Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 93113 | Picapedrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picapedrers | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>El picapedrer és un conjunt escultòric que representa les diferents escenes de treball que realitzaven els picapedrers per extreure’n la pedra. El conjunt està format per dues figures situades damunt una bastida que a partir dels tascons extreien grans blocs de pedra. Sota d’aquets hi ha un altre conjunt que parteixen els blocs de pedra en blocs més petits. Un tercer grup de picapedrers que dona forma i transforma els blocs en peces i finalment un quart grup que carrega els blocs ja treballats en un carro tirat per dos cavalls. </span></span></span></span></span></p> | 08058-26 | Zona d’aparcament de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2630200,1.6337200 | 385550 | 4568856 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb xapa d’acer pintada de manera realista i integrades entre elements tridimensionals d’una pedrera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93114 | Traginers de fogot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traginers-de-fogot | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>L’escultura dels Traginers de fogot es troba situada al costat de l’antic forn. El conjunt està format per quatre figures de ruc (dues cries i dos adults) una d’elles preparada per ser carregada amb fogots de llenya per portar al forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-27 | Pujada de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2626900,1.6334200 | 385525 | 4568819 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93114-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb acer policromat | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93115 | Mural del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-forn | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>Damunt la paret oest de l’antic forn de pa hi ha un gran mural que recrea diferents escenes relacionades amb l’activitat del forn: fer la massa del pa, la cuita dins el forn i la venda. </span></span></span></span></span></p> | 08058-28 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6334600 | 385528 | 4568801 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93115-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | El mural està realitzat amb planxa d’acer retallada i buidada. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93116 | Mestresses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mestresses | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt format per quatre figures que representen una trobada casual a la porta de l’antic forn de pa de la dècada de 1960. Un grup format per la mare i un nadó que van a comprar al forn i un segon grup format per l’àvia i la neta que surten de comprar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-29 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625200,1.6335500 | 385535 | 4568800 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93116-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures han estat realitzades amb ferro corten i pintades de forma realista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93117 | Marge dels oficis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-dels-oficis | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt escultòric que representa els diferents oficis del municipi i l’entorn. Alhora també és utilitzada com a tanca protectora del marge del talús. Al conjunt s’hi representa la mare amb la bugada i les dues filles, el carreter, el capellà amb l’escolanet, el carter amb bicicleta, els pagesos i els infants corrent... Com element d’unió entre els personatges hi ha un mur de feixa i una barraca de pedra seca. </span></span></span></span></span></p> | 08058-30 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2640200,1.6348300 | 385645 | 4568965 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Totes les figures estan realitzades en acer tallin retallades i buidades. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93118 | Penélope | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penelope | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Figura femenina amb el braç dret protegint-se del sol i mirant a la llunyania. Al costat té un cistell on s’hi representa una manta que teixeix i desfà, al·lusió a la llegenda de Penélope i Ulisses. </span></span></span></span></span></p> | 08058-31 | Carrer del Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2640200,1.6352400 | 385679 | 4568965 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93118-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93118-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Figura realitzada en acer corten creada a partir d’un seguit de làmines unides entre si per tal de donar-li volum. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93119 | Anell de Möebius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anell-de-moebius | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any. L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual: recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda, transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi...</span></span></span></span></span></p> | 08058-32 | Darrera del castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2653200,1.6370100 | 385830 | 4569107 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93354 | Drac petit de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-petit-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>Drac de dos caps construït de cartó- pedra construït per una colla de la Gornal amb el cos també és de cartó-pedra. Drac portat pels més joves de la Gornal. El drac surt per la festa major de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-138 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | 41.2537500,1.5920100 | 382040 | 4567882 | 2015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93354-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93354-138-2.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93224 | La Dona Veremadora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-dona-veremadora | XX | <p><span><span><span><span><span>Escultura de pedra dedicada a les dones que realitzaven la verema. L’estàtua correspon a la figura d’una dona amb un vestit llarg i mocador al cap que porta a la mà dreta un cabàs ple de raïm acabat de collir. La figura està damunt d’un pedestal de pedra de secció rectangular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-85 | Plaça del carrer Nou. Nucli de Sant Marçal | 41.3083100,1.6047600 | 383205 | 4573922 | 1996 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93224-85-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | José Ruiz Correa | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94379 | Gegants de Sant Marçal (Marçal i Montanyans) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-marcal-marcal-i-montanyans | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants de Sant Marçal el formen una parella que representa l’agricultura i la civilització en època romana, per la troballa de restes arqueològiques d’aquest període al nucli de Sant Marçal. La parella rep els noms de Marçal i Montanyans i estan construïts amb fibra de vidre per Dolors Sans amb estructura d’alumini. El Marçal té una alçada de 3,90 m i un pes de 70 kg. Du un vestit de color ocre amb una un mocador de color vermell. A la mà porta un pergamí enrotllat amb la data del seu bateig. La Montanyans té una alçada de 3,85 m i un pes de 69 kg. Du un vestit de color verd i es protegeix les espatlles amb un mocador de color verd pastel. A la mà porta un ram d’espigues de blat. Actualment els gegants participen a la festa major de Sant Marçal i alguna de les trobades comarcals de gegants.</span></span></span></span></span></p> | 08058-299 | Centre Recreatiu de Sant Marçal - Carrer Montserrat, 24. | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1993 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94379-299.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Dolors Sans | Informació i imatge proporcionada per Jaume Rubió. Cada dos anys a la geganta Montanyans se li canvia el pentinat | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93282 | Gegants nous de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-nous-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>El gegants nous de Clariana representen una pubilla i un pagès construïts amb fibra de vidre per Manel Casserras i Boix. L’Anna, de 3.70 m d’alçada, vesteix amb un vestit tradicional de pubilla, de color blanc amb un cosset de color negre i amb la ret cobrint els cabells i amb un ram de flors a la mà. El Jordi, de 3.75 m d’alçada i 45 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla i armilla de color granat amb una camisa blanca i una faixa negre i amb barretina. A la mà porta un manat de blat. Actualment els gegants participen a les festes de Clariana.</span></span></span></p> | 08058-119 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>Els gegants nous de Clariana es van encarregar a Manel Casserras i Boix l’any 1989 a causa del pes i al dificultat de portar els gegants existents. Es van inaugurar per la festa major de Clariana l’any 1990. El nom dels gegants fou escollit per votació popular.</span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1990 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93282-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Manel Casserras i Boix | Imatges de Josep Maria Vila. | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 94378 | Gegants de Sant Marçal (Tonet i Roseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-marcal-tonet-i-roseta | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants de Sant Marçal el formen una parella que representa la pagesia de Sant Marçal. La parella rep els noms del Tonet i la Roseta. Estan construïts amb cartró-pedra i fibra de vidre. El Tonet té una alçada de 3 m i un pes de 24 kg. Du una faldilla de color blau marí una camisa blanca i una armilla gris. A la mà porta una bota de vi. La Montserrat té una alçada de 2,90m i un pes de 23 kg. Du una faldilla i una camisa de tons rosats amb un mocador blanc damunt les espatlles i un davantal negre. A la mà porta un ram de flors. Actualment els gegants participen a la festa major de Sant Marçal i alguna de les trobades comarcals de gegants. El cap dels gegants ha estat realitzat per Imatgeria i Artesania de Joaquim Hernández d’Olot i la resta per Associació de pares d’alumnes de Sant Marçal</span></span></span></span></span></p> | 08058-298 | Centre Recreatiu de Sant Marçal - Carrer Montserrat, 24. | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1983 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94378-298.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Associació de pares d’alumnes de Sant Marçal i Imatgeria i Artesania de Joaquim Hernández | Informació i imatge proporcionada per Jaume Rubió | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94396 | Drac de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span><span>Drac de Sant Marçal fou construït l’any 1983 pels veïns del nucli de Sant Marçal. L’estructura del drac és de cartó-pedra. El drac pesa 50 kg i assoleix unes mides de 2,80 m de longitud, 1,20 m d’amplada i 1,60 m d’alçada amb 6 punts de foc. Drac surt per la festa major de Sant Marçal i per diverses poblacions del Penedès. L’ actuació més important fou l’any 1992 als Jocs Olímpics de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> | 08058-316 | Centre Recreatiu de Sant Marçal - Carrer Montserrat, 24. | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1983 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94396-316-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94396-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94396-316-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inicialment el cap tricèfal era de fusta i malla de galliner amb paper encolat. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93352 | Drac de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-la-gornal | XX | Fou restaurat l’any 2019 | <p><span><span><span><span><span>Drac tricèfal construït de cartó- pedra l’any 1984 i l’any 1989 es va construir el cos també de cartó-pedra. L’estructura de fusta desmuntable i coberta amb tela verda per poder-lo moure. El drac pesa 70 kg, 3,50 m de longitud, 1,20 m d’amplada i 1,70 m d’alçada. Drac surt per la festa major de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-136 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El drac fou creat l’any 1981 per una colla de joves de la Gornal. Fou dissenyat per Àngel Saura, membre de la colla de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2537500,1.5920100 | 382040 | 4567882 | 1981 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inicialment el cap tricèfal era de fusta i malla de galliner amb paper encolat. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93226 | Cuca de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>La Cuca de Torrelletes és la representació d’un drac i fou creat pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca. El cap està realitzat amb paper metxer i el cos per una estructura metàl·lica coberta amb roba de color verd que permet que els portadors es col·loquin dins per fer-la moure. Anualment participa a la Festa Major de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-87 | Carrer Santa Magdalena, 13. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Cuca fou creada pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca a la dècada de 1980. </span></span></span></span></span></p> | 41.2774500,1.6530800 | 387197 | 4570432 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93303 | Gegants Vells de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-vells-de-clariana | <p><span><span><span>Informació proporcionada per Josep Maria Vila </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants antics representen una parella de pagesos i reben el nom de Jaume i Montserrat, patrons de Clariana. El Jaume, de 4.25 m d’alçada i 60 kg, vesteix de pagès, amb una faldilla de color verd i armilla de color marró amb una camisa blanca i una faixa vermella. A la mà porta un manat d’herbes. La Montserrat de 4.30 m d’alçada i 65 kg, vesteix amb un vestit blanc amb flors vermelles amb la zona del pit tot vermell. A la mà porta un vano de color blanc i al cap una corona de flors. Ambdós tenen una estructura de fusta i alumini i estan realitzat amb cartró-pedra. </span></span></span></span></span></p> | 08058-132 | Carrer Major, 15. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’any 1980 per iniciativa d’Amadeu Farré i Jordi Marcet es va dur a terme la construcció dels gegantets de Clariana amb l’ajuda del jovent del nucli a l’edifici de l’escola. Es van inaugurar a la festa major l’any 1981. </span></span></span></span></span></p> | 41.2442700,1.6158600 | 384021 | 4566798 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93303-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Amadeu Farré i Jordi Marcet | Imatges de Josep Maria Vila | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 94395 | Escultura Els Tótems | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-els-totems | XX | <p><span><span><span><span><span>Escultura situats a l’est del recinte del castell de Castellet. Es tracta d’un conjunt format per sis cossos cilíndrics de color blau, blanc, negre, vermell, groc i taronja amb diferents perforacions col·locades estratègicament perquè és pugui sentiu un so de fons segons la intensitat del vent.</span></span></span></span></span></p> | 08058-315 | Castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Inicialment aquesta escultura es trobava situada en una àrea de descans de la fundació Abertis. Un cop restaurat el castell de Castellet l’escultura es va traslladar al pati del castell. </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 1974 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94395-315-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Ángel Orensanz | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93120 | Creu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu situada davant l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Creu llatina amb decoració esculpida amb la imatge de Jesucrist crucificat a la part central. La creu se sosté damunt un capitell amb l’escut de la família Montanyans. El fust està format a partir de tres element constructius diferenciats que se sostenen damunt una base quadrada construïda amb pedres i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-33 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu construïda per Dr. Vicente Casanova a partir de l’aprofitament de diferents pedres localitzades a l’entorn de l’ermita. Fou per commemorà el Concili del Vaticà II i la Traslación de Santa Maria. Fou beneïda el mateix any pel Sr. Deán </span></span></span></span></span></p> | 41.3029600,1.6193500 | 384417 | 4573309 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93374 | Gual del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Pont de Pedra es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-158 | Riu Foix-Horts de la Riera. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual del Pont e Pedra, en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2812600,1.6370400 | 385860 | 4570876 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També conegut com a Gual del camí de Cal Xeixa o dels Horts | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93377 | Gual del Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-botifoll | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Botifoll es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinària agrícola. El gual correspon a una base de ciment que travessa el riu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-161 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual de Botifoll en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2722900,1.6365300 | 385802 | 4569881 | 1961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93377-161.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93378 | Gual de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-la-plana | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de la Plana es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1960 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-162 | Riu Foix-Horts de la Riera. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 41.2692100,1.6372900 | 385860 | 4569538 | 1960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93156 | Padró de la Mare de Déu Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica | <p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-66 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p> | 41.3035200,1.6322300 | 385496 | 4573354 | 1955 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93360 | Fossa Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossa-cementiri-de-la-gornal | XX | <p><span><span><span><span><span>A l’interior del cementiri de la Gornal es troba situada una fossa on hi ha enterrats set soldats del bàndol republicà que van lluitar durant la guerra Civil Espanyola. La fossa es troba ubicada al costat dret del cementi, marcada per pedres i una creu de ferro pintada de negre. </span></span></span></span></span></p> | 08058-144 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | <p><span><span><span>Soldats que van combatre a partir del 21 de gener de 1939. Segons informació extreta de l’estudi de fosses de Generalitat de Catalunya van morir en combat a excepció de 2, com a mínim, que al rendir-se van ser afusellats.</span></span></span></p> | 3821861 | 4567687 | 1939 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93360-144-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93379 | Mur veïnal de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-veinal-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de pedra seca. Assoleix una longitud de 181 m per una amplada d’ 1 m. Delimita i conté les terres del camp de conreu des del Km 8 de la carretera BV-2117 dins el carrer del Pou, a l’entrada de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-163 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span>El camí veïnal de Clarina a Torrelletes forma part de la xarxa de comunicació que va sorgir per enllaçar els diferents nuclis de Castellet amb la carretera de Sant Jaume que comunica amb Vilafranca. El projecte va néixer l’any 1899 i estava dividit en tres trams: 1er. de La Gornal a Clariana, el 2on. de Clariana a Castellet i Torrelletes i el 3er. de Torrelletes a les Masuques i Sant Marçal. L’any 1915 es construeixen el 1er i 3er tram, mentre que el 2on. no es dur a terme fins l’any 1930. Per tal de dur a terme aquest 2on. tram l’ajuntament es posà d’acord amb els hisendats per la concessió de terrenys necessaris per construir noves entrades al nucli de Torrelletes i l’eixamplament de la via. Segons consta en una acta del ple de l’Ajuntament de l’any 1930: “ Los propietarios Sr. Romagosa y Sr. Altet cedent expontaneamente todo el terreno necesario que haya de ocuparse de su propiedad [...] A cambio de dichas cesiones de terreno el Sr. Antonio Romagosa pide se le constuya , por cuneta y cargo del ayuntamiento, un margen de piedra seca que abarque desde la curva del primer camino [...] y el Sr. Blas Altet se le construya un margen de piedra seca emplazándolo sobre el terreno fuerte hasta el límite superior en el camino Norte.”</span></span></span></p> | 41.2779800,1.6509900 | 387023 | 4570494 | 1930 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94433 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-4 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Felip és un mas de principis del segle XX que conserva la façana original atès que l’interior està completament reformat. El mas està format pel cos principal i diversos annexes a banda i banda que antigament havien esta els coberts i corrals de la finca i que actualment formen part de l’habitatge. El cos principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis és de composició simètrica amb tres d’obertura per planta. A nivell de planta baixa hi ha el portal d’accés amb dues finestres i un balcó amb voladís i barana de ferro situat al damunt. A banda i banda del balcó hi ha dues finestres amb barana de ceràmica. El frontis està coronat per un fris finalitzat amb ondulacions i dividit en tres parts per pilastres amb un rombe interior. Al rombe central hi ha les inicials JM. Totes les obertures estan emmarcades per u arc pla amb brancals realitzat amb el mateix arrebossat i pintat de blanc. Els dos volums annexes que formen part de la façana principal són de planta baixa amb la coberta a una vessant. Al volum de ponent s’hi obre una finestra d’arc pla i s’hi accedeix des de l’interior de l’habitatge i en el cas del volum de llevant s’hi obren dues portes, una d’elles de garatge. Tots els murs són pintats de tonalitat rosada amb es marcs de les obertures pintats de blanc. Davant hi ha una zona enjardinada que antigament era l’era. La finca està ballada per llevant amb una balla d’obra amb la porta d’accés metàl·lica a la banda de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-349 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.2955700,1.6063900 | 383319 | 4572506 | 1924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94287 | Ca l’Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és un mas d’època contemporània de principis del segle XX format pel cos principal i diversos cossos annexes a diferents alçades. El volum principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada llevant. Consta de pantà baixa i pis. La façana presenta una composició simètrica de tres eixos. A la planta baixa s’obre el portal d’accés d’arc rebaixat franquejat per dues finestres. A nivell de pis hi ha una balcó central amb barana de ferro i dues finestres amb baranes ceràmiques. Totes les obertures a excepció del portal d’accés són d’arc pla. A banda i banda hi ha diversos cossos annexes amb la coberta a una vessant i d’una sola planta antigament relacionats amb activitats agrícoles i vinícola, atès que hi havia hagut un cup de vi de planta circular i un celler, a dia d’avui habilitat com vivenda. El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. Davant la casa hi havia hagut l’era, actualment espai enjardinat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-260 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és una construcció d’inicis del segle XX construïda pels masover de Cal Romagosa de Sant Marçal. Els de Cal Romagosa van vendre un tros de terreny a la família de Ca l’Albert per construir-s’hi la vivenda. </span></span></span></span></span></p> | 41.2940000,1.5997100 | 382757 | 4572340 | 1923 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94287-260.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93358 | Societat Recreativa i Cultural La Masucaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-i-cultural-la-masucaire | <p><span><span><span><span><span>Revista Les Masuques. 16-17 d’octubre 2021. Centenari 1921-2021. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat al carrer Nou del nucli de les Masuques. Es tracta d’una edificació formada a partir de dos volums. La façana del cos principal està pensada perquè l’edifici hagués tingut dues plantes, tot i que interiorment només se’n construí una. Presenta una composició simètrica a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés flanquejada per dues finestres finalitzades amb un arc deprimit convex. A nivell del primer pis s’haurien obert tres finestres, la central d’arc de mig punt i flanquejat per dues finestres en forma de la meitat d’arc de mig punt. La façana finalitza en forma arrodonida i coronada per quatre pilars. Adossat aquest volum hi ha el segon cos, que presenta la mateixa composició i disseny en les obertures que el cos principal. A l’interior hi ha una gran sala amb un escenari al fons, que comunica amb el segon volum mitjançant una porta oberta al mur de llevant. En aquest segon cos hi ha l’espai destinat a la cuina i el bar.</span></span></span></p> | 08058-142 | Carrer Nou, 5. Nucli les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa i Cultural La Masucaire fou construït l’any 1921 com espai per acollir el Sindicato Agrícola Masuquense, predecessor de la Sociedad Recreativa Juvenil Masuquense. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1954 quan es va transformar en La Societat Recreativa La Masuquense passant a l’actualitat anomenar-se Societat Recreativa i Cultural La Masucaire, que va aprovar els seus estatus l’any 1993. La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2948000,1.6410800 | 386222 | 4572374 | 1921 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-4.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94385 | Ca l’Emilià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lemilia-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Emilià és un casa situada al sud de Sant Marçal edificada ala dècada de 1920. Està formada per tres cossos. El Cos principal és de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientat a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis està coronat per una sanefa de maons amb una ondulació central d’arc rebaix i presenta una composició molt simètrica amb tres eixos d’obertura d’arc pla. A la banda de ponent s’hi adossen un volum de planta baixa amb una finestra de les mateixes característiques constructives. Adossat quest segon cos hi ha un volum amb la zona de garatge. Els murs estan arrebossats i pintats d’ocre amb un sòcol de pedra tan sols a la façana principal. Els murs de la façana posterior estan pintats amb blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-305 | Carretera de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | 41.3060700,1.6121400 | 383819 | 4573664 | 1920 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94385-305-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94385-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94385-305-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També coneguda amb el nom de Cal Cobit | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94297 | Societat de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat de Castellet es troba situada al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obre la porta d’accés franquejada per dues finestres. Les tres obertures són d’arc rebaixat i emmarcades per maons. A la part superior també s’hi obre un òcul emmarcat per maons. L’interior és una gran sala amb un teatre al fons i una zona de bar. En destaca la coberta interior, amb bigues i encavallades de fusta. Adossat a la façana sud hi ha una zona de porxo realitzada en posterioritat. El parament dels murs és de pedra rejuntada amb morter amb sòcol de pedra diferenciat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-270 | Carrer Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa de Castellet que inicialment fou construïda l’any 1916 com espai per acollir el Sindicato Agrícola de Castellet. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2628200,1.6337700 | 385554 | 4568833 | 1916 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94007 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-1 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal es troba situada al punt més elevat del nucli de Sant Marçal. Es tracta d’una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn, capçada per un absis semicircular a tramuntana. La façana és d’estil molt senzill amb una portalada d’arc de mig punt rodejada per dos pilastres adossats als muntants amb un modest entaulament, un frontó arquejat i el timpà sense decoració amb un òcul i dos més laterals que emmarquen la portalada. La façana està coronada amb una creu amb relleu amb la data 1914. Al costat esquerra s’hi incorporà un campanar, d’estil eclèctic, és de planta quadrada i està dividit en tres cossos mitjançant unes motllures. L’últim cos està obert mitjançant quatre finestres d’arc de mig punt a cada costat. El campanar està cobert per una cúpula de ceràmica vidrada lleugerament apuntalada. Adossat a cada costat de la nau hi ha diverses capelles juntament amb la rectoria. A l’interior, la nau central està completament decorada amb pintures d’Agustí Ferrer i Pino. A l’absis, a la part superior, s’hi representa la pujada de Crist al cel envoltat dels àngels i a la part inferior Sant Marçal juntament amb el nen que li ofereix els peixos. Oposat a l’absis, damunt l’entrada hi ha el cor i l’accés al campanar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-167 | Nucli de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Es troba situada al nucli de Sant Marçal, antigament conegut com la partida de Rubió. Aquesta església es troba documentada des de l’any 1148, quan depenia de Santa Maria de Solsona, vinculació que es prolongà fins el 1593. L’any 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç fins el segle XVIII que va passar a ser sufragània de Sant Pere de Castellet. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1914 va ser reconstruïda en la seva totalitat. El juliol de 1936 va ser destruïda i l’any 1940 es van iniciar les obres de reconstrucció sota el rector Mn. Antoni Costa. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029000 | 383052 | 4574101 | 1914 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Arxiu fou cremat durant la Guerra Civil.L'església de Sant Marçal té el cementiri de Sant Marçal associat tot i que es troba ubicat dins el muncipi de Castellví de la Marca | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 94298 | Societat Recreativa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-de-sant-marcal | XX | Reformat a finals del segle XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al carrer Montserrat, 24 del nucli de Sant Marçal. Es tracta d’un edifici de planta rectangular format a partir de dos volums. El cos principal té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i consta d’una sola planta. El frontis s’hi obre la porta d’accés d’arc pla amb el nom de la societat emmarcat per un arc de mig punt de maons, arc de l’antic portal d’accés. L’accés es troba franquejat per dues finestres d’arc rebaixat emmarcades per maons. Damunt el portal hi ha un òcul. A la façana de llevant s’hi adossa un cos de dimensions més reduïdes, de planta baixa i pis amb la coberta a una vessant. L’accés al segon pis és dur a terme des de la sala principal. A la banda de ponent del volum principal hi ha un pati tancat per una barana realitzada amb obra i amb reixa metàl·lica. El parament dels murs està arrebossat i pintat de tonalitat rosada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-271 | Carrer Montserrat,24. Nucli de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa de Sant Marçal fou constituït inicialment com a Sindicato Agrícola de San Marsal el 24 de juny de 1914. L’any 1949 va canviar els estatus i es va transformar en La Societat Recreativa de Sant Marçal. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1914 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94298-271-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94435 | Rellotge de sol de Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-marti | XX | Restaurat 1997 malgrat que hi ha alguna zona que ha perdut el pintat i l’arrebossat de la paret | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana principal de Cal Martí, entre la primera planta i les golfes. Rellotge pintat en totalitat vermellosa amb forma de casa amb coberta a dues aigües amb una circumferència a la part central on hi ha el gnòmon. D’aquesta surten els diferents rajos amb els nombres aràbics, que marquen l’hora i la mitja hora en blanc.</span></span></span></span></span></p> | 08058-351 | Cal Martí. Nord de Torrelletes | 41.2872900,1.6452100 | 386555 | 4571535 | 1913 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94435-351-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Cabré, Ramon | Inventariat amb el número 770 a l’inventari de rellotges de sol dels Països CatalansSegons els propietaris des de que es va pintar li falta el número que estria situat a la part inferior dreta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93126 | Festa Major de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La festa major de Torrelletes es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres amb una conferència en relació al passat de Torrelletes seguit d’un sopar. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats infantils. Al vespre sopar popular i ball. Finalitza el diumenge amb la cercavila i una botifarrada popular amb concert d’havaneres. </span></span></span></span></span></p> | 08058-38 | Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons els membres de la Societat Recreativa Torrellense la primera festa major que es coneix es va organitzar l’any 1908 quan es va inaugurar la Societat Recreativa Torrellense encarregada de la seva gestió. </span></span></span></span></span></p> | 41.2776900,1.6527800 | 387172 | 4570459 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93126-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93126-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges cedides per Antoni Mayola | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93225 | Societat Recreativa la Torrellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p> | 08058-86 | Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2766200,1.6525100 | 387148 | 4570341 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94299 | Societat Recreativa La Clarianenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-clarianenca | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa La Clarianenca es troba situada al nucli de Clariana. Correspon a un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de tela àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta d’una sola planta. A la façana principal s’hi obre un portal d’arc escarser flanquejat per dues finestres d’arc rebaixat. Damunt el portal hi consta SOCIETAT RECREATIVA LA CLARIANENCA. El parament dels murs és arrebossat i pintat de bei gam un sòcol pintat de tonalitat taronja. A l’interior, al fons hi consta un petit escenari i una zona de bar i cuina en un lateral de l’edifici. </span></span></span></span></span></p> | 08058-272 | Carrer Major, 2. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La construcció d’aquest edifici es va dur a terme entre tots els membres de la societat. Va ser constituïda com a societat el dia 9 d’agost de 1908. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6165200 | 384076 | 4566778 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94299-272-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94202 | Embassament- Pantà del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix | <p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p> | 08058-225 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p> | 41.2564400,1.6402600 | 386087 | 4568116 | 1901 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 94392 | Cal Pepus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepus | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Pepus és una edificació de finals del segle XIX reformada i ampliada al segle XX originant dos habitatges independents. El cos principal, corresponent a la masia antiga, es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis té una composició molt simètrica amb tres eixos d’obertura tots ells d’arc pla amb la porta d’accés al centre de la façana. Al costat oest se li adossa un cos d’una sola planta amb una porta i actualment utilitzat com a garatge. Els murs estan arrebossats i pintats de beig amb un sòcol també pintat de tonalitat rosada. A costat de ponent a mitjan del segle XX s’hi va edificar de nou un segon habitatge. </span></span></span></span></span></p> | 08058-312 | BV - 2171. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Cal Pepus fou edificat a finals del segle XIX en terres de Cal Cassanyes. No obstant no fou mai un cens, atès que inicialment es va comprar el terreny i després es dugué a terme la construcció del mas.</span></span></span></span></span></p> | 41.3062500,1.6130200 | 383893 | 4573682 | 1890 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94392-311-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94392-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94392-311-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 94012 | Rectoria de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-castellet | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció adossada a l’església de Sant Pere de Castellet i està formada a partir de diversos volums. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una estructura molt simètrica amb tres obertures per planta. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb la data gravada de 1878 i dues finestres i a nivell de primer pis un balcó central amb dues finestres. Totes les obertures són d’arc rebaixat amb els brancals i l’arc de maons. Posteriorment, s’hi va adossar un cos a migjorn, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis. La planta baixa és un espai obert, tipus atri, amb una gran porta d’arc rebaixat de maons. A nivell de pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que la portalada. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal, s’hi annexiona un tercer cos de planta rectangular amb la cobert a un pendent d’una sola planta. A la façana s’hi obren dues finestres, una de les quals havia estat inicialment una porta d’accés. El parament dels murs es de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-172 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Inicialment era una casa independent que posteriorment es va ampliar a adossar a l’església parroquial. A la dècada de 1960 es va transformar i modificar per convertir-se en una casa de colònies. Actualment és una casa d’espiritualitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2651300,1.6370400 | 385832 | 4569085 | 1878 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93229 | Barraca del Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pauet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en mig d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la llinda hi ha una inscripció que podria correspondre a l’any 1866.</span></span></span></span></p> | 08058-90 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2820100,1.6508600 | 387019 | 4570941 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94376 | Cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellet | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri de Castellet és troba situat al nord de l’església de Sant Pere de Castellet, al nucli de Castellet. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat al sud. L’accés està delimitada per dos pilars de pedra ben escairada coronats per dos pinacles de pedra amb la porta de ferro amb l’any 1866 gravat a la part inferior. L’interior està format per diferents volums que recorren les parets sud, oest i part de l’est i que acullen quatre nivells de nínxols. Aquests volums estan arrebossats i pintats de blanc. L’interior del recinte és de terra amb camins marcats amb pedra i xiprers que delimiten antics enterraments al subsòl. </span></span></span></span></span></p> | 08058-296 | Bosc darrere l’església de Sant Pere de Castellet. Nucli de Castellet | 41.2662300,1.6387800 | 385980 | 4569205 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94439 | Porta del carrer de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-carrer-de-lesglesia | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de l’església, just davant de l’església de Sant Pere de la Gornal s’hi troba l’edifici de la Sala Polivalent Montserrat Roig. A la paret est de l’habitatge on s’adossa l’edifici de la Sala Polivalent hi ha una antiga finestra amb llinda i brancals de pedra i una porta de peites dimensions d’arc de mig punt adovellat on s’hi pot llegir a la dovella central: FETA PER LO SENT BATLLE ANTON POSAS ANY 1801. A la dovella esquerra: MESTRE JOAN i a la dovella dreta: CASAS –IUS. La porta està tancada amb una porta de fusta i candau.</span></span></span></span></span></p> | 08058-355 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | 41.2539900,1.5915800 | 382004 | 4567909 | 1801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 94398 | Rellotge de Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-romagosa-dels-albas | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge situat a la façana principal de la masia de Romagosa dels Albas. Es tracta d’un rellotge de sol vertical de planta rectangular i pintat amb tons blaus, vermells i grocs. A la part central hi ha l’esfera solar amb els rajos de sol que marquen les hores amb nombres romans. Tot això es troba emmarcat per un marc en blau i aquest emmarcat amb línies ovals en vermell on hi consta l’any 1767 a la part inferior i una creu a la part superior. Tot aquest rellotge està emmarcat amb un nou marc de color blau. A l’extrem inferior dret hi ha la inscripció 1980 KIKO. </span></span></span></span></span></p> | 08058-318 | Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 1767 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94398-318-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inventariat amb el número 975 a l’inventari de rellotges de sol dels Països Catalans | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc