Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46035 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament que es troba al nord-oest de Cal Roqueta, forma part d'un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell, les quals conformaven el veïnat de Vilella. La masia mostra una estructura principal corresponent a la casa i al costat sud-oest un petit volum construït; el terreny on es localitza és en una zona en desnivell fet que determina que les estructures estiguin bastides adossades al terreny per la part posterior. Les construccions estan parcialment ensorrades, a més, ha crescut molta vegetació que en cobreix gran part de les restes conservades, dificultant la visió d'aquestes. La casa té planta rectangular, es conserva una alçada dels murs que permet identificar que constava almenys de planta baixa i primera, la façana principal és orientada cap al sud-est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars tot formant paredat comú, a les cantoneres els carreus són més ben escairats. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada més o menys centrada a la planta baixa de la façana principal, és de muntants de carreus i llinda plana de fusta; altres obertures conservades són un parell de finestretes, una en el mur posterior i l'altra en la façana lateral de ponent, són de configuració senzilla, una conserva la llinda formada per una petita llosa. Adossat a la façana sud-oest hi ha les restes d'una petita construcció annexa, bastit també amb paredat comú. | 08057-61 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la masia de Cal Roget, aquestes són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La majoria de les cases que localitzem en el veïnat de Vilella devien ser bastides en cronologies properes del segle XVIII, bàsicament a finals de la centúria, coincidint amb un període d'augment demogràfic que va comportar una ampliació de la superfície agrària treballada així com un increment del volum de caps de bestiar, raons que van afavorir i requerir de la construcció de noves cases. La majoria d'informacions referides a la masia són simples anotacions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals localitzem Cal Roget a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i part del XX. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Roget Posteriorment, Cal Roget consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, del 14 de gener de 1898; en aquest la masia és identificada amb el número 32 i consta que hi vivien quatre persones. | 42.1632400,1.9380700 | 412278 | 4668447 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46036 | Ca l'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanya | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Edifici en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes. Així doncs, es pot identificar que constava de planta baixa, planta primera i almenys un darrer nivell (probablement unes golfes). La teulada era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura mostra una orientació de la façana principal mirant cap a l'est, de fet, seguint la topografia del mateix terreny. La construcció està bastida adossada al terreny, fet que determina una alçada visible diferent en les seves façanes. Els materials constructius són els propis del territori, els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantonades grans carreus desbastats. Es poden veure algunes obertures conformades per brancals de carreus i llinda de fusta, entre les quals la porta d'accés. A l'angle sud-oest, en un entrant que fa la planta de la casa, hi ha una estructura de planta arrodonida que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Al costat sud de la casa hi ha restes d'altres estructures, segurament coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem. | 08057-62 | A la zona sud-oest del municipi, al veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de que tenim constància referents a ca l'Espanya i totes són del segle XIX. És probable que la casa ja existís al segle XVIII, els elements visibles de l'estructura permeten apuntar aquesta cronologia. La primera notícia documental coneguda que tenim de Ca l'Espanya és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, Ca l'Espanya consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 27 i es diu que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1617700,1.9359900 | 412104 | 4668285 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ca l'Espanya forma part de la finca de Miralles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46037 | Era Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-vella | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Restes d'una antiga masia avui ja molt ensorrada. Es pot identificar el perímetre de la casa, de la qual es conserva una alçada variable dels seus murs, cal dir que les restes estan molt cobertes del propi enderroc el qual a la vegada amaga part de l'estructura. Els murs conservats mostren un gruix entre 50-55 cm, són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més grans i més ben escairats. L'estructura està bastida en una zona en pendent no molt pronunciat, tot i així la construcció és bastida adossada a un marge. L'entorn és ocupat per bosc en el qual encara hi trobem antigues feixes de conreu, cap a ponent de les restes de la casa hi ha encara grans camps de conreu actius. | 08057-63 | A la zona sud-oest del municipi. Al nord-est de la masia Comelles. | L'Era Vella és un petit mas que devia funcionar com a masoveria de la finca de Comelles. A nivell documental no en tenim constància fins entrat el segle XVIII, encara que aquestes referències documentals són simples mencions de la casa en els llistats del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de l'any 1716 hi ha una referència que diu 'la barraca de Comelles deshabitada paga Mateu Comellas, masover de la Costa', no sabem realment si es correspon a l'Era Vella, però el fet que sigui de la finca de Comelles podria tractar-se de la mateixa casa. La referència continua apareixen en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al segle XIX consta cita de la masia en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal, en el que hi apareix esmentat conjuntament amb la majoria de cases del municipi. Posteriorment, l'Era Vella consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datat al 14 de gener de 1898, en el qual s'identifica la casa amb el número 24, però no hi consta cap dada en relació al nombre d'habitants ni tampoc s'esmenta que estigui deshabitada o ensorrada, com passa en altres casos. | 42.1614900,1.9320600 | 411779 | 4668258 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46037-foto-08057-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a peu des de la pista que porta a Sant Romà de la Clusa des de Vilada. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46038 | Cal Magdaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalo | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen al peu de la pista forestal que puja cap als masos Puig Nou i Puig Vell. Les estructures conservades ens permeten identificar una planta rectangular, la qual està construïda adossada al marge per la part posterior. Els materials constructius visibles que conformen els murs són carreus desbastats i lloses, junt amb pedres irregulars de mides diverses (paredat comú) i a les cantoneres carreus de mides més grans. Actualment, però, les restes estan molt cobertes del mateix enderroc de l'estructura així com de matolls i vegetació que hi ha crescut. | 08057-64 | Al sud-est del municipi. | La masia està dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, i es prop del veïnat de la Ribera. Les notícies documentals conegudes de Cal Magdaló, són poques i bàsicament són referències de la casa en documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, dades en relació al compliment pasqual (ADS). En aquests anotacions trobem Cal Magdaló esmentat ja en registres de la primera meitat del segle XVIII. També consta alguna referència o simples cites en documentació conservada en de l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, com l'anotació de cal Magdaló junt amb la majoria de cases del municipi, en un llevador del 1858. A finals del segle XIX consta que la masia estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Magdaló està registrada amb el número 65; tampoc consta referència en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia. | 42.1612100,1.9542500 | 413612 | 4668205 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,14 km, les restes de la casa queda al pocs metres sud de Can Pla, al peu de la pista que puja cap a Puig Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46039 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord | XIX | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes que permeten identificar que constava de planta baixa, primera i sota-coberta. L'estructura es troba en una zona en desnivell, determinant que la construcció estigui bastida adossada al terreny. La casa mostra una planta rectangular, amb la façana principal orientada a llevant. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algun carreus desbastat, a les cantoneres hi ha grans carreus més ben escairats i de mides més grans que a la resta dels murs. Les estructures estan estant molt amagades pel gran volum de vegetació que hi ha crescut i que no permeten una bona visió dels elements ni l'accés a l'interior. A la façana principal hi ha diverses obertures, al centre de la planta baixa la porta d'accés emmarcada per carreus desbastats als muntants i llinda plana de fusta, als costats finestres de la mateixa tipologia, i a la planta primera també una gran finestra al centre, sobre la porta d'accés i la traça d'altres, totes de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. | 08057-65 | A la zona sud-oest del municipi. | Les notícies documentals de les que tenim constància referents a Cal Sord són molt minses, aquestes permeten constatar l'existència del mas a partir de mitjans del segle XIX. Les referències són només cites de la casa, com és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. També consta esmentada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1637300,1.9314600 | 411733 | 4668508 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de la carretera de Castell de l'Areny, el trencall que ens porta a la casa es troba passat prop d'1 km des de l'inici de la pista, en una corba molt tancada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46040 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia permeten identificar l'estructura de la casa i sembla que potser un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal més aviat cap a llevant, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa mostra una alçada del murs variable, però que en conjunt permet identificar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més ben escairats i una mica més grans. A la façana principal es conserven els brancals de la porta d'accés a l'interior, formats per carreus també desbastats i més o menys escairats. A l'interior es conserva part de l'escala d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. Al davant de la casa hi ha un muret de contenció de la terrassa fet amb pedra seca. De fet, la casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc, moltes de les quals estan delimitades per murs de pedra seca. A l'extrem més nord de la casa, en una zona hi ha una carena rocosa, hi ha diversos murs de pedra, alguns ben conservats. | 08057-66 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les escasses notícies documentals referides a Cal Gravat es corresponent bàsicament a simples anotacions, com són les referències al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En aquesta documentació apareix esmentada la masia a partir de finals del segle XVIII. Sembla que la construcció de Cal Gravat s'ha de relacionar amb un període en que es va experimentar un augment de població que paral·lelament va comportar un increment de la superfície conreada al camp així com dels caps de bestiar existents, fets que van afavorir la construcció de nous habitatges, que en zones rurals com Castell de l'Areny va comportar que es bastissin un nombre destacat de petites casetes, generalment masoveries. A finals del segle XIX Cal Gravat consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que es documenta que hi vivien quatre persones a la masia. | 42.1629500,1.9370100 | 412190 | 4668415 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46041 | Cal Minyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minyo | XIX | En procés d'enrunament | La casa Cal Minyó està situada just per sota de la pista asfaltada que porta cap a la zona de Cal Costeta i Soldevila. Es tracta d'una masia que es troba en molt mal estat, ja que està en procés d'enrunament i tot i que conserva una alçada considerable de les seves façanes ( algunes parts fins a nivell de la segona planta), actualment està molt coberta de vegetació. Aquesta vegetació que hi ha crescut en dificulta la visió de les estructures conservades. En quant als murs podem veure que estan bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses i a les cantoneres grans blocs més o menys escairats. En alguna fotografia dels anys 90 del segle XX, hem pogut veure que conservava una porta d'accés amb brancals de pedra i llinda plana de fusta. | 08057-67 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que ens consta de Cal Minyó la trobem en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, la casa consta relacionada en una cèdula datada el 14 de gener de 1898, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en la que hi figura la Cal Miño però no hi consta cap habitant ni cap altra informació. | 42.1560800,1.9495700 | 413218 | 4667640 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46042 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi | XVIII | Requereix obres de reforma | La masia Cal Noi està situada a la zona coneguda com veïnat de la Ribera, ubicat a l'entorn de la confluència de la riera de Camprubí i la de Castell. La masia de Cal Noi està formada per un edifici de planta rectangular que sembla estar constituïda per dues vivendes adossades i alguns annexes pel seu voltant. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, fet que facilita que tingui accés per la façana principal, la sud, però també per la nord, en aquest cas a nivell de planta primera. La casa mostra planta baixa, primera, segona i golfes, té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, quedant disposat aproximadament damunt del mur on s'adossen les dues estructures. L'estructura de la part de ponent és la més antiga. A la part de ponent podem veure que els murs són de pedra amb cantoneres de carreus desbastats, encara que té les façanes parcialment revestides; per contra, la part de llevant, excepte la planta baixa i les cantoneres, mostra les façanes arrebossades. A nivell d'obertures, les de l'estructura de ponent i les de la planta baixa de la part de llevant, són emmarcades pel mateix paredat dels murs als muntants i llinda de fusta. La distribució de les obertures de la part més antiga és força regular, definint dues filades verticals d'obertures amb dos registres per planta, excepte la planta baixa que hi ha una obertura més recent al centre; a la segona planta una de les obertures correspon a un balcó amb volada i barana de fusta. A la part de llevant de la casa, excepte les obertures de la planta baixa, la resta no mostren cap element visible, cal dir que en aquest part de la casa les obertures estan disposades de manera més irregular. La façana posterior té algunes finestres de petites mides i de les mateixes característiques que les de la façana principal. Al mur nord, hi ha una petita construcció de planta arrodonida adossada. I a la façana de ponent, una estructura de dos nivells, a manera de paller; a la planta superior, uns pilars de suport de la coberta (a un vessant) són els únics elements arquitectònics, ja que es mostra obert en tres de les façanes. | 08057-68 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que tenim de Cal Noi és de principis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Noi hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1883 (tot i que no es conserven els registres de tots els anys). Posteriorment, deixa de constar la referència a la matrícula, i al 1888 es torna a donar d'alta el teler a mà de llançadora o volant. Cal Noi apareix citat en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898; la casa és identificada amb el número 54 i consta que hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. | 42.1558000,1.9498900 | 413244 | 4667608 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Passat Cal Tena agafar el trencall que porta a Camprubí, passat prop de 400 metres agafar el trencall a la dreta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46043 | El Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-massot | XVIII | La casa està rehabilitada, però el paller està parcialment enrunat. | Masia de planta rectangular, de planta baixa i primera, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser rehabilitada ja fa uns anys, actualment consta d'una estructura principal de la casa amb cos ampliat al costat sud de nova construcció. Les obertures de la masia són de resultat de la reconstrucció recent, cal però fer esment i destacar la llinda de la porta. Es tracta d'una llinda de fusta d'uns 168 cm de llargada per una alçada d'uns 18 cm, a un costat de la qual trobem la data 1778 incisa amb una creu enmig de la xifra. A pocs metres al costat sud de la casa hi ha l'estructura del paller, avui sense coberta, tot i que encara conserva algunes de les bigues de la teulada. És un edifici de planta rectangular de dos nivells, és de murs formats per paredat comú amb cantoneres de carreus desbastats. Al costat nord-est hi ha obertures a planta baixa, formada per llinda plana de fusta i brancals de carreus senzills, i a la planta primera hi ha part del mur enrunat. A la façana que dóna al sud-est, la planta primera era formada per una gran obertura de línies rectes, típica dels pallers. Part dels murs estan coberts de vegetació que hi ha crescut. | 08057-69 | Al sud-est del municipi. | La masia el Massot formava part de la finca de Cal Pereonclet, avui però és una propietat independent. Documentalment, les informacions conegudes que es refereixin a la masia el Massot són poques, constant documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. En la documentació cadastral del segle XVIII conservada a l'arxiu no hi consta el nom del Massot, tot i que alguna de les referències a barraques fa pensar, per els cognoms que hi consten, que podria correspondre a aquest mas. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 5 persones, un matrimoni amb tres fills. | 42.1679700,1.9603900 | 414128 | 4668949 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí), poc més de 2 km, punt on hi ha el trencall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46044 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-5 | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, actualment conserva un alçada considerable del murs que conformen les façanes, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet veure pràcticament les estructures. S'identifica el volum de la casa, és de planta rectangular, amb una l'alçada dels murs que en algunes parts és fins a nivell de coberta. Aquests són fets amb paredat comú format per pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres carreus desbastats. | 08057-70 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la Caseta són poques i la majoria són dades on només s'esmenta el nom i poca informació més. Les cites que trobem són en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), fet que ens permet saber de l'existència de la casa a la segona meitat del segle XVIII. Del 1858 data un llevador conservat a l'arxiu municipal en el qual hi ha l'anotació de la Caseta, junt amb la majoria de cases del municipi. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Caseta, registrada amb el número 58, consta que hi vivien 6 persones. | 42.1569900,1.9499100 | 413248 | 4667740 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46044-foto-08057-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la carretera que porta a Castell de l'Areny, passat cal Tena trobarem el trencall del camí de Camprubí, seguir-lo fins passats uns 400 m, on trobarem un dipòsit d'aigües, la casa queda a la zona de sobre el camí.Segons informacions orals fa uns quants anys es van treure totes les teules per ser aprofitades per algun altre edifici, potser fa trenta anys o menys. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46045 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera | http://www.ruralsalut.com/ | XVIII | La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. | 08057-71 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. | 42.1560800,1.9515500 | 413382 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46046 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-0 | XVIII | La masia Cal Músic està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, en una àrea força oberta prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i de la riera de Camprubí. A poca distància hi ha Cal Peguera. Es tracta d'una casa de planta rectangular, construïda adossada a un marge, consta de tres plantes (baixa, primera i segona), té coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud. L'estructura de la casa és de murs de pedra irregular junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres pedres lleugerament més grans i més quadrejades, gram part de la façana principal conserva restes de l'antic revestiment de morter que la cobria. Pel que fa a les obertures, consta d'una porta d'accés a nivell de planta baixa, situada a la façana sud, però que és de configuració contemporània. La resta d'obertures són senzilles, sense elements destacables, i la majoria han estat poc o molt modificades. A la façana sud, sobre el nivell de la porta d'accés hi ha un balcó amb voladís de maons. A la façana de llevant hi ha la llosa sortint que acostuma a ser indicadora de la zona on s'ubicava l'antiga pica de la cuina. A la part posterior de la casa hi ha una ampliació recent i al costat de ponent trobem una estructura de configuració recent, però que sembla que ocupa part de l'espai d'antigues corts o coberts. També pel costat de ponent hi ha un mur de contenció en el que s'hi testimonia que havia tingut adossades altres corts o petites estructures. En aquesta part de ponent de la casa hi ha una estructura rectangular bastida amb grans carreus conformant un mur lleugerament atalussat, probablement corresponent a un dipòsit d'aigua. | 08057-72 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Cal Músic apareix esmentat ja al segle XVIII en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta esmentat en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En un petit document del 1889 on hi figuren un seguit d'anotacions (AMCA, unitat 170) consta que a Cal Music hi havia un teler per el qual pagaven els corresponents impostos. Posteriorment, la casa de Cal Music consta relacionada en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 61 i consta que hi vivien dues persones. | 42.1560800,1.9510300 | 413339 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46047 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. | 08057-73 | A la Clusa, a l'extrem nord-oest. | Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. | 42.1976200,1.9241300 | 411175 | 4672278 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46048 | Cal Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado | XVIII | Es conserven parts de les estructures dels murs. | Restes d'una masia balmada que es troba situada prop de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Ca l'Hereuet però per sobre la pista. La masia estava conformada per diverses estances o espais bastits a redós i aprofitant el balmat que conformen les roques de conglomerat. S'identifica més d'un indret amb restes de murs, s'hi que hi ha un balmat més gran en el que hi ha més restes de murs i en el que es pot observar i distingir restes del que devien ser els murs de tancament de la casa. També hi ha alguns punts del balmat que mostren la superfície regularitzada amb pedres. A poca distància del que sembla l'espai destinat a casa, hi ha altres petits espais entre roques que podrien haver estat utilitzats. Es conserven també restes del que sembla una estructura independent, que no hauria estat adossada a la roca. Pel que ens expliquen alguns veïns aquest espai potser és el darrer que va ser utilitzat com a habitatge. | 08057-74 | A la Clusa. | Cal Badó consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, època en que la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Cal Badó identificada amb el número 115, com a ensorrada. Per el tipus d'ubicació del balmat és possible que hagués estat utilitzat com a lloc d'hàbitat amb anterioritat. | 42.1842700,1.9311900 | 411739 | 4670789 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Cal Hereuet, queda per sobre la pista.Segons expliquen alguns veïns, es deia que les pedres de la masia de Cal Badó van ser utilitzades per construir la de Ca l'Hereuet. La documentació ens indica però, que les dues cases estaven habitades al mateix moment, almenys durant part del segle XVIII i XIX. En aquest sentit les dues cases apareixen esmentades fins i tot en els mateixos documents. Aquest fet, porta a pensar que potser la informació oral no és del tot exacta, i que potser, quan ja s'havia abandonat Cal Badó va ser quan podrien haver-se utilitzat les pedres de la casa per alguna reforma de Ca l'Hereuet, no per construir-la.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46049 | Rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | XVIII | La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser un altell o petites golfes a sota-coberta, té teulada a dos vessants de teules amb carener orientat nord-oest a sud-est en disposició perpendicular a la façana principal. A la façana nord-est, hi ha la porta principal d'accés, és de llinda de fusta i brancals formats pel mateix material, la resta d'obertures són senzilles i distribuïdes irregularment en la façana, en una destaca un ampit de pedra, i a nivell de sota-coberta una petita finestreta centrada sota el carener. A l'extrem est d'aquesta façana hi ha un volum adossat que a planta baixa conforma un petit passadís, cobert en volta de pedra, i a planta primer una eixida. La casa mostra almenys una clara ampliació consistent en un cos afegit a la façana sud-est ocupant tot aquest frontal i per tant, creant una nova façana a partir d'un volum de galeria o eixides, que li atorga un tret característic i distintiu. Cal dir que sembla que en origen la configuració d'aquest cos tenia una fisonomia diferent a l'actual, en especial a nivell de planta sota-coberta, la que mostra algunes modificacions. Aquesta façana consta de dos nivells de galeries, un a la planta baixa i l'altra a la primera, que ocupen quasi tota la façana a excepció de l'extrem sud. Consta de quatre obertures per planta, a la baixa trobem a l'extrem nord una obertura que conforma la porta d'accés a l'interior i al costat tres finestres consecutives, aquestes estan separades de pilars bastits en carreus i pedres, i a les llindes bigues de fusta damunt les quals es recolzen i sobresurten els caps de biga del forjat i sobre una altra petita biga en cadascuna de les obertures. Aquesta galeria es mostra tancada a partir de fusteries senzilles. A l'extrem sud hi ha una finestra senzilla. La galeria, a nivell de planta segona, és també de quatre obertures formades en arcs rebaixats que descansen en pilars de carreus o en els murs als extrems, a les zones de l'imposta hi ha unes petites motllures sobresortides. No és molt visible el material constructiu, ja que part de la façana conserva revestiment de morter de calç amb una cobertura irregular del frontal, en un dels arcs es poden veure maons disposat de pla conformant l'arc; damunt les arcuacions hi ha bigues de fusta encastades en els murs. En el darrer nivell en la façana principal hi ha obertures de distribució irregular, són senzilles, amb llinda de fusta i alguna és resultat de modificacions ja que s'observen altres obertures majors cegades parcialment. En aquesta parts sota coberta són parcialment visibles bigues de fusta encastades en el mur, entre les quals jàsseres de la coberta. La façana nord-oest té poques obertures, totes són de configuració senzilla, sense elements remarcables, alguna és de llinda plana de fusta i s'hi observa alguna finestra cegada. En conjunt els murs són de paredat comú fet en pedres irregulars de mides molt diverses i als angles carreus més o menys escairats. La façana de llevant compta amb obertures senzilles. | 08057-75 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny | L'estructura visible de la casa sembla obra dels segle XVII-XVIII, amb alguna modificació posterior, com pot ser la construcció del cos de galeria. L'edifici actual l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el divuit, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. Documentalment no tenim constància de gaires referències que ens aportin informació referent a la casa, hi ha anotacions en els registres de compliment pasqual en les que hi ha esmentada la Rectoria des del segle XVIII. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Rectoria identificada amb el número 2 hi vivia Mn. Joan Marginet. | 42.1729300,1.9448300 | 412850 | 4669516 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament havia estat la rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Avui dia forma part de les dependències destinades a estances de les Colònies Flor de Neu. Actualment l'edifici és anomenat com a Sant Jordi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46050 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-4 | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 153 (itinerari 46), Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La casa està situada al sud de l'església. Es tracta d'un edifici de planta irregular, resultat de les modificacions que ha experimentat al llarg dels anys, sembla però que la part que corresponent pròpia i únicament a la Torre té planta rectangular. Aquesta consta de planta semisoterrània, planta baixa, primera i segona, té coberta de teules a dos vessants amb el carener orientat est-oest tot i que amb una lleugera inclinació. La planta semisoterrània té menor dimensionat, ja que per el costat sud la casa està fonamentada a una cota més baixa degut a la topografia del terreny, i fet que la façana tingui una alçada major per aquest extrem. La façana principal, orientada cap a llevant, mostra dos eixos vertical d'obertures alineades, excepte la de la planta semisoterrània que està desplaçada de l'eix. Les obertures de planta baixa i primer són emmarcades en grans carreus ben tallats i polits, que mostren els angles interiors tallats al biaix; en les finestres hi ha ampits de pedra lleugerament sobresortits i motllurats, la finestra més gran i una mica més elaborada és sobre la porta d'accés. La porta és situada a la planta baixa de l'eix nord, la llinda plana monolítica té al centre la data gravada 1798 amb una creu enmig. Damunt la llinda un plafó fet en ceràmiques vidrades i decorades indica restaurant. Dues de les finestres tenen, damunt la llinda, un arc rebaixat fet en maó posat a sardinell com a arc de descàrrega. Al darrer pis hi ha una finestra sense emmarcaments diferenciats del mur, només un ampit de pedra sobresortit i amb l'angle arrodonit, al costat un balcó sense volada, senzill i sense cap emmarcament diferenciador i amb barana de ferro de barrots simples. La porta de la planta semisoterrània és de llinda de fusta i brancals sense diferenciar. A la façana nord hi ha poques obertures, distribuïdes irregularment i algunes modificades, són de tipologia senzilla, algunes amb llinda plana de fusta. Els murs són fets amb paredat comú bastit amb pedres irregulars de mides molt variables i a les cantoners carreus desbastats amb l'angle exterior ben escairat. La façana de ponent hi ha una casa adossada, la qual actualment està unida a la Torre i constitueixen una mateixa propietat, tot i que encara exteriorment es distingeixen les estructures que conformaven edificis diferenciats. En la façana sud hi ha adossat el volum que conforma l'estructura construïda contemporàniament, la qual acull el menjador del restaurant junt amb dependències particulars. | 08057-76 | La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La casa és anomenada la Torre, motiu pel qual es creu que pot estar ubicada en l'indret on hi hauria hagut alguna construcció vinculada a l'antic castell documentat a l'època medieval i que va donar nom al poble de Castell de l'Areny. Actualment, però, l'estructura que és visible sembla correspondre a una mateixa cronologia del segle XVIII, de la qual en tenim una referència cronològica en la llinda de la porta d'accés en la que hi ha la data 1798. De tota manera, podria ser es conservin restes en les parts no visibles de l'edifici, en especial a la part baixa i la fonamentació. La construcció de la casa l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el darrer, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. A nivell documental, consta que la casa anomenada la Torre de Castell de l'Areny era propietat de Josep Camprubí, almenys entorn al segle XVIII i/o XIX (no s'han pogut concretar les cronologies). Potser el llinatge Camprubí de la gran masia ja era propietària de part de la zona del poble de Castell des de cronologies anteriors, ja que el 1567 consta que Francesc Camprubí compra el cortal anomenat Port del Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Catllar , cavaller i el seu fill i hereu Jaume Dez-Catllar i de Palmerola casat amb Helena Dez-Callar i de Palmerola hereva d'Antic de Palmerola, consell, domiciliat al castell de Palmerola, vegueria de Berga (SERRA VILARÓ: VOL. I, pàg. 441). En el fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny es localitza documentació en la que hi ha referenciada la casa de la Torre a partir del segle XIX. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Torre, identificada amb el número 10, hi residien vuit persones. Quan el poble es va despoblar a l'entorn dels anys 60 del segle XX, aquesta va ser la casa que va acollir la darrera habitant del moment, la Lluïsa. Després de la seva mort, el poble va estar abandonat durant uns anys fins que el van comprar els actuals propietaris incialment amb un altre soci. Al cap d'uns anys hi obririen el restaurant. | 42.1730300,1.9452200 | 412882 | 4669526 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior hi ha el restaurant i totes les estances necessàries per aquest ús. El paviment del vestíbul és enllosat i el forjat de bigues de fusta i empostissat. A la zona del bar, trobem una llar de foc en la que hi ha la boca d'un forn anul·lat. Els espais del bar i menjador del restaurant estant decorats amb diversos atuells, eines i estris antics i vells de la cuina i el camp, entre altres tipus d'objectes. El restaurant és també molt conegut per acollir una anissoteca que és considerada única. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46051 | Nucli de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | X-XXI | El poble de Castell de l'Areny està situat dalt d'un allargat i petit turonet que es localitza a la zona central del terme municipal. El poble està troba entorn als 953 metres sobre el nivell del mar a la zona de la plaça. L'orientació del turó és de sud-oest a nord-est amb domini cap al sud sobre la riera de Castell que discorre per la seva vessant de ponent aigües avall. El turó és una penya rocosa més fàcilment accessible per la part nord-est (accés en vehicle), ja que per la resta el pendent té fort desnivell i és conformat per franges rocoses amb altres ocupades per bosc. L'accés tradicional a peu és pel vessant oest, punt pel qual transita l'antic camí de Sant Jaume de Frontanyà a Sant Romà de la Clusa (avui GR-4) i que té continuïtat costa amunt cap a les Cases i els Rocs de Castell. L'accés en vehicle és través d'una carretera asfaltada que circula pel vessant de ponent de la riera de Castell i que té continuïtat més enllà del poble cap a les cases que hi ha al nord-est. El poble és format per un petit conjunt de cases bastides a l'entorn de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. El turó on hi ha el poble és l'indret on es creu que hi hauria el castell, no hi ha constància d'estructures arquitectòniques que es puguin atribuir al dit castell, tanmateix una de les cases del poble es coneguda i documentada amb el nom de la Torre (avui l'edifici del restaurant), tot i que en les parts visibles de la casa no s'identifiquen elements arquitectònics que es puguin relacionar amb una possible torre testimoni de l'antic castell medieval, no es pot descartar que hi hagi restes en la fonamentació o en el subsòl. De tota manera l'extrem més sud-oest del turó, on la visibilitat sobre la vall de Castell és major, és l'indret on es creu també que hi podria haver-hi hagut alguna estructura relacionada amb el castell medieval que dóna origen i nom al poble. El poble és presidit per l'església de Sant Vicenç amb el seu campanar. L'estructura urbana és molt simple, formada per dos curts carrerons junt amb algun petit tram més, un per cada costat de l'església confluint en accés a peu davant la porta. Una placeta al davant del campanar conforma la part central del poble al voltant de la qual hi ha gran majoria dels edificis. Pel costat nord de l'església hi ha una altra placeta, al costat de ponent el cementiri i a l'extrem sud-oest la rectoria. El poble està format per unes poquetes casetes, avui totalment reformades, algunes reconstruïdes i adaptades a les noves necessitats d'ús d'aquestes. De fet, diverses de les cases forment part dels edificis destinats a casa de colònies, a més, de la casa on hi ha el restaurant i habitatge familiar, i una altra a turisme rural. Les cases que hi ha documentades al poble són la rectoria, Cal Batlle Vell (estava situada darrera l'actual restaurant, on avui dia hi ha la cuina), Cal Blanc i Cal Sastre plaça (aquestes dues estaven situades als edificis destinats a cuina i menjador de la casa de colònies), Casanova (era situada al darrera de l'actual edifici dels dormitoris de la casa de colònies), Cal Pagès i Cal Bisbe (on ara hi ha els dormitoris, eren varies casetes), Cal Joanet (també on ara hi ha els dormitoris), La Torra (el restaurant) i Cal Miquel (casa destinada a turisme rural). També Cal Fusté que sembla que es trobava a la zona propera on ara hi ha l'ajuntament, era molt petita, tipus barraca i durant una època hi va haver-hi un motor. Altres cases documentades en la zona propera al poble són: Cal Jan (prop de Cal Mestre), Cal Mestre (on ara hi ha els galliners), Cal Teixidor (on hi ha les gallines ara), Cal Mola (a la zona del camp de futbol) i Cal Paraire (més avall de la piscina). Aquest conjunt de cases sembla que no eren dalt del turó, sinó situades a l'entorn immediat, bàsicament en el vessant de llevant, algunes serien en els espais avui ocupats pels galliners, d'alguna encara es conserva alguna resta. | 08057-77 | A la zona central del municipi. | Malgrat que no es coneguin restes atribuïbles al Castell de l'Areny, aquest es creu que deuria estar ubicat en l'actual poble o en un indret molt proper. Les primeres referències al castell i a l'església es documenten al s. X. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de Sant Jaume de Frontanyà. A finals del s. X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Sta Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de St Andreu de Sagàs, Sta Maria de Merlès, St Esteve de Pardinella i St Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (VVAA:1985). Una altra referència és en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del s. X o inicis del XI, en la que s'esmenta 'castro adalasindo', donant testimoni de l'existència del castell. Posteriorment, es coneixen algunes referències al lloc de Castell de l'Areny. El 1082 Bernat Radolf i la seva muller donen, en una compra-venda a Arnald i la seva dona, un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit 'Vila-Fodes' al 'Castro Adalasen' . El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat, el lloc de Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. El 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat de Santes Creus. Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella. En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial. La majoria de cases del poble de castell es degueren construir entre els segles XVII i XVIII, moment de gran augment demogràfic generalitzat. En algunes de les cases del poble podem veure llindes amb dates del s. XVIII, segurament el moment de màxim desenvolupament arquitectònic del poble. Al finals del segle XIX es documenta que al poble vivien unes 23 persones i a les cases situades a l'entorn més proper unes 11 persones més (sense comptabilitzar la masia de les Cases). Al 1889 hi ha un petit full amb diverses referències a pagaments industrials, hi ha anotat que la Torre, cal Blanc, Cal Pagès i Cal Sastre (no sabem si es refereix a Cal Sastre de la plaça o a Cal Sastre dels Cassons, situat en un altre veïnat) funcionaven com a taverna. Durant la primera meitat del s. XX hi ha notícia en els registres de matrícules industrials que hi havia alguns comerços al poble, és el cas de Cal Blanc i la Torra que consten com a botiga de comestibles. Mica en mica el poble es va anar despoblant, fins arribar un moment (entorn als anys 50) que va quedar totalment abandonat després de morir la darrera habitant. Durant uns anys el poble va estar despoblat, no hi vivia ningú. A inicis dels anys 60 un grup de deu socis van decidir comprar el poble i refer-lo, finalment el projecte va tirar endavant només amb dos socis, que van comprar el poble per allà el 1963. Es van anar reparar les cases i reconstruir-ne algunes, per tal de donar vida al poble van decidir fer colònies, el projecte va tenir èxit i avui dia encara és un lloc d'estada de grups de colònies. En un determinat moment, el projecte va quedar ja en mans de només un propietari. Més tard, també es va obrir el restaurant. Al llarg de la segona meitat del s. XX es va anar dotant de nous serveis i instal·lacions, la carretera vella, l'enllumenat i el telèfon es van inaugurar el 10 de setembre de 1972 per part del governador civil de la província, Tomàs Pelayo Ros. Més tard, arribaria la nova carretera en la configuració actual. | 42.1731600,1.9453900 | 412896 | 4669540 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar cal prendre a la C-26, passat Vilada en direcció Borredà, el trencall de la carretera de Castell de l'Areny, seguir-la uns 7 quilòmetres.A l'entrada del poble hi ha l'actual ajuntament, situat en un edifici de nova construcció. Actualment, el poble és conegut sobretot pel restaurant i com a lloc de colònies per on han passat un nombre importantíssim d'infants i joves. L'extrem sud-oest del turó, on es creu que podria haver-hi hagut algun tipus de torre o punt de vigilància vinculat al castell medieval, hi ha una àrea de passeig amb un petit caminet i alguns bancs. A la part alta hi ha una creu de fusta recent, substituint altres desaparegudes. A prop del poble, en el vessant de ponent de la riera de Castell, es va construir una àrea residencial a finals del segle XX | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46052 | Nucli de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-roma-de-la-clusa | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, A. (1979): Sant Romà de la Clusa. Barcelona: G.E.C. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | X-XX | El conjunt de Sant Romà de la Clusa és el centre neuràlgic de la vall de la Clusa, situat més o menys en la part central de la frondosa vall. La zona de la Clusa és molt muntanyosa, hi ha diverses serres i valls, alguns pics i turons destacats, sobresortint com a vall, la principal, la que porta el nom de la Clusa formada pel pas del Rec de Sant Romà, el qual baixa de la zona del Pla de l'Orri tot recollint les aigües de diverses rases i torrents, aquesta continua aigües avall tot passant per l'encinglerat Escalell i fins a desaiguar a la riera de Castell. El conjunt que forma el que es pot anomenar el nucli de Sant Romà, és format per l'església de Sant Romà amb el cementiri i la rectoria, la gran masia de Sant Romà, formada per la casa i diversos coberts i annexes, i una mica més amunt però a poca distància el molí també dit de Sant Romà. Aquest conjunt forma el centre de la vall i de l'antiga parròquia, havia estat lloc habitual de trobada dels veïns. | 08057-78 | Zona nord i nord-oest del municipi. | Les primeres informacions documentals conegudes de la zona de la Clusa daten del segle X, es tracta de la donació d'un alou feta el 961 pels marmessors testamentaris d'Ava al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en el document s'esmenta la Clusa com un dels límits de l'alou. Posteriorment, l'any 983, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà es fa menció de les possessions del monestir, entre les quals consta dos masos amb les seves terres al lloc de la Clusa. L'església de Sant Romà de la Clusa és esmentada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (finals del segle X o inicis del segle XI) com una de les esglésies que formaven part del bisbat d'Urgell. L'església va tenir caràcter parroquial durant tota l'edat mitjana, es trobava dins el terme del Castell de l'Areny i del comtat de Berga. Al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va ser integrat al castell de Roset (de Vilada), fet que comportà que el 1336 Pere de Fonollet vescomte d'Illa, en nom de la seva dona Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà, cedís per a ús i servei dels homes de la Clusa tot el bosc conegut com de la Clusa. (VVAA:1985) Al llarg període baix-medieval i anys posteriors, tenim constància de referències documentals generalment relacionades amb donació de terres, compra-vendes, etc, algunes notícies són en relació als drets que el monestir de la Portella hi va tenir. Un exemple, és un document del 1335 en que l'abat del monestir de la Portella va prendre possessió de diversos masos del terme de Vilada i de Roset, entre els quals els masos de Ramon de Torrent Sobirà i de Guillem de Torrent Jussà, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Al 1346 Berenguer de Comas Sobiranes (actual Rossinyol de Dalt), va fer reconeixement a l'abat de la Portella. En documents de finals del segle XIV es documenta un mas denominat 'Bellsolà' a la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En relació als béns sobre els quals del monestir de Sant Pere de la Portella tenia domini a la zona de la Clusa al segle XVIII, s'esmenten els masos Comes Sobiranes, de Torrent Jussà i Torrent Sobirà (aquests dos ensorrats) i el de Bellsolà (amb un molí també ensorrat). (BOLÓS:2009) En els cadastres conservats a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta referenciada l'heretat dita Sant Romà en els diversos registres del segle XVIII, en el de 1716 com a pròpia de Joan Canal, el qual té a Pere Canal de masover. El gran augment demogràfic experimentat al llarg del segle XVIII degué comportar canvis importants al conjunt de la vall de la Clusa i en concret del conjunt de Sant Romà, concretat en modificacions importants en la masia amb ampliacions dels espais, així com d'un augment també dels habitants. A més, del conseqüent increment