Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
97184 Pedrera de la Penya Roja - Pedrera del Nitus https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-penya-roja-pedrera-del-nitus <p>SALA LÓPEZ, M.; LLURBA RIGOL, J. (2018) Els picapedrers i molers de Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Gran pedrera explotada per la família Nitus. Entremig de pedres de sauló hi ha una veta amplíssima de pedra blanca.</p> 08068-349 Penya Roja <p>El terreny al segle XIX havia pertangut a Francesc Guitart i González, conegut com 'el Nitus'.</p> <p>A inicis del segle XX, per llegat testamentari, el terreny havia passat a la família Pi Joan, l'administració de la qual la portava Manuel Rovira Burgada, més conegut com 'el Manolo'. L'altar de la nova església parroquial de Cervelló el forma una pedra de gres blanc extreta d'aquesta pedrera a la dècada de 1970.</p> <p>L'activitat d'elaboració de pedra decorativa i altres va romandre activa al municipi fins a l'any 1987. Les pedreres artesanals de gres vermell, sobretot, foren una activitat prou important perquè n'hi hagués nou durant el segle XX, sobretot fins al darrer terç.(Sala, 2018: 57 i s.).</p> 41.4005752,1.9502846 412253 4583758 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97184-34902.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A sota de la pedrera, uns metres més avall, el Nitus tenia una altra pedrera de pedra roja.És de remarcar el fet que l'impacte d'aquesta activitat artesanal sobre el paisatge va ser molt reduït, en comparació amb les extraccions a cel obert modernes com les pedreres de l'Ordal, i ofereix una interpretació cultural de gran valor. 98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
97085 Goigs de Nostra Senyora del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-remei <p>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </p> XIX Es segueixen cantant a les celebracions religioses <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>El text, de la edició de 1851 és el següent:</p> <p><em><span><span><span>“Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamantá porfia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Mare sóu de entranyas tals,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que al ohir los tieros vots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Devostres amants devots,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donay remey á sos als;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab auxilis liberals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Endolsau sas amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que invocant-vos ab fervor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No encontre tot lo favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y lo amparo desitjat?</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Qui’ us trobe, en Vos ha trobat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vida, salut y ventures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Es testimoni constant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De aquest vostre acolliment</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Mas-Vila la present</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Heretat, la que invocant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostre socorro, al instant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Eixí de sas apreturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Estant sens aygua en lo ay</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mil set cents noranta vuyt,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sens poder produir fruyt</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La terra seca ab gran dany,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Invocatvos (cas estrany)</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ixen ayguas las mes pures: &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ventse, doncs, á tal favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Enterament obligada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vos elegeix sa advocada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dedicant á vostre honor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Est temple en prenda de aor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Degut á vostres ternuras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Dese aquest temple y altar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sóy la protectora fiel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que apartau l’assot del cel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y sóu la pedra angular</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sobre qui han de descansar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquestas terres segures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De esta heretat sóu la estrella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que il-lustrau son continent,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab vostre llum vehement</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li serviu de centinella;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab sa resplendent centella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Feu que medren sas culturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ab rahó nostra esperansa</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Se avisa y segura creu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per nosaltres seréu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font perenne de bonansa;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donantnos sempre abundància</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De fruyts en nostres cultures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>També esperam, Verge amada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per febres seréu Vos</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Un remey molt poderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y per tots mals la advocada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aliviant ab ma sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En los parts las amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De nosaltres invocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amparau esta heretat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Cervelló y del veïnat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Als pobres quant reclamada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aplacant la ma indignada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Senyor de las alturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Peró os pregam majorment,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que los nostres cors regueu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y piadosa aparteu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Lluny dells l’empederniment;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ablandint contínuament</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las terres secas y duras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &amp;c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Donaunos, font de salut,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las ayguas de vostra gracia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y plantau ab eficàcia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En nosaltres la virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Perque al fi la plenitud</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gosem de vostres blanduras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>REgau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>TORNADA</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamant á porfía:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.”</span></span></span></em></p> <p> </p> 08068-343 Ermita de la Verge del Remei <p>En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> 41.3860593,1.9792779 414658 4582117 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34302.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 62 4.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96174 Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn. <p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.</p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.</p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.</p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>), avellaners (<em>Corylus avellana</em>), figueres (<em>Ficus carica</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis</em>), entre d'altres.</p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa</em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea</em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum</em>).</p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).</p> 08068-135 Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c/ del Pi, 10 <p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. </p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> 41.3876040,1.9720240 414053 4582296 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98103 Mina i font de Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-de-can-riera <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII - XIX - XX Manca manteniment, per la qual cosa diversos elements es troben afectats, com la porta d'accés a la mina. <p>La font i la mina de la masia de Can Riera formen part d'un interessant conjunt hidràulic que va ser crucial per l'abastiment d'aigua del mas. Aquest sistema va tenir un gran impuls l'any 1918, amb la construcció d'un molí de vent que aprofitava l'energia eòlica a través d'una estructura de ferro.<br /> <br /> Tot aquest sistema hidràulic està situat a l'extrem oest de la masia. L'aigua bombejada era conduïda a través de diverses canonades de ferro, proporcionant servei tant a les persones que vivien a la masia com al bestiar. Tot i que les pales del molí s'han perdut amb el temps, encara es conserva una estructura intermèdia, semblant a una gàbia, que podria haver servit com a replà per al manteniment de la part superior del mecanisme.<br /> <br /> La mina presenta una llarga canalització, feta amb maons massissos, i està complementada per tubs de ferro i canonades, que traslladaven l'aigua des del brollador fins a la masia. Aquesta obra d'enginyeria hidràulica és un testimoni del passat i de la importància de la gestió dels recursos hídrics en les zones rurals.</p> <p>També hi trobem la font, que presenta una pica rectangular actualment oculta per sota d'una pedra.</p> 08068-404 Can Riera. Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007). <p>El molí de vent es va construir el 1918, però molt probablement la mina i la font fossin anteriors, com a mínim dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Pel que fa a la masia, aquesta està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> 41.3703000,1.9624000 413226 4580385 ? - 1918 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40405.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural Xarxa natura 2000| Natura 2000| Lloc d’importància comunitària|BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La mina és un lloc ideal per la biodiversitat local. (Margall, Miralles, 2018: 24-25 ) 119|98 49 1.5 1787|1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98106 Pastisseria Permanyer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-permanyer <p>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</p> XIX S'han afegit elements funcionals nous vinculats al negoci de pastisseria. <p>La pastisseria ocupa els baixos de l'edifici de cos, que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el mobiliari que forma els antics aparadors del negoci. És de fusteria amb vidres transparents per tal de fer visibles els productes col·locats en algunes lleixes, i portes i calaixos presenten els tiradors de poms de porcellana. Destaca a la part superior la fusta decorada per ornamentació vegetal i geomètrica, a banda i banda del motiu principal que decora la botiga: una estampa de la Verge de la Immaculada Concepció, col·locada en un vidre negre rectangular, i flanquejada a ambdós costats pel nom gravat en lletres majúscules daurades a les vores: 'PASTELERIA PERMANYER'.</p> 08068-406 c/ Major, 38 - baixos <p>La història de la pastisseria comença amb el Francesc Permanyer Sabadell, qui va néixer a Molins de Rei l'any 1863. Era fill de Francesc Permanyer, originari de Sentmenat, i de Teresa Sabadell, qui havia estat veïna de Barcelona. L'any 1885, ja establert a Cervelló, ell i la seva esposa, Josepa Villar i Poch, van iniciar una pastisseria a la població. La seva activitat comercial no es limitava només als pastissos i confiteria, sinó que també abastava l'adrogueria. A més, davant la manca d'una farmàcia a Cervelló, van començar a vendre herbes remeieres i alguns medicaments, un servei que van oferir durant molt de temps.</p> <p>El fill de Francesc i Josepa, Antoni Permanyer Villar, nascut a Cervelló, va assumir la direcció de la pastisseria després de la mort del seu pare, amb l'ajuda de la seva germana Angelina. Antoni era molt estimat al poble, conegut per ser un amic de tothom.</p> <p>Després de treballar a l'obrador de la pastisseria, sovint se'l veia a l'antic Ateneu cervellonenc jugant a billar, una de les seves grans aficions. També era un excel·lent violinista i un gran amant de la música. A la dècada de 1940, Antoni va conèixer Matilde Rodón Marimon, de Molins de Rei, amb qui es va casar l'any 1945. Del seu matrimoni va néixer Pepita Permanyer Rodón, qui durant molts anys va gestionar el negoci familiar, especialment a partir de l'any 1961, quan el seu pare va morir, amb el suport del seu marit, Manel Alonso, fins que va passar a mans d'altres propietaris.(Llurba, 2018: 82-83).</p> 41.3957000,1.9545086 412600 4583212 1885 08068 Cervelló Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40603.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Productiu Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es tracta d'una botiga molt antiga en el context urbà de Cervelló.Amb el pas dels anys, els descendents de Francesc i Josepa van continuar el negoci familiar, tot i que avui dia la pastisseria fundada a finals del segle XIX, coneguda com a Pastisseria Permanyer, té uns altres propietaris. 119|98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96491 Casa del Tubo - Casa de la Turbina https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-tubo-casa-de-la-turbina <p>JIMÉNEZ ZORZO, Francisco Javier (1999) El archivo de Talleres Averly, S.a. Memoria de la industria. Zaragoza: Universidad de Zaragoza.</p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XIX-XX Es troba en estat ruïnós <p>La Casa del <em>tubo </em>és l'edificació que albergava la turbina 'Emília' de la fàbrica de filats d'en Gispert.</p> <p>La construcció és de planta quadrada, desenvolupada en alçada, en dos pisos i soterrani. Al seu interior, hi ha un arc ogival.</p> <p>Les parets són de pedra vista. Conté encara actualment, part des tubs que formaven part de l'antic mecanisme de la turbina, la qual fa anys es va retirar per vendre-la. La turbina era l'enginy mecànic que produïa energia a la fàbrica tèxtil de Can Gispert. Estava Instal·lada dins d'aquest edifici que es va construir a tal fi, i estava alimentada per la força de l'aigua. Aquesta, procedia d'un dipòsit construït en la part superior de la riba dreta de la riera de Cervelló. El dipòsit era el lloc d'acumulació final de l'aigua procedent de la riera, la qual es conduïa per tot un sistema hidràulic que s'iniciava en la captació i derivació de l'aigua de la riera, mitjançant una presa creada aigües amunt.</p> <p>A l'exterior hi ha una canonada de ferro colat de grans dimensions, la qual connectava l'edifici on es produïa la força motriu amb un edifici superior conegut com la casa de les aigües. Aquest edifici superior s'alimentava de l'aigua que venia des de la mina i la bassa reguladora. Tots aquests conductes tenien el seu origen a la resclosa de la riera de Cervelló, aigües amunt. Tot aquest sistema hidràulic produïa un salt d'aigua de suficient desnivell, el qual estava canalitzat en una imponent conducció de ferro, canalització aquesta que dirigia l'aigua fins a l'interior de l'edifici que albergava la turbina.</p> <p>Aquest sistema hidràulic era canalitzat a través d'una mina construïda amb aquesta finalitat, la qual presenta diversos respiradors en el seu trajecte, per a facilitar el control i neteja del seu interior. El seu cabal era regulat en primera instància, mitjançant una gran bassa d'acumulació d'aigua que es trobava al costat de la fàbrica tèxtil de Ca Gispert.</p> <p>La força motriu provocada per la caiguda de l'aigua que baixava per la conducció esmentada, com ja s'ha dit, des del dipòsit superior (casa de les aigües), generava, a través de la turbina d'admissió, l'energia suficient per a, finalment, ja a les naus de la fàbrica, a través dels embarrats, conduir el corrent elèctric que aconseguia accionar els telers de la indústria tèxtil de Gispert.</p> 08068-226 A tocar la riera de Cervelló <p>És important assenyalar quant a les dificultats de producció d'energia per a la indústria, la falta de regularitat de la riera de Cervelló, que en èpoques d'estiatge provocava irregularitats en el servei. Això també va unit a les dificultats per compartir l'aigua de la riera amb altres usuaris com els regs de la Torre de les Monges i altres propietats.</p> <p>No se sap l'any de construcció d'aquesta edificació, vinculada a una antiga turbina, anterior a la turbina Emilia (probablement va ser el mateix any de construcció de la fàbrica, als volts de 1875). El que sí que es troba documentat és que l'any 1919 va ser necessari substituir la turbina original, una peça vital pel funcionament de la fàbrica, ja que era la responsable de generar la força motriu per fer anar la maquinària. La turbina va ser comprada a Saragossa, a la fàbrica Averly, per un import de 5.965 pessetes, i va resultar molt costós d'adaptar-la.</p> <p>La foneria Averly va fabricar la que avui coneixem com 'turbina Emília'. Aquesta foneria va ser constituïda en 1863. Jurídicament, coincidia amb la persona física del seu fundador, Antonio Averly i Francon, procedent de Lió, enginyer industrial i membre d'una saga d'empresaris del sector de construccions mecàniques a la seva ciutat natal. La foneria Averly va ser el taller més gran d'Aragó en fosa industrial i artística en ferro colat i bronze. Va subministrar maquinària per a la indústria, l'agricultura, la sanitat i el transport. També va fondre obres artístiques, ornamentals i de mobiliari urbà.</p> <p>La nova turbina d'Averly, s'inaugura el 20 de setembre de 1919. Se li posa el nom d'Emília per una de les dues filles de Manuel Gispert, la qual havia donat suport al seu pare en la gestió de les obres. Es fa una festa a manera de bateig, amb la presència del rector del poble i un altre capellà, la família Gispert al complet i els arrendataris de la fàbrica, aleshores (l'any 1917), Juan Astop i Manuel Julià, posteriorment constituïts com a societat 'Astop i Coll'.</p> 41.3929960,1.9581490 412901 4582909 1875?-1919 08068 Cervelló Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22602.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-1000103254.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96491-22608.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2024-11-27 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Manuel Gispert (probablement projecte edifici) i Foneria Averly (turbina i conduccions) La casa, a finals del segle XIX, també es coneixia com a 'Casa del motor'.El nom de la turbina és Emília, en honor a Emília Gispert, filla petita de l'enginyer que va construir la fàbrica tèxtil que porta el seu nom, la qual va morir tres anys després de la instal·lació d'aquest giny hidràulic. 98 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95512 Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5 <p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> XX <p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p> 08068-6 Avinguda de Catalunya, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> 41.3964704,1.9597381 413038 4583293 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. 119 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98138 El cistell de Sant Blai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cistell-de-sant-blai <p>Informació oral: Rosa Tres. Juliol de 2024.</p> <p>Cistella de fruita que es beneeix per la festivitat de Sant Blai, el dia 3 de febrer.</p> <p>Aquest és un costum encara en ús a Cervelló. El dia de Sant Blai, la gent, abans principalment els pagesos i pageses, mengen i menjaven aliments beneïts. Amb aquest motiu, aquell dia es porta a l'església un cistell de raïms, panses, pets de monja (es consideren els panets de Sant Blai, que la creença popular diu que van tan bé pel mal de coll), mel, pomes, ametlles, plàtans i altres fruits i fruites de temporada o secs, que es beneeixen solemnement després de la missa.</p> <p>Les cistelles o paneres on es guarden els fruits es mantenen destapades, i s'encenen les candeles que es van repartir en la mateixa festivitat.</p> <p>Els pagesos, en altres llocs, també pregaven per les bèsties, i així, en la benedicció dels fruits, portaven al sant un cabasset d’ordi.</p> 08068-424 c./ Major, 23 41.3960036,1.9535078 412517 4583247 08068 Cervelló Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Costumari Pública Altres 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Sant Blai és conegut com el patró de les malalties de la gola, i és tradició beneir aliments com pans, pastissos, pomes i altres dolços aquest dia per demanar protecció contra aquests mals. 63 4.5 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98140 Llegenda del Morrut versió de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-versio-de-cervello <p>Informació facilitada per Francesc Pasqual, juliol de 2024.</p> XIX <p>Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com 'El Morrut' </p> <blockquote> <p><em>A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores 'carretera nova'. </em></p> <p><em>Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal. </em></p> <p><em>Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues</em></p> <p><em>.Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.</em></p> <p><em>En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal. </em></p> <p><em>La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble. </em></p> <p><em>Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal... </em></p> <p><em>S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes. </em></p> <p><em>El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar.'</em></p> </blockquote> 08068-425 <p>El bandoler es deia Joan Vives, i tenia com a sobrenom, 'el Morrut'.</p> 41.3960857,1.9588600 412964 4583251 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98140-42501.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Altres Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Francesc Pasqual va facilitar aquesta versió de la llegenda. 119 61 4.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96495 Col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-grup-de-recerca-de-cervello <p>Informació facilitada pel mateix Grup de Recerca de Cervelló.</p> Els diversos objectes estan custodiats a l'edifici que els fa d'aixopluc. Es fa la neteja de les peces i en alguns casos s'han dut a terme treballs de restauració per part dels mateixos membres del col·lectiu. <p>Col·leccions d'objectes que simbolitzen la memòria històrica de Cervelló i la seva gent. </p> <p>El fons del Grup de Recerca inclou més de 600 objectes de vidre i també eines de vidrier, de pagès, de fuster, de mecànic, de boter, de vinyater, de picapedrer, entre altres.</p> <p>També es conserven molts objectes d'ús domèstic, social i religiós.</p> <p>A data del 7 de febrer 2024 hi ha inventariats 2810 registres a la base de dades manual, i uns 500 digitalitzats.</p> <p> </p> 08068-230 c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve, 10 <p><span><span><span>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>2001 'Memòria col·lectiva'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2002 'La vida quotidiana a la llar'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2005 'Últimes donacions'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</span></span></span></li> <li><span><span><span>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</span></span></span></li> <li><span><span><span>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>A més, s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</span></span></span></p> 41.3962724,1.9567454 412788 4583273 08068 Cervelló Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23006.jpg Inexistent Ibèric|Medieval|Romànic|Gòtic|Renaixement|Barroc|Contemporani|Popular|Alfonsí Patrimoni moble Col·lecció Privada accessible Científic/Lúdic/Cultural Inexistent 2025-01-30 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Grup de Recerca de Cervelló 81|85|92|93|95|96|98|119|2194 53 2.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96360 Font de l'Avellaner https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-1 <p>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XX <p>La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.</p> <p>La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.</p> <p>L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.</p> <p>L'entorn és ideal per gaudir de la natura.</p> 08068-185 Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana. <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> 41.3854726,1.9755663 414347 4582056 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18504.jpg Inexistent Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC. 119 2153 5.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96567 Monument a la Pubilleta de Can Pi https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-pubilleta-de-can-pi <p>GENOHER, Sònia; MAYOL, Montse. (1999) El Butlletí de Llagostera, núm. 16 pp. 21-23. Maçanet de la Selva. Gràfiques Maçanet.</p> XX <p>El monument a la Pubilleta del Mas de Can Pi, és el símbol de la història relatada en el dramàtic poema de Frederic Soler 'Pitarra'.</p> <p>Es tracta d'una font monumental, envoltada per una base de rocalla.</p> <p>Al cim de la rocalla hi ha una jardinera, símbol dels camps de la masia de can Pi.</p> <p>A l'interior, hi ha un estany d'aigua, símbol de riquesa, del qual emanen quatre sortidors, un a cada angle, tot clamant a la vida. Al centre de l'estany emergeixen un munt de roques calcàries que simbolitzen els plors de la nena en assabentar-se de la seva pèrdua en el moment del naixement de l'hereu.</p> <p>Destaca la imatge de la pubilla d'1,40 m d'alçada, fosa en bronze. L'escultura que representa a una nena dolça i juganera, porta a la mà dreta un lliri, i a l'esquerra un ram de flors, clavells i roses. La Pubilleta camina airosa a la vora d'un pi mediterrani, que dona nom a la Masia. </p> 08068-241 Rambla de Josep Tarradellas <p>A Cervelló es va presentar una proposta perquè una vegada estigués urbanitzada la Rambla s'hi pogués erigir una font monumental dedicada a la Pubilleta. Per aquest motiu, es va decidir formar una comissió promonument a la Pubilleta del Mas de Can Pi.</p> <p>Va ser un pensament col·lectiu aprovat per una majoria quasi absoluta. La comissió va arribar a la conclusió que s'havia d'obrir una subscripció popular, on tothom pogués participar.</p> <p>Per a tal fi, es va demanar pressupost a l'escultor Antoni Delgado i Olivero, que va confeccionar prèviament una maqueta, amb la intenció de ser exposada per tots els comerços que ho sol·licitessin, per tal que els cervellonencs i cervellonenques es poguessin fer una idea més concreta de com seria el monument que es volia construir.</p> <p>Finalment, el monument es va inaugurar, un cop urbanitzada la rambla, el dia 31 de maig de 1987.</p> 41.3971511,1.9574137 412844 4583370 1987 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-96567-24103v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96567-24104.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Antoni Delgado Oliveró 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96655 Roure de la Font de l'Era https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lera <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> XVIII - XIX <p>Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.</p> <p>Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.</p> 08068-264 Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner. <p>Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.</p> <p>La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.</p> 41.3916519,1.8986122 407921 4582821 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26403.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local. 2151 5.2 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96690 Pedrera del coll Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-verdaguer <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XIX - XX Hi ha moltes deixalles. <p>Pedrera de grans dimensions, explotada per a l'extracció de roca calcària. Està situada en una zona amb afloraments de roques carbonatades, i ha generat davant seu, una gran esplanada.</p> <p>Es localitza prop de la carretera, la qual cosa facilitava el trasllat de la pedra extreta.</p> <p>Les empremtes que es poden observar a la roca demostren l'ús de pics, barrines i explosius per a trencar-la.</p> <p>A prop de la pedrera, ben comunicada amb camins, hi ha diversos forns destinats a la transformació de la matèria primera, especialment en calç.</p> <p>L'extracció de pedra calcària ha alterat el paisatge natural, creant grans espais oberts i terrasses, i també ha afectat la flora i la fauna local. Així i tot, amb el conjunt dels forns que hi ha a la vora i al llarg del camí d'accés, es genera un conjunt patrimonial emblemàtic de gran interès.</p> 08068-276 Al final de la pista que porta als forns de calç del coll Verdaguer <p>El treball de la pedra vinculat al dels forns de calç, ha estat una característica destacada de Cervelló, especialment a la serra de l'Ordal, gràcies a la seva estructura geològica.</p> <p>Aquestes àrees contenen roques carbonatades i filons de guix, que han donat lloc a diverses pedreres, alguna de les quals encara es troba en actiu.</p> <p>Un dels usos més importants de la pedra calcària extreta és la producció de calç, un material utilitzat en la construcció.</p> <p>La calç s'obté 'coent' la pedra calcària amb llenya en els anomenats forns de calç, que es construïen prop de les zones d'extracció. Cervelló compta amb nombrosos forns de calç històrics.</p> <p>La indústria de la calç va experimentar un canvi significatiu a principis del segle XX amb l'aparició del ciment. La tècnica de la cocció de la pedra calcària és molt interessant i és important conservar-ne el testimoniatge històric present en el municipi. El guix és un altre producte relacionat amb l'explotació de la pedra calcària.</p> <p>Aquesta pedra, similar a la calç en la seva formació, requereix menys temps de cocció i s'utilitzava antigament per cobrir els envans interiors.</p> <p>Actualment, els productes tradicionals com la calç i el guix han estat reemplaçats pel ciment Portland, que es va començar a produir a principis dels anys seixanta i és el principal recurs geològic explotat a l'Ordal. </p> 41.3910663,1.9126945 409097 4582741 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96690-27602.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial. 119 49 1.5 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
97251 Gegants i capgrossos https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos-1 <p>COSTA, Roger (2008) 'Quin és l'origen de la tradició gegantera a Catalunya?'. <em>Sàpiens. </em>Barcelona: Abacus, núm. 70, agost 2008, p. 5. </p> XX - XXI <p><span><span><span>Els gegants són els següents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong>1. Nom: Gegantó de Cervelló: El Guerau VI</strong>. (Figura gegantona nova).</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 1,80 m d'alçada.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2018.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegants de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: En Guerau VI representa el fill de Guillem i de l'Elvira d'Artusela, barons de Cervelló. La imatge és la d'un cavaller català del llinatge dels Cervelló. Va morir molt jove a Mallorca, l'any 1230, víctima de la pesta.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>2. Nom: Gegantona Lola la Florista</strong> (figura gegantona nova, privada)</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 2,60 m d'alçada</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2023</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Aglà de Girona.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 3 de desembre de 2023.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: La gegantona Lola representa a una florista del poble.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>3 i 4. Nom: Hug i Eliarda</strong>. Gegants de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides:2,80 m d'alçada (Hug i Eliarda), 1,70 (Quixot)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció:1978-1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Francesc Pascual.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Esplai el Raconet de Cervelló. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1979.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: L'any 1978 en Francesc Pasqual conjuntament amb altres persones, construeixen els primers gegants del pobre. Primer l'Eliarda, filla d'Ènec Bonfill, una geganta de planta quadrada, a la qual se li buscava un marit, n'Hug de Gurb. Aquest passa a anomenar-se Hug de Cervelló. Van casar-se l'any 1983, fent una festa on, per primera vegada, la gent de Cervelló sortia en massa per celebrar un acte cultural. L'any 1984 va néixer en Quixot, fill de n'Hug i de n'Eliarda, també de planta quadrada. N'Hug i n'Eliarda es conserven encara intactes sota custòdia de l'Esplai el Raconet.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>5 i 6. Noms: Cento i Rosita.</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,58 m d'alçada (Cento) i 3,55 m d'alçada (Rosita)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 2026</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Taller Sarandaca de Granollers</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Geganters i Grallers de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: Cento és el representant de la feina dels vidriers al poble. Rosita representa una gran puntaire del poble, que sempre seia sota el portal de casa seva i de vegades ensenyava a les noies del poble a fer punta de coixí. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>7 i 8. Nom: Guillem i Elvira</strong>.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Mides: 3,80 m d'alçada (Guillem) i 3,70 m (Elvira)</span></span></span></li> <li><span><span><span>Any de Construcció: 1998</span></span></span></li> <li><span><span><span>Constructor: Jordi Grau de Terrassa</span></span></span></li> <li><span><span><span>Entitat: Colla Gegantera de Cervelló</span></span></span></li> <li><span><span><span>Data d'estrena: 1998 i 2008, respectivament. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Descripció: : Aquests gegants representen la baronia de Cervelló , a través de dues figures històriques de relleu a Cervelló: Guillem I, fill de Guerau Alemany V de Cervelló, i des de l’any 1197, baró de Cervelló, i la seva esposa, Elvira d’Artusela. Tots dos van tenir a Guerau VI de Cervelló, també avui gegant de Cervelló.</span></span></span></li> </ul> <p>Pel que fa als <strong>capgrossos</strong>, actualment n'hi ha quatre, sense nom, tot i que la gent els coneix com: 'la vella', o 'l'avi' o 'el nen' o 'la nena'.</p> 08068-353 C./Major, 146-148 <p><span><span><span><span lang='CA'>Els gegants són figures d'imatgeria festiva de grans dimensions que solen representar reis, nobles o personatges amb indumentària tradicional</span>. Juntament amb els capgrossos, constitueixen un element molt destacat de les festes majors en moltes localitats dels Països Catalans, sovint simbolitzant els antics benefactors de la comunitat. Les desfilades de gegants i capgrossos s'organitzen en comparses formades per colles geganteres, una estructura que té els seus orígens en el Seguici Popular del Corpus Christi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tradició dels gegants als Països Catalans està documentada des de 1424 a Barcelona, relacionada amb la processó del Corpus, on apareixien figures com David, Goliat i Sant Cristòfol. Aquesta tradició es va expandir ràpidament a València i Mallorca, i la figura femenina, la geganta, va aparèixer al segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir del segle XVII a València i del segle XIX a Catalunya, es van incorporar els capgrossos, coneguts com a cabets al País Valencià. Al segle XIX, la tradició dels gegants va transcendir la festa del Corpus, integrant-se en les festes majors i de carnaval. Durant el segle XIX, els gegants es van convertir en una expressió d'identitat local per a molts pobles i ciutats. L'any 1902, el primer «Concurs de gegants nanos i monstros típichs» organitzat per l'Ajuntament de Barcelona va revitalitzar la tradició, dotant-la d'una nova força simbòlica que superava els límits territorials.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX, molts gegants que van sobreviure a la guerra civil van adoptar la identitat dels Reis Catòlics, i la represa del Corpus sota el nacionalcatolicisme va propiciar la creació de nous gegants per a les processons parroquials. Amb l'arribada de la democràcia, moltes poblacions van recuperar els gegants com a elements d'identitat local i festiva. Es van restaurar figures oblidades i es va tornar a donar vida festiva als carrers. Aquest retrobament amb els gegants va marcar una nova època en el món geganter, esdevenint un fenomen associatiu important. (Costa, 2008: 5).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos provenen d’antigues tradicions de màscares i caps burlescos que es van afegir al seguici de Corpus Christi fent pas als gegants s. XVI. Com a caps grans s’integren a finals del s. XVIII i principis del XIX representant personatges populars i anònims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La idea original de la creació dels gegants vells va anar a càrrec de Mossèn Xavier Ribas i l’alcalde Josep Lluís Morant. La música del seu ball és una composició del músic cervelloní Antonio Villar que la va escriure també l’any 1998. La coreografia actuall és d’Àlex Garcia (2022)</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l’any 1955 el nou rector, Francesc Tena, va revitalitzar el grup de joves del Patronat Parroquial. Hi va haver més activitats creant grups com el de sardanes i el ball de bastons. En Damià Pascual va consolidar els bastoners i, amb els diners recaptats, va decidir llogar quatre capgrossos a la botiga “El Ingenio” de Barcelona, després en van comprar vuit fins a completar la colla dels capgrossos. L’Antonio Villar o bé Enric Bernet els feien ballar al so del Ball de Nans Nous de la Patum de Berga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els grups de folklore popular van animar les festes del poble, primer la del Corpus i després la Festa Major i d’altres, recaptant algun cèntim.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els capgrossos es guardaven al Patronat parroquial, però quan aquest va anar tancant, van caure en desús a causa de la deixadesa de les activitats populars i es van acabar perdent (c. 1967).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la fi del franquisme, amb els canvis polítics, s’anava refent la consciència nacional. Això va involucrar recuperar la memòria sobre les tradicions que s’havien perdut i es va recobrar l’espai públic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de 1977 en Francesc Pasqual va fer uns senzills capgrossos i uns gegants per a reivindicar de nou les activitats populars a través dels diversos grups d’esplai del moment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de 1998 Cervelló va tenir uns nous gegants i uns nous capgrossos comprats al País Valencià per desconeixença, que formen part de la imatgeria de la colla de geganters.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Grup de Recerca de Cervelló va aconseguir tres capgrossos, del mateix model dels que havia tingut Cervelló, just abans que la botiga 'El </span></span><span><span><span><span><span><span><span>Ingenio</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>' tanqués definitivament, a fi de treure de l'oblit i preservar-ne el record d'aquesta imatgeria i els que van ser els seus portadors, fa més de seixanta anys i amb la voluntat de recuperar l'antic ball </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>que els acompanyava.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.3960857,1.9588600 412964 4583251 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97251-35303.jpeg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo - Kuanum Diversos autors Textos de: Montse Doña, Jan Fernández, Geganters de Cervelló, Daniel Porta, Martí Sentís, Jan Fernández, Xavier Navarro i Adrià Pascual (textos i correccions). 119|98 52 2.2 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96088 Monument a les víctimes de la guerra civil https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2 <p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p> XX <p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote> 08068-97 c/ de la Pau, 13 <p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa​.</p> 41.3940902,1.9601573 413070 4583028 2019 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Científic/Cultural Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa. 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96176 Avenc de la Plomada https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plomada <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.</p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)</span></span></span></span></span></span></p> 08068-137 Serral Llarg <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3928315,1.8887175 407096 4582962 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13703.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96184 Avenc del Morrut https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-morrut <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format per una bòfia que al seu extrem obre una cavitat que consta de dues petites galeries que es comuniquen per una finestra.</p> <p>És de pedra calcària, té un desnivell de 2,6 metres i un recorregut total de tretze metres. El seu interès rau en la forma de la dolina pel recull d'aigües pluvials. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 31-32)</p> 08068-140 Camí a la Creu d'Ordal <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3900000,1.8785800 406244 4582659 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96184-14003.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96200 Avenc Nou de l'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nou-de-lordal <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys vint-i-cinc metres i un recorregut total de trenta-dos metres.</p> <p>La cavitat s'origina en una dolina en forma de con vuit. L'obertura dona pas a un pou de menys catorze metres, al final d'aquesta obertura n'hi ha una altra de més petita que continua baixant fins als menys vint-i-cinc metres de fondària <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: 35-36).</span></span></span></span></span></span></p> 08068-142 Antiga carretera N-340 <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3895600,1.8791500 406291 4582609 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96200-14202.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum La cavitat va estar obstruïda fins al 2002 per males praxis humanes i per fets naturals deguts a la idiosincràsia de l'avenc. La dolina recull les aigües fluvials i arrossega cap a l'interior allò que pugui recollir.S'hi ha trobat artilleria i munició de la Guerra Civil perquè està situada en un punt proper al pont de l'Ordal. També és propera a la urbanització del Lledoner, anys enrere els lladres que assaltaven les motos d'aquesta urbanització es desfeien dels xassissos llençant-los a aquest avenc per això se'l coneix com a Avenc de les motos. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96318 Cova de Can Dispanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-dispanya <p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p>La cova està formada per pedra calcària. No presenta desnivell i té un recorregut total de nou metres.</p> <p>La boca d'entrada té forma de triangle. El seu interior és allargat, i allotja una petita sala que està formada a partir de l'esfondrament de blocs. S'hi poden trobar algunes formacions al seu interior (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 89-90).</p> 08068-163 Propera al Mas de Can Dispanya <p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> 41.4010100,1.9079800 408718 4583850 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96318-16303_0.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària 2024-10-31 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum Se l'anomena també Cova del Triangle. 2153 5.1 1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95513 Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello <p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p> XI Jaciment molt amagat per la bardissa. <p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p> 08068-7 Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló. <p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> 41.3872807,1.9604284 413084 4582272 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98050 Monument de la Batalla d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-batalla-dordal-0 <p>ARNABAT, Ramon; MATA, Josep; RÀFOLS, Lluís (2013). Bicentenari de la Batalla d'Ordal 1813-2013. [Subirats]: Centre d'Estudis de Subirats; [Vallirana]: Amics de Vallirana.</p> XX Els plafons informatius del monument estan deteriorats pel fet de trobar-se a la intempèrie. <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, és una estructura arquitectònica de planta quadrada formada per quatre planxes d'acer patinable, un material caracteritzat per la seva resistència a la corrosió i el seu aspecte oxidat que li confereix un caràcter distintiu i robust.</p> <p>La base està fonamentada sobre una superfície rocosa calcària poc elevada, característica de la zona, integrant-se harmoniosament amb l'entorn natural.</p> <p>El monument no té coberta, permetent així una visió clara del cel des del seu interior, i presenta els quatre laterals decorats amb diversos motius relacionats amb la batalla d'Ordal. A la cara nord, destaca un plafó central que ofereix una explicació detallada dels fets ocorreguts durant la batalla. Aquesta descripció està redactada en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. El monument està il·lustrat amb imatges que ajuden a contextualitzar i donar vida a la narració històrica.</p> <p>A la part superior del plafó, es pot llegir un gravat amb el nom de la batalla i els anys de commemoració (1813-2013), indicant que el monument celebra el bicentenari de l'esdeveniment.</p> <p>A la part inferior, un altre gravat indica '2n Centenari', reforçant la significació històrica del monument. Les altres cares del monument estan decorades amb els noms dels municipis implicats en la batalla: a l'oest, Cervelló, al sud, Vallirana; i a l'est, Subirats.</p> <p>A més, cada cara està encunyada amb la representació d'un soldat de la Guerra del Francès en diferents actituds, oferint una visió dels uniformes i equips utilitzats en aquella època, i recordant els sacrificis i el valor dels combatents.</p> 08068-392 Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, commemora el bicentenari d'aquest esdeveniment bèl·lic (1813-2013), reflectint la seva importància dins del context de la Guerra del Francès.</p> <p>La commemoració d'aquest bicentenari destaca la importància d'aquesta confrontació, que va marcar un moment significatiu en la història militar del país. La Batalla d'Ordal, que va tenir lloc el 13 de setembre de 1813, és una de les confrontacions més destacades de la Guerra del Francès (també coneguda com la Guerra de la Independència Espanyola). Aquesta guerra es va desenvolupar entre 1808 i 1814, quan les forces espanyoles, portugueses i britàniques van lluitar contra l'ocupació napoleònica. Després de la decisiva Batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, on les forces aliades sota el comandament de Lord Wellington van derrotar les tropes franceses, els exèrcits napoleònics es van veure obligats a retirar-se cap al nord, travessant els Pirineus.</p> <p>Tot i aquesta gran derrota, encara hi havia forces franceses a Catalunya que continuaven lluitant. La Batalla d'Ordal va tenir lloc en aquest context de retirada francesa. Les forces franceses, dirigides pel Mariscal Louis-Gabriel Suchet, es van enfrontar a les tropes aliades angloespanyoles comandades pel general Frederick Adam i el general Francisco Copons. Les tropes de Suchet estaven compostes per uns 10.000 soldats, incloent-hi infanteria, cavalleria i artilleria, mentre que les forces aliades sumaven aproximadament 12.000 efectius, també amb infanteria, cavalleria i artilleria. Les forces aliades es van posicionar a les muntanyes prop d'Ordal, intentant bloquejar el pas de les tropes franceses. Suchet va llançar un atac contundent contra les posicions aliades, utilitzant tàctiques agressives i l'experiència dels seus soldats veterans. El combat va ser intens i durador, amb les tropes aliades defensant les seves posicions de manera decidida.</p> <p>Finalment, les forces aliades van ser superades i es van veure obligades a retirar-se, permetent que els francesos continuessin la seva retirada cap als Pirineus. Tot i aquesta victòria francesa, la situació estratègica no va canviar dràsticament, ja que les tropes franceses van continuar la seva retirada i la pressió aliada va persistir. La batalla va ser un episodi final en la lluita per Catalunya, que finalment es va alliberar de l'ocupació francesa poc després.</p> 41.3896834,1.8767806 406093 4582625 2013 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39204.jpg Inexistent Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Els textos dels plafons han estat elaborats per l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i el Centre d'Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració dels tres ajuntaments implicats.Aquest monument no només serveix com a recordatori de la Batalla d'Ordal, sinó també com a símbol de la memòria històrica col·lectiva dels municipis de la zona i un homenatge als soldats i les persones que hi van participar. 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95629 Monestir de Sant Ponç de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-ponc-de-corbera <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'</p> XI L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. <p>El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.</p> <p>L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.<br /> <br /> L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.<br /> <br /> La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.<br /> <br /> Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.<br /> <br /> Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.</p> 08068-29 C. Sant Ponç s/n <p>Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.<br /> <br /> El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.<br /> <br /> Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.</p> 41.4018617,1.9122112 409072 4583940 1025-1050 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-02907.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós/Cultural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat. 92|85 46 1.2 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95644 Can Tarradellas - Cal Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradellas-cal-tona <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.</p> XX Va patir una gran reforma l'any 1934. <p>Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. </p> <p>L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.</p> <p>Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.</p> <p>Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. </p> <p>En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:</p> <p>'Aquí va néixer el dia 19 de gener/de 1899 En Josep Tarradellas i/Juan Honorable President de la /Generalitat de Catalunya'.</p> <p>Es conserva el jardí i un pou.</p> 08068-44 C/ Major, 104 <p>Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. </p> <p>Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.</p> 41.3959604,1.9571545 412821 4583239 1934 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231214105745.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 105|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95676 Font i bassa de Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XIX-XX <p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p> 08068-61 Camí de can Paulet. <p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p> 41.4061583,1.9629639 413320 4584365 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg Legal Popular Patrimoni natural Zona d'interès Privada Estructural BPU 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. 119 2153 5.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98123 Rellotge de sol de Torre Vileta https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-torre-vileta <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> XIX Despintat i difícilment llegible. <p>Rellotge de sol del tipus conegut com 'd'autor'. És de traça vertical i fons blanc. Amb orientació sud. Està situat al mig de l'antiga façana principal, a esquerra i a l'oest de la porta d'entrada d'arc de punt rodó.</p> <p>Està desdibuixat. Conserva decoració en color groc que representa un sol en la part superior central, del qual sortia el gnòmon, que s'ha perdut.</p> 08068-412 Torre Vileta. <p><span><span><span>El rellotge es troba en una masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</span></span></span> A la casa c<span><span><span>onsta una restauració del 1733.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució actual és del 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3972119,1.9814308 414852 4583353 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41202.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95652 Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p> XX <p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p> 08068-52 Avinguda Catalunya, 18 <p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p> 41.3964675,1.9621319 413238 4583290 1954 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà. El xalet també és conegut com Can Fàbregas. 120|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
98125 Carrer de Sant Esteve https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-esteve <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> XVIII-XIX-XX <p>Petit carrer que discorre paral·lel al carrer Major just al Nord del mateix. De fet, els patis del darrera de les cases del carrer Major formen la vora sud -parells- del carrer de Sant Esteve. Per la part est s'hi accedeix per la Rambla Josep Tarradellas, mentre que per la part oest el carrer gira en 90 graus fins a desembocar al carrer Major. </p> <p>Es tracta d'un carrer força curt que conforma un conjunt heterogeni però que conserva un testimoni de l'arquitectura popular i tradicional del nucli urbà primitiu de Cervelló. Com ja s'ha dit, el costat sud està format per horts, patis i coberts posteriors de les cases del carrer Major, algunes d'elles reformades molt modernament, conformant un seguit de façanes relativament poc interessant. </p> <p>A l'altre banda encara es conserven diverses edificacions amb caràcter tradicional. Els principals edificis són: </p> <ul> <li>Sant Esteve, 7 - Cal Purroig </li> <li>Sant Esteve, 9</li> <li>Sant Esteve, 11</li> <li>Sant Esteve, 13 - Ca l'Armengol Tres</li> <li>Sant Esteve, 15</li> <li>Sant Esteve, 17</li> <li>Sant Esteve, 19</li> <li>Sant Esteve, 21</li> </ul> <p>La primera casa (cal Purroig) presenta forma de masia encara que sempre va estar al nucli urbà, però la resta es tracta de d'edificacions tradicionals entre mitgeres. Es desenvolupen en planta baixa i pis i coberta a doble vessant amb tortugada, sense gaires variacions. Segons informacions orals, al carrer hi havia un pou i safareig, així com un forn que tenia la boca des de dins de ca l'Armengol Tres.</p> <p>El número 11 presenta la data de 1801 a l'arc d'entrada. Aquest edifici presenta una altra entrada auxiliar on el propietari va fer posar, fa pocs anys, una inscripció en pedra vermella amb la data 1711, ja que era la data més antiga que apareixia als documents de propietat. </p> <p>La número 13 (Ca l'Armengol Tres) conserva al seu interior la boca d'un forn domèstic que s'havia situat a l'exterior i una decoració als entrebigats feta en guix emmotllat amb motius de creus i palmes. </p> <p>Les cases 17, 19 i 21 presenten al davant un petit barri, i al darrere es troben les cases. La número 17 va ser reformada a inicis del segle XX conservant un façana de tipus modernista amb frontó curvilini.</p> 08068-414 C/ Sant Esteve 1-23 <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda nord de la carretera entre la banda oest del Torrent de la Mala Dona (actual Rambla Josep Tarradellas) i la masia de can Purroig es desenvolupa aquest petit nucli habitat. Des de finals del segle XVII ja hi ha habitatges constituïts per cases de cos, per exemple, ca n'Armengol i Tres amb la peculiaritat que molts d'ells incorporen elements estructurals relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. </span></span></span></span></span></span></p> 41.3964550,1.9570671 412815 4583294 1711 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41404.jpg Legal Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - cultural - productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95625 Pont dels tres arcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)</p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> XIX - XX S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat. <p>Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.</p> <p>En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.</p> <p>El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.</p> <p>La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p> 08068-25 Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner <p>El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.</p> <p>La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.</p> <p>Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.</p> <p>Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.</p> <p>Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.</p> 41.3898133,1.9080758 408710 4582606 1775 - 1803? 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132758.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96687 Forn de calç del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> XIX - XX Ha caigut la coberta. <p>El forn de calç del Lledoner és una estructura de secció cilíndrica amb un contrafort exterior situat al costat dret del portal d'extracció. El parament està format per grans carreus de pedra disposats en filades i deixats a la vista, reflectint una arquitectura robusta i tradicional. L'arc de l'entrada és lleugerament apuntat, amb un brancal d'uns 3 metres de longitud. Al davant de la porta hi ha dues columnes de secció cilíndrica que, actualment, no aguanten cap coberta. <span><span><span>Té escales, al costat, per accedir a la boca superior del forn.</span></span></span></p> <p>La base de la fogaina es troba aproximadament a 1 metre per sota del nivell del camí d'accés, indicant una estructura subterrània utilitzada per a la producció de calç. Es poden observar alguns residus i cendres a prop de l'entrada, possiblement restes de la seva activitat passada, que caldria identificar amb el cendrer creat per l'abocament dels residus de la fogaina.</p> 08068-273 S'accedeix des de la pista que surt de la N-340 cap a Can Cases de Sant Ponç. <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3903244,1.9098240 408857 4582661 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27301.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El forn, amb la seva presència imponent, evoca amb una gran potència visual una època en què la producció de calç era una activitat industrial important a la zona. Aquest testimoni silenciós de la història de Cervelló reflecteix l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors industrials de la zona. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos el pes de la tradició i la importància de la producció de calç en el desenvolupament del territori.El forn està situat al costat d'un abocador incontrolat. A prop, hi ha un cartell de l'Ajuntament de Vallirana que demana que no es llencin escombraries. 119 47 1.3 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96688 Forn de calç del Lledoner 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació. <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> 08068-274 Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer. <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3902413,1.9101651 408886 4582652 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 119 47 1.3 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
96689 Forns de calç del Coll Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles. <p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p> 08068-275 Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner. <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> 41.3903448,1.9126216 409091 4582660 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària 2025-01-21 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori. 119 45 1.1 1762|1787 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95622 Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.</p> <p>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</p> <p>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.</p> <p>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo. <p>La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.</p> <p>A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.</p> <p>Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.</p> <p>La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.</p> <p>En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.</p> <p>Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.</p> 08068-22 Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner. <p>En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p> <p>La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.</p> <p>Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.</p> <p>La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.</p> 41.3933570,1.9111110 408969 4582997 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02201.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària|Àrea especial de conservació 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal. 125 1792 5.3 1787|1785 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95437 Necròpolis de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p> XI-XIX <p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p> 08068-1 Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. <p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p> 41.3870882,1.9608433 413118 4582250 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material. 85 1754 1.4 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95447 Castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>ARXIU DGPC - Palau Moja</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS, Montserrat (1992) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Castell de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></p> XI - XVIII L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades. <p><span><span><span>El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest / nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.</span></span></span></p> 08068-3 Carretera de Santa Maria <p>A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).</p> <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> <p>Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.</p> <p>Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.</p> <p>El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.</p> <p>El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.</p> <p>Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.</p> 41.3877139,1.9595530 413011 4582320 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00702.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló. 94|85 46 1.2 1771 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95502 Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> XX <p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p> 08068-5 Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa <p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p> 41.3966827,1.9634953 413353 4583312 1951 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg Legal Popular|Historicista Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|116 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95637 Can Guitart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XIX-XX <p>Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.</p> <p>L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.</p> <p>El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.</p> <p>Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.</p> <p>Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.</p> <p>El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.</p> <p>A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.</p> <p>Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.</p> <p>La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.</p> <p>Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.</p> 08068-37 C/ Major, 81 <p>Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.</p> <p>Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.</p> <p>En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.</p> <p>El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.</p> <p>Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.</p> <p>Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.</p> <p>Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.</p> <p>Can Guitart/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.</p> 41.3961315,1.9563416 412754 4583258 1864-1929 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03704.jpg Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca La casa també és coneguda com a can Bonastre. 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95515 Can Guitart Vell - Masia Bonastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-vell-masia-bonastre <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p>ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.</p> <p> </p> XVI-XX S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant. <p>Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.</p> <p>La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.</p> <p>El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.</p> <p>Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.</p> <p>Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.</p> <p>Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.</p> <p>A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.</p> 08068-9 Carrer Masia, 32 <p>Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).</p> <p>El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).</p> <p>Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.</p> <p>L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.</p> <p>Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.</p> <p>Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.</p> <p>L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.</p> <p>Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).</p> 41.3943226,1.9753895 414344 4583038 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203151050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150616.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart. 119 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95631 Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.</span></span></span></p> <p> </p> XVII Edifici en ruïnes <p>Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.</p> <p>La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.</p> <p>A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.</p> 08068-31 C/ Moianès 20 <p>Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.</p> <p>La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).</p> <p>Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).</p> <p>En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)</p> 41.4064727,1.9630618 413329 4584399 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03103.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10). 93|119|85 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95489 Mas Pitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XVII - XIX La masia està pràcticament enrunada. <p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p> 08068-4 Avinguda de Núria, s/n <p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p> 41.3865341,1.9615722 413178 4582187 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg Legal Modernisme|Popular|Renaixement Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 105|119|95 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95633 Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir. <p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p> 08068-33 c/ Major, 23 <p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p> 41.3959705,1.9535506 412520 4583243 1896-1908 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2025-01-22 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada. 105|116|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95611 Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. </span></span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='IT'><span>Memòries i informes </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.</p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.</p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.</p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.</p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.</p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.</p> 08068-15 PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248. <p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.</p> 41.3985639,1.9730562 414155 4583511 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95611-20240103122200.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Estructural BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. 125 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95650 Ca l’Arrufí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrufi <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.</p> <p>L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.</p> <p>Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. </p> <p>Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.</p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.</p> 08068-50 Avinguda Catalunya, 2 <p>El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. </p> <p>La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.</p> <p>Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.</p> 41.3962281,1.9602355 413080 4583265 1925 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05003_0.jpg Legal Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Josep Arrufí i Arrufí 99|106|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95610 Mostreig paleontològic al Molí dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p> <p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p> 08068-14 Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares 41.4016374,1.9951721 416007 4583832 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95614 Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta) https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> L'espai està molt antropitzat. <p>El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.</p> <p>Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. </p> <p>En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.</p> <p>Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit <em>Monograptus uniformis angustidens</em> o la desaparició de <em>M. transgrediens </em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics <em>M. ultimus</em> i <em>M. transgrediens</em>.</p> <p>L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com <em>Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus</em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.</p> 08068-18 Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131. <p>L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. </p> 41.3936504,1.9829406 414974 4582956 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95614-1000035113.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95630 Can Casildo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casildo <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> XVII-XVIII <p>Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.</p> <p>Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. </p> <p>En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.</p> <p>A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.</p> <p>Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.</p> 08068-30 Al final de la pista que porta a la masia. <p><span><span><span>La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.</span></span></span></p> 41.4030930,1.9252145 410161 4584063 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03003_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03004_0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera. 119 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95627 Can Cases de La Muntanya - Can Cases de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-de-la-muntanya-can-cases-de-dalt <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX-XX Diverses obres dutes a terme a la segona meitat del segle XX han emmascarat en part la seva fesomia primitiva. <p>Mas conformat per un conjunt arquitectònic central i construccions auxiliars contemporànies, dedicades a la ramaderia, al voltant.</p> <p>La part més interessant de l'edificació és el cos central, especialment en la seva façana oest. Aquesta part de l'edificació presenta teulada a dos vessants, de peces àrabs, i buits verticals.Té un barri que envolta el conjunt i que actua com a distribuïdor. S'hi accedeix des del camí per una porta d'accés situada a l'est.</p> <p>El creixement de l'edifici ha estat anàrquic, generat per les necessitats de l'explotació ramadera i d'habitatge de les diverses persones treballadores dins l'explotació. Conserva un colomar del segle XX darrere l'entrada del barri i un rellotge de sol a la façana d'accés a la part noble de l'edificació principal.</p> <p>El més destacable del conjunt edificat és la façana sud, on es troba la porta d'accés a la residència dels amos, a la qual s'accedeix mitjançant dos esglaons de maons.</p> <p>Aquesta part de l'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és plana, està arrebossada de calç i té una línia vertical central marcada per la porta de llindar pla, amb fusteria de dues fulles, clavetejada, que es troba deteriorada per manca de conservació, i picador de ferro molt senzill. La resta de buits són finestres simples.</p> <p>A sobre de la porta d'accés s'obre el buit principal d'aquesta façana, constituït per un balcó de peanya de pedra rogenca de la zona, emmotllurat, el qual allotja les bases de les brèndoles de ferro forjat que conformen la barana que tanca l'ampit. Aquesta presenta dos segments decoratius de tipus vegetal i geomètric, a la part baixa amb un fris de majors dimensions i complexitat que per sota del passamà de la part superior, que són simples circells confrontats.</p> <p>A la façana lateral, a sud-est, conserva un rellotge de sol, força desdibuixat, ocupant un espai en el qual s'aprecia una remodelació important de l'edificació principal, amb l'aixecament en un pis més d'alçada. A tocar el camí d'accés, el qual es dirigeix cap a Sant Ponç, hi ha dos pous coberts, a dues cotes de nivell diferents. No s'ha tingut accés a l'interior.</p> 08068-27 A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç. <p>El nom de lloc està relacionat amb el cognom de la família. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p> 41.3953712,1.9216847 409855 4583209 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02704.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'havia conegut també com a can Cases de la Muntanya (Llurba, 2021:65), hi figura erròniament com a Can Cases de Sant Ponç. 119|98 46 1.2 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95655 Torre Vileta https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVI (?) a XX Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940. <p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p> 08068-55 Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló. <p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p> 41.3972666,1.9814208 414852 4583360 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop. 119 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95660 Can Nicasi https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX-XX Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original. <p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p> 08068-56 Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona. <p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p> 41.3987653,1.9832518 415007 4583525 08068 Cervelló Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original. 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
95661 Can Vendrell - Torre Frederic https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-torre-frederic <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XX S'hi estan efectuant obres de rehabilitació. <p>Casa unifamiliar aïllada de dimensions notables. Està construïda damunt d'una plataforma que crea una superfície plana, elevada, la qual salva la dificultat del terreny, costerut. Aquesta plataforma també és utilitzada com a zona de magatzem i altres activitats vinculades a la vida de l'edificació.</p> <p>L'edifici principal presenta una planta quadrada, i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, de terrat. Les cantonades estan dentades verticalment, de dalt a baix, formant un relleu decoratiu que emfatitza i emmarca la fesomia de les façanes. </p> <p>Hi ha a dalt de tot una petita torratxa-mirador de planta rectangular que sobresurt de la teulada, protegida a la part superior per una barana de balustres.</p> <p>Tant el terrat com la coberta de la torre estan tancats amb baranes de balustres.</p> <p>En un costat hi ha un altre cos edificat adossat, de dues plantes, també de terrat pla i barana de balustres a la part superior.</p> <p>De les façanes, destaquen les obertures emmarcades i presenten les llindes amb motllures d'arc rebaixat al primer pis i al segon pis tancaments de llinda plana. Aquestes obertures estructuren compositivament la façana en tres eixos verticals i tres horitzontals: en els verticals hi ha una obertura i els horitzontals estan separats per motllures.</p> <p>Els pisos estan delineats a les façanes per línies d'imposta horitzontals, que els emmarquen i delimiten visualment. </p> <p>La porta d'entrada és l'obertura central de la planta baixa, que marca el centre de l'edifici i a sobre seu s'hi obre un balcó.</p> <p>Elements destacables del voltant són una bassa, el petit bosquet de pins i dues mines, una d'elles, corresponent a les suposades aigües medicinals.</p> 08068-57 Situada en un accés entre les urbanitzacions Granja García i Torre Vileta, a l'Est. <p>Al segle XV, ja es troba el llinatge Vendrell a Cervelló, però no es pot afirmar que estigui relacionat amb el mas. (Llurba, 2021: 229-230).</p> <p>Josep Llurba, en el seu estudi sobre les masies de Cervelló (2021: 230-231), troba alguns esments al llinatge al llarg del segle XVI, tot i que no els pot relacionar amb aquesta casa. Si que es pot relacionar a partir del cadastre de 1761, data en què s'esmenta un Climent Vendrell que tenia una casa de primera qualitat.</p> <p>En tombar el segle XX, la propietat va passar als germans Dolors i Josep Garcia Julià. Aquests germans van aprofitar un cabal d'aigua que els sortia d'una mina per fer aigua embotellada i vendre-la al públic amb un suposat valor medicinal, sota la marca comercial: 'Agua Vital', una aigua 'insuperable'. La seva composició incloïa 'radioactivitat', i es venia per aprofitar les seves qualitats organolèptiques, efectes fisiològics i propietats higièniques. (Llurba, 2021: 231-232).</p> 41.3975460,1.9838509 415055 4583389 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05707.jpg Legal Eclecticisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 102 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-18 06:12
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 352,47 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/