Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93154 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> | 08058-64 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94277 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior i una alçada visible de 2,10 m. Es troba seccionat per l’actual camí. </span></span></span></span></span></p> | 08058-251 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2591200,1.6559400 | 387405 | 4568393 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93091 | El Planot o La Timba de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC- I aC | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-4 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2682700,1.6277100 | 385056 | 4569446 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-4.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93220 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-82 | Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> | 41.2882700,1.6400100 | 386121 | 4571650 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Església de Can Llopart o de Les Masuques | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94118 | Sant Pere de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet fou transformada al segle XVII i de l’església original només en resta la façana de tramuntana i ponent. L’edifici, de planta rectangular, és d’una sola nau amb dues capelles a cada lateral amb la coberta interior de volta de canó i reforçada per arcs torals. A llevant està capçada per un absis semicircular precedit per un curt tram presbiteral amb la coberta en volta de canó i per l’exterior a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb un òcul a la part superior afegit en època moderna. Al segle XII, adossat a la façana principal s’hi bastí un atri. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües per l’exterior i per l’interior en volta de canó el qual s’hi accedeix, per ponent, per una per una gran obertura d’arc de mig punt. Aquest espai que dona accés a la portalada de l’església, també s’hi pot accedir pel mur de tramuntana a partir d’una obertura d’arc de mig punt. A la façana de migjorn s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt adovellades. Aquest espai exercia diverses funcions, una de les quals era acollir inhumacions de membres benestants. En aquest cas, va acollir dos sepulcres de membres del llinatge dels Castellet situats un a cada costat del portal d’accés. A l’atri s’hi accedeix per una gran escalinata degut al desnivell del terreny. Posteriorment, a la paret de tramuntana s’hi va construir un campanar d’espadanya coronat amb una coberta a dues aigües. Està format per dos nivells amb dos ulls d’arc de mig punt per nivell. A l’interior va ser reformat al segle XVII i en destaca l’ornamentació d’una petxina a l’arcada de l entrada i a l’espai de que acull la pica baptismal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-218 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet apareix esmentada l’any 1106 quan Ramon Berenguer III la va cedí al monestir de Santa Maria de Solsona, tot i que aquest document no es pot considerar del tot segur degut a la falsedat dels càrrecs signants. Les primeres notícies segures daten de l’any 1151 en la butlla que el papa Eugeni III a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’any 1195 Bertran de Castellet, senyor del castell de Castellet, hi fou enterrat. L’any 1484 l’església de Castellet ja era parròquia ja que aquell any, l’església de Sant Esteve de Castellet es convertí en sufragània de Sant Pere i Sant Marçal a partir de l’any 1739. Durant la guerra civil, 1936-1939, es van malmetre les osseres de la zona de l’atri.</span></span></span></span></span></p> | 41.2649500,1.6370900 | 385836 | 4569065 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament damunt l’entrada hi havia hagut el cor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94202 | Embassament- Pantà del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix | <p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p> | 08058-225 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p> | 41.2564400,1.6402600 | 386087 | 4568116 | 1901 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94275 | Sant Pere de la Gornal i la Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-gornal-i-la-casa-rectoral | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIII-XX | Reformada al segle XX per l’arquitecte Joan Bassegoda | <p><span><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere i la Gornal es troba situada al nucli de la Gornal. Es tracta d’un edifici de tres naus amb un absis semicircular totalment refet a principis del segle XX. A l’absis s’hi representa el pantocràtor amb els evangelis amb l’escultura de Sant Pere a la part central. A la nau de llevant hi ha dues capelles, una dedicada al Santíssim i des de la qual s’accedeix a la sagristia, d’origen romànic i reformada l’any 1691, i l’altra a Sant Josep. A la nau de ponent hi ha una capella on s’hi representen diferents escenes de la vida de Jesús amb l’últim sopar com escena principal a la zona de l’altar. Les pintures estan signades per A. Ferre Pino. Damunt el portal d’accés hi ha el cor, amb barana de fusta. Compta amb un campanar d’espadanya de tres ulls d’època barroca i una torre amb un rellotge amb la coberta a quatre aigües de mitjan del segle XIX. L’església i la rectoria tenen un porxo comú que va ser refet l’any 1971 per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Des del porxo s’accedeix a l’església mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Al porxo s’hi conserven diversos capitells i algun fragment de columna que van ser trobats arran de les obres de restauració de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08058-249 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Església que apareix com a subjecte a la canònica de Solsona l’any 1163. En una relació d’esglésies dependent de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix citada com a parròquia per primera vegada l’any 1279-80. Prop d’aquesta església hi hagué l’indret de Castellnou, actualment desconegut.</span></span></span></span></span></p> | 41.2541300,1.5919000 | 382031 | 4567924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-5.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’edifici va patir una gran reforma al segle XVI fet que va provocar que bona part de l’església primigènia desaparegués. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94278 | Camí ramader de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-marina | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | Alguns trams del camí s’han perdut. | <p><span><span><span><span><span>El camí o carrerada de Marina té un recorregut de 230 km travessant Catalunya de nord a sud; des de la Cerdanya fins a la platja de Marina del Penedès. El camí transcórrer des de Puigcerdà on es bifurca en dos ramals paral·lels que s’uneixen a l’alçada de Manresa. D’aquí segueix cal el sud passant per Martorell, el Bruc, Piera, Sant Quintí de Mediona fins a Santa Margarida i els Monjos. Des d’aquest punt s’endinsa dins el terme de Castellet i la Gornal passant per dins el Parc de Foix, per la zona del Pujol de Romagosa. D’aquí es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú fins arribar a la platja. En algun tram la carrerada conserva els murs laterals realitzats amb pedra seca que delimitaven la zona de trànsit, amb una amplada de 80 cm. Algun tram dels murs conservats han estat refets. </span></span></span></span></span></p> | 08058-252 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet apareix documentat l’any 1055 amb el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), coneguda a la zona del Pirineu amb el nom de camí de Marina o bé com la Cañada real de la Sardanya a la zona del litoral. </span></span><span><span><span><span><span>Les carrerades o vies pecuàries són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Camí ramader que engloba diferents carrerades | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94291 | Romagosa dels Albas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/romagosa-dels-albas | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | s. XVII-XX | <p><span><span><span>Romagosa dels Albas es troba situat al nord de Torrelletes. Es tracta d’un mas format a partir de diversos volums. El volum principal és una construcció consolidada en època moderna. Correspon a un edifici de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la torratxa al centre de la coberta amb coberta també a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos i d’un pati central tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla. La zona del patí conserva part de l’antic paviment de còdols. El frontis, orientat a migjorn, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i diverses finestres i balcons amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda de pedra i amb ampit. A les llindes dels balcons del primer pis s’hi conserva esculpida una estrella de vuit puntes. A banda i banda del mas s’hi adossen diversos cossos que havien estat destinats a magatzems, corrals o estables. En destaca una cisterna de l’any 1867 i un pou de l’any 1869. Ambdós foren realitzats per M R (Maria Romagosa), tal i com consta a les portes metàl·liques que tanquen la boca d’accés. Un dels antics estables fou reformat i modificat en un petita capella familiar l’any 1989 per Manel Pi Almirall i MªCarmen Romagosa Rossell. La capella és en honor a Santa Maria dels Albers. Es tracta d’un volum de petites dimensions amb un altar amb la imatge de la Verge Maria situat entre dues antigues menjadores utilitzades com a taulells. </span></span></span></p> | 08058-264 | BV-2112 de Torrelletes a les Masuques, a l’alçada del km9 | <p><span><span><span><span><span>En el capbreu de 1656-1657 de Joan Icard apareixen citats diversos membres de la família Romagosa, que abans fou de Ferrer. Entre ells hi ha Isabel Romagosa, viuda i que afronta amb Joan Rossell. De l’any 1736 es conserva un document on apareix Antonio Romagosa dels Albes i la seva esposa Cecilia Vivas. </span></span></span></span></span></p> | 41.2861100,1.6486400 | 386840 | 4571399 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94291-264-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94355 | Castell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet-0 | <p><span><span><span>ADELL, JA. (2006): Castellet: un Castillo feudal en el segle XI. Fundación abertis. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, A. (1978): Un terme mil·lenari Castellet i la Gornal: El passat i el present. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | X- XX | Restaurat l’any 1999 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet, antigament anomenat de Sant Esteve, es troba situat al cim d’un turó i just al costat del riu Foix, amb una gran visibilitat de l’entorn de les antigues vies de comunicació. L’actual fisonomia del castell és conseqüència de la construcció de diverses dependències i reformes fruit de les necessitats estratègiques al llarg dels segles. Actualment són visibles les parts originals conservades i que han estat integrades en la reconstrucció i reforma del segle XX. El castell s’origina al segle X amb la construcció d’una torre de planta circular de 5 m de diàmetre interior i 19 m d’alçada ocupa la part central de l’actual conjunt. Conserva diverses finestres d’arc de mig punt i la porta original d’arc de mig punt. Aquesta fou refeta per Josep de Peray (entre 1928 i 1929 com bona part del castell) i es va fer més alta. D’aquest primer moment també es conserva una cisterna de planta rectangular de grans dimensions amb la coberta en volta e canó de pedra. Al segle XIV la fortificació va perdre la seva condició militar i va esdevenir un espai de residència senyorial i a inicis del segle XV fou adquirit per la família dels Torrelles. Aquest fet es fa evident amb la construcció d’un edifici residencial, possiblement de tres plantes amb una petita torre angular d’estil gòtic. Aquesta nova construcció tanca per la banda de llevant tancava amb una muralla atalussada. Tant l’interior com l’exterior d’aquest espai va ser bona part reformat per Josep de Peray imitant l’estil gòtic però deixant de banda l’estructura original del conjunt. La façana principal de l’antiga zona residencial imita l’estil gòtic i en destaca la presencia de dues finestres geminades amb les dues torres finalitzes amb merlets. De les actuals restes conservades cal destacar-ne la muralla de llevant edificada al segle XVI amb merlets i de la qual en resta bona part del parament, restaurada el 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’agost de es va dur a terme una intervenció arqueològica arran del projecte de rehabilitació d’Aberits. La intervenció es va dur a terme en un edifici situat al peu de a torre i adossat a la muralla del recinte sobirà. L’any 2007 i 2009 es van reprendre els treballs arqueològics en diferents àmbits de l’interior del castell que van posar de manifest d’una ocupació de l’espai des d’època ibèrica i/o romana ( amb la localització d’un mur de tancament i l’enterrament d’un canis) fins al segle XX. </span></span></span></span></span></p> | 08058-275 | Carrer del Castell, 36. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet es esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta peces. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. A partir d’un document de l’any 1012 Josep Iglésies apunta la possibilitat que Unifred fos germà d’Hug de Cervelló i fill d’Ansulf. Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I. En aquest document deixa constància que ho tenia per testament del seu pare Berant. En aquest mateix document es constaten els límits que abraçava el castrum de Castellet, amb sortida a mar per migdia. Els límits eren per Olèrdola, el litoral de la mar, el Vendrell, Santa Oliva, Banyeres i Castellví. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March. Després de la Guerra Civil Espanyola el castell s'abandona fins l’any 1999 que fou adquirit per la fundació Abertis </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-5.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Castell de Sant Esteve | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95042 | Les Casetes de La Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és un nucli de població situat al sud del nucli de La Gornal. Es tracta d’un conjunt d’habitatges situats al llarg de dos eixos principals, el carrer del Sol i el carrer de la Mare de Déu de l’Assumpció seguint una prolongació i continuïtat amb el nucli urbà de Bellvei. Les edificacions segueixen una mateixa composició, de planta baixa i pis. D’aquest conjunt en destaca el carrer Les Dues Províncies, eix que divideix l’estructura urbana en dos municipis, Bellvei i de La Gornal, i dues províncies, Tarragona i Barcelona. </span></span></span></p> | 08058-380 | Casetes de La Gornal. Sud del nucli de La Gornal | <p><span><span><span><span><span>Les Casetes de La Gornal és van formar en època contemporània en relació a l’activitat agrària, atès que era una zona de camps de conreu i vinya i la venda de terrenys per a construcció d’habitatges, principalment de dos propietaris un de Bellvei i l’altre de La Gornal. El barri de les Casetes de la Gornal i forma part del continu nucli urbà de Bellvei. Abans de 1990 les Casetes igual que el municipi de Castellet i la Gornal formaven part de la comarca del Garraf. No obstant, amb la noca divisió territorial Castellet i la Gornal va passar a formar part de la comarca de l’Alt Penedès i com a conseqüència els habitatges que formen part de les Casetes de la Gornal també, ocasionat que un dels carrers actuï de divisió territorial i provincial. </span></span></span></span></span></p> | 41.2413700,1.5801900 | 381027 | 4566524 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-3800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/95042-380-30.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-09-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93108 | Ermita Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIV-XX | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Montanyans es troba situada dalt del turó de Montanyans. Correspon a una construcció d’origen medieval que fou ampliada al segle XIV per la zona de l’absis. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril i entre els anys 1955 i 1962 fou reconstruïda pels veïns del terme, atès que durant la guerra civil va ser cremada. L’edifici és d’una sola nau coronada per un l’absis de planta quadrangular. El retaule, realitzat amb pedra i ceràmica, va ser dissenyat per Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet l’any 1979. En ell s’hi plasma els set goigs de la Mare de Déu i el sacrifici del calvari a la predel·la hi ha representats la figura de S. Vicens Ferrer, la Troballa de la santa imatge i Sant Jaume el Major. En el sòcol que sosté el retaule apareixen dos àngels, un que sosté l’escut d’armes de l’Albert de Montanyans i l’altre el de l’ermita. Des del presbiteri també s’accedeix a la sagristia. A la nau central s’hi conserva l’antic l’arc apuntat i la creueria gòtica que sostenen la coberta exterior realitzada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament, entre el portal d’accés i l’arc apuntat hi havia hagut el cor on s’hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità, edificació adossada a la façana de tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes sostingudes per impostes. Al costat hi ha una espitllera reformada. Damunt el portal hi ha un rosetó amb un vitrall amb la figura de Sant Macari, sant que a inicis del segle XV hi tenia un altar dedicat. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La façana de migjorn fou reforçada amb la construcció de diversos contraforts, alguns d’ells atalussats. A la façana de tramuntana s’hi adossa l’antiga casa e l’ermità, dividida en tres grans habitacions una de les quals conserva un antic arc apuntat. Actualment aquest espai es utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-21 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia documental de l’ermita data de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans. Els Muntanyans van ser un llinatge existent en aquesta zona entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest document, l’ermita podria tenir una cronologia més reculada atès que es va localitzar una inscripció amb l’any 1230 inscrit en un dels mur de l’edificació. El juliol de 1936 l’ermita fou cremada i la coberta retirada i aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 es van iniciar els treballs de neteja i reconstrucció que finalitzaren l’any 1962.</span></span></span></span></span></p> | 41.3032000,1.6316400 | 385446 | 4573319 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment pertany a la parròquia de Sant Marçal, antigament pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Castellet. Al segle XV tenia un altar dedicat a Sant Macari i un altre a Sant Joan. Entre l’arc i la creueria gòtic hi ha una amplia tomba utilitzada fins a inicis del segle XX pel veïns de les masies més properes. La primera notícia relacionada amb aquesta tomba és en una visita pastoral que data de l’any 1777 : “A igual distancia de una hora hai otra capilla de Ntra. Sra. que llaman de Montañans, en la que hai sepultura para enterrarse los vecions inmediatos”. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93226 | Cuca de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>La Cuca de Torrelletes és la representació d’un drac i fou creat pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca. El cap està realitzat amb paper metxer i el cos per una estructura metàl·lica coberta amb roba de color verd que permet que els portadors es col·loquin dins per fer-la moure. Anualment participa a la Festa Major de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-87 | Carrer Santa Magdalena, 13. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Cuca fou creada pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca a la dècada de 1980. </span></span></span></span></span></p> | 41.2774500,1.6530800 | 387197 | 4570432 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93281 | Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-balaguer | <p><span><span><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Informació d’Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Balaguer, situada damunt la carena del Panot, és una edificació d’origen modern reformada i amplada en època moderna. Es tracta d’un conjunt format a partir de diversos cossos annexes tancats per una baluard pel costat de llevant. El cos principal era una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis. A uns 30 m a ponent del mas, hi ha un segon habitatge de planta rectangular amb dos cossos annexes, un a tramuntana i l’altre a ponent. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa.</span></span></span></span></span></p> | 08058-118 | El Planot. Sud-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Cal Balaguer ja es troba documentada en un capbreu de 1656-1657 on s’anomena Vicens Balaguer de la Muntanya, del terme i parròquia de Castellet, propietari de la casa i d’un corral propietari de terra amb bosc i muntanya. La casa pairal, Cal Balaguer, estava envoltada per cinc cases més que depenien d’ella: Cal Feliciana Vell, Can Pigot, Cal Gat Negre, Cal Pastor Xic i Cal Feliciana Nou. Aquesta zona fou abandonada a causa de l’incendi que es va originar l’any 1973. </span></span></span></span></span></p> | 41.2723600,1.6601000 | 387776 | 4569858 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93281-118-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93351 | Molí de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-xoriguera | <p><span><span><span>Arxiu particular de Vicenç Carbonell</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVII-XX | Enderrocat i ple de bardissa | <p><span><span><span><span><span>El molí de Xoriguera es troba situat a poca distància del riu Foix. Malgrat el seu estat de deteriorament i enderroc encara són visibles les parets estructurals d’una construcció de planta quadrada de planta baixa i pis. En una de les parets s’entreveu un arc de mig punt on hi hauria situades les moles i algunes finestres. Per la banda de tramuntana es visible el pou de pressió de la bassa de planta circular. Davant l’edifici, per ponent, hi ha les restes de quatre pilars que sostenien un porxo. </span></span></span></span></span></p> | 08058-135 | Xoriguera. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Segons documentació recollida per Vicenç Carbonell antigament era anomenat Molí d’en Plana. Segons documentació l’any 1701 Bartomeu Coll, pagès de Castellet, dit de Xuriguera va vendre a Josep Galtés, pagès de Vilanova una part de terra amb una bassa del Molí d’en Plana. Aquell mateix any Josep Galtés fa construir un rec i una resclosa pel molí. Durant les obres del Pantà (1901-1924) el molí fou emprat com a magatzem i caseta i la sortida del carcabà va ser transformada en finestra. </span></span></span></span></span></p> | 41.2508000,1.6553700 | 387343 | 4567471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93351-135-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94400 | Rellotge de sol de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-villano | XVIII-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol situat entre el primer pis i les golfes de la façana principal de Cal Villano, a l’angle sud-est. Es tracta d’un rellotge de planta rectangular amb una estrella de 16 puntes a l’angle nord-est des d’on surten les línies horàries i el gnòmon. Tot això està emmarca per marcs un de més interior de color terròs on hi figura l’any de restauració (1988) i un més exterior de color gris. El gnòmon està col·locat en diagonal per cobrir més franja horària.</span></span></span></span></span></p> | 08058-320 | Cal Villano. Sud de Clariana | 41.2373700,1.6092400 | 383454 | 4566040 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94400-20230425163003.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de llevant, i tocat el rellotge descrit hi ha un segon rellotge, no restaurat però, amb les mateixes característiques estilístiques per acabar de cobrir la franja horària de la tarda que no estarien cobertes amb el primer rellotge. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94409 | Pou del camí de la Casa Murada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-cami-de-la-casa-murada | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat prop del camí que va de la Casa Murada a la nau de Bandatex. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb ciment. La part superior conserva encara alguna de les filada pedra de la construcció superficial. </span></span></span></span></span></p> | 08058-325 | La Casa Murada. Sud de la Gornal | 41.2492000,1.5909900 | 381946 | 4567378 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94409-325-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-13 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93149 | Aplec de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Aplec de Montanyans es celebra el Dilluns de Pasqua a l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. L’acte central és la missa d’ofici i després s’hi celebra una cantada de caramelles per la Coral de La Ràpita i una tómbola.</span></span></span></span></span></p> | 08058-59 | Ermita de la Mare de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El primer aplec es va celebrar l’any 1955 amb el nom “I Aplec de Montanyans Destruït”, atès que l’ermita estava enrunada. Durant aquest aplec es va distribuir un pa en forma de tortell i cuit al forn de Sant Marçal. També es va venerar la nova imatge de la Mare de Déu de Montanyans, esculpida per Jaume Clavell i Nogueras. La celebració de l’aplec l’any 1963 ja fou amb l’ermita reconstruïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.3030900,1.6315200 | 385436 | 4573307 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93149-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-08-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94383 | Festa Major les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-les-masuques | XX | <p><span><span><span><span><span>El primer i segon cap de setmana d’octubre. El primer dissabte es realitza una caminada popular a l’entorn del nucli de les Masuques. El segon cap de setmana s’inicia el divendres amb concert pel jovent. El dissabte hi ha l’esmorzar popular i la Cercavila popular seguit del Pregó de Festa Major i d’un sopar popular. El diumenge es fa la missa solemne a Sant Esteve i un concert amb vermut. Per la tarda hi ha una activitat cultural per conclou amb el castell de focs. </span></span></span></span></span></p> | 08058-303 | Les Masuques | 41.2947100,1.6409100 | 386208 | 4572364 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94383-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94383-303-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94383-303-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-08-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94104 | Barraca de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-204 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2459200,1.6130600 | 383789 | 4566985 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94293 | Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sansamison | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> | s.XIII-XX | <p><span><span><span>Sansamison és un mas d’origen medieval modificat en època moderna i contemporània. El mas s’origina entorn una torre que posteriorment fou modificada en una petita església-capella dedicada a Sant Samison i de la qual s conserva la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat a la façana de migjorn. A la façana de ponent de la capella s’hi adossa el mas fortificat originari del qual es conserven encara dues espitlleres. El cos principal del mas actual és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat juntament amb una finestra d’arc pla i a nivell de pis dues finestres amb llinda de pedra i ampit i un rellotge de sol circular realitzat amb argamassa. A l’alçada de les golfes s’hi obre una galeria mitjançant finestres d’arc de mig punt i en la qual encara s’hi conserven les sitges d’emmagatzematge del gra. De l’interior es conserva la zona dels dos cellers, un dels quals amb les espitlleres del mas fortificat i les escales de pedra que donen accés al primer pis. A banda i banda de hi ha diversos volums que antigament eren els estables i les quadres. En el cas del cos de ponent, l’espai fou reconvertit en habitatge a principis del segle XX, amb planta baixa, pis i golfes amb terrassa. Davant la casa hi ha un pati tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat. El parament del cos principal és de pedra de filades irregulars rejuntades amb ciment a diferencia el volum secundari, de ponent, arrebossat tonalitat terrosa. </span></span></span></p> | 08058-266 | La Costeta. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span><span>El mas Sansamison conserva restes d’una antiga capella d’origen romànic dedicada a Sant Simeó. L’any 1298 Saurina de Cort, esposa del cavaller Raimon de Ribes,va fer testament i entre les donacions va deixar cinc sous a l’obra de Sant Simeó. Es possible que sigui d’aquest moment la construcció de la capella. Se sap que al segle XVIII es va reedificar. En un capbreu de l’any 1656-1657 es documenta Francesc Prats, pagès de Sant Simeon i la casa situada a Sant Simeon. Al segle XX era propietat dels Salesians. </span></span></span></span></span></p> | 41.2595400,1.6261800 | 384913 | 4568479 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94293-266-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93095 | Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC - V dC | Construcció de l’actual edifici. | <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> | 08058-8 | Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. | <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> | 41.3085300,1.6047700 | 383206 | 4573947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93369 | Camí dels Caus de Cal Brugal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-caus-de-cal-brugal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.</span></span></a><span><span> (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Associació d’Amics dels Camins Ramaders.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | Manquen els murs que delimitaven la via | <p><span><span><span><span><span>Tram de camí que forma part de la carrerada de Sant Domènec, que comunica Cal Brugal amb Cal Vicenç. Es conserva un tram de camí que discórrer entre camps d vinya i oliveres. En algun punt es conserva una part molt minsa de les parets de pedra seca que delimitaven la via. </span></span></span></span></span></p> | 08058-153 | Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Les carrerades són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La carrerada de Sant Domènec passava prop de Santa Margarida dels Monjos. Des de la masia de l’Abadal el camí travessa el riu Foix i per una pista puja cap el convent de Sant Domènec. Després segueix el camí que porta fins a Cal Noi i d’aquí s’agafa un camí fins a la cruïlla Sanabra. El camí creua pel fondo de Borrelleres i puja fins a Cal Brugal i continua fins els caus de Cal Brugal, que porta fins a Cal Vicenç. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94450 | Carrerada de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-mar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | De l'antic camí de carrerada no en queda res. | <p><span><span><span>Antic camí per on transitava el bestiar. Carrerada que travessava el nucli de la Gornal pel camí de Valls i la Rambla del Penedès i continuava per la carretera de Clariana passant pel cementiri i fins el nucli de Clariana. La carrerada de Mar s’inicia a la cruïlla de la BV-2116 de la Gornal a Clariana, en direcció a la urbanització de Valldemar. Després es dirigeix cap a Calafell Parc, per la zona de Montpaó, passa pel Mas de l’Espasa fins el nucli de Calafell. A partir d’aquest punt el camí es dirigeix cap a la urbanització de Bonavista, segueix cap a la urbanització de la Creu de Coma-ruga i d’aquí fins la masia el Francàs. </span></span></span></p> | 08058-366 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La carrerada o via pecuària són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2450200,1.6176200 | 384170 | 4566879 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94450-366-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93144 | Forn de calç de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-serra-de-la-casota | XVIII-XX | Destruït i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar al peu de la carretera BV-2117. Es tracta d’una estructura de planta circular situada al talús que delimita amb la zona boscosa. El forn, de 2,50 m de diàmetre interior, es troba excavat en el terreny natural amb l’argila de les parets recremades degut a les altes temperatures de la cocció. </span></span></span></span></span></p> | 08058-56 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2765600,1.6475900 | 386736 | 4570341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzat per Antoni Mayola | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93223 | Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El cementiri de La Gornal es troba situat a l’est del nucli. L’edifici és de planta rectangular amb l’accés situat a tramuntana. Al centre del recinte hi ha un camí central, en forma de creu, delimitat per xiprers que dona accés a un capella i als nínxols. A la part central del camí hi ha una creu i un sepulcre parroquial. A les façanes sud, est o oest hi ha els cossos de planta rectangular que acullen els nínxols i la capella. La capella del Sant Crist és d’una sola nau i té una coberta interior de volta de canó i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’accés, format per tres arquivoltes d’arc apuntat sostingudes per capitells decorats amb motius vegetals amb dos pinacles laterals que coronen la façana. A l’interior es conserva un petit altar de fusta. L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada d’arc de mig punt. Tot el mur que delimita els recinte és d’obra i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-84 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | 41.2519800,1.6019600 | 382870 | 4567672 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Titularitat privada i ús municipal | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93352 | Drac de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/drac-de-la-gornal | XX | Fou restaurat l’any 2019 | <p><span><span><span><span><span>Drac tricèfal construït de cartó- pedra l’any 1984 i l’any 1989 es va construir el cos també de cartó-pedra. L’estructura de fusta desmuntable i coberta amb tela verda per poder-lo moure. El drac pesa 70 kg, 3,50 m de longitud, 1,20 m d’amplada i 1,70 m d’alçada. Drac surt per la festa major de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-136 | Carrer de la Porxada, 8. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El drac fou creat l’any 1981 per una colla de joves de la Gornal. Fou dissenyat per Àngel Saura, membre de la colla de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2537500,1.5920100 | 382040 | 4567882 | 1981 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93352-136-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Inicialment el cap tricèfal era de fusta i malla de galliner amb paper encolat. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94082 | Base de creu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-creu-de-castellet | XIX-XX | Manca l'estructura superior | <p><span><span><span><span><span>Base situada entre l’església parroquial de Sant Pere de Castellet i el cementiri. Conserva el fust de secció rectangular que s’aixeca damunt dues peanyes també de secció rectangular. Està construïda amb pedra ben escairada rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-184 | Bosc darrere l’església de Sant Pere de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Element difícil determinar atès que podria tractar-se d’una base de creu de terme o de pedró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2656700,1.6377000 | 385888 | 4569144 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94363 | Les Botes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 40-50 m del dipòsit d’aigua es van localitzar varis fragments de ceràmica a mà i alguna ascle de sílex. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments de ceràmica feta a mà entre els quals destaca un fragment amb cordó digital i una possible vora.</span></span></span></span></span></p> | 08058-283 | Penyes de Mas Carlús. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2590400,1.6470000 | 386656 | 4568396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94363-283-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94416 | Sínia de la vinya de Vins Fons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-la-vinya-de-vins-fons | XIX-XX | Algun enderroc i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes a tocar de Vins Fons. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb pedra amb dos pilars laterals de maons que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro, format per una roda dentada que accionava una segona roda amb la corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-332 | Vinya dels Vins Fons. Est de Muntanyans | 41.3060900,1.6374200 | 385935 | 4573632 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94416-332-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94416-332-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Esteve Mestres de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94419 | Forn prop de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-prop-de-la-casa-alta | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la Plana de la Casa Alta. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-335 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2722100,1.6803300 | 389470 | 4569815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antonio Jiménez de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94428 | Barraca del Pujol dels Llops | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pujol-dels-llops | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada a un mur de marge de pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb un enderroc a la part superior.</span></span></span></span></p> | 08058-344 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2520300,1.6642900 | 388092 | 4567596 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94428-344-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93106 | Conjunt de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. X-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-19 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis. </span></span></span></span></span></p> | 41.2640500,1.6352200 | 385678 | 4568968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93129 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans-0 | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Montanyans es troba situada en un turó sota l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. Antiga masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn i amb un pati interior tancat per un baluard. A l’entorn del cos principal s’ha adossen diversos cossos annexes, entre els quals hi ha una estança amb quatre grans cisternes. L’edificació consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, molt malmesa, conserva una petita finestra d’arc de mig punt situada a l’alçada de les golfes marcant l’eix central de la façana. L’interior està compartimentat en diferents estances amb la cuina situada a la banda de ponent. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb els brancals de les obertures amb maons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-41 | Coster de Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En un document de l’any 1705 la casa era habitada per la família Romagosa: “Josep Romagosa, pagès de la casa de Muntanyans. Casa i heretat anomenada La Casa de Montanyans”. L’any 1928 la casa encara era propietat de la família Romagosa. Segons consta a la documentació era propietat de Josep Romagosa Boada que l’any 1930 deixa en propietat al seu fill Josep Romagosa Figueras.</span></span></span></span></span></p> | 41.3009800,1.6316600 | 385444 | 4573073 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93129-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93130 | La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pallisseta | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Pallisseta és una masia d’època contemporània de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. L’interior està completament enderrocat i cobert de vegetació. La casa comptava amb un pati tancat per un baluard del qual encara en resta part del mur de tancament i el portal d’accés d’arc pla. El parament dels murs que es conserva és de tàpia i alguna part encara conserva l’arrebossat. El mur de tancament de ponent, que és conserva en tota la seva alçada, manté una espitllera tapiada. Al costat de llevant hi ha l’antiga pallissa i el magatzem. Finalment, davant la masia hi ha una edificació posterior de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües de planta baixa amb l’accés a ponent. El parament dels murs es arrebossat amb les cantonades imitant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-42 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | <p>Segons documentació relacionada amb la Casa Murada,el propietari Juan Roig va adquirir l'any 1823 dues peces de terra de la partida de 'La Palliseta'.</p> | 41.2483700,1.5808200 | 381092 | 4567300 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93130-42-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93156 | Padró de la Mare de Déu Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica | <p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-66 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p> | 41.3035200,1.6322300 | 385496 | 4573354 | 1955 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93280 | Cal Cremat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cremat-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Cal Cremat és una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. La façana principal encara conserva el portal d’accés d’arc de mig punt de maons. Possiblement fou modificat atès que conserva els antics brancals de pedra. A l’interior es conserven algunes parets de compartimentació i la zona de l’antiga cuina, amb el forn de pa i la zona de l’aigüera. Adossat a la banda de llevant hi ha un cos de planta quedada, de planta baixa i pis amb accés independent. També es conserva el cup de vi, de planta circular. El parament dels murs és de pedra rejuntada amb argamassa tot i que algun dels paraments conserva l’antic arrebossat de les parets. </span></span></span></span></span></p> | 08058-117 | El Planot. Sud-est de Torrelletes | 41.2724100,1.6644100 | 388137 | 4569858 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-2_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-4_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93280-117-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93286 | Cal Romagosa de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-romagosa-de-sant-marcal | <p><span><span><span><a><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p> </p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>Mas d’origen modern consolidat i rehabilitat en època contemporània. Cal Romagosa de Sant Marçal és una edificació formada a partir de dos volums amb un pati tancat per un baluard. El cos principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i dues finestres a nivell de pis, una de les quals fou oberta en posterioritat a la construcció original. La façana de ponent presenta diverses obertures a nivell de planta baixa i pis totes amb llinda de fusta. A l’interior, a nivell de planta baixa conserva un arc de mig punt a l’entrada, que dona pas a les escales de pedra que donen accés a la pnata pis i un arc ogival a la zona de l’antic estable, on actualment s’hi conserva integrada en el nou ús de l’estança la menjadora i els pals de fusta on s’hi lligava l’animal. Adossat a la l’est de la façana principal hi ha un segon cos, de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Antigament aquest espai era corrals i magatzem i actualment s’ha habilitat com habitatge d’ús turístic. Consta de planta baixa i dues plantes. El frontis presenta una composició simètrica a partir de dos eixos d’obertures a nivell del primer i segon pis i a nivell de planta baixa el portal d’accés d’arc rebaixat ubicat a la part central de la façana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-121 | Camps de Cal Romagosa. Sud-oest de Sant Marçal | <p><span><span><span><a><span><span>En el capbreu de Joan d’Icard dels anys 1656-1657 apareix citat</span></span></a><span><span> Joan Romagosa, pagès de la parròquia de Sant Marçal del terme de Sant Pere de Castellet i la seva esposa Maria. Segons aquest document la casa d’en Romagosa antigament era anomenada Mas Feliu de Sant Marçal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2996400,1.5926000 | 382172 | 4572976 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93286-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc