Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46045 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera | http://www.ruralsalut.com/ | XVIII | La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. | 08057-71 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. | 42.1560800,1.9515500 | 413382 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46153 | Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. | 08057-179 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46155 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon | VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. | 08057-181 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46058 | Molí escairador de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-escairador-de-camprubi | TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | Està molt cobert de vegetació i les estructures parcialment enrunades. | Les restes estan molt amagades per l'enderroc que les cobreix parcialment, però sobretot per la vegetació que hi ha a l'indret. En la documentació de la masia de Camprubí consta l'existència d'un escairador, segons expliquen veïns de la zona diuen que l'escairador devia ser en aquestes restes. Les estructures observables no permeten aportar gaire dades, ja que es poden veure alguns murs que conformen una construcció de petites mides i en la que s'hi identifica, a la part superior, un forat obrat que sembla que seria per on hi hauria el canal de caiguda de l'aigua per generar la força hidràulica per fer anar la maquinària. Els murs de la construcció són fets de paredat comú amb pedres irregulars i morter; a la part superior hi ha unes parets i pilars fets amb maó massís. A la part inferior de l'estructura hi ha l'espai del cacau, que conformaria la sortida de l'aigua cap al torrent, és cobert en volta de pedres, i al fons s'hi pot identificar l'entrada del canal que conecta amb el clot visible a la part superior de l'estructura. | 08057-84 | Al sud-est de la masia de Camprubí, a tocar del torrent. | 42.1775500,1.9699500 | 414931 | 4670003 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud d'aquestes restes d'inicia un planell o camp, amb murs de contenció fets amb pedra seca. Al seu extrem oposat hi ha unes restes de murs que només permeten identificar l'existència d'una construcció, molt enrunada en aquest indret. Es fa difícil saber si aquestes restes tenen relació amb les estructures descrites a l'apartat de descripció i que s'atribueixen al molí escairador. Cal dir però, que a la masia de Camprubí es documenta oralment, l'existència d'una molina o serradora moguda per força hidràulia. Del conjunt de restes que es troben en aquest indret, que han utilitzat l'energia hidràulica, les que estan ubicades a l'entorn d'aquest pla sembla que podrien correspondre a la molina. Dada que no s'ha pogut contrastar però que per la seva disposició semblaria probable. Queda en dubte, si les restes identificades com a escairador, eren destinades realment a aquest ús o es tracta de restes vinculades a la serradora, cal dir que a la zona on hi ha la centraleta elèctrica hi ha una altra petita construcció que podria haver conformat un petit molí, potser l'escairador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45998 | Campió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campio | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII | La masia de Campió està situada en una àrea planera i oberta situada al vessant oest de la vall de la riera de Castell. L'aparença actual de la casa és resultat de la darrera reforma realitzada recentment. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular, amb coberta a dos vessants i carener orientat aproximadament est-oest. Consta de dues plantes, baixa i primera (potser també unes petites golfes). L'estructura està construïda adossada a un marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, comportant que la façana oest només és vista a partir de nivell de planta primera. Està construïda amb murs de pedra formats per un paredat de pedres irregulars i alguns carreus desbastats, en conjunt de mides no massa grans, i amb cantoneres poc diferenciades del conjunt del parament, tot i que són de mides lleugerament majors i potser una mica més ben tallades. Cal dir que la façana oest sembla que tota ella ha estat refeta de nou, segurament en la darrera reforma duta a terme. Pel que fa a les obertures, cal dir que consta de dues portes d'accés, totes dues situades a nivell de planta baixa, una a la façana de migdia i l'altra a la de llevant. La porta de la façana sud té llinda plana de fusta i brancals formats pel mateix parament del mur. La porta de llevant és emmarcada amb maó massís als brancals i a la llinda en arc rebaixat amb el maó disposat a plec de llibre. Aquesta tipologia és la mateixa que trobem a la resta d'obertures de la casa, excepte una de petita situada a tocar d'aquesta porta de llevant, que és també emmarcada amb el mateix tipus de maó, però en aquest cas la llinda és plana, ja que les dimensions són petites. El conjunt d'aquestes obertures amb maó massís tenen ampit de pedra. Totes aquestes obertures mostra traça d'haver estat modificades o remodelades arran de les darreres obres de reforma. Cal dir, que en algunes d'aquestes finestres s'observa la presència de maó d'aspecte i configuració diferenciada, fet que fa pensar que algunes de les obertures ja devien estat constituïdes amb aquest tipus de material i d'acabat. Tot i això si que es pot veure clarament, que la configuració de la majoria de les obertures ha estat uniformitzada i en aparença engrandides. A la part nord-oest hi ha la traça del que devia ser el paller. | 08057-24 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal, prop de la carretera de Castell. | La masia consta referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a finals del segle XVIII. Altres informacions documentals conegudes es remunten a mitjans del segle XIX. Així, la primera notícia la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia Campió en la que s'hi relaciona a Juan Bover. A l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny es conserva un petit lligall conservat corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, i en el qual hi ha un llarg llistat de cases del terme municipal i entre les quals hi figura Campió En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Campió hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. El cap de família era Ramon Bober i Comellas i la muller, Maria Manso i Noguera | 42.1667000,1.9387700 | 412341 | 4668830 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Campió la trobem referenciada amb la denominació utilitzada, però també com a Can Pió, s'ha utilitzat l'opció aconsellada per l'ajuntament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46014 | Cal Pereonclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereonclet | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII-XX | Es tracta d'una masia formada per dues construccions principals, la casa i la pallissa, amb l'era entre ambdues, a més d'alguns coberts i un pou. La casa consta de planta baixa, primera i segona (que es correspon amb la sota-coberta), la teulada és a dos vessants amb el carener orientat aproximadament nord-sud perpendicular a la façana principal que obre cap a migdia. L'edifici està construït adossat al terreny natural fet que facilita més d'un accés, un és a la planta baixa i es realitza des de la façana principal i l'altre es troba a la façana de ponent i dóna a la planta primera (lleugerament modificat i amb accés d'uns quants graons). En conjunt l'estructura està bastida amb pedres irregulars junt amb alguns carreus desbastats, les cantoneres són lloses i carreus també desbastats. Tot i que ha estat reformada, la majoria d'obertures eren d'estil senzill similar a algunes de les que podem veure avui, amb llinda de fusta. L'edifici mostra diferents moments constructius, així, sembla que en origen la casa devia ser de planta més petita i de menor alçada, a la qual se li van adossar dos cossos, un a la part posterior, la nord, i un altre al costat de ponent (cuina i pastador), a més d'augmentar lleugerament l'alçada. D'aquesta manera sembla que la primera casa de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger, va passar a una estructura de tres cossos paral·lels més un quart de perpendicular, situat a la part posterior i que no ocupa tota l'amplada de la casa, ja que a l'extrem oest d'aquest cos perpendicular hi trobem l'estructura del forn de pa. L'interior de la planta baixa és més petit que la resta de nivells, ja que part de l'estructura està bastida sobre la roca, com és el cas del cos afegit al costat nord que és construït a partir de planta primera. Pel que fa als interiors, la planta baixa estava destinada principalment al bestiar, encara conserva una de les menjadores al cos central. La planta primera manté l'estructura d'algunes de les estances més habituals, entre les quals encara podem veure el cos central ocupat per l'espai destinat a sala-menjador i distribuïdor de les habitacions, a més de l'escala d'accés als diferents nivells (l'escala és de pedra a la planta baixa i de fusta el tram de pujar a la planta sota-coberta); al costat nord hi ha el cos perpendicular, on hi ha la cuina i pastador, a l'extrem est hi ha una pica de pedra amb les habituals lloses als laterals i al mur del costat una fornícula probablement destinada a col·locar-hi posts amb estris de cuina, a l'extrem oest hi havia la llar de foc (es conserva la campana) amb el forn de pa i els fogons a un costat. El forn de pa es conserva sencer, és de boca en arc fet amb pedra picada i l'interior de cúpula de pedra i lloses a la base; al peu del forn hi ha la cendrera. Altres elements que es conserven són dues finestres amb festejadors, una és la finestra de la sala i l'altra a l'habitació del cos de llevant. També podem veure fornícules de mides diverses en diferents murs. A més, es conserven part dels forjats, destacant les posts de fusta de part del sostre de la planta primera. A la façana de llevant hi podem veure dues lloses sobresortint del mur, amb un forat en cadascuna, que segons explica el propietari eren les pedres utilitzades per les frontisses de les portes que hi havia hagut en aquest punt, ja que els coberts que avui veiem eren molt més grans i arriben fins la façana. En les obres de reforma es va localitzar una teula amb la data 1789. Pel que fa a la pallissa, aquesta és a ponent de la casa, amb l'espai de l'era enmig. És de planta rectangular definint l'estructura típica de dues plantes amb murs tancats en tres de les seves façanes i a la façana principal, la de llevant, unes grans obertures delimitades pels murs laterals i un pilar central. Té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. En l'actualitat la pallissa és destinada a habitatge. | 08057-40 | A la zona central del terme municipal. Al nord-est del poble. | No tenim notícies documentals conegudes que es refereixin directament a la masia de Cal Pereonclet fins ben entrat el segle XIX. Cal dir, que al llarg del segle XVIII consten algunes dades cadastrals en que els cognoms de les persones referenciades podrien indicar que es tracta de Cal Pereonclet, però no es pot confirmar ja que les dades no són prou concretes. D'altra banda, l'estructura arquitectònica de la masia pot correspondre a una construcció bastida entre els segles XVII-XVIII. No es disposa de prou dades per puntualitzar les cronologies, però alguns elements poden correspondre al període del segle XVII, fins i tot l'estructura principal de dos cossos, els quals posteriorment, ja al segle XVIII s'haurien ampliat. També s'hi poden veure altres ampliacions i modificacions algunes semblen correspondre al segle XIX. El 29 d'octubre de 1846 consta registrada una hipoteca de 'Cal Onclet', de la qual en dóna les afrontacions: a orient amb al mas Soldevila, a migdia amb el mas Costa i a ponent amb el mas Sala (?) i a llevant amb el mas Rota, consta que dins la finca hi ha una altra caseta i terres dites 'Cal Gorch Guixé'. Segons s'especifica, la hipoteca es fa per tenir patrimoni per ordenar el fill sacerdot fins que tingui manutenció. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny trobem la referència Cal Pere Onclet, en la que hi consta Martín Tubau. Al llarg del segle XIX trobem altres notícies documentals referides a la masia de Cal Pere Onclet en els llibres de cadastres conservats a l'ajuntament, així, en un llevador del novembre de 1858 conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170) hi consta anotat entre un extens llistat de casa Cal Pereonclet, en aquest registre també hi ha notícies de les altres cases que havien format part de la finca, com Cal Gorgixer, el Massot i el Planàs. En un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny datat a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Pereonclet, identificat amb el número 86, hi vivien nou persones, un matrimoni i cinc infants, l'àvia materna i una germana del cap de família. Entre les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170), trobem registrat que els anys 1923 i 1924, Martí Tubau Maseras pagava per el concepte forn de plaça a Cal Pereonclet. A finals del 1924, el mateix Martí Tubau, dóna d'alta al registre de la contribució industrial com a botiga de comestibles a Cal Pereonclet. El 1930 es conserva el registre de baixa del forn de pa, la botiga encara hi figura el 1936. | 42.1717000,1.9553700 | 413719 | 4669368 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al darrera de la pallissa hi trobem el pou d'aigua, de planta circular i murs de pedra.Al costat de llevant hi havia hagut diverses corts i espais destinats a magatzem, avui aquestes estructures són diferents ja que es van fer més petites per tal de millorar la visibilitat de la casa i l'accés.La finca de Cal Pereonclet té altres cases dins la propietat, potser antigues masoveries, com és l'antic Cal Gorgixer, el Planàs, i també hi havia hagut Cal Massot (avui finca independent); a finals del segle XX també es va segregar i construir alguna altra casa. La casa està destinada a allotjament rural. La pallissa es va reformar i adaptar com a vivenda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46016 | Deixesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deixesa | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII-XX | La masia està situada dalt d'un turonet en el vessant occidental de la riera de Castell de l'Areny, pel seu costat nord-est davalla la riera de la Clusa, la qual desaigua a poca distància per sota de la masia, just prop del molí de Riu. Actualment la masia Deixesa està totalment reconstruïda. Sembla que de l'estructura originària conserva pocs elements, ja que es trobava molt derruïda. De l'estructura originària sembla que conserva part de les façanes del costat més nord, i algunes fonamentacions i elements d'altres punts de la casa. Tot i així poca cosa ens permet aportar de dades d'aquella estructura, veiem que els murs eren com és habitual, formats per paredat comú de pedres irregulars i a les cantoneres carreus més ben tallats. A partir d'una imatge de l'inici de les obres de reconstrucció podem veure que la casa tenia almenys planta baixa, primera i segona, i que a l'extrem nord de la façana de llevant hi havia unes obertures a manera d'eixida en cadascuna de les plantes, eren de línies rectes emmarcades per els murs als laterals i bigues a les llindes. | 08057-42 | A la zona sud-oest del terme municipal. | Tenim constància de referències documentals de la primera meitat del segle XVIII en que s'esmenta la masia Deixesa, bàsicament són mencions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També del segle XVIII daten diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els quals trobem una referència que podria correspondre a aquest mas, encara que no es pot confirmar. Al llarg del segle XIX també hi ha esment del mas en diversos documents, En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha la referència a la masia Deixesa en la que hi consta relacionat Joan Tubau. També consta citada en un llevador del 1858 en el qual hi ha una llista de cases en que hi apareixen la majoria de cases i masos del municipi. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Deixesa identificada amb el número 21, en la que hi vivien tres persones, també hi apareix la referència a masover de Deixesa en la que hi consta que hi vivien tres persones més. Per com està feta la referència, sembla que la masia devia tenir una part de la casa destinada exclusivament per als masovers. | 42.1678500,1.9358000 | 412097 | 4668961 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46016-foto-08057-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46016-foto-08057-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la carretera que puja a Castell de l'Areny, cal que agafem el trencall que porta cap a la Clusa, poc després trobarem l'accés a la masia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45990 | Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. | 08057-16 | Al sud del terme municipal. | Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. | 42.1522100,1.9454400 | 412872 | 4667214 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46002 | Rectoria de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-roma-de-la-clusa | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Situada just al costat de l'església romànica de Sant Romà, és un edifici de planta rectangular que s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest. Els paraments són de pedra de diferents dimensions formant un paredat comú i a les cantoners, carreus de mides més grans. L'accés a l'interior es realitza des de la façana est, davant dels peus de l'església, mitjançant un senzill portal amb llinda de fusta. Al costat septentrional de la porta es localitza una senzilla finestra amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la planta pis s'observa una finestra trigeminada sota una mateixa gran llinda de fusta i ampits de llosa de pedra. La façana sud presenta una organització d'obertures irregular, amb dues finestres a la planta baixa amb els brancals de maó massís, així com també les llindes que són de maó col·locat al sardinell. A la primera planta i seguint l'eix vertical de les finestres es disposen dues obertures de diferents característiques. Mentre que la més occidental es configura com un balcó ampitador amb barana de fusta i llinda recta, la més oriental disposa d'una llinda en forma d'arc rebaixat formant una galeria oberta, també amb una barana de barrots verticals de fusta de secció rectangular i passamà simple. La façana occidental presenta una organització d'obertures irregular, amb dues finestres a la planta baixa amb llindes rectes i emmarcaments de maó massís, i una finestra a la zona més meridional que disposa d'una llinda en arc de mig punt rebaixat. A la primera planta només disposa d'una finestra, amb llinda recta i emmarcaments de maó massís, situada a la zona més septentrional. Finalment, pel que fa a la façana nord, només presenta una sola obertura, força simple, amb llinda recta, situada a nivell de la primera planta. | 08057-28 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. A tocar de l'església pel seu costat oest. | La zona de la Clusa i l'església de Sant Romà apareixen esmentades en la documentació al segle X. L'església consta com a parroquial ja durant l'època medieval, moment en que estava situada dins la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. El lloc havia format part del terme del Castell de l'Areny, dins el comtat de Berga. Al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va passar a formar part del Castell de Roset. Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània de la de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. A finals del segle XIX, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la casa com a vicaria amb el número 106 i hi consta que hi vivia el capella i la seva germana. En motiu de les obres de restauració dutes a terme a l'església de Sant Romà de la Clusa als anys 70 del segle XX, es va modificar la volumetria de la rectoria, tot escapçant-la pel costat de llevant, ja que fins llavors l'edifici estava adossat a l'església per aquest extrem. L'actuació es va dur a terme a fi d'alliberar la façana de ponent l'església i permetre una visió complerta del conjunt. | 42.1871800,1.9351900 | 412073 | 4671108 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46008 | La Cercosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cercosa | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII | En procés d'enrunament. | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva part de l'estructura fins la coberta, part del costat sud-est s'ha ensorrat. Les estructures a més, estan molt cobertes de vegetació. La casa mostra una planta rectangular amb algun cos adossat, tenia planta baixa, primera, segona i unes petites golfes. La coberta era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que era orientada a migdia. En conjunt els murs mostren paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus només desbastats. Es tracta d'una casa de dos cossos paral·lels, separats per una paret mitgera a planta baixa; a partir de la planta primera trobem un pilar central i divisions interiors de parets i envans per distribuir els espais. Pel que fa als forjats, a la planta baixa és de cairats recolzats a les parets amb llates i posts de fusta a sobre, a planta primera és de bigues poc carejades i alguns troncs amb encofrat de guix i morter al damunt. A la planta baixa els espais eren destinats al bestiar, encara hi ha restes de les menjadores. A planta primera la crugia del costat de llevant era destinada a sala amb la cuina de fogons, la pica i la llar de foc amb el forn de pa, a l'altre crugia sembla que hi havia habitacions, a través d'una de les quals s'accedia a la comuna, adossada a la façana de ponent. A la planta segona sembla que hi havia diverses habitacions. A pocs metres al nord de la casa hi ha les restes del paller. S'observa una gran estructura de planta rectangular allargada en sentit est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars, amb molta presència de pedres de mides grans, i a les cantoneres blocs desbastats. | 08057-34 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | L'estructura que podem observar de la casa de la masia la Cercosa sembla correspondre a una construcció d'entorn al segle XVII. Probablement amb algunes modificacions i reformes posteriors. Aquesta masia forma part de la gran finca de Camprubí, junt amb altres masies, com és la masia Soldevila, les Lloberes Baixes (al municipi de Palmerola), Can Saiol (Borredà), a més dels molins de Camprubí i el de Soldevila, entre altres cases. Les notícies documentals de les que tenim constància referents a la masia la Cercosa són escasses, en conjunt són dades en relació a documentació de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS), bàsicament dades de compliment pasqual, en les que trobem referències des del segle XVIII. Del segle XIX també hi ha alguna referència en documents de l'arxiu municipal, és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu. Ja a finals del segle XIX, en una relació de les masies i els seus habitants de Castell de l'Areny, consta que a la masia Cercosa que és identificada amb el número 73, hi vivien set persones. | 42.1688400,1.9743200 | 415280 | 4669032 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46008-foto-08057-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés difícil. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar durant força estona fins passat el mal pas, poc després arribem a la casa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46136 | L'ànima del sentenciat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' | 08057-162 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46134 | Capdeferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' | 08057-160 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46135 | El Dimoni i el porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' | 08057-161 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46000 | El Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | La casa no està habitada. Té algunes parts en mal estat. | La masia del Clot està situada en una zona oberta i planera que trobem en arribar a la vall de la Clusa accedint per la pista que puja a Sant Romà des de Vilada o Castell de l'Areny. Està ubicada en la part baixa i planera de la vall. La masia està conformada per diverses construccions, la casa, un parell de paller, i algunes coberts menors, junt amb un clos i l'era. La casa és de planta rectangular orientada cap al sud, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A nivell de materials constructius, tot i que es pot identificar més d'una fase constructiva, en conjunt els murs són de paredat irregular amb carreus desbastats a les cantoneres, de mides més o menys grans i acabats més acurats, segons la fase constructiva. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada a la part central de la façana és de maó massís als brancals i a la llinda, formant arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre. Aquesta tipologia d'obertures la podem veure en diverses finestres, en especial a la façana sud, i en algun dels annexes que hi ha la part del davant de la casa. També hi ha maó en llindes de finestres d'altres façanes però disposat de pla. També podem veure diverses obertures fetes en llinda plana de fusta. La disposició de les obertures a la façana principal és força regular, tot i que hi ha alguna que trenca la simetria. A la façana posterior de la casa hi ha adossat el cos del forn de pa, avui mig ensorrat. Al davant de la casa hi ha diversos annexes, que eren destinats a bestiar i magatzem que clouen conformen delimiten un espai tancat a manera de baluard, junt amb un mur de pedra que tanca el conjunt pel costat de ponent, on hi ha un portal d'accés, emmarcat amb maó massís. A pocs metres al nord de la casa hi ha un paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener disposat en perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. La façana principal té quatre grans obertures disposades a la part central, dues per planta, les de la planta baixa són de llinda en arc rebaixat i a la planta superior d'arc de mig punt, totes fetes amb maó massís als brancals i llinda. | 08057-26 | A la zona de la Clusa. | Arquitectònicament la masia de Clot mostra més d'una fase constructiva, determinant una evolució cronològica amplia en que la casa ha anat creixen, ampliant-se i també realitzant-hi algunes reformes. En aquest sentit, i sense disposar d'elements que permetin precisar l'origen cronològic concret de la casa, sembla que hi ha una part més antiga almenys del segle XVII-XVIII. Posteriorment es va realitzar una ampliació del volum de la casa, potser encara de ple segle XVIII. I sembla que del segle XIX poden datar diverses de les actuacions que van implicar l'ampliació de la masia en diversos dels volums i potser alguna modificació en la casa. Les primeres notícies documentals conegudes referides a la masia, ens relacionen la masia del Clot junt amb la de Cabanellas, pensem doncs que en aquesta època formaven part de la mateixa propietat. Es tracta d'informacions cadastrals conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, el més antic és de 1716, en el qual hi ha consta 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Entre les dades que es relacionen, terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' i hi consta també l'import referent al personal de Joan Viñas masover, al personal de Joan son fill, i al personal de Antoni,l'altre fill. En aquest moment consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el següent cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest, les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa del Clot, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha la referència a el Clot i hi consta Pedro Seguil, en aquest ja apareix per separat de la masia Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, en que cadascuna consta amb un registre. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura el Clot entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta el Clot identificat amb el número 113, i consta que hi vivien setze persones, dos matrimonis, el matrimoni gran i alguns fills d'aquest, entre els quals l'hereu que sembla que és el cap de família del matrimoni jove, i també dos fills d'aquest matrimoni, a més de la padrina, junt amb cinc mossos o treballadors. | 42.1804000,1.9276200 | 411439 | 4670363 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Seguint la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, trobem la masia el Clot poc després de passar pel congost de l'Escalell i l'àrea recreativa del Clot.L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45983 | Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lorri | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII-XX | En conjunt l'estat de conservació és bo, tot i que la casa està pendent de rehabilitar. | La masia està situada a l'extrem sud-est de la falda del Serrat del Camp de Dalt, a prop del Pla del Catllaràs; l'emplaçament és en una zona força planera i molt oberta, dominant la vall de la Clusa. Les estructures principals que la conformen són la casa i el paller, amb una gran era entre ambdues construccions. La casa està bastida adossada al marge que conforma el desnivell del terreny, trobant-se ubicada a la feixa de sota el pla de l'era i del paller, i comportant que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Així, la façana nord que dóna a l'era, només és visible a l'alçada del nivell de sota-coberta. La casa és de planta irregular, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té coberta de teules a dos vessants, amb el carener orientat est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars i de mides molt diverses, a les cantoneres hi ha carreus desbastats fets de grans blocs de pedra tallats. A la part superior de les cantoneres podem veure un darrer tram fet amb maó massís, sembla que resultat d'una remunta de la coberta. La façana principal d'accés està orientada a llevant, hi ha dos accessos a l'interior, un és a la planta baixa i l'altra dóna a planta primera, accedint-hi a través d'una escala exterior de pedra. La majoria d'obertures, tant portes com finestres, són emmarcades amb maó massís, algunes amb llindes planes i altres amb arc molt rebaixat amb el maó posat de pla; també hi ha alguna obertura de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs, i altres, resultat de reformes posteriors. L'estructura de la casa té adossats alguns cossos en diverses de les seves façanes. El paller, situat al costat nord de la casa, és una gran estructura de planta rectangular allargada, de dos nivells i coberta a dos vessant amb el carener orientat nord-est a sud-oest. L'edifici està bastit adossat al terreny en desnivell determinant que es disposi d'accessos a peu pla en els dos nivells de planta. Els murs són bastits formant paredat de pedres irregulars i a les cantoneres blocs desbastats. En l'estructura es pot observar una part més antiga, una primera estructura que correspondria aproximadament a la meitat més de ponent, la qual posteriorment es va ampliar cap a llevant. A la meitat de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís o rajola, moltes d'elles amb llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla; també n'hi ha de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que els murs, i altres, sense elements destacables. A la part més de ponent, la majoria d'obertures no tenen maó massís en el seu contorn (excepte les reformades recentment), hi ha una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda en arc rebaixat de lloses i brancals de pedra. A la façana principal del paller, orientada al sud-est hi ha grans obertures, típiques en els pallers, tant al nivell inferior com al superior. Al davant del paller hi ha una gran era, delimitada per la part del pendent per un mur de contenció. Al costat oest de la casa hi ha part d'una estructura, fins a un nivell d'alçada, la qual sembla que ha estat utilitzada pel bestiar. Aquest és de murs de pedra, amb grans blocs tallats a les cantoneres, destaca una porta amb brancals de carreus i llinda de fusta. | 08057-9 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. | Actualment, a nivell documental no tenim constància de notícies documentals conegudes fins el segle XVIII, tot i això és probable que la masia tingui un origen anterior. Així, les primeres informacions que hi podem relacionar són a partir dels documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. En un lligall del 1716 hi ha la referència que diu 'La barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri', encara que és una referència indirecta i que no esmenta realment el mas. De fet, al següent cadastre conservat, la referència és 'La barraca dita las Vinyassas pròpia de Joan Camrobi masover del Pla de l'Orri en est terme'. D'altra banda, en el mateix lligall hi consta una referència que diu 'la barraca dita del Pla del Orri pròpia de Eudalt de Boatella abitant en Boatella', informació que ens confirma l'existència d'un habitatge al Pla de l'Orri. Entre les dades que s'aporten en aquest cadastre referents al conreu, bosc, i altres tipus de terra, també s'esmenten les quantitats a pagar en relació al personal de Joan Camprubí, a la barraca i al bestiar, en concret dues vaques i tres porcs. Al 1723 continua figurant la referència a la barraca dita del Pla de l'Orri. La següent notícia cadastral de la que tenim informació, és del 1766, s'hi esmenta la 'barraca dita Pla del Orri pròpia de Juan Despujol , Joan Cunill masover', en la relació de terres, i altres dades, consten els pagaments referents a la barraca, al personal de dit masover, i a dos bous, un burro i tres porcs. Al llarg del segle XVIII també hi ha referències diverses del Pla de l'Orri en documents de l'arxiu parroquial conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, bàsicament referències al compliment pasqual. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas el Pla de l'Orri i hi figura Pedro Vilalta. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 108 la masia Pla de l'Orri, en la qual hi ha referenciat que hi vivien 13 persones. Els anteriors propietaris del Pla de l'Orri, els quals també havien estat prèviament masovers, ens han explicat que al 1931 es va cremar la casa. Sembla que es va encendre la xemeneia i tot i que eren molta gent a la casa, ja que justament també hi havia treballadors del bosc, no van poder-hi fer res. Es van quedar sense res. El llavors propietari, el Raurell de Sagàs, va fer-hi anar un paleta per reconstruir-la amb l'ajuda dels masovers. Sembla que van trigar quasi dos anys i mig a tenir-ho acabat. L'estructura de les façanes es va poder aprofitar, fent que pràcticament no es modifiqués la volumetria. L'interior i la teulada es va haver de fer tot nou, sembla que també la majoria d'obertures. Expliquen que mentre van durar les obres van haver de fer vida en unes corts, habilitant-les com van poder. També ens van explicar que uns anys després van engrandir considerablement la pallissa. Pel que comenten es deu correspondre amb l'ampliació del costat de llevant. | 42.1962300,1.9464500 | 413016 | 4672101 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La finca del Pla de l'Orri compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.La finca forma part de la Fundació Projecte Miranda, dedicada a la difusió del coneixement i el respecte per al cavall i el medi natural.La masia està situada a tocar del Pla del Catllaràs i es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46077 | Telefèric de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-castell-de-lareny | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona, pàgs. 259-260. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | Algunes de les restes han desaparegut. | La gran majoria de les restes del telefèric de Castell de l'Areny o de la Clusa es troben al capdamunt del Cap dels Rocs. Les restes conservades són bàsicament murs que conformaven l'estació superior del cable. La instal·lació d'aquest telefèric es va realitzar per tal de facilitar l'extracció de la fusta de la baga de la Clusa. Segons s'esmenta en la bibliografia (SALMERÓN: 1980:259-260) els troncs s'apilaven en un carregador situat al camí de Sant Romà, des d'on eren arrossegats per mules o matxos amb un carro que anomenen del tipus 'contribal'. Sembla que part del camí que va de Sant Romà al cap dels Rocs (GR-4) era utilitzat per arrossegar els troncs fins al punt de sortida del cable. A l'extrem del Cap del Rocs trobem un seguit de murs de pedra construïts en paral·lel, que per les seves característiques ha afavorit la denominació de l'indret com les pilones. A la part més allunyada del penya-segat només hi ha murs a un costat, ja que a l'altre hi ha el mateix terreny natural amb la roca rebaixada. Més a tocar del precipici ja hi ha dues fileres de murs disposats en paral·lel a costat i costat, tot delimitant un espai central lliure entre les dues fileres. Aquest espai és per on passarien els troncs amb el cable cap l'estació inferior. Els murs mostren una alçada variable. En alguns s'hi pot veure peces metàl·liques, bàsicament trossos de barres cilíndriques de ferro. Pel que expliquen, entre els murs s'encarrilarien els troncs els quals ja estarien afermats en les vagonetes que els transportarien pel cable pendent avall. Segons la bibliografia aquest era un telefèric del tipus bicable automotor, per tant, que hi havia un cable que se li diu carril i un tractor, funcionant de manera que les vagonetes que baixaven plenes feien pujar les vagonetes buides. S'esmenta que el cable del carril era de 30 mm de gruix i el del tractor de 15 mm. Sembla que, damunt els murs de les estacions, hi havia unes estructures de fusta a manera de torres que era on hi havia instal·lats uns volants de ferro de gran diàmetre per on girava el cable tractor. També s'explica que les vagonetes anaven instal·lades al cable en un truc de dues rodes situat a la part superior i que era l'element de desplaçament pel cable carril, a més, tenien un mecanisme de suspensió, que tenia l'aparell d'acoblament del cable tractor i que consistia en un eix on es fixaven amb cadenes els troncs. Es diu que si els troncs eren més grans de tres metres s'utilitzaven dues vagonetes per transportar-los. Aquesta estació superior es troba a uns 1320 m d'altitud, en el punt conegut com Cap dels Rocs i popularment també com a les pilones (per les estructures conservades del cable). Des d'aquesta estació fins a l'estació inferior, que estaria situada prop de la masia de Riu, a uns 880 m d'altitud, permeten superar un desnivell d'uns 440 m en una 900 m de longitud. La bibliografia diu que l'estació inferior era situada a la zona de la masia de Riu, de fet, és la masia que queda just sota el cap dels Rocs. Cal dir però, que segons informacions orals facilitades per algun veí, es diu que l'estació inferior era més avall, en una zona entre Cal Marc i el Ballestar. No s'ha pogut confirmar aquest fet. També explica que degut a que el cable no acabava de funcionar correctament, en gran part pel fort desnivell, es van instal·lar cables tensors a manera de fre, una de les restes que hi relacionen estava localitzada en una zona propera a la collada de Comellas. Actualment queda alguna estructura de difícil identificació pel volum de vegetació que hi ha crescut, però de fet, diuen que fins fa molt poc hi havia més estructures conservades, on ara hi ha un gran clot fet arran d'un moviment de terres. També ens van informar que a la serreta de l'Escalell, hi ha restes que s'atribueixen a elements relacionats amb el cable. Cal tenir en compte, que el telefèric va experimentar algunes modificacions per fer-lo més útil, potser alguns d'aquests elements hi tenen relació. | 08057-103 | Al Cap dels Rocs. | Les dificultats per treure la fusta dels boscos del municipi, en especial de la Clusa, en una època en que no es disposava de carreteres, va determinar la construcció d'aquest telefèric a fi de donar sortida a la fusta sortida de l'explotació dels boscos de la Clusa. En una època en que altres telefèrics eren utilitzats o havien estat utilitzats a la comarca i en altres zones de difícil accés o per fer més ràpid i en principi més rendible l'explotació. Així, el 1915 una companyia portuguesa va comprar la fusta dels boscos de Sant Romà de la Clusa, propietat de la família Cirera. Per intentar fer més rendible l'explotació d'aquests boscos, l'empresa va haver de fer una forta inversió de capital per construir diverses instal·lacions que en facilitessin el transport ja que la zona té una orografia molt complexa. Així, es va construir una carretera, es van obrir diversos camins de bosc, i es va instal·lar un telefèric. Sembla que la fusta era portada a Can Pastell de Vilada on hi havia una serradora. Tot i l'esforç en infraestructures van sorgir diverses complicacions, i de fet sembla que el telefèric tenia algun error de càlcul que no el feia útil. L'empresa no va poder continuar amb l'explotació i va fer fallida. Posteriorment, una altra empresa de capital també portuguès va fer-se càrrec de les instal·lació. L'enginyer Wagner va modificar el traçat del telefèric per fer-lo útil, fet que va permetre continuar amb l'explotació del bosc uns quants anys més, segons consta a la bibliografia, fins el 24 de juliol de 1931. Moment en que el mateix personal de la companyia portuguesa va desmuntar el telefèric. La fusta transportada pel cable es portava a la serradora de Vilada amb carros, o fins l'estació de la Baells per ser transportats en la línia de ferrocarril. Tant aquest transport des de l'estació inferior com els treballs de ròssec realitzats al bosc i fins al cable eren realitzats per el Sr. Climent Simon, un contractista de Vilada. En canvi la càrrega i descàrrega del telefèric i el control de les expedicions anaven a càrrec de personal de nacionalitat portuguesa. | 42.1767000,1.9337900 | 411943 | 4669945 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carro de tipus 'contribal' sembla que era un estri que tenia una peça transversal amb forma de mitja lluna on es recolzava la part més pesada dels troncs per tal de facilitar-ne el seu transport; una part dels troncs continuava essent arrossegada pel terra però la fricció era menor. Sembla que hi ha diversos tipus de 'contribal', però en general el concepte bàsic és que amb rodes o sense era com un carro de dues grans rodes amb una única peça de fusta central, on hi penjaven dues cadenes que eren emprades per lligar el tronc i poder-lo transportar amb més facilitat.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar a la zona de Comellas i ens va relatar tot el que li havien explicat del telefèric.S'explica la història que el cable era utilitzat per part dels treballadors per pujar a l'estació superior, hi va haver un greu accident al cable, que va comportar la prohibició utilitzar-lo amb aquesta finalitat.Les restes de l'estació superior es troben dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46001 | Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanelles | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cabanelles, està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. Les estructures que conformen la masia estan distribuïdes properes les unes de les altres però en més d'una feixa. Actualment només es conserva amb coberta un paller, la resta de construccions estan en procés d'enrunament tot i que es conserva una alçada important dels murs, entre els quals els del perímetre de la casa. Les estructures que conformen les construccions que eren destinades a habitatge conformen una planta irregular, resultat de les diverses ampliacions i modificacions que va experimentar. A més, pel seu voltant s'hi adossen i hi ha diversos annexes i coberts. En conjunt, la majoria d'estructures estan bastides amb molta presència de còdols grans, alguns carreus desbastats i altres pedres irregulars, amb diferent quantitat d'un material o altre segons la construcció. A les cantoneres, en general trobem grans peces, en aquelles construccions on el còdol hi té més presència, trobem cantoneres de grans còdols només escantonats parcialment; en altres construccions hi ha carreus desbastats més carejats. Pel que fa a les obertures en trobem diferents tipus, les més visibles són d'emmarcades amb maó massís, en algunes formant llinda plana i en altres en arc rebaixat, també hi ha obertures amb llinda de fusta i muntants de carreus; i altres variants que combinen aquests materials de manera de manera diferent, per exemple, maó als brancals i llinda de fusta, o carreus i maó. Pel que fa al paller que conserva teulada, i a més s'ha reparat fa poc, era de dos nivells, tot i que actualment no conserva el forjat de la planta superior, a la façana de llevant hi ha una gran obertura amb llinda en arc de mig punt, tota emmarcada en carreus desbastats i lloses. Al davant del paller hi ha una part planera que s'havia destinat a era, la qual està delimitada per la part del desnivell per un mur de contenció. De fet el conjunt, en les feixes on hi ha les estructures de la masia encara hi ha diversos murs de pedra en els marges. | 08057-27 | A la Clusa, a la zona nord-oest. | Actualment aquesta masia apareix esmentada com a Cabanelles de Baix i de Dalt, tot i que la gent del lloc utilitza simplement la forma Cabanelles, d'aquí que sigui la que s'ha utilitzat en la denominació. Fins fa uns anys es mantenia la denominació de Cabanelles de Baix per aquesta masia, ja que Cabanelles de Dalt es correspon amb la masia que anomenem Cal Serra o Can Serra. Arquitectònicament es fa difícil apuntar una cronologia per a les construccions conservades, ja que hi ha elements que semblen correspondre a diferents períodes cronològics, segurament com a resultat de les diferents fases constructives que poden anar des dels segle XVIII, amb ampliacions al segle XIX i fins i tot alguna actuació potser posterior. Encara que també és probable que la masia ja existís amb anterioritat al segle XVIII i de fet, potser que algun element es conservi. L'estat d'ensorrament no permet aproximar-se als interiors i també hi ha parts molt cobertes de vegetació. A nivell documental, a l'arxiu de Castell de l'Areny es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Fet que ens assenyala que la masia ja existia en aquest període i que, a més, formava una única propietat junt amb el Clot. No sabem però si existien les dues cases de Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, ja que aquesta distinció no la localitzem fins entrat en segle XIX. El fet que entre les dades que s'aporten en relació a les terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en els registres de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta que 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici', en aquest moment les referències al personal són les mateixes i en quan al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Baix, i s'hi relaciona José Viñas; moment en que ja trobem diferenciada la masia de Cabanelles de Dalt que també hi consta registrada. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que està datat al 1858, entre les diferents anotacions hi figura Cabanelles de Baix també diferenciat de Cabanelles de Dalt. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Baix, que era identificada amb el número 110, hi residien set persones, el que era el cap de família, vidu en aquell moment, Joan Portell Puig, un matrimoni jove, Ramon Portell Sellas i Carme Vilalta Camprubí, amb la seva filla, i tres mossos. | 42.1930400,1.9260500 | 411327 | 4671768 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cap al sud-est de la casa, més a prop de la pista hi ha la font. L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46015 | Ca l'Hereuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhereuet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | Té part de la coberta i dels interiors ensorrats. | La masia es troba emplaçada a prop del rec de Sant Romà, en un petit turonet situat en una zona força oberta i orientada al sud. La masia està abandonada, manté tot l'alçada del volum de la casa, però té algunes parts que s'han començat a ensorrar. La casa pròpiament és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud en disposició perpendicular a la façana principal. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algunes carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més grans i escairats. L'edifici està bastit adossat al marge facilitant que tingui dos accessos a l'interior, l'un a nivell de planta baixa a la façana sud, i l'altre a la façana posterior el qual dóna a nivell de planta primera. Pel que fa a les obertures s'observa més d'una tipologia i algunes han estat modificades. A la façana principal, al centre de la planta baixa hi ha la porta d'accés, és de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla, als costats petites finestretes emmarcades amb un carreu per costat; a la planta primera trobem dues finestres amb muntants de carreus i llinda en arc molt rebaixat fet en lloses i amb una filada de maons posat de pla a sota, tipologia que també trobem en una de les obertures de la segona planta; centrada sota el carener hi ha una gran obertura, és de muntants del mateix paredat dels murs i llinda en arc fet amb maó posat a sardinell i unes filades de maó posat de pla, aquesta obertura va ser modificada, tot cegant-la parcialment per fer-hi una finestra més petita i deixant oberta la part superior de la zona de l'arc. A la façana de llevant només hi ha dues obertures de finestra de configuració senzilla amb llinda plana de fusta. A la façana posterior hi ha la porta d'accés a la planta primera, és emmarcada amb maó massís, a la llinda disposat en sardinell i de pla formant un arc rebaixat; per sobre obertures senzilles de llinda de fusta, una de les quals ha estat modificada. A la façana de ponent hi ha dues obertures, d'acabats diferents però com les que trobem en les altres façanes. A l'interior, almenys a partir de planta primera hi ha un pilar central de maó massís com element de càrrega que es desenvolupa fins al carener. Al costat de llevant hi ha les restes del cos del forn de pa, avui ensorrat. Al costat de ponent hi ha adossades les restes d'un cobert annex. Al sud-est de la casa hi ha les restes del paller, del qual es conserva un alçat important de les seves façanes, podem veure que era de dos nivells i tenia les obertures principals a la façana de llevant. És de murs de paredat comú i grans blocs desbastats i més o menys carejats a les cantonera. Al costat sud-est de la casa hi ha l'estructura d'una piscina o dipòsit avui abandonat. Pel voltant de la casa hi ha diversos murs de contenció de les terrasses. | 08057-41 | A la zona de la Clusa. | Aquest mas consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples mencions i cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, ja que en aquesta època la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Segons expliquen els veïns, els havien narrat que la masia de Cal Badó, situada per sobre la carretera i construïda adossada a unes roques i petits baumats, en algun moment es va desmuntar gran part de la seva estructura per construir aquesta, ambdues són de la mateixa propietat. El fet de que en la documentació del compliment pasqual durant anys apareguin les dues com a habitades, hem de pensar que aquesta informació oral deuria ser en un moment ja tardar quan no es vivia a Cal Badó i que es degué aprofitar part de la pedra per alguna reforma. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha una referència que sembla correspondre a Ca l'Hereuet en el que hi consta relacionat José Camprubí. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Ca l'Hereuet identificada amb el número 114, com a deshabitada. | 42.1827600,1.9311300 | 411732 | 4670621 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, passada la masia del Clot seguir aproximadament un quilòmetre més i trobarem el trencall que porta a la masia. La pista té desnivells pronunciats.Segons expliquen alguns veïns, es deia que la masia de Cal Badó, situada per sobre la carretera i construïda adossada a unes roques i petits baumats, va ser en part desmuntada per construir la de Ca l'Hereuet, ambdues són de la mateixa propietat. El fet de que en la documentació del compliment pasqual durant anys al llarg del segle XVIII i XIX hi apareguin les dues com a habitades, ens porta a pensar que aquesta informació oral o és errònia o deuria ser en un moment ja tardar quan no es vivia a Cal Badó i si de cas la pedra es deuria aprofitar per alguna reforma més que no pas per construir-la, ja que ambdues han coexistit habitades.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46047 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. | 08057-73 | A la Clusa, a l'extrem nord-oest. | Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. | 42.1976200,1.9241300 | 411175 | 4672278 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46072 | Font de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XX | Hi ha molta vegetació que cobreix les estructures. La font no sempre raja - | Font situada a la part baixa de la Baga del Clot, a uns metres de distància de l'Avet del Clot, i a peu mateix de la rasa del torrent. Està emplaçada i construïda arrambada al marge. Està formada per un mur baix de paredat de pedres irregulars, bastit a manera de banqueta, en un extrem de la banqueta hi ha un aflorament de roca de tipus conglomerat en que hi ha el brollador de la font (actualment no raja). En el marge, hi ha una placa commemorativa encastada en els afloraments de roca, es tracta d'una llosa de pedra amb la inscripció 'Josep Espona i Boatella. 1895-1966. Per l'amor que tingué als boscos i garrigues fa que ara estugyu de segur bressolat per fagedes, pinedes i rouredes. MCMLXXXI | 08057-98 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1770300,1.9268700 | 411372 | 4669989 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons el que expliquen i indica la placa la font es va construir com a monument commemoratiu a Josep Espona.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46076 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | La galeria està ensorrada per diversos punts | Es tracta d'una mina de carbó explotada en galeria. Actualment la boca de la mina i part dels primers metres de galeria es troben mig ensorrats. El terreny ha anat cedint i actualment podem veure diferent forats en el terreny que ens permeten localitzar la mina i part del primer tram de galeria. A través dels forats es poden visualitzar part del que serien les parets de la galeria, excavada en la roca de tipus calcari. A més, davant del que era la boca de la mina hi ha una mena de plaça que a un extrem sembla que és on s'hauria abocat tota la pedra de rebuig. Pel que sembla el transport del material extret cap l'abocador es realitzava amb vagonetes. | 08057-102 | A la Clusa. | Les informacions publicades que hi ha sobre la mina diuen que no es va extreure mai carbó d'aquesta explotació, i que en els treballs d'obertura de la galeria hi van treballar tres persones. Consta també que els anys d'explotació són entre 1949-1950, i que el propietari era Josep Pujol (Coma-rodana). (SOLER, ORIOLA:1997) Segons el Fons de la Prefactura de Mines, consta un expedient per a la Mina San Ramon, de lignit, a l'Escalell, prenent com a punt de partida de l'explotació la carretera particular, llavors en construcció, de Vilada a Sant Romà, amb el Torrent del Clot. La sol·licitud per a aquesta mina la presenta Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella, el 27 de maig de 1949. Renuncia a l'explotació el 21 de juliol de 1953. Sembla que podria tractar-se de la mateixa mina. | 42.1730700,1.9161700 | 410483 | 4669561 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46075 | Mina d'ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dambre | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment només es veuen poques traces. | Es tracta d'una mina que es va explotar en galeria, de fet hi van haver dues galeries, la superior i principal, de la qual va sortir quasi tot l'ambre extret a la zona, i una de posterior oberta posteriorment, situada per sota, que no va donar els resultats esperats. De fet, avui dia no hi ha gaires restes visibles, bàsicament, clots en el terreny produïts pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada, la traça del tram de petit trajecte per on circulava la vagoneta, l'escombrera o pedrera, junt amb bastanta quantitat de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea d'explotació. Pel que fa a la galeria principal, la seva entrada no és visible ja que està ensorrada, el terreny ha anat cedint i l'ha cobert totalment. Així, es pot identificar on estava situada la boca perquè s'observa un clot i davant un petit tram molt planer, de pocs metres, que és per on circulava la vagoneta. En aquest tram encara hi ha les restes d'algunes travesses que suportaven els carrils de la vagoneta. El recorregut de la vagoneta era bastant curt, uns pocs metres des de la boca de la mina fins a creuar el torrent per una petita palanca o passera, avui totalment desapareguda, i poc després, ja hi ha l'abocador del material de rebuig. Segons explica i assenyala el veí de la Clusa que ens acompanyar a l'indret, fa un petit pla a tocar del tram per on passava la vagoneta, i a prop de la boca de la mina, que és on els treballadors tenien una petita i senzilla barraca. Avui dia ja no en queden restes. Per la zona també hi ha molt pedregam acumulat en diferents punts, que tal i com explica són les restes del procés més manual de picat de la pedra per acabar de netejar millor el mineral, l'ambre. A poc metres més avall, trobem uns altres clots que són les traces visibles d'una altra boca de mina i de la seva galeria, oberta en la darrera etapa de treball a la zona, i de la que no es va extreure gaire res de material. | 08057-101 | A la Clusa. | El desembre de 1878 Ramon Soler Colí, de Berga, presentava la sol·licitud de la Mina Esperanza, en terrenys d'Antonio Raurell, veï de la Quar, al paratge de la Baga, Maleras i Serra del Clot, en terme municipal de Castell de l'Areny. L'1 d'abril de 1879 es va fer el plànol de demarcació de la mina i s'hi deuria començar a treballar aquell mateix any. L'any 1883 en motiu d'una 'Exposición Nacional' que es va realitzar a Madrid, i tal i com s'havia fet a les mostres de París i Filadèlfia, es donava a conèixer el carbó Berguedà. En referència a la mostra de Madrid consta la següent cita: 'entre los productos que se envian figura el cobre (sin explotar), lignitos de 'Ferrocarril y Minas de Berga' y succino y amianto que explota el Sr. Soler y Colí en Castell de l'Areny en el lugar llamado Picamill'. (NOGUERA:1991) La mina d'ambre també és esmentada en una circular del primer de febrer de 1894 conservada a l'Arxiu Municipal, on s'exposa al govern la necessitat de construir una carretera que enllaci Castell de l'Areny amb la carretera que estava previst que es construís de Berga a Montesquiu. En la carta s'indica que la carretera seria molt important per l'explotació de boscos, de la mina d'ambre i de les mines de carbó de la Clusa. La carretera encara en trigaria molts d'anys a arribar. La concessió de la Mina Esperanza del Ramon Soler Colí va caducar el 1889. El 22 d'abril de 1918, Vicenç Soler Prat, de Barcelona, presenta una sol·licitud per a una mina que anomena Catalina, en el mateix paratge. S'hi fa de nou la delimitació, però es deixa caducar el projecte immediatament, de manera que no s'arribaria a explotar en aquest període. Amb posterioritat, ja a mitjans segle XX consta com a propietari un tal Sr. Soler Oriol que sembla que hauria iniciat els treballs cap al 1961. Els anys d'explotació que consten publicats són de 1961 a 1964 (segons consta al llibre SOLER, ORIOLA:1997). El Sr. Soler Oriol al cap d'un temps d'explotar la mina la va traspassar al Sr. Frances Picas de Vilada. Consta que a la mina hi van treballar quatre persones (SOLER, ORIOLA: 1997). El veí de Rossinyol, explica que recorda que l'explotació de la mina no era continuada sinó que es feia a tongades, de manera discontínua. Explica que el Sr. Soler va fer dues tongades. Com que necessitava sempre d'un soci capitalista, es treballava a la mina mentre hi havia diners, i un cop s'havien acabat es parava l'explotació. Sembla el Sr. Picas va fer societat amb un tal Sr. Noguera. Picas va anar a fer d'enginyer a Saldes, d'aquí que també es perdés cert interès per aquesta explotació. Això i el fet que la mina era molt poc rendible, ja que el producte extret no era de massa qualitat, van acabar determinant la fi de l'explotació. | 42.1694200,1.9202700 | 410816 | 4669151 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està situada és en una costa de pi roig (situada per sota la pista o camí que puja passant per l'avet del Clot i continua cap la collada de Baix, des d'on podem anar a Sobrepuny). De fet, la seva localització no és molt evident, però si que hi ha una àrea on es pot veure un despreniment bastant recent del terreny, sota del qual i més a tocar del torrent, hi havia la boca de la mina.L'emplaçament de la mina es pot distingir per identificar-se diversos clots, fruits d'enfonsaments del terreny, just a tocar i prop del torrent.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina i de l'època de la seva explotació. Ell l'havia vist en funcionament, de fet el seu padrí hi havia treballat.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46139 | Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. | 08057-165 | A la zona de llevant del municipi. | 42.1670000,1.9741900 | 415267 | 4668828 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 45994 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | Té la teulada refeta de fa pocs anys, però a l'interior manquen els forjats del darrer nivell i els de la planta paviment de la planta primera es troba en mal estat. | La masia el Solà es troba emplaçada a la part superior del vessant sud de la carena més àmplia que s'aixeca a llevant del torrent Ribera de Castell. La masia està conformada per dues estructures principals, la casa i les restes del paller. La casa consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta o golfes, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest paral·lel a la façana principal que està orientada a sud lleugerament vers sud-est. Té planta quadrangular amb un petit cos afegit al mur nord que correspon a l'estructura del cos del forn de pa. L'estructura està bastida adossada al terreny natural, fet que facilita que l'immoble disposi d'accessos a l'interior en dos nivells de planta, un accés en cada façana lateral a nivell de planta baixa i un altre que dóna a la planta primera, en aquest cas situat a la façana nord. L'edifici està construït amb carreus desbastats i pedres irregulars, les cantoneres també són de carreus només tallats a cops de maceta i no molt grans. Pel que fa a les obertures les portes són amb llinda de fusta, tipologia que també es pot veure en diferents finestres; altres no mostren cap element arquitectònic diferenciador. A la llinda de la porta de la façana de ponent hi ha gravada una data, poc entenedora, però sembla tractar-se de 1864 o 1867. Pel que fa a la façana sud es poden observar dues grans obertures en arc rebaixat fet amb pedres desbastades, una a la planta baixa i l'altra a la planta primera, les quals van ser cegades deixant-hi només una finestra en cada cas. Aquestes obertures devien definir una estructura de galeria en tota aquesta façana. Pel que fa als elements de càrrega interior, a nivell de planta baixa trobem un mur mitger que compartimenta l'edifici en dues crugies paral·leles (orientades est-oest), per sobre del mur trobem pilars de pedra que es desenvolupen fins al carener. A la planta primera es conserva gran part dels envans, alguns són fets amb lloses posades en vertical i altres amb maó (potser algun també es encofrat). Només es conserva el forjat de la planta baixa, aquest és format per bigues carejades de fusta i posts a sobre, les quals estan força malmeses. Interiorment, la planta baixa estava destinada al bestiar, encara hi podem veure algunes menjadores. A la planta primera conserva la distribució interior podent distingir els espais destinats a habitació, i alguns altres elements com la comuna, l'espai de la llar de foc amb restes de la cuina de fogons i el forn de pa. El forn de pa mostra una boca formada per una llinda monolítica d'arc rebaixat recolzada sobre un carreu per costat i a la base una llosa formant una mica d'ampit lleugerament sortint i tallat al biaix; l'interior del cos del forn és format per mitja cúpula amb lloses i maons. L'estructura de la casa ens mostra diferents fases constructives, podent destacar que part de l'extrem nord-est mostra les restes de la part més antiga, la qual en algun període es degué ampliar o reconstruir, tot donant ja una volumetria probablement com que la ens ha arribat. Moment en que també es degué augmentar l'alçada de la casa. Posteriorment, a més, també es degué fer la modificació de cegat de les galeries. Tot i que actualment no està en ús com a habitatge si que s'utilitza la planta baixa per guardar bestiar. A pocs metres al nord-est de la casa hi ha l'estructura del paller, avui parcialment enrunada. Tot i que encara conserva gran part de l'alçat dels seus murs i pilars, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet una bona visió de l'estructura. | 08057-20 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. Al vessant sud del Bac de Puigvell. | A nivell arquitectònic la fisonomia actual sembla correspondre al període modern, en especial segle XVII i alguns elements o modificacions posteriors. Tot i així, sembla que l'estructura s'ha desenvolupat i crescut sobre restes de cronologies anteriors, per les restes visibles en alguns dels seus murs. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia el Solà ja devia existir en època baix medieval. En aquest sentit, es cita un tal Solà al fogatge de 1497, i en el de 1553 hi consta la referència a Peyrot del Solà. Altres notícies les trobem a l'Arxiu Municipal, on es conserven diferents documents cadastrals, entre els quals el 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació de propietats hi consta 'Lo Mas Sola propi de Eudalt de Boatella. Joan Vinyas masover'. (AMCA, caixa 180) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Solà, en la que s'hi relaciona a Pedro Comellas. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que al Solà, identificada amb el número 42, hi vivien set persones. | 42.1681900,1.9474700 | 413061 | 4668987 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45995 | Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vell | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Les estructures que conformen la masia de Puig Vell són diverses, tot i que actualment està en procés d'enrunament, conserva un alçat important de gran part del murs perimetrals o de les façanes de la casa, podent observar alguns trams fins la cota de la teulada. La masia consta de diverses construccions, la casa, el paller, el pou, alguns coberts o annexes de petites dimensions (probablement corts), junt amb el pla de l'era. En conjunt els murs principals de les façanes de la casa estan bastits amb parament de carreus desbastats i lloses, junt amb algunes pedres més irregulars, i a les cantoneres grans carreus tallats (uns més polits que altres, que només són desbastats). El gruix dels murs oscil·la entre els 65 i els 75 cm. Cal dir que s'hi observen algunes diferències en els paraments i tipus de materials emprats, segurament resultat de diferents fases constructives i reformes. Tot i que la gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura de la casa, no permet aportar gaires detalls en relació a les possibles fases constructives, però si que ens permet detectar-ho i per tant, poder-ne fer esment. La casa està bastida adossada al terreny, determinant que l'alçat exterior visible de les seves façanes sigui diferent. Pel que fa a les obertures, se'n conserven de formades per muntants de carreus del mateix acabat que el mur i llinda de biga de fusta; també en podem veure alguna de llinda plana de pedra i almenys una del tipus espitllera, feta amb dues lloses, una a cada muntant. La part oest de la casa mostra aparentment una estructura més robusta que la resta. A l'interior s'hi poden veure restes dels revestiments de morter de guix, parts de pilars de càrrega, etc. També s'hi identifica la traça del que devia ser la volta del forn de pa, el qual de fet conserva part de l'estructura del cos exempt adossat a una de les façanes. Al costat sud-est de la casa hi ha el pou, és de planta circular, bastit amb pedres i coberta plana de fustes amb lloses a sobre. L'obertura d'accés està delimitada per brancals de pedra del mateix acabat que el murs i l'ampit fet amb grans lloses. El paller queda situat a tocar de la casa, en el seu costat de ponent, però a la feixa inferior. La seva estructura està definit per l'habitual planta en forma de U oberta cap a llevant i amb un pilar central al mig de la gran obertura. Davant del paller hi ha el pla de l'era, delimitada en part, pels murs de contenció de les mateixes feixes. El mur del davant té una mica més d'alçada que la cota de l'era i està coronat amb grans lloses planes. | 08057-21 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | A nivell arquitectònic la casa mostra la traça de diferents fases constructives i a més, algunes reformes o modificacions. Però no es poden aportar detalls específics, tant per la gran quantitat de vegetació que cobreix part de les seves estructures com pel perill d'esfondrament dels seus murs, fet que no en permet una aproximació com caldria. Les notícies documentals conegudes de Puig Vell ens aporten unes cronologies de finals de l'època baix medieval. Així, en el fogatge de 1497, consta un tal Jaume Puig entre les referències de Castell. En mateix nom el trobem referenciat en el fogatge de 1553. Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a la masia Puig Vell consta la referència 'Lo Puig propi de Benet Puig' (AMCA, caixa 180). Tant en aquest com en els posteriors cadastres conservats del segle XVIII, tant sols es fa referència a una casa, en cap moment se n'esmenta més d'una, ni tampoc apareix cap altra referència a Puig Nou en aquests cadastres. En el mateix cadastre del 1716 , hi ha un apartat referit als pagaments en relació a 'Emprius dels masos Puig, Sola, Casa, Rota, Soldevila y la Costa'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Puig Vell, en la que s'hi relaciona a Raimundo Puig, en aquest registre hi consta també el Puig Nou amb Clemente Casals. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que al Puig Vell, identificada amb el número 43, hi vivien tres persones, un matrimoni i el fill (Ramon Figols i Puig, el pare, Maria Aimerich, la mare, i el fill Mauricio Figols Aimerich. | 42.1647300,1.9478500 | 413088 | 4668602 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal és la que es troba en un més mal estat, tot conservant pocs elements. De fet, com passa sovint, la façana principal, pel fet de tenir més obertures i més grans, és la façana que acostuma a cedir abans. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45996 | Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-nou | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Puig Nou està emplaçada en una àrea més o menys planera, a mitja carena d'un dels morrals que conformen la part de llevant de la vall de la riera de Castell. La masia està abandonada i en procés d'enrunament; actualment les restes estant molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut i no permeten una bona visió dels elements conservats. Cal dir que el conjunt d'estructures i edificis que conformaven la masia encara conserven una alçada considerable dels seus murs. Es pot distingir l'estructura de la casa, una altra construcció que semblaria correspondre a coberts o espai destinat a l'activitat agropecuària, i un paller. L'estructura de la casa és de planta rectangular amb algun cos que s'hi adossa a la façana més de ponent, l'edifici està bastit en una zona amb desnivell determinant una alçada visible diferent de les seves façanes. L'orientació de la casa és en sentit nord-sud, sembla que amb la façana principal disposada a migdia. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars; pocs elements podem distingir, alguna obertura senzilla, de muntants de carreus senzills i llinda de fusta. A pocs metres al costat de ponent de la casa trobem una construcció de planta rectangular allargada, que està bastida adossada al marge del terreny natural, sembla que era almenys de dos nivells i coberta a un sol vessant. No es pot distingir ni veure els espais d'aquesta construcció, però per la configuració, sembla tractar-se d'un edifici destinat al bestiar i magatzem. A pocs metres al nord-oest de la casa, a la part més planera, hi ha l'estructura del paller amb el pla de l'era al davant. Mostra planta rectangular allargada amb la façana principal oberta cap al sud-oest. Els murs són de carreus desbastats algunes pedres irregulars i a les cantoners grans blocs desbastats. | 08057-22 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | La masia Puig Nou forma part de la finca Puig Vell, aquest fet pot haver facilitat que disposem de poques dades documentals conegudes que es refereixin directament a Puig Nou. Pel que fa al capmàs, Puig Vell tenim referències documentals que permeten apuntar un origen baix medieval a la masia, moment en que es parla només de Puig. No tenim notícia de quan es construeix Puig Nou i els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures són pocs. Tot i així, els elements visibles semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVIII, també hi ha la traça d'alguna modificació que pot datar del segle XIX. La construcció de Puig Nou podria relacionar-se amb l'època de creixement i expansió del camp català, coincidint amb l'important augment demogràfic del segle XVIII. D'aquest període daten, de fet, la construcció de noves masies, així com l'ampliació de moltes cases ja existents i també la construcció moltes masoveries, com seria el cas de Puig Nou. En els documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal, no s'hi relaciona directament la casa de Puig Nou, de fet, no es distingeix Puig Vell i Puig Nou, apareix la finca com a Puig; de fet, era una sola finca. En el registre datat el 1766 entre les terres de conreu, boscos, rocals, casa, i altres, el personal que declaren consta per 'lo personal de dit Puig', ' per lo personal de Joan Canal', i 'per lo personal de Ramon Boixader'. Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, en les que s'esmenta Puig Nou, es remunten al segle XIX, període del qual hi ha diverses notícies que s'hi refereixen. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), consta com a propietari de Puig Nou, Clemente Casals. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 44, Puig Nou, consta que hi vivien set persones, un matrimoni, Joan Boixader Comellas com a cap de família i la muller Josefa Valls i Gomfaus, i cinc fills i filles. | 42.1617900,1.9483300 | 413124 | 4668275 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46005 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX | Petita capella d'una sola nau construïda l'any 1906 tal i com indica la placa commemorativa situada en el frontis principal, damunt l'arc del portal d'accés a l'interior: 'CAPELLA DE SANT RAMÓN / COSTEJADA I DEDICADA / ALS VEHINS D'EIXA RIBERA / PER EN RAMÓN CAMPRUBÍ / FILL DE CAL TENA. ANY 1906'. Els paraments són de carreus de pedra de mesures irregulars (paredat comú) llevat dels emmarcaments de les obertures de la façana (portal i òcul) i el petit campanar d'espadanya, elements realitzats amb maó massís pintat, fet que dóna cromatisme al conjunt. El portal està emmarcat per brancals de maó massís que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i que suporten un arc de mig punt de les mateixes característiques. Damunt la llinda se situa la placa commemorativa i a la zona del capcer es localitza un senzill òcul, també amb els emmarcaments esmentats. El ràfec de la coberta, de teules a dues vessants, també està realitzat amb maó massís. A cada costat del portal s'aprecien dues petites espitlleres i a les façanes laterals dos estretes finestres sense emmarcaments remarcables. La façana posterior, és a dir a la zona del presbiteri que és rectangular, es disposa un òcul similar al de la façana principal. Una petita estança (sagristia) construïda amb les mateixes característiques de parament que la capella, s'adossa a una de les façanes i disposa d'una coberta de teules a una sola vessant. Una simple finestra dóna llum a l'interior d'aquesta sagristia. L'estructura interior de la nau és simple, coberta amb una volta de canó i murs decorats amb una línia d'imposta motllurada i pilastres damunt les quals arrenquen uns simples arcs torals. Al costat de l'altar s'obre una senzilla porta, sense cap element significatiu, que mena a la sagristia. | 08057-31 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Expliquen que la construcció de la capella es degué al fet que la veïna de la propera casa de Cal Leandre, degut a que el seu estat de salut no li permetia anar a l'església de Castell de l'Areny ni a la de Vilada, va propiciar que el seu marit, Ramon Camprubí, fés construir aquesta capella. Des d'origen l'església va ser oberta a tot el veïnat, dient-hi missa amb certa regularitat. Expliquen que entorn als anys cinquanta del segle XX hi va haver moviments de terra que van afectar a l'església. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) consta la documentació de les obres realitzades entorn al 1958, quan es va engrandir l'església un terç i es va construir la sagristia. L'any 1990 la capella presentava greus problemes estructurals que van requerir d'una actuació de rehabilitació, consistent en la col·locació d'uns tirants metàl·lics per aturar l'obertura dels arcs que aguanten el sostre i evitar que s'obrissin les parets, fet que hagués pogut comportar l'esfondrament del sostre. Moment en que també es va pintar l'església. L'any 2000 es van realitzar obres de millorar, bàsicament a l'exterior, es van repassar i pintar les façanes exteriors i condicionar l'entorn, tot construint una vorera i col·locant una barana. En motiu del centenari de la construcció de la capella, el 2006 es va actuar a la zona de la plaça, la qual es va reformar i asfaltar. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, només es fa missa en motiu de la celebració de l'Aplec de Sant Ramon. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46143 | Centraleta elèctrica de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centraleta-electrica-de-camprubi | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | XX | els elements estan abandonats i part de la maquinària ja no es conserva. | Les instal·lacions que conformen la centraleta elèctrica de la masia de Camprubí estan situades a peu del torrent que discorre just per sota de la casa. La centraleta està conformada per diversos elements, un canal que finalitza en una gran bassa d'acumulació d'aigua, a l'extrem de la qual hi ha el tub per on sortia el salt d'aigua, aquests elements es troben en un punt on el torrent fa un canvi sobtat de nivell, fent també un salt d'aigua important. Sota d'aquest salt, i per tant també de la bassa, és on trobem l'edifici on hi havia instal·lada la turbina i la maquinària necessària per produir l'electricitat. Aquest edifici consta de planta baixa i primera, a més, en el lateral més proper al torrent, en la part baixa hi ha el cacau o espai per on sortia l'aigua. La planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra, al seu interior encara es conserven alguns elements de la maquinària de la centraleta. Al davant d'aquest edifici hi ha una altra construcció, és un petit edifici d'una sola planta, amb un cacau a la part inferior; podria correspondre a un primer edifici de la centraleta o a una construcció destinada a una altra finalitat, però que empraria també la força hidràulica (algunes referències situen el molí escairador que hi havia a la masia aigües més amunt a prop del molí fariner, informació que hem mantingut referenciada així, tot i això aquesta construcció del davant de la centraleta podria correspondre a un molí, podria també ser el molí escairador). | 08057-169 | A la zona est del municipi. Al peu del torrent del Suronell, just per sota de la masia de Camprubí. | Les úniques informacions referents a la centraleta elèctrica és que entorn al 1920 estava en funcionament. | 42.1760700,1.9682300 | 414787 | 4669841 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destaca el gran nombre d'elements situats molt propers els uns als altres en aquest tram del torrent, al seu pas per la masia de Camprubí. Tots són propietat de la masia i devien configuren un interessant conjunt d'infraestructures que utilitzaven la força hidràulica per funcionar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45977 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia està conformada per la casa amb alguns annexes i cossos afegits, a més del paller i l'era que està delimitada per aquestes estructures principals i en part per un mur. L'estructura principal de la casa és de planta rectangular, a la qual hi ha afegits alguns cossos adossats a la façana nord-oest, entre els quals el cos de l'antic forn de pa, i també un petit paller. La casa consta de tres plantes (baixa, primera i segona) i coberta a dos vessants amb el carener orientat sud-oest a nord-est; les estructures adossades al costat nord-oest són de menor alçada i amb coberta a un sol vessant. Constructivament, podem distingir una primera estructura, de planta més petita, que estaria configurada per dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger de càrrega. Posteriorment s'amplià la casa amb la construcció d'un cos de galeria, situat a la part sud-oest, tot creant un tercer cos paral·lel als altres dos. Recentment, la casa ha estat totalment reformada i adaptada a les necessitats actuals. En conjunt, els murs que configuren els paraments són fets amb carreus desbastats junt amb pedres irregular, a les cantoneres grans peces més o menys quadrejades, i de mides bastant més grans a la part més antiga. Pel que fa a les obertures, algunes han estat modificades en les darreres obres de rehabilitació de la casa. A la façana principal, que està orientada al sud-est, trobem la porta d'accés a l'interior, és de brancals formats pel parament del mateix mur i llinda plana de fusta; a la llinda hi ha una data incisa que no es llegeix correctament, però sembla correspondre a una data del mil set cents. La resta d'obertures existents a la part més antiga han estat molt transformades, i algunes són de nova obertura, a les façanes posteriors es conserva almenys una petita obertura formada per brancals del mateix material que els murs i llinda plana monolítica. Sota algunes obertures hi podem veure algunes grans lloses planes, testimoni de l'existència de possibles festejadors al seu interior. En alguna imatge de principis de segle XX podem veure que la majoria de les obertures de la façana principal eren de configuració senzilla, i alguna ja havia estat transformada en balcó. Pel que fa al cos de la galeria, tot i que algunes obertures també s'han adaptat a les necessitats actuals, podem destacar-hi que a la planta baixa hi ha tres grans obertures en arc lleugerament rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre, trobem una d'aquestes obertures a la façana sud, la principal, i dues a la façana que obra al sud-oest; per sobre d'aquestes dues hi ha dos altres arcs que testimonien que en origen aquestes eren de dimensions més grans, sembla que la seva reducció degué realitzar-se arran de la construcció de la volta de maó que trobem en aquesta part de la casa. Aquesta façana sud- oest, a més d'altres obertures més petites, també compta amb dues grans obertures més, en aquest cas de línies rectes, situades a la part més sud, una a la planta primera i l'altra a la segona. La part de la galeria que resta oberta a planta baixa té sostre de volta de maó massís posat de pla. A l'interior de la casa, es conserva entre altres l'enllosat de part de la planta baixa, i alguns forjats. També a la planta primera la boca de l'antic forn de pa. Al davant de la casa pel seu costat sud-oest hi ha l'edifici del paller, és de planta rectangular, coberta a dos vessants i està bastit adossat al marge, fet que facilita que tingui accés directe als dos nivells de planta. La façana sud-oest hi ha dues obertures per planta, a la planta baixa són grans obertures formades per llindes d'arcs de lleugerament rebaixats fets amb lloses posades a plec de llibre (la del costat sud, ha estat parcialment cegada), i a la planta primera unes finestres també amb llinda en arc rebaixat fet amb lloses. Destaca també, l'acabat dels murs que delimiten parcialment l'era que estan coronats amb lloses posades en vertical. | 08057-3 | A la zona sud del terme municipal. | L'estructura arquitectònica de la casa de la Closa sembla que pot correspondre a un edifici d'origen del segle XVII, tanmateix no ens apareix a la documentació fins finals del segle XVIII. Del segle XVIII només tenim referències en relació a la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en concret en les anotacions del compliment pasqual. D'aquest segle també consta la referència de la data que consta a la llinda de la porta d'accés. I ja a ple segle XVIII, en tenim notícia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència de la Closa on hi consta José Viñas. També en el segle XIX consta esmentada en un llevador conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny del 14 de novembre del 1858. En un llistat de masies i cases de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898, en la que s'hi relacionen les persones que vivien a cada masia, hi apareix la cita a la Closa identificada amb el número 45 però no s'hi aporta cap resident. | 42.1604500,1.9444800 | 412804 | 4668130 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Closa està situada a tocar de la carretera que porta a Castell de l'Areny, i també a tocar de la Ribera del Castell, just on desaigua el rec de Puig Vell.La masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb una denominació errònia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46050 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-4 | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 153 (itinerari 46), Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La casa està situada al sud de l'església. Es tracta d'un edifici de planta irregular, resultat de les modificacions que ha experimentat al llarg dels anys, sembla però que la part que corresponent pròpia i únicament a la Torre té planta rectangular. Aquesta consta de planta semisoterrània, planta baixa, primera i segona, té coberta de teules a dos vessants amb el carener orientat est-oest tot i que amb una lleugera inclinació. La planta semisoterrània té menor dimensionat, ja que per el costat sud la casa està fonamentada a una cota més baixa degut a la topografia del terreny, i fet que la façana tingui una alçada major per aquest extrem. La façana principal, orientada cap a llevant, mostra dos eixos vertical d'obertures alineades, excepte la de la planta semisoterrània que està desplaçada de l'eix. Les obertures de planta baixa i primer són emmarcades en grans carreus ben tallats i polits, que mostren els angles interiors tallats al biaix; en les finestres hi ha ampits de pedra lleugerament sobresortits i motllurats, la finestra més gran i una mica més elaborada és sobre la porta d'accés. La porta és situada a la planta baixa de l'eix nord, la llinda plana monolítica té al centre la data gravada 1798 amb una creu enmig. Damunt la llinda un plafó fet en ceràmiques vidrades i decorades indica restaurant. Dues de les finestres tenen, damunt la llinda, un arc rebaixat fet en maó posat a sardinell com a arc de descàrrega. Al darrer pis hi ha una finestra sense emmarcaments diferenciats del mur, només un ampit de pedra sobresortit i amb l'angle arrodonit, al costat un balcó sense volada, senzill i sense cap emmarcament diferenciador i amb barana de ferro de barrots simples. La porta de la planta semisoterrània és de llinda de fusta i brancals sense diferenciar. A la façana nord hi ha poques obertures, distribuïdes irregularment i algunes modificades, són de tipologia senzilla, algunes amb llinda plana de fusta. Els murs són fets amb paredat comú bastit amb pedres irregulars de mides molt variables i a les cantoners carreus desbastats amb l'angle exterior ben escairat. La façana de ponent hi ha una casa adossada, la qual actualment està unida a la Torre i constitueixen una mateixa propietat, tot i que encara exteriorment es distingeixen les estructures que conformaven edificis diferenciats. En la façana sud hi ha adossat el volum que conforma l'estructura construïda contemporàniament, la qual acull el menjador del restaurant junt amb dependències particulars. | 08057-76 | La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La casa és anomenada la Torre, motiu pel qual es creu que pot estar ubicada en l'indret on hi hauria hagut alguna construcció vinculada a l'antic castell documentat a l'època medieval i que va donar nom al poble de Castell de l'Areny. Actualment, però, l'estructura que és visible sembla correspondre a una mateixa cronologia del segle XVIII, de la qual en tenim una referència cronològica en la llinda de la porta d'accés en la que hi ha la data 1798. De tota manera, podria ser es conservin restes en les parts no visibles de l'edifici, en especial a la part baixa i la fonamentació. La construcció de la casa l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el darrer, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. A nivell documental, consta que la casa anomenada la Torre de Castell de l'Areny era propietat de Josep Camprubí, almenys entorn al segle XVIII i/o XIX (no s'han pogut concretar les cronologies). Potser el llinatge Camprubí de la gran masia ja era propietària de part de la zona del poble de Castell des de cronologies anteriors, ja que el 1567 consta que Francesc Camprubí compra el cortal anomenat Port del Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Catllar , cavaller i el seu fill i hereu Jaume Dez-Catllar i de Palmerola casat amb Helena Dez-Callar i de Palmerola hereva d'Antic de Palmerola, consell, domiciliat al castell de Palmerola, vegueria de Berga (SERRA VILARÓ: VOL. I, pàg. 441). En el fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny es localitza documentació en la que hi ha referenciada la casa de la Torre a partir del segle XIX. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Torre, identificada amb el número 10, hi residien vuit persones. Quan el poble es va despoblar a l'entorn dels anys 60 del segle XX, aquesta va ser la casa que va acollir la darrera habitant del moment, la Lluïsa. Després de la seva mort, el poble va estar abandonat durant uns anys fins que el van comprar els actuals propietaris incialment amb un altre soci. Al cap d'uns anys hi obririen el restaurant. | 42.1730300,1.9452200 | 412882 | 4669526 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior hi ha el restaurant i totes les estances necessàries per aquest ús. El paviment del vestíbul és enllosat i el forjat de bigues de fusta i empostissat. A la zona del bar, trobem una llar de foc en la que hi ha la boca d'un forn anul·lat. Els espais del bar i menjador del restaurant estant decorats amb diversos atuells, eines i estris antics i vells de la cuina i el camp, entre altres tipus d'objectes. El restaurant és també molt conegut per acollir una anissoteca que és considerada única. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45988 | Masia de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XX | Gran masia de planta rectangular (gairebé quadrada) i organitzada en alçat en planta baixa i tres nivells superiors, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. El parament és de pedres de mides diverses unides amb morter, amb grans carreus a les cantoneres per tal de reforçar la construcció. La façana sud és la principal i conté una gran portal amb brancals de carreus de pedra grans i escairats, amb una llinda en forma d'arc de mig punt format per grans dovelles. L'organització de la resta d'obertures en aquesta façana és força simètrica, amb dues petites finestres a la planta baixa que flanquegen el portal, un balcó ampitador damunt mateix de la llinda del portal (resultat d'alguna reforma) amb una barana de ferro de barrots verticals simples decorats amb reganyols. El balcó té una finestra a cada costat i a la segona planta, quatre finestres de les mateixes característiques i mesures. A la darrera planta, a la zona del capcer es localitza un balcó ampitador amb una llinda d'arc de mig punt rebaixat (llinda escarsera), amb una barana de barrots verticals i passamà de fusta. Totes les obertures d'aquesta façana disposen dels mateixos emmarcaments (brancals i llindes rectes) realitzats amb maó massís, la qual cosa contrasta amb el parament de pedra dels murs. Les obertures de la façana oest presenta diferents característiques ja que els emmarcaments són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals formats per grans carreus escairats. Estan situades dues a la primera planta i dues més a la segona. A la planta baixa i al costat septentrional se situa una petita porta amb emmarcaments també de pedra. A la façana nord hi ha adossada una estructura, amb els murs exteriors revestits amb un arrebossat pintat i coberta per teules formant una sola vessant. Aquesta façana nord presenta dues finestres a la planta segona situades simètricament respecte l'amplada de la façana, i a la zona de sota el carener se situa una tercera finestra. Totes amb els brancals de pedra mentre que les llindes estan fetes a base de diverses filades de maó massís col·locats de pla. La façana est compta amb poques obertures, a nivell de la primera planta disposa de tres finestres de diferents mesures i alguns de petitones en altres plantes. La coberta presenta dues finestres en mansarda, de construcció recent, a cadascuna de les dues vessants per tal de donar llum a la darrera planta. Pels voltants de la masia s'organitzen una seguit de coberts dels quals destaca l'estructura de la pallissa situada al nord-est de la casa, amb murs de pedra, que presenta un gran arc dovellat mig punt i una coberta de teules a dues aigües. | 08057-14 | A la Clusa, a pocs metres al costat de l'església. | A nivell documental hi ha constància de notícies de la masia de Sant Romà de la Clusa al segle XVIII. De fet, la casa mostra diferents fases constructives, però gran part de l'estructura de l'edifici mostra unes característiques arquitectòniques que permeten situar-la entre els segles XVII i XVIII, encara que cal mencionar que algunes parts dels murs de la planta baixa testimonien l'existència d'una estructura anterior, que podria correspondre a cronologies baix-medievals o d'entorn al segle XVI. Les traces arquitectòniques de diferents fases constructives visibles en les façanes semblen indicar també actuacions de reformes i ampliacions posteriors a l'obra principal dels segles XVII-XVIII. Entre les quals l'actuació de la modificació de les obertures de la façana principal que estan emmarcades en maó i que podrien haver estat realitzades en motiu de l'ampliació de la casa en alçat. Les notícies documentals conegudes a partir del segle XVIII, són bàsicament referències en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual. Altres notícies les tenim en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de 1716 hi ha la referència que a 'L'heretat dita Sant Romà, pròpia de Joan Canal, Pere Canal masover', a més, s'aporta la relació de tipus de terres i conreus i les seves superfícies, així com l'import que li pertoca pagar per cadascuna d'elles, també en relació a la casa, al personal i al bestiar, que en aquest moment anoten dos bous, tres porcs, vuit cabres i un burro. En el següent registre cadastral, hi ha referenciats més persones treballant-hi, entre els quals un pastor, i un augment considerable del bestiar que tenien, en aquest hi ha anotats dos bous, tres vaques, tres eugues i un matxo, quaranta ovelles i vuit cabres, a més de quatre porcs. En el cadastre de 1766 l'heretat de Sant Romà consta ja com a propietat de Josep Cirera de Borredà, i 'Hermanter' Cirera masover. En aquest cadastre s'hi torna a aportar una relació del bestiar, consistent en dos bous, un burro, sis ovelles, quatre cabres i tres porcs. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas Sant Romà i hi figura Joan Soler. Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la masia amb el número 105 i s'indica que hi vivien 11 persones. | 42.1870000,1.9357600 | 412120 | 4671087 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVI-XVIII | Conjunt format per diverses estructures arquitectòniques de les quals destaca la masia pròpiament dita, al voltant de la qual s'organitzen la resta d'estructures. De planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orienta de nord-est a sud-oest. És el resultat de diverses ampliacions realitzades al llarg del temps, fet que es pot apreciar a la façana sud-est on s'observa una cantonera realitzada amb carreus grans i escairats encastada en el mur, la qual cosa confirma l'afegit (o ampliació) d'un cos d'edifici adossat a una estructura preexistent. L'organització d'obertures de la façana sud-oest, la principal, és força equilibrada, amb un portal central a la planta baixa amb brancals de maó massís i llinda en forma d'arc escarser, també de maó massís col·locats al sardinell. Damunt de la llinda es localitza una inscripció gravada en pedra que conté la data de 1922, probablement la de la reforma de les obertures. A la fusteria de la porta també s'observa una inscripció gravada a la mateixa fusta amb la data de 1857, en aquest cas probablement correspongui a la data de construcció d'aquest mateix cos, que és afegit a la zona més meridional de l'edifici. Pel que fa a l'organització d'obertures, al costat més occidental s'observa una de les dues arcades d'un porxo que fa cantonera amb la façana nord-oest, l'arcada és de pedra amb grans carreus als brancals i estretes dovelles a la llinda d'arc de mig punt. A la primera planta hi ha tres finestres, les dues més orientals amb llinda en forma d'arc escarser, de maó massís col·locat al sardinell, brancals també de maó massís i ampits de pedra monolítica lleugerament motllurada. La més occidental és de llinda recta. Al segon nivell s'observa una galeria amb una sola obertura centrada i flanquejada per dues senzilles finestres que no disposen de cap emmarcament remarcable. L'obertura central té una barana de ferro amb barrots verticals i passamà simple, els emmarcaments són d'obra de maó amb llinda en arc de mig punt rebaixat que arrenca d'unes impostes fetes amb maons posats esglaonats. Al centre, sota el carener, es localitza una finestra amb emmarcaments de maó massís i llinda en forma d'arc de mig punt feta amb maó de pla. La façana sud-est, on la gairebé totalitat de la superfície correspon a la primitiva construcció, presenta una organització d'obertures força irregular. A la planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt paredades, en mig de les quals es disposen dues senzilles finestres amb llindes de fusta i defensades per una reixa de ferro de barrots senzills. La primera planta disposa de tres finestres i la segona de quatre, repartides irregularment a tot el llarg de la façana. Els emmarcaments de totes aquestes finestres són senzills, amb brancals i llindes rectes. A la façana nord-oest de l'edifici principal s'observa la segona arcada del porxo compartit amb la façana principal, és de les mateixes característiques descrites anteriorment. A causa del desnivell del terreny, disposa d'un accés a l'interior situat a nivell de la primera planta, la cota de la qual s'assoleix mitjançant una senzilla escala de pedra. Totes les finestres són simples, de llindes rectes, i no disposa d'elements destacables. A la façana nord-est ,la majoria d'obertures també són de factura senzilla, hi ha una porta d'accés a nivell de planta baixa, i destaca l'obertura de sota el carener que és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc de mig punt amb el maó posat de pla, a costat i costat té unes petites finestretes també amb contorn de maó. | 08057-6 | A la zona central del terme municipal, al nord del poble. | En el fogatge de 1553 consta la masia de les Cases dins la parròquia i terme de Castell, en el que hi figura Bernat Cases com a batlle. A partir del segle XVII en endavant consten diverses cites i referències en relació a la masia de les Cases, en especial en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, moltes de les anotacions són referents al compliment pasqual. Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta el mas Cases del qual n'és propietari Francesc Burniol (AMCA, caixa 180). En el següent registre cadastral, amb dades força similars a l'anterior, consten els imports que el propietari ha de pagar per cadascun dels conceptes, aquests són establerts per qualitat i tipologies de terra de conreu, de bosc, erm, boïga, a més del que li pertoca pagar per la casa, pel personal a càrrec del mateix Francesc Burniol, pel del seu fill Josep, i pel de Pere Burniol, mosso; també consta que tenien 2 bous, 2 vaques, 1 mula, 18 ovelles, 4 cabres i 4 porcs, en total per tota la propietat li pertocava pagar 22 lliures, 6 sous i 8 diners. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en altres documents cadastrals. En aquests també consta la referència en relació als Emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Al segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia les Cases, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la dita masia, en la que s'hi relaciona a Raimundo Barniol. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a les Cases identificada amb el número 104, hi vivien 5 persones i 8 persones més que s'esmenta com a masover Cases en el mateix immoble. Aquest fet que entem es correspon, com passa en altres grans masos, que dins la mateixa casa hi havia una part destinada pròpiament a masoveria. | 42.1758700,1.9465800 | 412998 | 4669840 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant de la façana nord-est hi ha diversos coberts annexos, la seva construcció està realitzada seguint les mateixes tècniques que les de la casa, amb murs de paredat comú i cobertes de teules. Podem destacar que el cobert del davant d'aquesta façana té a planta baixa diverses obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla; la planta baixa és un espai ampli amb pilars de càrrega, i destinada a estables, la planta primera a paller. Adossat a l'angle sud de la casa hi ha un petit annex, és de construcció senzilla i coberta de teules a una sola vessant, era destinat a corts. Davant la façana nord-oest de la casa hi ha la gran era, la qual està presidida per una gran paller, aquest és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants; destaca la façana principal amb les grans obertures típiques dels pallers, sobretot a planta primera, són de línies rectes i ocupen gran part de la façana; a la planta baixa hi ha espais més tancats a cadascun dels dos extrems, al costat oest l'obertura d'accés és de muntants de carreus i arc de lloses, al costat oposat són corts i al centre un espai obert.A més, a pocs metres al nord hi ha un pou d'aigua, és de planta circular i murs de pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45976 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta, envoltada de camps de conreu, tot quedant situada en un petit turonet. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexes, com pallissa, corts, estables, era, entre altres. La casa és de planta en forma de L, definida per una estructura rectangular a la que hi ha adossada una torra, tot mostrant diferents alçades de coberta, ja que la torra és més elevada que la resta. A nivell de conjunt, podem dir que la casa és de planta baixa, primera i sota-coberta, tot i que les diferents estructures que conformen la casa i que han estat bastides en diferents moments constructius, mostren nivells interiors a diferents alçades, fet que es resolt a partir d'escales interiors. A més, l'edifici és bastit en una zona en pendent fet que facilita tenir accessos per planta baixa i primera. En conjunt i a grans trets la casa està formada per l'estructura originaria del segle XVI que defineix una planta rectangular de dos cossos i que tenia menys alçada que l'actual, amb la façana principal orientada al sud. A aquesta primera estructura s'hi va adossar a la banda de ponent, probablement entorn al segle XVII, una estructura de torra, la qual comparteix part dels murs de la casa. A l'estructura rectangular originària s'hi va afegir un cos més pel costat sud, modificant la façana de migdia, ja que aquest cos deixava la porta original a l'interior de la planta baixa, moment en que a més es degué obrir l'actual porta per la façana de ponent. Aquest cos es degué bastit a finals del segle XIX o principis del XX i conforma una eixida a planta sota-coberta. El conjunt dels murs de la casa són de pedra amb característiques o acabats diferents segons el moment constructiu, i a les cantoneres carreus més o menys ben tallats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud del segle XVI (per tant avui dia a l'interior de la planta baixa), és una porta adovellada formada per un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca i brancals de carreus. Hi ha diverses obertures amb llinda planta monolítica i carreus al muntants, destacant una gran finestra tapiada a la façana de ponent de la torra, junt amb altres de mides menors. Hi ha algunes finestres amb llinda de fusta. Hi ha algunes finestres amb festejador per l'interior. A la planta sota-coberta de la torra hi ha unes finestretes de tipus espitllera. I altres finestres també amb maó massís. Els espais interiors conserven alguns elements, encara que altres s'han vist modificats amb l'evolució constructiva de la casa. Encara hi ha l'espai dels fogons a la zona de la sala, algunes finestres conserven festejadors. Hi ha alguns caps de biga a manera de permòdols molt interessants. En l'angle que conforma la casa i la torra s'hi va construir un cos adossat, el qual a nivell de planta baixa, fa de porxo de la porta d'accés a l'interior, i en el nivell superior hi ha el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts, corts, pallers,.. A la part nord de la casa hi ha corts de planta baix. Davant del paller, situat a ponent de la casa hi ha l'era la qual està delimitada i més o menys closa per les estructures de coberts i el paller i en part per murs de pedra. | 08057-2 | A la zona sud-oest del terme municipal. | La gran masia de Comelles mostra una estructura arquitectònica en la qual la part més antiga identificable, es pot situar almenys a finals de la baixa edat mitjana, segurament entorn segle XV, sense que es pugui descartar que ja existeixi amb anterioritat. Posteriorment es realitzaren ampliacions i modificacions importants, com és la construcció de la torra, probablement pels volts del segle XVII. Més tardanament, ja cap al segle XIX o inicis del XX, es degué construir el cos de galeria creant una nova façana a migdia. A nivell documental tenim referència indirecta de Comelles en el fogatge de 1553, en el qual s'esmenta a Bertomeu Comellas. Cal dir, que en el fogatge de 1497 hi ha esmentat un Johan Canelles, caldria comprovar si pot ser que es correspongui a un Comellas. Sembla que a mitjans del segle XVI els Eres de Gardilans, de Santa Margarida de Gardilans de Vilada, enllaçaren amb els Comellas de Castell de l'Areny, passant la dita masia de Comellas a engrandir les propietats del llinatge de les Eres de Gardilans. A partir d'aquest moment, les majoria de les referències documentals de la dita masia de Comellas són en relació a la documentació del mas principal, les Eres de Gardilans, el qual és residència de la família. I així consta en diferents inventaris de la masia les Eres. De fet, a partir del segle XVIII la família Eres, propietaris de Gardilans, la qual durant diverses generacions havia mantingut el cognom, passa en aquest període sota el cognom Comellas, tot i que en determinats moments s'hi fa constar la referencia Eres. Altres notícies documentals del mas Comelles són en relació a la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. És el cas d'un document cadastral, datat al 1716, en el qual consta la referència 'Heretat de Comellas pròpia de Joseph Comellas de Gardilans, Joseph Comellas masover'. En el següent registre cadastral, el de l'any 1717, consta que l'heretat la posseeix Joan Comellas de Gardilans, i entre les dades subjectes a impostos que s'hi relacionen, a més de la casa i de les diferents tipologies de terres, també consta que hi havia masovers, i com a bestiar s'esmenten dos bous, una burra, una truja per cria, dos porcs, i sis cabres. En la referència cadastral del 1766 les dades anotades de bestiar són menors, moment en que consta només un burro i quatre porcs. A mitjans del segle XIX, en concret el 1842 es produeix l'enllaç matrimonial entre Maria Comellas Muntada i Pau Anglerill Comellas, fet que va suposar que la gran heretat de les Eres de Gardilans passés a unir-se a la família Anglerill, propietaris de la gran masia Ferreres d'Olvan (ACBR: notari Joaquím Claris). Al 1873 en l'acceptació de l'usdefruit de tots els béns testats per Maria Comellas Muntada al seu marit Pau Anglerill i cessió d'aquest al seu fill Joan Anglerill Comellas, consta entre els béns immobles la casa, mas i heretat de Comellas de Castell de l'Areny, en el document s'esmenten les afrontacions i les quantitats de terra que té la finca, també es diu que dins la propietat hi ha una altra casa dita Era Vella (ACBR: notari Domingo Corominas). Altres cites a la masia les trobem per exemple, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Comellas, en la que s'hi relaciona a Pedro Casals. A finals del segle XIX, en una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Comellas, identificada amb el número 23, hi vivien onze persones, entre els quals el padrí, Pedro Casals, el matrimoni format per Juan Canudas i Maria Casals, junt amb els seus set fills i un mosso. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació hem utilitzat el nom finalizat amb -es, tot i que també es troba molt estesa la forma finalizada amb -as, Comellas. Aquesta darrera s'ha mantingut en les referències documentals, ja que és la forma en que apareix habitualment en els documents consultats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46065 | Caps de biga del cor de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caps-de-biga-del-cor-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | Els caps de biga que formen part de l'estructura del cor de Sant Romà de la Clusa i que a la vegada en constitueixen un element decoratiu, és format per un conjunt d'onze caps de biga. Aquests acabaments o caps de les bigues mostren una decoració consistent en caps humans tallats en els extrems finals de les bigues, essent visibles des de la nau de l'església. | 08057-91 | A l'església de Sant Romà de la Clusa. | L'església i lloc de Sant Romà de la Clusa és esmentat en la documentació des dels segles X-XI, tanmateix l'estructura arquitectònica de l'església s'atribueix a una obra del segle XII. En el decurs de la guerra civil l'església va perdre la talla romànica d'una Majestat del segle XII que la presidia. L'església va ser restaurada en dos períodes, l'un entre els anys 1963-1965 i posteriorment, el 1976 per part de la Diputació de Barcelona. Es fa difícil una atribució cronològica per els caps de biga del cor, ja que són un tipologia d'elements que es troben documentats en un ampli ventall cronològic que va des del segle XIV fins períodes moderns, bàsicament segle XVI i XVIII. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46065-foto-08057-91-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El cor està situat a l'extrem de ponent de la nau de l'església, és una estructura bastida en fusta a la que s'hi accedeix per un primer tram d'escala d'obra i un segon tram de fusta. L'estructura del cor consta de dues jàsseres amb els angles exteriors motllurats; una d'aquestes està arrambada al mur de ponent i està recolzada al mur nord i en permòdols encastats en el mur oest, l'altra jàssera, la qual dóna a la nau, està recolzada sobre els murs nord i est, damunt d'aquestes es sustenten les bigues i sobre l'empostissat de fusta. Les bigues perpendiculars a la jàssera tenen orientació est-oest, amb la part de ponent encastada al mur i la de llevant quedant lliure, extrem en el que trobem les esmentades decoracions. El cor és protegit per llevant amb una barana de fusta, que té un passamà senzill i unes peces verticals decorades amb senzilles formes corbes i rectes. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45984 | Molí d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puig | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | Situat al peu de la carretera que mena al nucli urbà del Castell de l'Areny, consta de dos volums, a més d'un afegit a la zona més septentrional, tot conformant una unitat. Organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat d'oest a est. La façana principal, afrontada a l'est, disposa de tres eixos verticals d'obertures a més d'una galeria coberta a la darrera planta (balconada), fet que atorga singularitat al conjunt. A la planta baixa es disposa un portal centrat respecte l'amplada de la façana, amb llinda de fusta que conté la inscripció de 17+18 (?) probablement la data de construcció o d'alguna reforma. A l'esquerre del portal se situa una petita finestra amb tots els emmarcaments de fusta. Una moderna escala d'un sol tram que està situada en paral·lel i adossada a la façana, mena a la planta pis, una part de la qual està muntada damunt obra de carreus de pedra, graons de pedra artificial i barana de ferro de barrots de secció rectangular. En el petit replà final s'obre un portal que dóna accés a la planta primera, amb llinda de fusta i brancals de carreus de pedra, defensada per una senzilla reixa de ferro. Flanquegen dita porta dues senzilles finestres amb llindes rectes, també defensades per barrots de ferro de disseny senzill. La darrera planta, com ja s'ha comentat anteriorment, disposa l'estructura d'una galeria o balconada formada per bigues de fusta col·locades en perpendicular a la façana per tal d'assolir el voladís pronunciat, amb paviment de llates de fusta i un ràfec de la teulada amb la mateixa volada de la galeria que li fa de coberta. La barana de la galeria és de fusta, amb barrots verticals de secció rectangular amb sòcol i passamà també de fusta. Tres obertures menen a la galeria, una porta centrada flanquejada per sengles finestres, el disseny de les quals és simple sense que s'observin elements significatius remarcables. El cos d'edifici adossat a la façana sud es força senzill, amb una coberta a una sola vessant que segueix la volada de la de l'edifici principal, per tant i en alçat només té dues plantes . Això sí, volumètricament sobresurt lleugerament de la línia de façana tot emmarcant la galeria. A la façana est disposa d'un senzill portal a la planta baixa, amb llinda de fusta, i una finestra a la planta superior defensada per una reixa de ferro de barrots verticals senzills i també disposa d'una llinda de fusta. A la façana sud es localitza una petita obertura a la planta baixa en forma d'espitllera i a la planta pis una finestra amb els emmarcaments senzills defensada per una simple reixa de ferro. La façana oest només té dues petites finestres a l'alçada de la planta segona a causa dels desnivells del terreny. Són senzilles sense cap tipus d'emmarcament destacable. A l'interior de la planta baixa es conserva part dels elements que conformaven el molí fariner, trobem el basament amb les dues moles de pedra cobertes pel riscle, el calaix de la farinera, entre altres. A l'exterior, a la part posterior de la casa hi ha l'estructura de la bassa que permetia acumular l'aigua per moure el mecanisme del molí. | 08057-10 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí del Puig mostra unes característiques arquitectòniques que poden vincular-se al segle XVII-XVIII, sense que es pugui descartar l'existència del dit molí amb anterioritat. Tot i això gran part de l'estructura visible sembla correspondre a aquest període, encara que hi ha algunes parts dels murs de la planta baixa, en concret de l'interior, que podrien correspondre a una època anterior. Pel que fa a notícies documentals referents al molí, hem de fer esment a cites en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les anotacions del compliment pasqual, i corresponents a cronologies de la primera meitat del segle XVIII en endavant. Del segle XVIII daten també alguns documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els que trobem anotada la referència: la barraca del molí del Puig, en la que hi consta que pagava per un picotí d'hort de segona qualitat, per la barraca, per el personal de Francisco Coma i per un porc, havent de pagar un total de 2 lliures, 3 sous i 9 diners. En el registre cadastral del 1766 també consta la Barraca del molí den Puig, en aquest cas, com a propietat de Benet Casas. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del Puig en un llevador del 1858. Altres notícies que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència al pagament pel molí del Puig a nom de Martín Casas, en la del 1877 consta que paga per un molí de represa d'una mola que mol tres mesos o menys a l'any, posteriorment també s'especificarà que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres (les referències són les mateixes que s'empren en la resta de molins registrats). A partir de l'any 1887 el nom que apareix en les matrícules del molí és el de Maria Casas. Segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny del 1898 al molí del Puig, identificat amb el número 50, es diu que hi vivien tres persones, Maria Viñas, viuda (segurament és la mateixa Maria de les matrícules industrials que en aquells registres s'esmenta amb el cognom del marit), un fill i una filla. En els registres d'industrials del 1900 ja no hi consta el molí del Puig. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) es conserva un Liber 'Status Animarum' on, entre altres informacions, trobem referenciades unes quantes cases que a la data de 1944 es diu que estan pròximes a desaparèixer, entre aquests hi consta el molí del Puig. | 42.1562400,1.9474200 | 413041 | 4667660 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí del Puig o d'en Puig apareix denominat de diverses maneres, la més comuna i habitual és la que s'ha utilitzat, però més recentment també hi ha qui fa servir el nom de Molí de Cal Tena i Molí d'en Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45982 | Cal Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tena | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Casa formada per un cos d'edifici principal al qual s'han anat afegint, amb el pas del temps, diversos annexos per tal d'ampliar la primitiva construcció. Està situat al peu de la carretera d'accés al municipi del Castell de l'Areny, entre aquesta i el camí de Camprubí, i a poca distància del torrent de Castell. El cos principal disposa d'una planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules i el carener orientat d'est a oest. A causa del desnivell del terreny on s'assenta la masia, els diversos annexos afegits disposen de diferents alçats depenent de la seva situació. Així, a la façana que dóna a sud-est trobem dos annexes, un té dues plantes, i l'altre, situat a un cota més elevada del terreny, és de només un nivell. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra (paredat comú), lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar les construccions. Pel que fa a les obertures, aquestes són, en general, de disseny senzill; disposen de llindes rectes (algunes d'elles de fusta), ampits i brancals simples i no s'observen elements decoratius remarcables. A la façana sud-oest, a tocar la carretera del Castell de l'Areny, se situa la façana principal, amb l'accés a l'interior centrat respecte l'amplada de la façana. Es tracta d'un senzill portal amb llinda de fusta i protegit per un porxo. L'estructura d'aquest porxo, adossada a la façana principal, s'estén en alçat fins a nivell de coberta formant petites terrasses a cadascun dels nivells; els forjats són fets a base de bigues de tronc de fusta i solera de maó de pla, llevat del darrer nivell que és la mateixa teulada, formada de cabirons i llates pel descans de les teules de la coberta que segueix les vessants de la coberta del cos principal d'edifici. A nivell del primer pis es disposa d'una senzilla barana de ferro amb barrots verticals simples, mentre que al segon nivell la barana està formada per una gelosia de maons col·locats de pla. A l'angle més meridional de dit porxo es localitza una estructura rectangular, probablement d'un pou o cisterna, que s'eleva fins a nivell del forjat de la primera planta. Els annexos adossats a la façana sud-est són força senzills, amb unes cobertes de teules formant una sola vessant, mentre que l'annex del costat nord, de només planta baixa, disposa d'una moderna llosa de formigó a la coberta formant dues vessants de teules. A la zona sud est del conjunt es localitza l'estructura d'una construcció aïllada, un cobert subdividit en dos nivells i coberta de teules a dues vessants formada per bigues de tronc de fusta. L'accés al nivell superior d'aquest annex es realitza mitjançant una escala d'estructura de fusta adossada al mur oriental, la solera i graons de la qual són d'obra. | 08057-8 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | Arquitectònicament, l'estructura més antiga visible de la masia pot correspondre a una construcció del segle XVII, amb una primera ampliació potser del segle XVIII. Posteriorment es van dur a terme altres ampliacions i modificacions, ja als segles XIX i XX. A nivell documental, en el fons de l'arxiu parroquial (ADS) consten diverses referències que esmenten la masia de Cal Tena al llarg del segle XVIII. A l'arxiu municipal, trobem algunes notícies referides al dit mas a partir de la segona meitat del segle XIX, per exemple, en un petit lligall corresponent a un llevador, datat al 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Tena hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1887, d'aquest any data el document de baixa del teler de fer teixits de cotó. En una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898, consta que a Cal Tena, identificada amb el número 51, hi vivien cinc persones. Segons es cita en el petit llibret de Castell de l'Areny (CAMPRUBÍ, J.:1981) a Cal Tena també hi havia funcionat una serradora. | 42.1566300,1.9479800 | 413088 | 4667702 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45991 | Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XVII-XVIII | La masia està abandonada, tot i que conserva la volumetria de la casa. | La masia de Riu està situada en una zona força planera i oberta que hi ha a la confluència del torrent que baixa de l'Escalell amb la riera de Castell. La masia consta de la casa i les restes d'algun cobert, a més de l'ampli pla de l'era situat davant la casa. La casa és de planta rectangular amb alguns petits cossos adossats a la façana més de llevant. L'edifici és de planta baixa, primera i segona o sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-est. En els murs es pot distingir que l'edifici consta de més d'un fase constructiva, distingint-se una ampliació del volum que aproximadament va doblar la seva volumetria. Els murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb les cantoneres de carreus rectangulars i força allargats. La façana principal té la superfície més o menys coberta per un arrebossat senzill de morter de calç. A nivell d'obertures, a la façana sud tenim la porta principal d'accés, de tipologia senzilla, té els muntants i el marxapeu de fusta. En aquest frontal tenim diferents tipus de finestres, totes de configuració força senzilla, i algunes resultat de modificacions. Podem esmentar l'obertura de damunt la porta, que té llinda feta amb maó posat a plec de llibre. A la façana de ponent hi ha una finestra emmarcada en maó massís a muntants i llinda, per sobre de la qual hi ha la traça dels muntants de maó d'una obertura cegada. També en aquesta façana hi ha un altre accés a l'interior. A la façana posterior i la del costat nord-est hi ha diverses obertures de finestra, totes senzilles, quasi totes de llinda de fusta, algunes també amb fusta a brancals i ampit. A la façana que dóna al nord-est hi ha dos cossos petits adossats, un podria ser el forn de pa. Davant la casa hi ha un ampli pla delimitat per la part del pendent amb un mur de pedra. A la part sud-oest hi ha un petit cobert de murs de pedra i coberta a un vessant. | 08057-17 | A la zona central del terme municipal. | La casa de Riu mostra dues grans fases constructives, una primera estructura de planta rectangular la qual posteriorment s'amplia amb un cos aproximat de les mateixes dimensions que l'existent. A més a més sembla que també ha sofert altres modificacions menors que suposaren modificacions en algunes de les obertures. Tot i que les notícies documentals de les que tenim constància ens informen de l'existència de la masia de Riu existia a principis del segle XVIII, és molt probable que la casa ja existís amb anterioritat. En els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal consta que al 1716, l'heretat dita Riu és propietat de Joan Casals. Sembla que en aquesta època la finca ja tindria el molí en funcionament. Al llarg del segle XVIII hi ha diverses referències cadastrals on apareix la masia de Riu, en aquests documents es fa una relació les quantitats de cada tipus de conreu de terra, bosc, etc., que tenia la masia i de les quantitats que li pertocava pagar per cadascuna, a més del bestiar, que en el del 1717 consta que eren dues vaques, una burra i dos ports, també es diu el que li pertocava pagar per la casa i pel personal. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Riu. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Riu, identificada amb el número 18, hi vivien tres persones, un matrimoni, José Valls Gonfaus i la muller, Ventura Saló, i un mosso, Silvestre Casals i Calveras. | 42.1703600,1.9391000 | 412373 | 4669236 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està inclosa dins una àrea prevista per a desenvolupament urbanístic de caire residencial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46132 | Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XX | Actualment no es canten. | Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. | 08057-158 | Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 1984 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46083 | Camí ramader de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre,s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Seuegueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-109 | Zona nord occidental del terme municipal. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2028400,1.9346100 | 412047 | 4672847 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46084 | Camí ramader de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-jaume-de-frontanya-a-castell-de-lareny | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 73. En aquest inventari es descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-110 | Creua part del terme d'est a oest. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1766800,1.9493600 | 413229 | 4669927 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46085 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-111 | A la zona oest i nord del terme. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. Aquest camí, de la Baells al Catllaràs, ja el 1953 era de molt mal passar i els ramats el feien servir només excepcionalment. A més, arribant a La Pobla (casa de la Sala) els forestals impedien el pas als ramats amb l'excusa de les plantacions de pins, segons s'esmenta en el citat inventari. | 42.2011600,1.9296900 | 411639 | 4672666 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gran part del trajecte transita prop del límit del terme municipal amb la Nou de Berguedà. Discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46010 | La Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-canal | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XIV?-XVII | En procés avançat d'enrunament. El paller es conserva dempeus. | La masia està emplaçada a la part més planera d'una zona de forts desnivells, quedant situada amb una orientació cap al sud. Actualment, la masia està ensorrada, tot i que hi ha diferents restes de murs conservats a diferents alçades; les restes estan molt cobertes pel mateix enderroc de l'estructura així com per la vegetació. L'estructura de la casa mostra murs de paredat de carreus desbastats i algunes cantoneres de peces allargades i també desbastades. El paller resta dempeus i encara s'utilitza per aixoplugar-hi bestiar boví. Es tracta d'una construcció allargada en planta de L quedant orientada també a migdia. Consta de dos nivells i coberta a dos vessants, encara que l'extrem sud-est és a un sol vessant seguint la inclinació de tot el conjunt. Els murs de les façanes són de paredat i tanquen l'estructura per els costats nord, est i oest, la part sud és caracteritzada per les grans obertures típiques d'aquests tipus de molts pallers; entre les obertures d'aquesta part de migdia hi ha diversos pilars de carreus de pedra que es desenvolupen fins la teulada. A la planta baixa, a la zona de llevant hi ha algunes murs senzills de tancament fets amb fustes i parts amb pedra. En el mur nord, bastit totalment adossat al terreny natural, té algun contrafort per la part interior, com a reforç de l'estructura. El desnivell del terreny també permet que l'accés a la planta superior del paller es realitzi a peu pla des de la feixa superior, on hi ha una porta d'accés en el mur nord. Davant del paller hi ha un gran pla que conformava l'era delimitada el costat sud per un mur de pedra que és coronat per lloses planes. | 08057-36 | A la zona est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim notícia d'una referència al mas que es remunta al segle XIV, es tracta d'un establiment fet per Pere de Fonollet i la seva dona Marquesa, vescomtes d'Illa i senyors de la Portella i de Lluçà d'un tros de terra a Bernat sa Rota, de la parròquia de Castell de l'Areny, els possessors havien de pagar una quantitat de cereal al senyor de la Portella i la tercera part dels fruits obtinguts a la terra als possessors dels masos Soldevila i de 'Malrèn'. Entre les afrontacions que s'esmenten de la peça de terra, costa el mas Canal al nord, el mas Soldevila al sud, a l'est el mas Camprubí i a l'oest el mas Jovell i el grau d'Olzinella. La masia de la Canal apareix documentació en diversos documents cadastrals del segle XVIII, conservats a l'arxiu municipal. En el cadastre de Castell de l'Areny i Sant Romà del 1716 hi ha la referència al mas Canal i consta com a propietari Joan Canal. En un el lligall corresponent al 1717 el mas Canal consta igualment com a propietat de Joan Canal del qual diu que és habita a la Clusa i cultiva la propietat des d'allà estant, en la relació hi consta els pagaments cadastrals referents a la finca la Canal, per els diferents tipus de terra, bosc, erm, boïga, hort, rocals, per la casa i també s'hi esmenta per el personal Pere Canal, mosso. En el mateix document, en un altre apartat, hi consta la quantitat que un tal Pere Canal, jornaler, ha de pagar per el personal; és probable que es tracti del mateix Pere. En el repartiment cadastral de 1766, continua figurant un Joan Canal com a propietari, en relació al personal per el qual paga impost hi consta Manuel Canal, i en aquest any també s'hi relaciona el bestiar, consten dos bous, un burro, dotze ovelles, quatre cabres i dos porcs. Ja al segle XIX en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la Canal hi apareix referenciada com a propietat de Tomàs Canal. Al segle XIX consten altres referències a la masia. I al 1898, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta la Canal, identificada amb el número 94, moment en que hi vivien 10 persones, el matrimoni format per Isidro Rossinyol Conill i Maria Rossinyol Rossinyol, i els seus vuit fills i filles. | 42.1804900,1.9588100 | 414015 | 4670341 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46010-foto-08057-36-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal en mal estat. S'hi arriba a través de la pista que porta a Camprubí, a l'alçada de Soldevila prendre el trencall nord, passada la masia la Rota travessarem per un torrent on trobarem una pista que s'enfila costa amunt, cal seguir-la, ens condueix a la masia. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46019 | Rossinyol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-baix | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una estructura de planta rectangular, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes. Disposa de diversos annexos afegits a la façana sud i est, amb cobertes de plaques de fibrociment ondulat sense elements arquitectònics visibles que es puguin destacar. A la façana nord hi ha un accés a l'interior de l'edifici, es tracta d'un modern portal amb els emmarcaments motllurats en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la llinda hi ha la inscripció següent: 'C.RUSIÑOL REFORMADA A L'ANY 1961', damunt la qual es localitza una marquesina de teules. A nivell de planta baixa i a la zona més oriental se situa una petita finestra i dues a la primera planta, de factura moderna amb llinda recta i ampit amb rajoles de trenca aigües. Una gran part de la superfície d'aquesta façana està revestida per un senzill arrebossat de ciment pòrtland. La façana oest disposa d'una distribució irregular d'obertures, amb dues finestres a la planta baixa de mesures diferents, i dues més a la primera planta de característiques similars; és a dir, amb llindes rectes i moderns emmarcaments. En aquest cas, també està parcialment revestida amb un arrebossat simple. A la façana meridional només s'observen tres finestres a la planta primera ja que a la planta baixa hi ha adossats uns coberts. A la façana est també hi ha adossats uns senzills coberts i disposa d'una finestra a la planta baixa i dues a la primera, totes sense elements destacables. Uns metres al nord de la casa, en una cota superior, ja que el terreny és en desnivell, i més a tocar de la casa de Rossinyol de Dalt, hi ha una gran pallissa, la qual és compartida per les dues masies, de fet la meitat més est pertany a Rossinyol de Baix, i l'altre meitat a Rossinyol de Dalt. La pallissa està formada per una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra de paredat comú en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells i la coberta. La teulada és a quasi a una sola vessant, ja que per la part del davant compta amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, el carener és orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-45 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals referents al mas Comes són en relació a Rossinyol de Dalt o les Comes Sobiranes, així al segle XIV, consta que el mas Comes Sobiranes de la parròquia de St Romà de la Clusa estava sota jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella (1346 confessió de Pere de Comas Sobiranes a l'abat de la Portella, pel qual li és home propi llargament). El maig de 1347 es documenta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per la compra del mas Comes Sobiranes. El 1397, en un període en que molts masos es troben deshabitats i en runes, l'abat de la Portella estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Sobiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. Aquesta informació consta expressada de diverses maneres en la mateixa bibliografia, ja que en algun cas es diu que Bernat té l'obligació de fer la coberta dels mas o la coberta d'unes cambres, però en la mateixa bibliografia es diu que té obligació de fer dos masos (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. Ja a principis del segle XVII el mas Comes Sobiranes consta en mans de la família Eres de Gardilans, així ho confessa i confirma Pere de les Eres en el capbreu del 1609 del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) en el qual Pere confessa tenir aquest mas junt amb altres propietats que té pel mateix monestir, així com els imports que ha de pagar. Les dades consten en altres capbreus posteriors del mateix segle XVII. Tot i així, en el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que el mas Comes Sobiranes estava en mans de la Comunitat de Preveres de Berga, qui confessa tenir en alou de l'abadia, el qual havia tingut a carta de gràcia i dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans (també confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (BOLÓS:2009). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu afronta a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas d'Espades i dels emprius de la dita Clusa, i a cara amb terres d'en Llumà i de la Batllia de Malanyeu. El fet que ens indiqui que el mas corresponent a l'actual Rossinyol de Dalt afronta amb terres propietat dels Picas, ens porta a pensar que en aquest moment Rossinyol de Baix ja devia estar en mans d'aquesta família. La qual també trobem referenciada com a propietaris de Rossinyol de Baix al segle XIX i fins l'actualitat. En diversos documents cadastrals (AMCA) del segle XVIII, només hi ha referència al mas Comas, sense distinció de Sobirà i Jussà, el qual consta com a propietat de Bernat Rossinyol (1716). En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou, des d'allí cultiva el mas i sols manté a la casa un mosso (AMCA: 180). Encara que no s'esmenti en aquestes registres l'existència dels dos masos, sembla que es deu a una ocultació o falsificació de part de les dades a incloure en els esmentats cadastres, fet sembla que també es va produir en altres propietats i en altres municipis. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Baix, en la que hi consta Saturnino Cirera. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Baix, identificada amb el número 112, hi vivien onze persones. | 42.1823600,1.9207000 | 410870 | 4670588 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, i comparteixen l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.La denominació originària de la masia Rossinyol era Comes, nom que es manté fins entrat el segle XVIII, època en que sovint s'esmenten les dues denominacions. Pel que fa a la denominació del mas Rossinyol de Baix, es correspondria doncs amb Comes Jussanes, ja que en la majoria de documentació referida a Rossinyol es parla de Comes Sobiranes per el mas de Rossinyol de Dalt. Sorprèn que no tenim constància de documentació referida directament a Comes Jussanes. En aquest sentit, el mas Comes Sobiranes com a tal és ja referenciat des del segle XIV, hem de pensar que en el moment en que es denomina així ja deu existir unes Comes Jussanes, tot i que desconeixem si en aquestes hi existiria ja un mas. De fet, la majoria d'exemples en que es documenten masos amb denominació de jussà i sobirà provenen de la tradició de desdoblament de masos documentada a partir del XII i XIII, afavorit en un període de creixement demogràfic. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues propietats diferenciades.Es fa difícil apuntar una cronologia per l'estructura arquitectònica exterior visible de la casa de Rossinyol de Baix. La casa mostra la superfície de les façanes arrebossada parcialment amb un revestiment de ciment que no permet una observar amb detall els materials constructius que conformen l'estructura; tot i això si que es pot identificar la traça de diferents ampliacions de l'estructura permeten saber que el volum actual és resultat de diferents fases constructives. A més, pel que fa a obertures tampoc no són visibles elements arquitectònics distintius de períodes específics que facilitin les atribucions cronològiques, ja que la majoria van ser modificades arran de la reforma del segle XX. De tota manera hem de pensar per les dades documentals i el tipus de construcció vista que gran part de l'estructura pot ser atribuïble als segle XVII i XVIII. Tanmateix sembla que la casa ja podria existir amb anterioritat, fins i tot del període baix-medieval, tot i que no puguem aportar dades documentals concretes.L'accés és a través d'una pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46020 | Rossinyol de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-dalt | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. RUMBO, A., SOCA, I. (2002) Inventari del Patrimoni Cultural de Vilada. Memòria tècnica. Diputació de Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XIV-XVIII | Gran masia de planta rectangular organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud; és a dir, en paral·lel a la façana principal (oest). En aquesta façana s'observa un tall en el parament del mur, sense cap filada d'unió, probablement com a resultat d'una ampliació de la masia. Al costat mateix se situa l'accés a l'interior format per un gran portal de mig punt amb dovelles força grans que arrenquen d'uns brancals realitzats amb grans carreus ben tallats i escairats. Damunt el portal i a nivell de la primera planta s'organitzen dues finestres d'unes característiques similars, amb brancals de carreus de pedra, llindes monolítiques i ampits motllurats també monolítics. A nivell de les golfes es disposen tres petites finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana sud disposa de dos eixos verticals d'obertures (finestres a nivells de primera planta i golfes), també amb emmarcaments de fusta, i una petita espitllera a nivell de la planta baixa. La façana est presenta una disposició irregular de les obertures, destacant un balcó ampitador a nivell de la primera planta, amb barana de ferro de barrots verticals i passamà senzill. Al costat meridional d'aquest balcó se situa una finestra amb emmarcaments de pedra, llinda i ampit monolític. A nivell de les golfes presenta quatre petites i senzilles finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana nord només disposa d'una senzilla finestra a nivell de la primera planta i afronta a una era en la qual es desenvolupa una pallissa força peculiar. Pel que fa a l'interior, els forjats combinen les bigues de tronc de fusta i les de secció rectangular bisellades. A la planta baixa diverses jàsseres descansen damunt pilars de pedra per tal de configurar uns grans espais per les menjadores murals del bestiar. Els paviments, de llates de fusta, està força malmès. A la planta primera es conserva la distribució i elements característics de molts espais, destaca la gran sala a la crugia central amb finestres amb festejadors i una petita fornícula d'una antiga capelleta en un dels murs, a la costat nord de la sala hi ha l'espai destinat a cuina i llar de foc, a un costat una gran fornícula rebaixada al mur on hi ha una pica de pedra tallada i al seu costat un rentamans format per un petit dipòsit de pedra per l'aigua encastat en el mur, i a l'altre costat, la llar de foc a terra amb una cendrera encastada al mur. A l'estança del l'extrem nord-est hi ha l'espai del pastador amb el forn de pa, hi trobem la boca del forn de pa cegada, es emmarcada en grans carreus ben tallats i polits amb llosa a l'ampit, i al costat l'estructura amb els fogons. A l'exterior, al nord de la casa hi ha la gran pallissa, una estructura uniforme però compartida entre les dues masies de Rossinyol, la meitat de llevant correspon Rossinyol de Dalt. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra conformats per un paredat comú situats en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells. Esta coberta per una teulada d'una sola vessant amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-46 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals són del segle XIV, en data de setembre de 1346 trobem que Pere de Comas Subiranas fa confessió a l'abat de la Portella, pel mas Comas Subiranas de la parròquia de Sant Romà de la Clusa pel qual li és home propi llargament. Poc després, del maig de 1347, consta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per haver rebut tot el preu per el qual li havia comprat les Comas Subiranes, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Del 1397 data l'establiment que fa l'abat de la Portella, degut a que molts masos són despoblats i amenacen ruïna, raó per la qual estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Subiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres o dues cases) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. En un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) del 1609, Pere Eres, pagès de Gardilans, confessa i confirma a l'Abat de la Portella les propietats i els imports a pagar al monestir pels masos de les Heres, Comes Sobiranes, Bellsolà, Serra, Vels i les Tres, Salga i Mas Hoan, a més del delme i primícia pel camp de St. Pere i de les terres del Salga. Confirmació que es repetirà en capbreus posteriors del segle XVII. En el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que la Comunitat de Preveres de Berga, confessa tenir en alou de l'abadia el mas Comas Subiranas de Sant Romà de la Clusa, i n'aporta les afrontacions, el qual diu que posseïa a carta de gràcia i tenia el dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans. (Confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (Diplomatari: pg. 733). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas Despades i dels emprius de la dita Clus, i a cara amb terres den Llumà i de la Batllia de Malanyeu, ítem un molí ab sas terres en Vilada dins lo mas serra. És probable doncs, que en aquest moment el mas Comas Jusssanes (posteriorment, Rossinyol de Baix) estigui ja en mans de la família Picas? Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a Rossinyol consta la referència 'Lo Mas Comas que poseheix Bernat Rusinyol'. En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou i des d'allí cultiva el mas, i sols manté en a la casa un mosso; hi ha registre del que paga per les terres, per la casa i pel mosso, però també s'hi esmenta que el seu personal i bestiar paga al terme de la Nou. (AMCA, caixa 180) Sembla ser que a finals de a finals dels anys setanta del segle XVIII, Tomàs Comelles, descendent dels Eres de Gardilans que havien tingut el mas Comes Sobiranes, tenien la possibilitat de recuperar el mas, el qual havia estat venut a carta de gràcia pels seus avantpassats feia més de cent anys. (RUMBO, SOCA: 2002) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Dalt, en la que hi consta José Portell. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Dalt, identificada amb el número 111, hi vivien set persones. | 42.1825100,1.9204200 | 410847 | 4670604 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, aquestes comparteixen a més l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.L'estructura arquitectònica de la casa de Rossinyol de Dalt mostra una construcció bastida en més d'una fase cronològica, ocupant un ventall cronològic pel conjunt que va des del període baix-medieval, passant pel segle XVI i XVII-XVIII.En origen la masia Rossinyol era denominada Comas, de fet és el nom que es manté fins entrat el segle XVIII, durant el qual encara sovint s'indiquen les dues denominacions. En època medieval i renaixentista les dues masies són diferenciades com a Comas Sobiranes per Rossinyol de Dalt i Comas Jussanes, per Rossinyol de Baix. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues finques diferenciades.Les masies de Rossinyol compten amb altres elements exteriors també propis dels masos, interessants i destacables, com són abeuradors realitzats en troncs, murs de pedra seca de contenció de l'era i d'algunes feixes, la font situada a uns metres cap a ponent, etc.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/