del volum de caps de bestiar i de la superfície conreada. La vitalitat de la Clusa degué tenir continuïtat al llarg del segle XIX i part del XX, i a partir del mitjans de segle XX i especialment de finals de segle, molt poca activitat i despoblament de les cases. Actualment però la masia de Sant Romà és habitada i l'entorn immediat en actiu, | 42.1870000,1.9353800 | 412089 | 4671087 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista des del poble de Vilada o des de la carretera que puja a Castell de l'Areny, on trobem un trencall amb una pista que enllaça amb l'anterior.La Clusa és una vall agrícola, caracteritzada per trobar-se a unes altituds que oscil·len entre els prop de 1200 metres sobre el nivell del mar i els 1781 metres d'alçada en el punt més elevat, el pic del Serrat Negre. Aquest fet determina que es tracti d'una vall molt condicionada per la seva ubicació i altitud, que afavoreix una climatologia molt determinada marcada per hiverns rigorosos. Les condicions climàtiques junt amb la pròpia ubicació de la vall, allunyada de les principals poblacions, determinava la necessitat d'autosuficiència dels masos que la poblaven. De fet, la seva principal font de riquesa ha estat l'activitat agropecuària i l'explotació vinculada al propi medi, les diverses masies de la vall han estat dedicades tradicionalment a l'activitat agrícola i ramadera recolzada puntualment per activitats complementàries o temporals com pot ser l'explotació forestal, i molts anys enrere algun veí també s'havia dedicat esporàdicament a l'activitat minera, en especial a la zona del Catllaràs. Les masies que conformen la vall, algunes de les quals ja són ensorrades i moltes deshabitades, són el Clot, ca l'Hereuet, cal Badó, la rectoria, la masia i el molí de Sant Romà, cal Tibat i les Calamites, el Pla de l'Orri, can Serra, Cabanelles, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix. De totes aquestes, avui dia només hi ha tres masos habitats. Cal dir que la documentació baix-medieval també esmenta altres masos dels quals no es té constància.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 92|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46053 | Veïnat de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-ribera | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XVIII-XX | El veïnat de la Ribera està format per un conjunt de cases que estan situades més o menys properes les unes a les altres. L'àrea que compren aquest veïnat és a l'entorn de Cal Tena, en la zona de confluència de les rieres de Castell amb la de Camprubí. Tradicionalment no hi ha una delimitació precisa ni un llistat específic de cases que pertanyen a aquest veïnat, tot i que actualment si que hi ha unes cases que formen part de l'àrea que configura la zona de la Ribera que a nivell urbanístic està regulada per una normativa diferenciada. Tanmateix, en un municipi eminentment rural i amb molta presència d'hàbitat dispers, ha determinat que tradicionalment s'hagi diferenciat aquesta àrea amb una denominació concreta per distingir el conjunt de masies i cases que s'hi localitzen. Algunes de les cases que formen part d'aquest veïnat són el molí d'en Puig, Cal Tena, Cal Janetó, Cal Noi, Cal Músic, Cal Peguera, Molí del Forat, Vilaterré, Cal Minyó, La Caseta, Casanova, Cal Negre, Cal Músic i Cal Peguera, entre altres. A l'àrea també hi ha la capella de Sant Ramon. Sembla que alguns dels factors que van afavorir el creixement i la implantació del conjunt de cases que es localitzen en aquesta àrea són diversos, entre els quals hi ha la proximitat al camí de Berga a Sant Jaume de Frontanyà, passant per Vilada, via de comunicació que permetia un accés més fàcil als nuclis de població més grans. La majoria de les cases són formades per una estructura de planta baixa, una o dues plantes pis i una planta sota-coberta o golfes, en la majoria es disposa d'algun annex destinat antigament a magatzem i al bestiar, i actualment en molts casos a garatge. Encara que no hi ha informació referent al tipus d'activitats a la que es dedicava els habitants de la Ribera, si que es pot esmentar que en les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de finals del segle XIX i primers decennis del XX, trobem els dos molins fariners, destinats bàsicament a moldre cereal, dos telers de mà d'una llançadora, una Cal Tena i l'altre a Cal Noi, aquests documentats durant diversos anys, i un altre a Cal Music i un al molí del Puig, aquest dos només registrats en una anualitat, al 1950 també consta el registre d'una perfumeria (d'un sol producte) a la Ribera número 6. | 08057-79 | A la zona sud del municipi. | El veïnat va créixer a l'entorn de les dues rieres esmentades, algunes de les cases són d'origen més antic però la majoria es van bastir al llarg del segle XVIII i alguna al segle XIX. A inicis del segle XX el volum de població que vivia a la zona va afavorir la construcció d'una petita església sota la denominació de Sant Ramon costejada per Josep Camprubí; aquesta es quedaria petita i al cap d'uns anys va ser ampliada a càrrec ja de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Al llarg de finals del segle XIX i part del XX sembla que l'indret tenint en compte el context de tot el municipi seria la zona de més activitat industrial, encara que totalment de caire artesanal. | 42.1554800,1.9494300 | 413206 | 4667573 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46054 | Porta ferrada de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-ferrada-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XI-XII | La porta ferrada es troba situada a la portalada d'entrada, al mur de ponent. De l'època romànica se'n conserva la ferramenta forjada, que s'aplicava en les portes com a reforç i també amb fins decoratius. La ferramenta d'aquesta porta, tot i caracteritzar-se per una gran senzillesa i repetició de les formes, no deixa de resultar interessant i amb un particular encant. La decoració està constituïda per unes aplicacions que formen 12 jocs iguals que es reparteixen de 6 en 6 a cada batent de la porta, disposades de forma més o menys simètrica. Consisteixen en unes cintes forjades, solcades per tres estries, convertint-se en unes volutes amb una sola estria als extrems. A mig cos de les cintes, per sota i per sobre, s'aplica una peça simple estriada amb una voluta a banda i banda. Les volutes del conjunt combinen diferents obertures; les dels extrems són més obertes, mentre que les situades al mig de la porta són més llargues i més tancades, creant una forma més recargolada. Totes les volutes de la ferramenta tenen l'extrem aplanat, decorat amb la representació d'un rudimentari cap de serp, l'ull de la qual el constitueix el clau de forja que clava la ferramenta a la fusta. | 08057-80 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny fou, des dels seus inicis, església parroquial. Documentada des de l'any 905, és esmentada posteriorment en l'acta de consagració de la Seu d´Urgell, a finals del segle X o principis de l´XI (kastro adalasindo). El 1312 és referenciada encara com a església parroquial. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, deformant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també una part del sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. El poble de Castell de l'Areny es formà al seu voltant durant els segles XVII i XVIII, en ple creixement demogràfic. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46056 | Cementiri de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castell-de-lareny | El cementiri de Castell de l'Areny està desenvolupa a pel costat nord-oest de l'església. És tracta d'un recinte de planta irregular allargada, el perímetre de tancament és fet amb murs de pedra desbastada, que a la part mes oest on el terreny té desnivell en descens, el mur té major alçada ja que està fonamentat a unes cotes més baixes, per aquesta part el mur té adossats contraforts realitzats en les darreres obres de condicionament del cementiri. La portalada d'accés és just davant de la porta d'entrada a l'església, es tracta d'una porta metàl·lica de dos batents, formada per barrots de secció quadrada amb decoracions diverses, la part inferior hi ha un plafó de planxa per batent decorat amb un rombe i al centre un motiu de formes circulars tot en relleu, la reixa de la porta és coronada a la part superior amb una forma triangular amb decoracions geomètriques i florals a l'interior. El cementiri és de tombes al terra, no hi ha nínxols, no totes les sepultures tenen elements que les identifiqui, però si que n'hi ha diverses que són diferenciades amb creus. La majoria de les creus són metàl·liques, amb acabats i decoracions molt variables, algunes indiquen noms i anys de sepultures, en altres només les inicials dels noms, i algunes més senzilles sense cap dada visible. | 08057-82 | Al poble, situat al costat l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731100,1.9448500 | 412852 | 4669535 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46057 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-0 | XX | Fita de terme de pedra que assenyala un punt del límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el municipi de Vilada. La fita es localitza a la zona de canvi de terme en el voral de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de la C-26. La fita ésde pedra sorrenca, tipus llosa, col·locada clavada vertical al terra. En la part que sobresurt de la pedra, en el costat de Castell de l'Areny hi ha gravat el dibuix d'una torre esquemàtica amb un C a l'interior del dibuix, tot simbolitzant el municipi, i al costat oposat, al de Vilada, hi ha gravat un rombe amb un V (de Vilada) a l'interior i damunt una corona, en aquest cas també com a símbol esquemàtic de l'escut del municipi. | 08057-83 | A la zona sud del municipi, al peu de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de Vilada. | Aquesta fita es va col·locar, junt amb altres que han anat desapareixent, pels volts de 1988 o 1989. | 42.1488700,1.9406900 | 412475 | 4666848 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que existien més pedres de terme de la mateixa tipologia i decoracions. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46058 | Molí escairador de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-escairador-de-camprubi | TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | Està molt cobert de vegetació i les estructures parcialment enrunades. | Les restes estan molt amagades per l'enderroc que les cobreix parcialment, però sobretot per la vegetació que hi ha a l'indret. En la documentació de la masia de Camprubí consta l'existència d'un escairador, segons expliquen veïns de la zona diuen que l'escairador devia ser en aquestes restes. Les estructures observables no permeten aportar gaire dades, ja que es poden veure alguns murs que conformen una construcció de petites mides i en la que s'hi identifica, a la part superior, un forat obrat que sembla que seria per on hi hauria el canal de caiguda de l'aigua per generar la força hidràulica per fer anar la maquinària. Els murs de la construcció són fets de paredat comú amb pedres irregulars i morter; a la part superior hi ha unes parets i pilars fets amb maó massís. A la part inferior de l'estructura hi ha l'espai del cacau, que conformaria la sortida de l'aigua cap al torrent, és cobert en volta de pedres, i al fons s'hi pot identificar l'entrada del canal que conecta amb el clot visible a la part superior de l'estructura. | 08057-84 | Al sud-est de la masia de Camprubí, a tocar del torrent. | 42.1775500,1.9699500 | 414931 | 4670003 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud d'aquestes restes d'inicia un planell o camp, amb murs de contenció fets amb pedra seca. Al seu extrem oposat hi ha unes restes de murs que només permeten identificar l'existència d'una construcció, molt enrunada en aquest indret. Es fa difícil saber si aquestes restes tenen relació amb les estructures descrites a l'apartat de descripció i que s'atribueixen al molí escairador. Cal dir però, que a la masia de Camprubí es documenta oralment, l'existència d'una molina o serradora moguda per força hidràulia. Del conjunt de restes que es troben en aquest indret, que han utilitzat l'energia hidràulica, les que estan ubicades a l'entorn d'aquest pla sembla que podrien correspondre a la molina. Dada que no s'ha pogut contrastar però que per la seva disposició semblaria probable. Queda en dubte, si les restes identificades com a escairador, eren destinades realment a aquest ús o es tracta de restes vinculades a la serradora, cal dir que a la zona on hi ha la centraleta elèctrica hi ha una altra petita construcció que podria haver conformat un petit molí, potser l'escairador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46059 | Mènsules de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-comelles | Mènsules de fusta tallada, situades a l'interior de la masia de Comelles, en concret en l'espai de la sala en el mur de llevant hi ha dues peces i en una estança del mur nord dues més. Aquests permòdols actuen com a element de suport d'una jàssera on es recolza l'embigat del forjat de les golfes. Aquestes mènsules mostren una decoració tallada formant una representació molt esquemàtica d'un rostre humà, algun dels permòdols mostra unes línies molt més esquemàtiques que permeten parlar més de formes geomètriques que no de rostre esquemàtic. | 08057-85 | Masia Comelles, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La gran masia de Comelles consta documentada des del segle XVI, tot i que pot haver existit amb anterioritat. Arquitectònicament mostra un construcció formada per diverses fases cronològiques, amb una estructura principal del segle XVI a l'entorn de la que es produeixen ampliacions i reformes posteriors. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46060 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1790 amb una creu enmig. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud-est de l'immoble. La casa actualment és denominada com menjadors ja que és l'ús que té l'edifici en relació a les estances destinades a les colònies. Aquestes dependències sembla que ocupen l'edifici, tot i que molt transformat, que es correspondria amb l'antiga casa dita Cal Sastre o la de Cal Blanc. | 08057-86 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1732700,1.9453100 | 412890 | 4669553 | 1790 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici on trobem la llinda és al centre del poble, al costat nord- oest de la placeta del darrera de l'església. En concret a les estances destinades a menjador i cuina de les dependències de les Colònies Flor de Neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46061 | Font de la Mosquereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquereta | Està en força bon estat, però seria convenient portar a terme una consolidació de l'estructura. | Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell, en el seu vessant occidental. La font està situada en el marge i compta amb una estructura construïda que la protegeix. Es traca d'un frontal bastit amb carreus de pedra desbastada i una obertura al centre, aquesta és emmarcada amb quatre grans carreus ben tallats i polits amb els angles lleugerament motllurats, el carreu inferior mostra dos petits orificis. L'obertura dóna pas a un petit espai interior on hi ha el brollador de la font; l'espai és obrat amb murs bastits amb pedres irregulars i morter en els que hi ha afloraments de roca, la coberta és de volta molt rebaixada, quasi plana. | 08057-87 | A sota el poble de Castell de l'Areny en el vessant de ponent, al peu del rec. | 42.1727000,1.9427700 | 412679 | 4669492 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46062 | Font del pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet | Sembla que l'estructura té pèrdues. | Aquesta font es localitza a pocs metres a l'est de la casa, en concret es troba situada al peu de l'antiga pista forestal i camí que comunicava el Solà amb la masia Puig Vell, i al costat de la rasa que conforma i dóna nom al rec del Solà. La font és en el mateix marge del terreny, entre les vetes de roca hi ha un petit mur bastit en pedra desbastada col·locada amb morter, aquest frontal té una petita obertura a la part alta que devia permetre l'extracció de l'aigua i la ventilació del dipòsit. L'interior d'aquesta estructura és en part el mateix terreny natural per on aflora i degoteja l'aigua, i part és construït amb pedra, presentant un revestiment lliscat. La coberta és feta a manera de volta, amb lloses senzilles col·locades a plec de llibre. | 08057-88 | A poca distància al nord-est de la masia, a peu del camí que porta a Puig Vell. | 42.1687500,1.9488500 | 413176 | 4669047 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el moment de la visita, el dipòsit de la font es trobava buit. Tot i que s'hi observava certa humitat i mullena per l'exterior. En el frontal, podem veure-hi massissats de tosca generats en per acció de l'aigua.A toca de l'estructura de la font hi ha la rasa del Solà, que de fet deu alimentar la mateixa font i d'on s'ha abastit tradicionalment la masia. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46065 | Caps de biga del cor de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caps-de-biga-del-cor-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | Els caps de biga que formen part de l'estructura del cor de Sant Romà de la Clusa i que a la vegada en constitueixen un element decoratiu, és format per un conjunt d'onze caps de biga. Aquests acabaments o caps de les bigues mostren una decoració consistent en caps humans tallats en els extrems finals de les bigues, essent visibles des de la nau de l'església. | 08057-91 | A l'església de Sant Romà de la Clusa. | L'església i lloc de Sant Romà de la Clusa és esmentat en la documentació des dels segles X-XI, tanmateix l'estructura arquitectònica de l'església s'atribueix a una obra del segle XII. En el decurs de la guerra civil l'església va perdre la talla romànica d'una Majestat del segle XII que la presidia. L'església va ser restaurada en dos períodes, l'un entre els anys 1963-1965 i posteriorment, el 1976 per part de la Diputació de Barcelona. Es fa difícil una atribució cronològica per els caps de biga del cor, ja que són un tipologia d'elements que es troben documentats en un ampli ventall cronològic que va des del segle XIV fins períodes moderns, bàsicament segle XVI i XVIII. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46065-foto-08057-91-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El cor està situat a l'extrem de ponent de la nau de l'església, és una estructura bastida en fusta a la que s'hi accedeix per un primer tram d'escala d'obra i un segon tram de fusta. L'estructura del cor consta de dues jàsseres amb els angles exteriors motllurats; una d'aquestes està arrambada al mur de ponent i està recolzada al mur nord i en permòdols encastats en el mur oest, l'altra jàssera, la qual dóna a la nau, està recolzada sobre els murs nord i est, damunt d'aquestes es sustenten les bigues i sobre l'empostissat de fusta. Les bigues perpendiculars a la jàssera tenen orientació est-oest, amb la part de ponent encastada al mur i la de llevant quedant lliure, extrem en el que trobem les esmentades decoracions. El cor és protegit per llevant amb una barana de fusta, que té un passamà senzill i unes peces verticals decorades amb senzilles formes corbes i rectes. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46066 | Creu del cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-lesglesia-de-sant-roma-de-la-clusa | Les lloses de la mesa mostren esquerdes, tot i que estan segellades. | La creu del cementiri de la Clusa està formada per dues parts diferenciades. D'una banda, el basament de pedra i de l'altra, la creu de ferro situada damunt de la base. El conjunt mostra unes mides màximes de 150 cm d'alçada en el punt més alt, 51 cm d'amplada i 50 de profunditat. El basament és format per un peu de pedra de secció quadrangular, construït amb carreus i pedres irregulars, al damunt dues lloses planes a manera de mesa, amb els angles més o menys arrodonits i a la part superior de les lloses trobem una xifra gravada no del tot entenedora, sembla correspondre a un mil sis-cents seixanta i pico (166?). La creu està formada per dues peces de ferro de secció plana unides formant una creu llatina, està clavada al pedestal per la part inferior. | 08057-92 | Al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1871500,1.9353000 | 412082 | 4671104 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La creu està ubicada al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa fet que denota la seva funcionalitat com a padró d'atribucions purament religioses. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46067 | Font del Coll de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-la-coma | XX | En el moment de la visita la font no rajava | Font situada en una estructura construïda en un marge al peu de la carretera de Castell de l'Areny a Coll Jovell, de fet el lloc és conegut com Coll de la Coma. L'estructura arquitectònica està formada per un frontal allargat a la base del qual hi ha un banc, tot està fet en pedres desbastades formant carreus irregulars i lloses. Al centre de l'estructura hi ha la font pròpiament situada en una gran llosa vertical al centre de la qual hi ha l'aixeta metàl·lica, i a la base la pica on cau l'aigua, fet a partir d'un gran bloc de pedra més o menys quadrangular i en el que hi ha un rebaix en forma de mig cercle. Al costat de la font hi ha una creu metàl·lica clavada en un gran bloc de pedra més o menys tallat, la creu és metàl·lica hi ha un sant crist esquemàtic al centre. | 08057-93 | Al Coll de la Coma, al nord del poble de Castell de l'Areny. | 42.1749700,1.9514300 | 413398 | 4669735 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46068 | Carreu de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-les-cases | 1791 | La seva ubicació pot facilitar-ne la degradació. | Carreu de pedra calcària que es troba a la masia de les Cases, la peça està fora de context. L'element és conformat a partir d'un bloc de pedra calcària que ha estat treballat conformant el que sembla un carreu, que a la part frontal pren forma rectangular i està polit i amb acabat punxonat. En aquesta part frontal hi ha gravada la data 1791 dins una cartel·la. Els costats laterals estan més o menys ben tallats, la part posterior no està polida ni ben tallada, segurament per tractar-se de la part que no havia de ser visible de la peça. La part superior mostra un rebaix de forma rectangular. El tipus de peça podria correspondre a un carreu reaprofitat posteriorment per altres usos. Es desconeix l'ús del rebaix interior, fet que no permet confirmar que es tracti d'un carreu, ja que aquesta característica podria indicar una altra utilitat. Tanmateix, sembla més versemblant pensar que es tracta d'un carreu al qual posteriorment es va realitzar aquesta modificació. | 08057-94 | Masia les Cases, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1757900,1.9464300 | 412986 | 4669831 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que ha estat utilitzat com a cóm per abeurar bestiar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46069 | Pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica | Presenta algunes esquerdes. | Pica realitzada en un bloc de pedra de tipus conglomerat, té una secció lleugerament cònica amb la base més o menys plana i amb l'interior buidat, del qual no en veiem la profunditat. Les mides exteriors màximes són uns 56 cm d'alçada, per uns 100 cm d'amplada a la part superior (que té un diàmetre superior) i el gruix de les parets, també a la part superior, és d'uns 15 cm. Actualment és emprada com a jardinera. | 08057-95 | A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1730400,1.9451100 | 412873 | 4669527 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta pica forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part de l'entorn immediat d'algunes cases concretes del poble. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46070 | Cóm de la Rota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/com-de-la-rota | Mostra algunes parts reparades amb morter | Cóm realitzat en un gran tronc, en el que s' ha rebaixat gran part de l'interior tot creant un espai buit que conforma el dipòsit. Les mides són molt variables, ja que el tronc no és regular, pel que fa a les mesures màximes aproximades són 57 cm d'alçada exterior, 330 cm de llargada i entorn als 60 cm d'amplada, el dipòsit té uns 45 cm de profunditat, per 260 cm de llargada i 52 d'amplada. La utilitat principal és per contenir aigua per abeurar el bestiar, a la vegada que com a dipòsit per tenir aigua a l'abast. | 08057-96 | Masia la Rota, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1766800,1.9604400 | 414144 | 4669916 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46071 | Font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canal | L'estructura no està massa ben conservada | Font situada per sota la masia de la Canal, prop del torrent. Es tracta d'una font amb dipòsit, construïda a fi d'acumular aigua a l'interior. L'estructura està bastida en un marge, consta d'un frontal fet amb carreus desbastats i pedres, al centre del qual hi ha una obertura que dóna accés a l'interior, a l'aigua. L'obertura és emmarcada en quatre grans carreus tallats i polits. L'interior està construït a manera de dipòsit de recollida de l'aigua, la superfície dels murs tenen restes de revestiment de morter lliscat. La coberta des de l'interior és a manera de terç de cúpula apuntada (com a tres vents) feta de pedres i lloses. | 08057-97 | Prop de la masia la Canal. | 42.1803000,1.9571600 | 413878 | 4670321 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46071-foto-08057-97-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46072 | Font de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XX | Hi ha molta vegetació que cobreix les estructures. La font no sempre raja - | Font situada a la part baixa de la Baga del Clot, a uns metres de distància de l'Avet del Clot, i a peu mateix de la rasa del torrent. Està emplaçada i construïda arrambada al marge. Està formada per un mur baix de paredat de pedres irregulars, bastit a manera de banqueta, en un extrem de la banqueta hi ha un aflorament de roca de tipus conglomerat en que hi ha el brollador de la font (actualment no raja). En el marge, hi ha una placa commemorativa encastada en els afloraments de roca, es tracta d'una llosa de pedra amb la inscripció 'Josep Espona i Boatella. 1895-1966. Per l'amor que tingué als boscos i garrigues fa que ara estugyu de segur bressolat per fagedes, pinedes i rouredes. MCMLXXXI | 08057-98 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1770300,1.9268700 | 411372 | 4669989 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons el que expliquen i indica la placa la font es va construir com a monument commemoratiu a Josep Espona.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46075 | Mina d'ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dambre | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment només es veuen poques traces. | Es tracta d'una mina que es va explotar en galeria, de fet hi van haver dues galeries, la superior i principal, de la qual va sortir quasi tot l'ambre extret a la zona, i una de posterior oberta posteriorment, situada per sota, que no va donar els resultats esperats. De fet, avui dia no hi ha gaires restes visibles, bàsicament, clots en el terreny produïts pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada, la traça del tram de petit trajecte per on circulava la vagoneta, l'escombrera o pedrera, junt amb bastanta quantitat de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea d'explotació. Pel que fa a la galeria principal, la seva entrada no és visible ja que està ensorrada, el terreny ha anat cedint i l'ha cobert totalment. Així, es pot identificar on estava situada la boca perquè s'observa un clot i davant un petit tram molt planer, de pocs metres, que és per on circulava la vagoneta. En aquest tram encara hi ha les restes d'algunes travesses que suportaven els carrils de la vagoneta. El recorregut de la vagoneta era bastant curt, uns pocs metres des de la boca de la mina fins a creuar el torrent per una petita palanca o passera, avui totalment desapareguda, i poc després, ja hi ha l'abocador del material de rebuig. Segons explica i assenyala el veí de la Clusa que ens acompanyar a l'indret, fa un petit pla a tocar del tram per on passava la vagoneta, i a prop de la boca de la mina, que és on els treballadors tenien una petita i senzilla barraca. Avui dia ja no en queden restes. Per la zona també hi ha molt pedregam acumulat en diferents punts, que tal i com explica són les restes del procés més manual de picat de la pedra per acabar de netejar millor el mineral, l'ambre. A poc metres més avall, trobem uns altres clots que són les traces visibles d'una altra boca de mina i de la seva galeria, oberta en la darrera etapa de treball a la zona, i de la que no es va extreure gaire res de material. | 08057-101 | A la Clusa. | El desembre de 1878 Ramon Soler Colí, de Berga, presentava la sol·licitud de la Mina Esperanza, en terrenys d'Antonio Raurell, veï de la Quar, al paratge de la Baga, Maleras i Serra del Clot, en terme municipal de Castell de l'Areny. L'1 d'abril de 1879 es va fer el plànol de demarcació de la mina i s'hi deuria començar a treballar aquell mateix any. L'any 1883 en motiu d'una 'Exposición Nacional' que es va realitzar a Madrid, i tal i com s'havia fet a les mostres de París i Filadèlfia, es donava a conèixer el carbó Berguedà. En referència a la mostra de Madrid consta la següent cita: 'entre los productos que se envian figura el cobre (sin explotar), lignitos de 'Ferrocarril y Minas de Berga' y succino y amianto que explota el Sr. Soler y Colí en Castell de l'Areny en el lugar llamado Picamill'. (NOGUERA:1991) La mina d'ambre també és esmentada en una circular del primer de febrer de 1894 conservada a l'Arxiu Municipal, on s'exposa al govern la necessitat de construir una carretera que enllaci Castell de l'Areny amb la carretera que estava previst que es construís de Berga a Montesquiu. En la carta s'indica que la carretera seria molt important per l'explotació de boscos, de la mina d'ambre i de les mines de carbó de la Clusa. La carretera encara en trigaria molts d'anys a arribar. La concessió de la Mina Esperanza del Ramon Soler Colí va caducar el 1889. El 22 d'abril de 1918, Vicenç Soler Prat, de Barcelona, presenta una sol·licitud per a una mina que anomena Catalina, en el mateix paratge. S'hi fa de nou la delimitació, però es deixa caducar el projecte immediatament, de manera que no s'arribaria a explotar en aquest període. Amb posterioritat, ja a mitjans segle XX consta com a propietari un tal Sr. Soler Oriol que sembla que hauria iniciat els treballs cap al 1961. Els anys d'explotació que consten publicats són de 1961 a 1964 (segons consta al llibre SOLER, ORIOLA:1997). El Sr. Soler Oriol al cap d'un temps d'explotar la mina la va traspassar al Sr. Frances Picas de Vilada. Consta que a la mina hi van treballar quatre persones (SOLER, ORIOLA: 1997). El veí de Rossinyol, explica que recorda que l'explotació de la mina no era continuada sinó que es feia a tongades, de manera discontínua. Explica que el Sr. Soler va fer dues tongades. Com que necessitava sempre d'un soci capitalista, es treballava a la mina mentre hi havia diners, i un cop s'havien acabat es parava l'explotació. Sembla el Sr. Picas va fer societat amb un tal Sr. Noguera. Picas va anar a fer d'enginyer a Saldes, d'aquí que també es perdés cert interès per aquesta explotació. Això i el fet que la mina era molt poc rendible, ja que el producte extret no era de massa qualitat, van acabar determinant la fi de l'explotació. | 42.1694200,1.9202700 | 410816 | 4669151 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està situada és en una costa de pi roig (situada per sota la pista o camí que puja passant per l'avet del Clot i continua cap la collada de Baix, des d'on podem anar a Sobrepuny). De fet, la seva localització no és molt evident, però si que hi ha una àrea on es pot veure un despreniment bastant recent del terreny, sota del qual i més a tocar del torrent, hi havia la boca de la mina.L'emplaçament de la mina es pot distingir per identificar-se diversos clots, fruits d'enfonsaments del terreny, just a tocar i prop del torrent.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina i de l'època de la seva explotació. Ell l'havia vist en funcionament, de fet el seu padrí hi havia treballat.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46076 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | La galeria està ensorrada per diversos punts | Es tracta d'una mina de carbó explotada en galeria. Actualment la boca de la mina i part dels primers metres de galeria es troben mig ensorrats. El terreny ha anat cedint i actualment podem veure diferent forats en el terreny que ens permeten localitzar la mina i part del primer tram de galeria. A través dels forats es poden visualitzar part del que serien les parets de la galeria, excavada en la roca de tipus calcari. A més, davant del que era la boca de la mina hi ha una mena de plaça que a un extrem sembla que és on s'hauria abocat tota la pedra de rebuig. Pel que sembla el transport del material extret cap l'abocador es realitzava amb vagonetes. | 08057-102 | A la Clusa. | Les informacions publicades que hi ha sobre la mina diuen que no es va extreure mai carbó d'aquesta explotació, i que en els treballs d'obertura de la galeria hi van treballar tres persones. Consta també que els anys d'explotació són entre 1949-1950, i que el propietari era Josep Pujol (Coma-rodana). (SOLER, ORIOLA:1997) Segons el Fons de la Prefactura de Mines, consta un expedient per a la Mina San Ramon, de lignit, a l'Escalell, prenent com a punt de partida de l'explotació la carretera particular, llavors en construcció, de Vilada a Sant Romà, amb el Torrent del Clot. La sol·licitud per a aquesta mina la presenta Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella, el 27 de maig de 1949. Renuncia a l'explotació el 21 de juliol de 1953. Sembla que podria tractar-se de la mateixa mina. | 42.1730700,1.9161700 | 410483 | 4669561 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46077 | Telefèric de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-castell-de-lareny | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona, pàgs. 259-260. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | Algunes de les restes han desaparegut. | La gran majoria de les restes del telefèric de Castell de l'Areny o de la Clusa es troben al capdamunt del Cap dels Rocs. Les restes conservades són bàsicament murs que conformaven l'estació superior del cable. La instal·lació d'aquest telefèric es va realitzar per tal de facilitar l'extracció de la fusta de la baga de la Clusa. Segons s'esmenta en la bibliografia (SALMERÓN: 1980:259-260) els troncs s'apilaven en un carregador situat al camí de Sant Romà, des d'on eren arrossegats per mules o matxos amb un carro que anomenen del tipus 'contribal'. Sembla que part del camí que va de Sant Romà al cap dels Rocs (GR-4) era utilitzat per arrossegar els troncs fins al punt de sortida del cable. A l'extrem del Cap del Rocs trobem un seguit de murs de pedra construïts en paral·lel, que per les seves característiques ha afavorit la denominació de l'indret com les pilones. A la part més allunyada del penya-segat només hi ha murs a un costat, ja que a l'altre hi ha el mateix terreny natural amb la roca rebaixada. Més a tocar del precipici ja hi ha dues fileres de murs disposats en paral·lel a costat i costat, tot delimitant un espai central lliure entre les dues fileres. Aquest espai és per on passarien els troncs amb el cable cap l'estació inferior. Els murs mostren una alçada variable. En alguns s'hi pot veure peces metàl·liques, bàsicament trossos de barres cilíndriques de ferro. Pel que expliquen, entre els murs s'encarrilarien els troncs els quals ja estarien afermats en les vagonetes que els transportarien pel cable pendent avall. Segons la bibliografia aquest era un telefèric del tipus bicable automotor, per tant, que hi havia un cable que se li diu carril i un tractor, funcionant de manera que les vagonetes que baixaven plenes feien pujar les vagonetes buides. S'esmenta que el cable del carril era de 30 mm de gruix i el del tractor de 15 mm. Sembla que, damunt els murs de les estacions, hi havia unes estructures de fusta a manera de torres que era on hi havia instal·lats uns volants de ferro de gran diàmetre per on girava el cable tractor. També s'explica que les vagonetes anaven instal·lades al cable en un truc de dues rodes situat a la part superior i que era l'element de desplaçament pel cable carril, a més, tenien un mecanisme de suspensió, que tenia l'aparell d'acoblament del cable tractor i que consistia en un eix on es fixaven amb cadenes els troncs. Es diu que si els troncs eren més grans de tres metres s'utilitzaven dues vagonetes per transportar-los. Aquesta estació superior es troba a uns 1320 m d'altitud, en el punt conegut com Cap dels Rocs i popularment també com a les pilones (per les estructures conservades del cable). Des d'aquesta estació fins a l'estació inferior, que estaria situada prop de la masia de Riu, a uns 880 m d'altitud, permeten superar un desnivell d'uns 440 m en una 900 m de longitud. La bibliografia diu que l'estació inferior era situada a la zona de la masia de Riu, de fet, és la masia que queda just sota el cap dels Rocs. Cal dir però, que segons informacions orals facilitades per algun veí, es diu que l'estació inferior era més avall, en una zona entre Cal Marc i el Ballestar. No s'ha pogut confirmar aquest fet. També explica que degut a que el cable no acabava de funcionar correctament, en gran part pel fort desnivell, es van instal·lar cables tensors a manera de fre, una de les restes que hi relacionen estava localitzada en una zona propera a la collada de Comellas. Actualment queda alguna estructura de difícil identificació pel volum de vegetació que hi ha crescut, però de fet, diuen que fins fa molt poc hi havia més estructures conservades, on ara hi ha un gran clot fet arran d'un moviment de terres. També ens van informar que a la serreta de l'Escalell, hi ha restes que s'atribueixen a elements relacionats amb el cable. Cal tenir en compte, que el telefèric va experimentar algunes modificacions per fer-lo més útil, potser alguns d'aquests elements hi tenen relació. | 08057-103 | Al Cap dels Rocs. | Les dificultats per treure la fusta dels boscos del municipi, en especial de la Clusa, en una època en que no es disposava de carreteres, va determinar la construcció d'aquest telefèric a fi de donar sortida a la fusta sortida de l'explotació dels boscos de la Clusa. En una època en que altres telefèrics eren utilitzats o havien estat utilitzats a la comarca i en altres zones de difícil accés o per fer més ràpid i en principi més rendible l'explotació. Així, el 1915 una companyia portuguesa va comprar la fusta dels boscos de Sant Romà de la Clusa, propietat de la família Cirera. Per intentar fer més rendible l'explotació d'aquests boscos, l'empresa va haver de fer una forta inversió de capital per construir diverses instal·lacions que en facilitessin el transport ja que la zona té una orografia molt complexa. Així, es va construir una carretera, es van obrir diversos camins de bosc, i es va instal·lar un telefèric. Sembla que la fusta era portada a Can Pastell de Vilada on hi havia una serradora. Tot i l'esforç en infraestructures van sorgir diverses complicacions, i de fet sembla que el telefèric tenia algun error de càlcul que no el feia útil. L'empresa no va poder continuar amb l'explotació i va fer fallida. Posteriorment, una altra empresa de capital també portuguès va fer-se càrrec de les instal·lació. L'enginyer Wagner va modificar el traçat del telefèric per fer-lo útil, fet que va permetre continuar amb l'explotació del bosc uns quants anys més, segons consta a la bibliografia, fins el 24 de juliol de 1931. Moment en que el mateix personal de la companyia portuguesa va desmuntar el telefèric. La fusta transportada pel cable es portava a la serradora de Vilada amb carros, o fins l'estació de la Baells per ser transportats en la línia de ferrocarril. Tant aquest transport des de l'estació inferior com els treballs de ròssec realitzats al bosc i fins al cable eren realitzats per el Sr. Climent Simon, un contractista de Vilada. En canvi la càrrega i descàrrega del telefèric i el control de les expedicions anaven a càrrec de personal de nacionalitat portuguesa. | 42.1767000,1.9337900 | 411943 | 4669945 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carro de tipus 'contribal' sembla que era un estri que tenia una peça transversal amb forma de mitja lluna on es recolzava la part més pesada dels troncs per tal de facilitar-ne el seu transport; una part dels troncs continuava essent arrossegada pel terra però la fricció era menor. Sembla que hi ha diversos tipus de 'contribal', però en general el concepte bàsic és que amb rodes o sense era com un carro de dues grans rodes amb una única peça de fusta central, on hi penjaven dues cadenes que eren emprades per lligar el tronc i poder-lo transportar amb més facilitat.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar a la zona de Comellas i ens va relatar tot el que li havien explicat del telefèric.S'explica la història que el cable era utilitzat per part dels treballadors per pujar a l'estació superior, hi va haver un greu accident al cable, que va comportar la prohibició utilitzar-lo amb aquesta finalitat.Les restes de l'estació superior es troben dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46078 | Forn de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles | la construcció de la pista va escapçar les restes. | En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. | 08057-104 | A la zona sud-oest del municipi. | 42.1603700,1.9260500 | 411281 | 4668140 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46079 | Pont de la riera de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-castell | XX | Pont situat per superar la riera de Castell. Es tracta d'un pont construït al pas de la riera per davant del molí d'en Puig. Forma part de l'antic traçat de la carretera de Castell utilitzat fins que es va construir la nova carretera, l'actual. Es tracta d'un pont estret, que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull, conformada per un basament, un mur a costat i costat del torrent, que suporten una volta de poca llargada formada en arc més o menys de mig punt, tot està bastit en carreus de pedra. En el punt de recolzament de la volta sobre els murs que actuen de basament hi ha una petita imposta més aviat decorativa, conformada per una filada de lloses que sobresurten lleugerament del plom de la paret. Té baranes senzilles de ferro de secció circular que estan col·locades en un petit encofrat de formigó. | 08057-105 | A la zona de la Ribera, a pocs metres del Molí d'en Puig. | 42.1560700,1.9473000 | 413031 | 4667641 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46080 | Pedrera de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix | XX | Els afloraments són visibles, tot i quee ja no està en funcionament la pedrera | Antiga pedrera o zona d'extracció de pedra de guix situada en un espai obert al vessant de ponent d'un petit torrent. En el lloc es poden observar les vetes o afloraments de guixos que es localitzen en la zona d'extracció. Les traces d'aquesta activitat industrial s'observen bàsicament en la presència de diferents capes de material en els estrats visibles a l'indret. La vegetació que va creixent a l'indret ha amagat només parcialment el tall de l'explotació. | 08057-106 | A la zona est del municipi, prop de la Rota. | Les informacions orals recollides expliquen que la pedrera d'extracció de guix a cel obert proveïa de guix un forn situat a les afores del poble de Vilada, funcionament que només va realitzar-se durant uns anys pels volts de mitjans del segle XX. Sembla que en l'indret de la pedrera només es realitzava l'extracció del material, el qual posteriorment era cuit i mòlt a les instal·lacions esmentades. De fet al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-515) hi consta l'expedient referent al 'Plan de labores para 1965 de la cantera de yeso 'Els guixots'', consta que la pedrera va ser explotada per ROCAPI, S.L., domiciliada en Vilada. Segons consta a l'expedient, l'explotació és a cel obert i es troba al paratge de La Rota, a Castell de l'Areny (en terreny arrendat). Les dades que ens aporta la documentació són que disposa d'una vagoneta i de 30 metres de carril, s'extreu guix per a obres de construcció i el forn té una capacitat de 5 Tn. El 1965 es previa extreure 1180 Tn de pedra. En expedient del 28 de juny de 1965, es diu que es tracta d'una pedrera que després de molts anys de no ser explotada inicia de nou la seva explotació. Les dades aportades en aquest expedient ens assenyalen que prèviament a l'explotació de la mina en aquest període, es deuria haver extret guix amb anterioritat. Cal dir, que en aquestes contrades l'ús d'aquest material per construcció és molt habitual i es localitza en moltes de les cases de pagès, no només per enguixar les parets, sinó en la construcció d'envans encofrats i revoltons o entrebigats dels forjats. Per tant, pot ser que l'explotació del guix en aquesta indret es remunti a períodes més reculats. | 42.1756400,1.9593200 | 414050 | 4669802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46081 | Sender de gran recorregut GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. | 08057-107 | Creua el municipi de nord a sud. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1600300,1.9455300 | 412890 | 4668082 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46082 | Sender de gran recorregut GR-241(Volta al Catllaràs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-241volta-al-catllaras | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984 CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. És un sender circular que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. En total, són 59,46 km en quatre etapes. En la tercera etapa, de Sant Jaume de Frontanyà a La Nou de Berguedà (16,990 kms, 5h 30'), un tram passa per la part septentrional del municipi de Castell de l'Areny. Des del Puig Lluent, el punt més alt del camí, es baixa cap a Sant Romà de la Clusa, i d'allí es segueix cap a ponent, passant per Rossinyol de Dalt, i d'allí cap a La Nou de Berguedà pel Coll de la Plana. | 08057-108 | Creua el terme municipal de llevant a ponent. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. L'actual GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. | 42.1868000,1.9394400 | 412424 | 4671061 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46083 | Camí ramader de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre,s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Seuegueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-109 | Zona nord occidental del terme municipal. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2028400,1.9346100 | 412047 | 4672847 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46084 | Camí ramader de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-jaume-de-frontanya-a-castell-de-lareny | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 73. En aquest inventari es descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-110 | Creua part del terme d'est a oest. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1766800,1.9493600 | 413229 | 4669927 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml