Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45981 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una zona de desnivell. Tot i que no es pot accedir a l'interior, sembla que la planta baixa és més petita i per contra, la planta primera és més gran, creixent per la part posterior, per damunt del marge on està adossada la casa. Mostra un alçat variable dels seus murs, conservant gran part de les façanes de planta baixa i part de la primera. L'estructura està bastida amb paredat comú, fet a partir de carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres, grans blocs força ben escairats. A la façana principal podem veure els brancals de la porta d'accés, fets a partir de carreus desbastats. A l'interior es conserva l'escala d'accés a la planta primera amb graons de pedra. Al mur posterior hi ha la boca del forn de pa, situat a la planta primera. De fet, a la façana posterior hi ha adossada l'estructura del cos del forn. Als laterals de la casa hi ha adossats annexes. I al davant de la façana principal hi ha l'era, delimitada per un mur de pedra seca coronat amb grans carreus ben escairats. | 08057-7 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les poques notícies documentals de les que tenim constància referides a la masia de Cal Cisquet o Xisquet són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La primeres referències documentals conegudes són de finals del segle XVIII, corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en algunes apareix esmentat Cal Xisquetó i en altres Cal Xisquet. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Xisquet. Posteriorment, Cal Xisquet consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 29 i es diu que hi vivien cinc persones, un matrimoni, Manuel Barniol i Coll i Carmen Soler, i els seus tres fills. | 42.1617500,1.9376600 | 412242 | 4668282 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot arribar a peu des de Cal Roqueta, seguint la pista de desembosc que surt darrera la casa. També hi ha referències escrites en les que s'utilitza la denominació Cal Xisquet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45993 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Vilella està ubicada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant a poc més de dos cents metres de la carretera que puja al poble de Castell de l'Areny. La pista d'accés a Cal Roqueta passa just pel mig de les dues estructures principal de la masia, la casa i el paller quedant una a cada costat de la pista. Actualment, es troba totalment abandonada, conserva gran part de les façanes de la casa, però hi ha crescut molta vegetació que amaga l'estructura. Els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus només desbastats. S'observa alguna finestra de muntants de carreus i llinda de fusta. El paller conserva el seu perímetre i una alçada dels murs important, es distingeix la façana principal que esta orientada cap al sud-est. | 08057-19 | Al sud-oest del terme municipal. | La masia Vilella va donar nom a aquesta zona del municipi, ja que en una àrea no gaire extensa s'hi van construir unes quantes cases força properes entres elles, configurant un veïnat o raval de Vilella, que és com era conegut. De fet en un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, datat a 14 de gener de 1898, la secció primera es refereix a les cases i habitants que hi ha al 'Pueblo y arrabal de Vilella'. En aquest document Vilella és identificada amb el número 35, però no hi consta cap anotació, ni que estigui deshabitada. Al terme de Castell de l'Areny hi ha una altra casa denominada Cal Vilella, que en aquest document del 1898 hi consta ja com a enrunada. Són poques les notícies documentals de les que tenim coneixement, però al 1858 en un llevador conservat a l'arxiu municipal, hi consten dues Vilelles, i les identifica com Vilella de dalt i Vilella de baix, no sabem a quina es refereix cadascuna. Amb anterioritat, en diversos documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal hi consta un mas Vilella, que al 1716 figura com a propietat de Joan Bover, al 1717 el propietari és Bartomeu Bover, i al 1766 com a propietat de Maria Currius, viuda. No podem assegurar a quina Vilella es refereixen. | 42.1632000,1.9402700 | 412460 | 4668440 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45997 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera | XVII-XVIII | El paller ha estat rehabilitat per a ús de vivenda, per contra, la casa està pendent de rehabilitació. | Es tracta d'un conjunt format per dues estructures arquitectòniques. Per un costat la masia pròpiament dita i per l'altre una antiga pallissa, situada a la zona més septentrional del conjunt, que ha estat restaurada i condicionada com a habitatge de segona residència. Pel que fa a la masia, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel respecte la façana principal. L'accés a la casa se situa a la façana sud mitjançant un portal simple, amb brancals i llinda de fusta i que, a causa del desnivell del terreny, dóna accés a la primera planta. Aquest desnivell del terreny facilita la formació d'una petita era a la que s'accedeix mitjançant una escala de pedra que envolta una construcció mig enrunada que serveix de marge o mur de contenció a l'era. Al costat est del portal se situa una senzilla finestra i a la planta segona s'observen dues senzilles finestres amb ampit de pedra. Un annex de només una sola planta s'adossa a la façana est, amb una coberta de teules a una sola vessant. Dit cobert disposa d'un accés a la façana sud mitjançant una senzilla porta amb llinda de fusta i una petita finestra amb emmarcaments de pedra. A la façana est presenta dues senzilles finestres defensades per reixes de ferro de disseny senzill. La façana est de la masia (a la qual s'adossa el cobert esmentat) presenta una senzilla finestra amb llinda de fusta a nivell de la primera planta i dues a la planta segona, on la més meridional presenta llinda de fusta. La façana nord presenta únicament una finestra a nivell de la segona planta i dos coberts adossats. En els murs nord i sud s'observa la traça d'uns angles que semblen indicar que en origen la casa era més petita, a la qual posteriorment es va ampliar l'estructura pel costat de llevant. Pel que fa a la pallissa, aquesta disposa d'una planta rectangular i un alçat de dos nivells, amb una coberta de teules a dues vessants i el carener orientat de nord a sud. Disposa de tres accessos situats a la façana sud, est i oest. La façana sud està dominada per una única gran obertura en arc de mig punt a doble alçada, l'emmarcament de la gran llinda en forma d'arc és realitzat amb dovelles d'estrets carreus de pedra i muntants també de carreus. A la zona més oriental d'aquesta façana s'observa una escala de pedra que permet accedir a la cota del terreny al qual afronta la façana oest. En aquesta façana oest hi ha una porta que dóna accés a la primera planta, emmarcada per grans carreus de pedra i una llinda de fusta. Adossada a la façana nord trobem una moderna escala, amb paviment i graons de gres, que permet baixar des de la cota de la façana oest fins al nivell de la planta baixa. La façana nord presenta una organització d'obertures força irregular, amb tres finestres a la planta baixa, amb emmarcaments de pedra i llindes rectes. A la planta segona, una finestra a tocar l'angle oriental amb llinda de fusta, i una petita i estreta finestra centrada a la zona del capcer. Finalment, la façana est presenta dues obertures, un portal situat a la planta baixa amb brancals fets amb grans carreus ben escairats i una llinda de fusta, i a la planta primera, un balcó ampitador, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques, i una barana de ferro de disseny senzill. Els paviments que envolten el perímetre de les façanes est i sud són moderns i els voltants de la pallissa estan enjardinats amb gespa i elements decoratius de caràcter rural. | 08057-23 | A la part central de la meitat sud del terme municipal. | Arquitectònicament, l'estructura que conforma la casa ens assenyala diferents moments constructius. No tenim gaires elements que ens permetin aportar cronologies més precises però l'estructura visible exteriorment sembla correspondre al segle XVII i XVIII, encara que no podem descartar la seva existència amb anterioritat a aquestes cronologies. A nivell documental tenim referències que ens donen testimoni de l'existència de la masia a principis del segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal en que el referent al 1716 hi figura el mas Riera propi de Francesc Cirera i Riera. Hi ha altres registres posteriors amb dades similars a les recollides en aquesta data. Al registre de 1766 el mas Riera consta com a propietat de Joan Riba de Viladonja i com a masover, Jaume Coll; en aquesta data també s'aporta la relació de diferents tipologies de terra i les seves qualitats, a més del conceptes que li pertoca pagar per aquestes, a més de per la casa, pel personal i també pel bestiar, del que es diu que tenen un bou, un burro i dos porcs. Posteriorment, al llarg del segle XVIII i XIX consten diverses cites de la masia en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les dades de compliment pasqual. A finals del segle XIX, en una relació de cases i els habitants de Castell de l'Areny del 1898 consta que a Riera hi vivien quatre persones. | 42.1577700,1.9459700 | 412923 | 4667831 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45999 | Cal Patra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patra | XVIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia es troben situades a peu de la pista actual que des del poble de Castell de l'Areny porta al veïnat de Cal Sastre dels Casons, passant per Coll Jovell. Cal Padra es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera d'una zona amb desnivell; a tocar discorre un petit rec. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta rectangular allargada amb un annex o ampliació adossada a la part de llevant. Els murs són d'uns 65 cm de gruix, dels quals no tenim una visió àmplia del material constructiu, però si que podem veure algunes parts i diverses cantoneres tot bastit amb carreus desbastats. Al costat de llevant i de ponent algunes restes semblen correspondre a annexes o coberts, probablement destinats a corts; a molt poca distància al costat de ponent hi ha les restes d'una altra construcció, potser també una mena de pleta destinada al bestiar. El planell que s'estén pel costat de llevant, i en part del costat sud, està delimitat per un mur d'anivellament i contenció. | 08057-25 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim poques notícies conegudes de la masia de Cal Padra i totes són ja de ple segle XIX. Així, la primera referència coneguda la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny trobem la referència Cal Padra, en la que hi consta Juan Rotet. També apareix referenciat Cal Padra en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta Cal Padra, identificada amb el número 101, hi ha anotat que hi vivien cinc persones. | 42.1787100,1.9516000 | 413417 | 4670150 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46006 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-1 | XVII | El mas s'alça al peu del camí de Camp-Rubí, és un edifici de planta rectangular amb un porxo adossat a la façana oest, i una estructura semicircular a la façana oposada, és a dir la que orienta a l'est. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos, amb unes golfes de sostre baix. La coberta és a dues vessants, de teules, amb el carener orientat de nord a sud. Al porxo de la façana oest s'accedeix mitjançant una escala exterior realitzada amb graons de pedra que assoleixen el nivell de paviment de la primera planta, on es localitza una de les portes d'accés a l'interior i una finestra, dues senzilles obertures amb llinda recta de fusta. El porxo, situat a nivell de planta primera, disposa d'una barana de barrots verticals i passamà de fusta. La zona inferior (planta baixa del porxo) està defensada per una ampla porta de fusta que ocupa la totalitat de l'amplada. La coberta del porxo, de fusta i teules, s'organitza a una sola vessant i està suportada per una estructura de dos pilars de pedra. A la façana de la casa que dóna a oest, damunt la coberta del porxo s'organitzen dues finestres que disposen de llindes en forma d'arc rebaixat realitzat amb dovel·les de pedra. A la façana sud es disposen dos eixos verticals d'obertures i la porta d'accés a l'interior se situa a l'eix més oriental, una simple estructura amb llinda de fusta damunt la qual es disposen llesques de pedra formant una cornisa. La resta d'obertures (llevat de les de les golfes) són senzilles amb llindes rectes de fusta. Les llindes de les dues finestres de les golfes segueixen la inclinació de la teulada i estan separades per un matxó de pedra; a mode d'eixida o assecador. A la façana est es localitza una estructura semicircular damunt una plataforma d'obra de pedra que se situa a mitja alçada de la planta baixa i a la que s'accedeix mitjançant uns graons, també de pedra. És probable que es tracti d'un pou o cisterna ja que disposa d'un registre d'obertura. En la dita façana est, a nivell de ras de la plataforma s'observa l'estructura d'una espitllera i una finestra baixa amb llinda recta de fusta. A nivell de la primera planta es disposa d'una senzilla finestra amb llinda recta decorada exteriorment amb dovel·les realitzades amb pedra que formen un arc rebaixat. A la segona planta s'observa un balcó amb llosa de pedra, amb una barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simple, que enllaça amb l'estructura semicircular de la torre que està rematada amb merlets fets de blocs de pedra grans. Situades a la zona més septentrional d'aquesta estructura semicircular i a nivell de primera planta, es localitzen dues obertures amb llindes en forma d'arc rebaixat realitzades amb dovelles de pedra. Algunes de les obertures del conjunt de les façanes semblen reformades recentment. | 08057-32 | Al sud-est del municipi. | La majoria de les informacions documentals conegudes que fan referència a Can Pla són notícies indirectes, moltes recollides en documents eclesiàstiques ja a partir del segle XVII; en concret ja hi ha referenciat l'esmentat mas com a 'Casampla' al 1640. Les cites es localitzen d'aquest segle en endavant. Altre tipus de notícies o referències les trobem a l'arxiu municipal i són ja del segle XVIII, són mencions sense més dades, com és l'anotació en un llevador del 1858. i altres cites en documents A finals dels segle XIX, en concret l'any 1898 en un registre de cases i els seus habitants de Castell de l'Areny, hi consta la masia Can Pla, identificada amb el número 66, en la que es diu que hi vivien només dues persones. | 42.1615500,1.9549000 | 413666 | 4668242 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,18 km, la casa queda al peu de la carretera.La casa és denominada, tant com a Can Pla com a Cam Pla, també apareix escrita junt o separat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46007 | Cal Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costeta | XVIII | Es tracta d'una masia situada a tocar el camí de Camprubí, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana principal que està orientada vers el sud-est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En aquest sentit i a l'angle sud de la façana es disposa d'un mur que, a mode de contrafort, reforça les possibles empentes estructurals de l'edifici, visibles en l'esquerda situada entre els dos eixos verticals d'obertures de la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat a l'eix més proper a l'angle sud, rematat amb una llinda en forma d'arc carpanell realitzada amb senzills carreus de pedra desbastada i brancals de les mateixes característiques. Damunt el portal es disposa d'un balcó ampitador amb llinda de tronc de fusta i una barana de ferro de disseny senzill; la morfologia dels brancals denota que el dit balcó ampitador és el resultat d'una reforma moderna. L'altra obertura de la primera planta té les mateixes característiques, és a dir, llinda de fusta i brancals d'obra que emmarquen la senzilla finestra. Al segon nivell es disposen dues finestres, també amb llindes de fusta, amb brancals formant cantoneres a base de carreus regulars de pedra desbastada. A molt poca distància de la casa, pel seu costat més oriental, se situa un cobert annex. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teules a dues vessants muntades damunt llates i cabirons que descansen damunt bigues de tronc de fusta, el carener de la qual està orientat de nord a sud. Tots els angles d'aquest annex estan conformats per grans carreus de pedra escairada fent cantoneres. A la façana que afronta al camí de Camprubí només s'ha construït la meitat de la superfície per tal de situar l'accés a l'interior mitjançant una senzilla porta de fusta. Actualment hi ha una subdivisió interna realitzada amb un senzill forjat de bigues de tronc de fusta. | 08057-33 | Al sud-est del municipi. | Documentalment, les notícies referides a Cal Costeta de les que tenim constància són a partir del segle XVIII. Bàsicament, són notícies indirectes vinculades a la documentació conservada de l'arxiu parroquial (ADS) i que es refereixen a dades com el compliment pasqual. En aquest sentit, són diverses les notícies que es troben al llarg dels segle XVIII en endavant. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Cal Costeta. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Cal Costeta, identificada amb el número 67, hi vivien sis persones, un matrimoni, Juan Roset i la muller, Maria Vilalta, i quatre fills. | 42.1620200,1.9550600 | 413680 | 4668294 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Generalment, aquesta masia consta referenciada com a Cal Costeta però en alguns casos també es troba la forma Cal Costet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46009 | Les Vinyasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyasses | XVIII-XX | La masia de les Vinyasses es va reconstruir ja fa uns anys, entorn als vuitanta o noranta del segle XX. En el moment de la reconstrucció el mas estava enrunat però encara conservava en alçat part de l'estructura de la planta fins alçades variables. Actualment es poden veure diferències en el parament dels seus murs, en especial entre la part baixa de l'estructura i la superior, degut a que en la reconstrucció es va conservar tota l'estructura possible. Era una casa de dos cossos separats per mur mitger; el parament, conservat parcialment en algunes parts, és de paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus desbastats. L'estructura està construïda adossada al marge que conforma el terreny, comportant que el mur posterior, el nord, tingui una alçada visible molt menor a la resta; per contra, el mur sud té una alçada molt major, ja que es fonamenta des de la feixa inferior. Al voltant de la casa es conserven diversos murs de pedra seca de contenció de les feixes. L'accés a la casa és a partir de la façana de ponent, arribant a la cota d'entrada a partir d'una escala exterior de pedra. En quant a les obertures totes són resultat de l'obra de reconstrucció de la casa. | 08057-35 | A la zona est del terme municipal. | La masia les Vinyasses consta documentada ja des de principis del segle XVIII, en concret apareix esmentada en documentació del fons de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS) les referències documentals són bàsicament en els registres de compliment pasqual. També en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en concret en el cadastre de 1716 consta la referència 'la barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri' (AMCA), la referència a la barraca de les Vinyasses continua apareixen el altres cadastres del segle XVIII. Posteriorment, al llarg del segle XIX també hi ha constància de mencions de la dita masia en documentació de l'arxiu municipal; en aquest cas, es tracta també de referències indirectes, anotacions en que consta esmentada la casa, com pot ser en un llevador del 1858. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, a la masia les Vinyasses, registrada amb el número 93 , consta que hi vivien 8 persones, un matrimoni amb sis fills. | 42.1799500,1.9645900 | 414491 | 4670275 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està emplaçada entre dos torrents els quals s'uneixen a pocs metres davant la casa. D'una banda, la rasa que discorre al peu de la casa, i de l'altra, el rec de Mer. Aquests torrents conformen la riera de Camprubí, a la qual s'uneix el torrent de Suronell, aquest darrer és el que passa per sota la gran masia de Camprubí, situada a poca distància de les Vinyasses, les aigües del qual feien moure els molins de Camprubí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46011 | Cal Sastre dels Casons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-dels-casons | XVIII | En procés avançat d'enrunament. | Les restes de la masia es troben dalt d'un turonet de roca que domina un petit agregat o conjunt de cases. Conserva fins l'alçada de coberta en la part de la façana posterior, però la part de la façana principal està ensorrada. A través de fotografies antigues, podem veure que era una casa de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint o adossat a l'extrem nord-oest. Sembla que hi ha una part de l'edifici més antiga, la qual posteriorment s'amplia amb un cos al costat nord-est. La casa era de dues plantes, coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obria cap al sud. Els murs són d'uns 55-60 cm de gruix a la part que sembla més antiga, i uns 50 cm a l'ampliació del nord-est; estan construïts amb carreus més aviat petits i algunes pedres desbastades, i a les cantoneres peces allargades i de poca alçada, tot i que alguna part és amb peces més grans. A nivell d'obertures, a la façana principal tant la porta d'accés com les finestres eren de carreus als muntants i llinda de fusta, per damunt d'aquestes hi havia arcs de descàrrega fets amb lloses posades a plec de llibre. També encara podem veure alguna finestreta de petites dimensions emmarcada amb un carreu per costat. Avui, podem veure restes d'algun mur de compartimentació interior. També podem veure un tram de l'escalada d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. A l'extrem est de la façana de llevant hi havia un cos adossat, que sembla correspondre a l'estructura d'un forn de pa. Davant la casa fa un ampli pla delimitat en part per la mateixa roca natural i en part per un mur de pedra, que seria destinat a era. | 08057-37 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim poques notícies conegudes de la masia de Cal Sastre dels Casons, tot i així creiem que la masia podia existir ja al segle XVIII. Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, es remunten al segle XIX. Cal Sastre apareix referenciada en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta Sastre Casons, identificada amb el número 96, hi ha anotat que hi vivien quatre persones, un matrimoni, Joan Tubau Camprubí, la seva muller, Maria Espel Marginet, i dues filles. | 42.1795500,1.9555100 | 413741 | 4670240 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia també se l'anomena Casanova dels Cassons. Hem mantingut el nom de Cal Sastre dels Cassons, perquè els veïns ens diuen que és la denominació que més utilitzen i que de fet la zona la coneixen com a Cal Sastre. De fet, aquesta masia està col·locada a la part alta, sobre un turonet que domina dues vessants, a llevant i ponent i les roques de Castell per la part posterior. La zona és com un petit veïnat format per unes cinc cases situades molt properes. Així, a més de Cal Sastre, hi ha Cal Truquet i la Vilella, que són bastides de bell nou, la Barraca que conserva un part de l'estructura antiga, i Cal Pere que està enrunada; i potser alguna més, ja que la documentació sembla que localitzi en aquesta àrea a Cal Piteu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46012 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-0 | XVIII-XX | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està conformada pel volum principal de la casa amb un cos annex a la façana lateral de llevant, es tracta d'una estructura de planta baixa amb coberta plana formant una terrassa, i a la façana posterior un altre volum construït conformant un garatge i magatzem, es d'un sol nivell i coberta a un vessant. La casa va ser reconstruïda fa uns anys. De l'estructura originària conserva part de l'alçat dels murs perimetrals, en algunes parts fins a l'alçada del forjat de la planta baixa. Pel que fa als murs conservats de l'estructura originària formen un paredat comú fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus no molt grans i només desbastats. Sembla que no conserva obertures antigues, si més no estant totes modificades i uniformitzades; si que podem veure a nivell de la planta baixa de la façana sud, un brancal d'una antiga obertura fet amb carreus desbastats. Al sud de la casa hi ha antigues feixes de conreu, algunes de les quals conserven els marges de pedra seca. | 08057-38 | A la part est de la zona central del terme municipal. | El fet que la masia tingui el nom de la Barraca no facilita la identificació d'aquesta en la documentació, ja que en la majoria de documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal hi ha referència a diverses barraques la majoria diferenciades amb el nom del propietari i en algunes també del masover, són molt poques les que tenen una denominació concreta. Per trobar una anotació que puguem relacionar amb la masia la Barraca hem de prendre de referència els documents del fons de l'arxiu parroquial de Castell de l'Areny (ADS), en els que entre les anotacions del compliment pasqual de finals del segle XVIII hi ha la referència a aquesta casa. Sembla però, que amb anterioritat a aquesta anotació també pot ser-hi referenciada. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta esmentada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Barraca, registrada amb el número 100 , consta que hi vivien 5 persones, un matrimoni amb tres fills. | 42.1797200,1.9542600 | 413638 | 4670260 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa la Barraca està situada en una zona coneguda com el veïnat del Cal Sastre dels Casons, el qual és conformat per un petit grupet de cases situades properes les unes de les altres al voltant del turonet on hi ha les restes de l'antiga masia que dóna nom al veïnat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46013 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic | XVIII-XX | Es tracta d'una antiga masia restaurada per tal de convertir-la en dependències destinades a allotjament de turisme rural. El conjunt està situat a tres-cents metres del municipi de Castell de l'Areny i al peu de la carretera. El conformen diversos volums arquitectònics construïts en una de les plataformes d'uns terrenys organitzats en terrasses, amb un espai lúdic i una piscina situada a la inferior. La terrassa superior, la d'accés al recinte i que s'utilitza com a pàrquing, disposa d'un mur de contenció realitzat amb carreus de pedra irregulars (paredat comú) amb contraforts, també de pedra de les mateixes característiques. Al capdamunt del mur s'organitza una barana de troncs de fusta entre matxons de reforç, també de pedra. Al segon nivell de terrasses tenim els volums construïts, la majoria són de planta baixa i un pis llevat d'un cos d'edifici de la casa originària, el qual disposa de planta baixa, dos plantes i golfes, adossat a aquest hi ha un porxo suportat per dos pilars de pedra, sota del qual trobem l'accés a l'interior del conjunt d'edificis. Aquest accés està situat a la primera terrassa i per tant dóna al nivell de la planta pis del cos d'edifici principal. A costat del porxo s'observa una escala que mena a la terrassa inferior on hi ha els accessos a les diferents estances, locals de lleure i menjador del conjunt. Tots els volums construïts tenen les mateixes característiques arquitectòniques, és a dir, disposen d'una coberta organitzada en dues vessants amb teules i els murs estan realitzats amb carreus de pedra irregular sense formar filades (paredat comú). Les llindes de gairebé la totalitat de les obertures són rectes i de fusta pintada així com els porticons corresponents. Pel que fa a les terrasses, aquestes es comuniquen mitjançant unes senzilles escales, amb graons i barana de fusta, i altres de metàl·liques. A la segona terrassa s'observa l'antic pou d'aigua del conjunt. Els interiors han estat totalment reformats i combinen els paraments revestits amb obra de guix, fusta encadellada i pedra vista. Els paviments són moderns i la zona del menjador col·lectiu presenta un forjat de bigues de fusta que combinen les de secció rectangular i amb les de tronc de fusta. Les estances lúdiques i les habitacions disposen d'un modern cel ras. Actualment són diversos els volums que conformen Cal Xic, alguns dels quals són de nova construcció; les estructures originàries sembla que es corresponen a l'edifici de la casa antiga, corresponent al volum principal de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, el qual tenia un volum adossat al costat sud-est, avui reformat, a més, sembla que havia tingut algun altre annex menor, probablement corts. | 08057-39 | A la zona central del terme municipal. A poca distància al nord-est del poble. | Les notícies documentals de les que tenim constància, ens aporten referències de l'existència de Cal Xic al segle XVIII. En conjunt són cites de la masia en la documentació conservada del fons de l'arxiu parroquial (ADS), com referències al compliment pasqual. També del segle XVIII, en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal hi ha notícies de diferents anys, en que consta els impostos que calia pagar per 'la barraca dita casal Xic que la habita Maria Angela Puig, viuda', informació que semblaria correspondre al dit Cal Xic. En altres documents cadastrals d'aquest segle continua apareixen una referència similar, en el cadastre del 1766 hi diu 'barraca de Casal Xic pròpia de Josep Rota, conrea las terres Climent Rota masover de la Rota'. Altres informacions, són ja del segle XIX, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia Cal Xic, en la que s'hi relaciona a Raimundo Tubau. Altres notícies són una simple menció de la casa, per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que Cal Xic (identificada amb el número 89) està deshabitada. Al segon quart del segle XX, Cal Xic va ser reformada considerablement, ampliant gran part de la masia per tal d'adequar a casa de colònies; sembla però que posteriorment es va voler destinar a residència de la tercera edat, activitat que sembla que finalment no es va iniciar. Avui dia és casa de turisme rural. | 42.1742900,1.9501400 | 413290 | 4669661 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46017 | Molí de Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-riu | XVIII | El molí de Riu consta de l'edifici principal que era destinat a molí i habitatge junt amb un paller i algun altra petit annex. La casa i obrador és una construcció de planta rectangular allargada, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta o unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada vers el sud, lleugerament cap al sud-est. La superfície exterior de les façanes està arrebossada, tot i així en alguns punts es pot veure parcialment que el material constructiu és pedra i que a les cantonades hi ha carreus desbastats. A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, en el central hi ha la porta principal d'accés a l'interior. A la planta baixa, hi ha una obertura més que en els altres nivells, trencant la simetria del conjunt. Quasi totes les obertures són de constitució similar, amb llinda de fusta i algunes també a l'ampit, tot i que n'hi ha alguna que no té llinda visible, per exemple les portes d'accés, en la porta principal no es distingeix cap element concret i està formada per la mateixa obra, a més ha estat reformada. A l'extrem de llevant, hi ha una finestra amb llinda de maó massís posat de pla. A la resta de façanes hi ha molt poques obertures, són petites finestres emmarcades per carreus i el mateix paredat dels murs. La part de llevant de la planta baixa és ocupada per el que era l'obrador del molí fariner, espai on encara es conserva gran part de la maquinària del molí, les moles junt amb altres elements. A la façana principal podem veure l'antiga sortida de l'aigua que feia moure el molí, definit per una obertura en arc i volta de pedra. A la part del darrera de la casa, a tocar de la carretera i ha l'espai de l'antiga bassa del molí, la qual té les parets revestides de totxana degut a que es va reconvertir en piscina i durant una època va funcionar com a piscina utilitzada sobretot per la canalla que anava de colònies al poble. El molí es troba a tocar del desguàs de l'aigua del torrent de la Clusa amb el de Castell, desaigua que es realitza just sota el molí. Davant la casa hi ha un cobert de dues plantes i coberta a un vessant. La planta superior queda oberta en tres de les seves façanes, en la del costat de llevant hi ha mur de pedra i a les altres només els pilars que suporten la teulada, els pilars són de carreus de pedra i algun de maó massís. Paral·lel al torrent de la Clusa es pot seguir part del traçat del canal. | 08057-43 | A la zona central del terme municipal. | L'edifici del molí que ha arribat als nostres dies sembla correspondre a unes cronologies modernes, probablement del segle XVIII, no tenim elements que ens permetin aportar unes dates concretes per aquesta construcció. A nivell documental, la majoria de notícies conegudes del molí són a partir del segle XVIII, tot i així, no es pot descartar l'existència d'un molí de construcció anterior. Les primeres cites documentals de les que tenim constància són les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals el molí ja apareix esmentat al segle XVIII. Altres referències són en relació al capmàs, a la masia de Riu. Així, en els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, trobem que al 1716, ja hi consta referenciada la masia de Riu, on consta que l'heretat dita Riu és propietat de Joan Casals; finca a la pertany el molí. En aquest mateix document, consta la nota que un tal Joan Casals i Samsó paga també per el producte d'un molí que només molt la tercera part de l'any. No hem pogut aclarir si aquest Joan Casals és el mateix que posseeix Riu o és el propietari de Soldevila, ja que també hi consta que un tal Joan Casals habita Soldevila, i justament aquesta masia també té un molí. De tota manera, sembla més probable que es tracti del molí de Riu, ja que en cadastres posteriors, com és el cas del 1766, el propietari de Soldevila canvia de cognom, mentre que el de Riu continua sent Joan Casals, i la dada del molí continua apareixent en referència a Joan Casals. Al llarg del segle XVIII també hi ha diverses mencions del molí de Riu en la documentació del fons de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS). Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència al molí. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que al molí de Riu, identificat amb el número 19, hi vivien quatre persones. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny hi consta el molí de Riu en quasi tots els registres, que de fet es conserven de manera discontinua des de 1877 fins a mitjans de segle XX. En el primer registre consta com a contribuent Ramon Barniol, el qual paga per un molí de represa d'una mola que funciona tres mesos o menys a l'any. En alguns dels registres, com el del 1882, s'especifica que el molí està dedicat exclusivament a la molta de sègol, ordi, civada, blat de moro, etc., dades que també s'indiquen per la resta de molins del municipi. Als anys vint del segle XX, en els registres d'industrials, a més del pagament per funcionar com a molí fariner, també consta el pagament pel 10% de salt d'aigua, referència que apareix en tots els molins del terme que hi consten registrats, moment en que probablement ja tots deuen tenir una turbina per fer llum. Fins als anys 50-60 del segle XX encara consta el molí en els registres industrials que es conserven. | 42.1684400,1.9383000 | 412304 | 4669024 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat a tocar de la carretera asfaltada que porta al poble de Castell de l'Areny, passats uns 4,2 km des del trencall de la carretera C-26. Es troba just després del creuament amb la pista que porta a la Clusa, però en el costat oposat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46018 | La Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roqueta | XVIII-XX | Es tracta d'una masia conformada per la casa i el paller amb el pla de l'antiga era entre ambdues construccions. La casa té planta irregular, esta conformada per una estructura principal de planta rectangular amb alguna ampliació i annexes adossats a façanes nord, sud i oest, definint la planta irregular actual. L'estructura principal està coberta amb coberta a dues aigües amb carener orientat nord-sud, alguns dels cossos annexes i de les ampliacions tenen coberta a un vessant. Exteriorment, sembla poder-se diferenciar una primera estructura de planta molt més petita a la qual en una primera ampliació s'hi afegí un cos a la part sud-oest, i posteriorment es degué ampliar la construcció amb una estructura de galeria a la meitat sud-est. Cal dir que pel que fa a les estructures del costat de llevant, sembla que hi havia algun annex menor adossat en aquest costat, el qual en la darrera reforma se li va donar la volumetria i acabat actual. En aquest sentit, la configuració actual de les façanes s'ha modificat considerablement, en especial en aquelles en que s'hi ha afegit alguna estructura annexa. La casa està bastida en una zona en desnivell fet que afavoreix que es disposi de més d'un accés a l'interior a peu pla. Així, el que sembla l'accés principal és a través de la façana sud, en la que tenim una porta d'accés que dóna directament a planta baixa, un altre accés el trobem a la façana oest, aquest dóna directament a la planta primera, i potser també és d'origen però reformat. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de diferents tipus. La porta d'entrada situada al costat sud, s'hi accedeix a través de l'obertura de la galeria a nivell de planta baixa de la dita façana sud, ja que al davant de la façana on hi havia la porta s'hi va adossar l'estructura de galeria. Aquesta obertura, és de brancals sense diferenciar del mateix parament del mur amb un contorn de muntants i llinda de fusta que emmarca la porta d'accés; l'accés de la planta primera és de llinda plana monolítica, tot i que sembla que ha estat modificada durant les obres de reforma. Hem de destacar el conjunt d'obertures de la façana sud, on trobem unes finestres a la planta segona de l'ampliació sud-oest que estan formades per llinda amb lloses col·locades a plec de llibre, les de la planta primera d'aquesta ampliació han estat modificades. Pel que fa a l'estructura de la galeria, aquesta està formada per tres grans obertures, una per planta, de brancals del mateix aparell i llinda en arc rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre. Altres obertures són de constitució senzilla i algunes han estat modificades recentment. En conjunt els murs són bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses junt amb alguns carreus només desbastats, i a les cantoneres peces lleugerament més ben acabades, que a les estructures afegides a la banda sud són de mesures més grans. Adossat a l'extrem nord-oest de la casa hi ha una petita estructura de planta tendint a circular, que podria correspondre a un pou. A migdia de la casa trobem l'estructura del paller, mostra planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, el qual no està centrat sinó lleugerament més desplaçat cap a la part posterior. L'edifici està bastit adossat al marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Consta de planta baixa i primera que és directament sota la coberta. Els murs són formats per pedres irregulars amb diversitat de mides i a les cantoneres grans blocs desbastats. La façana que obra cap a llevant a nivell de planta baixa és tancada per un mur en el qual hi trobem una finestra, però la planta superior presenta una única gran obertura que ocupa tot el frontal, amb només un puntal de fusta de reforç de la biga de la teulada al centre. A la façana del costat nord tenim dues portes d'accés, una a nivell de planta baixa i una altra a la planta superior, a la qual s'hi accedeix a través d'una escala exterior de graons de pedra. | 08057-44 | A la zona sud del terme, a l'àrea coneguda com Raval de Vilella. | A nivell arquitectònic les estructures que configuren la casa de la masia la Roqueta ens permeten apuntar una evolució constructiva d'un mínim de tres o quatre fases constructives. Poden identificar una primera estructura de planta molt més petita que l'actual i de la qual no tenim elements definidors d'una cronologia, però que es podria situar a molts grans trets al segle XVIII. Posteriorment, a la casa s'hi degué afegir el cos de la part sud-oest. I en un tercer moment es va afegir el petit cos de galeria o eixida, que llavors ocupava l'angle sud-est de la casa, situant la porta d'accés de la planta baixa protegida dins l'estructura de la galeria. La configuració de la galeria podria correspondre a una cronologia del segle XIX. Les cronologies apuntades són orientatives, ja que manquen informacions per poder-les confirmar, i de fet els pocs elements que permeten anotar-les poden identificar-se en un ventall cronològic molt ampli. També es vol apuntar que no s'ha vist la configuració interior dels espais, fet que podria ajudar a concretar una mica més les cronologies o almenys disposar de més dades per puntualitzar-les. Documentalment, no tenim notícia coneguda de la Roqueta fins a mitjans del segle XIX, es tracta d'un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, per tant referent als imports del quart trimestre i corresponent a consum i indústria, en aquest document hi ha un ampli llistat de cases del terme municipal en les que s'hi relacionen els imports per casa, i entre les qual hi consta la Roqueta. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Roqueta, identificada amb el número 34, hi vivien sis persones, en concret el matrimoni, format per Lorenzo Badia i Antonia Cabra, i quatre infants, dos nens i dues nenes. | 42.1620100,1.9398000 | 412419 | 4668308 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba emplaçada en un dels vessants de ponent de la riera de Castell.Actualment, l'estructura de la casa està totalment rehabilitada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46021 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles | XIX | Masia situada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant situada per sota de Comellas i al per sobre del conjunt de cases que conformen el raval o veïnat anomenat de Vilella. La masia està conformada per la casa junt amb diversos annexes i coberts disposats als laterals de la casa, definint una composició allargada de les diferents construccions tot adaptant-se a la topografia del terreny, fet que determina que el conjunt estigui orientat a llevant. La casa té una planta rectangular amb algunes estructures que s'adossen als seus costats nord i sud. Consta de planta baixa, primer, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Les façanes presenten un arrebossat que cobreix en gran part els murs, tot i així és poden veure les cantoneres que són fetes amb carreus escairats i polits. La porta d'accés està situada a la façana sud, és de brancals de carreus i llinda de fusta. El revestiment de les façanes no permet veure els elements que configuren totes les obertures, però si que es veu alguna que és emmarcada amb maó massís i alguna altra de petitona amb carreus a tot el contorn. D'entre les construccions annexes, hi ha diversos coberts, un annex destinat a corts que encara conserva el cóm de posar el menjar als porcs, i al costat nord, el pou d'aigua. Al davant del conjunt un mur allargat actua de contenció del terreny i permet disposar d'un espai planer al davant de la casa i els coberts. | 08057-47 | A la zona sud-oest del municipi. | En les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny consta esmentada la masia Miralles a partir de finals del segle XIX. Del mateix període consta una de les poques notícies documentals de les que tenim informació del mas, és en un registre de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants que data del 14 de gener de 1898, en aquest Cal Miralles hi figura registrada amb el número 25 hi consta que hi vivien quatre persones, el matrimoni, Ignacio Coll Serra i Josefa Espelt Marginet, i dos infants. Miralles i Ca l'Espanya formen part de la mateixa finca, ambdues apareixen esmentades en la documentació consultada en les mateixes cronologies. | 42.1617900,1.9351800 | 412037 | 4668289 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de Vilada, el creuament de Miralles és abans d'arribar a Comellas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46022 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | Masia que es troba en procés d'enrunament, tot i que actualment encara conserva gran part de la seva volumetria. La casa està formada per una estructura de planta rectangular, construïda amb murs de paredat força regular, format per carreus desbastats junt amb altres pedres irregulars, i a les cantoneres carreus allargats força ben acabats. Com a mínim, la casa devia ser de planta baixa i primera. L'estructura està bastida adossada al terreny per la part de ponent, on hi ha una feixa a una cota superior. A la façana principal orientada cap a llevant podem veure l'espai de l'obertura de la porta d'accés a l'interior, avui només visible parts dels brancal formats per carreus similars al conjunt dels murs. Pel que fa a altres obertures només podem veure dues finestres, a la façana nord i a nivell de planta baixa, es tracta d'obertures de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs i una post de fusta a la zona de la llinda. Al mur de tramuntana hi ha adossat un cos semicircular que devia correspondre al forn de pa, el qual està bastit en la feixa del darrera que és a una cota més elevada. A la façana ponent hi ha les restes d'una altra estructura, en aquest cas pel tipus de restes conservades i per informacions orals hi havia un annex destinat al bestiar i magatzem o paller. | 08057-48 | Al sud-est del municipi. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin a la masia el Casal són escasses, apareixen documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. Altres notícies d'aquest període les trobem en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. En concret en un document del repartiment cadastral del 1716 trobem la referència a la barraca dita 'lo Casal' pròpia de Joan Camprubí, i que semblaria correspondre a aquest mas. Referència que consta expressada de manera similar en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 7 persones, un matrimoni amb cinc fills. | 42.1594600,1.9539600 | 413586 | 4668011 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 700 m, abans d'arribar a Can Pla trobarem un trencall que ens portarà a la casa. Es a través d'una pista forestal.La casa està situada en una zona oberta i força planera, quedant emplaçada entre el camí de Camprubí a la seva esquena, i pel davant s'estén la vall de la riera de Camprubí, la qual discorre al fons de la dita vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46023 | Comagran de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-dalt | XVIII | Molt enrunada. | Les restes de la masia es troben situades a la vall del torrent de la Cercosa, en el vessant orientat a llevant, a poca distància per sobre de les runes de la masia Comagran de Baix. La zona on es localitzen les restes és un terreny amb desnivell pronunciat, el qual actualment és ocupat per massa forestal que ha anat conquerint les antigues feixes de conreu. Les runes de la masia defineixen una estructura de planta rectangular que sembla correspondre a la casa, amb un petit cos adossat a l'angle sud-oest i al seu costat les restes d'una altra petita estructura. En conjunt els murs són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars en els murs de la casa, amb peces més grans a les cantoneres, i a les estructures menors, amb paredat comú de material més irregular. Actualment les restes visibles tenen poca alçada conservada, tot i que gran part de les estructures estan molt cobertes per l'enderroc de les mateixes així com la vegetació que hi ha crescut. | 08057-49 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | Les referències documentals conegudes que facin esment a la masia Comagran de Dalt són molt escasses, en concret es tracta d'algunes mencions en documentació del segle XVIII. Bàsicament són informacions localitzades en la documentació eclesiàstica del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), com les dades referides al compliment pasqual. També trobem algunes cites, entre la documentació de l'arxiu municipal, com és l'anotació de la casa Comagran de Dalt (junt amb la majoria de cases del municipi), en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Del 14 de gener de 1898 data una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants, on apareix registrada la masia Comagran de Dalt amb el número 72, moment en que consta que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1663800,1.9734800 | 415207 | 4668759 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància al sud-est trobem les runes de la casa Comagran de Baix, situades a peu del camí que portava cap a Sant Jaume de Frontanyà passant per la Cercosa, situada a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46024 | Comagran de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-baix | XVIII | Molt enrunada. | Les restes de la masia es troben situades a peu de l'antic camí de Sant Jaume de Frontanyà, en una zona de fort desnivell, en el vessant que mira a llevant i que conforma part de la vall de la riera de la Cercosa. La zona actualment és ocupada per bosc, tot i que es pot veure gran quantitat d'antigues feixes de conreu pel seu voltant. Les estructures de la masia estan força enrunades, mostrant una casa de planta rectangular d'entorn a 6,60 m per uns 5,40 m; és construït amb murs d'uns 50 cm de gruix, a partir de carreus desbastats i pedres irregulars formant paredat comú i a les cantoneres carreus també desbastats de mides més grans. La casa es mostra amb la que devia ser la façana principal orientada cap a llevant, seguint la topografia del terreny. Actualment, l'alçada dels murs visibles és molt variable, a més, gran part de les estructures estan cobertes per la runa de la mateixa casa, junt amb vegetació que hi ha crescut. | 08057-50 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin o esmentin la masia Comagran de Baix són molt escasses, en aquest sentit només tenim notícia d'algunes cites ja de ple segle XVIII. Consten referències en la documentació eclesiàstica referent al compliment pasqual del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). En documentació de l'arxiu municipal també apareix referenciada la casa Comagran de Baix, en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898, s'identifica la masia Comagran de Baix amb el número 71, però consta com a ruïnosa. De fet, en aquestes cronologies, en la documentació del compliment pasqual de la parròquia ja només s'esmenta Comagran, sense fer referència o distinció entre Comagran de Dalt i Comagran de Baix. Període en que consta que Comagran de Dalt encara era habitada. | 42.1664000,1.9735600 | 415214 | 4668762 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46024-foto-08057-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància a l'oest trobem les runes de la casa Comagran de Dalt i a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant hi ha la masia de la Cercosa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46026 | Fontíbul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontibul | XVIII-XIX | En procés d'enrunament. | La restes de la masia es troben situades en uns planells que trobem a tocar del rec de Mer i al peu d'una pista de desembosc. Les estructures conservades mostren una planta irregular, amb l'estructura principal de planta rectangular orientada nord-sud, amb afegits o annexes adossats les façanes sud i oest. La casa està bastida adossada al marge del terreny pel costat de ponent. Els murs que conformen l'estructura principal són de paredat format per grans blocs desbastats i pedres irregulars, i als angles, grans carreus desbastats; el gruix dels dits murs és d'uns 50 cm de gruix. L'alçada conservada dels murs és variable, però en alguns punts assoleix més de 240 cm. Els annexes adossats, en conjunt són estructures petites de murs de paredat format per pedres de mides menors. A la façana sud de la casa hi ha part de l'obertura que devia conformar la porta d'accés, és de brancals de carreus desbastats per un costat i en l'altre costat, a més del mateix tipus de carreus, hi destaca una gran pedra que devia formar part d'aquest muntant és una peça allargada col·locada clavada a terra en disposició vertical. | 08057-52 | A la zona est del terme municipal. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin a la masia de Fontíbul són molt escasses, bàsicament són mencions o cites puntuals del segle XIX, tot i això no es pot descartar que l'existència del mas sigui anterior, ja que algunes dades documentals del segle XVIII podrien correspondre a aquest. Pel que fa a la notes on consta referenciada la masia Fontíbul, podem esmentar un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Altres notícies són en relació a la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en les anotacions del compliment pasqual. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia Fontíbul registrada amb el número 92 , consta que hi vivien 7 persones, un matrimoni amb cinc fills. | 42.1804300,1.9653500 | 414555 | 4670328 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46026-foto-08057-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46026-foto-08057-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46026-foto-08057-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Acccés des del camí de Camprubí, venint de Soldevila, trobem la pista que cal seguir a l'alçada del pas del rec de Mer.La masia està situada prop de la masia de les Vinyasses, situada a una setantena de metres de distància. El rec de Mer, que discorre a tocar de la masia pel costat de llevant, aigües avall conforma el torrent de Camprubí, el qual rep el torrent del Suronell aigües més avall. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46027 | Cal Xuxai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xuxai | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a poca distància de Cal Baquer. De fet, a la zona es conserven les restes de diverses cases, a més d'aquestes dues. Les estructures conservades estan construïdes en una zona en desnivell, en concret adossades per la part posterior al terreny. La vegetació que les cobreix no permet una bona visualització dels elements conservats ni l'accés a l'interior. En conjunt mostren una alçada conservada d'una sola planta, i defineixen una construcció de planta allargada sembla que formada per dos espais diferenciats o independents un de l'altre. Les característiques de la construcció del costat més de llevant fa pensar que era el volum destinat a habitatge i l'altre, al bestiar i magatzem. Els murs són bastits amb paredat comú fet amb carreus desbastats i pedres irregulars, als angles de les cantoneres hi ha carreus més grans i més ben tallats que a la resta del parament. S'observa part d'algunes obertures, una porta d'accés i una finestra, de les quals només es veu part dels brancals que són fets amb carreus desbastats. Les estructures estan situades en unes feixes delimitades per murs de pedra seca; actualment l'entorn és bàsicament ocupat per bosc, tot i que està ple d'antigues feixes de conreu avui ja abandonades. | 08057-53 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Xuxai es documenta ja a la segona meitat del segle XVIII, podria ser que amb anterioritat ja existís, de fet, es localitzen algunes denominacions difícils de concretar que podrien correspondre a aquesta casa. Les poques notícies documentals de les que tenim constància són referències de la casa en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La presència d'aquesta caseta junt amb sis més, en una mateixa àrea, trobant-se situades molt properes entre elles, porta a pensar que la seva construcció pot estar vinculada amb el creixement demogràfic del segle XVIII. Creixement que en paral·lel va facilitar i comportar una increment de la superfície conreada, del caps de bestiar, i del conjunt de treballs a realitzar a les zones rurals, requerint d'un increment de mà d'obra que es concretà també amb un augment de les cases construïdes en aquesta època. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, la casa de Cal Xuxai es trobava ensorrada. | 42.1755700,1.9573700 | 413889 | 4669796 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. Les runes són properes a la pista, a llevant de Cal Baquer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46028 | Cal Baquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baquer | XVIII | En procés d'enrunament. | Petita masia parcialment ensorrada, situada a redós d'un turonet, quedant emplaçada amb orientació de la façana principal vers sud sud-est. Només s'identifica l'estructura de la casa, tot i que pel costat de ponent hi ha molts esbarzers i vegetació que cobreix un enderroc de pedres, no es pot distingir si aquest és només material de la casa o si en aquesta part hi havia algun petit annex. L'estructura de la casa és de planta rectangular, formada per planta baixa i primera que ja devia ser sota-coberta; la coberta era de teules, avui en gran part ja ensorrada, i tenia carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de paredat comú format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són de mides més grans i més ben escairats. Les obertures es concentren a la façana principal, on trobem dues obertures per planta ocupant gran part de la façana. Aquestes estan conformades de manera que les bigues de fusta que fan de llinda de les obertures de la planta baixa són l'ampit de les de la planta primera, les quals també tenen llinda de fusta; els muntants de totes són de carreus desbastats sense diferenciar del paredat del mur. A la façana de tramuntana trobem només una petita finestra a planta primera i cap a la façana de llevant. A la façana de ponent des de l'interior s'identifica el que semblen dues obertures que van ser cegades, però des de l'exterior no es pot confirmar que sigui així, ja que hi ha molta vegetació que en cobreix aquesta façana, podria ser que fossin espais rebaixats en el mur, no oberts, a manera d'armaris encastats. A l'interior, la planta baixa mostra un dimensionat menor, ja que part del fons de l'estructura hi ha afloraments de roca que han estat regularitzat amb pedres, conformant una mena de gran banqueta. La casa té una mena d'era o placeta davant la façana principal, que està delimitada per un mur de contenció pel vessant del pendent. | 08057-54 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Baquer està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, i Cal Macilent, a més de Cal Baquer. A nivell documental les referències documentals de les que tenim constància són les mencions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, les quals ens permeten saber que la casa ja existia a principis de la segona meitat del segle XVIII. També consta alguna cita en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. A finals del segle XIX consta que a Cal Baquer hi vivien tres persones, un matrimoni amb el seu fill, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual la casa està registrada amb el número 84. | 42.1757000,1.9570800 | 413865 | 4669811 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. Queda situada a pocs metres de la pista. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46029 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen en un espai planer i obert que trobem per sota el camí que porta a la masia de la Rota des del poble de Castell de l'Areny, poc després de passar pel veïnat del Sastre dels Cassons. Les runes de l'antiga casa mostren una estructura de planta més o menys rectangular, amb algun petit cos o estructura adossada. Les restes estan cobertes de runa de l'enderroc de la mateixa casa i de gran quantitat de vegetació que hi ha crescut. Els murs que s'han conservat mostren una alçada visible dels murs variable, ja que en algunes parts s'ha conservat més alçada que en altres. Els murs són de paredat comú bastit amb carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus més ben acabats i més grans com a reforç en els angles de les cantonades. Les restes mostren una orientació cap al sud i sud-est seguint l'orientació del terreny. A la part posterior, la més nord, hi ha restes d'un petit cos adossat amb una obertura emmarcada amb muntants de carreus desbastats i llinda plana monolítica. A la part del davant de la casa sembla que hi havia hagut també algun cos annex de mides no gaire grans, potser el forn de pa, ja que al peu d'aquest volum s'hi conserva la llinda de la boca del forn. | 08057-55 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Xacó està situat en una zona al sud del Cap de la Quera, entre les fondalades de dos torrents. Es una àrea en la que s'hi localitzen diverses cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. En conjunt és un petit grup de cases no gaire grans, probablement masoveries de la Rota, entre les quals tenim Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Macilent, Cal Baquer i la mateixa Cal Xacó. A nivell documental hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. Cal dir que la majoria són només cites en que hi figura el nom en qüestió, és el cas de la menció d'aquestes en un petit lligall corresponent a un llevador datat el 1858 i conservat a l'arxiu municipal. A més, en els registres de compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, trobem referenciades algunes d'aquestes cases des del segle la segona meitat del segle XVIII, cal dir que tal i com estan esmentades porta a pensar que algunes de les que no hi consten és perquè s'empra el nom de la persona que hi vivia o una referència diferent com és un sobrenom o un àlies. A finals del segle XIX consta que la casa estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Xacó està registrada amb el número 82. Per contra, en el registre del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) referent a l'any 1898-1899 si que hi apareix Cal Xacó encara com a habitada. | 42.1757100,1.9563600 | 413806 | 4669812 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46030 | Gordixer/Gorgixer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gordixergorgixer | XVIII | En procés d'enrunament | La restes de la masia estan situades en una zona de fort desnivell en la vessant que dóna a llevant del turonet on hi ha Coll de la Coma i Coll Jovell. Les restes de la casa mostren una planta rectangular construïda adossada al marge del terreny, fent que la cota de fonamentació dels murs sigui molt diferent. El volum existent conserva fins a una alçada variable dels murs que en els punts més elevats és aproximadament fins per sobre del nivell de cota del forjat de la planta baixa. A més, la paret del davant, la que dóna al pendent en sentit descendent, té una major alçada de paret visible, ja que a més està fonamentada més avall que la resta. Els murs mostren un gruix entre 60 i 65 cm, són fets amb paredat irregular format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, i a les cantoneres blocs desbastats i força ben escairats. En quan a obertures, s'identifica on hi hauria la porta d'accés amb la part baixa dels muntants identificable, els quals són de carreus desbastats; a la façana del que dóna a la vall podem veure-hi una obertura de finestra, és de configuració senzilla, amb carreus als muntants i llinda plana de fusta. Al costat nord-est de la casa sembla que hi havia hagut algun petit annex, probablement destinat al bestiar o magatzem. | 08057-56 | A la zona central del terme municipal. | Cal Gorgixer forma part de la finca de Cal Pereonclet, hem de pensar que devia haver estat una masoveria de la masia esmentada, la qual es documenta des del segle XVIII tot i que sembla que existia ja amb anterioritat. Pel que fa a la casa de Gorgixer, tenim referències documentals en que s'esmenta a mitjans del segle XIX, com és la cita en un llevador del 1858. Sabem per una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada l'any 1898, que en aquest moment a la dita casa hi vivien cinc persones. | 42.1761300,1.9533500 | 413558 | 4669862 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46030-foto-08057-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que el nom de la masia deu tenir a veure amb la situació d'aquesta, la qual es troba en una zona en pendent acusat (un engorjat), una vall pronunciada en la que a uns 160 o 200 metres més avall hi ha uns afloraments de guixos que havien estat explotats. Accés a peu, des de la pista que surt del Coll de la Coma. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46031 | Guixots de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixots-de-dalt | XVIII | Molt enrunat. | Restes d'estructures d'una casa situades en un terreny en pendent, a poca distància de la unió de les valls que conformen dos torrents. L'orientació del vessants on estan emplaçades les restes és cap al sud-est. Les estructures estan distribuïdes en diverses terrasses consecutives, conformant espais diferenciats. Es distingeix una estructura principal més gran, que mostra una planta rectangular bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. En aquesta construcció es poden observar els murs que formarien el perímetre de l'estructura, les façanes, i al centre, un mur de distribució de l'interior en dues crugies o espais i a la vegada suposem que seria un mur de càrrega de suport del forjat. Els murs mostren un gruix d'entre 55 i 60 cm i una alçada visible conservada molt variable, estan construïts amb carreus desbastats, pedres irregulars i lloses. En una de les estances hi localitzem una pica de pedra sorrenca (moguda del seu lloc d'origen), mostra unes mides màximes aproximades de 78cm d'amplada per 59 de profunditat i uns 11 cm d'alçada. Les terrasses més properes a les estructures, així com les mateixes terrasses on es localitzen les restes hi ha murs de contenció de pedra seca. De fet, a l'entorn proper hi ha moltes terrasses corresponents antigues feixes de conreu avui ocupades per bosc. | 08057-57 | A la part central de la zona est del municipi. | En la zona on hi ha aquestes runes s'hi localitzen les restes de diverses cases més, entorn a uns set habitatges situats propers els uns als altres, a més dels Guixots de Dalt, hi ha els Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Baquer, Cal Xacó i Cal Macilent. Algunes notícies d'aquestes cases ens informen la seva existència entorn a la segona meitat del segle XVIII i alguna al segle XIX. Segurament la construcció d'aquest conjunt de cases cal vincular-lo al creixement demogràfic experimentat al segle XVIII i que paral·lelament va comportar un augment de la superfície conreada així com del nombre de caps de bestiar registrats al camp català, a la vegada també moltes de les persones que vivien en aquestes casetes es dedicaven a activitats complementàries a les esmentades com són l'explotació forestal o d'altres recursos. En aquest sentit, prop d'aquestes restes, en concret en la fondalada d'un dels torrents hi ha uns afloraments de guixos (que van ser explotats) i que van donar nom a dues cases, els Guixots de Dalt i els Guixots de Baix. Pel que fa a la casa dels Guixots de Dalt consta esmentada ja a mitjans del segle XVIII en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). Altres cites les trobem també en documentació del segle XIX a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny. En un llistat del 1898 en el que es relacionen les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta que els Guixots de Dalt, identificada amb el número 78, en aquell moment estava ja ensorrada. | 42.1750700,1.9590500 | 414027 | 4669739 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46031-foto-08057-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46031-foto-08057-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46031-foto-08057-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El nom d'aquesta casa, junt amb el dels Guixots de Baix, es deu segurament a l'existència d'una antiga pedrera de guix a la fondalada que hi ha a llevant de les restes d'aquest mas, així com el fet de que siguin visibles afloraments d'aquest mineral per la zona propera a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46032 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-0 | XVIII | Molt enrunat. | Les runes de la casa estan situades en una zona en desnivell que és regularitzat en terrasses, algunes de les quals tenen murs de pedra seca que actuen de contenció del terreny. La restes de l'estructura de la casa estan bastides en una d'aquestes terrasses, amb la part posterior adossada al marge del terreny. Actualment, es conserven poques restes, podent identificar només algunes cantoneres i part dels murs. No fa gaires anys era visible una alçat de les façanes major però sembla que ha anat augmentant el seu enderroc, a més, part de les pedres han estat utilitzades en la reconstrucció d'altres cases. Les restes estan molt cobertes de vegetació. Els murs mostren un paredat comú format per carreus només desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres carreus més escairats. | 08057-58 | A la part est de la zona central del terme municipal. | La masia de Cal Pere consta ja esmentada en documentació del segle XVIII, bàsicament són cites en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta la referència en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA), en el que hi consta un ampli llistat de masies del municipi. En una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898, hi ha registrada Cal Pere, la qual és identificada amb el número 95 i s'indica que hi vivien sis persones. | 42.1800200,1.9544600 | 413655 | 4670293 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des del poble de Castell de l'Areny cal continuar la carretera que porta a Cal Xic, i seguir la pista que passa per Coll Jovell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46034 | Cat Xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cat-xot | XVIII?-XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades en el vessant occidental de la vall de la riera de Castell de l'Areny, en la zona coneguda com veïnat de Vilella. La masia mostra una planta rectangular, amb cossos adossats en les façanes nord i oest. Constava de planta baixa, primera i segona, amb la façana principal orientada al sud. El conjunt de les estructures es troben molt cobertes de vegetació. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i alguns carreus desbastats. Es poden veure algunes finestres formades per muntants a partir del mateix paredat del mur i llinda de fusta. Al costat nord hi ha un annex adossat de dos nivells. A la façana oest, i bastits a partir d'una cota superior, per trobar-se l'estructura de la casa arrambada al terreny, trobem l'estructura de dos cossos annexes, una de les quals de planta corbada, que sembla correspondre a un forn de pa. Envoltant la casa per la part del pendent, hi ha un mur que delimita l'espai i actua de mur de contenció del terreny. El mur és coronat amb grans blocs de pedra força ben tallada. Al davant de la façana principal, l'espai planer és major, a manera d'era. | 08057-60 | A la part sud-oest del terme, prop de la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | 42.1644200,1.9391400 | 412368 | 4668576 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Xot consta com a propietat de Cal Campió de la qual devia haver estat masoveria. Es troba dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, però no consta referenciada en la documentació consultada. Segons informacions orals podria ser que amb anterioritat la casa consti esmentada amb altres denominacions. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46035 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament que es troba al nord-oest de Cal Roqueta, forma part d'un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell, les quals conformaven el veïnat de Vilella. La masia mostra una estructura principal corresponent a la casa i al costat sud-oest un petit volum construït; el terreny on es localitza és en una zona en desnivell fet que determina que les estructures estiguin bastides adossades al terreny per la part posterior. Les construccions estan parcialment ensorrades, a més, ha crescut molta vegetació que en cobreix gran part de les restes conservades, dificultant la visió d'aquestes. La casa té planta rectangular, es conserva una alçada dels murs que permet identificar que constava almenys de planta baixa i primera, la façana principal és orientada cap al sud-est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars tot formant paredat comú, a les cantoneres els carreus són més ben escairats. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada més o menys centrada a la planta baixa de la façana principal, és de muntants de carreus i llinda plana de fusta; altres obertures conservades són un parell de finestretes, una en el mur posterior i l'altra en la façana lateral de ponent, són de configuració senzilla, una conserva la llinda formada per una petita llosa. Adossat a la façana sud-oest hi ha les restes d'una petita construcció annexa, bastit també amb paredat comú. | 08057-61 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la masia de Cal Roget, aquestes són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La majoria de les cases que localitzem en el veïnat de Vilella devien ser bastides en cronologies properes del segle XVIII, bàsicament a finals de la centúria, coincidint amb un període d'augment demogràfic que va comportar una ampliació de la superfície agrària treballada així com un increment del volum de caps de bestiar, raons que van afavorir i requerir de la construcció de noves cases. La majoria d'informacions referides a la masia són simples anotacions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals localitzem Cal Roget a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i part del XX. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Roget Posteriorment, Cal Roget consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, del 14 de gener de 1898; en aquest la masia és identificada amb el número 32 i consta que hi vivien quatre persones. | 42.1632400,1.9380700 | 412278 | 4668447 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46036 | Ca l'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanya | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Edifici en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes. Així doncs, es pot identificar que constava de planta baixa, planta primera i almenys un darrer nivell (probablement unes golfes). La teulada era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura mostra una orientació de la façana principal mirant cap a l'est, de fet, seguint la topografia del mateix terreny. La construcció està bastida adossada al terreny, fet que determina una alçada visible diferent en les seves façanes. Els materials constructius són els propis del territori, els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantonades grans carreus desbastats. Es poden veure algunes obertures conformades per brancals de carreus i llinda de fusta, entre les quals la porta d'accés. A l'angle sud-oest, en un entrant que fa la planta de la casa, hi ha una estructura de planta arrodonida que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Al costat sud de la casa hi ha restes d'altres estructures, segurament coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem. | 08057-62 | A la zona sud-oest del municipi, al veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de que tenim constància referents a ca l'Espanya i totes són del segle XIX. És probable que la casa ja existís al segle XVIII, els elements visibles de l'estructura permeten apuntar aquesta cronologia. La primera notícia documental coneguda que tenim de Ca l'Espanya és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, Ca l'Espanya consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 27 i es diu que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1617700,1.9359900 | 412104 | 4668285 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ca l'Espanya forma part de la finca de Miralles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46037 | Era Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-vella | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Restes d'una antiga masia avui ja molt ensorrada. Es pot identificar el perímetre de la casa, de la qual es conserva una alçada variable dels seus murs, cal dir que les restes estan molt cobertes del propi enderroc el qual a la vegada amaga part de l'estructura. Els murs conservats mostren un gruix entre 50-55 cm, són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més grans i més ben escairats. L'estructura està bastida en una zona en pendent no molt pronunciat, tot i així la construcció és bastida adossada a un marge. L'entorn és ocupat per bosc en el qual encara hi trobem antigues feixes de conreu, cap a ponent de les restes de la casa hi ha encara grans camps de conreu actius. | 08057-63 | A la zona sud-oest del municipi. Al nord-est de la masia Comelles. | L'Era Vella és un petit mas que devia funcionar com a masoveria de la finca de Comelles. A nivell documental no en tenim constància fins entrat el segle XVIII, encara que aquestes referències documentals són simples mencions de la casa en els llistats del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de l'any 1716 hi ha una referència que diu 'la barraca de Comelles deshabitada paga Mateu Comellas, masover de la Costa', no sabem realment si es correspon a l'Era Vella, però el fet que sigui de la finca de Comelles podria tractar-se de la mateixa casa. La referència continua apareixen en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al segle XIX consta cita de la masia en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal, en el que hi apareix esmentat conjuntament amb la majoria de cases del municipi. Posteriorment, l'Era Vella consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datat al 14 de gener de 1898, en el qual s'identifica la casa amb el número 24, però no hi consta cap dada en relació al nombre d'habitants ni tampoc s'esmenta que estigui deshabitada o ensorrada, com passa en altres casos. | 42.1614900,1.9320600 | 411779 | 4668258 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46037-foto-08057-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a peu des de la pista que porta a Sant Romà de la Clusa des de Vilada. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46038 | Cal Magdaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalo | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen al peu de la pista forestal que puja cap als masos Puig Nou i Puig Vell. Les estructures conservades ens permeten identificar una planta rectangular, la qual està construïda adossada al marge per la part posterior. Els materials constructius visibles que conformen els murs són carreus desbastats i lloses, junt amb pedres irregulars de mides diverses (paredat comú) i a les cantoneres carreus de mides més grans. Actualment, però, les restes estan molt cobertes del mateix enderroc de l'estructura així com de matolls i vegetació que hi ha crescut. | 08057-64 | Al sud-est del municipi. | La masia està dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, i es prop del veïnat de la Ribera. Les notícies documentals conegudes de Cal Magdaló, són poques i bàsicament són referències de la casa en documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, dades en relació al compliment pasqual (ADS). En aquests anotacions trobem Cal Magdaló esmentat ja en registres de la primera meitat del segle XVIII. També consta alguna referència o simples cites en documentació conservada en de l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, com l'anotació de cal Magdaló junt amb la majoria de cases del municipi, en un llevador del 1858. A finals del segle XIX consta que la masia estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Magdaló està registrada amb el número 65; tampoc consta referència en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia. | 42.1612100,1.9542500 | 413612 | 4668205 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,14 km, les restes de la casa queda al pocs metres sud de Can Pla, al peu de la pista que puja cap a Puig Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46039 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord | XIX | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes que permeten identificar que constava de planta baixa, primera i sota-coberta. L'estructura es troba en una zona en desnivell, determinant que la construcció estigui bastida adossada al terreny. La casa mostra una planta rectangular, amb la façana principal orientada a llevant. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algun carreus desbastat, a les cantoneres hi ha grans carreus més ben escairats i de mides més grans que a la resta dels murs. Les estructures estan estant molt amagades pel gran volum de vegetació que hi ha crescut i que no permeten una bona visió dels elements ni l'accés a l'interior. A la façana principal hi ha diverses obertures, al centre de la planta baixa la porta d'accés emmarcada per carreus desbastats als muntants i llinda plana de fusta, als costats finestres de la mateixa tipologia, i a la planta primera també una gran finestra al centre, sobre la porta d'accés i la traça d'altres, totes de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. | 08057-65 | A la zona sud-oest del municipi. | Les notícies documentals de les que tenim constància referents a Cal Sord són molt minses, aquestes permeten constatar l'existència del mas a partir de mitjans del segle XIX. Les referències són només cites de la casa, com és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. També consta esmentada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1637300,1.9314600 | 411733 | 4668508 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de la carretera de Castell de l'Areny, el trencall que ens porta a la casa es troba passat prop d'1 km des de l'inici de la pista, en una corba molt tancada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46040 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia permeten identificar l'estructura de la casa i sembla que potser un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal més aviat cap a llevant, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa mostra una alçada del murs variable, però que en conjunt permet identificar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més ben escairats i una mica més grans. A la façana principal es conserven els brancals de la porta d'accés a l'interior, formats per carreus també desbastats i més o menys escairats. A l'interior es conserva part de l'escala d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. Al davant de la casa hi ha un muret de contenció de la terrassa fet amb pedra seca. De fet, la casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc, moltes de les quals estan delimitades per murs de pedra seca. A l'extrem més nord de la casa, en una zona hi ha una carena rocosa, hi ha diversos murs de pedra, alguns ben conservats. | 08057-66 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les escasses notícies documentals referides a Cal Gravat es corresponent bàsicament a simples anotacions, com són les referències al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En aquesta documentació apareix esmentada la masia a partir de finals del segle XVIII. Sembla que la construcció de Cal Gravat s'ha de relacionar amb un període en que es va experimentar un augment de població que paral·lelament va comportar un increment de la superfície conreada al camp així com dels caps de bestiar existents, fets que van afavorir la construcció de nous habitatges, que en zones rurals com Castell de l'Areny va comportar que es bastissin un nombre destacat de petites casetes, generalment masoveries. A finals del segle XIX Cal Gravat consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que es documenta que hi vivien quatre persones a la masia. | 42.1629500,1.9370100 | 412190 | 4668415 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46041 | Cal Minyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minyo | XIX | En procés d'enrunament | La casa Cal Minyó està situada just per sota de la pista asfaltada que porta cap a la zona de Cal Costeta i Soldevila. Es tracta d'una masia que es troba en molt mal estat, ja que està en procés d'enrunament i tot i que conserva una alçada considerable de les seves façanes ( algunes parts fins a nivell de la segona planta), actualment està molt coberta de vegetació. Aquesta vegetació que hi ha crescut en dificulta la visió de les estructures conservades. En quant als murs podem veure que estan bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses i a les cantoneres grans blocs més o menys escairats. En alguna fotografia dels anys 90 del segle XX, hem pogut veure que conservava una porta d'accés amb brancals de pedra i llinda plana de fusta. | 08057-67 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que ens consta de Cal Minyó la trobem en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, la casa consta relacionada en una cèdula datada el 14 de gener de 1898, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en la que hi figura la Cal Miño però no hi consta cap habitant ni cap altra informació. | 42.1560800,1.9495700 | 413218 | 4667640 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46042 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi | XVIII | Requereix obres de reforma | La masia Cal Noi està situada a la zona coneguda com veïnat de la Ribera, ubicat a l'entorn de la confluència de la riera de Camprubí i la de Castell. La masia de Cal Noi està formada per un edifici de planta rectangular que sembla estar constituïda per dues vivendes adossades i alguns annexes pel seu voltant. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, fet que facilita que tingui accés per la façana principal, la sud, però també per la nord, en aquest cas a nivell de planta primera. La casa mostra planta baixa, primera, segona i golfes, té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, quedant disposat aproximadament damunt del mur on s'adossen les dues estructures. L'estructura de la part de ponent és la més antiga. A la part de ponent podem veure que els murs són de pedra amb cantoneres de carreus desbastats, encara que té les façanes parcialment revestides; per contra, la part de llevant, excepte la planta baixa i les cantoneres, mostra les façanes arrebossades. A nivell d'obertures, les de l'estructura de ponent i les de la planta baixa de la part de llevant, són emmarcades pel mateix paredat dels murs als muntants i llinda de fusta. La distribució de les obertures de la part més antiga és força regular, definint dues filades verticals d'obertures amb dos registres per planta, excepte la planta baixa que hi ha una obertura més recent al centre; a la segona planta una de les obertures correspon a un balcó amb volada i barana de fusta. A la part de llevant de la casa, excepte les obertures de la planta baixa, la resta no mostren cap element visible, cal dir que en aquest part de la casa les obertures estan disposades de manera més irregular. La façana posterior té algunes finestres de petites mides i de les mateixes característiques que les de la façana principal. Al mur nord, hi ha una petita construcció de planta arrodonida adossada. I a la façana de ponent, una estructura de dos nivells, a manera de paller; a la planta superior, uns pilars de suport de la coberta (a un vessant) són els únics elements arquitectònics, ja que es mostra obert en tres de les façanes. | 08057-68 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que tenim de Cal Noi és de principis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Noi hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1883 (tot i que no es conserven els registres de tots els anys). Posteriorment, deixa de constar la referència a la matrícula, i al 1888 es torna a donar d'alta el teler a mà de llançadora o volant. Cal Noi apareix citat en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898; la casa és identificada amb el número 54 i consta que hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. | 42.1558000,1.9498900 | 413244 | 4667608 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Passat Cal Tena agafar el trencall que porta a Camprubí, passat prop de 400 metres agafar el trencall a la dreta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46043 | El Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-massot | XVIII | La casa està rehabilitada, però el paller està parcialment enrunat. | Masia de planta rectangular, de planta baixa i primera, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser rehabilitada ja fa uns anys, actualment consta d'una estructura principal de la casa amb cos ampliat al costat sud de nova construcció. Les obertures de la masia són de resultat de la reconstrucció recent, cal però fer esment i destacar la llinda de la porta. Es tracta d'una llinda de fusta d'uns 168 cm de llargada per una alçada d'uns 18 cm, a un costat de la qual trobem la data 1778 incisa amb una creu enmig de la xifra. A pocs metres al costat sud de la casa hi ha l'estructura del paller, avui sense coberta, tot i que encara conserva algunes de les bigues de la teulada. És un edifici de planta rectangular de dos nivells, és de murs formats per paredat comú amb cantoneres de carreus desbastats. Al costat nord-est hi ha obertures a planta baixa, formada per llinda plana de fusta i brancals de carreus senzills, i a la planta primera hi ha part del mur enrunat. A la façana que dóna al sud-est, la planta primera era formada per una gran obertura de línies rectes, típica dels pallers. Part dels murs estan coberts de vegetació que hi ha crescut. | 08057-69 | Al sud-est del municipi. | La masia el Massot formava part de la finca de Cal Pereonclet, avui però és una propietat independent. Documentalment, les informacions conegudes que es refereixin a la masia el Massot són poques, constant documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. En la documentació cadastral del segle XVIII conservada a l'arxiu no hi consta el nom del Massot, tot i que alguna de les referències a barraques fa pensar, per els cognoms que hi consten, que podria correspondre a aquest mas. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 5 persones, un matrimoni amb tres fills. | 42.1679700,1.9603900 | 414128 | 4668949 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí), poc més de 2 km, punt on hi ha el trencall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46044 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-5 | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, actualment conserva un alçada considerable del murs que conformen les façanes, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet veure pràcticament les estructures. S'identifica el volum de la casa, és de planta rectangular, amb una l'alçada dels murs que en algunes parts és fins a nivell de coberta. Aquests són fets amb paredat comú format per pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres carreus desbastats. | 08057-70 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la Caseta són poques i la majoria són dades on només s'esmenta el nom i poca informació més. Les cites que trobem són en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), fet que ens permet saber de l'existència de la casa a la segona meitat del segle XVIII. Del 1858 data un llevador conservat a l'arxiu municipal en el qual hi ha l'anotació de la Caseta, junt amb la majoria de cases del municipi. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Caseta, registrada amb el número 58, consta que hi vivien 6 persones. | 42.1569900,1.9499100 | 413248 | 4667740 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46044-foto-08057-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la carretera que porta a Castell de l'Areny, passat cal Tena trobarem el trencall del camí de Camprubí, seguir-lo fins passats uns 400 m, on trobarem un dipòsit d'aigües, la casa queda a la zona de sobre el camí.Segons informacions orals fa uns quants anys es van treure totes les teules per ser aprofitades per algun altre edifici, potser fa trenta anys o menys. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46046 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-0 | XVIII | La masia Cal Músic està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, en una àrea força oberta prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i de la riera de Camprubí. A poca distància hi ha Cal Peguera. Es tracta d'una casa de planta rectangular, construïda adossada a un marge, consta de tres plantes (baixa, primera i segona), té coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud. L'estructura de la casa és de murs de pedra irregular junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres pedres lleugerament més grans i més quadrejades, gram part de la façana principal conserva restes de l'antic revestiment de morter que la cobria. Pel que fa a les obertures, consta d'una porta d'accés a nivell de planta baixa, situada a la façana sud, però que és de configuració contemporània. La resta d'obertures són senzilles, sense elements destacables, i la majoria han estat poc o molt modificades. A la façana sud, sobre el nivell de la porta d'accés hi ha un balcó amb voladís de maons. A la façana de llevant hi ha la llosa sortint que acostuma a ser indicadora de la zona on s'ubicava l'antiga pica de la cuina. A la part posterior de la casa hi ha una ampliació recent i al costat de ponent trobem una estructura de configuració recent, però que sembla que ocupa part de l'espai d'antigues corts o coberts. També pel costat de ponent hi ha un mur de contenció en el que s'hi testimonia que havia tingut adossades altres corts o petites estructures. En aquesta part de ponent de la casa hi ha una estructura rectangular bastida amb grans carreus conformant un mur lleugerament atalussat, probablement corresponent a un dipòsit d'aigua. | 08057-72 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Cal Músic apareix esmentat ja al segle XVIII en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta esmentat en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En un petit document del 1889 on hi figuren un seguit d'anotacions (AMCA, unitat 170) consta que a Cal Music hi havia un teler per el qual pagaven els corresponents impostos. Posteriorment, la casa de Cal Music consta relacionada en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 61 i consta que hi vivien dues persones. | 42.1560800,1.9510300 | 413339 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46048 | Cal Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado | XVIII | Es conserven parts de les estructures dels murs. | Restes d'una masia balmada que es troba situada prop de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Ca l'Hereuet però per sobre la pista. La masia estava conformada per diverses estances o espais bastits a redós i aprofitant el balmat que conformen les roques de conglomerat. S'identifica més d'un indret amb restes de murs, s'hi que hi ha un balmat més gran en el que hi ha més restes de murs i en el que es pot observar i distingir restes del que devien ser els murs de tancament de la casa. També hi ha alguns punts del balmat que mostren la superfície regularitzada amb pedres. A poca distància del que sembla l'espai destinat a casa, hi ha altres petits espais entre roques que podrien haver estat utilitzats. Es conserven també restes del que sembla una estructura independent, que no hauria estat adossada a la roca. Pel que ens expliquen alguns veïns aquest espai potser és el darrer que va ser utilitzat com a habitatge. | 08057-74 | A la Clusa. | Cal Badó consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, època en que la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Cal Badó identificada amb el número 115, com a ensorrada. Per el tipus d'ubicació del balmat és possible que hagués estat utilitzat com a lloc d'hàbitat amb anterioritat. | 42.1842700,1.9311900 | 411739 | 4670789 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Cal Hereuet, queda per sobre la pista.Segons expliquen alguns veïns, es deia que les pedres de la masia de Cal Badó van ser utilitzades per construir la de Ca l'Hereuet. La documentació ens indica però, que les dues cases estaven habitades al mateix moment, almenys durant part del segle XVIII i XIX. En aquest sentit les dues cases apareixen esmentades fins i tot en els mateixos documents. Aquest fet, porta a pensar que potser la informació oral no és del tot exacta, i que potser, quan ja s'havia abandonat Cal Badó va ser quan podrien haver-se utilitzat les pedres de la casa per alguna reforma de Ca l'Hereuet, no per construir-la.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46049 | Rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | XVIII | La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser un altell o petites golfes a sota-coberta, té teulada a dos vessants de teules amb carener orientat nord-oest a sud-est en disposició perpendicular a la façana principal. A la façana nord-est, hi ha la porta principal d'accés, és de llinda de fusta i brancals formats pel mateix material, la resta d'obertures són senzilles i distribuïdes irregularment en la façana, en una destaca un ampit de pedra, i a nivell de sota-coberta una petita finestreta centrada sota el carener. A l'extrem est d'aquesta façana hi ha un volum adossat que a planta baixa conforma un petit passadís, cobert en volta de pedra, i a planta primer una eixida. La casa mostra almenys una clara ampliació consistent en un cos afegit a la façana sud-est ocupant tot aquest frontal i per tant, creant una nova façana a partir d'un volum de galeria o eixides, que li atorga un tret característic i distintiu. Cal dir que sembla que en origen la configuració d'aquest cos tenia una fisonomia diferent a l'actual, en especial a nivell de planta sota-coberta, la que mostra algunes modificacions. Aquesta façana consta de dos nivells de galeries, un a la planta baixa i l'altra a la primera, que ocupen quasi tota la façana a excepció de l'extrem sud. Consta de quatre obertures per planta, a la baixa trobem a l'extrem nord una obertura que conforma la porta d'accés a l'interior i al costat tres finestres consecutives, aquestes estan separades de pilars bastits en carreus i pedres, i a les llindes bigues de fusta damunt les quals es recolzen i sobresurten els caps de biga del forjat i sobre una altra petita biga en cadascuna de les obertures. Aquesta galeria es mostra tancada a partir de fusteries senzilles. A l'extrem sud hi ha una finestra senzilla. La galeria, a nivell de planta segona, és també de quatre obertures formades en arcs rebaixats que descansen en pilars de carreus o en els murs als extrems, a les zones de l'imposta hi ha unes petites motllures sobresortides. No és molt visible el material constructiu, ja que part de la façana conserva revestiment de morter de calç amb una cobertura irregular del frontal, en un dels arcs es poden veure maons disposat de pla conformant l'arc; damunt les arcuacions hi ha bigues de fusta encastades en els murs. En el darrer nivell en la façana principal hi ha obertures de distribució irregular, són senzilles, amb llinda de fusta i alguna és resultat de modificacions ja que s'observen altres obertures majors cegades parcialment. En aquesta parts sota coberta són parcialment visibles bigues de fusta encastades en el mur, entre les quals jàsseres de la coberta. La façana nord-oest té poques obertures, totes són de configuració senzilla, sense elements remarcables, alguna és de llinda plana de fusta i s'hi observa alguna finestra cegada. En conjunt els murs són de paredat comú fet en pedres irregulars de mides molt diverses i als angles carreus més o menys escairats. La façana de llevant compta amb obertures senzilles. | 08057-75 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny | L'estructura visible de la casa sembla obra dels segle XVII-XVIII, amb alguna modificació posterior, com pot ser la construcció del cos de galeria. L'edifici actual l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el divuit, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. Documentalment no tenim constància de gaires referències que ens aportin informació referent a la casa, hi ha anotacions en els registres de compliment pasqual en les que hi ha esmentada la Rectoria des del segle XVIII. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Rectoria identificada amb el número 2 hi vivia Mn. Joan Marginet. | 42.1729300,1.9448300 | 412850 | 4669516 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament havia estat la rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Avui dia forma part de les dependències destinades a estances de les Colònies Flor de Neu. Actualment l'edifici és anomenat com a Sant Jordi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46056 | Cementiri de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castell-de-lareny | El cementiri de Castell de l'Areny està desenvolupa a pel costat nord-oest de l'església. És tracta d'un recinte de planta irregular allargada, el perímetre de tancament és fet amb murs de pedra desbastada, que a la part mes oest on el terreny té desnivell en descens, el mur té major alçada ja que està fonamentat a unes cotes més baixes, per aquesta part el mur té adossats contraforts realitzats en les darreres obres de condicionament del cementiri. La portalada d'accés és just davant de la porta d'entrada a l'església, es tracta d'una porta metàl·lica de dos batents, formada per barrots de secció quadrada amb decoracions diverses, la part inferior hi ha un plafó de planxa per batent decorat amb un rombe i al centre un motiu de formes circulars tot en relleu, la reixa de la porta és coronada a la part superior amb una forma triangular amb decoracions geomètriques i florals a l'interior. El cementiri és de tombes al terra, no hi ha nínxols, no totes les sepultures tenen elements que les identifiqui, però si que n'hi ha diverses que són diferenciades amb creus. La majoria de les creus són metàl·liques, amb acabats i decoracions molt variables, algunes indiquen noms i anys de sepultures, en altres només les inicials dels noms, i algunes més senzilles sense cap dada visible. | 08057-82 | Al poble, situat al costat l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731100,1.9448500 | 412852 | 4669535 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46057 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-0 | XX | Fita de terme de pedra que assenyala un punt del límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el municipi de Vilada. La fita es localitza a la zona de canvi de terme en el voral de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de la C-26. La fita ésde pedra sorrenca, tipus llosa, col·locada clavada vertical al terra. En la part que sobresurt de la pedra, en el costat de Castell de l'Areny hi ha gravat el dibuix d'una torre esquemàtica amb un C a l'interior del dibuix, tot simbolitzant el municipi, i al costat oposat, al de Vilada, hi ha gravat un rombe amb un V (de Vilada) a l'interior i damunt una corona, en aquest cas també com a símbol esquemàtic de l'escut del municipi. | 08057-83 | A la zona sud del municipi, al peu de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de Vilada. | Aquesta fita es va col·locar, junt amb altres que han anat desapareixent, pels volts de 1988 o 1989. | 42.1488700,1.9406900 | 412475 | 4666848 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que existien més pedres de terme de la mateixa tipologia i decoracions. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46059 | Mènsules de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-comelles | Mènsules de fusta tallada, situades a l'interior de la masia de Comelles, en concret en l'espai de la sala en el mur de llevant hi ha dues peces i en una estança del mur nord dues més. Aquests permòdols actuen com a element de suport d'una jàssera on es recolza l'embigat del forjat de les golfes. Aquestes mènsules mostren una decoració tallada formant una representació molt esquemàtica d'un rostre humà, algun dels permòdols mostra unes línies molt més esquemàtiques que permeten parlar més de formes geomètriques que no de rostre esquemàtic. | 08057-85 | Masia Comelles, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La gran masia de Comelles consta documentada des del segle XVI, tot i que pot haver existit amb anterioritat. Arquitectònicament mostra un construcció formada per diverses fases cronològiques, amb una estructura principal del segle XVI a l'entorn de la que es produeixen ampliacions i reformes posteriors. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46060 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1790 amb una creu enmig. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud-est de l'immoble. La casa actualment és denominada com menjadors ja que és l'ús que té l'edifici en relació a les estances destinades a les colònies. Aquestes dependències sembla que ocupen l'edifici, tot i que molt transformat, que es correspondria amb l'antiga casa dita Cal Sastre o la de Cal Blanc. | 08057-86 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1732700,1.9453100 | 412890 | 4669553 | 1790 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici on trobem la llinda és al centre del poble, al costat nord- oest de la placeta del darrera de l'església. En concret a les estances destinades a menjador i cuina de les dependències de les Colònies Flor de Neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46061 | Font de la Mosquereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquereta | Està en força bon estat, però seria convenient portar a terme una consolidació de l'estructura. | Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell, en el seu vessant occidental. La font està situada en el marge i compta amb una estructura construïda que la protegeix. Es traca d'un frontal bastit amb carreus de pedra desbastada i una obertura al centre, aquesta és emmarcada amb quatre grans carreus ben tallats i polits amb els angles lleugerament motllurats, el carreu inferior mostra dos petits orificis. L'obertura dóna pas a un petit espai interior on hi ha el brollador de la font; l'espai és obrat amb murs bastits amb pedres irregulars i morter en els que hi ha afloraments de roca, la coberta és de volta molt rebaixada, quasi plana. | 08057-87 | A sota el poble de Castell de l'Areny en el vessant de ponent, al peu del rec. | 42.1727000,1.9427700 | 412679 | 4669492 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46062 | Font del pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet | Sembla que l'estructura té pèrdues. | Aquesta font es localitza a pocs metres a l'est de la casa, en concret es troba situada al peu de l'antiga pista forestal i camí que comunicava el Solà amb la masia Puig Vell, i al costat de la rasa que conforma i dóna nom al rec del Solà. La font és en el mateix marge del terreny, entre les vetes de roca hi ha un petit mur bastit en pedra desbastada col·locada amb morter, aquest frontal té una petita obertura a la part alta que devia permetre l'extracció de l'aigua i la ventilació del dipòsit. L'interior d'aquesta estructura és en part el mateix terreny natural per on aflora i degoteja l'aigua, i part és construït amb pedra, presentant un revestiment lliscat. La coberta és feta a manera de volta, amb lloses senzilles col·locades a plec de llibre. | 08057-88 | A poca distància al nord-est de la masia, a peu del camí que porta a Puig Vell. | 42.1687500,1.9488500 | 413176 | 4669047 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el moment de la visita, el dipòsit de la font es trobava buit. Tot i que s'hi observava certa humitat i mullena per l'exterior. En el frontal, podem veure-hi massissats de tosca generats en per acció de l'aigua.A toca de l'estructura de la font hi ha la rasa del Solà, que de fet deu alimentar la mateixa font i d'on s'ha abastit tradicionalment la masia. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46066 | Creu del cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-lesglesia-de-sant-roma-de-la-clusa | Les lloses de la mesa mostren esquerdes, tot i que estan segellades. | La creu del cementiri de la Clusa està formada per dues parts diferenciades. D'una banda, el basament de pedra i de l'altra, la creu de ferro situada damunt de la base. El conjunt mostra unes mides màximes de 150 cm d'alçada en el punt més alt, 51 cm d'amplada i 50 de profunditat. El basament és format per un peu de pedra de secció quadrangular, construït amb carreus i pedres irregulars, al damunt dues lloses planes a manera de mesa, amb els angles més o menys arrodonits i a la part superior de les lloses trobem una xifra gravada no del tot entenedora, sembla correspondre a un mil sis-cents seixanta i pico (166?). La creu està formada per dues peces de ferro de secció plana unides formant una creu llatina, està clavada al pedestal per la part inferior. | 08057-92 | Al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1871500,1.9353000 | 412082 | 4671104 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La creu està ubicada al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa fet que denota la seva funcionalitat com a padró d'atribucions purament religioses. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46067 | Font del Coll de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-la-coma | XX | En el moment de la visita la font no rajava | Font situada en una estructura construïda en un marge al peu de la carretera de Castell de l'Areny a Coll Jovell, de fet el lloc és conegut com Coll de la Coma. L'estructura arquitectònica està formada per un frontal allargat a la base del qual hi ha un banc, tot està fet en pedres desbastades formant carreus irregulars i lloses. Al centre de l'estructura hi ha la font pròpiament situada en una gran llosa vertical al centre de la qual hi ha l'aixeta metàl·lica, i a la base la pica on cau l'aigua, fet a partir d'un gran bloc de pedra més o menys quadrangular i en el que hi ha un rebaix en forma de mig cercle. Al costat de la font hi ha una creu metàl·lica clavada en un gran bloc de pedra més o menys tallat, la creu és metàl·lica hi ha un sant crist esquemàtic al centre. | 08057-93 | Al Coll de la Coma, al nord del poble de Castell de l'Areny. | 42.1749700,1.9514300 | 413398 | 4669735 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46068 | Carreu de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-les-cases | 1791 | La seva ubicació pot facilitar-ne la degradació. | Carreu de pedra calcària que es troba a la masia de les Cases, la peça està fora de context. L'element és conformat a partir d'un bloc de pedra calcària que ha estat treballat conformant el que sembla un carreu, que a la part frontal pren forma rectangular i està polit i amb acabat punxonat. En aquesta part frontal hi ha gravada la data 1791 dins una cartel·la. Els costats laterals estan més o menys ben tallats, la part posterior no està polida ni ben tallada, segurament per tractar-se de la part que no havia de ser visible de la peça. La part superior mostra un rebaix de forma rectangular. El tipus de peça podria correspondre a un carreu reaprofitat posteriorment per altres usos. Es desconeix l'ús del rebaix interior, fet que no permet confirmar que es tracti d'un carreu, ja que aquesta característica podria indicar una altra utilitat. Tanmateix, sembla més versemblant pensar que es tracta d'un carreu al qual posteriorment es va realitzar aquesta modificació. | 08057-94 | Masia les Cases, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1757900,1.9464300 | 412986 | 4669831 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que ha estat utilitzat com a cóm per abeurar bestiar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46069 | Pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica | Presenta algunes esquerdes. | Pica realitzada en un bloc de pedra de tipus conglomerat, té una secció lleugerament cònica amb la base més o menys plana i amb l'interior buidat, del qual no en veiem la profunditat. Les mides exteriors màximes són uns 56 cm d'alçada, per uns 100 cm d'amplada a la part superior (que té un diàmetre superior) i el gruix de les parets, també a la part superior, és d'uns 15 cm. Actualment és emprada com a jardinera. | 08057-95 | A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1730400,1.9451100 | 412873 | 4669527 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta pica forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part de l'entorn immediat d'algunes cases concretes del poble. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46070 | Cóm de la Rota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/com-de-la-rota | Mostra algunes parts reparades amb morter | Cóm realitzat en un gran tronc, en el que s' ha rebaixat gran part de l'interior tot creant un espai buit que conforma el dipòsit. Les mides són molt variables, ja que el tronc no és regular, pel que fa a les mesures màximes aproximades són 57 cm d'alçada exterior, 330 cm de llargada i entorn als 60 cm d'amplada, el dipòsit té uns 45 cm de profunditat, per 260 cm de llargada i 52 d'amplada. La utilitat principal és per contenir aigua per abeurar el bestiar, a la vegada que com a dipòsit per tenir aigua a l'abast. | 08057-96 | Masia la Rota, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1766800,1.9604400 | 414144 | 4669916 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.