Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46061 Font de la Mosquereta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mosquereta Està en força bon estat, però seria convenient portar a terme una consolidació de l'estructura. Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell, en el seu vessant occidental. La font està situada en el marge i compta amb una estructura construïda que la protegeix. Es traca d'un frontal bastit amb carreus de pedra desbastada i una obertura al centre, aquesta és emmarcada amb quatre grans carreus ben tallats i polits amb els angles lleugerament motllurats, el carreu inferior mostra dos petits orificis. L'obertura dóna pas a un petit espai interior on hi ha el brollador de la font; l'espai és obrat amb murs bastits amb pedres irregulars i morter en els que hi ha afloraments de roca, la coberta és de volta molt rebaixada, quasi plana. 08057-87 A sota el poble de Castell de l'Areny en el vessant de ponent, al peu del rec. 42.1727000,1.9427700 412679 4669492 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46061-foto-08057-87-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46064 Barraca del Pla de l'Orri https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lorri Petita barraca que mostra una estructura de murs fets amb pedres irregulars i carreus, i coberta per una petita teulada de llates i teules a un vessant. L'obertura és de brancals de carreus desbastats i pedres i una gran llinda plana monolítica. L'entorn de l'estructura està envoltada per un gran túmul que la protegeix i que fa pensar que antigament la barraca podria haver estat utilitzada com a trumfera. 08057-90 Al nord del Pla de l'Orri, al vessant de llevant del Serrat Negre. 42.2006900,1.9451700 412916 4672597 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46068 Carreu de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/carreu-de-les-cases 1791 La seva ubicació pot facilitar-ne la degradació. Carreu de pedra calcària que es troba a la masia de les Cases, la peça està fora de context. L'element és conformat a partir d'un bloc de pedra calcària que ha estat treballat conformant el que sembla un carreu, que a la part frontal pren forma rectangular i està polit i amb acabat punxonat. En aquesta part frontal hi ha gravada la data 1791 dins una cartel·la. Els costats laterals estan més o menys ben tallats, la part posterior no està polida ni ben tallada, segurament per tractar-se de la part que no havia de ser visible de la peça. La part superior mostra un rebaix de forma rectangular. El tipus de peça podria correspondre a un carreu reaprofitat posteriorment per altres usos. Es desconeix l'ús del rebaix interior, fet que no permet confirmar que es tracti d'un carreu, ja que aquesta característica podria indicar una altra utilitat. Tanmateix, sembla més versemblant pensar que es tracta d'un carreu al qual posteriorment es va realitzar aquesta modificació. 08057-94 Masia les Cases, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1757900,1.9464300 412986 4669831 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46068-foto-08057-94-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Sembla que ha estat utilitzat com a cóm per abeurar bestiar. 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46072 Font de l'Avet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavet ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. XX Hi ha molta vegetació que cobreix les estructures. La font no sempre raja - Font situada a la part baixa de la Baga del Clot, a uns metres de distància de l'Avet del Clot, i a peu mateix de la rasa del torrent. Està emplaçada i construïda arrambada al marge. Està formada per un mur baix de paredat de pedres irregulars, bastit a manera de banqueta, en un extrem de la banqueta hi ha un aflorament de roca de tipus conglomerat en que hi ha el brollador de la font (actualment no raja). En el marge, hi ha una placa commemorativa encastada en els afloraments de roca, es tracta d'una llosa de pedra amb la inscripció 'Josep Espona i Boatella. 1895-1966. Per l'amor que tingué als boscos i garrigues fa que ara estugyu de segur bressolat per fagedes, pinedes i rouredes. MCMLXXXI 08057-98 A la Clusa. A la zona de la baga del Clot. 42.1770300,1.9268700 411372 4669989 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46072-foto-08057-98-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Segons el que expliquen i indica la placa la font es va construir com a monument commemoratiu a Josep Espona.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46124 Font de Cal Xiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. 08057-150 A pocs metres de la masia de Cal Xiu. 42.1523600,1.9456900 412893 4667231 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46132 Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. XX Actualment no es canten. Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. 08057-158 Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. 42.1731400,1.9451600 412877 4669539 1984 08057 Castell de l'Areny Obert Dolent Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46157 Safareig https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig XVIII Safareig conformat per una estructura de planta rectangular, la qual per un costat està adossada al marge del terreny. En el marge trobem un mur de pedra, reformat en l'actualitat, que actua de mur de contenció del terreny i a la vegada de frontal de l'element. L'estructura està construïda amb murs de pedra tot conformant un receptacle rectangular on s'emmagatzema l'aigua. La part superior de tres dels seus murs són coronats amb lloses planes, tot i que en el costat més allargat hi trobem també algunes lloses inclinades cap a l'interior del dipòsit, característica pròpia dels safareigs, definint els espais on es rentava la roba. 08057-183 A la zona residencial les Masies de Castell, situada a ponent del poble. Es desconeix la data de construcció d'aquest safareig, però sembla que pot tractar-se d'un element d'entorn al segle XVIII. De fet, sembla versemblant pensar que almenys a finals del segle XVIII i especialment al XIX estaria en ple funcionament, coincidint en el període de màxim creixement demogràfic del municipi. Període també, en que es van dur a terme modificacions i alguna ampliació important en la gran masia de les Cases, també és el període de construcció de la majoria de les cases del poble. Fins fa uns anys, aquest safareig es trobava dins la propietat de la masia de les Cases, situada a poca distància al nord del poble i, de fet, ubicada dominant el poble i gran part de la vall de la Ribera de Castell. Segons expliquen, aquest safareig a més de ser utilitzat pels habitants de la masia de les Cases (a la qual pertanyia), havia estat també utilitzat pels veïns del poble de Castell de l'Areny. Actualment forma part d'una propietat privada de l'àrea residencial les Masies de Castell. 42.1724100,1.9411700 412547 4669462 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els actuals propietaris el van reformar fa pocs anys. 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46091 Fons de material arqueològic de Castell de l'Areny al Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castell-de-lareny-al-museu-comarcal-de-berga El fons està conformat per un conjunt de fragments ceràmics informes i alguns fragments de formes. Constitueixen un total de 63 trossos en total (o 52 de informes i 10 de formes). Es tracta d'uns fragments d'atribució cronològica molt àmplia (del Bronze mig a la baixa edat mitjana), comptant amb una part destacada de les peces corresponents al període d'edat dels metalls. Són clarament destacables uns exemples de fragments de vora de botó, i 1 fragment amb decoració en incisions. Es tracta de troballes en superfície localitzades per membres de la Societat d'Arquelogia del Berguedà en diversos punts de la zona de la Clusa i també de Castell de l'Areny. 08057-117 Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del museu però resten pendents del dipòsit definitiu. 85 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46093 Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Castell de l'Areny no és molt extens però si interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, unes desenes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> 08057-119 C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46093-foto-08057-119-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-01-27 00:00:00 Sara Simon Vilardaga diversos autors. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46095 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castell-de-lareny XVIII-XXI L'arxiu municipal de Castell de l'Areny està conservada en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús. Consta d'un total de 681 unitats de descripció que ocupen uns 33,41 metres lineals. El fons conté la documentació que genera el propi Ajuntament i el Jutjat de Pau. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XVIII fins l'actualitat, entre la qual el gran volum de documentació és del període que va des de mitjans de segle XIX en endavant, en especial la correspon al segle XX. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie d'actes (dins la secció d'administració general), que s'inicia el 1859, es conserva amb discontinuïtat entre els anys 1906 i fins als anys 30 del segle XX. També mereixen ser destacats els documents referents als cadastres, la recanació i alguns comptes del segle XVIII, el més antic és del 1716, conformant el document més antic del fons. També és interessant la documentació, dins la secció agropecuaris, referent a censos i estadístiques amb dades des del 1862. 08057-121 Carretera de Vilada, s/n. 08619 Castell de l'Areny. No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de març i maig de 1998, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des del març del 2007 l'Ajuntament de Castell de l'Areny està adherit al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. Durant uns anys el fons es trobava repartit en dos dipòsits, una habitació al mateix edifici de l'Ajuntament i un altre en la secretaria de l'Ajuntament de Vilada, degut a que durant anys els dos ajuntaments van compartir secretaria. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46096 Fons de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny-a-larxiu-diocesa-de-solsona XVI-XX <p>El fons documental de la parròquia de Castell de l'Areny es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, compta amb un ampli volum de documentació d'un ventall cronològic extens que ocupa des de finals del segle XVI fins al segle XX. Segons les informacions recollides a partir de la classificació de l'arxiu el fons compta amb un apartat de llibres sagramentals, el més extens, en el que hi ha sis registres de llibres de baptismes que van des del 1599 al 1930, dos llibres de matrimonis del 1619 al 1930 (amb alguna llacuna) una part està inclosa conjuntament en un llibre de baptismes, dos llibres de defuncions del 1629 al 1841 sense que sigui complerta la seqüència cronològica, a més, també amb una part compartida amb un llibre de baptismes i els altres sagraments, llibres de confirmacions un de compartit i un de parcial dels anys 1905-1911-1917; també hi ha llibres i documentació referent a l'acció pasqual d'entre el 1749 i el segle XX i entre els que hi ha inventaris de l'arxiu i objectes de culte, llibres i documentació referent al compliment pasqual, llibres de fundacions, comptes de l'obra o de confraries llibres de misses, entre altres. En l'apartat d'administració parroquial hi ha registres referents a un ventall cronològic del 1689 al segle XX, en el que hi ha llibres de l'obra, llibres de comptes parroquials, obres de restauració, documentació vària com podent ser llicències de benedicció de campanes, arrendaments de finques, terres i cases, junt amb altres. Un altre apartat molt interessant és el de documentació notarial en el que hi ha documentació datada entre el 1577 i el segle XX, hi consten actes notarials, censals, àpoques, testaments, algun capítol matrimonial, llicències de sepultura, etc. Un apartat més és referent a documentació vària, aquest compta amb un ampli fons registrat com a música de Mn. Joan Aymerich, que de fet es trobava en el conjunt de documentació de la parròquia de Castell de l'Areny que va arribar a l'arxiu però que sembla que és documentació que forma part de la parròquia de Vilada i està pendent de catalogar; en aquest apartat també hi ha documentació referent a assumptes parroquials, delmes i primícies i cartells de visita. Un darrer apartat del fons és referent a documentació municipal, en aquest hi ha documentació que data del segle XVII al XIX, compta amb documents diversos sense cap especificació, rebuts varis, documents del batlle de la Portella i documentació referent a l'escola pública, entre altres.</p> 08057-122 Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fons es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada, no va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46097 Fons documental de Sant Romà de la Clusa a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-roma-de-la-clusa-a-larxiu-diocesa-de-solsona XIX-XX <p>El fons documental de Sant Romà de la Clusa està diferenciat del de Sant Vicenç de Castell de l'Areny pel període a partir del 1897, quant es va erigir Sant Romà com a filial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La documentació anterior a aquesta data és no està diferenciada de la Sant Vicenç, el fons era comú per les dues esglésies. En la documentació referent a la Clusa hi ha dos apartats. En el de llibres sagramentals la documentació correspon als llibre de baptismes, un Totum (baptismes, matrimonis i òbits), llibre de 'Status animarum' i fitxes de 'Status animarum' que en conjunt són del 1897 fins el 1991. L'altre apartat és referent a administració parroquial, hi ha un llibre de comptes del 1939 al 1991 i documentació vària del segle XX.</p> 08057-123 Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. <p>El fons de l'església de Sant Romà de la Clusa es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada junt amb la documentació de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny de la que havia estat sufragània. No va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46098 Fons documental de l'Àmbit Recerques Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-recerques-bergueda XX <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació referent a Castell de l'Areny, hi ha còpia dels goigs de Sant Romà, mapes blancs del municipi i la part més interessant que correspon a un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. Són poques les informacions existents al fons però són interessants, ja que són molt minses les dades que hi ha recollides de Castell de l'Areny. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic.</p> 08057-124 C/ Mossèn Hugh, 8, 1r. 08600 Berga. <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que no n'hi consta cap del municipi de Castell de l'Areny, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46099 Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc XIX-XX En el fons hi consten una vintena d'expedients de Castell de l'Areny. La majoria d'expedients són sol·licituds que no van tenir gaire recorregut i van caducar immediatament després. Sovint hi consten els plànols de delimitació de les mines, en cas que s'arribessin a fer. Els expedients són els següents: Mina Esperanza (unitat 27, Exp: 0513). Mina d'ambre en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Soler Coli, de Berga. Sol·licitud de 1878. Mina Esperanza (unitat 68, Exp: 1023). Mina de pirita de coure en terme de Castell de l'Areny. Interessat: Agustín Foradada Anglada, de San Cristobal de Campdevanol. Sol·licitud del 1897. San Antonio (unitat 82). Mina de ferro i altres, a La Closa (Castell de l'Areny). Interessat: Rafael Carvajal de Rivera, de Barcelona. Sol·licitud de 1901. Segunda Ifigenia (unitat 86, Exp: 1367). Mina de ferro i sofre, en terme de Castell de l'Areny. Sol·licitud de 1901. Ineteressat: a nom de l'advocat de Barcelona Joaquim Nolla Ferrer, com a gerent de la raó social 'Nolla Bartolomé i Mir'. Consolación (unitat 93, Exp: 1536). Mina de carbó, als termes de La Pobla de Lillet i Castell de l'Areny. Interessat: D. Silvestre Minoves i Cabanas, de Berga. Sol·licitud de 1903. Rosa (unitat 100, Exp: 1649). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Ramon Vilajoliu i Solà, de Sant Quirze de Besora. Paratge de la 'Quinta del Costal'. Sol·licitud de 1906. Elisa (unitat 108, Exp: 1809). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Bertrán Musitu, enginyer de mines i natural de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1838). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Elisa (unitat 112, Exp: 1880). Mina de carbó als termes de Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny. Interessat: Nicolás Maspons i Anglasell, natural de Barcelona. La sol·licitud de 1912. Elisa (unitat 110. Exp: 1833). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Felisa (unitat 110. Exp: 1834). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1836). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. San Salvador (unitat 124. Exp: 2125). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Julián Casas Buguñá, de Berga.Sol·licitud de 1917. Catalina (unitat 128, Exp: 2200). Mina d'ambre, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Vicente Soler i Prat, de Barcelona. Paratge Baga del Clot. Sol·licitud de 1918. Ampliació de la mina Estrella (unitat 134, Exp: 2357). Mina de lignit, termes de Castell de l'Areny i Vilada. Interessat: D. Severo Gavañach Cunill, de Barcelona. Sol·licitud de 1920. Margarita (unitat 134, Exp: 2381). Sol·licitud de Josep Cunill Clot, de Bagà, sol·licitud de 1921, per a mina de lignit del terme de Vilada. Santa Ana (unitat 134, Exp: 2354). Mina de gasos naturals, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Vicente Mateu Guerola, de Solsona. Sol·licitud de 1920. Mercedes (unitat 137, Exp: 2475). Mina de lignit en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. Rosita (unitat 137). Mina de lignit als termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. San Ramon (unitat 151). Mina de lignit al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella. Paratge de la Clusa. Sol·licitud de 1949. 08057-125 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per a la història i descripció del fons de la Prefectura del districte miner, s'ha utilitzat l'article 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona' de Marc-Aureli Berenguer publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, nº 4, pàg. 3.En l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem altra documentació amb referències a Castell de l'Areny, tot i que dispersa en altres fons.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (ANC1-488) hi ha 10 expedients de pressupost municipal ordinari, de 1939 a 1949.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) s'hi troba un expedient del Pla de labors de la guixera Els Guixots, de 1965.Al fons del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (ANC1-492) hi ha un expedient d'aprofitaments forestals en monts particulars, de l'any 1981.Al fons del Departament d'indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (ANC1-439) hi ha sis expedients d'autoritzacions administratives d'instal·lacions elèctriques d'alta tensió d'ús públic, del període 1980-1990. Al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (ANC1-296) hi ha un altre d'aquests expedients, de 1998.Al fons del Districte Forestal de Barcelona (ANC1-490) hi ha vuit expedients d'autoritzacions d'aprofitament de monts particulars, de 1945 a 1966.En el fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) (ANC1-1-T-6832) hi ha els expedients municipals del Comitè d'Apropiacions dels anys 1936-1937, i entre els municipis hi ha el de Castell de l'Areny, amb un breu expedient (documents 118 i 119) on hi consta només una nota a mà que diu: 'Climent Soler i Casals de Vilada queixant-se de l'incautació que ha estat objecte de la seva propietat de Castell de l'Areny'.Al fons del Govern Civil de Barcelona (ANC1-216-T-50759) hi ha un expedient de gestió i prevenció ambiental.Al fons del Llinatge Marimón, Marquesos de Serdañola (ANC1-679-T-170) hi ha un pergamí escrit en llatí i amb data 23 de setembre de 1634: es tracta d'una llicència atorgada per Francesc i Joan Costa, germans, pagesos de la parròquia de Sant Vicenç, castell de l'Areny, bisbat de Solsona, a favor de Joan Casals, del mateix lloc, per llluir i quitar un censal. El censal mort és de 100 lliures de preu i 5 lliures de pensió anual. Els atorgants el paguen a Joan Cantallops, àlies 'Casa Sant Pere', de la parròquia de Sant Joan de Vilada i la seva esposa Paula. Inclou àpoca de Joan de Cantallops, negociant, que reconeix rebre de Joan Casals la quantitat de 100 lliures, en concepte de redempció del dit censal i també altres quantitats a ell degudes. Autoritzat per Miquel Rocafort, burgès, de Solsona, notari públic del mateix lloc.Al fons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ANC1-612) hi ha un Monogràfic de Motivació que fa referència a una trobada de formació de caps d'agrupament, a Castell de l'Areny, el 19 i 20 de març de 1994. El document inclou: convocatòria, fitxes d'inscripció, valoracions, transparències, pauta d'observació, editorial, dossiers de treball i pictogrames.Al fons de la Prefectura Provincial a Barcelona de l'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) (ANC1-491) hi ha dos documents dels anys 1979-1980, sobre aprofitaments forestals (pastures).Al fons del President Francesc Macià (documentació institucional) (ANC1-818) hi ha correspondència rebuda per Francesc Macià des de Castell de l'Areny. Consta de dos documents: el primer, d'adhesió a la República Federal Espanyola, del 28 d'abril de 1931; el segon, datat el 26 de juliol de 1931, diu: 'Honorable Sr, Amb motiu de la elecció sobre l'aprovació del Estatut de Catalunya que deu celebrarse lo dia 2 de Agost proxim, prego tingui a bé disposar sia entregada al portador la documentació necessaria per aquest poble que té un cens de 100 electors aproximadament. Visqueu molts anys. L'alcalde'. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46104 Fira de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre XX La Fira de Sant Isidre es desenvolupa el cap de setmana després de Sant Isidre, patró dels pagesos, que és el dia 15 de maig. Al llarg dels anys els actes han anat variant i modificant-se, actualment durant el matí hi ha fira d'artesania i trobada de puntaires, missa en honor a Sant Isidre amb benedicció i entrega de panets a la sortida de l'ofici religiós, a més d'oferiment de coca i moscatell per tots els assistents. Durant anys els actes eren missa solemne, benedicció i repartiment del panet, i ball de tarda. Consta que a la missa també es feia cantada de goigs. Expliquen que anys enrere, per cobrir les despeses de l'acte religiós es nomenaven dos priors que es renovaven cada any, s'encarregaven de recollir diners per destinar a la celebració de Sant Isidre, les recol·lectes es feien en motiu de les misses dominicals i en ocasions es passava per les cases a recollir el que es pogués o volgués donar, si era bestiar (generalment aviram) es venia i es guardaven els diners. Amb el que es recollia es feien fer els panets que serien beneïts i repartits el dia de la festa. Hi ha constància que a Castell de l'Areny, com era habitual a molts indrets, el vespre de la vigília de Sant Isidre s'encenia una foguera. 08057-130 Al poble de Castell de l'Areny. 42.1731600,1.9453700 412895 4669541 08057 Castell de l'Areny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46131 Jaciment paleontològic Ribera de Vilada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> 40 a 48 MA <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> 08057-157 A la meitat sud del terme municipal. <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> 42.1556000,1.9493700 413201 4667587 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 124|123 1792 5.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46133 Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda XVIII-XX L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. 08057-159 Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46134 Capdeferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' 08057-160 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46135 El Dimoni i el porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' 08057-161 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46136 L'ànima del sentenciat https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' 08057-162 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46153 Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. 08057-179 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46054 Porta ferrada de Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-ferrada-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XI-XII La porta ferrada es troba situada a la portalada d'entrada, al mur de ponent. De l'època romànica se'n conserva la ferramenta forjada, que s'aplicava en les portes com a reforç i també amb fins decoratius. La ferramenta d'aquesta porta, tot i caracteritzar-se per una gran senzillesa i repetició de les formes, no deixa de resultar interessant i amb un particular encant. La decoració està constituïda per unes aplicacions que formen 12 jocs iguals que es reparteixen de 6 en 6 a cada batent de la porta, disposades de forma més o menys simètrica. Consisteixen en unes cintes forjades, solcades per tres estries, convertint-se en unes volutes amb una sola estria als extrems. A mig cos de les cintes, per sota i per sobre, s'aplica una peça simple estriada amb una voluta a banda i banda. Les volutes del conjunt combinen diferents obertures; les dels extrems són més obertes, mentre que les situades al mig de la porta són més llargues i més tancades, creant una forma més recargolada. Totes les volutes de la ferramenta tenen l'extrem aplanat, decorat amb la representació d'un rudimentari cap de serp, l'ull de la qual el constitueix el clau de forja que clava la ferramenta a la fusta. 08057-80 A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny fou, des dels seus inicis, església parroquial. Documentada des de l'any 905, és esmentada posteriorment en l'acta de consagració de la Seu d´Urgell, a finals del segle X o principis de l´XI (kastro adalasindo). El 1312 és referenciada encara com a església parroquial. L'edifici ha estat reformat diverses vegades, deformant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també una part del sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. El poble de Castell de l'Areny es formà al seu voltant durant els segles XVII i XVIII, en ple creixement demogràfic. 42.1731400,1.9451600 412877 4669539 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46054-foto-08057-80-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 92|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46059 Mènsules de Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/mensules-de-comelles Mènsules de fusta tallada, situades a l'interior de la masia de Comelles, en concret en l'espai de la sala en el mur de llevant hi ha dues peces i en una estança del mur nord dues més. Aquests permòdols actuen com a element de suport d'una jàssera on es recolza l'embigat del forjat de les golfes. Aquestes mènsules mostren una decoració tallada formant una representació molt esquemàtica d'un rostre humà, algun dels permòdols mostra unes línies molt més esquemàtiques que permeten parlar més de formes geomètriques que no de rostre esquemàtic. 08057-85 Masia Comelles, s/n. 08619 Castell de l'Areny. La gran masia de Comelles consta documentada des del segle XVI, tot i que pot haver existit amb anterioritat. Arquitectònicament mostra un construcció formada per diverses fases cronològiques, amb una estructura principal del segle XVI a l'entorn de la que es produeixen ampliacions i reformes posteriors. 42.1604300,1.9282600 411464 4668145 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46059-foto-08057-85-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46060 Llinda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda XVIII Llinda de fusta de pi, de secció rectangular, en la que hi ha gravada a la part central la data 1790 amb una creu enmig. Es tracta de la llinda de la porta d'accés a l'interior de l'edifici, situada a la planta baixa de la façana sud-est de l'immoble. La casa actualment és denominada com menjadors ja que és l'ús que té l'edifici en relació a les estances destinades a les colònies. Aquestes dependències sembla que ocupen l'edifici, tot i que molt transformat, que es correspondria amb l'antiga casa dita Cal Sastre o la de Cal Blanc. 08057-86 Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1732700,1.9453100 412890 4669553 1790 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46060-foto-08057-86-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'edifici on trobem la llinda és al centre del poble, al costat nord- oest de la placeta del darrera de l'església. En concret a les estances destinades a menjador i cuina de les dependències de les Colònies Flor de Neu. 119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46065 Caps de biga del cor de Sant Romà de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/caps-de-biga-del-cor-de-sant-roma-de-la-clusa CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. Els caps de biga que formen part de l'estructura del cor de Sant Romà de la Clusa i que a la vegada en constitueixen un element decoratiu, és format per un conjunt d'onze caps de biga. Aquests acabaments o caps de les bigues mostren una decoració consistent en caps humans tallats en els extrems finals de les bigues, essent visibles des de la nau de l'església. 08057-91 A l'església de Sant Romà de la Clusa. L'església i lloc de Sant Romà de la Clusa és esmentat en la documentació des dels segles X-XI, tanmateix l'estructura arquitectònica de l'església s'atribueix a una obra del segle XII. En el decurs de la guerra civil l'església va perdre la talla romànica d'una Majestat del segle XII que la presidia. L'església va ser restaurada en dos períodes, l'un entre els anys 1963-1965 i posteriorment, el 1976 per part de la Diputació de Barcelona. Es fa difícil una atribució cronològica per els caps de biga del cor, ja que són un tipologia d'elements que es troben documentats en un ampli ventall cronològic que va des del segle XIV fins períodes moderns, bàsicament segle XVI i XVIII. 42.1872100,1.9353100 412083 4671111 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46065-foto-08057-91-2.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El cor està situat a l'extrem de ponent de la nau de l'església, és una estructura bastida en fusta a la que s'hi accedeix per un primer tram d'escala d'obra i un segon tram de fusta. L'estructura del cor consta de dues jàsseres amb els angles exteriors motllurats; una d'aquestes està arrambada al mur de ponent i està recolzada al mur nord i en permòdols encastats en el mur oest, l'altra jàssera, la qual dóna a la nau, està recolzada sobre els murs nord i est, damunt d'aquestes es sustenten les bigues i sobre l'empostissat de fusta. Les bigues perpendiculars a la jàssera tenen orientació est-oest, amb la part de ponent encastada al mur i la de llevant quedant lliure, extrem en el que trobem les esmentades decoracions. El cor és protegit per llevant amb una barana de fusta, que té un passamà senzill i unes peces verticals decorades amb senzilles formes corbes i rectes. 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46081 Sender de gran recorregut GR-4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. 08057-107 Creua el municipi de nord a sud. El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. 42.1600300,1.9455300 412890 4668082 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46082 Sender de gran recorregut GR-241(Volta al Catllaràs) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-241volta-al-catllaras AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984 CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. El GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. És un sender circular que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. En total, són 59,46 km en quatre etapes. En la tercera etapa, de Sant Jaume de Frontanyà a La Nou de Berguedà (16,990 kms, 5h 30'), un tram passa per la part septentrional del municipi de Castell de l'Areny. Des del Puig Lluent, el punt més alt del camí, es baixa cap a Sant Romà de la Clusa, i d'allí es segueix cap a ponent, passant per Rossinyol de Dalt, i d'allí cap a La Nou de Berguedà pel Coll de la Plana. 08057-108 Creua el terme municipal de llevant a ponent. El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. L'actual GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. 42.1868000,1.9394400 412424 4671061 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46086 Escultura Miradors paisatgístics https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-miradors-paisatgistics XXI Escultura, obra del dissenyador berguedà Salvador Vinyes, realitzada en una planxa gruixuda ferro, en la que es representa una figura formada per un adult i un infant i a la part central la forma d'un cor a través del qual es pot mirar i gaudir del paisatge. L'escultura forma part d'una ruta turística per diversos indrets de l'Alt Berguedà identificada amb el nom d'Itineraris paisatgístics. El format de l'escultura és el mateix que trobem en els altres indrets que formen part de la ruta, excepte la figura de Fumanya, cadascuna es diferencia a més, per un text que hi ha gravat en la peça. En el cas de la de Sant Romà hi ha la identificació del número que la distingeix el 16 i un text que acompanya la peça. La idea de la proposta és la de mirar a través del cor que hi ha en l'escultura i deixar que flueixin les sensacions. L'escultura que hi ha a Sant Romà de la Clusa forma, és un dels punts d'interès d'un total de 17 miradors per l'Alt Berguedà en municipis diferents (Bagà, Berga, Borredà, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada). La proposta de la ruta és atreure el visitar en aquests indrets, i localitzar l'escultura, que representen dos personatges anomenats Joanet i Marc que acompanyen simbòlicament al visitant en la ruta, en la que també es troba la seva mascota, un dinosaure. 08057-112 A la Clusa. En el planell que hi ha al davant de l'església de Sant Romà de la Clusa. 42.1869600,1.9351300 412068 4671083 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46105 Avenc de Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària.
Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> 08057-131 A les Roques de Castell. <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> 42.1842400,1.9514900 413415 4670765 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46106 Cova de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lareny <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V</p> <p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> 08057-132 A les Roques de Castell. <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> 42.1845700,1.9505500 413338 4670802 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46140 Font rodona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell i de l'antic camí d'accés al poble. La font està conformada per un mur de pedra que conforma el frontal on hi ha el brollador, la pica on cau l'aigua és fet també en pedra i els laterals, construïts a manera de graons també. L'estructura de la font ha estat consolidada i reformada en els darrers temps, a més, l'indret s'ha condicionat amb bancs i baranes de fusta, i amb l'entorn es manté ben cuidat. 08057-166 Al peu del vessant sud del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. 42.1712200,1.9411100 412540 4669329 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46069 Pica https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica Presenta algunes esquerdes. Pica realitzada en un bloc de pedra de tipus conglomerat, té una secció lleugerament cònica amb la base més o menys plana i amb l'interior buidat, del qual no en veiem la profunditat. Les mides exteriors màximes són uns 56 cm d'alçada, per uns 100 cm d'amplada a la part superior (que té un diàmetre superior) i el gruix de les parets, també a la part superior, és d'uns 15 cm. Actualment és emprada com a jardinera. 08057-95 A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1730400,1.9451100 412873 4669527 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46069-foto-08057-95-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquesta pica forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part de l'entorn immediat d'algunes cases concretes del poble. 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46127 Taula de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-pedra XX Taula de pedra formada per dues parts clarament diferenciades, d'una banda, el sobre i de l'altra, el peu; les mides màximes de la taula són 70 d'alçada, 140 cm de llargada i 92 cm d'amplada. La part superior és conformada per una gran llosa de pedra (140 cm de llargada, per 92 cm d'amplada i uns 11 cm de gruix tot i que és molt variable). El peu, també de pedra, és una peça en forma de prisma de secció rectangular (56 cm d'alçada x 37 cm d'amplada x 21 cm de gruix), que sembla correspondre a un gran carreu reaprofitat, té la superfície ben tallada i amb acabat punxonat; en les dues cares laterals hi ha dos forats en cadascun, sembla que podria correspondre a una peça d'algun tipus d'obertura potser una finestra. 08057-153 A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1730100,1.9450500 412868 4669524 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'una taula que forma part d'un conjunt de diversos elements que podem veure pels carrers del poble de Castell de l'Areny, es tracta de peces que formen part de l'entorn immediat de cases concretes del poble i que en conjunt tenen una funció ornamental, tot i que en aquest cas, també té la seva funció pròpia de taula. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46128 Caixa de pedra (vas de sarcòfag) https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. 08057-154 A l'entrada del poble. 42.1734400,1.9454700 412903 4669572 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46129 Caixa de pedra 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. 08057-155 A l'entrada del poble. 42.1734100,1.9454300 412900 4669568 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46130 Caixa de pedra 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. 08057-156 A l'entrada del poble. 42.1733800,1.9453900 412897 4669565 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
45979 Camprubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/camprubi BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (2005): La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. Brau edicions, Figueres. XVI-XVIII Gran masia emplaçada en un morral planer que s'aixeca per sobre la confluència del torrent que prové de la zona del Clot de Mer i el torrent dels Abeuradors, conformant la riera de Camprubí. Es tracta d'una de les masies més grans de tot el terme municipal, o potser la més gran. La casa i el conjunt de construccions i edificis que hi ha al seu voltant i que conformen el mas, estan disposats definint un conjunt allargat. L'edifici principal, la casa, té al costat de ponent dos coberts adossats els quals tanquen per la part oest amb un mur en el que hi ha un portal, conformant un baluard. Al davant de la casa hi ha adossats altres coberts. I estenent-se pel costat de ponent hi ha diverses construccions, pallers i coberts. La casa queda situada en una zona elevada dominant la vall que s'obra al sud i oest. El terreny on hi ha el conjunt de construccions està delimitat i suportat per murs de pedra. La planta de la casa és rectangular amb un reclau a l'angle nord-oest, té coberta a dos vessants amb carener orientat est-oest. Consta de planta semisoterrània, baixa, primera, segona i golfes. A nivell constructius els murs són de paredat i grans cantoneres força ben tallades. La façana sud és la que defineix el gran frontal de la casa, a planta semisoterrània hi ha grans obertures en arc rebaixat fet amb lloses col·locades a plec de llibre. Aquestes obertures també es reproduïen a la planta baixa, però van ser tapiades en mur de pedra i s'hi van deixar finestres. D'aquesta façana també destaca l'eixida de la planta segona amb tres obertures en arc rebaixat. La majoria de les altres obertures, tant d'aquesta façana com de les altres, són senzilles, quasi sense elements decoratius, en podem veure alguna amb llinda de fusta i alguna amb ampit de pedra, altres també amb llinda amb arc molt rebaixat fet amb rajola posada plana. Altres obertures que són interessants de destacar és a la façana de ponent, on hi ha la porta principal d'accés que dóna a nivell de planta baixa, és de llinda en arc carpanell molt rebaixat i muntants de carreus, tot en pedra ben tallada i polida. A la façana de llevant hi havia hagut dues grans obertures definides per arcs de mig punt fets amb lloses, que posteriorment van ser parcialment tapiats per fer-hi altres obertures. En aquesta façana també hi ha diverses obertures amb brancals de maó massís. L'interior presenta una estructura de tres cossos paral·lels disposats en sentit est-oest, amb un quart cos perpendicular al costat de ponent i un cinquè cos, també perpendicular, adossat posteriorment a la part de llevant. Els espais de la planta semisoterrània eren destinats al bestiar, els de la planta baixa per a usos diversos, entre els quals algun rebost, estances de magatzem, alguna també per el bestiar, i a la part de sud-est l'estança destinada a pastador amb el forn de pa. La planta primera, de caire senyorial conserva la distribució de la majoria d'espais, junt amb molts elements característics d'aquestes grans masies. Entre alguns dels espais més destacables es pot fer esment a la gran sala amb capella de fornícula al mur, diverses habitacions, a més, a la zona de llevant, l'espai més de servei, on tenim una gran llar de foc (avui anul·lada) amb un gran banc escó, la cuina amb diversos fogons i un frontal de rajoles decorades amb una imatge d'una Mare de Dúe del Carme al centre, també espais de rebost, entre altres. També a la planta primera a la part nord-oest hi ha l'espai d'una antiga capella, la qual tenia accés directe des de l'exterior. La planta segona era destinada bàsicament a habitacions, en el conjunt de la casa de fet hi ha un gran nombre d'habitacions, les de la planta segona estan numerades. La majoria de forjats, embigats (alguns amb angles motllurats) i paviments, així com la fusteria es conserven en bon estat. A la planta baixa hi ha diversos espais amb coberta de volta feta amb maó disposat de pla. 08057-5 A la zona est del terme municipal. La masia de Camprubí es documenta almenys des del segle XIV. La primera notícia documental la trobem en relació al Diplomatari de la Portella, en un establiment fet pel senyor de la Portella al 1345, entre les afrontacions del tros de terra que es concedeix a Bernat sa Rota consta el mas Camprubí. De fet, el mas pot ser anterior, ja que en Serra Vilaró esmenta l'existència d'un arxiu d'aquest mas, amb documents de cronologies anteriors i del qual, en l'actualitat, no es té constància de la seva existència La nissaga Camprubí consta en diversos documents dels segles XV i XVI, i en segles posteriors ja que de fet la masia i finca de Camprubí va mantenir-se en mans dels Camprubí fins a finals dels anys vint del segle XX. Al llarg dels segles, en diversos moments trobem membres de la família vinculats a diferents tipus de càrrecs: batlles, procuradors, regidors, etc. El 1437 consta que Bernat Camprubí actuant com a procurador General en la Baronia de la Portella, sota el domini de Ramon Galceran de Pinós, va assistí a la sentència que sobre emprius de Castell de l'Areny i la Clusa donà el baró de Pinós (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 451). En el fogatge de 1497 consta Casarubí, i en el fogatge de 1553 hi figura Pere Camprubí. Deu ser el mateix Pere de Camprubí de Castell de l'Areny que pocs anys abans (1538-1539), actuava com a batlle de Rotgers de Montbenet, del qual es diu que posseïa la batllia, i es confessava home propi, soliu i afocat i posseïa els masos Torrent, Vilar, església i masoveria de Comelles, etc. El 1567, Francesc de Camprubí de Castell de l'Areny comprà el cortal anomenat Port de Castell de l'Areny a Francesc Alamany Dez-Callar, cavaller i al seu fill i heure Jaume Alemany Dez-callar (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. I, 441). Al 1718 Josep Camprubí apareix en un capbreu que manà fer el Duc d'Híxar de totes les possessions de la baronia alta i baixa de la Portella. Durant diversos anys des del 1736 al 1772, consta Josep Camprubí com a regidor de l'Ajuntament de Castell de l'Areny. El 1777 l'abat de la Portella adreçà una carta al Dr. Anton Bergafeta en que li deia de capbrevar les terres de Camprubí que eren tingudes per l'abadia de la portella (SERRA VILARÓ: 1989: Vol. III, 252). Altres notícies documentals les trobem ja al segle XVIII. Entre aquestes podem esmentar que un document cadastral conservat a l'Arxiu Municipal, datat al 1716, en el qual consta l'heretat Camprubí pròpia de Josep Camprubí (AMCA, caixa 180). Durant aquest segle XVIII la masia és referenciada en diversos documents cadastrals conservats a l'arxiu municipal. Al Al llarg del segle XIX també hi ha diverses notícies de la masia, així al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), hi ha referència a la masia de Camprubí de Joan Camprubí. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que a Camprubí, identificada amb el número 91, hi vivien deu persones, entre les quals cinc mossos i dos pastors. En el mateix document també consta el molí de Camprubí amb quatre habitants, i la molina amb sis. El 1927 la finca de Camprubí és venuda. Cap als anys trenta del segle XX la propietat de Soldevila és comprada pels nous propietaris de Camprubí, passant a engrandir encara més la propietat. 42.1770500,1.9675300 414730 4669950 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45979-foto-08057-5-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Contemporàniament, es va construir un gran terrat a la façana sud, suportat per grans pilar de formigó que transforma considerablement l'aspecte d'aquest frontal. De les construccions que hi ha al costat de ponent de la casa, a la zona del baluard, hi ha una construcció adossada a la part nord-oest que defineix uns espais de galeria. És de tres plantes, a la baixa amb obertures en arc fet amb lloses, a la planta primera i segona grans obertures rectangulars, delimitades pels murs laterals i un pilar central, a la planta primera amb barana del mateix mur de pedra i coronada amb grans peces de pedra polides i amb els angles exteriors arrodonits. A la planta segona la barana és metàl·lica.Entre el gran nombre de construccions que hi ha al voltant de la casa i que eren destinades al bestiar (estables, corts i corrals), pallers i magatzems, n'hi ha de tipologies diverses. Alguns són amb obertures en arcs, rebaixats o de mig punt, en general fets amb lloses, tot i que també hi obertures amb llindes de fusta i brancals de carreus. Podem veure també un paller amb les típiques grans obertures ocupant tota una façana, definides per els murs laterals i pilars. La masia de Camprubí ha estat una gran explotació agrícola, ramadera i forestal, que al llarg dels segles va anar creixent i augmentant el seu patrimoni. És testimoni la grandària de la finca, que dins la seva propietat té diverses masies, no només el mas de Camprubí, sinó també la casa de les Lloberes baixes, Cortines, la Serra, Can Saiol, les Mosqueres, la Cercosa, Soldevila, diverses són fora del terme de Castell de l'Areny; a més, també hi ha dins la finca diversos edificis de caire industrial, el molí de Camprubí, un molí serradora no identificat, un escairador, una petita centraleta elèctrica, el molí de Cortines i el molí de Soldevila. La darrera incorporació a la finca es va produir ja al segle XX amb la incorporació de la gran finca de Soldevila a la propietat de Camprubí, moment en que ja no està en mans del cognom Camprubí. La família Camprubí havia estat una gran nissaga de propietaris, amb propietats en altres indrets, com a Busa i el Pla d'Anyella.La casa de Camprubí és el resultat d'una casa que ha crescut i evolucionat al llarg dels segles, mostrant traces de fases cronològiques diferents i que testimonien l'evolució de la casa. Gran part de l'estructura de la masia dóna testimoni d'importants modificacions, podent destacar una gran reforma del segle XVIII. Tanmateix, també hi ha una part de l'estructura formada sembla ja al segle XVI, la qual potser que aprofiti una estructura d'origen medieval. Al llarg del segle XIX i XX la casa també ha experimentat altres modificacions. Camprubí apareix escrit en la documentació de maneres molt diverses; a més de la que hem utilitzat, també Camp Rubí, Canrubí, Can Roví, etc. En relació al topònim consten diferents opinions, segons Alcover-Moll l'origen del nom pot derivar de 'campus rupinus', camp Rocós o camp dels rocs, el fet que prop de la casa hi hagi un indret denominat 'l'era dels rocs' fa pensar en la coincidència. D'altra banda, Coromines creu que pot derivar d'un compost de Robí o Rubí, entenent que l'etimologia fa referència al color o la pedra preciosa.La masia de Camprubí està envoltada de diverses històries, almenys algunes, de caire llegendari, i altres anècdotes. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
45985 Molí del Forat https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-forat AYMAMÍ, Gener (2000). 'Els molins hidràulics de la riera del Margançol'. L'Erol, núm. 64, primavera 2000. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. XVII-XVIII Es tracta d'una construcció de planta gairebé quadrada, amb coberta a dues aigües de teula i el carener orientat de nord a sud. Està situada a tocar la riera de Can Rubí i l'alçat de les façanes varia segons la seva situació a causa del desnivell del terreny. Així, la façana est disposa de tres nivells en alçat, mentre que la oposada (oest) només en té un. En aquesta façana oest hi ha adossada una escala amb graons de pedra que permet assolir el nivell de la darrera planta, on hi ha un accés a l'interior, format per una senzilla porta amb llinda recta. A la façana est també hi ha una estructura adossada que ocupa més de la meitat de la superfície de la façana, a la zona més oriental de la façana principal podem observar un eix vertical de tres obertures. La de la planta baixa respon a un porxo fent cantonera amb una arcada en forma d'arc de mig punt rebaixat, fet amb senzilles dovelles de pedra sobre brancals de carreus grans i escairats. Les dues obertures superiors corresponen a sengles galeries obertes, amb llindes en forma d'arc carpanell i baranes de fusta. Els cossos afegits a la part més occidental d'aquesta façana correspon a dos coberts d'una sola vessant, cadascun a una cota diferent. A un dels quals s'hi accedeix mitjançant l'estructura d'una escala exterior de graons de pedra. La façana est presenta una disposició d'obertures producte, molt probablement, de les diferents reformes que ha sofert l'edifici. A la zona més meridional d'aquesta façana es localitza l'altra obertura que conforma el porxo en cantonera esmentat en la façana principal, l'obertura és de la mateixa tipologia que la descrita anteriorment. A nivell de planta baixa s'observen dues petites finestres sense cap element remarcable; a la primera presenta tres senzilles finestres i a la planta superior altres tres senzilles finestres. La façana nord presenta diverses obertures sense cap element significatiu, obertures que molt probablement són el resultat de diverses modificacions. Tots els paraments estan realitzats amb carreus de pedra irregulars (paredat comú). A l'extrem sud-est de la façana de llevant, hi ha el cacau que conforma la sortida de l'aigua del molí, és cobert amb volta de pedra. A la zona més meridional d'aquest conjunt es localitza una pallissa força peculiar, amb una estructura de fusta elevada construïda damunt una estructura de pilars d'obra i fusta, amb una escala exterior realitzada amb pedra. La coberta, però, a dues vessants, és de plaques de fibrociment ondulat. A uns metres al nord de la casa hi ha l'estructura de la bassa del molí. També es pot resseguir part del traçat del canal. 08057-11 A la zona sud-est del municipi, al veïnat de la Ribera. El molí fariner del Forat mostra unes característiques arquitectòniques atribuïbles al segle XVII tot i que hi ha algunes modificacions o reformes posteriors. De tota manera no es pot descartar que el molí també hagués existit amb anterioritat. El molí està situat dins la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny i de fet en el seu fons hi ha referències, bàsicament cites relacionades en el compliment pasqual. La majoria d'aquestes són de finals del s. XVIII i en dates posteriors. (Sembla que el molí està situat en territoris que van formar part de la Baronia de la Portella. Altres referències documentals les trobem al fons de l'arxiu municipal, bàsicament en documentació del segle XIX en endavant. Així, consta anotada referència del molí del forat en un llevador del 1858. Altres referències que hi trobem són les referents a les matrícules industrials, de les quals només se'n conserven algunes, en aquestes trobem la referència a pagament pel molí del Forat a nom de Martín Serrat, en la del 1886 consta que paga per un molí de represa d'una pedra que mol tres mesos o menys a l'any, i que està destinat a la mòlta de sègol, ordi, civada i altres. L'any 1901 consta registrada la baixa del molí en les contribucions industrials, tot i això sembla que posteriorment a aquesta data el molí havia funcionat en algunes ocasions. Al 1898, segons consta en una relació de cases i habitants del terme de Castell de l'Areny hi ha referenciat el molí del Forat amb el número 63 i s'esmenta que hi vivien quatre persones, un matrimoni i els seus dos fills. 42.1557800,1.9525900 413467 4667603 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45985-foto-08057-11-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
45990 Cal Xiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xiu TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. XVIII La masia està conformada per l'estructura de la casa i l'antic paller adossat al seu costat sud-oest. La casa és de planta rectangular, amb coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que està orientada entre sud i sud-est, consta de planta baixa, planta primera i segona, i unes petites golfes. Pel que fa a l'estructura de l'antic paller, és de planta rectangular i consta de dos nivells, planta baixa i planta primera que és directament sota coberta; aquest volum està adossat a la casa pel seu costat sud-oest i té coberta a un sol vessant. Pel que fa a les obertures, actualment mostren una distribució força regular en façana força regular i una tipologia bastant uniformitzada, en part fruit de la restauració realitzada fa uns anys. Així, a la façana principal trobem, al centre, la porta d'entrada amb brancals de maó massís i llinda de fusta, a cada costat una finestra, la de ponent conserva la seva estructura original formada per lloses i la de llevant amb alguna modificació, és de llinda plana de fusta i llosa a la l'ampit. A la planta primera i segona les obertures són dues per planta, amb llinda plana de maó massís posat a plec de llibre i brancals també de maó; les dues de la planta segona no han estat modificades; a la resta de façanes hi trobem aquesta mateixa tipologia. A nivell de golfes trobem una petita finestreta al centre de la façana principal, just sota el carener, amb maó en part del seu contorn. A la façana de llevant, la finestra de la planta segona tampoc ha estat modificada. A l'estructura del paller, només hi ha la porta d'accés a planta baixa, situada també a la façana més sud, és de llinda plana de fusta i brancals del mateix mur. A la planta primera hi ha una gran obertura a manera de galeria que obra cap a ponent, a la façana principal antigament també hi havia hagut una gran obertura típica dels pallers, avui cegada. L'estructura de la casa és bastida adossada al terreny natural per la part posterior, fet que determina que l'alçada visible de les seves façanes sigui diferent. A l'interior, l'edifici conserva part de l'enllosat de la planta baixa, així com l'estructura de l'escala i gran part dels elements que configuren els forjats, excepte els paviments. La casa mostra una distribució en dues crugies orientades nord-sud i separades per una gran jàssera a cada planta que es recolza a façanes sud i nord, i sobre la qual descansen les bigues perpendiculars dels forjats. A planta baixa el forjat és amb empostissat de taulons entre bigues. També es conserva alguns dels envans de distribució, destacant el de la planta primera, el qual també conserva els muntants de fusta de les antigues portes. Pel que fa a l'ús dels espais, actualment és una casa de turisme rural i per tant, s'ha adaptat a les noves necessitats. A planta baixa, que antigament era utilitzada com magatzem i pel bestiar, s'hi identifica l'estructura de banqueta d'una de les menjadores, i també unes fornícules al mur. A la planta primera, la zona de la llar de foc ocupa el mateix lloc on hi havia hagut el foc a terra, amb el forn de pa al costa. Cal dir que el forn conserva l'estructura exterior de cos exempt adossat a l'angle nord-oest de la casa i conserva en molt bon estat la cambra de cocció, formada per enllosat i cúpula també de lloses i pedra tosca. Cal anotar que, tal i com ens ha explicat la propietat, les peces que conformen la boca del forn no són les d'aquesta casa. En aquesta planta primera, les finestres de la façana principal tenen festejadors. L'escala d'accés fins la planta primera és de graons de pedra, i fins la segona de maó massís. La distribució és més o menys la mateixa que hi havia, tot i que amb algunes modificacions i adaptacions. Actualment la planta primera està comunicada amb el nivell superior de l'antic paller, conformant un espai de tipus galeria. 08057-16 Al sud del terme municipal. Cal Xiu és una masoveria que forma part de la masia les Eres de Vilada (dins el terme municipal de Vilada), la qual a més, havia tingut altres masoveries. La masia de Cal Xiu es correspon amb un model de masoveries que es generalitzen a partir del segle XVIII i XIX. Les característiques arquitectòniques de l'edifici només ens permeten identificar que la casa ha tingut dues fases constructives. En origen tindríem una petita caseta amb el mateix volum de planta, però d'alçada menor, només planta baixa i planta primera ja directament sota-coberta, o tant sols amb una petita golfa. En aquest període ja es deu construir el petit paller adossat al costat de ponent. No es disposa de prou elements per aportar una data concreta d'aquesta primera fase però podria correspondre al segle XVIII. Amb posterioritat, la casa es va ampliar en alçada fins al nivell actual. Aquesta fase d'ampliació, pot correspondre a una fase més aviat de finals de segle XIX o inicis del XX. D'aquest moment mostra altres elements, com acabats de maó massís de les obertures (les de la planta segona, ja que la resta són reformades posteriorment), i a l'interior, entre altres, el darrer tram de l'escala i alguns dels envans. Ja a finals del segle XX la casa va ser reformada i posteriorment reconvertida en masia de turisme rural. En el context de les darreres reformes, les finestres de la planta primera es van modificar i uniformitzar seguint les pautes de les de la planta segona, desconeixem si amb anterioritat els elements que les conformaven ens podien aportar més concreció cronològica del moment de construcció de la masia. A nivell documental, Cal Xiu consta referenciada ja al segle XVIII, en concret en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Del segle XIX consten altres referències, bàsicament només cites en documentació conservada al fons de l'arxiu municipal, com és en un llevador, identificat amb el núm. 5 i amb data de 14 de novembre del 1858, en el que hi consta un ampli llistat de cases del terme municipal entre les quals, Cal Xiu. En els registres de matrícules industrials conservats a l'arxiu municipal hi consta un document de l'11 de juliol de 1889, referent a 'Nota del que paguen els molins, telers i hostals de Castell'. En aquest hi consta l'anotació de Cal Xiu en el que hi figura un teler. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny (Cèdula) datada a 14 de gener de 1898 hi consta que Cal Xiu, identificada amb el número 48. Una altra notícia documental, és la referent a la inscripció notarial del 1902 on es registra la 'Casa, manso y heredad llamada Cal Xiu '; anotació que ens aporta la informació de que constava de quatre quarteres de terra de conreu, també s'hi aporten els límits, la referència a la propietat, que en aquest moment ¡, forma part de Ramon Picas i Muntades el qual l'havia rebut per herència i donació del seu pare. 42.1522100,1.9454400 412872 4667214 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45990-foto-08057-16-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Masia situada entre la carretera que porta a Castell de l'Areny i la Riera de Vilada.La masia conserva dues fonts en bon estat , tot i que es veu que en tenia una tercera a l'altra banda de la riera. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46000 El Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-clot ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VVAA (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona XVII-XVIII La casa no està habitada. Té algunes parts en mal estat. La masia del Clot està situada en una zona oberta i planera que trobem en arribar a la vall de la Clusa accedint per la pista que puja a Sant Romà des de Vilada o Castell de l'Areny. Està ubicada en la part baixa i planera de la vall. La masia està conformada per diverses construccions, la casa, un parell de paller, i algunes coberts menors, junt amb un clos i l'era. La casa és de planta rectangular orientada cap al sud, consta de planta baixa, primera i segona, té coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. A nivell de materials constructius, tot i que es pot identificar més d'una fase constructiva, en conjunt els murs són de paredat irregular amb carreus desbastats a les cantoneres, de mides més o menys grans i acabats més acurats, segons la fase constructiva. Pel que fa a les obertures, la porta d'accés situada a la part central de la façana és de maó massís als brancals i a la llinda, formant arc rebaixat amb el maó col·locat a plec de llibre. Aquesta tipologia d'obertures la podem veure en diverses finestres, en especial a la façana sud, i en algun dels annexes que hi ha la part del davant de la casa. També hi ha maó en llindes de finestres d'altres façanes però disposat de pla. També podem veure diverses obertures fetes en llinda plana de fusta. La disposició de les obertures a la façana principal és força regular, tot i que hi ha alguna que trenca la simetria. A la façana posterior de la casa hi ha adossat el cos del forn de pa, avui mig ensorrat. Al davant de la casa hi ha diversos annexes, que eren destinats a bestiar i magatzem que clouen conformen delimiten un espai tancat a manera de baluard, junt amb un mur de pedra que tanca el conjunt pel costat de ponent, on hi ha un portal d'accés, emmarcat amb maó massís. A pocs metres al nord de la casa hi ha un paller, és de planta rectangular, dos nivells i coberta a dos vessants amb el carener disposat en perpendicular a la façana principal que obra cap al sud. La façana principal té quatre grans obertures disposades a la part central, dues per planta, les de la planta baixa són de llinda en arc rebaixat i a la planta superior d'arc de mig punt, totes fetes amb maó massís als brancals i llinda. 08057-26 A la zona de la Clusa. Arquitectònicament la masia de Clot mostra més d'una fase constructiva, determinant una evolució cronològica amplia en que la casa ha anat creixen, ampliant-se i també realitzant-hi algunes reformes. En aquest sentit, i sense disposar d'elements que permetin precisar l'origen cronològic concret de la casa, sembla que hi ha una part més antiga almenys del segle XVII-XVIII. Posteriorment es va realitzar una ampliació del volum de la casa, potser encara de ple segle XVIII. I sembla que del segle XIX poden datar diverses de les actuacions que van implicar l'ampliació de la masia en diversos dels volums i potser alguna modificació en la casa. Les primeres notícies documentals conegudes referides a la masia, ens relacionen la masia del Clot junt amb la de Cabanellas, pensem doncs que en aquesta època formaven part de la mateixa propietat. Es tracta d'informacions cadastrals conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, el més antic és de 1716, en el qual hi ha consta 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Entre les dades que es relacionen, terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' i hi consta també l'import referent al personal de Joan Viñas masover, al personal de Joan son fill, i al personal de Antoni,l'altre fill. En aquest moment consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el següent cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest, les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són poques. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa del Clot, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), on en l'apartat de Castell de l'Areny hi ha la referència a el Clot i hi consta Pedro Seguil, en aquest ja apareix per separat de la masia Cabanelles de Dalt i Cabanelles de Baix, en que cadascuna consta amb un registre. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura el Clot entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta el Clot identificat amb el número 113, i consta que hi vivien setze persones, dos matrimonis, el matrimoni gran i alguns fills d'aquest, entre els quals l'hereu que sembla que és el cap de família del matrimoni jove, i també dos fills d'aquest matrimoni, a més de la padrina, junt amb cinc mossos o treballadors. 42.1804000,1.9276200 411439 4670363 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46000-foto-08057-26-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Seguint la pista que puja a Sant Romà de la Clusa, trobem la masia el Clot poc després de passar pel congost de l'Escalell i l'àrea recreativa del Clot.L'accés és per pista forestal amb desnivells pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46013 Cal Xic https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xic XVIII-XX Es tracta d'una antiga masia restaurada per tal de convertir-la en dependències destinades a allotjament de turisme rural. El conjunt està situat a tres-cents metres del municipi de Castell de l'Areny i al peu de la carretera. El conformen diversos volums arquitectònics construïts en una de les plataformes d'uns terrenys organitzats en terrasses, amb un espai lúdic i una piscina situada a la inferior. La terrassa superior, la d'accés al recinte i que s'utilitza com a pàrquing, disposa d'un mur de contenció realitzat amb carreus de pedra irregulars (paredat comú) amb contraforts, també de pedra de les mateixes característiques. Al capdamunt del mur s'organitza una barana de troncs de fusta entre matxons de reforç, també de pedra. Al segon nivell de terrasses tenim els volums construïts, la majoria són de planta baixa i un pis llevat d'un cos d'edifici de la casa originària, el qual disposa de planta baixa, dos plantes i golfes, adossat a aquest hi ha un porxo suportat per dos pilars de pedra, sota del qual trobem l'accés a l'interior del conjunt d'edificis. Aquest accés està situat a la primera terrassa i per tant dóna al nivell de la planta pis del cos d'edifici principal. A costat del porxo s'observa una escala que mena a la terrassa inferior on hi ha els accessos a les diferents estances, locals de lleure i menjador del conjunt. Tots els volums construïts tenen les mateixes característiques arquitectòniques, és a dir, disposen d'una coberta organitzada en dues vessants amb teules i els murs estan realitzats amb carreus de pedra irregular sense formar filades (paredat comú). Les llindes de gairebé la totalitat de les obertures són rectes i de fusta pintada així com els porticons corresponents. Pel que fa a les terrasses, aquestes es comuniquen mitjançant unes senzilles escales, amb graons i barana de fusta, i altres de metàl·liques. A la segona terrassa s'observa l'antic pou d'aigua del conjunt. Els interiors han estat totalment reformats i combinen els paraments revestits amb obra de guix, fusta encadellada i pedra vista. Els paviments són moderns i la zona del menjador col·lectiu presenta un forjat de bigues de fusta que combinen les de secció rectangular i amb les de tronc de fusta. Les estances lúdiques i les habitacions disposen d'un modern cel ras. Actualment són diversos els volums que conformen Cal Xic, alguns dels quals són de nova construcció; les estructures originàries sembla que es corresponen a l'edifici de la casa antiga, corresponent al volum principal de planta baixa, primera, segona i sota-coberta, el qual tenia un volum adossat al costat sud-est, avui reformat, a més, sembla que havia tingut algun altre annex menor, probablement corts. 08057-39 A la zona central del terme municipal. A poca distància al nord-est del poble. Les notícies documentals de les que tenim constància, ens aporten referències de l'existència de Cal Xic al segle XVIII. En conjunt són cites de la masia en la documentació conservada del fons de l'arxiu parroquial (ADS), com referències al compliment pasqual. També del segle XVIII, en la documentació cadastral conservada a l'arxiu municipal hi ha notícies de diferents anys, en que consta els impostos que calia pagar per 'la barraca dita casal Xic que la habita Maria Angela Puig, viuda', informació que semblaria correspondre al dit Cal Xic. En altres documents cadastrals d'aquest segle continua apareixen una referència similar, en el cadastre del 1766 hi diu 'barraca de Casal Xic pròpia de Josep Rota, conrea las terres Climent Rota masover de la Rota'. Altres informacions, són ja del segle XIX, una de les quals la trobem al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat de Castell de l'Areny s'esmenta la masia Cal Xic, en la que s'hi relaciona a Raimundo Tubau. Altres notícies són una simple menció de la casa, per exemple en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. En una relació d'habitants de Castell de l'Areny datada a 14 de gener de 1898 consta que Cal Xic (identificada amb el número 89) està deshabitada. Al segon quart del segle XX, Cal Xic va ser reformada considerablement, ampliant gran part de la masia per tal d'adequar a casa de colònies; sembla però que posteriorment es va voler destinar a residència de la tercera edat, activitat que sembla que finalment no es va iniciar. Avui dia és casa de turisme rural. 42.1742900,1.9501400 413290 4669661 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46013-foto-08057-39-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46047 Cal Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-serra-0 ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. XVIII La masia de Cal Serra es troba emplaçada en una zona oberta cap al sud-est, en una àrea en desnivell, envoltada d'antigues feixes de conreu, algunes de les quals encara estan actives. està ubicada en el vessant de llevant de la rec de Cabanelles, en una zona de força desnivell. La masia està conformada per la casa, el paller, el pla de l'era entre ambdós i algunes coberts annexes. La casa és de planta rectangular, encara que hi ha algun cos adossat que sobresurt en alguna de les façanes; consta de planta baixa, primera i sota-coberta, té teulada a dos vessant i carener perpendicular a la façana principal que obra cap al sud-est. La casa està bastida adossada al terreny, fet que facilita l'existència d'accessos a peu pla en la planta baixa i a planta primera. La casa mostra algunes ampliacions i modificacions. En conjunt els murs de les diferents construccions són de paredat irregular i cantoneres fetes amb carreus desbastats. Podem veure una part reparada contemporàniament amb totxana. La majoria de les obertures són de brancals de carreus senzills o el mateix paredat i llinda de fusta. En la façana sud-est hi ha un gran contrafort adossat, com a reforç de l'estructura en aquesta frontal. L'interior conserva alguns elements com són la llar de foc, els antics fogons, la boca del forn de pa (avui anul·lat). Al costat sud-est de la casa hi ha l'edifici del paller, és de dos nivells i coberta a dos vessants. La façana principal obra a llevant i està caracteritzada per la gran obertura de la façana delimitada només pels murs i el pilar central. Al davant hi ha el pla de l'era, delimitat per un mur de pedra pel costat del desnivell. 08057-73 A la Clusa, a l'extrem nord-oest. Actualment aquesta masia es coneguda amb el nom de Cal Serra, denominació que no localitzem en la documentació fins al segle XX. Amb anterioritat el nom era Cabanelles de Dalt. Havia format part de la mateixa finca que Cabanelles de Baix, la qual avui dia ha adoptat en les dues denominacions Cabanelles de Baix i de Dalt, o simplement Cabanelles que és la manera més comuna utilitzada per la gent de l'entorn. Des del punt de vista arquitectònic no hi ha elements que ens facilitin aportar dades molt concretes en quant a les cronologies de l'obra. Si que algunes característiques ens apunten que a cronologies del segle XVIII, i podria ser que fins i tot segle XVII, encara que no podem assegurar-ho. Si que s'hi identifiquen diferents fases constructives i actuacions de reforma corresponents a diferents moments posteriors. Pel que fa a les notícies documentals conegudes referides a la masia, hem de referir-nos a les informacions conservades a l'arxiu de Castell de l'Areny, on es conserven diferents documents cadastrals, el més antic del 1716, en el qual hi ha la referència a 'lo mas Clot y Cabanellas propia de Antoni Martí Raurell'. Moment en que consta que la masia Cabanelles existia, però sense que puguem precisar si existien les dues masies de Cabanelles o no. Notícia a més, que ens informa que Cabanelles formava una única propietat junt amb el Clot. La distinció entre els dos masos de Cabanelles no en tenim constància fins entrat en segle XIX. En aquest cadastre del 1717, entre les dades que es relacionen,terres, bosc, erm, rocals i bestiar, s'esmenta també 'per la casa' (com en el registre de la resta de finques) i després hi consta per el personal de Joan Viñas masover, per el personal de Joan son fill, i per el personal de Antoni altre fill. En aquest període consta que posseïen dos bous, un burro, 22 ovelles, 7 cabres i 4 porcs. En el cadastre de 1717, consta 'lo mas Clot y Cabanelles posehit per Antoni Marti Raurell abitat en Sant Maurici' (de la Quar), en aquest cadastre les referències al personal són les mateixes que en l'anterior, i pel que fa al bestiar les diferències són minses. En el registre de 1766, el propietari és Antoni Raurell, i com a masover figura Joan Vinyas, i paga per el personal del masover i per el personal de Pere Vinyas. És a mitjans del segle XIX quan tenim referència documental directa de Cabanelles de Dalt, és en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR). En l'apartat corresponent a Castell de l'Areny hi ha la referència a Cabanellas de Dalt, on hi consta José Portell; moment en que també hi ha la referència a la masia de Cabanelles de Baix. En un lligall corresponent a un llevador que es conserva a l'arxiu municipal i que data del 1858, hi figura Cabanelles de Dalt entre les diferents anotacions. Al 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a Cabanelles de Dalt, que era identificada amb el número 109, hi vivien quatre persones. 42.1976200,1.9241300 411175 4672278 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46047-foto-08057-73-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Accés a partir de la pista que surt des de Sant Romà de la Clusa en sentit ascendent cap a ponent en direcció al pla de la Clusa.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46049 Rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny XVIII La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera, segona i potser un altell o petites golfes a sota-coberta, té teulada a dos vessants de teules amb carener orientat nord-oest a sud-est en disposició perpendicular a la façana principal. A la façana nord-est, hi ha la porta principal d'accés, és de llinda de fusta i brancals formats pel mateix material, la resta d'obertures són senzilles i distribuïdes irregularment en la façana, en una destaca un ampit de pedra, i a nivell de sota-coberta una petita finestreta centrada sota el carener. A l'extrem est d'aquesta façana hi ha un volum adossat que a planta baixa conforma un petit passadís, cobert en volta de pedra, i a planta primer una eixida. La casa mostra almenys una clara ampliació consistent en un cos afegit a la façana sud-est ocupant tot aquest frontal i per tant, creant una nova façana a partir d'un volum de galeria o eixides, que li atorga un tret característic i distintiu. Cal dir que sembla que en origen la configuració d'aquest cos tenia una fisonomia diferent a l'actual, en especial a nivell de planta sota-coberta, la que mostra algunes modificacions. Aquesta façana consta de dos nivells de galeries, un a la planta baixa i l'altra a la primera, que ocupen quasi tota la façana a excepció de l'extrem sud. Consta de quatre obertures per planta, a la baixa trobem a l'extrem nord una obertura que conforma la porta d'accés a l'interior i al costat tres finestres consecutives, aquestes estan separades de pilars bastits en carreus i pedres, i a les llindes bigues de fusta damunt les quals es recolzen i sobresurten els caps de biga del forjat i sobre una altra petita biga en cadascuna de les obertures. Aquesta galeria es mostra tancada a partir de fusteries senzilles. A l'extrem sud hi ha una finestra senzilla. La galeria, a nivell de planta segona, és també de quatre obertures formades en arcs rebaixats que descansen en pilars de carreus o en els murs als extrems, a les zones de l'imposta hi ha unes petites motllures sobresortides. No és molt visible el material constructiu, ja que part de la façana conserva revestiment de morter de calç amb una cobertura irregular del frontal, en un dels arcs es poden veure maons disposat de pla conformant l'arc; damunt les arcuacions hi ha bigues de fusta encastades en els murs. En el darrer nivell en la façana principal hi ha obertures de distribució irregular, són senzilles, amb llinda de fusta i alguna és resultat de modificacions ja que s'observen altres obertures majors cegades parcialment. En aquesta parts sota coberta són parcialment visibles bigues de fusta encastades en el mur, entre les quals jàsseres de la coberta. La façana nord-oest té poques obertures, totes són de configuració senzilla, sense elements remarcables, alguna és de llinda plana de fusta i s'hi observa alguna finestra cegada. En conjunt els murs són de paredat comú fet en pedres irregulars de mides molt diverses i als angles carreus més o menys escairats. La façana de llevant compta amb obertures senzilles. 08057-75 Colònies Flor de Neu, s/n. 08619 Castell de l'Areny L'estructura visible de la casa sembla obra dels segle XVII-XVIII, amb alguna modificació posterior, com pot ser la construcció del cos de galeria. L'edifici actual l'hem de situar en el període de desenvolupament del poble, que es situa entre els segles XVII i XVIII, en especial durant el divuit, coincidint en el període de creixement demogràfic que va comportar la construcció de nous habitatges i l'ampliació de molts dels existents. Documentalment no tenim constància de gaires referències que ens aportin informació referent a la casa, hi ha anotacions en els registres de compliment pasqual en les que hi ha esmentada la Rectoria des del segle XVIII. El 1898, en un registre de les cases del municipi de Castell de l'Areny, consta que a la Rectoria identificada amb el número 2 hi vivia Mn. Joan Marginet. 42.1729300,1.9448300 412850 4669516 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46049-foto-08057-75-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Antigament havia estat la rectoria de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Avui dia forma part de les dependències destinades a estances de les Colònies Flor de Neu. Actualment l'edifici és anomenat com a Sant Jordi. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46063 Font del Pla de l'Orri https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pla-de-lorri La font coneguda amb el nom de la font del Pla de l'Orri, és de fet una dipòsit d'acumulació d'aigua provinent de la zona del Pla del Catllaràs. L'estructura del dipòsit mostra un frontal format per un mur de grans blocs de pedra en el que hi ha l'obertura d'accés a l'interior a l'espai interior. Aquesta és formada per brancals de maó massís i una llinda en arc rebaixat de rajola massissa. A la part de l'ampit hi ha un tub metàl·lic per on desaigua el dipòsit. Adossat a la part baixa del frontal hi ha un abeurador d'obra reformat. Segons expliquen antics masovers i propietaris, per l'aigua de boca utilitzaven la font negre. Aquesta era emprada sobretot pel bestiar. Expliquen també que actualment l'aigua de la font al dipòsit està canalitzada, però que amb anterioritat l'aigua arribava per a través d'una conducció formada per troncs buidats a manera d'abeurador. 08057-89 A tocar de la masia del Pla de l'Orri per la part del darrera del paller, a peu del camí. 42.1965700,1.9462400 412999 4672139 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46070 Cóm de la Rota https://patrimonicultural.diba.cat/element/com-de-la-rota Mostra algunes parts reparades amb morter Cóm realitzat en un gran tronc, en el que s' ha rebaixat gran part de l'interior tot creant un espai buit que conforma el dipòsit. Les mides són molt variables, ja que el tronc no és regular, pel que fa a les mesures màximes aproximades són 57 cm d'alçada exterior, 330 cm de llargada i entorn als 60 cm d'amplada, el dipòsit té uns 45 cm de profunditat, per 260 cm de llargada i 52 d'amplada. La utilitat principal és per contenir aigua per abeurar el bestiar, a la vegada que com a dipòsit per tenir aigua a l'abast. 08057-96 Masia la Rota, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1766800,1.9604400 414144 4669916 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46070-foto-08057-96-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46074 Font Negre https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negre <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> <p>Aquesta font es localitza a la baga del davant de la masia del Pla de l'Orri. Es troba en un marge al peu del torrent que discorre per la rasa de la baga del Boix. La font neix en el marge mateix, tot brollant per diversos punts, les seves aigües són recollides en uns grans abeuradors. Aquest són formats en grans troncs de pi. En un costat hi ha l'abeurador principal, el que recull l'aigua de més directe des del seu naixement, és un tronc de 516 cm de llargada i uns 54 cm de diàmetre aproximadament, en el que hi ha part de l'interior rebaixat conformant l'espai de recollida de l'aigua. Hi ha un altre abeurador, situat al costat del primer, en una cota lleugerament inferior, de manera que un recull l'aigua que vessa l'anterior tot conduint-la cap un extrem. Aquest té una llargada de quasi 7 metres i un diàmetre variable entorn als 44 cm.</p> 08057-100 A la zona de la Clusa. A la baga del Boix. 42.1965000,1.9495600 413273 4672128 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46074-foto-08057-100-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Productiu Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Tradicionalment, l'aigua d'aquesta font havia estat utilitzada com a aigua de boca per abastir la masia del Pla de l'Orri, a més d'abeurar el bestiar. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
45975 Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castell-de-lareny BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XI-XVIII Actualment s'estan duent a terme obres de rehabilitació d'algunes parts de l'edifici. Edifici de planta rectangular d'origen romànic, tot i que amb modificacions importants realitzades entorn als segles XVII i XVIII. L'edifici compta amb un campanar de torre, de planta de planta quadrangular i coberta a quatre aigües, situat ocupant l'angle nord-est de l'edifici i construït en època barroca. De fet, el campanar forma part del cos afegit a l'església en l'extrem de ponent, cos que a més del campanar, també acull la sagristia, junt amb altres petites estances menors. Les traces romàniques són visibles en la porta i diverses parts dels murs de l'església que combinen el paredat comú, realitzat amb carreus irregulars de pedra, i petits trams de mur de carreus regulars disposats en filades. La coberta de l'edifici és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest. La porta romànica, situada a la façana occidental, presenta l'estructura d'un doble arc de mig punt en degradació realitzat amb dovelles que descansen damunt brancals (sense imposta) de grans carreus ben escairats. La fusteria de la porta presenta una ferramenta amb decoracions formant reganyols d'època romànica. Damunt la porta i a la zona del capcer es disposa un òcul realitzat amb carreus de pedra regulars i protegit per una reixa de ferro de disseny simple. En el mur meridional s'observen dues grans finestres rematades per arcs de mig punt i les restes d'un rellotge de sol, avui dia gairebé desaparegut. La façana nord de la nau no disposa de cap obertura. Com s'ha esmentat, l'edifici presenta un cos afegit a la zona més oriental amb el campanar que s'aixeca a la l'angle nord-est. Aquest cos afegit té diverses obertures repartides de forma irregular, a la façana meridional, s'observen dues finestres, la inferior emmarcada amb un gran carreu per costat, i la finestra superior, situada sota mateix del ràfec de la teulada, disposa de llinda de fusta . A la façana est d'aquest cos es disposa una porta que mena al campanar, damunt la qual hi ha un petit espirall format per quatre grans carreus de pedra. A la façana nord d'aquest cos hi ha un accés a l'interior, l'obertura és emmarcada en grans carreus. Pel que fa al campanar pròpiament, situat a l'angle nord-est, es tracta d'una massissa construcció amb una alta finestra a cadascun dels quatre costats, rematades per arcs de mig punt dovellats. Conserva una campana dedicada a la Verge Maria i instal·lada l'any 1940, tal i com indica la inscripció gravada a la mateixa. A l'interior, la nau de l'església presenta una volta de canó decorada amb estucs classicistes i un paviment de mosaic hidràulic amb motius geomètrics i florals. Als murs laterals s'obren capelles emmarcades per arcs de mig punt, dues en cada costat, una a la zona de la nau i l'altra en el presbiteri. La zona de presbiteri està a una cota superior, per la qual cosa es disposen tres graons realitzats amb pedra que ocupen l'amplada de la nau. Al costat de l'altar major, en l'extrem sud hi ha la porta d'accés a la sagristia. L'església conserva una pila, amb una base de traces més antigues que la pica pròpiament, la qual mostra una factura més tardana. Als peus de l'església hi ha el cor, al qual s'accedeix per una escala existent en el mur nord. 08057-1 Al centre del poble. Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, s/n. 08619 Castell de l'Areny. Les primeres dades documentals de l'església porten a pensar que ja des d'origen era església parroquial i església del castell, època en que pertanyia a la jurisdicció eclesiàstica del Bisbat d'Urgell, d'una banda, i de l'altra, al comtat de Berga. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és esmentada l'any 905, en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials ('in termino de sancto Vincenti que sita est in Kastro Adalasindi' (VVAA:1985:470). A finals del segle X l'església junt amb part de les terres de Castell de l'Areny devien formar part de les propietats dels comtes de Barcelona, ja que el 988 el comte Borrell de Barcelona amb el bisbe Sal·la d'Urgell i els canonges de Santa Maria de la Seu permuta uns alous al comtat d'Urgell per les esglésies de Sant Andreu de Sagàs, Santa Maria de Merlès, Sant Esteve de Pardinella i Sant Vicenç de Castell de l'Areny amb tots els seus termes i propietats (BOLÓS:2009: 72).). Una altra referència documental és en relació a l'acta de consagració de la Seu d'Urgell, de finals del segle X o inicis del XI, en la que s'esmenta 'kastro adalasindo'. En documents posteriors consten diverses referències en que s'esmenta Castell de l'Areny, com són una compra-venda del 1082 per part de Bernat Radolf i la seva muller, a Arnald i la seva dona, d'un tros de terra que tenen al comtat de Berga, al lloc dit 'Vila-Fodes' al 'Castro Adalasen'. El 1196 Ramon Galceran, dóna, per a ell i els seus successors, a Santes Creus i al seu abat Hug, el lloc anomenat Castell de l'Areny, amb pacte de no construir-hi cap forca dins del terme. Poc després, en concret el 1198, el rei Pere I atorga l'honor de Castell de l'Areny a Bernat de la Portella, essent testimonis el mateix abat Hug de Santes Creus. (BOLÒS:2009: 45). Es creu que la donació no va prosperar ja que posteriorment no se'n té constància documental. No es coneixen més informacions en relació al castell, si que continuaria estant vinculat a la batllia de la Portella. Tot i que no són referències directes de Sant Vicenç si que ho són del castell, del qual sembla que n'era l'església. En la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga del 1312, es deixa constància de que l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny conservava el seu caràcter parroquial. Altres referències a l'església són indirectes, ja que també trobem la menció en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny com a atribució i pertinença territorial de les persones que consten en els actes documentats. És el cas d'una venda del 1252 referida al mas d''Hortals' situat a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). També n'és exemple un document de lluïció datat el 1339 fet per l'abat de la Portella, en el que es cita a Jaume de sa Costa, de la parròquia de Castell de l'Areny (BOLÒS:2009:72). Tot i que l'església és un edifici d'origen romànic ha estat reformat diverses vegades, modificant les seves característiques originals. De l'edifici romànic es conserva la porta d'entrada, al mur de ponent, que data de finals del s. XI-inicis del XII i una part del mur de tramuntana, potser també part del mur sud. La fisonomia de l'actual església és resultat de les ampliacions i modificacions realitzades en l'obra romànica durant els segles XVII i XVIII. Coincidint en una època d'important creixement demogràfic, en la que es degué construir gran part de les cases del poble de Castell de l'Areny situades a l'entorn de l'església. L'augment poblacional degué influir considerablement en les necessitats de reparació i ampliació del temple. L'església comptava amb un interessant altar major d'estil barroc desaparegut durant la guerra civil. Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. 42.1731400,1.9451600 412877 4669539 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45975-foto-08057-1-3.jpg Inexistent Medieval|Romànic|Modern|Barroc|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la façana principal de l'església, en un carreu proper a la porta d'entrada hi ha gravats uns grafits, són dues formes que semblen algun tipus de fruit, una mena de pinya o potser raïm. No en sabem ni la cronologia ni l'origen. 85|92|94|96|119 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
45987 Sant Romà de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-roma-de-la-clusa BARAUT, Cebrià (1979). 'Set actes de consagracions d'esglésies del Bisbat d'Urgell - Segles IX-XII- '. 'Urgellia' núm. 2, La Seu d'Urgell. BARAUT, Cebrià (1978): Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII), vol. I, a 'Urgellia', La Seu d'Urgell, 1978. BOLÓS, Jordi (2009). Diplomatari del monestir de Sant Pere de la Portella. Fundació Noguera (Diplomataris; 47), Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona PLADEVALL, A. (1979): Sant Romà de la Clusa. Barcelona: G.E.C. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978 SANTAMARIA, J. (1986): Memòries del Monestir de Sant Pere de la Portella i de tot el seu Abadiat i Baronia. Ed. El Vilatà, Moià. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds., Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona VVAA. (1985): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. XII Església romànica d'una sola nau, de planta rectangular amb un absis semicircular a l'extrem oriental. Els paraments són de pedres de petites dimensions, irregulars i disposades en filades. La coberta és de teules formant dues vessants amb el carener orientat d'est a oest, llevat de l'absis que està cobert per lloses. A la façana occidental presenta un campanar d'espadanya amb dos ulls acabats amb arcs de mig punt dovellats. La porta d'accés a l'església se situa a la part occidental de la façana sud i està formada per un doble arc de mig punt dovellat en degradació. No té cap tipus d'element ornamental exterior llevat d'uns carreus estriats disposats en filades al capdamunt de l'absis. Disposa de tres finestres, que mostren les mateixes característiques, situades a l'absis, al mur meridional i a l'occidental. Són de doble esqueixada rematades per un arc de mig punt dovellat i producte d'una restauració duta a terme a finals de la dècada dels seixanta del segle passat. L'interior presenta les parets nues de revestiment i una volta de canó lleugerament apuntada. La coberta de l'absis és de quart d'esfera, la qual recolza en l'arc triomfal, lleugerament apuntat, de la zona de presbiteri. A la zona oposada es disposa l'estructura d'un cor elevat, realitzat amb fusta, al qual s'hi accedeix mitjançant una escala, també de fusta, de dos trams. Els caps de bigues d'aquesta estructura estan decorats amb talles que representen cares, i la barana del cor és de balustres de fusta que suporten un passamà motllurat. A l'espai exterior a tocar la façana sud hi ha el cementiri, el perímetre del qual està delimitat per un mur baix amb una portella de ferro simple. Al centre del cementiri hi ha una creu de ferro damunt d'una base feta amb carreus i pedres. 08057-13 A la Clusa. La primera notícia pròpiament referida a l'església de Sant Romà de la Clusa és en l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell (finals del segle X o inicis del segle XI), en la que consta com una de les esglésies que formaven part del bisbat d'Urgell. Com s'ha esmentat, al segle XIV l'església i el lloc de la Clusa va ser integrat al castell de Roset, fet que comportà que el 1336 Pere de Fonollet vescomte d'Illa, en nom de la seva dona Marquesa, senyora de la Portella i Lluçà, cedís per a ús i servei dels homes de la Clusa tot el bosc conegut com de la Clusa. (VVAA:1985:196) Del període baix-medieval i modern hi ha mencions referides a l'església de Sant Romà de la Clusa, però sobretot en relació al lloc de la Clusa, com són documents de donació de terres, compra-vendes, etc., en els quals també rebem informació referida als drets que el monestir de la Portella va tenir a la zona. Un exemple, és un document del 1335 en que l'abat del monestir de la Portella va prendre possessió de diversos masos del terme de Vilada i de Roset, entre els quals els masos de Ramon de Torrent Sobirà i de Guillem de Torrent Jussà, de la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En documents de finals del segle XIV es documenta un mas denominat 'Bellsolà' a la parròquia de Sant Romà de la Clusa. En relació als béns sobre els quals del monestir de Sant Pere de la Portella tenia domini a la zona de la Clusa al segle XVIII, s'esmenten els masos Comes Sobiranes, de Torrent Jussà i Torrent Sobirà (aquests dos ensorrats) i el de Bellsolà (amb un molí també ensorrat). (BOLÓS: 2009) Al segle XVIII consta que l'església de Sant Romà de la Clusa era sufragània d'aquesta. L'església tenia una interessant majestat romànica que va ser destruïda durant la Guerra Civil, es tractava d'una talla de fusta policromada atribuïda a la primera meitat del segle XII (VVAA:1985:197-198). També degué ser durant la guerra que es va destruir l'altar major sembla que d'estil barroc. Entre els anys 1963-1965 va ser restaurada. A l'any 1976, la Diputació de Barcelona va dur-hi a terme una actuació de restauració. 42.1872100,1.9353100 412083 4671111 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/45987-foto-08057-13-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Recentment s'ha restaurat la porta de l'església, l'actuació ha estat costejada per part d'un veí del poble, en concret de la casa de Cal Truquet.Accés per pista forestal amb desnivell pronunciats.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 92|85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46005 Sant Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. XX Petita capella d'una sola nau construïda l'any 1906 tal i com indica la placa commemorativa situada en el frontis principal, damunt l'arc del portal d'accés a l'interior: 'CAPELLA DE SANT RAMÓN / COSTEJADA I DEDICADA / ALS VEHINS D'EIXA RIBERA / PER EN RAMÓN CAMPRUBÍ / FILL DE CAL TENA. ANY 1906'. Els paraments són de carreus de pedra de mesures irregulars (paredat comú) llevat dels emmarcaments de les obertures de la façana (portal i òcul) i el petit campanar d'espadanya, elements realitzats amb maó massís pintat, fet que dóna cromatisme al conjunt. El portal està emmarcat per brancals de maó massís que sobresurten lleugerament de la línia de façana, i que suporten un arc de mig punt de les mateixes característiques. Damunt la llinda se situa la placa commemorativa i a la zona del capcer es localitza un senzill òcul, també amb els emmarcaments esmentats. El ràfec de la coberta, de teules a dues vessants, també està realitzat amb maó massís. A cada costat del portal s'aprecien dues petites espitlleres i a les façanes laterals dos estretes finestres sense emmarcaments remarcables. La façana posterior, és a dir a la zona del presbiteri que és rectangular, es disposa un òcul similar al de la façana principal. Una petita estança (sagristia) construïda amb les mateixes característiques de parament que la capella, s'adossa a una de les façanes i disposa d'una coberta de teules a una sola vessant. Una simple finestra dóna llum a l'interior d'aquesta sagristia. L'estructura interior de la nau és simple, coberta amb una volta de canó i murs decorats amb una línia d'imposta motllurada i pilastres damunt les quals arrenquen uns simples arcs torals. Al costat de l'altar s'obre una senzilla porta, sense cap element significatiu, que mena a la sagristia. 08057-31 A la part sud del terme municipal a la zona de la Ribera. Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Expliquen que la construcció de la capella es degué al fet que la veïna de la propera casa de Cal Leandre, degut a que el seu estat de salut no li permetia anar a l'església de Castell de l'Areny ni a la de Vilada, va propiciar que el seu marit, Ramon Camprubí, fés construir aquesta capella. Des d'origen l'església va ser oberta a tot el veïnat, dient-hi missa amb certa regularitat. Expliquen que entorn als anys cinquanta del segle XX hi va haver moviments de terra que van afectar a l'església. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS) consta la documentació de les obres realitzades entorn al 1958, quan es va engrandir l'església un terç i es va construir la sagristia. L'any 1990 la capella presentava greus problemes estructurals que van requerir d'una actuació de rehabilitació, consistent en la col·locació d'uns tirants metàl·lics per aturar l'obertura dels arcs que aguanten el sostre i evitar que s'obrissin les parets, fet que hagués pogut comportar l'esfondrament del sostre. Moment en que també es va pintar l'església. L'any 2000 es van realitzar obres de millorar, bàsicament a l'exterior, es van repassar i pintar les façanes exteriors i condicionar l'entorn, tot construint una vorera i col·locant una barana. En motiu del centenari de la construcció de la capella, el 2006 es va actuar a la zona de la plaça, la qual es va reformar i asfaltar. 42.1546500,1.9490500 413173 4667482 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46005-foto-08057-31-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Actualment, només es fa missa en motiu de la celebració de l'Aplec de Sant Ramon. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46055 Altar Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SITJES I MOLINS, X. (1991). : 'Retaules barrocs i neoclàssics berguedans desapareguts'. L'Erol, núm.10. 1191. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VILADÉS, R. I SERRA, R. (1989:41-58):'Inventari del patrimoni artístic i documental, religiós i civil desaparegut durant la Guerra Civil'. L'Erol, núm. 28, any 1989. VILAMALA I TERRICABRES, J. (2001): L'Obra dels Pujol. Escultors de la Catalunya central (ss. XVIII-XIX). Edita : Farell editors, Col·lecció Nostra Història 2, Sant Vicenç de Castellet.. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. AAVV (1983). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona XX El retaule central, de fusta policromada i daurada, és d'estil neoclàssic, de factura senzilla, format per dos pisos i un entaulament i dividit en tres panys. El pis inferior està decorat amb dos plafons a banda i banda de l'altar, amb senzilles decoracions geomètriques, un dels quals és la porta d'entrada a la sagristia. El pis superior presenta una fornícula central amb la imatge de Sant Vicenç sostenint una mola situada sobre un pedestal. La fornícula, coberta amb cúpula, està flanquejada per dos guardapols que contenen cadascun dues columnes estriades amb el terç decorat amb fullatges daurats. Als panys laterals trobem les escultures exemptes que representen de Sant Isidre i Sant Josep amb el Nen. L'entaulament, decorat amb diverses volutes senzilles, és rematat per un medalló daurat sense inscripció. Sobre la mesa d´altar trobem una petita fornícula, emmarcada per una columna coríntia per banda i rematada amb frontó, on hi ha una petita imatge de la Marededéu. 08057-81 A l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, situada al centre del poble. L'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny és un edifici d'origen romànic amb una important ampliació i modificació del segle XVII junt amb actuacions posteriors. L'església i el lloc de Castell de l'Areny es documenten des del segle X, de fet l'any 905 l'església és esmentada en l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà com un dels seus límits territorials. A finals del mateix segle X formava part de les propietats dels comtes de Barcelona, junt amb les terres de Castell de l'Areny, i pertanyia al Bisbat d'Urgell, constant esmentada en l'acta de consagració de la Seu d'Urgell. Al 1312 l'església continua constant com a parroquial en la visita del prefecte de la Seu d'Urgell al deganat de Berga. L'església comptava amb un interessant retaule d'estil barroc a la zona del presbiteri, el qual va ser destruït durant la guerra civil. De fet, al llarg dels segles XVII i XVIII l'església degué experimentar importants modificacions i ampliacions que li aportaren gran part de la fisonomia actual. Al llarg del segle XIX la documentació parroquial deixa constància que es realitzaren actuacions diverses en elements interiors. Entorn als anys 40 del segle XIX consta que el Sr. Josep Pujol, conegut escultor i daurador de Sant Llorenç de Morunys, va dur a terme diverses actuacions a l'església, sobretot en relació a daurar i pintar alguns elements. Després de la Guerra Civil es van dur a terme obres de reparació dels danys causats a l'església durant aquest període, entre les quals la col·locació del retaule actual. 42.1731400,1.9451600 412877 4669539 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46055-foto-08057-81-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc