Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46057 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-0 | XX | Fita de terme de pedra que assenyala un punt del límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el municipi de Vilada. La fita es localitza a la zona de canvi de terme en el voral de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de la C-26. La fita ésde pedra sorrenca, tipus llosa, col·locada clavada vertical al terra. En la part que sobresurt de la pedra, en el costat de Castell de l'Areny hi ha gravat el dibuix d'una torre esquemàtica amb un C a l'interior del dibuix, tot simbolitzant el municipi, i al costat oposat, al de Vilada, hi ha gravat un rombe amb un V (de Vilada) a l'interior i damunt una corona, en aquest cas també com a símbol esquemàtic de l'escut del municipi. | 08057-83 | A la zona sud del municipi, al peu de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de Vilada. | Aquesta fita es va col·locar, junt amb altres que han anat desapareixent, pels volts de 1988 o 1989. | 42.1488700,1.9406900 | 412475 | 4666848 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que existien més pedres de terme de la mateixa tipologia i decoracions. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46112 | Gorg a la zona de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes | Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. | 08057-138 | A l'extrem sud del municipi. | 42.1495200,1.9435400 | 412711 | 4666918 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46123 | Font de baix de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu | Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08057-149 | Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. | 42.1521100,1.9457300 | 412896 | 4667203 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 45990 | Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. | 08057-16 | Al sud del terme municipal. | Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. | 42.1522100,1.9454400 | 412872 | 4667214 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46124 | Font de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu | La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. | 08057-150 | A pocs metres de la masia de Cal Xiu. | 42.1523600,1.9456900 | 412893 | 4667231 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46005 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX | Petita capella d'una sola nau construïda l'any 1906 tal i com indica la placa commemorativa situada en el frontis principal, damunt l'arc del portal d'accés a l'interior: 'CAPELLA DE SANT RAMÓN / COSTEJADA I DEDICADA / ALS VEHINS D'EIXA RIBERA / PER EN RAMÓN CAMPRUBÍ / FILL DE CAL TENA. ANY 1906'. Els paraments són de carreus de pedra de mesures irregulars (paredat comú) llevat dels emmarcaments de les obertures de la façana (portal i òcul) i el petit campanar d'espadanya, elements realitzats amb maó massís pintat, fet que dóna cromatisme al conjunt. El portal està emmarcat per brancals de maó massís que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i que suporten un arc de mig punt de les mateixes característiques. Damunt la llinda se situa la placa commemorativa i a la zona del capcer es localitza un senzill òcul, també amb els emmarcaments esmentats. El ràfec de la coberta, de teules a dues vessants, també està realitzat amb maó massís. A cada costat del portal s'aprecien dues petites espitlleres i a les façanes laterals dos estretes finestres sense emmarcaments remarcables. La façana posterior, és a dir a la zona del presbiteri que és rectangular, es disposa un òcul similar al de la façana principal. Una petita estança (sagristia) construïda amb les mateixes característiques de parament que la capella, s'adossa a una de les façanes i disposa d'una coberta de teules a una sola vessant. Una simple finestra dóna llum a l'interior d'aquesta sagristia. L'estructura interior de la nau és simple, coberta amb una volta de canó i murs decorats amb una línia d'imposta motllurada i pilastres damunt les quals arrenquen uns simples arcs torals. Al costat de l'altar s'obre una senzilla porta, sense cap element significatiu, que mena a la sagristia. | 08057-31 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Expliquen que la construcció de la capella es degué al fet que la veïna de la propera casa de Cal Leandre, degut a que el seu estat de salut no li permetia anar a l'església de Castell de l'Areny ni a la de Vilada, va propiciar que el seu marit, Ramon Camprubí, fés construir aquesta capella. Des d'origen l'església va ser oberta a tot el veïnat, dient-hi missa amb certa regularitat. Expliquen que entorn als anys cinquanta del segle XX hi va haver moviments de terra que van afectar a l'església. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) consta la documentació de les obres realitzades entorn al 1958, quan es va engrandir l'església un terç i es va construir la sagristia. L'any 1990 la capella presentava greus problemes estructurals que van requerir d'una actuació de rehabilitació, consistent en la col·locació d'uns tirants metàl·lics per aturar l'obertura dels arcs que aguanten el sostre i evitar que s'obrissin les parets, fet que hagués pogut comportar l'esfondrament del sostre. Moment en que també es va pintar l'església. L'any 2000 es van realitzar obres de millorar, bàsicament a l'exterior, es van repassar i pintar les façanes exteriors i condicionar l'entorn, tot construint una vorera i col·locant una barana. En motiu del centenari de la construcció de la capella, el 2006 es va actuar a la zona de la plaça, la qual es va reformar i asfaltar. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, només es fa missa en motiu de la celebració de l'Aplec de Sant Ramon. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46154 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-0 | <p>DOÑATE, M. (1995): Enric Monjo escultor 1895 - 1976. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Caixa de Terrassa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Monjo_i_Garriga;http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043421.xml</p> | XX | <p>La imatge, de fusta policromada i daurada, representa Sant Ramon descalç, amb actitud piadosa, amb els braços creuats sostenint amb ambdues mans una custòdia daurada. L´escultura, de característiques neogòtiques, sorprèn per la seva extrema senzillesa de formes. La figura del Sant és hieràtica i el tractament de les vestidures presenta certa simplicitat de formes. La figura és extremadament alta i les formes anatòmiques són considerablement allargades: mans, peus i coll presenten una esveltesa que dóna sensació de dignitat i magnificència. La lleugera inclinació del cap, junt a la inapreciable figuració dels trets anatòmics de la cara, suggereix certa inquietud i dramatisme a la figura. Les mides aproximades són 122 cm d'alçada, 30 cm d'amplada i 19,5 cm de profunditat. A la base de l'escultura hi ha la signatura de l'autor, Enric Monjo, i la data 1944.</p> | 08057-180 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | <p>Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Els descendents de Ramon Camprubí, expliquen que aquest tenia un germà, en Joan, que va anar a viure a Barcelona, era antiquari i viatjava sovint amb el germà del pintor Sert a països com França i Alemanya. Aquest es va casar i va tenir una filla, la Josefina, la qual es va casar amb l'escultor Enric Monjo. Enric Monjo és l'autor de l'escultura de Sant Ramon que hi ha a l'altar major de la capella. Enric Monjo i Garriga ( Vilassar de Mar, 1895 - Barcelona, 1976), es va formar com a escultor a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. De ben jove ja va treballar al taller d'Eusebi Arnau i, més tard, al taller de Josep Llimona, qui l'introduí en el Noucentisme, havent passat també per la Llotja on hi va entrar el 1911. A més, també cursà estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, convertint-se en escultor anatòmic el 1918. Va fer estada a París (1919) i a Brussel·les. El 1924 va rebre molt bones crítiques arran de l'exposició d'una sèrie de les obres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1923 s'havia incorporat com a professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1927 passà a ser professor numerari, i entre el 1943 i el 1961 catedràtic d'Anatomia Artística de la Llotja. El 1928 va participar junt amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre altres, en la creació de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona. Algunes de les principals ciutats on va exposar són París al 1954, Terrassa al 1955, Madrid al 1956 i a Nova York. Va ser reconegut amb el Gran Premi Internacional d'Escultura. La temàtica de la seva obra és molt variada, però un dels principals temes de les seves creacions és la imatgeria religiosa, amb una clara influència del noucentisme més que dels corrents contemporanis al seu període; també són clares les influències de les obres castellanes del segle XVII, a més també d'un monumentalisme de formes simplificades i actituds arcaïtzants o neogòtiques, del qual hi ha exemples al Banc Vitalici de Barcelona, al monestir de Montserrat i a la casa de la ciutat de Barcelona. Una de les obres més importants de l'escultor va ser la reforma i decoració de l'església del sant Esperit de Terrassa, iniciada el 1940 conjuntament amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i el pintor Antoni Vila i Arrufat. A nivell internacional són destacables les obres al portal del transsepte sud de la Catedral Nacional de Washington, les obres al First National City Bank de Nova York, entre d'altres. El 1971 s'inaugurà a la seva població natal, Vilassar de Mar, la Gliptoteca Enric Monjo. L'obra d'Enric Monjo està dispersa per diferents indrets de Catalunya, però també són destacables les obres existents a Espanya i Amèrica del Nord. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements, com la Medalla de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona, la Clau de la Ciutat de Barcelona, Medalla d'Or de la Vila de Vilassar de Mar, entre altres.</p> | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 1944 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Monjo | 99|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46155 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon | VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. | 08057-181 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46053 | Veïnat de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-ribera | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XVIII-XX | El veïnat de la Ribera està format per un conjunt de cases que estan situades més o menys properes les unes a les altres. L'àrea que compren aquest veïnat és a l'entorn de Cal Tena, en la zona de confluència de les rieres de Castell amb la de Camprubí. Tradicionalment no hi ha una delimitació precisa ni un llistat específic de cases que pertanyen a aquest veïnat, tot i que actualment si que hi ha unes cases que formen part de l'àrea que configura la zona de la Ribera que a nivell urbanístic està regulada per una normativa diferenciada. Tanmateix, en un municipi eminentment rural i amb molta presència d'hàbitat dispers, ha determinat que tradicionalment s'hagi diferenciat aquesta àrea amb una denominació concreta per distingir el conjunt de masies i cases que s'hi localitzen. Algunes de les cases que formen part d'aquest veïnat són el molí d'en Puig, Cal Tena, Cal Janetó, Cal Noi, Cal Músic, Cal Peguera, Molí del Forat, Vilaterré, Cal Minyó, La Caseta, Casanova, Cal Negre, Cal Músic i Cal Peguera, entre altres. A l'àrea també hi ha la capella de Sant Ramon. Sembla que alguns dels factors que van afavorir el creixement i la implantació del conjunt de cases que es localitzen en aquesta àrea són diversos, entre els quals hi ha la proximitat al camí de Berga a Sant Jaume de Frontanyà, passant per Vilada, via de comunicació que permetia un accés més fàcil als nuclis de població més grans. La majoria de les cases són formades per una estructura de planta baixa, una o dues plantes pis i una planta sota-coberta o golfes, en la majoria es disposa d'algun annex destinat antigament a magatzem i al bestiar, i actualment en molts casos a garatge. Encara que no hi ha informació referent al tipus d'activitats a la que es dedicava els habitants de la Ribera, si que es pot esmentar que en les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de finals del segle XIX i primers decennis del XX, trobem els dos molins fariners, destinats bàsicament a moldre cereal, dos telers de mà d'una llançadora, una Cal Tena i l'altre a Cal Noi, aquests documentats durant diversos anys, i un altre a Cal Music i un al molí del Puig, aquest dos només registrats en una anualitat, al 1950 també consta el registre d'una perfumeria (d'un sol producte) a la Ribera número 6. | 08057-79 | A la zona sud del municipi. | El veïnat va créixer a l'entorn de les dues rieres esmentades, algunes de les cases són d'origen més antic però la majoria es van bastir al llarg del segle XVIII i alguna al segle XIX. A inicis del segle XX el volum de població que vivia a la zona va afavorir la construcció d'una petita església sota la denominació de Sant Ramon costejada per Josep Camprubí; aquesta es quedaria petita i al cap d'uns anys va ser ampliada a càrrec ja de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Al llarg de finals del segle XIX i part del XX sembla que l'indret tenint en compte el context de tot el municipi seria la zona de més activitat industrial, encara que totalment de caire artesanal. | 42.1554800,1.9494300 | 413206 | 4667573 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46131 | Jaciment paleontològic Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada | <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | 40 a 48 MA | <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> | 08057-157 | A la meitat sud del terme municipal. | <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> | 42.1556000,1.9493700 | 413201 | 4667587 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45985 | Molí del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-forat | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una construcció de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües de teula i el carener orientat de nord a sud. Està situada a tocar la riera de Can Rubí i l'alçat de les façanes varia segons la seva situació a causa del desnivell del terreny. Així, la façana est disposa de tres nivells en alçat, mentre que la oposada (oest) només en té un. En aquesta façana oest hi ha adossada una escala amb graons de pedra que permet assolir el nivell de la darrera planta, on hi ha un accés a l'interior, format per una senzilla porta amb llinda recta. A la façana est també hi ha una estructura adossada que ocupa més de la meitat de la superfície de la façana, a la zona més oriental de la façana principal podem observar un eix vertical de tres obertures. La de la planta baixa respon a un porxo fent cantonera amb una arcada en forma d'arc de mig punt rebaixat, fet amb senzilles dovelles de pedra sobre brancals de carreus grans i escairats. Les dues obertures superiors corresponen a sengles galeries obertes, amb llindes en forma d'arc carpanell i baranes de fusta. Els cossos afegits a la part més occidental d'aquesta façana correspon a dos coberts d'una sola vessant, cadascun a una cota diferent. A un dels quals s'hi accedeix mitjançant l'estructura d'una escala exterior de graons de pedra. La façana est presenta una disposició d'obertures producte, molt probablement, de les diferents reformes que ha sofert l'edifici. A la zona més meridional d'aquesta façana es localitza l'altra obertura que conforma el porxo en cantonera esmentat en la façana principal, l'obertura és de la mateixa tipologia que la descrita anteriorment. A nivell de planta baixa s'observen dues petites finestres sense cap element remarcable; a la primera presenta tres senzilles finestres i a la planta superior altres tres senzilles finestres. La façana nord presenta diverses obertures sense cap element significatiu, obertures que molt probablement són el resultat de diverses modificacions. Tots els paraments estan realitzats amb carreus de pedra irregulars (paredat comú). A l'extrem sud-est de la façana de llevant, hi ha el cacau que conforma la sortida de l'aigua del molí, és cobert amb volta de pedra. A la zona més meridional d'aquest conjunt es localitza una pallissa força peculiar, amb una estructura de fusta elevada construïda damunt una estructura de pilars d'obra i fusta, amb una escala exterior realitzada amb pedra. La coberta, però, a dues vessants, és de plaques de fibrociment ondulat. A uns metres al nord de la casa hi ha l'estructura de la bassa del molí. També es pot resseguir part del traçat del canal. | 08057-11 | A la zona sud-est del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí fariner del Forat mostra unes característiques arquitectòniques atribuïbles al segle XVII tot i que hi ha algunes modificacions o reformes posteriors. De tota manera no es pot descartar que el molí també hagués existit amb anterioritat. El molí està situat dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de fet en el seu fons hi ha referències, bàsicament cites relacionades en el compliment pasqual. La majoria d'aquestes són de finals del s. XVIII i en dates posteriors. (Sembla que el molí està situat en territoris que van formar part de la Baronia de la Portella. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del forat en un llevador del 1858. Altres referències que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència a pagament pel molí del Forat a nom de Martín Serrat, en la del 1886 consta que paga per un molí de represa d'una pedra que mol tres mesos o menys a l'any, i que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres. L'any 1901 consta registrada la baixa del molí en les contribucions industrials, tot i això sembla que posteriorment a aquesta data el molí havia funcionat en algunes ocasions. Al 1898, segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny hi ha referenciat el molí del Forat amb el número 63 i s'esmenta que hi vivien quatre persones, un matrimoni i els seus dos fills. | 42.1557800,1.9525900 | 413467 | 4667603 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46042 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi | XVIII | Requereix obres de reforma | La masia Cal Noi està situada a la zona coneguda com veïnat de la Ribera, ubicat a l'entorn de la confluència de la riera de Camprubí i la de Castell. La masia de Cal Noi està formada per un edifici de planta rectangular que sembla estar constituïda per dues vivendes adossades i alguns annexes pel seu voltant. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, fet que facilita que tingui accés per la façana principal, la sud, però també per la nord, en aquest cas a nivell de planta primera. La casa mostra planta baixa, primera, segona i golfes, té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, quedant disposat aproximadament damunt del mur on s'adossen les dues estructures. L'estructura de la part de ponent és la més antiga. A la part de ponent podem veure que els murs són de pedra amb cantoneres de carreus desbastats, encara que té les façanes parcialment revestides; per contra, la part de llevant, excepte la planta baixa i les cantoneres, mostra les façanes arrebossades. A nivell d'obertures, les de l'estructura de ponent i les de la planta baixa de la part de llevant, són emmarcades pel mateix paredat dels murs als muntants i llinda de fusta. La distribució de les obertures de la part més antiga és força regular, definint dues filades verticals d'obertures amb dos registres per planta, excepte la planta baixa que hi ha una obertura més recent al centre; a la segona planta una de les obertures correspon a un balcó amb volada i barana de fusta. A la part de llevant de la casa, excepte les obertures de la planta baixa, la resta no mostren cap element visible, cal dir que en aquest part de la casa les obertures estan disposades de manera més irregular. La façana posterior té algunes finestres de petites mides i de les mateixes característiques que les de la façana principal. Al mur nord, hi ha una petita construcció de planta arrodonida adossada. I a la façana de ponent, una estructura de dos nivells, a manera de paller; a la planta superior, uns pilars de suport de la coberta (a un vessant) són els únics elements arquitectònics, ja que es mostra obert en tres de les façanes. | 08057-68 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que tenim de Cal Noi és de principis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Noi hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1883 (tot i que no es conserven els registres de tots els anys). Posteriorment, deixa de constar la referència a la matrícula, i al 1888 es torna a donar d'alta el teler a mà de llançadora o volant. Cal Noi apareix citat en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898; la casa és identificada amb el número 54 i consta que hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. | 42.1558000,1.9498900 | 413244 | 4667608 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Passat Cal Tena agafar el trencall que porta a Camprubí, passat prop de 400 metres agafar el trencall a la dreta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46079 | Pont de la riera de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-castell | XX | Pont situat per superar la riera de Castell. Es tracta d'un pont construït al pas de la riera per davant del molí d'en Puig. Forma part de l'antic traçat de la carretera de Castell utilitzat fins que es va construir la nova carretera, l'actual. Es tracta d'un pont estret, que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull, conformada per un basament, un mur a costat i costat del torrent, que suporten una volta de poca llargada formada en arc més o menys de mig punt, tot està bastit en carreus de pedra. En el punt de recolzament de la volta sobre els murs que actuen de basament hi ha una petita imposta més aviat decorativa, conformada per una filada de lloses que sobresurten lleugerament del plom de la paret. Té baranes senzilles de ferro de secció circular que estan col·locades en un petit encofrat de formigó. | 08057-105 | A la zona de la Ribera, a pocs metres del Molí d'en Puig. | 42.1560700,1.9473000 | 413031 | 4667641 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46041 | Cal Minyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minyo | XIX | En procés d'enrunament | La casa Cal Minyó està situada just per sota de la pista asfaltada que porta cap a la zona de Cal Costeta i Soldevila. Es tracta d'una masia que es troba en molt mal estat, ja que està en procés d'enrunament i tot i que conserva una alçada considerable de les seves façanes ( algunes parts fins a nivell de la segona planta), actualment està molt coberta de vegetació. Aquesta vegetació que hi ha crescut en dificulta la visió de les estructures conservades. En quant als murs podem veure que estan bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses i a les cantoneres grans blocs més o menys escairats. En alguna fotografia dels anys 90 del segle XX, hem pogut veure que conservava una porta d'accés amb brancals de pedra i llinda plana de fusta. | 08057-67 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que ens consta de Cal Minyó la trobem en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, la casa consta relacionada en una cèdula datada el 14 de gener de 1898, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en la que hi figura la Cal Miño però no hi consta cap habitant ni cap altra informació. | 42.1560800,1.9495700 | 413218 | 4667640 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46046 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-0 | XVIII | La masia Cal Músic està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, en una àrea força oberta prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i de la riera de Camprubí. A poca distància hi ha Cal Peguera. Es tracta d'una casa de planta rectangular, construïda adossada a un marge, consta de tres plantes (baixa, primera i segona), té coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud. L'estructura de la casa és de murs de pedra irregular junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres pedres lleugerament més grans i més quadrejades, gram part de la façana principal conserva restes de l'antic revestiment de morter que la cobria. Pel que fa a les obertures, consta d'una porta d'accés a nivell de planta baixa, situada a la façana sud, però que és de configuració contemporània. La resta d'obertures són senzilles, sense elements destacables, i la majoria han estat poc o molt modificades. A la façana sud, sobre el nivell de la porta d'accés hi ha un balcó amb voladís de maons. A la façana de llevant hi ha la llosa sortint que acostuma a ser indicadora de la zona on s'ubicava l'antiga pica de la cuina. A la part posterior de la casa hi ha una ampliació recent i al costat de ponent trobem una estructura de configuració recent, però que sembla que ocupa part de l'espai d'antigues corts o coberts. També pel costat de ponent hi ha un mur de contenció en el que s'hi testimonia que havia tingut adossades altres corts o petites estructures. En aquesta part de ponent de la casa hi ha una estructura rectangular bastida amb grans carreus conformant un mur lleugerament atalussat, probablement corresponent a un dipòsit d'aigua. | 08057-72 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Cal Músic apareix esmentat ja al segle XVIII en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta esmentat en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En un petit document del 1889 on hi figuren un seguit d'anotacions (AMCA, unitat 170) consta que a Cal Music hi havia un teler per el qual pagaven els corresponents impostos. Posteriorment, la casa de Cal Music consta relacionada en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 61 i consta que hi vivien dues persones. | 42.1560800,1.9510300 | 413339 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46045 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera | http://www.ruralsalut.com/ | XVIII | La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. | 08057-71 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. | 42.1560800,1.9515500 | 413382 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45984 | Molí d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puig | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | Situat al peu de la carretera que mena al nucli urbà del Castell de l'Areny, consta de dos volums, a més d'un afegit a la zona més septentrional, tot conformant una unitat. Organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat d'oest a est. La façana principal, afrontada a l'est, disposa de tres eixos verticals d'obertures a més d'una galeria coberta a la darrera planta (balconada), fet que atorga singularitat al conjunt. A la planta baixa es disposa un portal centrat respecte l'amplada de la façana, amb llinda de fusta que conté la inscripció de 17+18 (?) probablement la data de construcció o d'alguna reforma. A l'esquerre del portal se situa una petita finestra amb tots els emmarcaments de fusta. Una moderna escala d'un sol tram que està situada en paral·lel i adossada a la façana, mena a la planta pis, una part de la qual està muntada damunt obra de carreus de pedra, graons de pedra artificial i barana de ferro de barrots de secció rectangular. En el petit replà final s'obre un portal que dóna accés a la planta primera, amb llinda de fusta i brancals de carreus de pedra, defensada per una senzilla reixa de ferro. Flanquegen dita porta dues senzilles finestres amb llindes rectes, també defensades per barrots de ferro de disseny senzill. La darrera planta, com ja s'ha comentat anteriorment, disposa l'estructura d'una galeria o balconada formada per bigues de fusta col·locades en perpendicular a la façana per tal d'assolir el voladís pronunciat, amb paviment de llates de fusta i un ràfec de la teulada amb la mateixa volada de la galeria que li fa de coberta. La barana de la galeria és de fusta, amb barrots verticals de secció rectangular amb sòcol i passamà també de fusta. Tres obertures menen a la galeria, una porta centrada flanquejada per sengles finestres, el disseny de les quals és simple sense que s'observin elements significatius remarcables. El cos d'edifici adossat a la façana sud es força senzill, amb una coberta a una sola vessant que segueix la volada de la de l'edifici principal, per tant i en alçat només té dues plantes . Això sí, volumètricament sobresurt lleugerament de la línia de façana tot emmarcant la galeria. A la façana est disposa d'un senzill portal a la planta baixa, amb llinda de fusta, i una finestra a la planta superior defensada per una reixa de ferro de barrots verticals senzills i també disposa d'una llinda de fusta. A la façana sud es localitza una petita obertura a la planta baixa en forma d'espitllera i a la planta pis una finestra amb els emmarcaments senzills defensada per una simple reixa de ferro. La façana oest només té dues petites finestres a l'alçada de la planta segona a causa dels desnivells del terreny. Són senzilles sense cap tipus d'emmarcament destacable. A l'interior de la planta baixa es conserva part dels elements que conformaven el molí fariner, trobem el basament amb les dues moles de pedra cobertes pel riscle, el calaix de la farinera, entre altres. A l'exterior, a la part posterior de la casa hi ha l'estructura de la bassa que permetia acumular l'aigua per moure el mecanisme del molí. | 08057-10 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí del Puig mostra unes característiques arquitectòniques que poden vincular-se al segle XVII-XVIII, sense que es pugui descartar l'existència del dit molí amb anterioritat. Tot i això gran part de l'estructura visible sembla correspondre a aquest període, encara que hi ha algunes parts dels murs de la planta baixa, en concret de l'interior, que podrien correspondre a una època anterior. Pel que fa a notícies documentals referents al molí, hem de fer esment a cites en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les anotacions del compliment pasqual, i corresponents a cronologies de la primera meitat del segle XVIII en endavant. Del segle XVIII daten també alguns documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els que trobem anotada la referència: la barraca del molí del Puig, en la que hi consta que pagava per un picotí d'hort de segona qualitat, per la barraca, per el personal de Francisco Coma i per un porc, havent de pagar un total de 2 lliures, 3 sous i 9 diners. En el registre cadastral del 1766 també consta la Barraca del molí den Puig, en aquest cas, com a propietat de Benet Casas. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del Puig en un llevador del 1858. Altres notícies que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència al pagament pel molí del Puig a nom de Martín Casas, en la del 1877 consta que paga per un molí de represa d'una mola que mol tres mesos o menys a l'any, posteriorment també s'especificarà que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres (les referències són les mateixes que s'empren en la resta de molins registrats). A partir de l'any 1887 el nom que apareix en les matrícules del molí és el de Maria Casas. Segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny del 1898 al molí del Puig, identificat amb el número 50, es diu que hi vivien tres persones, Maria Viñas, viuda (segurament és la mateixa Maria de les matrícules industrials que en aquells registres s'esmenta amb el cognom del marit), un fill i una filla. En els registres d'industrials del 1900 ja no hi consta el molí del Puig. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) es conserva un Liber 'Status Animarum' on, entre altres informacions, trobem referenciades unes quantes cases que a la data de 1944 es diu que estan pròximes a desaparèixer, entre aquests hi consta el molí del Puig. | 42.1562400,1.9474200 | 413041 | 4667660 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí del Puig o d'en Puig apareix denominat de diverses maneres, la més comuna i habitual és la que s'ha utilitzat, però més recentment també hi ha qui fa servir el nom de Molí de Cal Tena i Molí d'en Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46150 | Cal Janetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janeto | XVIII | hi ha molta vegetació a l'entorn de la casa. Actualment està deshabitada. | La masia de Cal Janetó es troba situada a la zona de la Ribera. Actualment està deshabitada, i tot i que conserva tota la volumetria de la casa i la teulada, està molt coberta de vegetació per tot el voltant, dificultant l'accés i no permeten veure gaires elements que conformen l'estructura. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i segona. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal és orientada cap a migida. Els murs són de paredat comú format per pedres desbastades i lloses, a les cantoneres carreus també desbastats però més grans i més ben escairats. La majoria de les obertures visibles són de muntants de carreus senzills i només desbastats i llinda de fusta. Actualment, no es pot accedir a la façana principal. | 08057-176 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Són poques les notícies documentals referents a Cal Janetó de les que tinguem constància. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, consta referenciada la masia cap a finals del segle XVIII. És probable que amb anterioritat també consti anotada, a més en alguns dels registres pot ser que s'emprés una denominació diferent, segurament indicant el nom de la persona que hi vivia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 60, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, i hi consta que hi vivien cinc persones. A la casa veïna de Cal Japó, que també apareix en el llistat, amb el número 59 hi figuren registrades quatre persones. | 42.1564200,1.9507000 | 413312 | 4667676 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part del darrera de la masia, quasi a tocar hi ha una estructura molt amagada per la vegetació, que sembla que es correspon a la masia denominada Cal Japó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45982 | Cal Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tena | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Casa formada per un cos d'edifici principal al qual s'han anat afegint, amb el pas del temps, diversos annexos per tal d'ampliar la primitiva construcció. Està situat al peu de la carretera d'accés al municipi del Castell de l'Areny, entre aquesta i el camí de Camprubí, i a poca distància del torrent de Castell. El cos principal disposa d'una planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules i el carener orientat d'est a oest. A causa del desnivell del terreny on s'assenta la masia, els diversos annexos afegits disposen de diferents alçats depenent de la seva situació. Així, a la façana que dóna a sud-est trobem dos annexes, un té dues plantes, i l'altre, situat a un cota més elevada del terreny, és de només un nivell. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra (paredat comú), lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar les construccions. Pel que fa a les obertures, aquestes són, en general, de disseny senzill; disposen de llindes rectes (algunes d'elles de fusta), ampits i brancals simples i no s'observen elements decoratius remarcables. A la façana sud-oest, a tocar la carretera del Castell de l'Areny, se situa la façana principal, amb l'accés a l'interior centrat respecte l'amplada de la façana. Es tracta d'un senzill portal amb llinda de fusta i protegit per un porxo. L'estructura d'aquest porxo, adossada a la façana principal, s'estén en alçat fins a nivell de coberta formant petites terrasses a cadascun dels nivells; els forjats són fets a base de bigues de tronc de fusta i solera de maó de pla, llevat del darrer nivell que és la mateixa teulada, formada de cabirons i llates pel descans de les teules de la coberta que segueix les vessants de la coberta del cos principal d'edifici. A nivell del primer pis es disposa d'una senzilla barana de ferro amb barrots verticals simples, mentre que al segon nivell la barana està formada per una gelosia de maons col·locats de pla. A l'angle més meridional de dit porxo es localitza una estructura rectangular, probablement d'un pou o cisterna, que s'eleva fins a nivell del forjat de la primera planta. Els annexos adossats a la façana sud-est són força senzills, amb unes cobertes de teules formant una sola vessant, mentre que l'annex del costat nord, de només planta baixa, disposa d'una moderna llosa de formigó a la coberta formant dues vessants de teules. A la zona sud est del conjunt es localitza l'estructura d'una construcció aïllada, un cobert subdividit en dos nivells i coberta de teules a dues vessants formada per bigues de tronc de fusta. L'accés al nivell superior d'aquest annex es realitza mitjançant una escala d'estructura de fusta adossada al mur oriental, la solera i graons de la qual són d'obra. | 08057-8 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | Arquitectònicament, l'estructura més antiga visible de la masia pot correspondre a una construcció del segle XVII, amb una primera ampliació potser del segle XVIII. Posteriorment es van dur a terme altres ampliacions i modificacions, ja als segles XIX i XX. A nivell documental, en el fons de l'arxiu parroquial (ADS) consten diverses referències que esmenten la masia de Cal Tena al llarg del segle XVIII. A l'arxiu municipal, trobem algunes notícies referides al dit mas a partir de la segona meitat del segle XIX, per exemple, en un petit lligall corresponent a un llevador, datat al 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Tena hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1887, d'aquest any data el document de baixa del teler de fer teixits de cotó. En una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898, consta que a Cal Tena, identificada amb el número 51, hi vivien cinc persones. Segons es cita en el petit llibret de Castell de l'Areny (CAMPRUBÍ, J.:1981) a Cal Tena també hi havia funcionat una serradora. | 42.1566300,1.9479800 | 413088 | 4667702 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46044 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-5 | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, actualment conserva un alçada considerable del murs que conformen les façanes, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet veure pràcticament les estructures. S'identifica el volum de la casa, és de planta rectangular, amb una l'alçada dels murs que en algunes parts és fins a nivell de coberta. Aquests són fets amb paredat comú format per pedres irregulars de mides diverses i a les cantoneres carreus desbastats. | 08057-70 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la Caseta són poques i la majoria són dades on només s'esmenta el nom i poca informació més. Les cites que trobem són en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), fet que ens permet saber de l'existència de la casa a la segona meitat del segle XVIII. Del 1858 data un llevador conservat a l'arxiu municipal en el qual hi ha l'anotació de la Caseta, junt amb la majoria de cases del municipi. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Caseta, registrada amb el número 58, consta que hi vivien 6 persones. | 42.1569900,1.9499100 | 413248 | 4667740 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46044-foto-08057-70-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la carretera que porta a Castell de l'Areny, passat cal Tena trobarem el trencall del camí de Camprubí, seguir-lo fins passats uns 400 m, on trobarem un dipòsit d'aigües, la casa queda a la zona de sobre el camí.Segons informacions orals fa uns quants anys es van treure totes les teules per ser aprofitades per algun altre edifici, potser fa trenta anys o menys. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45997 | Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera | XVII-XVIII | El paller ha estat rehabilitat per a ús de vivenda, per contra, la casa està pendent de rehabilitació. | Es tracta d'un conjunt format per dues estructures arquitectòniques. Per un costat la masia pròpiament dita i per l'altre una antiga pallissa, situada a la zona més septentrional del conjunt, que ha estat restaurada i condicionada com a habitatge de segona residència. Pel que fa a la masia, de planta rectangular, s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener situat en paral·lel respecte la façana principal. L'accés a la casa se situa a la façana sud mitjançant un portal simple, amb brancals i llinda de fusta i que, a causa del desnivell del terreny, dóna accés a la primera planta. Aquest desnivell del terreny facilita la formació d'una petita era a la que s'accedeix mitjançant una escala de pedra que envolta una construcció mig enrunada que serveix de marge o mur de contenció a l'era. Al costat est del portal se situa una senzilla finestra i a la planta segona s'observen dues senzilles finestres amb ampit de pedra. Un annex de només una sola planta s'adossa a la façana est, amb una coberta de teules a una sola vessant. Dit cobert disposa d'un accés a la façana sud mitjançant una senzilla porta amb llinda de fusta i una petita finestra amb emmarcaments de pedra. A la façana est presenta dues senzilles finestres defensades per reixes de ferro de disseny senzill. La façana est de la masia (a la qual s'adossa el cobert esmentat) presenta una senzilla finestra amb llinda de fusta a nivell de la primera planta i dues a la planta segona, on la més meridional presenta llinda de fusta. La façana nord presenta únicament una finestra a nivell de la segona planta i dos coberts adossats. En els murs nord i sud s'observa la traça d'uns angles que semblen indicar que en origen la casa era més petita, a la qual posteriorment es va ampliar l'estructura pel costat de llevant. Pel que fa a la pallissa, aquesta disposa d'una planta rectangular i un alçat de dos nivells, amb una coberta de teules a dues vessants i el carener orientat de nord a sud. Disposa de tres accessos situats a la façana sud, est i oest. La façana sud està dominada per una única gran obertura en arc de mig punt a doble alçada, l'emmarcament de la gran llinda en forma d'arc és realitzat amb dovelles d'estrets carreus de pedra i muntants també de carreus. A la zona més oriental d'aquesta façana s'observa una escala de pedra que permet accedir a la cota del terreny al qual afronta la façana oest. En aquesta façana oest hi ha una porta que dóna accés a la primera planta, emmarcada per grans carreus de pedra i una llinda de fusta. Adossada a la façana nord trobem una moderna escala, amb paviment i graons de gres, que permet baixar des de la cota de la façana oest fins al nivell de la planta baixa. La façana nord presenta una organització d'obertures força irregular, amb tres finestres a la planta baixa, amb emmarcaments de pedra i llindes rectes. A la planta segona, una finestra a tocar l'angle oriental amb llinda de fusta, i una petita i estreta finestra centrada a la zona del capcer. Finalment, la façana est presenta dues obertures, un portal situat a la planta baixa amb brancals fets amb grans carreus ben escairats i una llinda de fusta, i a la planta primera, un balcó ampitador, amb uns emmarcaments de les mateixes característiques, i una barana de ferro de disseny senzill. Els paviments que envolten el perímetre de les façanes est i sud són moderns i els voltants de la pallissa estan enjardinats amb gespa i elements decoratius de caràcter rural. | 08057-23 | A la part central de la meitat sud del terme municipal. | Arquitectònicament, l'estructura que conforma la casa ens assenyala diferents moments constructius. No tenim gaires elements que ens permetin aportar cronologies més precises però l'estructura visible exteriorment sembla correspondre al segle XVII i XVIII, encara que no podem descartar la seva existència amb anterioritat a aquestes cronologies. A nivell documental tenim referències que ens donen testimoni de l'existència de la masia a principis del segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal en que el referent al 1716 hi figura el mas Riera propi de Francesc Cirera i Riera. Hi ha altres registres posteriors amb dades similars a les recollides en aquesta data. Al registre de 1766 el mas Riera consta com a propietat de Joan Riba de Viladonja i com a masover, Jaume Coll; en aquesta data també s'aporta la relació de diferents tipologies de terra i les seves qualitats, a més del conceptes que li pertoca pagar per aquestes, a més de per la casa, pel personal i també pel bestiar, del que es diu que tenen un bou, un burro i dos porcs. Posteriorment, al llarg del segle XVIII i XIX consten diverses cites de la masia en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les dades de compliment pasqual. A finals del segle XIX, en una relació de cases i els habitants de Castell de l'Areny del 1898 consta que a Riera hi vivien quatre persones. | 42.1577700,1.9459700 | 412923 | 4667831 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45997-foto-08057-23-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46022 | El Casal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-casal-0 | XVIII | En procés d'enrunament. | Masia que es troba en procés d'enrunament, tot i que actualment encara conserva gran part de la seva volumetria. La casa està formada per una estructura de planta rectangular, construïda amb murs de paredat força regular, format per carreus desbastats junt amb altres pedres irregulars, i a les cantoneres carreus allargats força ben acabats. Com a mínim, la casa devia ser de planta baixa i primera. L'estructura està bastida adossada al terreny per la part de ponent, on hi ha una feixa a una cota superior. A la façana principal orientada cap a llevant podem veure l'espai de l'obertura de la porta d'accés a l'interior, avui només visible parts dels brancal formats per carreus similars al conjunt dels murs. Pel que fa a altres obertures només podem veure dues finestres, a la façana nord i a nivell de planta baixa, es tracta d'obertures de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs i una post de fusta a la zona de la llinda. Al mur de tramuntana hi ha adossat un cos semicircular que devia correspondre al forn de pa, el qual està bastit en la feixa del darrera que és a una cota més elevada. A la façana ponent hi ha les restes d'una altra estructura, en aquest cas pel tipus de restes conservades i per informacions orals hi havia un annex destinat al bestiar i magatzem o paller. | 08057-48 | Al sud-est del municipi. | Les informacions documentals conegudes que es refereixin a la masia el Casal són escasses, apareixen documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. Altres notícies d'aquest període les trobem en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. En concret en un document del repartiment cadastral del 1716 trobem la referència a la barraca dita 'lo Casal' pròpia de Joan Camprubí, i que semblaria correspondre a aquest mas. Referència que consta expressada de manera similar en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 7 persones, un matrimoni amb cinc fills. | 42.1594600,1.9539600 | 413586 | 4668011 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46022-foto-08057-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 700 m, abans d'arribar a Can Pla trobarem un trencall que ens portarà a la casa. Es a través d'una pista forestal.La casa està situada en una zona oberta i força planera, quedant emplaçada entre el camí de Camprubí a la seva esquena, i pel davant s'estén la vall de la riera de Camprubí, la qual discorre al fons de la dita vall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46081 | Sender de gran recorregut GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. | 08057-107 | Creua el municipi de nord a sud. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1600300,1.9455300 | 412890 | 4668082 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46078 | Forn de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles | la construcció de la pista va escapçar les restes. | En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. | 08057-104 | A la zona sud-oest del municipi. | 42.1603700,1.9260500 | 411281 | 4668140 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 45976 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta, envoltada de camps de conreu, tot quedant situada en un petit turonet. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexes, com pallissa, corts, estables, era, entre altres. La casa és de planta en forma de L, definida per una estructura rectangular a la que hi ha adossada una torra, tot mostrant diferents alçades de coberta, ja que la torra és més elevada que la resta. A nivell de conjunt, podem dir que la casa és de planta baixa, primera i sota-coberta, tot i que les diferents estructures que conformen la casa i que han estat bastides en diferents moments constructius, mostren nivells interiors a diferents alçades, fet que es resolt a partir d'escales interiors. A més, l'edifici és bastit en una zona en pendent fet que facilita tenir accessos per planta baixa i primera. En conjunt i a grans trets la casa està formada per l'estructura originaria del segle XVI que defineix una planta rectangular de dos cossos i que tenia menys alçada que l'actual, amb la façana principal orientada al sud. A aquesta primera estructura s'hi va adossar a la banda de ponent, probablement entorn al segle XVII, una estructura de torra, la qual comparteix part dels murs de la casa. A l'estructura rectangular originària s'hi va afegir un cos més pel costat sud, modificant la façana de migdia, ja que aquest cos deixava la porta original a l'interior de la planta baixa, moment en que a més es degué obrir l'actual porta per la façana de ponent. Aquest cos es degué bastit a finals del segle XIX o principis del XX i conforma una eixida a planta sota-coberta. El conjunt dels murs de la casa són de pedra amb característiques o acabats diferents segons el moment constructiu, i a les cantoneres carreus més o menys ben tallats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud del segle XVI (per tant avui dia a l'interior de la planta baixa), és una porta adovellada formada per un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca i brancals de carreus. Hi ha diverses obertures amb llinda planta monolítica i carreus al muntants, destacant una gran finestra tapiada a la façana de ponent de la torra, junt amb altres de mides menors. Hi ha algunes finestres amb llinda de fusta. Hi ha algunes finestres amb festejador per l'interior. A la planta sota-coberta de la torra hi ha unes finestretes de tipus espitllera. I altres finestres també amb maó massís. Els espais interiors conserven alguns elements, encara que altres s'han vist modificats amb l'evolució constructiva de la casa. Encara hi ha l'espai dels fogons a la zona de la sala, algunes finestres conserven festejadors. Hi ha alguns caps de biga a manera de permòdols molt interessants. En l'angle que conforma la casa i la torra s'hi va construir un cos adossat, el qual a nivell de planta baixa, fa de porxo de la porta d'accés a l'interior, i en el nivell superior hi ha el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts, corts, pallers,.. A la part nord de la casa hi ha corts de planta baix. Davant del paller, situat a ponent de la casa hi ha l'era la qual està delimitada i més o menys closa per les estructures de coberts i el paller i en part per murs de pedra. | 08057-2 | A la zona sud-oest del terme municipal. | La gran masia de Comelles mostra una estructura arquitectònica en la qual la part més antiga identificable, es pot situar almenys a finals de la baixa edat mitjana, segurament entorn segle XV, sense que es pugui descartar que ja existeixi amb anterioritat. Posteriorment es realitzaren ampliacions i modificacions importants, com és la construcció de la torra, probablement pels volts del segle XVII. Més tardanament, ja cap al segle XIX o inicis del XX, es degué construir el cos de galeria creant una nova façana a migdia. A nivell documental tenim referència indirecta de Comelles en el fogatge de 1553, en el qual s'esmenta a Bertomeu Comellas. Cal dir, que en el fogatge de 1497 hi ha esmentat un Johan Canelles, caldria comprovar si pot ser que es correspongui a un Comellas. Sembla que a mitjans del segle XVI els Eres de Gardilans, de Santa Margarida de Gardilans de Vilada, enllaçaren amb els Comellas de Castell de l'Areny, passant la dita masia de Comellas a engrandir les propietats del llinatge de les Eres de Gardilans. A partir d'aquest moment, les majoria de les referències documentals de la dita masia de Comellas són en relació a la documentació del mas principal, les Eres de Gardilans, el qual és residència de la família. I així consta en diferents inventaris de la masia les Eres. De fet, a partir del segle XVIII la família Eres, propietaris de Gardilans, la qual durant diverses generacions havia mantingut el cognom, passa en aquest període sota el cognom Comellas, tot i que en determinats moments s'hi fa constar la referencia Eres. Altres notícies documentals del mas Comelles són en relació a la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. És el cas d'un document cadastral, datat al 1716, en el qual consta la referència 'Heretat de Comellas pròpia de Joseph Comellas de Gardilans, Joseph Comellas masover'. En el següent registre cadastral, el de l'any 1717, consta que l'heretat la posseeix Joan Comellas de Gardilans, i entre les dades subjectes a impostos que s'hi relacionen, a més de la casa i de les diferents tipologies de terres, també consta que hi havia masovers, i com a bestiar s'esmenten dos bous, una burra, una truja per cria, dos porcs, i sis cabres. En la referència cadastral del 1766 les dades anotades de bestiar són menors, moment en que consta només un burro i quatre porcs. A mitjans del segle XIX, en concret el 1842 es produeix l'enllaç matrimonial entre Maria Comellas Muntada i Pau Anglerill Comellas, fet que va suposar que la gran heretat de les Eres de Gardilans passés a unir-se a la família Anglerill, propietaris de la gran masia Ferreres d'Olvan (ACBR: notari Joaquím Claris). Al 1873 en l'acceptació de l'usdefruit de tots els béns testats per Maria Comellas Muntada al seu marit Pau Anglerill i cessió d'aquest al seu fill Joan Anglerill Comellas, consta entre els béns immobles la casa, mas i heretat de Comellas de Castell de l'Areny, en el document s'esmenten les afrontacions i les quantitats de terra que té la finca, també es diu que dins la propietat hi ha una altra casa dita Era Vella (ACBR: notari Domingo Corominas). Altres cites a la masia les trobem per exemple, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Comellas, en la que s'hi relaciona a Pedro Casals. A finals del segle XIX, en una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Comellas, identificada amb el número 23, hi vivien onze persones, entre els quals el padrí, Pedro Casals, el matrimoni format per Juan Canudas i Maria Casals, junt amb els seus set fills i un mosso. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació hem utilitzat el nom finalizat amb -es, tot i que també es troba molt estesa la forma finalizada amb -as, Comellas. Aquesta darrera s'ha mantingut en les referències documentals, ja que és la forma en que apareix habitualment en els documents consultats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46059 | Mènsules de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-comelles | Mènsules de fusta tallada, situades a l'interior de la masia de Comelles, en concret en l'espai de la sala en el mur de llevant hi ha dues peces i en una estança del mur nord dues més. Aquests permòdols actuen com a element de suport d'una jàssera on es recolza l'embigat del forjat de les golfes. Aquestes mènsules mostren una decoració tallada formant una representació molt esquemàtica d'un rostre humà, algun dels permòdols mostra unes línies molt més esquemàtiques que permeten parlar més de formes geomètriques que no de rostre esquemàtic. | 08057-85 | Masia Comelles, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La gran masia de Comelles consta documentada des del segle XVI, tot i que pot haver existit amb anterioritat. Arquitectònicament mostra un construcció formada per diverses fases cronològiques, amb una estructura principal del segle XVI a l'entorn de la que es produeixen ampliacions i reformes posteriors. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 45977 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia està conformada per la casa amb alguns annexes i cossos afegits, a més del paller i l'era que està delimitada per aquestes estructures principals i en part per un mur. L'estructura principal de la casa és de planta rectangular, a la qual hi ha afegits alguns cossos adossats a la façana nord-oest, entre els quals el cos de l'antic forn de pa, i també un petit paller. La casa consta de tres plantes (baixa, primera i segona) i coberta a dos vessants amb el carener orientat sud-oest a nord-est; les estructures adossades al costat nord-oest són de menor alçada i amb coberta a un sol vessant. Constructivament, podem distingir una primera estructura, de planta més petita, que estaria configurada per dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger de càrrega. Posteriorment s'amplià la casa amb la construcció d'un cos de galeria, situat a la part sud-oest, tot creant un tercer cos paral·lel als altres dos. Recentment, la casa ha estat totalment reformada i adaptada a les necessitats actuals. En conjunt, els murs que configuren els paraments són fets amb carreus desbastats junt amb pedres irregular, a les cantoneres grans peces més o menys quadrejades, i de mides bastant més grans a la part més antiga. Pel que fa a les obertures, algunes han estat modificades en les darreres obres de rehabilitació de la casa. A la façana principal, que està orientada al sud-est, trobem la porta d'accés a l'interior, és de brancals formats pel parament del mateix mur i llinda plana de fusta; a la llinda hi ha una data incisa que no es llegeix correctament, però sembla correspondre a una data del mil set cents. La resta d'obertures existents a la part més antiga han estat molt transformades, i algunes són de nova obertura, a les façanes posteriors es conserva almenys una petita obertura formada per brancals del mateix material que els murs i llinda plana monolítica. Sota algunes obertures hi podem veure algunes grans lloses planes, testimoni de l'existència de possibles festejadors al seu interior. En alguna imatge de principis de segle XX podem veure que la majoria de les obertures de la façana principal eren de configuració senzilla, i alguna ja havia estat transformada en balcó. Pel que fa al cos de la galeria, tot i que algunes obertures també s'han adaptat a les necessitats actuals, podem destacar-hi que a la planta baixa hi ha tres grans obertures en arc lleugerament rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre, trobem una d'aquestes obertures a la façana sud, la principal, i dues a la façana que obra al sud-oest; per sobre d'aquestes dues hi ha dos altres arcs que testimonien que en origen aquestes eren de dimensions més grans, sembla que la seva reducció degué realitzar-se arran de la construcció de la volta de maó que trobem en aquesta part de la casa. Aquesta façana sud- oest, a més d'altres obertures més petites, també compta amb dues grans obertures més, en aquest cas de línies rectes, situades a la part més sud, una a la planta primera i l'altra a la segona. La part de la galeria que resta oberta a planta baixa té sostre de volta de maó massís posat de pla. A l'interior de la casa, es conserva entre altres l'enllosat de part de la planta baixa, i alguns forjats. També a la planta primera la boca de l'antic forn de pa. Al davant de la casa pel seu costat sud-oest hi ha l'edifici del paller, és de planta rectangular, coberta a dos vessants i està bastit adossat al marge, fet que facilita que tingui accés directe als dos nivells de planta. La façana sud-oest hi ha dues obertures per planta, a la planta baixa són grans obertures formades per llindes d'arcs de lleugerament rebaixats fets amb lloses posades a plec de llibre (la del costat sud, ha estat parcialment cegada), i a la planta primera unes finestres també amb llinda en arc rebaixat fet amb lloses. Destaca també, l'acabat dels murs que delimiten parcialment l'era que estan coronats amb lloses posades en vertical. | 08057-3 | A la zona sud del terme municipal. | L'estructura arquitectònica de la casa de la Closa sembla que pot correspondre a un edifici d'origen del segle XVII, tanmateix no ens apareix a la documentació fins finals del segle XVIII. Del segle XVIII només tenim referències en relació a la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en concret en les anotacions del compliment pasqual. D'aquest segle també consta la referència de la data que consta a la llinda de la porta d'accés. I ja a ple segle XVIII, en tenim notícia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència de la Closa on hi consta José Viñas. També en el segle XIX consta esmentada en un llevador conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny del 14 de novembre del 1858. En un llistat de masies i cases de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898, en la que s'hi relacionen les persones que vivien a cada masia, hi apareix la cita a la Closa identificada amb el número 45 però no s'hi aporta cap resident. | 42.1604500,1.9444800 | 412804 | 4668130 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Closa està situada a tocar de la carretera que porta a Castell de l'Areny, i també a tocar de la Ribera del Castell, just on desaigua el rec de Puig Vell.La masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb una denominació errònia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46038 | Cal Magdaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalo | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen al peu de la pista forestal que puja cap als masos Puig Nou i Puig Vell. Les estructures conservades ens permeten identificar una planta rectangular, la qual està construïda adossada al marge per la part posterior. Els materials constructius visibles que conformen els murs són carreus desbastats i lloses, junt amb pedres irregulars de mides diverses (paredat comú) i a les cantoneres carreus de mides més grans. Actualment, però, les restes estan molt cobertes del mateix enderroc de l'estructura així com de matolls i vegetació que hi ha crescut. | 08057-64 | Al sud-est del municipi. | La masia està dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, i es prop del veïnat de la Ribera. Les notícies documentals conegudes de Cal Magdaló, són poques i bàsicament són referències de la casa en documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, dades en relació al compliment pasqual (ADS). En aquests anotacions trobem Cal Magdaló esmentat ja en registres de la primera meitat del segle XVIII. També consta alguna referència o simples cites en documentació conservada en de l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, com l'anotació de cal Magdaló junt amb la majoria de cases del municipi, en un llevador del 1858. A finals del segle XIX consta que la masia estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Magdaló està registrada amb el número 65; tampoc consta referència en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia. | 42.1612100,1.9542500 | 413612 | 4668205 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,14 km, les restes de la casa queda al pocs metres sud de Can Pla, al peu de la pista que puja cap a Puig Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46037 | Era Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-vella | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Restes d'una antiga masia avui ja molt ensorrada. Es pot identificar el perímetre de la casa, de la qual es conserva una alçada variable dels seus murs, cal dir que les restes estan molt cobertes del propi enderroc el qual a la vegada amaga part de l'estructura. Els murs conservats mostren un gruix entre 50-55 cm, són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més grans i més ben escairats. L'estructura està bastida en una zona en pendent no molt pronunciat, tot i així la construcció és bastida adossada a un marge. L'entorn és ocupat per bosc en el qual encara hi trobem antigues feixes de conreu, cap a ponent de les restes de la casa hi ha encara grans camps de conreu actius. | 08057-63 | A la zona sud-oest del municipi. Al nord-est de la masia Comelles. | L'Era Vella és un petit mas que devia funcionar com a masoveria de la finca de Comelles. A nivell documental no en tenim constància fins entrat el segle XVIII, encara que aquestes referències documentals són simples mencions de la casa en els llistats del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de l'any 1716 hi ha una referència que diu 'la barraca de Comelles deshabitada paga Mateu Comellas, masover de la Costa', no sabem realment si es correspon a l'Era Vella, però el fet que sigui de la finca de Comelles podria tractar-se de la mateixa casa. La referència continua apareixen en posteriors registres cadastrals del segle XVIII. Al segle XIX consta cita de la masia en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal, en el que hi apareix esmentat conjuntament amb la majoria de cases del municipi. Posteriorment, l'Era Vella consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datat al 14 de gener de 1898, en el qual s'identifica la casa amb el número 24, però no hi consta cap dada en relació al nombre d'habitants ni tampoc s'esmenta que estigui deshabitada o ensorrada, com passa en altres casos. | 42.1614900,1.9320600 | 411779 | 4668258 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46037-foto-08057-63-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a peu des de la pista que porta a Sant Romà de la Clusa des de Vilada. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46006 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-1 | XVII | El mas s'alça al peu del camí de Camp-Rubí, és un edifici de planta rectangular amb un porxo adossat a la façana oest, i una estructura semicircular a la façana oposada, és a dir la que orienta a l'est. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos, amb unes golfes de sostre baix. La coberta és a dues vessants, de teules, amb el carener orientat de nord a sud. Al porxo de la façana oest s'accedeix mitjançant una escala exterior realitzada amb graons de pedra que assoleixen el nivell de paviment de la primera planta, on es localitza una de les portes d'accés a l'interior i una finestra, dues senzilles obertures amb llinda recta de fusta. El porxo, situat a nivell de planta primera, disposa d'una barana de barrots verticals i passamà de fusta. La zona inferior (planta baixa del porxo) està defensada per una ampla porta de fusta que ocupa la totalitat de l'amplada. La coberta del porxo, de fusta i teules, s'organitza a una sola vessant i està suportada per una estructura de dos pilars de pedra. A la façana de la casa que dóna a oest, damunt la coberta del porxo s'organitzen dues finestres que disposen de llindes en forma d'arc rebaixat realitzat amb dovel·les de pedra. A la façana sud es disposen dos eixos verticals d'obertures i la porta d'accés a l'interior se situa a l'eix més oriental, una simple estructura amb llinda de fusta damunt la qual es disposen llesques de pedra formant una cornisa. La resta d'obertures (llevat de les de les golfes) són senzilles amb llindes rectes de fusta. Les llindes de les dues finestres de les golfes segueixen la inclinació de la teulada i estan separades per un matxó de pedra; a mode d'eixida o assecador. A la façana est es localitza una estructura semicircular damunt una plataforma d'obra de pedra que se situa a mitja alçada de la planta baixa i a la que s'accedeix mitjançant uns graons, també de pedra. És probable que es tracti d'un pou o cisterna ja que disposa d'un registre d'obertura. En la dita façana est, a nivell de ras de la plataforma s'observa l'estructura d'una espitllera i una finestra baixa amb llinda recta de fusta. A nivell de la primera planta es disposa d'una senzilla finestra amb llinda recta decorada exteriorment amb dovel·les realitzades amb pedra que formen un arc rebaixat. A la segona planta s'observa un balcó amb llosa de pedra, amb una barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simple, que enllaça amb l'estructura semicircular de la torre que està rematada amb merlets fets de blocs de pedra grans. Situades a la zona més septentrional d'aquesta estructura semicircular i a nivell de primera planta, es localitzen dues obertures amb llindes en forma d'arc rebaixat realitzades amb dovelles de pedra. Algunes de les obertures del conjunt de les façanes semblen reformades recentment. | 08057-32 | Al sud-est del municipi. | La majoria de les informacions documentals conegudes que fan referència a Can Pla són notícies indirectes, moltes recollides en documents eclesiàstiques ja a partir del segle XVII; en concret ja hi ha referenciat l'esmentat mas com a 'Casampla' al 1640. Les cites es localitzen d'aquest segle en endavant. Altre tipus de notícies o referències les trobem a l'arxiu municipal i són ja del segle XVIII, són mencions sense més dades, com és l'anotació en un llevador del 1858. i altres cites en documents A finals dels segle XIX, en concret l'any 1898 en un registre de cases i els seus habitants de Castell de l'Areny, hi consta la masia Can Pla, identificada amb el número 66, en la que es diu que hi vivien només dues persones. | 42.1615500,1.9549000 | 413666 | 4668242 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,18 km, la casa queda al peu de la carretera.La casa és denominada, tant com a Can Pla com a Cam Pla, també apareix escrita junt o separat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45981 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una zona de desnivell. Tot i que no es pot accedir a l'interior, sembla que la planta baixa és més petita i per contra, la planta primera és més gran, creixent per la part posterior, per damunt del marge on està adossada la casa. Mostra un alçat variable dels seus murs, conservant gran part de les façanes de planta baixa i part de la primera. L'estructura està bastida amb paredat comú, fet a partir de carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres, grans blocs força ben escairats. A la façana principal podem veure els brancals de la porta d'accés, fets a partir de carreus desbastats. A l'interior es conserva l'escala d'accés a la planta primera amb graons de pedra. Al mur posterior hi ha la boca del forn de pa, situat a la planta primera. De fet, a la façana posterior hi ha adossada l'estructura del cos del forn. Als laterals de la casa hi ha adossats annexes. I al davant de la façana principal hi ha l'era, delimitada per un mur de pedra seca coronat amb grans carreus ben escairats. | 08057-7 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les poques notícies documentals de les que tenim constància referides a la masia de Cal Cisquet o Xisquet són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La primeres referències documentals conegudes són de finals del segle XVIII, corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en algunes apareix esmentat Cal Xisquetó i en altres Cal Xisquet. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Xisquet. Posteriorment, Cal Xisquet consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 29 i es diu que hi vivien cinc persones, un matrimoni, Manuel Barniol i Coll i Carmen Soler, i els seus tres fills. | 42.1617500,1.9376600 | 412242 | 4668282 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot arribar a peu des de Cal Roqueta, seguint la pista de desembosc que surt darrera la casa. També hi ha referències escrites en les que s'utilitza la denominació Cal Xisquet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46036 | Ca l'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanya | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Edifici en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes. Així doncs, es pot identificar que constava de planta baixa, planta primera i almenys un darrer nivell (probablement unes golfes). La teulada era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura mostra una orientació de la façana principal mirant cap a l'est, de fet, seguint la topografia del mateix terreny. La construcció està bastida adossada al terreny, fet que determina una alçada visible diferent en les seves façanes. Els materials constructius són els propis del territori, els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantonades grans carreus desbastats. Es poden veure algunes obertures conformades per brancals de carreus i llinda de fusta, entre les quals la porta d'accés. A l'angle sud-oest, en un entrant que fa la planta de la casa, hi ha una estructura de planta arrodonida que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Al costat sud de la casa hi ha restes d'altres estructures, segurament coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem. | 08057-62 | A la zona sud-oest del municipi, al veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de que tenim constància referents a ca l'Espanya i totes són del segle XIX. És probable que la casa ja existís al segle XVIII, els elements visibles de l'estructura permeten apuntar aquesta cronologia. La primera notícia documental coneguda que tenim de Ca l'Espanya és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, Ca l'Espanya consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 27 i es diu que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1617700,1.9359900 | 412104 | 4668285 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ca l'Espanya forma part de la finca de Miralles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46021 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles | XIX | Masia situada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant situada per sota de Comellas i al per sobre del conjunt de cases que conformen el raval o veïnat anomenat de Vilella. La masia està conformada per la casa junt amb diversos annexes i coberts disposats als laterals de la casa, definint una composició allargada de les diferents construccions tot adaptant-se a la topografia del terreny, fet que determina que el conjunt estigui orientat a llevant. La casa té una planta rectangular amb algunes estructures que s'adossen als seus costats nord i sud. Consta de planta baixa, primer, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Les façanes presenten un arrebossat que cobreix en gran part els murs, tot i així és poden veure les cantoneres que són fetes amb carreus escairats i polits. La porta d'accés està situada a la façana sud, és de brancals de carreus i llinda de fusta. El revestiment de les façanes no permet veure els elements que configuren totes les obertures, però si que es veu alguna que és emmarcada amb maó massís i alguna altra de petitona amb carreus a tot el contorn. D'entre les construccions annexes, hi ha diversos coberts, un annex destinat a corts que encara conserva el cóm de posar el menjar als porcs, i al costat nord, el pou d'aigua. Al davant del conjunt un mur allargat actua de contenció del terreny i permet disposar d'un espai planer al davant de la casa i els coberts. | 08057-47 | A la zona sud-oest del municipi. | En les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny consta esmentada la masia Miralles a partir de finals del segle XIX. Del mateix període consta una de les poques notícies documentals de les que tenim informació del mas, és en un registre de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants que data del 14 de gener de 1898, en aquest Cal Miralles hi figura registrada amb el número 25 hi consta que hi vivien quatre persones, el matrimoni, Ignacio Coll Serra i Josefa Espelt Marginet, i dos infants. Miralles i Ca l'Espanya formen part de la mateixa finca, ambdues apareixen esmentades en la documentació consultada en les mateixes cronologies. | 42.1617900,1.9351800 | 412037 | 4668289 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de Vilada, el creuament de Miralles és abans d'arribar a Comellas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45996 | Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-nou | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Puig Nou està emplaçada en una àrea més o menys planera, a mitja carena d'un dels morrals que conformen la part de llevant de la vall de la riera de Castell. La masia està abandonada i en procés d'enrunament; actualment les restes estant molt cobertes per la vegetació que hi ha crescut i no permeten una bona visió dels elements conservats. Cal dir que el conjunt d'estructures i edificis que conformaven la masia encara conserven una alçada considerable dels seus murs. Es pot distingir l'estructura de la casa, una altra construcció que semblaria correspondre a coberts o espai destinat a l'activitat agropecuària, i un paller. L'estructura de la casa és de planta rectangular amb algun cos que s'hi adossa a la façana més de ponent, l'edifici està bastit en una zona amb desnivell determinant una alçada visible diferent de les seves façanes. L'orientació de la casa és en sentit nord-sud, sembla que amb la façana principal disposada a migdia. Els murs són de carreus desbastats i pedres irregulars; pocs elements podem distingir, alguna obertura senzilla, de muntants de carreus senzills i llinda de fusta. A pocs metres al costat de ponent de la casa trobem una construcció de planta rectangular allargada, que està bastida adossada al marge del terreny natural, sembla que era almenys de dos nivells i coberta a un sol vessant. No es pot distingir ni veure els espais d'aquesta construcció, però per la configuració, sembla tractar-se d'un edifici destinat al bestiar i magatzem. A pocs metres al nord-oest de la casa, a la part més planera, hi ha l'estructura del paller amb el pla de l'era al davant. Mostra planta rectangular allargada amb la façana principal oberta cap al sud-oest. Els murs són de carreus desbastats algunes pedres irregulars i a les cantoners grans blocs desbastats. | 08057-22 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | La masia Puig Nou forma part de la finca Puig Vell, aquest fet pot haver facilitat que disposem de poques dades documentals conegudes que es refereixin directament a Puig Nou. Pel que fa al capmàs, Puig Vell tenim referències documentals que permeten apuntar un origen baix medieval a la masia, moment en que es parla només de Puig. No tenim notícia de quan es construeix Puig Nou i els elements arquitectònics visibles que ens facilitin informació cronològica respecte de les estructures són pocs. Tot i així, els elements visibles semblen correspondre a un tipus de construcció del segle XVIII, també hi ha la traça d'alguna modificació que pot datar del segle XIX. La construcció de Puig Nou podria relacionar-se amb l'època de creixement i expansió del camp català, coincidint amb l'important augment demogràfic del segle XVIII. D'aquest període daten, de fet, la construcció de noves masies, així com l'ampliació de moltes cases ja existents i també la construcció moltes masoveries, com seria el cas de Puig Nou. En els documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal, no s'hi relaciona directament la casa de Puig Nou, de fet, no es distingeix Puig Vell i Puig Nou, apareix la finca com a Puig; de fet, era una sola finca. En el registre datat el 1766 entre les terres de conreu, boscos, rocals, casa, i altres, el personal que declaren consta per 'lo personal de dit Puig', ' per lo personal de Joan Canal', i 'per lo personal de Ramon Boixader'. Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, en les que s'esmenta Puig Nou, es remunten al segle XIX, període del qual hi ha diverses notícies que s'hi refereixen. Així, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), consta com a propietari de Puig Nou, Clemente Casals. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 44, Puig Nou, consta que hi vivien set persones, un matrimoni, Joan Boixader Comellas com a cap de família i la muller Josefa Valls i Gomfaus, i cinc fills i filles. | 42.1617900,1.9483300 | 413124 | 4668275 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45996-foto-08057-22-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46018 | La Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roqueta | XVIII-XX | Es tracta d'una masia conformada per la casa i el paller amb el pla de l'antiga era entre ambdues construccions. La casa té planta irregular, esta conformada per una estructura principal de planta rectangular amb alguna ampliació i annexes adossats a façanes nord, sud i oest, definint la planta irregular actual. L'estructura principal està coberta amb coberta a dues aigües amb carener orientat nord-sud, alguns dels cossos annexes i de les ampliacions tenen coberta a un vessant. Exteriorment, sembla poder-se diferenciar una primera estructura de planta molt més petita a la qual en una primera ampliació s'hi afegí un cos a la part sud-oest, i posteriorment es degué ampliar la construcció amb una estructura de galeria a la meitat sud-est. Cal dir que pel que fa a les estructures del costat de llevant, sembla que hi havia algun annex menor adossat en aquest costat, el qual en la darrera reforma se li va donar la volumetria i acabat actual. En aquest sentit, la configuració actual de les façanes s'ha modificat considerablement, en especial en aquelles en que s'hi ha afegit alguna estructura annexa. La casa està bastida en una zona en desnivell fet que afavoreix que es disposi de més d'un accés a l'interior a peu pla. Així, el que sembla l'accés principal és a través de la façana sud, en la que tenim una porta d'accés que dóna directament a planta baixa, un altre accés el trobem a la façana oest, aquest dóna directament a la planta primera, i potser també és d'origen però reformat. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de diferents tipus. La porta d'entrada situada al costat sud, s'hi accedeix a través de l'obertura de la galeria a nivell de planta baixa de la dita façana sud, ja que al davant de la façana on hi havia la porta s'hi va adossar l'estructura de galeria. Aquesta obertura, és de brancals sense diferenciar del mateix parament del mur amb un contorn de muntants i llinda de fusta que emmarca la porta d'accés; l'accés de la planta primera és de llinda plana monolítica, tot i que sembla que ha estat modificada durant les obres de reforma. Hem de destacar el conjunt d'obertures de la façana sud, on trobem unes finestres a la planta segona de l'ampliació sud-oest que estan formades per llinda amb lloses col·locades a plec de llibre, les de la planta primera d'aquesta ampliació han estat modificades. Pel que fa a l'estructura de la galeria, aquesta està formada per tres grans obertures, una per planta, de brancals del mateix aparell i llinda en arc rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre. Altres obertures són de constitució senzilla i algunes han estat modificades recentment. En conjunt els murs són bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses junt amb alguns carreus només desbastats, i a les cantoneres peces lleugerament més ben acabades, que a les estructures afegides a la banda sud són de mesures més grans. Adossat a l'extrem nord-oest de la casa hi ha una petita estructura de planta tendint a circular, que podria correspondre a un pou. A migdia de la casa trobem l'estructura del paller, mostra planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, el qual no està centrat sinó lleugerament més desplaçat cap a la part posterior. L'edifici està bastit adossat al marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Consta de planta baixa i primera que és directament sota la coberta. Els murs són formats per pedres irregulars amb diversitat de mides i a les cantoneres grans blocs desbastats. La façana que obra cap a llevant a nivell de planta baixa és tancada per un mur en el qual hi trobem una finestra, però la planta superior presenta una única gran obertura que ocupa tot el frontal, amb només un puntal de fusta de reforç de la biga de la teulada al centre. A la façana del costat nord tenim dues portes d'accés, una a nivell de planta baixa i una altra a la planta superior, a la qual s'hi accedeix a través d'una escala exterior de graons de pedra. | 08057-44 | A la zona sud del terme, a l'àrea coneguda com Raval de Vilella. | A nivell arquitectònic les estructures que configuren la casa de la masia la Roqueta ens permeten apuntar una evolució constructiva d'un mínim de tres o quatre fases constructives. Poden identificar una primera estructura de planta molt més petita que l'actual i de la qual no tenim elements definidors d'una cronologia, però que es podria situar a molts grans trets al segle XVIII. Posteriorment, a la casa s'hi degué afegir el cos de la part sud-oest. I en un tercer moment es va afegir el petit cos de galeria o eixida, que llavors ocupava l'angle sud-est de la casa, situant la porta d'accés de la planta baixa protegida dins l'estructura de la galeria. La configuració de la galeria podria correspondre a una cronologia del segle XIX. Les cronologies apuntades són orientatives, ja que manquen informacions per poder-les confirmar, i de fet els pocs elements que permeten anotar-les poden identificar-se en un ventall cronològic molt ampli. També es vol apuntar que no s'ha vist la configuració interior dels espais, fet que podria ajudar a concretar una mica més les cronologies o almenys disposar de més dades per puntualitzar-les. Documentalment, no tenim notícia coneguda de la Roqueta fins a mitjans del segle XIX, es tracta d'un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, per tant referent als imports del quart trimestre i corresponent a consum i indústria, en aquest document hi ha un ampli llistat de cases del terme municipal en les que s'hi relacionen els imports per casa, i entre les qual hi consta la Roqueta. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Roqueta, identificada amb el número 34, hi vivien sis persones, en concret el matrimoni, format per Lorenzo Badia i Antonia Cabra, i quatre infants, dos nens i dues nenes. | 42.1620100,1.9398000 | 412419 | 4668308 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba emplaçada en un dels vessants de ponent de la riera de Castell.Actualment, l'estructura de la casa està totalment rehabilitada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46007 | Cal Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costeta | XVIII | Es tracta d'una masia situada a tocar el camí de Camprubí, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana principal que està orientada vers el sud-est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En aquest sentit i a l'angle sud de la façana es disposa d'un mur que, a mode de contrafort, reforça les possibles empentes estructurals de l'edifici, visibles en l'esquerda situada entre els dos eixos verticals d'obertures de la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat a l'eix més proper a l'angle sud, rematat amb una llinda en forma d'arc carpanell realitzada amb senzills carreus de pedra desbastada i brancals de les mateixes característiques. Damunt el portal es disposa d'un balcó ampitador amb llinda de tronc de fusta i una barana de ferro de disseny senzill; la morfologia dels brancals denota que el dit balcó ampitador és el resultat d'una reforma moderna. L'altra obertura de la primera planta té les mateixes característiques, és a dir, llinda de fusta i brancals d'obra que emmarquen la senzilla finestra. Al segon nivell es disposen dues finestres, també amb llindes de fusta, amb brancals formant cantoneres a base de carreus regulars de pedra desbastada. A molt poca distància de la casa, pel seu costat més oriental, se situa un cobert annex. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teules a dues vessants muntades damunt llates i cabirons que descansen damunt bigues de tronc de fusta, el carener de la qual està orientat de nord a sud. Tots els angles d'aquest annex estan conformats per grans carreus de pedra escairada fent cantoneres. A la façana que afronta al camí de Camprubí només s'ha construït la meitat de la superfície per tal de situar l'accés a l'interior mitjançant una senzilla porta de fusta. Actualment hi ha una subdivisió interna realitzada amb un senzill forjat de bigues de tronc de fusta. | 08057-33 | Al sud-est del municipi. | Documentalment, les notícies referides a Cal Costeta de les que tenim constància són a partir del segle XVIII. Bàsicament, són notícies indirectes vinculades a la documentació conservada de l'arxiu parroquial (ADS) i que es refereixen a dades com el compliment pasqual. En aquest sentit, són diverses les notícies que es troben al llarg dels segle XVIII en endavant. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Cal Costeta. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Cal Costeta, identificada amb el número 67, hi vivien sis persones, un matrimoni, Juan Roset i la muller, Maria Vilalta, i quatre fills. | 42.1620200,1.9550600 | 413680 | 4668294 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Generalment, aquesta masia consta referenciada com a Cal Costeta però en alguns casos també es troba la forma Cal Costet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46147 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-0 | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. Les restes de la masia permeten identificar una estructura principal que devia correspondre a la casa i les restes d'algun petit cobert. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal cap a l'est. L'estructura de la casa mostra una alçada conservada del murs variable, però que en conjunt és per sobre del nivell del forjat de la planta baixa, podent observar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus ben escairats i més grans a les cantoneres. No es conserven obertures senceres visibles, però si que s'observa part d'alguns brancals formats per carreus similars als del conjunt dels murs. A la part oest de la casa hi ha les restes d'algun petit annex. Al davant de la casa hi ha un mur de pedra seca que delimita la terrassa i conforma un petit espai planer. La casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc. | 08057-173 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Una de les poques mencions és en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Tot i això, les característiques arquitectòniques poden correspondre a una casa bastida al segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada com a Casanova del Raval en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que figura com a deshabitada. | 42.1629300,1.9374700 | 412228 | 4668413 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46040 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia permeten identificar l'estructura de la casa i sembla que potser un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal més aviat cap a llevant, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa mostra una alçada del murs variable, però que en conjunt permet identificar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més ben escairats i una mica més grans. A la façana principal es conserven els brancals de la porta d'accés a l'interior, formats per carreus també desbastats i més o menys escairats. A l'interior es conserva part de l'escala d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. Al davant de la casa hi ha un muret de contenció de la terrassa fet amb pedra seca. De fet, la casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc, moltes de les quals estan delimitades per murs de pedra seca. A l'extrem més nord de la casa, en una zona hi ha una carena rocosa, hi ha diversos murs de pedra, alguns ben conservats. | 08057-66 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les escasses notícies documentals referides a Cal Gravat es corresponent bàsicament a simples anotacions, com són les referències al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En aquesta documentació apareix esmentada la masia a partir de finals del segle XVIII. Sembla que la construcció de Cal Gravat s'ha de relacionar amb un període en que es va experimentar un augment de població que paral·lelament va comportar un increment de la superfície conreada al camp així com dels caps de bestiar existents, fets que van afavorir la construcció de nous habitatges, que en zones rurals com Castell de l'Areny va comportar que es bastissin un nombre destacat de petites casetes, generalment masoveries. A finals del segle XIX Cal Gravat consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que es documenta que hi vivien quatre persones a la masia. | 42.1629500,1.9370100 | 412190 | 4668415 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45993 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Vilella està ubicada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant a poc més de dos cents metres de la carretera que puja al poble de Castell de l'Areny. La pista d'accés a Cal Roqueta passa just pel mig de les dues estructures principal de la masia, la casa i el paller quedant una a cada costat de la pista. Actualment, es troba totalment abandonada, conserva gran part de les façanes de la casa, però hi ha crescut molta vegetació que amaga l'estructura. Els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus només desbastats. S'observa alguna finestra de muntants de carreus i llinda de fusta. El paller conserva el seu perímetre i una alçada dels murs important, es distingeix la façana principal que esta orientada cap al sud-est. | 08057-19 | Al sud-oest del terme municipal. | La masia Vilella va donar nom a aquesta zona del municipi, ja que en una àrea no gaire extensa s'hi van construir unes quantes cases força properes entres elles, configurant un veïnat o raval de Vilella, que és com era conegut. De fet en un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, datat a 14 de gener de 1898, la secció primera es refereix a les cases i habitants que hi ha al 'Pueblo y arrabal de Vilella'. En aquest document Vilella és identificada amb el número 35, però no hi consta cap anotació, ni que estigui deshabitada. Al terme de Castell de l'Areny hi ha una altra casa denominada Cal Vilella, que en aquest document del 1898 hi consta ja com a enrunada. Són poques les notícies documentals de les que tenim coneixement, però al 1858 en un llevador conservat a l'arxiu municipal, hi consten dues Vilelles, i les identifica com Vilella de dalt i Vilella de baix, no sabem a quina es refereix cadascuna. Amb anterioritat, en diversos documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal hi consta un mas Vilella, que al 1716 figura com a propietat de Joan Bover, al 1717 el propietari és Bartomeu Bover, i al 1766 com a propietat de Maria Currius, viuda. No podem assegurar a quina Vilella es refereixen. | 42.1632000,1.9402700 | 412460 | 4668440 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46035 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament que es troba al nord-oest de Cal Roqueta, forma part d'un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell, les quals conformaven el veïnat de Vilella. La masia mostra una estructura principal corresponent a la casa i al costat sud-oest un petit volum construït; el terreny on es localitza és en una zona en desnivell fet que determina que les estructures estiguin bastides adossades al terreny per la part posterior. Les construccions estan parcialment ensorrades, a més, ha crescut molta vegetació que en cobreix gran part de les restes conservades, dificultant la visió d'aquestes. La casa té planta rectangular, es conserva una alçada dels murs que permet identificar que constava almenys de planta baixa i primera, la façana principal és orientada cap al sud-est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars tot formant paredat comú, a les cantoneres els carreus són més ben escairats. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada més o menys centrada a la planta baixa de la façana principal, és de muntants de carreus i llinda plana de fusta; altres obertures conservades són un parell de finestretes, una en el mur posterior i l'altra en la façana lateral de ponent, són de configuració senzilla, una conserva la llinda formada per una petita llosa. Adossat a la façana sud-oest hi ha les restes d'una petita construcció annexa, bastit també amb paredat comú. | 08057-61 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la masia de Cal Roget, aquestes són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La majoria de les cases que localitzem en el veïnat de Vilella devien ser bastides en cronologies properes del segle XVIII, bàsicament a finals de la centúria, coincidint amb un període d'augment demogràfic que va comportar una ampliació de la superfície agrària treballada així com un increment del volum de caps de bestiar, raons que van afavorir i requerir de la construcció de noves cases. La majoria d'informacions referides a la masia són simples anotacions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals localitzem Cal Roget a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i part del XX. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Roget Posteriorment, Cal Roget consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, del 14 de gener de 1898; en aquest la masia és identificada amb el número 32 i consta que hi vivien quatre persones. | 42.1632400,1.9380700 | 412278 | 4668447 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46148 | Cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta | XVIII | enrunada. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. | 08057-174 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. | 42.1636200,1.9377800 | 412255 | 4668489 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46039 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord | XIX | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes que permeten identificar que constava de planta baixa, primera i sota-coberta. L'estructura es troba en una zona en desnivell, determinant que la construcció estigui bastida adossada al terreny. La casa mostra una planta rectangular, amb la façana principal orientada a llevant. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algun carreus desbastat, a les cantoneres hi ha grans carreus més ben escairats i de mides més grans que a la resta dels murs. Les estructures estan estant molt amagades pel gran volum de vegetació que hi ha crescut i que no permeten una bona visió dels elements ni l'accés a l'interior. A la façana principal hi ha diverses obertures, al centre de la planta baixa la porta d'accés emmarcada per carreus desbastats als muntants i llinda plana de fusta, als costats finestres de la mateixa tipologia, i a la planta primera també una gran finestra al centre, sobre la porta d'accés i la traça d'altres, totes de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. | 08057-65 | A la zona sud-oest del municipi. | Les notícies documentals de les que tenim constància referents a Cal Sord són molt minses, aquestes permeten constatar l'existència del mas a partir de mitjans del segle XIX. Les referències són només cites de la casa, com és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. També consta esmentada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1637300,1.9314600 | 411733 | 4668508 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de la carretera de Castell de l'Areny, el trencall que ens porta a la casa es troba passat prop d'1 km des de l'inici de la pista, en una corba molt tancada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46034 | Cat Xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cat-xot | XVIII?-XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades en el vessant occidental de la vall de la riera de Castell de l'Areny, en la zona coneguda com veïnat de Vilella. La masia mostra una planta rectangular, amb cossos adossats en les façanes nord i oest. Constava de planta baixa, primera i segona, amb la façana principal orientada al sud. El conjunt de les estructures es troben molt cobertes de vegetació. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i alguns carreus desbastats. Es poden veure algunes finestres formades per muntants a partir del mateix paredat del mur i llinda de fusta. Al costat nord hi ha un annex adossat de dos nivells. A la façana oest, i bastits a partir d'una cota superior, per trobar-se l'estructura de la casa arrambada al terreny, trobem l'estructura de dos cossos annexes, una de les quals de planta corbada, que sembla correspondre a un forn de pa. Envoltant la casa per la part del pendent, hi ha un mur que delimita l'espai i actua de mur de contenció del terreny. El mur és coronat amb grans blocs de pedra força ben tallada. Al davant de la façana principal, l'espai planer és major, a manera d'era. | 08057-60 | A la part sud-oest del terme, prop de la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | 42.1644200,1.9391400 | 412368 | 4668576 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Xot consta com a propietat de Cal Campió de la qual devia haver estat masoveria. Es troba dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, però no consta referenciada en la documentació consultada. Segons informacions orals podria ser que amb anterioritat la casa consti esmentada amb altres denominacions. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45995 | Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vell | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Les estructures que conformen la masia de Puig Vell són diverses, tot i que actualment està en procés d'enrunament, conserva un alçat important de gran part del murs perimetrals o de les façanes de la casa, podent observar alguns trams fins la cota de la teulada. La masia consta de diverses construccions, la casa, el paller, el pou, alguns coberts o annexes de petites dimensions (probablement corts), junt amb el pla de l'era. En conjunt els murs principals de les façanes de la casa estan bastits amb parament de carreus desbastats i lloses, junt amb algunes pedres més irregulars, i a les cantoneres grans carreus tallats (uns més polits que altres, que només són desbastats). El gruix dels murs oscil·la entre els 65 i els 75 cm. Cal dir que s'hi observen algunes diferències en els paraments i tipus de materials emprats, segurament resultat de diferents fases constructives i reformes. Tot i que la gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura de la casa, no permet aportar gaires detalls en relació a les possibles fases constructives, però si que ens permet detectar-ho i per tant, poder-ne fer esment. La casa està bastida adossada al terreny, determinant que l'alçat exterior visible de les seves façanes sigui diferent. Pel que fa a les obertures, se'n conserven de formades per muntants de carreus del mateix acabat que el mur i llinda de biga de fusta; també en podem veure alguna de llinda plana de pedra i almenys una del tipus espitllera, feta amb dues lloses, una a cada muntant. La part oest de la casa mostra aparentment una estructura més robusta que la resta. A l'interior s'hi poden veure restes dels revestiments de morter de guix, parts de pilars de càrrega, etc. També s'hi identifica la traça del que devia ser la volta del forn de pa, el qual de fet conserva part de l'estructura del cos exempt adossat a una de les façanes. Al costat sud-est de la casa hi ha el pou, és de planta circular, bastit amb pedres i coberta plana de fustes amb lloses a sobre. L'obertura d'accés està delimitada per brancals de pedra del mateix acabat que el murs i l'ampit fet amb grans lloses. El paller queda situat a tocar de la casa, en el seu costat de ponent, però a la feixa inferior. La seva estructura està definit per l'habitual planta en forma de U oberta cap a llevant i amb un pilar central al mig de la gran obertura. Davant del paller hi ha el pla de l'era, delimitada en part, pels murs de contenció de les mateixes feixes. El mur del davant té una mica més d'alçada que la cota de l'era i està coronat amb grans lloses planes. | 08057-21 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | A nivell arquitectònic la casa mostra la traça de diferents fases constructives i a més, algunes reformes o modificacions. Però no es poden aportar detalls específics, tant per la gran quantitat de vegetació que cobreix part de les seves estructures com pel perill d'esfondrament dels seus murs, fet que no en permet una aproximació com caldria. Les notícies documentals conegudes de Puig Vell ens aporten unes cronologies de finals de l'època baix medieval. Així, en el fogatge de 1497, consta un tal Jaume Puig entre les referències de Castell. En mateix nom el trobem referenciat en el fogatge de 1553. Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a la masia Puig Vell consta la referència 'Lo Puig propi de Benet Puig' (AMCA, caixa 180). Tant en aquest com en els posteriors cadastres conservats del segle XVIII, tant sols es fa referència a una casa, en cap moment se n'esmenta més d'una, ni tampoc apareix cap altra referència a Puig Nou en aquests cadastres. En el mateix cadastre del 1716 , hi ha un apartat referit als pagaments en relació a 'Emprius dels masos Puig, Sola, Casa, Rota, Soldevila y la Costa'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Puig Vell, en la que s'hi relaciona a Raimundo Puig, en aquest registre hi consta també el Puig Nou amb Clemente Casals. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que al Puig Vell, identificada amb el número 43, hi vivien tres persones, un matrimoni i el fill (Ramon Figols i Puig, el pare, Maria Aimerich, la mare, i el fill Mauricio Figols Aimerich. | 42.1647300,1.9478500 | 413088 | 4668602 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal és la que es troba en un més mal estat, tot conservant pocs elements. De fet, com passa sovint, la façana principal, pel fet de tenir més obertures i més grans, és la façana que acostuma a cedir abans. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46149 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer | XVIII | enrunada | Les restes de la masia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una bona visió de les estructures i no permeten accedir a l'interior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. | 08057-175 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda coneguda com el raval o veïnat de Vilella. | Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Berenguer. A inicis de la segona meitat del segle XVIII, en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, hi consta la referència de casa del Pere Berenguer, que sembla que podria correspondre a aquesta masia. Posteriorment, al 1858, en un llevador conservat a l'arxiu municipal hi consta referenciada la masia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 39, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, moment en que no hi ha cap referència associada. En la majoria de les cases del llistat s'indica quantes persones hi vivien i els seus noms, o si estava deshabitada, o per exemple, ensorrada; en aquest cas, però no hi ha cap anotació. | 42.1648000,1.9398700 | 412429 | 4668618 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 45992 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La casa es troba en procés d'enrunament. | La masia la Costa està emplaçada en una zona més o menys planera d'un dels morrals que s'aixequen en el vessant de ponent de la riera de Camprubí. L'àrea és força oberta i queda orientada vers llevant. La masia està conformada per diverses estructures, algunes són difícils de veure per el gran volum de vegetació que hi ha crescut; trobem l'edifici de la casa, el paller al seu costat sud-est i al davant el pla de l'era amb un mur de contenció que la delimita pel vessant més de llevant, avui plena de vegetació arbustiva, a més, a la feixa de sota, just davant la casa hi ha una altra construcció, segurament destinada a coberts i magatzem, a la qual no s'ha pogut accedir. Actualment la masia està abandonada, l'estructura del paller està dempeus i conserva gran part de la teulada, la casa conserva quasi la totalitat de l'alçada dels murs de façana fins a nivell de coberta, tot i així han començat a enrunar-se per algunes parts, i l'interior té els forjats ensorrats. L'edifici de la casa és de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, constava de planta baixa, primera i sota-coberta. Estava coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, encara es poden veure algunes lloses del ràfec de la teulada. Els murs mostren ampliacions de l'estructura i diverses modificacions, tot i que la gran quantitat de vegetació que la cobreix no permet fer una bona lectura de la seva evolució. A grans trets, els murs són fets amb carreus desbastats, lloses i pedres irregulars, a les cantoners hi ha grans blocs desbastats, i en algunes parts peces més regulars i de mides menors. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és de carreus als brancals i llinda plana de fusta amb l'angle inferior tallat al biaix. Les finestres són de tipologia senzilla, algunes sense cap element diferenciador, altres amb carreus als muntants i llinda de fusta, i alguna amb lloses planes en llinda i ampit. La casa té algunes estructures petites adossades en algunes de les seves façanes, una sembla correspondre al cos d'un forn de pa. El paller és de planta rectangular allargada, bastit adossat a un marge i sembla que ampliat per la part sud. És de dos nivells, amb coberta a dos vessants i presenta la configuració típica de tres murs que conformen l'estructura i la part frontal, de llevant, pràcticament tota oberta, només amb pilars de suport i travessers de fusta. El nivell inferior era destinat al bestiar, té alguna part tancada amb mur a la façana principal. El nivell superior com s'ha dit, està definit per una gran obertura que seria la part destinada a paller. L'era està delimitada per l'estructura del paller, en part també per la casa, i a llevant, pel mur de contenció que sobresurt del nivell de l'era i és coronat amb lloses planes a sobre. | 08057-18 | A la zona sud-est del terme municipal. | A nivell arquitectònic es fa difícil poder aportar dades de les diferents fases constructives o de les modificacions de la casa, especialment per el gran volum de vegetació que amaga gran part de les seves façanes, però també per l'estat d'enrunament que no en permet l'accés a l'interior. Cal dir que sí que sembla que s'identifica que la casa hauria tingut un volum menor, tant en planta com en façana. Si que és observable que l'edifici ha sofert diverses modificacions. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia la Costa ja devia existir en època baix medieval. Així, al segle XIV, en concret en un document de lluïció fet per l'abat de la Portella, datat el 1339, en relació a la masoveria de 'Querats' de la parròquia de Sant Julià de Cops, s'hi esmenta Jaume de sa Costa, de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. (BOLÒS:2009) Al segle XIV consten alguns documents referits a Sant Pere de la Portella on consten referències a diferents persones de cognom Costa i per les dades que s'esmenten podrien tenir relació amb el llinatge de la masia la Costa de Castell de l'Areny, en general es tracta referències on actuen com a testimoni. Posteriorment, en el fogatge de 1497 consta un tal Pere Costa entre les referències de Castell de l'Areny. I en el fogatge de 1553 hi figura un tal Miguel Costa. Aquestes notícies ens porten a pensar que ja en època baix medieval existia la masia la Costa. Ens hem de remuntar al segle XVIII per donar referència d'altres notícies documentals conegudes. És el cas d'un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta la Costa, i hi ha la referència 'La Costa pròpia de Francisco Mulinou de Ripoll. Mateu Comellas masover.' En aquest mateix document també hi ha la referència als imports per els emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals. En un altre lligall datat el 1717 continua apareixent com a propietari Francisco Mulinou habitant en Ripoll, en aquest document també hi consten les quantitats que es pagaven per cada tipus de terra conreu, de bosc, erm, per la casa, per el personal de Mateu Comellas masover, per dues vaques, un bou i tres porcs. També hi ha la referència als emprius en la mateixa relació expressada el 1716. Hi ha altres notícies documentades al segle XVIII, al 1766 consta com a propietari Francisco Rocafiguera de Ripoll i Josep Comellas masover, entre les quantitats anotades hi figura a més del masover, el seu fill també Josep, i en aquest moment, consten dos bous, una mula i quatre porcs. Al llarg del segle XIX apareix citada la Costa en diversos documents, és el cas del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Costa. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a la Costa, identificada amb el número 68, hi vivien nou persones. | 42.1651100,1.9584000 | 413960 | 4668633 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46023 | Comagran de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagran-de-dalt | XVIII | Molt enrunada. | Les restes de la masia es troben situades a la vall del torrent de la Cercosa, en el vessant orientat a llevant, a poca distància per sobre de les runes de la masia Comagran de Baix. La zona on es localitzen les restes és un terreny amb desnivell pronunciat, el qual actualment és ocupat per massa forestal que ha anat conquerint les antigues feixes de conreu. Les runes de la masia defineixen una estructura de planta rectangular que sembla correspondre a la casa, amb un petit cos adossat a l'angle sud-oest i al seu costat les restes d'una altra petita estructura. En conjunt els murs són fets amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars en els murs de la casa, amb peces més grans a les cantoneres, i a les estructures menors, amb paredat comú de material més irregular. Actualment les restes visibles tenen poca alçada conservada, tot i que gran part de les estructures estan molt cobertes per l'enderroc de les mateixes així com la vegetació que hi ha crescut. | 08057-49 | A l'extrem de llevant del terme municipal. | Les referències documentals conegudes que facin esment a la masia Comagran de Dalt són molt escasses, en concret es tracta d'algunes mencions en documentació del segle XVIII. Bàsicament són informacions localitzades en la documentació eclesiàstica del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS), com les dades referides al compliment pasqual. També trobem algunes cites, entre la documentació de l'arxiu municipal, com és l'anotació de la casa Comagran de Dalt (junt amb la majoria de cases del municipi), en un llevador del 1858 (AMCA, unitat 170). Del 14 de gener de 1898 data una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants, on apareix registrada la masia Comagran de Dalt amb el número 72, moment en que consta que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1663800,1.9734800 | 415207 | 4668759 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46023-foto-08057-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per accedir hi ha diverses rutes. Des de la carretera que puja a Castell de l'Areny passat el pont de la Ribera a la dreta surt una pista que porta cap a la masia els Torrents, passat la qual encara cal continuar fins abans del mal pas, està situada a poca distància just abans d'aquest pas.A poca distància al sud-est trobem les runes de la casa Comagran de Baix, situades a peu del camí que portava cap a Sant Jaume de Frontanyà passant per la Cercosa, situada a uns centenars de metres més al nord-est seguint la mateixa vessant. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/