Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
46034 | Cat Xot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cat-xot | XVIII?-XIX | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades en el vessant occidental de la vall de la riera de Castell de l'Areny, en la zona coneguda com veïnat de Vilella. La masia mostra una planta rectangular, amb cossos adossats en les façanes nord i oest. Constava de planta baixa, primera i segona, amb la façana principal orientada al sud. El conjunt de les estructures es troben molt cobertes de vegetació. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i alguns carreus desbastats. Es poden veure algunes finestres formades per muntants a partir del mateix paredat del mur i llinda de fusta. Al costat nord hi ha un annex adossat de dos nivells. A la façana oest, i bastits a partir d'una cota superior, per trobar-se l'estructura de la casa arrambada al terreny, trobem l'estructura de dos cossos annexes, una de les quals de planta corbada, que sembla correspondre a un forn de pa. Envoltant la casa per la part del pendent, hi ha un mur que delimita l'espai i actua de mur de contenció del terreny. El mur és coronat amb grans blocs de pedra força ben tallada. Al davant de la façana principal, l'espai planer és major, a manera d'era. | 08057-60 | A la part sud-oest del terme, prop de la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | 42.1644200,1.9391400 | 412368 | 4668576 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46034-foto-08057-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cal Xot consta com a propietat de Cal Campió de la qual devia haver estat masoveria. Es troba dins el terme parroquial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, però no consta referenciada en la documentació consultada. Segons informacions orals podria ser que amb anterioritat la casa consti esmentada amb altres denominacions. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46056 | Cementiri de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castell-de-lareny | El cementiri de Castell de l'Areny està desenvolupa a pel costat nord-oest de l'església. És tracta d'un recinte de planta irregular allargada, el perímetre de tancament és fet amb murs de pedra desbastada, que a la part mes oest on el terreny té desnivell en descens, el mur té major alçada ja que està fonamentat a unes cotes més baixes, per aquesta part el mur té adossats contraforts realitzats en les darreres obres de condicionament del cementiri. La portalada d'accés és just davant de la porta d'entrada a l'església, es tracta d'una porta metàl·lica de dos batents, formada per barrots de secció quadrada amb decoracions diverses, la part inferior hi ha un plafó de planxa per batent decorat amb un rombe i al centre un motiu de formes circulars tot en relleu, la reixa de la porta és coronada a la part superior amb una forma triangular amb decoracions geomètriques i florals a l'interior. El cementiri és de tombes al terra, no hi ha nínxols, no totes les sepultures tenen elements que les identifiqui, però si que n'hi ha diverses que són diferenciades amb creus. La majoria de les creus són metàl·liques, amb acabats i decoracions molt variables, algunes indiquen noms i anys de sepultures, en altres només les inicials dels noms, i algunes més senzilles sense cap dada visible. | 08057-82 | Al poble, situat al costat l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731100,1.9448500 | 412852 | 4669535 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46056-foto-08057-82-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46058 | Molí escairador de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-escairador-de-camprubi | TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | Està molt cobert de vegetació i les estructures parcialment enrunades. | Les restes estan molt amagades per l'enderroc que les cobreix parcialment, però sobretot per la vegetació que hi ha a l'indret. En la documentació de la masia de Camprubí consta l'existència d'un escairador, segons expliquen veïns de la zona diuen que l'escairador devia ser en aquestes restes. Les estructures observables no permeten aportar gaire dades, ja que es poden veure alguns murs que conformen una construcció de petites mides i en la que s'hi identifica, a la part superior, un forat obrat que sembla que seria per on hi hauria el canal de caiguda de l'aigua per generar la força hidràulica per fer anar la maquinària. Els murs de la construcció són fets de paredat comú amb pedres irregulars i morter; a la part superior hi ha unes parets i pilars fets amb maó massís. A la part inferior de l'estructura hi ha l'espai del cacau, que conformaria la sortida de l'aigua cap al torrent, és cobert en volta de pedres, i al fons s'hi pot identificar l'entrada del canal que conecta amb el clot visible a la part superior de l'estructura. | 08057-84 | Al sud-est de la masia de Camprubí, a tocar del torrent. | 42.1775500,1.9699500 | 414931 | 4670003 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46058-foto-08057-84-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al sud d'aquestes restes d'inicia un planell o camp, amb murs de contenció fets amb pedra seca. Al seu extrem oposat hi ha unes restes de murs que només permeten identificar l'existència d'una construcció, molt enrunada en aquest indret. Es fa difícil saber si aquestes restes tenen relació amb les estructures descrites a l'apartat de descripció i que s'atribueixen al molí escairador. Cal dir però, que a la masia de Camprubí es documenta oralment, l'existència d'una molina o serradora moguda per força hidràulia. Del conjunt de restes que es troben en aquest indret, que han utilitzat l'energia hidràulica, les que estan ubicades a l'entorn d'aquest pla sembla que podrien correspondre a la molina. Dada que no s'ha pogut contrastar però que per la seva disposició semblaria probable. Queda en dubte, si les restes identificades com a escairador, eren destinades realment a aquest ús o es tracta de restes vinculades a la serradora, cal dir que a la zona on hi ha la centraleta elèctrica hi ha una altra petita construcció que podria haver conformat un petit molí, potser l'escairador. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46060 | Llinda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda | XVIII | Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1790 amb una creu enmig. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud-est de l'immoble. La casa actualment és denominada com menjadors ja que és l'ús que té l'edifici en relació a les estances destinades a les colònies. Aquestes dependències sembla que ocupen l'edifici, tot i que molt transformat, que es correspondria amb l'antiga casa dita Cal Sastre o la de Cal Blanc. | 08057-86 | Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1732700,1.9453100 | 412890 | 4669553 | 1790 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'edifici on trobem la llinda és al centre del poble, al costat nord- oest de la placeta del darrera de l'església. En concret a les estances destinades a menjador i cuina de les dependències de les Colònies Flor de Neu. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46061 | Font de la Mosquereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquereta | Està en força bon estat, però seria convenient portar a terme una consolidació de l'estructura. | Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell, en el seu vessant occidental. La font està situada en el marge i compta amb una estructura construïda que la protegeix. Es traca d'un frontal bastit amb carreus de pedra desbastada i una obertura al centre, aquesta és emmarcada amb quatre grans carreus ben tallats i polits amb els angles lleugerament motllurats, el carreu inferior mostra dos petits orificis. L'obertura dóna pas a un petit espai interior on hi ha el brollador de la font; l'espai és obrat amb murs bastits amb pedres irregulars i morter en els que hi ha afloraments de roca, la coberta és de volta molt rebaixada, quasi plana. | 08057-87 | A sota el poble de Castell de l'Areny en el vessant de ponent, al peu del rec. | 42.1727000,1.9427700 | 412679 | 4669492 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46062 | Font del pouet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pouet | Sembla que l'estructura té pèrdues. | Aquesta font es localitza a pocs metres a l'est de la casa, en concret es troba situada al peu de l'antiga pista forestal i camí que comunicava el Solà amb la masia Puig Vell, i al costat de la rasa que conforma i dóna nom al rec del Solà. La font és en el mateix marge del terreny, entre les vetes de roca hi ha un petit mur bastit en pedra desbastada col·locada amb morter, aquest frontal té una petita obertura a la part alta que devia permetre l'extracció de l'aigua i la ventilació del dipòsit. L'interior d'aquesta estructura és en part el mateix terreny natural per on aflora i degoteja l'aigua, i part és construït amb pedra, presentant un revestiment lliscat. La coberta és feta a manera de volta, amb lloses senzilles col·locades a plec de llibre. | 08057-88 | A poca distància al nord-est de la masia, a peu del camí que porta a Puig Vell. | 42.1687500,1.9488500 | 413176 | 4669047 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46062-foto-08057-88-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En el moment de la visita, el dipòsit de la font es trobava buit. Tot i que s'hi observava certa humitat i mullena per l'exterior. En el frontal, podem veure-hi massissats de tosca generats en per acció de l'aigua.A toca de l'estructura de la font hi ha la rasa del Solà, que de fet deu alimentar la mateixa font i d'on s'ha abastit tradicionalment la masia. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46063 | Font del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri | La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. | 08057-89 | A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. | 42.1965700,1.9462400 | 412999 | 4672139 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46066 | Creu del cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-lesglesia-de-sant-roma-de-la-clusa | Les lloses de la mesa mostren esquerdes, tot i que estan segellades. | La creu del cementiri de la Clusa està formada per dues parts diferenciades. D'una banda, el basament de pedra i de l'altra, la creu de ferro situada damunt de la base. El conjunt mostra unes mides màximes de 150 cm d'alçada en el punt més alt, 51 cm d'amplada i 50 de profunditat. El basament és format per un peu de pedra de secció quadrangular, construït amb carreus i pedres irregulars, al damunt dues lloses planes a manera de mesa, amb els angles més o menys arrodonits i a la part superior de les lloses trobem una xifra gravada no del tot entenedora, sembla correspondre a un mil sis-cents seixanta i pico (166?). La creu està formada per dues peces de ferro de secció plana unides formant una creu llatina, està clavada al pedestal per la part inferior. | 08057-92 | Al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1871500,1.9353000 | 412082 | 4671104 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46066-foto-08057-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La creu està ubicada al cementiri de l'església de Sant Romà de la Clusa fet que denota la seva funcionalitat com a padró d'atribucions purament religioses. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46067 | Font del Coll de la Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coll-de-la-coma | XX | En el moment de la visita la font no rajava | Font situada en una estructura construïda en un marge al peu de la carretera de Castell de l'Areny a Coll Jovell, de fet el lloc és conegut com Coll de la Coma. L'estructura arquitectònica està formada per un frontal allargat a la base del qual hi ha un banc, tot està fet en pedres desbastades formant carreus irregulars i lloses. Al centre de l'estructura hi ha la font pròpiament situada en una gran llosa vertical al centre de la qual hi ha l'aixeta metàl·lica, i a la base la pica on cau l'aigua, fet a partir d'un gran bloc de pedra més o menys quadrangular i en el que hi ha un rebaix en forma de mig cercle. Al costat de la font hi ha una creu metàl·lica clavada en un gran bloc de pedra més o menys tallat, la creu és metàl·lica hi ha un sant crist esquemàtic al centre. | 08057-93 | Al Coll de la Coma, al nord del poble de Castell de l'Areny. | 42.1749700,1.9514300 | 413398 | 4669735 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46067-foto-08057-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46068 | Carreu de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-les-cases | 1791 | La seva ubicació pot facilitar-ne la degradació. | Carreu de pedra calcària que es troba a la masia de les Cases, la peça està fora de context. L'element és conformat a partir d'un bloc de pedra calcària que ha estat treballat conformant el que sembla un carreu, que a la part frontal pren forma rectangular i està polit i amb acabat punxonat. En aquesta part frontal hi ha gravada la data 1791 dins una cartel·la. Els costats laterals estan més o menys ben tallats, la part posterior no està polida ni ben tallada, segurament per tractar-se de la part que no havia de ser visible de la peça. La part superior mostra un rebaix de forma rectangular. El tipus de peça podria correspondre a un carreu reaprofitat posteriorment per altres usos. Es desconeix l'ús del rebaix interior, fet que no permet confirmar que es tracti d'un carreu, ja que aquesta característica podria indicar una altra utilitat. Tanmateix, sembla més versemblant pensar que es tracta d'un carreu al qual posteriorment es va realitzar aquesta modificació. | 08057-94 | Masia les Cases, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1757900,1.9464300 | 412986 | 4669831 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sembla que ha estat utilitzat com a cóm per abeurar bestiar. | 119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46069 | Pica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica | Presenta algunes esquerdes. | Pica realitzada en un bloc de pedra de tipus conglomerat, té una secció lleugerament cònica amb la base més o menys plana i amb l'interior buidat, del qual no en veiem la profunditat. Les mides exteriors màximes són uns 56 cm d'alçada, per uns 100 cm d'amplada a la part superior (que té un diàmetre superior) i el gruix de les parets, també a la part superior, és d'uns 15 cm. Actualment és emprada com a jardinera. | 08057-95 | A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1730400,1.9451100 | 412873 | 4669527 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta pica forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part de l'entorn immediat d'algunes cases concretes del poble. | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46070 | Cóm de la Rota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/com-de-la-rota | Mostra algunes parts reparades amb morter | Cóm realitzat en un gran tronc, en el que s' ha rebaixat gran part de l'interior tot creant un espai buit que conforma el dipòsit. Les mides són molt variables, ja que el tronc no és regular, pel que fa a les mesures màximes aproximades són 57 cm d'alçada exterior, 330 cm de llargada i entorn als 60 cm d'amplada, el dipòsit té uns 45 cm de profunditat, per 260 cm de llargada i 52 d'amplada. La utilitat principal és per contenir aigua per abeurar el bestiar, a la vegada que com a dipòsit per tenir aigua a l'abast. | 08057-96 | Masia la Rota, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1766800,1.9604400 | 414144 | 4669916 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46071 | Font de la Canal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canal | L'estructura no està massa ben conservada | Font situada per sota la masia de la Canal, prop del torrent. Es tracta d'una font amb dipòsit, construïda a fi d'acumular aigua a l'interior. L'estructura està bastida en un marge, consta d'un frontal fet amb carreus desbastats i pedres, al centre del qual hi ha una obertura que dóna accés a l'interior, a l'aigua. L'obertura és emmarcada en quatre grans carreus tallats i polits. L'interior està construït a manera de dipòsit de recollida de l'aigua, la superfície dels murs tenen restes de revestiment de morter lliscat. La coberta des de l'interior és a manera de terç de cúpula apuntada (com a tres vents) feta de pedres i lloses. | 08057-97 | Prop de la masia la Canal. | 42.1803000,1.9571600 | 413878 | 4670321 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46071-foto-08057-97-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46072 | Font de l'Avet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XX | Hi ha molta vegetació que cobreix les estructures. La font no sempre raja - | Font situada a la part baixa de la Baga del Clot, a uns metres de distància de l'Avet del Clot, i a peu mateix de la rasa del torrent. Està emplaçada i construïda arrambada al marge. Està formada per un mur baix de paredat de pedres irregulars, bastit a manera de banqueta, en un extrem de la banqueta hi ha un aflorament de roca de tipus conglomerat en que hi ha el brollador de la font (actualment no raja). En el marge, hi ha una placa commemorativa encastada en els afloraments de roca, es tracta d'una llosa de pedra amb la inscripció 'Josep Espona i Boatella. 1895-1966. Per l'amor que tingué als boscos i garrigues fa que ara estugyu de segur bressolat per fagedes, pinedes i rouredes. MCMLXXXI | 08057-98 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1770300,1.9268700 | 411372 | 4669989 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons el que expliquen i indica la placa la font es va construir com a monument commemoratiu a Josep Espona.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
46078 | Forn de Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles | la construcció de la pista va escapçar les restes. | En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. | 08057-104 | A la zona sud-oest del municipi. | 42.1603700,1.9260500 | 411281 | 4668140 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46079 | Pont de la riera de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-castell | XX | Pont situat per superar la riera de Castell. Es tracta d'un pont construït al pas de la riera per davant del molí d'en Puig. Forma part de l'antic traçat de la carretera de Castell utilitzat fins que es va construir la nova carretera, l'actual. Es tracta d'un pont estret, que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull, conformada per un basament, un mur a costat i costat del torrent, que suporten una volta de poca llargada formada en arc més o menys de mig punt, tot està bastit en carreus de pedra. En el punt de recolzament de la volta sobre els murs que actuen de basament hi ha una petita imposta més aviat decorativa, conformada per una filada de lloses que sobresurten lleugerament del plom de la paret. Té baranes senzilles de ferro de secció circular que estan col·locades en un petit encofrat de formigó. | 08057-105 | A la zona de la Ribera, a pocs metres del Molí d'en Puig. | 42.1560700,1.9473000 | 413031 | 4667641 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46086 | Escultura Miradors paisatgístics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-miradors-paisatgistics | XXI | Escultura, obra del dissenyador berguedà Salvador Vinyes, realitzada en una planxa gruixuda ferro, en la que es representa una figura formada per un adult i un infant i a la part central la forma d'un cor a través del qual es pot mirar i gaudir del paisatge. L'escultura forma part d'una ruta turística per diversos indrets de l'Alt Berguedà identificada amb el nom d'Itineraris paisatgístics. El format de l'escultura és el mateix que trobem en els altres indrets que formen part de la ruta, excepte la figura de Fumanya, cadascuna es diferencia a més, per un text que hi ha gravat en la peça. En el cas de la de Sant Romà hi ha la identificació del número que la distingeix el 16 i un text que acompanya la peça. La idea de la proposta és la de mirar a través del cor que hi ha en l'escultura i deixar que flueixin les sensacions. L'escultura que hi ha a Sant Romà de la Clusa forma, és un dels punts d'interès d'un total de 17 miradors per l'Alt Berguedà en municipis diferents (Bagà, Berga, Borredà, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada). La proposta de la ruta és atreure el visitar en aquests indrets, i localitzar l'escultura, que representen dos personatges anomenats Joanet i Marc que acompanyen simbòlicament al visitant en la ruta, en la que també es troba la seva mascota, un dinosaure. | 08057-112 | A la Clusa. En el planell que hi ha al davant de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1869600,1.9351300 | 412068 | 4671083 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46091 | Fons de material arqueològic de Castell de l'Areny al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castell-de-lareny-al-museu-comarcal-de-berga | El fons està conformat per un conjunt de fragments ceràmics informes i alguns fragments de formes. Constitueixen un total de 63 trossos en total (o 52 de informes i 10 de formes). Es tracta d'uns fragments d'atribució cronològica molt àmplia (del Bronze mig a la baixa edat mitjana), comptant amb una part destacada de les peces corresponents al període d'edat dels metalls. Són clarament destacables uns exemples de fragments de vora de botó, i 1 fragment amb decoració en incisions. Es tracta de troballes en superfície localitzades per membres de la Societat d'Arquelogia del Berguedà en diversos punts de la zona de la Clusa i també de Castell de l'Areny. | 08057-117 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del museu però resten pendents del dipòsit definitiu. | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46100 | Goigs a Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roma | XX | Goigs que es canten en lloança a Sant Romà, patró de l'església de Sant Romà de la Clusa en motiu de la seva festivitat, i a vegades en altres diades especials. La lletra dels goigs en honor del Gloriós Sant Romà, diaca i màrtir, patró de la Clusa, diu: Diaca molt eminent / Devant de Déu Sobirà: / Pregau per vostre sirvent / Gloriós màrtir Sant Romà. / De grans pares descendent / Sa noblesa realsaren / En virtut i lletres, sent / Un prodigi amb que provaren / Devant de tota la gent / Vostra fé de cristià: etc / Veient que'l poble enganyat / Als ídols sacrificava / Correreu de zel portat / A alçar la fé que deixava, / Fent veure públicament / Lo frau de Dioclesià: etc / Irritat l'Emperador / De veure's despreciat / Manà amb tot lo seu furor / Fosseu vilment assolat; / Ni tan terrible turment / Vostre cor feu tremolà: etc / Quan ell se vegé vensut / Desplegà un rigor atròs, / Amb ungles de ferro agut / Malposà tot vostre cos; / Pero Vos varonilment / Sos intents vareu burlà: etc / Quan confús i avergonyit / Vós deixareu al tirà, / Quan un infant molt petit / Per miracle fent parlà / Li feu veure clarament / Que no mes un Deu hi ha: etc / En foguera ardent llansat / No sentíreu cap dolor, / Amb gran pluja tot plegat / Apagà Déu son ardor: / Aquest fet tant sorprenent / A tothom pasmat deixà: etc / No podent sofrir la mengua /Que'ls és haver de callar, / Manant que us tallin la llengua / Perque no pugeu parlar / I llavors més clarament / Confoneu son poder va: etc / No sabent com explicar / Un fet tant miraculós, / Manen la llengua tallar / A un reo, càs horrorós! / Pero morint al moment, / Prova qu'és de Déu la mà: etc / Ja que'el cel visiblement / Vostre nom tant celebrà: / Pregau per vostre sirvent, / Gloriós màrtir Sant Romà. | 08057-126 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46103 | Festa Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | XX | La Festa Major de Castell de l'Areny es celebra el diumenge següent del dia de Sant Vicenç, patró de l'església del poble i que és el dia 22 de gener. Actualment la festa consisteix en un esmorzar ofert a tots els assistents a primera hora del matí, acte que aplega un bon grup de veïns, persones que havien viscut al poble i ara resideixen fora, i gent vinguda dels pobles del voltant, sobretot de Vilada. Cap al migdia es fa la missa solemne a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny en honor al patró. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Sobretot entre els anys 70 i 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més que no eren sempre els mateixos. De fet, durant uns anys s'introduïa una activitat i posteriorment alguna altra, com és el cas de matança del porc, dinar amenitzat amb música, ball de tarda, o concurs de tir al plat. | 08057-129 | Al poble de Castell de l'Areny. | 42.1731600,1.9453700 | 412895 | 4669541 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46103-foto-08057-129-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46104 | Fira de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre | XX | La Fira de Sant Isidre es desenvolupa el cap de setmana després de Sant Isidre, patró dels pagesos, que és el dia 15 de maig. Al llarg dels anys els actes han anat variant i modificant-se, actualment durant el matí hi ha fira d'artesania i trobada de puntaires, missa en honor a Sant Isidre amb benedicció i entrega de panets a la sortida de l'ofici religiós, a més d'oferiment de coca i moscatell per tots els assistents. Durant anys els actes eren missa solemne, benedicció i repartiment del panet, i ball de tarda. Consta que a la missa també es feia cantada de goigs. Expliquen que anys enrere, per cobrir les despeses de l'acte religiós es nomenaven dos priors que es renovaven cada any, s'encarregaven de recollir diners per destinar a la celebració de Sant Isidre, les recol·lectes es feien en motiu de les misses dominicals i en ocasions es passava per les cases a recollir el que es pogués o volgués donar, si era bestiar (generalment aviram) es venia i es guardaven els diners. Amb el que es recollia es feien fer els panets que serien beneïts i repartits el dia de la festa. Hi ha constància que a Castell de l'Areny, com era habitual a molts indrets, el vespre de la vigília de Sant Isidre s'encenia una foguera. | 08057-130 | Al poble de Castell de l'Areny. | 42.1731600,1.9453700 | 412895 | 4669541 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
46112 | Gorg a la zona de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes | Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. | 08057-138 | A l'extrem sud del municipi. | 42.1495200,1.9435400 | 412711 | 4666918 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46114 | Mirador de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-clusa | XXI | <p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.</p> | 08057-140 | A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà. | 42.1854000,1.9330100 | 411891 | 4670912 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
46115 | Alzina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases | L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. | 08057-141 | A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. | 42.1754600,1.9461200 | 412960 | 4669795 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46123 | Font de baix de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu | Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08057-149 | Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. | 42.1521100,1.9457300 | 412896 | 4667203 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
46124 | Font de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu | La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. | 08057-150 | A pocs metres de la masia de Cal Xiu. | 42.1523600,1.9456900 | 412893 | 4667231 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46125 | Font de Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferro | En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza. | La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres. | 08057-151 | A la zona est del municipi. | 42.1743500,1.9629700 | 414350 | 4669655 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46126 | Pi de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa | Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. | 08057-152 | A la Clusa. | 42.1872800,1.9381000 | 412314 | 4671116 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46127 | Taula de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-pedra | XX | Taula de pedra formada per dues parts clarament diferenciades, d'una banda, el sobre i de l'altra, el peu; les mides màximes de la taula són 70 d'alçada, 140 cm de llargada i 92 cm d'amplada. La part superior és conformada per una gran llosa de pedra (140 cm de llargada, per 92 cm d'amplada i uns 11 cm de gruix tot i que és molt variable). El peu, també de pedra, és una peça en forma de prisma de secció rectangular (56 cm d'alçada x 37 cm d'amplada x 21 cm de gruix), que sembla correspondre a un gran carreu reaprofitat, té la superfície ben tallada i amb acabat punxonat; en les dues cares laterals hi ha dos forats en cadascun, sembla que podria correspondre a una peça d'algun tipus d'obertura potser una finestra. | 08057-153 | A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1730100,1.9450500 | 412868 | 4669524 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una taula que forma part d'un conjunt de diversos elements que podem veure pels carrers del poble de Castell de l'Areny, es tracta de peces que formen part de l'entorn immediat de cases concretes del poble i que en conjunt tenen una funció ornamental, tot i que en aquest cas, també té la seva funció pròpia de taula. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46128 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag | Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08057-154 | A l'entrada del poble. | 42.1734400,1.9454700 | 412903 | 4669572 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46129 | Caixa de pedra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 | Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. | Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. | 08057-155 | A l'entrada del poble. | 42.1734100,1.9454300 | 412900 | 4669568 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46130 | Caixa de pedra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 | Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. | Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. | 08057-156 | A l'entrada del poble. | 42.1733800,1.9453900 | 412897 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
46132 | Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XX | Actualment no es canten. | Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. | 08057-158 | Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 1984 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
46133 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. | 08057-159 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
46134 | Capdeferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' | 08057-160 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46135 | El Dimoni i el porc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' | 08057-161 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
46136 | L'ànima del sentenciat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat | RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. | La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' | 08057-162 | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc