Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93127 | Festa Major de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-39 | Castellet | 41.2644200,1.6358200 | 385729 | 4569008 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 93151 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Històric Diocesà del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-historic-diocesa-del-bisbat-de-sant-feliu | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’arxiu Històric del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat disposa d’un fons documental que acull documents de les confraries i associacions, de consuetes, la correspondència entre l’ajuntament i la parròquia, de l’administració parroquial, baptismes, matrimonis i òbits i arxius notarials.</span></span></span></span></span></p> | 08058-61 | C. ARMENTERES, 35. 08980, Sant Feliu de Llobregat | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 93153 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, ganivets de sílex, de pedra polida, un collar d’os, vidre i metall provinent dels jaciments de la Cova Xuriguera, de la Cova XXV, de la Cova d’en Cabra, del Mas Pigot i de la Cova del Pantà de Foix. </span></span></span></span></span></p> | 08058-63 | Av. de Víctor Balaguer, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer fou construït de nova planta entre els anys 1882 i 1884 per l’arquitecte Jeroni Granell Mundet per encàrrec de Víctor Balaguer amb la finalitat de fomentar l’educació i la cultura per tothom. L’any 2000 va constituir-se com a secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’any 2014 va integrar-se a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’any 2019 va ser declarada BCIN per la Generalitat de Catalunya</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94359 | Fons de la Font d’Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-font-dalzina | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut el punt exacte de la troballa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella va recollir alguns fragments de ceràmica hallstàttica del període mig i vàries ascles de sílex.</span></span></span></span></span></p> | 08058-279 | Serra Mala. Nord-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella l'any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2684700,1.6444200 | 386456 | 4569447 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94364 | Feixes del Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-pelegri | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III-I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar ceràmica comuna ibèrica, algun fragment de ceràmica a mà decorada amb cordó digital i un fragment de campaniana A tardana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica i ceràmica a mà en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-284 | Camps el Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1968 J.Bellmunt esmenta la troballa de material ceràmic en superfície. L’any 1983 Xavier Virella en recull l’informació i cita la troballa de fragments de ceràmica ibèrica comuna, ceràmica pintada, algun fragment de Campaniana A, ceràmica a mà, una fragment de destral de basalt, una fulla i una ascla de sílex, dos fragments de marbre blanc i un podall. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881800,1.6508800 | 387031 | 4571626 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 94380 | Festa Major de Valldemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldemar | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major de Valldemr es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres al vespre amb activitats pels jovent. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats pel jovent i al vespre una actuació i/o concert. El diumenge s’inicia amb una activitats per a tots els púbics i finalitza amb una botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-300 | Nucli de Valldemar | 41.2323700,1.6129000 | 383752 | 4565480 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94381 | Festa Major de Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-trencarroques | XX | <p><span><span><span><span><span>L’últim dissabte de juliol es celebra la festa de Trencarroques. El dissabte a la tarda hi ah diverses activitats infantils i al vespre continua amb un sopar popular i nit de ball. </span></span></span></span></span></p> | 08058-301 | Nucli de Trencarroques | 41.2355400,1.6331700 | 385456 | 4565805 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94382 | Festa Major de Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocallisa | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el primer cap de setmana d’agost. El divendres s’hi duen a terme diverses activitats juvenils i un sopar a la fresca. El dissabte durant tot el dia es celebren diferents activitats per a tots els públics amb sopar i concert. El diumenge durant tot el dia s’hi celebren activitats infantils. </span></span></span></span></span></p> | 08058-302 | Nucli de Rocallisa | 41.2380800,1.5932000 | 382111 | 4566141 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94442 | La Botera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botera | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC - III dC | Desconegut. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1948 es van localitzar restes ceràmiques durant els treballs agrícoles. Les prospeccions realitzades l’any 1999 dins el marc de l'Estudi del Paisatge Arqueològic </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic a la Cossetània Oriental van permetre localitzar gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d'àmfora itàlica, així com un fragment de nansa d'àmfora tarraconesa possiblement forma Dressel 2/4.</span></span></span></span></span></p> | 08058-358 | Camps de les Casetes del Llopart. Oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>P.Giró (1948) assenyala la recollida de ceràmica romana i de dolies durant els treballs agrícoles. L’any 1983 X. Virella també va recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana, principalment a tocar de la feixa de La Botera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2942400,1.6292800 | 385233 | 4572327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Jaciment situat entre camps del municipi de Castellet i la Gornal i l’Arboç | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93003 | Jaciment La Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> | 08058-1 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2826600,1.6531500 | 387212 | 4571010 | -5500/-2200 ; s. III aC - I aC | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 78|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93004 | El Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III- I aC | No hi ha restes visibles | <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-2 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2827700,1.6548700 | 387356 | 4571020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93091 | El Planot o La Timba de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC- I aC | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-4 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2682700,1.6277100 | 385056 | 4569446 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-4.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93092 | Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montanyans | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. VII aC – s. V dC | Inexistent | <p><span><span><span><span><span>En les prospeccions realitzades l’any 1991 arran de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat, en els camps de conreu situats a la vessant est i sud del promontori de Muntanyans, es van localitzar en superfície quatre fragments de ceràmica ibèrica comuna i un fragment de tègula. Aquesta zona fins a mitjans del segle XX era envoltat per aiguamolls. Per aquest motiu, es va realitzar un estudi pol·línic del sediments que van quedar al descobert arran de les obres posant de relleu l’antiguitat màxima d’aquests sediments, datats entorn 7700 BP. Les prospeccions realitzades l’any 1999 van posar de manifest la manca de material i restes arqueològiques als actuals camps de vinya que no s’han vist afectats per les anteriors obres.</span></span></span></span></span></p> | 08058-5 | Montanyans. Nord-oest de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment fou descobert durant les prospeccions realitzades l’any 1991 per N. Moragas i M.R. Senabre</span></span></span></span></span></p> | 41.3013900,1.6329900 | 385556 | 4573116 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93092-5-1.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Els camps de vinya que no van estar afectats per l’obra no s’hi va localitzar cap material ni resta arqueològica en superfície. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93094 | Mas Pigot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | s. VI-I aC / s. V-XV | Li manquen parets laterals i està tot cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Al sud del Mas Pigot s’hi localitza un colomar de 2,70 m d’amplada per 2,50m de longitud i 4,30 m d’alçada. Actualment d’aquesta edificació només es conserva la paret tramuntada i un tram de llevant. A l’interior s’identifiquen un gran nombre de cel·les per a coloms de 0,20 x 0,20 m. El mur de tramuntana conserva 9 rengles amb 4 cel·les cadascun i el mur de llevant 5 rengles amb 4 cel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es van localitzar en superfície fragments de ceràmica d’època ibèrica i un fragment de ceràmica comuna d’època romana. </span></span></span></span></span></p> | 08058-7 | Mas Pigot. Est Les Masuques | 41.2900200,1.6539600 | 387292 | 4571827 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93094-7-4.jpg | Inexistent | Medieval|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93095 | Jaciment Antiga Escola de Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-antiga-escola-de-sant-marcal | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC - V dC | Construcció de l’actual edifici. | <p><span><span><span><span><span>Durant la construcció dels fonaments d’una edificació propera a l’Escola de Sant Marçal, on actualment s’hi ubica el Consultori Mèdic Municipal, es van identificar fragments de ceràmica ibèrica i romana i dues destrals de pedra polida molt deteriorades. </span></span></span></span></span></p> | 08058-8 | Carretera de Montanyans. Nucli de Sant Marçal. | <p><span><span><span>Troballes localitzades per Santiago Casanova l’any 1958 durant les obres. </span></span></span></p> | 41.3085300,1.6047700 | 383206 | 4573947 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93095-8-2.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93097 | Cova del Pantà de Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-panta-de-foix | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | -2200 / -1800 | Destruïda i cobert per les aigües del pantà. | <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una cova formada per una sala de planta irregular de 6,40 m de longitud per 3,50 m d’amplada on s’hi arriba per un passadís estret. A l’interior es van localitzar 3 gabinets de sílex, fragments de fulles, una punta de sageta, un vas hemisfèric fet a mà, un fragment de ceràmica amb relleus, una petxina perforada i un ullal de senglar juntament amb restes de 38 individus. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Actualment la cova es troba coberta per les aigües del pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-10 | Pantà de Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Cova descoberta per S. Samó i estudiada per A. Romaní qui l’any 1923 es va dur una intervenció a la cova arran de l’acondicionament de la conca del pantà. </span></span></span></span></span></p> | 41.2551300,1.6475600 | 386696 | 4567961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93097-10-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93098 | Cova Xoriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xoriguera | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -2200 / -650 | <p><span><span><span><span><span>Cova situada al sud-oest amb un replà d’accés que es converteix en túnel d’una 10 m de longitud per 2 m d’amplada. L’any 1962 es dugué a terme una intervenció que va permetre recuperar abundants fragments de ceràmica del bronze final, 11 gabinets de sílex, 4 puntes, 7 gratadors i diverses ascles amb retoc. Juntament amb això també s’hi van recuperar restes òssies humanes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-11 | Xoriguera. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>La cova fou descoberta l’any 1962 per J. Vives i J. Ferrer i el mateix any es dugué a terme una intervenció arqueològica a càrrec de J. Bellmunt.</span></span></span></span></span></p> | 41.2548500,1.6559800 | 387401 | 4567919 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93098-11-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Període calcolític - Bronze final | 76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93099 | Turó de la Talaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-talaia | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. V- I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un replà de la carena es van localitzar fragments de ceràmica comuna ibèrica. El març de 2021 no es va identificar cap resta d'aquest horitzó cronològic més enllà que alguns fragments de ceràmica moderna i contemporània. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-12 | La Talaia. Est de Castellet | 41.2502300,1.6707300 | 388629 | 4567387 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93099-12-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Jaciment situat entre el municipi de Castellet i la Gornal ( Alt Penedès) i Vilanova i la Geltrú (Garraf). | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93100 | Can Romagosa II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-ii | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Bertó Mengual, Juan V. i Alba, David M: (2008): Memòria sobre la Intervenció paleontològica a la Masia Cal Romagosa dels Àlbers de Torrelletes (Castellet i la Gornal, Alt Penedès). Fossilia Serveis Paleontològics i Geològics, SL. Inèdit.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Durant uns moviments de terres a l’entorn de la masia de Can Romagosa van aparèixer les restes òssies d’un mamífer marí, probablement d’un sireni. Durant la retirada d’aquestes restes també es va localitzar i extreure’n catorze restes més, atribuïdes possiblement a un sireni, i diverses reces dentals de peixos de la classe Teleostesi i Condrichties (taurons) i una quela de decàpode (pinça de cranc). En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs. </span></span></span></span></span>Època del <span><span><span><span><span>miocè mitjà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-13 | Camps de Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El gener de 2008 a l’entorn de la masia de Can Romagosa es va dur a terme un rebaix de terres on s’hi van localitzar restes òssies de mamífer marí.</span></span></span></span></span></p> | 41.2889100,1.6508400 | 387029 | 4571707 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93100-13-40.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | La geologia del jaciment és de l’edat Serraval·lià-Tortonià. | 125 | 1792 | 5.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93101 | Mas Pigot II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pigot-ii | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Restes òssies de mamífer marí que podrien tractar-se d’una vèrtebra de sireni o cetaci. Atès que aquestes restes estan molt unides a la roca, una calcarenita molt compacta i dura, i que no s’observa cap risc de deteriorament es decideix no procedir a una intervenció d'urgència. En superfície es conserven restes fòssils de mol·luscs. Època del Miocè mitjà.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La geologia del jaciment és d'edat Serraval·lià-Tortonià.</span></span></span></span></span></p> | 08058-14 | Camps del mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’octubre de 2012 Sr. Eduard Blesa afeccionat a la paleontologia va donar la notícia de la troballa d’unes restes òssies de mamífer marí a l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</span></span></span></span></span></p> | 41.2896000,1.6503900 | 386993 | 4571785 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93101-14-4.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 125 | 1792 | 5.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93102 | Palanca de Lourdes o del molí d’en Galtés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-de-lourdes-o-del-moli-den-galtes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | s. XIX-XX | Tota la passarel·la inexistent i l’estructura d’obra malmesa. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antiga palanca per accedir a l’ermita de Lourdes. Conserva dempeus els dos pilars laterals i una pilastra central, al mig del riu Foix, construïts amb maons i ciment aprofitant una gran roca amb tallamars semicilíndrics. Les restes conservades assoleixen una alçada de 4,20 m.</span></span></span></span></span></p> | 08058-15 | Riu Foix. Ermita de Lourdes. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1904 apareix citat al <em>Diario de Villanueva y Geltrú</em>: “ Anteayer á causa de una avenida impensada del rio Foix hubieron de pernoctar en la ermita de Lourdes varias persones que habían ido á dicho punto á passar la tarde. La avenida llevóse la palanca que atraviesa el rio y este fué el motivo de quedar sitiados en Lourdes varios romeros”.</span></span></span></span></span></p> | 41.2431900,1.6605300 | 387762 | 4566619 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93102-15-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Antiga Palanca sobre el riu Foix | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93103 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | XIX | Malmès i cobert pel pantà de Foix l’any 1929 | <p><span><span><span><span><span>Antic aqüeducte que portava aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. Actualment, el tram de l’aqüeducte que passa pel pantà de Foix està cobert per les aigües del pantà i l’aigua s’ha canalitzat per un altre indret. </span></span></span></span></span></p> | 08058-16 | Pantà de Foix. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2627000,1.6402900 | 386100 | 4568811 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93103-16-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93104 | Aqüeducte de les aigües a Vilanova i la Geltrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-les-aigues-a-vilanova-i-la-geltru-0 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </a></span></span></span></p> | s. XIX | <p><span><span><span><span><span>Aqüeducte porta aigua potable des de Castellet de la Gornal fins a Vilanova i la Geltrú. L’aqüeducte fou anomenat oficialment “Principe Alfonso”. El tram es troba situat damunt la carretera BV-2115 entre el km. 8 i 9. Aquest tram, de 60 m de longitud, es va construir per salvar el barranc de la Coma Pineda i està format per tres arcs de mig punt construïts amb maons col·locats a mode de sardinell. L’intradós dels arcs és de 7 m de llum. La part superior del pont està construït amb pedra irregular rejuntada amb argamassa i la part inferior amb maons. L’aqüeducte està coronat per un canal cobert de maons per on transcórrer actualment l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-17 | Damunt carretera BV-2115 | <p><span><span><span><span><span>Al segle XIX l’empenta industrial, la necessitat de l’aigua pels conreus i pel consum públic va propicià que des del govern es permetés “abrir catas y hacer zanjas y pozos para buscar aguas subterráneas, sin otra sujeción que a las regles del derecho común”. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El nucli de Vilanova i la Geltrú requeria d’aigua potable i el març de 1855 va adjudicar l’obra de l’aqüeducte a la societat formada per Samà, Raventós i Cia, empresa coneguda popularment com l’ Aigua Vella per un cost total de 35.000 duros. Les obres s’iniciaren l’any 1856 i la canalització va assolir una longitud de 14.000 m. Les aigües subterrànies provenien del terme de l’Arboç i Castellet i la Gornal, amb la mina principal a la font de la Masquesa, a tocar de la riera del Marmellar. </span></span></span></span></span></p> | 41.2563100,1.6541200 | 387248 | 4568084 | 1856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93104-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93105 | Forn de calç de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-casa-alta | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Restaurat a principis del segle XXI | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. A la part inferior s’hi obra la boca d’alimentació d’arc de mig punt. Per la banda est hi ha dos murs de pedra seca de delimiten l’espai d’accés a la boca d’alimentació. </span></span></span></span></span></p> | 08058-18 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2743500,1.6791300 | 389373 | 4570055 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93105-18-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93106 | Conjunt de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. X-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-19 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis. </span></span></span></span></span></p> | 41.2640500,1.6352200 | 385678 | 4568968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93107 | Conjunt de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-torrelletes | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Torrelletes es troba situat a la dreta del riu Foix, entre Castellet i les Masuques. El nucli s’organitza al llarg d’un carrer amb diverses edificacions unifamiliars de planta baixa i pis. En destaca la masia de Can Rossell o la masia de Ca l’Altet. L’any 1908 s’hi va construir l’edifici que acull la Societat Recreativa de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-20 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Aquest nucli era d’origen agrícola i conegut amb el nom de Torrelles de Castellet, atès que en un document de l’any 1677 s’especifica a Joan Altet, pagès i descendent de Tomàs Altet de Torrelles, de la parròquia de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 41.2778600,1.6526100 | 387158 | 4570478 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | A l’extrem nord del carrer de Santa Magdalena s’hi ubicava l’església dedicada a Santa Magdalena, cremada durant la guerra civil espanyola i posteriorment enderrocada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93108 | Ermita Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIV-XX | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Montanyans es troba situada dalt del turó de Montanyans. Correspon a una construcció d’origen medieval que fou ampliada al segle XIV per la zona de l’absis. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril i entre els anys 1955 i 1962 fou reconstruïda pels veïns del terme, atès que durant la guerra civil va ser cremada. L’edifici és d’una sola nau coronada per un l’absis de planta quadrangular. El retaule, realitzat amb pedra i ceràmica, va ser dissenyat per Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet l’any 1979. En ell s’hi plasma els set goigs de la Mare de Déu i el sacrifici del calvari a la predel·la hi ha representats la figura de S. Vicens Ferrer, la Troballa de la santa imatge i Sant Jaume el Major. En el sòcol que sosté el retaule apareixen dos àngels, un que sosté l’escut d’armes de l’Albert de Montanyans i l’altre el de l’ermita. Des del presbiteri també s’accedeix a la sagristia. A la nau central s’hi conserva l’antic l’arc apuntat i la creueria gòtica que sostenen la coberta exterior realitzada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament, entre el portal d’accés i l’arc apuntat hi havia hagut el cor on s’hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità, edificació adossada a la façana de tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes sostingudes per impostes. Al costat hi ha una espitllera reformada. Damunt el portal hi ha un rosetó amb un vitrall amb la figura de Sant Macari, sant que a inicis del segle XV hi tenia un altar dedicat. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La façana de migjorn fou reforçada amb la construcció de diversos contraforts, alguns d’ells atalussats. A la façana de tramuntana s’hi adossa l’antiga casa e l’ermità, dividida en tres grans habitacions una de les quals conserva un antic arc apuntat. Actualment aquest espai es utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-21 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia documental de l’ermita data de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans. Els Muntanyans van ser un llinatge existent en aquesta zona entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest document, l’ermita podria tenir una cronologia més reculada atès que es va localitzar una inscripció amb l’any 1230 inscrit en un dels mur de l’edificació. El juliol de 1936 l’ermita fou cremada i la coberta retirada i aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 es van iniciar els treballs de neteja i reconstrucció que finalitzaren l’any 1962.</span></span></span></span></span></p> | 41.3032000,1.6316400 | 385446 | 4573319 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment pertany a la parròquia de Sant Marçal, antigament pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Castellet. Al segle XV tenia un altar dedicat a Sant Macari i un altre a Sant Joan. Entre l’arc i la creueria gòtic hi ha una amplia tomba utilitzada fins a inicis del segle XX pel veïns de les masies més properes. La primera notícia relacionada amb aquesta tomba és en una visita pastoral que data de l’any 1777 : “A igual distancia de una hora hai otra capilla de Ntra. Sra. que llaman de Montañans, en la que hai sepultura para enterrarse los vecions inmediatos”. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 93110 | Forn de calç de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-23 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2817200,1.6589500 | 387696 | 4570899 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93110-23-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93111 | Forn de calç de la Bovera 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-bovera-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVIII -XX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4,60 de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-24 | Fondo de la Bovera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2812700,1.6654700 | 388241 | 4570840 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93111-24-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93112 | Forn de calç de la Carçosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-carcosa | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en un marge atalussat davant de la carretera BV-2115. L’estructura del forn és de planta circular amb un diàmetre de 3,50 m. És tracta d’una construcció excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-25 | Fondo de la Carçosa. Sud-est de Castelelt | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2471800,1.6635600 | 388023 | 4567058 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93112-25-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93113 | Picapedrers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/picapedrers | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>El picapedrer és un conjunt escultòric que representa les diferents escenes de treball que realitzaven els picapedrers per extreure’n la pedra. El conjunt està format per dues figures situades damunt una bastida que a partir dels tascons extreien grans blocs de pedra. Sota d’aquets hi ha un altre conjunt que parteixen els blocs de pedra en blocs més petits. Un tercer grup de picapedrers que dona forma i transforma els blocs en peces i finalment un quart grup que carrega els blocs ja treballats en un carro tirat per dos cavalls. </span></span></span></span></span></p> | 08058-26 | Zona d’aparcament de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2630200,1.6337200 | 385550 | 4568856 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93113-26-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb xapa d’acer pintada de manera realista i integrades entre elements tridimensionals d’una pedrera. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93114 | Traginers de fogot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/traginers-de-fogot | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>L’escultura dels Traginers de fogot es troba situada al costat de l’antic forn. El conjunt està format per quatre figures de ruc (dues cries i dos adults) una d’elles preparada per ser carregada amb fogots de llenya per portar al forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-27 | Pujada de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2626900,1.6334200 | 385525 | 4568819 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93114-27-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | Les figures estan realitzades amb acer policromat | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93115 | Mural del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-del-forn | s. XXI | <p><span><span><span><span><span>Damunt la paret oest de l’antic forn de pa hi ha un gran mural que recrea diferents escenes relacionades amb l’activitat del forn: fer la massa del pa, la cuita dins el forn i la venda. </span></span></span></span></span></p> | 08058-28 | Forn de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6334600 | 385528 | 4568801 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93115-28-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | El mural està realitzat amb planxa d’acer retallada i buidada. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml