Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93367 | Forn de calç blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-blanca | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la zona boscosa de la Plana Baquera. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. En la paret que dona a la banda de tramuntana s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-151 | Plana Baquera. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2768900,1.6820500 | 389622 | 4570333 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93367-151-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Forn localitzat per Joan Rovira | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93368 | Resclosa del molí Nou i Vell de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-nou-i-vell-de-castellet | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Resclosa situada damunt del riu Foix, sota la finca de Cal Reventós. Es conserva un tram de 12 m de longitud construït en dos períodes diferents, segons denota els dos nivells constructius del mur de la resclosa. El més antic està realitzat a partir de còdols i pedres irregulars rejuntades amb argamassa i el segon tram, d’una amplada més reduïda de ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-152 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span>L’última reforma de la resclosa possiblement es va dur a terme entorn l’any 1945. Segons un veí, Tonet Sevé, el mestre d’obra fou Feliu de l’Arboç.</span></span></span></p> | 41.2859800,1.6413100 | 386226 | 4571395 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93368-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93369 | Camí dels Caus de Cal Brugal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-caus-de-cal-brugal | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.</span></span></a><span><span> (1999). Camins de transhumància al Penedès i Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Vilafranca del Penedès. Associació d’Amics dels Camins Ramaders.</span></span></span></span></span></p> | XII-XX | Manquen els murs que delimitaven la via | <p><span><span><span><span><span>Tram de camí que forma part de la carrerada de Sant Domènec, que comunica Cal Brugal amb Cal Vicenç. Es conserva un tram de camí que discórrer entre camps d vinya i oliveres. En algun punt es conserva una part molt minsa de les parets de pedra seca que delimitaven la via. </span></span></span></span></span></p> | 08058-153 | Est de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Les carrerades són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets. La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93369-153-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La carrerada de Sant Domènec passava prop de Santa Margarida dels Monjos. Des de la masia de l’Abadal el camí travessa el riu Foix i per una pista puja cap el convent de Sant Domènec. Després segueix el camí que porta fins a Cal Noi i d’aquí s’agafa un camí fins a la cruïlla Sanabra. El camí creua pel fondo de Borrelleres i puja fins a Cal Brugal i continua fins els caus de Cal Brugal, que porta fins a Cal Vicenç. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93370 | Pi de l’Altet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-laltet | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pi blanc situat en el marge dels camps de vinya de la zona dels Horts de la Riera. Es tracta d'un pi (Pinus halepensis) amb un perímetre de 3,39 m. El pi blanc és un arbre de la família de les pinàcies de fulles aciculars, monoics, amb flors estrobiliformes, que constitueixen cons o estròbils, que contenen les llavors, els pinyons. La capçada és poc densa i arrodonida. L'escorça és gruixuda i de color marró grisenc.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-154 | Horts de la Riera. Sud de les Masuques | 41.2807200,1.6381900 | 385956 | 4570815 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93370-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 93371 | Camí de Torrelletes a Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelletes-a-castellet | XVIII-XX | Gran part desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Castellet amb Torrelletes. En tram que transcórrer paral·lel a la BV-2117 entre el km 6 i 7 en alguns trams conserva els murs de pedra que delimitaven la via. També és conegut com a camí de Sagrament, atès que s’emprava per portar el difunt de Torrelletes al cementiri de Castellet. </span></span></span></span></span></p> | 08058-155 | Zona Boscosa a l’entorn de Cal Gat. | 41.2704500,1.6417800 | 386238 | 4569670 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93371-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93372 | Forn de calç de l’Esperançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lesperanco | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat en una zona boscosa al sud del Turó de la Picarola. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 3,30 m de diàmetre interior i una alçada visible d’entre 2,40 i 3m. Pel cantó de llevant, entre la bardissa, s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-156 | Bosc de la Muntanya de Sant Pau. Nord-est de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2455400,1.6505500 | 386930 | 4566893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93372-156-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93373 | Barraca del Solei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-solei-1 | XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular amb la coberta a una vessant de bigues de fusta. La porta d’accés s’obre a la façana de migjorn i es troba completament reformada. Presenta una biga de formigó i els brancals de maons. A l’interior es conserva part d’una menjadora. Els paraments dels murs es de pedra i es troba arrebossada amb ciment. Al costat de llevant hi ha una pica de planta rectangular construïda amb maons i argamassa emprada per fer el sulfat de coure per la vinya.</span></span></span></p> | 08058-157 | Camps del Solei. Nord de Castellet | 41.2756200,1.6373500 | 385876 | 4570250 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93373-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 93374 | Gual del Pont de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-pont-de-pedra | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Pont de Pedra es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-158 | Riu Foix-Horts de la Riera. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual del Pont e Pedra, en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2812600,1.6370400 | 385860 | 4570876 | 1962 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93374-158-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També conegut com a Gual del camí de Cal Xeixa o dels Horts | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93375 | Gual de Cal Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-cal-raventos | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de Cal Raventós és va construir a la dècada de 1960 degut a la pèrdua del gual de Cal Llopard, situat uns metres més amunt de la riera, a causa de la seva entrada en desús degut a la modificació de les vies de comunicació. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-159 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el cas del Gual de Cal Raventós, en el ple de 1960 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal apunta “ en el camino viejo de Masucas a Castellet y cerca de la Casa o masia Raventos, un trozo completamente impracticable para elpaso de carros. Para que los propietarios de las tierras que se sirven de dichos camino, han acordado el arreglo del mismo, pero debiendo hacer una especie de vado, se interesa que el Ayuntamiento percatado de dicha necesidad accede que se satisfaga el imoprte del cemento que se emple.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2872500,1.6414900 | 386243 | 4571535 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93375-159-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 93376 | Font de Ramon Caretí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ramon-careti | XIX-XX | Cobert de vegetació i sense aigua | <p><span><span><span><span><span>La font de Ramón Caretí es troba situada al marge esquerra del camp ubicat davant el Gual del Pont de Pedra. Es tracta d’una font de clot de la qual en resta una cavitat de planta circular amb una paret revestida amb pedra. Al costat hi ha un petit dipòsit de planta quadrangular revestit de ciment. Actualment no en surt aigua.</span></span></span></span></span></p> | 08058-160 | El Solei. Sud de les Masuques | 41.2811000,1.6363400 | 385801 | 4570859 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93376-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 93377 | Gual del Botifoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-del-botifoll | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual del Botifoll es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1961 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinària agrícola. El gual correspon a una base de ciment que travessa el riu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-161 | Riu Foix. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En relació al gual de Botifoll en l’acta del ple de 1961 l’Ajuntament de Castellet i la Gornal consta: “A continuacion y por unanimidad, se acurda construir con urgencia, aprovechando el haber quedado seco el cauce del rio Foix, dos vados con sus respectives desagües mediante tubos de cemento en el camino del Pont de Pedra y en los lugares Botifoll y Horts que cruza dicho rio, a los efectos de facilitar el paso de carros y tractores.” (ROVIRA, J. 2018).</span></span></span></span></span></p> | 41.2722900,1.6365300 | 385802 | 4569881 | 1961 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93377-161.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93378 | Gual de la Plana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gual-de-la-plana | <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>El gual de la Plana es troba situat damunt del riu Foix. L’any 1960 es va arreglar i adaptar el pas per la maquinaria agrícola. El gual correspon a una base de ciment amb una passera formada a partir de diverses pedres pels vianants. </span></span></span></span></span></p> | 08058-162 | Riu Foix-Horts de la Riera. Nord de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Els guals estaven ubicats en indrets per creuar la llera del riu en punts el riu tenia poca fondària. Generalment es col·locaven directament damunt el sòl de la llera. Molts d’aquests passos a mitjans del segle XX es van cimentar amb la finalitat d’adequar el pas a la maquinària agrícola. </span></span></span></span></span></p> | 41.2692100,1.6372900 | 385860 | 4569538 | 1960 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93378-162-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93379 | Mur veïnal de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-veinal-de-torrelletes | XX | <p><span><span><span><span><span>Mur construït amb la tècnica de pedra seca. Assoleix una longitud de 181 m per una amplada d’ 1 m. Delimita i conté les terres del camp de conreu des del Km 8 de la carretera BV-2117 dins el carrer del Pou, a l’entrada de Torrelletes. </span></span></span></span></span></p> | 08058-163 | Nucli de Torrelletes | <p><span><span><span>El camí veïnal de Clarina a Torrelletes forma part de la xarxa de comunicació que va sorgir per enllaçar els diferents nuclis de Castellet amb la carretera de Sant Jaume que comunica amb Vilafranca. El projecte va néixer l’any 1899 i estava dividit en tres trams: 1er. de La Gornal a Clariana, el 2on. de Clariana a Castellet i Torrelletes i el 3er. de Torrelletes a les Masuques i Sant Marçal. L’any 1915 es construeixen el 1er i 3er tram, mentre que el 2on. no es dur a terme fins l’any 1930. Per tal de dur a terme aquest 2on. tram l’ajuntament es posà d’acord amb els hisendats per la concessió de terrenys necessaris per construir noves entrades al nucli de Torrelletes i l’eixamplament de la via. Segons consta en una acta del ple de l’Ajuntament de l’any 1930: “ Los propietarios Sr. Romagosa y Sr. Altet cedent expontaneamente todo el terreno necesario que haya de ocuparse de su propiedad [...] A cambio de dichas cesiones de terreno el Sr. Antonio Romagosa pide se le constuya , por cuneta y cargo del ayuntamiento, un margen de piedra seca que abarque desde la curva del primer camino [...] y el Sr. Blas Altet se le construya un margen de piedra seca emplazándolo sobre el terreno fuerte hasta el límite superior en el camino Norte.”</span></span></span></p> | 41.2779800,1.6509900 | 387023 | 4570494 | 1930 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93379-163-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 93380 | Forn de calç del Turó de la Picarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-turo-de-la-picarola | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí, a la banda nord. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 4,20 i 4,75 m de diàmetre interior i una alçada visible de 3,80 m. Pel cantó nord-oest s’observa la part superior de l’arc de mig punt que correspondria a la boca d’alimentació del forn. </span></span></span></span></span></p> | 08058-164 | Garrofers del Xinxola. Nord de Trencaroques | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2476500,1.6403100 | 386076 | 4567140 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93380-164-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També es conegut amb el nom del Forn de calç gran | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 93381 | Eres de Torrelletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eres-de-torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Desaparegudes | <p><span><span><span><span><span>Espai reblert de bardissa situada a les afores del nucli de Torrelletes on antigament hi havia un conjunt d’eres de planta circular de les diferents masies del nucli de Torrelletes. La major part de les eres estaven compartides per dues propietats. Actualment només es conserva part del mur, construït amb pedra seca, que delimitava l’era de Cal Baldiri i Ca la Carmeta. Les cases que hi tenen era són: Cal Rossell; Ca la Salvadora i Cal Casimiro; Cal Antón i Ca la Nuri; Cal Ferrer i Cal Pauet; Cal Baldiri i Ca la Carmeta; Ca la Rosalia i Ca la Llússia; Cal Tello; Cal Joanasso i Cal Miquel; Cal Julià i Cal Perasso; Cal Masover; Cal Pau; Cal Remi i per últim Cal Manel. </span></span></span></span></span></p> | 08058-165 | Nucli Torrelletes | 41.2756600,1.6513900 | 387052 | 4570236 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93381-165-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93381-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93381-165-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93381-165-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge extreta de Institut Cartogràfic de Catalunya de l’any 1945. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94006 | Cova d’en Cabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-cabra | <p><span><span><span>AYLLÓN-MARTÍN, R. (2013): Renovarse o morir.Las Cuevas santuario del Noreste Peninsular a partir del s. III aC. Congreso internacional El Santuario de la Cueva de la Lobera. Castellar (Jaén) 1912-2012. Torredonjimero.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GONZÁLEZ, J. (2006): Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Núm. 25.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | -1800 / -650 | <p><span><span><span><span><span>La Cova d’en Cabra es troba situada en una paret rocosa a la zona nord del pantà de Foix. En aquesta zona s’hi localitza la cova d’en Cabra, formada per dues coves. Una d’elles composta per dues sales obertes a diferent nivell i comunicades interiorment. La sala inferior de 3,10 m d’amplada per 4 m de profunditat i 3,20 m d’alçada i la sala superior de 4,30 m d’amplada per 5 m de profunditat i 2,20 m d’alçada. En la segona cavitat, s’hi van localitzar 33 ascles de sílex, 53 fragments de ceràmica a mà i a torn, una dena de collaret i 20 fragments d’ossos de fauna.</span></span></span></span></span></p> | 08058-166 | Fondos del Cabra. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1955 la cova fou excavada per Joan Bellmunt juntament amb col·laboradors del Museu de Balaguer. </span></span></span></span></span></p> | 41.2639900,1.6445700 | 386461 | 4568949 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-2_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-3_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94006-166-4_1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Ha estat emprada per pagesos com a àmbit de refugi. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94007 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-1 | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | Restaurada | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal es troba situada al punt més elevat del nucli de Sant Marçal. Es tracta d’una edificació de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn, capçada per un absis semicircular a tramuntana. La façana és d’estil molt senzill amb una portalada d’arc de mig punt rodejada per dos pilastres adossats als muntants amb un modest entaulament, un frontó arquejat i el timpà sense decoració amb un òcul i dos més laterals que emmarquen la portalada. La façana està coronada amb una creu amb relleu amb la data 1914. Al costat esquerra s’hi incorporà un campanar, d’estil eclèctic, és de planta quadrada i està dividit en tres cossos mitjançant unes motllures. L’últim cos està obert mitjançant quatre finestres d’arc de mig punt a cada costat. El campanar està cobert per una cúpula de ceràmica vidrada lleugerament apuntalada. Adossat a cada costat de la nau hi ha diverses capelles juntament amb la rectoria. A l’interior, la nau central està completament decorada amb pintures d’Agustí Ferrer i Pino. A l’absis, a la part superior, s’hi representa la pujada de Crist al cel envoltat dels àngels i a la part inferior Sant Marçal juntament amb el nen que li ofereix els peixos. Oposat a l’absis, damunt l’entrada hi ha el cor i l’accés al campanar. </span></span></span></span></span></p> | 08058-167 | Nucli de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Es troba situada al nucli de Sant Marçal, antigament conegut com la partida de Rubió. Aquesta església es troba documentada des de l’any 1148, quan depenia de Santa Maria de Solsona, vinculació que es prolongà fins el 1593. L’any 1682 fou encomanada al rector de l’Arboç fins el segle XVIII que va passar a ser sufragània de Sant Pere de Castellet. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1914 va ser reconstruïda en la seva totalitat. El juliol de 1936 va ser destruïda i l’any 1940 es van iniciar les obres de reconstrucció sota el rector Mn. Antoni Costa. </span></span></span></span></span></p> | 41.3099000,1.6029000 | 383052 | 4574101 | 1914 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94007-167-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-07-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Arxiu fou cremat durant la Guerra Civil.L'església de Sant Marçal té el cementiri de Sant Marçal associat tot i que es troba ubicat dins el muncipi de Castellví de la Marca | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 94008 | Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-montserrat | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>NONELL, Mn. SALVADOR. (1989): Un nou temple al Penedès. Nostra senyora de Montserrat de Clariana. Gràfiques Isart. SA. Vilafranca del Penedès.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es troba situada a llevant del nucli de Clariana. L’edifici d’una sola nau està format per tres espais de plana hexagonal, un d’ells el presbiteri, amb un cimbori vuitavat suportat per arcs carpanells on s’hi recolzen voltes de maó pla. Als vèrtex de l’hexàgon que dibuixen el cimbori hi ha columnes cilíndriques de formigó armat. Al cimbori s’hi obren sis vidrieres on s’hi representen els dotze apòstols. Al centre hi ha penjat una imatge del Santcrist del segle XVII. Darrere l’altar hi ha un mur que separa l’església de la sagristia i dependències auxiliars. En aquest hi ha un mosaic amb les muntanyes de Montserrat i una rèplica de la Mare de Déu de la basílica de Montserrat a la qual s’hi pot accedir per una escalinata doble. A la dreta del presbiteri hi ha una escalinata que dona accés al campanar i a l’esquerre la capella del Santíssim Sagrament. Tota l’església està decorada amb mosaics de Santiago Padrós. Damunt la porta d’accés hi ha el cor, que s’hi accedeix per una escala de cargol situada a la dreta de la porta d’accés. Entrada està precedida per un porxo amb una creu central. El campanar fou construït l’any 1973 i segueix el mateix estil arquitectònic que l’església. És de planta hexagonal i de tres pisos i en el pis superior s’hi obren sis finestres d’arc estrellat. El campanar està coronat per un cos de planta quadrat amb una agulla piramidal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-168 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’església de la Mare de Déu de Montserrat es va edificar per substituir l’anterior capella dedicada a Sant Jaume, destruïda durant la guerra civil. Les obres es van iniciar l’any 1968 gràcies al llegat de la Sra. Antònia Romeu i impulsades per Mn. Salvador Nonell i Bru. El projecte va ser obra de l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell i va ser dirigida pel mestre d’obres Domènec Feliu Maymo. Els mosaics són obra de Santiago Padrós, els relleus de Tomàs Bel i les vidrieres de Joaquim Datsira. L’església fou consagrada el maig de 1973.</span></span></span></span></span></p> | 41.2449700,1.6184100 | 384236 | 4566872 | 1968 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94008-168-5.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Joan Bassegoda i Nonell | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94009 | Ca l’Andreva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreva | <p><span><span><span><span><span>Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014 </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span><span><span>El mas de Ca l’Andreva és una construcció d’origen medieval modificada en època moderna i contemporània. Està formada a partir d’un cos central amb annexes i un pati tancat per un baluard amb dos accessos, un a la façana de tramuntada i un segon a la façana de llevant, essent aquest el principal. El cos principal és una construcció de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb diverses finestres a nivell de planta baixa i pis. La finestra central del primer pis està decorada amb un arc conopial i franquejada per dos escuts heràldics. A la façana de migjorn en destaquen diverses finestres decorades amb arc conopial i una d’elles amb una creu gravada a la part central. En aquesta mateixa façana s’hi adossa un estructura de planta circular, tipus torre, que forma part de l’actual habitatge. La part de ponent que s’adossa al cos principal està modificat amb la construcció d’una terrassa amb columnes. El parament dels murs és de pedra irregular amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locada a mode de cadena cantonera amb les parets arrebossades pintades de blanc. </span></span></span></span></span></p> | 08058-169 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Antigament era conegut com a Mas de Can Rubió. Apareix documentat en un capbreu de l’any 1656 propietat d’Antoni Andreu de Rubió, que posseeix una casa o masia amb corrals, pallissa i era juntament amb una parcel·la de terra, que afronta amb el mas de Joan Romagosa, antigament anomenat d’en Feliu.</span></span></span></span></span></p> | 41.2947800,1.5934700 | 382236 | 4572435 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94009-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94009-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94009-169-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94009-169-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94010 | Cal Xerric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xerric-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Parts malmeses | <p><span><span><span><span><span>Cal Xerric és una construcció formada per un volum central i un cos annexa a ponent. El cos principal és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis presenta una composició molt simètrica. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb porta de fusta i a nivell del primer pis un balcó central amb barana de ferro. Ambdues obertures estan flanquejades per dues finestres d’arc pla. A l’alçada de les golfes hi ha dues finestres centrals i una a cada lateral d’arc de mig punt. Antigament, damunt de les finestres centrals hi havia hagut un rellotge de sol, actualment desaparegut. La façana finalitza amb una cornisa amb ondulacions. Aquesta façana estava pintada de blanc amb les cantonades pintades en vermell imitant carreus de pedra ben escairats col·locats a mode de cadena cantonera. Tant a la banda de llevant con de ponent s’hi van adossar edificacions més reduïdes. L’espai de llevant estava ocupat amb el celler, el cup i la premsa i el volum de ponent com a magatzem i corrals. El cos de ponent conserva l’edificació en peus, construït la dècada de 1950-1960. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que amb la façana de ponent del cos principal crea un petit pati tancat per una baluard amb la porta d’accés d’arc rebaixat. A la finca s’hi accedia per un portal delimitat per dos pilars finalitzats amb volta i decorats amb rajols vidrats en verd. </span></span></span></span></span></p> | 08058-170 | Les Passeres. Sud de les Masuques | <p><span><span><span>La família dels actuals propietaris comprar la finca junt amb la construcció al segle XX. Segons els hi consta, antigament era denominada Rubió. Durant la guerra civil el primer pis es va transformar en un hospital militar republicà per suboficials i alts càrrecs de comandament i la zona de les golfes com habitatge.</span></span></span></p> | 41.2906500,1.6392100 | 386058 | 4571916 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94010-170-4.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94011 | Pou de la rectoria de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-rectoria-de-castellet | XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a l’esplanada davant la rectoria de l’església parroquial de Sant Pere de Castellet. Es tracta d’una construcció de planta quadrada de pedra i argamassa amb reparacions de maons. L’interior del pou no es visible ja que la boca d’accés al pou per extreure’n aigua està coberta amb formigó. </span></span></span></span></span></p> | 08058-171 | Nucli de Castellet | 41.2652500,1.6370800 | 385836 | 4569099 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94011-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94011-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94011-171-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 94012 | Rectoria de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-castellet | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>La rectoria és una construcció adossada a l’església de Sant Pere de Castellet i està formada a partir de diversos volums. El cos principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Consta de planta baixa i pis. El frontis presenta una estructura molt simètrica amb tres obertures per planta. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés d’arc rebaixat adovellat amb la data gravada de 1878 i dues finestres i a nivell de primer pis un balcó central amb dues finestres. Totes les obertures són d’arc rebaixat amb els brancals i l’arc de maons. Posteriorment, s’hi va adossar un cos a migjorn, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües de planta baixa i pis. La planta baixa és un espai obert, tipus atri, amb una gran porta d’arc rebaixat de maons. A nivell de pis s’hi obren dues finestres amb les mateixes característiques que la portalada. Adossat a la façana de tramuntana del cos principal, s’hi annexiona un tercer cos de planta rectangular amb la cobert a un pendent d’una sola planta. A la façana s’hi obren dues finestres, una de les quals havia estat inicialment una porta d’accés. El parament dels murs es de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada. </span></span></span></span></span></p> | 08058-172 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Inicialment era una casa independent que posteriorment es va ampliar a adossar a l’església parroquial. A la dècada de 1960 es va transformar i modificar per convertir-se en una casa de colònies. Actualment és una casa d’espiritualitat. </span></span></span></span></span></p> | 41.2651300,1.6370400 | 385832 | 4569085 | 1878 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94012-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94013 | Ermita de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-jaume | <p><span><span><span>BASSAGODA, J. (2005): El santuari de Montserrat a Clariana a I Trobada d’Estudiosos del Foix. Diputació de Barcelona. </span></span></span></p> | XX | Enderrocat | <p><span><span><span>De l’antiga capella de Sant Jaume es conserva el perímetre de la capella, de pedra i argamassa. Es tractava d’una construcció de planta rectangular finalitzada amb un absis semicircular. Dins aquest espai s’ha edificat una capelleta de pedra, tipus padró, que acull la imatge de Sant Jaume. </span></span></span></p> | 08058-173 | Plana de Cal Marquet. Nucli de Clariana | <p><span><span><span><span><span>L’ermita de Sant Jaume va ser destruïda durant la guerra civil (1936-1939). L’any 1968 al costat de les restes de l’edificació es va construir l’església de la Mare de Déu de Montserrat.</span></span></span></span></span></p> | 41.2450100,1.6182400 | 384222 | 4566877 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94013-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-14 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Una de les campanes de l’església de de la Mare de Déu de Montserrat, la més petita, prové de la capella de Sant Jaume. En ella si llegeix: “Santa Maria ora pro nobis. Me feu J.P.H. Promarol any 1831. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94014 | Cal Llaveries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llaveries | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Llaveries és un mas d’origen modern i actualment integrat dins el nucli de Castellet. Es tracta d’una construcció formada a partir de diversos cossos annexes amb teulades a diferents alçades. El cos principal, actualment alçat, és una construcció de quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana. Consta de planta baixa, pis i golfes. Al frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb una finestra a nivell de pis modificada tot i que conserva un brancal de pedra de l’antiga obertura. A nivell de golfes s’hi conserva la corriola i la porta -finestra d’accés. Adossat a la banda de ponent hi ha l’antiga cisterna i la zona de corrals. Davant la casa s’hi trobava l’era i la zona de celler, actualment desaparegut. </span></span></span></span></span></p> | 08058-174 | Carrer del Castell, 22. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era coneguda com Ca La Francesa o Cal Pau de la Casa Alta</span></span></span></span></span></p> | 41.2638300,1.6349900 | 385658 | 4568944 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94014-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-06-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament era coneguda com Ca La Francesa o Cal Pau de la Casa Alta | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94067 | Fons documental de l’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-castellet-i-la-gornal | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>L'Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està situat a l’edifici de l’Ajuntament. S’hi conserva la documentació administrativa generada pel propi ajuntament des de 1872 fins a 2020. La documentació està classificada en les següents seccions: administració general, hisenda, proveïments, serveis socials, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. També acull el fons privat de la Junta de Obras del Pantano de Foix (1928-1935). També disposa d’un fons públic no municipal el qual fa referència al fons documental del Jutjat de Pau de Castellet i la Gornal d’entre els anys 1872-1992. </span></span></span></span></span></p> | 08058-176 | Ajuntament de Castellet i la Gornal. Carrer Rosselló, 19-23, 08729 La Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal està destinat a l'organització, classificació, conservació i difusió del patrimoni documental local. El servei gestiona els documents que provenen de les oficines municipals i són d’utilitat per a l’administració municipal. També reuneix fons d’institucions, d’entitats i de col·leccions particulars. L’Arxiu Municipal de Castellet i la Gornal forma part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barcelona des de l’any 2005.</span></span></span></span></span></p> | 41.2534200,1.5906800 | 381928 | 4567847 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94067-176-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 94074 | Forn de Can Cassanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cassanyes | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | III aC – V dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El forn fou descobert en llaurar un terreny propietat de Can Cassanyes quan es va distingir una llosa que comunicava amb la cambra de foc del forn. Presentava unes dimensions de 2,25 m x 1,90 m. Al centre s’hi distingia una columna de 0,80 m de diàmetre que sostenia una volta rebaixada amb una graella de cinc sèries de quatre forats. Únicament s’hi va recuperar tègules. </span></span></span></span></span></p> | 08058-177 | Can Cassanyes. La Porxada Nova | <p><span><span><span><span><span>La troballa fou publicada per Mn. Grivé l’any 1934.</span></span></span></span></span></p> | 41.2982400,1.6109600 | 383706 | 4572796 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94074-177-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades corresponen a la finca de Can Cassanyes atès que es desconeix la localització exacte. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94075 | Forn de Can Raventós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-raventos | <p><span><span><span>GUITART, J. (Inèdit): Estudi del paisatge antic a la Cossetània Oriental. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | I-III dC | Destruït | <p><span><span><span><span><span>L’any 1999 dins el projecte Estudi del Paisatge Arqueològic Antic a la Cossetània Oriental es va realitzar una prospecció arqueològica a l’indret que va permetre identificar fragments ceràmics de terra sigil·lada africana i algun fragment de ceràmica comuna ibèrica en superfície però no es va localitzar el forn. L’any 2002 durant la revisió de la Carta Arqueològica es va confirmar la presència de fragments ceràmica ibèrica i d’àmfora. Les restes del forn no es van localitzar, que probablement fou destruït per les avingudes del torrent. Durant la present vista no s’ha localitzat fragments ceràmics ni de material constructiu.</span></span></span></span></span></p> | 08058-178 | Camps de Cal Raventós. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>El jaciment és citat per primera vegada l’any 1983 per Xavier Virella. Segons Virella al torrent del Mas Pigot eren visibles les restes d’un forn de ceràmica possiblement de tègules. Es tractava d’una estructura de planta circular. La cambra de foc presentava un diàmetre de 2,10 m i la cambra de cocció un diàmetre de 4,27 m. El forn es trobava molt malmès. A l’entorn es van recuperar fragments ceràmics d’època romana (àmfora, terra sigil·lada hispànica i terra sigil·lada clara) i fragments de ceràmica comuna ibèrica.</span></span></span></span></span></p> | 41.2864300,1.6423800 | 386316 | 4571443 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94075-178-2.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94076 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda | XVIII-XIX | Seccionat pel camí i la part restant enderrocada i coberta de vegetació. | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a la banda nord del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la paret revestida per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular d’entre 3,30 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-179 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2586800,1.6554700 | 387365 | 4568345 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94076-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94076-179-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94079 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-3 | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç de grans dimensions situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 5 m de diàmetre interior.</span></span></span></span></span></p> | 08058-181 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2672600,1.6621700 | 387941 | 4569289 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94079-181-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94080 | Cal Raspall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-raspall | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Raspall es troba situada juntament amb un seguit de cases i masos de la zona coneguda com els Masos de Sant Marçal, molts d’elles sorgits a partir del Mas de Cal Romagosa de Sant Marçal. Cal Raspall és una edificació formada a partir de diferents cossos. El cos principal és una construcció de planta quadrada amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis, tot i estar modificat, presenta una composició simètrica amb tres obertures per planta a excepció de la zona de les golfes, on s’hi obre una finestra central. L’accés principal tot i haver estat reduït conserva tot l’arc rebaixat adovellat original. A banda i banda del cos principal s’hi annexionen dos volums de planta rectangular que havien estat els espais de corrals, galliners i magatzems. El cos de la banda de llevant, a la dècada de 1930 es va modificar i a nivell del primer pis s’hi van obrir un seguit d’arc de mig punt a mode d’eixida. Els murs estan arrebossats i pintat de blanc. Davant la casa hi ha un pati tancat amb un baluard realitzat posteriorment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-182 | Masos de Sant Marçal. Sud de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Cal Raspall és una construcció de finals del segle XIX construïda pels masover de Cal Romagosa de Sant Marçal. Els de Cal Romagosa van vendre un tros de terreny a la família de Cal Raspall per construir-s’hi la vivenda. El cognom de Raspall prové de la pubilla de la casa. </span></span></span></span></span></p> | 41.2914100,1.5986700 | 382665 | 4572054 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94080-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94080-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94080-182-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94080-182-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’interior modificat | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94081 | Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alta | <p><span><span><span><span><span>Informació proporcionada per Antoni Mayola i Joan Rovira.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>La Casa Alta es roba situada en una zona elevada de la serra del Miquelet. Es tracta d’una construcció de grans dimensions formada per el cos principal i diversos annexes. El cos principal és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal orientada a migjorn, tot i que actualment està desapareguda. Consta de planta baixa i pis. Segons una imatge antiga s’hi accedia per un portal d’arc de mig punt adovellat. Per la banda de llevant hi ha dos cossos annexes amb cobertes a diferent alçada. A l’interior d’aquestes en destaca la zona de l’estable, amb bigues de fusta, un arc a la planta baixa lleugerament apuntat i un cup de vi de planta circular de grans dimensions amb un espai de celler. Davant la façana principal, hi ha un segon volum de planta rectangular amb la coberta a una vessant i de grans dimensions. Aquest espai està compartimentat en dos àmbits mitjançant una paret realitzada a partir d’una successió d’arc de mig punt, alguns d’ells tapiats. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa i encara conserva algunes parets amb restes d’arrebossat.</span></span></span></span></span></p> | 08058-183 | Plana de la Casa Alta. Est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>La casa fou abandonada a la dècada de 1960 i a la façana principal hi havia hagut un rellotge de sol amb la inscripció “Pau Batlle – 1749” </span></span></span></span></span></p> | 41.2754700,1.6731700 | 388876 | 4570186 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94081-183-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-25 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges: Arxiu Nacional de Catalunya. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94082 | Base de creu de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/base-de-creu-de-castellet | XIX-XX | Manca l'estructura superior | <p><span><span><span><span><span>Base situada entre l’església parroquial de Sant Pere de Castellet i el cementiri. Conserva el fust de secció rectangular que s’aixeca damunt dues peanyes també de secció rectangular. Està construïda amb pedra ben escairada rejuntada amb argamassa. </span></span></span></span></span></p> | 08058-184 | Bosc darrere l’església de Sant Pere de Castellet. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Element difícil determinar atès que podria tractar-se d’una base de creu de terme o de pedró.</span></span></span></span></span></p> | 41.2656700,1.6377000 | 385888 | 4569144 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94082-184-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 94085 | Barraca Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-casetes | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La paret oest malmesa amb un petit enderroc | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular per l’exterior i l’interior en forma de ferradura construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-185 | Depuradora de les Casetes. Oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2397700,1.5821400 | 381187 | 4566344 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94085-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94086 | Barraca de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca construïda seguint la pendent del terreny amb la tècnica de la pedra seca. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb el portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’extrem nord-oest es conserva la sortida de fums d’una xemeneia</span></span></span></span></p> | 08058-186 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2442500,1.5929700 | 382103 | 4566826 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94086-186-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94087 | Barraca del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc a la paret oest | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior, adossat a la façana oest hi ha les restes d’un contrafort.</span></span></span></span></p> | 08058-187 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2446200,1.5954600 | 382312 | 4566864 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94087-187-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Josep Rossell Mañé de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94088 | Barraca 2 del Fondo de la Magina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-de-la-magina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-188 | Fondo de la Magina. Nord-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2448200,1.5973400 | 382470 | 4566884 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94088-188-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Antoni Salvador de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94089 | Barraca la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-bertrana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Al mur de llevant, per l’interior, s’hi conserva una fornícula i una menjadora de reduïdes dimensions. Adossat al mur de llevant hi ha les restes d’un contrafort en forma de rampa que dona accés a la zona de la coberta per l’exterior.</span></span></span></span></p> | 08058-189 | La Bertrana. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2410900,1.6015000 | 382812 | 4566464 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94089-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes DEL Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94090 | Barraca del Bosc de la Bertrana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-la-bertrana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A la paret posterior, per l’interior, hi ha un cocó de reduïdes dimensions. Adossat a la banda dreta de la porta d’accés hi ha les restes d’un mur emprat com a paravent. </span></span></span></span></p> | 08058-190 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2403900,1.6025200 | 382896 | 4566385 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94090-190-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94091 | Barraca Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda inicialment amb la tècnica de la pedra seca i posteriorment rejuntada amb ciment. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. Posteriorment se li va afegir una porta metàl·lica. </span></span></span></span></p> | 08058-191 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2371200,1.6065800 | 383231 | 4566016 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94091-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94092 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca situada en una zona boscosa de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal orientat al sud. </span></span></span></span></p> | 08058-192 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2364900,1.6067400 | 383243 | 4565946 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94092-192-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira i Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94093 | Barraca del camí de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-cal-villano-0 | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell damunt la llinda. A l’interior, al mur de llevant s’hi documenta una fornícula. </span></span></span></span></p> | 08058-193 | Cal Villano. Sud-oest de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358100,1.6061700 | 383194 | 4565871 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94093-193-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94094 | Barraca de Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part posterior de la coberta malmesa. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc primitiu orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-194 | Fondo del Viló. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2357400,1.6227100 | 384580 | 4565841 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94094-194-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94095 | Barraca del fondo del Viló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-vilo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-195 | Fondo del Viló. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2341500,1.6255400 | 384814 | 4565661 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94095-195-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94096 | Escales de Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escales-de-marge-0 | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>Marge o mur de feixa d’aproximadament 20 m de longitud que delimita un espai terrassat de conreus construït amb la tècnica de la pedra seca. Alhora que es construïa el marge es duien a terme les escales, en aquest cas formada per quatre graons, per facilitar l'accés d'anar d'una feixa a una altra.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-196 | Fondo del Mericano. Nord de Trencaoques | 41.2448700,1.6359900 | 385709 | 4566838 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94096-196-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 94097 | Barraca del Mericano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mericano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud -est. Damunt la llinda s’hi documenta un arc de descàrrega construït amb les pedres col·locades a sardinell i amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior, adossat al mur posterior s’hi va construir, també amb pedra seca, un banc corregut. </span></span></span></span></p> | 08058-197 | Fondo del Mericano. Est de Valldemar | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2447800,1.6344900 | 385583 | 4566830 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94097-197-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 94098 | Barraca del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord -est. La coberta és en forma de falsa cúpula i li manca la pedra cobertora. </span></span></span></span></p> | 08058-198 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2435500,1.6271900 | 384969 | 4566703 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94098-198-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes d’Alex Salanueva de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94099 | Barraca del fondo del Bolitxo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-bolitxo | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora. | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i realitzada seguint el desnivell del terreny. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega situat al damunt de la llinda. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva part de l’arena de protecció. </span></span></span></span></p> | 08058-199 | Fondo del Bolitxo. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2457000,1.6279200 | 385034 | 4566940 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94099-199-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94100 | Barraca del Bladet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bladet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-200 | Muntanyes de Cal Bladet. Est de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2473400,1.6257200 | 384853 | 4567125 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94100-200-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94101 | Barraca camí del Perotet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-cami-del-perotet | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Manca una part de la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada per l’exterior i trapezoidal per l’interior construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-201 | Plana Xinxola. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2426100,1.6140200 | 383864 | 4566616 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94101-201-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 94102 | Barraca les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior a l’angle nord -oest hi conserva una menjadora i a la paret de llevant un cocó. </span></span></span></span></p> | 08058-202 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384400,1.6150400 | 383942 | 4566151 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94102-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/