Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
46131 Jaciment paleontològic Ribera de Vilada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-ribera-de-vilada <p>CALZADA, S. (1983): 'Sobre dos peces eocénicos hallados en Cataluña'. COL-PA, Universidad Complutense. CARRILLO, E. (2012): Les evaporites de la conca Sud-pirinenca Oriental (Cuisià superior-Lutecià): Sedimentologia i Estructura. Tesi doctoral GAUDANT, J., BUSQUETS, P. (1996): Una ictiofauna de la formación de Vallfogona ' Unidad del Cadí (Eoceno marino del dominio Prepirenaico Catalán). Matalleria ' MGSB. MARMI, J., BARNIOL, P., VILADRICH, LL. (2007): 'La colección del museu de ciencias naturales de Berga como muestra de la diversidada paleontològica de la comarca del Berguedà'. Actas del III Encuentro de Jóvenes Investigadores en Paleontología. MARMI, J. (2000): 'El Berguedà durant el Cenozoic'. L'Erol, núm. 64. Àmbit de Recerques del Berguedà. VILADRICH, LL. (1991): 'Fossilorum'. L'Erol, núm. 34. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> 40 a 48 MA <p>Jaciment paleontològic a l'aire lliure, la seva àrea de localització ocupa els municipis de Castell de l'Areny i de Vilada. Es tracta d'un jaciment d'ictiofauna corresponent a la Formació Vallfogona, pertanyent a la tectònica del Mantell del Cadí, la qual és del període Lutecià, en concret Eocè mitjà, de 40 a 48 milions d'anys. 'Aquesta Formació Vallfogona és una unitat al·lòctona del mantell d'encavalcament del Cadí, situada en el flanc sud del sinclinal de Ripoll. Aquesta formació consisteix en una successió de nivells decimètrics de calcàries amb laminació mil·limètrica, margues i gresos, que s'interpreta com turbidites (sediments d'esllavissades) de vora de la conca marina, tenint la formació un gruix de 850 m en aquesta zona' (CARRILLO: 2012). Segons els especialistes J. Gaudant i P. Busquets (1996), consideren aquestes turbidites el resultat d'una sedimentació marina propera a la cosa, de poc gruix (menys de 100 m), i que és caracteritza per la manca de restes de vida bentònica i per presència de microfauna d'origen continental, fulles d'arbre i també s'hi ha localitzat una formiga. Sembla que la fossilització dels peixos es va produir en un solc turbidític de fons anòxic sense presència bentònica, d'altra banda, la presència de microfòssils continentals s'interpreta com una aportació deguda a les esllavissades.</p> 08057-157 A la meitat sud del terme municipal. <p>La troballa casual d'un fòssil de peix ha permès la identificació i registre d'aquest jaciment. El fòssil es va trobar dins el terme municipal de Castell de l'Areny i està en bon estat de conservació. La formació relacionada amb aquesta descoberta correspon a la mateixa que el jaciment de Borredà, en el qual anys 80 del segle XX uns estudiosos i afeccionats a la paleontologia van localitzar una vintena de peixos fòssils, en concret a la zona nord de Borredà, corresponent també a la Formació Vallfogona. El Centre d'Interpretació de la Natura del Museu de Berga té exposats dos d'aquests fòssils de peix, els altres estan dipositats i cedits pel seu estudi en el Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</p> 42.1556000,1.9493700 413201 4667587 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46131-foto-08057-157-2.jpg Legal Paleògen|Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic 2020-01-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga De l'estudi de les troballes del jaciment de Borredà, J. Gaudant i P. Busquets van concloure l'existència de dos holotipus: el 'Spratelloides eocaenicus' i el 'Gobius? Praecursor'. A més de peixos de l'Ordre Perciformes i Subordre Percoidei, dels quals no van poder avançar més en la seva classificació. Els peixos gòbids localitzats a Borredà són les descobertes més antigues de la família Gobiidae del registre paleontològic. Per l'elaboració de la fitxa s'han utilitzat les informacions de la fitxa realitzada per l'IPAC - Albert Vidal, del Servei d'Arqueologia i Paleontologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 124|123 1792 5.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46132 Goigs a Sant Vicenç de Castell de l'Areny https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-vicenc-de-castell-de-lareny CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. XX Actualment no es canten. Els goigs dedicats a Sant Vicenç de Castell de l'Areny actualment no són cantats. Segons el document conservat sota el títol 'Goigs en alabança del Gloriós San Vicenç Màrtir, Patró de Castell de Areny', la lletra del qual diu: Ja que gran poder y valía / En lo Cel vos dispens:a / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. / En Vos un gran Predicador / A Zaragossa donà l' Cel, / Nou Apostol per lo zel / Per la ciència gran Doctor: / De tots Pare y protector / Y del poble llum y guia, / San Vicens &c. / Vos molt fervorosament / La lley Santa predicarèu, / Grans miracles Vos obrareu / Per lo Deu omnipotent: / A vos venia la gent / Que abrassar la fé volia, / San Vicens &c. / Molt irat lo gran Daciá / Obligarvos pretenia, / A dexar la lley divina / Y als Idols adorar: / Que no voliau pecar / Diguereu ab energia, / San Vicens &c. / Lo encens oferir no volent / Al Idol queus presentaren, / Ells molt prest determinaren / De afligirvos fortament: / Assots, foch, molt gran torment / Sufrireu ab valentia, / San Vicens &c. / No podent de Vos triumfar / Daciá ab tant torment, / De vidres, lo paviment / De la presó, feu sembrar: / No permetentvos reposar / Si la son vos oprimia / San Vicens, &c. / Alli vos recreá lo Cel / Concedintvos gran honor, / Angels enviá lo Senyor / Per acompanyar vostre zel: / Glorias, y alabansas cantant / Ab suavitat y armonia, / San Vicens &c. / Ple de rabia y furor / Volentvos Daciá honrar, / Ell vos maná descansar / En un llit de flors y olor: / De allí vos cridà l' Senyor / A la immortal alegria, / San Vicens &c. / De Castell los habitants / Mil favors logran per Vos, / Salut de l'anima y cos / Pluja, cullita abundants: / Als homens, dones é infants / Vostre amor consols envia, / San Vicens &c. / Ja que Castell vos venera / Per patró ab gran porfia: / San Vicens siau defensa / Del devot que'n vos confia. 08057-158 Església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. 42.1731400,1.9451600 412877 4669539 1984 08057 Castell de l'Areny Obert Dolent Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga En la descripció s'ha aportat la lletra del goig transcrita literalment, seguint l'ortografia de l'original.Els goigs foren impresos a Berga, a la impremta Casals l'any 1984. 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46133 Fons documental a l'Arxiu Comarcal del Berguedà https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-a-larxiu-comarcal-del-bergueda XVIII-XX L'Arxiu Comarcal del Berguedà compta amb diversos fons en els que s'inclou documentació referent al municipi de Castell de l'Areny, entre els quals: -Fons del Registre de la Propietat de Berga (ACBR40-701), el qual inclou escriptures de translació de domini, i escriptures d'arrendament i subarrendament, corresponents a finques rústiques. El conjunt d'aquests registres d'escriptures responen al Reial Decret de 23 de maig de 1845 i abasten des de l'any 1846 al 1862. Dels diversos fons que inclouen documentació de Castell de l'Areny aquest és un dels més destacables. -Fons del Districte Notarial de Berga, el qual inclou documentació de diversos notaris des del 1808 fins el més recent que és consultable que actualment és del 1914. -En el fons de Josep M. Marquès i Bardolet (ACBR40-1306) hi ha 50 unitats amb arbres geneaològics de diferents famílies de Castell de l'Areny, d'època moderna (ss XVI-XIX). -El fons de Pau Anfruns i Roma (ACBR40-1320) inclou tres documents relatius als censals, datats el 23 de desembre de 1769. Un és, una venda i original creació de censal feta per Joan Pons i Farriols, boter de Berga, i Eulàlia Rosal, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. Un segon és, una àpoca signada per Joan Malé, cirurgià de Berga, i Eulàlia Botell, cònjuges, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. I un tercer, una altra àpoca signada per Bernat Viladomat i Perarnau, de Berga, a favor de Romà Puig, prevere, rector de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Berga, notari Francesc Claris. -En el fons del Club d'Esquí Berguedà (ACBR40-1007) hi ha un fullet d'una Trobada d'Entitats Excursionistes Vegueria 7a. Regió a Castell de l'Areny. -Llibre i catàleg de masies del Berguedà, del 1856, en el que s'indica propietaris i/o masovers, dels municipis de la comarca, entre els quals el de Castell de l'Areny. El llibre porta el títol de 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32'. -La carpeta identificada com a 'Arxiu Municipal de Castell de l'Areny. Anàlisi, actuació arxivística i descripció del fons Castell de l'Areny, 1998.', que inclou documentació en relació a la primera intervenció arxivística duta a terme a l'Arxiu Municipal, per part de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l'any esmentat. A més, en els fons de l'arxiu hi ha altra documentació que pot incloure informació o dades també referents al municipi, i de més difícil concreció. 08057-159 Colònia Escolar Permanent, 2. 08600 Berga. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Contemporani Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'any 1983 es va dur a terme el conveni de creació de l'Arxiu Comarcal del Berguedà. El 20 de febrer del 2001 es va inaugurar l'arxiu, a l'edifici del Pavelló de Suècia, del qual ocupa una part de l'equipament. L'arxiu conté els fons procedents de l'Ajuntament de Berga, però també documentació de tipologia i procedència molt diversa, i no només de la ciutat de Berga sinó de la comarca. Destacant també, que conté una quantitat important de fons d'entitats ciutadanes i particulars, a més d'interessants fons fotogràfics, i un fons d'hemeroteca local i comarcal d'autors i/o temàtiques berguedanes. El contingut de l'arxiu té un abast cronològic que va del segle XIII al XXI i ocupa uns 3320 metres lineals. 98 56 3.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46134 Capdeferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/capdeferro RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PELAI I BRIZ, Francesc (1889): Cap de Ferro. FORNER, Climent (1992): 'El Comte Arnau' i 'Capdeferro', dues llegendes de Castellar de N'Hug', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Ja feia anys que el castell de N'Hug no era ni l'ombra del què havia estat, quan hi vivia un trist senyor feudal amb dues filles, Àlix i Imelda, enviudat de la seva esposa Hermínia, raptada i assassinada pel pervers senyor de Nives . 'Àlix, la germana gran, tenia el desig de fer-se monja, mentre que la seva germana petita, Imelda, va esdevenir la musa del jove Astolp, un amanuense que es dedicava a transcriure pacientment les més famoses cançons dels trobadors que tan agradaven al seu amo. Així les coses, Astolp s'enamorà d'Imelda i aquesta el va correspondre, però el castellà se n'assabentà i el va fer fora del castell, doncs pretenia per a les seves filles intrèpids guerrers i no pas melindrosos artistes. Abans d'acomiadar-se, els dos enamorats, enmig d'una darrera abraçada nocturna clandestina, es juraren amor etern. El jove va marxar del castell sense res més que la voluntat de fer tot el què fes falta per tal de fer-se mereixedor de la mà d'Imelda. A partir d'aquell moment, Astolp va començar a posar-s'hi de valent, netejant la terra de bandolers, impartint justícia, significant-se en el servei i la lleialtat al rei i esdevenint un cavaller com cal. Un cavaller al qual ningú no coneixia malgrat les seves proeses, doncs, per tal de no ser reconegut a l'espera d'obtenir la mà d'Imelda, sempre anava tocat amb un elm, fet del qual va sorgir el nom de Capdeferro. En una de les moltes proeses protagonitzades per Capdeferro, es va proclamar rei de muntanya des del renascut alcàsser d'Arenís, i a partir d'aquell moment tothom va començar a parlar d'ell. Mentrestant s'esdevenien totes aquestes històries, els dos joves enamorats s'anaven intercanviant secrets missatges d'amor que acabaren prenent per símbol o senyal un brot de murtra , segons la tonada de la seva cançó predilecta que deia 'Per mal de l'amor és la gran medicina la murtra de Nuc, de mort torna a vida'. Un bon dia, Àlix, la filla gran del Senyor de N'Hug, caigué malalta. Mentre tothom es preguntava què li devia passar, es va descobrir el seu secret: ella també estimava Astolp. Davant aquesta notícia, Imelda va decidir casar-se amb Jordi de Noyras per tal que la seva germana pogués, algun dia, ser estimada per Astolp. Aquest, però, va guanyar el Judici de Déu que tingué lloc a Campdevànol i va recuperar l'amor de la seva estimada. A més a més, Astolp va aconseguir matar el senyor de Nives , el gran enemic del senyor de N'Hug. Assabentat d'aital proesa, aquest darrer va convidar Capdeferro al seu castell. Tot un seguici triomfal va esperar Capdeferro a La Pobla de Lillet, un seguici que estava encapçalat per la pròpia Imelda. Quan els dos joves es retrobaren, Astolp li va confessar qui era realment en Capdeferro , i el seguici s'encaminà cap a Castellar de N'Hug. En arribar a les Fonts del Llobregat, l'únic sequaç de l'Ós, un temible bandoler que havia saquejat l'ermita de Falgars i que havia estat capturat, juntament amb la seva colla, per Capdeferro, va tirar una fletxa enverinada per matar l'heroi, però errà el tret i la fletxa es va clavar al pit de la princesa, que va morir al seus braços. El cadàver d'Imelda fou portat al castell de N'Hug per ser vetllat i fou aleshores quan Capdeferro es tragué l'elm davant el senyor de N'Hug i li va demanar si no el reconeixia. Després de demanar-li perdó, li va concedir la mà d'Àlix, amb qui es va casar i a la qual va curar del mal d'amor que patia.' 08057-160 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Encara que gran part de la llegenda es desenvolupa a Castellar de N'Hug, en el text apareix el lloc d'Arenís, indret del que Capdeferro se'n va proclamar rei, i lloc que sembla que podria correspondre a Castell de l'Areny. El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. La informació d'aquesta llegenda és recopilada a partir dels reculls de folklore realitzat per l'escriptor i divulgador del teatre popular català, Francesc Pelagi Briz.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda sigui el resultat d'una fusió de diverses tradicions anteriors. Un dels elements que apareix en la narració és la murtra, que tal i com recorda Rumbo és un símbol de l'amor i la bellesa, tot i que al llarg de la història ha anat tenint algunes connotacions més específiques. Tal i com analitza Rumbo, la murtra no és una planta corrent a Catalunya, i encara menys a les zones de muntanya, d'aquí que la seva utilització en la llegenda li atorgui un recurs clarament simbòlic per exposar l'amor i fidelitat entre els protagonistes de la llegenda. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46135 El Dimoni i el porc https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dimoni-i-el-porc RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) AMADES, Joan (1950): Folklore de Catalunya. Rondallística. Barcelona, editorial Selecta. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un pagès de Castell de l'Areny matava porc cada any, però un any de desgràcia no en va poder matar. Un dia, el bon home tornava a casa tot trist i es va topar amb un senyoràs ben mudat que menava un porc grossíssim que devia pesar més de cent carnisseres. El pagès se n'estranyà perquè no deia per aquell senyoràs anar a passejar amb un porc, i així que se'l mirava el senyoràs es deturà i li va demanar si li agradaria tenir un porc com aquell. El pagès li respongué que si, que i tant que li agradaria, i el senyoràs li va prometre que si li contestava tres preguntes li donaria, prova a la qual el pagès va accedir sense pensar-s'ho dues vegades. Així les coses, el senyoràs li va preguntar quan hi havia fins al cel, i el pagès li respongué que no hi havia més que un cop d'ull. Sorprès per la capacitat del bon home, el senyoràs tornà a la càrrega i li va demanar quan hi havia des de la Flor d'Aigua fins al fons del mar. Sense pensar-s'ho ni un sols instant, el pagès li contestà que no hi havia més que un cop de roc ben donat. Veient l'enginy de l'home, el senyoràs va decidir complicar-li la darrera de les preguntes, i li va demanar quants diners li semblava que valia essent com era tot un senyoràs. El pagès se'l mirà de dalt a baix i li etzibà que per més senyoràs que fos no en devia pas valdre més que vint-i-nou, perquè Jesús n'havia valgut trenta. Al punt que el pagès va acabar de dir la paraula Jesús es va sentir un tro terrible i va aixecar-se una espessa fumera, perquè aquell senyoràs no era altre que el Dimoni que, en sentir el nom de Nostre Senyor, es va fondre a l'instant. I el pagès, tot cofoi, se n'anà cap a casa seva, i aquell any, que no havia pogut matar porc, el matà més gros que els altres anys sense costar-li res i donat pel mateix Dimoni.' 08057-161 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor.Segons Rumbo, és probable que aquesta llegenda hagi sorgit a partir d'una rondalla, tant pel tipus d'estructura argumental i formal, com per la seva especificació i atribució territorial a Castell de l'Areny. La trama es desenvolupa en base al recurs emprat en altres llegendes, en concret en l'ús del número tres, en aquest cas a partir del plantejament de tres qüestions en el discurs argumental. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46136 L'ànima del sentenciat https://patrimonicultural.diba.cat/element/lanima-del-sentenciat RUMBO, Albert: Recull de llegendes berguedanes. (Treball inèdit, pendent d'edició) PICAS, Josep (1992): 'Anècdotes i llegendes de difunts', a l'Erol, núm. 37. Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga. La llegenda, que ha estat recopilada i adaptada per Albert Rumbo, diu així: 'Un capvespre, un home que vivia lliurat a tots els vicis haguts i per haver però que era un gran devot de les ànimes, passava prop de Sant Romà de la Clusa fugint d'un grup d'homes que volia matar-lo a causa d'un deute que havia contret jugant i per haver deshonrat la germana d'un dels seus perseguidors. En plena fugida, va topar-se amb una immensa alzina on s'hi trobaven penjats els quartos d'un sentenciat. Espantat per la troballa, i tot i trobar-se en perill de mort per la persecució dels seus enemics, l'home s'aturà per tal de resar-li al difunt un Pare Nostre i una Ave Maria. Enmig de la pregària, el bala perduda contemplà esfereït com els quartos de l'ajusticiat s'unien fins tornar a formar un cos sencer. Aleshores, el sentenciat prengué la brida del cavall de l'home i li manà que s'estigués quiet i l'esperés, i a l'instant pujà al cavall i sortí al galop. Al cap de poc, el difunt, muntat a cavall, va trobar-se amb els enemics del fugitiu, els quals, confonent-lo amb ell, li dispararen quatre trets que el feren descavalcar. Convençuts d'haver assolit el seu propòsit, fugiren rabents sense ni tan sols preocupar-se de confirmar la identitat del difunt. A l'instant, el sentenciat s'aixecà i va anar a trobar l'amo del cavall per tornar-li. Quan hi arribà, el va trobar immòbil i totalment pres del pànic. Llavors, el difunt li explicà que ell era l'ànima del sentenciat per qui havia resat un Pare Nostre i una Ave Maria, i que en recompensa l'havia socorregut per evitar que perdés no només la vida terrenal, sinó també la vida eterna, doncs a causa de la seva moral dissoluta de ben segur que se n'hagués anat de dret cap a l'Infern. Aleshores, el difunt li pregà que millorés la seva vida i que allò que li havia estat a punt de succeir li servís d'escarment. I just acabat de dir això, el cadàver va tornar a dividir-se en quartos.' 08057-162 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga El text de la descripció de la llegenda i les dades complementàries han estat facilitades per l'arxiver i estudiós de la cultura popular, Albert Rumbo, a partir del recull de llegendes realitzat pel mateix autor. El desenvolupament de la llegenda és bàsicament a l'entorn del concepte de l'ànima i de la seva salvació, i en relació a la interpretació que en fa la religió cristiana, segons la qual l'ànima constitueix el principi vital de les persones, les quals som formades per cos i ànima, i la importància de la salvació final de l'ànima de la qual en depèn la salvació de l'individu. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46138 Congost de l'Escalell https://patrimonicultural.diba.cat/element/congost-de-lescalell <p>Mapa comarcal 'El Berguedà', Institut Cartogràfic de Catalunya (1:50.000) Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. ROSELL, Alexis (1978). 'Els noms de lloc a la Clusa'. Muntanya, núm. 698, agost 1978. TRASSERRA, P. (2003): La meva infantesa. (Autoedició) http://www.barranquismo.net/paginas/barrancos/pas_del_escalell.htm</p> <p>El congost de l'Escalell forma part del traçat de la riera de la Clusa, en el tram en el que inicia el descens i sortida de les aigües de la Vall de la Clusa cap a la part baixa de Castell de l'Areny. El congost està format en una vall molt estreta i encaixonada entre vessants encinglerades de roca. Aquest congost està format per un seguit de salts d'aigua enmig de les roques, tot formant interessants basses i gorgs. El congost té una llargada d'uns 700 metres i un desnivell de 200 metres, partint d'entorn als 1150 metres sobre el nivell del mar al punt d'inici del congost fins entorn als 950 msnm a la part baixa. El congost ha esdevingut un lloc molt freqüentat per fer barranquisme, en especial als períodes amb més cabal d'aigua. On els amants d'aquest esport es troben amb diversos ràpels, el més llargs de tots és de 27 metres.</p> 08057-164 A l'oest del terme municipal. Al capdamunt del congost s'obre la vall de la Clusa. 42.1776000,1.9294300 411584 4670050 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46138-foto-08057-164-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Sara Simon Vilardaga L'indret del congost és, de fet, conegut simplement com l'Escalell. A part del propi congost hi ha també al pas de l'Escalell, és un pas complicat de la pista que permet arribar a la Clusa des de Castell de l'Areny o Vilada, just en l'indret més estret del trajecte, en una tram de roca. 2153 5.1 1785 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46139 Mal Pas https://patrimonicultural.diba.cat/element/mal-pas Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008. Tram de l'antic camí que comunicava la zona de la Ribera de Castell de l'Areny amb Sant Jaume de Frontanyà passant per la masia de la Cercosa. Gran part del trajecte del camí en aquesta part de llevant del municipi discorre proper al torrent. En l'indret del mal pas el torrent transita per un punt força encinglerat, en el que es va haver de picar la roca per tal d'eixamplar el camí. En el tram antic del camí a la zona del Mal Pas trobem un gran mur de pedra seca, bastit lleugerament atalussat amb la mateixa pedra extreta en picar la roc. L'alçada del mur és variable però assoleix entorn als 420 cm en els punts més alts, la calçada mostra unes dimensions d'amplada molt irregulars però que en els punts més amples arriba als 350cm. 08057-165 A la zona de llevant del municipi. 42.1670000,1.9741900 415267 4668828 08057 Castell de l'Areny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46139-foto-08057-165-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 49 1.5 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46140 Font rodona https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-rodona Font situada sota del poble de Castell de l'Areny, a peu del torrent que discorre per la vall de Castell i de l'antic camí d'accés al poble. La font està conformada per un mur de pedra que conforma el frontal on hi ha el brollador, la pica on cau l'aigua és fet també en pedra i els laterals, construïts a manera de graons també. L'estructura de la font ha estat consolidada i reformada en els darrers temps, a més, l'indret s'ha condicionat amb bancs i baranes de fusta, i amb l'entorn es manté ben cuidat. 08057-166 Al peu del vessant sud del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. 42.1712200,1.9411100 412540 4669329 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46140-foto-08057-166-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|98 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46141 Cal Paraire https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire-0 XVIII En procés avançat d'enrunament. Les restes de la casa de Cal Paraire es troben a la vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. La casa estava bastida adossada a la roca i al marge que conforma el desnivell del terreny en aquest indret. Es poden veure part dels seus murs perimetrals que mostren una planta rectangular, en la que s'identifica més d'un volum, segurament la casa i algun annex menor. Els murs estan molt coberts de vegetació, tot i així es pot veure que estan construïts en paredat comú i carreus desbastats a les cantoneres. 08057-167 En el vessant sud-est del turó on hi ha el poble de Castell de l'Areny. Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava deshabitada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. Probablement va estar deshabitada temporalment, ja que en registres del compliment pasqual de la parròquia hi apareix esmentada el 1899 i anys posteriors. La casa era una masoveria de la gran masia de les Cases. 42.1720300,1.9445100 412822 4669416 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46141-foto-08057-167-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46142 El Planàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planas XVIII En runes. Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular que correspondria a la casa, els murs conserven una alçada molt variable entorn als 135 cm en els punts més alts. Excepte a la part posterior de la casa, on l'estructura és arrambada al marge, en el qual el mur té una alçada conservada superior. Està bastida amb paredat comú, sobretot amb lloses i carreus desbastats, i grans blocs desbastats formant carreus a les cantoneres. Al costat sud-oest de la casa hi ha una estructura de la qual en desconeixem la funcionalitat, actualment està molt coberta per grans blocs caiguts de la pista forestal que discorre a tocar de la casa. Aquesta estructura està formada per un mur bastit amb grans blocs de lloses ben tallades i disposades formant un mur que a un extrem pren forma arrodonida. Podem veure que l'estructura té continuïtat en profunditat, a manera de pou, tot i que està plena de runa. 08057-168 A la part sud-est del municipi. Les úniques dades documentals de les que tenim informació en relació a Cal Paraire són bàsicament referències en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny. Anotacions en que es constata que al segle XVIII ja existia. El Planàs apareix esmentat en les anotacions dels registres del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, ja a la primera meitat del segle XVIII. Cites que continuen apareixen al llarg d'aquest segle XVIII. A finals del segle XIX, en concret al 1898, consta que la casa estava enrunada, així figura en un registre de cases i habitants de Castell de l'Areny. 42.1663900,1.9614400 414213 4668773 08057 Castell de l'Areny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46142-foto-08057-168-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La propietat actual anomena a la casa el molí del Planàs, perquè comenta que l'estructura del costat de la casa podria correspondre a un element vinculat a un molí. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46143 Centraleta elèctrica de Camprubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/centraleta-electrica-de-camprubi CAMPRUBÍ SENSADA, J. (1981): Castell de l'Areny, Ed. El Vilatà, Gironella. TREPAT, M. A. (2010): Camprubí. Estudi inèdit. XX els elements estan abandonats i part de la maquinària ja no es conserva. Les instal·lacions que conformen la centraleta elèctrica de la masia de Camprubí estan situades a peu del torrent que discorre just per sota de la casa. La centraleta està conformada per diversos elements, un canal que finalitza en una gran bassa d'acumulació d'aigua, a l'extrem de la qual hi ha el tub per on sortia el salt d'aigua, aquests elements es troben en un punt on el torrent fa un canvi sobtat de nivell, fent també un salt d'aigua important. Sota d'aquest salt, i per tant també de la bassa, és on trobem l'edifici on hi havia instal·lada la turbina i la maquinària necessària per produir l'electricitat. Aquest edifici consta de planta baixa i primera, a més, en el lateral més proper al torrent, en la part baixa hi ha el cacau o espai per on sortia l'aigua. La planta baixa és coberta amb volta de canó de pedra, al seu interior encara es conserven alguns elements de la maquinària de la centraleta. Al davant d'aquest edifici hi ha una altra construcció, és un petit edifici d'una sola planta, amb un cacau a la part inferior; podria correspondre a un primer edifici de la centraleta o a una construcció destinada a una altra finalitat, però que empraria també la força hidràulica (algunes referències situen el molí escairador que hi havia a la masia aigües més amunt a prop del molí fariner, informació que hem mantingut referenciada així, tot i això aquesta construcció del davant de la centraleta podria correspondre a un molí, podria també ser el molí escairador). 08057-169 A la zona est del municipi. Al peu del torrent del Suronell, just per sota de la masia de Camprubí. Les úniques informacions referents a la centraleta elèctrica és que entorn al 1920 estava en funcionament. 42.1760700,1.9682300 414787 4669841 08057 Castell de l'Areny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46143-foto-08057-169-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Destaca el gran nombre d'elements situats molt propers els uns als altres en aquest tram del torrent, al seu pas per la masia de Camprubí. Tots són propietat de la masia i devien configuren un interessant conjunt d'infraestructures que utilitzaven la força hidràulica per funcionar. 119|98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46144 Guixots de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixots-de-baix XVIII enrunada. Restes de l'estructura d'una casa situada en una zona més o menys planera enmig d'una petita carena que es forma en la confluència de les valls de dos torrents. S'identifica el perímetre de la planta de forma rectangular, construïda amb murs de paredat comú format carreus desbastats i sobretot lloses, i als angles carreus més grans i més ben escairats. L'estructura es troba molt coberta pel propi enderroc i també de vegetació que hi ha crescut. 08057-170 A la part central de la zona est del municipi. Els Guixots de Baix es troben situats en una zona, en la que es concentrava un petit conjunt d'unes set cases, incloent aquesta, que devien conformar un petit veïnat. Les cases són els Guixots de Baix, Guixots de Dalt, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Baquer, Cal Xacó i Cal Macilent. La majoria de les quals es documenten a l'entorn de mitjans del segle XVIII. Sembla que la construcció d'aquestes es pot relacionar amb el creixement demogràfic experimentat al segle XVIII i que paral·lelament va comportar un augment de la superfície conreada, i per tant, també un increment de necessitats de mà d'obra a les zones rurals. Pel que fa a la casa dels Guixots de Baix consta esmentada ja a mitjans del segle XVIII en la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny (ADS). Altres cites les trobem també en documentació del segle XIX a l'arxiu municipal de Castell de l'Areny. En un llistat del 1898 en el que es relacionen les cases de Castell de l'Areny i els seus habitants, consta que els Guixots de Baix, identificada amb el número 79, es trobava en runes. 42.1747200,1.9592600 414044 4669700 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46144-foto-08057-170-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Prop d'aquestes restes, en la fondalada del torrent que hi ha a llevant de la masia, hi ha les restes visibles d'una antiga pedrera de guix a cel obert, a més, per l'entorn proper a la casa són visibles afloraments de guixos, fets que van donar nom a dues cases, els Guixots de Dalt i els Guixots de Baix. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46145 Cal Macilent https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-macilent XVIII enrunada. Les restes d'aquesta petita masia mostren una estructura de planta rectangular que es troba construïda adossada al terreny per la part posterior. L'estructura és formada per murs de paredat comú bastits amb carreus desbastats junt amb pedres irregulars de mides diverses, i a les cantoneres blocs desbastats sense polir formant carreus de mides superiors. El gruix dels murs és d'entre 50 i 55 cm. Les restes es troben molt cobertes de runa del propi enderroc i de vegetació que hi ha crescut. Al voltant de la masia hi ha antigues feixes de conreu avui dia ocupades per massa boscosa. 08057-171 A la part central de la zona est del municipi. Cal Macilent està situat al sud del Cap de la Quera, en un petit morral definit per les petites valls que formen dos torrents. En aquesta àrea s'hi localitzen un petit conjunt de cases que sembla que es trobaven totes dins la finca de la masia la Rota. La majoria d'aquestes són petites construccions, segurament masoveries de la Rota, entre les quals hi ha Guixots de Dalt, Guixots de Baix, Cal Riera, Cal Xuxai, Cal Xacó, Cal Baquer, a més de Cal Macilent. En la bibliografia publicada (BOLÓS:2009) hi ha algunes referències que plantegen la possibilitat que Cal Macilent es correspongui al mas Mal Ren (o Malren) que apareix en documentació baix-medieval. El fet que ambdues masies constin referenciades en els mateixos documents durant el període modern, la majoria dels quals són diversos llistats corresponents a les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny al llarg de diversos anys, porta a pensar que Cal Macilent no és el mas esmentat en període baix-medieval. Cal dir que ambdós masos apareixen citats conjuntament en diferents anualitats del segle XVIII i XIX. A nivell documental a més de les mencions del compliment pasqual esmentades, només tenim constància d'algunes escasses referències i cites en documentació del segle XIX de l'arxiu municipal. hi ha molt poques notícies conegudes referents a aquests masos. A finals del segle XIX consta que la casa estava ensorrada, així apareix referenciat en una relació de cases i habitants de Castell de l'Areny del 1898, en el qual Macilent està registrada amb el número 83. 42.1759100,1.9561500 413789 4669835 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46145-foto-08057-171-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46146 Cal Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera XVIII en procés d'enrunament. La masia és conformada per les restes de l'estructura de la casa i un annex adossat al costat de ponent, aquestes estan bastides en una terrassa que està delimitada pel sud per un mur de contenció de pedra seca, conformant una mica de placeta al davant. Les restes conservades mostren una casa de planta rectangular, formada per murs d'uns 60 cm de gruix fets de paredat comú fet amb carreus desbastats i algunes lloses, les cantoneres mostren carreus força regulars i bastant polits. L'alçada conservada dels murs de les façanes és molt variable, fent més de 2 metres en alguns punts. A l'interior de l'estructura hi ha les restes d'un mur de càrrega situat a la zona central, el qual a la vegada compartimentava la casa en dues crugies. Al costat de ponent, les restes de l'annex que hi ha adossat a la casa, mostren uns murs formats per un paredat més irregular. 08057-172 A la part central de la zona est del municipi. Al municipi de Castell de l'Areny hi ha dues masies amb la denominació de Cal Riera, aquest fet pot portar a certa confusió. Tot i això, les referències del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny permet identificar amb claredat l'anotació d'aquesta masia Cal Riera almenys a principis de la segona meitat del segle XVIII. En aquesta documentació de la parròquia, la masia consta esmentada al llarg d'aquest segle XVIII i del XIX. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, a la masia Cal Riera hi vivien en aquell moment sis persones. 42.1749800,1.9568100 413842 4669731 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46147 Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-0 XVIII-XIX en procés d'enrunament. Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. Les restes de la masia permeten identificar una estructura principal que devia correspondre a la casa i les restes d'algun petit cobert. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal cap a l'est. L'estructura de la casa mostra una alçada conservada del murs variable, però que en conjunt és per sobre del nivell del forjat de la planta baixa, podent observar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus ben escairats i més grans a les cantoneres. No es conserven obertures senceres visibles, però si que s'observa part d'alguns brancals formats per carreus similars als del conjunt dels murs. A la part oest de la casa hi ha les restes d'algun petit annex. Al davant de la casa hi ha un mur de pedra seca que delimita la terrassa i conforma un petit espai planer. La casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc. 08057-173 A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Una de les poques mencions és en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Tot i això, les característiques arquitectòniques poden correspondre a una casa bastida al segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada com a Casanova del Raval en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que figura com a deshabitada. 42.1629300,1.9374700 412228 4668413 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. 98|119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46148 Cal Vilalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilalta XVIII enrunada. Les restes de la masia mostren una estructura de planta rectangular, està bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Conserva un alçat considerable de les façanes, permeten identificar que almenys constava de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú format sobretot per carreus desbastats junt amb lloses, a les cantoneres els carreus són més ben acabats i de mides més grans. La façana principal mira cap a llevant, seguint la topografia del terreny. A l'interior s'identifica un mur mitger, que a més de fer la funció de mur de càrrega del forjat, també compartimentaria l'espai interior en dues crugies. Al costat de la casa s'identifica les restes de murs d'una construcció adossada, segurament un petit annex. 08057-174 A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Entre les quals les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, en les que hi consta cap a finals del segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que hi ha referenciat que hi vivien quatre persones; la casa és identificada amb el número 35. 42.1636200,1.9377800 412255 4668489 08057 Castell de l'Areny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46148-foto-08057-174-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga La masia es troba situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell.S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46149 Cal Berenguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-berenguer XVIII enrunada Les restes de la masia mostren una construcció de planta rectangular que es troba bastida adossada al marge del terreny per la part posterior. Les restes estan molt cobertes de vegetació, fet que no permet una bona visió de les estructures i no permeten accedir a l'interior. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats junt amb lloses i a les cantoneres, carreus més ben acabats. 08057-175 A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda coneguda com el raval o veïnat de Vilella. Són molt escasses les notícies documentals conegudes que es refereixin a Cal Berenguer. A inicis de la segona meitat del segle XVIII, en les anotacions del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, hi consta la referència de casa del Pere Berenguer, que sembla que podria correspondre a aquesta masia. Posteriorment, al 1858, en un llevador conservat a l'arxiu municipal hi consta referenciada la masia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 39, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, moment en que no hi ha cap referència associada. En la majoria de les cases del llistat s'indica quantes persones hi vivien i els seus noms, o si estava deshabitada, o per exemple, ensorrada; en aquest cas, però no hi ha cap anotació. 42.1648000,1.9398700 412429 4668618 08057 Castell de l'Areny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46149-foto-08057-175-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Està situada a la zona que era denominada com a veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46150 Cal Janetó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janeto XVIII hi ha molta vegetació a l'entorn de la casa. Actualment està deshabitada. La masia de Cal Janetó es troba situada a la zona de la Ribera. Actualment està deshabitada, i tot i que conserva tota la volumetria de la casa i la teulada, està molt coberta de vegetació per tot el voltant, dificultant l'accés i no permeten veure gaires elements que conformen l'estructura. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, primera i segona. Té coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal és orientada cap a migida. Els murs són de paredat comú format per pedres desbastades i lloses, a les cantoneres carreus també desbastats però més grans i més ben escairats. La majoria de les obertures visibles són de muntants de carreus senzills i només desbastats i llinda de fusta. Actualment, no es pot accedir a la façana principal. 08057-176 A la part sud del terme municipal, a la zona de la Ribera. Són poques les notícies documentals referents a Cal Janetó de les que tinguem constància. En la documentació de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, consta referenciada la masia cap a finals del segle XVIII. És probable que amb anterioritat també consti anotada, a més en alguns dels registres pot ser que s'emprés una denominació diferent, segurament indicant el nom de la persona que hi vivia. A finals del segle XIX, en concret al 1898, la masia apareix referenciada amb el número 60, en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, i hi consta que hi vivien cinc persones. A la casa veïna de Cal Japó, que també apareix en el llistat, amb el número 59 hi figuren registrades quatre persones. 42.1564200,1.9507000 413312 4667676 08057 Castell de l'Areny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46150-foto-08057-176-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A la part del darrera de la masia, quasi a tocar hi ha una estructura molt amagada per la vegetació, que sembla que es correspon a la masia denominada Cal Japó. 119|94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46151 Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/font XX Font construïda adossada a la façana posterior de l'edifici dels dormitoris de les dependències destinades a colònies. Es tracta d'una font conformada per una estructura bastida en pedra. La base és més sobresortida que la resta i té a la part superior la pica, que és de pedra ben tallada i picada. Damunt, un frontal format a partir de dos pilars laterals i al centre el lloc on trobem l'aixeta, consistent en una peça de llautó. Aquest frontal és coronat per dues lloses disposades a manera de teulada a dues vessants. 08057-177 Situada a la zona del pàrquing del poble de Castell de l'Areny. 42.1733800,1.9455500 412910 4669565 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46151-foto-08057-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46151-foto-08057-177-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 98 51 2.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46152 Fons d'imatges de Castell de l'Areny a l'Arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-castell-de-lareny-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de <p>http://mdc1.cbuc.cat/index.php</p> XIX-XX <p>L'Arxiu fotogràfic de Centre Excursionista de Catalunya, inclou diversos fons o arxius independents. L'arxiu compta amb el fons corresponent a Estudi de la masia Catalana, en el que hi figuren 7 imatges referenciades com a Castell de l'Areny (dues però, no són del municipi). Algunes d'aquestes imatges són de Cèsar August Torres i van ser realitzades entre 1890 i 1923, junt amb altres en les que no s'especifica l'autor. Un altre conjunt d'imatges Castell de l'Areny és el corresponents al fons Col·leccions fotogràfiques del CEC, són un total de 24 imatges de Francesc Blasi Vallespinosa, les quals consta que van ser realitzades entre el 1920 i el 1940. Del conjunt d'imatges destaquen les de la majestat romànica i del retaule barroc de Sant Romà de la Clusa, i una imatge del retaule de Sant Vicenç de Castell de l'Areny, tots desapareguts. A més, els fons inclouen vistes panoràmiques i vistes d'edificis concrets com la mateixa església de Sant Romà de la Clusa, el Molí de Sant Romà, entre altres . A més, en els fons personals de l'arxiu també hi ha un total d'unes 111 imatges a color, la majoria són de José Camil Guiu i van ser realitzades als anys 70 del segle XX .</p> 08057-178 C/ del Paradís, 12. 08002 Barcelona. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Legal Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Social 2020-01-27 00:00:00 Sara Simon Vilardaga varis autors Actualment les imatges de l'Arxiu del Centre Excursionista junt amb d'altres fons d'arxius es poden consultat a través del portal web de Memòria Digital de Catalunya (MDC), que es defineix com 'un repositori cooperatiu que conté, en accés obert, col·leccions digitalitzades relacionades amb Catalunya i el seu patrimoni.' El MDC inclou còpies digitals de fotografies, dibuixos, mapes, cartells, etc., amb més de 3 milions de documents procedents de 32 institucions diferents. 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46153 Fons fotogràfic de Castell de l'Areny al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-castell-de-lareny-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local http://www.diba.cat/web/spal;http://www.diba.cat/Scripts/diba/knosys/know3.exe/monuments/resultats.htm XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses imatges de Castell de l'Areny. En concret consta de 7 fotografies de l'any 1979 corresponents a vistes de la població, carrers, places i església, junt amb 10 fotografies de la masia de Camprubí realitzades l'any 1966. L'autor de les imatges és Joan Francés Estorch. 08057-179 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge, planta Baixa. 08036 Barcelona El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona es va crear l'any 1914. No va ser fins el 1986 que es va substituir el nom per l'actual de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), moment en que ja era considerat un centre de referència en la restauració del patrimoni català. Des de la seva creació el servei ha anat conformant un extens fons documental i fotogràfic, generat a partir de la seva pròpia activitat, que als inicis va ser sobretot pels fons de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya, a més, d'un conjunt de fons particulars. Actualment, compta amb un extens volum d'imatges, entorn a les 206.000 fotografies, 179.000 negatius, 88.000 diapositives, a més de 1.500 projectes en paper, 8.000 plànols i 10.000 llibres. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Restringit Bo Legal i física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga A més, el fons documental gràfic del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local també compta amb un plànol de l'església de Sant Romà de la Clusa, amb data 1965-1967, consta de planta i alçat probablement d'un altar, com a autor consta el propi Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM). Per la data del plànol deu correspondre a la planimetria realitzada per la Diputació en motiu de les obres de restauració que hi va realitzar en aquest període. 55 3.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46154 Sant Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-0 <p>DOÑATE, M. (1995): Enric Monjo escultor 1895 - 1976. Barcelona: Generalitat de Catalunya i Caixa de Terrassa. http://ca.wikipedia.org/wiki/Enric_Monjo_i_Garriga;http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0043421.xml</p> XX <p>La imatge, de fusta policromada i daurada, representa Sant Ramon descalç, amb actitud piadosa, amb els braços creuats sostenint amb ambdues mans una custòdia daurada. L´escultura, de característiques neogòtiques, sorprèn per la seva extrema senzillesa de formes. La figura del Sant és hieràtica i el tractament de les vestidures presenta certa simplicitat de formes. La figura és extremadament alta i les formes anatòmiques són considerablement allargades: mans, peus i coll presenten una esveltesa que dóna sensació de dignitat i magnificència. La lleugera inclinació del cap, junt a la inapreciable figuració dels trets anatòmics de la cara, suggereix certa inquietud i dramatisme a la figura. Les mides aproximades són 122 cm d'alçada, 30 cm d'amplada i 19,5 cm de profunditat. A la base de l'escultura hi ha la signatura de l'autor, Enric Monjo, i la data 1944.</p> 08057-180 A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. <p>Segons les informacions que ens aporta la mateixa placa que hi ha a la façana de l'església, la capella es va bastir el 1906, va ser pagada i dedicada als veïns de la Ribera per en Ramon Camprubí, fill de Cal Tena. Els descendents de Ramon Camprubí, expliquen que aquest tenia un germà, en Joan, que va anar a viure a Barcelona, era antiquari i viatjava sovint amb el germà del pintor Sert a països com França i Alemanya. Aquest es va casar i va tenir una filla, la Josefina, la qual es va casar amb l'escultor Enric Monjo. Enric Monjo és l'autor de l'escultura de Sant Ramon que hi ha a l'altar major de la capella. Enric Monjo i Garriga ( Vilassar de Mar, 1895 - Barcelona, 1976), es va formar com a escultor a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona i a l'Escola de Belles Arts. De ben jove ja va treballar al taller d'Eusebi Arnau i, més tard, al taller de Josep Llimona, qui l'introduí en el Noucentisme, havent passat també per la Llotja on hi va entrar el 1911. A més, també cursà estudis d'anatomia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, convertint-se en escultor anatòmic el 1918. Va fer estada a París (1919) i a Brussel·les. El 1924 va rebre molt bones crítiques arran de l'exposició d'una sèrie de les obres de l'Acadèmia de Belles Arts de Sabadell. El 1923 s'havia incorporat com a professor auxiliar de l'Escola de Belles Arts de Barcelona, el 1927 passà a ser professor numerari, i entre el 1943 i el 1961 catedràtic d'Anatomia Artística de la Llotja. El 1928 va participar junt amb Clarà, Llimona i Gargallo, entre altres, en la creació de les estàtues que decoren la Plaça de Catalunya de Barcelona. Algunes de les principals ciutats on va exposar són París al 1954, Terrassa al 1955, Madrid al 1956 i a Nova York. Va ser reconegut amb el Gran Premi Internacional d'Escultura. La temàtica de la seva obra és molt variada, però un dels principals temes de les seves creacions és la imatgeria religiosa, amb una clara influència del noucentisme més que dels corrents contemporanis al seu període; també són clares les influències de les obres castellanes del segle XVII, a més també d'un monumentalisme de formes simplificades i actituds arcaïtzants o neogòtiques, del qual hi ha exemples al Banc Vitalici de Barcelona, al monestir de Montserrat i a la casa de la ciutat de Barcelona. Una de les obres més importants de l'escultor va ser la reforma i decoració de l'església del sant Esperit de Terrassa, iniciada el 1940 conjuntament amb l'arquitecte Lluís Bonet i Garí i el pintor Antoni Vila i Arrufat. A nivell internacional són destacables les obres al portal del transsepte sud de la Catedral Nacional de Washington, les obres al First National City Bank de Nova York, entre d'altres. El 1971 s'inaugurà a la seva població natal, Vilassar de Mar, la Gliptoteca Enric Monjo. L'obra d'Enric Monjo està dispersa per diferents indrets de Catalunya, però també són destacables les obres existents a Espanya i Amèrica del Nord. Al llarg de la seva vida va rebre diversos premis i reconeixements, com la Medalla de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona, la Clau de la Ciutat de Barcelona, Medalla d'Or de la Vila de Vilassar de Mar, entre altres.</p> 42.1546500,1.9490500 413173 4667482 1944 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46154-foto-08057-180-3.jpg Física Neoclàssic|Contemporani Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-17 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Enric Monjo 99|98 52 2.2 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46155 Aplec de Sant Ramon https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ramon VVAA (2006): Sant Ramon 1906-2006. Castell de l'Areny. Ajuntament de Castell de l'Areny. XX-XXI L'Aplec de Sant Ramon es realitza a la capella de Sant Ramon, situada al veïnat de la Ribera. Les obres de millora realitzades a la capella i al seu entorn pels volts de l'any 2000, van facilitar la recuperació d'aquest aplec per part del consistori. Així, des de l'any 2001 es va recuperar la festa, la qual és centrada per la celebració de la missa en homenatge al sant patró de l'església, però a la vegada, com els mateixos veïns expliquen, és com un acte de cloenda del període de vacances per els estiuejants que s'apleguen a Castell de l'Areny, especialment per els que es congreguen al veïnat de la Ribera. Tot i que sant Ramon cau el dia 31 d'agost, la diada de l'aplec es celebra l'últim dissabte del mes d'agost, facilitant que hi puguin assistir els estiuejants. Habitualment, els actes consisteixen en una missa en honor al sant, un berenar popular i el lliurament als assistents d'un ram de flors boscanes. Els preparatius de l'acte faciliten la trobada conjunta dels veïns que s'apleguen per preparar-ho tot. Així, al matí, infants i alguns adults van a recollir les flors i herbes per preparar els rams que s'entregaran en finalitzar la missa. Altres, preparen i guarneixen l'església, i acaben de fer els preparatius necessaris. 08057-181 A la capella de Sant Ramon, al veïnat de la Ribera. La capella es va construir el 1906 com a iniciativa privada de la mà del veí Ramon Camprubí, degut a que la seva muller no es podia desplaçar a l'església de Sant Vicenç de Castell de l'Areny per raons de salut. Des d'origen va estar oberta a tot el veïnat i s'hi feien misses regularment. Actualment, només s'hi celebra la missa coincidint amb l'aplec. No sabem exactament quant es va començar a celebrar l'aplec, però si que sembla que la missa celebrada per commemorar la diada del sant patró es degué realitzar des d'origen, tot i que amb intermitències durant alguns períodes. Coincidint amb les obres de reforma i millora de l'església i el seu entorn, des de l'any 2000 o 2001, l'aplec s'ha recuperat i s'ha anat celebrant cada any. En l'aplec de l'any 2006 es va commemorar el centenari de la construcció de la capella. Actualment la festa és força participativa, ja que coincideix en els darrers dies de vacances d'estiu i encara hi ha molts estiuejants per la contrada. 42.1546500,1.9490500 413173 4667482 08057 Castell de l'Areny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga 2116 4.1 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46156 Dita del faig gros del Cap dels Rocs https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-faig-gros-del-cap-dels-rocs aquesta dita és especialment recordada per les persones que fa anys que viuen a la Clusa o que hi havien viscut anys enrera. Segons expliquen alguns dels veïns més arrelats de la Vall de la Clusa, hi ha una dita a l'entorn del faig gros del Cap dels Rocs, que diu: 'quan el faig gros a ramat, ja pots plantar el blat de moro'. 08057-182 A la Vall de la Clusa. 42.1736400,1.9458700 412937 4669593 08057 Castell de l'Areny Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Sembla que la creació de la dita cal vincular-la, sobretot, a la pròpia situació del faig, el qual es troba en una zona molt visible des de diferents indrets de la Vall de la Clusa. Cal dir però, que actualment la vegetació de la zona és molt més densa, i tot i que el faig és identificable des de diferents punts, diuen que antigament en el turó on es troba hi havia molta menys massa arbòria, fet que en facilitava la seva visualització.No és rar trobar en zones rurals, dites lligades a elements naturals o de l'entorn proper que es vinculin al cicle de les activitats agrícoles o ramaderes de l'indret en concret.La dita va ser explicada per un veí de la masia de Rossinyol. 61 4.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
46157 Safareig https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig XVIII Safareig conformat per una estructura de planta rectangular, la qual per un costat està adossada al marge del terreny. En el marge trobem un mur de pedra, reformat en l'actualitat, que actua de mur de contenció del terreny i a la vegada de frontal de l'element. L'estructura està construïda amb murs de pedra tot conformant un receptacle rectangular on s'emmagatzema l'aigua. La part superior de tres dels seus murs són coronats amb lloses planes, tot i que en el costat més allargat hi trobem també algunes lloses inclinades cap a l'interior del dipòsit, característica pròpia dels safareigs, definint els espais on es rentava la roba. 08057-183 A la zona residencial les Masies de Castell, situada a ponent del poble. Es desconeix la data de construcció d'aquest safareig, però sembla que pot tractar-se d'un element d'entorn al segle XVIII. De fet, sembla versemblant pensar que almenys a finals del segle XVIII i especialment al XIX estaria en ple funcionament, coincidint en el període de màxim creixement demogràfic del municipi. Període també, en que es van dur a terme modificacions i alguna ampliació important en la gran masia de les Cases, també és el període de construcció de la majoria de les cases del poble. Fins fa uns anys, aquest safareig es trobava dins la propietat de la masia de les Cases, situada a poca distància al nord del poble i, de fet, ubicada dominant el poble i gran part de la vall de la Ribera de Castell. Segons expliquen, aquest safareig a més de ser utilitzat pels habitants de la masia de les Cases (a la qual pertanyia), havia estat també utilitzat pels veïns del poble de Castell de l'Areny. Actualment forma part d'una propietat privada de l'àrea residencial les Masies de Castell. 42.1724100,1.9411700 412547 4669462 08057 Castell de l'Areny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46157-foto-08057-183-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Sara Simon Vilardaga Els actuals propietaris el van reformar fa pocs anys. 98|119|94 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml