Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46055 | Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XX | El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. | 08057-81 | A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. | L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. | 42.1731400,1.9451600 | 412877 | 4669539 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46115 | Alzina de les Cases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases | L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. | 08057-141 | A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. | 42.1754600,1.9461200 | 412960 | 4669795 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46102 | Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa | XX | L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. | 08057-128 | Església de Sant Romà de la Clusa. | 100415 | 42.1872100,1.9353100 | 412083 | 4671111 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46155 | Aplec de Sant Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon | VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. | XX-XXI | L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. | 08057-181 | A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. | La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. | 42.1546500,1.9490500 | 413173 | 4667482 | 08057 | Castell de l'Areny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46105 | Avenc de Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell | <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> | <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària. Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> | 08057-131 | A les Roques de Castell. | <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> | 42.1842400,1.9514900 | 413415 | 4670765 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46116 | Avet del Clot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. | Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. | 08057-142 | A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. | 42.1771600,1.9270500 | 411387 | 4670004 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46110 | Balma Casa del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. | <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> | 08057-136 | A la zona de la Clusa. | 42.1875300,1.9531900 | 413560 | 4671128 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46109 | Balma a la zona dels Altars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars | <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> | 08057-135 | A la zona de la Clusa. | <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> | 42.1876400,1.9537300 | 413605 | 4671140 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46107 | Balma d'anar a riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> | 08057-133 | A la zona de la Clusa. | 42.1958100,1.9386000 | 412367 | 4672062 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46108 | Balma del Moroi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi | <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> | <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> | 08057-134 | A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. | 42.1949400,1.9300000 | 411656 | 4671975 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46064 | Barraca del Pla de l'Orri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri | Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. | 08057-90 | Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. | 42.2006900,1.9451700 | 412916 | 4672597 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 46036 | Ca l'Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespanya | XVIII-XIX | En procés d'enrunament | Edifici en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes. Així doncs, es pot identificar que constava de planta baixa, planta primera i almenys un darrer nivell (probablement unes golfes). La teulada era a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. L'estructura mostra una orientació de la façana principal mirant cap a l'est, de fet, seguint la topografia del mateix terreny. La construcció està bastida adossada al terreny, fet que determina una alçada visible diferent en les seves façanes. Els materials constructius són els propis del territori, els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars, i a les cantonades grans carreus desbastats. Es poden veure algunes obertures conformades per brancals de carreus i llinda de fusta, entre les quals la porta d'accés. A l'angle sud-oest, en un entrant que fa la planta de la casa, hi ha una estructura de planta arrodonida que podria correspondre al cos d'un forn de pa. Al costat sud de la casa hi ha restes d'altres estructures, segurament coberts i annexes destinats al bestiar i a magatzem. | 08057-62 | A la zona sud-oest del municipi, al veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de que tenim constància referents a ca l'Espanya i totes són del segle XIX. És probable que la casa ja existís al segle XVIII, els elements visibles de l'estructura permeten apuntar aquesta cronologia. La primera notícia documental coneguda que tenim de Ca l'Espanya és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, Ca l'Espanya consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 27 i es diu que hi vivien tres persones, un matrimoni i el seu fill. | 42.1617700,1.9359900 | 412104 | 4668285 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46036-foto-08057-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ca l'Espanya forma part de la finca de Miralles. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46015 | Ca l'Hereuet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhereuet | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | Té part de la coberta i dels interiors ensorrats. | La masia es troba emplaçada a prop del rec de Sant Romà, en un petit turonet situat en una zona força oberta i orientada al sud. La masia està abandonada, manté tot l'alçada del volum de la casa, però té algunes parts que s'han començat a ensorrar. La casa pròpiament és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser unes petites golfes o altell, té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud en disposició perpendicular a la façana principal. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algunes carreus desbastats, i a les cantoneres carreus més grans i escairats. L'edifici està bastit adossat al marge facilitant que tingui dos accessos a l'interior, l'un a nivell de planta baixa a la façana sud, i l'altre a la façana posterior el qual dóna a nivell de planta primera. Pel que fa a les obertures s'observa més d'una tipologia i algunes han estat modificades. A la façana principal, al centre de la planta baixa hi ha la porta d'accés, és de muntants de carreus i llinda en arc rebaixat fet amb maó posat de pla, als costats petites finestretes emmarcades amb un carreu per costat; a la planta primera trobem dues finestres amb muntants de carreus i llinda en arc molt rebaixat fet en lloses i amb una filada de maons posat de pla a sota, tipologia que també trobem en una de les obertures de la segona planta; centrada sota el carener hi ha una gran obertura, és de muntants del mateix paredat dels murs i llinda en arc fet amb maó posat a sardinell i unes filades de maó posat de pla, aquesta obertura va ser modificada, tot cegant-la parcialment per fer-hi una finestra més petita i deixant oberta la part superior de la zona de l'arc. A la façana de llevant només hi ha dues obertures de finestra de configuració senzilla amb llinda plana de fusta. A la façana posterior hi ha la porta d'accés a la planta primera, és emmarcada amb maó massís, a la llinda disposat en sardinell i de pla formant un arc rebaixat; per sobre obertures senzilles de llinda de fusta, una de les quals ha estat modificada. A la façana de ponent hi ha dues obertures, d'acabats diferents però com les que trobem en les altres façanes. A l'interior, almenys a partir de planta primera hi ha un pilar central de maó massís com element de càrrega que es desenvolupa fins al carener. Al costat de llevant hi ha les restes del cos del forn de pa, avui ensorrat. Al costat de ponent hi ha adossades les restes d'un cobert annex. Al sud-est de la casa hi ha les restes del paller, del qual es conserva un alçat important de les seves façanes, podem veure que era de dos nivells i tenia les obertures principals a la façana de llevant. És de murs de paredat comú i grans blocs desbastats i més o menys carejats a les cantonera. Al costat sud-est de la casa hi ha l'estructura d'una piscina o dipòsit avui abandonat. Pel voltant de la casa hi ha diversos murs de contenció de les terrasses. | 08057-41 | A la zona de la Clusa. | Aquest mas consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples mencions i cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, ja que en aquesta època la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Segons expliquen els veïns, els havien narrat que la masia de Cal Badó, situada per sobre la carretera i construïda adossada a unes roques i petits baumats, en algun moment es va desmuntar gran part de la seva estructura per construir aquesta, ambdues són de la mateixa propietat. El fet de que en la documentació del compliment pasqual durant anys apareguin les dues com a habitades, hem de pensar que aquesta informació oral deuria ser en un moment ja tardar quan no es vivia a Cal Badó i que es degué aprofitar part de la pedra per alguna reforma. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha una referència que sembla correspondre a Ca l'Hereuet en el que hi consta relacionat José Camprubí. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Ca l'Hereuet identificada amb el número 114, com a deshabitada. | 42.1827600,1.9311300 | 411732 | 4670621 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46015-foto-08057-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, passada la masia del Clot seguir aproximadament un quilòmetre més i trobarem el trencall que porta a la masia. La pista té desnivells pronunciats.Segons expliquen alguns veïns, es deia que la masia de Cal Badó, situada per sobre la carretera i construïda adossada a unes roques i petits baumats, va ser en part desmuntada per construir la de Ca l'Hereuet, ambdues són de la mateixa propietat. El fet de que en la documentació del compliment pasqual durant anys al llarg del segle XVIII i XIX hi apareguin les dues com a habitades, ens porta a pensar que aquesta informació oral o és errònia o deuria ser en un moment ja tardar quan no es vivia a Cal Badó i si de cas la pedra es deuria aprofitar per alguna reforma més que no pas per construir-la, ja que ambdues han coexistit habitades.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46001 | Cabanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabanelles | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | En procés d'enrunament. | La masia de Cabanelles, està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. Les estructures que conformen la masia estan distribuïdes properes les unes de les altres però en més d'una feixa. Actualment només es conserva amb coberta un paller, la resta de construccions estan en procés d'enrunament tot i que es conserva una alçada important dels murs, entre els quals els del perímetre de la casa. Les estructures que conformen les construccions que eren destinades a habitatge conformen una planta irregular, resultat de les diverses ampliacions i modificacions que va experimentar. A més, pel seu voltant s'hi adossen i hi ha diversos annexes i coberts. En conjunt, la majoria d'estructures estan bastides amb molta presència de còdols grans, alguns carreus desbastats i altres pedres irregulars, amb diferent quantitat d'un material o altre segons la construcció. A les cantoneres, en general trobem grans peces, en aquelles construccions on el còdol hi té més presència, trobem cantoneres de grans còdols només escantonats parcialment; en altres construccions hi ha carreus desbastats més carejats. Pel que fa a les obertures en trobem diferents tipus, les més visibles són d'emmarcades amb maó massís, en algunes formant llinda plana i en altres en arc rebaixat, també hi ha obertures amb llinda de fusta i muntants de carreus; i altres variants que combinen aquests materials de manera de manera diferent, per exemple, maó als brancals i llinda de fusta, o carreus i maó. Pel que fa al paller que conserva teulada, i a més s'ha reparat fa poc, era de dos nivells, tot i que actualment no conserva el forjat de la planta superior, a la façana de llevant hi ha una gran obertura amb llinda en arc de mig punt, tota emmarcada en carreus desbastats i lloses. Al davant del paller hi ha una part planera que s'havia destinat a era, la qual està delimitada per la part del desnivell per un mur de contenció. De fet el conjunt, en les feixes on hi ha les estructures de la masia encara hi ha diversos murs de pedra en els marges. | 08057-27 | A la Clusa, a la zona nord-oest. | Actualment aquesta masia apareix esmentada com a Cabanelles de Baix i de Dalt, tot i que la gent del lloc utilitza simplement la forma Cabanelles, d'aquí que sigui la que s'ha utilitzat en la denominació. Fins fa uns anys es mantenia la denominació de Cabanelles de Baix per aquesta masia, ja que Cabanelles de Dalt es correspon amb la masia que anomenem Cal Serra o Can Serra. Arquitectònicament es fa difícil apuntar una cronologia per a les construccions conservades, ja que hi ha elements que semblen correspondre a diferents períodes cronològics, segurament com a resultat de les diferents fases constructives que poden anar des dels segle XVIII, amb ampliacions al segle XIX i fins i tot alguna actuació potser posterior. Encara que també és probable que la masia ja existís amb anterioritat al segle XVIII i de fet, potser que algun element es conservi. L'estat d'ensorrament no permet aproximar-se als interiors i també hi ha parts molt cobertes de vegetació. A nivell documental, a l'arxiu de Castell de l'Areny es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Fet que ens assenyala que la masia ja existia en aquest període i que, a més, formava una única propietat junt amb el Clot. No sabem però si existien les dues cases de Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, ja que aquesta distinció no la localitzem fins entrat en segle XIX. El fet que entre les dades que s'aporten en relació a les terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en els registres de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta que 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici', en aquest moment les referències al personal són les mateixes i en quan al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. Posteriorment, en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. Nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Baix, i s'hi relaciona José Viñas; moment en que ja trobem diferenciada la masia de Cabanelles de Dalt que també hi consta registrada. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que està datat al 1858, entre les diferents anotacions hi figura Cabanelles de Baix també diferenciat de Cabanelles de Dalt. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Baix, que era identificada amb el número 110, hi residien set persones, el que era el cap de família, vidu en aquell moment, Joan Portell Puig, un matrimoni jove, Ramon Portell Sellas i Carme Vilalta Camprubí, amb la seva filla, i tres mossos. | 42.1930400,1.9260500 | 411327 | 4671768 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46001-foto-08057-27-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Cap al sud-est de la casa, més a prop de la pista hi ha la font. L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46128 | Caixa de pedra (vas de sarcòfag) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag | Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. | Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. | 08057-154 | A l'entrada del poble. | 42.1734400,1.9454700 | 412903 | 4669572 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46129 | Caixa de pedra 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 | Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. | Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. | 08057-155 | A l'entrada del poble. | 42.1734100,1.9454300 | 412900 | 4669568 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46130 | Caixa de pedra 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 | Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. | Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. | 08057-156 | A l'entrada del poble. | 42.1733800,1.9453900 | 412897 | 4669565 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 46048 | Cal Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bado | XVIII | Es conserven parts de les estructures dels murs. | Restes d'una masia balmada que es troba situada prop de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Ca l'Hereuet però per sobre la pista. La masia estava conformada per diverses estances o espais bastits a redós i aprofitant el balmat que conformen les roques de conglomerat. S'identifica més d'un indret amb restes de murs, s'hi que hi ha un balmat més gran en el que hi ha més restes de murs i en el que es pot observar i distingir restes del que devien ser els murs de tancament de la casa. També hi ha alguns punts del balmat que mostren la superfície regularitzada amb pedres. A poca distància del que sembla l'espai destinat a casa, hi ha altres petits espais entre roques que podrien haver estat utilitzats. Es conserven també restes del que sembla una estructura independent, que no hauria estat adossada a la roca. Pel que ens expliquen alguns veïns aquest espai potser és el darrer que va ser utilitzat com a habitatge. | 08057-74 | A la Clusa. | Cal Badó consta documentat ja a la primera meitat del segle XVIII; la majoria de dades són simples cites en la documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, època en que la de Sant Romà de la Clusa consta com a sufragània de Sant Vicenç. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta Cal Badó identificada amb el número 115, com a ensorrada. Per el tipus d'ubicació del balmat és possible que hagués estat utilitzat com a lloc d'hàbitat amb anterioritat. | 42.1842700,1.9311900 | 411739 | 4670789 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46048-foto-08057-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Cal Hereuet, queda per sobre la pista.Segons expliquen alguns veïns, es deia que les pedres de la masia de Cal Badó van ser utilitzades per construir la de Ca l'Hereuet. La documentació ens indica però, que les dues cases estaven habitades al mateix moment, almenys durant part del segle XVIII i XIX. En aquest sentit les dues cases apareixen esmentades fins i tot en els mateixos documents. Aquest fet, porta a pensar que potser la informació oral no és del tot exacta, i que potser, quan ja s'havia abandonat Cal Badó va ser quan podrien haver-se utilitzat les pedres de la casa per alguna reforma de Ca l'Hereuet, no per construir-la.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46028 | Cal Baquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baquer | XVIII | En procés d'enrunament. | Petita masia parcialment ensorrada, situada a redós d'un turonet, quedant emplaçada amb orientació de la façana principal vers sud sud-est. Només s'identifica l'estructura de la casa, tot i que pel costat de ponent hi ha molts esbarzers i vegetació que cobreix un enderroc de pedres, no es pot distingir si aquest és només material de la casa o si en aquesta part hi havia algun petit annex. L'estructura de la casa és de planta rectangular, formada per planta baixa i primera que ja devia ser sota-coberta; la coberta era de teules, avui en gran part ja ensorrada, i tenia carener perpendicular a la façana principal. Els murs són de paredat comú format per carreus desbastats junt amb pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són de mides més grans i més ben escairats. Les obertures es concentren a la façana principal, on trobem dues obertures per planta ocupant gran part de la façana. Aquestes estan conformades de manera que les bigues de fusta que fan de llinda de les obertures de la planta baixa són l'ampit de les de la planta primera, les quals també tenen llinda de fusta; els muntants de totes són de carreus desbastats sense diferenciar del paredat del mur. A la façana de tramuntana trobem només una petita finestra a planta primera i cap a la façana de llevant. A la façana de ponent des de l'interior s'identifica el que semblen dues obertures que van ser cegades, però des de l'exterior no es pot confirmar que sigui així, ja que hi ha molta vegetació que en cobreix aquesta façana, podria ser que fossin espais rebaixats en el mur, no oberts, a manera d'armaris encastats. A l'interior, la planta baixa mostra un dimensionat menor, ja que part del fons de l'estructura hi ha afloraments de roca que han estat regularitzat amb pedres, conformant una mena de gran banqueta. La casa té una mena d'era o placeta davant la façana principal, que està delimitada per un mur de contenció pel vessant del pendent. | 08057-54 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Baquer està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, i Cal Macilent, a més de Cal Baquer. A nivell documental les referències documentals de les que tenim constància són les mencions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, les quals ens permeten saber que la casa ja existia a principis de la segona meitat del segle XVIII. També consta alguna cita en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. A finals del segle XIX consta que a Cal Baquer hi vivien tres persones, un matrimoni amb el seu fill, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual la casa està registrada amb el número 84. | 42.1757000,1.9570800 | 413865 | 4669811 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46028-foto-08057-54-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. Queda situada a pocs metres de la pista. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46149 | Cal Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer | XVIII | enrunada | Les restes de la masia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una bona visió de les estructures i no permeten accedir a l'interior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. | 08057-175 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda coneguda com el raval o veïnat de Vilella. | Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Berenguer. A inicis de la segona meitat del segle XVIII, en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, hi consta la referència de casa del Pere Berenguer, que sembla que podria correspondre a aquesta masia. Posteriorment, al 1858, en un llevador conservat a l'arxiu municipal hi consta referenciada la masia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 39, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, moment en que no hi ha cap referència associada. En la majoria de les cases del llistat s'indica quantes persones hi vivien i els seus noms, o si estava deshabitada, o per exemple, ensorrada; en aquest cas, però no hi ha cap anotació. | 42.1648000,1.9398700 | 412429 | 4668618 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Està situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45981 | Cal Cisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cisquet | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes de la masia estan situades en una zona de desnivell. Tot i que no es pot accedir a l'interior, sembla que la planta baixa és més petita i per contra, la planta primera és més gran, creixent per la part posterior, per damunt del marge on està adossada la casa. Mostra un alçat variable dels seus murs, conservant gran part de les façanes de planta baixa i part de la primera. L'estructura està bastida amb paredat comú, fet a partir de carreus desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres, grans blocs força ben escairats. A la façana principal podem veure els brancals de la porta d'accés, fets a partir de carreus desbastats. A l'interior es conserva l'escala d'accés a la planta primera amb graons de pedra. Al mur posterior hi ha la boca del forn de pa, situat a la planta primera. De fet, a la façana posterior hi ha adossada l'estructura del cos del forn. Als laterals de la casa hi ha adossats annexes. I al davant de la façana principal hi ha l'era, delimitada per un mur de pedra seca coronat amb grans carreus ben escairats. | 08057-7 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les poques notícies documentals de les que tenim constància referides a la masia de Cal Cisquet o Xisquet són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La primeres referències documentals conegudes són de finals del segle XVIII, corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en algunes apareix esmentat Cal Xisquetó i en altres Cal Xisquet. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Xisquet. Posteriorment, Cal Xisquet consta en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 29 i es diu que hi vivien cinc persones, un matrimoni, Manuel Barniol i Coll i Carmen Soler, i els seus tres fills. | 42.1617500,1.9376600 | 412242 | 4668282 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45981-foto-08057-7-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi pot arribar a peu des de Cal Roqueta, seguint la pista de desembosc que surt darrera la casa. També hi ha referències escrites en les que s'utilitza la denominació Cal Xisquet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46007 | Cal Costeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-costeta | XVIII | Es tracta d'una masia situada a tocar el camí de Camprubí, conformada per l'habitatge i un cobert annex. La masia pròpiament dita és de planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb coberta de teules a dues vessants i carener orientat transversalment respecte la façana principal que està orientada vers el sud-est. Els murs perimetrals estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar la construcció. En aquest sentit i a l'angle sud de la façana es disposa d'un mur que, a mode de contrafort, reforça les possibles empentes estructurals de l'edifici, visibles en l'esquerda situada entre els dos eixos verticals d'obertures de la façana principal. Pel que fa a les obertures, aquestes són força senzilles i no presenten elements decoratius o estructurals remarcables; a la façana principal estan distribuïdes en de dos eixos verticals. A la planta baixa hi ha el portal d'accés a l'interior de l'habitatge, situat a l'eix més proper a l'angle sud, rematat amb una llinda en forma d'arc carpanell realitzada amb senzills carreus de pedra desbastada i brancals de les mateixes característiques. Damunt el portal es disposa d'un balcó ampitador amb llinda de tronc de fusta i una barana de ferro de disseny senzill; la morfologia dels brancals denota que el dit balcó ampitador és el resultat d'una reforma moderna. L'altra obertura de la primera planta té les mateixes característiques, és a dir, llinda de fusta i brancals d'obra que emmarquen la senzilla finestra. Al segon nivell es disposen dues finestres, també amb llindes de fusta, amb brancals formant cantoneres a base de carreus regulars de pedra desbastada. A molt poca distància de la casa, pel seu costat més oriental, se situa un cobert annex. Una senzilla construcció, de planta rectangular, els murs perimetrals del qual estan conformats per carreus irregulars de pedra, lleugerament desbastats i de mesures i formes irregulars. La coberta és de teules a dues vessants muntades damunt llates i cabirons que descansen damunt bigues de tronc de fusta, el carener de la qual està orientat de nord a sud. Tots els angles d'aquest annex estan conformats per grans carreus de pedra escairada fent cantoneres. A la façana que afronta al camí de Camprubí només s'ha construït la meitat de la superfície per tal de situar l'accés a l'interior mitjançant una senzilla porta de fusta. Actualment hi ha una subdivisió interna realitzada amb un senzill forjat de bigues de tronc de fusta. | 08057-33 | Al sud-est del municipi. | Documentalment, les notícies referides a Cal Costeta de les que tenim constància són a partir del segle XVIII. Bàsicament, són notícies indirectes vinculades a la documentació conservada de l'arxiu parroquial (ADS) i que es refereixen a dades com el compliment pasqual. En aquest sentit, són diverses les notícies que es troben al llarg dels segle XVIII en endavant. Posteriorment, en un llevador del 1858 també hi ha la referència a Cal Costeta. En una relació de les cases i els seus habitants de Castell de l'Areny del 1898, trobem que a la masia de Cal Costeta, identificada amb el número 67, hi vivien sis persones, un matrimoni, Juan Roset i la muller, Maria Vilalta, i quatre fills. | 42.1620200,1.9550600 | 413680 | 4668294 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46007-foto-08057-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Generalment, aquesta masia consta referenciada com a Cal Costeta però en alguns casos també es troba la forma Cal Costet. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46025 | Cal Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferro | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. | XIX? | Està molt enrunada. | La restes de la masia es troben situades a uns 170 metres al nord-est de la masia de Soldevila, quedant per sobre de la pista que porta cap a Camprubí. Les restes mostren una estructura bastida en una zona amb desnivell, trobant-se construïda adossada al marge que forma el terreny. Es tracta de les restes d'una casa de planta rectangular d'aproximadament uns 880 cm per 665 cm, amb orientació cap a sud-est de la que sembla la façana principal. Els murs mostren un gruix d'entre 60 i 65 cm, i són formats per paredat format per carreus desbastats junt amb algunes pedres irregulars i bastantes lloses gruixudes, que més o menys forma filades una mica irregulars, i a les cantoneres els carreus són més grans. A la zona central del mur de la façana sud-est, la principal, s'identifica l'espai de l'obertura de la porta. Al costat nord-est hi ha restes d'algun annex de mides més aviat petites. A l'interior de la casa, adossat al mur posterior, hi ha una banqueta de pedra que sembla les restes d'una menjadora. En conjunt les estructures estan molt cobertes del mateix enderroc de l'edifici però també de vegetació que hi ha crescut. A l'entorn de la casa podem veure les terrasses que havien conformat les antigues feixes de conreu, algunes de les quals comencen a estar ja ocupades per bosc. | 08057-51 | A la zona est del terme municipal. | A nivell documental les informacions conegudes que es refereixin a la masia de Cal Ferro són molt escasses. Es tracta d'una petita masia que forma part de la finca de Soldevila, per tant devia haver funcionat com a masoveria. Tot i que no tenim constància documental com a Cal Ferro fins a mitjans del segle XIX, sembla probable que la masia ja existís amb anterioritat. Les cites documentals localitzades en la majoria dels casos, són simples anotacions de la casa, com és el cas d'un llevador conservat a l'arxiu municipal del 1858 on figura una llarga relació de cases del municipi. També consta esmentat Cal Ferro en les documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny referents al compliment pasqual de finals del segle XIX. | 42.1742900,1.9642200 | 414453 | 4669647 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46025-foto-08057-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46025-foto-08057-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46025-foto-08057-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la carretera que porta al poble de Castell de l'Areny, passat Cal Tena trobem un trencall, perdre'l i seguir la carretera fins on s'acaba l'asfalt, continuar per la pista de l'esquerra, arribarem al peu de la masia Soldevila; Cal Ferro queda a sobre la pista que té continuïtat cap a Camprubí.En la relació de cases de Castell de l'Areny i els seus habitants datada el 1898, sorprèn que no hi consta la masia Cal Ferro, ja que en el mateix llistat algunes de les masies que són enrunades o deshabitades consta esmentat. Per contra, en el compliment pasqual del 1898-1899 hi ha anotat Cal Ferro, en el qual apareix relacionat el cognom Pujals, com a residents a la masia. Aquest mateix cognom consta en la masia Malren (o Mal Ren) que consta en la relació de cases del 1898, per tal com està realitzat el registre, la casa hauria d'estar situada prop de Soldevila; a més, en aquest document consta que a l'esmentada masia Malren hi vivien set persones, el cap de família era Ramon Pujals Casals. En el document que hi consta Cal Ferro no hi surt Malren i a l'inrevés. Podria ser que fos la mateixa masia o que ocupi el mateix emplaçament en cas de ser una casa de nova construcció? Es fa difícil de saber sense una recerca a fons de totes les dades i sense contrastar tota la documentació. Tanmateix, és interessant d'esmentar, ja que la masia Malren apareix en documentació baix-medieval i en la bibliografia es diu, a tall d'hipòtesis, que podria correspondre a la masia denominada Macilent. Es planteja una hipòtesis més, ja que en diversos registres del compliment pasqual la masia Macilent i Malren consten anotades en el mateix llistat. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 46040 | Cal Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gravat | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia permeten identificar l'estructura de la casa i sembla que potser un petit annex al costat de ponent. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal més aviat cap a llevant, seguint la topografia del terreny. L'estructura conservada de la casa mostra una alçada del murs variable, però que en conjunt permet identificar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, a les cantoneres els carreus són més ben escairats i una mica més grans. A la façana principal es conserven els brancals de la porta d'accés a l'interior, formats per carreus també desbastats i més o menys escairats. A l'interior es conserva part de l'escala d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. Al davant de la casa hi ha un muret de contenció de la terrassa fet amb pedra seca. De fet, la casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc, moltes de les quals estan delimitades per murs de pedra seca. A l'extrem més nord de la casa, en una zona hi ha una carena rocosa, hi ha diversos murs de pedra, alguns ben conservats. | 08057-66 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Les escasses notícies documentals referides a Cal Gravat es corresponent bàsicament a simples anotacions, com són les referències al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. En aquesta documentació apareix esmentada la masia a partir de finals del segle XVIII. Sembla que la construcció de Cal Gravat s'ha de relacionar amb un període en que es va experimentar un augment de població que paral·lelament va comportar un increment de la superfície conreada al camp així com dels caps de bestiar existents, fets que van afavorir la construcció de nous habitatges, que en zones rurals com Castell de l'Areny va comportar que es bastissin un nombre destacat de petites casetes, generalment masoveries. A finals del segle XIX Cal Gravat consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que es documenta que hi vivien quatre persones a la masia. | 42.1629500,1.9370100 | 412190 | 4668415 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46040-foto-08057-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46150 | Cal Janetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janeto | XVIII | hi ha molta vegetació a l'entorn de la casa. Actualment està deshabitada. | La masia de Cal Janetó es troba situada a la zona de la Ribera. Actualment està deshabitada, i tot i que conserva tota la volumetria de la casa i la teulada, està molt coberta de vegetació per tot el voltant, dificultant l'accés i no permeten veure gaires elements que conformen l'estructura. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i segona. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal és orientada cap a migida. Els murs són de paredat comú format per pedres desbastades i lloses, a les cantoneres carreus també desbastats però més grans i més ben escairats. La majoria de les obertures visibles són de muntants de carreus senzills i només desbastats i llinda de fusta. Actualment, no es pot accedir a la façana principal. | 08057-176 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | Són poques les notícies documentals referents a Cal Janetó de les que tinguem constància. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, consta referenciada la masia cap a finals del segle XVIII. És probable que amb anterioritat també consti anotada, a més en alguns dels registres pot ser que s'emprés una denominació diferent, segurament indicant el nom de la persona que hi vivia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 60, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, i hi consta que hi vivien cinc persones. A la casa veïna de Cal Japó, que també apareix en el llistat, amb el número 59 hi figuren registrades quatre persones. | 42.1564200,1.9507000 | 413312 | 4667676 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A la part del darrera de la masia, quasi a tocar hi ha una estructura molt amagada per la vegetació, que sembla que es correspon a la masia denominada Cal Japó. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46145 | Cal Macilent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macilent | XVIII | enrunada. | Les restes d'aquesta petita masia mostren una estructura de planta rectangular que es troba construïda adossada al terreny per la part posterior. L'estructura és formada per murs de paredat comú bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres blocs desbastats sense polir formant carreus de mides superiors. El gruix dels murs és d'entre 50 i 55 cm. Les restes es troben molt cobertes de runa del propi enderroc i de vegetació que hi ha crescut. Al voltant de la masia hi ha antigues feixes de conreu avui dia ocupades per massa boscosa. | 08057-171 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Macilent està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, Cal Baquer, a més de Cal Macilent. En la bibliografia publicada (BOLÓS:2009) hi ha algunes referències que plantegen la possibilitat que Cal Macilent es correspongui al mas Mal Ren (o Malren) que apareix en documentació baix-medieval. El fet que ambdues masies constin referenciades en els mateixos documents durant el període modern, la majoria dels quals són diversos llistats corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny al llarg de diversos anys, porta a pensar que Cal Macilent no és el mas esmentat en període baix-medieval. Cal dir que ambdós masos apareixen citats conjuntament en diferents anualitats del segle XVIII i XIX. A nivell documental a més de les mencions del compliment pasqual esmentades, només tenim constància d'algunes escasses referències i cites en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. A finals del segle XIX consta que la casa estava ensorrada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Macilent està registrada amb el número 83. | 42.1759100,1.9561500 | 413789 | 4669835 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46038 | Cal Magdaló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magdalo | XVIII | En avançat estat d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen al peu de la pista forestal que puja cap als masos Puig Nou i Puig Vell. Les estructures conservades ens permeten identificar una planta rectangular, la qual està construïda adossada al marge per la part posterior. Els materials constructius visibles que conformen els murs són carreus desbastats i lloses, junt amb pedres irregulars de mides diverses (paredat comú) i a les cantoneres carreus de mides més grans. Actualment, però, les restes estan molt cobertes del mateix enderroc de l'estructura així com de matolls i vegetació que hi ha crescut. | 08057-64 | Al sud-est del municipi. | La masia està dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, i es prop del veïnat de la Ribera. Les notícies documentals conegudes de Cal Magdaló, són poques i bàsicament són referències de la casa en documentació del fons de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, dades en relació al compliment pasqual (ADS). En aquests anotacions trobem Cal Magdaló esmentat ja en registres de la primera meitat del segle XVIII. També consta alguna referència o simples cites en documentació conservada en de l'arxiu municipal de Castell de l'Areny, com l'anotació de cal Magdaló junt amb la majoria de cases del municipi, en un llevador del 1858. A finals del segle XIX consta que la masia estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Magdaló està registrada amb el número 65; tampoc consta referència en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia. | 42.1612100,1.9542500 | 413612 | 4668205 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46038-foto-08057-64-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Per arribar-hi cal prendre el trencall que trobem després de passar Cal Tena en direcció nord. Seguir per aquesta carretera (el camí de Camprubí) uns 1,14 km, les restes de la casa queda al pocs metres sud de Can Pla, al peu de la pista que puja cap a Puig Nou. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46041 | Cal Minyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-minyo | XIX | En procés d'enrunament | La casa Cal Minyó està situada just per sota de la pista asfaltada que porta cap a la zona de Cal Costeta i Soldevila. Es tracta d'una masia que es troba en molt mal estat, ja que està en procés d'enrunament i tot i que conserva una alçada considerable de les seves façanes ( algunes parts fins a nivell de la segona planta), actualment està molt coberta de vegetació. Aquesta vegetació que hi ha crescut en dificulta la visió de les estructures conservades. En quant als murs podem veure que estan bastits amb pedres irregulars de mides molt diverses i a les cantoneres grans blocs més o menys escairats. En alguna fotografia dels anys 90 del segle XX, hem pogut veure que conservava una porta d'accés amb brancals de pedra i llinda plana de fusta. | 08057-67 | A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que ens consta de Cal Minyó la trobem en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858. Posteriorment, la casa consta relacionada en una cèdula datada el 14 de gener de 1898, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en la que hi figura la Cal Miño però no hi consta cap habitant ni cap altra informació. | 42.1560800,1.9495700 | 413218 | 4667640 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46041-foto-08057-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46046 | Cal Músic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-music-0 | XVIII | La masia Cal Músic està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, en una àrea força oberta prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i de la riera de Camprubí. A poca distància hi ha Cal Peguera. Es tracta d'una casa de planta rectangular, construïda adossada a un marge, consta de tres plantes (baixa, primera i segona), té coberta a dos vessants amb carener orientat nord-sud. L'estructura de la casa és de murs de pedra irregular junt amb alguns carreus desbastats, i a les cantoneres pedres lleugerament més grans i més quadrejades, gram part de la façana principal conserva restes de l'antic revestiment de morter que la cobria. Pel que fa a les obertures, consta d'una porta d'accés a nivell de planta baixa, situada a la façana sud, però que és de configuració contemporània. La resta d'obertures són senzilles, sense elements destacables, i la majoria han estat poc o molt modificades. A la façana sud, sobre el nivell de la porta d'accés hi ha un balcó amb voladís de maons. A la façana de llevant hi ha la llosa sortint que acostuma a ser indicadora de la zona on s'ubicava l'antiga pica de la cuina. A la part posterior de la casa hi ha una ampliació recent i al costat de ponent trobem una estructura de configuració recent, però que sembla que ocupa part de l'espai d'antigues corts o coberts. També pel costat de ponent hi ha un mur de contenció en el que s'hi testimonia que havia tingut adossades altres corts o petites estructures. En aquesta part de ponent de la casa hi ha una estructura rectangular bastida amb grans carreus conformant un mur lleugerament atalussat, probablement corresponent a un dipòsit d'aigua. | 08057-72 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | Cal Músic apareix esmentat ja al segle XVIII en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta esmentat en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En un petit document del 1889 on hi figuren un seguit d'anotacions (AMCA, unitat 170) consta que a Cal Music hi havia un teler per el qual pagaven els corresponents impostos. Posteriorment, la casa de Cal Music consta relacionada en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, data del 14 de gener de 1898; s'hi identifica la casa amb el número 61 i consta que hi vivien dues persones. | 42.1560800,1.9510300 | 413339 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46046-foto-08057-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46042 | Cal Noi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-noi | XVIII | Requereix obres de reforma | La masia Cal Noi està situada a la zona coneguda com veïnat de la Ribera, ubicat a l'entorn de la confluència de la riera de Camprubí i la de Castell. La masia de Cal Noi està formada per un edifici de planta rectangular que sembla estar constituïda per dues vivendes adossades i alguns annexes pel seu voltant. L'edifici està bastit adossat al terreny per la part posterior, fet que facilita que tingui accés per la façana principal, la sud, però també per la nord, en aquest cas a nivell de planta primera. La casa mostra planta baixa, primera, segona i golfes, té coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, quedant disposat aproximadament damunt del mur on s'adossen les dues estructures. L'estructura de la part de ponent és la més antiga. A la part de ponent podem veure que els murs són de pedra amb cantoneres de carreus desbastats, encara que té les façanes parcialment revestides; per contra, la part de llevant, excepte la planta baixa i les cantoneres, mostra les façanes arrebossades. A nivell d'obertures, les de l'estructura de ponent i les de la planta baixa de la part de llevant, són emmarcades pel mateix paredat dels murs als muntants i llinda de fusta. La distribució de les obertures de la part més antiga és força regular, definint dues filades verticals d'obertures amb dos registres per planta, excepte la planta baixa que hi ha una obertura més recent al centre; a la segona planta una de les obertures correspon a un balcó amb volada i barana de fusta. A la part de llevant de la casa, excepte les obertures de la planta baixa, la resta no mostren cap element visible, cal dir que en aquest part de la casa les obertures estan disposades de manera més irregular. La façana posterior té algunes finestres de petites mides i de les mateixes característiques que les de la façana principal. Al mur nord, hi ha una petita construcció de planta arrodonida adossada. I a la façana de ponent, una estructura de dos nivells, a manera de paller; a la planta superior, uns pilars de suport de la coberta (a un vessant) són els únics elements arquitectònics, ja que es mostra obert en tres de les façanes. | 08057-68 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La primera notícia documental coneguda que tenim de Cal Noi és de principis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador, amb data de 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Noi hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1883 (tot i que no es conserven els registres de tots els anys). Posteriorment, deixa de constar la referència a la matrícula, i al 1888 es torna a donar d'alta el teler a mà de llançadora o volant. Cal Noi apareix citat en una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898; la casa és identificada amb el número 54 i consta que hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. | 42.1558000,1.9498900 | 413244 | 4667608 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46042-foto-08057-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Passat Cal Tena agafar el trencall que porta a Camprubí, passat prop de 400 metres agafar el trencall a la dreta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46141 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-0 | XVIII | En procés avançat d'enrunament. | Les restes de la casa de Cal Paraire es troben a la vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. La casa estava bastida adossada a la roca i al marge que conforma el desnivell del terreny en aquest indret. Es poden veure part dels seus murs perimetrals que mostren una planta rectangular, en la que s'identifica més d'un volum, segurament la casa i algun annex menor. Els murs estan molt coberts de vegetació, tot i així es pot veure que estan construïts en paredat comú i carreus desbastats a les cantoneres. | 08057-167 | En el vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. | Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava deshabitada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. Probablement va estar deshabitada temporalment, ja que en registres del compliment pasqual de la parròquia hi apareix esmentada el 1899 i anys posteriors. La casa era una masoveria de la gran masia de les Cases. | 42.1720300,1.9445100 | 412822 | 4669416 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 45999 | Cal Patra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-patra | XVIII | L'edifici està enrunat. | Les restes de la masia es troben situades a peu de la pista actual que des del poble de Castell de l'Areny porta al veïnat de Cal Sastre dels Casons, passant per Coll Jovell. Cal Padra es troba emplaçada aprofitant un planell, en la part més planera d'una zona amb desnivell; a tocar discorre un petit rec. Actualment, les restes conservades estan molt cobertes de terra i vegetació. Es pot identificar una estructura de planta rectangular allargada amb un annex o ampliació adossada a la part de llevant. Els murs són d'uns 65 cm de gruix, dels quals no tenim una visió àmplia del material constructiu, però si que podem veure algunes parts i diverses cantoneres tot bastit amb carreus desbastats. Al costat de llevant i de ponent algunes restes semblen correspondre a annexes o coberts, probablement destinats a corts; a molt poca distància al costat de ponent hi ha les restes d'una altra construcció, potser també una mena de pleta destinada al bestiar. El planell que s'estén pel costat de llevant, i en part del costat sud, està delimitat per un mur d'anivellament i contenció. | 08057-25 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim poques notícies conegudes de la masia de Cal Padra i totes són ja de ple segle XIX. Així, la primera referència coneguda la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny trobem la referència Cal Padra, en la que hi consta Juan Rotet. També apareix referenciat Cal Padra en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta Cal Padra, identificada amb el número 101, hi ha anotat que hi vivien cinc persones. | 42.1787100,1.9516000 | 413417 | 4670150 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45999-foto-08057-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per pista forestal. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46045 | Cal Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-peguera | http://www.ruralsalut.com/ | XVIII | La masia Peguera està emplaçada a l'extrem sud del terme de Castell, prop de l'antic camí que portava a Sant Jaume de Frontanyà i a prop del torrent o riera de Camprubí. Es tracta d'una àrea on es localitzen força cases properes les unes de les altres i en una zona força oberta. La casa és de planta rectangular, consta de tres plantes, i té coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud aproximadament. L'estructura està bastida en una zona amb un lleuger desnivell, determinant que l'alçada visible de les seves façanes no sigui uniforme. Pel que fa als murs, són de pedra però no en podem veure les característiques del material que el configuren. Consta de dos accessos a l'interior, un a la façana sud i a nivell de planta baixa i una altre a la façana de ponent, al qual s'accedeix a partir d'una curta escala. La majoria de les obertures no mostren cap element visible a destacar, a més algunes han estat modificades. Recentment, la casa ha estat reformada i adaptada a les noves necessitats. Adossada a la meitat nord de la façana de ponent, hi ha una estructura de dos nivells i coberta a un vessant seguint la inclinació de la teulada de la casa. La planta baixa devia estar destinada al bestiar, a corts, ja que encara conserva el com per on es donava el menjar. La planta superior, avui dia és part de l'habitatge. Al davant de la casa hi ha un pou de planta circular, format per un mur de pedra de poca alçada, està cobert amb lloses planes i morter a nivell d'aproximadament uns 80 cm del terra, i té una obertura al centre per permetre l'accés a l'aigua. | 08057-71 | A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. | La casa Peguera apareix referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny cap a finals del segle XVIII. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Peguera, identificada amb el número 62, hi vivien cinc persones, un matrimoni i tres fills. El cap de família era Clemente Viñas Roca i la muller, Maria N. | 42.1560800,1.9515500 | 413382 | 4667638 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46045-foto-08057-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Actualment, a més de residència habitual, la casa també acull un projecte d'activitats lúdiques de promoció de la salut a la natura. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46032 | Cal Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-0 | XVIII | Molt enrunat. | Les runes de la casa estan situades en una zona en desnivell que és regularitzat en terrasses, algunes de les quals tenen murs de pedra seca que actuen de contenció del terreny. La restes de l'estructura de la casa estan bastides en una d'aquestes terrasses, amb la part posterior adossada al marge del terreny. Actualment, es conserven poques restes, podent identificar només algunes cantoneres i part dels murs. No fa gaires anys era visible una alçat de les façanes major però sembla que ha anat augmentant el seu enderroc, a més, part de les pedres han estat utilitzades en la reconstrucció d'altres cases. Les restes estan molt cobertes de vegetació. Els murs mostren un paredat comú format per carreus només desbastats i pedres irregulars, i a les cantoneres carreus més escairats. | 08057-58 | A la part est de la zona central del terme municipal. | La masia de Cal Pere consta ja esmentada en documentació del segle XVIII, bàsicament són cites en relació a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. També consta la referència en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA), en el que hi consta un ampli llistat de masies del municipi. En una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898, hi ha registrada Cal Pere, la qual és identificada amb el número 95 i s'indica que hi vivien sis persones. | 42.1800200,1.9544600 | 413655 | 4670293 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46032-foto-08057-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Des del poble de Castell de l'Areny cal continuar la carretera que porta a Cal Xic, i seguir la pista que passa per Coll Jovell. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46014 | Cal Pereonclet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pereonclet | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII-XX | Es tracta d'una masia formada per dues construccions principals, la casa i la pallissa, amb l'era entre ambdues, a més d'alguns coberts i un pou. La casa consta de planta baixa, primera i segona (que es correspon amb la sota-coberta), la teulada és a dos vessants amb el carener orientat aproximadament nord-sud perpendicular a la façana principal que obre cap a migdia. L'edifici està construït adossat al terreny natural fet que facilita més d'un accés, un és a la planta baixa i es realitza des de la façana principal i l'altre es troba a la façana de ponent i dóna a la planta primera (lleugerament modificat i amb accés d'uns quants graons). En conjunt l'estructura està bastida amb pedres irregulars junt amb alguns carreus desbastats, les cantoneres són lloses i carreus també desbastats. Tot i que ha estat reformada, la majoria d'obertures eren d'estil senzill similar a algunes de les que podem veure avui, amb llinda de fusta. L'edifici mostra diferents moments constructius, així, sembla que en origen la casa devia ser de planta més petita i de menor alçada, a la qual se li van adossar dos cossos, un a la part posterior, la nord, i un altre al costat de ponent (cuina i pastador), a més d'augmentar lleugerament l'alçada. D'aquesta manera sembla que la primera casa de dos cossos paral·lels separats per un mur mitger, va passar a una estructura de tres cossos paral·lels més un quart de perpendicular, situat a la part posterior i que no ocupa tota l'amplada de la casa, ja que a l'extrem oest d'aquest cos perpendicular hi trobem l'estructura del forn de pa. L'interior de la planta baixa és més petit que la resta de nivells, ja que part de l'estructura està bastida sobre la roca, com és el cas del cos afegit al costat nord que és construït a partir de planta primera. Pel que fa als interiors, la planta baixa estava destinada principalment al bestiar, encara conserva una de les menjadores al cos central. La planta primera manté l'estructura d'algunes de les estances més habituals, entre les quals encara podem veure el cos central ocupat per l'espai destinat a sala-menjador i distribuïdor de les habitacions, a més de l'escala d'accés als diferents nivells (l'escala és de pedra a la planta baixa i de fusta el tram de pujar a la planta sota-coberta); al costat nord hi ha el cos perpendicular, on hi ha la cuina i pastador, a l'extrem est hi ha una pica de pedra amb les habituals lloses als laterals i al mur del costat una fornícula probablement destinada a col·locar-hi posts amb estris de cuina, a l'extrem oest hi havia la llar de foc (es conserva la campana) amb el forn de pa i els fogons a un costat. El forn de pa es conserva sencer, és de boca en arc fet amb pedra picada i l'interior de cúpula de pedra i lloses a la base; al peu del forn hi ha la cendrera. Altres elements que es conserven són dues finestres amb festejadors, una és la finestra de la sala i l'altra a l'habitació del cos de llevant. També podem veure fornícules de mides diverses en diferents murs. A més, es conserven part dels forjats, destacant les posts de fusta de part del sostre de la planta primera. A la façana de llevant hi podem veure dues lloses sobresortint del mur, amb un forat en cadascuna, que segons explica el propietari eren les pedres utilitzades per les frontisses de les portes que hi havia hagut en aquest punt, ja que els coberts que avui veiem eren molt més grans i arriben fins la façana. En les obres de reforma es va localitzar una teula amb la data 1789. Pel que fa a la pallissa, aquesta és a ponent de la casa, amb l'espai de l'era enmig. És de planta rectangular definint l'estructura típica de dues plantes amb murs tancats en tres de les seves façanes i a la façana principal, la de llevant, unes grans obertures delimitades pels murs laterals i un pilar central. Té coberta a dos vessants amb el carener orientat est-oest. En l'actualitat la pallissa és destinada a habitatge. | 08057-40 | A la zona central del terme municipal. Al nord-est del poble. | No tenim notícies documentals conegudes que es refereixin directament a la masia de Cal Pereonclet fins ben entrat el segle XIX. Cal dir, que al llarg del segle XVIII consten algunes dades cadastrals en que els cognoms de les persones referenciades podrien indicar que es tracta de Cal Pereonclet, però no es pot confirmar ja que les dades no són prou concretes. D'altra banda, l'estructura arquitectònica de la masia pot correspondre a una construcció bastida entre els segles XVII-XVIII. No es disposa de prou dades per puntualitzar les cronologies, però alguns elements poden correspondre al període del segle XVII, fins i tot l'estructura principal de dos cossos, els quals posteriorment, ja al segle XVIII s'haurien ampliat. També s'hi poden veure altres ampliacions i modificacions algunes semblen correspondre al segle XIX. El 29 d'octubre de 1846 consta registrada una hipoteca de 'Cal Onclet', de la qual en dóna les afrontacions: a orient amb al mas Soldevila, a migdia amb el mas Costa i a ponent amb el mas Sala (?) i a llevant amb el mas Rota, consta que dins la finca hi ha una altra caseta i terres dites 'Cal Gorch Guixé'. Segons s'especifica, la hipoteca es fa per tenir patrimoni per ordenar el fill sacerdot fins que tingui manutenció. En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny trobem la referència Cal Pere Onclet, en la que hi consta Martín Tubau. Al llarg del segle XIX trobem altres notícies documentals referides a la masia de Cal Pere Onclet en els llibres de cadastres conservats a l'ajuntament, així, en un llevador del novembre de 1858 conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170) hi consta anotat entre un extens llistat de casa Cal Pereonclet, en aquest registre també hi ha notícies de les altres cases que havien format part de la finca, com Cal Gorgixer, el Massot i el Planàs. En un document on es relacionen totes les cases de Castell de l'Areny datat a 14 de gener de 1898 consta que a Cal Pereonclet, identificat amb el número 86, hi vivien nou persones, un matrimoni i cinc infants, l'àvia materna i una germana del cap de família. Entre les matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170), trobem registrat que els anys 1923 i 1924, Martí Tubau Maseras pagava per el concepte forn de plaça a Cal Pereonclet. A finals del 1924, el mateix Martí Tubau, dóna d'alta al registre de la contribució industrial com a botiga de comestibles a Cal Pereonclet. El 1930 es conserva el registre de baixa del forn de pa, la botiga encara hi figura el 1936. | 42.1717000,1.9553700 | 413719 | 4669368 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46014-foto-08057-40-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al darrera de la pallissa hi trobem el pou d'aigua, de planta circular i murs de pedra.Al costat de llevant hi havia hagut diverses corts i espais destinats a magatzem, avui aquestes estructures són diferents ja que es van fer més petites per tal de millorar la visibilitat de la casa i l'accés.La finca de Cal Pereonclet té altres cases dins la propietat, potser antigues masoveries, com és l'antic Cal Gorgixer, el Planàs, i també hi havia hagut Cal Massot (avui finca independent); a finals del segle XX també es va segregar i construir alguna altra casa. La casa està destinada a allotjament rural. La pallissa es va reformar i adaptar com a vivenda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46146 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera | XVIII | en procés d'enrunament. | La masia és conformada per les restes de l'estructura de la casa i un annex adossat al costat de ponent, aquestes estan bastides en una terrassa que està delimitada pel sud per un mur de contenció de pedra seca, conformant una mica de placeta al davant. Les restes conservades mostren una casa de planta rectangular, formada per murs d'uns 60 cm de gruix fets de paredat comú fet amb carreus desbastats i algunes lloses, les cantoneres mostren carreus força regulars i bastant polits. L'alçada conservada dels murs de les façanes és molt variable, fent més de 2 metres en alguns punts. A l'interior de l'estructura hi ha les restes d'un mur de càrrega situat a la zona central, el qual a la vegada compartimentava la casa en dues crugies. Al costat de ponent, les restes de l'annex que hi ha adossat a la casa, mostren uns murs formats per un paredat més irregular. | 08057-172 | A la part central de la zona est del municipi. | Al municipi de Castell de l'Areny hi ha dues masies amb la denominació de Cal Riera, aquest fet pot portar a certa confusió. Tot i això, les referències del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny permet identificar amb claredat l'anotació d'aquesta masia Cal Riera almenys a principis de la segona meitat del segle XVIII. En aquesta documentació de la parròquia, la masia consta esmentada al llarg d'aquest segle XVIII i del XIX. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, a la masia Cal Riera hi vivien en aquell moment sis persones. | 42.1749800,1.9568100 | 413842 | 4669731 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46035 | Cal Roget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roget | XVIII | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament que es troba al nord-oest de Cal Roqueta, forma part d'un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell, les quals conformaven el veïnat de Vilella. La masia mostra una estructura principal corresponent a la casa i al costat sud-oest un petit volum construït; el terreny on es localitza és en una zona en desnivell fet que determina que les estructures estiguin bastides adossades al terreny per la part posterior. Les construccions estan parcialment ensorrades, a més, ha crescut molta vegetació que en cobreix gran part de les restes conservades, dificultant la visió d'aquestes. La casa té planta rectangular, es conserva una alçada dels murs que permet identificar que constava almenys de planta baixa i primera, la façana principal és orientada cap al sud-est. Els murs són bastits amb carreus desbastats i algunes pedres irregulars tot formant paredat comú, a les cantoneres els carreus són més ben escairats. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada més o menys centrada a la planta baixa de la façana principal, és de muntants de carreus i llinda plana de fusta; altres obertures conservades són un parell de finestretes, una en el mur posterior i l'altra en la façana lateral de ponent, són de configuració senzilla, una conserva la llinda formada per una petita llosa. Adossat a la façana sud-oest hi ha les restes d'una petita construcció annexa, bastit també amb paredat comú. | 08057-61 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Són poques les notícies documentals de les que tenim constància que es refereixin a la masia de Cal Roget, aquestes són de finals del segle XVIII i bàsicament del segle XIX. La majoria de les cases que localitzem en el veïnat de Vilella devien ser bastides en cronologies properes del segle XVIII, bàsicament a finals de la centúria, coincidint amb un període d'augment demogràfic que va comportar una ampliació de la superfície agrària treballada així com un increment del volum de caps de bestiar, raons que van afavorir i requerir de la construcció de noves cases. La majoria d'informacions referides a la masia són simples anotacions en relació al compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les quals localitzem Cal Roget a partir de finals del segle XVIII i al llarg del segle XIX i part del XX. (ADS) Altres notícies de la que tenim constància és d'inicis de la segona meitat del segle XIX, la cita consta en un petit lligall conservat a l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny corresponent a un llevador datat el 14 de novembre del 1858 on hi figura la referència Cal Roget Posteriorment, Cal Roget consta en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, del 14 de gener de 1898; en aquest la masia és identificada amb el número 32 i consta que hi vivien quatre persones. | 42.1632400,1.9380700 | 412278 | 4668447 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46035-foto-08057-61-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46011 | Cal Sastre dels Casons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-dels-casons | XVIII | En procés avançat d'enrunament. | Les restes de la masia es troben dalt d'un turonet de roca que domina un petit agregat o conjunt de cases. Conserva fins l'alçada de coberta en la part de la façana posterior, però la part de la façana principal està ensorrada. A través de fotografies antigues, podem veure que era una casa de planta més o menys rectangular, amb un cos sortint o adossat a l'extrem nord-oest. Sembla que hi ha una part de l'edifici més antiga, la qual posteriorment s'amplia amb un cos al costat nord-est. La casa era de dues plantes, coberta a dos vessants amb el carener orientat nord-sud, perpendicular a la façana principal que obria cap al sud. Els murs són d'uns 55-60 cm de gruix a la part que sembla més antiga, i uns 50 cm a l'ampliació del nord-est; estan construïts amb carreus més aviat petits i algunes pedres desbastades, i a les cantoneres peces allargades i de poca alçada, tot i que alguna part és amb peces més grans. A nivell d'obertures, a la façana principal tant la porta d'accés com les finestres eren de carreus als muntants i llinda de fusta, per damunt d'aquestes hi havia arcs de descàrrega fets amb lloses posades a plec de llibre. També encara podem veure alguna finestreta de petites dimensions emmarcada amb un carreu per costat. Avui, podem veure restes d'algun mur de compartimentació interior. També podem veure un tram de l'escalada d'accés a la planta primera, feta amb graons de pedra. A l'extrem est de la façana de llevant hi havia un cos adossat, que sembla correspondre a l'estructura d'un forn de pa. Davant la casa fa un ampli pla delimitat en part per la mateixa roca natural i en part per un mur de pedra, que seria destinat a era. | 08057-37 | A la part est de la zona central del terme municipal. | Documentalment tenim poques notícies conegudes de la masia de Cal Sastre dels Casons, tot i així creiem que la masia podia existir ja al segle XVIII. Les primeres notícies documentals de les que tenim constància, es remunten al segle XIX. Cal Sastre apareix referenciada en un llevador del 1858, conservat a l'arxiu municipal (AMCA, unitat 170). Posteriorment, en una relació de cases de Castell de l'Areny i els seus respectius habitants datada a 14 de gener de 1898 consta Sastre Casons, identificada amb el número 96, hi ha anotat que hi vivien quatre persones, un matrimoni, Joan Tubau Camprubí, la seva muller, Maria Espel Marginet, i dues filles. | 42.1795500,1.9555100 | 413741 | 4670240 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46011-foto-08057-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquesta masia també se l'anomena Casanova dels Cassons. Hem mantingut el nom de Cal Sastre dels Cassons, perquè els veïns ens diuen que és la denominació que més utilitzen i que de fet la zona la coneixen com a Cal Sastre. De fet, aquesta masia està col·locada a la part alta, sobre un turonet que domina dues vessants, a llevant i ponent i les roques de Castell per la part posterior. La zona és com un petit veïnat format per unes cinc cases situades molt properes. Així, a més de Cal Sastre, hi ha Cal Truquet i la Vilella, que són bastides de bell nou, la Barraca que conserva un part de l'estructura antiga, i Cal Pere que està enrunada; i potser alguna més, ja que la documentació sembla que localitzi en aquesta àrea a Cal Piteu. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46047 | Cal Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 | ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. | XVIII | La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. | 08057-73 | A la Clusa, a l'extrem nord-oest. | Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. | 42.1976200,1.9241300 | 411175 | 4672278 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46039 | Cal Sord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sord | XIX | En procés d'enrunament | Masia en procés d'enrunament, tot i que encara conserva un alçat considerable de part de les seves façanes que permeten identificar que constava de planta baixa, primera i sota-coberta. L'estructura es troba en una zona en desnivell, determinant que la construcció estigui bastida adossada al terreny. La casa mostra una planta rectangular, amb la façana principal orientada a llevant. Els murs són de paredat comú format per pedres irregulars i algun carreus desbastat, a les cantoneres hi ha grans carreus més ben escairats i de mides més grans que a la resta dels murs. Les estructures estan estant molt amagades pel gran volum de vegetació que hi ha crescut i que no permeten una bona visió dels elements ni l'accés a l'interior. A la façana principal hi ha diverses obertures, al centre de la planta baixa la porta d'accés emmarcada per carreus desbastats als muntants i llinda plana de fusta, als costats finestres de la mateixa tipologia, i a la planta primera també una gran finestra al centre, sobre la porta d'accés i la traça d'altres, totes de la mateixa tipologia que les de la planta baixa. | 08057-65 | A la zona sud-oest del municipi. | Les notícies documentals de les que tenim constància referents a Cal Sord són molt minses, aquestes permeten constatar l'existència del mas a partir de mitjans del segle XIX. Les referències són només cites de la casa, com és el cas de la menció en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. També consta esmentada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. | 42.1637300,1.9314600 | 411733 | 4668508 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46039-foto-08057-65-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés per la pista forestal que puja a la Clusa des de la carretera de Castell de l'Areny, el trencall que ens porta a la casa es troba passat prop d'1 km des de l'inici de la pista, en una corba molt tancada. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45982 | Cal Tena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tena | CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona | XVII-XVIII | Casa formada per un cos d'edifici principal al qual s'han anat afegint, amb el pas del temps, diversos annexos per tal d'ampliar la primitiva construcció. Està situat al peu de la carretera d'accés al municipi del Castell de l'Areny, entre aquesta i el camí de Camprubí, i a poca distància del torrent de Castell. El cos principal disposa d'una planta rectangular i s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, amb una coberta de teules i el carener orientat d'est a oest. A causa del desnivell del terreny on s'assenta la masia, els diversos annexos afegits disposen de diferents alçats depenent de la seva situació. Així, a la façana que dóna a sud-est trobem dos annexes, un té dues plantes, i l'altre, situat a un cota més elevada del terreny, és de només un nivell. Els murs perimetrals estan realitzats amb carreus irregulars de pedra (paredat comú), lleugerament desbastats, i de mesures i formes irregulars. Als angles es disposen cantoneres realitzades amb grans carreus de pedra escairada per tal de reforçar les construccions. Pel que fa a les obertures, aquestes són, en general, de disseny senzill; disposen de llindes rectes (algunes d'elles de fusta), ampits i brancals simples i no s'observen elements decoratius remarcables. A la façana sud-oest, a tocar la carretera del Castell de l'Areny, se situa la façana principal, amb l'accés a l'interior centrat respecte l'amplada de la façana. Es tracta d'un senzill portal amb llinda de fusta i protegit per un porxo. L'estructura d'aquest porxo, adossada a la façana principal, s'estén en alçat fins a nivell de coberta formant petites terrasses a cadascun dels nivells; els forjats són fets a base de bigues de tronc de fusta i solera de maó de pla, llevat del darrer nivell que és la mateixa teulada, formada de cabirons i llates pel descans de les teules de la coberta que segueix les vessants de la coberta del cos principal d'edifici. A nivell del primer pis es disposa d'una senzilla barana de ferro amb barrots verticals simples, mentre que al segon nivell la barana està formada per una gelosia de maons col·locats de pla. A l'angle més meridional de dit porxo es localitza una estructura rectangular, probablement d'un pou o cisterna, que s'eleva fins a nivell del forjat de la primera planta. Els annexos adossats a la façana sud-est són força senzills, amb unes cobertes de teules formant una sola vessant, mentre que l'annex del costat nord, de només planta baixa, disposa d'una moderna llosa de formigó a la coberta formant dues vessants de teules. A la zona sud est del conjunt es localitza l'estructura d'una construcció aïllada, un cobert subdividit en dos nivells i coberta de teules a dues vessants formada per bigues de tronc de fusta. L'accés al nivell superior d'aquest annex es realitza mitjançant una escala d'estructura de fusta adossada al mur oriental, la solera i graons de la qual són d'obra. | 08057-8 | A la zona sud del municipi, al veïnat de la Ribera. | Arquitectònicament, l'estructura més antiga visible de la masia pot correspondre a una construcció del segle XVII, amb una primera ampliació potser del segle XVIII. Posteriorment es van dur a terme altres ampliacions i modificacions, ja als segles XIX i XX. A nivell documental, en el fons de l'arxiu parroquial (ADS) consten diverses referències que esmenten la masia de Cal Tena al llarg del segle XVIII. A l'arxiu municipal, trobem algunes notícies referides al dit mas a partir de la segona meitat del segle XIX, per exemple, en un petit lligall corresponent a un llevador, datat al 14 de novembre del 1858. En els registres de matrícules industrials conservades a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny consta que el 1877 a Cal Tena hi havia un teler a mà. La referència al pagament del teler continua apareixen en matrícules posteriors, com a teler manual de llançadora fins el 1887, d'aquest any data el document de baixa del teler de fer teixits de cotó. En una cèdula de finals del segle XIX, on hi figura una llista de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, datada al 14 de gener de 1898, consta que a Cal Tena, identificada amb el número 51, hi vivien cinc persones. Segons es cita en el petit llibret de Castell de l'Areny (CAMPRUBÍ, J.:1981) a Cal Tena també hi havia funcionat una serradora. | 42.1566300,1.9479800 | 413088 | 4667702 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45982-foto-08057-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 46148 | Cal Vilalta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta | XVIII | enrunada. | Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. | 08057-174 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. | 42.1636200,1.9377800 | 412255 | 4668489 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46029 | Cal Xacó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xaco | XVIII | En procés d'enrunament | Les restes de la masia es localitzen en un espai planer i obert que trobem per sota el camí que porta a la masia de la Rota des del poble de Castell de l'Areny, poc després de passar pel veïnat del Sastre dels Cassons. Les runes de l'antiga casa mostren una estructura de planta més o menys rectangular, amb algun petit cos o estructura adossada. Les restes estan cobertes de runa de l'enderroc de la mateixa casa i de gran quantitat de vegetació que hi ha crescut. Els murs que s'han conservat mostren una alçada visible dels murs variable, ja que en algunes parts s'ha conservat més alçada que en altres. Els murs són de paredat comú bastit amb carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus més ben acabats i més grans com a reforç en els angles de les cantonades. Les restes mostren una orientació cap al sud i sud-est seguint l'orientació del terreny. A la part posterior, la més nord, hi ha restes d'un petit cos adossat amb una obertura emmarcada amb muntants de carreus desbastats i llinda plana monolítica. A la part del davant de la casa sembla que hi havia hagut també algun cos annex de mides no gaire grans, potser el forn de pa, ja que al peu d'aquest volum s'hi conserva la llinda de la boca del forn. | 08057-55 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Xacó està situat en una zona al sud del Cap de la Quera, entre les fondalades de dos torrents. Es una àrea en la que s'hi localitzen diverses cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. En conjunt és un petit grup de cases no gaire grans, probablement masoveries de la Rota, entre les quals tenim Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Macilent, Cal Baquer i la mateixa Cal Xacó. A nivell documental hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. Cal dir que la majoria són només cites en que hi figura el nom en qüestió, és el cas de la menció d'aquestes en un petit lligall corresponent a un llevador datat el 1858 i conservat a l'arxiu municipal. A més, en els registres de compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, trobem referenciades algunes d'aquestes cases des del segle la segona meitat del segle XVIII, cal dir que tal i com estan esmentades porta a pensar que algunes de les que no hi consten és perquè s'empra el nom de la persona que hi vivia o una referència diferent com és un sobrenom o un àlies. A finals del segle XIX consta que la casa estava deshabitada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Cal Xacó està registrada amb el número 82. Per contra, en el registre del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) referent a l'any 1898-1899 si que hi apareix Cal Xacó encara com a habitada. | 42.1757100,1.9563600 | 413806 | 4669812 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46029-foto-08057-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46013 | Cal Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic | XVIII-XX | Es tracta d'una antiga masia restaurada per tal de convertir-la en dependències destinades a allotjament de turisme rural. El conjunt està situat a tres-cents metres del municipi de Castell de l'Areny i al peu de la carretera. El conformen diversos volums arquitectònics construïts en una de les plataformes d'uns terrenys organitzats en terrasses, amb un espai lúdic i una piscina situada a la inferior. La terrassa superior, la d'accés al recinte i que s'utilitza com a pàrquing, disposa d'un mur de contenció realitzat amb carreus de pedra irregulars (paredat comú) amb contraforts, també de pedra de les mateixes característiques. Al capdamunt del mur s'organitza una barana de troncs de fusta entre matxons de reforç, també de pedra. Al segon nivell de terrasses tenim els volums construïts, la majoria són de planta baixa i un pis llevat d'un cos d'edifici de la casa originària, el qual disposa de planta baixa, dos plantes i golfes, adossat a aquest hi ha un porxo suportat per dos pilars de pedra, sota del qual trobem l'accés a l'interior del conjunt d'edificis. Aquest accés està situat a la primera terrassa i per tant dóna al nivell de la planta pis del cos d'edifici principal. A costat del porxo s'observa una escala que mena a la terrassa inferior on hi ha els accessos a les diferents estances, locals de lleure i menjador del conjunt. Tots els volums construïts tenen les mateixes característiques arquitectòniques, és a dir, disposen d'una coberta organitzada en dues vessants amb teules i els murs estan realitzats amb carreus de pedra irregular sense formar filades (paredat comú). Les llindes de gairebé la totalitat de les obertures són rectes i de fusta pintada així com els porticons corresponents. Pel que fa a les terrasses, aquestes es comuniquen mitjançant unes senzilles escales, amb graons i barana de fusta, i altres de metàl·liques. A la segona terrassa s'observa l'antic pou d'aigua del conjunt. Els interiors han estat totalment reformats i combinen els paraments revestits amb obra de guix, fusta encadellada i pedra vista. Els paviments són moderns i la zona del menjador col·lectiu presenta un forjat de bigues de fusta que combinen les de secció rectangular i amb les de tronc de fusta. Les estances lúdiques i les habitacions disposen d'un modern cel ras. Actualment són diversos els volums que conformen Cal Xic, alguns dels quals són de nova construcció; les estructures originàries sembla que es corresponen a l'edifici de la casa antiga, corresponent al volum principal de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, el qual tenia un volum adossat al costat sud-est, avui reformat, a més, sembla que havia tingut algun altre annex menor, probablement corts. | 08057-39 | A la zona central del terme municipal. A poca distància al nord-est del poble. | Les notícies documentals de les que tenim constància, ens aporten referències de l'existència de Cal Xic al segle XVIII. En conjunt són cites de la masia en la documentació conservada del fons de l'arxiu parroquial (ADS), com referències al compliment pasqual. També del segle XVIII, en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal hi ha notícies de diferents anys, en que consta els impostos que calia pagar per 'la barraca dita casal Xic que la habita Maria Angela Puig, viuda', informació que semblaria correspondre al dit Cal Xic. En altres documents cadastrals d'aquest segle continua apareixen una referència similar, en el cadastre del 1766 hi diu 'barraca de Casal Xic pròpia de Josep Rota, conrea las terres Climent Rota masover de la Rota'. Altres informacions, són ja del segle XIX, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia Cal Xic, en la que s'hi relaciona a Raimundo Tubau. Altres notícies són una simple menció de la casa, per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que Cal Xic (identificada amb el número 89) està deshabitada. Al segon quart del segle XX, Cal Xic va ser reformada considerablement, ampliant gran part de la masia per tal d'adequar a casa de colònies; sembla però que posteriorment es va voler destinar a residència de la tercera edat, activitat que sembla que finalment no es va iniciar. Avui dia és casa de turisme rural. | 42.1742900,1.9501400 | 413290 | 4669661 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 45990 | Cal Xiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu | TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. | XVIII | La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. | 08057-16 | Al sud del terme municipal. | Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. | 42.1522100,1.9454400 | 412872 | 4667214 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46027 | Cal Xuxai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xuxai | XVIII | En procés d'enrunament. | Les restes d'aquesta casa estan situades a poca distància de Cal Baquer. De fet, a la zona es conserven les restes de diverses cases, a més d'aquestes dues. Les estructures conservades estan construïdes en una zona en desnivell, en concret adossades per la part posterior al terreny. La vegetació que les cobreix no permet una bona visualització dels elements conservats ni l'accés a l'interior. En conjunt mostren una alçada conservada d'una sola planta, i defineixen una construcció de planta allargada sembla que formada per dos espais diferenciats o independents un de l'altre. Les característiques de la construcció del costat més de llevant fa pensar que era el volum destinat a habitatge i l'altre, al bestiar i magatzem. Els murs són bastits amb paredat comú fet amb carreus desbastats i pedres irregulars, als angles de les cantoneres hi ha carreus més grans i més ben tallats que a la resta del parament. S'observa part d'algunes obertures, una porta d'accés i una finestra, de les quals només es veu part dels brancals que són fets amb carreus desbastats. Les estructures estan situades en unes feixes delimitades per murs de pedra seca; actualment l'entorn és bàsicament ocupat per bosc, tot i que està ple d'antigues feixes de conreu avui ja abandonades. | 08057-53 | A la part central de la zona est del municipi. | Cal Xuxai es documenta ja a la segona meitat del segle XVIII, podria ser que amb anterioritat ja existís, de fet, es localitzen algunes denominacions difícils de concretar que podrien correspondre a aquesta casa. Les poques notícies documentals de les que tenim constància són referències de la casa en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La presència d'aquesta caseta junt amb sis més, en una mateixa àrea, trobant-se situades molt properes entre elles, porta a pensar que la seva construcció pot estar vinculada amb el creixement demogràfic del segle XVIII. Creixement que en paral·lel va facilitar i comportar una increment de la superfície conreada, del caps de bestiar, i del conjunt de treballs a realitzar a les zones rurals, requerint d'un increment de mà d'obra que es concretà també amb un augment de les cases construïdes en aquesta època. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, la casa de Cal Xuxai es trobava ensorrada. | 42.1755700,1.9573700 | 413889 | 4669796 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46027-foto-08057-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Accés des del camí de la Rota, entre aquesta masia de la Rota i el veïnat del Cal Sastre. Les runes són properes a la pista, a llevant de Cal Baquer. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45998 | Campió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campio | TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) | XVIII | La masia de Campió està situada en una àrea planera i oberta situada al vessant oest de la vall de la riera de Castell. L'aparença actual de la casa és resultat de la darrera reforma realitzada recentment. Es tracta d'una petita casa de planta rectangular, amb coberta a dos vessants i carener orientat aproximadament est-oest. Consta de dues plantes, baixa i primera (potser també unes petites golfes). L'estructura està construïda adossada a un marge, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes no sigui el mateix, comportant que la façana oest només és vista a partir de nivell de planta primera. Està construïda amb murs de pedra formats per un paredat de pedres irregulars i alguns carreus desbastats, en conjunt de mides no massa grans, i amb cantoneres poc diferenciades del conjunt del parament, tot i que són de mides lleugerament majors i potser una mica més ben tallades. Cal dir que la façana oest sembla que tota ella ha estat refeta de nou, segurament en la darrera reforma duta a terme. Pel que fa a les obertures, cal dir que consta de dues portes d'accés, totes dues situades a nivell de planta baixa, una a la façana de migdia i l'altra a la de llevant. La porta de la façana sud té llinda plana de fusta i brancals formats pel mateix parament del mur. La porta de llevant és emmarcada amb maó massís als brancals i a la llinda en arc rebaixat amb el maó disposat a plec de llibre. Aquesta tipologia és la mateixa que trobem a la resta d'obertures de la casa, excepte una de petita situada a tocar d'aquesta porta de llevant, que és també emmarcada amb el mateix tipus de maó, però en aquest cas la llinda és plana, ja que les dimensions són petites. El conjunt d'aquestes obertures amb maó massís tenen ampit de pedra. Totes aquestes obertures mostra traça d'haver estat modificades o remodelades arran de les darreres obres de reforma. Cal dir, que en algunes d'aquestes finestres s'observa la presència de maó d'aspecte i configuració diferenciada, fet que fa pensar que algunes de les obertures ja devien estat constituïdes amb aquest tipus de material i d'acabat. Tot i això si que es pot veure clarament, que la configuració de la majoria de les obertures ha estat uniformitzada i en aparença engrandides. A la part nord-oest hi ha la traça del que devia ser el paller. | 08057-24 | A la zona central de la meitat sud del terme municipal, prop de la carretera de Castell. | La masia consta referenciada en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a finals del segle XVIII. Altres informacions documentals conegudes es remunten a mitjans del segle XIX. Així, la primera notícia la trobem en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent a Castell de l'Areny s'esmenta la masia Campió en la que s'hi relaciona a Juan Bover. A l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny es conserva un petit lligall conservat corresponent a un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, i en el qual hi ha un llarg llistat de cases del terme municipal i entre les quals hi figura Campió En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 consta que a Campió hi vivien sis persones, el matrimoni i quatre fills. El cap de família era Ramon Bober i Comellas i la muller, Maria Manso i Noguera | 42.1667000,1.9387700 | 412341 | 4668830 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45998-foto-08057-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La masia Campió la trobem referenciada amb la denominació utilitzada, però també com a Can Pió, s'ha utilitzat l'opció aconsellada per l'ajuntament. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 45979 | Camprubí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi | BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions, Figueres. | XVI-XVIII | Gran masia emplaçada en un morral planer que s'aixeca per sobre la confluència del torrent que prové de la zona del Clot de Mer i el torrent dels Abeuradors, conformant la riera de Camprubí. Es tracta d'una de les masies més grans de tot el terme municipal, o potser la més gran. La casa i el conjunt de construccions i edificis que hi ha al seu voltant i que conformen el mas, estan disposats definint un conjunt allargat. L'edifici principal, la casa, té al costat de ponent dos coberts adossats els quals tanquen per la part oest amb un mur en el que hi ha un portal, conformant un baluard. Al davant de la casa hi ha adossats altres coberts. I estenent-se pel costat de ponent hi ha diverses construccions, pallers i coberts. La casa queda situada en una zona elevada dominant la vall que s'obra al sud i oest. El terreny on hi ha el conjunt de construccions està delimitat i suportat per murs de pedra. La planta de la casa és rectangular amb un reclau a l'angle nord-oest, té coberta a dos vessants amb carener orientat est-oest. Consta de planta semisoterrània, baixa, primera, segona i golfes. A nivell constructius els murs són de paredat i grans cantoneres força ben tallades. La façana sud és la que defineix el gran frontal de la casa, a planta semisoterrània hi ha grans obertures en arc rebaixat fet amb lloses col·locades a plec de llibre. Aquestes obertures també es reproduïen a la planta baixa, però van ser tapiades en mur de pedra i s'hi van deixar finestres. D'aquesta façana també destaca l'eixida de la planta segona amb tres obertures en arc rebaixat. La majoria de les altres obertures, tant d'aquesta façana com de les altres, són senzilles, quasi sense elements decoratius, en podem veure alguna amb llinda de fusta i alguna amb ampit de pedra, altres també amb llinda amb arc molt rebaixat fet amb rajola posada plana. Altres obertures que són interessants de destacar és a la façana de ponent, on hi ha la porta principal d'accés que dóna a nivell de planta baixa, és de llinda en arc carpanell molt rebaixat i muntants de carreus, tot en pedra ben tallada i polida. A la façana de llevant hi havia hagut dues grans obertures definides per arcs de mig punt fets amb lloses, que posteriorment van ser parcialment tapiats per fer-hi altres obertures. En aquesta façana també hi ha diverses obertures amb brancals de maó massís. L'interior presenta una estructura de tres cossos paral·lels disposats en sentit est-oest, amb un quart cos perpendicular al costat de ponent i un cinquè cos, també perpendicular, adossat posteriorment a la part de llevant. Els espais de la planta semisoterrània eren destinats al bestiar, els de la planta baixa per a usos diversos, entre els quals algun rebost, estances de magatzem, alguna també per el bestiar, i a la part de sud-est l'estança destinada a pastador amb el forn de pa. La planta primera, de caire senyorial conserva la distribució de la majoria d'espais, junt amb molts elements característics d'aquestes grans masies. Entre alguns dels espais més destacables es pot fer esment a la gran sala amb capella de fornícula al mur, diverses habitacions, a més, a la zona de llevant, l'espai més de servei, on tenim una gran llar de foc (avui anul·lada) amb un gran banc escó, la cuina amb diversos fogons i un frontal de rajoles decorades amb una imatge d'una Mare de Dúe del Carme al centre, també espais de rebost, entre altres. També a la planta primera a la part nord-oest hi ha l'espai d'una antiga capella, la qual tenia accés directe des de l'exterior. La planta segona era destinada bàsicament a habitacions, en el conjunt de la casa de fet hi ha un gran nombre d'habitacions, les de la planta segona estan numerades. La majoria de forjats, embigats (alguns amb angles motllurats) i paviments, així com la fusteria es conserven en bon estat. A la planta baixa hi ha diversos espais amb coberta de volta feta amb maó disposat de pla. | 08057-5 | A la zona est del terme municipal. | La masia de Camprubí es documenta almenys des del segle XIV. La primera notícia documental la trobem en relació al Diplomatari de la Portella, en un establiment fet pel senyor de la Portella al 1345, entre les afrontacions del tros de terra que es concedeix a Bernat sa Rota consta el mas Camprubí. De fet, el mas pot ser anterior, ja que en Serra Vilaró esmenta l'existència d'un arxiu d'aquest mas, amb documents de cronologies anteriors i del qual, en l'actualitat, no es té constància de la seva existència La nissaga Camprubí consta en diversos documents dels segles XV i XVI, i en segles posteriors ja que de fet la masia i finca de Camprubí va mantenir-se en mans dels Camprubí fins a finals dels anys vint del segle XX. Al llarg dels segles, en diversos moments trobem membres de la família vinculats a diferents tipus de càrrecs: batlles, procuradors, regidors, etc. El 1437 consta que Bernat Camprubí actuant com a procurador General en la Baronia de la Portella, sota el domini de Ramon Galceran de Pinós, va assistí a la sentència que sobre emprius de Castell de l'Areny i la Clusa donà el baró de Pinós (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 451). En el fogatge de 1497 consta Casarubí, i en el fogatge de 1553 hi figura Pere Camprubí. Deu ser el mateix Pere de Camprubí de Castell de l'Areny que pocs anys abans (1538-1539), actuava com a batlle de Rotgers de Montbenet, del qual es diu que posseïa la batllia, i es confessava home propi, soliu i afocat i posseïa els masos Torrent, Vilar, església i masoveria de Comelles, etc. El 1567, Francesc de Camprubí de Castell de l'Areny comprà el cortal anomenat Port de Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Callar, cavaller i al seu fill i heure Jaume Alemany Dez-callar (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 441). Al 1718 Josep Camprubí apareix en un capbreu que manà fer el Duc d'Híxar de totes les possessions de la baronia alta i baixa de la Portella. Durant diversos anys des del 1736 al 1772, consta Josep Camprubí com a regidor de l'Ajuntament de Castell de l'Areny. El 1777 l'abat de la Portella adreçà una carta al Dr. Anton Bergafeta en que li deia de capbrevar les terres de Camprubí que eren tingudes per l'abadia de la portella (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. III, 252). Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar que un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta l'heretat Camprubí pròpia de Josep Camprubí (AMCA, caixa 180). Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. Al Al llarg del segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia, així al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha referència a la masia de Camprubí de Joan Camprubí. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Camprubí, identificada amb el número 91, hi vivien deu persones, entre les quals cinc mossos i dos pastors. En el mateix document també consta el molí de Camprubí amb quatre habitants, i la molina amb sis. El 1927 la finca de Camprubí és venuda. Cap als anys trenta del segle XX la propietat de Soldevila és comprada pels nous propietaris de Camprubí, passant a engrandir encara més la propietat. | 42.1770500,1.9675300 | 414730 | 4669950 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Contemporàniament, es va construir un gran terrat a la façana sud, suportat per grans pilar de formigó que transforma considerablement l'aspecte d'aquest frontal. De les construccions que hi ha al costat de ponent de la casa, a la zona del baluard, hi ha una construcció adossada a la part nord-oest que defineix uns espais de galeria. És de tres plantes, a la baixa amb obertures en arc fet amb lloses, a la planta primera i segona grans obertures rectangulars, delimitades pels murs laterals i un pilar central, a la planta primera amb barana del mateix mur de pedra i coronada amb grans peces de pedra polides i amb els angles exteriors arrodonits. A la planta segona la barana és metàl·lica.Entre el gran nombre de construccions que hi ha al voltant de la casa i que eren destinades al bestiar (estables, corts i corrals), pallers i magatzems, n'hi ha de tipologies diverses. Alguns són amb obertures en arcs, rebaixats o de mig punt, en general fets amb lloses, tot i que també hi obertures amb llindes de fusta i brancals de carreus. Podem veure també un paller amb les típiques grans obertures ocupant tota una façana, definides per els murs laterals i pilars. La masia de Camprubí ha estat una gran explotació agrícola, ramadera i forestal, que al llarg dels segles va anar creixent i augmentant el seu patrimoni. És testimoni la grandària de la finca, que dins la seva propietat té diverses masies, no només el mas de Camprubí, sinó també la casa de les Lloberes baixes, Cortines, la Serra, Can Saiol, les Mosqueres, la Cercosa, Soldevila, diverses són fora del terme de Castell de l'Areny; a més, també hi ha dins la finca diversos edificis de caire industrial, el molí de Camprubí, un molí serradora no identificat, un escairador, una petita centraleta elèctrica, el molí de Cortines i el molí de Soldevila. La darrera incorporació a la finca es va produir ja al segle XX amb la incorporació de la gran finca de Soldevila a la propietat de Camprubí, moment en que ja no està en mans del cognom Camprubí. La família Camprubí havia estat una gran nissaga de propietaris, amb propietats en altres indrets, com a Busa i el Pla d'Anyella.La casa de Camprubí és el resultat d'una casa que ha crescut i evolucionat al llarg dels segles, mostrant traces de fases cronològiques diferents i que testimonien l'evolució de la casa. Gran part de l'estructura de la masia dóna testimoni d'importants modificacions, podent destacar una gran reforma del segle XVIII. Tanmateix, també hi ha una part de l'estructura formada sembla ja al segle XVI, la qual potser que aprofiti una estructura d'origen medieval. Al llarg del segle XIX i XX la casa també ha experimentat altres modificacions. Camprubí apareix escrit en la documentació de maneres molt diverses; a més de la que hem utilitzat, també Camp Rubí, Canrubí, Can Roví, etc. En relació al topònim consten diferents opinions, segons Alcover-Moll l'origen del nom pot derivar de 'campus rupinus', camp Rocós o camp dels rocs, el fet que prop de la casa hi hagi un indret denominat 'l'era dels rocs' fa pensar en la coincidència. D'altra banda, Coromines creu que pot derivar d'un compost de Robí o Rubí, entenent que l'etimologia fa referència al color o la pedra preciosa.La masia de Camprubí està envoltada de diverses històries, almenys algunes, de caire llegendari, i altres anècdotes. | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 46084 | Camí ramader de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-jaume-de-frontanya-a-castell-de-lareny | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 73. En aquest inventari es descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-110 | Creua part del terme d'est a oest. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.1766800,1.9493600 | 413229 | 4669927 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 46083 | Camí ramader de la Baells a la Pobla pel Catllaràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras | CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. | Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures | Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre,s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Seuegueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) | 08057-109 | Zona nord occidental del terme municipal. | La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. | 42.2028400,1.9346100 | 412047 | 4672847 | 08057 | Castell de l'Areny | Fàcil | Dolent | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. | 94|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml