Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46157 | Safareig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig | XVIII | Safareig conformat per una estructura de planta rectangular, la qual per un costat està adossada al marge del terreny. En el marge trobem un mur de pedra, reformat en l'actualitat, que actua de mur de contenció del terreny i a la vegada de frontal de l'element. L'estructura està construïda amb murs de pedra tot conformant un receptacle rectangular on s'emmagatzema l'aigua. La part superior de tres dels seus murs són coronats amb lloses planes, tot i que en el costat més allargat hi trobem també algunes lloses inclinades cap a l'interior del dipòsit, característica pròpia dels safareigs, definint els espais on es rentava la roba. | 08057-183 | A la zona residencial les Masies de Castell, situada a ponent del poble. | Es desconeix la data de construcció d'aquest safareig, però sembla que pot tractar-se d'un element d'entorn al segle XVIII. De fet, sembla versemblant pensar que almenys a finals del segle XVIII i especialment al XIX estaria en ple funcionament, coincidint en el període de màxim creixement demogràfic del municipi. Període també, en que es van dur a terme modificacions i alguna ampliació important en la gran masia de les Cases, també és el període de construcció de la majoria de les cases del poble. Fins fa uns anys, aquest safareig es trobava dins la propietat de la masia de les Cases, situada a poca distància al nord del poble i, de fet, ubicada dominant el poble i gran part de la vall de la Ribera de Castell. Segons expliquen, aquest safareig a més de ser utilitzat pels habitants de la masia de les Cases (a la qual pertanyia), havia estat també utilitzat pels veïns del poble de Castell de l'Areny. Actualment forma part d'una propietat privada de l'àrea residencial les Masies de Castell. | 42.1724100,1.9411700 | 412547 | 4669462 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els actuals propietaris el van reformar fa pocs anys. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46154 | Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-0 | <p>DOÑATE, M. (1995): Enric Monjo escultor 1895 - 1976. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Caixa de Terrassa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Monjo_i_Garriga;http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043421.xml</p> | XX | <p>La imatge, de fusta policromada i daurada, representa Sant Ramon descalç, amb actitud piadosa, amb els braços creuats sostenint amb ambdues mans una custòdia daurada. L´escultura, de característiques neogòtiques, sorprèn per la seva extrema senzillesa de formes. La figura del Sant és hieràtica i el tractament de les vestidures presenta certa simplicitat de formes. La figura és extremadament alta i les formes anatòmiques són considerablement allargades: mans, peus i coll presenten una esveltesa que dóna sensació de dignitat i magnificència. La lleugera inclinació del cap, junt a la inapreciable figuració dels trets anatòmics de la cara, suggereix certa inquietud i dramatisme a la figura. Les mides aproximades són 122 cm d'alçada, 30 cm d'amplada i 19,5 cm de profunditat. A la base de l'escultura hi ha la signatura de l'autor, Enric Monjo, i la data 1944.</p> | 08057-180 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | <p>Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Els descendents de Ramon Camprubí, expliquen que aquest tenia un germà, en Joan, que va anar a viure a Barcelona, era antiquari i viatjava sovint amb el germà del pintor Sert a països com França i Alemanya. Aquest es va casar i va tenir una filla, la Josefina, la qual es va casar amb l'escultor Enric Monjo. Enric Monjo és l'autor de l'escultura de Sant Ramon que hi ha a l'altar major de la capella. Enric Monjo i Garriga ( Vilassar de Mar, 1895 - Barcelona, 1976), es va formar com a escultor a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. De ben jove ja va treballar al taller d'Eusebi Arnau i, més tard, al taller de Josep Llimona, qui l'introduí en el Noucentisme, havent passat també per la Llotja on hi va entrar el 1911. A més, també cursà estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, convertint-se en escultor anatòmic el 1918. Va fer estada a París (1919) i a Brussel·les. El 1924 va rebre molt bones crítiques arran de l'exposició d'una sèrie de les obres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1923 s'havia incorporat com a professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1927 passà a ser professor numerari, i entre el 1943 i el 1961 catedràtic d'Anatomia Artística de la Llotja. El 1928 va participar junt amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre altres, en la creació de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona. Algunes de les principals ciutats on va exposar són París al 1954, Terrassa al 1955, Madrid al 1956 i a Nova York. Va ser reconegut amb el Gran Premi Internacional d'Escultura. La temàtica de la seva obra és molt variada, però un dels principals temes de les seves creacions és la imatgeria religiosa, amb una clara influència del noucentisme més que dels corrents contemporanis al seu període; també són clares les influències de les obres castellanes del segle XVII, a més també d'un monumentalisme de formes simplificades i actituds arcaïtzants o neogòtiques, del qual hi ha exemples al Banc Vitalici de Barcelona, al monestir de Montserrat i a la casa de la ciutat de Barcelona. Una de les obres més importants de l'escultor va ser la reforma i decoració de l'església del sant Esperit de Terrassa, iniciada el 1940 conjuntament amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i el pintor Antoni Vila i Arrufat. A nivell internacional són destacables les obres al portal del transsepte sud de la Catedral Nacional de Washington, les obres al First National City Bank de Nova York, entre d'altres. El 1971 s'inaugurà a la seva població natal, Vilassar de Mar, la Gliptoteca Enric Monjo. L'obra d'Enric Monjo està dispersa per diferents indrets de Catalunya, però també són destacables les obres existents a Espanya i Amèrica del Nord. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements, com la Medalla de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona, la Clau de la Ciutat de Barcelona, Medalla d'Or de la Vila de Vilassar de Mar, entre altres.</p> | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 1944 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-3.jpg | Física | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Enric Monjo | 99|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 46151 | Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font | XX | Font construïda adossada a la façana posterior de l'edifici dels dormitoris de les dependències destinades a colònies. Es tracta d'una font conformada per una estructura bastida en pedra. La base és més sobresortida que la resta i té a la part superior la pica, que és de pedra ben tallada i picada. Damunt, un frontal format a partir de dos pilars laterals i al centre el lloc on trobem l'aixeta, consistent en una peça de llautó. Aquest frontal és coronat per dues lloses disposades a manera de teulada a dues vessants. | 08057-177 | Situada a la zona del pàrquing del poble de Castell de l'Areny. | 42.1733800,1.9455500 | 412910 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46151-foto-08057-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46151-foto-08057-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 46150 | Cal Janetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janeto | XVIII | hi ha molta vegetació a l'entorn de la casa. Actualment està deshabitada. | La masia de Cal Janetó es troba situada a la zona de la Ribera. Actualment està deshabitada, i tot i que conserva tota la volumetria de la casa i la teulada, està molt coberta de vegetació per tot el voltant, dificultant l'accés i no permeten veure gaires elements que conformen l'estructura. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i segona. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal és orientada cap a migida. Els murs són de paredat comú format per pedres desbastades i lloses, a les cantoneres carreus també desbastats però més grans i més ben escairats. La majoria de les obertures visibles són de muntants de carreus senzills i només desbastats i llinda de fusta. Actualment, no es pot accedir a la façana principal. | 08057-176 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Són poques les notícies documentals referents a Cal Janetó de les que tinguem constància. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, consta referenciada la masia cap a finals del segle XVIII. És probable que amb anterioritat també consti anotada, a més en alguns dels registres pot ser que s'emprés una denominació diferent, segurament indicant el nom de la persona que hi vivia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 60, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, i hi consta que hi vivien cinc persones. A la casa veïna de Cal Japó, que també apareix en el llistat, amb el número 59 hi figuren registrades quatre persones. | 42.1564200,1.9507000 | 413312 | 4667676 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part del darrera de la masia, quasi a tocar hi ha una estructura molt amagada per la vegetació, que sembla que es correspon a la masia denominada Cal Japó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46149 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer | XVIII | enrunada | Les restes de la masia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una bona visió de les estructures i no permeten accedir a l'interior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. | 08057-175 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda coneguda com el raval o veïnat de Vilella. | Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Berenguer. A inicis de la segona meitat del segle XVIII, en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, hi consta la referència de casa del Pere Berenguer, que sembla que podria correspondre a aquesta masia. Posteriorment, al 1858, en un llevador conservat a l'arxiu municipal hi consta referenciada la masia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 39, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, moment en que no hi ha cap referència associada. En la majoria de les cases del llistat s'indica quantes persones hi vivien i els seus noms, o si estava deshabitada, o per exemple, ensorrada; en aquest cas, però no hi ha cap anotació. | 42.1648000,1.9398700 | 412429 | 4668618 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46148 | Cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta | XVIII | enrunada. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. | 08057-174 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. | 42.1636200,1.9377800 | 412255 | 4668489 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46147 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-0 | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. Les restes de la masia permeten identificar una estructura principal que devia correspondre a la casa i les restes d'algun petit cobert. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal cap a l'est. L'estructura de la casa mostra una alçada conservada del murs variable, però que en conjunt és per sobre del nivell del forjat de la planta baixa, podent observar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus ben escairats i més grans a les cantoneres. No es conserven obertures senceres visibles, però si que s'observa part d'alguns brancals formats per carreus similars als del conjunt dels murs. A la part oest de la casa hi ha les restes d'algun petit annex. Al davant de la casa hi ha un mur de pedra seca que delimita la terrassa i conforma un petit espai planer. La casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc. | 08057-173 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Una de les poques mencions és en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Tot i això, les característiques arquitectòniques poden correspondre a una casa bastida al segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada com a Casanova del Raval en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que figura com a deshabitada. | 42.1629300,1.9374700 | 412228 | 4668413 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46146 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera | XVIII | en procés d'enrunament. | La masia és conformada per les restes de l'estructura de la casa i un annex adossat al costat de ponent, aquestes estan bastides en una terrassa que està delimitada pel sud per un mur de contenció de pedra seca, conformant una mica de placeta al davant. Les restes conservades mostren una casa de planta rectangular, formada per murs d'uns 60 cm de gruix fets de paredat comú fet amb carreus desbastats i algunes lloses, les cantoneres mostren carreus força regulars i bastant polits. L'alçada conservada dels murs de les façanes és molt variable, fent més de 2 metres en alguns punts. A l'interior de l'estructura hi ha les restes d'un mur de càrrega situat a la zona central, el qual a la vegada compartimentava la casa en dues crugies. Al costat de ponent, les restes de l'annex que hi ha adossat a la casa, mostren uns murs formats per un paredat més irregular. | 08057-172 | A la part central de la zona est del municipi. | Al municipi de Castell de l'Areny hi ha dues masies amb la denominació de Cal Riera, aquest fet pot portar a certa confusió. Tot i això, les referències del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny permet identificar amb claredat l'anotació d'aquesta masia Cal Riera almenys a principis de la segona meitat del segle XVIII. En aquesta documentació de la parròquia, la masia consta esmentada al llarg d'aquest segle XVIII i del XIX. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, a la masia Cal Riera hi vivien en aquell moment sis persones. | 42.1749800,1.9568100 | 413842 | 4669731 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46145 | Cal Macilent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macilent | XVIII | enrunada. | Les restes d'aquesta petita masia mostren una estructura de planta rectangular que es troba construïda adossada al terreny per la part posterior. L'estructura és formada per murs de paredat comú bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres blocs desbastats sense polir formant carreus de mides superiors. El gruix dels murs és d'entre 50 i 55 cm. Les restes es troben molt cobertes de runa del propi enderroc i de vegetació que hi ha crescut. Al voltant de la masia hi ha antigues feixes de conreu avui dia ocupades per massa boscosa. | 08057-171 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Macilent està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, Cal Baquer, a més de Cal Macilent. En la bibliografia publicada (BOLÓS:2009) hi ha algunes referències que plantegen la possibilitat que Cal Macilent es correspongui al mas Mal Ren (o Malren) que apareix en documentació baix-medieval. El fet que ambdues masies constin referenciades en els mateixos documents durant el període modern, la majoria dels quals són diversos llistats corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny al llarg de diversos anys, porta a pensar que Cal Macilent no és el mas esmentat en període baix-medieval. Cal dir que ambdós masos apareixen citats conjuntament en diferents anualitats del segle XVIII i XIX. A nivell documental a més de les mencions del compliment pasqual esmentades, només tenim constància d'algunes escasses referències i cites en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. A finals del segle XIX consta que la casa estava ensorrada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Macilent està registrada amb el número 83. | 42.1759100,1.9561500 | 413789 | 4669835 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46144 | Guixots de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixots-de-baix | XVIII | enrunada. | Restes de l'estructura d'una casa situada en una zona més o menys planera enmig d'una petita carena que es forma en la confluència de les valls de dos torrents. S'identifica el perímetre de la planta de forma rectangular, construïda amb murs de paredat comú format carreus desbastats i sobretot lloses, i als angles carreus més grans i més ben escairats. L'estructura es troba molt coberta pel propi enderroc i també de vegetació que hi ha crescut. | 08057-170 | A la part central de la zona est del municipi. | Els Guixots de Baix es troben situats en una zona, en la que es concentrava un petit conjunt d'unes set cases, incloent aquesta, que devien conformar un petit veïnat. Les cases són els Guixots de Baix, Guixots de Dalt, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Baquer, Cal Xacó i Cal Macilent. La majoria de les quals es documenten a l'entorn de mitjans del segle XVIII. Sembla que la construcció d'aquestes es pot relacionar amb el creixement demogràfic experimentat al segle XVIII i que paral·lelament va comportar un augment de la superfície conreada, i per tant, també un increment de necessitats de mà d'obra a les zones rurals. Pel que fa a la casa dels Guixots de Baix consta esmentada ja a mitjans del segle XVIII en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). Altres cites les trobem també en documentació del segle XIX a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny. En un llistat del 1898 en el que es relacionen les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta que els Guixots de Baix, identificada amb el número 79, es trobava en runes. | 42.1747200,1.9592600 | 414044 | 4669700 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prop d'aquestes restes, en la fondalada del torrent que hi ha a llevant de la masia, hi ha les restes visibles d'una antiga pedrera de guix a cel obert, a més, per l'entorn proper a la casa són visibles afloraments de guixos, fets que van donar nom a dues cases, els Guixots de Dalt i els Guixots de Baix. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46143 | Centraleta elèctrica de Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centraleta-electrica-de-camprubi | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | XX | els elements estan abandonats i part de la maquinària ja no es conserva. | Les instal·lacions que conformen la centraleta elèctrica de la masia de Camprubí estan situades a peu del torrent que discorre just per sota de la casa. La centraleta està conformada per diversos elements, un canal que finalitza en una gran bassa d'acumulació d'aigua, a l'extrem de la qual hi ha el tub per on sortia el salt d'aigua, aquests elements es troben en un punt on el torrent fa un canvi sobtat de nivell, fent també un salt d'aigua important. Sota d'aquest salt, i per tant també de la bassa, és on trobem l'edifici on hi havia instal·lada la turbina i la maquinària necessària per produir l'electricitat. Aquest edifici consta de planta baixa i primera, a més, en el lateral més proper al torrent, en la part baixa hi ha el cacau o espai per on sortia l'aigua. La planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra, al seu interior encara es conserven alguns elements de la maquinària de la centraleta. Al davant d'aquest edifici hi ha una altra construcció, és un petit edifici d'una sola planta, amb un cacau a la part inferior; podria correspondre a un primer edifici de la centraleta o a una construcció destinada a una altra finalitat, però que empraria també la força hidràulica (algunes referències situen el molí escairador que hi havia a la masia aigües més amunt a prop del molí fariner, informació que hem mantingut referenciada així, tot i això aquesta construcció del davant de la centraleta podria correspondre a un molí, podria també ser el molí escairador). | 08057-169 | A la zona est del municipi. Al peu del torrent del Suronell, just per sota de la masia de Camprubí. | Les úniques informacions referents a la centraleta elèctrica és que entorn al 1920 estava en funcionament. | 42.1760700,1.9682300 | 414787 | 4669841 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Destaca el gran nombre d'elements situats molt propers els uns als altres en aquest tram del torrent, al seu pas per la masia de Camprubí. Tots són propietat de la masia i devien configuren un interessant conjunt d'infraestructures que utilitzaven la força hidràulica per funcionar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 46142 | El Planàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas | XVIII | En runes. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular que correspondria a la casa, els murs conserven una alçada molt variable entorn als 135 cm en els punts més alts. Excepte a la part posterior de la casa, on l'estructura és arrambada al marge, en el qual el mur té una alçada conservada superior. Està bastida amb paredat comú, sobretot amb lloses i carreus desbastats, i grans blocs desbastats formant carreus a les cantoneres. Al costat sud-oest de la casa hi ha una estructura de la qual en desconeixem la funcionalitat, actualment està molt coberta per grans blocs caiguts de la pista forestal que discorre a tocar de la casa. Aquesta estructura està formada per un mur bastit amb grans blocs de lloses ben tallades i disposades formant un mur que a un extrem pren forma arrodonida. Podem veure que l'estructura té continuïtat en profunditat, a manera de pou, tot i que està plena de runa. | 08057-168 | A la part sud-est del municipi. | Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. El Planàs apareix esmentat en les anotacions dels registres del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, ja a la primera meitat del segle XVIII. Cites que continuen apareixen al llarg d'aquest segle XVIII. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava enrunada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. | 42.1663900,1.9614400 | 414213 | 4668773 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La propietat actual anomena a la casa el molí del Planàs, perquè comenta que l'estructura del costat de la casa podria correspondre a un element vinculat a un molí. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46141 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-0 | XVIII | En procés avançat d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Paraire es troben a la vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. La casa estava bastida adossada a la roca i al marge que conforma el desnivell del terreny en aquest indret. Es poden veure part dels seus murs perimetrals que mostren una planta rectangular, en la que s'identifica més d'un volum, segurament la casa i algun annex menor. Els murs estan molt coberts de vegetació, tot i així es pot veure que estan construïts en paredat comú i carreus desbastats a les cantoneres. | 08057-167 | En el vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. | Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava deshabitada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. Probablement va estar deshabitada temporalment, ja que en registres del compliment pasqual de la parròquia hi apareix esmentada el 1899 i anys posteriors. La casa era una masoveria de la gran masia de les Cases. | 42.1720300,1.9445100 | 412822 | 4669416 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46140 | Font rodona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona | Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell i de l'antic camí d'accés al poble. La font està conformada per un mur de pedra que conforma el frontal on hi ha el brollador, la pica on cau l'aigua és fet també en pedra i els laterals, construïts a manera de graons també. L'estructura de la font ha estat consolidada i reformada en els darrers temps, a més, l'indret s'ha condicionat amb bancs i baranes de fusta, i amb l'entorn es manté ben cuidat. | 08057-166 | Al peu del vessant sud del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. | 42.1712200,1.9411100 | 412540 | 4669329 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46139 | Mal Pas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. | 08057-165 | A la zona de llevant del municipi. | 42.1670000,1.9741900 | 415267 | 4668828 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46131 | Jaciment paleontològic Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada | <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | 40 a 48 MA | <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> | 08057-157 | A la meitat sud del terme municipal. | <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> | 42.1556000,1.9493700 | 413201 | 4667587 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46130 | Caixa de pedra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 | Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. | Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. | 08057-156 | A l'entrada del poble. | 42.1733800,1.9453900 | 412897 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46129 | Caixa de pedra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 | Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. | Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. | 08057-155 | A l'entrada del poble. | 42.1734100,1.9454300 | 412900 | 4669568 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46128 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag | Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08057-154 | A l'entrada del poble. | 42.1734400,1.9454700 | 412903 | 4669572 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46127 | Taula de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-pedra | XX | Taula de pedra formada per dues parts clarament diferenciades, d'una banda, el sobre i de l'altra, el peu; les mides màximes de la taula són 70 d'alçada, 140 cm de llargada i 92 cm d'amplada. La part superior és conformada per una gran llosa de pedra (140 cm de llargada, per 92 cm d'amplada i uns 11 cm de gruix tot i que és molt variable). El peu, també de pedra, és una peça en forma de prisma de secció rectangular (56 cm d'alçada x 37 cm d'amplada x 21 cm de gruix), que sembla correspondre a un gran carreu reaprofitat, té la superfície ben tallada i amb acabat punxonat; en les dues cares laterals hi ha dos forats en cadascun, sembla que podria correspondre a una peça d'algun tipus d'obertura potser una finestra. | 08057-153 | A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | 42.1730100,1.9450500 | 412868 | 4669524 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'una taula que forma part d'un conjunt de diversos elements que podem veure pels carrers del poble de Castell de l'Areny, es tracta de peces que formen part de l'entorn immediat de cases concretes del poble i que en conjunt tenen una funció ornamental, tot i que en aquest cas, també té la seva funció pròpia de taula. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 46126 | Pi de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa | Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. | 08057-152 | A la Clusa. | 42.1872800,1.9381000 | 412314 | 4671116 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 46125 | Font de Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferro | En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza. | La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres. | 08057-151 | A la zona est del municipi. | 42.1743500,1.9629700 | 414350 | 4669655 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46124 | Font de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu | La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. | 08057-150 | A pocs metres de la masia de Cal Xiu. | 42.1523600,1.9456900 | 412893 | 4667231 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 46123 | Font de baix de Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu | Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. | 08057-149 | Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. | 42.1521100,1.9457300 | 412896 | 4667203 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 46122 | Roure de Puig Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou | Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat | 08057-148 | A la masia Puig Nou. | 42.1617500,1.9475400 | 413058 | 4668271 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46115 | Alzina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases | L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. | 08057-141 | A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. | 42.1754600,1.9461200 | 412960 | 4669795 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 46114 | Mirador de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-clusa | XXI | <p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.</p> | 08057-140 | A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà. | 42.1854000,1.9330100 | 411891 | 4670912 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 46113 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. | 08057-139 | A la zona est del terme municipal. | 42.1653100,1.9735500 | 415212 | 4668641 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 46112 | Gorg a la zona de les Bassotes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes | Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. | 08057-138 | A l'extrem sud del municipi. | 42.1495200,1.9435400 | 412711 | 4666918 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 46111 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | <p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.</p> | 08057-137 | Al nord del municipi. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.1879900,1.9342300 | 411995 | 4671199 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46111-foto-08057-137-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16/09/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46104 | Fira de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre | XX | La Fira de Sant Isidre es desenvolupa el cap de setmana després de Sant Isidre, patró dels pagesos, que és el dia 15 de maig. Al llarg dels anys els actes han anat variant i modificant-se, actualment durant el matí hi ha fira d'artesania i trobada de puntaires, missa en honor a Sant Isidre amb benedicció i entrega de panets a la sortida de l'ofici religiós, a més d'oferiment de coca i moscatell per tots els assistents. Durant anys els actes eren missa solemne, benedicció i repartiment del panet, i ball de tarda. Consta que a la missa també es feia cantada de goigs. Expliquen que anys enrere, per cobrir les despeses de l'acte religiós es nomenaven dos priors que es renovaven cada any, s'encarregaven de recollir diners per destinar a la celebració de Sant Isidre, les recol·lectes es feien en motiu de les misses dominicals i en ocasions es passava per les cases a recollir el que es pogués o volgués donar, si era bestiar (generalment aviram) es venia i es guardaven els diners. Amb el que es recollia es feien fer els panets que serien beneïts i repartits el dia de la festa. Hi ha constància que a Castell de l'Areny, com era habitual a molts indrets, el vespre de la vigília de Sant Isidre s'encenia una foguera. | 08057-130 | Al poble de Castell de l'Areny. | 42.1731600,1.9453700 | 412895 | 4669541 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 46103 | Festa Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | XX | La Festa Major de Castell de l'Areny es celebra el diumenge següent del dia de Sant Vicenç, patró de l'església del poble i que és el dia 22 de gener. Actualment la festa consisteix en un esmorzar ofert a tots els assistents a primera hora del matí, acte que aplega un bon grup de veïns, persones que havien viscut al poble i ara resideixen fora, i gent vinguda dels pobles del voltant, sobretot de Vilada. Cap al migdia es fa la missa solemne a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny en honor al patró. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Sobretot entre els anys 70 i 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més que no eren sempre els mateixos. De fet, durant uns anys s'introduïa una activitat i posteriorment alguna altra, com és el cas de matança del porc, dinar amenitzat amb música, ball de tarda, o concurs de tir al plat. | 08057-129 | Al poble de Castell de l'Areny. | 42.1731600,1.9453700 | 412895 | 4669541 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46103-foto-08057-129-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 46102 | Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa | XX | L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08057-128 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 100415 | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 46101 | Festa Major de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-roma-de-la-clusa | XX | Actualment no es celebra la Festa Major, només es fa una cerimònia religiosa. | En motiu de la festivitat del patró de la Clusa es feia Festa Major, els actes duraven almenys dos o tres dies. A l'indret s'aplegava gent vinguda de molts llocs, als anys 50 del segle XX expliquen que hi havia molts mercaders que pujaven per passar-hi tota la setmana. Durant l'època en que es congregava molta gent a la zona, hi havia ball i xerinola cada dia; sempre hi havia un músic o diversos, era freqüent que hi anessin moltes parelles ja que hi havia ball cada dia, durant alguna època es feia sorteig d'una panera per recollir diners per pagar els àpats dels músics, també eren molt habituals les partides de cartes, entre altres. El dia del patró es feia l'ofici religiós a l'església, missa solemne que generalment comptava amb dos o tres capellans, en el transcurs de l'acte també es feia cantada de goigs. Durant anys, en acabar la missa els capellans es quedaven a dinar a Sant Romà. La celebració de la Festa Major seguint aquest format es va fer fins entorn als anys 1962-1963. Posteriorment, es feia només l'ofici religiós i habitualment ball. Amb la despoblació de les zones rurals la festa va ser cada vegada menys freqüentada, cap als anys 90 va deixar de fer-se ball. Posteriorment, hi va haver un intent de tornar a fer festa major, però finalment no va prosperar. | 08057-127 | A la Clusa. | Segons les informacions orals facilitades per un veí de la masia de Rossinyol, a la Clusa, la celebració de la Festa Major seguint aquest format es va fer fins entorn als anys 1962-1963. Posteriorment, es feia només l'ofici religiós i habitualment ball. Amb la despoblació de les zones rurals la festa va ser cada vegada menys freqüentada, cap als anys 90 va deixar de fer-se ball. Posteriorment, hi va haver un intent de tornar a fer festa major, però finalment no va prosperar. Actualment, només es fa un acte religiós amb cantada de goigs. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46093 | Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Castell de l'Areny no és molt extens però si interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, unes desenes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> | 08057-119 | C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga | <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46093-foto-08057-119-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | diversos autors. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46086 | Escultura Miradors paisatgístics | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-miradors-paisatgistics | XXI | Escultura, obra del dissenyador berguedà Salvador Vinyes, realitzada en una planxa gruixuda ferro, en la que es representa una figura formada per un adult i un infant i a la part central la forma d'un cor a través del qual es pot mirar i gaudir del paisatge. L'escultura forma part d'una ruta turística per diversos indrets de l'Alt Berguedà identificada amb el nom d'Itineraris paisatgístics. El format de l'escultura és el mateix que trobem en els altres indrets que formen part de la ruta, excepte la figura de Fumanya, cadascuna es diferencia a més, per un text que hi ha gravat en la peça. En el cas de la de Sant Romà hi ha la identificació del número que la distingeix el 16 i un text que acompanya la peça. La idea de la proposta és la de mirar a través del cor que hi ha en l'escultura i deixar que flueixin les sensacions. L'escultura que hi ha a Sant Romà de la Clusa forma, és un dels punts d'interès d'un total de 17 miradors per l'Alt Berguedà en municipis diferents (Bagà, Berga, Borredà, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada). La proposta de la ruta és atreure el visitar en aquests indrets, i localitzar l'escultura, que representen dos personatges anomenats Joanet i Marc que acompanyen simbòlicament al visitant en la ruta, en la que també es troba la seva mascota, un dinosaure. | 08057-112 | A la Clusa. En el planell que hi ha al davant de l'església de Sant Romà de la Clusa. | 42.1869600,1.9351300 | 412068 | 4671083 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 46082 | Sender de gran recorregut GR-241(Volta al Catllaràs) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-241volta-al-catllaras | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984 CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. És un sender circular que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. En total, són 59,46 km en quatre etapes. En la tercera etapa, de Sant Jaume de Frontanyà a La Nou de Berguedà (16,990 kms, 5h 30'), un tram passa per la part septentrional del municipi de Castell de l'Areny. Des del Puig Lluent, el punt més alt del camí, es baixa cap a Sant Romà de la Clusa, i d'allí es segueix cap a ponent, passant per Rossinyol de Dalt, i d'allí cap a La Nou de Berguedà pel Coll de la Plana. | 08057-108 | Creua el terme municipal de llevant a ponent. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. L'actual GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. | 42.1868000,1.9394400 | 412424 | 4671061 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46081 | Sender de gran recorregut GR-4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 | AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. | 08057-107 | Creua el municipi de nord a sud. | El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. | 42.1600300,1.9455300 | 412890 | 4668082 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 46080 | Pedrera de guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix | XX | Els afloraments són visibles, tot i quee ja no està en funcionament la pedrera | Antiga pedrera o zona d'extracció de pedra de guix situada en un espai obert al vessant de ponent d'un petit torrent. En el lloc es poden observar les vetes o afloraments de guixos que es localitzen en la zona d'extracció. Les traces d'aquesta activitat industrial s'observen bàsicament en la presència de diferents capes de material en els estrats visibles a l'indret. La vegetació que va creixent a l'indret ha amagat només parcialment el tall de l'explotació. | 08057-106 | A la zona est del municipi, prop de la Rota. | Les informacions orals recollides expliquen que la pedrera d'extracció de guix a cel obert proveïa de guix un forn situat a les afores del poble de Vilada, funcionament que només va realitzar-se durant uns anys pels volts de mitjans del segle XX. Sembla que en l'indret de la pedrera només es realitzava l'extracció del material, el qual posteriorment era cuit i mòlt a les instal·lacions esmentades. De fet al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-515) hi consta l'expedient referent al 'Plan de labores para 1965 de la cantera de yeso 'Els guixots'', consta que la pedrera va ser explotada per ROCAPI, S.L., domiciliada en Vilada. Segons consta a l'expedient, l'explotació és a cel obert i es troba al paratge de La Rota, a Castell de l'Areny (en terreny arrendat). Les dades que ens aporta la documentació són que disposa d'una vagoneta i de 30 metres de carril, s'extreu guix per a obres de construcció i el forn té una capacitat de 5 Tn. El 1965 es previa extreure 1180 Tn de pedra. En expedient del 28 de juny de 1965, es diu que es tracta d'una pedrera que després de molts anys de no ser explotada inicia de nou la seva explotació. Les dades aportades en aquest expedient ens assenyalen que prèviament a l'explotació de la mina en aquest període, es deuria haver extret guix amb anterioritat. Cal dir, que en aquestes contrades l'ús d'aquest material per construcció és molt habitual i es localitza en moltes de les cases de pagès, no només per enguixar les parets, sinó en la construcció d'envans encofrats i revoltons o entrebigats dels forjats. Per tant, pot ser que l'explotació del guix en aquesta indret es remunti a períodes més reculats. | 42.1756400,1.9593200 | 414050 | 4669802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.