Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94103 | Barraca 2 les Xermades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-les-xermades | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula i conserva l’arena de protecció.</span></span></span></p> | 08058-203 | Les xermanes. Sud de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6171500 | 384119 | 4566155 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94103-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-06-27 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94104 | Barraca de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-204 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2459200,1.6130600 | 383789 | 4566985 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94104-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-29 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94105 | Barraca 2 de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-clariana | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca primigènia es conserva en bon estat i l’afegit posterior de pedra i toves malmès. | <p><span><span><span><span>Barraca de pedra de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca amb posteriors modificacions. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. Davant el portal s’hi afegir posteriorment una zona d’entrada amb les parets de pedra i ciment i la coberta amb teula àrab. La coberta de la barraca és de pedra en forma de falsa cúpula. A la part posterior s’hi afegir una estructura de planta quadrangular de pedra i toves. </span></span></span></span></p> | 08058-205 | Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2461300,1.6135800 | 383833 | 4567007 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94105-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94106 | Barraca Camps de les Cerveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-camps-de-les-cerveres | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part de la coberta enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca adossada a un antic marge de pedra de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-206 | Camps de les Cerveres. Nord de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487100,1.6148600 | 383945 | 4567292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94106-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes de Robert Rovira Ferré de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94107 | Barraca La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca situada a peu de camí de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-oest. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-207 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2462800,1.6094300 | 383486 | 4567029 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94107-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94108 | Barraca 2 La Petxina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-la-petxina | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular i construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-208 | Camps de La Petxina. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2487000,1.6089800 | 383452 | 4567299 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94108-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94109 | Barraca del fondo Raine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-raine | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroca a la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble plana orientat al sud amb un arc de descàrrega situat al damunt de la llinda de pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta és en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-209 | Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2538200,1.6222200 | 384571 | 4567849 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94109-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94109-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94109-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94110 | Barraca 2 del fondo Raine | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-raine | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula, només queda l’arrencament. </span></span></span></span></p> | 08058-210 | Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2540000,1.6215600 | 384516 | 4567870 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94110-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94110-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94110-210-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94111 | Pou de Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-sansemison | XIX-XX | La part superior enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Pou situat en una zona boscosa al sud de Sansemison. Es tracta d’un pou de planta circular excavat al terreny i revestit amb pedra. L’exterior està construït amb pedra i morter. Conserva part de les parets exteriors on hi hauria la corriola per extracció de l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-211 | Sansemison. Nord de Clariana | 41.2560300,1.6241300 | 384735 | 4568092 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94111-211-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94112 | Barraca Sansemison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sansemison | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. La paret de llevant correspon al propi terreny excavat. </span></span></span></span></p> | 08058-212 | Pi de Sant Humbert. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2577500,1.6225200 | 384603 | 4568285 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94112-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94112-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94112-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94113 | Barraca Omeda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-omeda | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada tota la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud- est. La coberta era en forma de falsa cúpula però està enderrocada quasi en la seva totalitat. </span></span></span></span></p> | 08058-213 | L’Omeda. Nord -oest de Clariana | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2602200,1.6302800 | 385257 | 4568549 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94113-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94113-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94113-213-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94113-213-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94114 | Barraca Sansamison | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-sansamison | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Part davantera enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-214 | L’omeda. Nord de Castellet | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2643300,1.6256800 | 384879 | 4569012 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94114-214-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-04-24 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94115 | Cal Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-11 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XX | Restaurada 1986 | <p><span><span><span><span><span>Cal Tomàs és una edificació formada a partir de diferents cossos adossats a diferents alçades amb un pati tancat situat davant l’antiga entrada principal. Antigament el pati era la era de les diferents cases del nucli de Castellet. Actualment, els diferents cossos formen part de dues vivendes amb dues entrades independents. Les façanes de ponent reflecteixen els diferents cossos annexes amb dues entrades independents, una que dona accés a la zona enjardinada i una segona, a llinda de pedra a l’interior de l’edifici. El volum principal és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal construït de maçoneria amb una torre situada a l’extrem dret de maons realitzada posteriorment. Consta de planta baixa i pis. Al frontis, orientat a migjorn, s’hi accedeix des de la zona enjardinada. En ell s’hi obre la porta d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la data gravada de 1761 a la dovella clau. Damunt el portal hi ha una finestra d’arc pla de pedra decorada amb una arc conopial. A la façana posterior, orientada a tramuntana, s’hi obre una segona porta d’accés d’arc de mig punt adovellada. En totes les façanes s’hi obren diverses finestres d’arc pla i amb brancals de pedra. A l’interior en destaquen dos arcs apuntats amb marques de picapedrer i un cup de vi que conserva els cairons.</span></span></span></span></span></p> | 08058-215 | Carrer del Castell, 2. Nucli de Castellet | 41.2629600,1.6340800 | 385580 | 4568848 | 1761 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94115-215-5.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94116 | Cal Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gener | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Gener es troba situat al nucli de Castellet, davant del castell i el Palau Feudal. Es tracta d’una construcció formada a partir de diversos cossos annexes a diferents alçades i diferents cobertes amb dos patis tancats per una sòcol de pedra i reixa metàl·lica. L’accés principal es troba situat a la façana llevant del cos central, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis. L’accés es mitjançant una porta d’arc de mig punt de maons amb els brancals de pedra. Al costat d’aquesta hi ha una segona porta, actualment tapiada, amb llinda de fusta. Les obertures no segueixen cap simetria i la major part de les finestres són d’arc pla de pedra i alguna de fusta. </span></span></span></span></span></p> | 08058-216 | Carrer del Castell, 32. Nucli de Castellet | <p>Apareix documentat Pau Gener en un llibre de pagament a Snt Pere de Catellet de l'any 1783.</p> | 41.2642600,1.6355200 | 385703 | 4568991 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94116-216-4.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94117 | Antic forn de pa de Castellet i la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-forn-de-pa-de-castellet-i-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurat | <p><span><span><span><span><span>El forn de pa es troba situat al nucli de Castellet. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al sud. Consta d’una sola planta. Al frontis s’hi obren dues grans portes i una sola finestra. A l’interior, a la façana de llevant, conserva els diferents elements de l’antic forn de pa tot i que no s’utilitzen. El forn amb la cambra de cocció de rajols refractaris amb un diàmetre de 4,30 m i la boca manté la porta de ferro amb una palanca de seguretat amb contrapès a l'extrem que permetia mantenir la porta en qualsevol posició. A la porta s’hi pot llegir: Tallers Belart Sabadell. Al mateix recinte s conserva la pastera, de planta circular, per barrejar la farina amb l’aigua. </span></span></span></span></span></p> | 08058-217 | Carrer del Forn, 7. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>Antigament era el form que feia el pa per tots els nuclis del municipi de Castellet i la Gornal.</span></span></span></span></span></p> | 41.2625300,1.6335400 | 385534 | 4568801 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94117-217-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | BCIL | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment és forn de pa i cafeteria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94118 | Sant Pere de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-castellet | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUANYES, E. (1980): Esglésies romàniques del Penedès. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>DALMAU, D. (2014): Campanars parroquials de torre de Catalunya. El patrimoni arquitectònic Català. Lliçà de Vall.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLORACH, S. (1984): El Penedès durant el període romànic. Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></p> | XI-XVII | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet fou transformada al segle XVII i de l’església original només en resta la façana de tramuntana i ponent. L’edifici, de planta rectangular, és d’una sola nau amb dues capelles a cada lateral amb la coberta interior de volta de canó i reforçada per arcs torals. A llevant està capçada per un absis semicircular precedit per un curt tram presbiteral amb la coberta en volta de canó i per l’exterior a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada a ponent, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb un òcul a la part superior afegit en època moderna. Al segle XII, adossat a la façana principal s’hi bastí un atri. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües per l’exterior i per l’interior en volta de canó el qual s’hi accedeix, per ponent, per una per una gran obertura d’arc de mig punt. Aquest espai que dona accés a la portalada de l’església, també s’hi pot accedir pel mur de tramuntana a partir d’una obertura d’arc de mig punt. A la façana de migjorn s’hi obren dues finestres d’arc de mig punt adovellades. Aquest espai exercia diverses funcions, una de les quals era acollir inhumacions de membres benestants. En aquest cas, va acollir dos sepulcres de membres del llinatge dels Castellet situats un a cada costat del portal d’accés. A l’atri s’hi accedeix per una gran escalinata degut al desnivell del terreny. Posteriorment, a la paret de tramuntana s’hi va construir un campanar d’espadanya coronat amb una coberta a dues aigües. Està format per dos nivells amb dos ulls d’arc de mig punt per nivell. A l’interior va ser reformat al segle XVII i en destaca l’ornamentació d’una petxina a l’arcada de l entrada i a l’espai de que acull la pica baptismal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-218 | Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’església de Sant Pere de Castellet apareix esmentada l’any 1106 quan Ramon Berenguer III la va cedí al monestir de Santa Maria de Solsona, tot i que aquest document no es pot considerar del tot segur degut a la falsedat dels càrrecs signants. Les primeres notícies segures daten de l’any 1151 en la butlla que el papa Eugeni III a la canònica de Santa Maria de Solsona. L’any 1195 Bertran de Castellet, senyor del castell de Castellet, hi fou enterrat. L’any 1484 l’església de Castellet ja era parròquia ja que aquell any, l’església de Sant Esteve de Castellet es convertí en sufragània de Sant Pere i Sant Marçal a partir de l’any 1739. Durant la guerra civil, 1936-1939, es van malmetre les osseres de la zona de l’atri.</span></span></span></span></span></p> | 41.2649500,1.6370900 | 385836 | 4569065 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94118-218-5.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Antigament damunt l’entrada hi havia hagut el cor. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94119 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera-1 | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Riera és una mas de finals d’època moderna i modificat en època contemporània. Està format per un cos principal i diversos annexes posteriors. La casa gaudeix d’un pati tancat per un baluard amb un portal adovellat d’accés d’arc rebaixat. El cos original és una construcció de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes, aquestes amb tres finestres de reduïdes dimensions d’arc de mig punt. Entre la planta primera i les golfes destaquen les restes d’un rellotge de sol rectangular de morter que encara conserva l’agulla. A la banda de ponent s’hi adossa un cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant que acull el cup de vi i una zona de magatzem o estable i posteriorment, s’hi afegir un segon cos de planta rectangular amb la coberta a una vessant i d’una sola planta. A la banda de llevant s’hi adossen dos cossos de planta quadrangular a diferents alçades amb la coberta a una vessant, quedant un d’ells forma de l’estructura tancada pel baluard. La vivenda fou ampliada a la part posterior mitjançant la construcció d’un cos annexa, de planta rectangular, de planta baixa i pis amb quatre finestres d’arc pla, dues per planta. Finalment, ja en l’últim moment s’amplià la construcció per llevant amb un cos annexa de planta rectangular i tancat per una vidriera.</span></span></span></span></span></p> | 08058-219 | La Porxada. Sud-est de Sant Marçal | 41.3039400,1.6270000 | 385059 | 4573407 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94119-219-5.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94197 | Pedrera Aurora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-aurora | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | s. XV-XVIII | Destruït per ampliar els límits de l’explotació de la pedrera. | <p><span><span><span><span><span>Dipòsit de planta trapezoidal excavat a la roca calcària. Presenta unes dimensions de 2,6 m d’amplada per una longitud d’entre 2,9m i 3,2m i una fondària d’entre 0,30m i 0,40m. No presenta cal canalització de sortida d’aigua tot i que a l’extrem sud-oest s’hi documenta una petita concavitat de 0,30 m de fondària. Segons paral·lels existents a la Garriga es tracta d’estructures de recollida d’aigües pluvials destinat per a les bèsties o bé pel conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08058-220 | El Coll. Est de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment fou localitzat l’any 1992 pels Agents Forestals de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6024400 | 382906 | 4567396 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’any 1992 s’hi dugué a terme una intervenció arqueològica | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 94198 | Cova XXV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-xxv | <p><span><span><span><a>GONZÁLEZ, J. (2006): Cuevas-santuario ibéricas en Cataluña. Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló. Núm. 25.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></span></span></span></span></p> | Cobert de vegetació i pins | <p><span><span><span><span><span>Cova situada propera a la Cova d’en Cabra. Es tracta d’una cavitat de reduïdes dimensions, de 5,5 m de longitud amb dues boques d’entrada, una primera de 1,25 m d’alçada per 1,95 m d’amplada i una segona de 1,05 m d’alçada per 1,95 m d’amplada. Aquestes boques s’uneixen a 1,50 m creant una sola cavitat. A l’interior es van localitzar tres enterraments amb aixovar: un ganivet de sílex, quatre fragments de ganivet, una punta amb dors, un fragment de cercle, tretze ascles, una dena i vint fragments de ceràmica a mà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-221 | Fondo del Cabra. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>L’any 1955 Joan Bellmunt i alguns membres del Museu Balaguer va dur a terme una excavació a la cova.</span></span></span></span></span></p> | 41.2637900,1.6452300 | 386516 | 4568926 | -2200/ -1500 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94198-221-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94199 | Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clariana-0 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | Situat a la Pedrera de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Jaciment de formació calcària de restes de coralls constructors d'edat Miocè inferior i mitjà (Tortonià Superior - Andalusià), format per un monticle de coralls amb una base d'uns 40-50 metres de diàmetre per uns 6-7 metres d'alçada (patch-reef). Aquesta formació en la cartografia geològica de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya està inclosa en la </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>unitat grafiada amb l'epígraf NMLca, calcàries grises i calcarenites, d'edat Languià, Miocè mitjà. Aquesta unitat inclou bioconstruccions coral·lines i algals, amb presència abundant de foraminífers i altra fauna marina invertebrada, que constitueixen la formació de creta, nom del recurs miner que s'explota en les activitats extractives Aurora i Maria Teresa. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2007 es va dur a terme una intervenció arqueològica i paleontologia arran de la tramitació de l’ampliació de la pedrera Maria Teresa. Es van localitzar restes fòssils de fauna invertebrada en formacions marines miocenes mediterrànies: coralls, bivalves i gasteròpodes. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El maig de 2016 l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont va realitza una nova intervenció dins del projecte d'investigació 'Canvis climàtics i faunístics al Miocè inferior de Catalunya. 2014-2017', amb l'objecte d’estudiar els rebliments argilosos de les cavitats càrstiques dins els dipòsits detectades a la dècada de 1990. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La intervenció paleontològica coincideix amb la detecció en l'explotació de la Pedrera Maria Teresa (de l'Arboç) d'una cavitat càrstica reblerta de sediments on s’hi va recuperar restes fòssils de macro-vertebrats com una mandíbula molt complerta de bòvid, un fragment de pelvis d'artiodàctil, ossos carpians i tarsals d'artiodàctil, diversos fragments de closca de tortuga i restes de petits vertebrats. La fauna recuperada inclou restes ben preservades de mamífers de mida mitjana, com bòvids o fèlids que </span></span></span></span></span><span><span><span>corresponen a inicis del Miocè mitjà, més concretament a l'Aragonià mitjà, biozona MN5 (entre 16 i 13,8 milions d'anys). Exceptuant un jaciment exhaurit de Vilobí (barri de Bellver).</span></span></span></p> | 08058-222 | Pedrera. Est de la Gornal. | <p><span><span><span><span><span>A la dècada de 1950 es va iniciar la molta de pedra molassa per l’obtenció de blanquet. A la dècada de 1990 l’Institut de Paleontologia Miquel Crusafont ( Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont) va realitzar treballs de suport al Dr. Lluís Cabrera en la confecció de la fitxa de la Geozona 349 de la Direcció General de Medi Natural 'Castellet - La Gornal: Embassament de Foix”. En</span> <span>el curs d'aquests treballs el paleontòleg Manel Llenas investiga rebliments argilosos de carsts dins de la formació </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>miocena calcària de dipòsits escullosos algals d'aquesta zona. Aquests treballs donen com a resultat la localització i recuperació de restes micro-paleontològiques òssies i dentals de mamífers continentals del Miocè mitjà. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>L’any 1992 el paleontòleg Xavier Riu va realitzar un mostreig posterior a les voladures on va recuperar diversos equinoderms, bivalves i restes de dents de peixos teleostis. En el mes de juny de 2002 es dona d'alta aquest jaciment amb el nom de Pedrera Aurora.</span></span></span></span></span></p> | 41.2495000,1.6018200 | 382854 | 4567397 | 08058 | Castellet i la Gornal | Restringit | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Altres noms: Pedrera Aurora o Pedrera Maria Teresa. | 1792 | 5.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 94200 | Forn de calç del fondo de Mas Carlús 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-mas-carlus-2 | XIX | Enderrocat i cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar de la pista forestal dins el Parc del Foix. Es tracta d'una construcció de planta circular de grans dimensions, d’aproximadament 3,5 m de diàmetre, excavada al sediment geològic amb la part superior construïda amb pedra i calç. La boca estaria situada al cantó de llevant. </span></span></span></span></span></p> | 08058-223 | Fondo de mas Carlús. Sud-est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. </span></span></span></span></span></p> | 41.2610400,1.6503400 | 386939 | 4568614 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94200-223-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94201 | Font de l’Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhorta-0 | XIX-XX | Sense aigua | <p><span><span><span><span><span>La font de l’Horta es troba situada en una obaga amb abundància d’alzines. La font, actualment sense aigua, sorgeix d’un broc metàl·lic situat en una paret de pedra semicircular. Sota el broc hi ha una pica també de pedra que mitjançant un canal realitzat amb pedres condueix l’aigua a un gran safareig de planta rectangular (de 7 m de longitud per 8 m d’amplada) on s’hi troba una pica semicircular amb sobreeixidor. El safareig està construït amb pedra i argamassa i arrebossat per l’interior i conserva algunes de les pedres de rentar. Per accedir a la font hi ha un antic camí de pedra on en algun punt s’hi conserven roderes de carro. Just abans d’arribar a la font hi ha restes d’un habitacle construït a partir d’un mur de pedra i argamassa en forma de L que delimita per la banda de llevant i migjorn i que aprofita coma tancament de tramuntana i ponent la roca natural. S’hi accedeix mitjançant dos grans situats a migjorn des del camí principal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-224 | Muntanya de Cal Bladet. Sud de Castellet | 41.2523200,1.6298000 | 385203 | 4567673 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94201-224-8.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94202 | Embassament- Pantà del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix | <p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p> | 08058-225 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p> | 41.2564400,1.6402600 | 386087 | 4568116 | 1901 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 94203 | Font de Dalt del mas Carlús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-del-mas-carlus | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Font situada en una zona boscosa dins el Parc del Foix. Correspon a una font de clot excavada al sediment geològic que recull l’aigua de la capa freàtica. La part superior està construïda amb pedra seca. S'hi accedeix mitjançant dos graons. </span></span></span></span></p> | 08058-226 | Fondo de mas Carlús. Sud-est de Castellet | 41.2612900,1.6500300 | 386914 | 4568642 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94203-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Es tracta d’una font de gran importància atès que és un espai de cria d’amfibis. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94205 | Cal Mià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mia | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p><span><span><span><span><span>Cal Mià és un mas d’origen medieval modificat posteriorment en època moderna i contemporània i formada per diferents volums. El cos originari és una edificació de planta quadrangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada al sud-est. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt i una zona porxada mitjançant una seqüencia d’arcs de mig punt al cantó esquerre del portal. A nivell del primer pis hi ha tres finestres d’arc pla amb ampit motllurat i un balcó amb la porta d’accés d’arc de mig situat damunt l’espai porxat. A l’alçada de golfes hi ha dues finestres centrals d’arc de mig punt. A la façana nord-est hi adossa un volum de planta rectangular de planta baixa i pis amb quatre finestrals d’arc de mig punt a nivell de la planta pis i amb un pati tancat per una baluard amb el portal d’accés d’arc pla. A la façana posterior, s’hi adossa el magatzem i celler. Es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana, orientada al nord-est. A la façana s’hi obra una finestra i una porta de garatge d’arc pla. Damunt la porta hi ha la data 1906 i les inicials J.A. Els murs estan tots arrebossats i pintat de blanc a excepció de la façana oest de l’edifici del magatzem que es de pedra. Aquesta finca comunica per un camí particular, situat a la part posterior del mas que comunica amb Cal Mià Xic.</span></span></span></span></span></p> | 08058-228 | Cal Gat. Sud-est de Sant Marçal | <p><span><span><span><span><span>Casa pairal que tenia Cal Mià Xic com a masoveria. Actualment encara és propietat de Cal Mià. Segons consta en el catàleg de Masies </span></span>i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal la casa té documentació del s.XV. </span></span></span></p> | 41.3112800,1.6195300 | 384447 | 4574232 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94205-228-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | També anomenada de Cal Gat | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94206 | Corral de Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-muntanya | <p><span><span><span>Pla Especial del Catàleg de les Masies i Cases rurals del municipi de Castellet i la Gornal. Text refós – Aprovació definitiva agost de 2014.</span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>El Corral de Muntanya es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent vers al nord. Consta de planta baixa i pis amb un patí tancat per un baluard amb el portal d’accés d’arc de mig punt rebaixat de maons col·locats a mode de sardinell. A l’interior estava compartimentat i conserva dos cups de vi. </span></span></span></span></span></p> | 08058-229 | Fondo de les Cabres. Nord de Torrelletes | 41.2856100,1.6566000 | 387506 | 4571334 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94206-229-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatge de mitjan segle XX de l'Arxiu Comarcal del Garraf | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94207 | Mercat Medieval de Castellet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-de-castellet | XX - XXI | <p><span><span><span>E</span></span></span><span><span><span><span><span>l segon cap de setmana de juny, els carrers del nucli de Castellet es vesteixen d’època medieval per celebrar el Mercat Medieval, una activitat </span></span></span></span></span><span><span><span>cultural i lúdica que organitza l’Ajuntament de Castellet i la Gornal.</span></span></span><span><span><span><span><span> Durant aquests dos dies, el poble situat al mig del Parc del Foix, es transforma i crea un seguit d’activitats, tallers, parades d'artesania i alimentació, espectacles i concerts per a tots els públics, i moltes propostes més. </span></span></span></span></span><span><span><span>Aquest esdeveniment, plenament consolidat, ha estat treballat per tal de donar-li contingut propi. El Mercat Medieval és l’esdeveniment més rellevant del municipi.</span></span></span></p> | 08058-230 | Nucli de Castellet | 41.2644400,1.6357600 | 385724 | 4569010 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94207-230-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 94209 | Pou de Cal Cassanyes de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-cal-cassanyes-de-la-muntanya | XIX-XX | Una part de la paret de tramuntada enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou situat a llevant de Cal Cassanyes de la Muntanya.</span></span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta circular, d’1,20 m de diàmetre interior, excavat al nivell geològic i revestit amb pedra i argamassa. El pou està cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula amb un accés de llinda simple orientat a llevant. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08058-232 | Costa de Cal Cassanyes. Sud-est de Torrelletes | <p><span><span><span><span><span>Cal Cassanyes de la Muntanya era propietat de Cal Cassanyes de les Masuques, actualment també conegut com Caves Oriol Rossell. Cal Cassanyes de la Muntanya fou abandonada la dècada de 1960. </span></span></span></span></span></p> | 41.2731300,1.6733800 | 388890 | 4569926 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94209-232-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94210 | Barraca Rocallisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al nord-est. La coberta era en forma de falsa cúpula actualment enderrocada.</span></span></span></span></p> | 08058-233 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94210-233-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94211 | Barraca els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada coberta i accés | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat a l’est. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-234 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94211-234-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94212 | Barraca 2 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta i part posterior de la barraca | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud i cobert de vegetació. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-235 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385200,1.5905800 | 381892 | 4566193 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94212-235-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94213 | Barraca 3 els Obiots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-els-obiots | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Enderrocada la coberta | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. Per la banda de llevant se li adossa un mur en forma de “L” invertia , també construït amb pedra seca, que delimita un espai de reduïdes dimensions de planta quadrada, tipus corral. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 08058-236 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2358300,1.5917300 | 381984 | 4565893 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94213-236-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94214 | Barraca de la Plana Xinxola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-xinxola | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb la coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-237 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2396500,1.6089800 | 383436 | 4566294 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94214-237-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94215 | Barraca de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta era en forma de falsa cúpula. </span></span></span></span></p> | 08058-238 | Plana Xinxola. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2388500,1.6077900 | 383335 | 4566207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94215-238-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94216 | Barraca de la vinya de Cal Villano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-cal-villano | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud amb un arc de descàrrega al damunt realitzat amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó.</span></span></span></span></p> | 08058-239 | Vinyes de Cal Villano. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2384700,1.6066100 | 383236 | 4566166 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94216-239-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94217 | Barraca del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a la paret del fons, es conserva una menjadora i un banc corregut.</span></span></span></span></p> | 08058-240 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2385000,1.6034900 | 382974 | 4566174 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94217-240-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 94218 | Barraca 2 del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-del-lluc | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Li manca la pedra cobertora | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana i doble orientat al sud-est. Damunt la llinda té un arc de descàrrega construït amb pedres col·locades a mode de sardinell. La coberta era en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-241 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2376800,1.6028000 | 382915 | 4566083 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94218-241-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94219 | Caseta i cup del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-i-cup-del-fondo-del-lluc | XIX-XX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span>Caseta situada a peu del camí que volta la pedrera Omya Clariana per la bada de migjorn. Es tracta d’una construcció de planta rectangular amb la coberta a una vessant amb pendent ver al nord. Consta d’una sola planta. La façana principal es troba orientada a migjorn i conserva el portal d’accés de llinda de fusta. A la part posterior hi ha les restes d’un antic cup de vi, de planta circular i que encara conserva els cairons interiors. El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb morter i amb les parets arrebossades amb morter. A pocs metres a llevant de la casa també es conserva un pica de pedra de planta rectangular de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></span></p> | 08058-242 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2395500,1.6024600 | 382890 | 4566292 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94219-242-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94220 | Pou del Fondo del Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-del-lluc | XX | La part superior del pou enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Pou de planta circular construïda amb pedra i revestida interiorment amb ciment llis. El pou estava cobert amb una coberta en forma de falsa cúpula realitzada amb la tècnica de la pedra seca. Al davant hi ha dues piques de planta quadrada de 60 x 60 cm construïdes amb maons amb la part interior revestida amb ciment. </span></span></span></span></span></p> | 08058-243 | Fondo del Lluc. Est de Rocallisa | 41.2379500,1.5996700 | 382653 | 4566118 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94220-243-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94221 | Barraca Fondo del Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-fondo-del-blau | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta era en forma de falsa cúpula. A l’interior, a l’angle nord-oest conserva una menjadora de reduïdes dimensions.</span></span></span></span></p> | 08058-244 | Rocallisa. Sud de Rocallisa | <p><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></a></span></span></span></p> | 41.2356300,1.5936200 | 382142 | 4565868 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94221-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94222 | Pou del Fondo Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-fondo-blau | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Pou de planta circular d’1,80 m de diàmetre interior. El pou conserva un brocal realitzat amb pedra seca de 1,50 m d’alçada i amb coberta en forma de falsa cúpula.</span></span></span></span></p> | 08058-245 | Fondo Blau. Sud de Rocallisa | 41.2363100,1.5976000 | 382477 | 4565938 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94222-245-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94223 | Barraca 2 del Fondo Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-fondo-blau | <p><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda doble i plana orientat al sud amb la coberta en forma de falsa cúpula. A l’interior té un menjadora de reduïdes dimensions. </span></span></span></span></p> | 08058-246 | Fondo Blau. Sud-est de Rocallisa | <p><span><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària, principalment a la vinya i a l’olivera. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. A partir de mitjan del segle XVIII aquests tipus de construccions comencen augmentar considerablement a la zona del Penedès degut a l’augment del conreu de la vinya en detriment del conreu dels cereals provocant un canvi en la fisonomia del paisatge. </span></span></span></p> | 41.2361000,1.5980100 | 382511 | 4565915 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94223-246-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-05-17 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Informació i imatges extretes del Drac Verd de Sitges de la wikipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94273 | Conjunt de Castellnou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-castellnou | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> | Destruït | <p><span><span><span><span><span>El camí que porta cap a Clariana s’hi van localitzar una carreus treballats i les restes d’un mur de pedra i argamassa amb algunes filades d’opus spicatum. Durant la realització del present mapa de patrimoni no s’ha localitzat dit mur. </span></span></span></span></span></p> | 08058-247 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Segons consta a l’antic terme de Castellet i la Gornal hi havia hagut la capella de Sant Martí de Castellnou, que apareix documentada l’any 1298 en el testament de Saurina de Cort, esposa de Ramon de Ribes, la qual li deixa cinc sous a Sant Martí de Castro Novo. En els fogatges de 1365-1370 apareixen 21 focs entre els nuclis de Castellnou i la Gornal. En els fogatges de 1553 apareix citat en Vives de Castellnou, Gilia de Castellnou i finalment Guel de Castellnou. En el capbreu de l’any 1577 de Joan Bartomeu apareix Lluis Mayner de Castellnou. </span></span></span></span></span></p> | 41.2449600,1.6177500 | 384181 | 4566872 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94273-247-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Imatges localitzades a l’Arxiu Comarcal del Garraf.Les coordenades UTM corresponen al nucli de Clariana. | 46 | 1.2 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 94274 | Castell Nou de la Gornal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-nou-de-la-gornal | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><a><span>VIRELLA, X. (1983): Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal. Institut d’Estudis Penedesencs, 21. Primer premi del VII Concurs de Sant Ramon de Penyafort-1979 convocat pel Museu de Vilafranca del Penedès.</span></a></span></span></span></span></p> | Desaparegut | <p><span><span><span><span><span>Actualment es desconeix l’indret on s’ubicaria el nucli de Castellnou, tot i que estaria situat prop del nucli de la Gornal. </span></span></span></span></span></p> | 08058-248 | Castellet i la Gornal | 41.2540800,1.5923700 | 382070 | 4567918 | 08058 | Castellet i la Gornal | Sense accés | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | 2023-07-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Les coordenades UTM corresponen al nucli de la Gornal. Imatge extreta del llibre Catàleg arqueològic de Castellet i la Gornal de Xavier Virella | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 94275 | Sant Pere de la Gornal i la Casa Rectoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-la-gornal-i-la-casa-rectoral | <p><span><span><span><a>AAVV. (1981): Catalunya romànica. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> | XIII-XX | Reformada al segle XX per l’arquitecte Joan Bassegoda | <p><span><span><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere i la Gornal es troba situada al nucli de la Gornal. Es tracta d’un edifici de tres naus amb un absis semicircular totalment refet a principis del segle XX. A l’absis s’hi representa el pantocràtor amb els evangelis amb l’escultura de Sant Pere a la part central. A la nau de llevant hi ha dues capelles, una dedicada al Santíssim i des de la qual s’accedeix a la sagristia, d’origen romànic i reformada l’any 1691, i l’altra a Sant Josep. A la nau de ponent hi ha una capella on s’hi representen diferents escenes de la vida de Jesús amb l’últim sopar com escena principal a la zona de l’altar. Les pintures estan signades per A. Ferre Pino. Damunt el portal d’accés hi ha el cor, amb barana de fusta. Compta amb un campanar d’espadanya de tres ulls d’època barroca i una torre amb un rellotge amb la coberta a quatre aigües de mitjan del segle XIX. L’església i la rectoria tenen un porxo comú que va ser refet l’any 1971 per l’arquitecte Joan Bassegoda i Nonell. Des del porxo s’accedeix a l’església mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Al porxo s’hi conserven diversos capitells i algun fragment de columna que van ser trobats arran de les obres de restauració de l’església. </span></span></span></span></span></p> | 08058-249 | Carrer de l’església. Nucli de la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Església que apareix com a subjecte a la canònica de Solsona l’any 1163. En una relació d’esglésies dependent de Santa Maria de Solsona al segle XIII es reconeix que la canònica posseïa a la diòcesi de Barcelona ecclesia de Guarnaa. Sant Pere de la Gornal apareix citada com a parròquia per primera vegada l’any 1279-80. Prop d’aquesta església hi hagué l’indret de Castellnou, actualment desconegut.</span></span></span></span></span></p> | 41.2541300,1.5919000 | 382031 | 4567924 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94275-249-5.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’edifici va patir una gran reforma al segle XVI fet que va provocar que bona part de l’església primigènia desaparegués. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 94276 | Molí de Cal Llopart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-cal-llopart | <p><span><span><span>IGLÉSIES, J. (1979): Els fogatges de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana. Rafael Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castellet i la Gornal (Alt Penedès). Ajuntament de Castellet i la Gornal. Desembre de 2004.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J. (2018): El riu Foix. El patrimoni natural i cultural del riu a l’entorn del Parc del Foix. Centre Documental del Parc Foix. Santa Margarida i els Monjos. </span></span></span></p> | XII-XX | Estructura malmesa i elements del molí deteriorats | <p><span><span><span><span><span>El molí de Cal Llopart d’origen medieval i modificat en època moderna i contemporània. Situat a pocs metres a tramuntana del mas de Cal Llopart es tracta d’un cos de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis s’hi obre el portal d’accés adovellat d’arc rebaixat i dues finestres de reduïdes dimensions. A nivell del primer pis s’hi obren quatre finestres d’arc pla una de les quals conserva l’ampit de pedra. A la part superior, centrat amb el carener, s’hi conserva un enrajolat ceràmic i policroma amb la figura central d’un sant. A l’interior, s’hi localitzen diferents elements relacionats amb l’última fase de l molí entre els quals hi ha la tremuja, la mola i tot el mecanisme amb motor de funcionament de la mola. La coberta de la sala és mitjançant diversos arcs amb volta de rajols. </span></span></span></span></span></p> | 08058-250 | Església de Sant Esteve. Sud de les Masuques | <p><span><span><span><span><span>Aquest molí es troba documentat des de l’any 1178. Segons consta en un butlletí del Centre Excursionista de Catalunya l’any 1893 encara estava en funcionament. Durant la postguerra va tornar a funcionar fins a mitjan de la dècada de 1950 degut al poc cabal d’aigua del riu. L’any 1858 el molí disposava d’una concessió d’ús de l’aigua per Real Ordre d’Isabel II de 500 l per segon. També s’hi diu que quan el molí disposava de molta aigua feia funcionar tres moles, una per pinso i dues per la molta de creta i blanc (ROVIRA, J). </span></span></span></span></span></p> | 41.2884600,1.6401800 | 386136 | 4571671 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94276-250-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-07-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94277 | Forn de calç del Fondo de Coma Pineda 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-fondo-de-coma-pineda-2 | <p><span><span><span><a>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Castellet i la Gornal. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XVIII-XIX | Cobert de vegetació i part enderrocada | <p><span><span><span><span><span>Forn de calç situat a tocar del camí. L’estructura del forn es troba excavada en el terreny natural amb la part superior reforçada per un mur de pedra irregular. Presenta una planta circular de 4 m de diàmetre interior i una alçada visible de 2,10 m. Es troba seccionat per l’actual camí. </span></span></span></span></span></p> | 08058-251 | Fondo de Coma Pineda. Est de Castellet | <p><span><span><span><span><span>A mitjan segle XVIII comencen a construir-se els forns de calç, construccions que permetien extreure la calç de les roques calcàries que s’obtenien de les canteres de l’entorn. En molts casos, per una part de la població l’obtenció de la calç era una ocupació complementària a l’activitat econòmica principal. El procés d’obtenció de la calç era llarg ja que podia durar entre un mes i mes i mig. La pedra s’arrencava de l’entorn i es col·locava a l’interior del forn de forma circular, posant la mida més gran a la part inferior i la més petita a la part superior. Un cop s’iniciava la cocció aquesta no es podia parar fins a finalitzar el procés de cocció de la pedra en calç viva. La temperatura que s’assolia pel procés era d’entre 800 ºC i 1000 ºC.</span></span></span></span></span></p> | 41.2591200,1.6559400 | 387405 | 4568393 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94277-251-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-19 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 94278 | Camí ramader de Marina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-de-marina | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>AAVV. (2010). Camins ramaders i transhumància a Catalunya. Recomanacions i propostes. Lleida: Fundació món rural.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROVIRA, J; MIRALLES, F.(1999): Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Associació d’Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. </span></span></span></p> | XI-XX | Alguns trams del camí s’han perdut. | <p><span><span><span><span><span>El camí o carrerada de Marina té un recorregut de 230 km travessant Catalunya de nord a sud; des de la Cerdanya fins a la platja de Marina del Penedès. El camí transcórrer des de Puigcerdà on es bifurca en dos ramals paral·lels que s’uneixen a l’alçada de Manresa. D’aquí segueix cal el sud passant per Martorell, el Bruc, Piera, Sant Quintí de Mediona fins a Santa Margarida i els Monjos. Des d’aquest punt s’endinsa dins el terme de Castellet i la Gornal passant per dins el Parc de Foix, per la zona del Pujol de Romagosa. D’aquí es dirigeix cap a Vilanova i la Geltrú fins arribar a la platja. En algun tram la carrerada conserva els murs laterals realitzats amb pedra seca que delimitaven la zona de trànsit, amb una amplada de 80 cm. Algun tram dels murs conservats han estat refets. </span></span></span></span></span></p> | 08058-252 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>Al Diplomatari del monestir de Santa Maria de Poblet apareix documentat l’any 1055 amb el nom de via peccorad de Ceguiolas (via pecuària de les Gunyoles), coneguda a la zona del Pirineu amb el nom de camí de Marina o bé com la Cañada real de la Sardanya a la zona del litoral. </span></span><span><span><span><span><span>Les carrerades o vies pecuàries són vies per on discorre tradicionalment el trànsit ramader tant en desplaçaments de caire local (diaris o transtermitans), com en desplaçaments de caire regional (transhumants). Aquests moviments tenen dos motius principals: o bé per buscar les pastures dins del mateix vall on viu el ramat o bé, per desplaçar el ramat per aprofitar conreus i guarets.</span></span></span></span></span><span><span><span><span> <span>La transhumància té els seus orígens a l'època preromana i romana però no és fins el segle XII que es comença a organitzar la seva pràctica i en conseqüència la creació de la xarxa de camins estable i segura que permetés el trànsit del ramat entre la plana i la muntanya. A partir del segle XVI l'activitat de la ramaderia transhumant comença a prendre importància a nivell social degut a la producció de llana i de carn. Aquesta activitat es va mantenir fins a finals del segle XVIII i començaments del XIX, quan l'activitat transhumant dóna un pas enrere que es va prolongar fins el segle XX.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.2811800,1.6896100 | 390263 | 4570799 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94278-252-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Camí ramader que engloba diferents carrerades | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/