Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93131 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els ramats baixaven dels Pirineus a marina. Associació dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Casota es troba situada en uns camps de vinyes de la Plana, al costat de la Serra de la Casota. Correspon a un corral clos de planta quadrada d’una sola planta compartimentada per un mur obert a migjorn mitjançant arcades i que divideix l’espai en dues àrees, una de les quals estava coberta per una teulada de bigues de fusta a una vessant. El parament dels murs és de pedra irregular i argamassa. Al mur de tramuntana i de ponent hi ha diverses finestres, tipus espitllera.</span></span></span></span></p> | 08058-43 | La Plana - Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic corral on s’hi tancaven les ovelles durant la transhumància. </span></span></span></span></span></p> | 41.2735500,1.6406400 | 386148 | 4570015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | El camí que li dona accés es conegut com l’antiga carrerada de Sant Domènec | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93148 | Sínia de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-riera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes de la zona de Cal Riera. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Aquest es conserva intacte: la roda dentada que accionen un segona roda que funciona com a corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-58 | Vinyes de Cal Riera. Oest de Montanyans | 41.3052200,1.6288700 | 385218 | 4573547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93165 | Barraca del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-sansemison | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega a la part superior amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-75 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2534100,1.6249300 | 384797 | 4567800 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93110 | Forn de calç de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-23 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2817200,1.6589500 | 387696 | 4570899 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93227 | Barraca del Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mariano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Alguna de les bigues interiors estan malmeses | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb bigues de fusta col·locades posteriorment per reforçar la coberta . </span></span></span></span></p> | 08058-88 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2751800,1.6437900 | 386415 | 4570192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93228 | Barraca de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-la-casota | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta allargada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal estava situat a l’oest. La coberta era de falsa cúpula, tot i que està enderrocada conserva una part de l’arrencament de la coberta. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-89 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2755600,1.6456300 | 386570 | 4570232 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93237 | Barraca del Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pere | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La coberta malmesa i part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la banda esquerra s’hi adossa un petit marge de pedra seca.</span></span></span></span></p> | 08058-98 | Serra del Miquelet. Nord-est de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2788500,1.6681100 | 388458 | 4570568 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93237-98-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93296 | Barraca del bosc del Corral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-corral | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és amb lloses i bigues de fusta i per l’exterior recoberta amb arena. </span></span></span></span></p> | 08058-128 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2723800,1.6318600 | 385411 | 4569897 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93296-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93298 | Barraca del Solei del Miliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-del-miliu | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb l’accés situat a migjorn. La coberta era en forma de falsa cúpula, atès que conserva una part de l’arrencament. </span></span></span></span></p> | 08058-129 | Solei del Miliu | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2766100,1.6843600 | 389815 | 4570299 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93298-129-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93301 | Barraca del bosc del Corral del Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-del-corral-del-rafeques | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i per l’exterior recoberta amb arena. La façana principal està arrebossada amb ciment. </span></span></span></span></p> | 08058-131 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2729800,1.6328000 | 385491 | 4569962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93301-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93301-131-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge Drac Verd de Sitges | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93356 | Forn de calç del Bosc Negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-negre | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de l’Arzinot, al nord del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Prop del forn es troba una zona d’on extreien la pedra per fer-ne la calç al forn.</span></span></span></span></span></p> | 08058-140 | Els Alzinots. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2489100,1.6473300 | 386666 | 4567271 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93356-140-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93366 | Forn del marge llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-marge-llarg | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. La part de la paret de la banda de tramuntana es troba enderrocada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-150 | Pujol de Romagosa. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2804900,1.6876600 | 390098 | 4570725 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93366-150-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93367 | Forn de calç blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-blanca | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de la Plana Baquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. En la paret que dona a la banda de tramuntana s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-151 | Plana Baquera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2768900,1.6820500 | 389622 | 4570333 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Forn localitzat per Joan Rovira | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94012 | Rectoria de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-castellet | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció adossada a l’església de Sant Pere de Castellet i està formada a partir de diversos volums. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una estructura molt simètrica amb tres obertures per planta. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb la data gravada de 1878 i dues finestres i a nivell de primer pis un balcó central amb dues finestres. Totes les obertures són d’arc rebaixat amb els brancals i l’arc de maons. Posteriorment, s’hi va adossar un cos a migjorn, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis. La planta baixa és un espai obert, tipus atri, amb una gran porta d’arc rebaixat de maons. A nivell de pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que la portalada. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal, s’hi annexiona un tercer cos de planta rectangular amb la cobert a un pendent d’una sola planta. A la façana s’hi obren dues finestres, una de les quals havia estat inicialment una porta d’accés. El parament dels murs es de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-172 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Inicialment era una casa independent que posteriorment es va ampliar a adossar a l’església parroquial. A la dècada de 1960 es va transformar i modificar per convertir-se en una casa de colònies. Actualment és una casa d’espiritualitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2651300,1.6370400 | 385832 | 4569085 | 1878 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94013 | Ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-jaume | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | Enderrocat | <p><span><span><span>De l’antiga capella de Sant Jaume es conserva el perímetre de la capella, de pedra i argamassa. Es tractava d’una construcció de planta rectangular finalitzada amb un absis semicircular. Dins aquest espai s’ha edificat una capelleta de pedra, tipus padró, que acull la imatge de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08058-173 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Jaume va ser destruïda durant la guerra civil (1936-1939). L’any 1968 al costat de les restes de l’edificació es va construir l’església de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | 41.2450100,1.6182400 | 384222 | 4566877 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Una de les campanes de l’església de de la Mare de Déu de Montserrat, la més petita, prové de la capella de Sant Jaume. En ella si llegeix: “Santa Maria ora pro nobis. Me feu J.P.H. Promarol any 1831. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94085 | Barraca Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-casetes | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La paret oest malmesa amb un petit enderroc | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular per l’exterior i l’interior en forma de ferradura construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-185 | Depuradora de les Casetes. Oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2397700,1.5821400 | 381187 | 4566344 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94092 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. </span></span></span></span></p> | 08058-192 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2364900,1.6067400 | 383243 | 4565946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94093 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell damunt la llinda. A l’interior, al mur de llevant s’hi documenta una fornícula. </span></span></span></span></p> | 08058-193 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358100,1.6061700 | 383194 | 4565871 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94094 | Barraca de Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part posterior de la coberta malmesa. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-194 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2357400,1.6227100 | 384580 | 4565841 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94095 | Barraca del fondo del Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-195 | Fondo del Viló. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2341500,1.6255400 | 384814 | 4565661 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94105 | Barraca 2 de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca primigènia es conserva en bon estat i l’afegit posterior de pedra i toves malmès. | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb posteriors modificacions. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. Davant el portal s’hi afegir posteriorment una zona d’entrada amb les parets de pedra i ciment i la coberta amb teula àrab. La coberta de la barraca és de pedra en forma de falsa cúpula. A la part posterior s’hi afegir una estructura de planta quadrangular de pedra i toves. </span></span></span></span></p> | 08058-205 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2461300,1.6135800 | 383833 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94106 | Barraca Camps de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-les-cerveres | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-206 | Camps de les Cerveres. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487100,1.6148600 | 383945 | 4567292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94114 | Barraca Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sansamison | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part davantera enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-214 | L’omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2643300,1.6256800 | 384879 | 4569012 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94212 | Barraca 2 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta i part posterior de la barraca | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud i cobert de vegetació. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-235 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94213 | Barraca 3 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant se li adossa un mur en forma de “L” invertia , també construït amb pedra seca, que delimita un espai de reduïdes dimensions de planta quadrada, tipus corral. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-236 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358300,1.5917300 | 381984 | 4565893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94214 | Barraca de la Plana Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-xinxola | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-237 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2396500,1.6089800 | 383436 | 4566294 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94215 | Barraca de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-238 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2388500,1.6077900 | 383335 | 4566207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94223 | Barraca 2 del Fondo Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-blau | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble i plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior té un menjadora de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></p> | 08058-246 | Fondo Blau. Sud-est de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2361000,1.5980100 | 382511 | 4565915 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94294 | Societat La Gornalenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-la-gornalenca | XIX-XX | Rehabilitat a inicis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al carrer de la Porxada, 8. Es tracta d’un edifici de planta rectangular format a partir de dos volums. El cos principal té la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i consta d’una sola planta. El frontis s’hi obre la porta d’accés d’arc pla amb el nom de la societat emmarcat per un arc de mig punt de maons, arc de l’antic portal d’accés. L’accés es troba franquejat per dues finestres d’arc rebaixat emmarcades per maons. Damunt el portal hi ha un òcul. A la façana de llevant s’hi adossa un cos de dimensions més reduïdes, de planta baixa i pis amb la coberta a una vessant. L’accés al segon pis és dur a terme des de la sala principal. A la banda de ponent del volum principal hi ha un pati tancat per una barana realitzada amb obra i amb reixa metàl·lica. El parament dels murs està arrebossat i pintat de tonalitat rosada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-267 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat La Gornalenca fou construït l’any 1899 com espai per acollir el Sindicato. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1934 quan es va transformar en La Societat La Gornalenca. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2537400,1.5920000 | 382039 | 4567881 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94294-267-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94296 | Mas del fondo de Llevaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-fondo-de-llevaria | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Mas en mal estat de conservació del qual es dibuixa una construcció de planta rectangular realitzada amb pedra, restes de teules i argamassa amb les parets arrebossades. Constava de planta baixa i pis. A nivell de planta baixa es conserva un arc de mig punt de pedra que delimitava l’espai en dues estances.</span></span></span></span></span></p> | 08058-269 | Fondo de Llevaria. Est de Castellet | 41.2626600,1.6464500 | 386616 | 4568799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94296-269-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94297 | Societat de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span><span>La Societat de Castellet es troba situada al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obre la porta d’accés franquejada per dues finestres. Les tres obertures són d’arc rebaixat i emmarcades per maons. A la part superior també s’hi obre un òcul emmarcat per maons. L’interior és una gran sala amb un teatre al fons i una zona de bar. En destaca la coberta interior, amb bigues i encavallades de fusta. Adossat a la façana sud hi ha una zona de porxo realitzada en posterioritat. El parament dels murs és de pedra rejuntada amb morter amb sòcol de pedra diferenciat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-270 | Carrer Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa de Castellet que inicialment fou construïda l’any 1916 com espai per acollir el Sindicato Agrícola de Castellet. La Societat fou creada per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2628200,1.6337700 | 385554 | 4568833 | 1916 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94297-270-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-05-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94404 | Rellotge de sol de Cal Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-vermell | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat a la façana principal del Cal Vermell. El rellotge es troba ubicat al primer pis a l’extrem de ponent. És de planta circular amb el cercle remarcat amb ciment i al el gnòmon centrat a la part superior. Tot el rellotge està fintat de tonalitat vermellosa igual que el mas. </span></span></span></span></span></p> | 08058-324 | Cal Vermell. Est de Sant Marçal | 41.3046800,1.6245800 | 384858 | 4573493 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94404-324-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-06-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94415 | Barraca Camps de l’Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-lomeda | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada tota la coberta | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta trapezoidal adossada a un marge de pedra seca i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud- est. </span></span></span></span></p> | 08058-331 | L’Omeda. Sud de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2611400,1.6288600 | 385140 | 4568653 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94415-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94415-331-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94417 | Barraca La Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-plana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta quadrada adossada a un marge de pedra seca per llevant i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-333 | La Plana. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2769200,1.6432100 | 386369 | 4570386 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94417-333-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94417-333-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94418 | Barraca de Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-balaguer | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la façana de ponent | <p><span lang='CA'><span><span>Enderroc a la façana de ponent</span></span></span></p> <p> </p> | 08058-334 | Serra curta. Sud de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2733600,1.6668700 | 388345 | 4569960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94436 | Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xoriguera-0 | <p><span><span><span>Informació de l’Arxiu de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIV-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Xoriguera és un mas d’origen medieval consolidat en època moderna i contemporània. Està formada per diferents cossos que formen tres grans edificacions amb un pati clos. L’edificació més gran correspon a la vivenda, amb la coberta a dues aigües de planta baixa i dos pisos. </span></span>El segon cos consta de planta baixa i pis i està situat a llevant del cos principal. Es tracta de l’espai destinat als corrals i, el tercer cos, situat a tramuntana del cos principal és l’antic paller de planta baixa i pis. Tot el mas està encerclat per una tanca metàl·lica. </span></span></span></p> | 08058-352 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell la masia de Xoriguera antigament era coneguda per Vallformosa i Xoriguera era el cognom de la família que l’habitava entorn el segle XIV. En un capbreu de l’any 1425 apareix mas d’en Soriguera de Vallformosa. L’any 1629 Alexandre Duran ven la casa derruïda a Joan Coll “sive casalot i tota l’heretat agregada dita lo mas de la Xuriguera”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2502800,1.6565900 | 387444 | 4567411 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94436-352-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | No s’ha pogut accedir a l’interior. La informació s’ha extret de la fitxa Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94440 | Pou del carrer de l’església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-lesglesia | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat al carrer de l’església, davant de l’edifici de la Sala Polivalent Montserrat Roig. Es tracta d’un pou excavat al sediment geològic amb l’una estructura que sobresurt de planta quadrada i construïda amb maons. L’element s’alça damunt un pedestal quadrat. El pou està arrebossat per l’exterior. Les parets principal hi ha la boca del pou tapada amb una porta de reixa metàl·lica i pintada de tonalitat ataronjada. La resta de les parets també estan pintades de tonalitat ataronjada amb una franja blanca amb una rajola ceràmica dedicada a la verge de Montserrat, a la Verge de Fàtima i a la Verge de la Mercè. El pou està coronat amb una creu de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-356 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | 41.2539600,1.5917200 | 382016 | 4567906 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94440-356-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-06-22 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 93225 | Societat Recreativa la Torrellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p> | 08058-86 | Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2766200,1.6525100 | 387148 | 4570341 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93250 | Casa Gran, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-gran-5 | <p><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></p> | XIII-XX | <p><span><span><span><span><span>La Casa Gran és un antic mas d’origen medieval i reformada en època moderna. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i a l’alçada del primer pis dues finestres d’arc pla amb un rellotge de sol pintat en vermell. A la façana de llevant s’hi obren diverses finestres de la qual en destaca una finestra gòtica d’arc conopial. A la façana de ponent hi ha un cos annexa que antigament formava part del mas però actualment és un habitatge independent. </span></span></span></span></span></p> | 08058-109 | Carrer de la Casa Gran. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>La Casa gran apareix cita en els capbreus de Joan d’Icard (1656-1657), en les descripcions de les afrontacions de Jaume Clariana, pagès de Clariana. Segons el text, la casa de Jaume Clariana es troba situada al costat de la casa dels hereus o successors de Pere Clariana dita la Casa Gran. </span></span></span></span></span></p> | 41.2462600,1.6178000 | 384187 | 4567016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93250-109-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94081 | Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>La Casa Alta es roba situada en una zona elevada de la serra del Miquelet. Es tracta d’una construcció de grans dimensions formada per el cos principal i diversos annexes. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migjorn, tot i que actualment està desapareguda. Consta de planta baixa i pis. Segons una imatge antiga s’hi accedia per un portal d’arc de mig punt adovellat. Per la banda de llevant hi ha dos cossos annexes amb cobertes a diferent alçada. A l’interior d’aquestes en destaca la zona de l’estable, amb bigues de fusta, un arc a la planta baixa lleugerament apuntat i un cup de vi de planta circular de grans dimensions amb un espai de celler. Davant la façana principal, hi ha un segon volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant i de grans dimensions. Aquest espai està compartimentat en dos àmbits mitjançant una paret realitzada a partir d’una successió d’arc de mig punt, alguns d’ells tapiats. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i encara conserva algunes parets amb restes d’arrebossat.</span></span></span></span></span></p> | 08058-183 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La casa fou abandonada a la dècada de 1960 i a la façana principal hi havia hagut un rellotge de sol amb la inscripció “Pau Batlle – 1749” </span></span></span></span></span></p> | 41.2754700,1.6731700 | 388876 | 4570186 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges: Arxiu Nacional de Catalunya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93358 | Societat Recreativa i Cultural La Masucaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-i-cultural-la-masucaire | <p><span><span><span><span><span>Revista Les Masuques. 16-17 d’octubre 2021. Centenari 1921-2021. </span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat al carrer Nou del nucli de les Masuques. Es tracta d’una edificació formada a partir de dos volums. La façana del cos principal està pensada perquè l’edifici hagués tingut dues plantes, tot i que interiorment només se’n construí una. Presenta una composició simètrica a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés flanquejada per dues finestres finalitzades amb un arc deprimit convex. A nivell del primer pis s’haurien obert tres finestres, la central d’arc de mig punt i flanquejat per dues finestres en forma de la meitat d’arc de mig punt. La façana finalitza en forma arrodonida i coronada per quatre pilars. Adossat aquest volum hi ha el segon cos, que presenta la mateixa composició i disseny en les obertures que el cos principal. A l’interior hi ha una gran sala amb un escenari al fons, que comunica amb el segon volum mitjançant una porta oberta al mur de llevant. En aquest segon cos hi ha l’espai destinat a la cuina i el bar.</span></span></span></p> | 08058-142 | Carrer Nou, 5. Nucli les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’edifici que acull la Societat Recreativa i Cultural La Masucaire fou construït l’any 1921 com espai per acollir el Sindicato Agrícola Masuquense, predecessor de la Sociedad Recreativa Juvenil Masuquense. El sindicat va estar en funcionament fins l’any 1954 quan es va transformar en La Societat Recreativa La Masuquense passant a l’actualitat anomenar-se Societat Recreativa i Cultural La Masucaire, que va aprovar els seus estatus l’any 1993. La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2948000,1.6410800 | 386222 | 4572374 | 1921 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93358-142-4.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94014 | Cal Llaveries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llaveries | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Llaveries és un mas d’origen modern i actualment integrat dins el nucli de Castellet. Es tracta d’una construcció formada a partir de diversos cossos annexes amb teulades a diferents alçades. El cos principal, actualment alçat, és una construcció de quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb una finestra a nivell de pis modificada tot i que conserva un brancal de pedra de l’antiga obertura. A nivell de golfes s’hi conserva la corriola i la porta -finestra d’accés. Adossat a la banda de ponent hi ha l’antiga cisterna i la zona de corrals. Davant la casa s’hi trobava l’era i la zona de celler, actualment desaparegut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-174 | Carrer del Castell, 22. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era coneguda com Ca La Francesa o Cal Pau de la Casa Alta</span></span></span></span></span></p> | 41.2638300,1.6349900 | 385658 | 4568944 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament era coneguda com Ca La Francesa o Cal Pau de la Casa Alta | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94103 | Barraca 2 les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva l’arena de protecció.</span></span></span></p> | 08058-203 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6171500 | 384119 | 4566155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94426 | Forn de calç de Xoriguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera-2 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular amb una alçada visible de 3,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-342 | Plana Riquera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2552500,1.6610600 | 387827 | 4567957 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94426-342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94427 | Forn de calç del fondo de Carçosa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-carcosa-3 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-343 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2537100,1.6659500 | 388234 | 4567780 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93003 | Jaciment La Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> | 08058-1 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2826600,1.6531500 | 387212 | 4571010 | -5500/-2200 ; s. III aC - I aC | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 78|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93004 | El Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III- I aC | No hi ha restes visibles | <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-2 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2827700,1.6548700 | 387356 | 4571020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml