Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 45975 | Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XI-XVIII | Actualment s'estan duent a terme obres de rehabilitació d'algunes parts de l'edifici. | Edifici de planta rectangular d'origen romànic, tot i que amb modificacions importants realitzades entorn als segles XVII i XVIII. L'edifici compta amb un campanar de torre, de planta de planta quadrangular i coberta a quatre aigües, situat ocupant l'angle nord-est de l'edifici i construït en època barroca. De fet, el campanar forma part del cos afegit a l'església en l'extrem de ponent, cos que a més del campanar, també acull la sagristia, junt amb altres petites estances menors. Les traces romàniques són visibles en la porta i diverses parts dels murs de l'església que combinen el paredat comú, realitzat amb carreus irregulars de pedra, i petits trams de mur de carreus regulars disposats en filades. La coberta de l'edifici és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest. La porta romànica, situada a la façana occidental, presenta l'estructura d'un doble arc de mig punt en degradació realitzat amb dovelles que descansen damunt brancals (sense imposta) de grans carreus ben escairats. La fusteria de la porta presenta una ferramenta amb decoracions formant reganyols d'època romànica. Damunt la porta i a la zona del capcer es disposa un òcul realitzat amb carreus de pedra regulars i protegit per una reixa de ferro de disseny simple. En el mur meridional s'observen dues grans finestres rematades per arcs de mig punt i les restes d'un rellotge de sol, avui dia gairebé desaparegut. La façana nord de la nau no disposa de cap obertura. Com s'ha esmentat, l'edifici presenta un cos afegit a la zona més oriental amb el campanar que s'aixeca a la l'angle nord-est. Aquest cos afegit té diverses obertures repartides de forma irregular, a la façana meridional, s'observen dues finestres, la inferior emmarcada amb un gran carreu per costat, i la finestra superior, situada sota mateix del ràfec de la teulada, disposa de llinda de fusta . A la façana est d'aquest cos es disposa una porta que mena al campanar, damunt la qual hi ha un petit espirall format per quatre grans carreus de pedra. A la façana nord d'aquest cos hi ha un accés a l'interior, l'obertura és emmarcada en grans carreus. Pel que fa al campanar pròpiament, situat a l'angle nord-est, es tracta d'una massissa construcció amb una alta finestra a cadascun dels quatre costats, rematades per arcs de mig punt dovellats. Conserva una campana dedicada a la Verge Maria i instal·lada l'any 1940, tal i com indica la inscripció gravada a la mateixa. A l'interior, la nau de l'església presenta una volta de canó decorada amb estucs classicistes i un paviment de mosaic hidràulic amb motius geomètrics i florals. Als murs laterals s'obren capelles emmarcades per arcs de mig punt, dues en cada costat, una a la zona de la nau i l'altra en el presbiteri. La zona de presbiteri està a una cota superior, per la qual cosa es disposen tres graons realitzats amb pedra que ocupen l'amplada de la nau. Al costat de l'altar major, en l'extrem sud hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'església conserva una pila, amb una base de traces més antigues que la pica pròpiament, la qual mostra una factura més tardana. Als peus de l'església hi ha el cor, al qual s'accedeix per una escala existent en el mur nord. | 08057-1 | Al centre del poble. Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | Les primeres dades documentals de l'església porten a pensar que ja des d'origen era església parroquial i església del castell, època en que pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del Bisbat d'Urgell, d'una banda, i de l'altra, al comtat de Berga. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials ('in termino de sancto Vincenti que sita est in Kastro Adalasindi' (VVAA:1985:470). A finals del segle X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de Sant Andreu de Sagàs, Santa Maria de Merlès, Sant Esteve de Pardinella i Sant Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (BOLÓS:2009: 72).). Una altra referència documental és en relació a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X o inicis del XI, en la que s'esmenta 'kastro adalasindo'. En documents posteriors consten diverses referències en que s'esmenta Castell de l'Areny, com són una compra-venda del 1082 per part de Bernat Radolf i la seva muller, a Arnald i la seva dona, d'un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit 'Vila-Fodes' al 'Castro Adalasen'. El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat Hug, el lloc anomenat Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. Poc després, en concret el 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat Hug de Santes Creus. (BOLÒS:2009: 45). Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella. Tot i que no són referències directes de Sant Vicenç si que ho són del castell, del qual sembla que n'era l'església. En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial. Altres referències a l'església són indirectes, ja que també trobem la menció en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny com a atribució i pertinença territorial de les persones que consten en els actes documentats. És el cas d'una venda del 1252 referida al mas d''Hortals' situat a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). També n'és exemple un document de lluïció datat el 1339 fet per l'abat de la Portella, en el que es cita a Jaume de sa Costa, de la parròquia de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). Tot i que l'església és un edifici d'origen romànic ha estat reformat diverses vegades, modificant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també part del mur sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. Coincidint en una època d'important creixement demogràfic, en la que es degué construir gran part de les cases del poble de Castell de l'Areny situades a l'entorn de l'església. L'augment poblacional degué influir considerablement en les necessitats de reparació i ampliació del temple. L'església comptava amb un interessant altar major d'estil barroc desaparegut durant la guerra civil. Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana principal de l'església, en un carreu proper a la porta d'entrada hi ha gravats uns grafits, són dues formes que semblen algun tipus de fruit, una mena de pinya o potser raïm. No en sabem ni la cronologia ni l'origen. | 85|92|94|96|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45976 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta, envoltada de camps de conreu, tot quedant situada en un petit turonet. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexes, com pallissa, corts, estables, era, entre altres. La casa és de planta en forma de L, definida per una estructura rectangular a la que hi ha adossada una torra, tot mostrant diferents alçades de coberta, ja que la torra és més elevada que la resta. A nivell de conjunt, podem dir que la casa és de planta baixa, primera i sota-coberta, tot i que les diferents estructures que conformen la casa i que han estat bastides en diferents moments constructius, mostren nivells interiors a diferents alçades, fet que es resolt a partir d'escales interiors. A més, l'edifici és bastit en una zona en pendent fet que facilita tenir accessos per planta baixa i primera. En conjunt i a grans trets la casa està formada per l'estructura originaria del segle XVI que defineix una planta rectangular de dos cossos i que tenia menys alçada que l'actual, amb la façana principal orientada al sud. A aquesta primera estructura s'hi va adossar a la banda de ponent, probablement entorn al segle XVII, una estructura de torra, la qual comparteix part dels murs de la casa. A l'estructura rectangular originària s'hi va afegir un cos més pel costat sud, modificant la façana de migdia, ja que aquest cos deixava la porta original a l'interior de la planta baixa, moment en que a més es degué obrir l'actual porta per la façana de ponent. Aquest cos es degué bastit a finals del segle XIX o principis del XX i conforma una eixida a planta sota-coberta. El conjunt dels murs de la casa són de pedra amb característiques o acabats diferents segons el moment constructiu, i a les cantoneres carreus més o menys ben tallats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud del segle XVI (per tant avui dia a l'interior de la planta baixa), és una porta adovellada formada per un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca i brancals de carreus. Hi ha diverses obertures amb llinda planta monolítica i carreus al muntants, destacant una gran finestra tapiada a la façana de ponent de la torra, junt amb altres de mides menors. Hi ha algunes finestres amb llinda de fusta. Hi ha algunes finestres amb festejador per l'interior. A la planta sota-coberta de la torra hi ha unes finestretes de tipus espitllera. I altres finestres també amb maó massís. Els espais interiors conserven alguns elements, encara que altres s'han vist modificats amb l'evolució constructiva de la casa. Encara hi ha l'espai dels fogons a la zona de la sala, algunes finestres conserven festejadors. Hi ha alguns caps de biga a manera de permòdols molt interessants. En l'angle que conforma la casa i la torra s'hi va construir un cos adossat, el qual a nivell de planta baixa, fa de porxo de la porta d'accés a l'interior, i en el nivell superior hi ha el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts, corts, pallers,.. A la part nord de la casa hi ha corts de planta baix. Davant del paller, situat a ponent de la casa hi ha l'era la qual està delimitada i més o menys closa per les estructures de coberts i el paller i en part per murs de pedra. | 08057-2 | A la zona sud-oest del terme municipal. | La gran masia de Comelles mostra una estructura arquitectònica en la qual la part més antiga identificable, es pot situar almenys a finals de la baixa edat mitjana, segurament entorn segle XV, sense que es pugui descartar que ja existeixi amb anterioritat. Posteriorment es realitzaren ampliacions i modificacions importants, com és la construcció de la torra, probablement pels volts del segle XVII. Més tardanament, ja cap al segle XIX o inicis del XX, es degué construir el cos de galeria creant una nova façana a migdia. A nivell documental tenim referència indirecta de Comelles en el fogatge de 1553, en el qual s'esmenta a Bertomeu Comellas. Cal dir, que en el fogatge de 1497 hi ha esmentat un Johan Canelles, caldria comprovar si pot ser que es correspongui a un Comellas. Sembla que a mitjans del segle XVI els Eres de Gardilans, de Santa Margarida de Gardilans de Vilada, enllaçaren amb els Comellas de Castell de l'Areny, passant la dita masia de Comellas a engrandir les propietats del llinatge de les Eres de Gardilans. A partir d'aquest moment, les majoria de les referències documentals de la dita masia de Comellas són en relació a la documentació del mas principal, les Eres de Gardilans, el qual és residència de la família. I així consta en diferents inventaris de la masia les Eres. De fet, a partir del segle XVIII la família Eres, propietaris de Gardilans, la qual durant diverses generacions havia mantingut el cognom, passa en aquest període sota el cognom Comellas, tot i que en determinats moments s'hi fa constar la referencia Eres. Altres notícies documentals del mas Comelles són en relació a la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. És el cas d'un document cadastral, datat al 1716, en el qual consta la referència 'Heretat de Comellas pròpia de Joseph Comellas de Gardilans, Joseph Comellas masover'. En el següent registre cadastral, el de l'any 1717, consta que l'heretat la posseeix Joan Comellas de Gardilans, i entre les dades subjectes a impostos que s'hi relacionen, a més de la casa i de les diferents tipologies de terres, també consta que hi havia masovers, i com a bestiar s'esmenten dos bous, una burra, una truja per cria, dos porcs, i sis cabres. En la referència cadastral del 1766 les dades anotades de bestiar són menors, moment en que consta només un burro i quatre porcs. A mitjans del segle XIX, en concret el 1842 es produeix l'enllaç matrimonial entre Maria Comellas Muntada i Pau Anglerill Comellas, fet que va suposar que la gran heretat de les Eres de Gardilans passés a unir-se a la família Anglerill, propietaris de la gran masia Ferreres d'Olvan (ACBR: notari Joaquím Claris). Al 1873 en l'acceptació de l'usdefruit de tots els béns testats per Maria Comellas Muntada al seu marit Pau Anglerill i cessió d'aquest al seu fill Joan Anglerill Comellas, consta entre els béns immobles la casa, mas i heretat de Comellas de Castell de l'Areny, en el document s'esmenten les afrontacions i les quantitats de terra que té la finca, també es diu que dins la propietat hi ha una altra casa dita Era Vella (ACBR: notari Domingo Corominas). Altres cites a la masia les trobem per exemple, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Comellas, en la que s'hi relaciona a Pedro Casals. A finals del segle XIX, en una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Comellas, identificada amb el número 23, hi vivien onze persones, entre els quals el padrí, Pedro Casals, el matrimoni format per Juan Canudas i Maria Casals, junt amb els seus set fills i un mosso. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació hem utilitzat el nom finalizat amb -es, tot i que també es troba molt estesa la forma finalizada amb -as, Comellas. Aquesta darrera s'ha mantingut en les referències documentals, ja que és la forma en que apareix habitualment en els documents consultats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45977 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia està conformada per la casa amb alguns annexes i cossos afegits, a més del paller i l'era que està delimitada per aquestes estructures principals i en part per un mur. L'estructura principal de la casa és de planta rectangular, a la qual hi ha afegits alguns cossos adossats a la façana nord-oest, entre els quals el cos de l'antic forn de pa, i també un petit paller. La casa consta de tres plantes (baixa, primera i segona) i coberta a dos vessants amb el carener orientat sud-oest a nord-est; les estructures adossades al costat nord-oest són de menor alçada i amb coberta a un sol vessant. Constructivament, podem distingir una primera estructura, de planta més petita, que estaria configurada per dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger de càrrega. Posteriorment s'amplià la casa amb la construcció d'un cos de galeria, situat a la part sud-oest, tot creant un tercer cos paral·lel als altres dos. Recentment, la casa ha estat totalment reformada i adaptada a les necessitats actuals. En conjunt, els murs que configuren els paraments són fets amb carreus desbastats junt amb pedres irregular, a les cantoneres grans peces més o menys quadrejades, i de mides bastant més grans a la part més antiga. Pel que fa a les obertures, algunes han estat modificades en les darreres obres de rehabilitació de la casa. A la façana principal, que està orientada al sud-est, trobem la porta d'accés a l'interior, és de brancals formats pel parament del mateix mur i llinda plana de fusta; a la llinda hi ha una data incisa que no es llegeix correctament, però sembla correspondre a una data del mil set cents. La resta d'obertures existents a la part més antiga han estat molt transformades, i algunes són de nova obertura, a les façanes posteriors es conserva almenys una petita obertura formada per brancals del mateix material que els murs i llinda plana monolítica. Sota algunes obertures hi podem veure algunes grans lloses planes, testimoni de l'existència de possibles festejadors al seu interior. En alguna imatge de principis de segle XX podem veure que la majoria de les obertures de la façana principal eren de configuració senzilla, i alguna ja havia estat transformada en balcó. Pel que fa al cos de la galeria, tot i que algunes obertures també s'han adaptat a les necessitats actuals, podem destacar-hi que a la planta baixa hi ha tres grans obertures en arc lleugerament rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre, trobem una d'aquestes obertures a la façana sud, la principal, i dues a la façana que obra al sud-oest; per sobre d'aquestes dues hi ha dos altres arcs que testimonien que en origen aquestes eren de dimensions més grans, sembla que la seva reducció degué realitzar-se arran de la construcció de la volta de maó que trobem en aquesta part de la casa. Aquesta façana sud- oest, a més d'altres obertures més petites, també compta amb dues grans obertures més, en aquest cas de línies rectes, situades a la part més sud, una a la planta primera i l'altra a la segona. La part de la galeria que resta oberta a planta baixa té sostre de volta de maó massís posat de pla. A l'interior de la casa, es conserva entre altres l'enllosat de part de la planta baixa, i alguns forjats. També a la planta primera la boca de l'antic forn de pa. Al davant de la casa pel seu costat sud-oest hi ha l'edifici del paller, és de planta rectangular, coberta a dos vessants i està bastit adossat al marge, fet que facilita que tingui accés directe als dos nivells de planta. La façana sud-oest hi ha dues obertures per planta, a la planta baixa són grans obertures formades per llindes d'arcs de lleugerament rebaixats fets amb lloses posades a plec de llibre (la del costat sud, ha estat parcialment cegada), i a la planta primera unes finestres també amb llinda en arc rebaixat fet amb lloses. Destaca també, l'acabat dels murs que delimiten parcialment l'era que estan coronats amb lloses posades en vertical. | 08057-3 | A la zona sud del terme municipal. | L'estructura arquitectònica de la casa de la Closa sembla que pot correspondre a un edifici d'origen del segle XVII, tanmateix no ens apareix a la documentació fins finals del segle XVIII. Del segle XVIII només tenim referències en relació a la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en concret en les anotacions del compliment pasqual. D'aquest segle també consta la referència de la data que consta a la llinda de la porta d'accés. I ja a ple segle XVIII, en tenim notícia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència de la Closa on hi consta José Viñas. També en el segle XIX consta esmentada en un llevador conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny del 14 de novembre del 1858. En un llistat de masies i cases de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898, en la que s'hi relacionen les persones que vivien a cada masia, hi apareix la cita a la Closa identificada amb el número 45 però no s'hi aporta cap resident. | 42.1604500,1.9444800 | 412804 | 4668130 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Closa està situada a tocar de la carretera que porta a Castell de l'Areny, i també a tocar de la Ribera del Castell, just on desaigua el rec de Puig Vell.La masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb una denominació errònia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45979 | Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions, Figueres. | XVI-XVIII | Gran masia emplaçada en un morral planer que s'aixeca per sobre la confluència del torrent que prové de la zona del Clot de Mer i el torrent dels Abeuradors, conformant la riera de Camprubí. Es tracta d'una de les masies més grans de tot el terme municipal, o potser la més gran. La casa i el conjunt de construccions i edificis que hi ha al seu voltant i que conformen el mas, estan disposats definint un conjunt allargat. L'edifici principal, la casa, té al costat de ponent dos coberts adossats els quals tanquen per la part oest amb un mur en el que hi ha un portal, conformant un baluard. Al davant de la casa hi ha adossats altres coberts. I estenent-se pel costat de ponent hi ha diverses construccions, pallers i coberts. La casa queda situada en una zona elevada dominant la vall que s'obra al sud i oest. El terreny on hi ha el conjunt de construccions està delimitat i suportat per murs de pedra. La planta de la casa és rectangular amb un reclau a l'angle nord-oest, té coberta a dos vessants amb carener orientat est-oest. Consta de planta semisoterrània, baixa, primera, segona i golfes. A nivell constructius els murs són de paredat i grans cantoneres força ben tallades. La façana sud és la que defineix el gran frontal de la casa, a planta semisoterrània hi ha grans obertures en arc rebaixat fet amb lloses col·locades a plec de llibre. Aquestes obertures també es reproduïen a la planta baixa, però van ser tapiades en mur de pedra i s'hi van deixar finestres. D'aquesta façana també destaca l'eixida de la planta segona amb tres obertures en arc rebaixat. La majoria de les altres obertures, tant d'aquesta façana com de les altres, són senzilles, quasi sense elements decoratius, en podem veure alguna amb llinda de fusta i alguna amb ampit de pedra, altres també amb llinda amb arc molt rebaixat fet amb rajola posada plana. Altres obertures que són interessants de destacar és a la façana de ponent, on hi ha la porta principal d'accés que dóna a nivell de planta baixa, és de llinda en arc carpanell molt rebaixat i muntants de carreus, tot en pedra ben tallada i polida. A la façana de llevant hi havia hagut dues grans obertures definides per arcs de mig punt fets amb lloses, que posteriorment van ser parcialment tapiats per fer-hi altres obertures. En aquesta façana també hi ha diverses obertures amb brancals de maó massís. L'interior presenta una estructura de tres cossos paral·lels disposats en sentit est-oest, amb un quart cos perpendicular al costat de ponent i un cinquè cos, també perpendicular, adossat posteriorment a la part de llevant. Els espais de la planta semisoterrània eren destinats al bestiar, els de la planta baixa per a usos diversos, entre els quals algun rebost, estances de magatzem, alguna també per el bestiar, i a la part de sud-est l'estança destinada a pastador amb el forn de pa. La planta primera, de caire senyorial conserva la distribució de la majoria d'espais, junt amb molts elements característics d'aquestes grans masies. Entre alguns dels espais més destacables es pot fer esment a la gran sala amb capella de fornícula al mur, diverses habitacions, a més, a la zona de llevant, l'espai més de servei, on tenim una gran llar de foc (avui anul·lada) amb un gran banc escó, la cuina amb diversos fogons i un frontal de rajoles decorades amb una imatge d'una Mare de Dúe del Carme al centre, també espais de rebost, entre altres. També a la planta primera a la part nord-oest hi ha l'espai d'una antiga capella, la qual tenia accés directe des de l'exterior. La planta segona era destinada bàsicament a habitacions, en el conjunt de la casa de fet hi ha un gran nombre d'habitacions, les de la planta segona estan numerades. La majoria de forjats, embigats (alguns amb angles motllurats) i paviments, així com la fusteria es conserven en bon estat. A la planta baixa hi ha diversos espais amb coberta de volta feta amb maó disposat de pla. | 08057-5 | A la zona est del terme municipal. | La masia de Camprubí es documenta almenys des del segle XIV. La primera notícia documental la trobem en relació al Diplomatari de la Portella, en un establiment fet pel senyor de la Portella al 1345, entre les afrontacions del tros de terra que es concedeix a Bernat sa Rota consta el mas Camprubí. De fet, el mas pot ser anterior, ja que en Serra Vilaró esmenta l'existència d'un arxiu d'aquest mas, amb documents de cronologies anteriors i del qual, en l'actualitat, no es té constància de la seva existència La nissaga Camprubí consta en diversos documents dels segles XV i XVI, i en segles posteriors ja que de fet la masia i finca de Camprubí va mantenir-se en mans dels Camprubí fins a finals dels anys vint del segle XX. Al llarg dels segles, en diversos moments trobem membres de la família vinculats a diferents tipus de càrrecs: batlles, procuradors, regidors, etc. El 1437 consta que Bernat Camprubí actuant com a procurador General en la Baronia de la Portella, sota el domini de Ramon Galceran de Pinós, va assistí a la sentència que sobre emprius de Castell de l'Areny i la Clusa donà el baró de Pinós (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 451). En el fogatge de 1497 consta Casarubí, i en el fogatge de 1553 hi figura Pere Camprubí. Deu ser el mateix Pere de Camprubí de Castell de l'Areny que pocs anys abans (1538-1539), actuava com a batlle de Rotgers de Montbenet, del qual es diu que posseïa la batllia, i es confessava home propi, soliu i afocat i posseïa els masos Torrent, Vilar, església i masoveria de Comelles, etc. El 1567, Francesc de Camprubí de Castell de l'Areny comprà el cortal anomenat Port de Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Callar, cavaller i al seu fill i heure Jaume Alemany Dez-callar (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 441). Al 1718 Josep Camprubí apareix en un capbreu que manà fer el Duc d'Híxar de totes les possessions de la baronia alta i baixa de la Portella. Durant diversos anys des del 1736 al 1772, consta Josep Camprubí com a regidor de l'Ajuntament de Castell de l'Areny. El 1777 l'abat de la Portella adreçà una carta al Dr. Anton Bergafeta en que li deia de capbrevar les terres de Camprubí que eren tingudes per l'abadia de la portella (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. III, 252). Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar que un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta l'heretat Camprubí pròpia de Josep Camprubí (AMCA, caixa 180). Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. Al Al llarg del segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia, així al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha referència a la masia de Camprubí de Joan Camprubí. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Camprubí, identificada amb el número 91, hi vivien deu persones, entre les quals cinc mossos i dos pastors. En el mateix document també consta el molí de Camprubí amb quatre habitants, i la molina amb sis. El 1927 la finca de Camprubí és venuda. Cap als anys trenta del segle XX la propietat de Soldevila és comprada pels nous propietaris de Camprubí, passant a engrandir encara més la propietat. | 42.1770500,1.9675300 | 414730 | 4669950 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Contemporàniament, es va construir un gran terrat a la façana sud, suportat per grans pilar de formigó que transforma considerablement l'aspecte d'aquest frontal. De les construccions que hi ha al costat de ponent de la casa, a la zona del baluard, hi ha una construcció adossada a la part nord-oest que defineix uns espais de galeria. És de tres plantes, a la baixa amb obertures en arc fet amb lloses, a la planta primera i segona grans obertures rectangulars, delimitades pels murs laterals i un pilar central, a la planta primera amb barana del mateix mur de pedra i coronada amb grans peces de pedra polides i amb els angles exteriors arrodonits. A la planta segona la barana és metàl·lica.Entre el gran nombre de construccions que hi ha al voltant de la casa i que eren destinades al bestiar (estables, corts i corrals), pallers i magatzems, n'hi ha de tipologies diverses. Alguns són amb obertures en arcs, rebaixats o de mig punt, en general fets amb lloses, tot i que també hi obertures amb llindes de fusta i brancals de carreus. Podem veure també un paller amb les típiques grans obertures ocupant tota una façana, definides per els murs laterals i pilars. La masia de Camprubí ha estat una gran explotació agrícola, ramadera i forestal, que al llarg dels segles va anar creixent i augmentant el seu patrimoni. És testimoni la grandària de la finca, que dins la seva propietat té diverses masies, no només el mas de Camprubí, sinó també la casa de les Lloberes baixes, Cortines, la Serra, Can Saiol, les Mosqueres, la Cercosa, Soldevila, diverses són fora del terme de Castell de l'Areny; a més, també hi ha dins la finca diversos edificis de caire industrial, el molí de Camprubí, un molí serradora no identificat, un escairador, una petita centraleta elèctrica, el molí de Cortines i el molí de Soldevila. La darrera incorporació a la finca es va produir ja al segle XX amb la incorporació de la gran finca de Soldevila a la propietat de Camprubí, moment en que ja no està en mans del cognom Camprubí. La família Camprubí havia estat una gran nissaga de propietaris, amb propietats en altres indrets, com a Busa i el Pla d'Anyella.La casa de Camprubí és el resultat d'una casa que ha crescut i evolucionat al llarg dels segles, mostrant traces de fases cronològiques diferents i que testimonien l'evolució de la casa. Gran part de l'estructura de la masia dóna testimoni d'importants modificacions, podent destacar una gran reforma del segle XVIII. Tanmateix, també hi ha una part de l'estructura formada sembla ja al segle XVI, la qual potser que aprofiti una estructura d'origen medieval. Al llarg del segle XIX i XX la casa també ha experimentat altres modificacions. Camprubí apareix escrit en la documentació de maneres molt diverses; a més de la que hem utilitzat, també Camp Rubí, Canrubí, Can Roví, etc. En relació al topònim consten diferents opinions, segons Alcover-Moll l'origen del nom pot derivar de 'campus rupinus', camp Rocós o camp dels rocs, el fet que prop de la casa hi hagi un indret denominat 'l'era dels rocs' fa pensar en la coincidència. D'altra banda, Coromines creu que pot derivar d'un compost de Robí o Rubí, entenent que l'etimologia fa referència al color o la pedra preciosa.La masia de Camprubí està envoltada de diverses històries, almenys algunes, de caire llegendari, i altres anècdotes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVI-XVIII | Conjunt format per diverses estructures arquitectòniques de les quals destaca la masia pròpiament dita, al voltant de la qual s'organitzen la resta d'estructures. De planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orienta de nord-est a sud-oest. És el resultat de diverses ampliacions realitzades al llarg del temps, fet que es pot apreciar a la façana sud-est on s'observa una cantonera realitzada amb carreus grans i escairats encastada en el mur, la qual cosa confirma l'afegit (o ampliació) d'un cos d'edifici adossat a una estructura preexistent. L'organització d'obertures de la façana sud-oest, la principal, és força equilibrada, amb un portal central a la planta baixa amb brancals de maó massís i llinda en forma d'arc escarser, també de maó massís col·locats al sardinell. Damunt de la llinda es localitza una inscripció gravada en pedra que conté la data de 1922, probablement la de la reforma de les obertures. A la fusteria de la porta també s'observa una inscripció gravada a la mateixa fusta amb la data de 1857, en aquest cas probablement correspongui a la data de construcció d'aquest mateix cos, que és afegit a la zona més meridional de l'edifici. Pel que fa a l'organització d'obertures, al costat més occidental s'observa una de les dues arcades d'un porxo que fa cantonera amb la façana nord-oest, l'arcada és de pedra amb grans carreus als brancals i estretes dovelles a la llinda d'arc de mig punt. A la primera planta hi ha tres finestres, les dues més orientals amb llinda en forma d'arc escarser, de maó massís col·locat al sardinell, brancals també de maó massís i ampits de pedra monolítica lleugerament motllurada. La més occidental és de llinda recta. Al segon nivell s'observa una galeria amb una sola obertura centrada i flanquejada per dues senzilles finestres que no disposen de cap emmarcament remarcable. L'obertura central té una barana de ferro amb barrots verticals i passamà simple, els emmarcaments són d'obra de maó amb llinda en arc de mig punt rebaixat que arrenca d'unes impostes fetes amb maons posats esglaonats. Al centre, sota el carener, es localitza una finestra amb emmarcaments de maó massís i llinda en forma d'arc de mig punt feta amb maó de pla. La façana sud-est, on la gairebé totalitat de la superfície correspon a la primitiva construcció, presenta una organització d'obertures força irregular. A la planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt paredades, en mig de les quals es disposen dues senzilles finestres amb llindes de fusta i defensades per una reixa de ferro de barrots senzills. La primera planta disposa de tres finestres i la segona de quatre, repartides irregularment a tot el llarg de la façana. Els emmarcaments de totes aquestes finestres són senzills, amb brancals i llindes rectes. A la façana nord-oest de l'edifici principal s'observa la segona arcada del porxo compartit amb la façana principal, és de les mateixes característiques descrites anteriorment. A causa del desnivell del terreny, disposa d'un accés a l'interior situat a nivell de la primera planta, la cota de la qual s'assoleix mitjançant una senzilla escala de pedra. Totes les finestres són simples, de llindes rectes, i no disposa d'elements destacables. A la façana nord-est ,la majoria d'obertures també són de factura senzilla, hi ha una porta d'accés a nivell de planta baixa, i destaca l'obertura de sota el carener que és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc de mig punt amb el maó posat de pla, a costat i costat té unes petites finestretes també amb contorn de maó. | 08057-6 | A la zona central del terme municipal, al nord del poble. | En el fogatge de 1553 consta la masia de les Cases dins la parròquia i terme de Castell, en el que hi figura Bernat Cases com a batlle. A partir del segle XVII en endavant consten diverses cites i referències en relació a la masia de les Cases, en especial en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, moltes de les anotacions són referents al compliment pasqual. Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta el mas Cases del qual n'és propietari Francesc Burniol (AMCA, caixa 180). En el següent registre cadastral, amb dades força similars a l'anterior, consten els imports que el propietari ha de pagar per cadascun dels conceptes, aquests són establerts per qualitat i tipologies de terra de conreu, de bosc, erm, boïga, a més del que li pertoca pagar per la casa, pel personal a càrrec del mateix Francesc Burniol, pel del seu fill Josep, i pel de Pere Burniol, mosso; també consta que tenien 2 bous, 2 vaques, 1 mula, 18 ovelles, 4 cabres i 4 porcs, en total per tota la propietat li pertocava pagar 22 lliures, 6 sous i 8 diners. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en altres documents cadastrals. En aquests també consta la referència en relació als Emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Al segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia les Cases, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la dita masia, en la que s'hi relaciona a Raimundo Barniol. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a les Cases identificada amb el número 104, hi vivien 5 persones i 8 persones més que s'esmenta com a masover Cases en el mateix immoble. Aquest fet que entem es correspon, com passa en altres grans masos, que dins la mateixa casa hi havia una part destinada pròpiament a masoveria. | 42.1758700,1.9465800 | 412998 | 4669840 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant de la façana nord-est hi ha diversos coberts annexos, la seva construcció està realitzada seguint les mateixes tècniques que les de la casa, amb murs de paredat comú i cobertes de teules. Podem destacar que el cobert del davant d'aquesta façana té a planta baixa diverses obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla; la planta baixa és un espai ampli amb pilars de càrrega, i destinada a estables, la planta primera a paller. Adossat a l'angle sud de la casa hi ha un petit annex, és de construcció senzilla i coberta de teules a una sola vessant, era destinat a corts. Davant la façana nord-oest de la casa hi ha la gran era, la qual està presidida per una gran paller, aquest és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants; destaca la façana principal amb les grans obertures típiques dels pallers, sobretot a planta primera, són de línies rectes i ocupen gran part de la façana; a la planta baixa hi ha espais més tancats a cadascun dels dos extrems, al costat oest l'obertura d'accés és de muntants de carreus i arc de lloses, al costat oposat són corts i al centre un espai obert.A més, a pocs metres al nord hi ha un pou d'aigua, és de planta circular i murs de pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45982 | Cal Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tena | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Casa formada per un cos d'edifici principal al qual s'han anat afegint, amb el pas del temps, diversos annexos per tal d'ampliar la primitiva construcció. Està situat al peu de la carretera d'accés al municipi del Castell de l'Areny, entre aquesta i el camí de Camprubí, i a poca distància del torrent de Castell. El cos principal disposa d'una planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules i el carener orientat d'est a oest. A causa del desnivell del terreny on s'assenta la masia, els diversos annexos afegits disposen de diferents alçats depenent de la seva situació. Així, a la façana que dóna a sud-est trobem dos annexes, un té dues plantes, i l'altre, situat a un cota més elevada del terreny, és de només un nivell. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra (paredat comú), lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar les construccions. Pel que fa a les obertures, aquestes són, en general, de disseny senzill; disposen de llindes rectes (algunes d'elles de fusta), ampits i brancals simples i no s'observen elements decoratius remarcables. A la façana sud-oest, a tocar la carretera del Castell de l'Areny, se situa la façana principal, amb l'accés a l'interior centrat respecte l'amplada de la façana. Es tracta d'un senzill portal amb llinda de fusta i protegit per un porxo. L'estructura d'aquest porxo, adossada a la façana principal, s'estén en alçat fins a nivell de coberta formant petites terrasses a cadascun dels nivells; els forjats són fets a base de bigues de tronc de fusta i solera de maó de pla, llevat del darrer nivell que és la mateixa teulada, formada de cabirons i llates pel descans de les teules de la coberta que segueix les vessants de la coberta del cos principal d'edifici. A nivell del primer pis es disposa d'una senzilla barana de ferro amb barrots verticals simples, mentre que al segon nivell la barana està formada per una gelosia de maons col·locats de pla. A l'angle més meridional de dit porxo es localitza una estructura rectangular, probablement d'un pou o cisterna, que s'eleva fins a nivell del forjat de la primera planta. Els annexos adossats a la façana sud-est són força senzills, amb unes cobertes de teules formant una sola vessant, mentre que l'annex del costat nord, de només planta baixa, disposa d'una moderna llosa de formigó a la coberta formant dues vessants de teules. A la zona sud est del conjunt es localitza l'estructura d'una construcció aïllada, un cobert subdividit en dos nivells i coberta de teules a dues vessants formada per bigues de tronc de fusta. L'accés al nivell superior d'aquest annex es realitza mitjançant una escala d'estructura de fusta adossada al mur oriental, la solera i graons de la qual són d'obra. | 08057-8 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | Arquitectònicament, l'estructura més antiga visible de la masia pot correspondre a una construcció del segle XVII, amb una primera ampliació potser del segle XVIII. Posteriorment es van dur a terme altres ampliacions i modificacions, ja als segles XIX i XX. A nivell documental, en el fons de l'arxiu parroquial (ADS) consten diverses referències que esmenten la masia de Cal Tena al llarg del segle XVIII. A l'arxiu municipal, trobem algunes notícies referides al dit mas a partir de la segona meitat del segle XIX, per exemple, en un petit lligall corresponent a un llevador, datat al 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Tena hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1887, d'aquest any data el document de baixa del teler de fer teixits de cotó. En una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898, consta que a Cal Tena, identificada amb el número 51, hi vivien cinc persones. Segons es cita en el petit llibret de Castell de l'Areny (CAMPRUBÍ, J.:1981) a Cal Tena també hi havia funcionat una serradora. | 42.1566300,1.9479800 | 413088 | 4667702 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45983 | Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lorri | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII-XX | En conjunt l'estat de conservació és bo, tot i que la casa està pendent de rehabilitar. | La masia està situada a l'extrem sud-est de la falda del Serrat del Camp de Dalt, a prop del Pla del Catllaràs; l'emplaçament és en una zona força planera i molt oberta, dominant la vall de la Clusa. Les estructures principals que la conformen són la casa i el paller, amb una gran era entre ambdues construccions. La casa està bastida adossada al marge que conforma el desnivell del terreny, trobant-se ubicada a la feixa de sota el pla de l'era i del paller, i comportant que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Així, la façana nord que dóna a l'era, només és visible a l'alçada del nivell de sota-coberta. La casa és de planta irregular, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té coberta de teules a dos vessants, amb el carener orientat est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars i de mides molt diverses, a les cantoneres hi ha carreus desbastats fets de grans blocs de pedra tallats. A la part superior de les cantoneres podem veure un darrer tram fet amb maó massís, sembla que resultat d'una remunta de la coberta. La façana principal d'accés està orientada a llevant, hi ha dos accessos a l'interior, un és a la planta baixa i l'altra dóna a planta primera, accedint-hi a través d'una escala exterior de pedra. La majoria d'obertures, tant portes com finestres, són emmarcades amb maó massís, algunes amb llindes planes i altres amb arc molt rebaixat amb el maó posat de pla; també hi ha alguna obertura de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs, i altres, resultat de reformes posteriors. L'estructura de la casa té adossats alguns cossos en diverses de les seves façanes. El paller, situat al costat nord de la casa, és una gran estructura de planta rectangular allargada, de dos nivells i coberta a dos vessant amb el carener orientat nord-est a sud-oest. L'edifici està bastit adossat al terreny en desnivell determinant que es disposi d'accessos a peu pla en els dos nivells de planta. Els murs són bastits formant paredat de pedres irregulars i a les cantoneres blocs desbastats. En l'estructura es pot observar una part més antiga, una primera estructura que correspondria aproximadament a la meitat més de ponent, la qual posteriorment es va ampliar cap a llevant. A la meitat de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís o rajola, moltes d'elles amb llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla; també n'hi ha de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que els murs, i altres, sense elements destacables. A la part més de ponent, la majoria d'obertures no tenen maó massís en el seu contorn (excepte les reformades recentment), hi ha una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda en arc rebaixat de lloses i brancals de pedra. A la façana principal del paller, orientada al sud-est hi ha grans obertures, típiques en els pallers, tant al nivell inferior com al superior. Al davant del paller hi ha una gran era, delimitada per la part del pendent per un mur de contenció. Al costat oest de la casa hi ha part d'una estructura, fins a un nivell d'alçada, la qual sembla que ha estat utilitzada pel bestiar. Aquest és de murs de pedra, amb grans blocs tallats a les cantoneres, destaca una porta amb brancals de carreus i llinda de fusta. | 08057-9 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. | Actualment, a nivell documental no tenim constància de notícies documentals conegudes fins el segle XVIII, tot i això és probable que la masia tingui un origen anterior. Així, les primeres informacions que hi podem relacionar són a partir dels documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. En un lligall del 1716 hi ha la referència que diu 'La barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri', encara que és una referència indirecta i que no esmenta realment el mas. De fet, al següent cadastre conservat, la referència és 'La barraca dita las Vinyassas pròpia de Joan Camrobi masover del Pla de l'Orri en est terme'. D'altra banda, en el mateix lligall hi consta una referència que diu 'la barraca dita del Pla del Orri pròpia de Eudalt de Boatella abitant en Boatella', informació que ens confirma l'existència d'un habitatge al Pla de l'Orri. Entre les dades que s'aporten en aquest cadastre referents al conreu, bosc, i altres tipus de terra, també s'esmenten les quantitats a pagar en relació al personal de Joan Camprubí, a la barraca i al bestiar, en concret dues vaques i tres porcs. Al 1723 continua figurant la referència a la barraca dita del Pla de l'Orri. La següent notícia cadastral de la que tenim informació, és del 1766, s'hi esmenta la 'barraca dita Pla del Orri pròpia de Juan Despujol , Joan Cunill masover', en la relació de terres, i altres dades, consten els pagaments referents a la barraca, al personal de dit masover, i a dos bous, un burro i tres porcs. Al llarg del segle XVIII també hi ha referències diverses del Pla de l'Orri en documents de l'arxiu parroquial conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, bàsicament referències al compliment pasqual. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas el Pla de l'Orri i hi figura Pedro Vilalta. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 108 la masia Pla de l'Orri, en la qual hi ha referenciat que hi vivien 13 persones. Els anteriors propietaris del Pla de l'Orri, els quals també havien estat prèviament masovers, ens han explicat que al 1931 es va cremar la casa. Sembla que es va encendre la xemeneia i tot i que eren molta gent a la casa, ja que justament també hi havia treballadors del bosc, no van poder-hi fer res. Es van quedar sense res. El llavors propietari, el Raurell de Sagàs, va fer-hi anar un paleta per reconstruir-la amb l'ajuda dels masovers. Sembla que van trigar quasi dos anys i mig a tenir-ho acabat. L'estructura de les façanes es va poder aprofitar, fent que pràcticament no es modifiqués la volumetria. L'interior i la teulada es va haver de fer tot nou, sembla que també la majoria d'obertures. Expliquen que mentre van durar les obres van haver de fer vida en unes corts, habilitant-les com van poder. També ens van explicar que uns anys després van engrandir considerablement la pallissa. Pel que comenten es deu correspondre amb l'ampliació del costat de llevant. | 42.1962300,1.9464500 | 413016 | 4672101 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La finca del Pla de l'Orri compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.La finca forma part de la Fundació Projecte Miranda, dedicada a la difusió del coneixement i el respecte per al cavall i el medi natural.La masia està situada a tocar del Pla del Catllaràs i es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45984 | Molí d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puig | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | Situat al peu de la carretera que mena al nucli urbà del Castell de l'Areny, consta de dos volums, a més d'un afegit a la zona més septentrional, tot conformant una unitat. Organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat d'oest a est. La façana principal, afrontada a l'est, disposa de tres eixos verticals d'obertures a més d'una galeria coberta a la darrera planta (balconada), fet que atorga singularitat al conjunt. A la planta baixa es disposa un portal centrat respecte l'amplada de la façana, amb llinda de fusta que conté la inscripció de 17+18 (?) probablement la data de construcció o d'alguna reforma. A l'esquerre del portal se situa una petita finestra amb tots els emmarcaments de fusta. Una moderna escala d'un sol tram que està situada en paral·lel i adossada a la façana, mena a la planta pis, una part de la qual està muntada damunt obra de carreus de pedra, graons de pedra artificial i barana de ferro de barrots de secció rectangular. En el petit replà final s'obre un portal que dóna accés a la planta primera, amb llinda de fusta i brancals de carreus de pedra, defensada per una senzilla reixa de ferro. Flanquegen dita porta dues senzilles finestres amb llindes rectes, també defensades per barrots de ferro de disseny senzill. La darrera planta, com ja s'ha comentat anteriorment, disposa l'estructura d'una galeria o balconada formada per bigues de fusta col·locades en perpendicular a la façana per tal d'assolir el voladís pronunciat, amb paviment de llates de fusta i un ràfec de la teulada amb la mateixa volada de la galeria que li fa de coberta. La barana de la galeria és de fusta, amb barrots verticals de secció rectangular amb sòcol i passamà també de fusta. Tres obertures menen a la galeria, una porta centrada flanquejada per sengles finestres, el disseny de les quals és simple sense que s'observin elements significatius remarcables. El cos d'edifici adossat a la façana sud es força senzill, amb una coberta a una sola vessant que segueix la volada de la de l'edifici principal, per tant i en alçat només té dues plantes . Això sí, volumètricament sobresurt lleugerament de la línia de façana tot emmarcant la galeria. A la façana est disposa d'un senzill portal a la planta baixa, amb llinda de fusta, i una finestra a la planta superior defensada per una reixa de ferro de barrots verticals senzills i també disposa d'una llinda de fusta. A la façana sud es localitza una petita obertura a la planta baixa en forma d'espitllera i a la planta pis una finestra amb els emmarcaments senzills defensada per una simple reixa de ferro. La façana oest només té dues petites finestres a l'alçada de la planta segona a causa dels desnivells del terreny. Són senzilles sense cap tipus d'emmarcament destacable. A l'interior de la planta baixa es conserva part dels elements que conformaven el molí fariner, trobem el basament amb les dues moles de pedra cobertes pel riscle, el calaix de la farinera, entre altres. A l'exterior, a la part posterior de la casa hi ha l'estructura de la bassa que permetia acumular l'aigua per moure el mecanisme del molí. | 08057-10 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí del Puig mostra unes característiques arquitectòniques que poden vincular-se al segle XVII-XVIII, sense que es pugui descartar l'existència del dit molí amb anterioritat. Tot i això gran part de l'estructura visible sembla correspondre a aquest període, encara que hi ha algunes parts dels murs de la planta baixa, en concret de l'interior, que podrien correspondre a una època anterior. Pel que fa a notícies documentals referents al molí, hem de fer esment a cites en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les anotacions del compliment pasqual, i corresponents a cronologies de la primera meitat del segle XVIII en endavant. Del segle XVIII daten també alguns documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els que trobem anotada la referència: la barraca del molí del Puig, en la que hi consta que pagava per un picotí d'hort de segona qualitat, per la barraca, per el personal de Francisco Coma i per un porc, havent de pagar un total de 2 lliures, 3 sous i 9 diners. En el registre cadastral del 1766 també consta la Barraca del molí den Puig, en aquest cas, com a propietat de Benet Casas. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del Puig en un llevador del 1858. Altres notícies que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència al pagament pel molí del Puig a nom de Martín Casas, en la del 1877 consta que paga per un molí de represa d'una mola que mol tres mesos o menys a l'any, posteriorment també s'especificarà que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres (les referències són les mateixes que s'empren en la resta de molins registrats). A partir de l'any 1887 el nom que apareix en les matrícules del molí és el de Maria Casas. Segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny del 1898 al molí del Puig, identificat amb el número 50, es diu que hi vivien tres persones, Maria Viñas, viuda (segurament és la mateixa Maria de les matrícules industrials que en aquells registres s'esmenta amb el cognom del marit), un fill i una filla. En els registres d'industrials del 1900 ja no hi consta el molí del Puig. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) es conserva un Liber 'Status Animarum' on, entre altres informacions, trobem referenciades unes quantes cases que a la data de 1944 es diu que estan pròximes a desaparèixer, entre aquests hi consta el molí del Puig. | 42.1562400,1.9474200 | 413041 | 4667660 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí del Puig o d'en Puig apareix denominat de diverses maneres, la més comuna i habitual és la que s'ha utilitzat, però més recentment també hi ha qui fa servir el nom de Molí de Cal Tena i Molí d'en Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45985 | Molí del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-forat | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una construcció de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües de teula i el carener orientat de nord a sud. Està situada a tocar la riera de Can Rubí i l'alçat de les façanes varia segons la seva situació a causa del desnivell del terreny. Així, la façana est disposa de tres nivells en alçat, mentre que la oposada (oest) només en té un. En aquesta façana oest hi ha adossada una escala amb graons de pedra que permet assolir el nivell de la darrera planta, on hi ha un accés a l'interior, format per una senzilla porta amb llinda recta. A la façana est també hi ha una estructura adossada que ocupa més de la meitat de la superfície de la façana, a la zona més oriental de la façana principal podem observar un eix vertical de tres obertures. La de la planta baixa respon a un porxo fent cantonera amb una arcada en forma d'arc de mig punt rebaixat, fet amb senzilles dovelles de pedra sobre brancals de carreus grans i escairats. Les dues obertures superiors corresponen a sengles galeries obertes, amb llindes en forma d'arc carpanell i baranes de fusta. Els cossos afegits a la part més occidental d'aquesta façana correspon a dos coberts d'una sola vessant, cadascun a una cota diferent. A un dels quals s'hi accedeix mitjançant l'estructura d'una escala exterior de graons de pedra. La façana est presenta una disposició d'obertures producte, molt probablement, de les diferents reformes que ha sofert l'edifici. A la zona més meridional d'aquesta façana es localitza l'altra obertura que conforma el porxo en cantonera esmentat en la façana principal, l'obertura és de la mateixa tipologia que la descrita anteriorment. A nivell de planta baixa s'observen dues petites finestres sense cap element remarcable; a la primera presenta tres senzilles finestres i a la planta superior altres tres senzilles finestres. La façana nord presenta diverses obertures sense cap element significatiu, obertures que molt probablement són el resultat de diverses modificacions. Tots els paraments estan realitzats amb carreus de pedra irregulars (paredat comú). A l'extrem sud-est de la façana de llevant, hi ha el cacau que conforma la sortida de l'aigua del molí, és cobert amb volta de pedra. A la zona més meridional d'aquest conjunt es localitza una pallissa força peculiar, amb una estructura de fusta elevada construïda damunt una estructura de pilars d'obra i fusta, amb una escala exterior realitzada amb pedra. La coberta, però, a dues vessants, és de plaques de fibrociment ondulat. A uns metres al nord de la casa hi ha l'estructura de la bassa del molí. També es pot resseguir part del traçat del canal. | 08057-11 | A la zona sud-est del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí fariner del Forat mostra unes característiques arquitectòniques atribuïbles al segle XVII tot i que hi ha algunes modificacions o reformes posteriors. De tota manera no es pot descartar que el molí també hagués existit amb anterioritat. El molí està situat dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de fet en el seu fons hi ha referències, bàsicament cites relacionades en el compliment pasqual. La majoria d'aquestes són de finals del s. XVIII i en dates posteriors. (Sembla que el molí està situat en territoris que van formar part de la Baronia de la Portella. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del forat en un llevador del 1858. Altres referències que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència a pagament pel molí del Forat a nom de Martín Serrat, en la del 1886 consta que paga per un molí de represa d'una pedra que mol tres mesos o menys a l'any, i que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres. L'any 1901 consta registrada la baixa del molí en les contribucions industrials, tot i això sembla que posteriorment a aquesta data el molí havia funcionat en algunes ocasions. Al 1898, segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny hi ha referenciat el molí del Forat amb el número 63 i s'esmenta que hi vivien quatre persones, un matrimoni i els seus dos fills. | 42.1557800,1.9525900 | 413467 | 4667603 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45986 | La Rota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rota | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia la Rota està emplaçada a la part més planera d'una zona en desnivell, la zona és oberta cap al sud quedant situada dominant la vall que s'obra al davant. Es tracta d'una masia conformada per diverses construccions, a grans trets trobem un conjunt format per la casa, un cobert adossat al costat de ponent i a la part nord de la casa, un gran paller, i al costat nord-oest, adossat a la casa uns altres edificis annexes, aquest conjunt de construccions delimiten l'espai destinat a era, al davant del paller, i quedant clos per la part de ponent amb un mur de tancament, a manera de baluard, on hi ha un gran portal que hi dóna accés. A la feixa de sota la casa hi ha un altre paller, i a la part de llevant de la casa el pou d'aigua. La casa és de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que mira a migdia, consta de planta baixa, primera, segona i golfes. En la casa es pot distingir alguna fase constructiva d'ampliació de l'estructura, poden veure que l'estructura era més petita i s'amplià amb un cos adossat al costat de llevant i també s'augmentà l'alçada i el nombre de plantes. Part de la superfície de les façanes presenta un revestiment parcial de morter de calç, en especial a la façana sud i llevant. En conjunt els materials constructius són els habituals, murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb més o menys presència d'un o altre material segons la fase constructiva, i a les cantoneres, carreus desbastats i alguns de més ben acabats que altres. La façana principal mostra una distribució força regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta, excepte a la planta golfes, on només hi ha una obertura al centre, i alguna de petitona més a planta primera. La porta d'entrada no està alineada en un dels eixos verticals, sinó centrada entre la línia vertical de finestres del centre i la de ponent; és de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que el mur. Trobem diverses finestres que mostren la mateixa tipologia que la porta, algunes tenen la llinda de fusta coberta pel morter de revestiment de la façana; en diverses de les finestres de la façana sud es pot observar que damunt la llinda tenen un arc fet de lloses posades a plec de llibre, sembla que com a arc de descàrrega. La finestra de les golfes, és una gran obertura en arc de mig punt fet també amb lloses. En altres finestretes no és visible el material que les conforma. El cobert adossat a la casa pel costat oest, és de dos nivells, amb grans obertures a la planta inferior que tenen grans llindes de fusta. També el portal del baluard mostra una gran llinda de fusta, i brancals de carreus desbastats. Al costat d'aquest portal hi ha n'hi ha un altre en aquest cas és de muntants i llinda de maó. En paller que hi ha dins el clos és de dos nivells, i construït adossat al terreny, fet que facilita que tingui accés des del mur nord a nivell de la planta superior; té coberta a dos vessants amb el carener orientat cap al sud, obrint a l'era; a la façana sud hi ha obertures en arcs rebaixats fets amb lloses disposades a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha un pou d'aigua de planta circular i coberta de lloses. Al sud-est de la casa, a la feixa de sota, hi ha un altre paller, és de dos nivells, coberta també a dos vessants, construït adossat al marge, facilitant un accés al nivell superior des del mur posterior; a la façana sud té una gran obertura en arc de mig punt fet amb lloses col·locades a plec de llibre. | 08057-12 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim notícia d'una referència que pot fer pensar en l'existència de la masia ja al segle XIV, tot i que no tenim constància d'altres notícies referides directament al mas fins entrat el segle XVIII. Es tracta d'un establiment fet per Pere de Fonollet i la seva dona Marquesa, vescomtes d'Illa i senyors de la Portella i de Lluçà d'un tros de terra a Bernat sa Rota, de la parròquia de Castell de l'Areny, els possessors havien de pagar una quantitat de cereal al senyor de la Portella i la tercera part dels fruits obtinguts a la terra als possessors dels masos Soldevila i de 'Malrèn'. La masia de la Rota apareix referenciada en diversos documents cadastrals del segle XVIII, conservats a l'arxiu municipal. En el cadastre de Castell de l'Areny i Sant Romà del 1716 hi ha la referència 'La heretat dita la Rota Jaume Miros (o Miror) masover', en la qual s'hi relaciona els pagaments per cada tipus de conreu, bosc, erm, bestiar, per la casa i també pel personal, on a més del masover i consta un mosso. En el següent document cadastral del 1717, s'esmenta la Rota habitada per Jaume Miror, i entre els pagaments consta també per el personal del dit Miror, pel personal de Josep Rota, mossos. En aquest moment consta que la masia tenia un bou, un matxo, deu ovelles i un porc. En el cadastre de 1766, el mas Rota figura com a propi de Josep Rota i Climent Rota masover, en aquest registre el bestiar que hi figura són dos bous, un burro i tres porcs. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la Rota hi apareix referenciada amb Vicente Cirera. Al segle XIX consten altres referències a la masia, com és el cas d'un llevador del 1858 (AMCA). Al 1898, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta la Rota, identificada amb el número 77, moment en que hi vivien 10 persones, el matrimoni format per Pedro Cirera Comellas i Magdalena Tubau Camprubí, i junt amb els seus set fills i un mosso, sembla que germà de la Magdalena. | 42.1767100,1.9605600 | 414154 | 4669919 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45987 | Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-la-clusa | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, A. (1979): Sant Romà de la Clusa. Barcelona: G.E.C. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XII | Església romànica d'una sola nau, de planta rectangular amb un absis semicircular a l'extrem oriental. Els paraments són de pedres de petites dimensions, irregulars i disposades en filades. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest, llevat de l'absis que està cobert per lloses. A la façana occidental presenta un campanar d'espadanya amb dos ulls acabats amb arcs de mig punt dovellats. La porta d'accés a l'església se situa a la part occidental de la façana sud i està formada per un doble arc de mig punt dovellat en degradació. No té cap tipus d'element ornamental exterior llevat d'uns carreus estriats disposats en filades al capdamunt de l'absis. Disposa de tres finestres, que mostren les mateixes característiques, situades a l'absis, al mur meridional i a l'occidental. Són de doble esqueixada rematades per un arc de mig punt dovellat i producte d'una restauració duta a terme a finals de la dècada dels seixanta del segle passat. L'interior presenta les parets nues de revestiment i una volta de canó lleugerament apuntada. La coberta de l'absis és de quart d'esfera, la qual recolza en l'arc triomfal, lleugerament apuntat, de la zona de presbiteri. A la zona oposada es disposa l'estructura d'un cor elevat, realitzat amb fusta, al qual s'hi accedeix mitjançant una escala, també de fusta, de dos trams. Els caps de bigues d'aquesta estructura estan decorats amb talles que representen cares, i la barana del cor és de balustres de fusta que suporten un passamà motllurat. A l'espai exterior a tocar la façana sud hi ha el cementiri, el perímetre del qual està delimitat per un mur baix amb una portella de ferro simple. Al centre del cementiri hi ha una creu de ferro damunt d'una base feta amb carreus i pedres. | 08057-13 | A la Clusa. | La primera notícia pròpiament referida a l'església de Sant Romà de la Clusa és en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (finals del segle X o inicis del segle XI), en la que consta com una de les esglésies que formaven part del bisbat d'Urgell. Com s'ha esmentat, al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va ser integrat al castell de Roset, fet que comportà que el 1336 Pere de Fonollet vescomte d'Illa, en nom de la seva dona Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà, cedís per a ús i servei dels homes de la Clusa tot el bosc conegut com de la Clusa. (VVAA:1985:196) Del període baix-medieval i modern hi ha mencions referides a l'església de Sant Romà de la Clusa, però sobretot en relació al lloc de la Clusa, com són documents de donació de terres, compra-vendes, etc., en els quals també rebem informació referida als drets que el monestir de la Portella va tenir a la zona. Un exemple, és un document del 1335 en que l'abat del monestir de la Portella va prendre possessió de diversos masos del terme de Vilada i de Roset, entre els quals els masos de Ramon de Torrent Sobirà i de Guillem de Torrent Jussà, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En documents de finals del segle XIV es documenta un mas denominat 'Bellsolà' a la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En relació als béns sobre els quals del monestir de Sant Pere de la Portella tenia domini a la zona de la Clusa al segle XVIII, s'esmenten els masos Comes Sobiranes, de Torrent Jussà i Torrent Sobirà (aquests dos ensorrats) i el de Bellsolà (amb un molí també ensorrat). (BOLÓS: 2009) Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. L'església tenia una interessant majestat romànica que va ser destruïda durant la Guerra Civil, es tractava d'una talla de fusta policromada atribuïda a la primera meitat del segle XII (VVAA:1985:197-198). També degué ser durant la guerra que es va destruir l'altar major sembla que d'estil barroc. Entre els anys 1963-1965 va ser restaurada. A l'any 1976, la Diputació de Barcelona va dur-hi a terme una actuació de restauració. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Recentment s'ha restaurat la porta de l'església, l'actuació ha estat costejada per part d'un veí del poble, en concret de la casa de Cal Truquet.Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45988 | Masia de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XX | Gran masia de planta rectangular (gairebé quadrada) i organitzada en alçat en planta baixa i tres nivells superiors, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. El parament és de pedres de mides diverses unides amb morter, amb grans carreus a les cantoneres per tal de reforçar la construcció. La façana sud és la principal i conté una gran portal amb brancals de carreus de pedra grans i escairats, amb una llinda en forma d'arc de mig punt format per grans dovelles. L'organització de la resta d'obertures en aquesta façana és força simètrica, amb dues petites finestres a la planta baixa que flanquegen el portal, un balcó ampitador damunt mateix de la llinda del portal (resultat d'alguna reforma) amb una barana de ferro de barrots verticals simples decorats amb reganyols. El balcó té una finestra a cada costat i a la segona planta, quatre finestres de les mateixes característiques i mesures. A la darrera planta, a la zona del capcer es localitza un balcó ampitador amb una llinda d'arc de mig punt rebaixat (llinda escarsera), amb una barana de barrots verticals i passamà de fusta. Totes les obertures d'aquesta façana disposen dels mateixos emmarcaments (brancals i llindes rectes) realitzats amb maó massís, la qual cosa contrasta amb el parament de pedra dels murs. Les obertures de la façana oest presenta diferents característiques ja que els emmarcaments són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals formats per grans carreus escairats. Estan situades dues a la primera planta i dues més a la segona. A la planta baixa i al costat septentrional se situa una petita porta amb emmarcaments també de pedra. A la façana nord hi ha adossada una estructura, amb els murs exteriors revestits amb un arrebossat pintat i coberta per teules formant una sola vessant. Aquesta façana nord presenta dues finestres a la planta segona situades simètricament respecte l'amplada de la façana, i a la zona de sota el carener se situa una tercera finestra. Totes amb els brancals de pedra mentre que les llindes estan fetes a base de diverses filades de maó massís col·locats de pla. La façana est compta amb poques obertures, a nivell de la primera planta disposa de tres finestres de diferents mesures i alguns de petitones en altres plantes. La coberta presenta dues finestres en mansarda, de construcció recent, a cadascuna de les dues vessants per tal de donar llum a la darrera planta. Pels voltants de la masia s'organitzen una seguit de coberts dels quals destaca l'estructura de la pallissa situada al nord-est de la casa, amb murs de pedra, que presenta un gran arc dovellat mig punt i una coberta de teules a dues aigües. | 08057-14 | A la Clusa, a pocs metres al costat de l'església. | A nivell documental hi ha constància de notícies de la masia de Sant Romà de la Clusa al segle XVIII. De fet, la casa mostra diferents fases constructives, però gran part de l'estructura de l'edifici mostra unes característiques arquitectòniques que permeten situar-la entre els segles XVII i XVIII, encara que cal mencionar que algunes parts dels murs de la planta baixa testimonien l'existència d'una estructura anterior, que podria correspondre a cronologies baix-medievals o d'entorn al segle XVI. Les traces arquitectòniques de diferents fases constructives visibles en les façanes semblen indicar també actuacions de reformes i ampliacions posteriors a l'obra principal dels segles XVII-XVIII. Entre les quals l'actuació de la modificació de les obertures de la façana principal que estan emmarcades en maó i que podrien haver estat realitzades en motiu de l'ampliació de la casa en alçat. Les notícies documentals conegudes a partir del segle XVIII, són bàsicament referències en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual. Altres notícies les tenim en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de 1716 hi ha la referència que a 'L'heretat dita Sant Romà, pròpia de Joan Canal, Pere Canal masover', a més, s'aporta la relació de tipus de terres i conreus i les seves superfícies, així com l'import que li pertoca pagar per cadascuna d'elles, també en relació a la casa, al personal i al bestiar, que en aquest moment anoten dos bous, tres porcs, vuit cabres i un burro. En el següent registre cadastral, hi ha referenciats més persones treballant-hi, entre els quals un pastor, i un augment considerable del bestiar que tenien, en aquest hi ha anotats dos bous, tres vaques, tres eugues i un matxo, quaranta ovelles i vuit cabres, a més de quatre porcs. En el cadastre de 1766 l'heretat de Sant Romà consta ja com a propietat de Josep Cirera de Borredà, i 'Hermanter' Cirera masover. En aquest cadastre s'hi torna a aportar una relació del bestiar, consistent en dos bous, un burro, sis ovelles, quatre cabres i tres porcs. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas Sant Romà i hi figura Joan Soler. Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la masia amb el número 105 i s'indica que hi vivien 11 persones. | 42.1870000,1.9357600 | 412120 | 4671087 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45989 | Molí de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-roma-de-la-clusa | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XVIII | La planta d'aquest molí és quasi rectangular i presenta una estructura de murs realitzats amb carreus de pedra disposats irregularment. La coberta de teules s'organitza a dues vessants, amb el carener orientat de nord a sud. La façana principal s'orienta al sud, en la que destaca el fet que la meitat oriental mostra el mur de façana enretirat tot configurant un porxo a la planta baixa i galeries cobertes a la primera planta i a les golfes. A l'angle oriental la façana s'enretira més i és a la part baixa d'aquesta on se situa el desguàs d'aigües del molí. A la façana principal, el porxo de la planta baixa dóna a la porta d'accés a l'interior, és amb llinda de fusta que descansa damunt de brancals de maó massís. Una gran jàssera de fusta conforma el perímetre de la galeria del primer i segon nivell tot suportant les bigues de fusta que conformen els paviments que són de llates de fusta. A la galeria del primer nivell se situa una porta simple, amb llinda de fusta; la galeria té barana de fusta de barrots verticals de secció quadrada amb un passamà simple. La galeria superior està aplacada amb llates de fusta. A la zona més occidental de la façana sud, s'observen dues finestres situades a nivell de la planta baixa i primera planta, ambdues amb llindes de fusta, brancals senzills i ampit de pedra plana. La façana oest presenta dues senzilles finestres a nivell de la primera planta, totes dues amb llindes de fusta i estan protegides per reixes de ferro de disseny simple. Des del desguàs del molí es pot observar l'interior on es conserva l'eix amb la roda i el portell de la resclosa. A la zona occidental del molí se situa un annex, restaurat de fa poc, amb una coberta de teules a una sola vessant i de dos nivells en alçat. A la façana sud es disposa d'una gran obertura (sense tanca) amb una llinda de tronc de fusta i al pis superior un gran finestral que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana; a la façana oriental s'observa un altre accés a l'interior, també emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A l'interior de la planta baixa, ocupant el cos nord-est, hi ha l'obrador del molí, on trobem la banqueta amb les moles, el riscle, la tremuja, la farinera, entre la resta d'elements i parts que conformen la infraestructura del molí. Sota aquest cos, i accessible des de la façana sud, hi ha el cacau, l'espai on trobem l'arbre amb la roda i l'entrada de l'aigua des de la bassa, entre altres. Aquest espai es mostra cobert en volta molt rebaixada feta amb pedres i recolzada sobre murs també de pedra. A la zona nord de l'edifici, hi ha la bassa, avui buida, que alimentava el molí, en la que s'hi pot observar l'entrada del canal que donava pas a l'aigua vers l'interior del molí. Encara es pot resseguir part del traçat del canal que conduïa l'aigua des del torrent a la bassa. | 08057-15 | A la Clusa. A pocs metres al nord-est de la masia i l'església de Sant Romà de la Clusa. | A nivell documental hi ha constància de notícies del molí de Sant Romà de la Clusa des del segle XVIII. Cal anotar, que a la zona de la Clusa es documenta l'existència d'un molí ja derruït al període baix-medieval. Les documentacions que facin referència al molí sobretot en relació a la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual en les que consta el molí esmentat ja al segle XVIII. El molí forma part de la propietat de la gran masia de Sant Romà de la Clusa, i degué funcionar com a masoveria d'aquesta, a més de molí fariner. En les referències al cadastre del segle XVIII conservades a l'arxiu municipal, en les que consta l'heretat de Sant Romà, no es fa menció explícita al molí. A finals del segle XIX, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada el molí amb el número 107 i hi consta que hi vivien dues persones. El molí de Sant Romà consta també en els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, aquestes es conserven de manera discontinua des de 1877 fins a mitjans de segle XX. En la majoria de les referències s'indica que era un molí de represa d'una mola que funciona tres mesos o menys a l'any. En alguns registres, com el del 1882 i el de 1887, s'especifica que el molí està dedicat a la molta de sègol, ordi, civada, blat de moro, etc. Als anys vint del segle XX, en els registres d'industrials, a més del pagament com a molí fariner, també consta el pagament pel 10% de salt d'aigua, referència que apareix en tots els molins del terme que hi consten registrats. Fins als anys 50-60 del segle XX encara consta el molí en els registres industrials conservats. | 42.1884300,1.9374800 | 412264 | 4671244 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al nord de la masia de Sant Romà de la Clusa.Accés per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45990 | Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. | 08057-16 | Al sud del terme municipal. | Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. | 42.1522100,1.9454400 | 412872 | 4667214 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45998 | Campió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campio | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII | La masia de Campió està situada en una àrea planera i oberta situada al vessant oest de la vall de la riera de Castell. L'aparença actual de la casa és resultat de la darrera reforma realitzada recentment. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular, amb coberta a dos vessants i carener orientat aproximadament est-oest. Consta de dues plantes, baixa i primera (potser també unes petites golfes). L'estructura està construïda adossada a un marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, comportant que la façana oest només és vista a partir de nivell de planta primera. Està construïda amb murs de pedra formats per un paredat de pedres irregulars i alguns carreus desbastats, en conjunt de mides no massa grans, i amb cantoneres poc diferenciades del conjunt del parament, tot i que són de mides lleugerament majors i potser una mica més ben tallades. Cal dir que la façana oest sembla que tota ella ha estat refeta de nou, segurament en la darrera reforma duta a terme. Pel que fa a les obertures, cal dir que consta de dues portes d'accés, totes dues situades a nivell de planta baixa, una a la façana de migdia i l'altra a la de llevant. La porta de la façana sud té llinda plana de fusta i brancals formats pel mateix parament del mur. La porta de llevant és emmarcada amb maó massís als brancals i a la llinda en arc rebaixat amb el maó disposat a plec de llibre. Aquesta tipologia és la mateixa que trobem a la resta d'obertures de la casa, excepte una de petita situada a tocar d'aquesta porta de llevant, que és també emmarcada amb el mateix tipus de maó, però en aquest cas la llinda és plana, ja que les dimensions són petites. El conjunt d'aquestes obertures amb maó massís tenen ampit de pedra. Totes aquestes obertures mostra traça d'haver estat modificades o remodelades arran de les darreres obres de reforma. Cal dir, que en algunes d'aquestes finestres s'observa la presència de maó d'aspecte i configuració diferenciada, fet que fa pensar que algunes de les obertures ja devien estat constituïdes amb aquest tipus de material i d'acabat. Tot i això si que es pot veure clarament, que la configuració de la majoria de les obertures ha estat uniformitzada i en aparença engrandides. A la part nord-oest hi ha la traça del que devia ser el paller. | 08057-24 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal, prop de la carretera de Castell. | La masia consta referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a finals del segle XVIII. Altres informacions documentals conegudes es remunten a mitjans del segle XIX. Així, la primera notícia la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia Campió en la que s'hi relaciona a Juan Bover. A l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny es conserva un petit lligall conservat corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, i en el qual hi ha un llarg llistat de cases del terme municipal i entre les quals hi figura Campió En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Campió hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. El cap de família era Ramon Bober i Comellas i la muller, Maria Manso i Noguera | 42.1667000,1.9387700 | 412341 | 4668830 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Campió la trobem referenciada amb la denominació utilitzada, però també com a Can Pió, s'ha utilitzat l'opció aconsellada per l'ajuntament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46002 | Rectoria de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-roma-de-la-clusa | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Situada just al costat de l'església romànica de Sant Romà, és un edifici de planta rectangular que s'organitza en alçat en planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest. Els paraments són de pedra de diferents dimensions formant un paredat comú i a les cantoners, carreus de mides més grans. L'accés a l'interior es realitza des de la façana est, davant dels peus de l'església, mitjançant un senzill portal amb llinda de fusta. Al costat septentrional de la porta es localitza una senzilla finestra amb llinda de fusta i brancals de pedra. A la planta pis s'observa una finestra trigeminada sota una mateixa gran llinda de fusta i ampits de llosa de pedra. La façana sud presenta una organització d'obertures irregular, amb dues finestres a la planta baixa amb els brancals de maó massís, així com també les llindes que són de maó col·locat al sardinell. A la primera planta i seguint l'eix vertical de les finestres es disposen dues obertures de diferents característiques. Mentre que la més occidental es configura com un balcó ampitador amb barana de fusta i llinda recta, la més oriental disposa d'una llinda en forma d'arc rebaixat formant una galeria oberta, també amb una barana de barrots verticals de fusta de secció rectangular i passamà simple. La façana occidental presenta una organització d'obertures irregular, amb dues finestres a la planta baixa amb llindes rectes i emmarcaments de maó massís, i una finestra a la zona més meridional que disposa d'una llinda en arc de mig punt rebaixat. A la primera planta només disposa d'una finestra, amb llinda recta i emmarcaments de maó massís, situada a la zona més septentrional. Finalment, pel que fa a la façana nord, només presenta una sola obertura, força simple, amb llinda recta, situada a nivell de la primera planta. | 08057-28 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. A tocar de l'església pel seu costat oest. | La zona de la Clusa i l'església de Sant Romà apareixen esmentades en la documentació al segle X. L'església consta com a parroquial ja durant l'època medieval, moment en que estava situada dins la jurisdicció eclesiàstica del bisbat d'Urgell. El lloc havia format part del terme del Castell de l'Areny, dins el comtat de Berga. Al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va passar a formar part del Castell de Roset. Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània de la de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. A finals del segle XIX, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la casa com a vicaria amb el número 106 i hi consta que hi vivia el capella i la seva germana. En motiu de les obres de restauració dutes a terme a l'església de Sant Romà de la Clusa als anys 70 del segle XX, es va modificar la volumetria de la rectoria, tot escapçant-la pel costat de llevant, ja que fins llavors l'edifici estava adossat a l'església per aquest extrem. L'actuació es va dur a terme a fi d'alliberar la façana de ponent l'església i permetre una visió complerta del conjunt. | 42.1871800,1.9351900 | 412073 | 4671108 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46002-foto-08057-28-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46005 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon | GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX | Petita capella d'una sola nau construïda l'any 1906 tal i com indica la placa commemorativa situada en el frontis principal, damunt l'arc del portal d'accés a l'interior: 'CAPELLA DE SANT RAMÓN / COSTEJADA I DEDICADA / ALS VEHINS D'EIXA RIBERA / PER EN RAMÓN CAMPRUBÍ / FILL DE CAL TENA. ANY 1906'. Els paraments són de carreus de pedra de mesures irregulars (paredat comú) llevat dels emmarcaments de les obertures de la façana (portal i òcul) i el petit campanar d'espadanya, elements realitzats amb maó massís pintat, fet que dóna cromatisme al conjunt. El portal està emmarcat per brancals de maó massís que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i que suporten un arc de mig punt de les mateixes característiques. Damunt la llinda se situa la placa commemorativa i a la zona del capcer es localitza un senzill òcul, també amb els emmarcaments esmentats. El ràfec de la coberta, de teules a dues vessants, també està realitzat amb maó massís. A cada costat del portal s'aprecien dues petites espitlleres i a les façanes laterals dos estretes finestres sense emmarcaments remarcables. La façana posterior, és a dir a la zona del presbiteri que és rectangular, es disposa un òcul similar al de la façana principal. Una petita estança (sagristia) construïda amb les mateixes característiques de parament que la capella, s'adossa a una de les façanes i disposa d'una coberta de teules a una sola vessant. Una simple finestra dóna llum a l'interior d'aquesta sagristia. L'estructura interior de la nau és simple, coberta amb una volta de canó i murs decorats amb una línia d'imposta motllurada i pilastres damunt les quals arrenquen uns simples arcs torals. Al costat de l'altar s'obre una senzilla porta, sense cap element significatiu, que mena a la sagristia. | 08057-31 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Expliquen que la construcció de la capella es degué al fet que la veïna de la propera casa de Cal Leandre, degut a que el seu estat de salut no li permetia anar a l'església de Castell de l'Areny ni a la de Vilada, va propiciar que el seu marit, Ramon Camprubí, fés construir aquesta capella. Des d'origen l'església va ser oberta a tot el veïnat, dient-hi missa amb certa regularitat. Expliquen que entorn als anys cinquanta del segle XX hi va haver moviments de terra que van afectar a l'església. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) consta la documentació de les obres realitzades entorn al 1958, quan es va engrandir l'església un terç i es va construir la sagristia. L'any 1990 la capella presentava greus problemes estructurals que van requerir d'una actuació de rehabilitació, consistent en la col·locació d'uns tirants metàl·lics per aturar l'obertura dels arcs que aguanten el sostre i evitar que s'obrissin les parets, fet que hagués pogut comportar l'esfondrament del sostre. Moment en que també es va pintar l'església. L'any 2000 es van realitzar obres de millorar, bàsicament a l'exterior, es van repassar i pintar les façanes exteriors i condicionar l'entorn, tot construint una vorera i col·locant una barana. En motiu del centenari de la construcció de la capella, el 2006 es va actuar a la zona de la plaça, la qual es va reformar i asfaltar. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, només es fa missa en motiu de la celebració de l'Aplec de Sant Ramon. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46006 | Can Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pla-1 | XVII | El mas s'alça al peu del camí de Camp-Rubí, és un edifici de planta rectangular amb un porxo adossat a la façana oest, i una estructura semicircular a la façana oposada, és a dir la que orienta a l'est. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En alçat s'organitza en planta baixa i dos pisos, amb unes golfes de sostre baix. La coberta és a dues vessants, de teules, amb el carener orientat de nord a sud. Al porxo de la façana oest s'accedeix mitjançant una escala exterior realitzada amb graons de pedra que assoleixen el nivell de paviment de la primera planta, on es localitza una de les portes d'accés a l'interior i una finestra, dues senzilles obertures amb llinda recta de fusta. El porxo, situat a nivell de planta primera, disposa d'una barana de barrots verticals i passamà de fusta. La zona inferior (planta baixa del porxo) està defensada per una ampla porta de fusta que ocupa la totalitat de l'amplada. La coberta del porxo, de fusta i teules, s'organitza a una sola vessant i està suportada per una estructura de dos pilars de pedra. A la façana de la casa que dóna a oest, damunt la coberta del porxo s'organitzen dues finestres que disposen de llindes en forma d'arc rebaixat realitzat amb dovel·les de pedra. A la façana sud es disposen dos eixos verticals d'obertures i la porta d'accés a l'interior se situa a l'eix més oriental, una simple estructura amb llinda de fusta damunt la qual es disposen llesques de pedra formant una cornisa. La resta d'obertures (llevat de les de les golfes) són senzilles amb llindes rectes de fusta. Les llindes de les dues finestres de les golfes segueixen la inclinació de la teulada i estan separades per un matxó de pedra; a mode d'eixida o assecador. A la façana est es localitza una estructura semicircular damunt una plataforma d'obra de pedra que se situa a mitja alçada de la planta baixa i a la que s'accedeix mitjançant uns graons, també de pedra. És probable que es tracti d'un pou o cisterna ja que disposa d'un registre d'obertura. En la dita façana est, a nivell de ras de la plataforma s'observa l'estructura d'una espitllera i una finestra baixa amb llinda recta de fusta. A nivell de la primera planta es disposa d'una senzilla finestra amb llinda recta decorada exteriorment amb dovel·les realitzades amb pedra que formen un arc rebaixat. A la segona planta s'observa un balcó amb llosa de pedra, amb una barana de ferro de disseny senzill, amb barrots verticals i passamà simple, que enllaça amb l'estructura semicircular de la torre que està rematada amb merlets fets de blocs de pedra grans. Situades a la zona més septentrional d'aquesta estructura semicircular i a nivell de primera planta, es localitzen dues obertures amb llindes en forma d'arc rebaixat realitzades amb dovelles de pedra. Algunes de les obertures del conjunt de les façanes semblen reformades recentment. | 08057-32 | Al sud-est del municipi. | La majoria de les informacions documentals conegudes que fan referència a Can Pla són notícies indirectes, moltes recollides en documents eclesiàstiques ja a partir del segle XVII; en concret ja hi ha referenciat l'esmentat mas com a 'Casampla' al 1640. Les cites es localitzen d'aquest segle en endavant. Altre tipus de notícies o referències les trobem a l'arxiu municipal i són ja del segle XVIII, són mencions sense més dades, com és l'anotació en un llevador del 1858. i altres cites en documents A finals dels segle XIX, en concret l'any 1898 en un registre de cases i els seus habitants de Castell de l'Areny, hi consta la masia Can Pla, identificada amb el número 66, en la que es diu que hi vivien només dues persones. | 42.1615500,1.9549000 | 413666 | 4668242 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46006-foto-08057-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,18 km, la casa queda al peu de la carretera.La casa és denominada, tant com a Can Pla com a Cam Pla, també apareix escrita junt o separat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46007 | Cal Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costeta | XVIII | Es tracta d'una masia situada a tocar el camí de Camprubí, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana principal que està orientada vers el sud-est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En aquest sentit i a l'angle sud de la façana es disposa d'un mur que, a mode de contrafort, reforça les possibles empentes estructurals de l'edifici, visibles en l'esquerda situada entre els dos eixos verticals d'obertures de la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat a l'eix més proper a l'angle sud, rematat amb una llinda en forma d'arc carpanell realitzada amb senzills carreus de pedra desbastada i brancals de les mateixes característiques. Damunt el portal es disposa d'un balcó ampitador amb llinda de tronc de fusta i una barana de ferro de disseny senzill; la morfologia dels brancals denota que el dit balcó ampitador és el resultat d'una reforma moderna. L'altra obertura de la primera planta té les mateixes característiques, és a dir, llinda de fusta i brancals d'obra que emmarquen la senzilla finestra. Al segon nivell es disposen dues finestres, també amb llindes de fusta, amb brancals formant cantoneres a base de carreus regulars de pedra desbastada. A molt poca distància de la casa, pel seu costat més oriental, se situa un cobert annex. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teules a dues vessants muntades damunt llates i cabirons que descansen damunt bigues de tronc de fusta, el carener de la qual està orientat de nord a sud. Tots els angles d'aquest annex estan conformats per grans carreus de pedra escairada fent cantoneres. A la façana que afronta al camí de Camprubí només s'ha construït la meitat de la superfície per tal de situar l'accés a l'interior mitjançant una senzilla porta de fusta. Actualment hi ha una subdivisió interna realitzada amb un senzill forjat de bigues de tronc de fusta. | 08057-33 | Al sud-est del municipi. | Documentalment, les notícies referides a Cal Costeta de les que tenim constància són a partir del segle XVIII. Bàsicament, són notícies indirectes vinculades a la documentació conservada de l'arxiu parroquial (ADS) i que es refereixen a dades com el compliment pasqual. En aquest sentit, són diverses les notícies que es troben al llarg dels segle XVIII en endavant. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Cal Costeta. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Cal Costeta, identificada amb el número 67, hi vivien sis persones, un matrimoni, Juan Roset i la muller, Maria Vilalta, i quatre fills. | 42.1620200,1.9550600 | 413680 | 4668294 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Generalment, aquesta masia consta referenciada com a Cal Costeta però en alguns casos també es troba la forma Cal Costet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46009 | Les Vinyasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-vinyasses | XVIII-XX | La masia de les Vinyasses es va reconstruir ja fa uns anys, entorn als vuitanta o noranta del segle XX. En el moment de la reconstrucció el mas estava enrunat però encara conservava en alçat part de l'estructura de la planta fins alçades variables. Actualment es poden veure diferències en el parament dels seus murs, en especial entre la part baixa de l'estructura i la superior, degut a que en la reconstrucció es va conservar tota l'estructura possible. Era una casa de dos cossos separats per mur mitger; el parament, conservat parcialment en algunes parts, és de paredat comú format per pedres irregulars en mides i formes, i a les cantoneres carreus desbastats. L'estructura està construïda adossada al marge que conforma el terreny, comportant que el mur posterior, el nord, tingui una alçada visible molt menor a la resta; per contra, el mur sud té una alçada molt major, ja que es fonamenta des de la feixa inferior. Al voltant de la casa es conserven diversos murs de pedra seca de contenció de les feixes. L'accés a la casa és a partir de la façana de ponent, arribant a la cota d'entrada a partir d'una escala exterior de pedra. En quant a les obertures totes són resultat de l'obra de reconstrucció de la casa. | 08057-35 | A la zona est del terme municipal. | La masia les Vinyasses consta documentada ja des de principis del segle XVIII, en concret apareix esmentada en documentació del fons de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS) les referències documentals són bàsicament en els registres de compliment pasqual. També en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en concret en el cadastre de 1716 consta la referència 'la barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri' (AMCA), la referència a la barraca de les Vinyasses continua apareixen el altres cadastres del segle XVIII. Posteriorment, al llarg del segle XIX també hi ha constància de mencions de la dita masia en documentació de l'arxiu municipal; en aquest cas, es tracta també de referències indirectes, anotacions en que consta esmentada la casa, com pot ser en un llevador del 1858. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, a la masia les Vinyasses, registrada amb el número 93 , consta que hi vivien 8 persones, un matrimoni amb sis fills. | 42.1799500,1.9645900 | 414491 | 4670275 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46009-foto-08057-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està emplaçada entre dos torrents els quals s'uneixen a pocs metres davant la casa. D'una banda, la rasa que discorre al peu de la casa, i de l'altra, el rec de Mer. Aquests torrents conformen la riera de Camprubí, a la qual s'uneix el torrent de Suronell, aquest darrer és el que passa per sota la gran masia de Camprubí, situada a poca distància de les Vinyasses, les aigües del qual feien moure els molins de Camprubí. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46012 | La Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-barraca-0 | XVIII-XX | Masia de planta rectangular, consta de planta baixa i primera, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. Està conformada pel volum principal de la casa amb un cos annex a la façana lateral de llevant, es tracta d'una estructura de planta baixa amb coberta plana formant una terrassa, i a la façana posterior un altre volum construït conformant un garatge i magatzem, es d'un sol nivell i coberta a un vessant. La casa va ser reconstruïda fa uns anys. De l'estructura originària conserva part de l'alçat dels murs perimetrals, en algunes parts fins a l'alçada del forjat de la planta baixa. Pel que fa als murs conservats de l'estructura originària formen un paredat comú fet amb pedres irregulars i a les cantoneres carreus no molt grans i només desbastats. Sembla que no conserva obertures antigues, si més no estant totes modificades i uniformitzades; si que podem veure a nivell de la planta baixa de la façana sud, un brancal d'una antiga obertura fet amb carreus desbastats. Al sud de la casa hi ha antigues feixes de conreu, algunes de les quals conserven els marges de pedra seca. | 08057-38 | A la part est de la zona central del terme municipal. | El fet que la masia tingui el nom de la Barraca no facilita la identificació d'aquesta en la documentació, ja que en la majoria de documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal hi ha referència a diverses barraques la majoria diferenciades amb el nom del propietari i en algunes també del masover, són molt poques les que tenen una denominació concreta. Per trobar una anotació que puguem relacionar amb la masia la Barraca hem de prendre de referència els documents del fons de l'arxiu parroquial de Castell de l'Areny (ADS), en els que entre les anotacions del compliment pasqual de finals del segle XVIII hi ha la referència a aquesta casa. Sembla però, que amb anterioritat a aquesta anotació també pot ser-hi referenciada. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta esmentada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia la Barraca, registrada amb el número 100 , consta que hi vivien 5 persones, un matrimoni amb tres fills. | 42.1797200,1.9542600 | 413638 | 4670260 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46012-foto-08057-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La casa la Barraca està situada en una zona coneguda com el veïnat del Cal Sastre dels Casons, el qual és conformat per un petit grupet de cases situades properes les unes de les altres al voltant del turonet on hi ha les restes de l'antiga masia que dóna nom al veïnat. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46013 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic | XVIII-XX | Es tracta d'una antiga masia restaurada per tal de convertir-la en dependències destinades a allotjament de turisme rural. El conjunt està situat a tres-cents metres del municipi de Castell de l'Areny i al peu de la carretera. El conformen diversos volums arquitectònics construïts en una de les plataformes d'uns terrenys organitzats en terrasses, amb un espai lúdic i una piscina situada a la inferior. La terrassa superior, la d'accés al recinte i que s'utilitza com a pàrquing, disposa d'un mur de contenció realitzat amb carreus de pedra irregulars (paredat comú) amb contraforts, també de pedra de les mateixes característiques. Al capdamunt del mur s'organitza una barana de troncs de fusta entre matxons de reforç, també de pedra. Al segon nivell de terrasses tenim els volums construïts, la majoria són de planta baixa i un pis llevat d'un cos d'edifici de la casa originària, el qual disposa de planta baixa, dos plantes i golfes, adossat a aquest hi ha un porxo suportat per dos pilars de pedra, sota del qual trobem l'accés a l'interior del conjunt d'edificis. Aquest accés està situat a la primera terrassa i per tant dóna al nivell de la planta pis del cos d'edifici principal. A costat del porxo s'observa una escala que mena a la terrassa inferior on hi ha els accessos a les diferents estances, locals de lleure i menjador del conjunt. Tots els volums construïts tenen les mateixes característiques arquitectòniques, és a dir, disposen d'una coberta organitzada en dues vessants amb teules i els murs estan realitzats amb carreus de pedra irregular sense formar filades (paredat comú). Les llindes de gairebé la totalitat de les obertures són rectes i de fusta pintada així com els porticons corresponents. Pel que fa a les terrasses, aquestes es comuniquen mitjançant unes senzilles escales, amb graons i barana de fusta, i altres de metàl·liques. A la segona terrassa s'observa l'antic pou d'aigua del conjunt. Els interiors han estat totalment reformats i combinen els paraments revestits amb obra de guix, fusta encadellada i pedra vista. Els paviments són moderns i la zona del menjador col·lectiu presenta un forjat de bigues de fusta que combinen les de secció rectangular i amb les de tronc de fusta. Les estances lúdiques i les habitacions disposen d'un modern cel ras. Actualment són diversos els volums que conformen Cal Xic, alguns dels quals són de nova construcció; les estructures originàries sembla que es corresponen a l'edifici de la casa antiga, corresponent al volum principal de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, el qual tenia un volum adossat al costat sud-est, avui reformat, a més, sembla que havia tingut algun altre annex menor, probablement corts. | 08057-39 | A la zona central del terme municipal. A poca distància al nord-est del poble. | Les notícies documentals de les que tenim constància, ens aporten referències de l'existència de Cal Xic al segle XVIII. En conjunt són cites de la masia en la documentació conservada del fons de l'arxiu parroquial (ADS), com referències al compliment pasqual. També del segle XVIII, en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal hi ha notícies de diferents anys, en que consta els impostos que calia pagar per 'la barraca dita casal Xic que la habita Maria Angela Puig, viuda', informació que semblaria correspondre al dit Cal Xic. En altres documents cadastrals d'aquest segle continua apareixen una referència similar, en el cadastre del 1766 hi diu 'barraca de Casal Xic pròpia de Josep Rota, conrea las terres Climent Rota masover de la Rota'. Altres informacions, són ja del segle XIX, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia Cal Xic, en la que s'hi relaciona a Raimundo Tubau. Altres notícies són una simple menció de la casa, per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que Cal Xic (identificada amb el número 89) està deshabitada. Al segon quart del segle XX, Cal Xic va ser reformada considerablement, ampliant gran part de la masia per tal d'adequar a casa de colònies; sembla però que posteriorment es va voler destinar a residència de la tercera edat, activitat que sembla que finalment no es va iniciar. Avui dia és casa de turisme rural. | 42.1742900,1.9501400 | 413290 | 4669661 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46014 | Cal Pereonclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereonclet | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII-XX | Es tracta d'una masia formada per dues construccions principals, la casa i la pallissa, amb l'era entre ambdues, a més d'alguns coberts i un pou. La casa consta de planta baixa, primera i segona (que es correspon amb la sota-coberta), la teulada és a dos vessants amb el carener orientat aproximadament nord-sud perpendicular a la façana principal que obre cap a migdia. L'edifici està construït adossat al terreny natural fet que facilita més d'un accés, un és a la planta baixa i es realitza des de la façana principal i l'altre es troba a la façana de ponent i dóna a la planta primera (lleugerament modificat i amb accés d'uns quants graons). En conjunt l'estructura està bastida amb pedres irregulars junt amb alguns carreus desbastats, les cantoneres són lloses i carreus també desbastats. Tot i que ha estat reformada, la majoria d'obertures eren d'estil senzill similar a algunes de les que podem veure avui, amb llinda de fusta. L'edifici mostra diferents moments constructius, així, sembla que en origen la casa devia ser de planta més petita i de menor alçada, a la qual se li van adossar dos cossos, un a la part posterior, la nord, i un altre al costat de ponent (cuina i pastador), a més d'augmentar lleugerament l'alçada. D'aquesta manera sembla que la primera casa de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger, va passar a una estructura de tres cossos paral·lels més un quart de perpendicular, situat a la part posterior i que no ocupa tota l'amplada de la casa, ja que a l'extrem oest d'aquest cos perpendicular hi trobem l'estructura del forn de pa. L'interior de la planta baixa és més petit que la resta de nivells, ja que part de l'estructura està bastida sobre la roca, com és el cas del cos afegit al costat nord que és construït a partir de planta primera. Pel que fa als interiors, la planta baixa estava destinada principalment al bestiar, encara conserva una de les menjadores al cos central. La planta primera manté l'estructura d'algunes de les estances més habituals, entre les quals encara podem veure el cos central ocupat per l'espai destinat a sala-menjador i distribuïdor de les habitacions, a més de l'escala d'accés als diferents nivells (l'escala és de pedra a la planta baixa i de fusta el tram de pujar a la planta sota-coberta); al costat nord hi ha el cos perpendicular, on hi ha la cuina i pastador, a l'extrem est hi ha una pica de pedra amb les habituals lloses als laterals i al mur del costat una fornícula probablement destinada a col·locar-hi posts amb estris de cuina, a l'extrem oest hi havia la llar de foc (es conserva la campana) amb el forn de pa i els fogons a un costat. El forn de pa es conserva sencer, és de boca en arc fet amb pedra picada i l'interior de cúpula de pedra i lloses a la base; al peu del forn hi ha la cendrera. Altres elements que es conserven són dues finestres amb festejadors, una és la finestra de la sala i l'altra a l'habitació del cos de llevant. També podem veure fornícules de mides diverses en diferents murs. A més, es conserven part dels forjats, destacant les posts de fusta de part del sostre de la planta primera. A la façana de llevant hi podem veure dues lloses sobresortint del mur, amb un forat en cadascuna, que segons explica el propietari eren les pedres utilitzades per les frontisses de les portes que hi havia hagut en aquest punt, ja que els coberts que avui veiem eren molt més grans i arriben fins la façana. En les obres de reforma es va localitzar una teula amb la data 1789. Pel que fa a la pallissa, aquesta és a ponent de la casa, amb l'espai de l'era enmig. És de planta rectangular definint l'estructura típica de dues plantes amb murs tancats en tres de les seves façanes i a la façana principal, la de llevant, unes grans obertures delimitades pels murs laterals i un pilar central. Té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. En l'actualitat la pallissa és destinada a habitatge. | 08057-40 | A la zona central del terme municipal. Al nord-est del poble. | No tenim notícies documentals conegudes que es refereixin directament a la masia de Cal Pereonclet fins ben entrat el segle XIX. Cal dir, que al llarg del segle XVIII consten algunes dades cadastrals en que els cognoms de les persones referenciades podrien indicar que es tracta de Cal Pereonclet, però no es pot confirmar ja que les dades no són prou concretes. D'altra banda, l'estructura arquitectònica de la masia pot correspondre a una construcció bastida entre els segles XVII-XVIII. No es disposa de prou dades per puntualitzar les cronologies, però alguns elements poden correspondre al període del segle XVII, fins i tot l'estructura principal de dos cossos, els quals posteriorment, ja al segle XVIII s'haurien ampliat. També s'hi poden veure altres ampliacions i modificacions algunes semblen correspondre al segle XIX. El 29 d'octubre de 1846 consta registrada una hipoteca de 'Cal Onclet', de la qual en dóna les afrontacions: a orient amb al mas Soldevila, a migdia amb el mas Costa i a ponent amb el mas Sala (?) i a llevant amb el mas Rota, consta que dins la finca hi ha una altra caseta i terres dites 'Cal Gorch Guixé'. Segons s'especifica, la hipoteca es fa per tenir patrimoni per ordenar el fill sacerdot fins que tingui manutenció. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny trobem la referència Cal Pere Onclet, en la que hi consta Martín Tubau. Al llarg del segle XIX trobem altres notícies documentals referides a la masia de Cal Pere Onclet en els llibres de cadastres conservats a l'ajuntament, així, en un llevador del novembre de 1858 conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170) hi consta anotat entre un extens llistat de casa Cal Pereonclet, en aquest registre també hi ha notícies de les altres cases que havien format part de la finca, com Cal Gorgixer, el Massot i el Planàs. En un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny datat a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Pereonclet, identificat amb el número 86, hi vivien nou persones, un matrimoni i cinc infants, l'àvia materna i una germana del cap de família. Entre les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170), trobem registrat que els anys 1923 i 1924, Martí Tubau Maseras pagava per el concepte forn de plaça a Cal Pereonclet. A finals del 1924, el mateix Martí Tubau, dóna d'alta al registre de la contribució industrial com a botiga de comestibles a Cal Pereonclet. El 1930 es conserva el registre de baixa del forn de pa, la botiga encara hi figura el 1936. | 42.1717000,1.9553700 | 413719 | 4669368 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al darrera de la pallissa hi trobem el pou d'aigua, de planta circular i murs de pedra.Al costat de llevant hi havia hagut diverses corts i espais destinats a magatzem, avui aquestes estructures són diferents ja que es van fer més petites per tal de millorar la visibilitat de la casa i l'accés.La finca de Cal Pereonclet té altres cases dins la propietat, potser antigues masoveries, com és l'antic Cal Gorgixer, el Planàs, i també hi havia hagut Cal Massot (avui finca independent); a finals del segle XX també es va segregar i construir alguna altra casa. La casa està destinada a allotjament rural. La pallissa es va reformar i adaptar com a vivenda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46016 | Deixesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/deixesa | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII-XX | La masia està situada dalt d'un turonet en el vessant occidental de la riera de Castell de l'Areny, pel seu costat nord-est davalla la riera de la Clusa, la qual desaigua a poca distància per sota de la masia, just prop del molí de Riu. Actualment la masia Deixesa està totalment reconstruïda. Sembla que de l'estructura originària conserva pocs elements, ja que es trobava molt derruïda. De l'estructura originària sembla que conserva part de les façanes del costat més nord, i algunes fonamentacions i elements d'altres punts de la casa. Tot i així poca cosa ens permet aportar de dades d'aquella estructura, veiem que els murs eren com és habitual, formats per paredat comú de pedres irregulars i a les cantoneres carreus més ben tallats. A partir d'una imatge de l'inici de les obres de reconstrucció podem veure que la casa tenia almenys planta baixa, primera i segona, i que a l'extrem nord de la façana de llevant hi havia unes obertures a manera d'eixida en cadascuna de les plantes, eren de línies rectes emmarcades per els murs als laterals i bigues a les llindes. | 08057-42 | A la zona sud-oest del terme municipal. | Tenim constància de referències documentals de la primera meitat del segle XVIII en que s'esmenta la masia Deixesa, bàsicament són mencions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També del segle XVIII daten diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els quals trobem una referència que podria correspondre a aquest mas, encara que no es pot confirmar. Al llarg del segle XIX també hi ha esment del mas en diversos documents, En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha la referència a la masia Deixesa en la que hi consta relacionat Joan Tubau. També consta citada en un llevador del 1858 en el qual hi ha una llista de cases en que hi apareixen la majoria de cases i masos del municipi. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Deixesa identificada amb el número 21, en la que hi vivien tres persones, també hi apareix la referència a masover de Deixesa en la que hi consta que hi vivien tres persones més. Per com està feta la referència, sembla que la masia devia tenir una part de la casa destinada exclusivament per als masovers. | 42.1678500,1.9358000 | 412097 | 4668961 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46016-foto-08057-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46016-foto-08057-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la carretera que puja a Castell de l'Areny, cal que agafem el trencall que porta cap a la Clusa, poc després trobarem l'accés a la masia. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46017 | Molí de Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-riu | XVIII | El molí de Riu consta de l'edifici principal que era destinat a molí i habitatge junt amb un paller i algun altra petit annex. La casa i obrador és una construcció de planta rectangular allargada, consta de planta baixa, primera, segona i sota-coberta o unes petites golfes; té teulada a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que està orientada vers el sud, lleugerament cap al sud-est. La superfície exterior de les façanes està arrebossada, tot i així en alguns punts es pot veure parcialment que el material constructiu és pedra i que a les cantonades hi ha carreus desbastats. A la façana principal les obertures estan distribuïdes regularment en tres eixos verticals de registres, en el central hi ha la porta principal d'accés a l'interior. A la planta baixa, hi ha una obertura més que en els altres nivells, trencant la simetria del conjunt. Quasi totes les obertures són de constitució similar, amb llinda de fusta i algunes també a l'ampit, tot i que n'hi ha alguna que no té llinda visible, per exemple les portes d'accés, en la porta principal no es distingeix cap element concret i està formada per la mateixa obra, a més ha estat reformada. A l'extrem de llevant, hi ha una finestra amb llinda de maó massís posat de pla. A la resta de façanes hi ha molt poques obertures, són petites finestres emmarcades per carreus i el mateix paredat dels murs. La part de llevant de la planta baixa és ocupada per el que era l'obrador del molí fariner, espai on encara es conserva gran part de la maquinària del molí, les moles junt amb altres elements. A la façana principal podem veure l'antiga sortida de l'aigua que feia moure el molí, definit per una obertura en arc i volta de pedra. A la part del darrera de la casa, a tocar de la carretera i ha l'espai de l'antiga bassa del molí, la qual té les parets revestides de totxana degut a que es va reconvertir en piscina i durant una època va funcionar com a piscina utilitzada sobretot per la canalla que anava de colònies al poble. El molí es troba a tocar del desguàs de l'aigua del torrent de la Clusa amb el de Castell, desaigua que es realitza just sota el molí. Davant la casa hi ha un cobert de dues plantes i coberta a un vessant. La planta superior queda oberta en tres de les seves façanes, en la del costat de llevant hi ha mur de pedra i a les altres només els pilars que suporten la teulada, els pilars són de carreus de pedra i algun de maó massís. Paral·lel al torrent de la Clusa es pot seguir part del traçat del canal. | 08057-43 | A la zona central del terme municipal. | L'edifici del molí que ha arribat als nostres dies sembla correspondre a unes cronologies modernes, probablement del segle XVIII, no tenim elements que ens permetin aportar unes dates concretes per aquesta construcció. A nivell documental, la majoria de notícies conegudes del molí són a partir del segle XVIII, tot i així, no es pot descartar l'existència d'un molí de construcció anterior. Les primeres cites documentals de les que tenim constància són les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals el molí ja apareix esmentat al segle XVIII. Altres referències són en relació al capmàs, a la masia de Riu. Així, en els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, trobem que al 1716, ja hi consta referenciada la masia de Riu, on consta que l'heretat dita Riu és propietat de Joan Casals; finca a la pertany el molí. En aquest mateix document, consta la nota que un tal Joan Casals i Samsó paga també per el producte d'un molí que només molt la tercera part de l'any. No hem pogut aclarir si aquest Joan Casals és el mateix que posseeix Riu o és el propietari de Soldevila, ja que també hi consta que un tal Joan Casals habita Soldevila, i justament aquesta masia també té un molí. De tota manera, sembla més probable que es tracti del molí de Riu, ja que en cadastres posteriors, com és el cas del 1766, el propietari de Soldevila canvia de cognom, mentre que el de Riu continua sent Joan Casals, i la dada del molí continua apareixent en referència a Joan Casals. Al llarg del segle XVIII també hi ha diverses mencions del molí de Riu en la documentació del fons de la parròquia de Castell de l'Areny (ADS). Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència al molí. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que al molí de Riu, identificat amb el número 19, hi vivien quatre persones. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny hi consta el molí de Riu en quasi tots els registres, que de fet es conserven de manera discontinua des de 1877 fins a mitjans de segle XX. En el primer registre consta com a contribuent Ramon Barniol, el qual paga per un molí de represa d'una mola que funciona tres mesos o menys a l'any. En alguns dels registres, com el del 1882, s'especifica que el molí està dedicat exclusivament a la molta de sègol, ordi, civada, blat de moro, etc., dades que també s'indiquen per la resta de molins del municipi. Als anys vint del segle XX, en els registres d'industrials, a més del pagament per funcionar com a molí fariner, també consta el pagament pel 10% de salt d'aigua, referència que apareix en tots els molins del terme que hi consten registrats, moment en que probablement ja tots deuen tenir una turbina per fer llum. Fins als anys 50-60 del segle XX encara consta el molí en els registres industrials que es conserven. | 42.1684400,1.9383000 | 412304 | 4669024 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46017-foto-08057-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat a tocar de la carretera asfaltada que porta al poble de Castell de l'Areny, passats uns 4,2 km des del trencall de la carretera C-26. Es troba just després del creuament amb la pista que porta a la Clusa, però en el costat oposat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46018 | La Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-roqueta | XVIII-XX | Es tracta d'una masia conformada per la casa i el paller amb el pla de l'antiga era entre ambdues construccions. La casa té planta irregular, esta conformada per una estructura principal de planta rectangular amb alguna ampliació i annexes adossats a façanes nord, sud i oest, definint la planta irregular actual. L'estructura principal està coberta amb coberta a dues aigües amb carener orientat nord-sud, alguns dels cossos annexes i de les ampliacions tenen coberta a un vessant. Exteriorment, sembla poder-se diferenciar una primera estructura de planta molt més petita a la qual en una primera ampliació s'hi afegí un cos a la part sud-oest, i posteriorment es degué ampliar la construcció amb una estructura de galeria a la meitat sud-est. Cal dir que pel que fa a les estructures del costat de llevant, sembla que hi havia algun annex menor adossat en aquest costat, el qual en la darrera reforma se li va donar la volumetria i acabat actual. En aquest sentit, la configuració actual de les façanes s'ha modificat considerablement, en especial en aquelles en que s'hi ha afegit alguna estructura annexa. La casa està bastida en una zona en desnivell fet que afavoreix que es disposi de més d'un accés a l'interior a peu pla. Així, el que sembla l'accés principal és a través de la façana sud, en la que tenim una porta d'accés que dóna directament a planta baixa, un altre accés el trobem a la façana oest, aquest dóna directament a la planta primera, i potser també és d'origen però reformat. Pel que fa a les obertures, n'hi ha de diferents tipus. La porta d'entrada situada al costat sud, s'hi accedeix a través de l'obertura de la galeria a nivell de planta baixa de la dita façana sud, ja que al davant de la façana on hi havia la porta s'hi va adossar l'estructura de galeria. Aquesta obertura, és de brancals sense diferenciar del mateix parament del mur amb un contorn de muntants i llinda de fusta que emmarca la porta d'accés; l'accés de la planta primera és de llinda plana monolítica, tot i que sembla que ha estat modificada durant les obres de reforma. Hem de destacar el conjunt d'obertures de la façana sud, on trobem unes finestres a la planta segona de l'ampliació sud-oest que estan formades per llinda amb lloses col·locades a plec de llibre, les de la planta primera d'aquesta ampliació han estat modificades. Pel que fa a l'estructura de la galeria, aquesta està formada per tres grans obertures, una per planta, de brancals del mateix aparell i llinda en arc rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre. Altres obertures són de constitució senzilla i algunes han estat modificades recentment. En conjunt els murs són bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses junt amb alguns carreus només desbastats, i a les cantoneres peces lleugerament més ben acabades, que a les estructures afegides a la banda sud són de mesures més grans. Adossat a l'extrem nord-oest de la casa hi ha una petita estructura de planta tendint a circular, que podria correspondre a un pou. A migdia de la casa trobem l'estructura del paller, mostra planta rectangular amb coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, el qual no està centrat sinó lleugerament més desplaçat cap a la part posterior. L'edifici està bastit adossat al marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Consta de planta baixa i primera que és directament sota la coberta. Els murs són formats per pedres irregulars amb diversitat de mides i a les cantoneres grans blocs desbastats. La façana que obra cap a llevant a nivell de planta baixa és tancada per un mur en el qual hi trobem una finestra, però la planta superior presenta una única gran obertura que ocupa tot el frontal, amb només un puntal de fusta de reforç de la biga de la teulada al centre. A la façana del costat nord tenim dues portes d'accés, una a nivell de planta baixa i una altra a la planta superior, a la qual s'hi accedeix a través d'una escala exterior de graons de pedra. | 08057-44 | A la zona sud del terme, a l'àrea coneguda com Raval de Vilella. | A nivell arquitectònic les estructures que configuren la casa de la masia la Roqueta ens permeten apuntar una evolució constructiva d'un mínim de tres o quatre fases constructives. Poden identificar una primera estructura de planta molt més petita que l'actual i de la qual no tenim elements definidors d'una cronologia, però que es podria situar a molts grans trets al segle XVIII. Posteriorment, a la casa s'hi degué afegir el cos de la part sud-oest. I en un tercer moment es va afegir el petit cos de galeria o eixida, que llavors ocupava l'angle sud-est de la casa, situant la porta d'accés de la planta baixa protegida dins l'estructura de la galeria. La configuració de la galeria podria correspondre a una cronologia del segle XIX. Les cronologies apuntades són orientatives, ja que manquen informacions per poder-les confirmar, i de fet els pocs elements que permeten anotar-les poden identificar-se en un ventall cronològic molt ampli. També es vol apuntar que no s'ha vist la configuració interior dels espais, fet que podria ajudar a concretar una mica més les cronologies o almenys disposar de més dades per puntualitzar-les. Documentalment, no tenim notícia coneguda de la Roqueta fins a mitjans del segle XIX, es tracta d'un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, per tant referent als imports del quart trimestre i corresponent a consum i indústria, en aquest document hi ha un ampli llistat de cases del terme municipal en les que s'hi relacionen els imports per casa, i entre les qual hi consta la Roqueta. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Roqueta, identificada amb el número 34, hi vivien sis persones, en concret el matrimoni, format per Lorenzo Badia i Antonia Cabra, i quatre infants, dos nens i dues nenes. | 42.1620100,1.9398000 | 412419 | 4668308 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46018-foto-08057-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba emplaçada en un dels vessants de ponent de la riera de Castell.Actualment, l'estructura de la casa està totalment rehabilitada. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46019 | Rossinyol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-baix | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una estructura de planta rectangular, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud, consta de planta baixa, planta primera i unes petites golfes. Disposa de diversos annexos afegits a la façana sud i est, amb cobertes de plaques de fibrociment ondulat sense elements arquitectònics visibles que es puguin destacar. A la façana nord hi ha un accés a l'interior de l'edifici, es tracta d'un modern portal amb els emmarcaments motllurats en forma de faixa simple que sobresurt lleugerament de la línia de façana. A la llinda hi ha la inscripció següent: 'C.RUSIÑOL REFORMADA A L'ANY 1961', damunt la qual es localitza una marquesina de teules. A nivell de planta baixa i a la zona més oriental se situa una petita finestra i dues a la primera planta, de factura moderna amb llinda recta i ampit amb rajoles de trenca aigües. Una gran part de la superfície d'aquesta façana està revestida per un senzill arrebossat de ciment pòrtland. La façana oest disposa d'una distribució irregular d'obertures, amb dues finestres a la planta baixa de mesures diferents, i dues més a la primera planta de característiques similars; és a dir, amb llindes rectes i moderns emmarcaments. En aquest cas, també està parcialment revestida amb un arrebossat simple. A la façana meridional només s'observen tres finestres a la planta primera ja que a la planta baixa hi ha adossats uns coberts. A la façana est també hi ha adossats uns senzills coberts i disposa d'una finestra a la planta baixa i dues a la primera, totes sense elements destacables. Uns metres al nord de la casa, en una cota superior, ja que el terreny és en desnivell, i més a tocar de la casa de Rossinyol de Dalt, hi ha una gran pallissa, la qual és compartida per les dues masies, de fet la meitat més est pertany a Rossinyol de Baix, i l'altre meitat a Rossinyol de Dalt. La pallissa està formada per una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra de paredat comú en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells i la coberta. La teulada és a quasi a una sola vessant, ja que per la part del davant compta amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, el carener és orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-45 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals referents al mas Comes són en relació a Rossinyol de Dalt o les Comes Sobiranes, així al segle XIV, consta que el mas Comes Sobiranes de la parròquia de St Romà de la Clusa estava sota jurisdicció del monestir de Sant Pere de la Portella (1346 confessió de Pere de Comas Sobiranes a l'abat de la Portella, pel qual li és home propi llargament). El maig de 1347 es documenta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per la compra del mas Comes Sobiranes. El 1397, en un període en que molts masos es troben deshabitats i en runes, l'abat de la Portella estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Sobiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. Aquesta informació consta expressada de diverses maneres en la mateixa bibliografia, ja que en algun cas es diu que Bernat té l'obligació de fer la coberta dels mas o la coberta d'unes cambres, però en la mateixa bibliografia es diu que té obligació de fer dos masos (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. Ja a principis del segle XVII el mas Comes Sobiranes consta en mans de la família Eres de Gardilans, així ho confessa i confirma Pere de les Eres en el capbreu del 1609 del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) en el qual Pere confessa tenir aquest mas junt amb altres propietats que té pel mateix monestir, així com els imports que ha de pagar. Les dades consten en altres capbreus posteriors del mateix segle XVII. Tot i així, en el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que el mas Comes Sobiranes estava en mans de la Comunitat de Preveres de Berga, qui confessa tenir en alou de l'abadia, el qual havia tingut a carta de gràcia i dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans (també confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (BOLÓS:2009). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu afronta a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas d'Espades i dels emprius de la dita Clusa, i a cara amb terres d'en Llumà i de la Batllia de Malanyeu. El fet que ens indiqui que el mas corresponent a l'actual Rossinyol de Dalt afronta amb terres propietat dels Picas, ens porta a pensar que en aquest moment Rossinyol de Baix ja devia estar en mans d'aquesta família. La qual també trobem referenciada com a propietaris de Rossinyol de Baix al segle XIX i fins l'actualitat. En diversos documents cadastrals (AMCA) del segle XVIII, només hi ha referència al mas Comas, sense distinció de Sobirà i Jussà, el qual consta com a propietat de Bernat Rossinyol (1716). En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou, des d'allí cultiva el mas i sols manté a la casa un mosso (AMCA: 180). Encara que no s'esmenti en aquestes registres l'existència dels dos masos, sembla que es deu a una ocultació o falsificació de part de les dades a incloure en els esmentats cadastres, fet sembla que també es va produir en altres propietats i en altres municipis. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Baix, en la que hi consta Saturnino Cirera. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Baix, identificada amb el número 112, hi vivien onze persones. | 42.1823600,1.9207000 | 410870 | 4670588 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46019-foto-08057-45-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, i comparteixen l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.La denominació originària de la masia Rossinyol era Comes, nom que es manté fins entrat el segle XVIII, època en que sovint s'esmenten les dues denominacions. Pel que fa a la denominació del mas Rossinyol de Baix, es correspondria doncs amb Comes Jussanes, ja que en la majoria de documentació referida a Rossinyol es parla de Comes Sobiranes per el mas de Rossinyol de Dalt. Sorprèn que no tenim constància de documentació referida directament a Comes Jussanes. En aquest sentit, el mas Comes Sobiranes com a tal és ja referenciat des del segle XIV, hem de pensar que en el moment en que es denomina així ja deu existir unes Comes Jussanes, tot i que desconeixem si en aquestes hi existiria ja un mas. De fet, la majoria d'exemples en que es documenten masos amb denominació de jussà i sobirà provenen de la tradició de desdoblament de masos documentada a partir del XII i XIII, afavorit en un període de creixement demogràfic. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues propietats diferenciades.Es fa difícil apuntar una cronologia per l'estructura arquitectònica exterior visible de la casa de Rossinyol de Baix. La casa mostra la superfície de les façanes arrebossada parcialment amb un revestiment de ciment que no permet una observar amb detall els materials constructius que conformen l'estructura; tot i això si que es pot identificar la traça de diferents ampliacions de l'estructura permeten saber que el volum actual és resultat de diferents fases constructives. A més, pel que fa a obertures tampoc no són visibles elements arquitectònics distintius de períodes específics que facilitin les atribucions cronològiques, ja que la majoria van ser modificades arran de la reforma del segle XX. De tota manera hem de pensar per les dades documentals i el tipus de construcció vista que gran part de l'estructura pot ser atribuïble als segle XVII i XVIII. Tanmateix sembla que la casa ja podria existir amb anterioritat, fins i tot del període baix-medieval, tot i que no puguem aportar dades documentals concretes.L'accés és a través d'una pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46020 | Rossinyol de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rossinyol-de-dalt | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. RUMBO, A., SOCA, I. (2002) Inventari del Patrimoni Cultural de Vilada. Memòria tècnica. Diputació de Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XIV-XVIII | Gran masia de planta rectangular organitzada en alçat en planta baixa, un pis i golfes, amb una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat de nord a sud; és a dir, en paral·lel a la façana principal (oest). En aquesta façana s'observa un tall en el parament del mur, sense cap filada d'unió, probablement com a resultat d'una ampliació de la masia. Al costat mateix se situa l'accés a l'interior format per un gran portal de mig punt amb dovelles força grans que arrenquen d'uns brancals realitzats amb grans carreus ben tallats i escairats. Damunt el portal i a nivell de la primera planta s'organitzen dues finestres d'unes característiques similars, amb brancals de carreus de pedra, llindes monolítiques i ampits motllurats també monolítics. A nivell de les golfes es disposen tres petites finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana sud disposa de dos eixos verticals d'obertures (finestres a nivells de primera planta i golfes), també amb emmarcaments de fusta, i una petita espitllera a nivell de la planta baixa. La façana est presenta una disposició irregular de les obertures, destacant un balcó ampitador a nivell de la primera planta, amb barana de ferro de barrots verticals i passamà senzill. Al costat meridional d'aquest balcó se situa una finestra amb emmarcaments de pedra, llinda i ampit monolític. A nivell de les golfes presenta quatre petites i senzilles finestres amb tots els emmarcaments de fusta. La façana nord només disposa d'una senzilla finestra a nivell de la primera planta i afronta a una era en la qual es desenvolupa una pallissa força peculiar. Pel que fa a l'interior, els forjats combinen les bigues de tronc de fusta i les de secció rectangular bisellades. A la planta baixa diverses jàsseres descansen damunt pilars de pedra per tal de configurar uns grans espais per les menjadores murals del bestiar. Els paviments, de llates de fusta, està força malmès. A la planta primera es conserva la distribució i elements característics de molts espais, destaca la gran sala a la crugia central amb finestres amb festejadors i una petita fornícula d'una antiga capelleta en un dels murs, a la costat nord de la sala hi ha l'espai destinat a cuina i llar de foc, a un costat una gran fornícula rebaixada al mur on hi ha una pica de pedra tallada i al seu costat un rentamans format per un petit dipòsit de pedra per l'aigua encastat en el mur, i a l'altre costat, la llar de foc a terra amb una cendrera encastada al mur. A l'estança del l'extrem nord-est hi ha l'espai del pastador amb el forn de pa, hi trobem la boca del forn de pa cegada, es emmarcada en grans carreus ben tallats i polits amb llosa a l'ampit, i al costat l'estructura amb els fogons. A l'exterior, al nord de la casa hi ha la gran pallissa, una estructura uniforme però compartida entre les dues masies de Rossinyol, la meitat de llevant correspon Rossinyol de Dalt. Es tracta d'una estructura de planta rectangular amb un tancament de murs de pedra conformats per un paredat comú situats en la façana nord, est i oest. La façana sud resta oberta, amb uns pilars de pedra que suporten una estructura de bigues de fusta que subdivideix l'espai interior en tres nivells. Esta coberta per una teulada d'una sola vessant amb un ràfec format per un vessant poc pronunciat, amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de la pallissa, és a dir d'est a oest. | 08057-46 | A la Clusa, a la zona oest. | Les primeres notícies documentals són del segle XIV, en data de setembre de 1346 trobem que Pere de Comas Subiranas fa confessió a l'abat de la Portella, pel mas Comas Subiranas de la parròquia de Sant Romà de la Clusa pel qual li és home propi llargament. Poc després, del maig de 1347, consta una àpoca feta per Pere Baladret a l'abat de la Portella, per haver rebut tot el preu per el qual li havia comprat les Comas Subiranes, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Del 1397 data l'establiment que fa l'abat de la Portella, degut a que molts masos són despoblats i amenacen ruïna, raó per la qual estableix a Bernat de la Tor de la parròquia de Sant Romà de la Clusa, el mas de les Comas Subiranes i el mas Bellsolà, de la dita parròquia de la Clusa, a canvi Bernat té l'obligació de fer la coberta dels masos (o d'unes cambres o dues cases) en el termini de tres anys sota pena de cent sous de moneda de Barcelona de tern, també disposa de nou anys per escollir hereu que ha de residir en un dels dos masos, el qual serà home propi, quiti, soliu, natural i de remença de l'abat i del monestir. (BOLÓS:2009) En els fogatges del segle XV i XVI no consta cap referència que puguem vincular directament al mas Comas. En un capbreu del monestir de Sant Pere de la Portella (ACA) del 1609, Pere Eres, pagès de Gardilans, confessa i confirma a l'Abat de la Portella les propietats i els imports a pagar al monestir pels masos de les Heres, Comes Sobiranes, Bellsolà, Serra, Vels i les Tres, Salga i Mas Hoan, a més del delme i primícia pel camp de St. Pere i de les terres del Salga. Confirmació que es repetirà en capbreus posteriors del segle XVII. En el Capbreu de Sant Pere de la Portella datat entre 1663-1667, trobem que la Comunitat de Preveres de Berga, confessa tenir en alou de l'abadia el mas Comas Subiranas de Sant Romà de la Clusa, i n'aporta les afrontacions, el qual diu que posseïa a carta de gràcia i tenia el dret la casa de les Eres o Comellas de Gardilans. (Confessions de 1633, 1677, 1696, 1709, 1772 i 1609) (Diplomatari: pg. 733). En la confessió feta per la comunitat de preveres s'esmenten les afrontacions del mas de les quals es diu a orient amb terres de Picas i amb el Serrat Negre, a migdia amb la Coma d'en Martinell, a ponent amb terres del Mas Despades i dels emprius de la dita Clus, i a cara amb terres den Llumà i de la Batllia de Malanyeu, ítem un molí ab sas terres en Vilada dins lo mas serra. És probable doncs, que en aquest moment el mas Comas Jusssanes (posteriorment, Rossinyol de Baix) estigui ja en mans de la família Picas? Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a Rossinyol consta la referència 'Lo Mas Comas que poseheix Bernat Rusinyol'. En el següent cadastre, consta que és propietari del mas Bernat Comas, el qual és habitant de la Nou i des d'allí cultiva el mas, i sols manté en a la casa un mosso; hi ha registre del que paga per les terres, per la casa i pel mosso, però també s'hi esmenta que el seu personal i bestiar paga al terme de la Nou. (AMCA, caixa 180) Sembla ser que a finals de a finals dels anys setanta del segle XVIII, Tomàs Comelles, descendent dels Eres de Gardilans que havien tingut el mas Comes Sobiranes, tenien la possibilitat de recuperar el mas, el qual havia estat venut a carta de gràcia pels seus avantpassats feia més de cent anys. (RUMBO, SOCA: 2002) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha referència de la masia Rossinyol de Dalt, en la que hi consta José Portell. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Rossinyol de Dalt, identificada amb el número 111, hi vivien set persones. | 42.1825100,1.9204200 | 410847 | 4670604 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46020-foto-08057-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Rossinyol està format per dues masies, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix, aquestes dues estan situades a tocar una de l'altra, aquestes comparteixen a més l'estructura del paller, construcció formada per un mateix edifici però que és una meitat de cada propietat.L'estructura arquitectònica de la casa de Rossinyol de Dalt mostra una construcció bastida en més d'una fase cronològica, ocupant un ventall cronològic pel conjunt que va des del període baix-medieval, passant pel segle XVI i XVII-XVIII.En origen la masia Rossinyol era denominada Comas, de fet és el nom que es manté fins entrat el segle XVIII, durant el qual encara sovint s'indiquen les dues denominacions. En època medieval i renaixentista les dues masies són diferenciades com a Comas Sobiranes per Rossinyol de Dalt i Comas Jussanes, per Rossinyol de Baix. No tenim informació de quan i com es divideix la propietat, ja que sembla ser que en origen devia ser una mateixa finca, però ja al segle XVII trobem alguna referència que ens porta a pensar que en aquell període ja són dues finques diferenciades.Les masies de Rossinyol compten amb altres elements exteriors també propis dels masos, interessants i destacables, com són abeuradors realitzats en troncs, murs de pedra seca de contenció de l'era i d'algunes feixes, la font situada a uns metres cap a ponent, etc.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46021 | Miralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miralles | XIX | Masia situada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant situada per sota de Comellas i al per sobre del conjunt de cases que conformen el raval o veïnat anomenat de Vilella. La masia està conformada per la casa junt amb diversos annexes i coberts disposats als laterals de la casa, definint una composició allargada de les diferents construccions tot adaptant-se a la topografia del terreny, fet que determina que el conjunt estigui orientat a llevant. La casa té una planta rectangular amb algunes estructures que s'adossen als seus costats nord i sud. Consta de planta baixa, primer, segona i sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest. Les façanes presenten un arrebossat que cobreix en gran part els murs, tot i així és poden veure les cantoneres que són fetes amb carreus escairats i polits. La porta d'accés està situada a la façana sud, és de brancals de carreus i llinda de fusta. El revestiment de les façanes no permet veure els elements que configuren totes les obertures, però si que es veu alguna que és emmarcada amb maó massís i alguna altra de petitona amb carreus a tot el contorn. D'entre les construccions annexes, hi ha diversos coberts, un annex destinat a corts que encara conserva el cóm de posar el menjar als porcs, i al costat nord, el pou d'aigua. Al davant del conjunt un mur allargat actua de contenció del terreny i permet disposar d'un espai planer al davant de la casa i els coberts. | 08057-47 | A la zona sud-oest del municipi. | En les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny consta esmentada la masia Miralles a partir de finals del segle XIX. Del mateix període consta una de les poques notícies documentals de les que tenim informació del mas, és en un registre de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants que data del 14 de gener de 1898, en aquest Cal Miralles hi figura registrada amb el número 25 hi consta que hi vivien quatre persones, el matrimoni, Ignacio Coll Serra i Josefa Espelt Marginet, i dos infants. Miralles i Ca l'Espanya formen part de la mateixa finca, ambdues apareixen esmentades en la documentació consultada en les mateixes cronologies. | 42.1617900,1.9351800 | 412037 | 4668289 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46021-foto-08057-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de Vilada, el creuament de Miralles és abans d'arribar a Comellas. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46043 | El Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-massot | XVIII | La casa està rehabilitada, però el paller està parcialment enrunat. | Masia de planta rectangular, de planta baixa i primera, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La casa va ser rehabilitada ja fa uns anys, actualment consta d'una estructura principal de la casa amb cos ampliat al costat sud de nova construcció. Les obertures de la masia són de resultat de la reconstrucció recent, cal però fer esment i destacar la llinda de la porta. Es tracta d'una llinda de fusta d'uns 168 cm de llargada per una alçada d'uns 18 cm, a un costat de la qual trobem la data 1778 incisa amb una creu enmig de la xifra. A pocs metres al costat sud de la casa hi ha l'estructura del paller, avui sense coberta, tot i que encara conserva algunes de les bigues de la teulada. És un edifici de planta rectangular de dos nivells, és de murs formats per paredat comú amb cantoneres de carreus desbastats. Al costat nord-est hi ha obertures a planta baixa, formada per llinda plana de fusta i brancals de carreus senzills, i a la planta primera hi ha part del mur enrunat. A la façana que dóna al sud-est, la planta primera era formada per una gran obertura de línies rectes, típica dels pallers. Part dels murs estan coberts de vegetació que hi ha crescut. | 08057-69 | Al sud-est del municipi. | La masia el Massot formava part de la finca de Cal Pereonclet, avui però és una propietat independent. Documentalment, les informacions conegudes que es refereixin a la masia el Massot són poques, constant documentada ja a la primera meitat del segle XVIII. Algunes de les referències són mencions identificades en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament dades referides al compliment pasqual. En la documentació cadastral del segle XVIII conservada a l'arxiu no hi consta el nom del Massot, tot i que alguna de les referències a barraques fa pensar, per els cognoms que hi consten, que podria correspondre a aquest mas. Al llarg del segle XIX tenim notícies i anotacions on consta referenciada la dita masia. Per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. A finals del segle XIX, en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898, la masia el Casal registrada amb el número 64 , consta que hi vivien 5 persones, un matrimoni amb tres fills. | 42.1679700,1.9603900 | 414128 | 4668949 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46043-foto-08057-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí), poc més de 2 km, punt on hi ha el trencall. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46045 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera | http://www.ruralsalut.com/ | XVIII | La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. | 08057-71 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. | 42.1560800,1.9515500 | 413382 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46046 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-0 | XVIII | La masia Cal Músic està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, en una àrea força oberta prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i de la riera de Camprubí. A poca distància hi ha Cal Peguera. Es tracta d'una casa de planta rectangular, construïda adossada a un marge, consta de tres plantes (baixa, primera i segona), té coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud. L'estructura de la casa és de murs de pedra irregular junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres pedres lleugerament més grans i més quadrejades, gram part de la façana principal conserva restes de l'antic revestiment de morter que la cobria. Pel que fa a les obertures, consta d'una porta d'accés a nivell de planta baixa, situada a la façana sud, però que és de configuració contemporània. La resta d'obertures són senzilles, sense elements destacables, i la majoria han estat poc o molt modificades. A la façana sud, sobre el nivell de la porta d'accés hi ha un balcó amb voladís de maons. A la façana de llevant hi ha la llosa sortint que acostuma a ser indicadora de la zona on s'ubicava l'antiga pica de la cuina. A la part posterior de la casa hi ha una ampliació recent i al costat de ponent trobem una estructura de configuració recent, però que sembla que ocupa part de l'espai d'antigues corts o coberts. També pel costat de ponent hi ha un mur de contenció en el que s'hi testimonia que havia tingut adossades altres corts o petites estructures. En aquesta part de ponent de la casa hi ha una estructura rectangular bastida amb grans carreus conformant un mur lleugerament atalussat, probablement corresponent a un dipòsit d'aigua. | 08057-72 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Cal Músic apareix esmentat ja al segle XVIII en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta esmentat en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En un petit document del 1889 on hi figuren un seguit d'anotacions (AMCA, unitat 170) consta que a Cal Music hi havia un teler per el qual pagaven els corresponents impostos. Posteriorment, la casa de Cal Music consta relacionada en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 61 i consta que hi vivien dues persones. | 42.1560800,1.9510300 | 413339 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46047 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. | 08057-73 | A la Clusa, a l'extrem nord-oest. | Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. | 42.1976200,1.9241300 | 411175 | 4672278 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46049 | Rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | XVIII | La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser un altell o petites golfes a sota-coberta, té teulada a dos vessants de teules amb carener orientat nord-oest a sud-est en disposició perpendicular a la façana principal. A la façana nord-est, hi ha la porta principal d'accés, és de llinda de fusta i brancals formats pel mateix material, la resta d'obertures són senzilles i distribuïdes irregularment en la façana, en una destaca un ampit de pedra, i a nivell de sota-coberta una petita finestreta centrada sota el carener. A l'extrem est d'aquesta façana hi ha un volum adossat que a planta baixa conforma un petit passadís, cobert en volta de pedra, i a planta primer una eixida. La casa mostra almenys una clara ampliació consistent en un cos afegit a la façana sud-est ocupant tot aquest frontal i per tant, creant una nova façana a partir d'un volum de galeria o eixides, que li atorga un tret característic i distintiu. Cal dir que sembla que en origen la configuració d'aquest cos tenia una fisonomia diferent a l'actual, en especial a nivell de planta sota-coberta, la que mostra algunes modificacions. Aquesta façana consta de dos nivells de galeries, un a la planta baixa i l'altra a la primera, que ocupen quasi tota la façana a excepció de l'extrem sud. Consta de quatre obertures per planta, a la baixa trobem a l'extrem nord una obertura que conforma la porta d'accés a l'interior i al costat tres finestres consecutives, aquestes estan separades de pilars bastits en carreus i pedres, i a les llindes bigues de fusta damunt les quals es recolzen i sobresurten els caps de biga del forjat i sobre una altra petita biga en cadascuna de les obertures. Aquesta galeria es mostra tancada a partir de fusteries senzilles. A l'extrem sud hi ha una finestra senzilla. La galeria, a nivell de planta segona, és també de quatre obertures formades en arcs rebaixats que descansen en pilars de carreus o en els murs als extrems, a les zones de l'imposta hi ha unes petites motllures sobresortides. No és molt visible el material constructiu, ja que part de la façana conserva revestiment de morter de calç amb una cobertura irregular del frontal, en un dels arcs es poden veure maons disposat de pla conformant l'arc; damunt les arcuacions hi ha bigues de fusta encastades en els murs. En el darrer nivell en la façana principal hi ha obertures de distribució irregular, són senzilles, amb llinda de fusta i alguna és resultat de modificacions ja que s'observen altres obertures majors cegades parcialment. En aquesta parts sota coberta són parcialment visibles bigues de fusta encastades en el mur, entre les quals jàsseres de la coberta. La façana nord-oest té poques obertures, totes són de configuració senzilla, sense elements remarcables, alguna és de llinda plana de fusta i s'hi observa alguna finestra cegada. En conjunt els murs són de paredat comú fet en pedres irregulars de mides molt diverses i als angles carreus més o menys escairats. La façana de llevant compta amb obertures senzilles. | 08057-75 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny | L'estructura visible de la casa sembla obra dels segle XVII-XVIII, amb alguna modificació posterior, com pot ser la construcció del cos de galeria. L'edifici actual l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el divuit, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. Documentalment no tenim constància de gaires referències que ens aportin informació referent a la casa, hi ha anotacions en els registres de compliment pasqual en les que hi ha esmentada la Rectoria des del segle XVIII. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Rectoria identificada amb el número 2 hi vivia Mn. Joan Marginet. | 42.1729300,1.9448300 | 412850 | 4669516 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Antigament havia estat la rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Avui dia forma part de les dependències destinades a estances de les Colònies Flor de Neu. Actualment l'edifici és anomenat com a Sant Jordi. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46050 | La Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-4 | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. SERRA VILARÓ, J. (1930): Baronies de Pinós i Mataplana. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 153 (itinerari 46), Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VV.AA. (1994). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | La casa està situada al sud de l'església. Es tracta d'un edifici de planta irregular, resultat de les modificacions que ha experimentat al llarg dels anys, sembla però que la part que corresponent pròpia i únicament a la Torre té planta rectangular. Aquesta consta de planta semisoterrània, planta baixa, primera i segona, té coberta de teules a dos vessants amb el carener orientat est-oest tot i que amb una lleugera inclinació. La planta semisoterrània té menor dimensionat, ja que per el costat sud la casa està fonamentada a una cota més baixa degut a la topografia del terreny, i fet que la façana tingui una alçada major per aquest extrem. La façana principal, orientada cap a llevant, mostra dos eixos vertical d'obertures alineades, excepte la de la planta semisoterrània que està desplaçada de l'eix. Les obertures de planta baixa i primer són emmarcades en grans carreus ben tallats i polits, que mostren els angles interiors tallats al biaix; en les finestres hi ha ampits de pedra lleugerament sobresortits i motllurats, la finestra més gran i una mica més elaborada és sobre la porta d'accés. La porta és situada a la planta baixa de l'eix nord, la llinda plana monolítica té al centre la data gravada 1798 amb una creu enmig. Damunt la llinda un plafó fet en ceràmiques vidrades i decorades indica restaurant. Dues de les finestres tenen, damunt la llinda, un arc rebaixat fet en maó posat a sardinell com a arc de descàrrega. Al darrer pis hi ha una finestra sense emmarcaments diferenciats del mur, només un ampit de pedra sobresortit i amb l'angle arrodonit, al costat un balcó sense volada, senzill i sense cap emmarcament diferenciador i amb barana de ferro de barrots simples. La porta de la planta semisoterrània és de llinda de fusta i brancals sense diferenciar. A la façana nord hi ha poques obertures, distribuïdes irregularment i algunes modificades, són de tipologia senzilla, algunes amb llinda plana de fusta. Els murs són fets amb paredat comú bastit amb pedres irregulars de mides molt variables i a les cantoners carreus desbastats amb l'angle exterior ben escairat. La façana de ponent hi ha una casa adossada, la qual actualment està unida a la Torre i constitueixen una mateixa propietat, tot i que encara exteriorment es distingeixen les estructures que conformaven edificis diferenciats. En la façana sud hi ha adossat el volum que conforma l'estructura construïda contemporàniament, la qual acull el menjador del restaurant junt amb dependències particulars. | 08057-76 | La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La casa és anomenada la Torre, motiu pel qual es creu que pot estar ubicada en l'indret on hi hauria hagut alguna construcció vinculada a l'antic castell documentat a l'època medieval i que va donar nom al poble de Castell de l'Areny. Actualment, però, l'estructura que és visible sembla correspondre a una mateixa cronologia del segle XVIII, de la qual en tenim una referència cronològica en la llinda de la porta d'accés en la que hi ha la data 1798. De tota manera, podria ser es conservin restes en les parts no visibles de l'edifici, en especial a la part baixa i la fonamentació. La construcció de la casa l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el darrer, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. A nivell documental, consta que la casa anomenada la Torre de Castell de l'Areny era propietat de Josep Camprubí, almenys entorn al segle XVIII i/o XIX (no s'han pogut concretar les cronologies). Potser el llinatge Camprubí de la gran masia ja era propietària de part de la zona del poble de Castell des de cronologies anteriors, ja que el 1567 consta que Francesc Camprubí compra el cortal anomenat Port del Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Catllar , cavaller i el seu fill i hereu Jaume Dez-Catllar i de Palmerola casat amb Helena Dez-Callar i de Palmerola hereva d'Antic de Palmerola, consell, domiciliat al castell de Palmerola, vegueria de Berga (SERRA VILARÓ: VOL. I, pàg. 441). En el fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny es localitza documentació en la que hi ha referenciada la casa de la Torre a partir del segle XIX. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Torre, identificada amb el número 10, hi residien vuit persones. Quan el poble es va despoblar a l'entorn dels anys 60 del segle XX, aquesta va ser la casa que va acollir la darrera habitant del moment, la Lluïsa. Després de la seva mort, el poble va estar abandonat durant uns anys fins que el van comprar els actuals propietaris incialment amb un altre soci. Al cap d'uns anys hi obririen el restaurant. | 42.1730300,1.9452200 | 412882 | 4669526 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46050-foto-08057-76-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A l'interior hi ha el restaurant i totes les estances necessàries per aquest ús. El paviment del vestíbul és enllosat i el forjat de bigues de fusta i empostissat. A la zona del bar, trobem una llar de foc en la que hi ha la boca d'un forn anul·lat. Els espais del bar i menjador del restaurant estant decorats amb diversos atuells, eines i estris antics i vells de la cuina i el camp, entre altres tipus d'objectes. El restaurant és també molt conegut per acollir una anissoteca que és considerada única. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46051 | Nucli de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | X-XXI | El poble de Castell de l'Areny està situat dalt d'un allargat i petit turonet que es localitza a la zona central del terme municipal. El poble està troba entorn als 953 metres sobre el nivell del mar a la zona de la plaça. L'orientació del turó és de sud-oest a nord-est amb domini cap al sud sobre la riera de Castell que discorre per la seva vessant de ponent aigües avall. El turó és una penya rocosa més fàcilment accessible per la part nord-est (accés en vehicle), ja que per la resta el pendent té fort desnivell i és conformat per franges rocoses amb altres ocupades per bosc. L'accés tradicional a peu és pel vessant oest, punt pel qual transita l'antic camí de Sant Jaume de Frontanyà a Sant Romà de la Clusa (avui GR-4) i que té continuïtat costa amunt cap a les Cases i els Rocs de Castell. L'accés en vehicle és través d'una carretera asfaltada que circula pel vessant de ponent de la riera de Castell i que té continuïtat més enllà del poble cap a les cases que hi ha al nord-est. El poble és format per un petit conjunt de cases bastides a l'entorn de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. El turó on hi ha el poble és l'indret on es creu que hi hauria el castell, no hi ha constància d'estructures arquitectòniques que es puguin atribuir al dit castell, tanmateix una de les cases del poble es coneguda i documentada amb el nom de la Torre (avui l'edifici del restaurant), tot i que en les parts visibles de la casa no s'identifiquen elements arquitectònics que es puguin relacionar amb una possible torre testimoni de l'antic castell medieval, no es pot descartar que hi hagi restes en la fonamentació o en el subsòl. De tota manera l'extrem més sud-oest del turó, on la visibilitat sobre la vall de Castell és major, és l'indret on es creu també que hi podria haver-hi hagut alguna estructura relacionada amb el castell medieval que dóna origen i nom al poble. El poble és presidit per l'església de Sant Vicenç amb el seu campanar. L'estructura urbana és molt simple, formada per dos curts carrerons junt amb algun petit tram més, un per cada costat de l'església confluint en accés a peu davant la porta. Una placeta al davant del campanar conforma la part central del poble al voltant de la qual hi ha gran majoria dels edificis. Pel costat nord de l'església hi ha una altra placeta, al costat de ponent el cementiri i a l'extrem sud-oest la rectoria. El poble està format per unes poquetes casetes, avui totalment reformades, algunes reconstruïdes i adaptades a les noves necessitats d'ús d'aquestes. De fet, diverses de les cases forment part dels edificis destinats a casa de colònies, a més, de la casa on hi ha el restaurant i habitatge familiar, i una altra a turisme rural. Les cases que hi ha documentades al poble són la rectoria, Cal Batlle Vell (estava situada darrera l'actual restaurant, on avui dia hi ha la cuina), Cal Blanc i Cal Sastre plaça (aquestes dues estaven situades als edificis destinats a cuina i menjador de la casa de colònies), Casanova (era situada al darrera de l'actual edifici dels dormitoris de la casa de colònies), Cal Pagès i Cal Bisbe (on ara hi ha els dormitoris, eren varies casetes), Cal Joanet (també on ara hi ha els dormitoris), La Torra (el restaurant) i Cal Miquel (casa destinada a turisme rural). També Cal Fusté que sembla que es trobava a la zona propera on ara hi ha l'ajuntament, era molt petita, tipus barraca i durant una època hi va haver-hi un motor. Altres cases documentades en la zona propera al poble són: Cal Jan (prop de Cal Mestre), Cal Mestre (on ara hi ha els galliners), Cal Teixidor (on hi ha les gallines ara), Cal Mola (a la zona del camp de futbol) i Cal Paraire (més avall de la piscina). Aquest conjunt de cases sembla que no eren dalt del turó, sinó situades a l'entorn immediat, bàsicament en el vessant de llevant, algunes serien en els espais avui ocupats pels galliners, d'alguna encara es conserva alguna resta. | 08057-77 | A la zona central del municipi. | Malgrat que no es coneguin restes atribuïbles al Castell de l'Areny, aquest es creu que deuria estar ubicat en l'actual poble o en un indret molt proper. Les primeres referències al castell i a l'església es documenten al s. X. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de Sant Jaume de Frontanyà. A finals del s. X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Sta Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de St Andreu de Sagàs, Sta Maria de Merlès, St Esteve de Pardinella i St Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (VVAA:1985). Una altra referència és en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del s. X o inicis del XI, en la que s'esmenta 'castro adalasindo', donant testimoni de l'existència del castell. Posteriorment, es coneixen algunes referències al lloc de Castell de l'Areny. El 1082 Bernat Radolf i la seva muller donen, en una compra-venda a Arnald i la seva dona, un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit 'Vila-Fodes' al 'Castro Adalasen' . El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat, el lloc de Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. El 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat de Santes Creus. Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella. En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial. La majoria de cases del poble de castell es degueren construir entre els segles XVII i XVIII, moment de gran augment demogràfic generalitzat. En algunes de les cases del poble podem veure llindes amb dates del s. XVIII, segurament el moment de màxim desenvolupament arquitectònic del poble. Al finals del segle XIX es documenta que al poble vivien unes 23 persones i a les cases situades a l'entorn més proper unes 11 persones més (sense comptabilitzar la masia de les Cases). Al 1889 hi ha un petit full amb diverses referències a pagaments industrials, hi ha anotat que la Torre, cal Blanc, Cal Pagès i Cal Sastre (no sabem si es refereix a Cal Sastre de la plaça o a Cal Sastre dels Cassons, situat en un altre veïnat) funcionaven com a taverna. Durant la primera meitat del s. XX hi ha notícia en els registres de matrícules industrials que hi havia alguns comerços al poble, és el cas de Cal Blanc i la Torra que consten com a botiga de comestibles. Mica en mica el poble es va anar despoblant, fins arribar un moment (entorn als anys 50) que va quedar totalment abandonat després de morir la darrera habitant. Durant uns anys el poble va estar despoblat, no hi vivia ningú. A inicis dels anys 60 un grup de deu socis van decidir comprar el poble i refer-lo, finalment el projecte va tirar endavant només amb dos socis, que van comprar el poble per allà el 1963. Es van anar reparar les cases i reconstruir-ne algunes, per tal de donar vida al poble van decidir fer colònies, el projecte va tenir èxit i avui dia encara és un lloc d'estada de grups de colònies. En un determinat moment, el projecte va quedar ja en mans de només un propietari. Més tard, també es va obrir el restaurant. Al llarg de la segona meitat del s. XX es va anar dotant de nous serveis i instal·lacions, la carretera vella, l'enllumenat i el telèfon es van inaugurar el 10 de setembre de 1972 per part del governador civil de la província, Tomàs Pelayo Ros. Més tard, arribaria la nova carretera en la configuració actual. | 42.1731600,1.9453900 | 412896 | 4669540 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46051-foto-08057-77-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar cal prendre a la C-26, passat Vilada en direcció Borredà, el trencall de la carretera de Castell de l'Areny, seguir-la uns 7 quilòmetres.A l'entrada del poble hi ha l'actual ajuntament, situat en un edifici de nova construcció. Actualment, el poble és conegut sobretot pel restaurant i com a lloc de colònies per on han passat un nombre importantíssim d'infants i joves. L'extrem sud-oest del turó, on es creu que podria haver-hi hagut algun tipus de torre o punt de vigilància vinculat al castell medieval, hi ha una àrea de passeig amb un petit caminet i alguns bancs. A la part alta hi ha una creu de fusta recent, substituint altres desaparegudes. A prop del poble, en el vessant de ponent de la riera de Castell, es va construir una àrea residencial a finals del segle XX | 92|94|96|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46052 | Nucli de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-sant-roma-de-la-clusa | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, A. (1979): Sant Romà de la Clusa. Barcelona: G.E.C. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | X-XX | El conjunt de Sant Romà de la Clusa és el centre neuràlgic de la vall de la Clusa, situat més o menys en la part central de la frondosa vall. La zona de la Clusa és molt muntanyosa, hi ha diverses serres i valls, alguns pics i turons destacats, sobresortint com a vall, la principal, la que porta el nom de la Clusa formada pel pas del Rec de Sant Romà, el qual baixa de la zona del Pla de l'Orri tot recollint les aigües de diverses rases i torrents, aquesta continua aigües avall tot passant per l'encinglerat Escalell i fins a desaiguar a la riera de Castell. El conjunt que forma el que es pot anomenar el nucli de Sant Romà, és format per l'església de Sant Romà amb el cementiri i la rectoria, la gran masia de Sant Romà, formada per la casa i diversos coberts i annexes, i una mica més amunt però a poca distància el molí també dit de Sant Romà. Aquest conjunt forma el centre de la vall i de l'antiga parròquia, havia estat lloc habitual de trobada dels veïns. | 08057-78 | Zona nord i nord-oest del municipi. | Les primeres informacions documentals conegudes de la zona de la Clusa daten del segle X, es tracta de la donació d'un alou feta el 961 pels marmessors testamentaris d'Ava al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, en el document s'esmenta la Clusa com un dels límits de l'alou. Posteriorment, l'any 983, en l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà es fa menció de les possessions del monestir, entre les quals consta dos masos amb les seves terres al lloc de la Clusa. L'església de Sant Romà de la Clusa és esmentada en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (finals del segle X o inicis del segle XI) com una de les esglésies que formaven part del bisbat d'Urgell. L'església va tenir caràcter parroquial durant tota l'edat mitjana, es trobava dins el terme del Castell de l'Areny i del comtat de Berga. Al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va ser integrat al castell de Roset (de Vilada), fet que comportà que el 1336 Pere de Fonollet vescomte d'Illa, en nom de la seva dona Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà, cedís per a ús i servei dels homes de la Clusa tot el bosc conegut com de la Clusa. (VVAA:1985) Al llarg període baix-medieval i anys posteriors, tenim constància de referències documentals generalment relacionades amb donació de terres, compra-vendes, etc, algunes notícies són en relació als drets que el monestir de la Portella hi va tenir. Un exemple, és un document del 1335 en que l'abat del monestir de la Portella va prendre possessió de diversos masos del terme de Vilada i de Roset, entre els quals els masos de Ramon de Torrent Sobirà i de Guillem de Torrent Jussà, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. Al 1346 Berenguer de Comas Sobiranes (actual Rossinyol de Dalt), va fer reconeixement a l'abat de la Portella. En documents de finals del segle XIV es documenta un mas denominat 'Bellsolà' a la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En relació als béns sobre els quals del monestir de Sant Pere de la Portella tenia domini a la zona de la Clusa al segle XVIII, s'esmenten els masos Comes Sobiranes, de Torrent Jussà i Torrent Sobirà (aquests dos ensorrats) i el de Bellsolà (amb un molí també ensorrat). (BOLÓS:2009) En els cadastres conservats a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta referenciada l'heretat dita Sant Romà en els diversos registres del segle XVIII, en el de 1716 com a pròpia de Joan Canal, el qual té a Pere Canal de masover. El gran augment demogràfic experimentat al llarg del segle XVIII degué comportar canvis importants al conjunt de la vall de la Clusa i en concret del conjunt de Sant Romà, concretat en modificacions importants en la masia amb ampliacions dels espais, així com d'un augment també dels habitants. A més, del conseqüent increment del volum de caps de bestiar i de la superfície conreada. La vitalitat de la Clusa degué tenir continuïtat al llarg del segle XIX i part del XX, i a partir del mitjans de segle XX i especialment de finals de segle, molt poca activitat i despoblament de les cases. Actualment però la masia de Sant Romà és habitada i l'entorn immediat en actiu, | 42.1870000,1.9353800 | 412089 | 4671087 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46052-foto-08057-78-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista des del poble de Vilada o des de la carretera que puja a Castell de l'Areny, on trobem un trencall amb una pista que enllaça amb l'anterior.La Clusa és una vall agrícola, caracteritzada per trobar-se a unes altituds que oscil·len entre els prop de 1200 metres sobre el nivell del mar i els 1781 metres d'alçada en el punt més elevat, el pic del Serrat Negre. Aquest fet determina que es tracti d'una vall molt condicionada per la seva ubicació i altitud, que afavoreix una climatologia molt determinada marcada per hiverns rigorosos. Les condicions climàtiques junt amb la pròpia ubicació de la vall, allunyada de les principals poblacions, determinava la necessitat d'autosuficiència dels masos que la poblaven. De fet, la seva principal font de riquesa ha estat l'activitat agropecuària i l'explotació vinculada al propi medi, les diverses masies de la vall han estat dedicades tradicionalment a l'activitat agrícola i ramadera recolzada puntualment per activitats complementàries o temporals com pot ser l'explotació forestal, i molts anys enrere algun veí també s'havia dedicat esporàdicament a l'activitat minera, en especial a la zona del Catllaràs. Les masies que conformen la vall, algunes de les quals ja són ensorrades i moltes deshabitades, són el Clot, ca l'Hereuet, cal Badó, la rectoria, la masia i el molí de Sant Romà, cal Tibat i les Calamites, el Pla de l'Orri, can Serra, Cabanelles, Rossinyol de Dalt i Rossinyol de Baix. De totes aquestes, avui dia només hi ha tres masos habitats. Cal dir que la documentació baix-medieval també esmenta altres masos dels quals no es té constància.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 92|94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46053 | Veïnat de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-de-la-ribera | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XVIII-XX | El veïnat de la Ribera està format per un conjunt de cases que estan situades més o menys properes les unes a les altres. L'àrea que compren aquest veïnat és a l'entorn de Cal Tena, en la zona de confluència de les rieres de Castell amb la de Camprubí. Tradicionalment no hi ha una delimitació precisa ni un llistat específic de cases que pertanyen a aquest veïnat, tot i que actualment si que hi ha unes cases que formen part de l'àrea que configura la zona de la Ribera que a nivell urbanístic està regulada per una normativa diferenciada. Tanmateix, en un municipi eminentment rural i amb molta presència d'hàbitat dispers, ha determinat que tradicionalment s'hagi diferenciat aquesta àrea amb una denominació concreta per distingir el conjunt de masies i cases que s'hi localitzen. Algunes de les cases que formen part d'aquest veïnat són el molí d'en Puig, Cal Tena, Cal Janetó, Cal Noi, Cal Músic, Cal Peguera, Molí del Forat, Vilaterré, Cal Minyó, La Caseta, Casanova, Cal Negre, Cal Músic i Cal Peguera, entre altres. A l'àrea també hi ha la capella de Sant Ramon. Sembla que alguns dels factors que van afavorir el creixement i la implantació del conjunt de cases que es localitzen en aquesta àrea són diversos, entre els quals hi ha la proximitat al camí de Berga a Sant Jaume de Frontanyà, passant per Vilada, via de comunicació que permetia un accés més fàcil als nuclis de població més grans. La majoria de les cases són formades per una estructura de planta baixa, una o dues plantes pis i una planta sota-coberta o golfes, en la majoria es disposa d'algun annex destinat antigament a magatzem i al bestiar, i actualment en molts casos a garatge. Encara que no hi ha informació referent al tipus d'activitats a la que es dedicava els habitants de la Ribera, si que es pot esmentar que en les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de finals del segle XIX i primers decennis del XX, trobem els dos molins fariners, destinats bàsicament a moldre cereal, dos telers de mà d'una llançadora, una Cal Tena i l'altre a Cal Noi, aquests documentats durant diversos anys, i un altre a Cal Music i un al molí del Puig, aquest dos només registrats en una anualitat, al 1950 també consta el registre d'una perfumeria (d'un sol producte) a la Ribera número 6. | 08057-79 | A la zona sud del municipi. | El veïnat va créixer a l'entorn de les dues rieres esmentades, algunes de les cases són d'origen més antic però la majoria es van bastir al llarg del segle XVIII i alguna al segle XIX. A inicis del segle XX el volum de població que vivia a la zona va afavorir la construcció d'una petita església sota la denominació de Sant Ramon costejada per Josep Camprubí; aquesta es quedaria petita i al cap d'uns anys va ser ampliada a càrrec ja de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Al llarg de finals del segle XIX i part del XX sembla que l'indret tenint en compte el context de tot el municipi seria la zona de més activitat industrial, encara que totalment de caire artesanal. | 42.1554800,1.9494300 | 413206 | 4667573 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46053-foto-08057-79-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46054 | Porta ferrada de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-ferrada-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XI-XII | La porta ferrada es troba situada a la portalada d'entrada, al mur de ponent. De l'època romànica se'n conserva la ferramenta forjada, que s'aplicava en les portes com a reforç i també amb fins decoratius. La ferramenta d'aquesta porta, tot i caracteritzar-se per una gran senzillesa i repetició de les formes, no deixa de resultar interessant i amb un particular encant. La decoració està constituïda per unes aplicacions que formen 12 jocs iguals que es reparteixen de 6 en 6 a cada batent de la porta, disposades de forma més o menys simètrica. Consisteixen en unes cintes forjades, solcades per tres estries, convertint-se en unes volutes amb una sola estria als extrems. A mig cos de les cintes, per sota i per sobre, s'aplica una peça simple estriada amb una voluta a banda i banda. Les volutes del conjunt combinen diferents obertures; les dels extrems són més obertes, mentre que les situades al mig de la porta són més llargues i més tancades, creant una forma més recargolada. Totes les volutes de la ferramenta tenen l'extrem aplanat, decorat amb la representació d'un rudimentari cap de serp, l'ull de la qual el constitueix el clau de forja que clava la ferramenta a la fusta. | 08057-80 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny fou, des dels seus inicis, església parroquial. Documentada des de l'any 905, és esmentada posteriorment en l'acta de consagració de la Seu d´Urgell, a finals del segle X o principis de l´XI (kastro adalasindo). El 1312 és referenciada encara com a església parroquial. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, deformant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també una part del sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. El poble de Castell de l'Areny es formà al seu voltant durant els segles XVII i XVIII, en ple creixement demogràfic. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46056 | Cementiri de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castell-de-lareny | El cementiri de Castell de l'Areny està desenvolupa a pel costat nord-oest de l'església. És tracta d'un recinte de planta irregular allargada, el perímetre de tancament és fet amb murs de pedra desbastada, que a la part mes oest on el terreny té desnivell en descens, el mur té major alçada ja que està fonamentat a unes cotes més baixes, per aquesta part el mur té adossats contraforts realitzats en les darreres obres de condicionament del cementiri. La portalada d'accés és just davant de la porta d'entrada a l'església, es tracta d'una porta metàl·lica de dos batents, formada per barrots de secció quadrada amb decoracions diverses, la part inferior hi ha un plafó de planxa per batent decorat amb un rombe i al centre un motiu de formes circulars tot en relleu, la reixa de la porta és coronada a la part superior amb una forma triangular amb decoracions geomètriques i florals a l'interior. El cementiri és de tombes al terra, no hi ha nínxols, no totes les sepultures tenen elements que les identifiqui, però si que n'hi ha diverses que són diferenciades amb creus. La majoria de les creus són metàl·liques, amb acabats i decoracions molt variables, algunes indiquen noms i anys de sepultures, en altres només les inicials dels noms, i algunes més senzilles sense cap dada visible. | 08057-82 | Al poble, situat al costat l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731100,1.9448500 | 412852 | 4669535 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46057 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-0 | XX | Fita de terme de pedra que assenyala un punt del límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el municipi de Vilada. La fita es localitza a la zona de canvi de terme en el voral de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de la C-26. La fita ésde pedra sorrenca, tipus llosa, col·locada clavada vertical al terra. En la part que sobresurt de la pedra, en el costat de Castell de l'Areny hi ha gravat el dibuix d'una torre esquemàtica amb un C a l'interior del dibuix, tot simbolitzant el municipi, i al costat oposat, al de Vilada, hi ha gravat un rombe amb un V (de Vilada) a l'interior i damunt una corona, en aquest cas també com a símbol esquemàtic de l'escut del municipi. | 08057-83 | A la zona sud del municipi, al peu de la carretera que porta a Castell de l'Areny des de Vilada. | Aquesta fita es va col·locar, junt amb altres que han anat desapareixent, pels volts de 1988 o 1989. | 42.1488700,1.9406900 | 412475 | 4666848 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46057-foto-08057-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que existien més pedres de terme de la mateixa tipologia i decoracions. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46059 | Mènsules de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-comelles | Mènsules de fusta tallada, situades a l'interior de la masia de Comelles, en concret en l'espai de la sala en el mur de llevant hi ha dues peces i en una estança del mur nord dues més. Aquests permòdols actuen com a element de suport d'una jàssera on es recolza l'embigat del forjat de les golfes. Aquestes mènsules mostren una decoració tallada formant una representació molt esquemàtica d'un rostre humà, algun dels permòdols mostra unes línies molt més esquemàtiques que permeten parlar més de formes geomètriques que no de rostre esquemàtic. | 08057-85 | Masia Comelles, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | La gran masia de Comelles consta documentada des del segle XVI, tot i que pot haver existit amb anterioritat. Arquitectònicament mostra un construcció formada per diverses fases cronològiques, amb una estructura principal del segle XVI a l'entorn de la que es produeixen ampliacions i reformes posteriors. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46060 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1790 amb una creu enmig. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud-est de l'immoble. La casa actualment és denominada com menjadors ja que és l'ús que té l'edifici en relació a les estances destinades a les colònies. Aquestes dependències sembla que ocupen l'edifici, tot i que molt transformat, que es correspondria amb l'antiga casa dita Cal Sastre o la de Cal Blanc. | 08057-86 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1732700,1.9453100 | 412890 | 4669553 | 1790 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici on trobem la llinda és al centre del poble, al costat nord- oest de la placeta del darrera de l'església. En concret a les estances destinades a menjador i cuina de les dependències de les Colònies Flor de Neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46065 | Caps de biga del cor de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caps-de-biga-del-cor-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | Els caps de biga que formen part de l'estructura del cor de Sant Romà de la Clusa i que a la vegada en constitueixen un element decoratiu, és format per un conjunt d'onze caps de biga. Aquests acabaments o caps de les bigues mostren una decoració consistent en caps humans tallats en els extrems finals de les bigues, essent visibles des de la nau de l'església. | 08057-91 | A l'església de Sant Romà de la Clusa. | L'església i lloc de Sant Romà de la Clusa és esmentat en la documentació des dels segles X-XI, tanmateix l'estructura arquitectònica de l'església s'atribueix a una obra del segle XII. En el decurs de la guerra civil l'església va perdre la talla romànica d'una Majestat del segle XII que la presidia. L'església va ser restaurada en dos períodes, l'un entre els anys 1963-1965 i posteriorment, el 1976 per part de la Diputació de Barcelona. Es fa difícil una atribució cronològica per els caps de biga del cor, ja que són un tipologia d'elements que es troben documentats en un ampli ventall cronològic que va des del segle XIV fins períodes moderns, bàsicament segle XVI i XVIII. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46065-foto-08057-91-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El cor està situat a l'extrem de ponent de la nau de l'església, és una estructura bastida en fusta a la que s'hi accedeix per un primer tram d'escala d'obra i un segon tram de fusta. L'estructura del cor consta de dues jàsseres amb els angles exteriors motllurats; una d'aquestes està arrambada al mur de ponent i està recolzada al mur nord i en permòdols encastats en el mur oest, l'altra jàssera, la qual dóna a la nau, està recolzada sobre els murs nord i est, damunt d'aquestes es sustenten les bigues i sobre l'empostissat de fusta. Les bigues perpendiculars a la jàssera tenen orientació est-oest, amb la part de ponent encastada al mur i la de llevant quedant lliure, extrem en el que trobem les esmentades decoracions. El cor és protegit per llevant amb una barana de fusta, que té un passamà senzill i unes peces verticals decorades amb senzilles formes corbes i rectes. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46079 | Pont de la riera de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-castell | XX | Pont situat per superar la riera de Castell. Es tracta d'un pont construït al pas de la riera per davant del molí d'en Puig. Forma part de l'antic traçat de la carretera de Castell utilitzat fins que es va construir la nova carretera, l'actual. Es tracta d'un pont estret, que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull, conformada per un basament, un mur a costat i costat del torrent, que suporten una volta de poca llargada formada en arc més o menys de mig punt, tot està bastit en carreus de pedra. En el punt de recolzament de la volta sobre els murs que actuen de basament hi ha una petita imposta més aviat decorativa, conformada per una filada de lloses que sobresurten lleugerament del plom de la paret. Té baranes senzilles de ferro de secció circular que estan col·locades en un petit encofrat de formigó. | 08057-105 | A la zona de la Ribera, a pocs metres del Molí d'en Puig. | 42.1560700,1.9473000 | 413031 | 4667641 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46081 | Sender de gran recorregut GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. | 08057-107 | Creua el municipi de nord a sud. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1600300,1.9455300 | 412890 | 4668082 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.