Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46075 Mina d'ambre https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-dambre NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. Actualment només es veuen poques traces. Es tracta d'una mina que es va explotar en galeria, de fet hi van haver dues galeries, la superior i principal, de la qual va sortir quasi tot l'ambre extret a la zona, i una de posterior oberta posteriorment, situada per sota, que no va donar els resultats esperats. De fet, avui dia no hi ha gaires restes visibles, bàsicament, clots en el terreny produïts pels enfonsaments de parts de les galeries i de les seves boques d'entrada, la traça del tram de petit trajecte per on circulava la vagoneta, l'escombrera o pedrera, junt amb bastanta quantitat de pedra de rebuig dispersa per tota l'àrea d'explotació. Pel que fa a la galeria principal, la seva entrada no és visible ja que està ensorrada, el terreny ha anat cedint i l'ha cobert totalment. Així, es pot identificar on estava situada la boca perquè s'observa un clot i davant un petit tram molt planer, de pocs metres, que és per on circulava la vagoneta. En aquest tram encara hi ha les restes d'algunes travesses que suportaven els carrils de la vagoneta. El recorregut de la vagoneta era bastant curt, uns pocs metres des de la boca de la mina fins a creuar el torrent per una petita palanca o passera, avui totalment desapareguda, i poc després, ja hi ha l'abocador del material de rebuig. Segons explica i assenyala el veí de la Clusa que ens acompanyar a l'indret, fa un petit pla a tocar del tram per on passava la vagoneta, i a prop de la boca de la mina, que és on els treballadors tenien una petita i senzilla barraca. Avui dia ja no en queden restes. Per la zona també hi ha molt pedregam acumulat en diferents punts, que tal i com explica són les restes del procés més manual de picat de la pedra per acabar de netejar millor el mineral, l'ambre. A poc metres més avall, trobem uns altres clots que són les traces visibles d'una altra boca de mina i de la seva galeria, oberta en la darrera etapa de treball a la zona, i de la que no es va extreure gaire res de material. 08057-101 A la Clusa. El desembre de 1878 Ramon Soler Colí, de Berga, presentava la sol·licitud de la Mina Esperanza, en terrenys d'Antonio Raurell, veï de la Quar, al paratge de la Baga, Maleras i Serra del Clot, en terme municipal de Castell de l'Areny. L'1 d'abril de 1879 es va fer el plànol de demarcació de la mina i s'hi deuria començar a treballar aquell mateix any. L'any 1883 en motiu d'una 'Exposición Nacional' que es va realitzar a Madrid, i tal i com s'havia fet a les mostres de París i Filadèlfia, es donava a conèixer el carbó Berguedà. En referència a la mostra de Madrid consta la següent cita: 'entre los productos que se envian figura el cobre (sin explotar), lignitos de 'Ferrocarril y Minas de Berga' y succino y amianto que explota el Sr. Soler y Colí en Castell de l'Areny en el lugar llamado Picamill'. (NOGUERA:1991) La mina d'ambre també és esmentada en una circular del primer de febrer de 1894 conservada a l'Arxiu Municipal, on s'exposa al govern la necessitat de construir una carretera que enllaci Castell de l'Areny amb la carretera que estava previst que es construís de Berga a Montesquiu. En la carta s'indica que la carretera seria molt important per l'explotació de boscos, de la mina d'ambre i de les mines de carbó de la Clusa. La carretera encara en trigaria molts d'anys a arribar. La concessió de la Mina Esperanza del Ramon Soler Colí va caducar el 1889. El 22 d'abril de 1918, Vicenç Soler Prat, de Barcelona, presenta una sol·licitud per a una mina que anomena Catalina, en el mateix paratge. S'hi fa de nou la delimitació, però es deixa caducar el projecte immediatament, de manera que no s'arribaria a explotar en aquest període. Amb posterioritat, ja a mitjans segle XX consta com a propietari un tal Sr. Soler Oriol que sembla que hauria iniciat els treballs cap al 1961. Els anys d'explotació que consten publicats són de 1961 a 1964 (segons consta al llibre SOLER, ORIOLA:1997). El Sr. Soler Oriol al cap d'un temps d'explotar la mina la va traspassar al Sr. Frances Picas de Vilada. Consta que a la mina hi van treballar quatre persones (SOLER, ORIOLA: 1997). El veí de Rossinyol, explica que recorda que l'explotació de la mina no era continuada sinó que es feia a tongades, de manera discontínua. Explica que el Sr. Soler va fer dues tongades. Com que necessitava sempre d'un soci capitalista, es treballava a la mina mentre hi havia diners, i un cop s'havien acabat es parava l'explotació. Sembla el Sr. Picas va fer societat amb un tal Sr. Noguera. Picas va anar a fer d'enginyer a Saldes, d'aquí que també es perdés cert interès per aquesta explotació. Això i el fet que la mina era molt poc rendible, ja que el producte extret no era de massa qualitat, van acabar determinant la fi de l'explotació. 42.1694200,1.9202700 410816 4669151 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46075-foto-08057-101-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La zona on està situada és en una costa de pi roig (situada per sota la pista o camí que puja passant per l'avet del Clot i continua cap la collada de Baix, des d'on podem anar a Sobrepuny). De fet, la seva localització no és molt evident, però si que hi ha una àrea on es pot veure un despreniment bastant recent del terreny, sota del qual i més a tocar del torrent, hi havia la boca de la mina.L'emplaçament de la mina es pot distingir per identificar-se diversos clots, fruits d'enfonsaments del terreny, just a tocar i prop del torrent.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina i de l'època de la seva explotació. Ell l'havia vist en funcionament, de fet el seu padrí hi havia treballat.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46076 Mina de carbó https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-carbo NOGUERA I CANAL, J.; SISTACH I TOMÀS, M. (1991). La mineria al Berguedà. Àmbit de Recerques del Berguedà, Llibres de l'Àmbit, núm. 6: Berga. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. La galeria està ensorrada per diversos punts Es tracta d'una mina de carbó explotada en galeria. Actualment la boca de la mina i part dels primers metres de galeria es troben mig ensorrats. El terreny ha anat cedint i actualment podem veure diferent forats en el terreny que ens permeten localitzar la mina i part del primer tram de galeria. A través dels forats es poden visualitzar part del que serien les parets de la galeria, excavada en la roca de tipus calcari. A més, davant del que era la boca de la mina hi ha una mena de plaça que a un extrem sembla que és on s'hauria abocat tota la pedra de rebuig. Pel que sembla el transport del material extret cap l'abocador es realitzava amb vagonetes. 08057-102 A la Clusa. Les informacions publicades que hi ha sobre la mina diuen que no es va extreure mai carbó d'aquesta explotació, i que en els treballs d'obertura de la galeria hi van treballar tres persones. Consta també que els anys d'explotació són entre 1949-1950, i que el propietari era Josep Pujol (Coma-rodana). (SOLER, ORIOLA:1997) Segons el Fons de la Prefactura de Mines, consta un expedient per a la Mina San Ramon, de lignit, a l'Escalell, prenent com a punt de partida de l'explotació la carretera particular, llavors en construcció, de Vilada a Sant Romà, amb el Torrent del Clot. La sol·licitud per a aquesta mina la presenta Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella, el 27 de maig de 1949. Renuncia a l'explotació el 21 de juliol de 1953. Sembla que podria tractar-se de la mateixa mina. 42.1730700,1.9161700 410483 4669561 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46076-foto-08057-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar i explicar tot el que recordava de la mina.Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46077 Telefèric de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/teleferic-de-castell-de-lareny ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B; Terminus, Barcelona, pàgs. 259-260. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) VILADRICH, LL. (2003). : 'Un fustaire del Pla de l'Orri'. L'Erol, núm77. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. XX Algunes de les restes han desaparegut. La gran majoria de les restes del telefèric de Castell de l'Areny o de la Clusa es troben al capdamunt del Cap dels Rocs. Les restes conservades són bàsicament murs que conformaven l'estació superior del cable. La instal·lació d'aquest telefèric es va realitzar per tal de facilitar l'extracció de la fusta de la baga de la Clusa. Segons s'esmenta en la bibliografia (SALMERÓN: 1980:259-260) els troncs s'apilaven en un carregador situat al camí de Sant Romà, des d'on eren arrossegats per mules o matxos amb un carro que anomenen del tipus 'contribal'. Sembla que part del camí que va de Sant Romà al cap dels Rocs (GR-4) era utilitzat per arrossegar els troncs fins al punt de sortida del cable. A l'extrem del Cap del Rocs trobem un seguit de murs de pedra construïts en paral·lel, que per les seves característiques ha afavorit la denominació de l'indret com les pilones. A la part més allunyada del penya-segat només hi ha murs a un costat, ja que a l'altre hi ha el mateix terreny natural amb la roca rebaixada. Més a tocar del precipici ja hi ha dues fileres de murs disposats en paral·lel a costat i costat, tot delimitant un espai central lliure entre les dues fileres. Aquest espai és per on passarien els troncs amb el cable cap l'estació inferior. Els murs mostren una alçada variable. En alguns s'hi pot veure peces metàl·liques, bàsicament trossos de barres cilíndriques de ferro. Pel que expliquen, entre els murs s'encarrilarien els troncs els quals ja estarien afermats en les vagonetes que els transportarien pel cable pendent avall. Segons la bibliografia aquest era un telefèric del tipus bicable automotor, per tant, que hi havia un cable que se li diu carril i un tractor, funcionant de manera que les vagonetes que baixaven plenes feien pujar les vagonetes buides. S'esmenta que el cable del carril era de 30 mm de gruix i el del tractor de 15 mm. Sembla que, damunt els murs de les estacions, hi havia unes estructures de fusta a manera de torres que era on hi havia instal·lats uns volants de ferro de gran diàmetre per on girava el cable tractor. També s'explica que les vagonetes anaven instal·lades al cable en un truc de dues rodes situat a la part superior i que era l'element de desplaçament pel cable carril, a més, tenien un mecanisme de suspensió, que tenia l'aparell d'acoblament del cable tractor i que consistia en un eix on es fixaven amb cadenes els troncs. Es diu que si els troncs eren més grans de tres metres s'utilitzaven dues vagonetes per transportar-los. Aquesta estació superior es troba a uns 1320 m d'altitud, en el punt conegut com Cap dels Rocs i popularment també com a les pilones (per les estructures conservades del cable). Des d'aquesta estació fins a l'estació inferior, que estaria situada prop de la masia de Riu, a uns 880 m d'altitud, permeten superar un desnivell d'uns 440 m en una 900 m de longitud. La bibliografia diu que l'estació inferior era situada a la zona de la masia de Riu, de fet, és la masia que queda just sota el cap dels Rocs. Cal dir però, que segons informacions orals facilitades per algun veí, es diu que l'estació inferior era més avall, en una zona entre Cal Marc i el Ballestar. No s'ha pogut confirmar aquest fet. També explica que degut a que el cable no acabava de funcionar correctament, en gran part pel fort desnivell, es van instal·lar cables tensors a manera de fre, una de les restes que hi relacionen estava localitzada en una zona propera a la collada de Comellas. Actualment queda alguna estructura de difícil identificació pel volum de vegetació que hi ha crescut, però de fet, diuen que fins fa molt poc hi havia més estructures conservades, on ara hi ha un gran clot fet arran d'un moviment de terres. També ens van informar que a la serreta de l'Escalell, hi ha restes que s'atribueixen a elements relacionats amb el cable. Cal tenir en compte, que el telefèric va experimentar algunes modificacions per fer-lo més útil, potser alguns d'aquests elements hi tenen relació. 08057-103 Al Cap dels Rocs. Les dificultats per treure la fusta dels boscos del municipi, en especial de la Clusa, en una època en que no es disposava de carreteres, va determinar la construcció d'aquest telefèric a fi de donar sortida a la fusta sortida de l'explotació dels boscos de la Clusa. En una època en que altres telefèrics eren utilitzats o havien estat utilitzats a la comarca i en altres zones de difícil accés o per fer més ràpid i en principi més rendible l'explotació. Així, el 1915 una companyia portuguesa va comprar la fusta dels boscos de Sant Romà de la Clusa, propietat de la família Cirera. Per intentar fer més rendible l'explotació d'aquests boscos, l'empresa va haver de fer una forta inversió de capital per construir diverses instal·lacions que en facilitessin el transport ja que la zona té una orografia molt complexa. Així, es va construir una carretera, es van obrir diversos camins de bosc, i es va instal·lar un telefèric. Sembla que la fusta era portada a Can Pastell de Vilada on hi havia una serradora. Tot i l'esforç en infraestructures van sorgir diverses complicacions, i de fet sembla que el telefèric tenia algun error de càlcul que no el feia útil. L'empresa no va poder continuar amb l'explotació i va fer fallida. Posteriorment, una altra empresa de capital també portuguès va fer-se càrrec de les instal·lació. L'enginyer Wagner va modificar el traçat del telefèric per fer-lo útil, fet que va permetre continuar amb l'explotació del bosc uns quants anys més, segons consta a la bibliografia, fins el 24 de juliol de 1931. Moment en que el mateix personal de la companyia portuguesa va desmuntar el telefèric. La fusta transportada pel cable es portava a la serradora de Vilada amb carros, o fins l'estació de la Baells per ser transportats en la línia de ferrocarril. Tant aquest transport des de l'estació inferior com els treballs de ròssec realitzats al bosc i fins al cable eren realitzats per el Sr. Climent Simon, un contractista de Vilada. En canvi la càrrega i descàrrega del telefèric i el control de les expedicions anaven a càrrec de personal de nacionalitat portuguesa. 42.1767000,1.9337900 411943 4669945 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46077-foto-08057-103-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El carro de tipus 'contribal' sembla que era un estri que tenia una peça transversal amb forma de mitja lluna on es recolzava la part més pesada dels troncs per tal de facilitar-ne el seu transport; una part dels troncs continuava essent arrossegada pel terra però la fricció era menor. Sembla que hi ha diversos tipus de 'contribal', però en general el concepte bàsic és que amb rodes o sense era com un carro de dues grans rodes amb una única peça de fusta central, on hi penjaven dues cadenes que eren emprades per lligar el tronc i poder-lo transportar amb més facilitat.Un veí de la masia de Rossinyol, de la Clusa, ens va acompanyar a la zona de Comellas i ens va relatar tot el que li havien explicat del telefèric.S'explica la història que el cable era utilitzat per part dels treballadors per pujar a l'estació superior, hi va haver un greu accident al cable, que va comportar la prohibició utilitzar-lo amb aquesta finalitat.Les restes de l'estació superior es troben dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46078 Forn de Comelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-comelles la construcció de la pista va escapçar les restes. En el marge de la pista que porta de Vilada a Sant Romà de la Clusa, a l'alçada de Comelles hi ha les traces d'un forn. Aquestes restes són visibles en el tall del marge produït en la construcció de la pista, s'hi pot distingir la traça de la rubefacció provocada per l'efecte del calor i que conforma el perfil d'una mena de clot, avui reomplert de terra, i que segurament constituïa una cambra de cocció. No hi ha material per l'entorn que permetin indicar la utilitat del forn. 08057-104 A la zona sud-oest del municipi. 42.1603700,1.9260500 411281 4668140 08057 Castell de l'Areny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46078-foto-08057-104-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46079 Pont de la riera de Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-castell XX Pont situat per superar la riera de Castell. Es tracta d'un pont construït al pas de la riera per davant del molí d'en Puig. Forma part de l'antic traçat de la carretera de Castell utilitzat fins que es va construir la nova carretera, l'actual. Es tracta d'un pont estret, que només permet el pas d'un vehicle. L'estructura del pont és d'un sol ull, conformada per un basament, un mur a costat i costat del torrent, que suporten una volta de poca llargada formada en arc més o menys de mig punt, tot està bastit en carreus de pedra. En el punt de recolzament de la volta sobre els murs que actuen de basament hi ha una petita imposta més aviat decorativa, conformada per una filada de lloses que sobresurten lleugerament del plom de la paret. Té baranes senzilles de ferro de secció circular que estan col·locades en un petit encofrat de formigó. 08057-105 A la zona de la Ribera, a pocs metres del Molí d'en Puig. 42.1560700,1.9473000 413031 4667641 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46079-foto-08057-105-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46080 Pedrera de guix https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-guix XX Els afloraments són visibles, tot i quee ja no està en funcionament la pedrera Antiga pedrera o zona d'extracció de pedra de guix situada en un espai obert al vessant de ponent d'un petit torrent. En el lloc es poden observar les vetes o afloraments de guixos que es localitzen en la zona d'extracció. Les traces d'aquesta activitat industrial s'observen bàsicament en la presència de diferents capes de material en els estrats visibles a l'indret. La vegetació que va creixent a l'indret ha amagat només parcialment el tall de l'explotació. 08057-106 A la zona est del municipi, prop de la Rota. Les informacions orals recollides expliquen que la pedrera d'extracció de guix a cel obert proveïa de guix un forn situat a les afores del poble de Vilada, funcionament que només va realitzar-se durant uns anys pels volts de mitjans del segle XX. Sembla que en l'indret de la pedrera només es realitzava l'extracció del material, el qual posteriorment era cuit i mòlt a les instal·lacions esmentades. De fet al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC1-515) hi consta l'expedient referent al 'Plan de labores para 1965 de la cantera de yeso 'Els guixots'', consta que la pedrera va ser explotada per ROCAPI, S.L., domiciliada en Vilada. Segons consta a l'expedient, l'explotació és a cel obert i es troba al paratge de La Rota, a Castell de l'Areny (en terreny arrendat). Les dades que ens aporta la documentació són que disposa d'una vagoneta i de 30 metres de carril, s'extreu guix per a obres de construcció i el forn té una capacitat de 5 Tn. El 1965 es previa extreure 1180 Tn de pedra. En expedient del 28 de juny de 1965, es diu que es tracta d'una pedrera que després de molts anys de no ser explotada inicia de nou la seva explotació. Les dades aportades en aquest expedient ens assenyalen que prèviament a l'explotació de la mina en aquest període, es deuria haver extret guix amb anterioritat. Cal dir, que en aquestes contrades l'ús d'aquest material per construcció és molt habitual i es localitza en moltes de les cases de pagès, no només per enguixar les parets, sinó en la construcció d'envans encofrats i revoltons o entrebigats dels forjats. Per tant, pot ser que l'explotació del guix en aquesta indret es remunti a períodes més reculats. 42.1756400,1.9593200 414050 4669802 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46080-foto-08057-106-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46081 Sender de gran recorregut GR-4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-4 AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984): 'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984: 75-81. CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. SERRA, R.; SANTANDREU, M.D. (1984): 'Dels camins romans a les carreteres asfaltades'. L'Erol, juliol de 1984, 12-22. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. El GR4 és un sender de gran recorregut que va de Puigcerdà al monestir de Montserrat, i que forma part, així mateix, del Sender Europeu de Gran Recorregut E4 que uneix Tarifa (Andalusia) amb Xipre passant per diversos països europeus. Al Berguedà, travessa el Catllaràs i de nord a sud el municipi de Castell de l'Areny, en el tram del Santuari de Falgars a Borredà. Aquesta etapa del GR és de 19,340 km (5h 10' segons la FEEC), i el desnivell acumulat és de 2.553 metres. En el terme que ens ocupa, en sentit nord a sud, passa prop del Roc de la Clusa, per la Collada de Sant Miquel, el GR voreja el Serrat Negre cap a Sant Romà de la Clusa. D'allí, voreja els Rocs de Castell fins al poble de Castell de l'Areny, i des del poble, voreja el Rec de Cal Paraire i la Ribera (o riera) del Castell, fins a la barriada de la Ribera. En aquest punt, el GR pren orientació est cap a Sant Sadurní de Rotgers, al terme de Borredà. El tram del GR en aquest municipi és d'un important descens, des del punt més alt del Catllaràs fins a la Ribera. 08057-107 Creua el municipi de nord a sud. El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. Té una distància de 162 km, dividits per la FEEC en 11 etapes d'entre 8,5 i 19,3 km. Forma part del Senders Europeus de Gran Recorregut, que van ser creats per la Federació Europea d'Excursionistes. L'antiga variant GR 4-1 és ara el GR241, circular, que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. 42.1600300,1.9455300 412890 4668082 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46081-foto-08057-107-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El sender està senyalitzat de la manera habitual dels senders homologats com a GR, dues ratlles horitzontals, una blanca i una vermella.Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46082 Sender de gran recorregut GR-241(Volta al Catllaràs) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-gr-241volta-al-catllaras AGRUPACIÓ DE MUNTANYENCS BERGUEDANS (1984)'Pels camins del Berguedà'. L'Erol, juliol de 1984 CAMPILLO,X. (Dir.)(2004): Inventari de camins de la comarca del Berguedà (segona fase). Consell Comarcal del Berguedà. Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Naturgest S.L. CAMPILLO,X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. Mapa i guia excursionista Catllaràs-Picancel. Col·lecció E-25, Pirineu i Prepirineu. Editorial Alpina, edició 2007-2008. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. El GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. És un sender circular que fa la volta al Catllaràs passant pels termes municipals de Borredà, Vilada, La Nou de Berguedà, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. En total, són 59,46 km en quatre etapes. En la tercera etapa, de Sant Jaume de Frontanyà a La Nou de Berguedà (16,990 kms, 5h 30'), un tram passa per la part septentrional del municipi de Castell de l'Areny. Des del Puig Lluent, el punt més alt del camí, es baixa cap a Sant Romà de la Clusa, i d'allí es segueix cap a ponent, passant per Rossinyol de Dalt, i d'allí cap a La Nou de Berguedà pel Coll de la Plana. 08057-108 Creua el terme municipal de llevant a ponent. El GR4 és un sender que va ser homologat el 1978, i la seva guia va ser editada el 2007 per la FEEC i l'Associació Catalana de Senderisme. L'actual GR 241 és l'antiga variant GR 4-1 del GR4. 42.1868000,1.9394400 412424 4671061 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46082-foto-08057-108-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46083 Camí ramader de la Baells a la Pobla pel Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-a-la-pobla-pel-catllaras CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 25. En aquest inventari es descriu el camí de la manera següent: 'Des del Gall de Cercs, a l'alçada del Camí que porta a Peguera, i on s'hi pot trobar una returada en un turonet que queda a sobre,s'enfila per la pujada de Miralles, i es dirigeix cap al pont. Aquí, en el pont de Miralles es pot trobar a mà dreta el camí procedent de Pedret. Avui dia el pont ha quedat cobert pel Pantà de la Baells. Segueix cap a la Serradora de la Baells, on es pot enllaçar amb el camí procedent de Sant Miquel de les Canals. Continua pel Molí del Cavaller i travessa la carretera actual. Passa per sota la casa de la Coromina, i agafa en direcció al Castell de Roset i la Font del bac. Passa pel cementiri de Vilada i per Comelles. S'enfila per la carena des de l'unça de les Eres de Vilada. Va cap al Collet de Sant Joan, i cap als Erms de Vilalta, on podem trobar un amorriador. Segueix per Can Perçós i l'Escalell. Continua per la Font Negre i cap a la Clusa, passant pel Cortal i arribant al Pla. Des del Pla de la Clusa el camí es dirigeix a la Pobla passant pel Roc del Catllaràs, el Coll de la Ceba i per la Font de Fontals de la Pobla. Continua pel Collet del Llobató i el Camp de l'Ermità, seguint aproximadament el límit de terme entre Sant Julià de Cerdanyola i la Pobla de Lillet. Continua en direcció a Falgars pel límit de terme, passant pels Planasos i pel Pla de Sant Cristòfol. Seuegueix pel Clot de l'Infern, seguint aproximadament el seu traçat. Travessa el riu i surt en direcció al Planell de l'estació de Gavarrós. Finalment es troba amb el camí que va de Guardiola a la Pobla a l'alçada del Molí de Riutort, on aproximadament surt el camí que es dirigeix cap a la Bassa de Tarnes.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) 08057-109 Zona nord occidental del terme municipal. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.2028400,1.9346100 412047 4672847 08057 Castell de l'Areny Fàcil Dolent Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Part del trajecte discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46084 Camí ramader de Sant Jaume de Frontanyà a Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-sant-jaume-de-frontanya-a-castell-de-lareny CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. Alguns trams es troben afectats per les modificacions de les noves infraestructures Aquest camí consta inventariat com a camí ramader a l''Inventari dels camins ramaders del Berguedà', amb el codi ICR 73. En aquest inventari es descriu el recorregut del camí de la manera següent: 'Des de Sant Jaume de Frontanyà surt un camí que passa pel mig del poble, on es creua amb un altre camí procedent de Frontanyà. Segueix per la carretera fins a un revolt, on la deixa i es dirigeix cap a la Mare de Déu dels Oms. Segueix agafant el camí del Coll de les Lloberes i va cap a Cortines. Passa per sota de Sant Julià de Cal Cosp i continua cap a Camp-rubí. Passa per sobre la Rota, Coll de Jovell, i segueix en direcció Castell de l'Areny, on es creua amb el camí que puja cap a la Clusa.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) 08057-110 Creua part del terme d'est a oest. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. 42.1766800,1.9493600 413229 4669927 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46085 Camí ramader de la Baells al Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-la-baells-al-catllaras CAMPILLO, X. (Dir.)(2007): Inventari de camins ramaders del Berguedà. Grup de Defensa de la Natura del Berguedà, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà Iniciatives SD, SL. TORRES, C.A. (1905). 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p.167, Barcelona. Part del trajecte del camí està afectat per la construcció de la Baells. Aquest camí unia antigament el poble de La Baells amb el Catllaràs, passant per termes de Vilada, La Nou de Berguedà i Castell de l'Areny. Consta inventariat com a camí ramader amb el codi ICR23 a l''Inventari de camins ramaders del Berguedà'. La descripció del camí en el citat inventari és la següent: 'El camí arrencava al Pont de Miralles, actualment desaparegut per la construcció del pantà de la Baells, així doncs el camí arrencaria del cap oriental del pont de la Baells. El camí va carenejant per l'esquena d'ase que fa de límit de terme entre Vilada i La Nou, passa pel Pla de Clarà i La Quadra. Segueix per la Plana del Castell i el Collet al peu del cingle. Continua passant per Casadesús, la Collada dels Pasquals, pel peu del cingle i per la Bauma Roja, la casa de Picamill, la Collada de Picamill i la Collada Alta de Picamill. El camí segueix pel Coll del Faig i el Coll de la Plana. Continua passant pels emprius de la Clusa i pel Cap de la Solaneta i per la termenal d'Espades, on podem trobar una fita i per la termenal del Clot, on podem trobar una altre fita de terme. El camí segueix per la carena del Serrat de Fulleracs i cap el Roc de la Clusa, la Collada de Sant Miquel i el Pla de la Clusa, ja en terme de Sant Julià de Cerdanyola, i la Roca de Catllaràs, on es bifurca el camí cap a Sant Jaume de Frontanyà o cap al Coll de la Ceba.' (Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (2007): Inventari dels camins ramaders del Berguedà. Dirigit per Xavier Campillo i Besses, i el suport del Parc Natural del Cadí-Moixeró i de Berguedà Iniciatives SD, SL.) 08057-111 A la zona oest i nord del terme. La xarxa dels camins ramaders tenia la funció de permetre el trànsit dels ramats transhumans que provinents de la costa i la plana es dirigien a les pastures pirinenques. De fet a la comarca del Berguedà hi creuen alguns dels camins ramaders més importants de Catalunya, entre els que cal destacar el camí ramader que uneix el Vallès amb Castellar de N'Hug i el Pla d'Anyella. És difícil saber-ne l'antiguitat, tot i que consten poques mencions directes són esmentats des d'època medieval; de fet, la majoria han estat emprats des de temps molt reculats i en alguns casos, el seu trajecte o algun tram, forma part de camins de connexió emprats no només com a ramaders, sinó també com les vies naturals de pas i d'unió de diferents poblacions. Els camins ramaders són un bé de domini públic i de titularitat autonòmica, i són inalienables, imprescriptibles i inembargables; estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de vies pecuàries. La llei diu que 'se entiende por vías pecuarias las rutas o itinerarios por donde discurre o ha venido discurriendo tradicionalmente el tránsito ganadero.'(art.12). La llei contempla usos complementaris dels camins ramaders com el passeig, la pràctica de senderisme, i altres, sempre respectant la prioritat del trànsit ramader. Aquest camí, de la Baells al Catllaràs, ja el 1953 era de molt mal passar i els ramats el feien servir només excepcionalment. A més, arribant a La Pobla (casa de la Sala) els forestals impedien el pas als ramats amb l'excusa de les plantacions de pins, segons s'esmenta en el citat inventari. 42.2011600,1.9296900 411639 4672666 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent Legal Modern|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Gran part del trajecte transita prop del límit del terme municipal amb la Nou de Berguedà. Discorre dins el PEIN Serra del Catllaràs. 94|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46086 Escultura Miradors paisatgístics https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-miradors-paisatgistics XXI Escultura, obra del dissenyador berguedà Salvador Vinyes, realitzada en una planxa gruixuda ferro, en la que es representa una figura formada per un adult i un infant i a la part central la forma d'un cor a través del qual es pot mirar i gaudir del paisatge. L'escultura forma part d'una ruta turística per diversos indrets de l'Alt Berguedà identificada amb el nom d'Itineraris paisatgístics. El format de l'escultura és el mateix que trobem en els altres indrets que formen part de la ruta, excepte la figura de Fumanya, cadascuna es diferencia a més, per un text que hi ha gravat en la peça. En el cas de la de Sant Romà hi ha la identificació del número que la distingeix el 16 i un text que acompanya la peça. La idea de la proposta és la de mirar a través del cor que hi ha en l'escultura i deixar que flueixin les sensacions. L'escultura que hi ha a Sant Romà de la Clusa forma, és un dels punts d'interès d'un total de 17 miradors per l'Alt Berguedà en municipis diferents (Bagà, Berga, Borredà, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, Fígols, Gisclareny, Gòsol, Guardiola de Berguedà, La Nou, La Pobla de Lillet, Saldes, Sant Jaume de Frontanyà, Sant Julià de Cerdanyola, Vallcebre i Vilada). La proposta de la ruta és atreure el visitar en aquests indrets, i localitzar l'escultura, que representen dos personatges anomenats Joanet i Marc que acompanyen simbòlicament al visitant en la ruta, en la que també es troba la seva mascota, un dinosaure. 08057-112 A la Clusa. En el planell que hi ha al davant de l'església de Sant Romà de la Clusa. 42.1869600,1.9351300 412068 4671083 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46086-foto-08057-112-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba dins el PEIN Serra del Catllaràs. 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46091 Fons de material arqueològic de Castell de l'Areny al Museu Comarcal de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castell-de-lareny-al-museu-comarcal-de-berga El fons està conformat per un conjunt de fragments ceràmics informes i alguns fragments de formes. Constitueixen un total de 63 trossos en total (o 52 de informes i 10 de formes). Es tracta d'uns fragments d'atribució cronològica molt àmplia (del Bronze mig a la baixa edat mitjana), comptant amb una part destacada de les peces corresponents al període d'edat dels metalls. Són clarament destacables uns exemples de fragments de vora de botó, i 1 fragment amb decoració en incisions. Es tracta de troballes en superfície localitzades per membres de la Societat d'Arquelogia del Berguedà en diversos punts de la zona de la Clusa i també de Castell de l'Areny. 08057-117 Museu Comarcal de Berga. Espai de Reserva, Pla de l'Alemany, s/n. 08600 Berga. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Medieval Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Les dades referents al material han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà. Els materials consten custodiats a l'espai de reserva del museu però resten pendents del dipòsit definitiu. 85 53 2.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46093 Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda XX <p>L'arxiu fotogràfic de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un destacat fons d'imatges, que en el cas de Castell de l'Areny no és molt extens però si interessant. Es tracta d'un conjunt d'imatges, unes desenes, n'hi ha en blanc i negre i en color. Les fotografies estan arxivades per tipologies com territori, urbanisme, art, indústria, cultura, festes, etc., i dins d'aquests grups altres subgrups. Les imatges procedeixen de membres de la pròpia entitat i també algunes reproduccions d'imatges antigues d'altres autors.</p> 08057-119 C/ Mossèn Huch, 8, 1r. 08600 Berga <p>L'Arxiu fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, des de llavors s'ha anat ampliant amb la incorporació de més imatges. L'Arxiu compta amb un fons de més d'entorn a les 18.000 imatges, estan arxivades per municipis, per colònies industrials, d'altres de generals de la comarca, a més d'un gruix d'imatges d'altres indrets de Catalunya i de fora.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46093-foto-08057-119-2.jpg Física Contemporani Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-01-27 00:00:00 Sara Simon Vilardaga diversos autors. 98 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46095 Fons documental de l'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castell-de-lareny XVIII-XXI L'arxiu municipal de Castell de l'Areny està conservada en les dependències de l'ajuntament, bàsicament en un estança destinada a aquest ús. Consta d'un total de 681 unitats de descripció que ocupen uns 33,41 metres lineals. El fons conté la documentació que genera el propi Ajuntament i el Jutjat de Pau. La documentació està organitzada segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Les seccions són: Administració General, Hisenda, Proveïments, Serveis socials, Sanitat, Obres i urbanisme, Seguretat pública, Serveis militars, Població, Eleccions, Ensenyament, Cultura, Serveis agropecuaris i medi ambient i Col·leccions factícies. El fons de l'arxiu municipal conté documentació des de la primera meitat del segle XVIII fins l'actualitat, entre la qual el gran volum de documentació és del període que va des de mitjans de segle XIX en endavant, en especial la correspon al segle XX. Entre la documentació existent es pot destacar la sèrie d'actes (dins la secció d'administració general), que s'inicia el 1859, es conserva amb discontinuïtat entre els anys 1906 i fins als anys 30 del segle XX. També mereixen ser destacats els documents referents als cadastres, la recanació i alguns comptes del segle XVIII, el més antic és del 1716, conformant el document més antic del fons. També és interessant la documentació, dins la secció agropecuaris, referent a censos i estadístiques amb dades des del 1862. 08057-121 Carretera de Vilada, s/n. 08619 Castell de l'Areny. No consta documentada cap actuació arxivística específica ni l'existència d'instruments de descripció sistemàtics fins la primera actuació realitzada per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de març i maig de 1998, quan es va organitzar, classificar i inventariar el fons. Des del març del 2007 l'Ajuntament de Castell de l'Areny està adherit al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. Durant uns anys el fons es trobava repartit en dos dipòsits, una habitació al mateix edifici de l'Ajuntament i un altre en la secretaria de l'Ajuntament de Vilada, degut a que durant anys els dos ajuntaments van compartir secretaria. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46096 Fons de Sant Vicenç de Castell de l'Areny a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny-a-larxiu-diocesa-de-solsona XVI-XX <p>El fons documental de la parròquia de Castell de l'Areny es troba custodiat a l'Arxiu Diocesà de Solsona, compta amb un ampli volum de documentació d'un ventall cronològic extens que ocupa des de finals del segle XVI fins al segle XX. Segons les informacions recollides a partir de la classificació de l'arxiu el fons compta amb un apartat de llibres sagramentals, el més extens, en el que hi ha sis registres de llibres de baptismes que van des del 1599 al 1930, dos llibres de matrimonis del 1619 al 1930 (amb alguna llacuna) una part està inclosa conjuntament en un llibre de baptismes, dos llibres de defuncions del 1629 al 1841 sense que sigui complerta la seqüència cronològica, a més, també amb una part compartida amb un llibre de baptismes i els altres sagraments, llibres de confirmacions un de compartit i un de parcial dels anys 1905-1911-1917; també hi ha llibres i documentació referent a l'acció pasqual d'entre el 1749 i el segle XX i entre els que hi ha inventaris de l'arxiu i objectes de culte, llibres i documentació referent al compliment pasqual, llibres de fundacions, comptes de l'obra o de confraries llibres de misses, entre altres. En l'apartat d'administració parroquial hi ha registres referents a un ventall cronològic del 1689 al segle XX, en el que hi ha llibres de l'obra, llibres de comptes parroquials, obres de restauració, documentació vària com podent ser llicències de benedicció de campanes, arrendaments de finques, terres i cases, junt amb altres. Un altre apartat molt interessant és el de documentació notarial en el que hi ha documentació datada entre el 1577 i el segle XX, hi consten actes notarials, censals, àpoques, testaments, algun capítol matrimonial, llicències de sepultura, etc. Un apartat més és referent a documentació vària, aquest compta amb un ampli fons registrat com a música de Mn. Joan Aymerich, que de fet es trobava en el conjunt de documentació de la parròquia de Castell de l'Areny que va arribar a l'arxiu però que sembla que és documentació que forma part de la parròquia de Vilada i està pendent de catalogar; en aquest apartat també hi ha documentació referent a assumptes parroquials, delmes i primícies i cartells de visita. Un darrer apartat del fons és referent a documentació municipal, en aquest hi ha documentació que data del segle XVII al XIX, compta amb documents diversos sense cap especificació, rebuts varis, documents del batlle de la Portella i documentació referent a l'escola pública, entre altres.</p> 08057-122 Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. <p>Aquesta parròquia en origen pertanyia al bisbat de la Seu d'Urgell, i al segle XVI amb la creació del nou bisbat de Solsona va a passar a formar part d'aquesta nova jurisdicció eclesiàstica. El fons es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada, no va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46097 Fons documental de Sant Romà de la Clusa a l'Arxiu Diocesà de Solsona https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-roma-de-la-clusa-a-larxiu-diocesa-de-solsona XIX-XX <p>El fons documental de Sant Romà de la Clusa està diferenciat del de Sant Vicenç de Castell de l'Areny pel període a partir del 1897, quant es va erigir Sant Romà com a filial de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. La documentació anterior a aquesta data és no està diferenciada de la Sant Vicenç, el fons era comú per les dues esglésies. En la documentació referent a la Clusa hi ha dos apartats. En el de llibres sagramentals la documentació correspon als llibre de baptismes, un Totum (baptismes, matrimonis i òbits), llibre de 'Status animarum' i fitxes de 'Status animarum' que en conjunt són del 1897 fins el 1991. L'altre apartat és referent a administració parroquial, hi ha un llibre de comptes del 1939 al 1991 i documentació vària del segle XX.</p> 08057-123 Palau Episcopal. Pl. Palau, 1. 25280 Solsona. <p>El fons de l'església de Sant Romà de la Clusa es va conservar durant molts anys a les golfes de la rectoria de Vilada junt amb la documentació de l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny de la que havia estat sufragània. No va ser fins entorn el 2005 que va ser traslladat a Solsona. Quan el fons va ser dipositat a l'Arxiu Diocesà es va fer una primera classificació i inventari, els darrers anys s'ha anat actualitzant la classificació i encara resta pendent una petita part del fons pendent d'acabar d'actualitzar.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46098 Fons documental de l'Àmbit Recerques Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-lambit-recerques-bergueda XX <p>L'arxiu documental de l'entitat berguedana Àmbit de Recerques del Berguedà compta amb un petit fons de documentació referent a Castell de l'Areny, hi ha còpia dels goigs de Sant Romà, mapes blancs del municipi i la part més interessant que correspon a un recull en un format de fitxes d'informacions en relació al municipi com són manifestacions religioses i culturals, costums, rondalles, llegendes o cançons, entre altres. Són poques les informacions existents al fons però són interessants, ja que són molt minses les dades que hi ha recollides de Castell de l'Areny. La majoria de les dades són resultat d'un recull oral d'informacions i també part de buidatge bibliogràfic.</p> 08057-124 C/ Mossèn Hugh, 8, 1r. 08600 Berga. <p>L'Arxiu de l'Àmbit de Recerques del Berguedà es va crear arran de la fundació de l'entitat l'any 1981, consta d'un interessant fons d'imatges però també un de documental. En aquest hi ha informació recollida per els diferents membres, alguns dels apartats més destacats és informació sobre fons documentals de masies, en el que no n'hi consta cap del municipi de Castell de l'Areny, i informació referent a temàtiques relacionades amb el folklore, o a nivell genèric de cadascun dels municipis.</p> 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-01-24 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46099 Fons documental de la Prefectura del Districte Miner de Barcelona a l'ANC https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-prefectura-del-districte-miner-de-barcelona-a-lanc XIX-XX En el fons hi consten una vintena d'expedients de Castell de l'Areny. La majoria d'expedients són sol·licituds que no van tenir gaire recorregut i van caducar immediatament després. Sovint hi consten els plànols de delimitació de les mines, en cas que s'arribessin a fer. Els expedients són els següents: Mina Esperanza (unitat 27, Exp: 0513). Mina d'ambre en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Soler Coli, de Berga. Sol·licitud de 1878. Mina Esperanza (unitat 68, Exp: 1023). Mina de pirita de coure en terme de Castell de l'Areny. Interessat: Agustín Foradada Anglada, de San Cristobal de Campdevanol. Sol·licitud del 1897. San Antonio (unitat 82). Mina de ferro i altres, a La Closa (Castell de l'Areny). Interessat: Rafael Carvajal de Rivera, de Barcelona. Sol·licitud de 1901. Segunda Ifigenia (unitat 86, Exp: 1367). Mina de ferro i sofre, en terme de Castell de l'Areny. Sol·licitud de 1901. Ineteressat: a nom de l'advocat de Barcelona Joaquim Nolla Ferrer, com a gerent de la raó social 'Nolla Bartolomé i Mir'. Consolación (unitat 93, Exp: 1536). Mina de carbó, als termes de La Pobla de Lillet i Castell de l'Areny. Interessat: D. Silvestre Minoves i Cabanas, de Berga. Sol·licitud de 1903. Rosa (unitat 100, Exp: 1649). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Ramon Vilajoliu i Solà, de Sant Quirze de Besora. Paratge de la 'Quinta del Costal'. Sol·licitud de 1906. Elisa (unitat 108, Exp: 1809). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Bertrán Musitu, enginyer de mines i natural de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1838). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Elisa (unitat 112, Exp: 1880). Mina de carbó als termes de Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontanyà i Castell de l'Areny. Interessat: Nicolás Maspons i Anglasell, natural de Barcelona. La sol·licitud de 1912. Elisa (unitat 110. Exp: 1833). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Francisco Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. Felisa (unitat 110. Exp: 1834). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud 1910. Elisa (unitat 110. Exp: 1836). Mina de carbó, als termes de la Pobla de Lillet, Castell de l'Areny i Sant Jaume de Frontanyà. Interessat: Mariano Maspons i Anglasell, de Barcelona. Sol·licitud de 1910. San Salvador (unitat 124. Exp: 2125). Mina de carbó, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Julián Casas Buguñá, de Berga.Sol·licitud de 1917. Catalina (unitat 128, Exp: 2200). Mina d'ambre, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: D. Vicente Soler i Prat, de Barcelona. Paratge Baga del Clot. Sol·licitud de 1918. Ampliació de la mina Estrella (unitat 134, Exp: 2357). Mina de lignit, termes de Castell de l'Areny i Vilada. Interessat: D. Severo Gavañach Cunill, de Barcelona. Sol·licitud de 1920. Margarita (unitat 134, Exp: 2381). Sol·licitud de Josep Cunill Clot, de Bagà, sol·licitud de 1921, per a mina de lignit del terme de Vilada. Santa Ana (unitat 134, Exp: 2354). Mina de gasos naturals, al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Vicente Mateu Guerola, de Solsona. Sol·licitud de 1920. Mercedes (unitat 137, Exp: 2475). Mina de lignit en termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. Rosita (unitat 137). Mina de lignit als termes de Vilada i Castell de l'Areny. Interessat: D. Manuel Pascual Ballot, de Barcelona. Sol·licitud de 1924. San Ramon (unitat 151). Mina de lignit al terme de Castell de l'Areny. Interessat: Ramon Solé Puigdellivol, de Gironella. Paratge de la Clusa. Sol·licitud de 1949. 08057-125 Arxiu Nacional de Catalunya. C/ Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès El fons de la Prefectura del districte miner de Barcelona (Fons ANC1-641) és un fons de l'Administració Perifèrica de l'Estat que es troba a l'Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès.S'hi troben els expedients de mines de la demarcació de Barcelona, ordenats per ordre cronològic d'obertura d'expedient, des de 1864. El mes de desembre del 2002 l'Arxiu Central del nou Departament de Treball, Indústria, Comerç i Turisme va transferir a l' ANC la sèrie documental denominada Expedients de concessió d'explotació de mines. En concret es tracta d'expedients generats entre 1864 i mitjan segle XX, tancats per caducitat de la concessió minera, que constitueixen el fons Prefectura del Districte Miner de Barcelona. L'Arxiu Central d'Indústria en va fer la catalogació en base de dades. La Prefectura del Districte Miner de Barcelona va ser el darrer productor dels expedients. Abans, però, ho va ser la Secció de Foment del Govern Civil de Barcelona (1864-1893). 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per a la història i descripció del fons de la Prefectura del districte miner, s'ha utilitzat l'article 'Els expedients de mines del districte miner de Barcelona' de Marc-Aureli Berenguer publicat al Butlletí de l'Arxiu Nacional de Catalunya, nº 4, pàg. 3.En l'Arxiu Nacional de Catalunya trobem altra documentació amb referències a Castell de l'Areny, tot i que dispersa en altres fons.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (ANC1-488) hi ha 10 expedients de pressupost municipal ordinari, de 1939 a 1949.Al fons de la Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (ANC1-515) s'hi troba un expedient del Pla de labors de la guixera Els Guixots, de 1965.Al fons del Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (ANC1-492) hi ha un expedient d'aprofitaments forestals en monts particulars, de l'any 1981.Al fons del Departament d'indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (ANC1-439) hi ha sis expedients d'autoritzacions administratives d'instal·lacions elèctriques d'alta tensió d'ús públic, del període 1980-1990. Al Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (ANC1-296) hi ha un altre d'aquests expedients, de 1998.Al fons del Districte Forestal de Barcelona (ANC1-490) hi ha vuit expedients d'autoritzacions d'aprofitament de monts particulars, de 1945 a 1966.En el fons de la Generalitat de Catalunya (Segona República) (ANC1-1-T-6832) hi ha els expedients municipals del Comitè d'Apropiacions dels anys 1936-1937, i entre els municipis hi ha el de Castell de l'Areny, amb un breu expedient (documents 118 i 119) on hi consta només una nota a mà que diu: 'Climent Soler i Casals de Vilada queixant-se de l'incautació que ha estat objecte de la seva propietat de Castell de l'Areny'.Al fons del Govern Civil de Barcelona (ANC1-216-T-50759) hi ha un expedient de gestió i prevenció ambiental.Al fons del Llinatge Marimón, Marquesos de Serdañola (ANC1-679-T-170) hi ha un pergamí escrit en llatí i amb data 23 de setembre de 1634: es tracta d'una llicència atorgada per Francesc i Joan Costa, germans, pagesos de la parròquia de Sant Vicenç, castell de l'Areny, bisbat de Solsona, a favor de Joan Casals, del mateix lloc, per llluir i quitar un censal. El censal mort és de 100 lliures de preu i 5 lliures de pensió anual. Els atorgants el paguen a Joan Cantallops, àlies 'Casa Sant Pere', de la parròquia de Sant Joan de Vilada i la seva esposa Paula. Inclou àpoca de Joan de Cantallops, negociant, que reconeix rebre de Joan Casals la quantitat de 100 lliures, en concepte de redempció del dit censal i també altres quantitats a ell degudes. Autoritzat per Miquel Rocafort, burgès, de Solsona, notari públic del mateix lloc.Al fons dels Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya (ANC1-612) hi ha un Monogràfic de Motivació que fa referència a una trobada de formació de caps d'agrupament, a Castell de l'Areny, el 19 i 20 de març de 1994. El document inclou: convocatòria, fitxes d'inscripció, valoracions, transparències, pauta d'observació, editorial, dossiers de treball i pictogrames.Al fons de la Prefectura Provincial a Barcelona de l'Institut Nacional de Conservació de la Natura (ICONA) (ANC1-491) hi ha dos documents dels anys 1979-1980, sobre aprofitaments forestals (pastures).Al fons del President Francesc Macià (documentació institucional) (ANC1-818) hi ha correspondència rebuda per Francesc Macià des de Castell de l'Areny. Consta de dos documents: el primer, d'adhesió a la República Federal Espanyola, del 28 d'abril de 1931; el segon, datat el 26 de juliol de 1931, diu: 'Honorable Sr, Amb motiu de la elecció sobre l'aprovació del Estatut de Catalunya que deu celebrarse lo dia 2 de Agost proxim, prego tingui a bé disposar sia entregada al portador la documentació necessaria per aquest poble que té un cens de 100 electors aproximadament. Visqueu molts anys. L'alcalde'. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46100 Goigs a Sant Romà https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-roma XX Goigs que es canten en lloança a Sant Romà, patró de l'església de Sant Romà de la Clusa en motiu de la seva festivitat, i a vegades en altres diades especials. La lletra dels goigs en honor del Gloriós Sant Romà, diaca i màrtir, patró de la Clusa, diu: Diaca molt eminent / Devant de Déu Sobirà: / Pregau per vostre sirvent / Gloriós màrtir Sant Romà. / De grans pares descendent / Sa noblesa realsaren / En virtut i lletres, sent / Un prodigi amb que provaren / Devant de tota la gent / Vostra fé de cristià: etc / Veient que'l poble enganyat / Als ídols sacrificava / Correreu de zel portat / A alçar la fé que deixava, / Fent veure públicament / Lo frau de Dioclesià: etc / Irritat l'Emperador / De veure's despreciat / Manà amb tot lo seu furor / Fosseu vilment assolat; / Ni tan terrible turment / Vostre cor feu tremolà: etc / Quan ell se vegé vensut / Desplegà un rigor atròs, / Amb ungles de ferro agut / Malposà tot vostre cos; / Pero Vos varonilment / Sos intents vareu burlà: etc / Quan confús i avergonyit / Vós deixareu al tirà, / Quan un infant molt petit / Per miracle fent parlà / Li feu veure clarament / Que no mes un Deu hi ha: etc / En foguera ardent llansat / No sentíreu cap dolor, / Amb gran pluja tot plegat / Apagà Déu son ardor: / Aquest fet tant sorprenent / A tothom pasmat deixà: etc / No podent sofrir la mengua /Que'ls és haver de callar, / Manant que us tallin la llengua / Perque no pugeu parlar / I llavors més clarament / Confoneu son poder va: etc / No sabent com explicar / Un fet tant miraculós, / Manen la llengua tallar / A un reo, càs horrorós! / Pero morint al moment, / Prova qu'és de Déu la mà: etc / Ja que'el cel visiblement / Vostre nom tant celebrà: / Pregau per vostre sirvent, / Gloriós màrtir Sant Romà. 08057-126 Església de Sant Romà de la Clusa. 42.1872100,1.9353100 412083 4671111 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original. 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46101 Festa Major de Sant Romà de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-roma-de-la-clusa XX Actualment no es celebra la Festa Major, només es fa una cerimònia religiosa. En motiu de la festivitat del patró de la Clusa es feia Festa Major, els actes duraven almenys dos o tres dies. A l'indret s'aplegava gent vinguda de molts llocs, als anys 50 del segle XX expliquen que hi havia molts mercaders que pujaven per passar-hi tota la setmana. Durant l'època en que es congregava molta gent a la zona, hi havia ball i xerinola cada dia; sempre hi havia un músic o diversos, era freqüent que hi anessin moltes parelles ja que hi havia ball cada dia, durant alguna època es feia sorteig d'una panera per recollir diners per pagar els àpats dels músics, també eren molt habituals les partides de cartes, entre altres. El dia del patró es feia l'ofici religiós a l'església, missa solemne que generalment comptava amb dos o tres capellans, en el transcurs de l'acte també es feia cantada de goigs. Durant anys, en acabar la missa els capellans es quedaven a dinar a Sant Romà. La celebració de la Festa Major seguint aquest format es va fer fins entorn als anys 1962-1963. Posteriorment, es feia només l'ofici religiós i habitualment ball. Amb la despoblació de les zones rurals la festa va ser cada vegada menys freqüentada, cap als anys 90 va deixar de fer-se ball. Posteriorment, hi va haver un intent de tornar a fer festa major, però finalment no va prosperar. 08057-127 A la Clusa. Segons les informacions orals facilitades per un veí de la masia de Rossinyol, a la Clusa, la celebració de la Festa Major seguint aquest format es va fer fins entorn als anys 1962-1963. Posteriorment, es feia només l'ofici religiós i habitualment ball. Amb la despoblació de les zones rurals la festa va ser cada vegada menys freqüentada, cap als anys 90 va deixar de fer-se ball. Posteriorment, hi va haver un intent de tornar a fer festa major, però finalment no va prosperar. Actualment, només es fa un acte religiós amb cantada de goigs. 42.1872100,1.9353100 412083 4671111 08057 Castell de l'Areny Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46101-foto-08057-127-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46102 Aplec de Sant Bernabé a Sant Romà de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bernabe-a-sant-roma-de-la-clusa XX L'aplec a l'església de Sant Romà de la Clusa es realitza coincidint amb el dia de la festivitat de Sant Bernabé el dia onze de juny. L'acte consisteix en la celebració de la missa, benedicció del terme i del pa o coca (a vegades acompanyat de moscatell). Antigament, es feia la benedicció del pa o de la coca a l'interior de l'església, on també es menjava, fa uns anys que la benedicció i menjar-se la coca es fa a l'exterior. També es beneeixen panets que la gent s'emporta a casa. En motiu de la diada acostuma a anar a la celebració gent del municipi, antics veïns que actualment resideixen en altres poblacions i gent de Vilada, principalment. 08057-128 Església de Sant Romà de la Clusa. 100415 42.1872100,1.9353100 412083 4671111 08057 Castell de l'Areny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46102-foto-08057-128-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46103 Festa Major de Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-vicenc-de-castell-de-lareny XX La Festa Major de Castell de l'Areny es celebra el diumenge següent del dia de Sant Vicenç, patró de l'església del poble i que és el dia 22 de gener. Actualment la festa consisteix en un esmorzar ofert a tots els assistents a primera hora del matí, acte que aplega un bon grup de veïns, persones que havien viscut al poble i ara resideixen fora, i gent vinguda dels pobles del voltant, sobretot de Vilada. Cap al migdia es fa la missa solemne a la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny en honor al patró. Abans en el transcurs de la missa es feia la cantada de goigs en honor al Sant. Sobretot entre els anys 70 i 80 del segle XX, la Festa Major comptava amb alguns actes més que no eren sempre els mateixos. De fet, durant uns anys s'introduïa una activitat i posteriorment alguna altra, com és el cas de matança del porc, dinar amenitzat amb música, ball de tarda, o concurs de tir al plat. 08057-129 Al poble de Castell de l'Areny. 42.1731600,1.9453700 412895 4669541 08057 Castell de l'Areny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46103-foto-08057-129-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46104 Fira de Sant Isidre https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-sant-isidre XX La Fira de Sant Isidre es desenvolupa el cap de setmana després de Sant Isidre, patró dels pagesos, que és el dia 15 de maig. Al llarg dels anys els actes han anat variant i modificant-se, actualment durant el matí hi ha fira d'artesania i trobada de puntaires, missa en honor a Sant Isidre amb benedicció i entrega de panets a la sortida de l'ofici religiós, a més d'oferiment de coca i moscatell per tots els assistents. Durant anys els actes eren missa solemne, benedicció i repartiment del panet, i ball de tarda. Consta que a la missa també es feia cantada de goigs. Expliquen que anys enrere, per cobrir les despeses de l'acte religiós es nomenaven dos priors que es renovaven cada any, s'encarregaven de recollir diners per destinar a la celebració de Sant Isidre, les recol·lectes es feien en motiu de les misses dominicals i en ocasions es passava per les cases a recollir el que es pogués o volgués donar, si era bestiar (generalment aviram) es venia i es guardaven els diners. Amb el que es recollia es feien fer els panets que serien beneïts i repartits el dia de la festa. Hi ha constància que a Castell de l'Areny, com era habitual a molts indrets, el vespre de la vigília de Sant Isidre s'encenia una foguera. 08057-130 Al poble de Castell de l'Areny. 42.1731600,1.9453700 412895 4669541 08057 Castell de l'Areny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46104-foto-08057-130-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46105 Avenc de Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-castell <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. www.espeleoindex.com</p> <p>L'avenc es localitza a la zona coneguda com les roques de Castell, en unes franges de roca amb orientació cap al sud-est. Per arribar-hi cal seguir pel camí que puja a la Clusa des de Castell de l'Areny, a mitja pujada del cingle que s'albira al nord del poble de Castell de l'Areny i després d'una tartera, surt un corriol que va fins a peu de paret, concretament fins a un gran diedre triangular, en el punt més alt del qual s'hi troba l'avenc. Per assolir aquest punt, cal remuntar, per la dreta o esquerra del diedre, uns 80 metres d'alçada. Es tracta d'una gran escletxa oberta en el mateix sentit del diedre exterior, formant així l'avenc, amb les dues branques laterals en forma sempre de diàclasi. Aquestes galeries laterals finalitzen a -38 metres de fondària.
Per arribar a la cota -21 s'ha d'anar descendir fins trobar les galeries esmentades. La de direcció E, després d'alguns passos estrets i petits ressalts arriba a -38 metres. La de direcció oest, comença amb un pou de 20 metres, i a la seva base continua per una estreta diàclasi de 70 metres de recorregut, arribant així a la cota de màxima fondària de l'avenc, a -65 metres. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> 08057-131 A les Roques de Castell. <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> 42.1842400,1.9514900 413415 4670765 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46106 Cova de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lareny <p>BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1980): Catàleg espeleològic de Catalunya. Vol. 5. Políglota, tècnica i documentació. Barcelona. MIÑARRO, J.M. (1993): Inventari Espeleològic de Catalunya, vol. 2: El Prepirineu. V</p> <p>La cova de l'Areny està situada en els cingles rocosos que es localitzen al nord del poble de Castell de l'Areny i que són coneguts amb el nom dels Rocs de Castell. La seva localització és propera a la de l'avenc de l'Areny, trobant-se a uns noranta metres a l'oest de la boca de l'avenc i a uns quinze metres per damunt. L'entrada es realitza per una petita i inclinada escletxa de 0,50 metres d'ample; després de 7 metres es desemboca en una sala de 20 metres de llarg per 4,50 metres d'amplada i 9 metres d'alt, d'on parteixen petites ramificacions. El recorregut té un total de 201 metres. (MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F.: 1980, pàg. 47)</p> 08057-132 A les Roques de Castell. <p>Descoberta i explorada pel Grup d'Investigacions Espeleològiques de Granollers (GIEG) de l'Agrupació Excursionista de Granollers el 1979.</p> 42.1845700,1.9505500 413338 4670802 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Lúdic 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Està situada a uns 90 metres a l'O, de la boca de l'avenc de l'Areny, i uns 15 metres per damunt seu. Per a la descripció de l'avenc s'ha utilitzat les dades ressenyades en la bibliografia publicada, en concret en l'obra de J.M. Miñarro i F. Talavera. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46107 Balma d'anar a riu https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-danar-a-riu <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> <p>Balma situada a alçada entorn als 1680 metres sobre el nivell del mar, en un sortint de la Costa de les Fonts, que es troba a ponent del Pla de l'Orri. Es tracta d'un balmat força gran que conforma una llarga franja rocosa. La seva orientació vers sud-est, les pròpies característiques del balmat, el fan un indret propici per haver estat utilitzat com a hàbitat o refugi temporal. Cal dir però que no hi ha restes arquitectòniques, ni traces d'ocupació del lloc visibles. Damunt la roca conforma un balcó natural amb molt bona visibilitat, oferint una bona panoràmica no només de la vall sinó també vers altres punts del territori.</p> 08057-133 A la zona de la Clusa. 42.1958100,1.9386000 412367 4672062 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46107-foto-08057-133-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46108 Balma del Moroi https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-moroi <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> <p>La balma és conformada de fet per dos petits balmats orientats cap a llevant. Els espais que conforma són petits, però els veïns expliquen que havien estat utilitzats per els pastors i com a refugi momentani. La superfície de la roca d'un dels balmats mostra restes de sutge, testimoni d'haver-se fet fogueres en el lloc. L'indret també era conegut com a lloc de trobada de parelles.</p> 08057-134 A la zona de la Clusa.Per sobre de Cabanelles, en els vessants del Serrat Negre. 42.1949400,1.9300000 411656 4671975 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46108-foto-08057-134-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46109 Balma a la zona dels Altars https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-a-la-zona-dels-altars <p>Balmat amb restes construïdes formades per uns senzills murs de paredat comú que s'adossen a la roca conformant delimitant un petit espai. Les dimensions de l'estança són petites, segurament era destinat a barraca, com a lloc per refugiar-se o estar-hi períodes curts de temps. La roca és sedimentària de tipus conglomerat i forma diverses franges allargades i balmats al llarg del vessant que mira cap al sud-est, situades per sota del Ras Clarent. És a prop del traçat del sender GR-241</p> 08057-135 A la zona de la Clusa. <p>No coneixem la denominació exacta d'aquest refugi en balma. El fet que es trobi proper a la balma denominada com Casa del Rei podria indicar que de fet, aquesta era un espai més d'ús de la mateixa balma Casa del Rei.</p> 42.1876400,1.9537300 413605 4671140 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46109-foto-08057-135-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46110 Balma Casa del Rei https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-casa-del-rei <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978.</p> els murs de les estructures existents a la balma estan parcialment enrunats. <p>Balmat amb restes construïdes conformant diferents espais adossats a la roca, tot aprofitant la petita visera natural. Les restes es localitzen en una franja de roca sedimentària de tipus conglomerat situada per sota del Ras Clarent, en una de les plaques allargades de roca que es troben en aquest indret. S'identifiquen diferents estances o petits espais delimitats per una banda per la roca de la balma i per la resta per parts de murs de pedra i morter de constitució molt senzilla. Un dels espais sembla correspondre a una mena de font o de punt de recollida d'aigua. La zona hi ha sedimentació i parts de la roca amb restes de sutge. Sembla que el lloc pot haver estat utilitzat com a hàbitat i almenys en èpoques més recents com a barraca de pastors o refugi més o menys temporal. A prop hi ha traçat del sender GR-241</p> 08057-136 A la zona de la Clusa. 42.1875300,1.9531900 413560 4671128 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46110-foto-08057-136-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46111 Serra del Catllaràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-del-catllaras <p>ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000. Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.). Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>La Serra del Catllaràs, amb una superfície de 5.605 hectàrees de terreny, i protegit pel Pla d'Espais d'Interès Natural i la Xarxa Natura 2000, es troba situat a cavall entre el mantell del Pedraforca i el de Vallfogona, al sud del Cadí-Moixeró. Comprèn els municipis de Castell de l'Areny (amb una superfície de 1.227,5 ha.), Guardiola, la Nou, la Pobla de Lillet, St. Jaume de Frontanyà, St. Julià de Cerdanyola, Vilada ( a la comarca del Berguedà), i les Llosses ( Ripollès). Es tracta d'un altiplà calcari orientat d'est a oest, solcat per diverses valls i rierols que donen forma als diversos serrats que la configuren ( serra de Falgars, Puig Lluent,.. ). Es tracta d'un interessant espai natural en el qual destaca la seva variada estructura geomorfològica, així com interessants elements de flora i fauna d'alta muntanya d'un peculiar interès biològic. Hi predomina la vegetació mediterrània i submediterrània. Mentre que l'arbre dominant als boscos del Catllaràs és el pi roig, cal citar les clapes de pi negre a les zones més altes i les fagedes amb boix. A les zones baixes i assolellades trobem l'alzinar i la roureda. Pel què fa a les flors, al Catllaràs podem trobar més de 30 espècies d'orquídies, entre les quals destaca l'anomenada ' esclops o sabatetes de la Mare de Déu', protegida a tot el continent, i molt rara a Catalunya. Cal destacar la presència de l'apreciada flor de neu, que només es troba a la Vall d'Aran i al Catllaràs, actualment protegida per la legislació catalana i de la qual n'és prohibida la recol·lecció. Pel què fa a la fauna, el més gran dels mamífers que habiten al Catllaràs és el cérvol. També trobem el gat fer i altres mamífers comuns, com l'isard, el porc senglar, la mostela, la fagina, el teixó, la guilla i diverses espècies de musaranyes, ratolins, talpons i lirons. Entre els ocells destaca el gall fer, tot i que en poc nombre, a més d'altres espècies interessants com són el picot negre o la becada. Com a rapinyaires trobem l'àliga daurada, la marcenca, l'aligot vesper, el falcó pelegrí i altres espècies de tamany més petit, com la gralla de bec vermell, el corb, el xoriguer, la mallerenga d'aigua,etc. Pel què respecta als ambients aquàtics, cal destacar el tritó pirinenc i la granota roja. Al Catllaràs trobem diversos indrets que mereixen una visita per l'especial interès històric o paisatgístic, com Sant Romà de la Clusa.</p> 08057-137 Al nord del municipi. <p>Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra. Al llarg de la història, l'activitat humana ha anat transformant el paisatge a través de les seves activitats tradicionals. Algunes de les masies que trobem a la serra són d'origen medieval. Si bé els conreus havien consistit tradicionalment en petites explotacions per a la subsistència familiar, darrerament l'agricultura ha cedit terreny a la proliferació de pastura per als ramats, bàsicament bovins. L'activitat minera al Catllaràs, dedicada a l'extracció de carbó en diversos punts, també va ser important a partir de finals del segle XIX, i sobretot les primeres dècades del segle XX, fet que provocà la creació de diverses infrastructures viàries i ferroviàries. Les explotacions forestals també han deixat un gran nombre de camins i pistes, obertes i eixamplades per a l'extracció de la fusta.</p> 42.1879900,1.9342300 411995 4671199 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46111-foto-08057-137-2.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Dins l'àrea del PEIN hi ha la finca del Pla de l'Orri, la qual compta amb la declaració de refugi de fauna salvatge, segons la Resolució AAMM/2054/2012, de 17 de setembre. La declaració té la finalitat de protegir les comunitats animals en el manteniment estricte dels equilibris biològics existents. En el Pla Territorial Parcial de les Comarques Centrals (PTPCC, aprovat definitivament el 16/09/2008), en l'apartat d'Espais oberts, en la tipologia de mulleres i torberes hi consten referenciades com a tals tres indrets inclosos dins el terme de Castell de l'Areny i dins la zona PEIN, són la Roca del Catllaràs, Pla de l'Orri i Coll de la Plana. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46112 Gorg a la zona de les Bassotes https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-a-la-zona-de-les-bassotes Es tracta d'un gorg que es troba en la riera de Vilada, prop del Pla de les Bassotes i aigües avall de Cal Xiu. En aquest indret el torrent fa un salt d'aigua degut al tall del desnivell del terreny natural. Sota el salt, l'aigua s'acumula en un gorg de diferents profunditats, algunes parts excavades en la mateixa roca pel desgast de l'aigua. L'indret és conegut i a l'estiu molt concorregut. 08057-138 A l'extrem sud del municipi. 42.1495200,1.9435400 412711 4666918 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46112-foto-08057-138-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La riera de Vilada conforma en aquest punt el límit del terme municipal de Castell de l'Areny amb el de Vilada. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46113 Gorg de l'Olla https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Gorg situat en el torrent de les Gavarreres. El torrent conforma un petit salt d'aigua en aquest indret pel desnivell existent a partir d'un graonat de la roca. Al fons, una bassa de forma més aviat circular conforma el gorg que recull l'aigua del salt. 08057-139 A la zona est del terme municipal. 42.1653100,1.9735500 415212 4668641 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46113-foto-08057-139-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es troba en el punt del creuament de la pista que porta a la masia de la Cercosa amb el torrent de les Gavarreres. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46114 Mirador de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-la-clusa XXI <p>El mirador està ubicat en una zona d'especial atractiu per gaudir de les vistes sobre la vall de la Clusa, i oferint una bona panoràmica sobre aquesta i també vers indrets com Monserrat. El lloc està condicionat conformant una mena de balconada, en la que hi ha taules i bancs, destacant una glorieta de fusta situada en la part més propera al penya-segat i en la que hi ha diversos plafons explicatius en relació a informació referent al medi natural del lloc, en concret de la forest d'utilitat pública Cabanelles, El Clot, Ca l'Hereuet i Espinagalls (aportant dades bàsiques sobre el PEIN Serra del Catllaràs i Xarxa Natura 2000, els usos actuals de la forest, flora i fauna, xarxa viària, etc.). Davant la glorieta hi ha una plataforma volada sobre el penya-segat, feta a partir d'una estructura de fusta recolzada sobre un embigat, a manera de balconada, i protegida amb una barana de barrots de fusta i xarxa de corda. En el paviment de la part volada hi ha uns vidres formant una creu en els que es té visió sobre l'espadat de roca. A l'extrem de la plataforma hi ha un panell que ens indica i identifica els punts més emblemàtics que podem observar.</p> 08057-140 A la zona de la Clusa. A poca distància de l'indret de l'església de Sant Romà. 42.1854000,1.9330100 411891 4670912 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46114-foto-08057-140-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Situat al peu del GR-4 en el seu pas pel Serrat dels Ous, a poca distància del nucli de Sant Romà de la Clusa. 98 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46115 Alzina de les Cases https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-les-cases L'alzina està situada a pocs metres al sud-oest de la casa, en un petit planell en vistes sobre el poble de Castell de l'Areny. Es tracta d'un exemplar d'alzina (Quercus ilex) de dimensions destacables, indicatiu de tractar-se d'un arbre centenari. El canó es divideix en quatre branques principals les quals es bifurquen en altres tot formant una gran capçada oberta i arrodonida. 08057-141 A la zona central del municipi. Al costat de la masia de les Cases. 42.1754600,1.9461200 412960 4669795 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46115-foto-08057-141-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46116 Avet del Clot https://patrimonicultural.diba.cat/element/avet-del-clot ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Avet situat a la zona del Clot, en el vessant que mira cap al nord-oest del torrent de la font del Clot, la zona és coneguda com la baga de baix del Clot. L'avet té un dimensionat destacat, però el que el fa més singular és el fet d'estar ubicat en una zona on actualment no s'hi localitzen altres exemplars d'aquestes característiques. L'entorn és bàsicament ocupat per pi roig i alguns faigs. 08057-142 A la Clusa, a la zona de la baga del Clot. 42.1771600,1.9270500 411387 4670004 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46116-foto-08057-142-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la zona del Clot, un cop passat el congost de l'Escalell en direcció Sant Romà de la Clusa trobarem un cartell indicatiu de l'indret on es localitza. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46117 Faig general https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-general ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Mostra algunes branques mortes. Aquest exemplar de faig es troba al peu de l'antic camí que comunicava les masies de Rossinyol amb Sant Romà de la Clusa, essent també el camí que s'utilitzava entre la zona Clusa i Vilada, així com per dirigir-se cap a la Nou , la Baells, etc. Es tracta d'un faig de dimensions considerables, assolint un diàmetre d'uns 439 cm aproximadament (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i entorn als 5 m de canó el qual es divideix en vàries bifurcacions. S'observen algunes branques mortes. 08057-143 A la Clusa, prop de Rossinyol. 42.1854500,1.9253700 411260 4670926 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46117-foto-08057-143-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46118 Faig gros de Cabanelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-de-cabanelles Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Aquest exemplar de faig es troba per sobre de l'actual pista que porta de la Clusa a la masia de Cabanelles i que coincideix amb el traçat del GR-4 en aquest tram. Està situat a pocs metres de la pista però la vegetació del voltant del faig l'amaga parcialment de manera que no és molt visible. Mostra un diàmetre aproximat d'uns 330 cm (mesurat a 120 cm del terra), el canó té una branca que li sobresurt a uns 2 metres del sòl per la part del davant, la qual es divideix en altres branques, la resta del canó continua sent molt uniforme fins a uns 7 m d'alçada. 08057-144 A la Clusa. 42.1876600,1.9281900 411496 4671168 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46118-foto-08057-144-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2021-05-26 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El faig està situat per sobre la pista que de Sant Romà de la Clusa porta cap a Cabanelles. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46119 Faigs de Rossinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/faigs-de-rossinyol Dos exemplars de faig situats a poca distància l'un de l'altre, es localitzen en una fondalada al nord de les masies de Rossinyol. El faig més proper a la pista que hi ha davant d'aquests faigs és el més vistós. Aquest és un diàmetre de 438 cm (mesurat a l'alçada d'uns 120 cm del sòl) i una alçada de canó uniforme de 250 cm a partir de la qual es bifurca en dos grans simals a partir dels quals es desenvolupen altres branques que conformen tota la capçada. L'altra faig es troba a uns 17 metres de distància, per sobre del primer, té un diàmetre de 333 cm i un canó uniforme d'uns 8 o 9 metres. Tot i la distància que els separa les branques que conformen les dues capçades estan en contacte. 08057-145 A la Clusa, al nord de les masies de Rossinyol. 42.1866100,1.9174800 410610 4671063 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46119-foto-08057-145-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la pista que porta des de Sant Romà de la Clusa a Cabanelles (GR-4) trobarem el trencall de la pista que ens permet arribar fins als faigs. 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46120 Faig gros del Cap dels Rocs https://patrimonicultural.diba.cat/element/faig-gros-del-cap-dels-rocs Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Faig de 224 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 120 cm) i un canó uniforme de 320 cm a partir del qual es bifurca en dues branques principals. Aquest faig, tot i que no presenta unes dimensions excepcionals, la seva ubicació en un indret característic el fa més destacable. Està situat al peu del sender que comunica la Clusa amb Castell de l'Areny passant pel Cap del Rocs (GR-4), lloc que el fa visible des de quasi tota la vall de la Clusa. 08057-146 A l'extrem sud-oest dels Rocs de Castell. La ubicació del faig va facilitar la creació d'una dita, per part la gent que ha viscut a la Clusa, la dita diu: 'quan el faig gros a ramat ja pots plantar el blat de moro'. 42.1778400,1.9348700 412034 4670071 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46120-foto-08057-146-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46121 Roure de Puig Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. 08057-147 A pocs metres de la masia Puig Vell. 42.1648300,1.9480500 413105 4668613 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46122 Roure de Puig Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-nou Es tracta d'un roure de dimensions considerables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 225 cm (mesurat a 120 cm del terra), i una alçada d'uns 260 cm de canó uniforme, alçada a partir de la qual es divideix en quatre branques principals. Aquest exemplar de roure es localitza davant del paller de la masia de Puig Nou, al seu costat sud-oest, en el marge que delimita l'era per aquest costat 08057-148 A la masia Puig Nou. 42.1617500,1.9475400 413058 4668271 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46122-foto-08057-148-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46123 Font de baix de Cal Xiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-baix-de-cal-xiu Aquesta font de la masia de Cal Xiu està localitzada a peu del torrent de ...que discorre just a tocar de la masia. Per arribar a la font cal descendir per el camí que hi ha al davant de la casa. La font està situada en el marge que tenim davant la casa, just a la part baixa del pendent, quasi a nivell del torrent. L'aigua que brolla discorre per un petit canal fins al torrent. Generalment, la font manté un cabal força estable. 08057-149 Al peu del torrent de Vilada, en el seu pas per davant la masia. 42.1521100,1.9457300 412896 4667203 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46123-foto-08057-149-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia de Cal Xiu havia tingut tres fonts, aquesta, la que trobem a peu de la feixa on hi ha la casa i una tercera, avui dia desapareguda, que segons ens ha explicat la propietat es trobava a l'altra banda del torrent. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46124 Font de Cal Xiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-xiu La Font de la masia de Cal Xiu està localitzada a l'extrem nord-est de la feixa on hi ha emplaçada la casa. La font està distribuïda en dues parts, la principal que és la que dóna cabal a l'estructura de la font pròpiament, i una part (o el sobrant) que es distribueix cap a una petita bassa. L'estructura de la font està conformada per un petit mur fet de carreus en el que hi ha el brollador d'aigua, fet per un senzill tub de ferro disposat en un carreu lleugerament sortit del mur. A la base de la font trobem una gran llosa amb un rebaix a mode de pica. A la part posterior de la font i del dipòsit de distribució de l'aigua hi trobem la petita basseta, conformada per un clot excavat en el terreny natural. Al voltant i en direcció al torrent, es genera un petit entorn humit per on discorre l'aigua fins a desaiguar al torrent de V... En aquest espai s'hi localitzen espècies vegetals pròpies dels entorns humits, com joncs. Al costat de la font, hi han disposat elements com una taula feta amb una gran llosa de pedra, bancs i unes graelles, d'ús dels usuaris de la masia, avui dedicada a establiment de turisme rural. 08057-150 A pocs metres de la masia de Cal Xiu. 42.1523600,1.9456900 412893 4667231 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46124-foto-08057-150-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia compta amb una altra font, situada a peu del torrent, i segons ens ha informat la propietat, havia tingut una tercera font, situada a la banda oposada del rierol, avui dia desapareguda. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46125 Font de Cal Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-ferro En el moment de la visita la font no tenia aigua i, de fet, sembla que no s'utilitza. La font està situada per sobre la pista que porta cap a la masia de la Rota des de la masia de Soldevila. A pocs metres de distància de la pista en el vessant de llevant del serrat de Sant Miquel. Trobant-se a una distància aproximada d'entre 80 i 95 metres des de Cal Ferro i a uns 200 metres des de la masia Soldevila. La font mostra una senzilla estructura de murs de pedra seca, conformant una petita delimitació en forma rectangular amb murs als laterals i al frontal, que fan de contenció del terreny i delimiten el petit clot on hi ha la font. Avui dia la font no brolla, però sembla que hi ha èpoques en que la zona hi ha molleres. 08057-151 A la zona est del municipi. 42.1743500,1.9629700 414350 4669655 08057 Castell de l'Areny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46125-foto-08057-151-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La font era utilitzada per la masia de Cal Ferro, la qual li dóna nom, però també per Soldevila, encara que aquesta disposava d'altres recursos d'abastiment d'aigua, com és un pou. De tota manera, ambdues masies són part de la mateixa finca. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46126 Pi de la Clusa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-clusa Pi situat en el vessant que hi ha a llevant de la masia de Sant Romà de la Clusa. Es tracta d'un exemplar de 200 cm de diàmetre (mesurat a una alçada d'uns 140 cm) i un canó uniforme de 380 cm a partir del qual es distribueix en quatre branques principals i una cinquena de menor, les quals a la vegada es subdivideixen formant una gran capçada. No es troben molts exemplars de pi d'aquest diàmetre per les contrades, fet destacable aquest exemplar. Actualment, la seva visualització queda amagada pel gran volum de matolls que té al seu voltant. 08057-152 A la Clusa. 42.1872800,1.9381000 412314 4671116 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46126-foto-08057-152-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2151 5.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46127 Taula de pedra https://patrimonicultural.diba.cat/element/taula-de-pedra XX Taula de pedra formada per dues parts clarament diferenciades, d'una banda, el sobre i de l'altra, el peu; les mides màximes de la taula són 70 d'alçada, 140 cm de llargada i 92 cm d'amplada. La part superior és conformada per una gran llosa de pedra (140 cm de llargada, per 92 cm d'amplada i uns 11 cm de gruix tot i que és molt variable). El peu, també de pedra, és una peça en forma de prisma de secció rectangular (56 cm d'alçada x 37 cm d'amplada x 21 cm de gruix), que sembla correspondre a un gran carreu reaprofitat, té la superfície ben tallada i amb acabat punxonat; en les dues cares laterals hi ha dos forats en cadascun, sembla que podria correspondre a una peça d'algun tipus d'obertura potser una finestra. 08057-153 A l'exterior del restaurant de Castell de l'Areny. La Torre, s/n. 08619 Castell de l'Areny. 42.1730100,1.9450500 412868 4669524 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46127-foto-08057-153-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Es tracta d'una taula que forma part d'un conjunt de diversos elements que podem veure pels carrers del poble de Castell de l'Areny, es tracta de peces que formen part de l'entorn immediat de cases concretes del poble i que en conjunt tenen una funció ornamental, tot i que en aquest cas, també té la seva funció pròpia de taula. 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46128 Caixa de pedra (vas de sarcòfag) https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-vas-de-sarcofag Presenta parts on la superfície s'ha escrostonat i s'ha desprès algunes làmines de pedra. Es tracta d'una peça esculpida en un sol bloc de pedra, en forma de prisma rectangular i rebaixat per l'interior a manera de caixa. Mostra unes mides exteriors màximes de 35 cm d'alçada, 85 cm de llargada i uns 51 cm d'amplada, amb un gruix de les parets entre 6 i 8 cm. A les parets laterals la franja superior té menys gruix de paret (6 cm) per trobar-se més rebaixada que la resta de la superfície, i al centre d'aquesta franja hi ha una mena de nansa o petit agafador molt lleugerament sobresortit de la resta. Actualment la peça és utilitzada com a jardinera. 08057-154 A l'entrada del poble. 42.1734400,1.9454700 412903 4669572 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46128-foto-08057-154-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquesta capsa forma part d'un conjunt d'elements arquitectònics que ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, però de fet forment part d'algunes cases concretes del poble.Per les característiques visibles de l'element es podria correspondre a un ossari o sarcòfag. Una possible caixa sepulcral, de la qual només es conservaria el vas. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46129 Caixa de pedra 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-1 Presenta esquerdes i parts de la superfície amb laminats i escrostonats de la pedra. Es tracta d'una peça de pedra esculpida en un sol bloc, en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior a manera de caixa. Les mides exteriors màximes són 46 cm d'alçada, 63 cm d'amplada en dos costats i uns 63 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 5,8 cm. No mostra elements decoratius. El treball de tall és ben realitzat, amb els angles escairats i la superfície de les parets acabades amb un polit a manera de punxonat. 08057-155 A l'entrada del poble. 42.1734100,1.9454300 412900 4669568 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46129-foto-08057-155-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Aquest vas a manera de caixa és utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten els carrers del poble de Castell de l'Areny, tot i que es tracta de peces pertanyents a una casa privada. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
46130 Caixa de pedra 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-de-pedra-2 Mostra parts de la superfície amb laminats i escrostonats. Peça de pedra en forma de caixa o vas, esculpida en un sol bloc en forma de prisma quadrangular i buidat per l'interior. Les mides exteriors màximes són 32,5 cm d'alçada, 61 cm d'amplada en dos costats i uns 56 cm d'amplada en els altres dos, el gruix de les parets és de 6,3 cm. Mostra la superfície de les parets ben tallades i amb un acabat polit amb traces de punxonat i picat, i sense altres elements decoratius visibles. 08057-156 A l'entrada del poble. 42.1733800,1.9453900 412897 4669565 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46130-foto-08057-156-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Vas o caixa utilitzat com a jardinera, la qual juntament amb altres elements ornamenten carrers del poble de Castell de l'Areny; es tracta de peces pertanyents a una casa de propietat privada. 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-17 02:42
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml