Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46078 | Forn de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles | la construcció de la pista va escapçar les restes. | En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. | 08057-104 | A la zona sud-oest del municipi. | 42.1603700,1.9260500 | 411281 | 4668140 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46097 | Fons documental de Sant Romà de la Clusa a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-roma-de-la-clusa-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | <p>El fons documental de Sant Romà de la Clusa està diferenciat del de Sant Vicenç de Castell de l'Areny pel període a partir del 1897, quant es va erigir Sant Romà com a filial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La documentació anterior a aquesta data és no està diferenciada de la Sant Vicenç, el fons era comú per les dues esglésies. En la documentació referent a la Clusa hi ha dos apartats. En el de llibres sagramentals la documentació correspon als llibre de baptismes, un Totum (baptismes, matrimonis i òbits), llibre de 'Status animarum' i fitxes de 'Status animarum' que en conjunt són del 1897 fins el 1991. L'altre apartat és referent a administració parroquial, hi ha un llibre de comptes del 1939 al 1991 i documentació vària del segle XX.</p> | 08057-123 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>El fons de l'església de Sant Romà de la Clusa es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada junt amb la documentació de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny de la que havia estat sufragània. No va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46098 | Fons documental de l'Àmbit Recerques Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-recerques-bergueda | XX | <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació referent a Castell de l'Areny, hi ha còpia dels goigs de Sant Romà, mapes blancs del municipi i la part més interessant que correspon a un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. Són poques les informacions existents al fons però són interessants, ja que són molt minses les dades que hi ha recollides de Castell de l'Areny. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic.</p> | 08057-124 | C/ Mossèn Hugh, 8, 1r. 08600 Berga. | <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que no n'hi consta cap del municipi de Castell de l'Areny, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46099 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc | XIX-XX | En el fons hi consten una vintena d'expedients de Castell de l'Areny. La majoria d'expedients són sol·licituds que no van tenir gaire recorregut i van caducar immediatament després. Sovint hi consten els plànols de delimitació de les mines, en cas que s'arribessin a fer. Els expedients són els següents: Mina Esperanza (unitat 27, Exp: 0513). Mina d'ambre en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Soler Coli, de Berga. Sol·licitud de 1878. Mina Esperanza (unitat 68, Exp: 1023). Mina de pirita de coure en terme de Castell de l'Areny. Interessat: Agustín Foradada Anglada, de San Cristobal de Campdevanol. Sol·licitud del 1897. San Antonio (unitat 82). Mina de ferro i altres, a La Closa (Castell de l'Areny). Interessat: Rafael Carvajal de Rivera, de Barcelona. Sol·licitud de 1901. Segunda Ifigenia (unitat 86, Exp: 1367). Mina de ferro i sofre, en terme de Castell de l'Areny. Sol·licitud de 1901. Ineteressat: a nom de l'advocat de Barcelona Joaquim Nolla Ferrer, com a gerent de la raó social 'Nolla Bartolomé i Mir'. Consolación (unitat 93, Exp: 1536). Mina de carbó, als termes de La Pobla de Lillet i Castell de l'Areny. Interessat: D. Silvestre Minoves i Cabanas, de Berga. Sol·licitud de 1903. Rosa (unitat 100, Exp: 1649). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Ramon Vilajoliu i Solà, de Sant Quirze de Besora. Paratge de la 'Quinta del Costal'. Sol·licitud de 1906. Elisa (unitat 108, Exp: 1809). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Bertrán Musitu, enginyer de mines i natural de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1838). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Elisa (unitat 112, Exp: 1880). Mina de carbó als termes de Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny. Interessat: Nicolás Maspons i Anglasell, natural de Barcelona. La sol·licitud de 1912. Elisa (unitat 110. Exp: 1833). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Felisa (unitat 110. Exp: 1834). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1836). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. San Salvador (unitat 124. Exp: 2125). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Julián Casas Buguñá, de Berga.Sol·licitud de 1917. Catalina (unitat 128, Exp: 2200). Mina d'ambre, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Vicente Soler i Prat, de Barcelona. Paratge Baga del Clot. Sol·licitud de 1918. Ampliació de la mina Estrella (unitat 134, Exp: 2357). Mina de lignit, termes de Castell de l'Areny i Vilada. Interessat: D. Severo Gavañach Cunill, de Barcelona. Sol·licitud de 1920. Margarita (unitat 134, Exp: 2381). Sol·licitud de Josep Cunill Clot, de Bagà, sol·licitud de 1921, per a mina de lignit del terme de Vilada. Santa Ana (unitat 134, Exp: 2354). Mina de gasos naturals, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Vicente Mateu Guerola, de Solsona. Sol·licitud de 1920. Mercedes (unitat 137, Exp: 2475). Mina de lignit en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. Rosita (unitat 137). Mina de lignit als termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. San Ramon (unitat 151). Mina de lignit al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella. Paratge de la Clusa. Sol·licitud de 1949. | 08057-125 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la història i descripció del fons de la Prefectura del districte miner, s'ha utilitzat l'article 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona' de Marc-Aureli Berenguer publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, nº 4, pàg. 3.En l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem altra documentació amb referències a Castell de l'Areny, tot i que dispersa en altres fons.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (ANC1-488) hi ha 10 expedients de pressupost municipal ordinari, de 1939 a 1949.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) s'hi troba un expedient del Pla de labors de la guixera Els Guixots, de 1965.Al fons del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (ANC1-492) hi ha un expedient d'aprofitaments forestals en monts particulars, de l'any 1981.Al fons del Departament d'indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (ANC1-439) hi ha sis expedients d'autoritzacions administratives d'instal·lacions elèctriques d'alta tensió d'ús públic, del període 1980-1990. Al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (ANC1-296) hi ha un altre d'aquests expedients, de 1998.Al fons del Districte Forestal de Barcelona (ANC1-490) hi ha vuit expedients d'autoritzacions d'aprofitament de monts particulars, de 1945 a 1966.En el fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) (ANC1-1-T-6832) hi ha els expedients municipals del Comitè d'Apropiacions dels anys 1936-1937, i entre els municipis hi ha el de Castell de l'Areny, amb un breu expedient (documents 118 i 119) on hi consta només una nota a mà que diu: 'Climent Soler i Casals de Vilada queixant-se de l'incautació que ha estat objecte de la seva propietat de Castell de l'Areny'.Al fons del Govern Civil de Barcelona (ANC1-216-T-50759) hi ha un expedient de gestió i prevenció ambiental.Al fons del Llinatge Marimón, Marquesos de Serdañola (ANC1-679-T-170) hi ha un pergamí escrit en llatí i amb data 23 de setembre de 1634: es tracta d'una llicència atorgada per Francesc i Joan Costa, germans, pagesos de la parròquia de Sant Vicenç, castell de l'Areny, bisbat de Solsona, a favor de Joan Casals, del mateix lloc, per llluir i quitar un censal. El censal mort és de 100 lliures de preu i 5 lliures de pensió anual. Els atorgants el paguen a Joan Cantallops, àlies 'Casa Sant Pere', de la parròquia de Sant Joan de Vilada i la seva esposa Paula. Inclou àpoca de Joan de Cantallops, negociant, que reconeix rebre de Joan Casals la quantitat de 100 lliures, en concepte de redempció del dit censal i també altres quantitats a ell degudes. Autoritzat per Miquel Rocafort, burgès, de Solsona, notari públic del mateix lloc.Al fons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ANC1-612) hi ha un Monogràfic de Motivació que fa referència a una trobada de formació de caps d'agrupament, a Castell de l'Areny, el 19 i 20 de març de 1994. El document inclou: convocatòria, fitxes d'inscripció, valoracions, transparències, pauta d'observació, editorial, dossiers de treball i pictogrames.Al fons de la Prefectura Provincial a Barcelona de l'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) (ANC1-491) hi ha dos documents dels anys 1979-1980, sobre aprofitaments forestals (pastures).Al fons del President Francesc Macià (documentació institucional) (ANC1-818) hi ha correspondència rebuda per Francesc Macià des de Castell de l'Areny. Consta de dos documents: el primer, d'adhesió a la República Federal Espanyola, del 28 d'abril de 1931; el segon, datat el 26 de juliol de 1931, diu: 'Honorable Sr, Amb motiu de la elecció sobre l'aprovació del Estatut de Catalunya que deu celebrarse lo dia 2 de Agost proxim, prego tingui a bé disposar sia entregada al portador la documentació necessaria per aquest poble que té un cens de 100 electors aproximadament. Visqueu molts anys. L'alcalde'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46100 | Goigs a Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roma | XX | Goigs que es canten en lloança a Sant Romà, patró de l'església de Sant Romà de la Clusa en motiu de la seva festivitat, i a vegades en altres diades especials. La lletra dels goigs en honor del Gloriós Sant Romà, diaca i màrtir, patró de la Clusa, diu: Diaca molt eminent / Devant de Déu Sobirà: / Pregau per vostre sirvent / Gloriós màrtir Sant Romà. / De grans pares descendent / Sa noblesa realsaren / En virtut i lletres, sent / Un prodigi amb que provaren / Devant de tota la gent / Vostra fé de cristià: etc / Veient que'l poble enganyat / Als ídols sacrificava / Correreu de zel portat / A alçar la fé que deixava, / Fent veure públicament / Lo frau de Dioclesià: etc / Irritat l'Emperador / De veure's despreciat / Manà amb tot lo seu furor / Fosseu vilment assolat; / Ni tan terrible turment / Vostre cor feu tremolà: etc / Quan ell se vegé vensut / Desplegà un rigor atròs, / Amb ungles de ferro agut / Malposà tot vostre cos; / Pero Vos varonilment / Sos intents vareu burlà: etc / Quan confús i avergonyit / Vós deixareu al tirà, / Quan un infant molt petit / Per miracle fent parlà / Li feu veure clarament / Que no mes un Deu hi ha: etc / En foguera ardent llansat / No sentíreu cap dolor, / Amb gran pluja tot plegat / Apagà Déu son ardor: / Aquest fet tant sorprenent / A tothom pasmat deixà: etc / No podent sofrir la mengua /Que'ls és haver de callar, / Manant que us tallin la llengua / Perque no pugeu parlar / I llavors més clarament / Confoneu son poder va: etc / No sabent com explicar / Un fet tant miraculós, / Manen la llengua tallar / A un reo, càs horrorós! / Pero morint al moment, / Prova qu'és de Déu la mà: etc / Ja que'el cel visiblement / Vostre nom tant celebrà: / Pregau per vostre sirvent, / Gloriós màrtir Sant Romà. | 08057-126 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46105 | Avenc de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> | <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària. Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-131 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1842400,1.9514900 | 413415 | 4670765 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46106 | Cova de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lareny | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V</p> | <p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-132 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1845700,1.9505500 | 413338 | 4670802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46111 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | <p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.</p> | 08057-137 | Al nord del municipi. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.1879900,1.9342300 | 411995 | 4671199 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46111-foto-08057-137-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16/09/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46112 | Gorg a la zona de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes | Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. | 08057-138 | A l'extrem sud del municipi. | 42.1495200,1.9435400 | 412711 | 4666918 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46115 | Alzina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases | L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. | 08057-141 | A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. | 42.1754600,1.9461200 | 412960 | 4669795 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46123 | Font de baix de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu | Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08057-149 | Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. | 42.1521100,1.9457300 | 412896 | 4667203 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46125 | Font de Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferro | En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza. | La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres. | 08057-151 | A la zona est del municipi. | 42.1743500,1.9629700 | 414350 | 4669655 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46126 | Pi de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa | Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. | 08057-152 | A la Clusa. | 42.1872800,1.9381000 | 412314 | 4671116 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46128 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag | Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08057-154 | A l'entrada del poble. | 42.1734400,1.9454700 | 412903 | 4669572 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46129 | Caixa de pedra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 | Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. | Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. | 08057-155 | A l'entrada del poble. | 42.1734100,1.9454300 | 412900 | 4669568 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46130 | Caixa de pedra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 | Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. | Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. | 08057-156 | A l'entrada del poble. | 42.1733800,1.9453900 | 412897 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46132 | Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XX | Actualment no es canten. | Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. | 08057-158 | Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 1984 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46134 | Capdeferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' | 08057-160 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46135 | El Dimoni i el porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' | 08057-161 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46136 | L'ànima del sentenciat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' | 08057-162 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46152 | Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de | <p>http://mdc1.cbuc.cat/index.php</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya, inclou diversos fons o arxius independents. L'arxiu compta amb el fons corresponent a Estudi de la masia Catalana, en el que hi figuren 7 imatges referenciades com a Castell de l'Areny (dues però, no són del municipi). Algunes d'aquestes imatges són de Cèsar August Torres i van ser realitzades entre 1890 i 1923, junt amb altres en les que no s'especifica l'autor. Un altre conjunt d'imatges Castell de l'Areny és el corresponents al fons Col·leccions fotogràfiques del CEC, són un total de 24 imatges de Francesc Blasi Vallespinosa, les quals consta que van ser realitzades entre el 1920 i el 1940. Del conjunt d'imatges destaquen les de la majestat romànica i del retaule barroc de Sant Romà de la Clusa, i una imatge del retaule de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, tots desapareguts. A més, els fons inclouen vistes panoràmiques i vistes d'edificis concrets com la mateixa església de Sant Romà de la Clusa, el Molí de Sant Romà, entre altres . A més, en els fons personals de l'arxiu també hi ha un total d'unes 111 imatges a color, la majoria són de José Camil Guiu i van ser realitzades als anys 70 del segle XX .</p> | 08057-178 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | varis autors | Actualment les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista junt amb d'altres fons d'arxius es poden consultat a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), que es defineix com 'un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.' El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, etc., amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46153 | Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. | 08057-179 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46155 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon | VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. | 08057-181 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46156 | Dita del faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-faig-gros-del-cap-dels-rocs | aquesta dita és especialment recordada per les persones que fa anys que viuen a la Clusa o que hi havien viscut anys enrera. | Segons expliquen alguns dels veïns més arrelats de la Vall de la Clusa, hi ha una dita a l'entorn del faig gros del Cap dels Rocs, que diu: 'quan el faig gros a ramat, ja pots plantar el blat de moro'. | 08057-182 | A la Vall de la Clusa. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que la creació de la dita cal vincular-la, sobretot, a la pròpia situació del faig, el qual es troba en una zona molt visible des de diferents indrets de la Vall de la Clusa. Cal dir però, que actualment la vegetació de la zona és molt més densa, i tot i que el faig és identificable des de diferents punts, diuen que antigament en el turó on es troba hi havia molta menys massa arbòria, fet que en facilitava la seva visualització.No és rar trobar en zones rurals, dites lligades a elements naturals o de l'entorn proper que es vinculin al cicle de les activitats agrícoles o ramaderes de l'indret en concret.La dita va ser explicada per un veí de la masia de Rossinyol. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46067 | Font del Coll de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-la-coma | XX | En el moment de la visita la font no rajava | Font situada en una estructura construïda en un marge al peu de la carretera de Castell de l'Areny a Coll Jovell, de fet el lloc és conegut com Coll de la Coma. L'estructura arquitectònica està formada per un frontal allargat a la base del qual hi ha un banc, tot està fet en pedres desbastades formant carreus irregulars i lloses. Al centre de l'estructura hi ha la font pròpiament situada en una gran llosa vertical al centre de la qual hi ha l'aixeta metàl·lica, i a la base la pica on cau l'aigua, fet a partir d'un gran bloc de pedra més o menys quadrangular i en el que hi ha un rebaix en forma de mig cercle. Al costat de la font hi ha una creu metàl·lica clavada en un gran bloc de pedra més o menys tallat, la creu és metàl·lica hi ha un sant crist esquemàtic al centre. | 08057-93 | Al Coll de la Coma, al nord del poble de Castell de l'Areny. | 42.1749700,1.9514300 | 413398 | 4669735 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46075 | Mina d'ambre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dambre | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment només es veuen poques traces. | Es tracta d'una mina que es va explotar en galeria, de fet hi van haver dues galeries, la superior i principal, de la qual va sortir quasi tot l'ambre extret a la zona, i una de posterior oberta posteriorment, situada per sota, que no va donar els resultats esperats. De fet, avui dia no hi ha gaires restes visibles, bàsicament, clots en el terreny produïts pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada, la traça del tram de petit trajecte per on circulava la vagoneta, l'escombrera o pedrera, junt amb bastanta quantitat de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea d'explotació. Pel que fa a la galeria principal, la seva entrada no és visible ja que està ensorrada, el terreny ha anat cedint i l'ha cobert totalment. Així, es pot identificar on estava situada la boca perquè s'observa un clot i davant un petit tram molt planer, de pocs metres, que és per on circulava la vagoneta. En aquest tram encara hi ha les restes d'algunes travesses que suportaven els carrils de la vagoneta. El recorregut de la vagoneta era bastant curt, uns pocs metres des de la boca de la mina fins a creuar el torrent per una petita palanca o passera, avui totalment desapareguda, i poc després, ja hi ha l'abocador del material de rebuig. Segons explica i assenyala el veí de la Clusa que ens acompanyar a l'indret, fa un petit pla a tocar del tram per on passava la vagoneta, i a prop de la boca de la mina, que és on els treballadors tenien una petita i senzilla barraca. Avui dia ja no en queden restes. Per la zona també hi ha molt pedregam acumulat en diferents punts, que tal i com explica són les restes del procés més manual de picat de la pedra per acabar de netejar millor el mineral, l'ambre. A poc metres més avall, trobem uns altres clots que són les traces visibles d'una altra boca de mina i de la seva galeria, oberta en la darrera etapa de treball a la zona, i de la que no es va extreure gaire res de material. | 08057-101 | A la Clusa. | El desembre de 1878 Ramon Soler Colí, de Berga, presentava la sol·licitud de la Mina Esperanza, en terrenys d'Antonio Raurell, veï de la Quar, al paratge de la Baga, Maleras i Serra del Clot, en terme municipal de Castell de l'Areny. L'1 d'abril de 1879 es va fer el plànol de demarcació de la mina i s'hi deuria començar a treballar aquell mateix any. L'any 1883 en motiu d'una 'Exposición Nacional' que es va realitzar a Madrid, i tal i com s'havia fet a les mostres de París i Filadèlfia, es donava a conèixer el carbó Berguedà. En referència a la mostra de Madrid consta la següent cita: 'entre los productos que se envian figura el cobre (sin explotar), lignitos de 'Ferrocarril y Minas de Berga' y succino y amianto que explota el Sr. Soler y Colí en Castell de l'Areny en el lugar llamado Picamill'. (NOGUERA:1991) La mina d'ambre també és esmentada en una circular del primer de febrer de 1894 conservada a l'Arxiu Municipal, on s'exposa al govern la necessitat de construir una carretera que enllaci Castell de l'Areny amb la carretera que estava previst que es construís de Berga a Montesquiu. En la carta s'indica que la carretera seria molt important per l'explotació de boscos, de la mina d'ambre i de les mines de carbó de la Clusa. La carretera encara en trigaria molts d'anys a arribar. La concessió de la Mina Esperanza del Ramon Soler Colí va caducar el 1889. El 22 d'abril de 1918, Vicenç Soler Prat, de Barcelona, presenta una sol·licitud per a una mina que anomena Catalina, en el mateix paratge. S'hi fa de nou la delimitació, però es deixa caducar el projecte immediatament, de manera que no s'arribaria a explotar en aquest període. Amb posterioritat, ja a mitjans segle XX consta com a propietari un tal Sr. Soler Oriol que sembla que hauria iniciat els treballs cap al 1961. Els anys d'explotació que consten publicats són de 1961 a 1964 (segons consta al llibre SOLER, ORIOLA:1997). El Sr. Soler Oriol al cap d'un temps d'explotar la mina la va traspassar al Sr. Frances Picas de Vilada. Consta que a la mina hi van treballar quatre persones (SOLER, ORIOLA: 1997). El veí de Rossinyol, explica que recorda que l'explotació de la mina no era continuada sinó que es feia a tongades, de manera discontínua. Explica que el Sr. Soler va fer dues tongades. Com que necessitava sempre d'un soci capitalista, es treballava a la mina mentre hi havia diners, i un cop s'havien acabat es parava l'explotació. Sembla el Sr. Picas va fer societat amb un tal Sr. Noguera. Picas va anar a fer d'enginyer a Saldes, d'aquí que també es perdés cert interès per aquesta explotació. Això i el fet que la mina era molt poc rendible, ja que el producte extret no era de massa qualitat, van acabar determinant la fi de l'explotació. | 42.1694200,1.9202700 | 410816 | 4669151 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La zona on està situada és en una costa de pi roig (situada per sota la pista o camí que puja passant per l'avet del Clot i continua cap la collada de Baix, des d'on podem anar a Sobrepuny). De fet, la seva localització no és molt evident, però si que hi ha una àrea on es pot veure un despreniment bastant recent del terreny, sota del qual i més a tocar del torrent, hi havia la boca de la mina.L'emplaçament de la mina es pot distingir per identificar-se diversos clots, fruits d'enfonsaments del terreny, just a tocar i prop del torrent.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina i de l'època de la seva explotació. Ell l'havia vist en funcionament, de fet el seu padrí hi havia treballat.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46076 | Mina de carbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo | NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | La galeria està ensorrada per diversos punts | Es tracta d'una mina de carbó explotada en galeria. Actualment la boca de la mina i part dels primers metres de galeria es troben mig ensorrats. El terreny ha anat cedint i actualment podem veure diferent forats en el terreny que ens permeten localitzar la mina i part del primer tram de galeria. A través dels forats es poden visualitzar part del que serien les parets de la galeria, excavada en la roca de tipus calcari. A més, davant del que era la boca de la mina hi ha una mena de plaça que a un extrem sembla que és on s'hauria abocat tota la pedra de rebuig. Pel que sembla el transport del material extret cap l'abocador es realitzava amb vagonetes. | 08057-102 | A la Clusa. | Les informacions publicades que hi ha sobre la mina diuen que no es va extreure mai carbó d'aquesta explotació, i que en els treballs d'obertura de la galeria hi van treballar tres persones. Consta també que els anys d'explotació són entre 1949-1950, i que el propietari era Josep Pujol (Coma-rodana). (SOLER, ORIOLA:1997) Segons el Fons de la Prefactura de Mines, consta un expedient per a la Mina San Ramon, de lignit, a l'Escalell, prenent com a punt de partida de l'explotació la carretera particular, llavors en construcció, de Vilada a Sant Romà, amb el Torrent del Clot. La sol·licitud per a aquesta mina la presenta Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella, el 27 de maig de 1949. Renuncia a l'explotació el 21 de juliol de 1953. Sembla que podria tractar-se de la mateixa mina. | 42.1730700,1.9161700 | 410483 | 4669561 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46077 | Telefèric de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-castell-de-lareny | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona, pàgs. 259-260. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | XX | Algunes de les restes han desaparegut. | La gran majoria de les restes del telefèric de Castell de l'Areny o de la Clusa es troben al capdamunt del Cap dels Rocs. Les restes conservades són bàsicament murs que conformaven l'estació superior del cable. La instal·lació d'aquest telefèric es va realitzar per tal de facilitar l'extracció de la fusta de la baga de la Clusa. Segons s'esmenta en la bibliografia (SALMERÓN: 1980:259-260) els troncs s'apilaven en un carregador situat al camí de Sant Romà, des d'on eren arrossegats per mules o matxos amb un carro que anomenen del tipus 'contribal'. Sembla que part del camí que va de Sant Romà al cap dels Rocs (GR-4) era utilitzat per arrossegar els troncs fins al punt de sortida del cable. A l'extrem del Cap del Rocs trobem un seguit de murs de pedra construïts en paral·lel, que per les seves característiques ha afavorit la denominació de l'indret com les pilones. A la part més allunyada del penya-segat només hi ha murs a un costat, ja que a l'altre hi ha el mateix terreny natural amb la roca rebaixada. Més a tocar del precipici ja hi ha dues fileres de murs disposats en paral·lel a costat i costat, tot delimitant un espai central lliure entre les dues fileres. Aquest espai és per on passarien els troncs amb el cable cap l'estació inferior. Els murs mostren una alçada variable. En alguns s'hi pot veure peces metàl·liques, bàsicament trossos de barres cilíndriques de ferro. Pel que expliquen, entre els murs s'encarrilarien els troncs els quals ja estarien afermats en les vagonetes que els transportarien pel cable pendent avall. Segons la bibliografia aquest era un telefèric del tipus bicable automotor, per tant, que hi havia un cable que se li diu carril i un tractor, funcionant de manera que les vagonetes que baixaven plenes feien pujar les vagonetes buides. S'esmenta que el cable del carril era de 30 mm de gruix i el del tractor de 15 mm. Sembla que, damunt els murs de les estacions, hi havia unes estructures de fusta a manera de torres que era on hi havia instal·lats uns volants de ferro de gran diàmetre per on girava el cable tractor. També s'explica que les vagonetes anaven instal·lades al cable en un truc de dues rodes situat a la part superior i que era l'element de desplaçament pel cable carril, a més, tenien un mecanisme de suspensió, que tenia l'aparell d'acoblament del cable tractor i que consistia en un eix on es fixaven amb cadenes els troncs. Es diu que si els troncs eren més grans de tres metres s'utilitzaven dues vagonetes per transportar-los. Aquesta estació superior es troba a uns 1320 m d'altitud, en el punt conegut com Cap dels Rocs i popularment també com a les pilones (per les estructures conservades del cable). Des d'aquesta estació fins a l'estació inferior, que estaria situada prop de la masia de Riu, a uns 880 m d'altitud, permeten superar un desnivell d'uns 440 m en una 900 m de longitud. La bibliografia diu que l'estació inferior era situada a la zona de la masia de Riu, de fet, és la masia que queda just sota el cap dels Rocs. Cal dir però, que segons informacions orals facilitades per algun veí, es diu que l'estació inferior era més avall, en una zona entre Cal Marc i el Ballestar. No s'ha pogut confirmar aquest fet. També explica que degut a que el cable no acabava de funcionar correctament, en gran part pel fort desnivell, es van instal·lar cables tensors a manera de fre, una de les restes que hi relacionen estava localitzada en una zona propera a la collada de Comellas. Actualment queda alguna estructura de difícil identificació pel volum de vegetació que hi ha crescut, però de fet, diuen que fins fa molt poc hi havia més estructures conservades, on ara hi ha un gran clot fet arran d'un moviment de terres. També ens van informar que a la serreta de l'Escalell, hi ha restes que s'atribueixen a elements relacionats amb el cable. Cal tenir en compte, que el telefèric va experimentar algunes modificacions per fer-lo més útil, potser alguns d'aquests elements hi tenen relació. | 08057-103 | Al Cap dels Rocs. | Les dificultats per treure la fusta dels boscos del municipi, en especial de la Clusa, en una època en que no es disposava de carreteres, va determinar la construcció d'aquest telefèric a fi de donar sortida a la fusta sortida de l'explotació dels boscos de la Clusa. En una època en que altres telefèrics eren utilitzats o havien estat utilitzats a la comarca i en altres zones de difícil accés o per fer més ràpid i en principi més rendible l'explotació. Així, el 1915 una companyia portuguesa va comprar la fusta dels boscos de Sant Romà de la Clusa, propietat de la família Cirera. Per intentar fer més rendible l'explotació d'aquests boscos, l'empresa va haver de fer una forta inversió de capital per construir diverses instal·lacions que en facilitessin el transport ja que la zona té una orografia molt complexa. Així, es va construir una carretera, es van obrir diversos camins de bosc, i es va instal·lar un telefèric. Sembla que la fusta era portada a Can Pastell de Vilada on hi havia una serradora. Tot i l'esforç en infraestructures van sorgir diverses complicacions, i de fet sembla que el telefèric tenia algun error de càlcul que no el feia útil. L'empresa no va poder continuar amb l'explotació i va fer fallida. Posteriorment, una altra empresa de capital també portuguès va fer-se càrrec de les instal·lació. L'enginyer Wagner va modificar el traçat del telefèric per fer-lo útil, fet que va permetre continuar amb l'explotació del bosc uns quants anys més, segons consta a la bibliografia, fins el 24 de juliol de 1931. Moment en que el mateix personal de la companyia portuguesa va desmuntar el telefèric. La fusta transportada pel cable es portava a la serradora de Vilada amb carros, o fins l'estació de la Baells per ser transportats en la línia de ferrocarril. Tant aquest transport des de l'estació inferior com els treballs de ròssec realitzats al bosc i fins al cable eren realitzats per el Sr. Climent Simon, un contractista de Vilada. En canvi la càrrega i descàrrega del telefèric i el control de les expedicions anaven a càrrec de personal de nacionalitat portuguesa. | 42.1767000,1.9337900 | 411943 | 4669945 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El carro de tipus 'contribal' sembla que era un estri que tenia una peça transversal amb forma de mitja lluna on es recolzava la part més pesada dels troncs per tal de facilitar-ne el seu transport; una part dels troncs continuava essent arrossegada pel terra però la fricció era menor. Sembla que hi ha diversos tipus de 'contribal', però en general el concepte bàsic és que amb rodes o sense era com un carro de dues grans rodes amb una única peça de fusta central, on hi penjaven dues cadenes que eren emprades per lligar el tronc i poder-lo transportar amb més facilitat.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar a la zona de Comellas i ens va relatar tot el que li havien explicat del telefèric.S'explica la història que el cable era utilitzat per part dels treballadors per pujar a l'estació superior, hi va haver un greu accident al cable, que va comportar la prohibició utilitzar-lo amb aquesta finalitat.Les restes de l'estació superior es troben dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46080 | Pedrera de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix | XX | Els afloraments són visibles, tot i quee ja no està en funcionament la pedrera | Antiga pedrera o zona d'extracció de pedra de guix situada en un espai obert al vessant de ponent d'un petit torrent. En el lloc es poden observar les vetes o afloraments de guixos que es localitzen en la zona d'extracció. Les traces d'aquesta activitat industrial s'observen bàsicament en la presència de diferents capes de material en els estrats visibles a l'indret. La vegetació que va creixent a l'indret ha amagat només parcialment el tall de l'explotació. | 08057-106 | A la zona est del municipi, prop de la Rota. | Les informacions orals recollides expliquen que la pedrera d'extracció de guix a cel obert proveïa de guix un forn situat a les afores del poble de Vilada, funcionament que només va realitzar-se durant uns anys pels volts de mitjans del segle XX. Sembla que en l'indret de la pedrera només es realitzava l'extracció del material, el qual posteriorment era cuit i mòlt a les instal·lacions esmentades. De fet al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-515) hi consta l'expedient referent al 'Plan de labores para 1965 de la cantera de yeso 'Els guixots'', consta que la pedrera va ser explotada per ROCAPI, S.L., domiciliada en Vilada. Segons consta a l'expedient, l'explotació és a cel obert i es troba al paratge de La Rota, a Castell de l'Areny (en terreny arrendat). Les dades que ens aporta la documentació són que disposa d'una vagoneta i de 30 metres de carril, s'extreu guix per a obres de construcció i el forn té una capacitat de 5 Tn. El 1965 es previa extreure 1180 Tn de pedra. En expedient del 28 de juny de 1965, es diu que es tracta d'una pedrera que després de molts anys de no ser explotada inicia de nou la seva explotació. Les dades aportades en aquest expedient ens assenyalen que prèviament a l'explotació de la mina en aquest període, es deuria haver extret guix amb anterioritat. Cal dir, que en aquestes contrades l'ús d'aquest material per construcció és molt habitual i es localitza en moltes de les cases de pagès, no només per enguixar les parets, sinó en la construcció d'envans encofrats i revoltons o entrebigats dels forjats. Per tant, pot ser que l'explotació del guix en aquesta indret es remunti a períodes més reculats. | 42.1756400,1.9593200 | 414050 | 4669802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46081 | Sender de gran recorregut GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. | 08057-107 | Creua el municipi de nord a sud. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1600300,1.9455300 | 412890 | 4668082 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46082 | Sender de gran recorregut GR-241(Volta al Catllaràs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-241volta-al-catllaras | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984 CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. És un sender circular que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. En total, són 59,46 km en quatre etapes. En la tercera etapa, de Sant Jaume de Frontanyà a La Nou de Berguedà (16,990 kms, 5h 30'), un tram passa per la part septentrional del municipi de Castell de l'Areny. Des del Puig Lluent, el punt més alt del camí, es baixa cap a Sant Romà de la Clusa, i d'allí es segueix cap a ponent, passant per Rossinyol de Dalt, i d'allí cap a La Nou de Berguedà pel Coll de la Plana. | 08057-108 | Creua el terme municipal de llevant a ponent. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. L'actual GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. | 42.1868000,1.9394400 | 412424 | 4671061 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46086 | Escultura Miradors paisatgístics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-miradors-paisatgistics | XXI | Escultura, obra del dissenyador berguedà Salvador Vinyes, realitzada en una planxa gruixuda ferro, en la que es representa una figura formada per un adult i un infant i a la part central la forma d'un cor a través del qual es pot mirar i gaudir del paisatge. L'escultura forma part d'una ruta turística per diversos indrets de l'Alt Berguedà identificada amb el nom d'Itineraris paisatgístics. El format de l'escultura és el mateix que trobem en els altres indrets que formen part de la ruta, excepte la figura de Fumanya, cadascuna es diferencia a més, per un text que hi ha gravat en la peça. En el cas de la de Sant Romà hi ha la identificació del número que la distingeix el 16 i un text que acompanya la peça. La idea de la proposta és la de mirar a través del cor que hi ha en l'escultura i deixar que flueixin les sensacions. L'escultura que hi ha a Sant Romà de la Clusa forma, és un dels punts d'interès d'un total de 17 miradors per l'Alt Berguedà en municipis diferents (Bagà, Berga, Borredà, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada). La proposta de la ruta és atreure el visitar en aquests indrets, i localitzar l'escultura, que representen dos personatges anomenats Joanet i Marc que acompanyen simbòlicament al visitant en la ruta, en la que també es troba la seva mascota, un dinosaure. | 08057-112 | A la Clusa. En el planell que hi ha al davant de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1869600,1.9351300 | 412068 | 4671083 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/