Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95446 | Església de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello | <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p> | XI XVI | <p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p> | 08068-2 | Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. | <p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p> | 41.3870684,1.9607531 | 413110 | 4582248 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-01-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal. | 92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 95609 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2 | <p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p> | VI aC - I aC | Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig. | <p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p> | 08068-13 | Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts | <p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p> | 41.3974147,1.9950810 | 415994 | 4583362 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs. | 81 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95610 | Mostreig paleontològic al Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p> | <p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p> | 08068-14 | Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares | 41.4016374,1.9951721 | 416007 | 4583832 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-12-12 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. | 121 | 1792 | 5.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 95611 | Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. </span></span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='IT'><span>Memòries i informes </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.</p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.</p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.</p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.</p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.</p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.</p> | 08068-15 | PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248. | <p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.</p> | 41.3985639,1.9730562 | 414155 | 4583511 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95611-20240103122200.jpg | Legal | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Pública | Estructural | BPU | 2024-12-12 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. | 125 | 1792 | 5.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95621 | Jaciment arqueològic del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X-XVIII | Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció. | <p>El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.</p> <p>D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.</p> <p>La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.</p> <p>L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.</p> <p>Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.</p> <p>Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.</p> <p>La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.</p> <p>Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.</p> <p>La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.</p> | 08068-21 | Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès. | <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.</p> <p>Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.</p> <p>La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.</p> | 41.3877849,1.9602464 | 413069 | 4582327 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203114615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115723.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 95643 | C/ Major, 102 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-102 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Restaurada | <p>Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.</p> <p>A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.</p> <p>A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.</p> <p>La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.</p> <p>Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.</p> | 08068-43 | C/ Major, 102 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.</p> <p>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</p> | 41.3959423,1.9570915 | 412816 | 4583236 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216132017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216131952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231214105745.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Cultural | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 105|119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95645 | Cal Jordi (Can Ponsà) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-can-ponsa | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XVIII - XIX - XX | <p>La masia coneguda com Cal Jordi està situada al carrer Major, al centre de la vila. Aquesta finca està delimitada per un mur de contenció de pedra carejada vermella, que aporta solidesa i caràcter al conjunt. En aquest mur, s'obren unes escales que condueixen cap a la porta principal d'accés a la casa, oferint una entrada destacada sobre el nivell de la carretera.</p> <p>Cal Jordi presenta una planta rectangular, organitzada en dos nivells: planta baixa i primer pis. Aquesta disposició és típica de les masies tradicionals catalanes. Les obertures segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, hi ha una porta principal d'accés, una finestra graellada i una porta secundària. Al primer pis, s'hi distribueixen tres finestres alineades amb les obertures inferiors.</p> <p>A la planta baixa trobem la porta principal d'arc mixtilini, que aporta una característica única i ornamental a l'entrada principal. La finestra graellada que proporciona llum natural i ventilació a l'interior, mantenint una estètica tradicional i la porta secundària que facilita l'accés addicional a l'habitatge. Totes les finestres del primer pis són d'arc a nivell, mantenint una coherència estilística amb la resta de l'edifici.</p> <p>El parament està arrebossat i pintat, oferint una aparença neta i cuidada. No obstant això, els replanells de les finestres es deixen visibles, exhibint l'obra original i aportant un contrast estètic amb l'arrebossat i la coberta és a dos vessants amb el carener descentrat respecte a la façana principal, una característica que sovint es troba en edificis històrics i que contribueix al seu encant visual.</p> <p>Cal Jordi no només és una estructura residencial, sinó que també representa un exemple ben conservat de l'arquitectura rural tradicional de la comarca. La seva ubicació al carrer Major la situa en un punt estratègic i central de la vila, integrant-se amb el teixit urbà i contribuint al caràcter històric i cultural del lloc.</p> <p>L'ús de materials tradicionals com la pedra carejada vermella per al mur de contenció i l'estructura de la coberta a dos vessants reflecteixen les tècniques de construcció locals i el respecte pels elements arquitectònics tradicionals. Els arcs de les obertures, especialment l'arc mixtilini de la porta principal, afegeixen un toc distintiu que enriqueix el disseny global de la masia.</p> | 08068-45 | C/ Major, 119-123 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat. </p> <p>Aquesta masia, però no segueix fidelment el traçat, atès que es troba una mica més alta i reculada respecte el camí. </p> <p> </p> | 41.3963286,1.9582118 | 412910 | 4583279 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203142421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132144.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Cal Jordi és una masia que exemplifica l'arquitectura rural catalana amb la seva forma rectangular, distribució harmoniosa de les obertures, i l'ús de materials i tècniques tradicionals. La seva ubicació al carrer Major i les característiques constructives fan d'aquest edifici una peça important del patrimoni arquitectònic local. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95646 | C/ Major, 134 (Ca la Nicasia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-134-ca-la-nicasia | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XIX - XX | <p>Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.</p> <p>La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.</p> <p>Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.</p> <p>El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.</p> <p>Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.</p> <p>L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.</p> <p>En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. </p> | 08068-46 | C/ Major, 134 | 41.3961083,1.9585395 | 412937 | 4583254 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231203132207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131422.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95652 | Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p> | 08068-52 | Avinguda Catalunya, 18 | <p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p> | 41.3964675,1.9621319 | 413238 | 4583290 | 1954 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà. | El xalet també és conegut com Can Fàbregas. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 95654 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI - XVIII | L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants. | <p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p> | 08068-54 | Corriol al paratge de la Riera de Cervelló | <p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p> | 41.3982240,1.9826590 | 414957 | 4583464 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-25 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95655 | Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI (?) a XX | Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940. | <p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p> | 08068-55 | Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló. | <p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p> | 41.3972666,1.9814208 | 414852 | 4583360 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95663 | Rellotge de sol Granja García | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p> | 08068-59 | Plaça Granja García, 3 | <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> | 41.3991216,1.9899916 | 415571 | 4583557 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | 105 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95684 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici de cos, de gran volum, amb teulada plana. En alçada es desenvolupa en planta baixa i tres pisos la part que dona al carrer.</p> <p>Presenta dues façanes, amb la principal orientada a l'est, i disposa d'un pati que permet una façana perpendicular al carrer, totes pintades de color gris clar. Els buits: portes i finestres, presenten diversos elements decoratius que li donen un aire elegant.</p> <p>A la planta baixa, destaca la porta d'entrada principal, que dona al carrer, amb dues columnes de basament quadrat, fust circular, capitells, i un frontó trencat d'influència barroca. Al segon pis hi ha una balconada correguda que presenta els buits de les portes d'accés de traça vertical i de grans dimensions, amb marcs i timpans cecs sobre motllures decorades, decorats a l'interior per relleus florals. Aquest balcó continua en part fins a la façana lateral, fent cantonada. La barana és de ferro forjat, amb brèndoles de decoració simple geomètrica i de tant en tant, trams verticals decoratius que simulen escates de peix. Les finestres de la tercera planta a la façana principal, estan emmarcades per arcs decoratius, i les de la planta baixa són de traça vertical, guardapols recte i estan protegides per reixes de forja simples.</p> <p>La façana lateral s'obre a un pati interior. En el segon pis hi ha una tribuna envidrada i un fris de respiralls rodons decorats amb rosasses, dona pas al remat de l'edifici, més elevat en la façana que dona al pati interior.</p> <p>En conjunt, aquesta construcció combina funcionalitat amb un estil arquitectònic atractiu i clàssic, adequat per a la seva funció com a residència d'una de les persones més influents a finals del segle XIX i inicis del segle XX a Cervelló.</p> | 08068-66 | C/ Joaquim Mensa, 18 | <p>Casa residencial on vivia la família d’en Joaquim Mensa i Prats, fundador de l’empresa dedicada a la indústria local de fabricació d’objectes de vidre i que va ser alcalde de Cervelló.</p> <p>Al costat de l’habitatge existia la indústria, una gran nau que arribava fins al camí de les Fontetes i que va ser enderrocada l’any 1977.</p> | 41.3946465,1.9520777 | 412395 | 4583098 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-20231216135238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-06603.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95688 | Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>L'edifici situat entre el sector de Ca n'Esteve i la riera de Cervelló. És una masia molt reformada, de planta quadrada i amb construccions annexes.</p> <p>L'edifici principal té tres plantes, amb un pati interior i una escala senyorial amb graons de pedra calcària i barana de ferro forjat. Les façanes són de color ocre i les finestres emmarcades amb totxos vists, mantenint un aspecte rústic i elegant. El carener està orientat a migjorn, donant-li un aspecte més de fortalesa que de masia rural.</p> <p>Conserva l'embigat original al saló, així com els arcs de mig punt fets amb pedra rogenca que connecten les diferents estances. En el primer pis hi ha unes arcades trigeminades, separades per dues columnes de secció octogonal que formen part del distribuïdor d'aquesta planta.</p> <p>Al nord i al llevant es troben els edificis annexos destinats als afers agrícoles. Avui dia, el conjunt està tancat i és inaccessible. En total, el conjunt supera els 600 m².</p> | 08068-70 | C/ Riera, 2 | <p>El 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar l'església parroquial de Sant Esteve, finalitzant la part de la façana que hi mancava.</p> <p>A la dècada de 1980 - 1990 havia estat un restaurant, segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | 41.3945339,1.9650388 | 413479 | 4583072 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133453.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96061 | Lledoner de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-sant-ponc-de-corbera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII?- XIX ? | Sembla mort. Els lledoners del costat ja tenen fulles i aquest no. | <p>L'exemplar monumental de lledoner situat a l'entorn del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera és un arbre que destaca pel seu imponent aspecte i la seva contribució al paisatge local. Amb una alçada aproximada de 8 metres, aquest lledoner ha estat una part integral del paisatge durant molts anys. Conegut botànicament com a <em>Celtis australis</em>, aquest arbre caducifoli pertany a la família <em>Cannabaceae</em>.</p> <p>El lledoner és notable pel seu tronc ample, que presenta una escorça rugosa i grisenca a mesura que madura. Encara que aquest exemplar en particular té 8 metres d'alçada, els lledoners poden assolir alçades molt més considerables, superant sovint els 25 metres. Les seves branques es despleguen horitzontalment, formant una capçada rodona i densa que proporciona una ombra generosa.</p> <p>Les fulles del lledoner són simples, alternes i ovades, amb vores dentades. Durant la temporada de creixement, aquestes fulles llueixen un verd brillant que, amb l'arribada de la tardor, es transforma en belles tonalitats groguenques abans de caure. Les flors del lledoner són petites i poc cridaneres, de color verdós, i es disposen en petites inflorescències que passen sovint desapercebudes.</p> <p>Pel que fa als seus fruits, el lledoner produeix drupes globoses que varien en color des del taronja fins al vermellós quan maduren a la tardor. Aquestes drupes contenen una única llavor al seu interior. Encara que no són comestibles per als humans, aquestes drupes són apreciades per diverses espècies d'aus, que en fan el seu aliment.</p> <p>L'aspecte majestuós del lledoner es manifesta en el seu tronc robust i la seva capçada àmplia, que ofereix ombra generosa i un refugi natural per a diverses formes de vida. La longevitat d'aquest arbre, així com la seva capacitat d'adaptar-se a diverses condicions climàtiques, fan que sigui un element destacat tant en paisatges urbans com rurals. La presència d'aquest lledoner al llarg dels anys ha contribuït significativament al valor històric i ecològic de l'àrea, especialment en el context del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera.</p> | 08068-88 | Placeta davant l'entrada al monestir de Sant Ponç. | <p>El cicle de vida del lledoner és molt llarg: més de sis-cents anys. La seva fusta tradicionalment s'ha fet servir, entre altres usos per a fer forques i mànecs de diverses eines de la pagesia. També acostuma a trobar-se a prop dels santuaris.</p> <p>Resulta interessant la cita de l'estudi dialectal que es va fer l'any 1964 a Cervelló <span><span><span>(ALDC)</span></span></span>. Existeix el registre de l'enquesta sobre la fusta de lledoner. L'informador, Florenci Armengol i Armengol, de seixanta-sis anys. Ell va proporcionar informació a les persones enquestadores i les dades van ser transcrites per J. Veny i L. Pons. La data de l'entrevista és el 9 de juliol de 1964.</p> <p>El text descriu les utilitats de la fusta de lledoner a Cervelló. Es menciona que s'utilitzava per fer mànecs de macetes per picar, especialment pels ferrers i carreters, així com pels picapedrers que xafaven pedra. Això es deu al fet que és una fusta amb molta fibra que no es trenca fàcilment. També s'utilitzava per fer braços d'arada per als animals de llaurar, perquè, tot i que es pot doblegar, té una fibra molt resistent.</p> <blockquote> <p><em>Entrevista 107<br /> La fusta de lledoner<br /> (Cervelló)</em></p> <p><em>Només té dues utilitats: per fer mànecs de macetes, diéssim,* de picar, els ferrers o carreters o abans quan s'usaven els que anaven a xafar pedra per les carreteres, aquells picapedrers, que xafaven la pedra, perquè és una fusta que no retrem,* té molta fibra; i després* també serveix pels operaris que fan braços d'arada pels animals de llaurar perquè, encara que es doblegui, té una fibra fantàstica. </em></p> </blockquote> | 41.4019320,1.9120831 | 409062 | 4583948 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144433.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest lledoner ha estat durant molts anys una part integral del paisatge que envolta el cenobi, oferint ombra a les persones que participen en les diverses activitats organitzades a l'aire lliure. L'activitat cultural relacionada amb aquest monument natural es concentra en un aplec anual que té lloc cada segon diumenge de maig. Aquest esdeveniment ofereix una oportunitat única per als municipis i els visitants de connectar amb la bellesa i la història de l'indret.A més d'aquest aplec, es fan visites organitzades una vegada al mes, permetent als interessats explorar de prop aquest espai i aprendre més sobre la seva importància històrica i ecològica. Aquestes activitats fomenten la valoració i preservació del patrimoni natural i cultural de la zona, i ajuden a crear consciència patrimonial sobre aquest espai. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96063 | Rec i resclosa del Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares | <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | Ha gairebé desaparegut. | <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> | 08068-90 | A la llera de la riera de Cervelló | <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> | 41.4001891,1.9886668 | 415462 | 4583677 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96090 | Penyes del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-rector | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La formació geològica de roques detrítiques de tonalitat vermellosa està composta per gresos, conglomerats i algunes lutites, que esquitxen la coberta vegetal del vessant de la muntanya.</p> <p>El paisatge inclou també un conjunt de petites coves i balmes que es comuniquen entre si per diferents obertures i passadissos. Aquestes coves són conegudes per ser un important conjunt arqueològic on s'han trobat restes neolítiques. Dues de les cavitats són més grans i, a l'interior, es poden veure les parets ennegrides pel fum de focs, indicant que eren utilitzades com a habitacions.</p> <p>Sobre el traçat tradicional de l'antic camí de l'Ordal, aquesta formació geològica s'alça amb una presència imponent, convertint-se en un espectacle natural que capta la mirada amb les seves roques rogenques. Situada prop de la pintoresca i feréstega vall de Can Sala, aquesta formació crea un paisatge que esdevé una obra d'art natural, molt apreciada per la gent de Cervelló.</p> | 08068-99 | Sobre la carretera de Santa Maria de Cervelló | <p>L'acció del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein ha creat formes inusuals, singulars i fascinants. Les roques, desgastades pel pas del temps i l'erosió, es presenten com testimonis silents d'èpoques passades, portant en si mateixes les empremtes dels cicles geològics i de la mà humana. Encara per estudiar i determinar la seva vàlua i cronologia, aquests elements d'interès arqueològic són visibles en aquestes formacions.</p> <p>El Buntsandstein correspon al període geològic del Triàsic Inferior. Aquest terme s'utilitza principalment en la geologia europea per referir-se a una sèrie de roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 251 i 243 milions d'anys. El període és conegut per les seves característiques capes de gres vermell, que són el resultat de dipòsits fluvials i eòlics en un ambient àrid o semiàrid durant aquella època.</p> <p>L'esperó rocós creat per aquestes transformacions naturals, no només manifesta visualment la seva història mil·lenària, sinó que també actua com a mirador de la memòria geogràfica, oferint una perspectiva única sobre els camins ancestrals que uneixen terra, passat i present d’aquest territori.</p> <p>A la part superior de l'esperó hi ha restes d'una hipotètica ocupació humana d'època prehistòrica que no ha estat estudiats científicament.</p> <p>En aquesta ubicació privilegiada, la confluència física i paisatgística entre el camí de l'Ordal i la vall de Can Sala crea un escenari que convida a la contemplació. Les formes i textures de les roques, juntament amb la seva paleta de colors, esdevenen una autèntica obra d'art natural que ressalta la grandesa de la natura i la seva capacitat de modelar el paisatge amb el pas dels segles.</p> | 41.3913621,1.9559642 | 412715 | 4582729 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-09904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102131404.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló. Es tracta d'un indret ben conegut per grups excursionistes, i que forma part de variades rutes de turisme natural que es fan per aquest territori. Aquest esperó rocós no només és un punt de referència geogràfic, sinó també un lloc on la història, la geologia i la bellesa natural es fusionen en una experiència singular. Caminar per l'antic camí de l'Ordal i admirar aquesta formació rocosa proporciona una immersió en el passat i una connexió amb la natura que perdura en el temps, com les pròpies roques que formen aquest esperó, que esdevenen sentinelles silents d'una època llunyana. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96091 | Pi ver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Afectat per la sequera. | <p>Pi Pinyoner de grands dimensions (uns 20 metres) que es troba a prop de la llera de la riera de Cervelló.</p> <p>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) és un arbre de les coníferes de mida mitjana a gran que pertany a la família <em>Pinaceae</em>. Té un tronc recte amb escorca grisenca i fissurada, i les seves fulles, aciculars i persistents, es disposen en fascicles de dos. Aquesta espècie és originària de la regió del Mediterrani, incloent-hi països com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats.</p> <p>Les pinyes o conques del pi pinyoner són grans i pesants, amb una forma ovalada i una grandària d'aproximadament 8 a 14 centímetres. Cada escama de la pinya té una petita protuberància a la part superior coneguda com a umbo. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són apreciats per la seva carn comestible i s'utilitzen en una varietat de plats culinaris. A més, la fusta del pi pinyoner es fa servir en la construcció, especialment per a la realització de mobles i fusteries.</p> <p>Amb una presència important en els ecosistemes mediterranis, el pi pinyoner té un paper ecològic significatiu, ajudant a prevenir l'erosió del sòl i oferint ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, ja que molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</p> | 08068-100 | Zona periurbana. Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner. | <p><span><span><span>Els pins van formar part de les comunitats vegetals dominants a Cervelló, especialment abundants són les compostes per pins blancs tot i que a vegades es pot tractar de pinedes de pins pinyoners. Aquest exemplar, representa la importància històrica d’aquesta espècie arbòria al municipi, és un arbre molt conegut per la comunitat. </span></span></span></p> <p>Aquest ha estat sempre un arbre molt estimat per la gent de Cervelló. Nens i nenes arreplegaven al mes d'octubre els seus pinyons.</p> <p>Formava part de la masia de Ca n'Esteve.</p> | 41.3939178,1.9638593 | 413379 | 4583005 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96091-10002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | També rep el nom de 'Pi Fred'. Un altre nom alternatiu minoritari és 'Pi Gros'. | 2151 | 5.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96095 | Boscos de Rocabruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> | 08068-102 | Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3819301,1.9804777 | 414753 | 4581658 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96096 | Puig d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p> | Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret. | <p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p> | 08068-103 | Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat. | <p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 41.4081847,1.8849762 | 406805 | 4584670 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg | Legal | Mesozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de conservació | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. | 122|121 | 2153 | 5.1 | 1762|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96156 | Font Freda - Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-bassa-de-sant-ponc | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics. | <p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.</p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.</p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. </p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.</p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.</p> | 08068-129 | Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera. | <p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.</p> | 41.3943575,1.9140865 | 409219 | 4583105 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96222 | Font de Sant Elies - Font de l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-elies-font-de-lelies | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.</p> <p>La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.</p> <p>Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.</p> <p>La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.</p> <p>En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.</p> | 08068-144 | Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera. | <p>Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera. </p> | 41.4051523,1.9100578 | 408897 | 4584307 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14401.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96223 | Font Vella - Font Vella de can Casildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-font-vella-de-can-casildo | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades. | <p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.</p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.</p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.</p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.</p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.</p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. </p> | 08068-145 | En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo | 41.4016112,1.9241361 | 410069 | 4583900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96292 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-3 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | Actualment el broc no raja. | <p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.</p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.</p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.</p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.</p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.</p> | 08068-156 | Al nord de Can Casildo | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4082029,1.9242851 | 410091 | 4584631 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15604_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15605_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15601_0.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96296 | Font de can Rafel - Font de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.</p> <p>Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.</p> <p>La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.</p> <p>A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.</p> <p>Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.</p> | 08068-157 | Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós. | <p>Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.</p> | 41.4091735,1.9309430 | 410648 | 4584732 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15704.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96297 | Font dels Elefants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-elefants | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba força reformada i hi ha elements que la desfiguren. | <p>La Font dels Elefants, que es troba enmig d'un entorn natural, envoltada de vegetació i arbres. És una estructura feta de pedra irregular, amb un treball de maçoneria i maons, els quals conformen una mena de caseta que dona accés al brollador d'aigua, que està protegida per una petita porta metàl·lica de color verd, situada al centre de l'estructura.</p> <p>La coberta està feta amb uralita.</p> | 08068-158 | Al costat del camí que mena cap a la vinya d'en Jepic. | <p>Al llarg del torrent Fondo hi ha un bon nombre de captacions d'aigua que aprofiten una capa freàtica important. Aquesta és una d'elles.</p> | 41.3999509,1.9477047 | 412036 | 4583691 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15803.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96319 | Font d'en Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-rovira | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | XX | La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment. | <p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.</p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:</p> <p>'FUENTE DE ROVIRA/RESTAURADA EN 22/JULIO 1904 POR/EL PROPIETARIO/Y VECINDARIO'.</p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.</p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.</p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. </p> | 08068-164 | S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422 | <p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.</p> | 41.4143267,1.9350148 | 410995 | 4585301 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16404.jpg | Legal | Popular|Eclecticisme | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló. | 119|102 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96320 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-8 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Està molt emboscat i cal arribar-hi per un corriol. | <p>Font que es troba dins d'una construcció de planta quadrada, de maçoneria, amb una coberta d'uralita. Al seu frontal hi ha un sortidor amb una goma que porta l'aigua a les hortes del Torrent Fondo.</p> | 08068-165 | Al final d'un camí que puja pel vessant esquerre del Torrent Fondo des del carrer Frederic Soler Pitarra | <p>Aquesta font està ubicada en una zona històricament coneguda per la presència d'aigua i cultius. D'allà deien que sortia el millor vi de Cervelló.</p> <p>Al segle XIX donava aigua a la mina d'en Rovira. També, a través de la mina, proporcionava l'aigua als veïns que la podien pagar, per al seu ús domèstic.</p> <p>La geologia del Torrent Fondo o Torrent de les Rovires, on sorgeix aquesta font, està formada per conglomerat de roques calcàries. Això fa que apareguin un bon grapat de dolls d'aigua que generen aquests dipòsits subterranis d'aigua. (Llurba, 2012: 17).</p> | 41.3980764,1.9491153 | 412153 | 4583482 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16503.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La mina és una mostra notable d'enginyeria del segle XIX . | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96321 | Font de can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-romagosa | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Està molt embardissat. | <p>La font de Can Romagosa es troba al darrere de la masia de Can Romagosa del Camí, a la llera del Torrent de Cal Martre.</p> <p>Aquesta font està en estat d'abandonament, fet que dificulta la localització del brollador, la mina o el broc original.</p> <p>Al lloc, persisteix una torre elevada i estreta, de planta circular, feta de pedra irregular, que probablement es va construir per tal d'elevar l'aigua fins a una bassa adjacent, que s'utilitzava també com a safareig.</p> <p>Malauradament, tot aquest espai està ple de bardisses i molt deteriorat, reflectint el pas del temps i la manca de manteniment.</p> | 08068-166 | Dins la llera del Torrent de Cal Martre, darrere la masia de can Romagosa. | <p>Aquesta font donaria servei a la masia de Can Romagosa del Camí, una masia amb una llarga història que es remunta al segle XVI. Segons la documentació dels actuals propietaris, les primeres referències daten d'aquesta època. (Llurba, 2021b).</p> <p>Al segle XIX, el llinatge dels Romagosa es va unir amb el dels Majó, procedent de Sant Feliu de Llobregat, a través del matrimoni de la pubilla Romagosa. Probablement, va ser en aquest moment d'aliança familiar quan es van fer, si no totes, una gran part de les construccions que encara són visibles al voltant de l'antiga font.</p> <p>La masia de Can Romagosa del Camí és una construcció notable, amb un cos principal de planta quadrada, porxos laterals i galeries amb arcades.</p> <p>Està situada dins d'un recinte clos, amb un portal d'arc de mig punt i balcons a les finestres de la planta baixa i el primer pis. Aquestes característiques reflecteixen l'estil popular de l'època en què va ser construïda.</p> <p>La font, tot i estar actualment abandonada i coberta de bardisses, formava part integral del sistema de subministrament d'aigua de la masia. La torre de pedra irregular adjunta a la font probablement s'utilitzava per elevar l'aigua a una bassa adjacent que també feia la funció de safareig.</p> <p>Aquesta estructura és testimoni del passat agrícola i autònom de la masia, que es sustentava amb els recursos naturals que podia gaudir a la seva propietat.</p> | 41.3983259,1.9686703 | 413787 | 4583490 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96321-16602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96321-16603.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96332 | Font de can Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-nicasi | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | XIX - XX | <p>La Font de Can Nicasi està situada per sota de la casa de Can Nicasi, a la llera esquerra de la riera de Cervelló.</p> <p>La font presenta una pica allargada dins de la qual raja el broc, que és de ferro. Està envoltada de vegetació, com la cabellera de Venus, i molsa, que ressalten la frescor i la naturalitat d'aquest petit espai de la natura.</p> | 08068-171 | Sota cal Nicasi, en una zona totalment embardissada. | <p>El nom de la font li ve donat pel fet de trobar-se a prop de la masia del mateix nom, encara que a l'altre banda de la riera. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del pa</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>trimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3983648,1.9825110 | 414944 | 4583480 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96332-17102.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96333 | Font de la Penya Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penya-roja | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | XX | <p>La Font de la Penya Roja de Cervelló està situada al costat esquerre del Torrent Fondo, a la vora del camí que s'endinsa fins al fons d'aquest torrent des del nucli urbà.</p> <p>Aquesta font és una estructura rectangular feta de pedra irregular. Està emblanquinada i presenta una pica de ciment allargada, elevada del terra i ubicada al llarg de la base, alineada amb el mur que la sustenta. La pica presenta un embornal, pel qual es recull l'aigua que raja del broc, que té una aixeta.</p> | 08068-172 | Carrer Frederic Soler Pitarra on acaba la urbanització del nucli urbà. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3965067,1.9516143 | 412359 | 4583305 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96333-17202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96333-17203.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96334 | Pla dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-horts | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Conjunt de petits horts familiars pròxim a la riera de Cervelló i a la confluència amb el Torrent Fondo. Hi ha diverses construccions lleugeres, i alguns pous i séquies. </p> | 08068-173 | Espai de planes on desemboca el Torrent Fondo en la riera de Cervelló | <p>El cultiu d'horta i en general en bancals i feixes, ha estat tradicional en el municipi de Cervelló. Fins a la introducció de les diverses indústries que van portar nova riquesa al municipi, els habitants es dedicaven de manera genèrica al cultiu de la terra.<br /> </p> | 41.3940999,1.9539611 | 412552 | 4583035 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96334-17302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96334-17303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96334-17304.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El patrimoni paisatgístic és configurat per àrees el valor de les quals és resultat de la humanització de l’entorn. A Cervelló, la major part de la superfície d’espais lliures es troba vinculada als elements hidrogràfics, com és el cas d’aquestes hortes tradicionals.Aquests horts, juntament amb els parcs, jardins i l'arbrat viari, proporcionen un conjunt de serveis ecosistèmics de gran importància per a la qualitat de vida dels ciutadans: recreatius i culturals, però també de regulació microclimàtica, de reducció del soroll o de filtració de l'aire. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96336 | Font de la Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-resclosa | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | La font, pròpiament, ha desaparegut, tot i que encara raja, però es troba amagada per causa de diverses esllavissades dels terrenys de sobre. Resten les escales que hi duien. | <p>Font que està situada a la riera de Cervelló, al costat de la resclosa que li dona el nom, però avui, amagada per la vegetació. </p> | 08068-175 | Al costat de la pista que travessa la riera per sota el pont de l'autovia. | <p>Es diu així per la resclosa que s'hi construí per portar l'aigua al molí del Grau.</p> <p>Per Llurba (2012: 28) la resclosa hauria estat construïda molt abans que s'hi edifiqués el molí de paper d'estrassa al segle XVIII. Igual que la font de Flàvia, va ser molt popular.</p> <p>A finals del segle XX, encara es veia gent omplint garrafes d'aigua. Va arribar a disposar d'unes escales d'accés, que encara hi són, i uns bancs per seure que han desaparegut.</p> | 41.3945427,1.9666734 | 413615 | 4583071 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96336-17502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96336-17503.jpeg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquesta font va ser apadrinada per l'Escola Nova l'any 2014 (Grup de Recerca Cervelló, 2024: 2) | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96343 | Font del Molinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinet-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | El Grup de pedra seca de Cervelló va fer una campanya de neteja de la font l'any 2018 | <p>La Font del Molinet de Cervelló es troba a redós de la riera de Cervelló.</p> <p>Aquesta font és una estructura senzilla, on l'aigua raja d'un tub metàl·lic situat a sobre d'una pica de reduïdes dimensions. Des de la pica, l'aigua s'escola mitjançant una canalització de maçoneria que la condueix cap a una bassa.<br /> <br /> La bassa associada té una part de les seves vores inclinades, una característica dissenyada per fer-la servir com a safareig. Aquesta configuració permetia als habitants de la zona rentar la roba de manera eficient, aprofitant l'aigua corrent que proporcionava la font.</p> | 08068-180 | Sota el carrer de la Font, gairebé sota el pont de l'autovia, al costat esquerra de la riera de Cervelló. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949765,1.9693009 | 413835 | 4583118 | 1893 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18003.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquesta font va estar apadrinada l'any 2015, per un curs de 2n. d'ESO d'un Institut proper.(Grup de Recerca de Cervelló, 2024: 2).Aquest apadrinament forma part del projecte 'Apadrina una font', engegat pel Grup de Recerca de Cervelló. Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar el programa d’apadrinament de fonts abans esmentat (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96344 | Font de l'Hort de can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-pi | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Li manca el broc | <p><span><span><span><span><span>La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p> | 08068-181 | Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi. | <p>La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3866540,1.9711471 | 413979 | 4582191 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18103.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96359 | Font Conillera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-conillera | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>RIBAS I VINYALS, Josep (1984) 'De la UEC al Club Muntanyenc. 50 anys d'excursionisme a l'Hospitalet'. Centre d'Estudis de l'Hospitalet. </p> | XX | L'estructura de la font està malmesa i en part enterrada per la terra que ha anat caient. No es veu la placa de senyalització ni el relleu del conill que tenia al frontal. | <p>La Font Conillera es troba a la riera antigament coneguda com el 'Torrent d'en Güell', incrustada a una paret de pedra irregular, en el terreny natural, i actualment està semienterrada. El broc pel qual brollava l'aigua i les plaques que l'assenyalaven, i que actualment no es troben a la vista, estaven insertes dins d'una mena de fornícula limitada per morter, que estava decorat per incisions i relleus de formes vegetals que simulen l'escorça d'un arbre.</p> | 08068-184 | A la part baixa del bosc al costat esquerre de la riera de Santa Maria. En aquest sector al costat dret de la riera hi ha el carrer del Pi. | <p>Durant mols anys fou un lloc de trobada de les diverses entitats socioculturals de Cervelló per anar-hi a fer un arròs a la cassola, com la Coral Diana, que després de cantar les Caramelles pel dia de Pasqua Florida, amb els diners que recollien, feien una sortida a aquesta Font. </p> <p>Diverses entitats de Barcelona, com el Centre Excursionista de Catalunya, societats ciclistes i entitats d'Hostafrancs, sovint anaven a la font a fer-hi excursions perquè trobaven que aquesta era un lloc encantador i pintoresc.</p> <p>De totes aquestes entitats, va ser el Centre Excursionista de l'Hospitalet qui la restaurà l'any 1954 hi posaren una placa on es podia veure un conill i el nom de la font, avui perduda. En la seva primera assemblea com a entitat, es proposa l’arranjament de la Font Conillera, amb la neteja del dipòsit i el broc, i també la col·locació d’una placa. D’aquesta acció se'n farà ressò la revista Destino i Ràdio Barcelona. (Ribas i Vinyals, 1984: 36).</p> | 41.3876038,1.9748115 | 414286 | 4582293 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96359-18403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96359-18404.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96360 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-1 | <p>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.</p> <p>La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.</p> <p>L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.</p> <p>L'entorn és ideal per gaudir de la natura.</p> | 08068-185 | Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3854726,1.9755663 | 414347 | 4582056 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18504.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC. | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96361 | Camí de Can Sala de Baix a Torrelles de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-sala-de-baix-a-torrelles-de-llobregat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, J. i GOU, G. (2017) “'Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat”, Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble, núm. 29, gener 2017.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p>El camí de Can Sala de Baix és una ruta que transcorre pels boscos de Can Sala cap a Can Riera, i descendeix a Torrelles de Llobregat a través de camps de cirerers. Hi ha un brancal a Can Sala de Dalt.</p> <p>Aquest camí és un lloc d'interès natural i històric, i està envoltat de la rica biodiversitat dels boscos mediterranis i de paisatges agrícoles tradicionals.</p> <p> </p> | 08068-186 | Camí que porta des de la masia de can Sala de Baix fins a Torrelles passant pel coll de can Riera per sobre del naixement de la riera de Santa Maria.Antigament sortia des del Cami Ral a la creu de terme prop de can Castany i seguia pel maset de les Ànimes i can Pitarra per arribar la masia de can sala de Baix. | <p>Abans de 1865, el camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat, passant per Can Mas, era un sender per a vianants.</p> <p>Els propietaris de Can Riera, Can Pi de la Serra (Can Valent) i Can Mas van acordar construir un camí carreter per millorar el comerç i el transport. Aquest acord incloïa la construcció de cunetes per canalitzar aigües i mantenir el camí en bon estat.</p> <p>El camí connectava amb un altre que unia l'església de Santa Maria de Cervelló amb el nucli actual, passant per diverses masies com Mas Pitarra, l'antiga Rectoria, Can Castany i Can Muç, fins a arribar a la riera i al nucli urbà.</p> | 41.3822039,1.9584090 | 412908 | 4581710 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 49 | 1.5 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96371 | Font de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sala-de-dalt | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment. | <p>Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.<br /> <br /> La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.<br /> <br /> Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.</p> | 08068-188 | Can Sala de Dalt | <p>No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.</p> <p>Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.</p> <p>L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.</p> <p>El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.</p> <p>Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.</p> <p>És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.</p> | 41.3710038,1.9532748 | 412463 | 4580471 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18801.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96653 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11). | <p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p> | 08068-262 | Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional. | <p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p> | 41.3677457,1.9540263 | 412522 | 4580110 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC. | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96655 | Roure de la Font de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lera | <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XVIII - XIX | <p>Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.</p> <p>Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.</p> | 08068-264 | Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner. | <p>Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.</p> <p>La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.</p> | 41.3916519,1.8986122 | 407921 | 4582821 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96656 | Forn de calç del bosc de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-de-la-creu-dordal | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Enderrocat en part i vandalitzat. | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu estat de conservació dolent, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, encara apreciable, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquesta porta, però, s'ha redimensionat a causa d'accions humanes externes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-265 | Camí de l'Ordal a Mas Granada poc abans des desviar-se de la torre del Telègraf | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3935873,1.8762573 | 406055 | 4583060 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96683 | Forn de calç de cal Dispanya 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Ha caigut la part superior del forn | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-269 | Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre d'altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3990046,1.9026252 | 408268 | 4583632 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96684 | Forn de calç de cal Dispanya 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-2 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Ha caigut la coberta. | <p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-270 | Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p>Durant segles, la producció de calç ha estat una activitat essencial a Catalunya, utilitzada en la construcció, l'agricultura i altres àmbits industrials. El procés de producció de calç comença amb la calcinació de la pedra calcaria en un forn de calç, un procés que implica la calefacció de la pedra a temperatures molt altes per aconseguir la descomposició del calci.</p> <p>Els forns de calç tradicionals solen tenir una estructura cilíndrica o cònica i estan construïts amb pedra o maó. Durant el procés de calcinació, la pedra calcària es col·loca al forn juntament amb combustible com llenya o carbó, i s'aplica calor fins que la pedra es transforma en calç viva. Aquesta calç viva és després extreta del forn i refredada, resultant en un producte utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions.</p> <p>A Catalunya, especialment a les zones com l'Ordal i el Massís de Garraf, els forns de calç han estat una presència comuna al llarg dels anys, donant suport a les necessitats locals de materials de construcció i altres usos. Aquests forns no només han tingut un impacte econòmic significatiu, sinó que també han deixat una empremta cultural en la regió, sent reconeguts com a elements distintius del paisatge i la història locals.</p> <p>Amb el pas del temps i els avanços tecnològics, molts dels antics forns de calç han caigut en desús o han estat abandonats, però encara es poden trobar vestigis d'aquesta antiga indústria arreu de Catalunya, recordant-nos la importància que va tenir la producció de calç en el passat del país.</p> | 41.3984553,1.9020188 | 408216 | 4583573 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96685 | Forn de calç de cal Dispanya 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-3 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | ha caigut la coberta de l'element | <p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-271 | Camí totalment recte que surt al costat S (en direcció SE) del camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957575,1.9015040 | 408169 | 4583274 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27101.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96686 | Forn de calç de cal Dispanya 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-4 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XX | Ha desaparegut la coberta de l'element i part de les parets que l'envoltaven. | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, que mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la forma circular de l'estructura. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquests elements, però, han desaparegut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, es troba envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-272 | Camí que porta de cal Dispanya fins al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949205,1.8988645 | 407947 | 4583183 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96686-27201.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96687 | Forn de calç del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX - XX | Ha caigut la coberta. | <p>El forn de calç del Lledoner és una estructura de secció cilíndrica amb un contrafort exterior situat al costat dret del portal d'extracció. El parament està format per grans carreus de pedra disposats en filades i deixats a la vista, reflectint una arquitectura robusta i tradicional. L'arc de l'entrada és lleugerament apuntat, amb un brancal d'uns 3 metres de longitud. Al davant de la porta hi ha dues columnes de secció cilíndrica que, actualment, no aguanten cap coberta. <span><span><span>Té escales, al costat, per accedir a la boca superior del forn.</span></span></span></p> <p>La base de la fogaina es troba aproximadament a 1 metre per sota del nivell del camí d'accés, indicant una estructura subterrània utilitzada per a la producció de calç. Es poden observar alguns residus i cendres a prop de l'entrada, possiblement restes de la seva activitat passada, que caldria identificar amb el cendrer creat per l'abocament dels residus de la fogaina.</p> | 08068-273 | S'accedeix des de la pista que surt de la N-340 cap a Can Cases de Sant Ponç. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3903244,1.9098240 | 408857 | 4582661 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27301.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El forn, amb la seva presència imponent, evoca amb una gran potència visual una època en què la producció de calç era una activitat industrial important a la zona. Aquest testimoni silenciós de la història de Cervelló reflecteix l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors industrials de la zona. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos el pes de la tradició i la importància de la producció de calç en el desenvolupament del territori.El forn està situat al costat d'un abocador incontrolat. A prop, hi ha un cartell de l'Ajuntament de Vallirana que demana que no es llencin escombraries. | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 96688 | Forn de calç del Lledoner 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-274 | Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3902413,1.9101651 | 408886 | 4582652 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96689 | Forns de calç del Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles. | <p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p> | 08068-275 | Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3903448,1.9126216 | 409091 | 4582660 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori. | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc