Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93096 | Can Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-2 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III aC – s. VII dC | L'angle del marge de camí s'està deteriorant | <p><span><span><span><span><span>Tocant a la paret de l’església es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Posteriorment, aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura. L’any 1948 es va descobrir una segona sepultura de teules coberta per una capa de morter damunt la qual hi descansava una llosa de pedra. També es va localitzar una ara d’altar de marbre blanc on hi consten 24 noms i datada d’entre els segles VII-X. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica en la qual es va localitzar una vora d’àmfora ibèrica. També, en un marge entre el camí que va de Can Llopart a les Masuques es va localitza un angle pertanyen a un dipòsit amb el revestiment interior de morter de calç de tonalitat rosada. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de dit dipòsit tot i que no van identificar-se fragments ceràmics. </span></span></span></span></span></p> | 08058-9 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>L’any 1927 el Dr. T. Creus va identificar un mil·liari al costat de les parets de l’església i l’any 1948 es va localitzar un enterrament. </span></span></span></span></span></p> | 41.2882400,1.6400800 | 386127 | 4571647 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93122 | Llegenda de la Cova d’or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-dor | <p><span><span><span>Rutes de Llegendes i Rondalles. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Antigament es creia que entre el Foix i Clariana s’amagava un tresor en un pou conegut com la Cova d’Or. Molta gent s’hi apropava, però al ser tant profund i no veure’s el fons ningú no s’atrevia a davallar-hi. Un bon dia un cavaller va arribar a Clariana i va demanar que el portessin a la cova. Un cop allà, va fullejar un llibre, va encendre una espelma i va endinsar-se al pou. El noi que l’havia acompanyat tot plegat va veure com del pou sortia una gran quantitat de cargols i a continuació va aparèixer també el cavaller amb dos sarrons farcits de ves a saber què i va demanar-li al noi que s’omplís les butxaques dels cargols i marxés. El noi va fer cas i de seguida va marxar cap a casa. Un cop a casa es va endur una gran sorpresa, els cargols s’havien convertit en monedes d’or. Des d’aleshores, molta gent ha visitat la cova però ningú més ha trobat cargols ni monedes d’or.</span></span></span></span></span></p> | 08058-35 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93123 | Ara de Castellet o de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ara-de-castellet-o-de-les-masuques | S. IX-X dC | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara d’altar de planta rectangular de 30 x 117 x 74 cm realitzada amb marbre reaprofitat. Presenta inscripcions posteriors</span></span></span></span></span></p> | 08058-36 | Museu Nacional d’Art de Catalunya. Palau Nacional. Parc de Montjuïc 08038, Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ara procedent de l’església de Sant Esteve de Castellet, prop de la zona de les Masuques</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Dades proporcionades pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Núm. de catàleg de la peça 122012-000. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93127 | Festa Major de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-castellet | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’últim cap de setmana de juliol o el primer cap de setmana d’agost es celebra la festa major de Castellet. S’inicia el dissabte a la tarda amb activitats infantils seguit d’un sopar i ball al local de la Societat. El diumenge al migdia es fa un concert amb vermut i al vespre havaneres i botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-39 | Castellet | 41.2644200,1.6358200 | 385729 | 4569008 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 93133 | Goig en honor a nostra senyora de Lourdes- Loreto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-honor-a-nostra-senyora-de-lourdes-loreto | XIX - XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor la Mare de Déu de Lourdes-Loreto que es venerava a l’ermita de Nostra Senyora de Lourdes-Loreto de Sant Pere de Castellet. La lletra s’inicia: “Dins la gruta vermellosa floriu, Rosa virginal: de Lourdes Princesa hermosa daunos consol meternal”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-45 | Ermita Lourdes | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458400,1.6631600 | 387987 | 4566910 | 1892 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 93135 | Goig en lloança al Santíssim Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goig-en-lloanca-al-santissim-sagrament | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El goig és en honor al Santíssim Sagrament que es venerava a la parròquia de Sant Marçal de Castellet i la Gonrla. La lletra s’inicia: “Cristians tots de bon grat, cantem molt devotament: Per sempre si lloat, el Santíssim Sagrament”. </span></span></span></span></span></p> | 08058-47 | Església de Sant Marçal | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els goigs d'un mateix Sant o Verge corresponen a una reedició del goig original, però amb variants en les sanefa que l'envolta, en els ornaments laterals o el la figura religiosa però mai en la lletra. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029100 | 383053 | 4574101 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 62 | 4.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93136 | Refrany I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-i | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l’Arboç les nenes maques, a Gornal ja no ho són tant, a Bellvei les rovellades i al Vendrell la flor del camp</span></span></span></span></span></p> | 08058-48 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Les poblacions segueixen l’ordre geogràfic de la carretera de Vilafranca al Vendrell | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 93137 | Refrany II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refrany-ii-0 | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la Gornal , quatre cases i un corral</span></span></span></span></span></p> | 08058-49 | Castellet i la Gornal | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 93155 | Fons documental de Castellet i la Gornal al 'Centro Documental de la Memoria Histórica' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-al-centro-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dins la secció de la Generalitat dels anys 1936- 1937 i 1938.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-65 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></span></span><br /> <span lang='CA'><span><span><span><span>Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94357 | La Costa de Llevadies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-llevadies | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | VII aC – I aC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A les feixes ubicades entre el bosc i Can Samison es localitzen fragments de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no restes d’estructures. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques també es van documentar abundants fragments de ceràmica d’època ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de ceràmica ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 08058-277 | Can Semison. Sud de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jaciment descobert per Xavier Virella l’any 1983</span></span></span></span></span></p> | 41.2594600,1.6273700 | 385012 | 4568469 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94359 | Fons de la Font d’Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-font-dalzina | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1200 / -650 | Desconegut el punt exacte de la troballa | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Xavier Virella va recollir alguns fragments de ceràmica hallstàttica del període mig i vàries ascles de sílex.</span></span></span></span></span></p> | 08058-279 | Serra Mala. Nord-est de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El jaciment localitzat per Xavier Virella l'any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2684700,1.6444200 | 386456 | 4569447 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94364 | Feixes del Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/feixes-del-pelegri | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III-I aC | Desconegut. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospecció arqueològica que van permetre identificar ceràmica comuna ibèrica, algun fragment de ceràmica a mà decorada amb cordó digital i un fragment de campaniana A tardana. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica comuna ibèrica i ceràmica a mà en superfície. </span></span></span></span></span></p> | 08058-284 | Camps el Mas Pigot. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1968 J.Bellmunt esmenta la troballa de material ceràmic en superfície. L’any 1983 Xavier Virella en recull l’informació i cita la troballa de fragments de ceràmica ibèrica comuna, ceràmica pintada, algun fragment de Campaniana A, ceràmica a mà, una fragment de destral de basalt, una fulla i una ascla de sílex, dos fragments de marbre blanc i un podall. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881800,1.6508800 | 387031 | 4571626 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94368 | Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trencarroques-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Aflorament d’arenites bioclàstiques transgressives atribuïbles al Languià i argiles vermelloses continentals atribuïbles al Burdigalià (Ramblià superior, Miocè inferior) on s’hi van recuperar diverses restes dentals i post-cranials de cèrvids i bòvids de mida mitjana, diverses restes de fèlids de mida lleopard i alguna resta de Lynx. També s'han pogut recuperar diverses restes dentals de rosegadors, però cap d'elles es diagnòstica </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>a nivell de gènere i/o espècie.</span></span></span></span></span></p> | 08058-288 | Carrer del Centaure. Nucli de Trencarroques. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Jordi Cirés, cap de l’àrea de cartografia geològica de l’Institut Geològic de Catalunya, l’any 2013 comunica la troballa de fòssils vertebrats per part dels geòlegs David Albalat i Aleix Mallofré. </span></span></span></span></span></p> | 41.2361000,1.6417500 | 386176 | 4565856 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic/Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Època del Ramblià (Miocè inferior) | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 94380 | Festa Major de Valldemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-valldemar | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major de Valldemr es realitza el tercer cap de setmana de juliol. S’inicia el divendres al vespre amb activitats pels jovent. El dissabte durant tot el dia hi ha vàries activitats pel jovent i al vespre una actuació i/o concert. El diumenge s’inicia amb una activitats per a tots els púbics i finalitza amb una botifarrada popular. </span></span></span></span></span></p> | 08058-300 | Nucli de Valldemar | 41.2323700,1.6129000 | 383752 | 4565480 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94381 | Festa Major de Trencarroques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-trencarroques | XX | <p><span><span><span><span><span>L’últim dissabte de juliol es celebra la festa de Trencarroques. El dissabte a la tarda hi ah diverses activitats infantils i al vespre continua amb un sopar popular i nit de ball. </span></span></span></span></span></p> | 08058-301 | Nucli de Trencarroques | 41.2355400,1.6331700 | 385456 | 4565805 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94382 | Festa Major de Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocallisa | XX | <p><span><span><span><span><span>La festa major es celebra el primer cap de setmana d’agost. El divendres s’hi duen a terme diverses activitats juvenils i un sopar a la fresca. El dissabte durant tot el dia es celebren diferents activitats per a tots els públics amb sopar i concert. El diumenge durant tot el dia s’hi celebren activitats infantils. </span></span></span></span></span></p> | 08058-302 | Nucli de Rocallisa | 41.2380800,1.5932000 | 382111 | 4566141 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 94442 | La Botera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-botera | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | III aC - III dC | Desconegut. No s’ha realitzat cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L’any 1948 es van localitzar restes ceràmiques durant els treballs agrícoles. Les prospeccions realitzades l’any 1999 dins el marc de l'Estudi del Paisatge Arqueològic </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span lang='CA'>Antic a la Cossetània Oriental van permetre localitzar gran quantitat de ceràmica ibèrica comuna i d'àmfora itàlica, així com un fragment de nansa d'àmfora tarraconesa possiblement forma Dressel 2/4.</span></span></span></span></span></p> | 08058-358 | Camps de les Casetes del Llopart. Oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>P.Giró (1948) assenyala la recollida de ceràmica romana i de dolies durant els treballs agrícoles. L’any 1983 X. Virella també va recollir fragments de ceràmica ibèrica i romana, principalment a tocar de la feixa de La Botera. </span></span></span></span></span></p> | 41.2942400,1.6292800 | 385233 | 4572327 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Jaciment situat entre camps del municipi de Castellet i la Gornal i l’Arboç | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 94804 | Mil·liari de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/milliari-de-sant-esteve | <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | IV dC | <p>A tocar de la <span><span><span>paret de l’església de Sant Esteve es va identificar un mil·liari amb la inscripció: D. N.INVICTIDDIMO PIISSIMO. VICTORIO SISSIMO. PRINCIPI IVULIANO. AVGVSTO. MA-----. Segons G. Fabre, M.Mayer i I.Rodà el mil·liari correspon a l’emperador Julià l’Apòstata (360-363). Aquest mil·liari fou rebuidat i utilitzat com a sepultura.</span></span></span></p> | 08058-379 | Museu d'Arqueologia de Catalunya. Passeig de Santa Madrona 39-41. Barcelona | 41.2882600,1.6399100 | 386113 | 4571649 | 360-363 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Cultural | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | El mil·liari es troba dipositat al Museu Arqueològic de Catalunya amb el núm. MAC-BCN 7596 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 93093 | Pont de les Masuques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-masuques | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. II aC – s. V dC | <p><span><span><span><span><span>El pont de les Masuques o de Can Llopart es troba situat damunt el torrent d’Estadella, a poca distància de l’església de Sant Esteve, i que estaria relacionat amb el tram de la Via Augusta entre La Gornal i Les Masuques. El pont és una construcció de pedra i argamassa d’un sol ull d’arc escarser de 5,70 m de llum. </span></span></span></span></span></p> | 08058-6 | Església de Sant Esteve. Masuques | 41.2881200,1.6389600 | 386033 | 4571635 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93093-6-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Pont de Can Llopart | 83 | 1754 | 1.4 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93106 | Conjunt de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. X-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Castellet es troba situat en una cinglera davant el pantà i del Parc Natural del Foix, amb un domini visual de la plana fins l’Arboç. El nucli, envoltat per la carretera BV-2115, està format pràcticament per un sol carrer amb petits racons d’observació del paisatge. La cinglera està presidida pel castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977, i per l’església parroquial de Sant Pere de Castellet, d’origen romànic i esmentada per primera vegada l’any 1106. El nucli està format per un seguit d’antigues cases refetes amb grans portalades d’arc de mig punt o de llinda plana, l’antiga casa del comú construïda l’any 1906 i l’antic forn de pa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-19 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Nucli sorgit a redós de l’antic castell de Castellet, esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta pece. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I o s’hi defineixen els límits del terme, el qual arribava fins a mar. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March i l’any 1999 fou adquirit per la fundació Abertis. </span></span></span></span></span></p> | 41.2640500,1.6352200 | 385678 | 4568968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93106-19-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93107 | Conjunt de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-torrelletes | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | s. XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>El nucli de Torrelletes es troba situat a la dreta del riu Foix, entre Castellet i les Masuques. El nucli s’organitza al llarg d’un carrer amb diverses edificacions unifamiliars de planta baixa i pis. En destaca la masia de Can Rossell o la masia de Ca l’Altet. L’any 1908 s’hi va construir l’edifici que acull la Societat Recreativa de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-20 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Aquest nucli era d’origen agrícola i conegut amb el nom de Torrelles de Castellet, atès que en un document de l’any 1677 s’especifica a Joan Altet, pagès i descendent de Tomàs Altet de Torrelles, de la parròquia de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 41.2778600,1.6526100 | 387158 | 4570478 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93107-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | A l’extrem nord del carrer de Santa Magdalena s’hi ubicava l’església dedicada a Santa Magdalena, cremada durant la guerra civil espanyola i posteriorment enderrocada. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93108 | Ermita Mare de Déu de Montanyans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-mare-de-deu-de-montanyans | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CASANOVA,S. (1995): Història de l’ermita de la Mare de Déu de Montanyans. Ed. Santiago Casanova Giner. Sitges.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIV-XX | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Montanyans es troba situada dalt del turó de Montanyans. Correspon a una construcció d’origen medieval que fou ampliada al segle XIV per la zona de l’absis. L’any 1750 es va fer una nova ampliació i s’afegí el cambril i entre els anys 1955 i 1962 fou reconstruïda pels veïns del terme, atès que durant la guerra civil va ser cremada. L’edifici és d’una sola nau coronada per un l’absis de planta quadrangular. El retaule, realitzat amb pedra i ceràmica, va ser dissenyat per Pau Macià i realitzat per la ceramista Maria Tetas de Bolet l’any 1979. En ell s’hi plasma els set goigs de la Mare de Déu i el sacrifici del calvari a la predel·la hi ha representats la figura de S. Vicens Ferrer, la Troballa de la santa imatge i Sant Jaume el Major. En el sòcol que sosté el retaule apareixen dos àngels, un que sosté l’escut d’armes de l’Albert de Montanyans i l’altre el de l’ermita. Des del presbiteri també s’accedeix a la sagristia. A la nau central s’hi conserva l’antic l’arc apuntat i la creueria gòtica que sostenen la coberta exterior realitzada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Antigament, entre el portal d’accés i l’arc apuntat hi havia hagut el cor on s’hi accedia per una escala de cargol situada al costat de la porta que comunica el temple amb la casa de l’ermità, edificació adossada a la façana de tramuntana. A la façana principal s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb arquivoltes sostingudes per impostes. Al costat hi ha una espitllera reformada. Damunt el portal hi ha un rosetó amb un vitrall amb la figura de Sant Macari, sant que a inicis del segle XV hi tenia un altar dedicat. La façana és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls. La façana de migjorn fou reforçada amb la construcció de diversos contraforts, alguns d’ells atalussats. A la façana de tramuntana s’hi adossa l’antiga casa e l’ermità, dividida en tres grans habitacions una de les quals conserva un antic arc apuntat. Actualment aquest espai es utilitzat com a magatzem. </span></span></span></span></span></p> | 08058-21 | Coster de Montanyans. Nord oest de Les Masuques | <p><span><span><span><span><span>La primera notícia documental de l’ermita data de l’any 1341 en un document d’Albert de Muntanyans. Els Muntanyans van ser un llinatge existent en aquesta zona entre els segles XIV i XV. Malgrat aquest document, l’ermita podria tenir una cronologia més reculada atès que es va localitzar una inscripció amb l’any 1230 inscrit en un dels mur de l’edificació. El juliol de 1936 l’ermita fou cremada i la coberta retirada i aprofitada per edificar un forn de pa a Sant Marçal. L’any 1955 es van iniciar els treballs de neteja i reconstrucció que finalitzaren l’any 1962.</span></span></span></span></span></p> | 41.3032000,1.6316400 | 385446 | 4573319 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93108-21-4.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment pertany a la parròquia de Sant Marçal, antigament pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Castellet. Al segle XV tenia un altar dedicat a Sant Macari i un altre a Sant Joan. Entre l’arc i la creueria gòtic hi ha una amplia tomba utilitzada fins a inicis del segle XX pel veïns de les masies més properes. La primera notícia relacionada amb aquesta tomba és en una visita pastoral que data de l’any 1777 : “A igual distancia de una hora hai otra capilla de Ntra. Sra. que llaman de Montañans, en la que hai sepultura para enterrarse los vecions inmediatos”. | 94|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93109 | Ermita de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-lourdes | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 2. Desembre 2020. Ermita de Lourdes. Un nou espai per gaudir del nostre municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>CANALIS, X. (1998):Lemita de Lurdes, deixada de la mà de Déu a <em>L’hora del Garraf.</em> Desembre de 1998.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XIX | Parets pintades i algunes parts interiors de l'edifici destruïdes | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Lourdes és una edificació d’una nau amb transsepte coronada per un absis semicircular que combina una coberta a doble vessant i una altra plana al semicercle. Als murs laterals seguint una composició simètrica s’hi obren diverses obertures d’arc apuntat, algunes d'elles cegues, seguint un estil historicista neogòtic. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi accedeix mitjançant un portal senzill d’arc apuntat sense cap tipus de decoració ni cap altre obertura. Aquesta façana està reculada en relació a dos cossos que flanquejant a banda i banda l’entrada, tipus torre, de tres plantes. Entre aquests cossos i el transepte, a banda i banda, s’hi adossa un volum de planta rectangular més baix. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament dels murs és arrebossat a excepció de la façana principal de les torres. Aquetes són de maçoneria amb les obertures remarcades amb maons. Consta d’un portal d’accés i amb dues finestres d’arc apuntat a nivell del primer pis coronades per una cornisa. Damunt d’aquesta s’hi obra una finestra central d’arc apuntat coronada per una cornisa superior amb dos pinacles. </span></span></span></span></span></p> | 08058-22 | Parc del Foix. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L'ermita va ser construïda per encàrrec dels propietaris del Molí d'en Galtés (Ceferino Ferret i Martí i Antònia Galtés i Martí) l'any 1886, després d'haver fet una peregrinació al santuari francès de Lourdes. El mateix any va quedar adscrita a la Santa Casa de Loreto i es va fer construir una gruta artificial a semblança del santuari francès de Lourdes, centre de pelegrinatge marià. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Abans de la guerra civil s’hi celebrava l’Aplec de Tardor, tradició que es va recuperar entre els anys 1962 i 1992 per l’Agrupació Excursionista de la Talaia de Vilanova i la Geltrú. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’any 2020 fou adquirida per l’Ajuntament</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2458300,1.6631300 | 387985 | 4566909 | 1886 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93109-22-4.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2023-09-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Ermita del Loreto | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 93218 | Bodegues Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bodegues-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les Bodegues Cassanyes van ser construïdes l’any 1908 pels propietaris de Cal Cassanyes a tocar del mas de Cal Cassanyes. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta d’arc rebaixat. Els murs estan arrebossats i pintats de blanc amb les cantonades imant la pedra col·locada a mode de cadena cantonera. La façana principal, orientada a migjorn, s’hi obra la porta d’accés franquejada per dues finestres. Aquestes obertures són d’arc de mig punt emmarcades per maons col·locats a mode de sardinell. Damunt el portal, hi ha un rosetó també emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell. Al centre de la façana hi ha una inscripció BODEGA CASAÑA amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. La façana posterior, orientada a tramuntana, hi ha un portal d’accés de pedra d’arc rebaixat flanquejat per dues finestres de pedra motllurada amb guardapols reaprofitades d’una antiga construcció. Damunt la porta hi ha un rosetó emmarcat per maons col·locats a mode de sardinell i en mig d’aquests elements hi ha inscrit l’any 1908 realitzat amb rajoles de color verd i ocre d’estil modernista. Adossat a llevant hi ha un cos annexa de la bodega que s’hi accedeix per un portal de pedra d’arc rebaixat reaprofitat amb la data grava de 1860. La façana de ponent s’hi obren un seguit de finestres i portes tapiades d’arc de mig punt emmarcades amb maons col·locats a mode de sardinell i just sota la coberta un seguit de forats de ventilació en forma de creu. Aquesta façana delimita part d’un carrer que pel cantó de llevant es troba delimitat per unes dependències annexes que havien estat emprades com habitatge dels treballadors de la Bodega. </span></span></span></span></span></p> | 08058-80 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. Un cop superada la plaga de la fil·loxera, els propietaris de Cal Cassanyes van decidir construir l’any 1908 un nou celler. L’any 1979 van crear la societat Oriol Rossell S.A. i embotellaren i comercialitzaren amb les inicials O.R.</span></span></span></span></span></p> | 41.2984400,1.6109800 | 383708 | 4572818 | 1908 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93218-80-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93219 | Cal Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cassanyes | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Cassanyes és un mas d’origen medieval tot i que l’edifici actual correspon a una remodelació d’època moderna i contemporània. El mas principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a quatre vessants envoltada per un conjunt de dependències relacionades amb l’activitat agrícola, a excepció del cos de migjorn, que acull una exposició de diferents objectes relacionats amb l’activitat agrícola. Les parets que donen a la zona interior que tanquen el mas estan construïdes a partir d’arcs de mig punt de maons. Davant el mas hi ha un espia enjardinat tancat per un baluard construït l’any 1910. L’edifici principal consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a llevant, presenta una composició mol simètrica a partir de tres eixos. A la part central s’hi obra el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat flanquejat per dues finestres emmarcades amb llinda de pedra i ampit. A nivell de primer pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que les anteriors i un banco central amb volada de pedra amb les cantonades arrodonides i barana de ferro. Entre el balcó i la finestra de ponent s’hi conserva l’espai que ocupava un antic rellotge de sol, actualment desaparegut. A l’alçada de les golfes s’hi obren tres petites finestres amb llinda de pedra. Les façanes laterals també presenten una composició simètrica a partir de tres eixos. En el cas de la façana de ponent en destaca la finestra central a nivell de primer pis que conserva la decoració motllurada dels brancals i les restes d’un antic rellotge de sol amb el gnòmon. Interiorment, el mas conserva elements originals com l’enrajolat de la planta baixa amb la data gravada de 1638 i la distribució de les dependències interiors i elements com la llar de foc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-81 | Plana de Cal Cassanyes. Oest de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons fonts documentals el primer hereu que es menciona relacionat la família és Pere Joan Rossell de la Costa l’any 1497. Era viticultor i propietari de la masia de Can Rossell de la Costa, prop de l’església de Santa Margarida. L’any 1638 és va edificar un mas familiar en un indret conegut com Rocaplana, prop del lloc de Sant Marçal. Amb posterioritat, els hereus de la nissaga Rossell/Cassanyes van prioritzar la denominació Cal Cassanyes, que és encara la masia on ha viscut des de llavors la família. L’any 1810 l’hereu Damià Rossell de la Costa va casar-se amb la pubilla Madrona Cassanyes, d’aquí el nom de Cal Cassanyes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la guerra civil s’hi va instal·lar un centre de comandament per l’aviació republicana a la zona del Penedès. </span></span></span></span></span></p> | 41.2980300,1.6109000 | 383701 | 4572773 | 1637 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93219-81-6.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Caves Oriol Rossell | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93220 | Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-2 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. <span lang='CA'><span>(1979): El Penedès durant el període romànic. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’església de Sant Esteve es troba situada a poca distància del nucli de Les Masuques i a tocar de Can Llopart. És una construcció d’una sola nau de planta rectangular amb la coberta a dues vessants per l’exterior i per l’interior en volta de canó sobre arcs torals i finalitzada amb una capçalera amb absis central i dues absidioles semicirculars amb les cobertes en cúpula sobre trompes. Totes tres capçaleres presenten una finestra central de doble esqueixada d’arc de mig punt. Els tres absis són units pel cimbori, de planta vuitavada amb la coberta a vuit vessants que actua com a creuer. El cimbori es coronat per un campanar d’espadanya de tres ulls, el central més petit i situat més amunt respecte els dos laterals. A l’interior l’absis central està precedit per un arc triomfal de mig punt que delimita un petit tram presbiteral, mentre que els dos laterals s’obren mitjançant dos arcs de les mateixes característiques però més baixos. A la banda oposada de l’absis s’hi troba la zona del cor, recolzat damunt dos arcs rebaixats de pedra. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obra el portal d’arc de mig punt adovellat amb doble arquivolta. Damunt el portal hi ha un òcul emmarcat per pedres col·locat posteriorment. A les parets laterals s’hi obra una finestra d’arc de mig punt de doble esqueixada amb un petit fris de pedra. El parament dels murs és de pedra regular amb les cantonades de pedra ben escairada col·locada a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-82 | Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’Església de Sant Esteve apareix documentada per primera vegada l’any 976, malgrat que ja havia estat consagrada anteriorment per l’abat Donadeu de Sant Cugat del Vallès, tal i com apareix a l’ara d’altar conservada actualment al Museu Nacional de Catalunya. La vinculació d’aquesta església amb Sant Cugat es confirma novament l’any 986 pel rei Lotari a l’abat del monestir de Sant Cugat, Odó. El papa Silvestre II l’any 1002 va confirmar de nou el temple a Sant Cugat i el papa Joan XVIII l’any 1008. Aquestes confirmacions són ratificades l’any 1012 per Benet VIII, el 1098 per Urbà II i l’any 1120 per Calixt II. Un document de l’any 1099 fa esment de la consagració de l’església de Sant Esteve per Berenguer, bisbe de Barcelona, on també hi reconeixia un alou propietat de Ramón Guifré i d’Ermessenda situades dins el terme parroquial de Sant Esteve. A finals del segle XII l’església de Sant Pere de Castellet va anar adquirint importància com a parròquia en detriment de l’església de Sant Esteve, que l’any 1484 va passar a ser sufragània de l’església de Sant Pere de Castellet.</span></span></span></span></span></p> | 41.2882700,1.6400100 | 386121 | 4571650 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93220-82-4.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Església de Can Llopart o de Les Masuques | 92|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93350 | Conjunt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-clariana | <p><span><span><span><a>AAVV. (1982): Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia. Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p><span><span><span><span><span>Nucli de Clariana es troba en un petit altiplà, al sud del nucli de Castellet. Es tracta d’un nucli format per dos barris separats per uns camps de conreu. El més antic es troba situat a llevant i és conegut amb el nom del Poble Vell. Aquest nucli va néixer a redós de la Casa Gran, la casa senyorial, i està format principalment per dos eixos, el carrer de la Casa Gran i el carrer dels Rosers. Antigament aquest barri estava ocupats pels propietaris de les terres de conreu i de la vinya. El barri nou es crear entre finals del segle XIX- inicis del segle XX amb la construcció d’habitatges destinats als treballadors de les terres de l’entorn. Molts dels habitatges conserven elements arquitectònics com portalades adovellades d’arc de mig punt. Al nucli hi ha la Societat Recreativa Clarianenca, fundada el 1908, que organitzen el esdeveniments festius del nucli. </span></span></span></span></span></p> | 08058-134 | Nucli de Clariana | 41.2462900,1.6178300 | 384190 | 4567019 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93350-134-3.jpg | Legal | Contemporani|Pop Art|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|117|94 | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94115 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-11 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | Restaurada 1986 | <p><span><span><span><span><span>Cal Tomàs és una edificació formada a partir de diferents cossos adossats a diferents alçades amb un pati tancat situat davant l’antiga entrada principal. Antigament el pati era la era de les diferents cases del nucli de Castellet. Actualment, els diferents cossos formen part de dues vivendes amb dues entrades independents. Les façanes de ponent reflecteixen els diferents cossos annexes amb dues entrades independents, una que dona accés a la zona enjardinada i una segona, a llinda de pedra a l’interior de l’edifici. El volum principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal construït de maçoneria amb una torre situada a l’extrem dret de maons realitzada posteriorment. Consta de planta baixa i pis. Al frontis, orientat a migjorn, s’hi accedeix des de la zona enjardinada. En ell s’hi obre la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1761 a la dovella clau. Damunt el portal hi ha una finestra d’arc pla de pedra decorada amb una arc conopial. A la façana posterior, orientada a tramuntana, s’hi obre una segona porta d’accés d’arc de mig punt adovellada. En totes les façanes s’hi obren diverses finestres d’arc pla i amb brancals de pedra. A l’interior en destaquen dos arcs apuntats amb marques de picapedrer i un cup de vi que conserva els cairons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-215 | Carrer del Castell, 2. Nucli de Castellet | 41.2629600,1.6340800 | 385580 | 4568848 | 1761 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-5.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94116 | Cal Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gener | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Gener es troba situat al nucli de Castellet, davant del castell i el Palau Feudal. Es tracta d’una construcció formada a partir de diversos cossos annexes a diferents alçades i diferents cobertes amb dos patis tancats per una sòcol de pedra i reixa metàl·lica. L’accés principal es troba situat a la façana llevant del cos central, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. L’accés es mitjançant una porta d’arc de mig punt de maons amb els brancals de pedra. Al costat d’aquesta hi ha una segona porta, actualment tapiada, amb llinda de fusta. Les obertures no segueixen cap simetria i la major part de les finestres són d’arc pla de pedra i alguna de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-216 | Carrer del Castell, 32. Nucli de Castellet | <p>Apareix documentat Pau Gener en un llibre de pagament a Snt Pere de Catellet de l'any 1783.</p> | 41.2642600,1.6355200 | 385703 | 4568991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94117 | Antic forn de pa de Castellet i la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-forn-de-pa-de-castellet-i-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>El forn de pa es troba situat al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obren dues grans portes i una sola finestra. A l’interior, a la façana de llevant, conserva els diferents elements de l’antic forn de pa tot i que no s’utilitzen. El forn amb la cambra de cocció de rajols refractaris amb un diàmetre de 4,30 m i la boca manté la porta de ferro amb una palanca de seguretat amb contrapès a l'extrem que permetia mantenir la porta en qualsevol posició. A la porta s’hi pot llegir: Tallers Belart Sabadell. Al mateix recinte s conserva la pastera, de planta circular, per barrejar la farina amb l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-217 | Carrer del Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era el form que feia el pa per tots els nuclis del municipi de Castellet i la Gornal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6335400 | 385534 | 4568801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és forn de pa i cafeteria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94118 | Sant Pere de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet fou transformada al segle XVII i de l’església original només en resta la façana de tramuntana i ponent. L’edifici, de planta rectangular, és d’una sola nau amb dues capelles a cada lateral amb la coberta interior de volta de canó i reforçada per arcs torals. A llevant està capçada per un absis semicircular precedit per un curt tram presbiteral amb la coberta en volta de canó i per l’exterior a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb un òcul a la part superior afegit en època moderna. Al segle XII, adossat a la façana principal s’hi bastí un atri. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües per l’exterior i per l’interior en volta de canó el qual s’hi accedeix, per ponent, per una per una gran obertura d’arc de mig punt. Aquest espai que dona accés a la portalada de l’església, també s’hi pot accedir pel mur de tramuntana a partir d’una obertura d’arc de mig punt. A la façana de migjorn s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt adovellades. Aquest espai exercia diverses funcions, una de les quals era acollir inhumacions de membres benestants. En aquest cas, va acollir dos sepulcres de membres del llinatge dels Castellet situats un a cada costat del portal d’accés. A l’atri s’hi accedeix per una gran escalinata degut al desnivell del terreny. Posteriorment, a la paret de tramuntana s’hi va construir un campanar d’espadanya coronat amb una coberta a dues aigües. Està format per dos nivells amb dos ulls d’arc de mig punt per nivell. A l’interior va ser reformat al segle XVII i en destaca l’ornamentació d’una petxina a l’arcada de l entrada i a l’espai de que acull la pica baptismal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-218 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet apareix esmentada l’any 1106 quan Ramon Berenguer III la va cedí al monestir de Santa Maria de Solsona, tot i que aquest document no es pot considerar del tot segur degut a la falsedat dels càrrecs signants. Les primeres notícies segures daten de l’any 1151 en la butlla que el papa Eugeni III a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’any 1195 Bertran de Castellet, senyor del castell de Castellet, hi fou enterrat. L’any 1484 l’església de Castellet ja era parròquia ja que aquell any, l’església de Sant Esteve de Castellet es convertí en sufragània de Sant Pere i Sant Marçal a partir de l’any 1739. Durant la guerra civil, 1936-1939, es van malmetre les osseres de la zona de l’atri.</span></span></span></span></span></p> | 41.2649500,1.6370900 | 385836 | 4569065 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament damunt l’entrada hi havia hagut el cor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94275 | Sant Pere de la Gornal i la Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-gornal-i-la-casa-rectoral | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIII-XX | Reformada al segle XX per l’arquitecte Joan Bassegoda | <p><span><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere i la Gornal es troba situada al nucli de la Gornal. Es tracta d’un edifici de tres naus amb un absis semicircular totalment refet a principis del segle XX. A l’absis s’hi representa el pantocràtor amb els evangelis amb l’escultura de Sant Pere a la part central. A la nau de llevant hi ha dues capelles, una dedicada al Santíssim i des de la qual s’accedeix a la sagristia, d’origen romànic i reformada l’any 1691, i l’altra a Sant Josep. A la nau de ponent hi ha una capella on s’hi representen diferents escenes de la vida de Jesús amb l’últim sopar com escena principal a la zona de l’altar. Les pintures estan signades per A. Ferre Pino. Damunt el portal d’accés hi ha el cor, amb barana de fusta. Compta amb un campanar d’espadanya de tres ulls d’època barroca i una torre amb un rellotge amb la coberta a quatre aigües de mitjan del segle XIX. L’església i la rectoria tenen un porxo comú que va ser refet l’any 1971 per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Des del porxo s’accedeix a l’església mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Al porxo s’hi conserven diversos capitells i algun fragment de columna que van ser trobats arran de les obres de restauració de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08058-249 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Església que apareix com a subjecte a la canònica de Solsona l’any 1163. En una relació d’esglésies dependent de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix citada com a parròquia per primera vegada l’any 1279-80. Prop d’aquesta església hi hagué l’indret de Castellnou, actualment desconegut.</span></span></span></span></span></p> | 41.2541300,1.5919000 | 382031 | 4567924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-5.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’edifici va patir una gran reforma al segle XVI fet que va provocar que bona part de l’església primigènia desaparegués. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94283 | Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llopart | <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XIX | La part posterior enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Cal Llopart és una masia d’origen medieval consolidada en època moderna i contemporània i estretament lligada al molí de Can Llopart i a l’església de Sant Esteve, d’origen romànic. El mas està format pel cos principal i diversos cossos annexes. El volum principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa, pis i golfes. El fornits presenta una composició simètrica de tres obertures per planta. En destaca el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data de 1778 a la dovella central i la zona de les golfes, amb una galeria formada per tres finestres d’arc de mig punt situades a la part central del frontis. Adossat a la façana de migjorn hi ha un antic corral i un pou i al davant del mas dues construccions que acullen l’antic cup de vi un antic corral. Davant el mas hi ha un pati tancat, tipus baluard, al qual s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons. </span></span></span></span></span></p> | 08058-257 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Al fogatge de 1553 apareix Uguet de Sant Steve, Pinjador de Sant Steve, en Mascara de Sant Steve i finalment Castelci de Sant Steve membres que podrien estar relacionats amb l’església de Sant Esteve i Cal Llopart. En el capbreu dels beneficis de Sant Juan Batista del Priorat de Banyeres de l’any 1576 si que apareix ja el cognom de la família Llopart de Sant Esteve, els quals pagaven una quantitat en blat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2881700,1.6398900 | 386111 | 4571640 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94283-257-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94369 | Cal Mario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mario | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Edifici situat entre mitgeres al nucli de Castellet. L’edifici correspon a una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. Al fornits s’hi obra la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra a nivell de primer pis amb doble arc de mig punt i impostes motllurades. Adossat aquesta façana s’hi annexiona un cos que no permet observar-la en la seva totalitat. A la façana de ponent s’hi una porta amb llinda de pedra decorada amb un arc conopial junt a una finestra amb les mateixes característiques i a nivell de primer pis una finestra trífora i dues finestres més de llinda de pedra amb arc conopial i ampit. </span></span></span></span></span></p> | 08058-289 | Carrer del castell, 18. Nucli de Castellet | 41.2637100,1.6349100 | 385651 | 4568931 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94369-289-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94370 | Caseriu Bladet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseriu-bladet | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El caseriu Bladet es troba situat al costat del pantà del Foix. El conjunt està format per diversos volums a diferents alçades la majoria amb la coberta a dues aigües amb teula àrab. Tot el recinte està tancat per un baluard amb dues portes d’accés d’arc rebaixat, una per ponent i una altra per llevant. L’edifici principal està format per dos volums annexes. El primer de planta rectangular i amb una orientació est-oest on s’hi obren diferents finestres i balcons, a nivell del primer pis, d’arc pla i amb barana de ferro. El segon cos, també de planta rectangular però orientat de nord a sud, presenta diverses obertures d’arc pla i una porta d’accés a la façana de ponent i una terrassa porxada amb arcs de mig punt per la façana de llevant. El parament dels murs es arrebossat i pintat de blanc a excepció de la façana de ponent, que està sense pintar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-290 | Bosc dels Regatxons | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’origen de Cal Bladet cal situar-lo al segle XVII, atès que segons informació proporcionada pel mas Xoriguera (extreta </span></span>de Vicenç Carbonell) on s’hi descriuen les afrontacions de dit mas, aquest afronta a ponent amb el Mas Guineu, actual Cal Bladet. En un llibre de pagaments a Sant Pere de Castellet de l’any 1865 apareix Cal Bladet.</span></span></span></p> | 41.2552100,1.6385100 | 385938 | 4567982 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94370-290-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Can Nico. Antigament Mas Guineu .No s’ha pogut accedir a l’interior del recinte tancat | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94374 | Palau Feudal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-feudal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Palau Feudal es troba situat al nucli de Castellet, davant el castell. Edifici d’origen medieval però molt reformat en època moderna i contemporània. Es tracta d’un edifici entre mitgeres que consta de tres volums amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. El tercer cos és d’una alçada inferior respecte els altres dos. El primer volum consta de planta baixa i dos pisos. El frontis s’hi obra el portal d’arc rebaixat i cinc finestres distribuïdes entre els tres nivells. En destaca la finestra del pis superior, que conserva els brancals i la llinda de pedra junt amb l’ampit. El segon volum presenta una composició molt simètrica de tres obertures per planta. El portal d’accés, situat a l’extrem dret és d’arc de mig punt adovellat i les finestres del primer pis conserven els brancals i la llinda de pedra juntament amb l’ampit. Al tercer cos s’hi obre el portal d’arc rebaixat i una finestra a nivell de planta baixa i un balcó amb barana de ferro flanquejat pe dues finestres d’arc pla a nivell de primer pis. Els murs estan arrebossats i pintats amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08058-294 | Carrer del Castell 27, 29, 31. Nucli de Castellet | 41.2645300,1.6355900 | 385710 | 4569021 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94374-294-4.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Actualment són tres volums independent de propietaris diferents. El tercer volum es ocupat per oficina del Parc del Foix. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93153 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-la-biblioteca-museu-victor-balaguer | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, ganivets de sílex, de pedra polida, un collar d’os, vidre i metall provinent dels jaciments de la Cova Xuriguera, de la Cova XXV, de la Cova d’en Cabra, del Mas Pigot i de la Cova del Pantà de Foix. </span></span></span></span></span></p> | 08058-63 | Av. de Víctor Balaguer, s/n, 08800 Vilanova i la Geltrú | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La Biblioteca Museu Víctor Balaguer fou construït de nova planta entre els anys 1882 i 1884 per l’arquitecte Jeroni Granell Mundet per encàrrec de Víctor Balaguer amb la finalitat de fomentar l’educació i la cultura per tothom. L’any 2000 va constituir-se com a secció del Museu Nacional d’Art de Catalunya i l’any 2014 va integrar-se a la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya. L’any 2019 va ser declarada BCIN per la Generalitat de Catalunya</span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 93154 | Fons documental de Castellet i la Gornal a l’Arxiu Corona d’Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-castellet-i-la-gornal-a-larxiu-corona-darago | XIV-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Arxiu de la Corona d’Aragó disposa d'un fons documental de 24 documents que fan referència al municipi de Castellet i la Gornal dividit en 4 seccions: Archivo del Real Patrimonio (1 document de l’any 1384 i 4 documents del segle XVII i XVIII); Real Audiencia (5 documents entre els anys 1665 i 1801); Hacienda (11 documents d’entre els anys 1851 i 1959) i un document de la Generalitat de l’any 1591.</span></span></span></span></span></span></p> | 08058-64 | C. Almogàvers, 77. 08018 Barcelona. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu de la Corona d’Aragó va ser creat l’any 1318 per Jaume II com l’Arxiu Reial de Barcelona amb la finalitat de conservar tota la documentació dels territoris de la Corona. L’any 1754, sota la monarquia borbònica, va passar anomenar-se Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA). L’any 1993 es va traslladar del Palau del Lloctinent a l’actual edifici situat al carrer dels Almogàvers.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93154-arxiu-corona-arago.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 94|98 | 56 | 3.2 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 93166 | Fons de material arqueològic de Castellet i la Gornal a Vinseum. Museu de les Cultures del Vi de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-material-arqueologic-de-castellet-i-la-gornal-a-vinseum-museu-de-les-cultures-del | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons del museu Vinseum s’hi conserva material arqueològic provinent de diversos jaciments arqueològics del municipi de Castellet i la Gornal. En concret es tracta d’un conjunt de lots amb material ceràmic, de sílex i de pedra polida provinent dels jaciments de Les Badies, la Barraca d’en Rossend, La Botera, Cal Manou, Can Colomer, Cal Romagosa, Costa de Llelvadoes, Cova del Pantà de Foix, Cova d’en Montaner, El Figueral, Cova Xuriguera, la Feixa d’en Cintet, Feixes del Pelegrí, Forn de Can Raventós, Cal Rafeques, La Pencarona, El Panot, Can Llopart i les Feixes d’en Julito. </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>També acull material fòssil del miocè (serraval·lià, tortonià, burdigalià i languià) del cretaci.</span></span></span></span></span></p> | 08058-76 | Plaça de Jaume I, 1, 08720 Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span><span lang='CA'>Vinseum es troba situat en un antic palau dels reis de la Corono d’Aragó. L'any 1934 es va constituir una comissió mixta Ajuntament- museu, que va obtenir un local municipal cèntric, junt a l'antic convent de Trinitaris. L’any 1945 es va constituir el primer Museu del Vi de l’estat. L’any 2000 es va crear el Museu de Vilafranca - Museu del Vi, Fundació Privada gràcies a la cooperació entre l'Ajuntament de Vilafranca i la Caixa d'Estalvis del Penedès; actualment VINSEUM, Museu de les Cultures del Vi de Catalunya.</span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93166-76.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | BCIN | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 79|81 | 53 | 2.3 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94355 | Castell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-castellet-0 | <p><span><span><span>ADELL, JA. (2006): Castellet: un Castillo feudal en el segle XI. Fundación abertis. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>VIRELLA, A. (1978): Un terme mil·lenari Castellet i la Gornal: El passat i el present. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span lang='CA'>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | X- XX | Restaurat l’any 1999 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet, antigament anomenat de Sant Esteve, es troba situat al cim d’un turó i just al costat del riu Foix, amb una gran visibilitat de l’entorn de les antigues vies de comunicació. L’actual fisonomia del castell és conseqüència de la construcció de diverses dependències i reformes fruit de les necessitats estratègiques al llarg dels segles. Actualment són visibles les parts originals conservades i que han estat integrades en la reconstrucció i reforma del segle XX. El castell s’origina al segle X amb la construcció d’una torre de planta circular de 5 m de diàmetre interior i 19 m d’alçada ocupa la part central de l’actual conjunt. Conserva diverses finestres d’arc de mig punt i la porta original d’arc de mig punt. Aquesta fou refeta per Josep de Peray (entre 1928 i 1929 com bona part del castell) i es va fer més alta. D’aquest primer moment també es conserva una cisterna de planta rectangular de grans dimensions amb la coberta en volta e canó de pedra. Al segle XIV la fortificació va perdre la seva condició militar i va esdevenir un espai de residència senyorial i a inicis del segle XV fou adquirit per la família dels Torrelles. Aquest fet es fa evident amb la construcció d’un edifici residencial, possiblement de tres plantes amb una petita torre angular d’estil gòtic. Aquesta nova construcció tanca per la banda de llevant tancava amb una muralla atalussada. Tant l’interior com l’exterior d’aquest espai va ser bona part reformat per Josep de Peray imitant l’estil gòtic però deixant de banda l’estructura original del conjunt. La façana principal de l’antiga zona residencial imita l’estil gòtic i en destaca la presencia de dues finestres geminades amb les dues torres finalitzes amb merlets. De les actuals restes conservades cal destacar-ne la muralla de llevant edificada al segle XVI amb merlets i de la qual en resta bona part del parament, restaurada el 2018. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’agost de es va dur a terme una intervenció arqueològica arran del projecte de rehabilitació d’Aberits. La intervenció es va dur a terme en un edifici situat al peu de a torre i adossat a la muralla del recinte sobirà. L’any 2007 i 2009 es van reprendre els treballs arqueològics en diferents àmbits de l’interior del castell que van posar de manifest d’una ocupació de l’espai des d’època ibèrica i/o romana ( amb la localització d’un mur de tancament i l’enterrament d’un canis) fins al segle XX. </span></span></span></span></span></p> | 08058-275 | Carrer del Castell, 36. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El castell de Castellet es esmentat per primera vegada l’any 977 quan el comte Borrell II el va vendre a Unifred, anomenat Amat, pel preu de seixanta peces. Gràcies aquest document sabem que el castell termenava amb Castellví, Olèrdola, Cubelles, Calders i la Guàrdia de Banyeres. En aquest moment, el castell era anomenat de Sant Esteve. A partir d’un document de l’any 1012 Josep Iglésies apunta la possibilitat que Unifred fos germà d’Hug de Cervelló i fill d’Ansulf. Al segle XI el castell estava sota el domini de Bernat Otger, fill d’Otger. L’any 1076 Rotllan d’Otger ven la meitat del castrum de Castellet al comte Ramon Berenguer I. En aquest document deixa constància que ho tenia per testament del seu pare Berant. En aquest mateix document es constaten els límits que abraçava el castrum de Castellet, amb sortida a mar per migdia. Els límits eren per Olèrdola, el litoral de la mar, el Vendrell, Santa Oliva, Banyeres i Castellví. Des de aleshores el terme de Castellet s’ha anat reduint a favor dels municipis de l’entorn passant de quasi 90 km2 a 47 km2. Al segle XII Jordà Santmartí, propietari del castell, va prometre fidelitat al comte de Barcelona. També va damnificar els honors del monestir de Sant Cugat, dins dels límits del castell de Castellet. L’any 1219 el rei Jaume I va confirmar el dret que tenia Ferrer de Santmartí i els seus avantpassats sobre el castell de Castellet, feu de la corona. Al mateix temps, entre el segles XII i XIV, la família Castellet va posseir el castell en rerefeu i va tenir el domini del terme. Els Castellet van ocupar càrrecs en l’administració reial fins a Blai de Castellet, últim membre que va posseí el castell. A partir d’aleshores estigué en possessió de la corona fins que l’any 1405 el rei Martí l’Humà el va vendre a Pere de Torrelles. Posteriorment va passar a mans de la família Desplà i l’any 1460 a Bernat de Requesens. L’any 1472 els Requesens ho van vendre a Guillem de Peralta. Posteriorment va passar sota domini de la família dels Aguilar, dels Icard i finalment dels Queralt, comtes de Santa Coloma, els quals el van mantenir fins l’any 1837, quan es van abolir els drets jurisdiccionals. L’any 1925 n’era propietari Josep de Peray i March. Després de la Guerra Civil Espanyola el castell s'abandona fins l’any 1999 que fou adquirit per la fundació Abertis </span></span></span></span></span></p> | 41.2645800,1.6361400 | 385756 | 4569026 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94355-275-5.jpg | Legal i física | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIN | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Altres noms: Castell de Sant Esteve | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1760 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94446 | Cal Ton Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-gran-0 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Ton Gran és un mas situat al sud de Sant Marçal, juntament amb un conjunt de petits masos que conformen el grup de Masos de Sant Marçal. Està format pel cos principal i per diversos cossos annexes. L’edifici principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una composició simètrica de tres obertures per planta totes d’arc pla. A la planta baixa s’hi obra el portal d’accés i dues finestres i nivell de pantà pis tres finestres amb ampit. Pel cantó nord s’hi adossa un cos de planta baixa amb la coberta a una vessant amb una porta independent i una finestra. A la banda sud s’hi adossen diversos cossos, antics corrals, de planta baixa creant una pati tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat i, al costat d’aquest dos volums més amb porta de garatge, utilitzats com a magatzem. El cos principal està arrebossat i pintat de blanc i el frontis té un sòcol de realitzat amb maons col·locats en pla. La resta de cossos tenen la façana principal arrebossada i pinta de blanc i la resta de les façanes conserven l’antic arrebossat sense pintar. Davant el conjunt edificat hi ha una zona enjardinada, l’antiga era, i una construcció independent de planta rectangular amb la coberta a una vessant. Al fornits s’hi obra un portal d’arc rebaixat amb l’arc i els brancals de maons. Aquest conserva l’antic arrebossat. </span></span></span></span></span></p> | 08058-362 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>La casa la van edificar al censar un tros de terra als Romagosa. El cens el van redimir un cop la vivenda fou construïda. </span></span></span></span></span></p> | 41.2926800,1.6008800 | 382852 | 4572192 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94446-362-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 93003 | Jaciment La Barraca del Rossend | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-la-barraca-del-rossend | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | Es desconeix. No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>A les vinyes situades al marge est de la Barraca del Rossend s’hi van localitzar abundants fragments de ceràmica ibèrica comuna i algun fragment de ceràmica romana. Durant la prospecció arqueològica duta a terme l’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va identificaren superfície ceràmica ibèrica i algun fragment de campaniana A, ceràmica ibèrica pintada i una nansa d’àmfora itàlica Dressel 1. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i algun fragment de tègula. També es va identificar i una destral de jadeïta polida, possiblement votiva. </span></span></span></span></span></p> | 08058-1 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella.</span></span></span></span></span></p> | 41.2826600,1.6531500 | 387212 | 4571010 | -5500/-2200 ; s. III aC - I aC | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93003-1-3.jpg | Inexistent | Neolític|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 78|81|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93004 | El Figueral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-figueral-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. III- I aC | No hi ha restes visibles | <p><span><span><span><span><span>El jaciment El Figueral es troba situat en un camp de vinyes (antigament d’olivers) a l’esquerra del camí, passada la cruïlla de camins que porta a Can Romagosa. En aquest punt es van identificar fragments de ceràmica ibèrica, fragments de campaniana A i fragments d’àmfora romana. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques que van permetre identificar algun fragment de ceràmica ibèrica. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va localitzar algun fragment de ceràmica ibèrica en superfície. En la present prospecció no s’ha localitzar cap fragment ceràmic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-2 | El Figueral. Nord de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzat per Xavier Virella l’any 1983.</span></span></span></span></span></p> | 41.2827700,1.6548700 | 387356 | 4571020 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93004-2-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 93090 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-0 | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1979): Localització d’un forn de ceràmica a Castellet i la Gornal. Miscel·lània Penedesenca, Núm.1. Institut d’Estudis Penedesencs. Capellades. </span></span></span></span></span></p> | s. VI aC – II dC | No s’ha dut a terme cap intervenció arqueològica | <p><span><span><span><span><span>En un camp de vinya situat entre Can Martí i Can Romagosa es van localitzar en superfície fragments de ceràmica ibèrica i algun fragment d’àmfora romana tipus Dressel 1 amb una estampilla amb la lletra L, fragments de dolia i tègula. L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar una prospeccions arqueològiques que va permetre identificar una àrea, situada a tocar de Can Martí, amb una gran quantitat de fragments ceràmics en superfície. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica, algun fragment de campaniana A i un fragment de ceràmica àtica de vernís negre. En la present prospecció s’han localitzat diversos fragments de ceràmica ibèrica de pasta oxidada i pasta sandwich. </span></span></span></span></span></p> | 08058-3 | Vinyes entre Can Martí i Can Romagosa. Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Jaciment localitzar per l’arqueòleg Pascual Guarch</span></span></span></span></span></p> | 41.2867300,1.6464300 | 386656 | 4571471 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93090-3-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Possiblement correspongui a una establiment d’època ibèrica amb una cronologia inicial que se situaria al segle V aC. | 83|81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 93091 | El Planot o La Timba de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-planot-o-la-timba-de-santa-barbara | <p><span><span><span>Butlletí Municipal de Castellet i la Gornal. Núm. 5. Desembre 2021. Establiment d’una fortificació emmurallada fa 2700 anys a la Timba de Santa Bàrbara.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | s. VII aC- I aC | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es van realitzar un seguit de prospeccions arqueològiques es van localitzar nombrosos fragments de ceràmica ibèrica, algun fragment d’àmfora fenícia. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar l’existència d’un jaciment en aquest turó arran de la troballa d’un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica i restes d’estructures muraries. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Des de l’any 2016 s’ha dut a terme diverses intervencions arqueològiques que han posat de manifest l’existència d’un poblat fortificat relacionat amb el transport i comercialització del vi situat cronològicament a la primera edat del ferro (s. VII-VI aC). D’aquest en destaca la muralla presenta una amplada d’entre 2 i 3 m amb diverses edificacions adossades i les restes d’un enllosat interior, possiblement un carrer. A l’oest de la fortificació a la zona coneguda com Sota la Timba de Santa Bàrbara es va identificar restes d’un poblat d’època ibèrica (IV- I aC) fundat posteriorment a l’abandonament de la fortificació de la primera edat del ferro. </span></span></span></span></span></p> | 08058-4 | La Timba. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Estudiat l’any 1943 per Albert Ferrer. Posteriorment Pere Giró parla de l’existència d’una muralla i de possibles torres i Xavier Virella localitza un gran nombre de fragments ceràmics d’època ibèrica i algun fragment de sílex i de molí. </span></span></span></span></span></p> | 41.2682700,1.6277100 | 385056 | 4569446 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93091-4-4.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc