Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93276 | La Feixa del Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-feixa-del-cintet | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -5500/-2200 / s. III aC – III dC | Malmès per la intensificació del conreu de la vinya | <p><span><span><span><span><span>Restes d’una possible vil·la romana d’època republicana amb una continuïtat fins al segle III dC situada al sud-est de la masia de Can Colomer. El jaciment fou localitzat per la troballa d’una base de columna de marbre i un cilindre de pedra rebuidat, fragments d’estucs murals, fragments de marbre treballats, tègules, ímbrex i una moneda de bronze de Domicià ( 81-91 dC) amb la inscripció: CAES(ar) DOMIT(tianus) AUG(ustus) GERM(ani)CVS. També es van localitzar diversos fragments de ceràmica ibèrica i ibèrica pintada, fragments d’àmfora, ceràmica campaniana i fragments de TS itàlica, hispànica sud gàl·lica i africana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar restes d’un paviment d’opus signinum malmès i les restes de murs de pedra lligada amb morter de calç. També es van identificar diversos fragments d’estuc pintats amb vermell roig pompeià, fragments de dolia, tègula i material ceràmic d’època ibèrica i romana (comuna itàlica, TS sud gàl·lica, africana). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència del jaciment i el perill de destrucció degut als treballs de conreu. Es conserva in situ un paviment d’opus signinum on s’hi poden distingir fins a tres nivells superposats de paviment. També es va localitzar un tambor de columna de pedra calcària de 40 cm de diàmetre per 15 cm d'alçada, així com una destral de basalt sencera. En una altra vinya situada uns 100 m a l'est d'aquest camp també es troben abundants fragments de ceràmica en superfície, tot i que en aquest cas es tracta exclusivament de ceràmica ibèrica i tègules. Actualment, encara es conserva part del paviment d’opus signinum en el marge que separa dos camps de vinya i abundants fragments de ceràmica romana i material constructiu, principalment tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-113 | Camps de Cal Colomer. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span>El jaciment descobert pel Sr. Manuel Montserrat de Lletger. L’any 1995 Mossèn Santiago Casanova va examinar la zona identificant un gran nombre de fragments ceràmics, un fragment de columna i la moneda de Domicià. </span></span></span></p> | 41.2996600,1.5977900 | 382606 | 4572971 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93276-113-3.jpg | Inexistent | Romà|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la casa del Sr. Raspall es conserva una pica baptismal de cronologia indeterminada procedent del jaciment. Les antigues descripcions relacionades amb la ubicació del jaciment el situen al costat de tres barraques de pedra seca les quals van ser destruïdes l’any 1999 per terraplenar la zona. | 83|78 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93092 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. VII aC – s. V dC | Inexistent | <p><span><span><span><span><span>En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.</span></span></span></span></span></p> | 08058-5 | Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre</span></span></span></span></span></p> | 41.3013900,1.6329900 | 385556 | 4573116 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-1.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93095 | Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC - V dC | Construcció de l’actual edifici. | <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> | 08058-8 | Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. | <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> | 41.3085300,1.6047700 | 383206 | 4573947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93275 | El Pi del Borrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pi-del-borrega | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A la dreta del camí dels pous, en antics camps de vinya prop de Can Colomer s’hi localitza el jaciment El Pi del Borrega. En superfície s’hi van identificar diversos fragments ceràmics d’època ibèrica i romana però cap estructura muraria. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar una àrea amb una gran acumulació de fragments ceràmics d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. Actualment, encara hi ha material ceràmic en superfície d’època ibèrica i també la presència d’algun fragment de ceràmica comuna romana.</span></span></span></span></span></p> | 08058-112 | Camps dels pous. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.3035100,1.6000900 | 382806 | 4573396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93275-112-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94361 | Les Badies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-badies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></a></span></span></span></span></p> | III aC - I aC | Actualment està tapat | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Al mig del camí que va cap a Mas Pigot passant per les feixes de Les Badies s’hi va localitzar un forn de ceràmica romana de 3x2 m. La fogaina forma una volta amb parets irregulars i amb la graella suportada per una columna central. La boca de la fogaina es trobava intacta. La cambra de cocció havia desaparegut. A l’interior s’hi va recuperar algun fragment de ceràmica ibèrica i gran quantitat de tègules. La graella està formada per vuit filades de set forats. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va localitzar l’indret on hi ha el forn tapat i diversos fragments de ceràmica ibèrica per l’entorn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-281 | Les Badies. Nord-est de Sant Esteve | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El desembre de 1976 membres del Grup de Col·laboradors de l’Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació Provincial de Barcelona van reconèixer l’estructura determinant que es tractava d’un forn. </span></span></span></span></span></p> | 41.2910100,1.6465700 | 386675 | 4571946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94361-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94361-281-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94365 | Les Feixes del Julito | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes-del-julito | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | II- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella esmenta la troballa de ceràmica comuna ibèrica, àmfores de boca plana, un fragment de ceràmica campaniana A, ceràmica a mà, un fragment de destral de basalt i dues ascles. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar una àrea amb fragments de ceràmica ibèrica, dues vores d’àmfora ibèrica i àmfora itàlica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-285 | El figueral. Nord-oest Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment fou descobert l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2791700,1.6503000 | 386967 | 4570627 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94365-285-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94275 | Sant Pere de la Gornal i la Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-gornal-i-la-casa-rectoral | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIII-XX | Reformada al segle XX per l’arquitecte Joan Bassegoda | <p><span><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere i la Gornal es troba situada al nucli de la Gornal. Es tracta d’un edifici de tres naus amb un absis semicircular totalment refet a principis del segle XX. A l’absis s’hi representa el pantocràtor amb els evangelis amb l’escultura de Sant Pere a la part central. A la nau de llevant hi ha dues capelles, una dedicada al Santíssim i des de la qual s’accedeix a la sagristia, d’origen romànic i reformada l’any 1691, i l’altra a Sant Josep. A la nau de ponent hi ha una capella on s’hi representen diferents escenes de la vida de Jesús amb l’últim sopar com escena principal a la zona de l’altar. Les pintures estan signades per A. Ferre Pino. Damunt el portal d’accés hi ha el cor, amb barana de fusta. Compta amb un campanar d’espadanya de tres ulls d’època barroca i una torre amb un rellotge amb la coberta a quatre aigües de mitjan del segle XIX. L’església i la rectoria tenen un porxo comú que va ser refet l’any 1971 per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Des del porxo s’accedeix a l’església mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Al porxo s’hi conserven diversos capitells i algun fragment de columna que van ser trobats arran de les obres de restauració de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08058-249 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Església que apareix com a subjecte a la canònica de Solsona l’any 1163. En una relació d’esglésies dependent de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix citada com a parròquia per primera vegada l’any 1279-80. Prop d’aquesta església hi hagué l’indret de Castellnou, actualment desconegut.</span></span></span></span></span></p> | 41.2541300,1.5919000 | 382031 | 4567924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-5.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’edifici va patir una gran reforma al segle XVI fet que va provocar que bona part de l’església primigènia desaparegués. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94355 | Castell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet-0 | <p><span><span><span>ADELL, JA. (2006): Castellet: un Castillo feudal en el segle XI. Fundación abertis. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, A. (1978): Un terme mil·lenari Castellet i la Gornal: El passat i el present. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | X- XX | Restaurat l’any 1999 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet, antigament anomenat de Sant Esteve, es troba situat al cim d’un turó i just al costat del riu Foix, amb una gran visibilitat de l’entorn de les antigues vies de comunicació. L’actual fisonomia del castell és conseqüència de la construcció de diverses dependències i reformes fruit de les necessitats estratègiques al llarg dels segles. Actualment són visibles les parts originals conservades i que han estat integrades en la reconstrucció i reforma del segle XX. El castell s’origina al segle X amb la construcció d’una torre de planta circular de 5 m de diàmetre interior i 19 m d’alçada ocupa la part central de l’actual conjunt. Conserva diverses finestres d’arc de mig punt i la porta original d’arc de mig punt. Aquesta fou refeta per Josep de Peray (entre 1928 i 1929 com bona part del castell) i es va fer més alta. D’aquest primer moment també es conserva una cisterna de planta rectangular de grans dimensions amb la coberta en volta e canó de pedra. Al segle XIV la fortificació va perdre la seva condició militar i va esdevenir un espai de residència senyorial i a inicis del segle XV fou adquirit per la família dels Torrelles. Aquest fet es fa evident amb la construcció d’un edifici residencial, possiblement de tres plantes amb una petita torre angular d’estil gòtic. Aquesta nova construcció tanca per la banda de llevant tancava amb una muralla atalussada. Tant l’interior com l’exterior d’aquest espai va ser bona part reformat per Josep de Peray imitant l’estil gòtic però deixant de banda l’estructura original del conjunt. La façana principal de l’antiga zona residencial imita l’estil gòtic i en destaca la presencia de dues finestres geminades amb les dues torres finalitzes amb merlets. De les actuals restes conservades cal destacar-ne la muralla de llevant edificada al segle XVI amb merlets i de la qual en resta bona part del parament, restaurada el 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’agost de es va dur a terme una intervenció arqueològica arran del projecte de rehabilitació d’Aberits. La intervenció es va dur a terme en un edifici situat al peu de a torre i adossat a la muralla del recinte sobirà. L’any 2007 i 2009 es van reprendre els treballs arqueològics en diferents àmbits de l’interior del castell que van posar de manifest d’una ocupació de l’espai des d’època ibèrica i/o romana ( amb la localització d’un mur de tancament i l’enterrament d’un canis) fins al segle XX. </span></span></span></span></span></p> | 08058-275 | Carrer del Castell, 36. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet es esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta peces. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. A partir d’un document de l’any 1012 Josep Iglésies apunta la possibilitat que Unifred fos germà d’Hug de Cervelló i fill d’Ansulf. Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I. En aquest document deixa constància que ho tenia per testament del seu pare Berant. En aquest mateix document es constaten els límits que abraçava el castrum de Castellet, amb sortida a mar per migdia. Els límits eren per Olèrdola, el litoral de la mar, el Vendrell, Santa Oliva, Banyeres i Castellví. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March. Després de la Guerra Civil Espanyola el castell s'abandona fins l’any 1999 que fou adquirit per la fundació Abertis </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-5.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Castell de Sant Esteve | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93220 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-82 | Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> | 41.2882700,1.6400100 | 386121 | 4571650 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Església de Can Llopart o de Les Masuques | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93277 | El Manou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manou | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | III aC – V dC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Dins el marc de l’Assessoria Ambiental dels Treballs previs de redissenyar del LOGIS Penedès, l’any 2007 es va dur a terme una prospecció arqueològica a l’àrea afectada. En uns camps de vinya situats a poca distància de Cal Manou s’hi van localitzar alguns fragments de ceràmica comuna romana i de tègula. </span></span></span></span></span></p> | 08058-114 | Camps d’El Manou . Sud de Sant Marçal | 41.2967400,1.6007000 | 382845 | 4572643 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93277-114-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’àrea on es van identificar els fragments ceràmics es troba situada a prop del jaciment de Cal Manou i del jaciment de La Feixa del Cintet. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94074 | Forn de Can Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cassanyes | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | III aC – V dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El forn fou descobert en llaurar un terreny propietat de Can Cassanyes quan es va distingir una llosa que comunicava amb la cambra de foc del forn. Presentava unes dimensions de 2,25 m x 1,90 m. Al centre s’hi distingia una columna de 0,80 m de diàmetre que sostenia una volta rebaixada amb una graella de cinc sèries de quatre forats. Únicament s’hi va recuperar tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-177 | Can Cassanyes. La Porxada Nova | <p><span><span><span><span><span>La troballa fou publicada per Mn. Grivé l’any 1934.</span></span></span></span></span></p> | 41.2982400,1.6109600 | 383706 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades corresponen a la finca de Can Cassanyes atès que es desconeix la localització exacte. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94075 | Forn de Can Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-raventos | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | I-III dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica a l’indret que va permetre identificar fragments ceràmics de terra sigil·lada africana i algun fragment de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no es va localitzar el forn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i d’àmfora. Les restes del forn no es van localitzar, que probablement fou destruït per les avingudes del torrent. Durant la present vista no s’ha localitzat fragments ceràmics ni de material constructiu.</span></span></span></span></span></p> | 08058-178 | Camps de Cal Raventós. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella. Segons Virella al torrent del Mas Pigot eren visibles les restes d’un forn de ceràmica possiblement de tègules. Es tractava d’una estructura de planta circular. La cambra de foc presentava un diàmetre de 2,10 m i la cambra de cocció un diàmetre de 4,27 m. El forn es trobava molt malmès. A l’entorn es van recuperar fragments ceràmics d’època romana (àmfora, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada clara) i fragments de ceràmica comuna ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.2864300,1.6423800 | 386316 | 4571443 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94075-178-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94285 | Serreta de Viladordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serreta-de-viladordi | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – III dC | Encara es conserven restes que no han estat malmeses per obres de construcció. | <p><span><span><span><span><span>Els camps situats entorn la fàbrica de FEMSA s’hi van localitzar en superfície diversos fragments ceràmics d’època romana, un fragment de TS amb escenes de caça, fragments d’estucs i tres monedes: Maximià Hèrcules, Ilerda i Kese. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es van localitzar un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i un fragment d’àmfora itàlica, en una zona allunyada de la fàbrica de FEMSA (400 m). L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de diversos fragments ceràmica ibèrica, tipus sandvitx, tègula i dolia. Aquest material es va identificar a la vessant sud d’un petit turó que formi part del turó de la Serreta, en part destruït durant les antigues obres per la construcció de l’autopista i les instal·lacions de la fàbrica FEMSA. Actualment a les vinyes properes s’ha localitzat en superfície fragments de ceràmica comuna romana</span></span></span></span></span></p> | 08058-258 | Camps el Prat. Nord de Santa Maria de Muntanyans | <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert l’any 1959 per Mn. Santiago Casanova. </span></span></span></span></span></p> | 41.3074300,1.6262900 | 385006 | 4573796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94285-258-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Tota la zona ha estat declarada industrial, per la qual cosa es pot veure’s afectat | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94286 | La Pencarona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pencarona | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s. III aC – s. III dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>Descobert l’any 1955 i posteriorment publicat per Xavier Virella arran de la localització de diversos fragments ceràmics d’època romana, ceràmica ibèrica pintada, fragments d’àmfora i TS hispànica i sud gàl·lica. També es va localitzar una destral de basalt de forma cònica. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar fragments d’opus signinum, de dolia, dos fragments d’estuc vermell, fragments de TS hispànica, sud gàl·lica i africana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de material ceràmic en superfície d’època ibèrica però principalment d’època romana. Actualment s’ha localitzat algun fragment de ceràmica comuna romana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-259 | Vinyes de Cal Gat. Nord-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Descobert l’any 1956 per Mossèn Santiago Casanova i estudiat l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.3113300,1.6136700 | 383956 | 4574245 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94286-259-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Possiblement correspongui a les restes d’un establiment rural d’època imperial amb nivells fundacionals d’època republicana. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93097 | Cova del Pantà de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-panta-de-foix | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | -2200 / -1800 | Destruïda i cobert per les aigües del pantà. | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova formada per una sala de planta irregular de 6,40 m de longitud per 3,50 m d’amplada on s’hi arriba per un passadís estret. A l’interior es van localitzar 3 gabinets de sílex, fragments de fulles, una punta de sageta, un vas hemisfèric fet a mà, un fragment de ceràmica amb relleus, una petxina perforada i un ullal de senglar juntament amb restes de 38 individus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Actualment la cova es troba coberta per les aigües del pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-10 | Pantà de Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Cova descoberta per S. Samó i estudiada per A. Romaní qui l’any 1923 es va dur una intervenció a la cova arran de l’acondicionament de la conca del pantà. </span></span></span></span></span></p> | 41.2551300,1.6475600 | 386696 | 4567961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93098 | Cova Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xoriguera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2200 / -650 | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al sud-oest amb un replà d’accés que es converteix en túnel d’una 10 m de longitud per 2 m d’amplada. L’any 1962 es dugué a terme una intervenció que va permetre recuperar abundants fragments de ceràmica del bronze final, 11 gabinets de sílex, 4 puntes, 7 gratadors i diverses ascles amb retoc. Juntament amb això també s’hi van recuperar restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-11 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta l’any 1962 per J. Vives i J. Ferrer i el mateix any es dugué a terme una intervenció arqueològica a càrrec de J. Bellmunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.2548500,1.6559800 | 387401 | 4567919 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític - Bronze final | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93105 | Forn de calç de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-casa-alta | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la part inferior s’hi obra la boca d’alimentació d’arc de mig punt. Per la banda est hi ha dos murs de pedra seca de delimiten l’espai d’accés a la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-18 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2743500,1.6791300 | 389373 | 4570055 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93131 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota-2 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F. (1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els ramats baixaven dels Pirineus a marina. Associació dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>La Casota es troba situada en uns camps de vinyes de la Plana, al costat de la Serra de la Casota. Correspon a un corral clos de planta quadrada d’una sola planta compartimentada per un mur obert a migjorn mitjançant arcades i que divideix l’espai en dues àrees, una de les quals estava coberta per una teulada de bigues de fusta a una vessant. El parament dels murs és de pedra irregular i argamassa. Al mur de tramuntana i de ponent hi ha diverses finestres, tipus espitllera.</span></span></span></span></p> | 08058-43 | La Plana - Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antic corral on s’hi tancaven les ovelles durant la transhumància. </span></span></span></span></span></p> | 41.2735500,1.6406400 | 386148 | 4570015 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93131-43-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | El camí que li dona accés es conegut com l’antiga carrerada de Sant Domènec | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93138 | Pou del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit de pedra. L’exterior està revestit amb ciment. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. Al lateral de llevant s’hi ha una pica on s’hi barrejava el sulfat de coure per la vinya. En aquesta mateixa banda, la paret del pou exterior està revestida amb cairons d’un cup de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-50 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2512000,1.5849300 | 381442 | 4567609 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93138-50-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93139 | Pou de vinya del fondo de la Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-vinya-del-fondo-de-la-pallisseta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes del Fondo de la Pallisseta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny. L’exterior està revestit amb ciment i cobert per grans lloses. A banda i banda del pou hi ha un pilar lateral on hi descansa l’eix, en aquest cas una biga de fusta, on s’hi pensava la corriola per extreure’n l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-51 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2506800,1.5781000 | 380869 | 4567560 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93139-51-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93140 | Pou de La Pallisseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-pallisseta | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Pou es troba situat a tocar de la façana de ponent de La Pallissa, entre camps de vinya. Es tracta d’una estructura de planta circular amb la coberta en forma de falsa cúpula. L’interior del pou està construït amb pedra i argamassa i amb l’exterior arrebossat. Conserva unes escales de ferro per accedir a l’interior. La boca d’accés al pou és de llinda planta. A la banda de llevant i tocant al mur de tancament de la masia hi ha una pica de planta quadrangular arrebossada tant per l’interior com per l’exterior. </span></span></span></span></span></p> | 08058-52 | Fondo de la Pallisseta. Sud de la Gornal | 41.2492500,1.5806200 | 381077 | 4567398 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93140-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93141 | Pou de la Muntanyeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-muntanyeta | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a les vinyes de la Muntanyeta. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny amb algun encaix utilitzat com a graó. L’exterior està revestit amb pedra i morter. Conserva les parets exteriors per col·locar-hi la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-53 | Vinyes de la Muntanyeta. Sud de la Gornal | 41.2467600,1.5774100 | 380804 | 4567126 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93141-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93143 | Pou de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-bovera | XIX-XX | Part superior inexistent | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou situat a la zona boscosa de Fondo de la Bovera. Es tracta d'una estructura de planta circular, de 2 m de diàmetre, excavada en el terreny geològic i revestida amb pedra i argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-55 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Pou de boca que proporcionava aigua als habitants del nucli de Torrelletes</span></span></span></span></span></p> | 41.2817500,1.6584100 | 387651 | 4570903 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93143-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93144 | Forn de calç de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-serra-de-la-casota | XVIII-XX | Destruït i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Forn de calç situat a tocar al peu de la carretera BV-2117. Es tracta d’una estructura de planta circular situada al talús que delimita amb la zona boscosa. El forn, de 2,50 m de diàmetre interior, es troba excavat en el terreny natural amb l’argila de les parets recremades degut a les altes temperatures de la cocció. </span></span></span></span></span></p> | 08058-56 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2765600,1.6475900 | 386736 | 4570341 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93144-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Localitzat per Antoni Mayola | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93146 | Sínia de Cal Llobi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-llobi | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada als camps de Cal Llobi, davant el carrer de l’Arboç. Consta d’un pou de planta quadrada excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Uns metres a l’oest hi ha una bassa construïda amb ciment, de 4m x 2m, que s’omple amb aigua de la sínia mitjançant un petit canal soterrat</span></span></span></span></span></p> | 08058-57 | Camps de Cal Llobi. Nord de Castellet | 41.2792400,1.6249600 | 384845 | 4570668 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93146-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93148 | Sínia de Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-riera | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Sínia per extreure aigua ubicada a les vinyes de la zona de Cal Riera. Consta d’un pou de planta circular excavat en el terreny i revestit amb maons. Aquest està cobert per una estructura de maons amb dos pilars laterals que sostenen el mecanisme de funcionament de ferro i protegeixen la boca del pou. Aquest es conserva intacte: la roda dentada que accionen un segona roda que funciona com a corriola per extreure l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-58 | Vinyes de Cal Riera. Oest de Montanyans | 41.3052200,1.6288700 | 385218 | 4573547 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93148-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Mitjà d'extracció d'aigua emprat per usos agrícoles | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93152 | Barraca del Fuster Carreter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fuster-carreter | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca situada a peu de camí que porta a la fàbrica Clarianacal. Es tracta d’una construcció de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-62 | Les Pallisses. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2513500,1.6209300 | 384458 | 4567577 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93152-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93156 | Padró de la Mare de Déu Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/padro-de-la-mare-de-deu-xica | <p><span><span><span>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual padró és una reconstrucció que es dugué a terme l’any 1955. Padró amb el fust de secció rectangular construït amb pedra i maons plans rejuntats amb ciment coronat per una capella amb la imatge de la Mare de Déu a l’interior. La imatge està protegida per una reixa de ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-66 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons la llegenda l’ermità va trobar la imatge de la Mare de Déu de Montanyans sota un pi on actualment s’hi aixeca el pedró de la Mare de Déu. </span></span></span></span></span></p> | 41.3035200,1.6322300 | 385496 | 4573354 | 1955 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93156-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93158 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-0 | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la paret posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-68 | Vinyes del Solei. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2793100,1.6341300 | 385613 | 4570663 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93158-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93160 | Resclosa de Cal Cucurella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-de-cal-cucurella | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XIX-XX | Només es conserven els forats de la resclosa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antiga resclosa situada damunt del riu Foix. En resten quatre forats de planta circular i un de planta quadrada on s’hi col·locaven els troncs verticals per tal d’aixecar l’esquelet de la resclosa mitjançant taulons de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-70 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Estructures relacionades amb el funcionament dels molins emprades per retenir i acumular més aigua i dirigir-la mitjançant el rec a la bassa del molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2435200,1.6610100 | 387803 | 4566655 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93160-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | En alguns indrets aquests forats rebien el nom de cunyeres | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93162 | Barraca del fondo de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-carcosa | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’oest. La coberta era en forma de falsa cúpula, malgrat estar quasi totalment enderrocada. </span></span></span></span></span></span></p> | 08058-72 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2477100,1.6648100 | 388129 | 4567115 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93162-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93163 | Barraca del Bosc de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-pedrera | <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-73 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.2519600,1.6209500 | 384461 | 4567645 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93163-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93164 | Dipòsit del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-del-bosc-de-sansemison | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span lang='CA'>Cisterna d’aigua adossada a un antic mur de feixa. Correspon a una construcció de planta rectangular, de 0,50 m d’amplada per 2 m de longitud, realitzat amb pedra i argamassa. L’interior està revestit amb argamassa. La coberta es bastida amb lloses planes cobertes per una capa de pedra irregular i argamassa.</span></span></span></span></p> | 08058-74 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | 41.2525400,1.6235900 | 384683 | 4567705 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93164-74-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93165 | Barraca del Bosc de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-sansemison | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span lang='CA'>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega a la part superior amb les pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-75 | Bosc de Sansemison. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span lang='CA'><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2534100,1.6249300 | 384797 | 4567800 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93165-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93221 | Molí Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-de-castellet | <p><span><span><span>CARBONELL, V. (1996): Notícia dels molins fluvials del Penedès (Barcelona). Miscel·lània Penedesenca. Núm. 24. Institut d’Estudis Penedesencs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU,S. (1988): Inventari de molins fariners al riu Foix. Miscel·lània penedesenca. Núm. 12. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XVIII-XX | Destruït i les poques restes conservades cobertes de vegetació | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’alçada del km 6 de la carretera BV-2117 que comunica Castellet amb Torrelletes hi ha les restes de la paret de la bassa i del pou de pressió amb la comporta metàl·lica. </span></span></span></span></span></p> | 08058-83 | Km6 de la carretera BV-2117 de Castellet a Torrelletes. Oest de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A finals del segle XVIII hi ah constància de dos molins fariners prop del castell de Castellet pertanyents al Compte de Santa Coloma, senyor del terme de Castellet. A la dècada de 1950 hi habitava la família Marquès, propietària de l’establiment. Una nit de fortes pluges la família Marquès es refugia a casa d’un veïns de Castellet i l’endemà en tornar el molí aquest estava enderrocat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Fins l’any 1950 aquest molí havia molt cereals pel consum animal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2650300,1.6355100 | 385704 | 4569076 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93221-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | L’aigua d’aquest molí es canalitzava fins el Molí Nou de Castellet per donar-li un segon ús. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93223 | Cementiri de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>El cementiri de La Gornal es troba situat a l’est del nucli. L’edifici és de planta rectangular amb l’accés situat a tramuntana. Al centre del recinte hi ha un camí central, en forma de creu, delimitat per xiprers que dona accés a un capella i als nínxols. A la part central del camí hi ha una creu i un sepulcre parroquial. A les façanes sud, est o oest hi ha els cossos de planta rectangular que acullen els nínxols i la capella. La capella del Sant Crist és d’una sola nau i té una coberta interior de volta de canó i per l’exterior és a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’accés, format per tres arquivoltes d’arc apuntat sostingudes per capitells decorats amb motius vegetals amb dos pinacles laterals que coronen la façana. A l’interior es conserva un petit altar de fusta. L’accés a l’àrea del cementiri, situat a la banda nord del recinte, és mitjançant una porta reixada d’arc de mig punt. Tot el mur que delimita els recinte és d’obra i pintat de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-84 | Camí vell de la Gornal a Clariana. Est de La Gornal | 41.2519800,1.6019600 | 382870 | 4567672 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93223-84-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Titularitat privada i ús municipal | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93225 | Societat Recreativa la Torrellenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/societat-recreativa-la-torrellenca | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici situat al nucli de Torrelletes. Correspon a una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. A l’interior conserva les antigues encavallades de fusta del sostre. Consta d’una sola planta formada per una gran sala amb un escenari al fons emmarcat per un arc motllurat. Al frontis s’hi obra el portal d’accés d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres d’arc pla. Damunt el portal hi ha un òcul. Adossat aquesta edificació hi ha un segon cos, de planta rectangular amb coberta plana que acull la zona de bar i cuina. </span></span></span></span></span></p> | 08058-86 | Carrer de Santa Magdalena. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Societat Recreativa la Torrellenca fou creada el 9 de juny de 1908 pels veïns del nucli de Torrelletes amb la finalitat d’oferir una zona de lleure als membres de l’associació. El solar on es va edificar l’edifici de la societat fou cedit per un veí del nucli. L’edificació inicialment fou pagada per un veí del nucli que l’associació li retornar sense pagar cap interès. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La Societat fou creada per dos motius: com a sindicat per tal de garantir els drets dels agricultors i facilitar la compra de productes relacionats amb l’activitat agrícola i per fomentar l’activitat lúdica i recreativa per tots els membres que la formaven. </span></span></span></span></span></p> | 41.2766200,1.6525100 | 387148 | 4570341 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93225-86-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93226 | Cuca de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cuca-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>La Cuca de Torrelletes és la representació d’un drac i fou creat pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca. El cap està realitzat amb paper metxer i el cos per una estructura metàl·lica coberta amb roba de color verd que permet que els portadors es col·loquin dins per fer-la moure. Anualment participa a la Festa Major de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-87 | Carrer Santa Magdalena, 13. Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La Cuca fou creada pels membres de la Societat Recreativa la Torrellenca a la dècada de 1980. </span></span></span></span></span></p> | 41.2774500,1.6530800 | 387197 | 4570432 | 1980 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93226-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | Inexistent | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93227 | Barraca del Mariano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mariano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Alguna de les bigues interiors estan malmeses | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb bigues de fusta col·locades posteriorment per reforçar la coberta . </span></span></span></span></p> | 08058-88 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2751800,1.6437900 | 386415 | 4570192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93227-88-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93228 | Barraca de la Serra de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serra-de-la-casota | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta allargada construïda amb la tècnica de la pedra seca. El portal estava situat a l’oest. La coberta era de falsa cúpula, tot i que està enderrocada conserva una part de l’arrencament de la coberta. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-89 | Bosc de la Serra de la Casota. Oest de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2755600,1.6456300 | 386570 | 4570232 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93228-89-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93229 | Barraca del Pauet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pauet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en mig d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la llinda hi ha una inscripció que podria correspondre a l’any 1866.</span></span></span></span></p> | 08058-90 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2820100,1.6508600 | 387019 | 4570941 | 1866 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93229-90-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93230 | Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-rossend | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada en un extrem d’un camp de vinya de la zona del Figueral. Es tracta d’una construcció de planta rectangular i adossada a un marge de pedra construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al nord-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-91 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2824900,1.6532500 | 387220 | 4570991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93230-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93235 | Forn de calç de la cova de llunes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-cova-de-llunes | XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. Es tracta d’una estructura de planta circular, d’aproximadament 4 m de diàmetre interior, excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-96 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2808400,1.6701100 | 388629 | 4570787 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93235-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Podria correspondre al Forn de Calç del fondo de la Bovera 1 inventariat pel patrimoni arquitectònic amb el número de registre 40581 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/