Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95959 | Can Valent - Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent-can-pi-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XVIII - XIX | Edifici en avançat estat de deteriorament, amb perill d'enderroc total. | <p>Antic mas ubicat cap a la banda sud del territori de Cervelló, a prop del terme de Torrelles, en un lloc de gran bellesa on la vista es perd entremig de la boscúria, i al qual s'accedeix per un camí envoltat per una natura esplèndida.</p> <p>El conjunt arquitectònic estava construït amb maçoneria de pedra sorrenca i maons que remarquen una part de les obertures de les façanes. Els murs estan arrebossats i pintats en color blanc en les parts dedicades a habitatge. També la pedra sorrenca, però sense arrebossar, delimita les edificacions auxiliars.</p> <p>La masia presenta una planta rectangular amb diversos cossos adossats i una teulada que en part podia haver estat disposada a dos aiguavessos. Actualment, les edificacions estan molt enrunades i resulten de difícil descripció.</p> <p>Hi ha un edifici principal que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En el primer pis es conserva un arc de rajoles al qual actualment, no es pot accedir, i que dona llum a una estança amb coberta de rajola plana, que presenta alguna peça decorada amb motius de rombe fet en negatiu. Destaquen al seu interior, en planta baixa, entre ruïnes i esbarzers, una zona probablement antic celler, originàriament dedicada a la producció de vi, on es conserva a l'entrada una antiga arcada ogival de pedra sorrenca, emmascarada per un paredat posterior i la porta d'entrada al mas, feta amb blancals de dovelles de pedra sorrenca escairada i tancada per la part de dalt per un arc de mig punt adovellat, a sobre de la qual hi ha una finestra de traça vertical. A l'esquerra de la porta hi ha les restes d'una escala. A l'interior d'aquest espai, en planta baixa, i a la cantonada esquerra hi ha, a una alçada aproximada d'1,50 metres, dues sortides de líquid, probablement de vi.</p> <p>En una altra zona, ubicada a terra, al mig de la mateixa estança, es troba disposada la base d'una antiga premsa de vi, reutilitzada posteriorment com a element de suport per estructures vinculades a la ramaderia.</p> <p>Una edificació annexa allotja un cup quadrangular amb parets cobertes per rajoles envernissades i en la qual és encara visible la finestra d'abocar el raïm amb les portadores.</p> <p>En una altra dependència auxiliar, vora de la dedicada al ramat, hi ha la boca de l'antic forn de pa, avui enrunat.</p> <p>Al voltant, i a l'exterior, hi ha un pou i una mina que proporcionaven servei d'aigua a la masia, així com una zona d'horts i cultius.</p> | 08068-82 | Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>De Can Valent no se sap ben bé la cronologia del primer moment de la casa. Llurba (2021b: 222-229) afirma que es tracta de Can Pi de la Serra, esmentada a començaments del segle XVII. L'antic arc de la façana podria datar-se en aquest segle o fins i tot al XVI. El mateix autor també refereix que al voltant de l'any 1600, la casa era coneguda com a Can Corbera i posteriorment com a Can Duran.<br /> <br /> El seu topònim possiblement està relacionat amb els atacs de les tropes franceses (1808-1814) o bé dels escamots carlins. Segons el parer de persones relacionades amb Torrelles de Llobregat, el topònim de Valent ha de venir a conseqüència de la Guerra del Francès més que durant la primera guerra carlina, que començà el 1833. En Martí Pi, el segon fill de l'amo de Can Pi de la Serra, l'any 1820 era capità de cossos francs i quan es va casar pels volts del 1822, va anar a viure al poble i després, en el cens de 1845, ja se l'esmenta com a capità retirat. La seva casa al poble es coneixia com a cal Martí Valent –aquesta denominació ha durat fins als primers anys del segle XX i al poble només hi ha una altra casa amb aquest tipus de denominació, cal Pau Valent, que era germà d'en Martí.<br /> <br /> Per alguns, d'aquest fet bèl·lic, aquell mas s'anomenà Can Valent. Segons sembla, els habitants d'aquell mas es van enfrontar als assaltants –francesos, bandolers o carlins–, de tal manera que aquells malfactors no van poder vèncer la resistència dels habitants de la casa. Arran d'aquell fet, la casa s'anomenà Can Valent per la gosadia d'haver plantat cara a un grup de persones disposades a robar-los tot el que fos. (Llurba, 2021b: 228-229).</p> | 41.3670227,1.9654409 | 413476 | 4580017 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96860 | Barraca de Can Valent 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Sostre enderrocat | <p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul> | 08068-296 | Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3672670,1.9748172 | 414261 | 4580036 | XIX - XX | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes. | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96653 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11). | <p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p> | 08068-262 | Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional. | <p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p> | 41.3677457,1.9540263 | 412522 | 4580110 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC. | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96855 | Barraca de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Construïda per la tècnica de pedra seca, amb pedres sense escairar, excepte alguna al brancal esquerre de la porta d'accés. <span><span><span><span><span><span>Les pedres de l'obertura de la porta formen un arc carpanell en la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat esquerre trobem dos petits marges que aguanten el terreny. </span></span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta un contrafort al costat dret que continua fins a la part posterior en forma d'escaire.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La seva planta interior és circular. </p> <p>Està orientada al sud.</p> <p>La porta és del tipus 'MP', d'arc de mig punt i està formada per pedres dovelles col·locades en arc rodó, que queda recolzat sobre els murs laterals.</p> <p>El sostre és de falsa cúpula.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong>Interior</strong></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 125 x 70 x 84 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 10,2 m.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-292 | Camps de Can Riera. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3681743,1.9639891 | 413356 | 4580146 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29203.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97533 | Barraca del Torrent de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-torrent-de-can-valent | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Barraca adossada a la roca per la banda esquerra, la qual forma la paret d'aquest costat. Està coberta per falsa cúpula i la porta és d'arc primitiu.</p> <p>Entrant a la dreta, hi ha una petita finestra a una alçada de 40 cm del terra i a continuació a 27 cm hi ha una fornícula al mateix nivell de terra, el fons de la fornícula no oclou totalment la llum, ja que entra per les pedres.</p> <p>Les dimensions són les següents:</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 163 cm,</li> <li>base interior 140x168 cm. </li> <li>Finestra 20x25x57 cm. </li> <li>Fornícula 17x27x46 cm. </li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 105x70x73 cm.</li> <li>Alçada a coberta 152 cm. </li> <li>Alçada total 197 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior</strong> irregular 6,2 m construïts de pedra seca, adossats a la roca.</p> | 08068-363 | Entre el torrent de can Valent i el camí. Al mig del bosc. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3683318,1.9686841 | 413748 | 4580160 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97533-36304.png | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Coneguda com 'Barraca del Marge' i també com 'Barraca de can Valent'. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97490 | Barraca del Camí de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-valent | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Presenta un petit enderroc al sostre. | <p>Barraca aèria amb planta de ferradura, adossada al marge i construïda amb llicorella. La coberta és de falsa cúpula. S’està esllavissant, pel costat esquerre de la façana mentre que per la dreta el terraplè protegeix l'edificació. Té restes de voladís i a l’entrada hi ha 2 graons. La porta és d'arc primitiu.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 180 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 162 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Fornícula 32x34x46 cm. </span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 170x74x74 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 208 cm. </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 248 cm.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> Planta ferradura (façana 2,65 m.+ lateral 8,6 m.) total 11,25 metres.</span></span></span></p> | 08068-361 | Al mig del bosc, prop de la pista que va des de can Valent a Torrelles. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3689340,1.9804427 | 414733 | 4580215 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97490-36104.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96599 | Silene neglecta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p> | Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies. | <p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p> | 08068-245 | Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç | <p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p> | 41.3692653,1.9619225 | 413184 | 4580271 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97110 | Molí de vent de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | Ha perdut les aspes. | <p>Molí de vent d'estructura de ferro construït a un extrem del mas, amb la finalitat de fer servir l'energia eòlica per tal d'elevar fins a la masia l'aigua de la font.</p> <p>Les pales s'han perdut, però sí que es conserva una estructura intermèdia, a manera de gàbia que podria haver servit com a replà pel manteniment de la part superior del giny.</p> <p>Està construït damunt d'una plataforma de maçoneria i maons, en la qual hi ha una inscripció on es fa referència a la data de la seva construcció:1918.</p> | 08068-344 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>El molí es va instal·lar l'any 1907, en el moment en què la casa canvia de propietat, acabant-se la nissaga Riera vinculada al mas.</p> <p>La masia de Can Riera està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> <p><span><span><span>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest de Can Riera, es trobaven presents en moltes masies. S</span></span></span><span><span><span>'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, i eren essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</span></span></span></p> | 41.3699267,1.9639372 | 413354 | 4580342 | 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34403_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies, de manera que s'han convertit en una part important del patrimoni cultural i resulten un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 95958 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-9 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX - XX | Ha perdut en part la coberta i els edificis tenen una evident manca de manteniment. | <p>La masia es troba enclavada entre l'antic Torrent d'en Güell i el torrent de can Valent, molt a prop del terme municipal de Torrelles de Llobregat. El paratge natural on està situada és d'una bellesa extraordinària, amb elements paisatgístics com les penyes de can Riera, la Penya del Cucut i el cim de Puig Vicenç a prop.</p> <p>El mas conforma un extens i complex conjunt d'edificacions que ocupen una superfície de 1.586 m². Aquesta àrea es distribueix principalment en dos grans grups d'edificacions: un amb parets arrebossades i l'altre, de factura més moderna, amb la maçoneria vista.</p> <p>Algunes de les edificacions presenten galeries arquejades que fan funció de solanes. Les cobertes són majoritàriament a dos vessants.</p> <p>El portal principal de la masia és d'arc rebaixat, amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, que mostra la data d'una de les remodelacions de la casa: 1924 (?).</p> <p>A l'esplanada oest davant del mas, es conserven restes d'un molí de vent metàl·lic en mal estat que es feia servir per extreure i elevar aigua potable per als habitants de la casa. A la planta baixa hi ha una gran sala amb una coberta de volta prima de rajola.</p> | 08068-81 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>Les construccions visibles són d'èpoques diferents, amb datacions que es poden atribuir grosso modo als segles XVIII, XIX i inicis del XX.</p> <p>Llurba (2021: 165-167), aporta les següents dades històriques sobre aquesta masia:</p> <p>A l'Acta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, redactada per mossèn Josep Mas l'any 1231, es menciona un 'Mas de Riera', que podria haver estat aquesta mateixa masia.</p> <p>També hi ha una referència a un Bartomeu Riera en un fogatge de Torrelles de Llobregat de l'any 1553, tot i que estava vinculat a Torrelles. A finals del segle XVI, apareixen els Riera de Cervelló (1573).</p> <p>La masia es menciona en documents del Magatzem Reial de Llenya de Barcelona, l'any 1722.</p> <p>L'any 1855, un altre membre de la família, Josep Riera, és destacat com un dels principals propietaris de Cervelló, amb una considerable riquesa rústica, urbana i ramadera.</p> <p>Un membre d'aquesta família va ser alcalde de Cervelló en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX. A finals del segle XIX, Can Riera va patir certa decadència i va canviar de propietaris.</p> <p>L'any 1884 (?), un dels darrers propietaris va realitzar obres a la casa, tal com indica una rajola situada sobre l'arc d'una de les portes d'accés al mas.</p> <p> </p> | 41.3701749,1.9643252 | 413387 | 4580368 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08105.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que als terrenys de la masia i a prop de la casa hi ha instal·lades torres elèctriques d'alta tensió, la casa mai ha tingut electricitat (Llurba, 2021: 165-168).El mas està ubicat en una zona on encara es troba una interessant explotació agrícola, amb un entorn destacable i una coberta vegetal que presenta una elevada biodiversitat.La Silene neglecta, espècie pròpia d'aquest enclau, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies. Un teròfit és un tipus de planta anual que completa el seu cicle vital (des de la germinació fins a la producció de llavors) en una sola temporada de creixement. Després de produir llavors, la planta mor, però les seves llavors romanen en el sòl fins que les condicions són favorables per a una nova germinació. Els teròfits són especialment comuns en ambients amb estacionalitat marcada, com les regions mediterrànies, on les condicions climàtiques poden ser desfavorables durant una part de l'any. Aquesta estratègia de vida permet a les plantes teròfites sobreviure a períodes de sequera o fred extrem, ja que les llavors poden resistir condicions adverses fins que arribi la següent temporada favorable.Aquesta espècie botànica amenaçada creix en pocs territoris de Catalunya, principalment situats en la franja de sòls del Bundsenstein. A la zona de la Penya del Cucut i a Can Riera es troben algunes de les poques localitats conegudes on els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. Per tant, a nivell municipal, l'hàbitat d'aquestes espècies ha de ser considerat de màxima prioritat per a la seva conservació. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 98103 | Mina i font de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-de-can-riera | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Manca manteniment, per la qual cosa diversos elements es troben afectats, com la porta d'accés a la mina. | <p>La font i la mina de la masia de Can Riera formen part d'un interessant conjunt hidràulic que va ser crucial per l'abastiment d'aigua del mas. Aquest sistema va tenir un gran impuls l'any 1918, amb la construcció d'un molí de vent que aprofitava l'energia eòlica a través d'una estructura de ferro.<br /> <br /> Tot aquest sistema hidràulic està situat a l'extrem oest de la masia. L'aigua bombejada era conduïda a través de diverses canonades de ferro, proporcionant servei tant a les persones que vivien a la masia com al bestiar. Tot i que les pales del molí s'han perdut amb el temps, encara es conserva una estructura intermèdia, semblant a una gàbia, que podria haver servit com a replà per al manteniment de la part superior del mecanisme.<br /> <br /> La mina presenta una llarga canalització, feta amb maons massissos, i està complementada per tubs de ferro i canonades, que traslladaven l'aigua des del brollador fins a la masia. Aquesta obra d'enginyeria hidràulica és un testimoni del passat i de la importància de la gestió dels recursos hídrics en les zones rurals.</p> <p>També hi trobem la font, que presenta una pica rectangular actualment oculta per sota d'una pedra.</p> | 08068-404 | Can Riera. Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007). | <p>El molí de vent es va construir el 1918, però molt probablement la mina i la font fossin anteriors, com a mínim dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Pel que fa a la masia, aquesta està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> | 41.3703000,1.9624000 | 413226 | 4580385 | ? - 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40405.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La mina és un lloc ideal per la biodiversitat local. (Margall, Miralles, 2018: 24-25 ) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96371 | Font de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sala-de-dalt | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment. | <p>Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.<br /> <br /> La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.<br /> <br /> Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.</p> | 08068-188 | Can Sala de Dalt | <p>No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.</p> <p>Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.</p> <p>L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.</p> <p>El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.</p> <p>Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.</p> <p>És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.</p> | 41.3710038,1.9532748 | 412463 | 4580471 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18801.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 95937 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle IX. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic es troba en una ubicació privilegiada que domina tota la plana del Baix Llobregat. Aquest conjunt està format per diversos cossos principals construïts en diferents períodes.</p> <p>La major part de les edificacions tenen teulades a dos vessants i parets de maçoneria pintades de blanc.</p> <p>L'arquitectura del conjunt ha evolucionat i crescut en funció de l'ús agrari de la masia, inicialment centrada en la vinya (amb cups) i posteriorment en l'horticultura.</p> <p>Un dels elements destacats és la font amb berenador i la mina que li proporciona aigua.</p> <p>Una de les edificacions més rellevants del conjunt té una façana d'estil modernista construïda amb maó vist. Aquesta presenta pilastres de maó vist que emmarquen el portal d'accés, amb una llinda d'arc escarser. Les pilastres estan decorades amb cassetons ceràmics de trencadís multicolor. El frontó de coronació de la façana està rematat amb merlets decorats amb rombes de ceràmica multicolor. Per sobre de la portalada hi ha un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat recargolat. Damunt del portal d'accés hi ha una reixa rectangular amb decoració geomètrica, que inclou la data de construcció (1904) i les inicials del propietari de l'època, Rossend Valls.</p> | 08068-80 | Límit entre els termes de Vallirana i Torrelles de Llobregat. Sota el Puig Vicenç. | <p>No es coneix l'origen d'aquest antic mas de muntanya, tot i que Llurba (2021b: 190-204) en segueix la línia de propietat fins al segle XVI. La primera documentació referida a la seva existència data del segle XIII, on se cita com 'mas Sitjar' (Llurba, 2021b: 197). Aquesta referència toponímica és interessant perquè menciona l'existència de sitges al seu territori. L'any 1590, el mas també s'esmenta sota la mateixa denominació ('mas Sitjar'), i en aquell moment era propietat de Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>En el Qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789, es fa referència a la casa situada en un planell. El mas va romandre en mans de la família Sala fins a l'any 1893, quan Josep Sala el va vendre a Josep Sans Pi, un ciutadà de Barcelona. Sis anys després, Sans Pi va vendre la finca a Rossend Valls Peña, un comerciant de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, el mas es va convertir en un lloc de culte i salvaguarda dels objectes litúrgics i valuosos de l'església de Cervelló fins a l'any 1814 (Llurba, 2021b: 202-203).</p> <p>A inicis del segle XX, Rossend Valls Peña, o potser el seu fill Josep Valls Marquès, van fer alguns arranjaments a la casa, probablement creant la nova façana d'estil modernista. Rossend, originari del poble de Sants, era tintorer de roba en el sector tèxtil i va comprar la finca perquè li agradava anar a caçar. Era el tenyidor de la fàbrica de sedes coneguda popularment com El Molí (Roig, 2016: 10).</p> <p>L'any 1904, probablement es va construir una nova torre, tal com es pot veure a la reixa sobre la porta d'accés a aquesta part de l'edificació.</p> <p>Després de la guerra civil, l'any 1946, els successors de Rossend van vendre la finca a Antoni Llopart Roig, un industrial de Barcelona. No obstant això, la finca va ser recuperada per la família original l'any 1954. Van introduir millores a la casa i a les pràctiques agrícoles, incloent-hi la instal·lació d'un hivernacle per cultivar verdures d'alta qualitat.</p> <p>Del cos d'edificació modernista (torre), Josep Riba Joan, un altre propietari del mas, l'any 1947 diu:</p> <blockquote> <p><em>'(..) pero un día fue a cazar allí un señor que tenía una fábrica de colores en Barcelona y le gustó tanto aquello que compró la finca y construyó allí una torre que les costó mucho más que la finca entera quizá cuatro veces más, pues los materiales debían llevarlos allí a lomo de caballerías y los albañiles y peones debían de andar una hora a pie para ir y otra para volver y así durante dos años. Pero el propietario estaba muy satisfecho. Los primeros años subía a pie desde el pueblo todos los sábados para volver los lunes a Barcelona. Cuando aquel señor se hizo viejo subía y bajaba con su borrico, pero él estaba loco para vivir en aquellas montañas sin otro ruido que el canto de los pájaros que cantaban lo mejor que sabían. Al lado de la torre había una vivienda muy sencilla para el colono que tenía muy buenos tratos: seis pesetas diarias, todo el terreno que quisiese cultivar y casa franca (..)'</em> (Llurba, 2021b: 203-204).</p> </blockquote> <p>L'any 1996, l'Ajuntament de Cervelló va aprovar la creació d'una fundació per al Desenvolupament Cultural, Econòmic i Mediambiental de Cervelló i La Palma, amb seu a la masia.</p> <p>Posteriorment, des de l'any 2014, la finca va passar a ser gestionada per una associació en defensa dels animals, 'DAYA Cervelló', en col·laboració amb la Fundació Altarriba. Aquesta associació va assumir la gestió de la finca, que es va anomenar 'santuari de Cervelló'.</p> <p>Actualment, el mas es troba en venda.</p> | 41.3711226,1.9526351 | 412411 | 4580485 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08804.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de conservació | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Font i Gumà | Actualment, el mas presenta un aspecte selvàtic, envoltat d'esbarzers i pinedes. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 97429 | Rellotge de Sol de Can Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> | 08068-360 | Camí de Can Ràfols. | <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3715719,1.9825377 | 414912 | 4580506 | 1789 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95960 | Can Ràfols - Mas Trobat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-mas-trobat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII - XVIII - XX | <p>Masia de planta rectangular, que es troba més a prop de Torrelles de Llobregat que de Cervelló. El camí per arribar-hi es des de Torrelles. Antigament s'hi podia accedir des de Can Valent, però aquest camí ja no és visible a causa de la vegetació que l'ha cobert.</p> <p>La planta és rectangular, i el conjunt està orientat cap al sud. Tres cossos arrenglerats conformen el conjunt edificat. Aquests cossos es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants, de teules àrabs. </p> <p>El cos original és el més gran i compacte i inclou una terrassa coberta, mentre que el de l'extrem posseeix tres grans arcades d'arc de mig punt parcialment tancades. Hi la la inscripció 1789.</p> <p>També compta amb diverses construccions auxiliars.</p> | 08068-83 | Can Ràfols, camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>Tot i que presenta una inscripció de l'any 1789, les arcades d'arc de mig punt suggereixen una construcció molt més antiga. </p> <p>El mossèn del poble de Cervelló en la transcripció de l'Acta de Consagració de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló, recollida en el llibre 'Cervelló', editat l'any 1916, explica que Can Ràfols jahi s'esmenta l'any 1231. Aleshores, la casa es coneixia com a 'Mas de Ramon Trobat'.</p> <p>En els llibres parroquials de Cervelló, no es troba cap referència al nom de Ràfols com a nom propi de persona. Llurba (2021b: 161) localitza una documentació de l'any 1715 on s'esmenta el nom de Ràfols com a casa, i no pas com a cognom. Es tracta de l'informe del Magatzem Reial de Llana de Barcelona, en el qual es demana als Ràfols l'aportació de 18 quintars de llenya. Sis anys més tard, exactament el dia 20 d'agost de 1721, sí que s'esmenta un Joan Ràfols -probablement de la mateixa casa-, que també ha de lliurar al Magatzem del Rei, 5 quintars de llenya. Sembla, doncs, que la casa pertanyia a una família anomenada Ràfols. Per trobar de nou esment de Ràfols, ens hem de traslladar a l'any 1761, en què surt al cadastre de Cervelló. També en documentació de l'any 1721, Cecília Ràfols, vídua, tenia una casa de primera qualitat habitada per ella mateixa, i en una part de la casa hi residia en Pau Boladeras, que devia ser el masover.</p> <p>En el 'Cartulario de Francisco de Zamora' (1789) hi surt un altre cop Can Ràfols. Això no obstant, no s'esmenta en la relació de propietaris de més pes tributari de l'Ajuntament de Cervelló (1855) ni tampoc en el padró municipal elaborat l'any 1857, ni com a nom propi, tot i que hi ha un Francesc Roig Ros i un Mateu Roig Fisas, que podrien ser els propietaris.</p> <p>Segons el document de fitació de l'any 1889, entre l'Ajuntament de Torrelles i el de Cervelló s'hi esmenta la casa Ràfols, la propietat de la qual era de Rosa Molina i de Josep Roig Camps, que versemblantment, potser eren parents del Roig de 1857.</p> | 41.3716536,1.9827836 | 414932 | 4580514 | 1789 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08304.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La divisió de termes municipals erntre Torrelles i Cervelló passava pel dormitori principal de la casa. La part est de la masia correspon al municipi de Torrelles de Llobregat. Llurba (2021b: 162) explica: '(..) el mas Trobat o de Can Ràfols estava situat just al mig de dos termes municipals: el de Torrelles (per la cara nord-est) i el de Cervelló (per la cara sud-est). La casa es trobava dividida entre els dos termes, de manera que es deia que si naixies a la banda de Torrelles, t'havien de batejar a l'església torrellenca, mentre que si mories a la banda de Cervelló, t'havien d'enterrar al cementiri cervellonenc. El fet que la casa es trobés al mig de dos municipis es deu a que la casa vella que hi havia es va cremar, i per això en alguns documents es coneix com 'el mas cremat'. Després de l'incendi, la gent de Torrelles de Llobregat volia que el batlle del Consell comunal del poble fos un dels propietaris de Can Ràfols, però ell no ho volia de cap manera. Per tant, la solució va ser construir la casa entremig dels dos termes municipals.' | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 98010 | Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.</p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.</p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-386 | Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera | <p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.</p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.</p> | 41.3726329,1.9561471 | 412706 | 4580649 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38605.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96379 | Barraca del bosc de Can Riera 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-10 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span>.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La paret lateral de la dreta, per la part externa presenta un enderroc important que no afecta l'interior. | <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), i presenta orientació a l'est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura que està coberta amb una falsa cúpula.</p> <p>L'aparell constructiu és irregular, amb blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.</p> <p>Al costat esquerre té una construcció adossada en forma de L. Segons sembla, servia per guardar animals.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 175 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Porta 146 x 55 x 85 cm</li> <li>Llinda 23 x 80 x 45 cm</li> <li>Alçada a coberta 196 cm</li> <li>Alçada total 266 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta ferradura (façana 3,60 m+lateral 9,10 m) Total 12,70 metres</li> </ul> <p> </p> | 08068-193 | Bosc de Can Riera | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3727430,1.9615590 | 413159 | 4580656 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19303.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96380 | Barraca del bosc de Can Riera 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-9 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | La coberta original es trobava esfondrada i es va cobrir amb terra per tal de protegir l'estructura. | <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada al nord-est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura. </p> <p>L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions que configuren la porta de llinda plana, també s'utilitzen pedres petites sense tallar.</p> <p>A l'interior hi ha un cocó just davant de la porta, en arc d'ametlla.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 180 cm</li> <li>Diàmetre: 185 cm</li> <li>Cocó: 35 x 45 x 60 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta: 125 x 60 x 80 cm</li> <li>Llinda: 25 x 100 x 50 cm</li> <li>Alçada a coberta: 180 cm. Alçada total 235 cm</li> <li>Perímetre exterior: Planta ferradura (façana 3,44 m + lateral 8,56 m) Total 12 metres.</li> </ul> | 08068-194 | Bosc de Can Riera | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3735092,1.9611233 | 413123 | 4580742 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19403.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96225 | Fita de Llorenç Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-llorenc-pujol | <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XVIII | La seva superfície està coberta de líquens. | <p>Fita de grans dimensions, d'uns 1,48 x 0,28 m. Està feta de pedra blanca sorrenca i presenta la forma de paral·lelepípede rectangular. Actualment, està tombada al costat del camí, a on va arribar arrossegada en el moment de fer les obres de remodelació del vial.</p> <p>Antigament, havia estat clavada a terra a la vora del camí. A la seva superfície i a la part de dalt, presenta gravades dues cares, amb els següents textos inscrits verticalment. i a la superfície només té gravada un frontal, amb sengles textos inscrits, per una banda, verticalment (la llegenda inscrita és la següent: 'DP/PUJOL PRE/1754'.) i per l'altra banda, horitzontalment en dues línies: 'PU/JOL'</p> | 08068-147 | Per sota de la Penya del Cucut | <p>La fita, datada l'any 1764, emergeix com una evidència tangible que destaca la possessió ancestral de terres per part d'un membre de la família Pujol, concretament Llorenç. Aquesta prova documental no només certifica la vinculació de la família amb els terrenys propers al punt geogràfic assenyalat pel molló, sinó que també suggereix una connexió profunda amb la història d'aquestes terres.</p> <p>D'acord amb les investigacions de Llurba (2021b: 119), hi ha indicis que Llorenç Pujol podria haver ostentat la propietat del maset d'en Pi, una construcció avui enrunada, que es troba sota la falda de la mateixa muntanya que acull can Sala de Dalt. Aquest mas, també conegut com a mas Mateu, ja apareix esmentat en documents que es remunten a l'any 1445, segons les recerques de Llurba (2021b: 119), consolidant així la seva presència al llarg dels segles.</p> <p>El mas Mateu compartia límits territorials amb les terres del mas Sitjar, potser associat amb can Sala de Dalt, i amb el camí que condueix cap a Torrelles de Llobregat. El prevere Llorenç Pujol, el nom del qual està gravat en aquesta fita històrica, no només figura com a propietari d'aquest mas sinó també del mas de can Sala de Baix, segons les anotacions de Llurba (2021b: 122), el qual basant-se en diversa documentació el troba com a propietari l'any 1761.</p> | 41.3746111,1.9599141 | 413023 | 4580866 | 1764 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14704.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest molló contribueix a aprofundir en el coneixement i la riquesa històrica i territorial de la família Pujol, subratllant la seva presència al llarg del temps i la seva influència en la conformació del paisatge i la història local.Es tracta d'un element molt interessant dins del conjunt patrimonial del municipi per la seva singularitat. | 119 | 47 | 1.3 | 2136 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96378 | Barraca del bosc de Can Sala 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-4 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Presenta un petit enderroc en la part posterior. | <p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada a l'est. Es tracta d'una construcció senzilla de planta circular que està coberta amb una falsa cúpula. L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.<br /> <br /> Presenta les següents dimensions:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>diàmetre 145 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130x60x70 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17x90x40 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 250 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-192 | Bosc de Can Sala | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3768630,1.9557600 | 412679 | 4581119 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-19202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-fitxa17803.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96900 | Barraca del camí de Can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és en forma de ferradura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span>La seva façana és plana i a sobre la porta té un fals arc de descàrrega. </p> <p>La porta es remata amb una doble llinda plana.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 140 x 70 x 60 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 138 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 23 x 135 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 275 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 4,5 m + lateral 9,3 m) 13,80 m en total.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-301 | Bosc de Can Sala | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3781210,1.9543431 | 412562 | 4581261 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30103.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95936 | Les Casetes de Can Sala - Refugi de caçadors 'Malament rai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-can-sala-refugi-de-cacadors-malament-rai | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt de casetes bessones que formen una sola unitat amb coberta a dos vessants de teules àrab, amb el carener paral·lel a la façana. Tenen un pati al davant.</p> <p>S'adapten al terreny damunt del qual s'han construït, per la qual cosa s'ha d'accedir a les portes, per sengles plataformes i esglaons de maons.</p> <p>Les façanes estan pintades de blanc, i no presenten cap simetria en la disposició dels seus buits en la façana principal.</p> <p>Les obertures són de llinda plana, i en alguns casos tenen les llindes i brancals de pedra escairada vista.</p> <p>Les finestres semblen haver estat modificades en la seva dimensió original, que ha estat ampliada.</p> | 08068-79 | Al peu del camí de Can Sala de Baix a Torrelles | <p>Entre l'any 1761 i 1789 es confeccionen el cadastre i el 'Cuestionario de Francisco de Zamora'. Aleshores Llorenç Pujol, prevere i capellà ordenat pel bisbe, tenia com a propietat aquestes casetes, el masover de les quals era Francesc Nicó.</p> <p>Aquestes cases van estar habitades després, al segle XX, pel matrimoni Josep i Elionor, dits 'de les Casetes'.</p> <p>Els propietaris de can Sala de Dalt, a mitjan segle XX, havien de deixar aparcat l'automòbil en aquesta masia i continuar el camí a peu.<br /> <br /> Més tard, la casa va servir d'aixopluc per als membres de la Societat de Caçadors. Aquesta és la raó de la seva denominació 'malament rai' ja que aquí es podien aixoplugar.</p> <p> </p> | 41.3788858,1.9571620 | 412799 | 4581343 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-07905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL|EPA | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'altra banda del camí hi ha una esplanada on els caçadors, antics usuaris de les casetes, hi deixaven els cotxes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1763 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96940 | Barraca de l'antic camí de can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lantic-cami-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un enderroc important tant al lateral dret com al sostre, i un petit enderroc al lateral esquerra. | <p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular amb la coberta esfondrada i presenta un cocó a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>:</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 44 x 45 x 60 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130 x 66 x 95 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 99 x 51 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 206 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,6 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-318 | Mas Truyol, a l'antic camí de Can Tres. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3791260,1.9530122 | 412452 | 4581374 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96940-31803.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96901 | Barraca L'Olivera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-lolivera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Part de la coberta està esfondrada. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula, que </span></span></span>presenta un enderroc parcial. També queden restes de voladís a la part dreta.</p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 30x50x88 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 47 x 70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 23 x 80 x 25 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 202 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 248 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,10 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-302 | Bosc de Can Tres | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3799790,1.9522440 | 412389 | 4581469 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30210.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent|BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | També se l'anomena Barraca del bosc de Can Tres 3. | 119 | 45 | 1.1 | 2484|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96867 | Barraca del bosc de Can Tres 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-tres-5 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | La part central del sostre està enderrocada. | <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 148x64x100 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25x70x30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 188 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 218 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,65 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-299 | Bosc de Can Tres. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d’aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi, ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d’aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot, un cop les construccions de pedra seca s’hagin anat arruïnant per falta d’ús. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d’aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d’arquitectura popular, han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria, no obstant, la seva proliferació a Cervelló, es pot relacionar amb la proliferació de la viticultura a partir del segle XVIII. L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància en pedra calcària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, per la qual cosa es va generar un excedent de pedra que es va aprofitar per totes aquestes construccions populars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques no només es feien servir per l'emmagatzematge d'eines, també al seu interior s’hi conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d’elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les que aquestes construccions servien d’aixopluc, com podria ser el “caramull”, és a dir, la pedra que es situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca, la qual es conserva en algunes d’elles. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3801694,1.9539283 | 412531 | 4581489 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96867-29902.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96943 | Barraca Laia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-laia | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | <p>La barraca està orientada al sud. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula. Es troba adossada al marge dret que aguanta el terraplè que envolta l'edifici. Presenta dues fornícules a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes més o menys treballades. L'obertura està tancada amb una llinda plana.<br /> <br /> Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 250 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 1 – 47 x 40 x 60 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 2 - 60 x 40 x 72 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 113 x 55 x 66 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 110 x 35 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 270 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,60 m + perímetre lateral 9,8 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-319 | Mas Truyol, accés pel C/ Ametllers | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3808400,1.9521770 | 412385 | 4581565 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96943-31902.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96377 | Barraca del bosc de Can Sala 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-5 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un enderroc important a causa d’un pi que ha caigut damunt. Tot i estar força malmesa es distingeix que és de planta circular. Cal una restauració urgent. | <p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella<span><span><span><span><span><span> (Buntsandstein), de planta circular. </span></span></span></span></span></span>Està orientada a sud, sud-est. L'aparell del mur és de pedres grans i irregulars sense treballar, excepte les que conformen la porta d'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les mides actuals són les següents: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Interior</span></strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 130 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>D</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>iàmetre 150 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Exterior</span>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta ? x ? x 80 cm; </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 110 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior.</span> Planta circular 10,4 m. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-191 | Bosc de Can Sala | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3818370,1.9625863 | 413257 | 4581666 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96095 | Boscos de Rocabruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> | 08068-102 | Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3819301,1.9804777 | 414753 | 4581658 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96361 | Camí de Can Sala de Baix a Torrelles de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-sala-de-baix-a-torrelles-de-llobregat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, J. i GOU, G. (2017) “'Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat”, Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble, núm. 29, gener 2017.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p>El camí de Can Sala de Baix és una ruta que transcorre pels boscos de Can Sala cap a Can Riera, i descendeix a Torrelles de Llobregat a través de camps de cirerers. Hi ha un brancal a Can Sala de Dalt.</p> <p>Aquest camí és un lloc d'interès natural i històric, i està envoltat de la rica biodiversitat dels boscos mediterranis i de paisatges agrícoles tradicionals.</p> <p> </p> | 08068-186 | Camí que porta des de la masia de can Sala de Baix fins a Torrelles passant pel coll de can Riera per sobre del naixement de la riera de Santa Maria.Antigament sortia des del Cami Ral a la creu de terme prop de can Castany i seguia pel maset de les Ànimes i can Pitarra per arribar la masia de can sala de Baix. | <p>Abans de 1865, el camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat, passant per Can Mas, era un sender per a vianants.</p> <p>Els propietaris de Can Riera, Can Pi de la Serra (Can Valent) i Can Mas van acordar construir un camí carreter per millorar el comerç i el transport. Aquest acord incloïa la construcció de cunetes per canalitzar aigües i mantenir el camí en bon estat.</p> <p>El camí connectava amb un altre que unia l'església de Santa Maria de Cervelló amb el nucli actual, passant per diverses masies com Mas Pitarra, l'antiga Rectoria, Can Castany i Can Muç, fins a arribar a la riera i al nucli urbà.</p> | 41.3822039,1.9584090 | 412908 | 4581710 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 49 | 1.5 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95935 | Can Tres - Can Tres de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tres-can-tres-de-la-muntanya | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII? - XVIII - XIX | <p>Antic mas, de petites dimensions. Presenta una planta rectangular i està dividida en tres crugies, amb un cos annex que completa la seva estructura.</p> <p>La façana principal és la part més notable del conjunt. Aquesta façana és plana i està pintada d'un blanc immaculat. A l'esquerra del balcó del primer pis, es pot veure un rellotge de sol que ha estat repintat completament de blanc, ocultant l'obra original. A tot el voltant de l'edificació hi ha un sòcol d'aplacat de pedra sorrenca vermella, que segueix la tradició constructiva de la zona i afegeix un toc de color i textura a la construcció actual.</p> <p>L'edifici principal s'eleva en tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. La teulada, amb dos aiguavessos, té el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana es distingeix per dos eixos de composició vertical, amb obertures rectangulars de traça vertical, que tenen llinda i brancals.</p> <p>Al primer pis, destaquen dues finestres, una de les quals ha estat convertida en balcó. Aquestes obertures estan recercades i pintades de color groc, i totes elles estan protegides per reixes. El balcó compta amb persianes canadenques a l'interior, que li proporcionen protecció.</p> <p>Al nivell de les golfes, hi ha tres petites finestres rectangulars, de traça vertical, amb la central més llarga que les laterals. Aquestes finestres estan adornades a la part superior per una sanefa decorativa en forma de llaç, feta en trencadís. Una cornisa separa aquest darrer pis de la resta de l'edifici, creant una clara transició entre els nivells.</p> <p>A la part esquerra de l'habitatge, a un metre de la porta, hi ha un pou de pedra. El jardí que envolta la construcció completa el conjunt, oferint un espai verd molt senzill.</p> <p>A pocs metres de la masia, es troba el Turó d'en Tres, un pic amb una altitud de 382 metres, que ofereix unes vistes impressionants i un context paisatgístic privilegiat per a aquesta encantadora masia. </p> | 08068-78 | Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 | <p>Tot i que la seva ubicació podria indicar una cronologia més antiga, es considera que la construcció inicial data del segle XVII, i que va ser ampliada en diverses fases sent l'última destacada l'any 1823, segons la inscripció que hi ha en una de les parets laterals de la mateixa masia.</p> <p>La referència escrita més antiga relacionada amb el cognom Tres, és de començament del segle XVIII (1722), en què apareix documentada la casa anomenada ja com a can Tres. El propietari aleshores era Pau Tres. Llurba obre la possibilitat que aquest Tres fos d'ascendència occitana, i s'hagués instal·lat al costat de dues cases anteriors, can Trullols i ca l'Arangada.</p> <p>D'acord amb el cadastre de Cervelló de 1761, es pot intuir que la casa no devia ser de grans dimensions, si tenim en compte que el seu propietari, Mateu Tres, era jornaler i també amo d'una 'casa de segona qualitat' (Llurba 2021b: 218).</p> <p>La denominació de Can Tres 'de la muntanya' havia d'estar lligada al fet que la nissaga dels Tres, s'hauria escampat per diverses poblacions, com ara Vallirana. Aleshores per distingir els Tres del poble envers els Tres de can Tres se li va afegir aquell locatiu.</p> <p>La masia va pertànyer a la família Pardo. Un membre destacat d'aquesta família és el pintor Plinio Pardo Pedrola, qui a més de pintor, va ser arquer i fabricant d'arcs, artista pictòric, expert aeronàutic, fotògraf, etc.</p> | 41.3828465,1.9511577 | 412303 | 4581789 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-07803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A mitjan segle XX la casa va ser adquirida per Plinio Pardo Pedrola, pintor, per aquest motiu era coneguda com a can Pardo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97353 | Rellotge de sol de Can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original. | <p><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus considerat 'd'autor' de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</span></span></span></span></p> | 08068-358 | Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 | <p>El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3828833,1.9511843 | 412304 | 4581792 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96161 | Barraca Bosc de can Sala 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p> | XIX | Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-134 | Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3829620,1.9660410 | 413547 | 4581786 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96944 | Barraca del Mirador 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mirador-1 | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un enderroc al sostre. | <p>La barraca està orientada al sud. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular coberta amb una falsa cúpula que es troba esfondrada. Presenta un cocó a l'interior. Es va construir amb blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes més o menys treballades. Predominen els grans blocs, especialment a la zona frontal on es troba l'obertura que està tancada amb una llinda plana.<br /> <br /> Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong><span><span><span>:</span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 185 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 205 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 50 x 41 x 44 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 127 x 70 x 82 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17 x 94 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 156 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 187 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,60 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-320 | Can Tres, proper a la carretera de Santa Maria. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3844100,1.9534270 | 412495 | 4581960 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96944-32002.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96938 | Barraca de la Gemma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-gemma | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un petit enderroc en la part posterior, tot i que no afecta a l'interior. | <p>La barraca està orientada al nord. Es tracta d'una construcció aïllada de planta circular coberta amb una falsa cúpula, també té un contrafort a la part posterior esquerra. Per a la seva construcció s'usen blocs de pedra de sauló vermell diferents mides, predominen les formes quadrades combinades amb altres peces irregulars. Els blocs de la porta estan treballats en forma rectangular, aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 245 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 120 x 58 x 107 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 100 x 46 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 168 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 258 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Planta circular 13,85 m</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-317 | Accés pel C/ del Bruc, 26 | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3851630,1.9528110 | 412444 | 4582044 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96938-31702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96938-31703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97285 | Rellotge de sol Oest de Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-oest-de-can-sala-de-baix | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> | XIX - XX | Bona part de la seva superfície està despintada. | <p>Rellotge de sol circular, del tipus vertical declinat.</p> <p>Està orientat al sud-oest.</p> <p>No es distingeixen marques horàries, però es poden veure restes d'un marc de color blau en el qual s'insereix el gnòmon, que és una vareta. És del tipus d'autor. </p> | 08068-355 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es troba en una façana lateral de la masia, construïda en una ampliació de finals del segle XIX-inicis del segle XX. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3853149,1.9592361 | 412982 | 4582054 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35502.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Núm. de Registre: 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95689 | Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-baix-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Tot i que l'edifici es troba en relatiu bon estat, cal manteniment, especialment de les façanes. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per dos cossos principals de planta rectangular, coberts amb teulades a dos vessants. Destaca la teulada del cos més antic de l'edificació, a sud-est, que presenta el canaló de desguàs en tortugada.</p> <p>El parament exterior de la masia està construït amb pedra rogenca i pedrissos, destacant així pel seu aspecte rústic i robust. A més, hi ha diversos cossos annexos, que pertanyen a diferents estils i èpoques, reflectint les múltiples reformes i ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys.</p> <p>Un dels volums principals alberga un gran celler, indicant la importància de les activitats agrícoles i vinícoles de la masia. A la part més moderna de l'edifici, destaca una galeria amb arcs de mig punt que afegeix un toc d'elegància i permet una connexió visual amb l'exterior.</p> <p>L'entrada principal de la masia està marcada per un arc de mig punt que té gravada la inscripció “Llorens Pujol i Pi”, un sacerdot que va renovar la casa com a hereu dels Pujol. Aquesta inscripció aporta un context històric significatiu a l'edifici.</p> <p>Adossada a un dels cossos principals de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, construïda al segle XVIII. La capella és d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes. La façana de la capella té per sobre una fornícula que allotja una gran majòlica amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i la data de 1754.</p> <p>El portal de l'oratori és d'estil gòtic-renaixentista i està ricament decorat. Els capitells en alt relleu i la llinda ornamentada amb angelets que sostenen un escut, que té el camp partit amb una creu sobre una peanya a la part superior i tres arbres a la part inferior, són elements destacables. Sobre l'escut hi ha un gos ajupit, i a cada costat hi ha medallons amb els retrats d'un home amb casc i llarga barba i una dona. A banda i banda de la llinda, es poden veure uns angelets encarats al buit de la porta, així com uns caps escultòrics d'un home amb gorra frígia i una dona mirant l'espectador.</p> <p>Exceptuant la porta d'accés, la capella no té altres obertures. Un petit cos annex serveix de sagristia, oferint l'espai necessari per a les funcions litúrgiques.</p> <p>A l'interior de la capella, un esglaó separa l'altar de la resta de la nau. A la nau de la capella, l'ara de l'altar està suportada per dues columnes acanalades amb capitells figurats d'estil romànic.</p> <p>Al davant de la façana antiga hi ha una interessant era.</p> | 08068-71 | Can Sala de Baix | <p>La masia originalment és establerta sota el nom 'Pujol'. Durant el període medieval i inicis de l'Edat Moderna, la propietat es desenvolupa i s'expandeix, incloent-hi la construcció de diverses estructures.</p> <p>Al llarg del segle XVI es va fer el portal de la capella dels Dolors, d'estil gòtic-renaixentista, inclou capitells en alt relleu i una llinda ornamentada amb angelets i un escut.</p> <p>El 1764 el portal va ser traslladat (potser de la capella del castell?) i sobreposat a una altra porta de llinda llisa amb la data 1764 gravada. Aquesta modificació indica un canvi significatiu en la capella, potser una renovació o una ampliació. Durant aquest temps, és renovada pel sacerdot Llorens Pujol i Pi, que deixa la seva inscripció sobre l'arc de l'entrada principal.</p> <p>El segle XIX el mas continua sota el nom 'Pujol' fins a finals del segle, moment en què la propietat passa a Dolors Pujol i Amat. L'any 1920 a 1937, s'esmenta un tal Joan Amat Aymar, resident a can Sala de Baix.</p> <p>En aquesta masia, l'any 1923, Lola Anglada, malalta de tifus, va passar la seva convalescència. <span><span><span>A les seves memòries explica com va ser la seva estada a Cervelló. </span></span></span>Relata com quan va<span><span><span> arribar malalta l'any 1923, el batlle y el secretari i la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: “Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: </span></span></span>“¡Benvinguda!”!</p> <p>Es va anar recuperant de la seva malaltia i escriu: “Quina ben estança poder fer vida en aquesta masia en el cor del mateix bosc i a l'empara de muntanyes vestides de farigoles i romanins”.</p> <p>Escrivia també com cada vespre el secretari del poble, Emili Serra i Mac acompanyant al rector mossèn Fèlix Corrons, venia a visitar-la a la masia. El secretari tocava el piano i la germana de la Lola, que li feia companya, el violí.</p> <p>També va conèixer una dona, la Marieta Xica, que vivia en una de les casetes de sota l'era de la masia, i que havia cuidat la mare de la Lola quan era petita, potser per aquest coneixement la família va triar Cervelló per a la recuperació de la Lola. La Marieta Xica, era amiga de la mare de La Pubilleta, Rosa Pi Majó, a qui Frederic Soler, Pitarra va escriure la famosa poesia. (Serra, s.d.)</p> | 41.3853599,1.9595503 | 413008 | 4582059 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102122801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102122733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102123038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-95689-07105v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07107.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest conjunt arquitectònic no presenta la típica estructura basilical de masia. La seva combinació d'estils, ampliacions i elements decoratius, ofereix una rica mostra de l'arquitectura rural catalana i de la història local, reflectint la seva evolució al llarg dels segles. | 95|96|119|93 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97286 | Rellotge de Sol de Can Sala de Baix Sud-est 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-1 | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Despintat i esquerdat verticalment. | <p>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries, i sí restes d'un marc de color blau sobre fons pintat a la mangra. El gnòmon és de vareta.</p> | 08068-356 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3853656,1.9595186 | 413005 | 4582060 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Té el número 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. A la seva dreta hi ha un altre rellotge pràcticament despintat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 97344 | Rellotge de sol de Can Sala de Baix Sud-est 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Pràcticament esborrat. Requereix una bona feina de neteja, recerca del dibuix original i restauració. | <p><span><span><span>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries ni decoració pictòrica, ja que està esborrada per manca de manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a la façana principal del mas, a sud-est, a sobre de la fornícula que allotja la rajola que representa a la Mare de Déu dels Dolors, i a la dreta d'un altre rellotge en millors condicions de conservació que es troba a la mateixa façana.</span></span></span></p> <p>Ha perdut el <span><span><span>gnòmon, tot i que es conserva el forat en el qual aquest s'allotjava. </span></span></span></p> | 08068-357 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.3853931,1.9595549 | 413008 | 4582063 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97280 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors-1 | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.<span><span><span>LLURBA </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XVIII | En general, a l'exterior, l'estat de conservació és bo, però requereix una neteja. L'interior necessita una bona neteja i reordenació. | <p>Capella dedicada a la Verge de Santa Maria dels Dolors. </p> <p>Adossada a un dels cossos principals de la masia hi ha una capella dedicada a la Verge de Santa Maria dels Dolors, construïda al segle XVIII, probablement sobre una obra anterior.</p> <p>La capella, que té unes dimensions de 8 m de longitud, 3 m d’ample i 5 m d’alçada, és d’una sola nau amb una única porta d’accés. La volta de la nau és de canó seguit amb llunetes. La façana de la capella presenta una majòlica amb una imatge i la data de 1754, proporcionant un toc artístic i històric. Exceptuant la porta d'accés, la capella no té altres obertures, fet que contribueix a la seva atmosfera introspectiva i devocional.</p> <p>A l'interior de la capella, un esglaó separa l'altar de la resta de la nau. L'ara de l'altar està suportada per dues columnes acanalades amb capitells figurats d'estil romànic, afegint un detall artístic i històric al lloc de culte.</p> <p>El portal de l'oratori és d'estil gòticorenaixentista i està ricament decorat amb elements iconogràfics religiosos i profans.</p> <p>Són elements destacables els capitells en alt relleu i la llinda ornamentada amb angelets que sostenen un escut, que té el camp partit amb una creu sobre una peanya a la part superior i tres arbres a la part inferior. Sobre l'escut hi ha un gos ajupit, i a cada costat, medallons amb els retrats d'un home amb casc i llarga barba i una dona.</p> <p>A banda i banda de la llinda, es poden veure uns angelets encarats al buit de la porta, així com uns caps escultòrics d'un home amb gorra frígia i una dona mirant l'espectador.</p> <p>Damunt del porxo de la façana de la capella, hi ha una Verge Dolorosa amb el Crist a la falda, elaborada amb rajola policromada de València. Aquesta rajola, datada de 1754, presenta una escena religiosa amb colors intensos, tot i que també necessita una neteja per preservar-ne la bellesa i el detall, especialment al marc d'arc de mig punt.</p> <p>A l'interior de la capella, destaca l'altar sostingut per dos capitells que mostren escenes del Nou Testament, probablement de 'La Nativitat'. Dues cares del capitell es troben dins d'una màndorla, on la Mare de Déu acarona i protegeix l'infant Jesús. Al costat i fora de la màndorla hi ha Sant Josep, que porta la vara, el seu atribut. Entre les figures, també s'hi veuen elements vegetals, com fulles de palmera, derivades de l'estil corinti. Hi ha també diverses obres pictòriques, crucifixos i làmines amb motius religiosos.</p> <p>Es desconeix la identitat del mestre dels capitells, però la pedra podria provenir de les pedreres de Cervelló.</p> | 08068-354 | Can Sala de Baix. | <p><span><span>Al llarg del segle XVI es va fer el portal de la capella dels Dolors, d'estil gòticorenaixentista, la qual inclou els capitells en alt relleu i una llinda ornamentada amb angelets i un escut.</span></span></p> <p><span><span>El 1764 el portal va ser traslladat (potser de la capella del castell?) i sobreposat a una altra porta de llinda llisa amb la data 1764 gravada. Aquesta modificació indica un canvi significatiu en la capella, potser una renovació o una ampliació.</span></span></p> | 41.3854136,1.9595821 | 413010 | 4582065 | 1734 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34506.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97280-34507.jpg | Legal | Barroc|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 96|95 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96360 | Font de l'Avellaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lavellaner-1 | <p>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>La Font de l'Avellaner de Cervelló es troba als vessants del Puig de Rocabruna, a la urbanització del Remei, al fons d'un rierol. Aquesta font està situada en un entorn natural encantador, envoltada de vegetació abundant i arbres frondosos que creen un ambient fresc i ombrívol.</p> <p>La font brolla al costat d'una alzina i està assenyalada mitjançant una gran pedra sorrenca vermella, una producció característica de la zona. Aquesta pedra d’esmolar té enganxada una ceràmica decorativa en forma de fulla que diu 'La Font de l'Avellaner', de manera que serveix com a identificació.</p> <p>L'alzina, que es troba al costat de la font, té un tronc gruixut i retorçat, amb una escorça grisenca i fissurada, característica de les alzines adultes. Les arrels prominents que surten de terra mostren l'adaptabilitat de l'arbre als entorns pedregosos i amb poca terra profunda. La seva presència, juntament amb altres exemplars de la mateixa espècie que es troben a prop, és important en l'ecosistema que envolta aquest indret, ja que proporciona aliment i refugi per a diverses espècies d'animals i plantes.</p> <p>L'entorn és ideal per gaudir de la natura.</p> | 08068-185 | Al final del carrer Sant Vicenç dels Horts de la urbanització Ciutat del Remei. En una zona boscana. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3854726,1.9755663 | 414347 | 4582056 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96360-18504.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.La font va ser apadrinada per l'agrupació local d'ERC. | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96858 | Barraca del Mas Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-pitarra | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Presenta un enderroc parcial a la coberta i al costat dret que afecta la paret lateral. | <p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i aquesta llinda es recolza sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 202 cm</li> <li>Diàmetre 200 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 105 x 50 x 78 cm</li> <li>Llinda 27 x 90 x 29 cm </li> <li>Alçada a coberta 180 cm </li> <li>Alçada total 230 cm</li> </ul> <p>Perímetre exterior</p> <ul> <li>Planta circular 10,80 m</li> </ul> | 08068-294 | Entre el Mas de Can Pitarra i el Mas de Can Sala de Baix. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3856110,1.9613370 | 413158 | 4582085 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96858-29402.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Nadia Darnoun Torres - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95933 | Capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-remei-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROMA, Josefina (s.d.) Les aparicions de sant Antoni Abat a Francesc Ballesté. Itinerari iniciàtic i el manament de la visió com a lloc sagrat. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROMA, Josefina (1992) 'Nuevas apariciones o la Heterodoxia dentro de la heterodoxia'. Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 1992-1993, p. 148-154. Barcelona: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Universitat Rovira i Virgili.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Capella erigida en un terreny dominant, en els encontorns del mas Vila, en un replà de la muntanya. </p> <p>Es tracta d'un edifici de culte aïllat, de dimensions reduïdes. </p> <p>L'edificació està formada per un cos central de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb teula àrab. Al fons, i a ambdós laterals, hi ha dues capelles de planta quadrada. Estan cobertes amb cúpules aristades, amb les línies de les arestes, marcades per rajoles esmaltades de color groc a la de l'esquerra, marró a la de dreta. Les cúpules són de colors blau i rosa, rematades amb sengles pinyes al coronament. Les parets de l'edifici estan pintades de blanc.</p> <p>La façana principal presenta només un eix de simetria, marcat per l'espadanya d'un sol ull (no té campana), la qual està coronada per una creu metàl·lica, per sota un respirall en forma de rosassa. Encara per sota hi ha un òcul protegit per un vitrall policromat emplomat. Per sota del vitrall hi ha la data de construcció (1758) i per fi, s'obre el portal d'accés, d'arc pla, el qual està tancat per una porta de fusteria senzillament clavetejada.</p> <p>Als voltants de la capella hi ha diversos elements, com ara, bancs de pedra, un calvari, un altar i múltiples capelletes amb rajoles i llegendes de caràcter religiós.</p> <p>A dreta s'alça l'estructura d'un antic molí de vent del mas Vila.</p> <p>A esquerra, en un nivell inferior, i en un altre terraplè explanat, hi ha una escultura i graderia de pedra amb diverses construccions modernes dedicades al culte. D'entre elles destaca una font monumental, amb una escultura de Jesús en bronze, per sota de la qual hi ha un versicle del llibre d'Isaïes (12.3) que diu: 'Traureu aigua amb alegria de la gran font del Remei (Salvació)', escrit en quatre llengües: castellà, hebreu, llatí i grec. Els quatre textos estan recorreguts a la base per representacions dels vents.</p> | 08068-76 | Urbanització Ciutat del Remei | <p>Havia estat en el seu origen la capella de la masia de Mas Vila. Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella, probablement construïda per la família Vilar, situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses.</p> <p>L'any 1921, l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, Mn. Bertran va escriure un document que es deia 'Elencos', on esmenta la capella, i diu:</p> <blockquote> <p><em>'(...) També hi ha una capella dedicada a la Verge del Remei, de la qual se'n fa càrrec la parròquia (de Sant Esteve) perquè el seu propietari tenia embargada la propietat (...)'</em>. (Roig, 2010: 73).</p> </blockquote> <p>Aviat la capella del Remei es va transformar en l'escenari d'un aplec que ràpidament es va convertir en una celebració molt important. Cada segon diumenge del mes d'octubre, una gran diversitat de persones procedents dels pobles dels voltants, com Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi, La Palma de Cervelló, entre d'altres, es reunien per participar en aquesta festa popular.</p> <p>L'aplec del Remei va esdevenir una trobada molt esperada, convertint el lloc en un important indret de pelegrinatge. En l'època de Mn. Josep Parcerisa i Cirera (dècada de 1940), s'anava a l'aplec de la capella acompanyat dels escolans. Es pujava l'harmònium per tal d'acompanyar l'ofici religiós. Aquest instrument es transportava carregat a lloms d'un ruc. (Roig, 2010: 119). Durant molts anys, l'aplec va mantenir-se com una tradició arrelada, atraient un gran nombre de fidels i visitants que gaudien de la celebració.</p> <p>A partir de la dècada de 1960, aquesta tradició va començar a decaure. Això va ser a causa de l'aparició dels seguidors del Palmar de Troya, que es van instal·lar a la zona i van desplaçar l'antiga tradició popular, canviant completament el tipus de públic que assistia a aquesta commemoració anual. El canvi, va suposar la pèrdua de moltes de les característiques tradicionals de la celebració, ja que l'afluència de pelegrins i participants tradicionals va disminuir considerablement. Així, el que havia estat durant molts anys una festa popular arrelada i esperada, es va veure transformada per les noves influències religioses que van emergir en aquell moment, alterant profundament el sentit i l'ambient de l'aplec del Remei.</p> <p>A inicis de la dècada de 1970, va arribar el fenomen d'aparicions. Els fidels seguidors de l'església del Palmar van tenir les primeres 'visions'. Aquestes visions es van produir a redós d'un moviment d'integrisme religiós. De fet, Clemente (el 'papa' del Palmar) va estar al Remei, al començament de la seva activitat a Sant Vicenç dels Horts i va fer proselitisme entre diverses famílies importants de la zona que es van arruïnar a causa de les abundoses donacions que van fer al Palmar. Els visionaris van ser Antonio Ruiz i de manera especial, José Casasampere, cap al 1973. Amb aquestes donacions es va iniciar el finançament del Palmar.</p> <p>El resum final del fenomen es troba en el fet que l'antiga imatge continua sent venerada dins la capella, però aquesta ha quedat com un lloc secundari i el santuari de les aparicions resta a l'aire lliure. Les autoritats diocesanes van privar als nous devots d'utilitzar l'antiga capella.</p> <p>Aquesta 'ocupació' de la nova església palmarenca, va suposar el disgust i l'oposició dels pobles de la rodalia, que hi pujaven en aplec des de fa segles.</p> | 41.3860499,1.9793119 | 414661 | 4582116 | 1758 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150409.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tradicionalment, acull manifestacions populars de caràcter religiós en el seu entorn. Des de fa uns anys que té una forta davallada d'assistents. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96353 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XVIII? a XXI | Ha perdut el seu esplendor original. Es comparteix alternativament l'organització de l'aplec amb Sant Vicenç dels Horts. | <p>Trobada festiva que es du a terme el segon diumenge d'octubre al voltant de la capella de la Mare de Déu del Remei. </p> <p>Se celebra missa a l'altar del replà i després es fa un aplec al voltant, dins del recinte religiós.<br /> <br /> Per tradició l'organitzen un any sí, un any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts.</p> | 08068-183 | Ermita del Remei | <p>Fins a les darreres dècades del segle XX, hi havia molta devoció per anar a la capella del Remei.<br /> <br /> Mn. Lluís Codina i Barnolas, rector de Sant Esteve de Cervelló l'any 1910 fa el relat, en una carta, de com es va desenvolupar l'aplec d'aquell any, amb oradors (Antoni Jansana, de Sant Andreu de la Barca, Joseph Maria Trias, el Sr Jover, el Sr. Puig, el Sr. Puig Bellacasa).<br /> <br /> Explica així mateix l'horari dels actes: a les 11, missa de campanya i acabada aquesta el celebrant predicaria a l'aire lliure. A la tarda, a les tres en punt, es resava el rosari i després, començava el míting. Un cop acabat, els cors de les parròquies veïnes cantarien lloances a la Verge del Remei.<br /> <br /> Afegia com molts dels pobles que participaven hi anirien acompanyats dels seus rectors i resarien el rosari.<br /> <br /> Com a curiositat, el rector de Cervelló, Mn. Codina, també demanava al prevere Mn. Bruguera, de Barcelona, que digués als diversos oradors que podien agafar qualsevol tren dels que paraven a Molins de Rei i que allà hi trobarien tartanes per anar a Sant Vicenç dels Horts. I que diguessin als tartaners que eren els oradors del Remei, de manera que el viatge els hi sortiria de franc, ja que aquells tartaners estaven advertits. 'I si els fan pagar -afegia-, jo em comprometo a pagar aquests gastos com també els del tren (..)' (Roig, 2010: 40-41).</p> <p>En l’època de Mn. Josep Parcerisa (entre 1934 i 1947), s’anava molt a la capella del Remei. El mossèn hi anava acompanyat del escolans. Es pujava l’harmònium carregat en un burro, se celebrava la missa i la gent hi passava el dia.(Roig, 2010):</p> <p><em>'Anar al Remei, era tota una odissea, car sovint els camins quedaven esbotzats per causa de les pluges torrencials que els malmetien'. </em>(Llurba, 2021b: 241).</p> <p>Un dels costums i tradicions més emblemàtiques de l'aplec era la participació dels infants en diversos jocs, que es desenvolupaven a la mateixa plaça de la capella. Aquests jocs es convertien en un punt de trobada per als més petits, que gaudien d'una jornada plena de diversió i companyonia. Entre totes les activitats, n'hi havia una que destacava per la seva popularitat i arrelament: el sorteig d'un tortell.</p> <p>Aquest sorteig, que es va convertir en una tradició molt esperada per tots els assistents, era organitzat per la família Satjés, més coneguts com 'els de cal Xiquerret'. Aquesta família muntava una parada a la plaça, on disposaven una taula plena de deliciosos tortells. La mecànica per aconseguir un d'aquests tortells era molt senzilla però emocionant: calia comprar una carta, i si la sort et somreia, podies guanyar un dels tortells exposats.</p> <p>Els infants esperaven amb ànsia aquest moment, ja que no només es tractava de guanyar un dolç, sinó també de participar en una activitat que formava part de la identitat de l'aplec. La parada de cal Xiquerret es convertia en un lloc de reunió, on grans i petits compartien l'emoció del sorteig, creant un ambient festiu i comunitari.</p> <p>Segons explica Llurba en el seu estudi de masies (2021b: 240), aquesta activitat tradicional era molt més que un simple joc; representava l'esperit de l'aplec, on la comunitat es reunia per celebrar, compartir i mantenir vives les tradicions que havien passat de generació en generació.</p> <p>A través d'aquests jocs i costums, l'aplec aconseguia unir la comunitat, reforçant els llaços entre els seus membres i preservant el patrimoni cultural local.</p> | 41.3860499,1.9793119 | 414661 | 4582116 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18303.png | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 97085 | Goigs de Nostra Senyora del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-remei | <p>Pons, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Universitat de Barcelona. </p> | XIX | Es segueixen cantant a les celebracions religioses | <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a la Verge del Remei. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>El text, de la edició de 1851 és el següent:</p> <p><em><span><span><span>“Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamantá porfia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Mare sóu de entranyas tals,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que al ohir los tieros vots</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Devostres amants devots,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donay remey á sos als;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab auxilis liberals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Endolsau sas amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>¿Qui hi ha, nos diu St. Bernat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que invocant-vos ab fervor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>No encontre tot lo favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y lo amparo desitjat?</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Qui’ us trobe, en Vos ha trobat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vida, salut y ventures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Es testimoni constant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De aquest vostre acolliment</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Mas-Vila la present</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Heretat, la que invocant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vostre socorro, al instant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Eixí de sas apreturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Estant sens aygua en lo ay</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mil set cents noranta vuyt,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sens poder produir fruyt</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>La terra seca ab gran dany,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Invocatvos (cas estrany)</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ixen ayguas las mes pures: &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ventse, doncs, á tal favor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Enterament obligada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vos elegeix sa advocada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Dedicant á vostre honor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Est temple en prenda de aor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Degut á vostres ternuras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Dese aquest temple y altar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sóy la protectora fiel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que apartau l’assot del cel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y sóu la pedra angular</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sobre qui han de descansar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquestas terres segures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De esta heretat sóu la estrella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que il-lustrau son continent,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab vostre llum vehement</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Li serviu de centinella;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y ab sa resplendent centella</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Feu que medren sas culturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Ab rahó nostra esperansa</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Se avisa y segura creu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per nosaltres seréu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font perenne de bonansa;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Donantnos sempre abundància</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De fruyts en nostres cultures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>També esperam, Verge amada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que per febres seréu Vos</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Un remey molt poderós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y per tots mals la advocada;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aliviant ab ma sagrada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En los parts las amargures:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>De nosaltres invocada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amparau esta heretat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Cervelló y del veïnat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Als pobres quant reclamada,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aplacant la ma indignada</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Del Senyor de las alturas:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Peró os pregam majorment,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que los nostres cors regueu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y piadosa aparteu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Lluny dells l’empederniment;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ablandint contínuament</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las terres secas y duras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau &c.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Donaunos, font de salut,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Las ayguas de vostra gracia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Y plantau ab eficàcia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>En nosaltres la virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Perque al fi la plenitud</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Gosem de vostres blanduras:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>REgau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>TORNADA</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Prendats de vostres ternuras,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Venim clamant á porfía:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Regau nostres cors, Maria,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Font de remey y dulsuras.”</span></span></span></em></p> <p> </p> | 08068-343 | Ermita de la Verge del Remei | <p>En aquesta edició impresa en Barcelona l'any 1851, el papa Piu IX, concedeix, segons el text, indulgència pel seu cant.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.3860593,1.9792779 | 414658 | 4582117 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34301.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97085-34302.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 98126 | Pou de can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pitarra | XVIII-XIX-XX | Es troba en un estat d'abandonament i deteriorament notable. Ha començat a caure la coberta. En resum, el pou de la masia de Can Pitarra a Cervelló necessita una intervenció urgent per evitar el seu col·lapse total. | <p>El pou de la masia de Can Pitarra està construït amb pedra i de forma cilíndrica amb coberta de cúpula. Mostra signes evidents de falta de manteniment al llarg dels anys. L'entrada del pou és estreta, amb una porta metàl·lica oxidada que indica que no ha estat utilitzada des de fa molt temps. Les parets interiors mostren signes de desgast i humitat, amb algunes parts de la construcció que es desfan.</p> <p>Les parets exteriors del pou presenten diverses esquerdes i pedres despreses, denotant el pas del temps i la manca de cura. La vegetació ha crescut al voltant i sobre el pou, contribuint al seu aspecte descurat i integrant-lo més encara amb el seu entorn natural.</p> <p>La profunditat del pou és considerable, i les parets interiors, també de pedra, estan degradades amb nombroses esquerdes i parts despreses. L'obertura superior del pou permet l'entrada de llum, però també ha facilitat l'acumulació de brutícia i vegetació a l'interior.</p> <p>Aquest pou, que en el passat va servir probablement com a punt d'abastiment d'aigua vital per a la masia, avui dia representa, tan sols, un record del passat, ocult enmig de la vegetació i el pas del temps.</p> | 08068-415 | Al mig del camp, darrera can Pitarra, a l'est del camí a can Sala de Baix | 41.3860693,1.9611361 | 413141 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41503.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96224 | Trull d'oli del mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-del-mas-vila | <p><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Manca l'estructura transversal per a fer moure l'enginy. | <p>Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.<br /> <br /> La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.<br /> <br /> Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.</p> | 08068-146 | Mas Vila. Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei. | <p>El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.</p> <p>El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.</p> <p>Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.</p> <p>L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.</p> <p>Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.</p> | 41.3861950,1.9797787 | 414700 | 4582131 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14602_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.Informador: Florenci Armengol i ArmengolEdat: 66 anysTranscriptors: J. Veny, L. PonsEnquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. RafelData: 9 juliol 1964 Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada.'El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 98038 | Rellotge de sol de Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-vila | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX | <p>El rellotge de sol és vertical, fet de rajoles de ceràmica, i presenta orientació al sud, amb marques horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon és una vareta.</p> <p>Està emmarcat per una franja de color morat, delineada, amb la part superior rematada per un arc.</p> <p>El camp on s'inscriuen les marques horàries i el gnòmon és de color blanc. En aquest camp, a la part superior, apareix la imatge i la inscripció: 'STA/MARIA//DE/CERVELLÓ', a banda i banda de la imatge de la Santa, amb túnica de color blau i aureola groga, la qual emergeix del mar on s'intueix la imatge d'un vaixell.</p> <p>El rellotge és dels considerats com 'd'autor' i es troba ben conservat.</p> | 08068-390 | Mas Vila | <p><span><span>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses. Molt probablement, el rellotge sigui obra de finals del segle XIX.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores amb una combinació d’elegància i senzillesa. Aquestes peces, sovint úniques, adossades a les parets de cases en nuclis urbans o masies rurals, han esdevingut part integral de la història cultural i arquitectònica del nostre territori. L'ús dels rellotges de sol es remunta a temps antics, quan les societats depenien de la posició del sol per mesurar el temps. Encara que les primeres versions podrien ser primitives, una gran varietat de rellotges de sol es va desenvolupar durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges com aquest, destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintades directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. Altres, en canvi, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, col·locades amb la intenció d’aconseguir una marcació precisa gràcies a la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3862414,1.9798828 | 414709 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390030.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95934 | Mas Vila - Mas del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila-mas-del-remei | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>https://archive.org/details/lestiuetdesantma3555mest/page/26/mode/2up</span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Masia abandonada. | <p>Aquesta masia forma un conjunt arquitectònic amb diferents cossos disposats de tal manera que aprofiten el desnivell del turó en què està emplaçada.<br /> <br /> El volum central és de planta rectangular i té una coberta de dos aiguavessos, amb forjats modificats en restauracions contemporànies que emmascaren en part l'obra original. Les parets són de maçoneria i moltes d'elles havien estat pintades de calç. El complex edificat presenta una galeria miradora oberta al vessant que dona a la riera de Santa Maria.<br /> <br /> Faciliten l'accés dues portes: la de l'exterior, del barri, i una a l'interior de l'edifici principal. El portal exterior és de llinda plana de fusta, amb una porta que conserva l'antic picador de ferro forjat, i els brancals són de carreus fets de pedra sorrenca vermella. Aquesta porta dona accés a un petit espai, el terra del qual està pavimentat amb lloses de pedra, i està mig cobert. El segon portal, interior, dona accés a l'edificació primitiva del mas, i és de carreus escairats amb un arc de punt rodó. Està fet sencerament de pedra sorrenca vermella.<br /> <br /> Completen el conjunt un safareig, grans cisternes, una horta que encara es manté i un molí de vent. En l'espai interior, davant l'entrada principal, després del barri i per sota d'un cobert, hi ha un interessant trull d'oli, testimoni de les activitats agrícoles que es desenvolupaven en aquesta masia.<br /> <br /> A la porta exterior de la masia, al brancal dret, encara semblen visibles les marques del desgast de la pedra per efecte de la sal feta servir en la cerimònia del 'salpàs'. Aquesta cerimònia es feia per Pasqua, quan el mossèn beneïa les cases i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Els ous recollits es feien servir per elaborar una crema que es menjava a la font Flàvia. A la dècada de 1950-1960, aquesta crema es repartia a tots els infants de la catequesi el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones com Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell, entre altres catequistes. Segons explica Josefina Tutusaus, nens i nenes portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló, i es menjava, per exemple, a la Font Flàvia. Les olles brutes que havien servit per fer la crema es rentaven a la riera.<br /> <br /> A la façana posterior existeix un rellotge de sol de tipus vertical a migdia, fet de rajoles de ceràmica. Aquest rellotge té marques horàries de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració aràbiga i la línia de les 12 hores vertical. El gnòmon és de vareta i en la part superior apareix una imatge de Santa Maria de Cervelló. El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-77 | Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei | <p>El mossèn Jaume Armengol i Armengol va deixar escrita una breu, però valuosa història del Mas Vila, basada en una exhaustiva consulta de la documentació que va trobar a la mateixa masia. Armengol explica que, al segle XV, aquesta casa es coneixia amb el nom de Mas Rabassa, ja que era habitada per una família procedent de Sant Vicenç dels Horts que portava aquest cognom.</p> <p>Segons Llurba (2021b: 237-241), aquesta masia és molt antiga, i això es demostra en la dotació de l'església de Sant Esteve de Cervelló, datada l'any 1231, on es menciona el coll de Rabassa, un indret proper a Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>El 24 de maig de 1582, el Baró de Cervelló i de Sant Vicenç va autoritzar la venda del mas. En aquell moment, la propietat era de Joan Rabassa, qui va vendre la masia a Bartomeu Triter, un pagès de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Un temps després, la masia va passar a ser coneguda com a Mas Descoll, ja que en aquell moment era propietat d'una família de Pallejà. L'any 1602, la masia va canviar de mans i va passar a ser propietat de Valentí Domènech, un pagès de Castellví de Rosanes, que va morir durant la Guerra de Secessió.</p> <p>Posteriorment, l'any 1645, la masia va ser adquirida per Andreu Vilar, un notari de Barcelona. A partir d'aquell moment, la casa va començar a ser coneguda amb el nom actual, Mas Vila.</p> <p>Aquesta sèrie de canvis de propietaris i noms reflecteix la rica història i el valor patrimonial d'aquesta masia, que ha estat testimoni de nombroses generacions i esdeveniments històrics.</p> <p>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses.</p> <p>Des d'aleshores, la capella del Remei es va transformar en l'escenari d'un aplec que ràpidament es va convertir en una celebració molt important. Cada segon diumenge del mes d'octubre, una gran diversitat de persones procedents dels pobles dels voltants, com Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi, La Palma de Cervelló, entre d'altres, es reunien per participar en aquesta festa popular. L'aplec del Remei va esdevenir una trobada molt esperada, convertint el lloc en un important indret de pelegrinatge.</p> <p>Durant molts anys, l'aplec va mantenir-se com una tradició arrelada, atraient un gran nombre de fidels i visitants que gaudien de la celebració. A partir de la dècada de 1960, aquesta tradició va començar a decaure. Això va ser a causa de l'aparició dels seguidors del Palmar de Troya, que es van instal·lar a la zona i van desplaçar l'antiga tradició popular, canviant completament el tipus de públic que assistia a l'aplec.</p> <p>Aquest canvi va suposar la pèrdua de moltes de les característiques tradicionals de la celebració, ja que l'afluència de pelegrins i participants tradicionals va disminuir considerablement. Així, el que havia estat durant molts anys una festa popular arrelada i esperada, es va veure transformada per les noves influències religioses que van emergir en aquell moment, alterant profundament el sentit i l'ambient de l'aplec del Remei. (Llurba, 2021b: 240).</p> | 41.3862836,1.9798204 | 414704 | 4582141 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07706.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El mas està situat en un indret magnífic, amb un paisatge d'una bellesa exuberant, tot i la pineda i la boscúria que envolten tota la zona.La gent més gran diu que l'obra de l'Apel·les Mestres 'El estiuet de Sant Martí: idílico en tres actos y un épico' està ambientada en aquest lloc. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96100 | Molí de vent del Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-mas-vila | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Els murs estàn deteriorats i l'estructura metàl·lica es troba molt malmesa, han desaparegut les pales del molí. | <p>Molí de vent de ferro o de pales, de 4 m d'alçada, amb torre o basament de planta hexagonal, realitzat amb pissarra i maons. Aquesta torre està arrebossada, tot i que en mal estat. Conserva restes de pintura vermella que ressalten les formes en les arestes verticals de les cantonades. La part superior està ornamentada amb un dentat i arquejat de maons que coronen la torre.</p> <p>En fotografies antigues es pot veure un element voladís, a manera de pont que, per la part superior, donava accés a la torre.</p> <p>A la part de dalt de la torre, hi ha el giny d'extracció, és a dir, les restes de l'estructura metàl·lica que, amb l'ajuda del vent es feia servir per a extreure aigua del subsol. Dins de la torre es troba el pou que serveix per a extreure l'aigua del nivell freàtic del subsol.</p> | 08068-106 | Mas Vila - Masia de Santa María de Cervelló. Urbanització ciutat del Remei, vora la Capella del Remei. | <p>El molí està vinculat al mas Vila. Probablement es tracta d'una obra d'inicis del segle XX.</p> <p>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest del mas Vila, es trobaven presents en moltes masies.</p> <p>Aquests molins s'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, essent essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</p> <p>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</p> <p>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</p> <p> </p> | 41.3863573,1.9793913 | 414668 | 4582151 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10604.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BPU | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies.Avui en dia, molts d'aquests molins s'han convertit en una part important del patrimoni cultural de Catalunya, i són un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml