Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93127 | Festa Major de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-39 | Castellet | 41.2644200,1.6358200 | 385729 | 4569008 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 93161 | Olivera de l’església de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-lesglesia-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada al costat nord de l’església de Sant Esteve amb perímetre de un de 3,40 . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> | 08058-71 | Església de Sant Esteve | 41.2885600,1.6400400 | 386124 | 4571683 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93161-71-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93167 | Olivera de Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-mas-pigot | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Olivera situada a la zona enjardinada davant el Mas Pigot amb un perímetre de 3,60 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></span></span></p> | 08058-77 | Mas Pigot. Est de les Masuques | 41.2898500,1.6543100 | 387321 | 4571807 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93167-77-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93168 | Cova del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-78 | Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes | 41.2730800,1.6511000 | 387024 | 4569950 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93232 | Olivera de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al peu d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 3,35 m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-93 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93232-93-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93233 | Olivera de la vinya de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-vinya-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada al centre d’un camp de conreu de vinya de Romagosa amb perímetre de 4,62 m. L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers. </span></span></span></p> | 08058-94 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2843200,1.6505600 | 386998 | 4571198 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93233-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93234 | Olivera davant de Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-davant-de-romagosa | <p><span><span><span>Olivera situada davant la masia de Romagosa dels Albas amb perímetre de un de 3,62m . L’olivera (<em>Olea europaea</em>) és un arbre de la família de les oleàcies. Es caracteritza per tenir un tronc gruixut que es va recargolant a mesura que envelleix. La capçada és arrodonida i les fulles són simples en forma de llança de color verd-gris per l’anvers i platejat pel revers.</span></span></span></p> | 08058-95 | Cal Romagosa dels Albas. Nord de Torrelletes | 41.2859300,1.6491300 | 386881 | 4571379 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93234-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 93370 | Pi de l’Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-laltet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi blanc situat en el marge dels camps de vinya de la zona dels Horts de la Riera. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,39 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-154 | Horts de la Riera. Sud de les Masuques | 41.2807200,1.6381900 | 385956 | 4570815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||||
| 94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 94359 | Fons de la Font d’Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-font-dalzina | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut el punt exacte de la troballa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella va recollir alguns fragments de ceràmica hallstàttica del període mig i vàries ascles de sílex.</span></span></span></span></span></p> | 08058-279 | Serra Mala. Nord-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella l'any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2684700,1.6444200 | 386456 | 4569447 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 94364 | Feixes del Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-pelegri | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III-I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar ceràmica comuna ibèrica, algun fragment de ceràmica a mà decorada amb cordó digital i un fragment de campaniana A tardana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica i ceràmica a mà en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-284 | Camps el Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1968 J.Bellmunt esmenta la troballa de material ceràmic en superfície. L’any 1983 Xavier Virella en recull l’informació i cita la troballa de fragments de ceràmica ibèrica comuna, ceràmica pintada, algun fragment de Campaniana A, ceràmica a mà, una fragment de destral de basalt, una fulla i una ascla de sílex, dos fragments de marbre blanc i un podall. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881800,1.6508800 | 387031 | 4571626 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||
| 94380 | Festa Major de Valldemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldemar | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major de Valldemr es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres al vespre amb activitats pels jovent. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats pel jovent i al vespre una actuació i/o concert. El diumenge s’inicia amb una activitats per a tots els púbics i finalitza amb una botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-300 | Nucli de Valldemar | 41.2323700,1.6129000 | 383752 | 4565480 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 94381 | Festa Major de Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-trencarroques | XX | <p><span><span><span><span><span>L’últim dissabte de juliol es celebra la festa de Trencarroques. El dissabte a la tarda hi ah diverses activitats infantils i al vespre continua amb un sopar popular i nit de ball. </span></span></span></span></span></p> | 08058-301 | Nucli de Trencarroques | 41.2355400,1.6331700 | 385456 | 4565805 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 94382 | Festa Major de Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocallisa | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el primer cap de setmana d’agost. El divendres s’hi duen a terme diverses activitats juvenils i un sopar a la fresca. El dissabte durant tot el dia es celebren diferents activitats per a tots els públics amb sopar i concert. El diumenge durant tot el dia s’hi celebren activitats infantils. </span></span></span></span></span></p> | 08058-302 | Nucli de Rocallisa | 41.2380800,1.5932000 | 382111 | 4566141 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||||||
| 94442 | La Botera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botera | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC - III dC | Desconegut. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1948 es van localitzar restes ceràmiques durant els treballs agrícoles. Les prospeccions realitzades l’any 1999 dins el marc de l'Estudi del Paisatge Arqueològic </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic a la Cossetània Oriental van permetre localitzar gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d'àmfora itàlica, així com un fragment de nansa d'àmfora tarraconesa possiblement forma Dressel 2/4.</span></span></span></span></span></p> | 08058-358 | Camps de les Casetes del Llopart. Oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>P.Giró (1948) assenyala la recollida de ceràmica romana i de dolies durant els treballs agrícoles. L’any 1983 X. Virella també va recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana, principalment a tocar de la feixa de La Botera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2942400,1.6292800 | 385233 | 4572327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Jaciment situat entre camps del municipi de Castellet i la Gornal i l’Arboç | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||||||
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||||||
| 94010 | Cal Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerric-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parts malmeses | <p><span><span><span><span><span>Cal Xerric és una construcció formada per un volum central i un cos annexa a ponent. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis presenta una composició molt simètrica. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb porta de fusta i a nivell del primer pis un balcó central amb barana de ferro. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres d’arc pla. A l’alçada de les golfes hi ha dues finestres centrals i una a cada lateral d’arc de mig punt. Antigament, damunt de les finestres centrals hi havia hagut un rellotge de sol, actualment desaparegut. La façana finalitza amb una cornisa amb ondulacions. Aquesta façana estava pintada de blanc amb les cantonades pintades en vermell imitant carreus de pedra ben escairats col·locats a mode de cadena cantonera. Tant a la banda de llevant con de ponent s’hi van adossar edificacions més reduïdes. L’espai de llevant estava ocupat amb el celler, el cup i la premsa i el volum de ponent com a magatzem i corrals. El cos de ponent conserva l’edificació en peus, construït la dècada de 1950-1960. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que amb la façana de ponent del cos principal crea un petit pati tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat. A la finca s’hi accedia per un portal delimitat per dos pilars finalitzats amb volta i decorats amb rajols vidrats en verd. </span></span></span></span></span></p> | 08058-170 | Les Passeres. Sud de les Masuques | <p><span><span><span>La família dels actuals propietaris comprar la finca junt amb la construcció al segle XX. Segons els hi consta, antigament era denominada Rubió. Durant la guerra civil el primer pis es va transformar en un hospital militar republicà per suboficials i alts càrrecs de comandament i la zona de les golfes com habitatge.</span></span></span></p> | 41.2906500,1.6392100 | 386058 | 4571916 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94371 | Fàbrica de Vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Parts malmeses malgrat que s’han dut a terme diferents reformes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La fàbrica de vidre és una construcció de finals del segle XIX formada per sis cossos de grans dimensions i alçades variables tots amb la coberta a dues aigües. Les obertures dels diferents cossos presenten una composició simètrica relacionada amb l’activitat inicial que s’hi havia de dur a terme. També presenten unes les mateixes característiques estilístiques: obertures d’arc rebaixat emmarcades amb maons col·locats a sardinell. Tots els cossos estan arrebossats i pintats d’una marró ocre a excepció de dos cossos pintats de tonalitat vermellosa amb les cantonades vistes amb maons. El cos de ponent encara hi ha alguns elements constructius relacionats amb la fabricació del vidre. La resta de volums adossats en sentit est van exercir primer un ús ramader i posteriorment hostaler. El cos allargat de tonalitat vermellosa i situat més a ponent consta de planta baixa i dos pisos i fou edificat com espai d’habitatge i compartiments amb diferents habitacions i zones comunitàries, funció que fins a dia d’avui està exercit. Del conjunt edificat també en destaca la xemeneia, element aïllat situat a ponent del conjunt i que en destaca com element industrial. </span></span></span></span></span></p> | 08058-291 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt es va construir amb la finalitat de dur-hi a terme la producció de vindre tot i que no se’n hi va produir mai. No obstant, l’edifici és una mostra de l’arquitectura industrial de les últimes dècades del segle XIX. Durant la guerra civil molta població civil s’hi va refugiar i es va endur part de la maquinària de ferro. Després de la guerra fou adquirit per la família Berch, amos de La Porxada, que hi van tenir masovers fins a la dècada de 1970</span></span></span></span></span></p> | 41.3007000,1.6150700 | 384055 | 4573063 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94371-291-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94433 | Cal Felip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-felip-4 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Felip és un mas de principis del segle XX que conserva la façana original atès que l’interior està completament reformat. El mas està format pel cos principal i diversos annexes a banda i banda que antigament havien esta els coberts i corrals de la finca i que actualment formen part de l’habitatge. El cos principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis és de composició simètrica amb tres d’obertura per planta. A nivell de planta baixa hi ha el portal d’accés amb dues finestres i un balcó amb voladís i barana de ferro situat al damunt. A banda i banda del balcó hi ha dues finestres amb barana de ceràmica. El frontis està coronat per un fris finalitzat amb ondulacions i dividit en tres parts per pilastres amb un rombe interior. Al rombe central hi ha les inicials JM. Totes les obertures estan emmarcades per u arc pla amb brancals realitzat amb el mateix arrebossat i pintat de blanc. Els dos volums annexes que formen part de la façana principal són de planta baixa amb la coberta a una vessant. Al volum de ponent s’hi obre una finestra d’arc pla i s’hi accedeix des de l’interior de l’habitatge i en el cas del volum de llevant s’hi obren dues portes, una d’elles de garatge. Tots els murs són pintats de tonalitat rosada amb es marcs de les obertures pintats de blanc. Davant hi ha una zona enjardinada que antigament era l’era. La finca està ballada per llevant amb una balla d’obra amb la porta d’accés metàl·lica a la banda de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-349 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.2955700,1.6063900 | 383319 | 4572506 | 1924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94433-349-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||
| 93358 | Societat Recreativa i Cultural La Masucaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-i-cultural-la-masucaire | <p><span><span><span><span><span>Revista Les Masuques. 16-17 d’octubre 2021. Centenari 1921-2021. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat al carrer Nou del nucli de les Masuques. Es tracta d’una edificació formada a partir de dos volums. La façana del cos principal està pensada perquè l’edifici hagués tingut dues plantes, tot i que interiorment només se’n construí una. Presenta una composició simètrica a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés flanquejada per dues finestres finalitzades amb un arc deprimit convex. A nivell del primer pis s’haurien obert tres finestres, la central d’arc de mig punt i flanquejat per dues finestres en forma de la meitat d’arc de mig punt. La façana finalitza en forma arrodonida i coronada per quatre pilars. Adossat aquest volum hi ha el segon cos, que presenta la mateixa composició i disseny en les obertures que el cos principal. A l’interior hi ha una gran sala amb un escenari al fons, que comunica amb el segon volum mitjançant una porta oberta al mur de llevant. En aquest segon cos hi ha l’espai destinat a la cuina i el bar.</span></span></span></p> | 08058-142 | Carrer Nou, 5. Nucli les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa i Cultural La Masucaire fou construït l’any 1921 com espai per acollir el Sindicato Agrícola Masuquense, predecessor de la Sociedad Recreativa Juvenil Masuquense. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1954 quan es va transformar en La Societat Recreativa La Masuquense passant a l’actualitat anomenar-se Societat Recreativa i Cultural La Masucaire, que va aprovar els seus estatus l’any 1993. La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2948000,1.6410800 | 386222 | 4572374 | 1921 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-4.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 94375 | La Porxada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxada-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Malmès i enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Porxada és una masia del segle XIX situada al sud-est de Sant Marçal. És una construcció formada a partir de tres volums de planta rectangular a diferents alçades amb la coberta a dues aigües de teula àrab amb un pati interior tancat per un baluard amb la portal d’accés a llevant flanquejada per dos pilastres. El cos principal situat a l’extrem dret del conjunt consta de planta baixa i pis. En destaca la façana de llevant, amb tres finestres i un balcó corregut amb barana de ferro i voladís arrodonit subjectat, a mode decoratiu, per cinc pilastres a nivell de planta baixa. Les quatre obertures són d’arc pla decorades amb una arc de mig punt a la part superior. A la façana de tramuntana hi ha una galeria porxada amb diversos arcs de ferradura a nivell de planta pis. Adossat a ponent hi ha el segon volum, d’alçada inferior, amb el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat a la façana de llevant. El tercer volum, situat a la part posterior del primer volum, hi havia l’antic celler amb diferents cups. Al costat d’aquest cos, hi ha una torre de planta quadrada de cinc nivells amb quatre finestres d’arc de mig punt per planta i coronat amb una terrassa amb barana de pilastres d’obra que acollia un antic molí de vent. Aquesta construcció juntament amb el volum tres tenen els murs arrebossats amb les cantonades de maons a sardinell i disposats a mode de cadena cantonera. La resta de murs estan arrebossats i pintats de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-295 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fons orals el primer volum era destinat els amos i el segon volum als masovers. </span></span></span></span></span></p> | 41.3039100,1.6170000 | 384222 | 4573417 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94375-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94375-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94375-295-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94375-295-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94375-295-5.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 93377 | Gual del Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-botifoll | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Botifoll es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinària agrícola. El gual correspon a una base de ciment que travessa el riu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-161 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual de Botifoll en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2722900,1.6365300 | 385802 | 4569881 | 1961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93377-161.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94287 | Ca l’Albert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalbert-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és un mas d’època contemporània de principis del segle XX format pel cos principal i diversos cossos annexes a diferents alçades. El volum principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada llevant. Consta de pantà baixa i pis. La façana presenta una composició simètrica de tres eixos. A la planta baixa s’obre el portal d’accés d’arc rebaixat franquejat per dues finestres. A nivell de pis hi ha una balcó central amb barana de ferro i dues finestres amb baranes ceràmiques. Totes les obertures a excepció del portal d’accés són d’arc pla. A banda i banda hi ha diversos cossos annexes amb la coberta a una vessant i d’una sola planta antigament relacionats amb activitats agrícoles i vinícola, atès que hi havia hagut un cup de vi de planta circular i un celler, a dia d’avui habilitat com vivenda. El parament dels murs és arrebossat i pintat de blanc. Davant la casa hi havia hagut l’era, actualment espai enjardinat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-260 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Ca l’Albert és una construcció d’inicis del segle XX construïda pels masover de Cal Romagosa de Sant Marçal. Els de Cal Romagosa van vendre un tros de terreny a la família de Ca l’Albert per construir-s’hi la vivenda. </span></span></span></span></span></p> | 41.2940000,1.5997100 | 382757 | 4572340 | 1923 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94287-260.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94378 | Gegants de Sant Marçal (Tonet i Roseta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-marcal-tonet-i-roseta | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants de Sant Marçal el formen una parella que representa la pagesia de Sant Marçal. La parella rep els noms del Tonet i la Roseta. Estan construïts amb cartró-pedra i fibra de vidre. El Tonet té una alçada de 3 m i un pes de 24 kg. Du una faldilla de color blau marí una camisa blanca i una armilla gris. A la mà porta una bota de vi. La Montserrat té una alçada de 2,90m i un pes de 23 kg. Du una faldilla i una camisa de tons rosats amb un mocador blanc damunt les espatlles i un davantal negre. A la mà porta un ram de flors. Actualment els gegants participen a la festa major de Sant Marçal i alguna de les trobades comarcals de gegants. El cap dels gegants ha estat realitzat per Imatgeria i Artesania de Joaquim Hernández d’Olot i la resta per Associació de pares d’alumnes de Sant Marçal</span></span></span></span></span></p> | 08058-298 | Centre Recreatiu de Sant Marçal - Carrer Montserrat, 24. | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1983 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94378-298.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Associació de pares d’alumnes de Sant Marçal i Imatgeria i Artesania de Joaquim Hernández | Informació i imatge proporcionada per Jaume Rubió | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94379 | Gegants de Sant Marçal (Marçal i Montanyans) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-marcal-marcal-i-montanyans | XX | <p><span><span><span><span><span>El gegants de Sant Marçal el formen una parella que representa l’agricultura i la civilització en època romana, per la troballa de restes arqueològiques d’aquest període al nucli de Sant Marçal. La parella rep els noms de Marçal i Montanyans i estan construïts amb fibra de vidre per Dolors Sans amb estructura d’alumini. El Marçal té una alçada de 3,90 m i un pes de 70 kg. Du un vestit de color ocre amb una un mocador de color vermell. A la mà porta un pergamí enrotllat amb la data del seu bateig. La Montanyans té una alçada de 3,85 m i un pes de 69 kg. Du un vestit de color verd i es protegeix les espatlles amb un mocador de color verd pastel. A la mà porta un ram d’espigues de blat. Actualment els gegants participen a la festa major de Sant Marçal i alguna de les trobades comarcals de gegants.</span></span></span></span></span></p> | 08058-299 | Centre Recreatiu de Sant Marçal - Carrer Montserrat, 24. | 41.3083700,1.6035700 | 383106 | 4573930 | 1993 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94379-299.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Dolors Sans | Informació i imatge proporcionada per Jaume Rubió. Cada dos anys a la geganta Montanyans se li canvia el pentinat | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94411 | Barraca del Torrent de l’Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-lomeda | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-327 | L’Omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2643900,1.6273200 | 385017 | 4569016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94411-327.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 94426 | Forn de calç de Xoriguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera-2 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular amb una alçada visible de 3,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-342 | Plana Riquera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2552500,1.6610600 | 387827 | 4567957 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94426-342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 93105 | Forn de calç de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-casa-alta | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la part inferior s’hi obra la boca d’alimentació d’arc de mig punt. Per la banda est hi ha dos murs de pedra seca de delimiten l’espai d’accés a la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-18 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2743500,1.6791300 | 389373 | 4570055 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-18 06:12 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml