Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95532 | Escultura Art i Natura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura | XX | <p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p> | 08068-11 | Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina | <p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p> | 41.3969148,1.9648906 | 413469 | 4583336 | 1999 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Maria Àngels Domingo Laplana (Madola) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96065 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-4 | XVII i XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de les obres d'art de propietat municipal i una campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta que es troba al despatx de l'alcalde.</p> <p><span><span><span>Destaquen </span></span></span><span><span><span>tres obres que es troben exposades permanentment al saló de plens de l'Ajuntament de Cervelló. Dues estan fetes amb trencadís de vidre, representen l'església de Santa Maria de Cervelló i el monestir de Sant Ponç de Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera és un mural que està fet</span></span></span><span><span><span> feta amb olis i materials mixts, representant els elements més destacats de la cultura, l’art, la indústria i les tradicions del municipi, com ara la música, el teatre, el treball de la pedra i el vidre, l’arquitectura, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També formen part de la col·lecció municipals altres elements com el bastó de batlle o pintures a l'oli representant els alcaldes i personalitats importants de Cervelló. </span></span></span></p> | 08068-91 | C/ Major, 146-148 | <p><span><span><span>Per informació del Grup de Recerca de Cervelló i les signatures de les obres es pot deduir que les dues primeres, fetes amb trencadís de vidre, són fetes per artesans que van participar a les fires d'artesania del mes de maig dutes a terme a Cervelló. En la seva realització van participar veïns i veïnes de Cervelló tallant trossos del vidre que portaven els artistes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural és obra de l’Associació d’Activitats Artístiques de Cervelló. </span></span></span></p> <p>La campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta, una vegada la capella va ser destruïda, un temps després va acabar conservant-s'hi al despatx d'Alcaldia. El seu autor, Miquel Carmini, el seu fonedor, va ser un reconegut fonedor de campanes actiu a Catalunya al segle XVII. Un dels seus treballs més notables inclou la campana de Sant Salvador a Granollers, fosa l'any 1590.</p> <p> </p> | 41.3960472,1.9590418 | 412979 | 4583247 | 1665-1990-2007-2008 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09105.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09106.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Associació d'activitats artístiques de Cervelló i ACAV | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96160 | Pica i dipòsit pel brou bordelès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles | XIX - XX | Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie. | <p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p> | 08068-133 | A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa | <p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p> | 41.4005380,1.9675200 | 413694 | 4583737 | 1920-1940 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96412 | Casa al Carrer Major 50-52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-major-50-52 | XIX | <p>Edifici de dues plantes i dos cossos. Es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer i segon pis.<br /> <br /> La teulada és a dos vessants de peces àrabs, amb el carener paral·lel a la façana.<br /> <br /> La façana principal, que està pintada de groc i blanc en els elements que l'emmarquen, és plana, i es troba segmentada per línies horitzontals com a elements decoratius simples i motllures de separació senzilles que es troben entre planta baixa, planta primera i planta segona.<br /> <br /> El fris de la cornisa està reforçat per una motllura volada.<br /> <br /> Els buits estan tots emmarcats i emmotllurats al primer i segon pis. En planta baixa, només emmarcats. Destaquen els balcons, amb peanyes protegides per baranes amb brèndoles de forja decorades, amb més ornamentació en la planta primera que en la segona. L'antiga porta d'accés, de traça vertical i finestra corba que està traçada per sobre de la porta, presenta la data de la construcció: 1878.<br /> <br /> A esquerra hi ha l'antiga porta, més ampla, probablement destinada a un antic negoci, amb llinda d'arc escarser. La porta de la dreta ha estat recentment reformada, amb l'afegit d'una marquesina amb teula àrab.</p> | 08068-211 | c/ Major, 50-52 | <p><span><span><span><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957692,1.9550575 | 412646 | 4583220 | 1878 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96412-21103.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96413 | Aplec de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-0 | <p>Aplec que es du a terme al voltant del 14 de maig cada any. Es celebra a l'entorn de l’antic monestir i s’hi fan diverses activitats.</p> <p>S'organitza des de la Parròquia de Santa Maria de Corbera, que és de qui depèn el Monestir de Sant Ponç, tot i que es troba en terme municipal de Cervelló. En el grup organitzador hi ha gent dels diferents nuclis i urbanitzacions de Corbera, que any rere any s'activen per a preparar les diferents activitats que s'hi fan. És una diada de retrobament amb la gent del poble, potser hi ha gent que només es veu un cop l'any, i és a Sant Ponç.</p> <p>L'Aplec comença la vigília amb un concert de música clàssica a l'interior del monestir i l'acampada del jovent pels voltants del monestir.<br /> <br /> A l'Aplec hi acostuma a participar molta gent, tant de Corbera com dels pobles veïns, Cervelló i Vallirana.</p> <p>Durant tot el dia va arribant gent al monestir a peu o amb vehicle. L'Aplec és una bona ocasió per conèixer Corbera i els seus voltants, i especialment el monestir, que aquest dia organitza visites guiades. A mig matí es fa una missa destinada a la benedicció de les herbes boscanes i remeieres que la gent duu i que després s'enduu a casa.</p> <p>Acabada la missa es ballen sardanes i es dina a l'aire lliure, amb el que cadascú ha portat de casa seva. Antigament s'havia fet un dinar popular a base de grans cassoles, però en l'actualitat tothom es porta el seu dinar.</p> <p>Durant tot el dia hi ha una fira de productes artesans del poble i diverses parades d’herbes remeieres i boscanes. A la tarda es fa un Concurs de Dibuix i un espectacle d'animació infantil per a la mainada.</p> | 08068-212 | Monestir de Sant Ponç | <p>L'Aplec de Sant Ponç es celebra cada segon diumenge de maig pels voltants de l'antic monestir de Sant Ponç, un edifici que data dels segle XI, quan ja consta que hi ha un priorat amb el nom de Quadra de Sant Ponç.</p> <p>A la dècada de 1960, ja començava la festa dissabte al vespre, amb un foc de camp, cançons, etc. L'acampada als voltants del monestir ha perdut intensitat, però encara hi ha qui puja la vigília a fer gresca.</p> <p>Des de fa uns anys, però, la festa es concentra sempre el diumenge.</p> | 41.4018213,1.9126403 | 409108 | 4583935 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-21202.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-2123.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El finançament de la festa es fa a través de la venda de petits records, de l'aparcament dels vehicles, dels entrepans i la beguda que es distribueixen. Els diners també serveixen per a mantenir el monestir en bon estat.Darrerament l'Ajuntament de Cervelló ha posat a disposició de la ciutadania un autobús des del nucli del poble fins a l’Hotel can Rafel, i des d’allà les persones assistents van poder anar caminant fins a Sant Ponç. La caminada te una durada aproximada d’una hora. Alguns dels i les veïnes fan tot el recorregut a peu. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96480 | Fàbrica d'essències Moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-dessencies-moles | XX | <p>Edifici industrial i d'oficines que té una extensió superficial de més de 420 metres quadrats, ocupant en total entre tots els pisos, unes instal·lacions de més de 6.000 m².</p> <p>Està situat en una àmplia parcel·la.</p> <p>Arquitectònicament parlant, és de línies modernes i presenta una interessant composició entre els volums i els dos materials que predominen: el vidre i el maó (a l'obra vista). L'estructura és de volums encaixats, en planta rectangular, conformant volumètricament una mena de serra.</p> <p>Resulten d'especial interès les solucions constructives que s'apliquen en diversos punts de trobada del vidre, del ciment i del maó. </p> | 08068-221 | Avinguda Catalunya, 11- c/Joventut, 4 | <p>La Fàbrica d'Essències Moles va ser fundada l'any 1953 per Aurelio Moles Garcés com a Essències Moles S.A.</p> <p>Aquesta empresa familiar es dedica al disseny, producció i comercialització de fragàncies.</p> <p>L'edifici industrial, propietat d'EMSA, compta amb modernes instal·lacions de més de 6.000 m² equipades amb sistemes automàtics i semiautomàtics per a l'elaboració de diversos perfums.</p> <p>Actualment, EMSA també té una planta de producció a l'Argentina, així com delegacions pròpies, agents i distribuïdors en diversos països del món.</p> | 41.3968423,1.9614778 | 413184 | 4583332 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96480-22101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96480-22102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96496 | Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello | L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació. | <p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p> | 08068-231 | c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10 | <p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p> | 41.3962724,1.9567454 | 412788 | 4583273 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Grup de Recerca de Cervelló | 119|98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96529 | Col·lecció Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-tarradellas | XX | <p>Protegits per unes vitrines i penjats per les parets de la biblioteca de Cervelló, a la seva segona planta, es conserva una col·lecció d'objectes i documents que van ser cedits per la família Tarradellas-Joan l'any 2021.<br /> <br /> Alguns dels objectes més representatius que es presenten, són els següents:</p> <ul> <li>Les cartes dels Senyors Riba i Marti-Feced.</li> <li>La ràdio i la màquina d'escriure.</li> <li>Les ulleres, el rellotge, l'escut i el permís de conduir.</li> <li>La carta i la postal firmades pel seu pare.</li> <li>El cartell de decret.</li> <li>El dietari que és l'objecte més personal i únic.<br /> </li> </ul> | 08068-232 | Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>Josep Tarradellas i Joan neix a Cervelló el 19 de gener de 1899. Va a l’escola del mestre Puignau, que li va transmetre l’interès per les coses del país, de Catalunya. Amb 14 anys, la família marxa a viure a Barcelona. De jove treballava d’aprenent en una casa de representacions tèxtils estrangera. Anys després es fa soci del CADCI, on estudia idiomes, s’interessa per la política i coneix Francesc Macià.</p> <p>El 1927 es casa a Montserrat amb Antònia Macià. L’any 1928 neix la seva filla Montserrat. El 1931 és diputat a Madrid i el 1932, diputat al Parlament Català. Amb el president Francesc Macià és conseller de Governació i de Sanitat. El 1936 és de nou conseller de Serveis Públics i d'Economia i presideix el Comitè d'Indústries de Guerra. El 1939 marxa a l’exili. Viu a França i uns anys a Suïssa. El seu fill Josep neix el 1942 i el 1944 torna a França. El 5 d'agost de 1954 és nomenat nou president de la Generalitat, a l'ambaixada del govern de la República espanyola a Mèxic. S’instal·la al poble de Saint-Martin-le-Beau, on el seu pare havia comprat la finca de Clos de Mosny.</p> <p>El president Josep Tarradellas retorna a Catalunya el 23 d'octubre de 1977. El 15 de gener de 1978 arriba a Cervelló. </p> <p>Va ser president de la Generalitat fins a les eleccions de 1980. El 10 de juny de 1988 mor a Barcelona i és enterrat a Cervelló.</p> | 41.3959575,1.9576438 | 412862 | 4583238 | 2021 (creació de l'espai Tarradellas). | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23202.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96529-23204.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Projecte museogràfic Daniel Gutiérrez / Diagnosis Cultural. Disseny Miriam Membrilla / Miriam Membri Design | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96596 | Fons paleontològic de Cervelló al Museu Geològic del Seminari de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-paleontologic-de-cervello-al-museu-geologic-del-seminari-de-barcelona | <p>Col·lecció de fòssils provinents de Cervelló, especialment del Camí del Remei i de la Torre Vileta.</p> <p>Es tracta d'exemplars corresponents al període Silurià:</p> <ul> <li><span><span><span>Graptòlits (1135) Monograptus nilsoni: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Graptolites (1134) Monograptus: Camí del Remei </span></span></span></li> <li><span><span><span>Hemichordata: </span></span></span>Graptolithina (5803). Graptòlits Monograptus: Torre Vileta </li> </ul> | 08068-244 | c/ de la Diputació, 231, L'Eixample, 08007 Barcelona | <p>Fòssils recollits per particulars i dipositats dins de les col·leccions del Museu. Corresponen sobretot a graptòlits.</p> <p>Els graptòlits van ser organismes colonials que van desenvolupar un esquelet proteic (rabdosoma). Aquest podia tenir una o diverses branques (estipes), depenent de l'hàbit de vida de l'espècie en qüestió.</p> <p>Als turons situats entre les poblacions de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts afloren roques paleozoiques compreses en la serralada Litoral, branca exterior de la Serralada Costanera catalana.<br /> Aquesta àrea, malgrat que geogràficament se situa a peus del massís de Garraf, geològicament és la continuació de la serra de Collserola.</p> <p>Aquests turons, formats per materials silurodevonians (d'uns 400 Ma), tenen una història geològica complexa: estan afectats per l'orogènia Herciniana, han sofert processos erosius i de fracturació producte del cicle alpí i posteriors.</p> <p>El relleu suau dels seus pendents i la seva configuració geològica són testimoni de la seva llarga història. Coronant tots aquests turons, tant en direcció nord com oest, les cingleres dels massissos de l'Ordal i de Garraf marquen l'inici del cicle geològic alpí.</p> <p>Les roques triàsiques de color rogenc dels cims de les poblacions properes de Vallirana i Pallejà es disposen discordants sobre el sòcol paleozoic.</p> <p>La seqüència de Cervelló presenta una gran homogeneïtat litològica, amb abundància de pissarres argiloses i quarsites, que són l'expressió d'uns processos de sedimentació oceànica molt prolongats en el temps.</p> <p>Tanmateix, aquestes pissarres presenten alguns trets principalment mineralògics i texturals (nòduls de pirita-marcassita, que enregistren crisis d'oxigen, i nòduls de ferro, propis d'ambients oxidants) que indiquen oscil·lacions de les condicions paleoambientals.</p> <p>Des del punt de vista sedimentològic i paleoambiental, la seqüència de Cervelló enregistra les diferents oscil·lacions del nivell del mar o litostàtiques a través del variat registre estratigràfic que el prolonga durant més de 40 milions d'anys.</p> | 41.3961525,1.9589282 | 412970 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96596-24402.jpg | Física | Paleozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 121 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 97063 | Dita del Morrut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-morrut | XIX | <p>Dita sobre el bandoler Morrut:</p> <p><em>'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'</em>.</p> | 08068-336 | Cova del Morrut | <p>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”.</p> <p>Es coneix que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </p> | 41.4010100,1.9079800 | 408718 | 4583850 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 97141 | Caseta del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-mas-nou-del-lledoner | XIX-XX | Ha perdut la teulada i els murs estan en mal estat. | <p>Caseta aïllada amb finalitat agrària, ubicada a tocar d'un camí al mig d'antics camps de conreus del Mas Nou del Lledoner.</p> <p>És de planta quadrada i el seu interior no està compartimentat. S'endevina l'existència d'una zona de foc en una de les cantonades. Ha perdut la coberta.</p> <p>Les parets, llises, són de pedra i conserven en part l'arrebossat.</p> <p>La porta, que ha perdut la llinda, està recercada amb maons, i en ella s'endevina un antic arc escarser. Hi ha una escletxa important en dos dels murs.</p> <p>Al seu costat creix una figuera de dimensions importants.</p> | 08068-346 | Mas Nou del Lledoner, N-340, 348 | <p>Sembla vinculada al mas Nou del Lledoner, i molt probablement estigués destinada a donar servei als cultius del voltant.</p> | 41.3908262,1.9079078 | 408698 | 4582720 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97141-34603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97166 | Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-16 | XX | En relació amb la construcció original, la propietat ha recrescut l'edificació amb maons vistos. | <p>Casa de cos, que fa mitgera amb l'edifici actualment conegut com 'la Masia', i que té a l'altra banda un altre edifici de valor patrimonial i catalogat conegut com les Cases de la Vella Gola.</p> <p>Es desenvolupa en alçada, en planta baixa, pis i golfes destacant els buits de la façana del primer pis.</p> <p>La teulada és a dos vessants, i coberta de teula àrab, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>La façana és plana, majoritàriament arrebossada (a excepció de la part de l'edifici destinada a golfes, que presenta el maó vist i tres respiralls oberts), i està pintada de color crema.</p> <p>Presenta tres eixos verticals, el central està marcat per un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat simples, amb decoració geomètrica que conforma un fris decoratiu a la part inferior, a tocar l'ampit. Tant el balcó com les finestres que el flanquegen a banda i banda, són de traça vertical, i estan emmarcats per motllures en relleu i coronats per un frontó corb cec.</p> | 08068-348 | C/ Germandat de Sant Sebastià, 16 | <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p> | 41.3954932,1.9566742 | 412780 | 4583187 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34801v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-34802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97166-97166-34803v2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 97185 | Monument al Mil·lenari de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-de-cervello | XX | <p>Escultura en memòria del mil·lenari de la ciutat. </p> <p>Sobre la base d'una pedra blanca, s'ha esculpit, en baix relleu, a dreta, la figura d'una dona amb vestit llarg cenyit a la cintura, una toca a l'esquena i els braços oberts cap al cel, en senyal de donar gràcies. A la esquerra, i al seu costat a nivell de terra, hi ha la figura al·legòriques de la ciutat, el cérvol sota corona. Les dues figures es dirigeixen cap a l'esquerra.</p> <p>A la part superior del conjunt, un metacrilat fa referència a la commemoració: <em>Mil·lenari. 992-1992. Cervelló</em>, i al mig, l'escut municipal.</p> | 08068-350 | C/ Major, 146 | <p>El mil·lenari commemora el següent fet històric de Cervelló: l'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. Des de llavors, el castell va ser la residència de la família i la seu de la baronia.</p> <p>L'any 1992 es van complir exactament mil anys de l'entrada del castell sota el domini dels Cervelló, i per això el municipi va encarregar l'execució d'aquest monument en la seva memòria. El dia d'inauguració va ser el 13 de desembre de 1992, a les 12:30 hores.</p> <p>El va realitzar Antoni Novellas, veí de Cervelló, metge especialista en otorrinolaringologia i artista aficionat. Va fer també una pintura que es conserva a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, i va esculpir la làpida del seu propi nínxol al cementiri. També fou afeccionat a la meteorologia (donava la informació de cada dia i mensual a la Televisió de Vallirana i a la revista El Castell). Va estar a l'Associació d'Artistes de Cervelló. També va ser president del Casal dels Avis a finals de la dècada de 1980 i primers anys de la de 1990. Vivia a la urbanització de Can Guitart Vell. Va arribar a Cervelló des de Barcelona, on vivia a la plaça Francesc Macià.</p> | 41.3961324,1.9590613 | 412981 | 4583256 | 1992 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97185-35002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Antoni Novellas | Dades facilitades pel Grup de Recerca de Cervelló. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97190 | Conjunt de cases al Carrer Francesc Guitart, 30, 32, 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-francesc-guitart-30-32-34 | XX | <p>Conjunt de tres edificis situats al carrer Francesc Guitart, concretament als números 30, 32 i 34.</p> <p>Aquestes edificacions formen part d'una zona residencial amb una arquitectura modesta i funcional. Les façanes són planes i la teulada a doble vessant amb carener paral·lel a carrer. </p> <p>El número 30 és una casa de planta baixa i pis amb una façana senzilla formada per quatre obertures: en planta baixa hi ha la porta i una finestra i a la primera planta, seguint els mateixos eixos de composició vertical, dues finestres.</p> <p>El número 32 té un estil similar amb una porta d'entrada destacada. Presenta, tan sols, planta baixa amb obertura d'una porta, una finestra i un petit finestró. Està rematada per un doble frontó de totxo.</p> <p>El número 34, presenta planta baixa i dues plantes en alçada. Una de les finestres està protegida per barrots. En alçada presenta dos eixos de composició vertical dels quals s'escapen dos finestrons fora d'alineació. </p> | 08068-351 | C/ Francesc Guitart, 30, 32, 34 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un significatiu creixement urbanístic al llarg del seu traçat.</p> <p>Aquesta nova prosperitat estava estretament lligada a l'impuls industrial que, gràcies a unes comunicacions millorades, es va desenvolupar durant la centúria anterior i durant el segle XX, amb l'arribada de fàbriques al municipi. Aquestes condicions van permetre iniciar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincidint amb la línia de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, i de manera paral·lela i perpendicular altres carrers, com l'actual dedicat a Francesc Guitart, on es van construir diverses edificacions, de les quals avui en dia queden molt poques mostres. Aquestes tres edificacions són un exemple del desenvolupament urbanístic lineal, resultat de planificacions de parcel·lació del sòl.</p> | 41.3955173,1.9561014 | 412733 | 4583191 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 97559 | Molí de Nogués | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-nogues | XIX - XX | Pràcticament desaparegut, engolit per la naturalesa. | <p>Les restes resulten difícilment identificables, ja que estan cobertes per bardisses i plantes enfiladisses en una zona en pendent.</p> <p>Es tracta d'una edificació feta amb maçoneria irregular.</p> <p>Per terra es poden observar restes d'antigues canalitzacions del segle XX, potser relacionades amb els safaretjos que es van instal·lar en aquest lloc.</p> | 08068-365 | A la llera dreta de la riera de Cervelló | <p><span lang='CA'>En opinió de Josep Llurba (entrevista dia 6/6/2024), tot i que documentalment surt esmentat com un molí, realment era una farga catalana que utilitzava la força de l'aigua per fer funcionar les moles d'esmolar eines de tall, donant servei als pagesos de la zona. El responsable del molí era en Joaquim Panyella Font, descendent d'una família de Corbera de Llobregat. Aquesta família va construir 'el molí' als anys 1820.</span></p> <p><span lang='CA'>Del nom 'Nogués' no se sap gaire cosa, ja que no hi ha informació clara sobre l'origen d'aquest apel·latiu.</span></p> <p><span lang='CA'>L'any 1909 es van instal·lar aquí els safareigs públics de Cervelló.</span></p> <p> </p> | 41.3926980,1.9574860 | 412845 | 4582876 | 1820? - 1909 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97559-36504.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97789 | Embassament de Can Guitart Vell - El pantà - Pantà de la Telefònica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-can-guitart-vell-el-panta-panta-de-la-telefonica | XX | Malauradament, s'hi han introduït diferents espècies al·lòctones de peixos per a la pesca esportiva, activitat que s'hi observa. | <p>L'embassament és una acumulació artificial d'aigua que es troba en terrenys de Can Guitart Vell, entre les urbanitzacions de Torre Vileta i Can Guitart, a la riera de Santa Maria (tram mitjà) i riera de mas Bessons (tram final).</p> <p>Recull l'escorrentia de la capçalera formada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, i davalla cap a la riera de Cervelló.</p> <p>La urbanització de Can Guitart Vell, amb una població de 1.130 habitants, és un dels pocs llocs que té una acumulació d'aigua d'aquest tipus als seus voltants.</p> <p>Per fer possible això, al seu dia, es va aixecar una presa de gravetat, de 25 metres d'amplada a la coronació i uns 15 metres d'alçada.</p> <p>La infraestructura permetia contenir les aigües del pantà que té una forma irregular amb una llargària de 130 metres i una amplada d'uns 30 metres.</p> | 08068-377 | Urbanització de Can Guitart Vell | <p>La urbanització va iniciar-se cap a la dècada dels seixanta i tenia en un dels seus extrems una zona esportiva per a socis, amb pistes de tennis de terra batuda i piscina.</p> <p>Aquests dos elements requerien d’una important necessitat d’aigua i per això van decidir interrompre el curs natural de la riera de Santa Maria per construir-hi una presa i poder així retenir-ne les aigües.</p> | 41.3903387,1.9762457 | 414410 | 4582596 | 1965 - 1975? | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97789-37703.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i ser un obstacle hidrogràfic, pel tipus de règim estacional de la riera, constitueix un element clau per a la biodiversitat. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97941 | Barraca de Can Casildo 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-9 | XIX - XX | <p>Barraca de construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA' i planta circular. Disposa d'una falsa cúpula i porta de llinda plana. Es troba en un bon estat de conservació.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 130x80x90 cm.;</li> <li>Llinda 22x90x39 cm.;</li> <li>Alçada a coberta 290 cm.;</li> <li>Alçada total 320 cm.;</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 13,5 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 226 cm.,</li> <li>diàmetre 255 cm.;</li> <li>Cocó aprofitant la roca 81x55x55 cm.,</li> <li>fornícula damunt la porta 29x36x41 cm.</li> </ul> | 08068-382 | En zona boscosa, a l'esquerra de Can Casildo. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4030300,1.9218630 | 409881 | 4584060 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3822.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3823.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97957 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 | XIX - XX - XXI | Cal una urgent clasificació. | <p>L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cervelló és l’òrgan responsable de conservar i difondre el fons documental de l’Ajuntament. A més dels documents de l’Ajuntament, l’arxiu també conserva altres fons que han estat cedits i donats per persones privades i entitats.</p> <p>Aquest arxiu aplega tota la documentació que forma part de la memòria del municipi, i permet conèixer l’evolució i el creixement de Cervelló al llarg del temps. Així, l’arxiu esdevé una eina fonamental per a la recerca històrica i la preservació del patrimoni documental de la comunitat.</p> | 08068-384 | Carrer Major, 146-148. | <p>Tot i que no s'ha tingut accés al registre documental, en una visita a l'equipament s'observen documents de mitjans segle XIX.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98019 | Maset al costat de la bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-al-costat-de-la-bassa-de-sant-ponc | XVIII - XIX | Enrunat | <p>Ruïnes d'un maset situat en una zona boscosa, prop de la bassa de Sant Ponç, en una àrea amb abundància de poblament dispers, actualment poc conegut. La construcció és de planta rectangular i, en l'actualitat, està parcialment coberta per vegetació densa, amb arbres i arbustos que envolten completament l'estructura, indicant un estat avançat de degradació.</p> <p>Les parets estan fetes de pedra sorrenca de la zona, utilitzant la tècnica de maçoneria, amb pedres majoritàriament irregulars, complementades amb alguns maons massissos.</p> <p>La construcció està molt erosionada i malmesa, per efecte de la manca de conservació i el pas del temps.</p> <p>La vegetació creix al seu voltant i sobre les mateixes parets. L'estructura està molt deteriorada i ha perdut la coberta. Les parets interiors del maset presenten restes d'un antic arrebossat emblanquinat, suggerint que tenia una funció d'habitatge i d'ús agrícola, com era comú en aquestes construccions rurals. Tanmateix, el seu estat actual no permet accedir a l'interior de forma segura ni poder endevinar i aclarir les diverses estructures que encara queden dempeus.</p> | 08068-387 | Sant Ponç de Corbera. | <p>Aquesta construcció, que s'ha anomenat maset, per les seves petites dimensions, està ubicat en una zona rural amb característiques ideals per a activitats agrícoles i ramaderes. La presència de pastures riques, trànsit tradicional de ramaderia, cultiu de vinya i proximitat a punts d'aigua com l'avui coneguda com a bassa de Sant Ponç indica una àrea amb un ecosistema equilibrat propi per al desenvolupament tradicional d'aquestes activitats.</p> <p>Les restes conegudes en aquest territori, ens acosten a una història d'ús agrícola intensiu, encara que no es coneguin notícies específiques sobre aquest petit mas.</p> <p>Per entendre millor el seu context històric i geogràfic, seria útil explorar documentació antiga que podria proporcionar informació sobre la construcció i el seu ús. Les restes materials trobades a la zona poden oferir informació sobre la seva ocupació i ús en el passat. Aquest enfocament multidisciplinari podria aportar una visió més completa de la importància i l'ús d'aquest mas en la seva ubicació actual.</p> | 41.3928190,1.9161640 | 409390 | 4582932 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | En conjunt, el maset representa una part interessant del patrimoni rural de la zona, tot i el seu greu estat de semiabandonament, trobant-se en procés avançat de deteriorament.El maset també s'anomena com a Maset 1 i va ser descobert de nou per Fermín Fernández. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 98028 | Pou de les cases de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases-de-sant-ponc | XIX - XX | <p>Pou d'aigua circular de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>La construcció, d'aspecte sòlid i robust, està feta amb pedres calcàries irregulars, unides amb morter.</p> <p>La part superior del pou és plana i també està coberta amb morter allisat. Al centre de la part frontal hi ha una porta metàl·lica tancada que proporciona accés al pou. Aquesta porta està emmarcada per una arcada d'aproximació de filades, feta amb les mateixes pedres que la resta de la construcció.</p> | 08068-389 | Sant Ponç de Corbera | <p>El pou havia de donar servei a les cases de Sant Ponç.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics.</p> <p>Juntament amb l'església de Sant Ponç, el pou i les cases són un conjunt edificat que resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable, el qual posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 41.4020562,1.9122168 | 409074 | 4583962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98051 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-2 | XX | <p>Edifici aïllat, amb teulada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teules àrabs. Destaca per les seves línies simples i l'ús de materials tradicionals.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa, i pel lateral esquerre hi ha un jardí amb tanca de brèndoles de ferro. La façana és rectangular amb un coronament central que emmarca la data de construcció (1932).</p> <p>Està feta d'estuc pintat de color clar (beix) amb detalls en color marró fosc. La decoració és discreta, amb una cornisa que ressegueix la part superior de l'edifici, i que acaba en un fris corbat.</p> <p>Hi ha detalls geomètrics simples al voltant de les finestres i la porta principal. La porta d'accés a l'habitatge està situada al centre de la façana. Té tancament de fusta, amb un marc decoratiu senzill. A ella s'accedeix mitjançant un petit esglaó. A l'interior hi ha, a sobre de la porta una rajola policromada de la Mare de Déu de Montserrat.</p> <p>Les finestres estan distribuïdes simètricament: n'hi ha dues a cada costat de la porta, amb reixes de ferro forjat amb motius geomètrics decoratius. També presenten marcs que les emfatitzen.</p> <p>Destaca una petita decoració de forma circular amb relleus just a sota de la cornisa central que allotja la data de construcció.</p> | 08068-393 | Raval Bassons, núm. 2 | <p><span><span><span>La casa està situada al Raval Bassons, un espai urbà que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> <p>Va ser construïda l'any 1932, segons indica l'anotació de la part superior de la façana.</p> | 41.3890746,1.9455507 | 411842 | 4582485 | 1932 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98055 | Casal Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-rosa | XX | <p>Casa que es desenvolupa en planta baixa amb teulada a dos vessants, de teules àrabs i amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>L'habitatge, conegut com a Casal Rosa, presenta una façana amb decoració esgrafiada. Les parets estan pintades en un color crema, i decorades amb formes geomètriques en relleu que formen un patró simètric i harmoniós.</p> <p>Els buits de façana són d'arcs escarsers. Totes les teulades tenen el voladís de teula doble.</p> <p>La porta d'entrada és de fusta fosca amb detalls decoratius de ferro forjat, flanquejada per dues finestres amb reixes metàl·liques que segueixen el mateix estil.</p> <p>A la part superior de la façana, hi ha una cornisa a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana, la qual emfatitza la verticalitat de l'edifici, marcant l'eix central de la construcció.</p> <p>Aquesta cornisa està decorada amb motius geomètric i florals i presenta una petita inscripció central que es refereix al nom de la casa.</p> <p>Es complementa amb l'edificació del costat (número 32) formant un conjunt destacable en el paisatge urbà del carrer.</p> | 08068-394 | C/ Raval Bassons, 34 | <p><span><span><span>Esta situada al Raval Bassons, una zona urbana que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> | 41.3914407,1.9472666 | 411989 | 4582747 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98067 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0 | <p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p> | 08068-396 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 98068 | Mot 'magnòlies' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies | <p>El mot 'magnòlies' fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l'escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d'aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).</p> <p>Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.</p> | 08068-397 | <p>Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre 'El que hem menjat', relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l'arròs dominical. Aquest costum s'inverteix al País Valencià, on l'escudella es menjava per descansar de l'arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.</p> <p>El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre 'Dalícies', indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al 'Calaix de Sastre' del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet 'Per Nadal', publicat al setmanari barceloní 'La Tomasa'.</p> <p>Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.</p> <p>El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de 'galet' prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.</p> <p>A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 98080 | Font, safareig i pou de Sant Ponç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-i-pou-de-sant-ponc | XIX | La falta de manteniment fa que tot l'element presenti un cert deteriorament, que es fa especialment visible en les esquerdes del morter i en la dificultat d'accessibilitat. Actualment, la font no raja. | <p>Conjunt de bassa safareig, font, pou i conduccions d'aigua corresponents. Tot el conjunt està fet de maçoneria de pedra calcària irregular. La part més interessant és la relativa al frontal de la font, que presenta una superfície de morter on es conserva la inscripció '1809' que fa referència a la data de l'última construcció.</p> | 08068-398 | Camí de Sant Ponç. | <p>Del conjunt se sap la data de construcció, de com a mínim, el safareig, l'any 1809. Tot i que s'anomena 'de Sant Ponç', no se sap amb exactitud a quina casa correspondria. És interessant considerar l'existència d'un poblament dispers pels voltants, amb la probabilitat que aquest conjunt donés servei a les cases al voltant de Sant Ponç o potser corresponia a un mas del qual no se'n sap res actualment.</p> | 41.4000410,1.9119340 | 409046 | 4583738 | 1809 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39805.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 98087 | Rellotge de Sol de ca l'Armengol Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larmengol-tres | XVIII - XX | La restauració feta el juliol de 1996 per Francesc P. i Jordi A. sembla haver estat curosa i respectuosa amb l'estil original del rellotge, mantenint la numeració i altres detalls típics del segle XVIII, suggerint un intent conscient de preservar la integritat històrica de la peça. | <p>Aquest rellotge de sol és una peça interessant amb diverses característiques que el fan destacar. Està situat entre els dos buits de façana, per sota del ràfec. És de la tipologia 'd'autor', la qual cosa indica que és una peça única, probablement dissenyada per un artista o artesà específic. La seva orientació és sud-oest, classificat com un rellotge de sol vertical declinant.<br /> <br /> Pel que fa als elements del rellotge, les línies horàries marquen les hores de 6 a 5 amb senyals per a les mitges hores i utilitzen numeració aràbiga per indicar-les. Al pol del rellotge hi ha un sol decoratiu, i el gnòmon és de vareta simple, essent l'element que projecta l'ombra per indicar l'hora.<br /> <br /> Les inscripcions a cada banda del pol són '<em>D 16 Gs P 42 GS.' i 'ALLEN 1798</em>'. A més, el rellotge presenta un lema a la part superior que diu '<em>El sol lluu per a tothom</em>'. A l'angle inferior esquerra hi ha una inscripció de restauració que diu 'Restaurat juliol 1996 / Francesc P - Jordi A.', indicant que la restauració sembla respectuosa amb el disseny original o, almenys, amb la numeració típica del segle XVIII.<br /> <br /> La inscripció '<em>ALLEN 1798</em>' probablement indica l'any de fabricació original, i el lema '<em>El sol lluu per a tothom</em>' afegeix un toc de filosofia i universalitat a l'objecte.</p> | 08068-402 | c/ Sant Esteve, 13 | <p>Aquest rellotge de sol és un exemple ben conservat del ric patrimoni històric i cultural del municipi de Cervelló. Originalment creat al segle XVIII, encara dona les hores solars en una de les cases de cos que persisteixen avui dia al carrer Sant Esteve, un carrer on a hores d'ara és possible respirar l'aire d'un antic vial urbà.</p> <p>És opinió general de la gent gran que aquest carrer és un dels més antics de la trama urbana de Cervelló, suggerint que podria haver existit abans del traçat de la carretera de Carles III, construïda durant el segle XVIII per ordre del rei Carles III d'Espanya.<br /> <br /> El carrer Sant Esteve, amb la seva història que es remunta com a mínim al segle XVIII, reflecteix la importància de la planificació urbana i l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquest rellotge no només serveix com una peça funcional, sinó que també és un testimoni del passat, reflectint el disseny i la tecnologia de l'època en què va ser creat.<br /> <br /> Aquest rellotge és una peça valuosa tant per la seva antiguitat com pel context històric en què es troba, formant part integral del patrimoni cultural de Cervelló.</p> | 41.3964540,1.9569155 | 412803 | 4583293 | 1798-1996 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98102 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-32 | XX | <p>Casa que es desenvolupa en planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, de teules àrabs i amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>L'habitatge és de línies simples. La façana està pintada d'un color vermell terrós, amb una porta d'entrada metàl·lica que no sembla original, a la part inferior dreta.</p> <p>A la planta superior, hi ha una finestra de traça vertical a esquerra i a dreta, un balcó de ferro forjat amb brèndoles de ferro decorades de manera molt singular.</p> <p>El balcó presenta un recercat blanc igual que tot el primer pis, que es troba emmarcat com la cornisa que fa de remat de la façana.</p> <p>La decoració segueix un patró de petits rombes de color vermell que contrasten amb el blanc propi d'aquests marcs, i que es troben al voltant de les franges blanques a manera de marc decoratiu del pis superior.</p> | 08068-403 | C/ Raval Bassons 34 | <p>Esta situada al Raval Bassons, una zona urbana que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340.</p> <p>El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</p> | 41.3913732,1.9472396 | 411986 | 4582739 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98102-40301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98102-40302_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Reformada. Han fet una entrada de cotxes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98110 | Rellotge de sol de Cal Figues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-figues | XX | <p>El rellotge de sol de Cal Figues està situat per sota del ràfec de la teulada, a esquerra del balcó que s'obre al primer pis de la façana principal de la casa.</p> <p>És de tipus vertical declinant. Està fet de rajoles policromes i té una forma rectangular, emmarcat, amb una orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries van de 6 a 5, amb traços curts per a les mitges hores, i la línia de les 12 està ornamentada. Les xifres són aràbigues.</p> <p>El disseny inclou un sol i una lluna al pol, amb un gnòmon de vareta simple. El lema, 'No soc res sense sol,' està situat a la part superior.</p> <p>A l'angle inferior dret es pot veure una signatura il·legible i la data (2003). El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-409 | c/ Major, 103 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962541,1.9571811 | 412824 | 4583271 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98111 | Rellotge de sol de ca la Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-illa | XXI | <p>Rellotge de sol de forma quadrada, situat sota el ràfec de la façana principal de la casa, a la part dreta del balcó.</p> <p>És de forma quadrada, policrom. Està emmarcat per una franja groga recercada per una línia de color blau.</p> <p>La decoració inclou elements florals i un llibre obert dins el camp blanc en el qual se situa un sol que sembla bufar el gnòmon, i fulles a banda i banda del sol central, a la franja groga. Presenta orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries són de 6 a 5, i té senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. Sol al pol, gnòmon de vareta simple. Lema a la part superior. Signatura il·legible i data (2003) a l'angle inferior dret.<br /> <br /> El lema es troba escrit a la part superior del marc, i diu: 'El sol surt per a tots'.</p> | 08068-410 | c/ Major, 51 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959342,1.9548449 | 412628 | 4583238 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41003_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98126 | Pou de can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pitarra | XVIII-XIX-XX | Es troba en un estat d'abandonament i deteriorament notable. Ha començat a caure la coberta. En resum, el pou de la masia de Can Pitarra a Cervelló necessita una intervenció urgent per evitar el seu col·lapse total. | <p>El pou de la masia de Can Pitarra està construït amb pedra i de forma cilíndrica amb coberta de cúpula. Mostra signes evidents de falta de manteniment al llarg dels anys. L'entrada del pou és estreta, amb una porta metàl·lica oxidada que indica que no ha estat utilitzada des de fa molt temps. Les parets interiors mostren signes de desgast i humitat, amb algunes parts de la construcció que es desfan.</p> <p>Les parets exteriors del pou presenten diverses esquerdes i pedres despreses, denotant el pas del temps i la manca de cura. La vegetació ha crescut al voltant i sobre el pou, contribuint al seu aspecte descurat i integrant-lo més encara amb el seu entorn natural.</p> <p>La profunditat del pou és considerable, i les parets interiors, també de pedra, estan degradades amb nombroses esquerdes i parts despreses. L'obertura superior del pou permet l'entrada de llum, però també ha facilitat l'acumulació de brutícia i vegetació a l'interior.</p> <p>Aquest pou, que en el passat va servir probablement com a punt d'abastiment d'aigua vital per a la masia, avui dia representa, tan sols, un record del passat, ocult enmig de la vegetació i el pas del temps.</p> | 08068-415 | Al mig del camp, darrera can Pitarra, a l'est del camí a can Sala de Baix | 41.3860693,1.9611361 | 413141 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41503.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 98135 | Capelletes de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria | XX | Col·lecció de 4 capelletes de visita domiciliària. Representen una tradició de devoció popular que ha continuat entre les generacions més grans. Actualment, però la manca de relleu es deu a diversos factors: un canvi generacional i un procés de la secularització, amb el tall en la transmissió religiosa, però també es deu a altres factors, com ara un canvi d’hàbits: amb la jornada laboral d’avui, ja que la majoria de dies no hi ha ningú a casa fins al vespre, mentre que abans la dona sempre era a casa: algú o altre podia fer la recepció de la capella i potser eren els nens i les nenes qui la portaven a la següent casa. Avui costa assumir el compromís associat al relleu de les capelles.Pel que fa a la seva conservació física, algunes de les capelles tenen signes visibles del seu ús, com les marques per la flama de les espelmes sobre la fusta o el deteriorament propi que es produeix pels diversos i continus trasllats de casa en casa. | <p>Les capelletes de visita domiciliària són una tradició devocional que permet que les famílies acullin temporalment un petit altar devocional a casa seva.</p> <p>Aquestes capelletes, que tenen la forma de petits altars de fusta i vidre ornamentats, contenen figures de sants o de la Sagrada Família protegides per vidre i unes portes. A la part superior tenen una nansa per facilitar el transport.</p> <p>Cada capelleta inclou uns fulls enganxats amb instruccions sobre com rebre i acomiadar la capella, pregàries, i normes de comportament davant d'ella. També contenen un calaix-guardiola a la base i un llistat dels veïns per on circula la capelleta, amb una persona zeladora que en té cura.</p> <p>Aquestes capelletes tenen un calendari d'itinerari establert, que es recull a la part frontal de la capella, indicant l'ordre de les cases que la reben. Les famílies l'acullen de manera devocional durant aproximadament 24 hores, mantenint un espai íntim per a la pregària i la reflexió.</p> <p>A banda del seu ús devocional, aquestes capelletes també tenen una funció recaptatòria, ja que les donacions recollides a la guardiola es destinen a missions o a la congregació. Així, les capelletes compleixen una doble missió: la pastoral o religiosa i la recaptatòria, permetent l'extensió de la pràctica amb noves capelletes.</p> | 08068-421 | <p>Les capelles de visita domiciliària tenen el seu origen en les capelles dels ermitans i aplegadors que predicaven i captaven amb aquestes capelles.</p> <p>A Catalunya, aquesta pràctica va ser popularitzada pel pare Manyanet a principis del segle XX, amb l'objectiu de portar un Natzaret a cada casa i promoure la devoció a la Sagrada Família en l'àmbit familiar.</p> | 41.3959035,1.9535484 | 412520 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 98137 | Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella | <p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-423 | <p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 98146 | Font de la Nesprera - Font de les Nespreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-nesprera-font-de-les-nespreres | Està molt perduda entre la bardissa | <p>Font que sorgeix gairebé a la llera de la riera de Cervelló. S'observa un petit dipòsit trencat des del qual, actualment, sorgeix un petit corrent d'aigua.</p> <p>La denominació popular és 'font de les Nesprees'</p> | 08068-427 | Entre can Guitart Vell i la Torre Vileta | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3971861,1.9755158 | 414358 | 4583357 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98146-42702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98146-42703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. De tota manera, la dificultat d'arribar a aquesta font en concret ha fet que no hagi entrat en aquest programa. | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98153 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-1 | Es continua realitzant però s'han perdut gran part dels elements tradicionals de la festa, entre ells, el ball de bastons. | <p>La celebració del Corpus Christi a Cervelló es fa actualment el diumenge següent al dijous de Corpus, al mes de juny.</p> <p>L'acte comença amb l'elaboració de catifes a terra, tot i que actualment només se'n fa una a la plaça de l'església. També es muntaven altars engalanats, però avui dia només se'n munta un a la plaça de l'església, davant de la porta de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, per tal de poder descansar la custòdia, exposar-la i retre-li homenatge i pregària. A més, es fa un repic de campanes a la torre de Sant Esteve.</p> <p>Les catifes sovint tenen temes al·lusius a Cervelló i es fan de flors i altres materials diversos.</p> <p>A l'interior de la nau central de l'església, el terra es cobreix d'herbes aromàtiques, formant una catifa senzilla per on ha de passar la sagrada custòdia portada pel rector. Antigament, les catifes que es feien al carrer es delimitaven amb ginesta i torretes (segons informació oral de Rosa Tres).</p> <p>Durant la celebració, el mossèn porta la custòdia i fa una volta a la plaça. Es realitza una pregària i es beneeix les persones presents.</p> <p>Tradicionalment, aquesta festa anava acompanyada del ball de bastons, però aquesta part s'ha perdut actualment. No obstant això, es manté la música i la dansa dels capgrossos i, de vegades, també hi participa el cérvol de Cervelló. El moment final esdevé quan o els dansaires o el cérvol desfan la catifa.</p> | 08068-429 | <p>La Festa del Corpus Christi, també coneguda simplement com a Corpus Christi, és una celebració religiosa catòlica que té els seus orígens a l'edat mitjana.</p> <p>Aquesta festivitat se celebra per commemorar la institució de l'Eucaristia durant l'Última Cena, segons la creença cristiana. La festivitat del Corpus Christi es va originar al segle XIII a Lieja, Bèlgica, i s'atribueix a les visions de Santa Juliana de Lieja (1193-1258), una monja agustina. Santa Juliana va experimentar visions en les quals Crist li expressava el desig que s'establís una festa litúrgica en honor al Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. El 1264, el Papa Urbà IV va emetre la butlla papal '<em>Transiturus de hoc mundo</em>', en la qual es va instituir oficialment la festivitat del Corpus Christi. Urbà IV havia estat prèviament l'ardiaca de Lieja i estava familiaritzat amb les visions de Santa Juliana, la qual cosa va influir en la seva decisió d'establir la festa. Un esdeveniment significatiu que va impulsar l'adopció de la festa va ser el Miracle Eucarístic de Bolsena el 1263.</p> <p>Segons la tradició, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en l'Eucaristia va veure com l'hòstia consagrada sagnava durant una missa a Bolsena, Itàlia. Aquest miracle va ser interpretat com una confirmació divina de la doctrina de la transsubstanciació i va portar el Papa Urbà IV a decretar la festivitat del Corpus Christi.</p> <p>La primera celebració oficial del Corpus Christi va tenir lloc a Orvieto, Itàlia, en 1264, on es conserven les relíquies del miracle de Bolsena.</p> <p>La festivitat es va estendre ràpidament per tota Europa i es va caracteritzar per processons solemnes, en les quals l'hòstia consagrada es portava en una custòdia, i per representacions teatrals que ensenyaven la doctrina de l'Eucaristia. Corpus Christi celebra la presència real de Crist en l'Eucaristia i és una oportunitat perquè els fidels catòlics expressin la seva devoció.</p> <p>Les processons del Corpus Christi, sovint acompanyades de música, danses i decoració elaborada, s'han convertit en una part central de la festivitat. En molts llocs, aquestes processons inclouen catifes de flors i altars a l'aire lliure. Avui en dia, la festivitat del Corpus Christi se celebra arreu del món catòlic, tot i que les tradicions específiques poden variar d'una regió a una altra. En alguns països, s'ha convertit en un esdeveniment cultural important a més del seu significat religiós.</p> <p>El Corpus Christi continua sent una de les principals solemnitats del calendari litúrgic catòlic, destacant la centralitat de l'Eucaristia en la vida i la fe de l'Església.</p> | 41.3958175,1.9535708 | 412522 | 4583227 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42904.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 98166 | Mot 'merdejar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-merdejar | XX | El mot només queda viu en la memòria de la gent que havia tingut relació amb la producció de vidre i el recorda quan contempla alguna peça de vidre fruit d'aquest treball. | <p><span><span><span>El mot '<em>merdejar</em>' està estretament vinculat a l'ofici de vidrier i fa referència a l'acció de crear peces de vidre fora de l'horari laboral. Molts vidriers bufadors, durant els moments de descans o els dies festius, es dedicaven a aquesta activitat artesanal, produint peces domèstiques com porrons, biberons, gots o figuretes. Algunes d'aquestes peces eren veritables obres d'art, gràcies a la destresa i la creativitat dels vidriers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les creacions destacaven les peces amb camisa d'òpal i les decorades amb varetes de colors, algunes d'elles úniques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vidriers utilitzaven principalment dues tècniques: bufar el vidre o treballar-lo amb pinces. Amb aquestes tècniques, creaven peces de vidre compacte com cavallets, girafes, gossos, gerros amb diverses decoracions i els famosos peixos, que eren regals molt apreciats. També es tallaven peces fetes al forn, amb decoracions creatives.</span></span></span></p> | 08068-434 | <p><span><span><span>Actualment, moltes d'aquestes peces es troben a col·leccions particulars, on són altament valorades i atresorades per la seva bellesa i la seva connexió amb la rica tradició vidriera que forma part indestriable del passat de Cervelló. Aquesta tradició continua sent un testimoni viu de l'habilitat i la dedicació dels artesans que van donar forma a aquestes meravelloses creacions de vidre.</span></span></span></p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-434-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | El Grup de Recerca de Cervelló té una col·lecció significativa d'aquestes peces. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 98169 | Campana de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-torre-vileta | XVII | La campana té una pàtina que denota la seva antiguitat i està ben conservada malgrat els esdeveniments històrics que ha viscut. Només li manca un tros a la dent del peu, segurament provocat per la caiguda des del campanar. | <p>Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.</p> <p>Presenta unes dimensions de: 40 centímetres de diàmetre i 37 quilograms de pes. </p> <p>La campana prové de la capella de Torre Vileta, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Aquesta campana va ser desplaçada durant la Guerra del Francès i ha experimentat diverses peripècies fins a arribar a la seva ubicació actual.<br /> <br /> La campana té una forma clàssica, amb una superfície adornada amb diverses línies gravades, que alhora serveixen de reforç a la peça i que es distribueixen al llarg del cap, a sobre del qual es troben les nanses, i continuen pel terç, la panxa i el peu. Sota el mànec i la corona, es poden veure diverses inscripcions en llatí: 'MARIA SPES NOSTRA' que es tradueix com 'Maria, la nostra esperança', 'VILETA M' que probablement fa referència al nom del mas Vileta, i 'DEVM ET ME' que significa 'Déu i jo'.<br /> <br /> Al cap i a la panxa hi ha diversos relleus, incloent-hi una figura religiosa que probablement representa la Mare de Déu amb el Nen Jesús i un crucifix, que està acompanyat d'una inscripció amb la data de la seva fossa: '1676'.</p> | 08068-435 | c/ Major, 146 | <p>Va ser fosa l'any 1665 per Miquel Carmini. Un fonedor de campanes en actiu com a mínim entre 1590 i 1665. Encara existeix obra seva en les següents esglésies i col·leccions d'arreu Catalunya, tot incloent la de Cervelló: </p> <ol> <li> <p><strong>Sant Salvador i Sant Esteve, campana de les Hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1590</li> <li><strong>Població:</strong> Granollers</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Esteve</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 110 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 771 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana dels Quarts (A)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1607</li> <li><strong>Població:</strong> Vilanova i la Geltrú</li> <li><strong>Edifici:</strong> Parròquia de Sant Antoni Abat de Vilanova</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 49 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 68 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana de les hores (B)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1608</li> <li><strong>Població:</strong> Martorell</li> <li><strong>Edifici:</strong> Seny de les Hores</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 80 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 296 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>'La Pastora' (1)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1616</li> <li><strong>Població:</strong> Barcelona</li> <li><strong>Edifici:</strong> Basílica dels Sants màrtirs Just i Pastor</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 60 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 143 kg</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Campana (sense nom)</strong></p> <ul> <li><strong>Any de fosa:</strong> 1665</li> <li><strong>Població:</strong> Cervelló</li> <li><strong>Edifici:</strong> Torre Vileta (avui en col·lecció municipal).</li> <li><strong>Diàmetre:</strong> 40 cm</li> <li><strong>Pes:</strong> 37 kg</li> </ul> </li> </ol> <p>La capella on es trobava la campana de Torre Vileta, que estava sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser destruïda durant la Guerra del Francès. Després de diverses vicissituds, aquesta campana va acabar a l'Ajuntament de Cervelló. Informació oral de Francesc Pasqual, juliol 2024.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 1665 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43502.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43503.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98169-43504.jpeg | Inexistent | Barroc | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Miquel Carmini, fonedor de campanes. | Aquesta peça és un testimoni del patrimoni històric i religiós del municipi, i el seu bon estat de conservació la converteix en un valuós element de la història local, el qual juntament amb les campanes que es troben a l'església de Cervelló i el campanar de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç de Corbera, constitueixen elements claus per explorar una part del paisatge sonor del territori des de com a mínim, el segle XVII. | 96 | 52 | 2.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96386 | Fonts de Cal Sans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans | XX | <p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p> | 08068-198 | C/ Raval Bassons, 55 | <p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p> | 41.3931313,1.9481218 | 412062 | 4582933 | 1930-1940 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Àngel Ejarque Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97078 | Forn de la Penya Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-la-penya-roja | <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | El forn més antic ha perdut la cúpula. La resta es troba en bon estat. Presenta elements de protecció al forat del respirall del forn més modern. El respirall del forn de més grans dimensions està protegit per tanques. | <p>Conjunt de dos forns de calç, un cendrer i una pica per l'aigua.</p> <p>Un d'aquests forns es conserva en molt bon estat, mentre que l'altre presenta la volta enfonsada.</p> <p>Tots dos són de planta circular amb l'entrada d'arc de mig punt.</p> <p>El forn que està més ben conservat té una xemeneia de 6 metres amb una boca superior del canó de 5,30 metres a l'exterior i 2 metres a l'interior. Presenta dues cambres de combustió: la primera cambra té unes dimensions de 152x102x246 cm i la segona de 165x106x262 cm, amb un contrafort al lateral esquerre de la boca gran.</p> <p>El segon forn està enderrocat parcialment a una alçada de 3,70 metres i un diàmetre de 5,95 metres. També té dues boques.</p> <p>L'entrada al forn que es troba en millor estat i que conserva la cúpula es fa des de la paret lateral del forn ensorrat.</p> <p> </p> | 08068-341 | C/Vista Alegre, s/n | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4002240,1.9498770 | 412219 | 4583719 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97078-341060.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Al voltant creixen matolls, i sobretot romaní i llentiscle. Es troba al peu d'una pedrera. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97788 | Casa al carrer Frederic Pitarra, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-frederic-pitarra-10 | <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Es troba en estat d'abandonament, sense cap mena de manteniment. | <p>Casa entre mitgeres, amb teulada a dos vessants, de peces àrabs.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa, planta pis i golfes. Presenta el carener perpendicular a la façana.</p> <p>La construcció és de pedra, majoritàriament sorrenca, de tipologia tradicional, i està pintada de calç, però aquesta protecció es troba parcialment perduda. Està feta ajustant-se al desnivell del terreny i presenta tres obertures originals, de traça vertical: a l'esquerra dues finestres, de llinda plana. La de la planta baixa, de mida reduïda en relació amb l'original, que presentava recercat de maons.</p> <p>Al centre de la façana, a peu de les escales del carrer, hi ha la porta, de fusta clavetejada, amb l'ampit fet de maons posats de cantell.</p> <p>A la dreta de la porta, i a l'alçada del primer pis, hi ha una altra finestra de traça reformada i redimensionada, en relació amb el mòdul més reduït de les obertures originals.</p> | 08068-376 | Carrer de Frederic Soler Pitarra, 10 | <p><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1870 i 1923, la població de Cervelló va experimentar un creixement significatiu. Aquest augment es devia principalment a la instal·lació de fàbriques de vidre, filats i sedes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La proliferació d'indústries va fomentar el desenvolupament del comerç local. Així, la conjuntura econòmica favorable va propiciar la construcció de nous habitatges, contribuint a l'expansió urbanística de la població.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3958948,1.9527173 | 412451 | 4583235 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97788-37604.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98158 | Casa dels Dracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-dracs | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Finca construïda completament en estil modernista però realitzada a finals del segle XX al bell mig de la urbanització de Puigmontmany de Cervelló, ja prop de Corbera. La finca ocupa 3.225 metres quadrats, dels quals es troben edificats 562 m.</p> <p>La finca rep el nom 'Els Dracs' ja que es tracta d'un element decoratiu i motivador que trobem en nombroses obres del modernisme català. A la finca, aquests dracs es troben en diversos racons arquitectònics, de vegades amagats i de vegades protagonistes de l'espai.</p> <p>La finca compta amb palmeres de pedra inspirades en el Parc Güell, coronades per àloes. També hi ha una gruta columnada, una porta d'entrada inspirada en la porta de la finca Miralles de Barcelona i la plaça dels sortidors amb flors escultòriques de ceràmica i jocs d'aigua i llum. La piscina, està recoberta de flors amb un arc al fons i tota realitzada amb trencadís.</p> <p>La plaça principal està composta per tres placetes: la del banc serpentí, la de la xemeneia i la del fons. La llenyera de l'hort s'inspira en la torre de la finca El Capricho, obra de Gaudí a Comillas (Santander), mentre que la barbacoa i el Passeig dels Dracs presenten dracs impressionants, amb paviment inspirat en els carrers de Nancy.</p> <p>El mur serpentejant, construït amb pedra llicorella i recobert de trencadís de rajoles italianes, és una altra referència destacada a l'obra de Gaudí, similar al mur del carrer Manuel Girona de Barcelona.</p> <p>Finalment, el garatge, preparat per a celebracions, està decorat amb trencadís i llums modernistes, recordant la cripta de la Colònia Güell, amb una gruta de columnes inclinades sota la plaça principal que evoca racons del Parc Güell.</p> | 08068-432 | Carrer Can Rafel, 145 | <p>D'acord amb el que indica el web, la finca neix a partir de la inspiració, el treball i la constància durant 30 anys d'una artesana ceramista i el seu marit, grans aficionats al modernisme, que han viatjat per tota Europa per conèixer a fons l'obra modernista en els seus diferents estils. En els diferents espais de la finca es poden trobar referències a les més espectaculars obres de Gaudí i els seus deixebles, amb la col·laboració i reconeixement de la càtedra Gaudí de Barcelona de la mà del seu professor Joan Bassegoda Nonell. Gran part de la ceràmica emprada en les decoracions de 'trencadís' ha estat dissenyada, creada i fabricada al taller que l'artesana ceramista té a la pròpia finca, la xemeneia decorada de la qual presideix la plaça principal.</p> | 41.4121595,1.9364859 | 411116 | 4585058 | 1982 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43205.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La finca es lloga per a: espots publicitaris; sessions fotogràfiques; localització per a films o sèries de TV. | 105 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97856 | Casa de Sant Ponç - Cases de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-ponc-cases-de-lesglesia | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de <span>Llobregat: </span>Parròquia de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</p> | XVII - XVIII - XIX - XX | Manca manteniment i sembla patir algun problema estructural. | <p>El conjunt arquitectònic conegut com a Casa de Sant Ponç està ubicat al sud i sud-oest de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç, en bona part adossat al temple romànic.</p> <p>Aquest conjunt inclou diverses edificacions que originàriament formaven part de les dependències del priorat, les quals posteriorment es van transformar en cases amb ús residencial i de control agrari. Les diverses construccions es disposen en planta en forma de 'L', i la coberta es desenvolupa en un i dos vessants de teules àrabs. La nau principal correspon a la part d'habitatge, i es compon a simple vista per dos cossos.</p> <p>El primer cos, considerat pels estudiosos com la part més antiga de tota la casa, continua en paral·lel amb l'ala meridional del temple. En aquesta banda, es troba una porta de carreus de sauló vermell i arc de mig punt, la qual connectava amb un dels creuers de l'església. El segon cos es disposa en perpendicular a l'església, a ponent, i és de gran volum en alçada, tot presentant una gran solidesa. Aquest edifici obre una solana al pis superior, mitjançant una galeria massissa de llinda plana. Els murs vistos des de l'exterior són molt sòlids i presenten una disposició regular de carreus tallats en pedra calcària. Les diverses edificacions, principals i auxiliars, creixen de manera orgànica al voltant d'un pati central, creant un perímetre rectangular edificat, el qual està tancat per una porta porxada.</p> <p>Les façanes i murs que donen a l'exterior són de maçoneria i de pedra, força regular i relativament ben escairada, als edificis principals, i de maçoneria més simple als secundaris, especialment als de la part est. Estan revestits majoritàriament amb calç i pintura blanca. La major part de les edificacions, es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, exceptuant l'edificació lateral de ponent, de la qual ja s'ha parlat, que destaca pel seu volum i la seva alçada, arribant fins a tres pisos.</p> <p>Els buits de façana són, majoritàriament, finestres de traça vertical. Al gran edifici de ponent, hi ha dues finestres destacables pel seu ampit de brèndoles massisses. Aquestes se situen una a l'exterior i una altra està oberta a la façana que tanca per l'oest el pati interior. Destaquen dos balcons oberts al pati interior, amb baranes de brèndoles de forja de ferro decorades amb motius vegetals senzills. Aquests balcons estan ubicats a la façana sud de l'edifici nord i a la façana est de l'edifici de ponent.</p> <p>Existeixen dos rellotges de sol: un al pati interior, circular, dibuixat a sobre d'un semicercle, amb orientació sud, i un altre, molt malmès, de traça rectangular vertical, a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent que dona a l'exterior. Tots dos conserven el gnòmon i estan orientats a sud. A l'exterior, per la banda nord, hi ha un pou que donaria servei a les persones que hi vivien en aquest espai.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics. Juntament amb l'església de Sant Ponç, tot el conjunt resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable que posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 08068-379 | Sant Ponç de Corbera | <p>La Casa de Sant Ponç presenta una llacuna significativa en la història del priorat, especialment pel que fa a l’etapa medieval, ja que no existeixen registres específics sobre l’edifici prioral durant aquest període. La primera referència coneguda prové de Jordi Fort (1992), que esmenta els contractes d’arrendament del segle XVII. Tanmateix, les investigacions d’Ariadna Gómez (Gómez, inèdit) permeten complementar i enriquir aquesta informació.</p> <p>Se sap amb certesa que l’any 1583 es van abolir les fonts baptismals de l’església de Sant Ponç, que es va convertir en sufragània de Corbera. A partir d’aquest moment, el priorat va perdre la comunitat de monjos, i l’edifici prioral va quedar deshabitat temporalment. No es pot determinar amb exactitud el temps que va romandre buit, però es coneix que fou un període curt. Això es dedueix del procés judicial per l’herència de les possessions de Simó Ascà, mort l’any 1593 sense descendència, que havia residit a la Casa Prioral fins a la seva mort. Per tant, entre el 1583 i el 1593, la casa va ser arrendada a un pagès del priorat.</p> <p>Els següents arrendaments coneguts són: Miquel Gili (1627), Miquel Cases (1633) i Francesc Cases (1638) (Fort, 1992, 55-59). Tots eren pagesos del Priorat de Sant Ponç. Els darrers arrendaments van ser per la família Cases, originària de la masia de Can Cases, més tard anomenada Can Cases de la Muntanya o Can Cases de Dalt, per diferenciar-se d’una altra branca familiar establerta a la Casa del Priorat.</p> <p>La denominació de la casa va canviar amb el temps, segons es reflecteix en els llibres sacramentals de la Parròquia de Santa Maria de Corbera. En els registres de batejos de la família Cases des del 1590 fins al 1910, s’observen dues denominacions per la Casa de Sant Ponç: entre el 1638 i el 1872 es coneixia com Can Cases de l’Església, i des del 1901 fins al 1910, com Casa de Sant Ponç.</p> <p>Els Cases van viure a la Casa de Sant Ponç amb arrendament des del 1633 fins al 1667 i amb establiment emfitèutic a partir del 1667. És important destacar la continuïtat de l’activitat del priorat després de la pèrdua de la comunitat de monjos el 1583. El priorat va continuar administrat per monestirs més grans, que seguien cobrant rendes. Els priors, encara que absents, havien de visitar Sant Ponç o enviar un representant per a fer el cobrament.</p> <p>Malgrat que la casa passés a ser de la família pagesa, el contracte estipulava que Francesc Cases havia de disposar d’una cambra i botiga per a l’ús del prior, l’arrendador o qualsevol persona autoritzada pel prior. Així, la casa mantenia un vincle amb el seu passat eclesiàstic, incloent-hi dues sales independents per als afers del priorat. Amb l’establiment de la família, probablement es van realitzar reformes a l’edifici per adaptar-lo a la nova condició de masia i complir els requeriments del prior. L’estat de l’edifici prioral no devia ser bo, ja que una de les obligacions de Francesc Cases era realitzar obres de manteniment.</p> <p>La Casa de Sant Ponç es va transformar en masia en els segles posteriors, funcionant com a allotjament puntual per al personal eclesiàstic fins a les desamortitzacions del segle XIX. La relació de la casa amb l’església va continuar, ja que els veïns de Sant Ponç, inclosa la família Cases, es cuidaven del temple. Un episodi il·lustratiu d'aquesta relació és la disputa entre el rector de Corbera i els veïns de Sant Ponç l’any 1731, quan el vicari de Corbera va trobar les portes del temple tancades durant una visita. Després de colpejar la porta, les claus van aparèixer, custodiades per la família Cases.</p> | 41.4018133,1.9122112 | 409072 | 4583934 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37905.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.En origen, l'església de Sant Ponç de Corbera formava part d'un priorat benedictí, construït durant el segle XI. Aquest priorat estava regit per una petita comunitat de clergues i un prior, que s'encarregava d'administrar el territori. El priorat va estar actiu fins a finals del segle XVI, moment en què la comunitat religiosa va marxar i va delegar les funcions administratives a altres monestirs.El priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.Des dels 1638 fins al 1872, la casa s'anomenava Can Cases de l'església. | 119|94 | 46 | 1.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 95616 | Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI a XIX | A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius. | <p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p> | 08068-19 | Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església. | <p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p> | 41.4019341,1.9122648 | 409077 | 4583947 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 97344 | Rellotge de sol de Can Sala de Baix Sud-est 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Pràcticament esborrat. Requereix una bona feina de neteja, recerca del dibuix original i restauració. | <p><span><span><span>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries ni decoració pictòrica, ja que està esborrada per manca de manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a la façana principal del mas, a sud-est, a sobre de la fornícula que allotja la rajola que representa a la Mare de Déu dels Dolors, i a la dreta d'un altre rellotge en millors condicions de conservació que es troba a la mateixa façana.</span></span></span></p> <p>Ha perdut el <span><span><span>gnòmon, tot i que es conserva el forat en el qual aquest s'allotjava. </span></span></span></p> | 08068-357 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.3853931,1.9595549 | 413008 | 4582063 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96063 | Rec i resclosa del Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares | <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | Ha gairebé desaparegut. | <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> | 08068-90 | A la llera de la riera de Cervelló | <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> | 41.4001891,1.9886668 | 415462 | 4583677 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96654 | Font de l'Era - Font del Lledoner Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera-font-del-lledoner-vell | <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX - XX | En mal estat per abandonament. Actualment no raja. | <p>La font està localitzada al fons d'un barranc al qual s'accedeix des del pont del Lledoner, i disposa d'una pica, un llarg abeurador i una bassa al davant.</p> <p>La construcció està feta de maçoneria i ciment, i tota l'estructura de la font gairebé constitueix la paret de l'era que s'obre al davant seu.</p> <p>L'aigua raja pel broc de ferro, que permet que aquesta caigui sobre una pica quadrangular de poca mida, la qual alimenta un abeurador de grans dimensions i una gran bassa rodona feta de maó vist.</p> <p>El conjunt es troba a prop d'un roure de grans dimensions, acompanyat d'una roureda de menor mida, al davant d'una antiga era que li dona nom i que avui dia és senzillament una esplanada.</p> | 08068-263 | Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner. | <p>Aquesta font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950, i donava servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>A l'arrebossat del frontal de la part central de sortida de l'aigua a la pica, hi ha uns grafits, de difícil lectura, que semblen indicar la data d'una última remodelació: 1950.</p> <p>Originàriament, la font tenia un altre sortidor, avui desaparegut, que sobresortiria d'un mur fet amb maons.</p> <p>La funció de la gran bassa rodona que hi ha al davant, alimentada per la font, era probablement acumular prou aigua per tal de donar servei, mitjançant una bomba hidràulica, a l'obra del pont, amb l'objectiu de preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Un cabrer, potser l'any 1950, va construir-hi el gran abeurador perquè el seu bestiar pogués beure (informació oral de Josep Llurba, abril de 2024).</p> <p>La font forma part de la Casa Vella del Lledoner. Tot i que el mas pertany al terme municipal de Vallirana, la font està situada dins del terme municipal de Cervelló.</p> | 41.3916335,1.8987404 | 407932 | 4582818 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26406.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Actualment està seca.Els voltants constitueixen un espai natural excepcional, ubicat en una àrea d’interès per a la biodiversitat, presidida per un roure monumental (Quercus humilis) amb dues soques. Aquest roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local. | 119 | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 97855 | Pont del Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-fondo | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>El pont del torrent Fondo de Cervelló és una estructura aïllada que travessa aquest torrent, ric en recursos hídrics, ja.que recull les aigües que baixen de les Rovires.</p> <p>Està caracteritzat per un únic arc de mig punt. Aquest arc està construït amb maons disposats a sardinell i pedra de sauló vermella.</p> <p>La part superior del pont, coneguda com a tauler, està formada pel paviment del carrer que hi passa per damunt. Té uns 25 m d'alçada i, a sota, a la dreta, s'hi poden veure horts perfectament treballats.</p> <p>El pont està delimitat per baranes de pedra i ferro que asseguren la protecció dels vianants. La resta de l'estructura està construïda amb pedra de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08068-378 | Nacional 340 | <p>Aquest és un dels molts ponts construïts per salvar els torrents i rieres de Cervelló, destacant com un testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII.</p> <p>Es va edificar per superar el torrent Fondo durant la construcció de l'actual carretera N-340, utilitzant una estructura similar a la d'altres ponts d'aquesta carretera.</p> <p>Durant la retirada de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, es va ordenar la destrucció de tots els ponts de la carretera per dificultar el pas de les tropes enemigues i afavorir la retirada. És molt probable que aquest pont també fos en bona part destruït en aquell moment.</p> | 41.3953205,1.9528037 | 412457 | 4583172 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A sota del pont hi havia la font de Sant Isidre (Grup de Recerca, 2022: 85). | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98124 | Arrop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrop | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | La recepta ja no es fa, però es té memòria de la seva elaboració i algunes persones grans encara la consumeixen per la fira de Sant Ponç. | <p>L'arrop és una confitura tradicional que es preparava a les cases de pagès durant la verema.</p> <p>Aquest procés s'iniciava abans que el most comencés a fermentar, aprofitant les darreres fruites i hortalisses de l'estiu. La conservació de l'arrop es basa en l'alta proporció de sucre natural del raïm, que és d'aproximadament un 20%, mentre que el 80% restant és aigua. Si s'hi afegeixen fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació augmenten encara més.</p> <p>Quan es bull el most, una part de l'aigua s'evapora, deixant un suc amb una major concentració de sucre. Això fa que les fruites banyades en aquest suc quedin xopes i tenyides pel most reduït, resultant molt més dolces. Aquesta tècnica permet obtenir una conserva sense necessitat d'afegir-hi sucre refinat.</p> <p>El resultat és un preparat espès, amb trossos de fruita i verdura impregnats de most reduït, molt dolços, que esdevé un aliment altament energètic. Aquest era un dels berenars més esperats per la canalla.</p> <p>La preparació és senzilla:</p> <p><strong>Arrop (per a 4 persones)</strong></p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 quilo de raïm (blanc o negre, el que preferiu) - donarà aproximadament 0,750 litres de most.</li> <li>600 g de fruita i hortalisses variades (poma, pera, codony, carabassa, albergínia petita) - totes tallades a daus. És millor utilitzar una proporció similar de cadascuna.</li> </ul> <p><strong>Procediment:</strong></p> <ol> <li> <p><strong>Preparació del Most:</strong></p> <ul> <li>Premsar el raïm per obtenir el most (mai al processador d'aliments, millor amb les mans o en un morter, tot cuidant que no es trenquin les llavors del raïm per tal d'evitar l'amargor).</li> <li>Deixar reposar el most obtingut una estona perquè se separin les impureses.</li> <li>Disposar el most reposat en una olla gran.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Cocció:</strong></p> <ul> <li>Bullir el most amb les fruites i hortalisses.</li> <li>Afegir les fruites i hortalisses tallades a daus.</li> <li>Tapar l'olla i deixar bullir a foc lent durant una hora aproximadament.</li> <li>Passada una hora, treure la tapa de l'olla.</li> <li>Continuar bullint durant 45-50 minuts més, remenant periòdicament, tot vigilant que no s'assequi massa.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Finalització:</strong></p> <ul> <li>Quan l'arrop tingui la consistència desitjada, retirar del foc.</li> <li>Deixar refredar abans de servir o fer el buit en un flascó al bany Maria.</li> </ul> </li> </ol> <p><strong>Notes:</strong></p> <ul> <li>El temps de cocció pot variar en funció del contingut d'aigua de les fruites i hortalisses utilitzades.</li> <li>És important remenar periòdicament per evitar que s'enganxi al fons de l'olla.</li> <li>Aquest arrop és una delícia tradicional que combina la dolçor natural del most de raïm amb les textures i sabors de les fruites i hortalisses, creant un plat únic i saborós.</li> </ul> <p>L'arrop acostumava a formar part del berenar, i es menjava amb pa (informació oral de la Rosa Tres, juliol 2024).</p> | 08068-413 | <p>L'arrop és una confitura que aconsegueix aprofitar el raïm sobrant de la verema, i crear una reserva dolça per a tot l'hivern. Ja està documentat en època romana a les nostres contrades gràcies a l'arqueologia, i es disposa de varies receptes de llibres d'agronomia d'autors romans i posteriors.</p> <p>Pel que fa al conreu de la vinya a Cervelló, val dir que les transformacions dels usos dels terrenys i les dificultats de l’orografia, que feien impossible la introducció de maquinària, i requerien treballs manuals amb l’únic suport dels animals, van fer perdre aquest cultiu, que havia estat el més significatiu del municipi. A Cervelló es feia també molt vi per a consum propi. Totes les masies i els habitants del poble que disposaven d’algun petit terreny hi plantaven vinyes, i moltes cases disposaven de cups i també premses a les plantes baixes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41303.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Si s'hagués de definir l'arrop en termes culinaris actuals, es diria de la següent manera:'Confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most'. | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 98133 | Mot 'pèlac' o 'pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-pelac-o-pelag | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Pèlac o pèlag es diu a Cervelló com a peculiaritat lèxica quan es parla d'un bassal d'aigua de pluja.</p> <p>També te l'accepció més comú de piscina natural, de les quals n'hi ha unes quantes a la riera de Cervelló: pèlag Llarg, de la torre, de les Quatre Fonts (abans del Rector), de la Resclosa (a la font de la Resclosa), etc.</p> | 08068-419 | <p>Pel que fa a la segona accepció del mot, la de gran acumulació d'aigua, cal remarcar que als estius, els banys als pèlags van ser un al·licient per als estiuejants i la gent del poble fins als anys seixanta del segle XX, quan va començar a baixar menys aigua i a estar contaminada per les clavegueres de Cervelló i Vallirana. Després, la canalització de la riera en va desfigurar tot el relleu.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98133-41902.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 96422 | Aplec de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'aplec de Santa Maria se celebra anualment a l'entorn de l'església de Santa Maria de Cervelló. Les activitats comencen divendres i finalitzen dimarts, amb una missa a la parròquia de Sant Esteve. La major part dels actes diumenge 17 dia de l'Aplec i la festa. Antigament es celebrava el 25 de setembre, que era la data en què es va tornar a obrir l'església, després de romandre tancada al culte (Roig, 2010: 276). </p> <p>Els últims anys hi ha correfoc, música, actes religiosos, paella popular i més actes per a un cap de setmana de celebració d'aquesta tradició.</p> <p>Tradicionalment s'ha fet una ballada de sardanes a l'era de Can Sala de Baix i la venda de panets de Santa Maria darrera la seva benedicció. Són els panets de Santa Maria, beneïts abans de començar la missa, els quals també es fan arribar a les residències d'avis. </p> <p>La Montserrat Roig relata com va ser durant la dècada de 1980:</p> <p><em>'(..) en temps de Mn. Queralt, rector de la parròquia, l'església de Santa Maria estava molt malmesa pel pas del temps i per actes vandàlics. Aquesta era la raó per la qual es considerava perillós fer-hi celebracions a l'interior. Quan arribava el dia de l'aplec la missa es feia a la porta perquè a dins hi havia perill d'enderrocament. A la plaça s'hi posava un tendal. Algunes vegades la missa d'aquest dia s'havia celebrat a l'era de can Sala de Baix, a causa de la poca seguretat de l'església de Santa Maria'</em>. (Roig, 2010: 240-241)</p> | 08068-213 | Església de Santa Maria de Cervelló i Can Sala de Baix | <p><span><span><span>L'aplec es fa el tercer diumenge de setembre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es va instaurar la tradició d'aquesta celebració a partir de l'any 1922. (Grup de Recerca, 2022:22).</span></span></span></p> | 41.3871140,1.9606751 | 413104 | 4582252 | 1922 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21301_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-21302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-61.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96422-20230917aplecsantamaria-161.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Des de fa uns anys, en la seva organització participen l'Ajuntament de Cervelló, la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló, Cervelló Natura i Amics de la Paella de Cervelló.Per facilitar l'accés a l'Aplec, el diumenge l'Ajuntament posa a disposició de la ciutadania un autobús que cobreix el trajecte des del nucli urbà fins a Can Sala de Baix, amb diverses parades durant el recorregut. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc