Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46091 | Fons de material arqueològic de Castell de l'Areny al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castell-de-lareny-al-museu-comarcal-de-berga | El fons està conformat per un conjunt de fragments ceràmics informes i alguns fragments de formes. Constitueixen un total de 63 trossos en total (o 52 de informes i 10 de formes). Es tracta d'uns fragments d'atribució cronològica molt àmplia (del Bronze mig a la baixa edat mitjana), comptant amb una part destacada de les peces corresponents al període d'edat dels metalls. Són clarament destacables uns exemples de fragments de vora de botó, i 1 fragment amb decoració en incisions. Es tracta de troballes en superfície localitzades per membres de la Societat d'Arquelogia del Berguedà en diversos punts de la zona de la Clusa i també de Castell de l'Areny. | 08057-117 | Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del museu però resten pendents del dipòsit definitiu. | 85 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46095 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castell-de-lareny | XVIII-XXI | L'arxiu municipal de Castell de l'Areny està conservada en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús. Consta d'un total de 681 unitats de descripció que ocupen uns 33,41 metres lineals. El fons conté la documentació que genera el propi Ajuntament i el Jutjat de Pau. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XVIII fins l'actualitat, entre la qual el gran volum de documentació és del període que va des de mitjans de segle XIX en endavant, en especial la correspon al segle XX. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie d'actes (dins la secció d'administració general), que s'inicia el 1859, es conserva amb discontinuïtat entre els anys 1906 i fins als anys 30 del segle XX. També mereixen ser destacats els documents referents als cadastres, la recanació i alguns comptes del segle XVIII, el més antic és del 1716, conformant el document més antic del fons. També és interessant la documentació, dins la secció agropecuaris, referent a censos i estadístiques amb dades des del 1862. | 08057-121 | Carretera de Vilada, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de març i maig de 1998, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des del març del 2007 l'Ajuntament de Castell de l'Areny està adherit al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. Durant uns anys el fons es trobava repartit en dos dipòsits, una habitació al mateix edifici de l'Ajuntament i un altre en la secretaria de l'Ajuntament de Vilada, degut a que durant anys els dos ajuntaments van compartir secretaria. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46096 | Fons de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XVI-XX | <p>El fons documental de la parròquia de Castell de l'Areny es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, compta amb un ampli volum de documentació d'un ventall cronològic extens que ocupa des de finals del segle XVI fins al segle XX. Segons les informacions recollides a partir de la classificació de l'arxiu el fons compta amb un apartat de llibres sagramentals, el més extens, en el que hi ha sis registres de llibres de baptismes que van des del 1599 al 1930, dos llibres de matrimonis del 1619 al 1930 (amb alguna llacuna) una part està inclosa conjuntament en un llibre de baptismes, dos llibres de defuncions del 1629 al 1841 sense que sigui complerta la seqüència cronològica, a més, també amb una part compartida amb un llibre de baptismes i els altres sagraments, llibres de confirmacions un de compartit i un de parcial dels anys 1905-1911-1917; també hi ha llibres i documentació referent a l'acció pasqual d'entre el 1749 i el segle XX i entre els que hi ha inventaris de l'arxiu i objectes de culte, llibres i documentació referent al compliment pasqual, llibres de fundacions, comptes de l'obra o de confraries llibres de misses, entre altres. En l'apartat d'administració parroquial hi ha registres referents a un ventall cronològic del 1689 al segle XX, en el que hi ha llibres de l'obra, llibres de comptes parroquials, obres de restauració, documentació vària com podent ser llicències de benedicció de campanes, arrendaments de finques, terres i cases, junt amb altres. Un altre apartat molt interessant és el de documentació notarial en el que hi ha documentació datada entre el 1577 i el segle XX, hi consten actes notarials, censals, àpoques, testaments, algun capítol matrimonial, llicències de sepultura, etc. Un apartat més és referent a documentació vària, aquest compta amb un ampli fons registrat com a música de Mn. Joan Aymerich, que de fet es trobava en el conjunt de documentació de la parròquia de Castell de l'Areny que va arribar a l'arxiu però que sembla que és documentació que forma part de la parròquia de Vilada i està pendent de catalogar; en aquest apartat també hi ha documentació referent a assumptes parroquials, delmes i primícies i cartells de visita. Un darrer apartat del fons és referent a documentació municipal, en aquest hi ha documentació que data del segle XVII al XIX, compta amb documents diversos sense cap especificació, rebuts varis, documents del batlle de la Portella i documentació referent a l'escola pública, entre altres.</p> | 08057-122 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fons es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada, no va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46097 | Fons documental de Sant Romà de la Clusa a l'Arxiu Diocesà de Solsona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-roma-de-la-clusa-a-larxiu-diocesa-de-solsona | XIX-XX | <p>El fons documental de Sant Romà de la Clusa està diferenciat del de Sant Vicenç de Castell de l'Areny pel període a partir del 1897, quant es va erigir Sant Romà com a filial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La documentació anterior a aquesta data és no està diferenciada de la Sant Vicenç, el fons era comú per les dues esglésies. En la documentació referent a la Clusa hi ha dos apartats. En el de llibres sagramentals la documentació correspon als llibre de baptismes, un Totum (baptismes, matrimonis i òbits), llibre de 'Status animarum' i fitxes de 'Status animarum' que en conjunt són del 1897 fins el 1991. L'altre apartat és referent a administració parroquial, hi ha un llibre de comptes del 1939 al 1991 i documentació vària del segle XX.</p> | 08057-123 | Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. | <p>El fons de l'església de Sant Romà de la Clusa es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada junt amb la documentació de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny de la que havia estat sufragània. No va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46099 | Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc | XIX-XX | En el fons hi consten una vintena d'expedients de Castell de l'Areny. La majoria d'expedients són sol·licituds que no van tenir gaire recorregut i van caducar immediatament després. Sovint hi consten els plànols de delimitació de les mines, en cas que s'arribessin a fer. Els expedients són els següents: Mina Esperanza (unitat 27, Exp: 0513). Mina d'ambre en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Soler Coli, de Berga. Sol·licitud de 1878. Mina Esperanza (unitat 68, Exp: 1023). Mina de pirita de coure en terme de Castell de l'Areny. Interessat: Agustín Foradada Anglada, de San Cristobal de Campdevanol. Sol·licitud del 1897. San Antonio (unitat 82). Mina de ferro i altres, a La Closa (Castell de l'Areny). Interessat: Rafael Carvajal de Rivera, de Barcelona. Sol·licitud de 1901. Segunda Ifigenia (unitat 86, Exp: 1367). Mina de ferro i sofre, en terme de Castell de l'Areny. Sol·licitud de 1901. Ineteressat: a nom de l'advocat de Barcelona Joaquim Nolla Ferrer, com a gerent de la raó social 'Nolla Bartolomé i Mir'. Consolación (unitat 93, Exp: 1536). Mina de carbó, als termes de La Pobla de Lillet i Castell de l'Areny. Interessat: D. Silvestre Minoves i Cabanas, de Berga. Sol·licitud de 1903. Rosa (unitat 100, Exp: 1649). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Ramon Vilajoliu i Solà, de Sant Quirze de Besora. Paratge de la 'Quinta del Costal'. Sol·licitud de 1906. Elisa (unitat 108, Exp: 1809). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Bertrán Musitu, enginyer de mines i natural de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1838). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Elisa (unitat 112, Exp: 1880). Mina de carbó als termes de Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny. Interessat: Nicolás Maspons i Anglasell, natural de Barcelona. La sol·licitud de 1912. Elisa (unitat 110. Exp: 1833). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Felisa (unitat 110. Exp: 1834). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1836). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. San Salvador (unitat 124. Exp: 2125). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Julián Casas Buguñá, de Berga.Sol·licitud de 1917. Catalina (unitat 128, Exp: 2200). Mina d'ambre, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Vicente Soler i Prat, de Barcelona. Paratge Baga del Clot. Sol·licitud de 1918. Ampliació de la mina Estrella (unitat 134, Exp: 2357). Mina de lignit, termes de Castell de l'Areny i Vilada. Interessat: D. Severo Gavañach Cunill, de Barcelona. Sol·licitud de 1920. Margarita (unitat 134, Exp: 2381). Sol·licitud de Josep Cunill Clot, de Bagà, sol·licitud de 1921, per a mina de lignit del terme de Vilada. Santa Ana (unitat 134, Exp: 2354). Mina de gasos naturals, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Vicente Mateu Guerola, de Solsona. Sol·licitud de 1920. Mercedes (unitat 137, Exp: 2475). Mina de lignit en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. Rosita (unitat 137). Mina de lignit als termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. San Ramon (unitat 151). Mina de lignit al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella. Paratge de la Clusa. Sol·licitud de 1949. | 08057-125 | Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la història i descripció del fons de la Prefectura del districte miner, s'ha utilitzat l'article 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona' de Marc-Aureli Berenguer publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, nº 4, pàg. 3.En l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem altra documentació amb referències a Castell de l'Areny, tot i que dispersa en altres fons.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (ANC1-488) hi ha 10 expedients de pressupost municipal ordinari, de 1939 a 1949.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) s'hi troba un expedient del Pla de labors de la guixera Els Guixots, de 1965.Al fons del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (ANC1-492) hi ha un expedient d'aprofitaments forestals en monts particulars, de l'any 1981.Al fons del Departament d'indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (ANC1-439) hi ha sis expedients d'autoritzacions administratives d'instal·lacions elèctriques d'alta tensió d'ús públic, del període 1980-1990. Al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (ANC1-296) hi ha un altre d'aquests expedients, de 1998.Al fons del Districte Forestal de Barcelona (ANC1-490) hi ha vuit expedients d'autoritzacions d'aprofitament de monts particulars, de 1945 a 1966.En el fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) (ANC1-1-T-6832) hi ha els expedients municipals del Comitè d'Apropiacions dels anys 1936-1937, i entre els municipis hi ha el de Castell de l'Areny, amb un breu expedient (documents 118 i 119) on hi consta només una nota a mà que diu: 'Climent Soler i Casals de Vilada queixant-se de l'incautació que ha estat objecte de la seva propietat de Castell de l'Areny'.Al fons del Govern Civil de Barcelona (ANC1-216-T-50759) hi ha un expedient de gestió i prevenció ambiental.Al fons del Llinatge Marimón, Marquesos de Serdañola (ANC1-679-T-170) hi ha un pergamí escrit en llatí i amb data 23 de setembre de 1634: es tracta d'una llicència atorgada per Francesc i Joan Costa, germans, pagesos de la parròquia de Sant Vicenç, castell de l'Areny, bisbat de Solsona, a favor de Joan Casals, del mateix lloc, per llluir i quitar un censal. El censal mort és de 100 lliures de preu i 5 lliures de pensió anual. Els atorgants el paguen a Joan Cantallops, àlies 'Casa Sant Pere', de la parròquia de Sant Joan de Vilada i la seva esposa Paula. Inclou àpoca de Joan de Cantallops, negociant, que reconeix rebre de Joan Casals la quantitat de 100 lliures, en concepte de redempció del dit censal i també altres quantitats a ell degudes. Autoritzat per Miquel Rocafort, burgès, de Solsona, notari públic del mateix lloc.Al fons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ANC1-612) hi ha un Monogràfic de Motivació que fa referència a una trobada de formació de caps d'agrupament, a Castell de l'Areny, el 19 i 20 de març de 1994. El document inclou: convocatòria, fitxes d'inscripció, valoracions, transparències, pauta d'observació, editorial, dossiers de treball i pictogrames.Al fons de la Prefectura Provincial a Barcelona de l'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) (ANC1-491) hi ha dos documents dels anys 1979-1980, sobre aprofitaments forestals (pastures).Al fons del President Francesc Macià (documentació institucional) (ANC1-818) hi ha correspondència rebuda per Francesc Macià des de Castell de l'Areny. Consta de dos documents: el primer, d'adhesió a la República Federal Espanyola, del 28 d'abril de 1931; el segon, datat el 26 de juliol de 1931, diu: 'Honorable Sr, Amb motiu de la elecció sobre l'aprovació del Estatut de Catalunya que deu celebrarse lo dia 2 de Agost proxim, prego tingui a bé disposar sia entregada al portador la documentació necessaria per aquest poble que té un cens de 100 electors aproximadament. Visqueu molts anys. L'alcalde'. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46133 | Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda | XVIII-XX | L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. | 08057-159 | Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46153 | Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. | 08057-179 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona | El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 46073 | Font del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-clot-0 | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | La font té pèrdues, a més part del seu cabal està desviat i la seva estructura no permet una bona recollida de l'aigua. | <p>Font situada a peu de la rasa que conforma el torrent de la baga del Clot. La font està situada a nivell del sòl, consta d'una senzilla estructura feta amb pedres i morter que conforma un petit receptacle que recull l'aigua i en el que hi ha un tub a manera de broc.</p> | 08057-99 | A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. | 42.1764200,1.9260600 | 411304 | 4669922 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46073-foto-08057-99-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Expliquen que la font va perdre part del seu cabal en motiu de la construcció de la font de l'Avet. Segons diuen, part de l'aigua es va canalitzar cal a l'altra font. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46074 | Font Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> | 08057-100 | A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. | 42.1965000,1.9495600 | 413273 | 4672128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46083 | Camí ramader de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre,s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Seuegueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-109 | Zona nord occidental del terme municipal. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2028400,1.9346100 | 412047 | 4672847 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46084 | Camí ramader de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-jaume-de-frontanya-a-castell-de-lareny | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 73. En aquest inventari es descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-110 | Creua part del terme d'est a oest. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1766800,1.9493600 | 413229 | 4669927 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46085 | Camí ramader de la Baells al Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. | Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-111 | A la zona oest i nord del terme. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. Aquest camí, de la Baells al Catllaràs, ja el 1953 era de molt mal passar i els ramats el feien servir només excepcionalment. A més, arribant a La Pobla (casa de la Sala) els forestals impedien el pas als ramats amb l'excusa de les plantacions de pins, segons s'esmenta en el citat inventari. | 42.2011600,1.9296900 | 411639 | 4672666 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Gran part del trajecte transita prop del límit del terme municipal amb la Nou de Berguedà. Discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46105 | Avenc de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> | <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària. Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-131 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1842400,1.9514900 | 413415 | 4670765 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46106 | Cova de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lareny | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V</p> | <p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-132 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1845700,1.9505500 | 413338 | 4670802 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46111 | Serra del Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> | <p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.</p> | 08057-137 | Al nord del municipi. | <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> | 42.1879900,1.9342300 | 411995 | 4671199 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46111-foto-08057-137-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16/09/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46114 | Mirador de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-clusa | XXI | <p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.</p> | 08057-140 | A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà. | 42.1854000,1.9330100 | 411891 | 4670912 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46117 | Faig general | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Mostra algunes branques mortes. | Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. | 08057-143 | A la Clusa, prop de Rossinyol. | 42.1854500,1.9253700 | 411260 | 4670926 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46118 | Faig gros de Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. | 08057-144 | A la Clusa. | 42.1876600,1.9281900 | 411496 | 4671168 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46119 | Faigs de Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol | Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. | 08057-145 | A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. | 42.1866100,1.9174800 | 410610 | 4671063 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 46120 | Faig gros del Cap dels Rocs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs | Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. | 08057-146 | A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. | La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. | 42.1778400,1.9348700 | 412034 | 4670071 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46126 | Pi de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa | Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. | 08057-152 | A la Clusa. | 42.1872800,1.9381000 | 412314 | 4671116 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46131 | Jaciment paleontològic Ribera de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada | <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | 40 a 48 MA | <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> | 08057-157 | A la meitat sud del terme municipal. | <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> | 42.1556000,1.9493700 | 413201 | 4667587 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg | Legal | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | 2020-01-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46138 | Congost de l'Escalell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell | <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> | <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> | 08057-164 | A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. | 42.1776000,1.9294300 | 411584 | 4670050 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46152 | Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de | <p>http://mdc1.cbuc.cat/index.php</p> | XIX-XX | <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya, inclou diversos fons o arxius independents. L'arxiu compta amb el fons corresponent a Estudi de la masia Catalana, en el que hi figuren 7 imatges referenciades com a Castell de l'Areny (dues però, no són del municipi). Algunes d'aquestes imatges són de Cèsar August Torres i van ser realitzades entre 1890 i 1923, junt amb altres en les que no s'especifica l'autor. Un altre conjunt d'imatges Castell de l'Areny és el corresponents al fons Col·leccions fotogràfiques del CEC, són un total de 24 imatges de Francesc Blasi Vallespinosa, les quals consta que van ser realitzades entre el 1920 i el 1940. Del conjunt d'imatges destaquen les de la majestat romànica i del retaule barroc de Sant Romà de la Clusa, i una imatge del retaule de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, tots desapareguts. A més, els fons inclouen vistes panoràmiques i vistes d'edificis concrets com la mateixa església de Sant Romà de la Clusa, el Molí de Sant Romà, entre altres . A més, en els fons personals de l'arxiu també hi ha un total d'unes 111 imatges a color, la majoria són de José Camil Guiu i van ser realitzades als anys 70 del segle XX .</p> | 08057-178 | C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. | 42.1736400,1.9458700 | 412937 | 4669593 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-27 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | varis autors | Actualment les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista junt amb d'altres fons d'arxius es poden consultat a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), que es defineix com 'un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.' El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, etc., amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents. | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 45975 | Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castell-de-lareny | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XI-XVIII | Actualment s'estan duent a terme obres de rehabilitació d'algunes parts de l'edifici. | Edifici de planta rectangular d'origen romànic, tot i que amb modificacions importants realitzades entorn als segles XVII i XVIII. L'edifici compta amb un campanar de torre, de planta de planta quadrangular i coberta a quatre aigües, situat ocupant l'angle nord-est de l'edifici i construït en època barroca. De fet, el campanar forma part del cos afegit a l'església en l'extrem de ponent, cos que a més del campanar, també acull la sagristia, junt amb altres petites estances menors. Les traces romàniques són visibles en la porta i diverses parts dels murs de l'església que combinen el paredat comú, realitzat amb carreus irregulars de pedra, i petits trams de mur de carreus regulars disposats en filades. La coberta de l'edifici és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest. La porta romànica, situada a la façana occidental, presenta l'estructura d'un doble arc de mig punt en degradació realitzat amb dovelles que descansen damunt brancals (sense imposta) de grans carreus ben escairats. La fusteria de la porta presenta una ferramenta amb decoracions formant reganyols d'època romànica. Damunt la porta i a la zona del capcer es disposa un òcul realitzat amb carreus de pedra regulars i protegit per una reixa de ferro de disseny simple. En el mur meridional s'observen dues grans finestres rematades per arcs de mig punt i les restes d'un rellotge de sol, avui dia gairebé desaparegut. La façana nord de la nau no disposa de cap obertura. Com s'ha esmentat, l'edifici presenta un cos afegit a la zona més oriental amb el campanar que s'aixeca a la l'angle nord-est. Aquest cos afegit té diverses obertures repartides de forma irregular, a la façana meridional, s'observen dues finestres, la inferior emmarcada amb un gran carreu per costat, i la finestra superior, situada sota mateix del ràfec de la teulada, disposa de llinda de fusta . A la façana est d'aquest cos es disposa una porta que mena al campanar, damunt la qual hi ha un petit espirall format per quatre grans carreus de pedra. A la façana nord d'aquest cos hi ha un accés a l'interior, l'obertura és emmarcada en grans carreus. Pel que fa al campanar pròpiament, situat a l'angle nord-est, es tracta d'una massissa construcció amb una alta finestra a cadascun dels quatre costats, rematades per arcs de mig punt dovellats. Conserva una campana dedicada a la Verge Maria i instal·lada l'any 1940, tal i com indica la inscripció gravada a la mateixa. A l'interior, la nau de l'església presenta una volta de canó decorada amb estucs classicistes i un paviment de mosaic hidràulic amb motius geomètrics i florals. Als murs laterals s'obren capelles emmarcades per arcs de mig punt, dues en cada costat, una a la zona de la nau i l'altra en el presbiteri. La zona de presbiteri està a una cota superior, per la qual cosa es disposen tres graons realitzats amb pedra que ocupen l'amplada de la nau. Al costat de l'altar major, en l'extrem sud hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'església conserva una pila, amb una base de traces més antigues que la pica pròpiament, la qual mostra una factura més tardana. Als peus de l'església hi ha el cor, al qual s'accedeix per una escala existent en el mur nord. | 08057-1 | Al centre del poble. Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, s/n. 08619 Castell de l'Areny. | Les primeres dades documentals de l'església porten a pensar que ja des d'origen era església parroquial i església del castell, època en que pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del Bisbat d'Urgell, d'una banda, i de l'altra, al comtat de Berga. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials ('in termino de sancto Vincenti que sita est in Kastro Adalasindi' (VVAA:1985:470). A finals del segle X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de Sant Andreu de Sagàs, Santa Maria de Merlès, Sant Esteve de Pardinella i Sant Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (BOLÓS:2009: 72).). Una altra referència documental és en relació a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X o inicis del XI, en la que s'esmenta 'kastro adalasindo'. En documents posteriors consten diverses referències en que s'esmenta Castell de l'Areny, com són una compra-venda del 1082 per part de Bernat Radolf i la seva muller, a Arnald i la seva dona, d'un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit 'Vila-Fodes' al 'Castro Adalasen'. El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat Hug, el lloc anomenat Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. Poc després, en concret el 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat Hug de Santes Creus. (BOLÒS:2009: 45). Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella. Tot i que no són referències directes de Sant Vicenç si que ho són del castell, del qual sembla que n'era l'església. En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial. Altres referències a l'església són indirectes, ja que també trobem la menció en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny com a atribució i pertinença territorial de les persones que consten en els actes documentats. És el cas d'una venda del 1252 referida al mas d''Hortals' situat a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). També n'és exemple un document de lluïció datat el 1339 fet per l'abat de la Portella, en el que es cita a Jaume de sa Costa, de la parròquia de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). Tot i que l'església és un edifici d'origen romànic ha estat reformat diverses vegades, modificant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també part del mur sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. Coincidint en una època d'important creixement demogràfic, en la que es degué construir gran part de les cases del poble de Castell de l'Areny situades a l'entorn de l'església. L'augment poblacional degué influir considerablement en les necessitats de reparació i ampliació del temple. L'església comptava amb un interessant altar major d'estil barroc desaparegut durant la guerra civil. Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-3.jpg | Inexistent | Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la façana principal de l'església, en un carreu proper a la porta d'entrada hi ha gravats uns grafits, són dues formes que semblen algun tipus de fruit, una mena de pinya o potser raïm. No en sabem ni la cronologia ni l'origen. | 85|92|94|96|119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45976 | Comelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comelles | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVI-XVIII | La masia està situada en una zona molt oberta, envoltada de camps de conreu, tot quedant situada en un petit turonet. La masia està conformada per l'edifici de la casa junt amb diversos annexes, com pallissa, corts, estables, era, entre altres. La casa és de planta en forma de L, definida per una estructura rectangular a la que hi ha adossada una torra, tot mostrant diferents alçades de coberta, ja que la torra és més elevada que la resta. A nivell de conjunt, podem dir que la casa és de planta baixa, primera i sota-coberta, tot i que les diferents estructures que conformen la casa i que han estat bastides en diferents moments constructius, mostren nivells interiors a diferents alçades, fet que es resolt a partir d'escales interiors. A més, l'edifici és bastit en una zona en pendent fet que facilita tenir accessos per planta baixa i primera. En conjunt i a grans trets la casa està formada per l'estructura originaria del segle XVI que defineix una planta rectangular de dos cossos i que tenia menys alçada que l'actual, amb la façana principal orientada al sud. A aquesta primera estructura s'hi va adossar a la banda de ponent, probablement entorn al segle XVII, una estructura de torra, la qual comparteix part dels murs de la casa. A l'estructura rectangular originària s'hi va afegir un cos més pel costat sud, modificant la façana de migdia, ja que aquest cos deixava la porta original a l'interior de la planta baixa, moment en que a més es degué obrir l'actual porta per la façana de ponent. Aquest cos es degué bastit a finals del segle XIX o principis del XX i conforma una eixida a planta sota-coberta. El conjunt dels murs de la casa són de pedra amb característiques o acabats diferents segons el moment constructiu, i a les cantoneres carreus més o menys ben tallats. Pel que fa a les obertures, cal destacar l'antiga porta d'accés, situada a la façana sud del segle XVI (per tant avui dia a l'interior de la planta baixa), és una porta adovellada formada per un arc de mig punt fet amb dovelles de pedra tosca i brancals de carreus. Hi ha diverses obertures amb llinda planta monolítica i carreus al muntants, destacant una gran finestra tapiada a la façana de ponent de la torra, junt amb altres de mides menors. Hi ha algunes finestres amb llinda de fusta. Hi ha algunes finestres amb festejador per l'interior. A la planta sota-coberta de la torra hi ha unes finestretes de tipus espitllera. I altres finestres també amb maó massís. Els espais interiors conserven alguns elements, encara que altres s'han vist modificats amb l'evolució constructiva de la casa. Encara hi ha l'espai dels fogons a la zona de la sala, algunes finestres conserven festejadors. Hi ha alguns caps de biga a manera de permòdols molt interessants. En l'angle que conforma la casa i la torra s'hi va construir un cos adossat, el qual a nivell de planta baixa, fa de porxo de la porta d'accés a l'interior, i en el nivell superior hi ha el forn de pa. Al voltant de la casa hi ha diversos coberts, corts, pallers,.. A la part nord de la casa hi ha corts de planta baix. Davant del paller, situat a ponent de la casa hi ha l'era la qual està delimitada i més o menys closa per les estructures de coberts i el paller i en part per murs de pedra. | 08057-2 | A la zona sud-oest del terme municipal. | La gran masia de Comelles mostra una estructura arquitectònica en la qual la part més antiga identificable, es pot situar almenys a finals de la baixa edat mitjana, segurament entorn segle XV, sense que es pugui descartar que ja existeixi amb anterioritat. Posteriorment es realitzaren ampliacions i modificacions importants, com és la construcció de la torra, probablement pels volts del segle XVII. Més tardanament, ja cap al segle XIX o inicis del XX, es degué construir el cos de galeria creant una nova façana a migdia. A nivell documental tenim referència indirecta de Comelles en el fogatge de 1553, en el qual s'esmenta a Bertomeu Comellas. Cal dir, que en el fogatge de 1497 hi ha esmentat un Johan Canelles, caldria comprovar si pot ser que es correspongui a un Comellas. Sembla que a mitjans del segle XVI els Eres de Gardilans, de Santa Margarida de Gardilans de Vilada, enllaçaren amb els Comellas de Castell de l'Areny, passant la dita masia de Comellas a engrandir les propietats del llinatge de les Eres de Gardilans. A partir d'aquest moment, les majoria de les referències documentals de la dita masia de Comellas són en relació a la documentació del mas principal, les Eres de Gardilans, el qual és residència de la família. I així consta en diferents inventaris de la masia les Eres. De fet, a partir del segle XVIII la família Eres, propietaris de Gardilans, la qual durant diverses generacions havia mantingut el cognom, passa en aquest període sota el cognom Comellas, tot i que en determinats moments s'hi fa constar la referencia Eres. Altres notícies documentals del mas Comelles són en relació a la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal. És el cas d'un document cadastral, datat al 1716, en el qual consta la referència 'Heretat de Comellas pròpia de Joseph Comellas de Gardilans, Joseph Comellas masover'. En el següent registre cadastral, el de l'any 1717, consta que l'heretat la posseeix Joan Comellas de Gardilans, i entre les dades subjectes a impostos que s'hi relacionen, a més de la casa i de les diferents tipologies de terres, també consta que hi havia masovers, i com a bestiar s'esmenten dos bous, una burra, una truja per cria, dos porcs, i sis cabres. En la referència cadastral del 1766 les dades anotades de bestiar són menors, moment en que consta només un burro i quatre porcs. A mitjans del segle XIX, en concret el 1842 es produeix l'enllaç matrimonial entre Maria Comellas Muntada i Pau Anglerill Comellas, fet que va suposar que la gran heretat de les Eres de Gardilans passés a unir-se a la família Anglerill, propietaris de la gran masia Ferreres d'Olvan (ACBR: notari Joaquím Claris). Al 1873 en l'acceptació de l'usdefruit de tots els béns testats per Maria Comellas Muntada al seu marit Pau Anglerill i cessió d'aquest al seu fill Joan Anglerill Comellas, consta entre els béns immobles la casa, mas i heretat de Comellas de Castell de l'Areny, en el document s'esmenten les afrontacions i les quantitats de terra que té la finca, també es diu que dins la propietat hi ha una altra casa dita Era Vella (ACBR: notari Domingo Corominas). Altres cites a la masia les trobem per exemple, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Comellas, en la que s'hi relaciona a Pedro Casals. A finals del segle XIX, en una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Comellas, identificada amb el número 23, hi vivien onze persones, entre els quals el padrí, Pedro Casals, el matrimoni format per Juan Canudas i Maria Casals, junt amb els seus set fills i un mosso. | 42.1604300,1.9282600 | 411464 | 4668145 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45976-foto-08057-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació hem utilitzat el nom finalizat amb -es, tot i que també es troba molt estesa la forma finalizada amb -as, Comellas. Aquesta darrera s'ha mantingut en les referències documentals, ja que és la forma en que apareix habitualment en els documents consultats. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45977 | La Closa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-closa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia està conformada per la casa amb alguns annexes i cossos afegits, a més del paller i l'era que està delimitada per aquestes estructures principals i en part per un mur. L'estructura principal de la casa és de planta rectangular, a la qual hi ha afegits alguns cossos adossats a la façana nord-oest, entre els quals el cos de l'antic forn de pa, i també un petit paller. La casa consta de tres plantes (baixa, primera i segona) i coberta a dos vessants amb el carener orientat sud-oest a nord-est; les estructures adossades al costat nord-oest són de menor alçada i amb coberta a un sol vessant. Constructivament, podem distingir una primera estructura, de planta més petita, que estaria configurada per dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur mitger de càrrega. Posteriorment s'amplià la casa amb la construcció d'un cos de galeria, situat a la part sud-oest, tot creant un tercer cos paral·lel als altres dos. Recentment, la casa ha estat totalment reformada i adaptada a les necessitats actuals. En conjunt, els murs que configuren els paraments són fets amb carreus desbastats junt amb pedres irregular, a les cantoneres grans peces més o menys quadrejades, i de mides bastant més grans a la part més antiga. Pel que fa a les obertures, algunes han estat modificades en les darreres obres de rehabilitació de la casa. A la façana principal, que està orientada al sud-est, trobem la porta d'accés a l'interior, és de brancals formats pel parament del mateix mur i llinda plana de fusta; a la llinda hi ha una data incisa que no es llegeix correctament, però sembla correspondre a una data del mil set cents. La resta d'obertures existents a la part més antiga han estat molt transformades, i algunes són de nova obertura, a les façanes posteriors es conserva almenys una petita obertura formada per brancals del mateix material que els murs i llinda plana monolítica. Sota algunes obertures hi podem veure algunes grans lloses planes, testimoni de l'existència de possibles festejadors al seu interior. En alguna imatge de principis de segle XX podem veure que la majoria de les obertures de la façana principal eren de configuració senzilla, i alguna ja havia estat transformada en balcó. Pel que fa al cos de la galeria, tot i que algunes obertures també s'han adaptat a les necessitats actuals, podem destacar-hi que a la planta baixa hi ha tres grans obertures en arc lleugerament rebaixat fet amb lloses disposades a plec de llibre, trobem una d'aquestes obertures a la façana sud, la principal, i dues a la façana que obra al sud-oest; per sobre d'aquestes dues hi ha dos altres arcs que testimonien que en origen aquestes eren de dimensions més grans, sembla que la seva reducció degué realitzar-se arran de la construcció de la volta de maó que trobem en aquesta part de la casa. Aquesta façana sud- oest, a més d'altres obertures més petites, també compta amb dues grans obertures més, en aquest cas de línies rectes, situades a la part més sud, una a la planta primera i l'altra a la segona. La part de la galeria que resta oberta a planta baixa té sostre de volta de maó massís posat de pla. A l'interior de la casa, es conserva entre altres l'enllosat de part de la planta baixa, i alguns forjats. També a la planta primera la boca de l'antic forn de pa. Al davant de la casa pel seu costat sud-oest hi ha l'edifici del paller, és de planta rectangular, coberta a dos vessants i està bastit adossat al marge, fet que facilita que tingui accés directe als dos nivells de planta. La façana sud-oest hi ha dues obertures per planta, a la planta baixa són grans obertures formades per llindes d'arcs de lleugerament rebaixats fets amb lloses posades a plec de llibre (la del costat sud, ha estat parcialment cegada), i a la planta primera unes finestres també amb llinda en arc rebaixat fet amb lloses. Destaca també, l'acabat dels murs que delimiten parcialment l'era que estan coronats amb lloses posades en vertical. | 08057-3 | A la zona sud del terme municipal. | L'estructura arquitectònica de la casa de la Closa sembla que pot correspondre a un edifici d'origen del segle XVII, tanmateix no ens apareix a la documentació fins finals del segle XVIII. Del segle XVIII només tenim referències en relació a la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en concret en les anotacions del compliment pasqual. D'aquest segle també consta la referència de la data que consta a la llinda de la porta d'accés. I ja a ple segle XVIII, en tenim notícia en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència de la Closa on hi consta José Viñas. També en el segle XIX consta esmentada en un llevador conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny del 14 de novembre del 1858. En un llistat de masies i cases de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898, en la que s'hi relacionen les persones que vivien a cada masia, hi apareix la cita a la Closa identificada amb el número 45 però no s'hi aporta cap resident. | 42.1604500,1.9444800 | 412804 | 4668130 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45977-foto-08057-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia la Closa està situada a tocar de la carretera que porta a Castell de l'Areny, i també a tocar de la Ribera del Castell, just on desaigua el rec de Puig Vell.La masia consta a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb una denominació errònia. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45978 | Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/soldevila | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. | XVII-XVIII | La casa està deshabitada i mostra la majoria de forjats parcialment ensorrats junt amb altres elements estructruals. | La masia està emplaçada en un morral planer que s'aixeca per sobre de la riera de Camprubí o Can Rubí, i a peu de la pista. La masia està conformada per diversos elements, la casa, les restes del paller, alguns annexes i coberts menors destinats probablement al bestiar, el pla de l'era i un pou. El conjunt de les construccions que conformen la masia estan en mal estat, algunes ensorrades i molt malmeses. La casa és de planta rectangular, tot i que amb alguns annexes i estructures adossades que en sobresurten, està coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que obra al sud-est. Consta de planta baixa, primera i segona. A grans trets s'identifica una primera estructura de dos cossos paral·lels orientats est-oest i separats per un mur de càrrega; posteriorment és va ampliar amb un tercer cos paral·lel afegit al costat més nord. Els murs de la part més antiga són fets amb carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars, amb carreus allargats i de poca alçada a les cantoneres; en els murs de l'ampliació nord el parament és més irregular i les cantoneres són fetes amb peces de mides majors i més ben polides. Pel que fa a les obertures cal dir que la façana principal, orientada al sud-est, hi ha la porta principal d'accés és de llinda plana de fusta, brancals de carreus sense diferenciar dels murs junt amb muntants de fusta. Al costat nord de la porta principal hi ha un altre accés a l'interior, és una obertura emmarcada amb maó massís de poc gruix que a la llinda està posat a plec de llibre formant un arc rebaixat. Al mur més nord també hi ha altres portes d'accés a l'interior d'aquest cos, són amb carreus als brancals i llinda plana de fusta. A la façana posterior trobem una altra porta d'accés de tipologia senzilla a la que s'hi arribava a través d'una curta escala exterior, dóna accés a la planta primera. La resta d'obertures són de configuració bastant senzilla, la majoria amb llinda plana de fusta, també n'hi ha alguna de petita a nivell de planta baixa emmarcada en carreus. A l'interior podem veure alguns forjats de biga i posts de fusta i altres amb encofrat de morter de guix i calç. La planta baixa era destinada a ús del bestiar, encara hi ha algunes menjadores. La planta primera s'hi pot veure l'espai destinat a cuina amb els fogons, la pica, la llar de foc amb el forn de pa, una cendrera i una petita llosa sobresortint del mur generalment per col·locar el llum d'oli o les teies. Es pot veure almenys un finestra amb festejadors, a l'espai que ocuparia la sala. La resta d'espais no són accessibles pel mal estat dels forjats. A l'exterior podem veure restes d'algunes estructures que s'adossaven a la casa, segurament magatzems i corts, també es conserven alguns murs del que devia ser el paller. A pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista, hi ha el pou d'aigua, és de planta circular, ha perdut la coberta però encara té l'estructura força sencera. | 08057-4 | A la zona est del terme municipal. | L'estructura que ens ha arribat de la casa de la masia Soldevila sembla correspondre a una construcció d'entorn al segle XVII, amb elements o parts de l'estructura que poden correspondre al període baix-medieval, junt amb altres elements de cronologies posteriors. És el cas de l'ampliació de la casa amb un cos més, la qual pot ser del segle XVIII, tot i que prèviament a aquesta ampliació potser ja s'havia augmentat l'alçada de la casa. Algunes modificacions o reformes ens assenyalen cronologies posteriors, ja més entrat el segle XIX. Documentalment tenim notícia d'una referència al mas que es remunta al segle XIV, es tracta d'un establiment fet per Pere de Fonollet i la seva dona Marquesa, vescomtes d'Illa i senyors de la Portella i de Lluçà d'un tros de terra a Bernat sa Rota, de la parròquia de Castell de l'Areny, els possessors havien de pagar una quantitat de cereal al senyor de la Portella i la tercera part dels fruits obtinguts a la terra als possessors dels masos Soldevila i de 'Malrèn'. A més, Soldevila també apareix com una de les afrontacions d'aquest tros de terra. Altres notícies posteriors les trobem per exemple, en el fogatge de 1497, on consta un tal Soldevila entre les referències de Castell. En el fogatge de 1553 hi consta també un Bernat Soldevila. Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar que un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta Soldevila que és habitada per Joan Casals i Soldevila, propietari (AMCA, caixa 180). En aquest mateix document també hi ha la referència als imports per els emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals. El mas Soldevila té dins la seva propietat un molí fariner, situat a peu de la riera de Camprubí, vers sud-est de la casa. No sabem exactament des de quan existeix el molí, podria prou ser d'origen medieval, si que la construcció actual té una data del segle XVIII a la llinda de la porta. És també a partir del segle XVIII que consten diverses notícies als registres de matrícules industrials on apareix el molí de Soldevila. Al segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia Soldevila, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia Soldevila, en la que s'hi relaciona a Raimundo Tubau. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Soldevila, identificada amb el número 75, hi vivien deu persones. Cap als anys trenta del segle XX la propietat de Soldevila és comprada pels nous propietaris de Camprubí, passant a forma part d'una grandiosa propietat. | 42.1727700,1.9627700 | 414331 | 4669480 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45978-foto-08057-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45978-foto-08057-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45978-foto-08057-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45979 | Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions, Figueres. | XVI-XVIII | Gran masia emplaçada en un morral planer que s'aixeca per sobre la confluència del torrent que prové de la zona del Clot de Mer i el torrent dels Abeuradors, conformant la riera de Camprubí. Es tracta d'una de les masies més grans de tot el terme municipal, o potser la més gran. La casa i el conjunt de construccions i edificis que hi ha al seu voltant i que conformen el mas, estan disposats definint un conjunt allargat. L'edifici principal, la casa, té al costat de ponent dos coberts adossats els quals tanquen per la part oest amb un mur en el que hi ha un portal, conformant un baluard. Al davant de la casa hi ha adossats altres coberts. I estenent-se pel costat de ponent hi ha diverses construccions, pallers i coberts. La casa queda situada en una zona elevada dominant la vall que s'obra al sud i oest. El terreny on hi ha el conjunt de construccions està delimitat i suportat per murs de pedra. La planta de la casa és rectangular amb un reclau a l'angle nord-oest, té coberta a dos vessants amb carener orientat est-oest. Consta de planta semisoterrània, baixa, primera, segona i golfes. A nivell constructius els murs són de paredat i grans cantoneres força ben tallades. La façana sud és la que defineix el gran frontal de la casa, a planta semisoterrània hi ha grans obertures en arc rebaixat fet amb lloses col·locades a plec de llibre. Aquestes obertures també es reproduïen a la planta baixa, però van ser tapiades en mur de pedra i s'hi van deixar finestres. D'aquesta façana també destaca l'eixida de la planta segona amb tres obertures en arc rebaixat. La majoria de les altres obertures, tant d'aquesta façana com de les altres, són senzilles, quasi sense elements decoratius, en podem veure alguna amb llinda de fusta i alguna amb ampit de pedra, altres també amb llinda amb arc molt rebaixat fet amb rajola posada plana. Altres obertures que són interessants de destacar és a la façana de ponent, on hi ha la porta principal d'accés que dóna a nivell de planta baixa, és de llinda en arc carpanell molt rebaixat i muntants de carreus, tot en pedra ben tallada i polida. A la façana de llevant hi havia hagut dues grans obertures definides per arcs de mig punt fets amb lloses, que posteriorment van ser parcialment tapiats per fer-hi altres obertures. En aquesta façana també hi ha diverses obertures amb brancals de maó massís. L'interior presenta una estructura de tres cossos paral·lels disposats en sentit est-oest, amb un quart cos perpendicular al costat de ponent i un cinquè cos, també perpendicular, adossat posteriorment a la part de llevant. Els espais de la planta semisoterrània eren destinats al bestiar, els de la planta baixa per a usos diversos, entre els quals algun rebost, estances de magatzem, alguna també per el bestiar, i a la part de sud-est l'estança destinada a pastador amb el forn de pa. La planta primera, de caire senyorial conserva la distribució de la majoria d'espais, junt amb molts elements característics d'aquestes grans masies. Entre alguns dels espais més destacables es pot fer esment a la gran sala amb capella de fornícula al mur, diverses habitacions, a més, a la zona de llevant, l'espai més de servei, on tenim una gran llar de foc (avui anul·lada) amb un gran banc escó, la cuina amb diversos fogons i un frontal de rajoles decorades amb una imatge d'una Mare de Dúe del Carme al centre, també espais de rebost, entre altres. També a la planta primera a la part nord-oest hi ha l'espai d'una antiga capella, la qual tenia accés directe des de l'exterior. La planta segona era destinada bàsicament a habitacions, en el conjunt de la casa de fet hi ha un gran nombre d'habitacions, les de la planta segona estan numerades. La majoria de forjats, embigats (alguns amb angles motllurats) i paviments, així com la fusteria es conserven en bon estat. A la planta baixa hi ha diversos espais amb coberta de volta feta amb maó disposat de pla. | 08057-5 | A la zona est del terme municipal. | La masia de Camprubí es documenta almenys des del segle XIV. La primera notícia documental la trobem en relació al Diplomatari de la Portella, en un establiment fet pel senyor de la Portella al 1345, entre les afrontacions del tros de terra que es concedeix a Bernat sa Rota consta el mas Camprubí. De fet, el mas pot ser anterior, ja que en Serra Vilaró esmenta l'existència d'un arxiu d'aquest mas, amb documents de cronologies anteriors i del qual, en l'actualitat, no es té constància de la seva existència La nissaga Camprubí consta en diversos documents dels segles XV i XVI, i en segles posteriors ja que de fet la masia i finca de Camprubí va mantenir-se en mans dels Camprubí fins a finals dels anys vint del segle XX. Al llarg dels segles, en diversos moments trobem membres de la família vinculats a diferents tipus de càrrecs: batlles, procuradors, regidors, etc. El 1437 consta que Bernat Camprubí actuant com a procurador General en la Baronia de la Portella, sota el domini de Ramon Galceran de Pinós, va assistí a la sentència que sobre emprius de Castell de l'Areny i la Clusa donà el baró de Pinós (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 451). En el fogatge de 1497 consta Casarubí, i en el fogatge de 1553 hi figura Pere Camprubí. Deu ser el mateix Pere de Camprubí de Castell de l'Areny que pocs anys abans (1538-1539), actuava com a batlle de Rotgers de Montbenet, del qual es diu que posseïa la batllia, i es confessava home propi, soliu i afocat i posseïa els masos Torrent, Vilar, església i masoveria de Comelles, etc. El 1567, Francesc de Camprubí de Castell de l'Areny comprà el cortal anomenat Port de Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Callar, cavaller i al seu fill i heure Jaume Alemany Dez-callar (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 441). Al 1718 Josep Camprubí apareix en un capbreu que manà fer el Duc d'Híxar de totes les possessions de la baronia alta i baixa de la Portella. Durant diversos anys des del 1736 al 1772, consta Josep Camprubí com a regidor de l'Ajuntament de Castell de l'Areny. El 1777 l'abat de la Portella adreçà una carta al Dr. Anton Bergafeta en que li deia de capbrevar les terres de Camprubí que eren tingudes per l'abadia de la portella (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. III, 252). Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar que un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta l'heretat Camprubí pròpia de Josep Camprubí (AMCA, caixa 180). Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. Al Al llarg del segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia, així al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha referència a la masia de Camprubí de Joan Camprubí. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Camprubí, identificada amb el número 91, hi vivien deu persones, entre les quals cinc mossos i dos pastors. En el mateix document també consta el molí de Camprubí amb quatre habitants, i la molina amb sis. El 1927 la finca de Camprubí és venuda. Cap als anys trenta del segle XX la propietat de Soldevila és comprada pels nous propietaris de Camprubí, passant a engrandir encara més la propietat. | 42.1770500,1.9675300 | 414730 | 4669950 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Contemporàniament, es va construir un gran terrat a la façana sud, suportat per grans pilar de formigó que transforma considerablement l'aspecte d'aquest frontal. De les construccions que hi ha al costat de ponent de la casa, a la zona del baluard, hi ha una construcció adossada a la part nord-oest que defineix uns espais de galeria. És de tres plantes, a la baixa amb obertures en arc fet amb lloses, a la planta primera i segona grans obertures rectangulars, delimitades pels murs laterals i un pilar central, a la planta primera amb barana del mateix mur de pedra i coronada amb grans peces de pedra polides i amb els angles exteriors arrodonits. A la planta segona la barana és metàl·lica.Entre el gran nombre de construccions que hi ha al voltant de la casa i que eren destinades al bestiar (estables, corts i corrals), pallers i magatzems, n'hi ha de tipologies diverses. Alguns són amb obertures en arcs, rebaixats o de mig punt, en general fets amb lloses, tot i que també hi obertures amb llindes de fusta i brancals de carreus. Podem veure també un paller amb les típiques grans obertures ocupant tota una façana, definides per els murs laterals i pilars. La masia de Camprubí ha estat una gran explotació agrícola, ramadera i forestal, que al llarg dels segles va anar creixent i augmentant el seu patrimoni. És testimoni la grandària de la finca, que dins la seva propietat té diverses masies, no només el mas de Camprubí, sinó també la casa de les Lloberes baixes, Cortines, la Serra, Can Saiol, les Mosqueres, la Cercosa, Soldevila, diverses són fora del terme de Castell de l'Areny; a més, també hi ha dins la finca diversos edificis de caire industrial, el molí de Camprubí, un molí serradora no identificat, un escairador, una petita centraleta elèctrica, el molí de Cortines i el molí de Soldevila. La darrera incorporació a la finca es va produir ja al segle XX amb la incorporació de la gran finca de Soldevila a la propietat de Camprubí, moment en que ja no està en mans del cognom Camprubí. La família Camprubí havia estat una gran nissaga de propietaris, amb propietats en altres indrets, com a Busa i el Pla d'Anyella.La casa de Camprubí és el resultat d'una casa que ha crescut i evolucionat al llarg dels segles, mostrant traces de fases cronològiques diferents i que testimonien l'evolució de la casa. Gran part de l'estructura de la masia dóna testimoni d'importants modificacions, podent destacar una gran reforma del segle XVIII. Tanmateix, també hi ha una part de l'estructura formada sembla ja al segle XVI, la qual potser que aprofiti una estructura d'origen medieval. Al llarg del segle XIX i XX la casa també ha experimentat altres modificacions. Camprubí apareix escrit en la documentació de maneres molt diverses; a més de la que hem utilitzat, també Camp Rubí, Canrubí, Can Roví, etc. En relació al topònim consten diferents opinions, segons Alcover-Moll l'origen del nom pot derivar de 'campus rupinus', camp Rocós o camp dels rocs, el fet que prop de la casa hi hagi un indret denominat 'l'era dels rocs' fa pensar en la coincidència. D'altra banda, Coromines creu que pot derivar d'un compost de Robí o Rubí, entenent que l'etimologia fa referència al color o la pedra preciosa.La masia de Camprubí està envoltada de diverses històries, almenys algunes, de caire llegendari, i altres anècdotes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45980 | Les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVI-XVIII | Conjunt format per diverses estructures arquitectòniques de les quals destaca la masia pròpiament dita, al voltant de la qual s'organitzen la resta d'estructures. De planta rectangular i organitzada en alçat en planta baixa, dos pisos i golfes, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orienta de nord-est a sud-oest. És el resultat de diverses ampliacions realitzades al llarg del temps, fet que es pot apreciar a la façana sud-est on s'observa una cantonera realitzada amb carreus grans i escairats encastada en el mur, la qual cosa confirma l'afegit (o ampliació) d'un cos d'edifici adossat a una estructura preexistent. L'organització d'obertures de la façana sud-oest, la principal, és força equilibrada, amb un portal central a la planta baixa amb brancals de maó massís i llinda en forma d'arc escarser, també de maó massís col·locats al sardinell. Damunt de la llinda es localitza una inscripció gravada en pedra que conté la data de 1922, probablement la de la reforma de les obertures. A la fusteria de la porta també s'observa una inscripció gravada a la mateixa fusta amb la data de 1857, en aquest cas probablement correspongui a la data de construcció d'aquest mateix cos, que és afegit a la zona més meridional de l'edifici. Pel que fa a l'organització d'obertures, al costat més occidental s'observa una de les dues arcades d'un porxo que fa cantonera amb la façana nord-oest, l'arcada és de pedra amb grans carreus als brancals i estretes dovelles a la llinda d'arc de mig punt. A la primera planta hi ha tres finestres, les dues més orientals amb llinda en forma d'arc escarser, de maó massís col·locat al sardinell, brancals també de maó massís i ampits de pedra monolítica lleugerament motllurada. La més occidental és de llinda recta. Al segon nivell s'observa una galeria amb una sola obertura centrada i flanquejada per dues senzilles finestres que no disposen de cap emmarcament remarcable. L'obertura central té una barana de ferro amb barrots verticals i passamà simple, els emmarcaments són d'obra de maó amb llinda en arc de mig punt rebaixat que arrenca d'unes impostes fetes amb maons posats esglaonats. Al centre, sota el carener, es localitza una finestra amb emmarcaments de maó massís i llinda en forma d'arc de mig punt feta amb maó de pla. La façana sud-est, on la gairebé totalitat de la superfície correspon a la primitiva construcció, presenta una organització d'obertures força irregular. A la planta baixa s'observen dues grans arcades de mig punt paredades, en mig de les quals es disposen dues senzilles finestres amb llindes de fusta i defensades per una reixa de ferro de barrots senzills. La primera planta disposa de tres finestres i la segona de quatre, repartides irregularment a tot el llarg de la façana. Els emmarcaments de totes aquestes finestres són senzills, amb brancals i llindes rectes. A la façana nord-oest de l'edifici principal s'observa la segona arcada del porxo compartit amb la façana principal, és de les mateixes característiques descrites anteriorment. A causa del desnivell del terreny, disposa d'un accés a l'interior situat a nivell de la primera planta, la cota de la qual s'assoleix mitjançant una senzilla escala de pedra. Totes les finestres són simples, de llindes rectes, i no disposa d'elements destacables. A la façana nord-est ,la majoria d'obertures també són de factura senzilla, hi ha una porta d'accés a nivell de planta baixa, i destaca l'obertura de sota el carener que és emmarcada en maó massís, la llinda és en arc de mig punt amb el maó posat de pla, a costat i costat té unes petites finestretes també amb contorn de maó. | 08057-6 | A la zona central del terme municipal, al nord del poble. | En el fogatge de 1553 consta la masia de les Cases dins la parròquia i terme de Castell, en el que hi figura Bernat Cases com a batlle. A partir del segle XVII en endavant consten diverses cites i referències en relació a la masia de les Cases, en especial en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, moltes de les anotacions són referents al compliment pasqual. Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta el mas Cases del qual n'és propietari Francesc Burniol (AMCA, caixa 180). En el següent registre cadastral, amb dades força similars a l'anterior, consten els imports que el propietari ha de pagar per cadascun dels conceptes, aquests són establerts per qualitat i tipologies de terra de conreu, de bosc, erm, boïga, a més del que li pertoca pagar per la casa, pel personal a càrrec del mateix Francesc Burniol, pel del seu fill Josep, i pel de Pere Burniol, mosso; també consta que tenien 2 bous, 2 vaques, 1 mula, 18 ovelles, 4 cabres i 4 porcs, en total per tota la propietat li pertocava pagar 22 lliures, 6 sous i 8 diners. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en altres documents cadastrals. En aquests també consta la referència en relació als Emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Al segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia les Cases, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la dita masia, en la que s'hi relaciona a Raimundo Barniol. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a les Cases identificada amb el número 104, hi vivien 5 persones i 8 persones més que s'esmenta com a masover Cases en el mateix immoble. Aquest fet que entem es correspon, com passa en altres grans masos, que dins la mateixa casa hi havia una part destinada pròpiament a masoveria. | 42.1758700,1.9465800 | 412998 | 4669840 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45980-foto-08057-6-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Davant de la façana nord-est hi ha diversos coberts annexos, la seva construcció està realitzada seguint les mateixes tècniques que les de la casa, amb murs de paredat comú i cobertes de teules. Podem destacar que el cobert del davant d'aquesta façana té a planta baixa diverses obertures en arc de mig punt fet amb maó massís posat de pla; la planta baixa és un espai ampli amb pilars de càrrega, i destinada a estables, la planta primera a paller. Adossat a l'angle sud de la casa hi ha un petit annex, és de construcció senzilla i coberta de teules a una sola vessant, era destinat a corts. Davant la façana nord-oest de la casa hi ha la gran era, la qual està presidida per una gran paller, aquest és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants; destaca la façana principal amb les grans obertures típiques dels pallers, sobretot a planta primera, són de línies rectes i ocupen gran part de la façana; a la planta baixa hi ha espais més tancats a cadascun dels dos extrems, al costat oest l'obertura d'accés és de muntants de carreus i arc de lloses, al costat oposat són corts i al centre un espai obert.A més, a pocs metres al nord hi ha un pou d'aigua, és de planta circular i murs de pedra. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45981 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una zona de desnivell. Tot i que no es pot accedir a l'interior, sembla que la planta baixa és més petita i per contra, la planta primera és més gran, creixent per la part posterior, per damunt del marge on està adossada la casa. Mostra un alçat variable dels seus murs, conservant gran part de les façanes de planta baixa i part de la primera. L'estructura està bastida amb paredat comú, fet a partir de carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres, grans blocs força ben escairats. A la façana principal podem veure els brancals de la porta d'accés, fets a partir de carreus desbastats. A l'interior es conserva l'escala d'accés a la planta primera amb graons de pedra. Al mur posterior hi ha la boca del forn de pa, situat a la planta primera. De fet, a la façana posterior hi ha adossada l'estructura del cos del forn. Als laterals de la casa hi ha adossats annexes. I al davant de la façana principal hi ha l'era, delimitada per un mur de pedra seca coronat amb grans carreus ben escairats. | 08057-7 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les poques notícies documentals de les que tenim constància referides a la masia de Cal Cisquet o Xisquet són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La primeres referències documentals conegudes són de finals del segle XVIII, corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en algunes apareix esmentat Cal Xisquetó i en altres Cal Xisquet. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Xisquet. Posteriorment, Cal Xisquet consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 29 i es diu que hi vivien cinc persones, un matrimoni, Manuel Barniol i Coll i Carmen Soler, i els seus tres fills. | 42.1617500,1.9376600 | 412242 | 4668282 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot arribar a peu des de Cal Roqueta, seguint la pista de desembosc que surt darrera la casa. També hi ha referències escrites en les que s'utilitza la denominació Cal Xisquet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45982 | Cal Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tena | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Casa formada per un cos d'edifici principal al qual s'han anat afegint, amb el pas del temps, diversos annexos per tal d'ampliar la primitiva construcció. Està situat al peu de la carretera d'accés al municipi del Castell de l'Areny, entre aquesta i el camí de Camprubí, i a poca distància del torrent de Castell. El cos principal disposa d'una planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules i el carener orientat d'est a oest. A causa del desnivell del terreny on s'assenta la masia, els diversos annexos afegits disposen de diferents alçats depenent de la seva situació. Així, a la façana que dóna a sud-est trobem dos annexes, un té dues plantes, i l'altre, situat a un cota més elevada del terreny, és de només un nivell. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra (paredat comú), lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar les construccions. Pel que fa a les obertures, aquestes són, en general, de disseny senzill; disposen de llindes rectes (algunes d'elles de fusta), ampits i brancals simples i no s'observen elements decoratius remarcables. A la façana sud-oest, a tocar la carretera del Castell de l'Areny, se situa la façana principal, amb l'accés a l'interior centrat respecte l'amplada de la façana. Es tracta d'un senzill portal amb llinda de fusta i protegit per un porxo. L'estructura d'aquest porxo, adossada a la façana principal, s'estén en alçat fins a nivell de coberta formant petites terrasses a cadascun dels nivells; els forjats són fets a base de bigues de tronc de fusta i solera de maó de pla, llevat del darrer nivell que és la mateixa teulada, formada de cabirons i llates pel descans de les teules de la coberta que segueix les vessants de la coberta del cos principal d'edifici. A nivell del primer pis es disposa d'una senzilla barana de ferro amb barrots verticals simples, mentre que al segon nivell la barana està formada per una gelosia de maons col·locats de pla. A l'angle més meridional de dit porxo es localitza una estructura rectangular, probablement d'un pou o cisterna, que s'eleva fins a nivell del forjat de la primera planta. Els annexos adossats a la façana sud-est són força senzills, amb unes cobertes de teules formant una sola vessant, mentre que l'annex del costat nord, de només planta baixa, disposa d'una moderna llosa de formigó a la coberta formant dues vessants de teules. A la zona sud est del conjunt es localitza l'estructura d'una construcció aïllada, un cobert subdividit en dos nivells i coberta de teules a dues vessants formada per bigues de tronc de fusta. L'accés al nivell superior d'aquest annex es realitza mitjançant una escala d'estructura de fusta adossada al mur oriental, la solera i graons de la qual són d'obra. | 08057-8 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | Arquitectònicament, l'estructura més antiga visible de la masia pot correspondre a una construcció del segle XVII, amb una primera ampliació potser del segle XVIII. Posteriorment es van dur a terme altres ampliacions i modificacions, ja als segles XIX i XX. A nivell documental, en el fons de l'arxiu parroquial (ADS) consten diverses referències que esmenten la masia de Cal Tena al llarg del segle XVIII. A l'arxiu municipal, trobem algunes notícies referides al dit mas a partir de la segona meitat del segle XIX, per exemple, en un petit lligall corresponent a un llevador, datat al 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Tena hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1887, d'aquest any data el document de baixa del teler de fer teixits de cotó. En una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898, consta que a Cal Tena, identificada amb el número 51, hi vivien cinc persones. Segons es cita en el petit llibret de Castell de l'Areny (CAMPRUBÍ, J.:1981) a Cal Tena també hi havia funcionat una serradora. | 42.1566300,1.9479800 | 413088 | 4667702 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45983 | Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-lorri | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. | XVII-XX | En conjunt l'estat de conservació és bo, tot i que la casa està pendent de rehabilitar. | La masia està situada a l'extrem sud-est de la falda del Serrat del Camp de Dalt, a prop del Pla del Catllaràs; l'emplaçament és en una zona força planera i molt oberta, dominant la vall de la Clusa. Les estructures principals que la conformen són la casa i el paller, amb una gran era entre ambdues construccions. La casa està bastida adossada al marge que conforma el desnivell del terreny, trobant-se ubicada a la feixa de sota el pla de l'era i del paller, i comportant que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. Així, la façana nord que dóna a l'era, només és visible a l'alçada del nivell de sota-coberta. La casa és de planta irregular, consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té coberta de teules a dos vessants, amb el carener orientat est-oest. Els murs són de paredat format per pedres irregulars i de mides molt diverses, a les cantoneres hi ha carreus desbastats fets de grans blocs de pedra tallats. A la part superior de les cantoneres podem veure un darrer tram fet amb maó massís, sembla que resultat d'una remunta de la coberta. La façana principal d'accés està orientada a llevant, hi ha dos accessos a l'interior, un és a la planta baixa i l'altra dóna a planta primera, accedint-hi a través d'una escala exterior de pedra. La majoria d'obertures, tant portes com finestres, són emmarcades amb maó massís, algunes amb llindes planes i altres amb arc molt rebaixat amb el maó posat de pla; també hi ha alguna obertura de configuració senzilla, formades pel mateix material constitutiu dels murs, i altres, resultat de reformes posteriors. L'estructura de la casa té adossats alguns cossos en diverses de les seves façanes. El paller, situat al costat nord de la casa, és una gran estructura de planta rectangular allargada, de dos nivells i coberta a dos vessant amb el carener orientat nord-est a sud-oest. L'edifici està bastit adossat al terreny en desnivell determinant que es disposi d'accessos a peu pla en els dos nivells de planta. Els murs són bastits formant paredat de pedres irregulars i a les cantoneres blocs desbastats. En l'estructura es pot observar una part més antiga, una primera estructura que correspondria aproximadament a la meitat més de ponent, la qual posteriorment es va ampliar cap a llevant. A la meitat de llevant, les obertures són emmarcades en maó massís o rajola, moltes d'elles amb llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla; també n'hi ha de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que els murs, i altres, sense elements destacables. A la part més de ponent, la majoria d'obertures no tenen maó massís en el seu contorn (excepte les reformades recentment), hi ha una porta d'accés a planta baixa feta amb llinda en arc rebaixat de lloses i brancals de pedra. A la façana principal del paller, orientada al sud-est hi ha grans obertures, típiques en els pallers, tant al nivell inferior com al superior. Al davant del paller hi ha una gran era, delimitada per la part del pendent per un mur de contenció. Al costat oest de la casa hi ha part d'una estructura, fins a un nivell d'alçada, la qual sembla que ha estat utilitzada pel bestiar. Aquest és de murs de pedra, amb grans blocs tallats a les cantoneres, destaca una porta amb brancals de carreus i llinda de fusta. | 08057-9 | A la zona nord del municipi, a la Clusa. | Actualment, a nivell documental no tenim constància de notícies documentals conegudes fins el segle XVIII, tot i això és probable que la masia tingui un origen anterior. Així, les primeres informacions que hi podem relacionar són a partir dels documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. En un lligall del 1716 hi ha la referència que diu 'La barraca de las Vinyassas pròpia de Joan Camprubí que habita al Pla de l'Orri', encara que és una referència indirecta i que no esmenta realment el mas. De fet, al següent cadastre conservat, la referència és 'La barraca dita las Vinyassas pròpia de Joan Camrobi masover del Pla de l'Orri en est terme'. D'altra banda, en el mateix lligall hi consta una referència que diu 'la barraca dita del Pla del Orri pròpia de Eudalt de Boatella abitant en Boatella', informació que ens confirma l'existència d'un habitatge al Pla de l'Orri. Entre les dades que s'aporten en aquest cadastre referents al conreu, bosc, i altres tipus de terra, també s'esmenten les quantitats a pagar en relació al personal de Joan Camprubí, a la barraca i al bestiar, en concret dues vaques i tres porcs. Al 1723 continua figurant la referència a la barraca dita del Pla de l'Orri. La següent notícia cadastral de la que tenim informació, és del 1766, s'hi esmenta la 'barraca dita Pla del Orri pròpia de Juan Despujol , Joan Cunill masover', en la relació de terres, i altres dades, consten els pagaments referents a la barraca, al personal de dit masover, i a dos bous, un burro i tres porcs. Al llarg del segle XVIII també hi ha referències diverses del Pla de l'Orri en documents de l'arxiu parroquial conservat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, bàsicament referències al compliment pasqual. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas el Pla de l'Orri i hi figura Pedro Vilalta. També apareix referenciada la masia en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada amb el número 108 la masia Pla de l'Orri, en la qual hi ha referenciat que hi vivien 13 persones. Els anteriors propietaris del Pla de l'Orri, els quals també havien estat prèviament masovers, ens han explicat que al 1931 es va cremar la casa. Sembla que es va encendre la xemeneia i tot i que eren molta gent a la casa, ja que justament també hi havia treballadors del bosc, no van poder-hi fer res. Es van quedar sense res. El llavors propietari, el Raurell de Sagàs, va fer-hi anar un paleta per reconstruir-la amb l'ajuda dels masovers. Sembla que van trigar quasi dos anys i mig a tenir-ho acabat. L'estructura de les façanes es va poder aprofitar, fent que pràcticament no es modifiqués la volumetria. L'interior i la teulada es va haver de fer tot nou, sembla que també la majoria d'obertures. Expliquen que mentre van durar les obres van haver de fer vida en unes corts, habilitant-les com van poder. També ens van explicar que uns anys després van engrandir considerablement la pallissa. Pel que comenten es deu correspondre amb l'ampliació del costat de llevant. | 42.1962300,1.9464500 | 413016 | 4672101 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45983-foto-08057-9-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La finca del Pla de l'Orri compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents.La finca forma part de la Fundació Projecte Miranda, dedicada a la difusió del coneixement i el respecte per al cavall i el medi natural.La masia està situada a tocar del Pla del Catllaràs i es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45984 | Molí d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-puig | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | Situat al peu de la carretera que mena al nucli urbà del Castell de l'Areny, consta de dos volums, a més d'un afegit a la zona més septentrional, tot conformant una unitat. Organitzat en alçat en planta baixa i dos pisos, disposa d'una coberta de teules a dues vessants amb el carener orientat d'oest a est. La façana principal, afrontada a l'est, disposa de tres eixos verticals d'obertures a més d'una galeria coberta a la darrera planta (balconada), fet que atorga singularitat al conjunt. A la planta baixa es disposa un portal centrat respecte l'amplada de la façana, amb llinda de fusta que conté la inscripció de 17+18 (?) probablement la data de construcció o d'alguna reforma. A l'esquerre del portal se situa una petita finestra amb tots els emmarcaments de fusta. Una moderna escala d'un sol tram que està situada en paral·lel i adossada a la façana, mena a la planta pis, una part de la qual està muntada damunt obra de carreus de pedra, graons de pedra artificial i barana de ferro de barrots de secció rectangular. En el petit replà final s'obre un portal que dóna accés a la planta primera, amb llinda de fusta i brancals de carreus de pedra, defensada per una senzilla reixa de ferro. Flanquegen dita porta dues senzilles finestres amb llindes rectes, també defensades per barrots de ferro de disseny senzill. La darrera planta, com ja s'ha comentat anteriorment, disposa l'estructura d'una galeria o balconada formada per bigues de fusta col·locades en perpendicular a la façana per tal d'assolir el voladís pronunciat, amb paviment de llates de fusta i un ràfec de la teulada amb la mateixa volada de la galeria que li fa de coberta. La barana de la galeria és de fusta, amb barrots verticals de secció rectangular amb sòcol i passamà també de fusta. Tres obertures menen a la galeria, una porta centrada flanquejada per sengles finestres, el disseny de les quals és simple sense que s'observin elements significatius remarcables. El cos d'edifici adossat a la façana sud es força senzill, amb una coberta a una sola vessant que segueix la volada de la de l'edifici principal, per tant i en alçat només té dues plantes . Això sí, volumètricament sobresurt lleugerament de la línia de façana tot emmarcant la galeria. A la façana est disposa d'un senzill portal a la planta baixa, amb llinda de fusta, i una finestra a la planta superior defensada per una reixa de ferro de barrots verticals senzills i també disposa d'una llinda de fusta. A la façana sud es localitza una petita obertura a la planta baixa en forma d'espitllera i a la planta pis una finestra amb els emmarcaments senzills defensada per una simple reixa de ferro. La façana oest només té dues petites finestres a l'alçada de la planta segona a causa dels desnivells del terreny. Són senzilles sense cap tipus d'emmarcament destacable. A l'interior de la planta baixa es conserva part dels elements que conformaven el molí fariner, trobem el basament amb les dues moles de pedra cobertes pel riscle, el calaix de la farinera, entre altres. A l'exterior, a la part posterior de la casa hi ha l'estructura de la bassa que permetia acumular l'aigua per moure el mecanisme del molí. | 08057-10 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí del Puig mostra unes característiques arquitectòniques que poden vincular-se al segle XVII-XVIII, sense que es pugui descartar l'existència del dit molí amb anterioritat. Tot i això gran part de l'estructura visible sembla correspondre a aquest període, encara que hi ha algunes parts dels murs de la planta baixa, en concret de l'interior, que podrien correspondre a una època anterior. Pel que fa a notícies documentals referents al molí, hem de fer esment a cites en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament en relació a les anotacions del compliment pasqual, i corresponents a cronologies de la primera meitat del segle XVIII en endavant. Del segle XVIII daten també alguns documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal, en els que trobem anotada la referència: la barraca del molí del Puig, en la que hi consta que pagava per un picotí d'hort de segona qualitat, per la barraca, per el personal de Francisco Coma i per un porc, havent de pagar un total de 2 lliures, 3 sous i 9 diners. En el registre cadastral del 1766 també consta la Barraca del molí den Puig, en aquest cas, com a propietat de Benet Casas. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del Puig en un llevador del 1858. Altres notícies que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència al pagament pel molí del Puig a nom de Martín Casas, en la del 1877 consta que paga per un molí de represa d'una mola que mol tres mesos o menys a l'any, posteriorment també s'especificarà que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres (les referències són les mateixes que s'empren en la resta de molins registrats). A partir de l'any 1887 el nom que apareix en les matrícules del molí és el de Maria Casas. Segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny del 1898 al molí del Puig, identificat amb el número 50, es diu que hi vivien tres persones, Maria Viñas, viuda (segurament és la mateixa Maria de les matrícules industrials que en aquells registres s'esmenta amb el cognom del marit), un fill i una filla. En els registres d'industrials del 1900 ja no hi consta el molí del Puig. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) es conserva un Liber 'Status Animarum' on, entre altres informacions, trobem referenciades unes quantes cases que a la data de 1944 es diu que estan pròximes a desaparèixer, entre aquests hi consta el molí del Puig. | 42.1562400,1.9474200 | 413041 | 4667660 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45984-foto-08057-10-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El molí del Puig o d'en Puig apareix denominat de diverses maneres, la més comuna i habitual és la que s'ha utilitzat, però més recentment també hi ha qui fa servir el nom de Molí de Cal Tena i Molí d'en Joan. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45985 | Molí del Forat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-forat | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVII-XVIII | Es tracta d'una construcció de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües de teula i el carener orientat de nord a sud. Està situada a tocar la riera de Can Rubí i l'alçat de les façanes varia segons la seva situació a causa del desnivell del terreny. Així, la façana est disposa de tres nivells en alçat, mentre que la oposada (oest) només en té un. En aquesta façana oest hi ha adossada una escala amb graons de pedra que permet assolir el nivell de la darrera planta, on hi ha un accés a l'interior, format per una senzilla porta amb llinda recta. A la façana est també hi ha una estructura adossada que ocupa més de la meitat de la superfície de la façana, a la zona més oriental de la façana principal podem observar un eix vertical de tres obertures. La de la planta baixa respon a un porxo fent cantonera amb una arcada en forma d'arc de mig punt rebaixat, fet amb senzilles dovelles de pedra sobre brancals de carreus grans i escairats. Les dues obertures superiors corresponen a sengles galeries obertes, amb llindes en forma d'arc carpanell i baranes de fusta. Els cossos afegits a la part més occidental d'aquesta façana correspon a dos coberts d'una sola vessant, cadascun a una cota diferent. A un dels quals s'hi accedeix mitjançant l'estructura d'una escala exterior de graons de pedra. La façana est presenta una disposició d'obertures producte, molt probablement, de les diferents reformes que ha sofert l'edifici. A la zona més meridional d'aquesta façana es localitza l'altra obertura que conforma el porxo en cantonera esmentat en la façana principal, l'obertura és de la mateixa tipologia que la descrita anteriorment. A nivell de planta baixa s'observen dues petites finestres sense cap element remarcable; a la primera presenta tres senzilles finestres i a la planta superior altres tres senzilles finestres. La façana nord presenta diverses obertures sense cap element significatiu, obertures que molt probablement són el resultat de diverses modificacions. Tots els paraments estan realitzats amb carreus de pedra irregulars (paredat comú). A l'extrem sud-est de la façana de llevant, hi ha el cacau que conforma la sortida de l'aigua del molí, és cobert amb volta de pedra. A la zona més meridional d'aquest conjunt es localitza una pallissa força peculiar, amb una estructura de fusta elevada construïda damunt una estructura de pilars d'obra i fusta, amb una escala exterior realitzada amb pedra. La coberta, però, a dues vessants, és de plaques de fibrociment ondulat. A uns metres al nord de la casa hi ha l'estructura de la bassa del molí. També es pot resseguir part del traçat del canal. | 08057-11 | A la zona sud-est del municipi, al veïnat de la Ribera. | El molí fariner del Forat mostra unes característiques arquitectòniques atribuïbles al segle XVII tot i que hi ha algunes modificacions o reformes posteriors. De tota manera no es pot descartar que el molí també hagués existit amb anterioritat. El molí està situat dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de fet en el seu fons hi ha referències, bàsicament cites relacionades en el compliment pasqual. La majoria d'aquestes són de finals del s. XVIII i en dates posteriors. (Sembla que el molí està situat en territoris que van formar part de la Baronia de la Portella. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del forat en un llevador del 1858. Altres referències que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència a pagament pel molí del Forat a nom de Martín Serrat, en la del 1886 consta que paga per un molí de represa d'una pedra que mol tres mesos o menys a l'any, i que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres. L'any 1901 consta registrada la baixa del molí en les contribucions industrials, tot i això sembla que posteriorment a aquesta data el molí havia funcionat en algunes ocasions. Al 1898, segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny hi ha referenciat el molí del Forat amb el número 63 i s'esmenta que hi vivien quatre persones, un matrimoni i els seus dos fills. | 42.1557800,1.9525900 | 413467 | 4667603 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45986 | La Rota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rota | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XVIII | La masia la Rota està emplaçada a la part més planera d'una zona en desnivell, la zona és oberta cap al sud quedant situada dominant la vall que s'obra al davant. Es tracta d'una masia conformada per diverses construccions, a grans trets trobem un conjunt format per la casa, un cobert adossat al costat de ponent i a la part nord de la casa, un gran paller, i al costat nord-oest, adossat a la casa uns altres edificis annexes, aquest conjunt de construccions delimiten l'espai destinat a era, al davant del paller, i quedant clos per la part de ponent amb un mur de tancament, a manera de baluard, on hi ha un gran portal que hi dóna accés. A la feixa de sota la casa hi ha un altre paller, i a la part de llevant de la casa el pou d'aigua. La casa és de planta rectangular, coberta a dos vessants amb el carener orientat perpendicular a la façana principal que mira a migdia, consta de planta baixa, primera, segona i golfes. En la casa es pot distingir alguna fase constructiva d'ampliació de l'estructura, poden veure que l'estructura era més petita i s'amplià amb un cos adossat al costat de llevant i també s'augmentà l'alçada i el nombre de plantes. Part de la superfície de les façanes presenta un revestiment parcial de morter de calç, en especial a la façana sud i llevant. En conjunt els materials constructius són els habituals, murs de paredat de carreus desbastats i pedres irregulars, amb més o menys presència d'un o altre material segons la fase constructiva, i a les cantoneres, carreus desbastats i alguns de més ben acabats que altres. La façana principal mostra una distribució força regular de les obertures, definint tres eixos verticals amb tres obertures per planta, excepte a la planta golfes, on només hi ha una obertura al centre, i alguna de petitona més a planta primera. La porta d'entrada no està alineada en un dels eixos verticals, sinó centrada entre la línia vertical de finestres del centre i la de ponent; és de llinda plana de fusta i brancals del mateix material que el mur. Trobem diverses finestres que mostren la mateixa tipologia que la porta, algunes tenen la llinda de fusta coberta pel morter de revestiment de la façana; en diverses de les finestres de la façana sud es pot observar que damunt la llinda tenen un arc fet de lloses posades a plec de llibre, sembla que com a arc de descàrrega. La finestra de les golfes, és una gran obertura en arc de mig punt fet també amb lloses. En altres finestretes no és visible el material que les conforma. El cobert adossat a la casa pel costat oest, és de dos nivells, amb grans obertures a la planta inferior que tenen grans llindes de fusta. També el portal del baluard mostra una gran llinda de fusta, i brancals de carreus desbastats. Al costat d'aquest portal hi ha n'hi ha un altre en aquest cas és de muntants i llinda de maó. En paller que hi ha dins el clos és de dos nivells, i construït adossat al terreny, fet que facilita que tingui accés des del mur nord a nivell de la planta superior; té coberta a dos vessants amb el carener orientat cap al sud, obrint a l'era; a la façana sud hi ha obertures en arcs rebaixats fets amb lloses disposades a plec de llibre. Al costat de llevant de la casa hi ha un pou d'aigua de planta circular i coberta de lloses. Al sud-est de la casa, a la feixa de sota, hi ha un altre paller, és de dos nivells, coberta també a dos vessants, construït adossat al marge, facilitant un accés al nivell superior des del mur posterior; a la façana sud té una gran obertura en arc de mig punt fet amb lloses col·locades a plec de llibre. | 08057-12 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim notícia d'una referència que pot fer pensar en l'existència de la masia ja al segle XIV, tot i que no tenim constància d'altres notícies referides directament al mas fins entrat el segle XVIII. Es tracta d'un establiment fet per Pere de Fonollet i la seva dona Marquesa, vescomtes d'Illa i senyors de la Portella i de Lluçà d'un tros de terra a Bernat sa Rota, de la parròquia de Castell de l'Areny, els possessors havien de pagar una quantitat de cereal al senyor de la Portella i la tercera part dels fruits obtinguts a la terra als possessors dels masos Soldevila i de 'Malrèn'. La masia de la Rota apareix referenciada en diversos documents cadastrals del segle XVIII, conservats a l'arxiu municipal. En el cadastre de Castell de l'Areny i Sant Romà del 1716 hi ha la referència 'La heretat dita la Rota Jaume Miros (o Miror) masover', en la qual s'hi relaciona els pagaments per cada tipus de conreu, bosc, erm, bestiar, per la casa i també pel personal, on a més del masover i consta un mosso. En el següent document cadastral del 1717, s'esmenta la Rota habitada per Jaume Miror, i entre els pagaments consta també per el personal del dit Miror, pel personal de Josep Rota, mossos. En aquest moment consta que la masia tenia un bou, un matxo, deu ovelles i un porc. En el cadastre de 1766, el mas Rota figura com a propi de Josep Rota i Climent Rota masover, en aquest registre el bestiar que hi figura són dos bous, un burro i tres porcs. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), la Rota hi apareix referenciada amb Vicente Cirera. Al segle XIX consten altres referències a la masia, com és el cas d'un llevador del 1858 (AMCA). Al 1898, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta la Rota, identificada amb el número 77, moment en que hi vivien 10 persones, el matrimoni format per Pedro Cirera Comellas i Magdalena Tubau Camprubí, i junt amb els seus set fills i un mosso, sembla que germà de la Magdalena. | 42.1767100,1.9605600 | 414154 | 4669919 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45986-foto-08057-12-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45987 | Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-la-clusa | BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, A. (1979): Sant Romà de la Clusa. Barcelona: G.E.C. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XII | Església romànica d'una sola nau, de planta rectangular amb un absis semicircular a l'extrem oriental. Els paraments són de pedres de petites dimensions, irregulars i disposades en filades. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest, llevat de l'absis que està cobert per lloses. A la façana occidental presenta un campanar d'espadanya amb dos ulls acabats amb arcs de mig punt dovellats. La porta d'accés a l'església se situa a la part occidental de la façana sud i està formada per un doble arc de mig punt dovellat en degradació. No té cap tipus d'element ornamental exterior llevat d'uns carreus estriats disposats en filades al capdamunt de l'absis. Disposa de tres finestres, que mostren les mateixes característiques, situades a l'absis, al mur meridional i a l'occidental. Són de doble esqueixada rematades per un arc de mig punt dovellat i producte d'una restauració duta a terme a finals de la dècada dels seixanta del segle passat. L'interior presenta les parets nues de revestiment i una volta de canó lleugerament apuntada. La coberta de l'absis és de quart d'esfera, la qual recolza en l'arc triomfal, lleugerament apuntat, de la zona de presbiteri. A la zona oposada es disposa l'estructura d'un cor elevat, realitzat amb fusta, al qual s'hi accedeix mitjançant una escala, també de fusta, de dos trams. Els caps de bigues d'aquesta estructura estan decorats amb talles que representen cares, i la barana del cor és de balustres de fusta que suporten un passamà motllurat. A l'espai exterior a tocar la façana sud hi ha el cementiri, el perímetre del qual està delimitat per un mur baix amb una portella de ferro simple. Al centre del cementiri hi ha una creu de ferro damunt d'una base feta amb carreus i pedres. | 08057-13 | A la Clusa. | La primera notícia pròpiament referida a l'església de Sant Romà de la Clusa és en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (finals del segle X o inicis del segle XI), en la que consta com una de les esglésies que formaven part del bisbat d'Urgell. Com s'ha esmentat, al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va ser integrat al castell de Roset, fet que comportà que el 1336 Pere de Fonollet vescomte d'Illa, en nom de la seva dona Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà, cedís per a ús i servei dels homes de la Clusa tot el bosc conegut com de la Clusa. (VVAA:1985:196) Del període baix-medieval i modern hi ha mencions referides a l'església de Sant Romà de la Clusa, però sobretot en relació al lloc de la Clusa, com són documents de donació de terres, compra-vendes, etc., en els quals també rebem informació referida als drets que el monestir de la Portella va tenir a la zona. Un exemple, és un document del 1335 en que l'abat del monestir de la Portella va prendre possessió de diversos masos del terme de Vilada i de Roset, entre els quals els masos de Ramon de Torrent Sobirà i de Guillem de Torrent Jussà, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En documents de finals del segle XIV es documenta un mas denominat 'Bellsolà' a la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En relació als béns sobre els quals del monestir de Sant Pere de la Portella tenia domini a la zona de la Clusa al segle XVIII, s'esmenten els masos Comes Sobiranes, de Torrent Jussà i Torrent Sobirà (aquests dos ensorrats) i el de Bellsolà (amb un molí també ensorrat). (BOLÓS: 2009) Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. L'església tenia una interessant majestat romànica que va ser destruïda durant la Guerra Civil, es tractava d'una talla de fusta policromada atribuïda a la primera meitat del segle XII (VVAA:1985:197-198). També degué ser durant la guerra que es va destruir l'altar major sembla que d'estil barroc. Entre els anys 1963-1965 va ser restaurada. A l'any 1976, la Diputació de Barcelona va dur-hi a terme una actuació de restauració. | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Recentment s'ha restaurat la porta de l'església, l'actuació ha estat costejada per part d'un veí del poble, en concret de la casa de Cal Truquet.Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45988 | Masia de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-sant-roma-de-la-clusa | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XX | Gran masia de planta rectangular (gairebé quadrada) i organitzada en alçat en planta baixa i tres nivells superiors, amb coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat de nord a sud. El parament és de pedres de mides diverses unides amb morter, amb grans carreus a les cantoneres per tal de reforçar la construcció. La façana sud és la principal i conté una gran portal amb brancals de carreus de pedra grans i escairats, amb una llinda en forma d'arc de mig punt format per grans dovelles. L'organització de la resta d'obertures en aquesta façana és força simètrica, amb dues petites finestres a la planta baixa que flanquegen el portal, un balcó ampitador damunt mateix de la llinda del portal (resultat d'alguna reforma) amb una barana de ferro de barrots verticals simples decorats amb reganyols. El balcó té una finestra a cada costat i a la segona planta, quatre finestres de les mateixes característiques i mesures. A la darrera planta, a la zona del capcer es localitza un balcó ampitador amb una llinda d'arc de mig punt rebaixat (llinda escarsera), amb una barana de barrots verticals i passamà de fusta. Totes les obertures d'aquesta façana disposen dels mateixos emmarcaments (brancals i llindes rectes) realitzats amb maó massís, la qual cosa contrasta amb el parament de pedra dels murs. Les obertures de la façana oest presenta diferents característiques ja que els emmarcaments són de pedra, amb llindes monolítiques i brancals formats per grans carreus escairats. Estan situades dues a la primera planta i dues més a la segona. A la planta baixa i al costat septentrional se situa una petita porta amb emmarcaments també de pedra. A la façana nord hi ha adossada una estructura, amb els murs exteriors revestits amb un arrebossat pintat i coberta per teules formant una sola vessant. Aquesta façana nord presenta dues finestres a la planta segona situades simètricament respecte l'amplada de la façana, i a la zona de sota el carener se situa una tercera finestra. Totes amb els brancals de pedra mentre que les llindes estan fetes a base de diverses filades de maó massís col·locats de pla. La façana est compta amb poques obertures, a nivell de la primera planta disposa de tres finestres de diferents mesures i alguns de petitones en altres plantes. La coberta presenta dues finestres en mansarda, de construcció recent, a cadascuna de les dues vessants per tal de donar llum a la darrera planta. Pels voltants de la masia s'organitzen una seguit de coberts dels quals destaca l'estructura de la pallissa situada al nord-est de la casa, amb murs de pedra, que presenta un gran arc dovellat mig punt i una coberta de teules a dues aigües. | 08057-14 | A la Clusa, a pocs metres al costat de l'església. | A nivell documental hi ha constància de notícies de la masia de Sant Romà de la Clusa al segle XVIII. De fet, la casa mostra diferents fases constructives, però gran part de l'estructura de l'edifici mostra unes característiques arquitectòniques que permeten situar-la entre els segles XVII i XVIII, encara que cal mencionar que algunes parts dels murs de la planta baixa testimonien l'existència d'una estructura anterior, que podria correspondre a cronologies baix-medievals o d'entorn al segle XVI. Les traces arquitectòniques de diferents fases constructives visibles en les façanes semblen indicar també actuacions de reformes i ampliacions posteriors a l'obra principal dels segles XVII-XVIII. Entre les quals l'actuació de la modificació de les obertures de la façana principal que estan emmarcades en maó i que podrien haver estat realitzades en motiu de l'ampliació de la casa en alçat. Les notícies documentals conegudes a partir del segle XVIII, són bàsicament referències en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual. Altres notícies les tenim en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal, en el registre de 1716 hi ha la referència que a 'L'heretat dita Sant Romà, pròpia de Joan Canal, Pere Canal masover', a més, s'aporta la relació de tipus de terres i conreus i les seves superfícies, així com l'import que li pertoca pagar per cadascuna d'elles, també en relació a la casa, al personal i al bestiar, que en aquest moment anoten dos bous, tres porcs, vuit cabres i un burro. En el següent registre cadastral, hi ha referenciats més persones treballant-hi, entre els quals un pastor, i un augment considerable del bestiar que tenien, en aquest hi ha anotats dos bous, tres vaques, tres eugues i un matxo, quaranta ovelles i vuit cabres, a més de quatre porcs. En el cadastre de 1766 l'heretat de Sant Romà consta ja com a propietat de Josep Cirera de Borredà, i 'Hermanter' Cirera masover. En aquest cadastre s'hi torna a aportar una relació del bestiar, consistent en dos bous, un burro, sis ovelles, quatre cabres i tres porcs. Altres notícies són ja posteriors, com és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), s'hi relaciona el mas Sant Romà i hi figura Joan Soler. Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada la masia amb el número 105 i s'indica que hi vivien 11 persones. | 42.1870000,1.9357600 | 412120 | 4671087 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45988-foto-08057-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45989 | Molí de Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-sant-roma-de-la-clusa | AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. | XVII-XVIII | La planta d'aquest molí és quasi rectangular i presenta una estructura de murs realitzats amb carreus de pedra disposats irregularment. La coberta de teules s'organitza a dues vessants, amb el carener orientat de nord a sud. La façana principal s'orienta al sud, en la que destaca el fet que la meitat oriental mostra el mur de façana enretirat tot configurant un porxo a la planta baixa i galeries cobertes a la primera planta i a les golfes. A l'angle oriental la façana s'enretira més i és a la part baixa d'aquesta on se situa el desguàs d'aigües del molí. A la façana principal, el porxo de la planta baixa dóna a la porta d'accés a l'interior, és amb llinda de fusta que descansa damunt de brancals de maó massís. Una gran jàssera de fusta conforma el perímetre de la galeria del primer i segon nivell tot suportant les bigues de fusta que conformen els paviments que són de llates de fusta. A la galeria del primer nivell se situa una porta simple, amb llinda de fusta; la galeria té barana de fusta de barrots verticals de secció quadrada amb un passamà simple. La galeria superior està aplacada amb llates de fusta. A la zona més occidental de la façana sud, s'observen dues finestres situades a nivell de la planta baixa i primera planta, ambdues amb llindes de fusta, brancals senzills i ampit de pedra plana. La façana oest presenta dues senzilles finestres a nivell de la primera planta, totes dues amb llindes de fusta i estan protegides per reixes de ferro de disseny simple. Des del desguàs del molí es pot observar l'interior on es conserva l'eix amb la roda i el portell de la resclosa. A la zona occidental del molí se situa un annex, restaurat de fa poc, amb una coberta de teules a una sola vessant i de dos nivells en alçat. A la façana sud es disposa d'una gran obertura (sense tanca) amb una llinda de tronc de fusta i al pis superior un gran finestral que ocupa gairebé tota l'amplada de la façana; a la façana oriental s'observa un altre accés a l'interior, també emmarcada amb llinda de fusta i brancals de pedra. A l'interior de la planta baixa, ocupant el cos nord-est, hi ha l'obrador del molí, on trobem la banqueta amb les moles, el riscle, la tremuja, la farinera, entre la resta d'elements i parts que conformen la infraestructura del molí. Sota aquest cos, i accessible des de la façana sud, hi ha el cacau, l'espai on trobem l'arbre amb la roda i l'entrada de l'aigua des de la bassa, entre altres. Aquest espai es mostra cobert en volta molt rebaixada feta amb pedres i recolzada sobre murs també de pedra. A la zona nord de l'edifici, hi ha la bassa, avui buida, que alimentava el molí, en la que s'hi pot observar l'entrada del canal que donava pas a l'aigua vers l'interior del molí. Encara es pot resseguir part del traçat del canal que conduïa l'aigua des del torrent a la bassa. | 08057-15 | A la Clusa. A pocs metres al nord-est de la masia i l'església de Sant Romà de la Clusa. | A nivell documental hi ha constància de notícies del molí de Sant Romà de la Clusa des del segle XVIII. Cal anotar, que a la zona de la Clusa es documenta l'existència d'un molí ja derruït al període baix-medieval. Les documentacions que facin referència al molí sobretot en relació a la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, bàsicament anotacions en relació al compliment pasqual en les que consta el molí esmentat ja al segle XVIII. El molí forma part de la propietat de la gran masia de Sant Romà de la Clusa, i degué funcionar com a masoveria d'aquesta, a més de molí fariner. En les referències al cadastre del segle XVIII conservades a l'arxiu municipal, en les que consta l'heretat de Sant Romà, no es fa menció explícita al molí. A finals del segle XIX, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta identificada el molí amb el número 107 i hi consta que hi vivien dues persones. El molí de Sant Romà consta també en els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, aquestes es conserven de manera discontinua des de 1877 fins a mitjans de segle XX. En la majoria de les referències s'indica que era un molí de represa d'una mola que funciona tres mesos o menys a l'any. En alguns registres, com el del 1882 i el de 1887, s'especifica que el molí està dedicat a la molta de sègol, ordi, civada, blat de moro, etc. Als anys vint del segle XX, en els registres d'industrials, a més del pagament com a molí fariner, també consta el pagament pel 10% de salt d'aigua, referència que apareix en tots els molins del terme que hi consten registrats. Fins als anys 50-60 del segle XX encara consta el molí en els registres industrials conservats. | 42.1884300,1.9374800 | 412264 | 4671244 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45989-foto-08057-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A poca distància al nord de la masia de Sant Romà de la Clusa.Accés per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45990 | Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. | 08057-16 | Al sud del terme municipal. | Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. | 42.1522100,1.9454400 | 412872 | 4667214 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45991 | Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. | XVII-XVIII | La masia està abandonada, tot i que conserva la volumetria de la casa. | La masia de Riu està situada en una zona força planera i oberta que hi ha a la confluència del torrent que baixa de l'Escalell amb la riera de Castell. La masia consta de la casa i les restes d'algun cobert, a més de l'ampli pla de l'era situat davant la casa. La casa és de planta rectangular amb alguns petits cossos adossats a la façana més de llevant. L'edifici és de planta baixa, primera i segona o sota-coberta, té teulada a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que mira al sud-est. En els murs es pot distingir que l'edifici consta de més d'un fase constructiva, distingint-se una ampliació del volum que aproximadament va doblar la seva volumetria. Els murs són de paredat format per carreus desbastats i pedres irregulars, amb les cantoneres de carreus rectangulars i força allargats. La façana principal té la superfície més o menys coberta per un arrebossat senzill de morter de calç. A nivell d'obertures, a la façana sud tenim la porta principal d'accés, de tipologia senzilla, té els muntants i el marxapeu de fusta. En aquest frontal tenim diferents tipus de finestres, totes de configuració força senzilla, i algunes resultat de modificacions. Podem esmentar l'obertura de damunt la porta, que té llinda feta amb maó posat a plec de llibre. A la façana de ponent hi ha una finestra emmarcada en maó massís a muntants i llinda, per sobre de la qual hi ha la traça dels muntants de maó d'una obertura cegada. També en aquesta façana hi ha un altre accés a l'interior. A la façana posterior i la del costat nord-est hi ha diverses obertures de finestra, totes senzilles, quasi totes de llinda de fusta, algunes també amb fusta a brancals i ampit. A la façana que dóna al nord-est hi ha dos cossos petits adossats, un podria ser el forn de pa. Davant la casa hi ha un ampli pla delimitat per la part del pendent amb un mur de pedra. A la part sud-oest hi ha un petit cobert de murs de pedra i coberta a un vessant. | 08057-17 | A la zona central del terme municipal. | La casa de Riu mostra dues grans fases constructives, una primera estructura de planta rectangular la qual posteriorment s'amplia amb un cos aproximat de les mateixes dimensions que l'existent. A més a més sembla que també ha sofert altres modificacions menors que suposaren modificacions en algunes de les obertures. Tot i que les notícies documentals de les que tenim constància ens informen de l'existència de la masia de Riu existia a principis del segle XVIII, és molt probable que la casa ja existís amb anterioritat. En els documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal consta que al 1716, l'heretat dita Riu és propietat de Joan Casals. Sembla que en aquesta època la finca ja tindria el molí en funcionament. Al llarg del segle XVIII hi ha diverses referències cadastrals on apareix la masia de Riu, en aquests documents es fa una relació les quantitats de cada tipus de conreu de terra, bosc, etc., que tenia la masia i de les quantitats que li pertocava pagar per cadascuna, a més del bestiar, que en el del 1717 consta que eren dues vaques, una burra i dos ports, també es diu el que li pertocava pagar per la casa i pel personal. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Riu. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Riu, identificada amb el número 18, hi vivien tres persones, un matrimoni, José Valls Gonfaus i la muller, Ventura Saló, i un mosso, Silvestre Casals i Calveras. | 42.1703600,1.9391000 | 412373 | 4669236 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45991-foto-08057-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia està inclosa dins una àrea prevista per a desenvolupament urbanístic de caire residencial. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 45992 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XVII-XVIII | La casa es troba en procés d'enrunament. | La masia la Costa està emplaçada en una zona més o menys planera d'un dels morrals que s'aixequen en el vessant de ponent de la riera de Camprubí. L'àrea és força oberta i queda orientada vers llevant. La masia està conformada per diverses estructures, algunes són difícils de veure per el gran volum de vegetació que hi ha crescut; trobem l'edifici de la casa, el paller al seu costat sud-est i al davant el pla de l'era amb un mur de contenció que la delimita pel vessant més de llevant, avui plena de vegetació arbustiva, a més, a la feixa de sota, just davant la casa hi ha una altra construcció, segurament destinada a coberts i magatzem, a la qual no s'ha pogut accedir. Actualment la masia està abandonada, l'estructura del paller està dempeus i conserva gran part de la teulada, la casa conserva quasi la totalitat de l'alçada dels murs de façana fins a nivell de coberta, tot i així han començat a enrunar-se per algunes parts, i l'interior té els forjats ensorrats. L'edifici de la casa és de planta rectangular amb la façana principal orientada a llevant, constava de planta baixa, primera i sota-coberta. Estava coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, encara es poden veure algunes lloses del ràfec de la teulada. Els murs mostren ampliacions de l'estructura i diverses modificacions, tot i que la gran quantitat de vegetació que la cobreix no permet fer una bona lectura de la seva evolució. A grans trets, els murs són fets amb carreus desbastats, lloses i pedres irregulars, a les cantoners hi ha grans blocs desbastats, i en algunes parts peces més regulars i de mides menors. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés és de carreus als brancals i llinda plana de fusta amb l'angle inferior tallat al biaix. Les finestres són de tipologia senzilla, algunes sense cap element diferenciador, altres amb carreus als muntants i llinda de fusta, i alguna amb lloses planes en llinda i ampit. La casa té algunes estructures petites adossades en algunes de les seves façanes, una sembla correspondre al cos d'un forn de pa. El paller és de planta rectangular allargada, bastit adossat a un marge i sembla que ampliat per la part sud. És de dos nivells, amb coberta a dos vessants i presenta la configuració típica de tres murs que conformen l'estructura i la part frontal, de llevant, pràcticament tota oberta, només amb pilars de suport i travessers de fusta. El nivell inferior era destinat al bestiar, té alguna part tancada amb mur a la façana principal. El nivell superior com s'ha dit, està definit per una gran obertura que seria la part destinada a paller. L'era està delimitada per l'estructura del paller, en part també per la casa, i a llevant, pel mur de contenció que sobresurt del nivell de l'era i és coronat amb lloses planes a sobre. | 08057-18 | A la zona sud-est del terme municipal. | A nivell arquitectònic es fa difícil poder aportar dades de les diferents fases constructives o de les modificacions de la casa, especialment per el gran volum de vegetació que amaga gran part de les seves façanes, però també per l'estat d'enrunament que no en permet l'accés a l'interior. Cal dir que sí que sembla que s'identifica que la casa hauria tingut un volum menor, tant en planta com en façana. Si que és observable que l'edifici ha sofert diverses modificacions. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia la Costa ja devia existir en època baix medieval. Així, al segle XIV, en concret en un document de lluïció fet per l'abat de la Portella, datat el 1339, en relació a la masoveria de 'Querats' de la parròquia de Sant Julià de Cops, s'hi esmenta Jaume de sa Costa, de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. (BOLÒS:2009) Al segle XIV consten alguns documents referits a Sant Pere de la Portella on consten referències a diferents persones de cognom Costa i per les dades que s'esmenten podrien tenir relació amb el llinatge de la masia la Costa de Castell de l'Areny, en general es tracta referències on actuen com a testimoni. Posteriorment, en el fogatge de 1497 consta un tal Pere Costa entre les referències de Castell de l'Areny. I en el fogatge de 1553 hi figura un tal Miguel Costa. Aquestes notícies ens porten a pensar que ja en època baix medieval existia la masia la Costa. Ens hem de remuntar al segle XVIII per donar referència d'altres notícies documentals conegudes. És el cas d'un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta la Costa, i hi ha la referència 'La Costa pròpia de Francisco Mulinou de Ripoll. Mateu Comellas masover.' En aquest mateix document també hi ha la referència als imports per els emprius dels masos Puig, Solà, Casas, Rota, Soldevila i la Costa. Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals. En un altre lligall datat el 1717 continua apareixent com a propietari Francisco Mulinou habitant en Ripoll, en aquest document també hi consten les quantitats que es pagaven per cada tipus de terra conreu, de bosc, erm, per la casa, per el personal de Mateu Comellas masover, per dues vaques, un bou i tres porcs. També hi ha la referència als emprius en la mateixa relació expressada el 1716. Hi ha altres notícies documentades al segle XVIII, al 1766 consta com a propietari Francisco Rocafiguera de Ripoll i Josep Comellas masover, entre les quantitats anotades hi figura a més del masover, el seu fill també Josep, i en aquest moment, consten dos bous, una mula i quatre porcs. Al llarg del segle XIX apareix citada la Costa en diversos documents, és el cas del llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia la Costa. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a la Costa, identificada amb el número 68, hi vivien nou persones. | 42.1651100,1.9584000 | 413960 | 4668633 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45992-foto-08057-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45993 | Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilella | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Vilella està ubicada al vessant de ponent de la riera de Castell, quedant a poc més de dos cents metres de la carretera que puja al poble de Castell de l'Areny. La pista d'accés a Cal Roqueta passa just pel mig de les dues estructures principal de la masia, la casa i el paller quedant una a cada costat de la pista. Actualment, es troba totalment abandonada, conserva gran part de les façanes de la casa, però hi ha crescut molta vegetació que amaga l'estructura. Els murs són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus només desbastats. S'observa alguna finestra de muntants de carreus i llinda de fusta. El paller conserva el seu perímetre i una alçada dels murs important, es distingeix la façana principal que esta orientada cap al sud-est. | 08057-19 | Al sud-oest del terme municipal. | La masia Vilella va donar nom a aquesta zona del municipi, ja que en una àrea no gaire extensa s'hi van construir unes quantes cases força properes entres elles, configurant un veïnat o raval de Vilella, que és com era conegut. De fet en un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, datat a 14 de gener de 1898, la secció primera es refereix a les cases i habitants que hi ha al 'Pueblo y arrabal de Vilella'. En aquest document Vilella és identificada amb el número 35, però no hi consta cap anotació, ni que estigui deshabitada. Al terme de Castell de l'Areny hi ha una altra casa denominada Cal Vilella, que en aquest document del 1898 hi consta ja com a enrunada. Són poques les notícies documentals de les que tenim coneixement, però al 1858 en un llevador conservat a l'arxiu municipal, hi consten dues Vilelles, i les identifica com Vilella de dalt i Vilella de baix, no sabem a quina es refereix cadascuna. Amb anterioritat, en diversos documents cadastrals del segle XVIII conservats a l'arxiu municipal hi consta un mas Vilella, que al 1716 figura com a propietat de Joan Bover, al 1717 el propietari és Bartomeu Bover, i al 1766 com a propietat de Maria Currius, viuda. No podem assegurar a quina Vilella es refereixen. | 42.1632000,1.9402700 | 412460 | 4668440 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45993-foto-08057-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45994 | El Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-0 | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | Té la teulada refeta de fa pocs anys, però a l'interior manquen els forjats del darrer nivell i els de la planta paviment de la planta primera es troba en mal estat. | La masia el Solà es troba emplaçada a la part superior del vessant sud de la carena més àmplia que s'aixeca a llevant del torrent Ribera de Castell. La masia està conformada per dues estructures principals, la casa i les restes del paller. La casa consta de planta baixa, planta primera i planta sota-coberta o golfes, té teulada a dos vessants amb el carener orientat est-oest paral·lel a la façana principal que està orientada a sud lleugerament vers sud-est. Té planta quadrangular amb un petit cos afegit al mur nord que correspon a l'estructura del cos del forn de pa. L'estructura està bastida adossada al terreny natural, fet que facilita que l'immoble disposi d'accessos a l'interior en dos nivells de planta, un accés en cada façana lateral a nivell de planta baixa i un altre que dóna a la planta primera, en aquest cas situat a la façana nord. L'edifici està construït amb carreus desbastats i pedres irregulars, les cantoneres també són de carreus només tallats a cops de maceta i no molt grans. Pel que fa a les obertures les portes són amb llinda de fusta, tipologia que també es pot veure en diferents finestres; altres no mostren cap element arquitectònic diferenciador. A la llinda de la porta de la façana de ponent hi ha gravada una data, poc entenedora, però sembla tractar-se de 1864 o 1867. Pel que fa a la façana sud es poden observar dues grans obertures en arc rebaixat fet amb pedres desbastades, una a la planta baixa i l'altra a la planta primera, les quals van ser cegades deixant-hi només una finestra en cada cas. Aquestes obertures devien definir una estructura de galeria en tota aquesta façana. Pel que fa als elements de càrrega interior, a nivell de planta baixa trobem un mur mitger que compartimenta l'edifici en dues crugies paral·leles (orientades est-oest), per sobre del mur trobem pilars de pedra que es desenvolupen fins al carener. A la planta primera es conserva gran part dels envans, alguns són fets amb lloses posades en vertical i altres amb maó (potser algun també es encofrat). Només es conserva el forjat de la planta baixa, aquest és format per bigues carejades de fusta i posts a sobre, les quals estan força malmeses. Interiorment, la planta baixa estava destinada al bestiar, encara hi podem veure algunes menjadores. A la planta primera conserva la distribució interior podent distingir els espais destinats a habitació, i alguns altres elements com la comuna, l'espai de la llar de foc amb restes de la cuina de fogons i el forn de pa. El forn de pa mostra una boca formada per una llinda monolítica d'arc rebaixat recolzada sobre un carreu per costat i a la base una llosa formant una mica d'ampit lleugerament sortint i tallat al biaix; l'interior del cos del forn és format per mitja cúpula amb lloses i maons. L'estructura de la casa ens mostra diferents fases constructives, podent destacar que part de l'extrem nord-est mostra les restes de la part més antiga, la qual en algun període es degué ampliar o reconstruir, tot donant ja una volumetria probablement com que la ens ha arribat. Moment en que també es degué augmentar l'alçada de la casa. Posteriorment, a més, també es degué fer la modificació de cegat de les galeries. Tot i que actualment no està en ús com a habitatge si que s'utilitza la planta baixa per guardar bestiar. A pocs metres al nord-est de la casa hi ha l'estructura del paller, avui parcialment enrunada. Tot i que encara conserva gran part de l'alçat dels seus murs i pilars, però la gran quantitat de vegetació que hi ha crescut no permet una bona visió de l'estructura. | 08057-20 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. Al vessant sud del Bac de Puigvell. | A nivell arquitectònic la fisonomia actual sembla correspondre al període modern, en especial segle XVII i alguns elements o modificacions posteriors. Tot i així, sembla que l'estructura s'ha desenvolupat i crescut sobre restes de cronologies anteriors, per les restes visibles en alguns dels seus murs. A nivell documental hi ha diverses referències que assenyalen que la masia el Solà ja devia existir en època baix medieval. En aquest sentit, es cita un tal Solà al fogatge de 1497, i en el de 1553 hi consta la referència a Peyrot del Solà. Altres notícies les trobem a l'Arxiu Municipal, on es conserven diferents documents cadastrals, entre els quals el 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació de propietats hi consta 'Lo Mas Sola propi de Eudalt de Boatella. Joan Vinyas masover'. (AMCA, caixa 180) En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Solà, en la que s'hi relaciona a Pedro Comellas. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que al Solà, identificada amb el número 42, hi vivien set persones. | 42.1681900,1.9474700 | 413061 | 4668987 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45994-foto-08057-20-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45995 | Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vell | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. | XVII-XVIII | En procés d'enrunament. | Les estructures que conformen la masia de Puig Vell són diverses, tot i que actualment està en procés d'enrunament, conserva un alçat important de gran part del murs perimetrals o de les façanes de la casa, podent observar alguns trams fins la cota de la teulada. La masia consta de diverses construccions, la casa, el paller, el pou, alguns coberts o annexes de petites dimensions (probablement corts), junt amb el pla de l'era. En conjunt els murs principals de les façanes de la casa estan bastits amb parament de carreus desbastats i lloses, junt amb algunes pedres més irregulars, i a les cantoneres grans carreus tallats (uns més polits que altres, que només són desbastats). El gruix dels murs oscil·la entre els 65 i els 75 cm. Cal dir que s'hi observen algunes diferències en els paraments i tipus de materials emprats, segurament resultat de diferents fases constructives i reformes. Tot i que la gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura de la casa, no permet aportar gaires detalls en relació a les possibles fases constructives, però si que ens permet detectar-ho i per tant, poder-ne fer esment. La casa està bastida adossada al terreny, determinant que l'alçat exterior visible de les seves façanes sigui diferent. Pel que fa a les obertures, se'n conserven de formades per muntants de carreus del mateix acabat que el mur i llinda de biga de fusta; també en podem veure alguna de llinda plana de pedra i almenys una del tipus espitllera, feta amb dues lloses, una a cada muntant. La part oest de la casa mostra aparentment una estructura més robusta que la resta. A l'interior s'hi poden veure restes dels revestiments de morter de guix, parts de pilars de càrrega, etc. També s'hi identifica la traça del que devia ser la volta del forn de pa, el qual de fet conserva part de l'estructura del cos exempt adossat a una de les façanes. Al costat sud-est de la casa hi ha el pou, és de planta circular, bastit amb pedres i coberta plana de fustes amb lloses a sobre. L'obertura d'accés està delimitada per brancals de pedra del mateix acabat que el murs i l'ampit fet amb grans lloses. El paller queda situat a tocar de la casa, en el seu costat de ponent, però a la feixa inferior. La seva estructura està definit per l'habitual planta en forma de U oberta cap a llevant i amb un pilar central al mig de la gran obertura. Davant del paller hi ha el pla de l'era, delimitada en part, pels murs de contenció de les mateixes feixes. El mur del davant té una mica més d'alçada que la cota de l'era i està coronat amb grans lloses planes. | 08057-21 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal. | A nivell arquitectònic la casa mostra la traça de diferents fases constructives i a més, algunes reformes o modificacions. Però no es poden aportar detalls específics, tant per la gran quantitat de vegetació que cobreix part de les seves estructures com pel perill d'esfondrament dels seus murs, fet que no en permet una aproximació com caldria. Les notícies documentals conegudes de Puig Vell ens aporten unes cronologies de finals de l'època baix medieval. Així, en el fogatge de 1497, consta un tal Jaume Puig entre les referències de Castell. En mateix nom el trobem referenciat en el fogatge de 1553. Dels diversos documents cadastrals conservats a l'Arxiu Municipal, el més antic és de 1716, el qual es denomina 'Repartiment del Catastro del Lloch de Castell del Areny y Sant Romà per lo any 1716', en la relació a la masia Puig Vell consta la referència 'Lo Puig propi de Benet Puig' (AMCA, caixa 180). Tant en aquest com en els posteriors cadastres conservats del segle XVIII, tant sols es fa referència a una casa, en cap moment se n'esmenta més d'una, ni tampoc apareix cap altra referència a Puig Nou en aquests cadastres. En el mateix cadastre del 1716 , hi ha un apartat referit als pagaments en relació a 'Emprius dels masos Puig, Sola, Casa, Rota, Soldevila y la Costa'. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia el Puig Vell, en la que s'hi relaciona a Raimundo Puig, en aquest registre hi consta també el Puig Nou amb Clemente Casals. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que al Puig Vell, identificada amb el número 43, hi vivien tres persones, un matrimoni i el fill (Ramon Figols i Puig, el pare, Maria Aimerich, la mare, i el fill Mauricio Figols Aimerich. | 42.1647300,1.9478500 | 413088 | 4668602 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45995-foto-08057-21-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La façana principal és la que es troba en un més mal estat, tot conservant pocs elements. De fet, com passa sovint, la façana principal, pel fet de tenir més obertures i més grans, és la façana que acostuma a cedir abans. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml