Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94418 | Barraca de Cal Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-balaguer | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc a la façana de ponent | <p><span lang='CA'><span><span>Enderroc a la façana de ponent</span></span></span></p> <p> </p> | 08058-334 | Serra curta. Sud de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2733600,1.6668700 | 388345 | 4569960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94418-334-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-21 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93168 | Cova del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-noguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La cova del Noguera es una bauma d'aproximadament 42 m de longitud per 3 m de fondària situada </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span>prop del torrent del Llambeig, a la zona boscosa del sud de Torrelletes.</span></span></span></span></span></p> | 08058-78 | Boscos del torrent del Llampeig. Sud de Torrelletes | 41.2730800,1.6511000 | 387024 | 4569950 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93168-78-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93159 | Túnel - pont de Can Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tunel-pont-de-can-paleta | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Túnel – pont situat sota la línia de Ferrocarrils Barcelona-Sant Vicenç de Calders de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d'un túnel de 42 m de longitud per 2,60 m d'amplada construït mitjançant uns murs de pedra i ciment sobre el qual descansa una volta de canó de maons realitzada amb tres arcs de maons massissos a sardinell. Degut a una ampliació posterior, per la banda sud, un tram de 9 m de longitud està construït amb blocs de formigó</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-69 | Ferrocarril de Barcelona a Sant Vicenç de Calders | 41.2975100,1.6300200 | 385301 | 4572689 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93159-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94425 | Forn de calç de Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç excavat en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 3,30 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-341 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2550300,1.6571500 | 387499 | 4567938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94425-341-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94419 | Forn prop de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-prop-de-la-casa-alta | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la Plana de la Casa Alta. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-335 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2722100,1.6803300 | 389470 | 4569815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94419-335-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antonio Jiménez de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94423 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 1,50 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-339 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2640900,1.6704600 | 388630 | 4568927 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94423-339-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94424 | Forn de calç del Fondo de la Carçosa 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-la-carcosa-2 | XVIII-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de sota el Puig de l’Àliga. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta un diàmetre interior de 3,90 m i una alçada visible de 2,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-340 | Puig de l’Àliga. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2622000,1.6708100 | 388656 | 4568716 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94424-340-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94426 | Forn de calç de Xoriguera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-xoriguera-2 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular amb una alçada visible de 3,70 m. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-342 | Plana Riquera. Est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2552500,1.6610600 | 387827 | 4567957 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94426-342.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94427 | Forn de calç del fondo de Carçosa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-carcosa-3 | XIX-XX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Forn de calç situat al fondo de la Plana Riquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-343 | Fondo de Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC</span></span></span></span></span></p> | 41.2537100,1.6659500 | 388234 | 4567780 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94427-343-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Miret de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93154 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> | 08058-64 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94356 | Habitatge proper a la caseta d’en Segura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-proper-a-la-caseta-den-segura | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | IX-XII | Sitja reomplerta de brossa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 300 m de la Caseta d’en Segura direcció a Vilanova i la Geltrú s’hi localitzen diversos retalls de planta circulars d’entre 10 i 13 cm de diàmetre, algun rebaix vertical i una sitja, tots ells excavats a la roca natural. Segons J. Bolòs es tractaria de les restes d’una construcció de planta quadrada delimitat pels diversos forats de pal i, més a llevant una segona construcció formada per una zona aplanada amb tres forats de planta quadrada. No obstant, l’element més destacat és la sitja situada en una petita balma. Conserva una boca de 55 cm per 85 cm amb indicis de l’encaix destinat a col·locar-hi la tapa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-276 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2629800,1.6400200 | 386078 | 4568843 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94356-276-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94363 | Les Botes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-botes | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 40-50 m del dipòsit d’aigua es van localitzar varis fragments de ceràmica a mà i alguna ascle de sílex. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments de ceràmica feta a mà entre els quals destaca un fragment amb cordó digital i una possible vora.</span></span></span></span></span></p> | 08058-283 | Penyes de Mas Carlús. Est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2590400,1.6470000 | 386656 | 4568396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94363-283-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94358 | La Porxadeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-porxadeta | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2500/ -650 | Desaparegut després de la intervenció | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A 50 m a ponent de la Porxada es va recollir diversos fragments de ceràmica a mà dipositats en una cavitat excavada al sediment. La tipologia del material ceràmic el situa cronològicament al neolític final o edat del bronze. En destaca un fragment de vora amb cordó llis. Actualment no s’observa cap element ni fragment ceràmic a l’indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-278 | Porxada Nova. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2959400,1.6064700 | 383326 | 4572547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94358-278-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93221 | Molí Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-castellet | <p><span><span><span>CARBONELL, V. (1996): Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona). Miscel·lània Penedesenca. Núm. 24. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU,S. (1988): Inventari de molins fariners al riu Foix. Miscel·lània penedesenca. Núm. 12. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït i les poques restes conservades cobertes de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’alçada del km 6 de la carretera BV-2117 que comunica Castellet amb Torrelletes hi ha les restes de la paret de la bassa i del pou de pressió amb la comporta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-83 | Km6 de la carretera BV-2117 de Castellet a Torrelletes. Oest de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XVIII hi ah constància de dos molins fariners prop del castell de Castellet pertanyents al Compte de Santa Coloma, senyor del terme de Castellet. A la dècada de 1950 hi habitava la família Marquès, propietària de l’establiment. Una nit de fortes pluges la família Marquès es refugia a casa d’un veïns de Castellet i l’endemà en tornar el molí aquest estava enderrocat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1950 aquest molí havia molt cereals pel consum animal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2650300,1.6355100 | 385704 | 4569076 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | L’aigua d’aquest molí es canalitzava fins el Molí Nou de Castellet per donar-li un segon ús. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93217 | Cal Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafeques-1 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII-I aC | Desconegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A tocar del turó situat al nord del corral d’en Rafeques s’hi van recollir vàries ascles de sílex. Una segona prospecció va permetre identificar una àrea amb fragments ceràmics d’època ibèrica però cap resta de material lític. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va dur a terme una prospecció arqueològica que van permetre identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica. En la present prospecció s’ha localitzar algun fragment ceràmic en superfície d’època ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-79 | Bosc del Corral de Rafeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pere Giró va recollir superficialment vàries ascles de sílex</span></span></span></span></span></p> | 41.2719200,1.6318100 | 385406 | 4569846 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93217-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94373 | Molí nou de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-nou-de-castellet | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment del molí Nou hi ha pocs vestigis conservats i quasi mai són visibles atès que queden coberts per les aigües del pantà del Foix. Es troba situat al costat est del nucli de Castellet. Degut a la disminució de l’aigua del pantà ha estat possible observar una estança de pantà rectangular construït amb pedra irregular i maons amb ciment amb unes escales adossades a l’exterior de l’habitació per la banda de ponent amb un sota escala de mig arc de mig punt de maons. </span></span></span></span></span></p> | 08058-293 | Pantà del Foix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El molí va quedar en desús amb la construcció del pantà del Foix l’any 1928 ja que va quedar completament cobert per les aigües de l’embassament.</span></span></span></span></span></p> | 41.2630800,1.6348400 | 385644 | 4568861 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94373-293-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94373-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94373-293-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94439 | Porta del carrer de l’Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-del-carrer-de-lesglesia | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al carrer de l’església, just davant de l’església de Sant Pere de la Gornal s’hi troba l’edifici de la Sala Polivalent Montserrat Roig. A la paret est de l’habitatge on s’adossa l’edifici de la Sala Polivalent hi ha una antiga finestra amb llinda i brancals de pedra i una porta de peites dimensions d’arc de mig punt adovellat on s’hi pot llegir a la dovella central: FETA PER LO SENT BATLLE ANTON POSAS ANY 1801. A la dovella esquerra: MESTRE JOAN i a la dovella dreta: CASAS –IUS. La porta està tancada amb una porta de fusta i candau.</span></span></span></span></span></p> | 08058-355 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | 41.2539900,1.5915800 | 382004 | 4567909 | 1801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94439-355-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94361 | Les Badies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-badies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></a></span></span></span></span></p> | III aC - I aC | Actualment està tapat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mig del camí que va cap a Mas Pigot passant per les feixes de Les Badies s’hi va localitzar un forn de ceràmica romana de 3x2 m. La fogaina forma una volta amb parets irregulars i amb la graella suportada per una columna central. La boca de la fogaina es trobava intacta. La cambra de cocció havia desaparegut. A l’interior s’hi va recuperar algun fragment de ceràmica ibèrica i gran quantitat de tègules. La graella està formada per vuit filades de set forats. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va localitzar l’indret on hi ha el forn tapat i diversos fragments de ceràmica ibèrica per l’entorn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-281 | Les Badies. Nord-est de Sant Esteve | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El desembre de 1976 membres del Grup de Col·laboradors de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona van reconèixer l’estructura determinant que es tractava d’un forn. </span></span></span></span></span></p> | 41.2910100,1.6465700 | 386675 | 4571946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94361-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94361-281-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 94362 | Cova d’en Montaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-montaner | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Balma allargada de 16 m d’amplada i 5 m de profunditat encarada al nord. En el coster que es dirigeix a la cova s’hi van localitzar fragments de ceràmica hallstàttica i ascles de sílex. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència, prop de l’entrada de la balma, alguns fragments de ceràmica a mà una de les quals presenta un cordó amb impressions digitals.</span></span></span></span></span></p> | 08058-282 | Serra Mala. Nord-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment recollit per Xavier Virella</span></span></span></span></span></p> | 41.2677800,1.6475400 | 386716 | 4569366 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94362-2821.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94454 | Ca l’Arnan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnan | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ca l’Arnan és un mas d’època contemporània situat al sud de Sant Marçal que juntament amb un seguit de petits masos conformen el grup de Masos de Sant Marçal. Està format pel cos principal i per diversos cossos annexes. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carner paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis mostra una composició simètrica a partir de tres eixos d’obertures, totes d’arc pla. El frontis està coronat per una barana ceràmica dividida en tres trams separats per petits pilars. A la façana de tramuntana s’hi adossen dos cos de planta baixa, un d’ells amb la coberta a dues aigües. Ambos cossos se’ls hi obre una porta de garatge. Per la banda de migjorn hi ha els corrals, que corresponen a tres cossos de totxana de planta baixa amb un petit pati tancat per un baluard amb la porta d’accés d’arc pla, malgrat que antigament era d’arc rebaixat. Els murs estan tots arrebossats i pintats de tonalitat beig. Les obertures de la façana principal estan remarcades amb una marc pintat d’una tonalitat més fosca. </span></span></span></span></span></p> | 08058-370 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ca l’Arnan igual que la resta de masies que formen el conjunt dels Masos de Sant Marçal estan construïdes a partir d’antics censos del mas Romagosa i actualment tots redimits. Aquest mas fou edificat per Pere Fortuny i els actuals propietaris la van adquirir a la dècada de 1950. </span></span></span></span></span></p> | 41.2933600,1.6014200 | 382899 | 4572267 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94454-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94454-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94454-370-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94454-370-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94455 | Safareig de Ca l’Arnan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-ca-larnan | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ca l’Arnan és un mas format a partir de diversos volums situat al sud de Sant Marçal, juntament amb un conjunt de petits masos que conformen el grup de Masos de Sant Marçal. Al costat oest del conjunt hi ha un antic safareig. Es tracta d’una estructura de planta rectangular, de 60 cm d’alçada construït amb maçoneria amb les parets arrebossades i pintades de tonalitat beig. L’interior està compartimentat en dues piques de rentar. Els murs estan coronats amb maons plans i en el cas del mur nord i sud els maons estan inclinats i col·locats a mode de pedra de rentar. Per la banda de ponent s’adossa a un pou d’aigua amb la boca tapada per una porta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-371 | Ca l’Arnan. Sud de Sant Marçal | 41.2933600,1.6014200 | 382899 | 4572267 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94455-371-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94455-371-20.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94434 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti-7 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Martí possiblement és un mas d’origen medieval que fou consolidat en època moderna i contemporània. El mas està constituït per diversos cossos annexes. El cos principal és una edificació de planta quadrangular formada a partir de dos volums amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal ha estat completament arrebossada amb les obertures tapiades a excepció del portal d’accés, d’arc de mig punt adovellat. No obstant encara hi son present dues finestres, una amb llinda i brancals de pedra i l’altra amb l’ampit. Per la façana de ponent és conserven tres finestres d’arc de mig punt i una d’arc pla a nivell de golfes. Davant d’aquesta façana hi ha un pati interior tancat amb els antics corrals tancat per un baluard amb el portal d’accés amb biga de fusta amb l’any 1704 gravat. Part de la planta baixa és utilitzada com a magatzem i s’hi conserven elements arquitectònics com un arc de mig punt adovellats a la zona de l’antic celler i l’embigat de fusta. Adossat aquest edifici primigeni l’any 1913 s’hi va adossar a la façana de llevant, cobrint-ne la meitat una nova edificació, l’actual habitatge. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres eixos d’obertura. A la part central s’hi obre el portal principal, d’arc rebaixat amb la data pintada de 1913, i al damunt un balcó amb voladís i barana de ferro. La resta d’obertures són d’arc pla. Entre la primera planta i les golfes hi ha pintat un rellotge de sol. Els murs d’aquest volum estan arrebossats i pintats de blanc a diferencia del cos primigeni, que manté part de l’arrebossat sense pintar. Davant l’edifici hi ha un pati tancat per un baluard amb una gran porta metàl·lica. Per la façana posterior i de llevant s’hi ha adossat posteriorment diferents volums per l’activitat agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 08058-350 | BV-2117. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Masia d’època moderna propietat de la família Martí. La família sense descendència va adoptar una neboda de Clariana, Rosa Carbó. Aquesta es va casar amb Antoni Navarro de les Masuques, matrimoni que l’any 1913 va construir el nou segon volum. Malgrat que partir d’aquest moment el cognom és Navarro cada nova generació un dels descendents porta el nom de Martí.</span></span></span></span></span></p> | 41.2872900,1.6450400 | 386541 | 4571535 | 1704 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94434-350-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94456 | El Rovellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rovellar | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Reformada | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Rovellar és troba situat en una petita zona boscosa entre els camps de Cal Cassanyes. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica a partir de tres eixos d’obertures. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat amb pedres imitant un portal adovellat i cinc finestres d’arc pla emmarcades amb una arrebossat de tonalitat beig. A la façana posterior i de migjorn s’hi obren diverses finestres i dues portes més d’accés de la mateixa tipologia que les obertures de la façana principal. Els murs estan arrebossats i pintats de tonalitat ocre amb un sòcol pintat en beig igual que el marc de les obertures. Pel cantó de tramuntana s’hi adossa un volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant de planta baixa. Es tracta d’un espai porxat mitjançant obertures d’arc rebaixa. Segons imatges aquest cos fou construït l’any 2010. </span></span></span></span></span></p> | 08058-372 | Plana de Cal Cassanyes. Sud de Sant Marçal | 41.3000300,1.6077500 | 383441 | 4572999 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94456-372-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Al Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi apareix amb el nom del Regollà | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93117 | Marge dels oficis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marge-dels-oficis | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt escultòric que representa els diferents oficis del municipi i l’entorn. Alhora també és utilitzada com a tanca protectora del marge del talús. Al conjunt s’hi representa la mare amb la bugada i les dues filles, el carreter, el capellà amb l’escolanet, el carter amb bicicleta, els pagesos i els infants corrent... Com element d’unió entre els personatges hi ha un mur de feixa i una barraca de pedra seca. </span></span></span></span></span></p> | 08058-30 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2640200,1.6348300 | 385645 | 4568965 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93117-30-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Totes les figures estan realitzades en acer tallin retallades i buidades. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93116 | Mestresses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mestresses | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Conjunt format per quatre figures que representen una trobada casual a la porta de l’antic forn de pa de la dècada de 1960. Un grup format per la mare i un nadó que van a comprar al forn i un segon grup format per l’àvia i la neta que surten de comprar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-29 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625200,1.6335500 | 385535 | 4568800 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93116-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures han estat realitzades amb ferro corten i pintades de forma realista. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93120 | Creu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-montanyans | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu situada davant l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Creu llatina amb decoració esculpida amb la imatge de Jesucrist crucificat a la part central. La creu se sosté damunt un capitell amb l’escut de la família Montanyans. El fust està format a partir de tres element constructius diferenciats que se sostenen damunt una base quadrada construïda amb pedres i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-33 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Creu construïda per Dr. Vicente Casanova a partir de l’aprofitament de diferents pedres localitzades a l’entorn de l’ermita. Fou per commemorà el Concili del Vaticà II i la Traslación de Santa Maria. Fou beneïda el mateix any pel Sr. Deán </span></span></span></span></span></p> | 41.3029600,1.6193500 | 384417 | 4573309 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93120-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93121 | Creu de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-talaia | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Damunt d’un gran bloc de pedra al cim de la Talaia s’hi va col·locar una creu de ferro i en el mateix bloc de pedra hi ha repicada una petita capella on hi ha representada l’escena del portal de Betlem i la imatge de la Mare de Déu de Montserrat. Des del cim de la creu és visible Rocacrespa, l’ermita de Lourdes, el pantà de Foix i les serralades del Penedès i el Montmell.</span></span></span></span></span></p> | 08058-34 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2461600,1.6685200 | 388437 | 4566938 | 1954 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93121-34-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94369 | Cal Mario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mario | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici situat entre mitgeres al nucli de Castellet. L’edifici correspon a una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al fornits s’hi obra la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra a nivell de primer pis amb doble arc de mig punt i impostes motllurades. Adossat aquesta façana s’hi annexiona un cos que no permet observar-la en la seva totalitat. A la façana de ponent s’hi una porta amb llinda de pedra decorada amb un arc conopial junt a una finestra amb les mateixes característiques i a nivell de primer pis una finestra trífora i dues finestres més de llinda de pedra amb arc conopial i ampit. </span></span></span></span></span></p> | 08058-289 | Carrer del castell, 18. Nucli de Castellet | 41.2637100,1.6349100 | 385651 | 4568931 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94372 | Molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIV, XIX-XX | Un volum molt malmès i un volum restaurat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Molí d’en Galtés està format per dos volums independents separats pel camí que porta fins a l’ermita de Lourdes. El volum principal, on hi hauria el molí, està completament restaurat i el volum secundari presenta una condiciones de conservació molt desfavorables. El volum principal està format pel cos principal amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent i dos cossos annexes a diferents alçades amb la coberta a una vessant. Consta de planta baixa, pis i soterrani. Les obertures són totes d’arc pla i consta de dues portes d’accés. La planta baixa i pis està reformada coma vivenda i a la sala inferior hi hauria la sala de moles. Segons una imatge de 2018 (</span></span>ROVIRA, J. ) <span lang='CA'><span>la sala de moles és una estança de planta rectangular amb la coberta en volta de canó de pedra que acollia dues moles.El volum secundari es una edificació composta de dos cossos adossats de planta quadrangular amb la coberta a una vessant i de planta baixa i pis i un cos adossat per ponent de planta rectangular d’una sola planta. Davant hi hauria un pati tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc pla situat a llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-292 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Molí actualment reformat com a vivenda. Al segle XVIII fou adquirit per la Josep Galtés de Vilanova i la Geltrú de Bartomeu Coll. Va comprar una part de terra amb la bassa del molí i el molí anomenat d’en Plana. El molí amb el nom ja de Galtés apareix en un llibre de pagament a Sant Pere de Castellet de l’any 1865</span></span></span></span></span></p> | 41.2441000,1.6616100 | 387854 | 4566719 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94372-292-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | No s'ha pogut accedir a l'interior | 98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94374 | Palau Feudal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-feudal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Palau Feudal es troba situat al nucli de Castellet, davant el castell. Edifici d’origen medieval però molt reformat en època moderna i contemporània. Es tracta d’un edifici entre mitgeres que consta de tres volums amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. El tercer cos és d’una alçada inferior respecte els altres dos. El primer volum consta de planta baixa i dos pisos. El frontis s’hi obra el portal d’arc rebaixat i cinc finestres distribuïdes entre els tres nivells. En destaca la finestra del pis superior, que conserva els brancals i la llinda de pedra junt amb l’ampit. El segon volum presenta una composició molt simètrica de tres obertures per planta. El portal d’accés, situat a l’extrem dret és d’arc de mig punt adovellat i les finestres del primer pis conserven els brancals i la llinda de pedra juntament amb l’ampit. Al tercer cos s’hi obre el portal d’arc rebaixat i una finestra a nivell de planta baixa i un balcó amb barana de ferro flanquejat pe dues finestres d’arc pla a nivell de primer pis. Els murs estan arrebossats i pintats amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-294 | Carrer del Castell 27, 29, 31. Nucli de Castellet | 41.2645300,1.6355900 | 385710 | 4569021 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment són tres volums independent de propietaris diferents. El tercer volum es ocupat per oficina del Parc del Foix. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94437 | Cal Viló Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vilo-vell-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Viló Vell és un mas situat dalt d’un turó de planta quadrada que conserva bona part de la compartimentació interior. La coberta era a dues aigües i era un edifici de planta baixa i pis amb l’accés a migjorn. A l’interior es conserva la boca del forn de pa. En destaca constructivament els murs, realitzats amb un sòcol d’aproximadament un metre d’alçada de pedra i argamassa amb la part superior del mur construït amb tàpia.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-353 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | 41.2353300,1.6272600 | 384961 | 4565790 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94437-353-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94370 | Caseriu Bladet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseriu-bladet | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El caseriu Bladet es troba situat al costat del pantà del Foix. El conjunt està format per diversos volums a diferents alçades la majoria amb la coberta a dues aigües amb teula àrab. Tot el recinte està tancat per un baluard amb dues portes d’accés d’arc rebaixat, una per ponent i una altra per llevant. L’edifici principal està format per dos volums annexes. El primer de planta rectangular i amb una orientació est-oest on s’hi obren diferents finestres i balcons, a nivell del primer pis, d’arc pla i amb barana de ferro. El segon cos, també de planta rectangular però orientat de nord a sud, presenta diverses obertures d’arc pla i una porta d’accés a la façana de ponent i una terrassa porxada amb arcs de mig punt per la façana de llevant. El parament dels murs es arrebossat i pintat de blanc a excepció de la façana de ponent, que està sense pintar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-290 | Bosc dels Regatxons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen de Cal Bladet cal situar-lo al segle XVII, atès que segons informació proporcionada pel mas Xoriguera (extreta </span></span>de Vicenç Carbonell) on s’hi descriuen les afrontacions de dit mas, aquest afronta a ponent amb el Mas Guineu, actual Cal Bladet. En un llibre de pagaments a Sant Pere de Castellet de l’any 1865 apareix Cal Bladet.</span></span></span></p> | 41.2552100,1.6385100 | 385938 | 4567982 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Can Nico. Antigament Mas Guineu .No s’ha pogut accedir a l’interior del recinte tancat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94355 | Castell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet-0 | <p><span><span><span>ADELL, JA. (2006): Castellet: un Castillo feudal en el segle XI. Fundación abertis. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, A. (1978): Un terme mil·lenari Castellet i la Gornal: El passat i el present. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | X- XX | Restaurat l’any 1999 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet, antigament anomenat de Sant Esteve, es troba situat al cim d’un turó i just al costat del riu Foix, amb una gran visibilitat de l’entorn de les antigues vies de comunicació. L’actual fisonomia del castell és conseqüència de la construcció de diverses dependències i reformes fruit de les necessitats estratègiques al llarg dels segles. Actualment són visibles les parts originals conservades i que han estat integrades en la reconstrucció i reforma del segle XX. El castell s’origina al segle X amb la construcció d’una torre de planta circular de 5 m de diàmetre interior i 19 m d’alçada ocupa la part central de l’actual conjunt. Conserva diverses finestres d’arc de mig punt i la porta original d’arc de mig punt. Aquesta fou refeta per Josep de Peray (entre 1928 i 1929 com bona part del castell) i es va fer més alta. D’aquest primer moment també es conserva una cisterna de planta rectangular de grans dimensions amb la coberta en volta e canó de pedra. Al segle XIV la fortificació va perdre la seva condició militar i va esdevenir un espai de residència senyorial i a inicis del segle XV fou adquirit per la família dels Torrelles. Aquest fet es fa evident amb la construcció d’un edifici residencial, possiblement de tres plantes amb una petita torre angular d’estil gòtic. Aquesta nova construcció tanca per la banda de llevant tancava amb una muralla atalussada. Tant l’interior com l’exterior d’aquest espai va ser bona part reformat per Josep de Peray imitant l’estil gòtic però deixant de banda l’estructura original del conjunt. La façana principal de l’antiga zona residencial imita l’estil gòtic i en destaca la presencia de dues finestres geminades amb les dues torres finalitzes amb merlets. De les actuals restes conservades cal destacar-ne la muralla de llevant edificada al segle XVI amb merlets i de la qual en resta bona part del parament, restaurada el 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’agost de es va dur a terme una intervenció arqueològica arran del projecte de rehabilitació d’Aberits. La intervenció es va dur a terme en un edifici situat al peu de a torre i adossat a la muralla del recinte sobirà. L’any 2007 i 2009 es van reprendre els treballs arqueològics en diferents àmbits de l’interior del castell que van posar de manifest d’una ocupació de l’espai des d’època ibèrica i/o romana ( amb la localització d’un mur de tancament i l’enterrament d’un canis) fins al segle XX. </span></span></span></span></span></p> | 08058-275 | Carrer del Castell, 36. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet es esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta peces. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. A partir d’un document de l’any 1012 Josep Iglésies apunta la possibilitat que Unifred fos germà d’Hug de Cervelló i fill d’Ansulf. Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I. En aquest document deixa constància que ho tenia per testament del seu pare Berant. En aquest mateix document es constaten els límits que abraçava el castrum de Castellet, amb sortida a mar per migdia. Els límits eren per Olèrdola, el litoral de la mar, el Vendrell, Santa Oliva, Banyeres i Castellví. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March. Després de la Guerra Civil Espanyola el castell s'abandona fins l’any 1999 que fou adquirit per la fundació Abertis </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-5.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Castell de Sant Esteve | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94376 | Cementiri de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-castellet | XIX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El cementiri de Castellet és troba situat al nord de l’església de Sant Pere de Castellet, al nucli de Castellet. Correspon a un edifici de planta rectangular amb l’accés situat al sud. L’accés està delimitada per dos pilars de pedra ben escairada coronats per dos pinacles de pedra amb la porta de ferro amb l’any 1866 gravat a la part inferior. L’interior està format per diferents volums que recorren les parets sud, oest i part de l’est i que acullen quatre nivells de nínxols. Aquests volums estan arrebossats i pintats de blanc. L’interior del recinte és de terra amb camins marcats amb pedra i xiprers que delimiten antics enterraments al subsòl. </span></span></span></span></span></p> | 08058-296 | Bosc darrere l’església de Sant Pere de Castellet. Nucli de Castellet | 41.2662300,1.6387800 | 385980 | 4569205 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94376-296-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94444 | Corral de Rafeques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-rafeques | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El conjunt del corral de Rafeques és una construcció d’origen modern consolidada i en època contemporània, moment en el qual s’hi construeixen nous volums. L’edifici original és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. A la façana principal, a nivell de primer pis hi ha un arc de mig punt de maons tapiat amb una finestra central d’arc pla. Presenta diverses obertures a les façanes d’arc pla amb llinda i brancals de maons excepte el portal, que és d’arc de mig punt.El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-360 | Camps del Corral de Refeques. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Existeixen referències documentals en un capbreu de 1656-1657 on apareix Hiacinto Refeques i més tard Onofre Refeques. </span></span></span></span></span></p> | 41.2727100,1.6282800 | 385112 | 4569938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94444-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació extreta d’un informe on es va una relació de construccions, edificacions i conjunts de l’Ajuntament de Castellet i la Gornal. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93166 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-vinseum-museu-de-les-cultures-del | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del museu Vinseum s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, de sílex i de pedra polida provinent dels jaciments de Les Badies, la Barraca d’en Rossend, La Botera, Cal Manou, Can Colomer, Cal Romagosa, Costa de Llelvadoes, Cova del Pantà de Foix, Cova d’en Montaner, El Figueral, Cova Xuriguera, la Feixa d’en Cintet, Feixes del Pelegrí, Forn de Can Raventós, Cal Rafeques, La Pencarona, El Panot, Can Llopart i les Feixes d’en Julito. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>També acull material fòssil del miocè (serraval·lià, tortonià, burdigalià i languià) del cretaci.</span></span></span></span></span></p> | 08058-76 | Plaça de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span><span lang='CA'>Vinseum es troba situat en un antic palau dels reis de la Corono d’Aragó. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta Ajuntament- museu, que va obtenir un local municipal cèntric, junt a l'antic convent de Trinitaris. L’any 1945 es va constituir el primer Museu del Vi de l’estat. L’any 2000 es va crear el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada gràcies a la cooperació entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès; actualment VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93166-76.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 93132 | Goig de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-de-sant-marcal | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor a Sant Marçal venerat a l’església parroquial de Sant Marçal de Castellet i la Gornal. La lletra s’inicia: “ Puig nostre poble se venera i honrar-vos volem com cal: Siau-nos del Cel drecera gloriós bisbe Sant Marçal”. La lletra és de Mn. Santiago Casanova</span></span></span></span></span></p> | 08058-44 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93132-44-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En un dels goig el dibuix mostra a Sant Marçal nen, ja que segons una tradició va ser el nen que va oferir cinc pans i dos peixos a Jesús pel miracle de la multiplicació dels pans i dels peixos. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93134 | Goig en honor a la Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-la-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Montanyans que es venerava a l’ermita de la Mare de Déu de Muntanyans. La lletra s’inicia: “Puig obreu prodigis tants quan us veieu reclamada: Sigueu-nos sempre advocada Princesa de Montanyans”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-46 | Església Santa Maria de Montanyans | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig més antic relacionat amb la Mare de Déu de Montanyans data del segle XVII- inicis s, XVIII segons un llibre de relats escrits pel faré Camós entre els anys 1651 i 1653 i publicat el 1657, amb noves edicions l’any 1772 i l’any 1949.Aquests goig no tenen música pròpia, es canten amb la tonada tradicional i popular que mossèn Maideu va transcriure en l’edifici de Ricard Vives l’any 1971.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3032100,1.6316200 | 385445 | 4573320 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93134-45-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94354 | Coster Mata-Rucs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coster-mata-rucs | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p> </p> | X-XV | Desaparegut | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment es troba situat en el talús de la carretera BV-2116, en el punt quilomètric 4. Es tracta de dues sitges excavades al sediment geològic. La sitja 1, situada a 9,30 m a l’est del Km4, correspon a una fossa de fons convex i amb les parets lleugerament convergents i seccionada per la carretera. A l’interior s’hi va recuperar un fragment de molí i 22 fragments de ceràmica de cocció reduïda d’època medieval. La sitja 2, situada a 6 m a l’est de la sitja 1, va desaparèixer arran de l’erosió de l’aigua, tot i que l’any 1987 s’havia realitzat una descripció i un recull fotogràfic. Actualment són poc visibles les restes de les estructures, atès que han estat malmeses per la pròpia erosió del terreny. No són visibles fragments ceràmics en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-274 | Km 4 de la carretera BV-2116. Nord de Clariana | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou descobert l’any 1987. L’any 1992 l’arqueòleg territorial visità l’indret i observà que una de les sitges havia desaparegut per la pròpia erosió del terreny. L’any 1993 es dugué a terme una intervenció arqueologia de la sitja que encara es conservava. </span></span></span></span></span></p> | 41.2530700,1.6254400 | 384839 | 4567762 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94354-274-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc