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45371 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Cal preservar aquests elements arquitectònics que s'harmonitzen totalment amb el paisatge i vetllar que la vegetació no malmeti els murs. | Barraca enrasada en un mur de pedra seca ubicat a les feixes del Grau que es localitzen a mà esquerra del camí que mena del Grauet al Lledó, abans d'arribar al Grau. Es tracta d'un mur orientat a migdia, d'un centenar de metres aproximadament, que ressegueix l'orografia del terreny. Té una alçària màxima de 3,00 metres. Actualment els terrenys ja no es conreen, però en resten els troncs vells dels ametllers que antigament ocupaven aquestes terres. El marge de pedra on es troba la barraca està executat amb carreus de diferents mides, molt ben col·locats i calçats amb pedruscall per tal d'impedir-ne el moviment i amb una lleugera inclinació vers l'interior per dificultar l'esllavissament de les pedres a causa del seu propi pes. En certa mesura harmonitza perfectament amb el paisatge, actuant com a amalgama de l'arquitectura de pedra seca. Allí on el marge és més alt, s'hi ha construït la barraca amb unes escales volades al costat dret que permeten accedir a la terrassa superior. La planta és relativament quadrada, mesurant 1,90 per 1,80 metres de costat. La porta està orientada al sud-est. Té una doble llinda i una lleixa per l'interior. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,60 metres d'amplada. Els brancals són massissos i ben escairats, de 0,60 metres de gruix, donant una sensació de solidesa. Entrant a mà dreta hi ha un tinell i alguns rocs més o menys planers permeten ser emprats com a seient. La volta de tancament és per superposició de filades, molt ben executada i en un estat de conservació molt bo. A la dreta de la porta hi ha una escala volada amb sis graons. Estan fets amb pedres allargassades encastades adientment, en el sentit oposat del mur i reforçades amb un contrapès col·locat a l'interior durant el rebliment. Si no tenen cap fissura ni cap punt feble, permeten accedir d'una terrassa a l'altra sense cap mena de dificultat. Al seu interior hi ha les inicials gravades de dues persones que haurien visitat la barraca en els deu darrers anys: 'JMB' i al dessota 'JCG'. | 08053-274 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6438900,1.8692300 | 405831 | 4610856 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45371-foto-08053-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45371-foto-08053-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45371-foto-08053-274-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14146. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45372 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria restaurar la coberta ja que la barraca forma part d'un sector del municipi on els elements arquitectònics s'harmonitzen totalment amb el paisatge i fan d'aquest espai únic, amb el meandre del riu Llobregat per sota mateix i la muntanya de Montserrat al fons. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grau, un cop deixat enrere el mas abandonat del Grauet, després d'un revolt, a mà esquerra del camí. Al davant hi ha unes feixes allargassades, seguint l'orografia del terreny on encara es poden veure arrenglerats els ametllers de la propietat. La barraca està situada a mitja alçada, en un turonet de 321 metres d'alçada. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el queixal retallat de la roca sorrenca. És de planta quadrangular, de 2,20 metres de costat (mides preses a l'interior), mentre que el perímetre exterior mesura 3,10 per 3,00 metres respectivament. Els blocs de pedra són grossos, sobretot els de la façana principal, amb els escaires i els brancals més ben treballats. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud, amb una llinda doble, monumental força irregular per la part superior i més planera per la inferior. Mesura 1,05 metres d'alçària per 0,55 d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 55 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està aparentment molt ben executada, però ha perdut la volta de tancament que està enfonsada a l'interior de l'habitacle. A l'interior es poden observar les pedres cantoneres, perfectament simètriques i de grans dimensions degut a que la volta empeny cap els cantons i cap avall. Per desgràcia manca tancament fa perillar de manera inquietant la seva preservació. El voladís o ràfec es conserva gairebé intacte. No té espitlleres. Al seu interior destaca un banc de pedra realitzat amb les pedres de fonamentació del mur oest i un segon banc que ocupa tota la llargària del mur orientat al nord retallat a la roca. Conserva dos tinells simples executats arran de terra. | 08053-275 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6441000,1.8698800 | 405886 | 4610879 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45372-foto-08053-275-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14147. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45373 | Barraca del Grauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grauet | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la mateixa vegetació no l'acabi ensorrant i reforçar la corona exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grauet, un cop passada la casa, en uns antics bancals, a mà esquerra del camí que mena des del mas abandonat del Grauet fins al mas Grau. Hi ha un corriolet del pas d'una persona que surt del marge del camí i per on es pot avançar decantant la brolla creixent de romaní. En aquest indret ben assolellat a més de la brolla s'hi està expandint un bosc de pi blanc, que en competició amb càdecs i cirerer d'arboç, dificulten la localització de la construcció de pedra. És de planta circular, de 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una única llinda plana i els muntants massissos. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,60 m. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per superposició de filades. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, però no el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja ni la terra o argila premsada característica. A l'interior, a mà dreta de l'entrada, hi ha un tinell arran de terra i al seu costat s'hi ha col·locat una taula i un banc de pedra. El despreniment d'un o varis rocs de la corona ha deixat una finestra per on entra la claror. Té dues espitlleres orientades al sud-oest i a l'oest respectivament. | 08053-276 | El Grauet | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6449300,1.8671300 | 405658 | 4610974 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45373-foto-08053-276-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14148. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45374 | Barraca del Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roig | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat ser una barraca excepcional, li falta la llosa de tancament i desbrossar la vegetació de l'entorn per tal de no malmetre-la. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grauet, un cop passada la casa, a mà dreta del camí que mena des del mas abandonat del Grauet fins al mas Grau. Per sota de la barraca transcorre l'autopista C-16 , en el punt quilomètric 41. Malgrat es troba a tocar del camí, passa totalment desapercebuda degut a que queda per sota del nivell de rodament. Està situada en una petita pedrera, i la talla i disposició perfecte dels carreus emprats fa suposar que hauria estat construïda per picapedrers. Es tracta d'una construcció aïllada, construïda en el queixal deixat pel retall de la roca. És de planta quadrangular, de 2,70 per 2,60 metres respectivament (mides preses a l'interior), mentre que el perímetre exterior mesura 3,60 per 3,50 metres. Els blocs de pedra són molt regulars, ben retallats i escairats, amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud, amb una llinda doble i plana, amb una lleixa interior i els brancals rectes; també disposa de marxapeus, que impedeix l'entrada de terra i aigua d'escorrentia a l'interior. L'amplada és de 0,75 metres per 1,45 metres d'alçària. Els murs tenen un gruix de 50 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està molt ben executada, amb les pedres de tancament disposades regularment i totes elles respectant unes mides molt concretes. A l'interior es poden observar les pedres cantoneres, perfectament simètriques i de grans dimensions degut a que la volta empeny cap els cantons i cap avall. Per desgràcia manca la llosa de tancament del caramull que fa perillar de manera inquietant la seva preservació. El voladís o ràfec es conserva gairebé intacte, mentre que la coberta de terra ha desaparegut totalment per la manca de manteniment. Conserva una espitllera orientada al nord, dos tinells simples i un de doble a més de pica o menjadora quadrada, entrant a mà dreta (actualment és plena de terra) i varies pedres molt ben retallades que serveixen de banc a l'interior. | 08053-277 | El Grauet | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451500,1.8653500 | 405510 | 4611001 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45374-foto-08053-277-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14149. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45375 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-5 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | És una barraca molt ben construïda integrada totalment en el paisatge, que a més és d'una gran bellesa. Sense recol·locar la llosa al seu lloc la barraca corre el perill d'enfonsar-se amb el pas del temps. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en terres del mas Grau. Es tracta d'una construcció aïllada, al bell mig d'una antiga feixa cultivada d'ametllers. Des de la porta, orientada al sud es pot veure el mas Grau. Està molt ben executada, però envoltada de mata i herbassar. La seva planta és circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta té una doble llinda plana amb lleixa superior que serveix alhora d'arc de descàrrega de la volta i els muntants ben escairats. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres i mínima a la part superior de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta és troncocònica, construïda amb la tècnica de la falsa volta amb la clau de volta ben visible. L'exterior de la coberta conserva el recobriment de terra característic i el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Malauradament una de les lloses del caramull ha fet un lleuger moviment deixant una obertura per on entra la claror i l'aigua de pluja. A l'interior, a mà dreta hi ha un tinell. Té dues espitlleres orientades al nord-oest i a l'oest respectivament molt ben executats. Al dessota de la primera de les lloses planes de la porta hi ha uns grafits fets amb llapis o carbonet, impossibles de llegir degut a una capa de calcari que s'ha dipositat al damunt. | 08053-278 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6470600,1.8774700 | 406522 | 4611199 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45375-foto-08053-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45375-foto-08053-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45375-foto-08053-278-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14253. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45376 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-6 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca necessita una restauració de la corona exterior per evitar el seu enderroc i un desbrossament. La coberta es troba en bon estat. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en terres del mas Grau. Cal deixar la pista que mena del mas Grau al Lledó per entrar per un camí que comunicava amb una antiga pedrera. Aquesta es troba a tocar del camí, adossada al marge, en un camp d'ametllers. La porta, està orientada al sud. La seva planta és circular, de 2,20 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta té una doble llinda plana i una lleixa al damunt amb una llosa en forma d'arc que sustenta la pressió de la volta. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres i mínima de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,70 metres. La coberta és troncocònica, construïda amb la tècnica de la falsa volta amb la clau de volta ben visible. L'exterior de la coberta conserva el recobriment de terra característic i el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Malauradament una petita part de la corona exterior ha cedit, fent perillar l'estabilitat de la barraca. Té una espitllera orientada al nord est. | 08053-279 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6473800,1.8786800 | 406623 | 4611234 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45376-foto-08053-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45376-foto-08053-279-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45376-foto-08053-279-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14254. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45377 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-7 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La vegetació de l'entorn facilita que es malmetin la barraca i n'impedeixin el seu accés. | Barraca aïllada, ubicada a mà esquerra del camí de la Serra, en terres del Grau, abans d'arribar a una cruïlla de camins. A mà dreta hi ha el torrent de les Pasteres que fa de divisòria amb el municipi veí de Rellinars. Està envoltada de càdec i pi blanc. La planta és circular, de 2,70 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. A l'interior de la barraca, la pedra, tot i que irregular, està ben desbastada. Té una porta orientada al sud amb una triple llinda plana (la central molt més estreta) i els brancals rectes, amb carreus de pedra ben desbastada i escairada. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix de 0,80 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i el recobriment exterior característic de terra i pedruscall, amb sèdums al damunt que reté la terra i impedeix l'erosió pels diferents factors climàtics. A l'interior, hi ha tres tinells; un de doble, superposat i un tercer a l'esquerra, arran de terra. També té una espitllera orientada a l'est des d'on es veu part de la carena del Cellers. | 08053-346 | Camí de la Serra | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6501700,1.8855000 | 407195 | 4611536 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45377-foto-08053-346-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45377-foto-08053-346-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45377-foto-08053-346-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45378 | Barraca de Comauba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-comauba-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca presenta un enfonsament gairebé total de la coberta i dos enderrocs a nivell de la corona, un per la part de ponent i l'altre per la de migdia. | Barraca de pedra seca aïllada, ubicada a l'extrem sud est de la Carena de Comauba, al damunt d'un turó de 381 metres d'alçada. Per la banda de ponent hi ha el camí que mena al Lledó i al Raval del Clot i per la banda de migdia, el camí que mena a la Serra, en terme de Rellinars. Està parcialment enderrocada. Degut a la vegetació arbustiva (Lentiscus pistacia) ha caigut una part de la corona de ponent i la coberta s'ha enfonsat. Només en queda l'arrencada de la volta situada damunt de la llinda plana (doble), que encara es conserva i del costat dret de la barraca. El seu diàmetre interior és de 2,15 metres, mentre que la porta d'accés mesura 1,25 metres d'alçada per 0, 65 metres d'amplada màxima i 0,50 metres de mínima. Els gruixos dels murs oscil·len entre 0,60 i 0,70 metres. A l'interior encara visibles, es conserven les restes d'un fumeral, un doble tinell que arrenca des del terra i dues espitlleres que estaven orientades cap al sud-est i cap al nord-oest respectivament. | 08053-347 | Carena de Comauba | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6570400,1.8871300 | 407341 | 4612297 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45378-foto-08053-347-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45379 | Barraca del camí de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-serra | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Coberta parcialment enfonsada | Barraca de pedra seca situada a l'extrem nord-oriental del municipi de Castellbell i El Vilar, en el vessant septentrional del torrent de les Pasteres, a mà dreta, per sota el marge del camí que va a la Serra. S'hi accedeix baixant directament per un costat del marge, entremig de la brolla de romaní. És de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Està adossada al marge de terra. La pedra emprada per a la seva construcció és de mida irregular, sense desbastar i falcada amb pedruscall. La porta d'entrada té una sola llinda, plana. Els muntants són verticals. Amb la boca més ample que l'interior per arrecerar-se del vent. Mesura 1,15 metres d'alçada per 0,70 metres d'amplada. El gruix dels murs és de 0,60 metres. La coberta està realitzada per superposició de filades concèntriques, però en manca la part central, per on creix un arbre. A l'interior es conserven dos tinells, un a mà esquerra, sobreelevat i el segon construït arran de terra. No té cap espitllera. | 08053-348 | Camí de la Serra | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6536800,1.8904300 | 407611 | 4611920 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45379-foto-08053-348-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45380 | La Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foranca | <p>http://territori.scot.cat/cat http://mediambient.gencat.cat/ca/05_ambits_dactuacio/patrimoni_natural/senp_catalunya/el_sistema/xarxa_natura_2000/</p> | <p>La Foranca és un espai feréstec i gairebé inhòspit situat a la part superior del curs del torrent de les Pasteres (que pertany a la conca del Llobregat), al nord-est del municipi de Castellbell i el Vilar. Aquest torrent, neix a la Serra del Ginebral, on separa els municipis de Sant Vicenç de Catellet i de Rellinars. Es nodreix de les aigües procedents de les diferents torrenteres de la carena de Comauba, (com el torrent de la Serra que desaigua al de les Pasteres per la seva llera dreta) i de la carena del Cellers (amb el torrent de cal Puigsoler que va a trobar el de les Pasteres pel seu vessant esquerra). D'aquí transcorre per un paisatge abrupte fins a desaiguar a la riera de Rellinars, en el seu pas pel raval de les Comes. El relleu és de tipus conglomeràtic, amb importants cingleres coronades per zones planeres on no fa massa anys eren encara cultivades de vinya. Avui, els boscos de pi blanc i les brolles de romaní i mata han envaït aquest espai i dissimulen també algunes tarteres, originades per l'extracció històrica de pedra. La composició dels còdols és variada, amb predomini de roca calcària. També predominen les argiles que donen relleus més suaus. El torrent de les Pasteres, solca aquest espai, i les aigües llisquen per la solera de roca, trencada de tant en tant per gorgs de profunditat diversa, força encaixats i coberts per una vegetació exuberant. La Foranca és una referència omnipresent per als habitats de Castellbell i el Vilar, que l'han assumit com a tret distintiu del municipi, per la seva bellesa i per la diversitat faunística que s'hi desenvolupa i s'hi refugia. Alguns dels cingles es poden recórrer per sobre, seguint un estret corriol, o bé, per sota les parets, sobretot allí on l'erosió ha deixat les seves empremtes des de fa milers d'anys, i fins i tot pel mig del riu, quan aquest no baixa o porta poca aigua, deixant entreveure els clots i les formes capritxoses de la roca mare, moltes vegades amb el fons arrodonit. El clima d'aquest espai o àmbit muntanyenc és mediterrani, amb temperatures mitjanes als voltants o per sota dels 15ºC i precipitacions entre els 600 i els 800 mm. Es concentren sobretot a la tardor i a la primavera, per bé que a l'estiu es poden formar tempestes degut a l'ascens brusc de masses d'aire marítim en contacte amb els relleus més encinglerats. Una de les històriques és la de l'any 1962 que va afectar moltes cases i s'emportà la resclosa del molí de les Comes. Predominen les pinedes de pi blanc (Pinus halepensis), que en els fondals i en les zones menys alterades per l'activitat humana de sòl profund domina l'alzina (Quercetum ilicis), que pot estar enriquit amb el boix (Buxus sempervirens) i roures (Quecus pubescens). En les fondalades i llocs més ombrívols d'aquest espai hi ha llorer (Laurus nobilis), boix (Buxus sempervirens), alguna avellaneda, pollancre i altres espècies típiques del bosc de ribera o riera. Les brolles i els matolls són bàsicament de romaní i mata (Lentiscus pistacia). En alguns indrets es troba ben representat el roldor. La fauna hi és rica i variada, amb abundància de senglar (Sus scropha), conill (Oryctolagus cuniculus), guineu (Vulpes vulpes), gat mesquer (Genetta geneta), esquirol (Sciurus vulgaris), o cabirol (Capreolus capreolus) i un seguit d'ocells rapinyaries, a més de, diferents espècies d'amfibis i rèptils com l'escuçó ibèric (Vipera lastati) Aquesta unitat paisatgística de caire eminentment forestal esdevé un indret d'alt valor paisatgístic, destacant les abundants construccions de pedra seca, forns de calç o d'obra i alguna font com la que rep el nom de la Foranca, concorreguda pels excursionistes, esdevenint un escenari privilegiat per gaudir d'una espai mitjançant itineraris controlats.</p> | 08053-349 | La Coma | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000. Aquesta aprovació implicava la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC), però també recollia les ZEPA designades i els LIC aprovats amb anterioritat. Posteriorment, la xarxa Natura 2000 ha estat modificada pels acords de Govern 115/2009, 138/2009 , 150/2009, 166/2013, 176/2013 i 150/2014. Tanmateix, cal tenir present que el corredor natural del meandre de Castellbell connecta els parcs naturals de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt i l'Obac justament pel sector de la Foranca i del Raval del Clot, amb la Serra de Comauba i la Carena de l'Obaga Fosca, que caldria declarar-ho com a zona PEIN.</p> | 41.6456100,1.8834300 | 407016 | 4611032 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45380-foto-08053-349-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 1785 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45381 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XX | Aquesta barraca hauria estat objecte del desmuntatge de la coberta per part de caçadors, segons ens manifesta el senyor Marcel·lí Puigdellívol. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà dreta del corriol que travessant el camí de la Riereta, s'enfila cap al torrent de les Pasteres, resseguint la seva llera dreta fins al límit del terme de Castellbell i el Vilar, fins a la Foranca. Està construïda al damunt de la solera rocallosa del cingle, a mà dreta del corriol mateix, dissimulada entre la vegetació i el marge. És de planta circular, de dos metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una doble llinda plana, de les quals la primera ha caigut al davant mateix i la que queda dempeus està esquerdada per la meitat. Els brancals són rectes. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,57 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb llosa de tancament. Ha perdut el voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment de terra i pedruscall. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat i dos d'aïllats. Un d'ells aprofita la forma capritxosa de la pedra que forma una volta. | 08053-350 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6463300,1.8825400 | 406943 | 4611113 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45381-foto-08053-350-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45382 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Sense restauració, aquest element patrimonial quedarà per sempre més en l'oblit. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. Al final del camí, cal baixar al torrent de les Pasteres i pujar per una torrentera que neix a la carena del Grau travessant un corriol, per un bosc espès de pi blanc, mata i brolla de romaní. La barraca està situada a mà dreta, en una feixa abandonada, no massa ample. Està construïda en un cap de feixa, parcialment adossada al marge. Malgrat s'aguanta dempeus, la corona exterior orientada al nord-oest i part de la coberta d'aquest costat s'ha començat a enfonsar, deixant entrar la llum a l'interior. És de planta circular, de 2,30 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana. Els brancals són rectes. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,70 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. Conserva una part del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i gairebé ja ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall que aïllen la coberta. A l'interior, hi ha un doble tinell superposat (el primer arran de terra) | 08053-351 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6478900,1.8850900 | 407158 | 4611283 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45382-foto-08053-351-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45383 | Barraca de la Foranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-foranca-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Entorn i estructura deteriorada. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, resseguint el camí que va des de cal Miquel en direcció a la Foranca, pel seu vessant esquerre, en els límits del terme de Castellbell i el Vilar. La barraca està situada per sota mateix del marge, amb l'eix paral·lel al mur de pedra, molt amagada per la vegetació. És de planta mixta, d'1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són irregulars, falcats amb pedruscall per donar estabilitat a la construcció. Té una porta orientada al sud-oest, amb una sola llinda, plana (es tracta d'una llosa plana de dimensions considerables). Els brancals són rectes. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,55 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva parcialment i ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall de l'exterior. Destaca una finestra quadrangular oberta al fons de la barraca i orientada al nord-est. | 08053-352 | La Foranca | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451600,1.8846000 | 407113 | 4610981 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45383-foto-08053-352-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Aquesta barraca no està inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45384 | Barraca del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca en si és ferma, però caldria refer la coberta per protegir-la d'un esfondrament inevitable amb el pas del temps. | Barraca de pedra seca ubicada en el sector de Cellers, a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Està adossada al marge d'una feixa erma, (després de l'últim incendi ha deixat pas al creixement d'una brolla espessa de romaní amb pi blanc) a mà dreta, a una dotzena de metres, per sobre del camí. La volta s'ha enfonsat i l'enderroc ha quedat a l'interior de la construcció. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció de la corona exterior són grans, força irregulars, poc o gens desbastats, falcats amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els rocs emprats en la construcció dels brancals o muntants i la llinda exterior. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda, plana, sense desbastar. Els muntants conserven una certa verticalitat. Mesura un metre d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres i una mínima de 0,45 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades sense la clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva gairebé sencer, ben fet, amb lloses planeres i també el recobriment parcial de terra i pedruscall. Al seu interior destaca un doble tinell superposat entrant a mà dreta, i una lleixa interior aprofitant l'arc de descàrrega interior. Té una espitllera ben quadrada, orientada a l'est. | 08053-353 | El Cellers | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6453500,1.8896900 | 407537 | 4610996 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45384-foto-08053-353-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3343. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45385 | Barraca del Cellers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cellers-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada en el sector de Cellers, a mà dreta del camí de Cellers a les Comes. Per accedir-hi cal entrar des de la carretera B-122 en terme de Rellinars a la propietat del mas Cellers. Una part d'aquest vessant, orientat a migdia, pertany al terme de Castellbell i el Vilar. Per accedir-hi des del camí, cal arribar fins un revolt d'on neix un corriol que hi mena directament. Està ubicada al capdamunt d'una solera de pedra, i envoltada per brolla de romaní i herbassar. És de planta circular, d'1,70 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció no són massa grans, força irregulars, poc o gens desbastats, i falcats amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els emprats en la construcció dels brancals i la llinda exterior, sobre tot el muntant dret i la llinda. La porta està orientada al nord-oest, amb una doble llinda, plana, desbastada. Els muntants són verticals. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix de 0,50 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. A l'exterior, el voladís es conserva gairebé sencer, ben fet, amb lloses planeres i també el recobriment parcial de terra i pedruscall. Té dues espitlleres, orientades al sud i a l'oest respectivament. | 08053-354 | El Cellers | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6459200,1.8895100 | 407523 | 4611060 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45385-foto-08053-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45385-foto-08053-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45385-foto-08053-354-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3342. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45386 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-8 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Els murs són un pèl prims i molts dels rocs estan desprenent-se del seu suport. Sense mesures preventives, cal tenir present que el seu ensorrament serà inevitable. Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la mateixa vegetació no l'acabi ensorrant i reforçar la corona exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grau, un cop passada la casa, en uns antics bancals, a mà esquerra del camí que mena des del mas abandonat del Grauet fins al mas Grau. Hi ha un corriol del pas d'una persona que surt del marge del camí i per on es pot avançar decantant la brolla creixent de romaní. En aquest indret ben assolellat a més de la brolla s'hi està expandint un bosc de pi blanc, que en competició amb càdecs i cirerer d'arboç, dificulten la localització de la construcció de pedra. És de planta circular, de 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una única llinda plana i els muntants massissos. Mesura 1,00 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,45 metres. La coberta és de volta per superposició de filades. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, però no el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja ni la terra o argila premsada característica. A l'interior, a mà dreta de l'entrada, hi ha un tinell arran de terra i al seu costat s'hi ha col·locat una taula i un banc de pedra. El despreniment d'un o varis rocs de la corona ha deixat una finestra per on entra la claror. Té dues espitlleres orientades al sud-oest i a l'oest respectivament. | 08053-280 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6479500,1.8772000 | 406501 | 4611299 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45386-foto-08053-280-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45386-foto-08053-280-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45386-foto-08053-280-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14255. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45387 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-9 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La presència de verdet a l'interior de la barraca indica que l'aigua de pluja i la humitat ambiental es filtra cap a l'interior. Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la vegetació no la malmeti i recol·locar les lloses de la part posterior. Seria aconsellable recobrir la coberta amb terra per impermeabilitzar-la correctament. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es localitza a mà dreta, damunt d'un marge, a mitja alçada, en unes terrasses força planeres que antigament havien estat plantades de vinya. La construcció està recolzada en el pendent natural del terreny. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior, fonamentada en la roca mare. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana i els muntants ben desbastats. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,65 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta. A l'exterior conserva la filera de lloses planes del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja a excepció de la part posterior on degut al creixement de la vegetació, concretament d'una mata, ha provocat el moviment del pedregam tant de la corona exterior com de la coberta. No té cap espitllera però destaca al seu interior un doble tinell, superposat des d'arran de terra. El mateix muret de pedra que aguanta el marge i es recolza en la barraca fa de banc per seure. | 08053-281 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6486100,1.8784100 | 406603 | 4611371 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45387-foto-08053-281-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14256. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45388 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-10 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Aquestes terrasses van patir un incendi ara fa aproximadament una quinzena d'anys. Els pins que havien crescut degut a l'abandonament de la vinya van desaparèixer. Actualment creix una brolla de romaní amb presència de mata que malmet murs i barraques amb les arrels i brancades. Sense mesures preventives, cal tenir present que el seu ensorrament serà inevitable. Caldria desbrossar l'entorn immediat per tal que la mateixa vegetació no l'acabi ensorrant i restaurar la volta. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es troba a mà esquerra, a tocar del camí, damunt del marge, a l'extrem nord-est d'unes terrasses força planeres que antigament eren plantades de vinya. La construcció està recolzada en el pendent natural del terreny. És de planta circular, de 2,10 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i els muntants ben escairats. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta està construïda amb la tècnica de la falsa volta. Malauradament el nucli central s'ha enfonsat a l'interior de la barraca. També ha perdut la filera de lloses planes del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Té tres espitlleres orientades al nord-oest, al nord i a l'est respectivament. | 08053-282 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6488700,1.8764400 | 406439 | 4611402 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45388-foto-08053-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45388-foto-08053-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45388-foto-08053-282-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14257. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45389 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-11 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'entorn immediat farcit de vegetació l'acabarà ensorrant i caldria reforçar la corona exterior de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es troba a mà esquerra, a pocs metres del camí, damunt d'un marge, en unes terrasses força planeres actualment ermes. La construcció és de planta circular, de 2,00 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud-est, amb una doble llinda plana i els muntants massissos (la llinda exterior té la forma d'un arc de descàrrega, mentre que la interior és totalment plana). Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres a l'interior i 0,83 metres a l'exterior. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per superposició de filades. L'exterior de la coberta conserva gran part del pedruscall, i parcialment la terra premsada característica que la impermeabilitza. També ha perdut algunes de les lloses planes del voladís, indispensable per protegir-la de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Té dues espitlleres orientades al nord-oest i a l'est respectivament. | 08053-283 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6475800,1.8756300 | 406370 | 4611259 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45389-foto-08053-283-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14258.Aquestes terrasses van patir un incendi ara fa aproximadament una quinzena d'anys. Els pins que havien crescut degut a l'abandonament de la vinya van desaparèixer. Actualment creix una brolla de romaní amb presència de mata que malmet murs i barraques amb les arrels i brancades. En el cas de la barraca, un pi va desplomar-se al costat mateix. El desarrelament va comportar un moviment de la fonamentació de la barraca, que presenta una esquerda per la part posterior. Sense mesures preventives, cal tenir present que el seu ensorrament serà inevitable. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45390 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-12 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Degut a un pi immens que al caure va taponar l'entrada, no s'ha pogut accedir al seu interior. Caldria restaurar la coberta ja que la barraca forma part d'un sector del municipi on els elements arquitectònics s'harmonitzen totalment amb el paisatge i fan d'aquest espai únic, amb el meandre del riu Llobregat per sota mateix i la muntanya de Montserrat al fons. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del mas Grau. Un cop passada la casa, s'arriba a la cruïlla del forn de calç. Cal continuar a mà esquerra, pel camí de la Serra del Clot que mena al Lledó i al raval del Clot. La barraca es troba a mà esquerra del camí, al capdamunt d'unes terrasses força planeres actualment ermes que antigament foren conreades de vinya. Limiten pel nord amb el bosc de can Padró i la pedrera del Bosc. La barraca està situada gairebé en el punt més alt del turó de 327 metres d'alçada. Es tracta d'una construcció integrada en el marge, de planta quadrangular, de 3,10 metres de costat (mides preses a l'exterior). Els blocs de pedra són grossos, sobretot els de la façana principal, amb les pedres cantoneres i els brancals més ben treballats. La pedra està calçada amb pedruscall, en forma de falques introduïdes a cops de mall o maceta per evitar un possible moviment estructural. La porta està orientada al sud, amb una llinda simple, plana i una lleixa tancada cap a l'interior. Mesura 1,10 metres d'alçària per 0,55 d'amplada. Els murs tenen un gruix mínim de 55 centímetres. La coberta, feta amb volta per aproximació de filades, està aparentment molt ben executada, però ha perdut la volta de tancament que està enfonsada a l'interior de l'habitacle. La causa de l'ensorrament ha estat provocada per la caiguda d'un pi mort degut a un incendi que aquesta zona va patir ara fa una quinzena d'anys. Per la façana orientada a l'est, el muret de pedra fa funció de banc. Per desgràcia manca la volta de tancament i això fa perillar de manera inquietant la seva preservació. El voladís o ràfec comença a desprendre's del seu suport i la terra compactada de la coberta gairebé és ja imperceptible. No té espitlleres. | 08053-284 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6480100,1.8748700 | 406307 | 4611308 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45390-foto-08053-284-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45390-foto-08053-284-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45390-foto-08053-284-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14259.La tercera fotografia és obra de Marcel·lí Puigdellívol que l'ha cedit per poder veure els paraments de la barraca sense la vegetació que els cobreix ara. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45391 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-13 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Hi ha un arbre caigut damunt de la coberta. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, en terres del Grau, per sota d'un turó de 321 metres d'alçada, en el vessant de migdia. Per sota transita el camí de la Riereta. Aquesta zona ha patit diversos incendis en pocs anys, i encara es poden veure els troncs dels pins més grossos que queden dempeus, amb una brolla incipient de romaní, mata i argelaga. S'hi accedeix pujant pel dret a través d'un corriol que han obert les motocicletes tot terreny que els permet passar d'aquest camí al de la Serra del Clot. La barraca està construïda en un cap de feixa i excavada al marge. És de planta quadrada, de 2,40 metres de costat (mides preses a l'exterior) i 1,5 de costat (mides preses a l'interior). La pedra està força ben treballada i desbastada. Té una porta orientada al sud-oest, amb una doble llinda plana superposada per repartir i equilibrar el pes de la volta. Els brancals són rectes, molt ben executats. L'alçada de la porta és d'1,26 metres per 0,50 metres d'amplada. La coberta és de volta per aproximació de filades amb caramull quadrangular per a la sortida de fums en perfecte estat de conservació. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment característic de terra i pedruscall. Sorprèn que al damunt hi va caure un pi de grans dimensions cremat que va deixar la coberta i el caramull intacte. A l'interior, entrant a mà esquerra hi ha un tinell, arran de terra i dues espitlleres orientades al sud-est i al nord-oest respectivament. Per sota mateix de la barraca arran mateix del corriol, a mà dreta, s'han detectat dues estructures quadrangulars emprades com a cisternes de recollida d'aigües d'escorrentia. | 08053-285 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6455600,1.8762500 | 406418 | 4611034 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45391-foto-08053-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45391-foto-08053-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45391-foto-08053-285-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14195. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45392 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-14 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'enderroc de la coberta i part del mur cap a l'interior no permet observar si té algun element destacable. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres fins a trobar el camí de bast del Grau. Està construïda al capdamunt d'unes feixes estretes del vessant dret del torrent del Grau, que desaigua a la Riera de Rellinars, per sota mateix d'un revolt que fa en aquest indret el camí. S'hi accedeix baixant pel marge i travessant la solera de pedra. Malauradament, la mateixa vegetació l'ha parcialment enfonsat degut a les arrels i la pressió que exerceixen les branques al damunt. És de planta circular, d'1,65 metres de diàmetre interior. La corona conservada és la que es troba adossada al mur de terra per sota del camí. De la porta queden dempeus els brancals i la llinda, doble i plana amb l'arrencada de la volta, construïda per aproximació de filades. L'alçada de la porta mesura 1,35 metres per una amplada màxima de 0,55 metres i mínima, a l'interior de 0,44. El gruix dels murs és de 0,60 metres. Està orientada al sud-est. | 08053-286 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6451300,1.8754000 | 406347 | 4610987 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45392-foto-08053-286-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45392-foto-08053-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45392-foto-08053-286-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14196. | 94|119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45393 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-15 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca necessita una restauració de la corona exterior per evitar el seu enderroc i el desbrossament de l'entorn. | Barraca de pedra seca ubicada a l'extrem oriental del terme de Castellbell i el Vilar, en terres del mas Grau. Cal deixar la pista que mena del Grau al Lledó per entrar per un camí que comunica amb una antiga pedrera. La barraca es troba al fons d'una petita vall antigament conreada i deixada a l'abandó no fa massa anys, adossada a un marge al final de la feixa. Al davant de la porta hi ha un pi blanc mort degut al darrer incendi amb forats fets per pica-soques. La porta, està orientada al sud-est. La seva planta és circular, de dos metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta té una triple llinda plana i una lleixa al damunt. Mesura 1,20 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,60 metres. Al damunt té una lleixa oberta cap a l'exterior. Els murs tenen un gruix mínim de 0,65 metres. La coberta és troncocònica, construïda amb la tècnica de la falsa volta amb la clau de volta ben visible. La llosa de tancament sorprèn per una obertura totalment esfèrica, treballada de 12 centímetres de diàmetre i una branca d'arbre que va de costat a costat. Probablement es tracti d'una sortida de fums. L'exterior de la coberta conserva el recobriment de terra característic i el voladís que la protegeix de les filtracions d'aigua en cas de pluja. Malauradament una petita part de la corona exterior ha cedit, fent perillar l'estabilitat de la barraca. Té una espitllera orientada al sud-oest. La llinda es pot llegir una possible data 1913, 1 1? o bé 9, 1 i un 3 petit i molt erosionat. | 08053-287 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6491400,1.8802200 | 406754 | 4611427 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45393-foto-08053-287-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45393-foto-08053-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45393-foto-08053-287-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 14443. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45394 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-16 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Mantenir els murs nets de vegetació és fonamental per a la preservació d'aquets elements patrimonials lligats a la producció de vinya i oliva. | Barraca de pedra seca ubicada al nord-est del municipi, a mà esquerra del camí de la Riereta, que puja des del torrent de les Pasteres fins a trobar el camí de bast del Grau. Està construïda al capdamunt d'unes feixes estretes del vessant esquerra del torrent del Grau, que desaigua a la Riera de Rellinars, damunt d'una solera rocallosa. S'hi accedeix des del mateix camí però també a partir d'una escala marjada ubicada per sota mateix de la construcció. És de planta circular, d'1,95 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Té una porta orientada al sud, amb una doble llinda plana i els brancals rectes. Mesura 1,23 metres d'alçada per una amplada màxima de 0,48 metres i mínima de 0,34 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. Conserva gairebé la totalitat del voladís característic que impedeix les filtracions d'aigua cap a l'interior dels murs, en cas de pluja, i una part del recobriment característic de terra i pedruscall. A l'interior, entrant a mà dreta hi ha un tinell, arran de terra. No té espitlleres. Al dessota mateix de la barraca hi ha un marge de pedra seca construït amb pedra irregular amb una escala volada, formada per sis graons de pedra de mides considerables, sense desbastar. Els tres primers, estan fonamentats en el retall de la terra, recolzats els uns amb els altres i els tres superiors, encara que recolzats, ja s'inclouen el marge de pedra | 08053-288 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6447600,1.8761900 | 406412 | 4610946 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45394-foto-08053-288-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 10328. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45395 | Barraca del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-grau-17 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Barraca de pedra seca ubicada per sota el marge esquerre del corriol que va directament a la font de la Foranca, en la cruïlla amb el camí que mena a Can Miquel. Per trobar-lo, cal entrar per la carretera B-122 que va de Rellinars a Castellbell i El Vilar, passat el punt quilomètric 19,200, a mà dreta. Està adossada al marge del camí i construïda damunt d'una solera de pedra, amb l'eix paral·lel al mur i situada al capdamunt d'unes feixes amb força pendent que donen al torrent de les Pasteres. És de planta circular, de 2 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats són força irregulars, falcades amb pedra de mides variades per donar estabilitat a la construcció. Destaquen els rocs emprats en la construcció dels brancals o muntants i la llinda exterior. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda, plana, sense desbastar. Els muntants conserven una certa verticalitat. Mesura 1,00 metre d'alçada per una amplada màxima de 0,80 metres i una mínima de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb clau de volta de tancament. A l'exterior, el voladís es conserva parcialment i ha perdut tot recobriment de terra i pedruscall de l'exterior. Al seu interior destaca un doble tinell superposat entrant a mà dreta i un de senzill a l'esquerra. Té una espitllera orientada al nord i un muret de pedra amb funció de pedrís per seure, de cinquanta centímetres d'alçada mig colgat per la terra del marge. | 08053-289 | El Grau | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6452800,1.8804900 | 406771 | 4610999 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45395-foto-08053-289-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 7174. | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 45396 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Els pins de l'entorn l'estan afectant. A sobre mateix hi ha un abocador de pneumàtics. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa en direcció el Padró. La barraca es troba al capdamunt d'una antiga feixa d'ametllers, envoltada de pi blanc i bardissar. Està fonamentada parcialment a la roca. És de planta circular; mesura 2 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana, i els brancals lleugerament inclinats, ben desbastats. Al centre del brancal dret, es conserven les dues frontisses de ferro on hi anava collada una porta de fusta. Mesura 1,25 metres d'alçada per una amplada de 0,60 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre 0,50 i 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb un tancament monumental. El cobriment de terra exterior es manté intacte. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. A l'interior, a la part frontal hi ha un doble tinell superposat, el primer d'ells arran de terra. Està molt ben executat. Al seu interior, entrant a mà esquerra hi ha una llosa monumental, plana, col·locada arran de terra, que serveix de banc. | 08053-290 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6535700,1.8673800 | 405691 | 4611933 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45396-foto-08053-290-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3152. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45397 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-0 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | La barraca presenta un bon estat general. Tanmateix caldria mantenir l'entorn net de bardisses. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí del Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà esquerra, al mig d'un camp d'ametllers. Es tracta d'una barraca aïllada, construïda parcialment damunt de la roca. És de planta circular; mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a gran, de factura irregular i poc o gens desbastats. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada l'oest, amb una única llinda plana, monumental i els brancals lleugerament inclinats. Mesura 1,30 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,45 metres i mínima de 0,62 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra exterior i pedruscall es conserva parcialment, amb molses al damunt i algun sèdum. El ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva gairebé sencer, a excepció de dues lloses al damunt de la porta. | 08053-291 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6528100,1.8706800 | 405965 | 4611845 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45397-foto-08053-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45397-foto-08053-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45397-foto-08053-291-3.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3153. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45398 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-1 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | Malgrat el seu interior es conserva en bon estat, la manca de restauració a curt termini comportarà la pèrdua d'aquest element patrimonial. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí del Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà esquerra, a obaga, en un camp d'ametllers amb algun ullastre testimoni del cultiu d'olivera en aquest indret. Es tracta d'una barraca aïllada, construïda parcialment damunt de la roca. És de planta circular; mesura 1,90 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de mida mitjana a gran, de factura força regular i majoritàriament desbastades. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada l'oest, amb una doble llinda plana, monumental i els brancals lleugerament inclinats. Mesura 1,12 metres d'alçada per una amplada mínima de 0,63 metres. Els murs tenen un gruix de 0,55 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. Des de l'interior l'arrencada de la volta s'inicia amb una filada de carreus monumentals, ben desbastats que contrasten amb els que composen la paret interior i la corona exterior. El cobriment de terra i pedruscall ha patit un esllavissament provocat per la presència de vegetació arbustiva a la part posterior que amb la pressió de les branques i arrels han provocat un moviment estructural. Degut al moviment estructural el ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja també s'ha després. Els caçadors han fet un parell de bancs a l'exterior. | 08053-292 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6524800,1.8697100 | 405884 | 4611810 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45398-foto-08053-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45398-foto-08053-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45398-foto-08053-292-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3154. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45399 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-2 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | El reforç de la corona li confereix un aspecte rabassut. El seu interior està molt deixat, amb bosses de plàstic i altres andròmines. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, gairebé en el límit amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a la muntanya del ciment. Un cop deixat a mà dreta can Teta, cal travessar per sota del pont de la línia fèrria de Barcelona a Manresa deixant el camí que mena al Padró a mà dreta i agafant el camí de la Font del Lledó. La barraca es troba a mà dreta, al mig d'un camp d'ametllers. Per localitzar-la cal cercar una figuera, ja que en aquest indret hi ha un desnivell en el terreny i la barraca passa totalment desapercebuda. Es tracta d'una barraca construïda en el cap de la feixa, aprofitant el marge i adossada a un mur de pedra seca. És de planta circular; mesura 2,15 metres de diàmetre interior. Els rocs emprats en la construcció són de factura irregular i poc o gens desbastats, a excepció de la llinda. Entre mig hi ha el pedruscall característic, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. S'observa a ambdós costats un reforçament de la corona a mena de contraforts afegits posteriorment a la construcció de la barraca. La porta està orientada al sud-oest, amb una única llinda plana, i els brancals rectes. Mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,50 metres. Els murs tenen un gruix que oscil·la entre 0,55 pels brancals i 0,0,80 metres per la corona. La coberta és de volta per aproximació de filades. Ha perdut gairebé la totalitat del ràfec o voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja i la terra originària de la coberta va lliscant amb el pas del temps. A l'interior, a mà dreta en relació a la porta hi ha un doble tinell superposat, no massa grans; el primer d'ells arran de terra. | 08053-293 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6534100,1.8707500 | 405972 | 4611912 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45399-foto-08053-293-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3155. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45400 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-3 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | L'interior està força brut. | Barraca de pedra seca ubicada en un cap de mur, a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. Un cop travessat el pont de l'autopista de Manresa, cal resseguir el camí que mena a les feixes del capdamunt del torrent del Sot Gran. La barraca es troba a mà esquerra, molt a prop del camí, envoltada d'ametllers. És de planta quadrada, amb l'eix de la barraca paral·lel al mur. L'interior mesura 2,30 metres de costat mentre que l'exterior mesura 3,20 per 3 metres de costat respectivament. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Amb posterioritat s'han rejuntat algunes de les pedres amb fang posat directament amb la mà. La porta, orientada al sud-oest, està desplaçada cap a l'esquerra de la façana principal i té una única llinda plana. Els brancals són rectes, més ben desbastats (tot i que per la banda dreta, la llinda es recolza directament al mur). Té una porta de fusta feta amb taulons. Mesura 1,40 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. Els murs tenen un gruix mínim de 0,60 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament. El cobriment de terra i el voladís es mantenen gairebé intactes. No s'observa cap espitllera, però destaca un tinell entrant a mà dreta. Per la part posterior té un banc fet de pedra de la mateixa llargària que el mur. Resseguint el mur on hi ha adossada la barraca, uns vuit metres abans, hi ha un dipòsit o cisterna excavada dins del marge. Mesura 1,20 de costat i el mateix de fondària. Està arrebossat amb morter i a excepció de la zona d'extracció de l'aigua amb galledes, l'altra part de la coberta es compon d'unes lloses de pedra per sota de les quals s'ha fet una volta de maó pla. La part frontal està construïda amb maó i per sota té un sobreeixidor que en cas d'acumulació d'aigua la desvia per un regueró cap els ametllers. | 08053-294 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6558400,1.8698800 | 405903 | 4612183 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45400-foto-08053-294-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3156. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45401 | Barraca del Padró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-padro-4 | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XVIII-XIX | És una barraca molt ben conservada, en una zona marjada de gran valor paisatgístic que cal preservar, restaurant-la per evitar el seu enfonsament. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a can Joan Domingo. El camí de terra va resseguint l'autopista de Manresa pel seu costat dret fins que l'hem de travessar per dessota. Cal deixar la pista a mà esquerra que mena directament a una pedrera i continuar pel de la dreta mateix resseguint una finca vallada amb un barriet de fusta. La barraca està al capdavall del camí, a mà dreta, a l'extrem d'unes feixes marjades de pedra seca. És de planta circular, i mesura 2,90 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. Algunes de les pedres s'han rejuntat amb fang. La porta està orientada al sud-oest, amb una llinda plana, i els brancals rectes, lleugerament desbastats. Repartint el pes, al centre dels brancals, de 0,50 metres de gruix s'hi ha collat una porta feta amb taulons. Mesura 1,65 metres d'alçada per una amplada de 0,80 metres. Els murs tenen un gruix de 0,60 a 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades. El cobriment de terra i el voladís es mantenen gairebé intactes a excepció d'un despreniment pel costat est. Al seu interior hi ha un tinell de 35 centímetres de costat. Té 2 espitlleres orientades a l'est i al nord-oest respectivament. | 08053-295 | El Padró | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6557700,1.8682700 | 405769 | 4612177 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45401-foto-08053-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45401-foto-08053-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45401-foto-08053-295-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | El terra s'ha arrebossat amb una xapa de ciment. Segons unes imatges observades al web de l'Observatori del Paisatge, l'any 2008, la barraca tenia una porta de fusta en mal estat i la coberta estava desprenent-se pel seu costat est, degut a un moviment estructural de la corona exterior. A les fotografies penjades l'agost de l'any 2016 la barraca s'havia restaurat. Malauradament, una minsa part del mur ha tornat a cedir. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3157. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 45402 | Barraca de la vinya d'en Joan Casals de cal Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-den-joan-casals-de-cal-teta | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | XIX | És una barraca molt ben conservada, amb la pedra ben treballada. El seu propietari cultiva la terra amb olivera i alguns arbres fruiters. El seu propietari manté la barraca en un perfecte estat de conservació. | Barraca aïllada, de pedra seca ubicada a l'extrem nord del municipi, fent de termenal amb el municipi veí de Sant Vicenç de Castellet. Per accedir-hi cal entrar per aquest poble en direcció a Can Joan Domingo. El camí de terra va resseguint l'autopista de Manresa pel seu costat dret fins que l'hem de travessar per dessota. Cal deixar la pista que mena directament a una pedrera i continuar pel de la dreta mateix fins a arribar a una finca vallada amb un barriet de fusta. La barraca està al capdavall, en una feixa molt ben cuidada on hi ha una plantació d'oliveres joves amb algun arbre fruiter. Està construïda damunt d'una solera de pedra. És de planta circular, i mesura 2,55 metres de diàmetre interior. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entremig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta està orientada al sud, amb una doble llinda plana, monumental i els brancals rectes, lleugerament desbastats. Repartint el pes, al centre dels brancals, de 0,65 metres de gruix s'hi ha collat una porta de ferro, feta expressament pel propietari. Mesura 1,70 metres d'alçada per una amplada que oscil·la entre 0,75 i 0,85 metres. Els murs tenen un gruix de 0,65 metres. La coberta és de volta per aproximació de filades amb una llosa de tancament monumental. El cobriment de terra es manté intacte gràcies a la presència d'una planta anomenada iris pallida (un gènere de plantes amb flor monocotiledònies de la família de les iridàcies, amb rizoma que aguanta la terra i el pedruscall, sense malmetre la volta de la coberta. El voladís que protegeix els murs de filtracions d'aigua de pluja es conserva íntegrament. Té dues espitlleres orientades al sud-est i a l'est respectivament. A l' l'interior destaca un tinell de pedra mot ben executat. Tot el voltant de la barraca està enjardinat; el propietari ha reforçat els murs de fonamentació amb una mur de 0,60 metres d'amplada per una alçada de 0,50 metres que en alguns indrets fa funció de jardinera. | 08053-296 | Can Joan Domingo | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6565800,1.8682800 | 405771 | 4612266 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45402-foto-08053-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45402-foto-08053-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45402-foto-08053-296-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | La barraca està ubicada a la vinya de Dalt, en terres de Can Joan Domingo, un mas de Sant Vicenç de Castellet. Aquesta finca fa de termenal amb el municipi de Castellbell i el Vilar. El seu propietari, en Joan Casals Baqué, informa que la barraca va ser construïda pel seu avi Josep que mai va conèixer. El seu pare, l'Enric Casals Serra Viñals va treballar la terra mantenint la barraca dempeus i ell, després que obrissin l'autopista la va restaurar així com les marjades de pedra. En destaca la llinda monumental en pedra sorrenca que el seu avi va aprofitar d'una antiga construcció de planta rectangular, tal vegada una casa que hi ha a l'altre extrem de la finca, en el lloc més alt on hi ha unes alzines. Encara es poden veure les fonamentacions molt ben arranjades.En aquesta barraca s'hi havia instal·lat una família vinguda d'Andalusia després de la Guerra Civil, que feia carbonet dels ametllers. Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 3158. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/