API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
96319	Font d'en Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-rovira	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XX	La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment.	<p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.</p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:</p> <p>'FUENTE DE ROVIRA/RESTAURADA EN 22/JULIO 1904 POR/EL PROPIETARIO/Y VECINDARIO'.</p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.</p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.</p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. </p>	08068-164	S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422	<p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.</p>	41.4143267,1.9350148	410995	4585301	1904	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16404.jpg	Legal	Popular\|Eclecticisme	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló.	119\|102	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98158	Casa dels Dracs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-dracs	<p> </p> <p> </p>	XX		<p>Finca construïda completament en estil modernista però realitzada a finals del segle XX al bell mig de la urbanització de Puigmontmany de Cervelló, ja prop de Corbera. La finca ocupa 3.225 metres quadrats, dels quals es troben edificats 562 m.</p> <p>La finca rep el nom 'Els Dracs' ja que es tracta d'un element decoratiu i motivador que trobem en nombroses obres del modernisme català. A la finca, aquests dracs es troben en diversos racons arquitectònics, de vegades amagats i de vegades protagonistes de l'espai.</p> <p>La finca compta amb palmeres de pedra inspirades en el Parc Güell, coronades per àloes. També hi ha una gruta columnada, una porta d'entrada inspirada en la porta de la finca Miralles de Barcelona i la plaça dels sortidors amb flors escultòriques de ceràmica i jocs d'aigua i llum. La piscina, està recoberta de flors amb un arc al fons i tota realitzada amb trencadís.</p> <p>La plaça principal està composta per tres placetes: la del banc serpentí, la de la xemeneia i la del fons. La llenyera de l'hort s'inspira en la torre de la finca El Capricho, obra de Gaudí a Comillas (Santander), mentre que la barbacoa i el Passeig dels Dracs presenten dracs impressionants, amb paviment inspirat en els carrers de Nancy.</p> <p>El mur serpentejant, construït amb pedra llicorella i recobert de trencadís de rajoles italianes, és una altra referència destacada a l'obra de Gaudí, similar al mur del carrer Manuel Girona de Barcelona.</p> <p>Finalment, el garatge, preparat per a celebracions, està decorat amb trencadís i llums modernistes, recordant la cripta de la Colònia Güell, amb una gruta de columnes inclinades sota la plaça principal que evoca racons del Parc Güell.</p>	08068-432	Carrer Can Rafel, 145	<p>D'acord amb el que indica el web, la finca neix a partir de la inspiració, el treball i la constància durant 30 anys d'una artesana ceramista i el seu marit, grans aficionats al modernisme, que han viatjat per tota Europa per conèixer a fons l'obra modernista en els seus diferents estils. En els diferents espais de la finca es poden trobar referències a les més espectaculars obres de Gaudí i els seus deixebles, amb la col·laboració i reconeixement de la càtedra Gaudí de Barcelona de la mà del seu professor Joan Bassegoda Nonell. Gran part de la ceràmica emprada en les decoracions de 'trencadís' ha estat dissenyada, creada i fabricada al taller que l'artesana ceramista té a la pròpia finca, la xemeneia decorada de la qual presideix la plaça principal.</p>	41.4121595,1.9364859	411116	4585058	1982	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43205.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		La finca es lloga per a: espots publicitaris; sessions fotogràfiques; localització per a films o sèries de TV.	105	46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96296	Font de can Rafel - Font de la Figuera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.</p> <p>Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.</p> <p>La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.</p> <p>A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.</p> <p>Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.</p>	08068-157	Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós.	<p>Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.</p>	41.4091735,1.9309430	410648	4584732		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15704.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97534	Barraca Can Planes 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-planes-8	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	El sostre està enderrocat en part i hi entra la llum. Parets enrunades que no afecten l’interior.	<p>Es tracta d'una barraca aèria aïllada. De planta circular amb falsa cúpula i llinda plana. Té un cocó.</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 170 cm.</li> <li>diàmetre 240 cm.</li> <li>Cocó 30x40x60 cm. </li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 90x55x75 cm.</li> <li>Llinda 13x85x42 cm. </li> <li>Alçada a coberta 170 cm.</li> <li>Alçada actual (enderroc) 190 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior</strong> Planta circular 12 m. </p>	08068-364	Bosc de Can Planes	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4084688,1.9275375	410363	4584658		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97534-36402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97534-36403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96292	Font de la Mata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-3	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX-XX	Actualment el broc no raja.	<p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.</p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.</p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.</p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.</p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.</p>	08068-156	Al nord de Can Casildo	<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4082029,1.9242851	410091	4584631		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15602_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15603_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15604_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15605_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15601_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens.	119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96096	Puig d'Agulles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p>		Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret.	<p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p>	08068-103	Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat.	<p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p>	41.4081847,1.8849762	406805	4584670		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg	Legal	Mesozoic\|Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de conservació	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes.	122\|121	2153	5.1	1762\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97568	Barraca de Can Planes 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-2	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XX	Es troba en perfecte estat sense haver rebut restauracions.	<p>Construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA', de planta circular i porta de llinda plana que presenta una falsa cúpula. S'hi ha conservat un cocó i una fornícula.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 138x67x85 cm,</li> <li>llinda 16x100x40 cm,</li> <li>alçada a coberta 2,24 m,</li> <li>alçada total 2,64 m,</li> <li>perímetre exterior de planta circular 11,50 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 2,05 m,</li> <li>diàmetre 2,00 m,</li> <li>cocó 53x46x60 cm,</li> <li>fornícula 52x36x50 cm</li> </ul>	08068-370	En zona boscosa, sobre camí transitable	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4071000,1.9261000	410241	4584507		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97568-37003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95631	Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.</span></span></span></p> <p> </p>	XVII	Edifici en ruïnes	<p>Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.</p> <p>La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.</p> <p>A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.</p>	08068-31	C/ Moianès 20	<p>Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.</p> <p>La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).</p> <p>Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).</p> <p>En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)</p>	41.4064727,1.9630618	413329	4584399		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03103.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10).	93\|119\|85	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97566	Barraca de Can Planes 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-5	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XX	Presenta enderrocs parcials al sostre i parets.	<p>Barraca de pedra seca, de construcció <span><span><span>aèria aïllada ('AA'), porta de llinda plana i planta circular que presenta un estat de conservació deficient amb enderrocs al sostre i parets.</span></span></span></p> <p>El material de construcció de les parets és majoritàriament pedres irregulars de mides grans (15cm) i mitjanes (10cm), tot i que, també s'han utilitzat pedres de dimensions més petites per tapar els diferents forats buits.</p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>diàmetre: 4,42 m i un</li> <li>parets d'amplada aproximada de 0,85 m (s'ha conservat fins a 2,70 m d'altura).</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre; 2,90 m.</li> </ul>	08068-368	En zona boscosa per sota de la Riera de Rafamans.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4063650,1.9207080	409789	4584432		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97566-36803.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96250	Cova de can Rigol número 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-2	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>			<p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys set metres i un recorregut total de vuitanta-quatre metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'accés a la cova està suspès, no és un accés fàcil, ja que s'ha de baixar lleugerament i accedir-hi penjant. Un cop dintre es troba un túnel estret que desemboca en una petita sala que empara una notable estalactita. Darrere de la formació es troba l'accés als nivells inferiors a través d'un petit pou (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 65-66).</span></span></span></span></span></span></p>	08068-154	Propera a la urbanització de Can Rigol	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4063600,1.8995100	408017	4584453		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96250-15401.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se l'anomena també com a Cova de Can Rigol superior.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95608	Pedrera Anna - Les Fallulles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna-les-fallulles	<p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. & MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de & MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. & DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna.	<p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br /> <br /> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br /> <br /> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br /> <br /> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).</p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421</a>) seria la següent:</p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)</p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)</p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus / Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.</p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.</p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.</p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata</p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.</p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.</p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. /Schizaster sp., Cnidaris sp.</p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.</p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus</p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats</p>	08068-12	Polígon Industrial Les Fallulles	<p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).</p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.</p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.</p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.</p>	41.4062875,1.9887672	415478	4584354		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95608-20240102112353.jpg	Inexistent	Neògen	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			125	1792	5.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96247	Cova de can Rigol número 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-rigol-numero-1	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de menys vuit metres i un recorregut total de cinquanta-vuit metres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Consta de dues obertures d'entrada, una de les quals està coberta per plantes i costa de veure. Ambdues entrades es comuniquen per mitjà d'una sala en forma triangular amb un gran bloc de pedra enmig que fa de paret. Seguint aquesta, arribem a una sala gran, però de sostre baix que acull diverses formacions (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 61-62).</span></span></span></span></span></span></p>	08068-153	Propera a la urbanització de Can Rigol.	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4062800,1.8998800	408048	4584443		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96247-15301.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se l'anomena també com a Cova Inferior de Can Rigol		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95676	Font i bassa de Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p>	08068-61	Camí de can Paulet.	<p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p>	41.4061583,1.9629639	413320	4584365		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Estructural			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97569	Barraca de Can Planes 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVI - XX	Ensorrada parcialment. No s'aprecia el nivell original de paviment a causa la terra despresa.	<p><span><span><span>Barraca circular adossada a una roca per la part posterior. Té una finestra a la dreta de la façana, la porta dona a una rotonda feta per un mur de pedra seca. Damunt de la porta per la part posterior hi ha una cavitat formada per dues pedres, a manera de cocó. La llinda és una pedra llarga de superfície irregular que queda obliqua respecte de la façana.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Perímetre exterior planta circular 12 m</li> <li>porta 95x65x110 cm,</li> <li>llinda 8x90x60 cm,</li> <li>alçada a coberta 185 cm,</li> <li>alçada total 265 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 210 cm,</li> <li>diàmetre 240 cm,</li> <li>fornícula damunt la porta 18x37x30 cm</li> </ul>	08068-371	En zona boscosa, per sota de camí transitable.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4060740,1.9223740	409927	4584397		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97569-37104.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96222	Font de Sant Elies - Font de l'Elies	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-elies-font-de-lelies	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p>La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.</p> <p>La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.</p> <p>Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.</p> <p>La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.</p> <p>En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.</p>	08068-144	Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera.	<p>Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera. </p>	41.4051523,1.9100578	408897	4584307		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14401.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96372	Avenc de la Lídia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-lidia	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell d'onze metres i un recorregut total de quinze metres. La cavitat consta d'un pou estret pel qual s'accedeix, aquest queda tallat en baixar cinc metres per una lleixa (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 113-114).</p>	08068-189	Proper a Can Rafel	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4046250,1.9313620	410677	4584227		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96372-18904.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96930	Barraca Can Mascaró 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-mascaro-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula i també té voladís. Part de la seva àrea es troba adossada al marge per ambdós costats. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, estan treballats en forma rectangular a la part de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 175 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 101 x 52 x 76 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 32 x 77 x 28 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 224 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>254 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 9,8 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-315	Bosc de Can Mascaró.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.4045210,1.9674156	413691	4584179		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96930-31502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96930-31503.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97560	Barraca del Camí de Sant Ponç 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Enderroc del sostre	<p>Barraca aèria aïllada, de planta circular amb falsa cúpula i llinda plana. Al costat esquerre hi ha un paravent en forma de L.</p> <p>Presenta un contrafort de grans dimensions, al costat dret, que s'estén des de la part posterior, fins a tocar de la porta. Aquest contrafort està deteriorat. </p> <p>Al darrere té una mena de cua de roques. Pel que fa a la porta d'accés, tot i que manté l'estructura de la porta, la llinda ha desaparegut.</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 150 cm.</li> <li>diàmetre 215 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>: </p> <ul> <li>Porta 113x70x110 cm.</li> <li>Llinda ---- cm.</li> <li>Alçada a coberta 160 cm. </li> <li>Alçada actual (enderroc) 170 cm.</li> <li><strong>Perímetre exterior</strong> Planta circular 13,0 m. </li> </ul>	08068-366	Al bosc, sota el camí que porta a Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4044775,1.9100920	408899	4584233		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97560-36604.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97593	Barraca de Sant Ponç 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-2	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XX	Presenta enderroc important del sostre i de la paret posterior.	<p><span><span><span>Barraca situada al bosc de Sant Ponç. Construcció aèria aïllada 'AA', de planta circular i amb porta de llinda plana. Té un cocó i una fornícula situats al centre de la paret posterior, just davant de la porta.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110x55x95 cm.</li> <li>llinda 21x75x43 cm;</li> <li>alçada a coberta 240 cm,</li> <li>alçada actual (fins enderroc) 240 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 11,80 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>diàmetre 230 cm,</li> <li>cocó 30x40x60 cm,</li> <li>fornícula 44x40x60 cm</li> </ul>	08068-372	En zona boscosa, al costat esquerre d'un camí transitable.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4043860,1.9145124	409268	4584218		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97593-37204.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96691	Barraca prop de la font de l'Elies - Barraca Elies (Can Dispanya) Sant Ponç 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-font-de-lelies-barraca-elies-can-dispanya-sant-ponc-1	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	En el moment de la seva inclusió en el catàleg es trobava en bon estat, però ja ha començat el procés de degradació.	<p>Barraca feta amb pedra calcària amb llinda plana. La coberta és de falsa cúpula. Presenta dos cocons a l'interior, un a sobre de l'altre. </p> <p>Formalment correspon al tipus AA: barraca aèria adossada al marge, amb la porta orientada l'est. La seva planta és circular.</p> <p>Està orientada a l'est.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><strong>Interior</strong>: </p> <ul> <li>Diàmetre: 270 cm</li> <li>Porta: 66 cm d'ample per 118 cm d'alt.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 260 cm</li> <li>Els murs fan 85 cm. </li> </ul> <p>A dins hi ha dos cocons.</p>	08068-277	Al mig del bosc, en un antic camp abandonat	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4043524,1.9135261	409186	4584215		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27101.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96370	Avenc Nostre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-nostre	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format per pedra calcària. Presenta un desnivell de vint metres i un recorregut total de trenta-cinc metres. S'hi accedeix per una boca estreta que davalla fins a una petita sala que dona pas a un pou, al final d'aquest hi trobem rampa que dona accés a una nova sala (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 109-110).</span></span></span></span></span></span></p>	08068-187	Entre Can Rafel i Cal Peret	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4043280,1.9304420	410600	4584195		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96370-18703.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se l'anomena també Avenc de les Aranyes i Avenc de la penya de can Rafel.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96551	Camí ramader a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El ferm està deteriorat per efecte de les aigües corrents i els murs laterals en part ensorrats.	<p><span><span>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </span></span></p> <p><span><span>Té una amplada aproximada d'uns 3,5 metres. </span></span></p> <p><span><span>Es troba en una zona propera a l’antic monestir de Sant Ponç, i a la masia de Can Casildo, en una zona apta per les pastures. </span></span></p> <p><span><span>No està completament documentat el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.</span></span></p>	08068-239	A prop de Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</span></span></span></p>	41.4037000,1.9191240	409653	4584137		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103718.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aproximadament a un quilòmetre hi trobem el topònim 'el pou dels crestats', la qual cosa indicaria una tradició d'ocupació ramadera en aquest territori.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97567	Barraca de Can Planes 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-planes-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La barraca està be, tot i no haver rebut restauracions. El marge exterior presenta un estat de conservació deficient.	<p>Barraca de tipus terrera margera 'TM' amb planta irregular, porta de llinda plana i falsa cúpula. Té un cocó situat al fons, una mica a l'esquerra. </p> <p>La barraca és petita, i presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 105x56x70 cm</li> <li>llinda 13x75x23 cm</li> <li>alçada a coberta 147 cm,</li> <li>alçada total 167 cm.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada 162 cm,</li> <li>base interior 88 cm x 100 cm.</li> <li>Perímetre exterior aproximat 7,50 metres.</li> </ul>	08068-369	En zona boscosa, entre la Riera de les Planes i Can Casildo.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4035800,1.9176290	409528	4584125		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97567-36902.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97878	Barraca de Can Mascaró 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-2	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	XVI - XX	Té un petit enderroc.	<p><span><span><span>Construcció aèria adossada al marge, de planta circular. Es caracteritza pel paravent frontal que surt del costat esquerre de la porta, en forma de L, quasi tancat per un petit mur al costat dret de la porta. Té un reforç al lateral dret i un petit enderroc, a la part posterior dreta de la cabana. Dins hi ha un cocó.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 113x54x70 cm.</li> <li>Llinda 25x100x31 cm.</li> <li>Alçada a coberta 165 cm.</li> <li>Alçada total 227 cm.</li> <li>Perímetre exterior planta circular 10,45 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 190 cm.</li> <li>diàmetre 170cm.</li> <li>Cocó 22x42x90 cm.</li> </ul>	08068-380	Barraca situada al bosc de Can Mascaró, per sobre del camí.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4035100,1.9700940	413913	4584064		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97878-3802.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96929	Barraca Can Mascaró 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-mascaro-3	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Té un enderroc petit a la part posterior esquerra	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula i voladís. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra treballats en formes rectangulars combinant-los amb pedres més petites i irregulars. L'obertura està acabada amb una llinda plana. Al seu interior s'aprecia l'ús de la construcció en forma d'espiga en diverses parets. També s'hi pot trobar un cocó al fons a la dreta.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 152 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 29x60x73 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 115x50x70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 22x87x35 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 250 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 3,0 m + lateral 7,2 m) total 10,20 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-314	Bosc de Can Mascaró.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4033920,1.9686915	413796	4584052		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96929-31402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96929-31403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96857	Barraca del bosc de Can Romagosa 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-20	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La coberta es troba esfondrada.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, en forma allargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals, que presenta dues llindes: <span><span><span>una més prima inferior i la superior més gruixuda.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i l'enderroc conserva quasi tota la paret fins a 150 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Té les següents dimensions:</p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong></span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 165 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 90 x 75 x 57 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 13 x 80 x 30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 15 x 78 x 29 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 150 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12 m</span></span></span></span></span></span> </li> </ul>	08068-293	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4032641,1.9662290	413590	4584040		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-29302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-293.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97564	Barraca del Camí de Sant Ponç 3	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-ponc-3	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Presenta petits enderrocs a la paret posterior que no travessen a l’interior. El sostre té una perforació superior.	<p><span><span><span>Barraca adossada al marge ('AM') pel costat esquerre tocant a la porta. </span></span></span><span><span><span>Pel darrera hi ha un terreny amb pendent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del sostre ha caigut el final de la cúpula, deixant un forat que permet entrar el llum. De manera lateral encara hi ha un altre forat tocant el que queda de sostre. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 230 cm,</li> <li>diàmetre 200 cm;</li> <li>Cocó 31x42x62 cm,</li> <li>Fornícula 50x47x73 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 102x82x120 cm;</li> <li>Llinda 18x88x116cm;</li> <li>Alçada a coberta 270 cm,</li> <li>Alçada total 330 cm;</li> <li>Perímetre exterior planta circular 14,3 m.</li> </ul>	08068-367	En mig de zona boscosa, entre la Riera de les Planes i l'Església de Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4031942,1.9135647	409187	4584086		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97564-36704.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95630	Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casildo	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XVII-XVIII		<p>Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.</p> <p>Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. </p> <p>En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.</p> <p>A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.</p> <p>Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.</p>	08068-30	Al final de la pista que porta a la masia.	<p><span><span><span>La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.</span></span></span></p>	41.4030930,1.9252145	410161	4584063		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03003_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03004_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97941	Barraca de Can Casildo 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-9		XIX - XX		<p>Barraca de construcció <span><span><span>aèria aïllada 'AA' i planta circular. Disposa d'una falsa cúpula i porta de llinda plana. Es troba en un bon estat de conservació.</span></span></span></p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 130x80x90 cm.;</li> <li>Llinda 22x90x39 cm.;</li> <li>Alçada a coberta 290 cm.;</li> <li>Alçada total 320 cm.;</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 13,5 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada 226 cm.,</li> <li>diàmetre 255 cm.;</li> <li>Cocó aprofitant la roca 81x55x55 cm.,</li> <li>fornícula damunt la porta 29x36x41 cm.</li> </ul>	08068-382	En zona boscosa, a l'esquerra de Can Casildo.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4030300,1.9218630	409881	4584060		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97941-3823.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96928	Barraca de Can Mascaró 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Enderroc important als laterals que afecta lleugerament a la coberta	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula parcialment afectada per l'enderroc del mur lateral esquerra. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 62 x 66 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 105 x 34 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 175 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,10 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><br /> </p>	08068-313	Proper al terme municipal de La Palma de Cervelló	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028200,1.9701980	413921	4583987		08068	Cervelló	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96850	Barraca del bosc de can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XIX - XX	Presenta un enderroc important.	<p><span><span><span><span><span><span>La construcció està orientada al sud, es troba adossada a un marge de més de 16 metres. Ha perdut la porta a causa de l'enderroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la planta de ferradura que disposa de cocó a l'exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 80 cm enderroc</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 260 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó exterior 30x60x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda cocó 20x90x50 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 130 cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta de ferradura (façana 3,20 m + lateral 13,80 m) Total 17 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-291	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028039,1.9689195	413814	4583986		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96850-29102jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95665	Caves Rondel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p>	08068-60	Carretera N-340, km 1.241,5	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.4026518,1.9894100	415527	4583949	1949 - 1960 - 1976	08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Estructural			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí	És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera.	98	46	1.2	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97942	Barraca de Can Casildo 8	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-casildo-8	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	En perfecte estat.	<p>Barraca en construcció aèria aïllada 'AA' de planta circular i porta amb llinda plana. Disposa d'una falsa cúpula. Es troba en perfecte estat.</p> <p>La barraca presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 132x75x90 cm.;</li> <li>Llinda 23x82x38 cm.</li> <li>Alçada a coberta 276 cm.,</li> <li>Alçada total 346 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta circular 14.0 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li> Alçada aprox. 306 cm.,</li> <li>diàmetre aprox. 265 cm </li> </ul>	08068-383	En zona boscosa. A l'esquerra de la font d'en Casildo.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4026250,1.9226320	409944	4584014		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97942-3833.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97594	Barraca de Sant Ponç 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-ponc-1	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XX	Presenta un enderroc important i ha perdut moltes pedres de la paret externa.	<p><span><span><span>Barraca situada a la zona del Monestir de Sant Ponç de Cervelló. Es tracta d'una construcció aèria de planta circular, adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ha perdut part de la paret exterior i la porta actual, que es troba més enrere, sembla aprofitar l'original. Manca la llinda exterior. Té un cocó o fornícula a 50 cm de terra. </span></span></span></p> <p>La barraca te les següents dimensions:</p> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>porta 110 x 66 x 110 cm.</li> <li>alçada a coberta 270 cm.</li> <li>alçada total 316 cm.</li> <li>perímetre exterior planta circular 16,4 m.</li> </ul> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>alçada interior 270 cm.</li> <li>diàmetre 310 cm.</li> <li>fornícula 58 x 40 x 74 cm.</li> </ul>	08068-373	En zona boscosa. Entre l'església de Sant Ponç de Corbera i el Carrer de Vallirana.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4026070,1.9086040	408772	4584027		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97594-37304.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96494	Camí de Sant Ponç a les Cases d'en Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-les-cases-den-roig	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XV - XVIII - XX	En part del seu traçat ha perdut els murs de la vora, i el ferm a voltes està deteriorat per efecte de l'aigua.	<p>Camí en pendent, d'uns 2 metres i mig d'amplada, que baixa cap a la vall de la riera de Rafamans.</p> <p>Es troba vorejat per sengles murs a esquerra i dreta, fets en pedra seca irregular i sense desbastar. El ferm és de pedra sense pavimentar. En part ha perdut els murs que el delimitaven. Transcorre entre arbredes i feixes de conreu fins a arribar a la font d'Elies, i després continua cap al terme de Corbera de Llobregat, passant per l'antiga masia de Can Roig.</p>	08068-229	Sant Ponç de Corbera	<p>Aquest camí, de traçat i factura antiga, uneix les possessions del Monestir de Sant Ponç de Corbera i l'antiga masia de Can Roig, que constitueix l'origen de l'actual nucli de població de Corbera de Baix, ja que va ser a les seves terres que van començar a fer-se les primeres edificacions, seguint el curs de la riera de Rafamans, des de principis del segle XIX.</p> <p>A aquestes primeres edificacions se les coneixia com les Cases d'en Roig. D'inici va pertànyer a la família Campmany, que a mitjan segle XVII enllaçà amb els Roig, cognom que es va mantenir fins ben avançat el segle XIX. El camí passa a la vora de la font d'Elies, que té un abeurador pels animals. No es descarta la idea del seu ús com a camí ramader. </p>	41.4024820,1.9110310	408975	4584010		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22906.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		La denominació ve donada per un antic plànol de principis de segle XX. Al mapa cartogràfic, però, s'anomena com a Camí de Can Dispanya.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96927	Barraca de Penya Roja 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta i els laterals. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100x49x97 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 30x116x62 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura 12,55 m (façana 3,45 m + lateral 9,10 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-312	Penya Roja, proper al Puig de la Cebeta	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4022400,1.9573900	412850	4583936		08068	Cervelló	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús				2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96155	Oliveres de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-de-sant-ponc	<p><span><span><span>MADOZ, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XVIII - XIX	Es troben en estat d’abandó i, per tant, en perill de desaparèixer.	<p>El conjunt d'oliveres de Sant Ponç de Corbera està format per diversos exemplars arboris de l'espècie <em>Olea europaea.</em></p> <p>Aquestes oliveres formen part d'una antiga zona agrícola terrassada, situada entre Can Dispanya i el monestir de Sant Ponç, tot i que avui en dia es troben abandonades.</p> <p>El cultiu de l'olivera ha estat tradicional a Cervelló, com es pot veure a l'interior del mas de Ca n'Esteve, on es conserva un molí d'oli, testimoni de la importància d'aquest cultiu i la seva posterior transformació en oli.</p> <p>Paisatgísticament, les oliveres estan incloses dins d'una zona més ampla que comprèn l'espai natural marcat pels fons de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com el Serral Llarg fins a Sant Ponç. Als boscos del voltant creixen pinedes de pi blanc, acompanyades d'una vegetació molt variada (Margall, 2018: 29).</p>	08068-128	Al costat del camí entre Can Dispanya i Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span>L'olivera i el seu conreu són un dels coneixements i oficis que, juntament amb els que es relacionen amb la vinya han determinat el desenvolupament social, econòmic i paisatgístic de Cervelló fins a arribar la indústria que va impulsar l'economia del municipi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d'unes oliveres centenàries. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX Cervelló produïa blat, vi, oli, llegums i molt especialment, llenya (Madoz: VI, 337). Avui dia, el cultiu d'oliveres és testimonial a Cervelló i es concentra en alguns pocs indrets del terme, com és aquest cas.</span></span></span></p>	41.4020758,1.9118671	409044	4583965		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96155-12805.jpg	Legal		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Productiu	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A prop hi ha un element natural de primer ordre, el lledoner de Sant Ponç.Aquest conjunt d'oliveres centenàries, no són úniques al municipi.A la zona d'en Jepic, sota la Penya Roja, hi ha elements únics a la comarca d'exemplars d'aquesta mateixa espècie arbòria, reflex persistent d'aquest cultiu tradicional.		2151	5.2	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98028	Pou de les cases de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases-de-sant-ponc		XIX - XX		<p>Pou d'aigua circular de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>La construcció, d'aspecte sòlid i robust, està feta amb pedres calcàries irregulars, unides amb morter.</p> <p>La part superior del pou és plana i també està coberta amb morter allisat. Al centre de la part frontal hi ha una porta metàl·lica tancada que proporciona accés al pou. Aquesta porta està emmarcada per una arcada d'aproximació de filades, feta amb les mateixes pedres que la resta de la construcció.</p>	08068-389	Sant Ponç de Corbera	<p>El pou havia de donar servei a les cases de Sant Ponç.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics.</p> <p>Juntament amb l'església de Sant Ponç, el pou i les cases són un conjunt edificat que resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable, el qual posseeix una gran vàlua patrimonial.</p>	41.4020562,1.9122168	409074	4583962		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38902.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Estructural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-11-27 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	47	1.3	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95628	Can Dispanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dispanya	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVI-XX	Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable.	<p>El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.</p> <p>Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.</p> <p>L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.</p> <p>Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.</p> <p>A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.</p> <p>Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.</p> <p>Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.</p> <p>En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. </p>	08068-28	Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera.	<p>Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.</p> <p>A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.</p> <p>Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.</p> <p>Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.</p> <p>És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.</p> <p>Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.</p>	41.4020468,1.9109398	408967	4583962		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96158	Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Es troba en estat de ruïna imminent	<p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p>	08068-131	A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç.	<p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p>	41.4020263,1.9100435	408891	4583961	1820	08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història.		46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96493	Camí Ramader a Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-can-casildo	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). 'Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues'. Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.</p>	XVIII-XIX	Els límits del camí han caigut en diversos trams i l'obertura de nous camins transversals de muntanya n'han trencat el traçat.	<p>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </p> <p>Té una amplada aproximada d'uns 5,9 metres. </p> <p>Es troba a prop dels terrenys de la masia de Can Casildo i també en els encontorns de Can Rafel. Aquestes dues masies també tenien ramats, especialment de cabres.</p> <p>No està documentat sencerament el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.<br /> Resulta pràcticament intransitable en aquesta zona. Al costat del tram més ben conservat hi ha una barraca en perfecte estat.</p>	08068-228	Can Casildo	<p>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</p> <p>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</p> <p>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</p> <p>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</p>	41.4019690,1.9281800	410407	4583935		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95616	Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XI a XIX	A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius.	<p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p>	08068-19	Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església.	<p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p>	41.4019341,1.9122648	409077	4583947		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012.	92\|85	1754	1.4	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96061	Lledoner de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-sant-ponc-de-corbera	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p>	XVIII?- XIX ?	Sembla mort. Els lledoners del costat ja tenen fulles i aquest no.	<p>L'exemplar monumental de lledoner situat a l'entorn del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera és un arbre que destaca pel seu imponent aspecte i la seva contribució al paisatge local. Amb una alçada aproximada de 8 metres, aquest lledoner ha estat una part integral del paisatge durant molts anys. Conegut botànicament com a <em>Celtis australis</em>, aquest arbre caducifoli pertany a la família <em>Cannabaceae</em>.</p> <p>El lledoner és notable pel seu tronc ample, que presenta una escorça rugosa i grisenca a mesura que madura. Encara que aquest exemplar en particular té 8 metres d'alçada, els lledoners poden assolir alçades molt més considerables, superant sovint els 25 metres. Les seves branques es despleguen horitzontalment, formant una capçada rodona i densa que proporciona una ombra generosa.</p> <p>Les fulles del lledoner són simples, alternes i ovades, amb vores dentades. Durant la temporada de creixement, aquestes fulles llueixen un verd brillant que, amb l'arribada de la tardor, es transforma en belles tonalitats groguenques abans de caure. Les flors del lledoner són petites i poc cridaneres, de color verdós, i es disposen en petites inflorescències que passen sovint desapercebudes.</p> <p>Pel que fa als seus fruits, el lledoner produeix drupes globoses que varien en color des del taronja fins al vermellós quan maduren a la tardor. Aquestes drupes contenen una única llavor al seu interior. Encara que no són comestibles per als humans, aquestes drupes són apreciades per diverses espècies d'aus, que en fan el seu aliment.</p> <p>L'aspecte majestuós del lledoner es manifesta en el seu tronc robust i la seva capçada àmplia, que ofereix ombra generosa i un refugi natural per a diverses formes de vida. La longevitat d'aquest arbre, així com la seva capacitat d'adaptar-se a diverses condicions climàtiques, fan que sigui un element destacat tant en paisatges urbans com rurals. La presència d'aquest lledoner al llarg dels anys ha contribuït significativament al valor històric i ecològic de l'àrea, especialment en el context del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera.</p>	08068-88	Placeta davant l'entrada al monestir de Sant Ponç.	<p>El cicle de vida del lledoner és molt llarg: més de sis-cents anys. La seva fusta tradicionalment s'ha fet servir, entre altres usos per a fer forques i mànecs de diverses eines de la pagesia. També acostuma a trobar-se a prop dels santuaris.</p> <p>Resulta interessant la cita de l'estudi dialectal que es va fer l'any 1964 a Cervelló <span><span><span>(ALDC)</span></span></span>. Existeix el registre de l'enquesta sobre la fusta de lledoner. L'informador, Florenci Armengol i Armengol, de seixanta-sis anys. Ell va proporcionar informació a les persones enquestadores i les dades van ser transcrites per J. Veny i L. Pons. La data de l'entrevista és el 9 de juliol de 1964.</p> <p>El text descriu les utilitats de la fusta de lledoner a Cervelló. Es menciona que s'utilitzava per fer mànecs de macetes per picar, especialment pels ferrers i carreters, així com pels picapedrers que xafaven pedra. Això es deu al fet que és una fusta amb molta fibra que no es trenca fàcilment. També s'utilitzava per fer braços d'arada per als animals de llaurar, perquè, tot i que es pot doblegar, té una fibra molt resistent.</p> <blockquote> <p><em>Entrevista 107<br /> La fusta de lledoner<br /> (Cervelló)</em></p> <p><em>Només té dues utilitats: per fer mànecs de macetes, diéssim,* de picar, els ferrers o carreters o abans quan s'usaven els que anaven a xafar pedra per les carreteres, aquells picapedrers, que xafaven la pedra, perquè és una fusta que no retrem,* té molta fibra; i després* també serveix pels operaris que fan braços d'arada pels animals de llaurar perquè, encara que es doblegui, té una fibra fantàstica. </em></p> </blockquote>	41.4019320,1.9120831	409062	4583948		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144400.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144444.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144433.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Ornamental	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquest lledoner ha estat durant molts anys una part integral del paisatge que envolta el cenobi, oferint ombra a les persones que participen en les diverses activitats organitzades a l'aire lliure. L'activitat cultural relacionada amb aquest monument natural es concentra en un aplec anual que té lloc cada segon diumenge de maig. Aquest esdeveniment ofereix una oportunitat única per als municipis i els visitants de connectar amb la bellesa i la història de l'indret.A més d'aquest aplec, es fan visites organitzades una vegada al mes, permetent als interessats explorar de prop aquest espai i aprendre més sobre la seva importància històrica i ecològica. Aquestes activitats fomenten la valoració i preservació del patrimoni natural i cultural de la zona, i ajuden a crear consciència patrimonial sobre aquest espai.	98	2151	5.2	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96209	Avenc d'en Roca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-roca	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>		Encara que l'estat actual és bo, la proximitat a la pedrera fa témer que en un futur pot desaparèixer.	<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària i és de grans dimensions. Té un desnivell de menys cinquanta-sis i un recorregut total de cent trenta-sis.</p> <p>Es va formar a partir d'un pou de trenta-quatre metres de llargària que configura una gran sala. El seu interior recull tot un conjunt de formacions. Al sud del pou principal en trobem un altre que baixa quatre metres més i que dona pas a un seguit de boques que encara són descendents fins a arribar als cinquanta-sis metres <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 39-40).</span></span></span></span></span></span></p>	08068-143	Proper a Can Rigol	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>	41.4019200,1.8852500	406819	4583975		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96209-14303.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Va ser explorada per primera vegada al 4 de setembre de 1907 per Norbert Font i Sagué i en Marià Faura i Sans.El 23 de març de 2014 la colla castellera dels castellers de Poble-sec va aixecar un pilar de quatre en el seu interior per la celebració del seu dotzè aniversari. (Campos; Folch; Montserrat, 2018: 42)		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95629	Monestir de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-ponc-de-corbera	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'</p>	XI	L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.	<p>El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.</p> <p>L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.<br /> <br /> L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.<br /> <br /> La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.<br /> <br /> Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.<br /> <br /> Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.</p>	08068-29	C. Sant Ponç s/n	<p>Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.<br /> <br /> El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.<br /> <br /> Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.</p>	41.4018617,1.9122112	409072	4583940	1025-1050	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091496.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091493.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-02907.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum		Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.	92\|85	46	1.2	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98104	Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc	<p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p>	XVIII - XIX	Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya.	<p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p>	08068-405	Sant Ponç de Corbera	<p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4018535,1.9122246	409073	4583939		08068	Cervelló	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877.	119\|98	47	1.3	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97065	Goigs a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0	<p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p>	08068-338	Sant Ponç de Corbera	<p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p>	41.4018533,1.9122347	409074	4583939		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural				2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs.		62	4.4		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97413	PEIN Muntanyes de l'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal-0	<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals.	<p>Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.<br /> <br /> L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.<br /> <br /> La flora local és rica en espècies com el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>), el garric (<em>Quercus coccifera</em>), el margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), l'<em>Ampelodesma mauritanica</em> i el <em>Quercus cerrioides</em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.</p> <p>Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix <span><span><span>un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.</span></span></span></p>	08068-359	Muntanyes de l'Ordal	<p>Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.</p> <p>Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. </p> <p>De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.</p>	41.4018342,1.9016906	408193	4583948		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35903.jpg	Legal	Mesozoic\|Prehistòric\|Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Lloc d’importància comunitària\|BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló.	122\|76\|121	2153	5.1	1787\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96413	Aplec de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-ponc-0				<p>Aplec que es du a terme al voltant del 14 de maig cada any. Es celebra a l'entorn de l’antic monestir i s’hi fan diverses activitats.</p> <p>S'organitza des de la Parròquia de Santa Maria de Corbera, que és de qui depèn el Monestir de Sant Ponç, tot i que es troba en terme municipal de Cervelló. En el grup organitzador hi ha gent dels diferents nuclis i urbanitzacions de Corbera, que any rere any s'activen per a preparar les diferents activitats que s'hi fan. És una diada de retrobament amb la gent del poble, potser hi ha gent que només es veu un cop l'any, i és a Sant Ponç.</p> <p>L'Aplec comença la vigília amb un concert de música clàssica a l'interior del monestir i l'acampada del jovent pels voltants del monestir.<br /> <br /> A l'Aplec hi acostuma a participar molta gent, tant de Corbera com dels pobles veïns, Cervelló i Vallirana.</p> <p>Durant tot el dia va arribant gent al monestir a peu o amb vehicle. L'Aplec és una bona ocasió per conèixer Corbera i els seus voltants, i especialment el monestir, que aquest dia organitza visites guiades. A mig matí es fa una missa destinada a la benedicció de les herbes boscanes i remeieres que la gent duu i que després s'enduu a casa.</p> <p>Acabada la missa es ballen sardanes i es dina a l'aire lliure, amb el que cadascú ha portat de casa seva. Antigament s'havia fet un dinar popular a base de grans cassoles, però en l'actualitat tothom es porta el seu dinar.</p> <p>Durant tot el dia hi ha una fira de productes artesans del poble i diverses parades d’herbes remeieres i boscanes. A la tarda es fa un Concurs de Dibuix i un espectacle d'animació infantil per a la mainada.</p>	08068-212	Monestir de Sant Ponç	<p>L'Aplec de Sant Ponç es celebra cada segon diumenge de maig pels voltants de l'antic monestir de Sant Ponç, un edifici que data dels segle XI, quan ja consta que hi ha un priorat amb el nom de Quadra de Sant Ponç.</p> <p>A la dècada de 1960, ja començava la festa dissabte al vespre, amb un foc de camp, cançons, etc. L'acampada als voltants del monestir ha perdut intensitat, però encara hi ha qui puja la vigília a fer gresca.</p> <p>Des de fa uns anys, però, la festa es concentra sempre el diumenge.</p>	41.4018213,1.9126403	409108	4583935		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-21202.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96413-2123.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El finançament de la festa es fa a través de la venda de petits records, de l'aparcament dels vehicles, dels entrepans i la beguda que es distribueixen. Els diners també serveixen per a mantenir el monestir en bon estat.Darrerament l'Ajuntament de Cervelló ha posat a disposició de la ciutadania un autobús des del nucli del poble fins a l’Hotel can Rafel, i des d’allà les persones assistents van poder anar caminant fins a Sant Ponç. La caminada te una durada aproximada d’una hora. Alguns dels i les veïnes fan tot el recorregut a peu.	119	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97856	Casa de Sant Ponç - Cases de l'església	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-sant-ponc-cases-de-lesglesia	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de <span>Llobregat: </span>Parròquia de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</p>	XVII - XVIII - XIX - XX	Manca manteniment i sembla patir algun problema estructural.	<p>El conjunt arquitectònic conegut com a Casa de Sant Ponç està ubicat al sud i sud-oest de l'església de l'antic Priorat de Sant Ponç, en bona part adossat al temple romànic.</p> <p>Aquest conjunt inclou diverses edificacions que originàriament formaven part de les dependències del priorat, les quals posteriorment es van transformar en cases amb ús residencial i de control agrari. Les diverses construccions es disposen en planta en forma de 'L', i la coberta es desenvolupa en un i dos vessants de teules àrabs. La nau principal correspon a la part d'habitatge, i es compon a simple vista per dos cossos.</p> <p>El primer cos, considerat pels estudiosos com la part més antiga de tota la casa, continua en paral·lel amb l'ala meridional del temple. En aquesta banda, es troba una porta de carreus de sauló vermell i arc de mig punt, la qual connectava amb un dels creuers de l'església. El segon cos es disposa en perpendicular a l'església, a ponent, i és de gran volum en alçada, tot presentant una gran solidesa. Aquest edifici obre una solana al pis superior, mitjançant una galeria massissa de llinda plana. Els murs vistos des de l'exterior són molt sòlids i presenten una disposició regular de carreus tallats en pedra calcària. Les diverses edificacions, principals i auxiliars, creixen de manera orgànica al voltant d'un pati central, creant un perímetre rectangular edificat, el qual està tancat per una porta porxada.</p> <p>Les façanes i murs que donen a l'exterior són de maçoneria i de pedra, força regular i relativament ben escairada, als edificis principals, i de maçoneria més simple als secundaris, especialment als de la part est. Estan revestits majoritàriament amb calç i pintura blanca. La major part de les edificacions, es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis, exceptuant l'edificació lateral de ponent, de la qual ja s'ha parlat, que destaca pel seu volum i la seva alçada, arribant fins a tres pisos.</p> <p>Els buits de façana són, majoritàriament, finestres de traça vertical. Al gran edifici de ponent, hi ha dues finestres destacables pel seu ampit de brèndoles massisses. Aquestes se situen una a l'exterior i una altra està oberta a la façana que tanca per l'oest el pati interior. Destaquen dos balcons oberts al pati interior, amb baranes de brèndoles de forja de ferro decorades amb motius vegetals senzills. Aquests balcons estan ubicats a la façana sud de l'edifici nord i a la façana est de l'edifici de ponent.</p> <p>Existeixen dos rellotges de sol: un al pati interior, circular, dibuixat a sobre d'un semicercle, amb orientació sud, i un altre, molt malmès, de traça rectangular vertical, a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent que dona a l'exterior. Tots dos conserven el gnòmon i estan orientats a sud. A l'exterior, per la banda nord, hi ha un pou que donaria servei a les persones que hi vivien en aquest espai.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics. Juntament amb l'església de Sant Ponç, tot el conjunt resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable que posseeix una gran vàlua patrimonial.</p>	08068-379	Sant Ponç de Corbera	<p>La Casa de Sant Ponç presenta una llacuna significativa en la història del priorat, especialment pel que fa a l’etapa medieval, ja que no existeixen registres específics sobre l’edifici prioral durant aquest període. La primera referència coneguda prové de Jordi Fort (1992), que esmenta els contractes d’arrendament del segle XVII. Tanmateix, les investigacions d’Ariadna Gómez (Gómez, inèdit) permeten complementar i enriquir aquesta informació.</p> <p>Se sap amb certesa que l’any 1583 es van abolir les fonts baptismals de l’església de Sant Ponç, que es va convertir en sufragània de Corbera. A partir d’aquest moment, el priorat va perdre la comunitat de monjos, i l’edifici prioral va quedar deshabitat temporalment. No es pot determinar amb exactitud el temps que va romandre buit, però es coneix que fou un període curt. Això es dedueix del procés judicial per l’herència de les possessions de Simó Ascà, mort l’any 1593 sense descendència, que havia residit a la Casa Prioral fins a la seva mort. Per tant, entre el 1583 i el 1593, la casa va ser arrendada a un pagès del priorat.</p> <p>Els següents arrendaments coneguts són: Miquel Gili (1627), Miquel Cases (1633) i Francesc Cases (1638) (Fort, 1992, 55-59). Tots eren pagesos del Priorat de Sant Ponç. Els darrers arrendaments van ser per la família Cases, originària de la masia de Can Cases, més tard anomenada Can Cases de la Muntanya o Can Cases de Dalt, per diferenciar-se d’una altra branca familiar establerta a la Casa del Priorat.</p> <p>La denominació de la casa va canviar amb el temps, segons es reflecteix en els llibres sacramentals de la Parròquia de Santa Maria de Corbera. En els registres de batejos de la família Cases des del 1590 fins al 1910, s’observen dues denominacions per la Casa de Sant Ponç: entre el 1638 i el 1872 es coneixia com Can Cases de l’Església, i des del 1901 fins al 1910, com Casa de Sant Ponç.</p> <p>Els Cases van viure a la Casa de Sant Ponç amb arrendament des del 1633 fins al 1667 i amb establiment emfitèutic a partir del 1667. És important destacar la continuïtat de l’activitat del priorat després de la pèrdua de la comunitat de monjos el 1583. El priorat va continuar administrat per monestirs més grans, que seguien cobrant rendes. Els priors, encara que absents, havien de visitar Sant Ponç o enviar un representant per a fer el cobrament.</p> <p>Malgrat que la casa passés a ser de la família pagesa, el contracte estipulava que Francesc Cases havia de disposar d’una cambra i botiga per a l’ús del prior, l’arrendador o qualsevol persona autoritzada pel prior. Així, la casa mantenia un vincle amb el seu passat eclesiàstic, incloent-hi dues sales independents per als afers del priorat. Amb l’establiment de la família, probablement es van realitzar reformes a l’edifici per adaptar-lo a la nova condició de masia i complir els requeriments del prior. L’estat de l’edifici prioral no devia ser bo, ja que una de les obligacions de Francesc Cases era realitzar obres de manteniment.</p> <p>La Casa de Sant Ponç es va transformar en masia en els segles posteriors, funcionant com a allotjament puntual per al personal eclesiàstic fins a les desamortitzacions del segle XIX. La relació de la casa amb l’església va continuar, ja que els veïns de Sant Ponç, inclosa la família Cases, es cuidaven del temple. Un episodi il·lustratiu d'aquesta relació és la disputa entre el rector de Corbera i els veïns de Sant Ponç l’any 1731, quan el vicari de Corbera va trobar les portes del temple tancades durant una visita. Després de colpejar la porta, les claus van aparèixer, custodiades per la família Cases.</p>	41.4018133,1.9122112	409072	4583934		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97856-37905.jpg	Legal	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.En origen, l'església de Sant Ponç de Corbera formava part d'un priorat benedictí, construït durant el segle XI. Aquest priorat estava regit per una petita comunitat de clergues i un prior, que s'encarregava d'administrar el territori. El priorat va estar actiu fins a finals del segle XVI, moment en què la comunitat religiosa va marxar i va delegar les funcions administratives a altres monestirs.El priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.Des dels 1638 fins al 1872, la casa s'anomenava Can Cases de l'església.	119\|94	46	1.2	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús