API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95638	Cal Purroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-purroig	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable.	<p>Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.</p> <p>La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.</p> <p>Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. </p>	08068-38	C/ Sant Esteve, 7	<p>No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. </p> <p>Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. </p> <p>A la dècada de 1960 va ser reformada. </p>	41.3965208,1.9564542	412763	4583301	1790	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-09-25 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37).	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95654	Molí Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XI - XVIII	L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants.	<p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p>	08068-54	Corriol al paratge de la Riera de Cervelló	<p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p>	41.3982240,1.9826590	414957	4583464		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-06-25 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior.	94\|85	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96495	Col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-del-grup-de-recerca-de-cervello	<p>Informació facilitada pel mateix Grup de Recerca de Cervelló.</p>		Els diversos objectes estan custodiats a l'edifici que els fa d'aixopluc. Es fa la neteja de les peces i en alguns casos s'han dut a terme treballs de restauració per part dels mateixos membres del col·lectiu.	<p>Col·leccions d'objectes que simbolitzen la memòria històrica de Cervelló i la seva gent. </p> <p>El fons del Grup de Recerca inclou més de 600 objectes de vidre i també eines de vidrier, de pagès, de fuster, de mecànic, de boter, de vinyater, de picapedrer, entre altres.</p> <p>També es conserven molts objectes d'ús domèstic, social i religiós.</p> <p>A data del 7 de febrer 2024 hi ha inventariats 2810 registres a la base de dades manual, i uns 500 digitalitzats.</p> <p> </p>	08068-230	c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve, 10	<p><span><span><span>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>2001 'Memòria col·lectiva'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2002 'La vida quotidiana a la llar'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2005 'Últimes donacions'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</span></span></span></li> <li><span><span><span>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</span></span></span></li> <li><span><span><span>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</span></span></span></li> <li><span><span><span>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</span></span></span></li> <li><span><span><span>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>A més, s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</span></span></span></p>	41.3962724,1.9567454	412788	4583273		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23005.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96495-23006.jpg	Inexistent	Ibèric\|Medieval\|Romànic\|Gòtic\|Renaixement\|Barroc\|Contemporani\|Popular\|Alfonsí	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-30 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Grup de Recerca de Cervelló		81\|85\|92\|93\|95\|96\|98\|119\|2194	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96496	Fons documental del Grup de Recerca de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-grup-de-recerca-de-cervello			L'entitat conserva en bones condicions tot el fons, i perfectament inventariat i organitzat, fins i tot amb quadres de classificació.	<p>Fons documental que recull innumerables testimonis de la història de Cervelló. </p> <p>El fons s'estructura de la següent manera: </p> <p><span><span><span>ÍNDEX ARXIU DE DOCUMENTS I FOTOGRAFIES, FÍSIC I DIGITAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>1. HISTÒRIA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.1.PALEOLÍTIC I NEOLÍTIC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.2. EDAT MITJANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.3. DEL SEGLE XV AL XVIII </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.4. DEL SEGLE XIX AL 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.5. SEGLE XX A PARTIR DE 1939 </span></span></span></p> <p><span><span><span> 1.6. NOTÍCIES DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>2. PATRIMONI DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.1. CATÀLEG DEL PATRIMONI MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.2. EL CASTELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.3. ESGLÉSIA SANTA MARIA I ENTORN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4. ALTRE PATRIMONI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.1 CAN GUITART O CAN BONASTRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.2. CEMENTIRI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.3. COVA COLL VERDAGUER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.4. CREUS DE TERME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.5. CREU DE MISIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.6. EL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.7. ESGLÉSIA SANT ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.8. MAS PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.9. PATRONAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.10. SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.11. PONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.12.PUIG CASTELLAR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.4.13. TORRETES DE LA VELL GOLA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5 PATRIMONI NATURAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.1. AVENCS I COVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.2. AGRICULTURA I RAMADERIAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.3,BASSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.4. CLIMATOLOGIA -NEVADES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.5. FAUNA I FLORA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.6. FONTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.7. MUNTANYES DEL BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.8. PAISSATGE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.9. PEDRA SECA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.10. POUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.11. RECS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.5.12. RIERES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6. MASIES I URBANITZACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.1. CAL PURROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.2. CAN BASSONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.3. CAN CASILDO </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.4. CAN CASTANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.5. CAN DISPANYA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.6. CA N'ESTEVE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.7. CAN RÀFOLS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.8. CAN GUITART VELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.9. CAN JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.10. CAN MUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.11. CAN NICASI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.12. CAN PAULET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.13. CAN RAFEL-PUIGMONTMANY </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.14. CAN RIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.15. CAN ROIG </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.16. CAN ROMAGOSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.17. CAN SALA DE BAIX </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.18. CAN SALA DE DALT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.19. CAN TRES - EL MIRADOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.20 CAN VALENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.21. CAN VENDRELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.22. GRANJA GARCÍA - URBANITZACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.23. MAS VILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.24. MASET DE LA CREU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.25. TORRE DE LES MONGES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6.26. TORRE VILETA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.6,27. MASIES I URBANITZACIONS EN CONJUNT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7. PATRIMONI INDUSTRIAL VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1. DOCUMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.1. EINES DE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2. FÀBRIQUES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.1 CRIST. CERVELLONENSE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 2-7.1.2.2. INGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.3. JOVER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.4 LLIGUÉ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.5. MENSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.6. MIRALLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.7. PLANELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.8. TALLARIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.2.9. UNIÓN VIDRIERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.3. OBJECTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.4. VIDRIERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.1.5. VIDRE EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.7.2. TREBALLS SOBRE VIDRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8 ALTRE PATRIMONI INDUSTRIAL (NO INCLOU GISPERT) </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.1. BATLLEVELL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.2. BOVILA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.3. ESTEVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.4. MINES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.5. MOLINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.6. PEDRERES I PICAPEDRERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.7. PLANELLA, VICENÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.8. RESCLOSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.9. RONDEL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.8.10. INDÚSTRIES EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 2.9. COMERÇOS I NEGOCIS DE CERVELLÓ</span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10. EL POBLE </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.1. EL POBLE ANTIC </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.2. EL POBLE ACTUAL </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> 2.10.3. VISTES PANORÀMIQUES </span></span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>3. ENTITATS I ESTAMENTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1. ENTITAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.1. AGERMANAMENT AMB S MARTIN-LE-BEAU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.2. AMICS COL·LECCIONISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3. ARTISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.1. ASSOCIACIÓ ACTIVITATS ARTÍSTIQUES</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.3.2. ARTISTES LOCALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.4. ASSOCIACIÓ DE VEÏNS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.5. BASTONERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.6. CAMPANERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.7. CERVEMAKERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1. CORAL DIANA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. ALTRES CORALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. DIABLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. ENTITATS ESPORTIVES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.1. CICLISME </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.2. FUTBOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.3. CURSES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10.4. ALTRES ESPORTS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8. ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.1.CERVELLÓ SOLIDARI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.2. CREU ROJA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.8.3. ALTRES ENTITATS SOCIALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9. ESPLAI I ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.1 ESPLAI EL RACONET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.9.2.ASSOCIACIONS JUVENILS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.10. GEGANTS I CAPGROSSOS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.11. GERMANDAT DE SANT SEBASTIÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.12. PUNTAIRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13. SEGLE NOU </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.1. L'ENTITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.13.2. REVISTA EL SAULÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14 TEATRE, CINEMA, BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1. TEATRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.1. LA CALAIXERA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.1.2. ALTRES GRUPS TEATRE</span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.2 CINEMA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.14.3 BALL I SALES DE BALL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.1.15 UNIÓ DE BOTIGUERS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2. POLÍTICA MUNICIPAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.1. ELECCIONS MUNICIPALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.2.2. GRUPS POLÍTICS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3. AJUNTAMENT DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.1.ALCALDES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.2. ASSOCIACIÓ DEFENSA FORESTAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.3. BANDS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.4. DOCUMENTS JAUME ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.5. INAUGURACIONS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.6. FULLETONS AJUNTAMENT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.7. SANITAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.8. SERVEI D'OCUPACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.3.9. PROTECCIÓ CIVIL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4. BIBLIOTECA I ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.1. BIBLIOTECA DE CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.4.2. ESCRIPTORS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5. GENT GRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.1. ASSOCIACIÓ ALZHEIMER </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.2. CASAL TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.5.3. HOMENATGE A LA VELLESA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6. ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.1 ANTIGUES ESCOLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.2. ESCOLES ACTUALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.6.3. ACADEMIES I CATALÀ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7. PARRÒQUIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.1. FULLS DOMINICALS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.2. FILLES DE MARIA-ACCIÓ CATÒLICA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.7.3. PARRÒQUIA EN GENERAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8 DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.1. REGIDORIA DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.8.2. ASSOCIACIÓ DE LA DONA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.9. RADIO CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 3.10. MITJANS DE TRANSPORT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>4. CERVELLONINS I PERSONES VINCULADES A CERVELLÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.1. LOLA ANGLADA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.2. FAMÍLIA ARMENGOL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3. FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.1. ÁNGEL BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.2. ANTONIO BERTRAN I LLOBET </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.3. ÁNGEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.4. RAFAEL BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.5. ROSA BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.6. RAMON BERTRAN I MONTSERRAT </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.3.7. DOCUMENTS FAMÍLIA BERTRAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.4. APEL·LES MESTRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.5. FREDERIC SOLER PITARRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.6. MARCELINA TRES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7. JOSEP TARRADELLAS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.1. REVISTES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.2. PREMSA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.7.3. DOCUMENTACIÓ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8. CERVELLONINS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.1. A-I </span></span></span></p> <p><span><span><span> 4.8.2. J-Z </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>5. FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.1. FESTA MAJOR </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.2. FESTA DE SANTA MARIA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3. ALTRES FESTES POPULARS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.1. APLEC DE SANT FRANCESC </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.2. APLEC DE SANT PONÇ </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.3. APLEC DEL REMEI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.4. CARNAVAL </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.5. CASTANYADA HALLOWEEN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.6. CORPUS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.7. DIADA 11 SETEMBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.8. FESTA DE L'ARBRE </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.9. FIRA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.10. NADAL I REIS </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.11. NICOLAUS I LLÚCIES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.12. PUBILLES </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.13. SANT JOAN </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.14. SANT JORDI </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.15. SETMANA SANTA </span></span></span></p> <p><span><span><span> 5.3.16. TRES TOMBS </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>6. ACTIVITATS GRUP DE RECERCA </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>7. FONS GISPERT </span></span></span></p> <p><span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>8. ALBUMS DE FOTOGRAFIES </span></span></span></p> <p> </p>	08068-231	c/ Carrer Major, 93 i c/Sant Esteve 10	<p>L'any 1986 un grup de persones liderades pel Jaume Armengol i Tres van decidir que a Cervelló hi havia molta història per conservar. Gràcies a aquelles persones es va començar a col·leccionar documents i objectes amb la idea que algun dia es podia fer un museu pel poble.</p> <p>El camí no va ser fàcil, però a 2001 la germana del fundador, Anna Maria Armengol, el seu nebot Francesc Pasqual i altres socis del grup original van decidir reactivar el Grup de Recerca. Per fi van rebre l'ajuda de l'Ajuntament amb la cessió d'un magatzem on es podia fer les tasques de guardar, netejar, restaurar i catalogar la col·lació original i també continuar recollint més donacions i troballes relacionades amb la història del poble.</p> <p>També es va fer les primeres tres petites exposicions allà al magatzem, i quan aquest ja estava tan absolutament ple, es va trobar aixopluc a Ca la Flamenca.</p> <p>L'any 2006 l'Ajuntament va cedir l'edifici de Cal Badia, i a 2008 mercès a una subvenció es va fer possible l'arranjament d'aquest Espai Recerca, primer a l'entrada i un any després, amb la feina dels socis voluntaris, al menjador.</p> <p>L'any 2011 es va obrir la nova porta que ens connecta al celler on es conserva part de la gran col·lecció.</p> <p>El nou espai del fons documental es va inaugurar el juny de 2018, amb la nova seu ubicada al pis sobre els magatzems.</p> <p>Entre els anys 2001 I 2015 es van fer les següents exposicions en les quals s'obria a la ciutadania tant els fons documentals com les col·leccions de reserva.</p> <ul> <li>2001 'Memòria col·lectiva'</li> <li>2002 'La vida quotidiana a la llar'</li> <li>2003 'Quina feinada! El treball de la dona', 'Els oficis a Cervelló: Vinyater, moler, vidrier, fuster'</li> <li>2005 'Últimes donacions'</li> <li>2006 'Mostra dels últims objectes cedits' i 'El Projecte de l'Ecomuseu'</li> <li>2007 'Lluminària: Mostra d'objectes antics de llum', col·laboració amb 'Passat i Present del Vidre Català' a la primera fira del vidre, 'Postals Antigues'</li> <li>2008 'Les Masies de Cervelló: Fotografies i objectes quotidians', 'El Pessebre: Diorama, tradició, simbolisme'</li> <li>2009 'La Guerra Civil a Cervelló', 'Anem a jugar! Joguines antigues'</li> <li>2010 'El món dels animals a Cervelló', 'Els Bertran: Una Família d'Artistes', 'Els Germans Canals': mostra de fotos i objectes del Garatge Canals, 'Els Pastorets'</li> <li>2011 'Fa Quatre Dies...' L'evolució dels objectes quotidians, '1861: La Germandat de Sant Sebastià i Cervelló'</li> <li>2012 'Els peixos de vidre'. ' La riera de Cervelló' 'La nevada del 1962: 50 anys'</li> <li>2013 'La Primera Comunió', 'Mostra de donacions' (a la Biblioteca), '60 aniversari del C. D. Cervelló i del camp de futbol antic' (col·laboració amb el Club Esportiu de Cervelló), 'Apel·les Mestres i Cervelló'</li> <li>2014 'L'Escola a Cervelló', 'Les pedres ens parlen: El Castell de Cervelló', 'Frederic Soler Pitarra' (Mostra Biblioteca),'Oficis de Cervelló'</li> <li>2015 'Últimes donacions'/ 'Els Gegants antics de l'Esplai', 'Les Sales de Ball i els Teatres de Cervelló', 'Joan Amades' (col·laboració amb els alumnes de 1r d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2016 'Les Pubilles de Cervelló, 'La gran exposició del vidre de 1981', 'Oficis de Cervelló' (col·laboració amb els alumnes de 2n d'ESO del SI Cervelló)</li> <li>2017 'Recordant Toni Asensio, espeleòleg de Cervelló', 'L'ofici que més m'agrada: cisteller, sabater, ferrer', 'Lola Anglada a Cervelló'</li> <li>2018 'El Casament', '25 anys dels Diables a Cervelló', 'Entrevistes a persones de Cervelló'</li> <li>2019 'Les primeres indústries de Cervelló: Els picapedrers' (Mostra Biblioteca), 'El Vidre i la fàbrica de les Corts a Cervelló' (Mostra Biblioteca)'El Bateig', 'El silenci dels llocs: 1939 Guerra Civil i franquisme a Cervelló' 'Tradicions nadalenques'</li> <li>2020 'L'Aigua és vida' (Mostra Biblioteca), 'Pedra Seca, Records d'un Cervelló Agrícola'(Mostra Biblioteca), 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges' (virtual), Pessebre a Cal Badia</li> <li>2021 'Cervelló Art: Patrimoni, paisatge i personatges'(a l'aparador de la Biblioteca) Tancat per restriccions i després per obres</li> <li>2022 Mostra de vidre a la biblioteca, 'Gent del vidre' 'La Festivitat de Santa Maria'</li> <li>2023 'Les botigues de Cervelló' 'El món de les rajoles a Cervelló' 'A punt de solfa: la música a Cervelló'</li> <li>2024 Tenim previst tractar el tema de les costureres i modistes, i el tema de l'estiueig al municipi.</li> </ul> <p>A més s'organitzen mostres i concursos als aplecs i fires, conferències, publicacions, rutes històriques, visites escolars, entrevistes per enregistrar la història oral, i es treballa activament per conservar el patrimoni arquitectònic i industrial de Cervelló.</p>	41.3962724,1.9567454	412788	4583273		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-231010.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23103_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96496-23105_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-30 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Grup de Recerca de Cervelló		119\|98	56	3.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96085	Col·lecció de la Coral Diana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-coral-diana	<p><span><span><span><span><span><span>CAPELLADES SALA, Josep (2010) Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LARROSA, Pere (2011) “La missa de ribera una tradició a Cervelló” <em>Sauló</em>, núm. 1. p.2. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p>	XIX-XX	Els diversos objectes de la col·lecció es troben protegits: uns emmarcats i d'altres dins d'unes vitrines.	<p>La col·lecció de la Coral Diana consta de diversos elements relacionats amb la història d'aquesta agrupació. Destaquen els estendards, un diploma commemoratiu, el bust d'Anselm Clavé i algunes fotografies de l'agrupació, les cistelles que acompanyen a les actuacions de Caramelles i algunes medalles relatives a les seves diverses actuacions.</p> <p>Tots aquests elements es troben a la seu de l'agrupació.</p>	08068-94	C/ Major, 85	<p><span><span><span>Aquest conjunt d'objectes va ser aplegat al llarg de més d’un segle per part de l'entitat musical anomenada Coral Diana. La Coral Diana, creada a Cervelló l'any 1863, va exercir durant molts anys una activitat musical que dinamitzà i encara dinamitza la seva comunitat, mantenint una estreta relació amb la llengua i la cultura catalanes. La seva primera participació musical va tenir lloc el 3 d'agost de 1863, en ocasió de la Festa Major de Cervelló, i el seu estendard inaugural data de 1864.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Propietària d'aquesta col·lecció, la Coral Diana ha contribuït activament a la preservació de les tradicions musicals, incloent-hi les caramelles. És una entitat associada a la Federació de Cors de Clavé. El 27 d'agost de 1922 es va celebrar una festa en commemoració de la renovació de l’estendard de la coral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1939, el director musical va ser Emili Serra Mac, qui també exercia com a secretari de l'Ajuntament de Cervelló. Després de la Guerra Civil, la coral va interrompre les seves actuacions, però a partir de 1945, el rector Miquel Rubio va encoratjar els antics cantaires i la joventut de Cervelló a refundar la societat coral. El nou director en aquesta etapa va ser Tomàs Villar, fill de Cervelló. En anys posteriors, el seu fill, Antoni Villar, també músic i professor, va liderar la coral fins a la dècada de 1990. Actualment la direcció de la Coral està a càrrec del senyor Benjamin Santos, també director de l’Escola de Música del municipi. </span></span></span></p>	41.3961552,1.9566152	412777	4583261	1864-1920-2023	08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175429.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175448.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175614.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175831.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208180050.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Privada accessible	Lúdic/Cultural			Inexistent	2025-01-27 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La Coral Diana ha recuperat la Missa del mestre Josep Ribera i Miró, un compositor a cavall entre el segle XIX i XX. Es tracta d'una tradició cervellonenca, ja que aquesta era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.Participaven i encara fan Caramelles. Un relat de com eren aquestes cantades a principis de segle, el fa l'aviador republicà Josep Capellades:'Per Pasqua, el cor organitzava les Caramelles, que delitaven el veïnat amb les seves cançons, fins i tot a les cases pairals. Els músics de l'orquestra acompanyaven el cor amb els seus instruments de vent. Hi havia un any acompanyant els músics, i un altre acompanyant amb el noi que portava el cistell. El cor tenia dues cantaires que portaven una cistelleta ben feta, folrada i adornada amb roba fina de colors, cintes i cascavells. L’ansa de la cistelleta estava unida a l'extrem d'un pal de fusta prou llarg perquè el cisteller pogués arribar als balcons de les cases. Era tradició que la gent posés ous a la cistella, però també hi tiraven algunes monedes. Jo m'encarregava de recollir el que hi havia. Lliurava els diners al cisteller i col·locava els ous en un cistell que portava per a això. Segons el que havia sentit explicar als meus pares, a finals del segle XIX i a principis del XX, hi havia el costum d’entregar ous, xais i cabrits petits. Amb aquesta recol·lecta, els coristes organitzaven un dinar de germanor el diumenge següent. Quan el cor havia acabat el recorregut pel poble, es feia el recompte dels diners i dels ous que s’havien recollit. Els ous es venien a les botigues i els diners d’aquesta venda, juntament amb els diners recollits, es gastaven per organitzar, l’estiu següent, una petita excursió que durava tot el dia. També hi participaven els nens que ajudaven els cistellers. Un any vam anar en autocar a la platja de Calafell, i un altre a Arenys de Mar (...).' (Capellades Sala, 2010: 29).	105\|98	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95446	Església de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello	<p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p>	XI XVI		<p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p>	08068-2	Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló.	<p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p>	41.3870684,1.9607531	413110	4582248		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-01-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal.	92\|93\|94\|95\|85	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95633	Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir.	<p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p>	08068-33	c/ Major, 23	<p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p>	41.3959705,1.9535506	412520	4583243	1896-1908	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2025-01-22 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà	L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada.	105\|116\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96099	Molí de la Riera de Cervelló - Molí de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-cervello-moli-de-baix	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XVIII-XIX	L'estat actual de l'edifici és força dolent, tot i que es conserva bona part de l'estructura. Presenta signes evidents de deteriorament i abandonament. La vegetació ha crescut al voltant i sobre la construcció. Tot i això, les parets de pedra rogenca, encara visibles, i els maons utilitzats en les finestres i arcs, donen testimoni de la solidesa i l'estil arquitectònic industrial del moment de la seva construcció.	<p>El Molí de Baix de la Riera de Cervelló, també conegut com el Molí de la Riera de Cervelló, és una imponent construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Aquest edifici destaca per les seves grans dimensions i la seva estructura robusta.</p> <p>L'edificació respon a la típica construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Està orientada a ponent i es desenvolupa en alçada en planta baixa i tres pisos. La coberta és a dos vessants.</p> <p>És de planta rectangular i les seves parets estan fetes de pedra irregular rogenca de la zona, la qual cosa li dona un aspecte rústic i robust. Els maons s'utilitzen per emmarcar els buits dels arcs rebaixats sobre la porta i les finestres.</p> <p>La façana principal del molí presenta quatre finestrals per planta, proporcionant una simetria característica.</p> <p>Les façanes laterals compten amb sis finestrals cadascuna, mentre que la planta baixa en té quatre. Aquest disseny permetia una bona il·luminació natural a l'interior de l'edifici.</p> <p>En planta baixa, a l'interior, encara es poden veure restes de la infraestructura utilitzada en la producció de paper. Entre aquests elements destaca una pica holandesa de finals del segle XIX, ubicada en una sala lateral contigua a l'edifici principal. Aquesta pica és un testimoni de la tecnologia utilitzada en el procés de fabricació de paper en aquell temps.	08068-105	Per sota de la B24, i a prop del carrer del Pont, al Nord-Est del carrer del Cérvol de la urbanització Can Guitart Vell, cantonada amb el carrer de Barcelona. A prop del conjunt de cases anomenat El Grau i arran de la Riera de Cervelló.	<p><span><span><span>A Cervelló, durant el segle XVIII, es va establir un molí paperer a la vora de la riera de Cervelló, aprofitant l'aigua d'aquesta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un registre datat el 1761, el propietari en aquell moment era Francesc Ferrés. Un altre document del 4 d'octubre de 1875 assenyala que formava part de la finca de la Torre Vileta i es dedicava a la producció de paper d'estrassa i embalatge. També es fa menció que el molí disposava d'espais habitables per als empleats. Fins als primers anys del segle XX, encara es produïa paper d'estrassa en aquesta instal·lació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (Llurba, 2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d’interès, com que el 23 d'agost de 1860, Pau Fontanet i Agell, un fabricant de paper de Sabadell, va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre d’altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya, que mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m2), situada a 'El maset del Grau'. Aquesta propietat va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve segons el llegat del seu pare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p>	41.3975835,1.9732364	414168	4583402		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10505.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2025-01-22 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El Molí de Baix de la Riera de Cervelló és una peça important del patrimoni industrial de Catalunya, i és una mostra més de la importància històrica de la fabricació de paper.Tot i el seu estat ruïnós, l'edifici segueix sent un recordatori del passat industrial de Cervelló i un exemple de l'enginyeria i l'arquitectura industrial dels segles XVIII i XIX.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95512	Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5	<p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p>	XX		<p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p>	08068-6	Avinguda de Catalunya, 5	<p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3964704,1.9597381	413038	4583293		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable.	119	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95516	Rellotge de sol de can Guitart Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	S'ha repintat recentment	<p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p>	08068-10	Carrer Masia, 32	<p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3943019,1.9753888	414344	4583036		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95660	Can Nicasi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX	Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original.	<p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p>	08068-56	Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona.	<p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p>	41.3987653,1.9832518	415007	4583525		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original.		45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95661	Can Vendrell - Torre Frederic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-torre-frederic	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	S'hi estan efectuant obres de rehabilitació.	<p>Casa unifamiliar aïllada de dimensions notables. Està construïda damunt d'una plataforma que crea una superfície plana, elevada, la qual salva la dificultat del terreny, costerut. Aquesta plataforma també és utilitzada com a zona de magatzem i altres activitats vinculades a la vida de l'edificació.</p> <p>L'edifici principal presenta una planta quadrada, i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, de terrat. Les cantonades estan dentades verticalment, de dalt a baix, formant un relleu decoratiu que emfatitza i emmarca la fesomia de les façanes. </p> <p>Hi ha a dalt de tot una petita torratxa-mirador de planta rectangular que sobresurt de la teulada, protegida a la part superior per una barana de balustres.</p> <p>Tant el terrat com la coberta de la torre estan tancats amb baranes de balustres.</p> <p>En un costat hi ha un altre cos edificat adossat, de dues plantes, també de terrat pla i barana de balustres a la part superior.</p> <p>De les façanes, destaquen les obertures emmarcades i presenten les llindes amb motllures d'arc rebaixat al primer pis i al segon pis tancaments de llinda plana. Aquestes obertures estructuren compositivament la façana en tres eixos verticals i tres horitzontals: en els verticals hi ha una obertura i els horitzontals estan separats per motllures.</p> <p>Els pisos estan delineats a les façanes per línies d'imposta horitzontals, que els emmarquen i delimiten visualment. </p> <p>La porta d'entrada és l'obertura central de la planta baixa, que marca el centre de l'edifici i a sobre seu s'hi obre un balcó.</p> <p>Elements destacables del voltant són una bassa, el petit bosquet de pins i dues mines, una d'elles, corresponent a les suposades aigües medicinals.</p>	08068-57	Situada en un accés entre les urbanitzacions Granja García i Torre Vileta, a l'Est.	<p>Al segle XV, ja es troba el llinatge Vendrell a Cervelló, però no es pot afirmar que estigui relacionat amb el mas. (Llurba, 2021: 229-230).</p> <p>Josep Llurba, en el seu estudi sobre les masies de Cervelló (2021: 230-231), troba alguns esments al llinatge al llarg del segle XVI, tot i que no els pot relacionar amb aquesta casa. Si que es pot relacionar a partir del cadastre de 1761, data en què s'esmenta un Climent Vendrell que tenia una casa de primera qualitat.</p> <p>En tombar el segle XX, la propietat va passar als germans Dolors i Josep Garcia Julià. Aquests germans van aprofitar un cabal d'aigua que els sortia d'una mina per fer aigua embotellada i vendre-la al públic amb un suposat valor medicinal, sota la marca comercial: 'Agua Vital', una aigua 'insuperable'. La seva composició incloïa 'radioactivitat', i es venia per aprofitar les seves qualitats organolèptiques, efectes fisiològics i propietats higièniques. (Llurba, 2021: 231-232).</p>	41.3975460,1.9838509	415055	4583389		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05707.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			102	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95676	Font i bassa de Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p>	08068-61	Camí de can Paulet.	<p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p>	41.4061583,1.9629639	413320	4584365		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Estructural			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95935	Can Tres - Can Tres de la Muntanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tres-can-tres-de-la-muntanya	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII? - XVIII - XIX		<p>Antic mas, de petites dimensions. Presenta una planta rectangular i està dividida en tres crugies, amb un cos annex que completa la seva estructura.</p> <p>La façana principal és la part més notable del conjunt. Aquesta façana és plana i està pintada d'un blanc immaculat. A l'esquerra del balcó del primer pis, es pot veure un rellotge de sol que ha estat repintat completament de blanc, ocultant l'obra original. A tot el voltant de l'edificació hi ha un sòcol d'aplacat de pedra sorrenca vermella, que segueix la tradició constructiva de la zona i afegeix un toc de color i textura a la construcció actual.</p> <p>L'edifici principal s'eleva en tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. La teulada, amb dos aiguavessos, té el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana es distingeix per dos eixos de composició vertical, amb obertures rectangulars de traça vertical, que tenen llinda i brancals.</p> <p>Al primer pis, destaquen dues finestres, una de les quals ha estat convertida en balcó. Aquestes obertures estan recercades i pintades de color groc, i totes elles estan protegides per reixes. El balcó compta amb persianes canadenques a l'interior, que li proporcionen protecció.</p> <p>Al nivell de les golfes, hi ha tres petites finestres rectangulars, de traça vertical, amb la central més llarga que les laterals. Aquestes finestres estan adornades a la part superior per una sanefa decorativa en forma de llaç, feta en trencadís. Una cornisa separa aquest darrer pis de la resta de l'edifici, creant una clara transició entre els nivells.</p> <p>A la part esquerra de l'habitatge, a un metre de la porta, hi ha un pou de pedra. El jardí que envolta la construcció completa el conjunt, oferint un espai verd molt senzill.</p> <p>A pocs metres de la masia, es troba el Turó d'en Tres, un pic amb una altitud de 382 metres, que ofereix unes vistes impressionants i un context paisatgístic privilegiat per a aquesta encantadora masia. </p>	08068-78	Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1	<p>Tot i que la seva ubicació podria indicar una cronologia més antiga, es considera que la construcció inicial data del segle XVII, i que va ser ampliada en diverses fases sent l'última destacada l'any 1823, segons la inscripció que hi ha en una de les parets laterals de la mateixa masia.</p> <p>La referència escrita més antiga relacionada amb el cognom Tres, és de començament del segle XVIII (1722), en què apareix documentada la casa anomenada ja com a can Tres. El propietari aleshores era Pau Tres. Llurba obre la possibilitat que aquest Tres fos d'ascendència occitana, i s'hagués instal·lat al costat de dues cases anteriors, can Trullols i ca l'Arangada.</p> <p>D'acord amb el cadastre de Cervelló de 1761, es pot intuir que la casa no devia ser de grans dimensions, si tenim en compte que el seu propietari, Mateu Tres, era jornaler i també amo d'una 'casa de segona qualitat' (Llurba 2021b: 218).</p> <p>La denominació de Can Tres 'de la muntanya' havia d'estar lligada al fet que la nissaga dels Tres, s'hauria escampat per diverses poblacions, com ara Vallirana. Aleshores per distingir els Tres del poble envers els Tres de can Tres se li va afegir aquell locatiu.</p> <p>La masia va pertànyer a la família Pardo. Un membre destacat d'aquesta família és el pintor Plinio Pardo Pedrola, qui a més de pintor, va ser arquer i fabricant d'arcs, artista pictòric, expert aeronàutic, fotògraf, etc.</p>	41.3828465,1.9511577	412303	4581789		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093160.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-07803.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A mitjan segle XX la casa va ser adquirida per Plinio Pardo Pedrola, pintor, per aquest motiu era coneguda com a can Pardo.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95960	Can Ràfols - Mas Trobat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-mas-trobat	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVII - XVIII - XX		<p>Masia de planta rectangular, que es troba més a prop de Torrelles de Llobregat que de Cervelló. El camí per arribar-hi es des de Torrelles. Antigament s'hi podia accedir des de Can Valent, però aquest camí ja no és visible a causa de la vegetació que l'ha cobert.</p> <p>La planta és rectangular, i el conjunt està orientat cap al sud. Tres cossos arrenglerats conformen el conjunt edificat. Aquests cossos es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants, de teules àrabs. </p> <p>El cos original és el més gran i compacte i inclou una terrassa coberta, mentre que el de l'extrem posseeix tres grans arcades d'arc de mig punt parcialment tancades. Hi la la inscripció 1789.</p> <p>També compta amb diverses construccions auxiliars.</p>	08068-83	Can Ràfols, camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat	<p>Tot i que presenta una inscripció de l'any 1789, les arcades d'arc de mig punt suggereixen una construcció molt més antiga. </p> <p>El mossèn del poble de Cervelló en la transcripció de l'Acta de Consagració de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló, recollida en el llibre 'Cervelló', editat l'any 1916, explica que Can Ràfols jahi s'esmenta l'any 1231. Aleshores, la casa es coneixia com a 'Mas de Ramon Trobat'.</p> <p>En els llibres parroquials de Cervelló, no es troba cap referència al nom de Ràfols com a nom propi de persona. Llurba (2021b: 161) localitza una documentació de l'any 1715 on s'esmenta el nom de Ràfols com a casa, i no pas com a cognom. Es tracta de l'informe del Magatzem Reial de Llana de Barcelona, en el qual es demana als Ràfols l'aportació de 18 quintars de llenya. Sis anys més tard, exactament el dia 20 d'agost de 1721, sí que s'esmenta un Joan Ràfols -probablement de la mateixa casa-, que també ha de lliurar al Magatzem del Rei, 5 quintars de llenya. Sembla, doncs, que la casa pertanyia a una família anomenada Ràfols. Per trobar de nou esment de Ràfols, ens hem de traslladar a l'any 1761, en què surt al cadastre de Cervelló. També en documentació de l'any 1721, Cecília Ràfols, vídua, tenia una casa de primera qualitat habitada per ella mateixa, i en una part de la casa hi residia en Pau Boladeras, que devia ser el masover.</p> <p>En el 'Cartulario de Francisco de Zamora' (1789) hi surt un altre cop Can Ràfols. Això no obstant, no s'esmenta en la relació de propietaris de més pes tributari de l'Ajuntament de Cervelló (1855) ni tampoc en el padró municipal elaborat l'any 1857, ni com a nom propi, tot i que hi ha un Francesc Roig Ros i un Mateu Roig Fisas, que podrien ser els propietaris.</p> <p>Segons el document de fitació de l'any 1889, entre l'Ajuntament de Torrelles i el de Cervelló s'hi esmenta la casa Ràfols, la propietat de la qual era de Rosa Molina i de Josep Roig Camps, que versemblantment, potser eren parents del Roig de 1857.</p>	41.3716536,1.9827836	414932	4580514	1789	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08304.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BCIL\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La divisió de termes municipals erntre Torrelles i Cervelló passava pel dormitori principal de la casa. La part est de la masia correspon al municipi de Torrelles de Llobregat. Llurba (2021b: 162) explica: '(..) el mas Trobat o de Can Ràfols estava situat just al mig de dos termes municipals: el de Torrelles (per la cara nord-est) i el de Cervelló (per la cara sud-est). La casa es trobava dividida entre els dos termes, de manera que es deia que si naixies a la banda de Torrelles, t'havien de batejar a l'església torrellenca, mentre que si mories a la banda de Cervelló, t'havien d'enterrar al cementiri cervellonenc. El fet que la casa es trobés al mig de dos municipis es deu a que la casa vella que hi havia es va cremar, i per això en alguns documents es coneix com 'el mas cremat'. Després de l'incendi, la gent de Torrelles de Llobregat volia que el batlle del Consell comunal del poble fos un dels propietaris de Can Ràfols, però ell no ho volia de cap manera. Per tant, la solució va ser construir la casa entremig dels dos termes municipals.'	98\|119\|95	46	1.2	1761\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96062	Molí del Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Enrunat i ocult per la vegetació	<p><span><span><span>Entre canyes i bardisses es troben, a tocar la riera de Cervelló, les restes constructives del molí. Per l’exterior es veu una porta d'accés amb arc escarser i dovelles ben escairades. A la dreta hi ha una finestra. La resta del mur està fet amb pedres irregulars sense escairar. Pel costat de la llera, dos contraforts reforcen l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior hi ha una sala coberta amb volta de canó.</span></span></span></p>	08068-89	Gairebé sota el pont que travessa la riera de Cervelló cap a la urbanització de la Granja García, però dins de la de Torre Vileta.		41.3988642,1.9870699	415326	4583531		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093601.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum				45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96065	Col·lecció municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-4		XVII i XX		<p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de les obres d'art de propietat municipal i una campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta que es troba al despatx de l'alcalde.</p> <p><span><span><span>Destaquen </span></span></span><span><span><span>tres obres que es troben exposades permanentment al saló de plens de l'Ajuntament de Cervelló. Dues estan fetes amb trencadís de vidre, representen l'església de Santa Maria de Cervelló i el monestir de Sant Ponç de Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera és un mural que està fet</span></span></span><span><span><span> feta amb olis i materials mixts, representant els elements més destacats de la cultura, l’art, la indústria i les tradicions del municipi, com ara la música, el teatre, el treball de la pedra i el vidre, l’arquitectura, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També formen part de la col·lecció municipals altres elements com el bastó de batlle o pintures a l'oli representant els alcaldes i personalitats importants de Cervelló. </span></span></span></p>	08068-91	C/ Major, 146-148	<p><span><span><span>Per informació del Grup de Recerca de Cervelló i les signatures de les obres es pot deduir que les dues primeres, fetes amb trencadís de vidre, són fetes per artesans que van participar a les fires d'artesania del mes de maig dutes a terme a Cervelló. En la seva realització van participar veïns i veïnes de Cervelló tallant trossos del vidre que portaven els artistes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural és obra de l’Associació d’Activitats Artístiques de Cervelló. </span></span></span></p> <p>La campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta, una vegada la capella va ser destruïda, un temps després va acabar conservant-s'hi al despatx d'Alcaldia. El seu autor, Miquel Carmini, el seu fonedor, va ser un reconegut fonedor de campanes actiu a Catalunya al segle XVII. Un dels seus treballs més notables inclou la campana de Sant Salvador a Granollers, fosa l'any 1590.</p> <p> </p>	41.3960472,1.9590418	412979	4583247	1665-1990-2007-2008	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09105.jpeg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09106.jpeg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Ornamental			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Associació d'activitats artístiques de Cervelló i ACAV		98	53	2.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96087	Els Grillats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0	<p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Costum que encara es troba vigent	<p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p>	08068-96	carrer Major, 23	<p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p>	41.3960096,1.9535564	412521	4583248		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya.	119	63	4.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96088	Monument a les víctimes de la guerra civil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2	<p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p>	XX		<p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote>	08068-97	c/ de la Pau, 13	<p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa.</p>	41.3940902,1.9601573	413070	4583028	2019	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg	Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Científic/Cultural			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa.		51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96156	Font Freda - Bassa de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-bassa-de-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics.	<p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.</p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.</p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. </p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.</p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.</p>	08068-129	Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera.	<p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.</p>	41.3943575,1.9140865	409219	4583105		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12901.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir.	119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96161	Barraca Bosc de can Sala 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>	XIX	Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc.	<p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-134	Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3829620,1.9660410	413547	4581786		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96246	Avenc dels Azimuts	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-azimuts	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>		A l'interior, s'aprecia el trencament de calcites, a causa de l'activitat minera.	<p><span><span><span><span><span><span>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys tretze metres i un recorregut total de vint-i-vuit metres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una petita cavitat que està formada per un únic pou que dona lloc a una sala petita. El seu interior està revestit amb formacions de calcita. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 57-58) </span></span></span></span></span></span></p>	08068-152	Serral Llarg	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3967200,1.8975300	407838	4583385		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96246-15202.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se l'anomena també com a Avenc vèrtex. La cavitat serveix d’hàbitat per a una gran colònia de mosquits.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96320	Font de la Mina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-8	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Està molt emboscat i cal arribar-hi per un corriol.	<p>Font que es troba dins d'una construcció de planta quadrada, de maçoneria, amb una coberta d'uralita. Al seu frontal hi ha un sortidor amb una goma que porta l'aigua a les hortes del Torrent Fondo.</p>	08068-165	Al final d'un camí que puja pel vessant esquerre del Torrent Fondo des del carrer Frederic Soler Pitarra	<p>Aquesta font està ubicada en una zona històricament coneguda per la presència d'aigua i cultius. D'allà deien que sortia el millor vi de Cervelló.</p> <p>Al segle XIX donava aigua a la mina d'en Rovira. També, a través de la mina, proporcionava l'aigua als veïns que la podien pagar, per al seu ús domèstic.</p> <p>La geologia del Torrent Fondo o Torrent de les Rovires, on sorgeix aquesta font, està formada per conglomerat de roques calcàries. Això fa que apareguin un bon grapat de dolls d'aigua que generen aquests dipòsits subterranis d'aigua. (Llurba, 2012: 17).</p>	41.3980764,1.9491153	412153	4583482		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16503.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu			BPU	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		La mina és una mostra notable d'enginyeria del segle XIX .	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96323	Cova del Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-coll-verdaguer	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span>.</p>		L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa.	<p>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.</p> <p>La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).</p> <p>Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.</p> <p>S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.</p>	08068-168	Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3933570,1.9111110	408969	4582997		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16803.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita).		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96335	Font de Flàvia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flavia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX	El lloc no té cap mena de manteniment: han desaparegut les taules i els bancs i els arbres que hi feien ombra, només queda un plataner. La mina està molt bruta i l'aigua es perd.	<p><span><span><span>La font de mina està situada a prop de la llera de la riera de Cervelló. Ara només es veu la boca de la mina, tancada amb una porta de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que abastia la font està composta per dipòsits de llits de rieres i torrents, i és blanca en el seu interior, és a dir, amb la roca natural excavada. És una cavitat de 5,9 m de fondària i el seu desnivell és imperceptible. Encara hi brolla aigua, però el cabal és mínim i discontinu.</span></span></span></p>	08068-174	A la zona de la riera de Cervelló, aproximadament davant on el carrer de les Quatre Fonts es troba amb el carrer de la Riera.	<p><span><span><span>D’aquesta font, probablement anomenada segons una antiga masia, es va fer esment l'any 1456 com a mas Flavió o Flaviol, situat a sobre de la mateixa font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia estat un lloc excel·lent per reunir-se. S'arribava prèviament deixant enrere el que anteriorment havia estat l’hort del Purroig, seguint la vinya de Pau Ventura Armengol, més conegut com Pau Pistolero.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que era una font de mina, requeria neteja amb freqüència, la qual cosa va portar a l'abandonament de la seva utilització, ja que implicava entrar dins la mina. Una altra dificultat era el pas per tal de travessar sense cap pont la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans, hi havia taules a l'ombra dels arbres frondosos que creixien a la vora de la riera de Cervelló. D'aquests, només queda en peu un plataner majestuós.</span></span></span></p> <p>Era una de les fonts que congregaven a la gent de Cervelló, un lloc lúdic per excel·lència. Josefina Tutusaus explica una d'aquelles trobades pels volts de la dècada de 1960: </p> <p><em>'(..) Per Pasqua es feia el Salpàs i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Aquests ous que es recollien es feien servir per fer una crema que s'elaborava a casa i es menjava a la Font. Es repartia a tots els infants de la catequesi. Això es feia el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones (Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell i altres catequistes). Els infants portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló. Les olles brutes que havien servit per fer la crema, es rentaven a la riera'. </em>(ROIG MESTRE, 2011: 122).</p>	41.3937412,1.9622041	413240	4582987		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17404_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96336	Font de la Resclosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-resclosa	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La font, pròpiament, ha desaparegut, tot i que encara raja, però es troba amagada per causa de diverses esllavissades dels terrenys de sobre. Resten les escales que hi duien.	<p>Font que està situada a la riera de Cervelló, al costat de la resclosa que li dona el nom, però avui, amagada per la vegetació. </p>	08068-175	Al costat de la pista que travessa la riera per sota el pont de l'autovia.	<p>Es diu així per la resclosa que s'hi construí per portar l'aigua al molí del Grau.</p> <p>Per Llurba (2012: 28) la resclosa hauria estat construïda molt abans que s'hi edifiqués el molí de paper d'estrassa al segle XVIII. Igual que la font de Flàvia, va ser molt popular.</p> <p>A finals del segle XX, encara es veia gent omplint garrafes d'aigua. Va arribar a disposar d'unes escales d'accés, que encara hi són, i uns bancs per seure que han desaparegut.</p>	41.3945427,1.9666734	413615	4583071		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96336-17502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96336-17503.jpeg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Sense ús			BPU	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquesta font va ser apadrinada per l'Escola Nova l'any 2014 (Grup de Recerca Cervelló, 2024: 2)	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96377	Barraca del bosc de Can Sala 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-5	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un enderroc important a causa d’un pi que ha caigut damunt. Tot i estar força malmesa es distingeix que és de planta circular. Cal una restauració urgent.	<p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella<span><span><span><span><span><span> (Buntsandstein), de planta circular. </span></span></span></span></span></span>Està orientada a sud, sud-est. L'aparell del mur és de pedres grans i irregulars sense treballar, excepte les que conformen la porta d'accés.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Les mides actuals són les següents: </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Interior</span></strong>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 130 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>D</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>iàmetre 150 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span><strong><span>Exterior</span>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta ? x ? x 80 cm; </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 110 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior.</span> Planta circular 10,4 m. </span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-191	Bosc de Can Sala	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3818370,1.9625863	413257	4581666		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96377-19103.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96378	Barraca del bosc de Can Sala 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Presenta un petit enderroc en la part posterior.	<p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada a l'est. Es tracta d'una construcció senzilla de planta circular que està coberta amb una falsa cúpula. L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.<br /> <br /> Presenta les següents dimensions:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>diàmetre 145 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130x60x70 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17x90x40 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 250 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-192	Bosc de Can Sala	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3768630,1.9557600	412679	4581119		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-19202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-fitxa17803.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96379	Barraca del bosc de Can Riera 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-10	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span>.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	La paret lateral de la dreta, per la part externa presenta un enderroc important que no afecta l'interior.	<p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), i presenta orientació a l'est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura que està coberta amb una falsa cúpula.</p> <p>L'aparell constructiu és irregular, amb blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.</p> <p>Al costat esquerre té una construcció adossada en forma de L. Segons sembla, servia per guardar animals.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 175 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Porta 146 x 55 x 85 cm</li> <li>Llinda 23 x 80 x 45 cm</li> <li>Alçada a coberta 196 cm</li> <li>Alçada total 266 cm.</li> <li>Perímetre exterior Planta ferradura (façana 3,60 m+lateral 9,10 m) Total 12,70 metres</li> </ul> <p> </p>	08068-193	Bosc de Can Riera	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3727430,1.9615590	413159	4580656		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96379-19303.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96380	Barraca del bosc de Can Riera 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-riera-9	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	La coberta original es trobava esfondrada i es va cobrir amb terra per tal de protegir l'estructura.	<p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada al nord-est.</p> <p>Es tracta d'una construcció senzilla de planta de ferradura. </p> <p>L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions que configuren la porta de llinda plana, també s'utilitzen pedres petites sense tallar.</p> <p>A l'interior hi ha un cocó just davant de la porta, en arc d'ametlla.</p> <p>Presenta les següents dimensions:</p> <p><strong>Interior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 180 cm</li> <li>Diàmetre: 185 cm</li> <li>Cocó: 35 x 45 x 60 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta: 125 x 60 x 80 cm</li> <li>Llinda: 25 x 100 x 50 cm</li> <li>Alçada a coberta: 180 cm. Alçada total 235 cm</li> <li>Perímetre exterior: Planta ferradura (façana 3,44 m + lateral 8,56 m) Total 12 metres.</li> </ul>	08068-194	Bosc de Can Riera	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3735092,1.9611233	413123	4580742		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96380-19403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96386	Fonts de Cal Sans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-cal-sans		XX		<p><span><span>Les fonts formen part d'una casa notable al raval Bassons, Cal Sans. </span></span><span><span>Aquesta casa s'ubica dins d'un solar de 3.225 m² de superfície. </span></span></p> <p>Les fonts ornamentals, estan situades al jardí de la propietat, i disposades en dos nivells dins del conjunt constructiu. Es troben limitades a l'exterior per una tanca amb reixa de brèndoles decoratives de ferro.</p> <p>Del conjunt, la font més destacada s'ubica a la terrassa superior i evoca el naixement de Venus, una escena mitològica popularitzada pel pintor Sandro Botticelli en la seva obra de finals del segle XV.</p> <p>En aquesta font, la figura de Venus és representada simbòlicament per una venera, envoltada per dos peixos en una fornícula situada a la part central, de la qual surten els brolladors. Tota ella està emmarcada en una arquitectura d'estil neoclàsic i, en part, està pintada de blau.</p> <p>Les fonts de Cal Sans estan construïdes en forma de cascades, amb les vores dels diversos estanys decorades per tal de representar l'escuma generada pel moviment de l'aigua del mar.</p> <p>Aquestes decoracions connecten amb el mite del naixement de Venus, l'equivalent romà de la deessa grega Afrodita, que segons la llegenda relatada a la 'Teogonia' d'Hesíode, va néixer de l'escuma del mar.</p>	08068-198	C/ Raval Bassons, 55	<p>La casa i les fonts van ser construïdes per l'Àngel Ejarque Navarro a inicis de la dècada de 1930, amb reformes a la dècada de 1940 (Informació del Grup de Recerca de Cervelló, maig de 2024).</p> <p>El constructor Àngel Ejarque Navarro és conegut a Cervelló per la seva contribució arquitectònica destacada. Va construir la façana del xalet situat a l'Avinguda Catalunya 18, un edifici d'estil racionalista amb una teulada plana, característic per les seves grans obertures rectangulars i quadrangulars.</p> <p><span><span>Les fonts semblen ser, en part, una còpia de la coneguda <em>Font dels Sis Putti</em>, esculpida per l'artista menorquí Jaume Otero l'any 1926, que va ser el primer monument instal·lat a la Plaça Catalunya de Barcelona.</span></span></p> <p>Durant el segle XX, la singularitat i bellesa de les fonts de Cal Sans les van convertir en un popular decorat per a retrats fotogràfics dels habitants de Cervelló, consolidant-les com un punt d'interès local.</p>	41.3931313,1.9481218	412062	4582933	1930-1940	08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96386-19804.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Àngel Ejarque Navarro		98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96387	Mina i font del Purroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-del-purroig	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX	L'esfondrament, tant de part de la mina com de les basses adjacents, impedeix l'accés a l'interior.	<p><span><span><span><span><span><span>Mina d’aigua excavada a la roca mare, la qual, en origen, abastia al rec a través d’unes basses que es troben més avall. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la bocamina: un accés construït per dos pilars de maons, a sobre dels quals descansa una pedra sorrenca vermella que serveix de llinda plana </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 173-175).</span></em></span></span></span></span></p> <p>De l'interior de la mina, just a sobre de la font, surt una canonada de plàstic que condueix l'aigua a la font que encara raja. L'altra canonada comunica la font i la bassa adjacent.</p>	08068-199	Vora la Riera de Cervelló	<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3931200,1.9589900	412971	4582921		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96387-19902.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		També anomenada com a Mina de la font del Puig Roig.		49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96390	Colònia Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-santa-anna	<p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX	S'ha perdut en gran part l'estructura original de les edificacions. Només una d'elles conserva bona part de l'antiga disposició de façana.	<p>Conjunt d'habitatges reformats en relació a la seva morfologia original. Alguns d'ells han crescut un pis en alçada. </p> <p>L'antiga disposició, conservada només en un d'ells és de cases de planta baixa, façana plana i teulada a dos aiguavessos. Les façanes, simètriques en origen, han estat modificades i només conserven el recercat de maons pintats de color vermell. </p> <p>Al mig de les cases, hi ha una edificació amb porta pintada de vermell, amb una finestreta, que en origen havia estat dedicada a capella.</p>	08068-202	Camí de Can Gispert	<p>L'any 1877, Gispert va sol·licitar permís per construir cases per als obrers. La seva idea era crear una colònia industrial, on els treballadors de la fàbrica poguessin viure, i agrícola, fomentant l'explotació dels terrenys amb plantacions d'oliveres, fruiters i vinyes.</p> <p>L'any 1882, la fil·loxera va començar a afectar Cervelló i Gispert va demanar a la Diputació Provincial cent soques de ceps americans per replantar. El 1883, va declarar la colònia Santa Anna, en part per beneficiar-se d'avantatges fiscals. Tot i això, en el primer moment, només es van construir dos dels vint-i-un habitatges projectats, probablement per falta de capital.</p> <p>Per justificar l'existència de la colònia, l'any 1897 Gispert va transmetre a l'Institut Geogràfic i Estadístic del Ministeri de Foment el cens de la població resident a la colònia, incloent-hi els cinc membres de la seva família i sis criats. Malgrat les dificultats, la colònia va assolir la producció agrícola esperada.</p> <p>L'any 1885, Gispert va participar en l'Exposición de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País, on va ser premiat per la seva obra 'Colonia Agrícola e Industrial' i pels seus vins, vinagres i oli d'oliva.</p> <p>També va participar en l'apartat de flors i fruites a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888 i el 1898 en l'Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas. El nom de Santa Anna provenia de l'esposa de Gispert, Anna Blanch Santacruz. Un cop tancada la fàbrica, la colònia es va convertir en habitatge d'estiuejants. L'any 1932, Manuel Gispert va morir i la seva filla Mercedes va heretar la fàbrica, que va continuar funcionant fins al 1955.</p> <p>Després d'uns anys sense activitat, la fàbrica es va transformar en una fàbrica de cartó, que va tancar definitivament l'any 1989. Una descendent dels propietaris, Mercè Gispert, va construir un pis a diversos habitatges per llogar habitacions a estiuejants de Barcelona. El nom es va mantenir al llarg del temps, i anys més tard, es va obrir un restaurant amb el mateix nom en una d'aquestes cases.</p>	41.3934858,1.9559330	412716	4582966	1876	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20207_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Manuel Gispert		98	46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96493	Camí Ramader a Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-can-casildo	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). 'Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues'. Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.</p>	XVIII-XIX	Els límits del camí han caigut en diversos trams i l'obertura de nous camins transversals de muntanya n'han trencat el traçat.	<p>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </p> <p>Té una amplada aproximada d'uns 5,9 metres. </p> <p>Es troba a prop dels terrenys de la masia de Can Casildo i també en els encontorns de Can Rafel. Aquestes dues masies també tenien ramats, especialment de cabres.</p> <p>No està documentat sencerament el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.<br /> Resulta pràcticament intransitable en aquesta zona. Al costat del tram més ben conservat hi ha una barraca en perfecte estat.</p>	08068-228	Can Casildo	<p>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</p> <p>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</p> <p>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</p> <p>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</p>	41.4019690,1.9281800	410407	4583935		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96687	Forn de calç del Lledoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	Ha caigut la coberta.	<p>El forn de calç del Lledoner és una estructura de secció cilíndrica amb un contrafort exterior situat al costat dret del portal d'extracció. El parament està format per grans carreus de pedra disposats en filades i deixats a la vista, reflectint una arquitectura robusta i tradicional. L'arc de l'entrada és lleugerament apuntat, amb un brancal d'uns 3 metres de longitud. Al davant de la porta hi ha dues columnes de secció cilíndrica que, actualment, no aguanten cap coberta. <span><span><span>Té escales, al costat, per accedir a la boca superior del forn.</span></span></span></p> <p>La base de la fogaina es troba aproximadament a 1 metre per sota del nivell del camí d'accés, indicant una estructura subterrània utilitzada per a la producció de calç. Es poden observar alguns residus i cendres a prop de l'entrada, possiblement restes de la seva activitat passada, que caldria identificar amb el cendrer creat per l'abocament dels residus de la fogaina.</p>	08068-273	S'accedeix des de la pista que surt de la N-340 cap a Can Cases de Sant Ponç.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3903244,1.9098240	408857	4582661		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27301.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El forn, amb la seva presència imponent, evoca amb una gran potència visual una època en què la producció de calç era una activitat industrial important a la zona. Aquest testimoni silenciós de la història de Cervelló reflecteix l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors industrials de la zona. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos el pes de la tradició i la importància de la producció de calç en el desenvolupament del territori.El forn està situat al costat d'un abocador incontrolat. A prop, hi ha un cartell de l'Ajuntament de Vallirana que demana que no es llencin escombraries.	119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96688	Forn de calç del Lledoner 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació.	<p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p>	08068-274	Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3902413,1.9101651	408886	4582652		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	47	1.3	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96689	Forns de calç del Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles.	<p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p>	08068-275	Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3903448,1.9126216	409091	4582660		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori.	119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96691	Barraca prop de la font de l'Elies - Barraca Elies (Can Dispanya) Sant Ponç 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-font-de-lelies-barraca-elies-can-dispanya-sant-ponc-1	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	En el moment de la seva inclusió en el catàleg es trobava en bon estat, però ja ha començat el procés de degradació.	<p>Barraca feta amb pedra calcària amb llinda plana. La coberta és de falsa cúpula. Presenta dos cocons a l'interior, un a sobre de l'altre. </p> <p>Formalment correspon al tipus AA: barraca aèria adossada al marge, amb la porta orientada l'est. La seva planta és circular.</p> <p>Està orientada a l'est.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><strong>Interior</strong>: </p> <ul> <li>Diàmetre: 270 cm</li> <li>Porta: 66 cm d'ample per 118 cm d'alt.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 260 cm</li> <li>Els murs fan 85 cm. </li> </ul> <p>A dins hi ha dos cocons.</p>	08068-277	Al mig del bosc, en un antic camp abandonat	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4043524,1.9135261	409186	4584215		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27101.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96850	Barraca del bosc de can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XIX - XX	Presenta un enderroc important.	<p><span><span><span><span><span><span>La construcció està orientada al sud, es troba adossada a un marge de més de 16 metres. Ha perdut la porta a causa de l'enderroc. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es conserva la planta de ferradura que disposa de cocó a l'exterior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 80 cm enderroc</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 260 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó exterior 30x60x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda cocó 20x90x50 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 130 cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta de ferradura (façana 3,20 m + lateral 13,80 m) Total 17 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-291	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028039,1.9689195	413814	4583986		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96850-29102jpg.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96855	Barraca de Can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-riera	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Construïda per la tècnica de pedra seca, amb pedres sense escairar, excepte alguna al brancal esquerre de la porta d'accés. <span><span><span><span><span><span>Les pedres de l'obertura de la porta formen un arc carpanell en la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel costat esquerre trobem dos petits marges que aguanten el terreny. </span></span></span></span></span></span> </p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta un contrafort al costat dret que continua fins a la part posterior en forma d'escaire.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La seva planta interior és circular. </p> <p>Està orientada al sud.</p> <p>La porta és del tipus 'MP', d'arc de mig punt i està formada per pedres dovelles col·locades en arc rodó, que queda recolzat sobre els murs laterals.</p> <p>El sostre és de falsa cúpula.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides:</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><strong>Interior</strong></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 190 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 125 x 70 x 84 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 10,2 m.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-292	Camps de Can Riera.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3681743,1.9639891	413356	4580146		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96855-29203.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96857	Barraca del bosc de Can Romagosa 20	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-20	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La coberta es troba esfondrada.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta, en forma allargada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals, que presenta dues llindes: <span><span><span>una més prima inferior i la superior més gruixuda.</span></span></span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i l'enderroc conserva quasi tota la paret fins a 150 cm.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Té les següents dimensions:</p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong></span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 165 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 170 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 90 x 75 x 57 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 13 x 80 x 30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 15 x 78 x 29 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 150 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12 m</span></span></span></span></span></span> </li> </ul>	08068-293	Bosc de Can Romagosa.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4032641,1.9662290	413590	4584040		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-29302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96857-293.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96858	Barraca del Mas Pitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-pitarra	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Presenta un enderroc parcial a la coberta i al costat dret que afecta la paret lateral.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i aquesta llinda es recolza sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 202 cm</li> <li>Diàmetre 200 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 105 x 50 x 78 cm</li> <li>Llinda 27 x 90 x 29 cm </li> <li>Alçada a coberta 180 cm </li> <li>Alçada total 230 cm</li> </ul> <p>Perímetre exterior</p> <ul> <li>Planta circular 10,80 m</li> </ul>	08068-294	Entre el Mas de Can Pitarra i el Mas de Can Sala de Baix.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3856110,1.9613370	413158	4582085		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96858-29402.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96859	Barraca de la Plana Bassons / Can Casildo 10	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-plana-bassons-can-casildo-10	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El costat esquerre es troba parcialment esfondrat i afecta la coberta.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge pel costat dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Alçada 210 cm</li> <li>Diàmetre 250 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Porta 120 x 63 x 80 cm</li> <li>Llinda 16 x 110 x 40 cm</li> <li>Alçada a coberta 197 cm</li> <li>Alçada total 237 cm</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,50 m</li> </ul>	08068-295	Bosc de can Casildo.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3992970,1.9253802	410170	4583642		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96859-29502.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96860	Barraca de Can Valent 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-valent-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Sostre enderrocat	<p><span><span><span>Barraca feta amb llicorella, una roca metamòrfica de textura laminada, que permet dividir-la en làmines fines i regulars. Aquesta propietat facilita el seu ús en la construcció de murs i estructures de pedra seca, ja que les làmines es poden encaixar amb precisió sense necessitat de morter. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la coberta només en queden les bigues de fusta que li donaven suport i algunes teules àrabs que formarien la teulada.</span></span></span></p> <p>Té una fornícula (cocó) i també una espitllera raconera.</p> <p>No es conserva l'entrada ni la coberta més enllà de les bigues. </p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior:</strong></p> <ul> <li>Parets: Esquerra 257 cm</li> <li>Dreta 252 cm</li> <li>Fons 200 cm</li> <li>Cocó a la paret esquerra 57 x 63 x 68 cm</li> <li>Espiell o finestra de la paret del fons 43 x 33 x 94 cm.</li> </ul> <p><strong>Exterior:</strong></p> <ul> <li>Alçada exterior 198-210 cm</li> <li>Porta amplada 210 cm</li> <li>Alçada a coberta (bigues de fusta) 198-210 cm.</li> </ul>	08068-296	Zona de bosc prop de la carena que separa el terme del de Torrelles	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3672670,1.9748172	414261	4580036	XIX - XX	08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96860-29603.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		La llicorella (coneguda en el seu moment com a 'terra negra') és la matèria primera de la qual està feta aquesta construcció. És resistent als agents atmosfèrics, la qual cosa la fa molt adequada per a construccions a l'aire lliure, essent també un tipus de pedra molt adequat per al cultiu de la vinya, ja que permet un bon drenatge del sòl i contribueix a augmentar la productivitat i la qualitat de les vinyes.	119	45	1.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96865	Barraca del bosc de Can Romagosa 18	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-romagosa-18	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La coberta i el lateral dret estan esfondrats.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta era de falsa cúpula, però està enfonsada.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><strong>Interior: </strong></p> <ul> <li>Alçada 201 cm</li> <li>Diàmetre 185 cm</li> </ul> <p><strong>Exterior: </strong></p> <ul> <li>Porta 127x60x97 cm</li> <li>Llinda 15x93x48 cm</li> <li>Alçada a coberta 201 cm</li> <li>Alçada actual (enderroc) 201 cm.</li> </ul> <p><strong>Perímetre exterior </strong></p> <ul> <li>Planta circular 13,4 m.</li> </ul>	08068-297	Bosc de Can Romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4012065,1.9607380	413128	4583818		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96865-29702.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96866	Barraca de la Perdigonada de la Vinya del Simon - Barraca Vinya de la Perdigonada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-perdigonada-de-la-vinya-del-simon-barraca-vinya-de-la-perdigonada	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Hi ha un petit esfondrament a la coberta que és imperceptible des de l'interior	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. Conserva la porta de fusta en la qual es pot llegir: 'Vinya La Perdigonada'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>La barraca està orientada al sud-est. </p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 220 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 210cm.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 122x66x90 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 27x94x32 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 192 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 242 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,5 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-298	Vinya del Simon, té accés pel Carrer Malvasia	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4000947,1.9599580	413061	4583694		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96866-29803.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96867	Barraca del bosc de Can Tres 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-tres-5	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	La part central del sostre està enderrocada.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca aèria adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 148x64x100 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25x70x30 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 188 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 218 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,65 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-299	Bosc de Can Tres.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d’aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi, ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d’aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot, un cop les construccions de pedra seca s’hagin anat arruïnant per falta d’ús. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d’aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d’arquitectura popular, han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria, no obstant, la seva proliferació a Cervelló, es pot relacionar amb la proliferació de la viticultura a partir del segle XVIII. L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància en pedra calcària. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, per la qual cosa es va generar un excedent de pedra que es va aprofitar per totes aquestes construccions populars.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les barraques no només es feien servir per l'emmagatzematge d'eines, també al seu interior s’hi conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d’elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les que aquestes construccions servien d’aixopluc, com podria ser el “caramull”, és a dir, la pedra que es situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca, la qual es conserva en algunes d’elles. </span></span></span></span></span></span></p>	41.3801694,1.9539283	412531	4581489		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96867-29902.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96898	Barraca de Can Majó 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-majo-9	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El lateral dret ha patit un petit esllavissament, però les arrels d'una olivera han subjectat les pedres.	<p><span><span><span>Barraca feta amb pedres irregulars, més treballades als brancals i a la llinda de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud-est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP': llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és a través de tres esglaons. </span></span></span></p> <p>En l'interior s'hi troba una fornícula i sota d'aquesta un cocó.</p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 178 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 47 x 42 x 61 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Fornícula 46 x 43 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 150 x 150 x 89 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 18 x 85 x 47 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 270 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> 340 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,70 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-300	Accés al bosc pel Carrer Malvasia	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4007380,1.9567272	412792	4583770		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96898-30003.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Es coneix també com a Barraca del bosc de Can Romagosa 14	119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96900	Barraca del camí de Can Tres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-can-tres	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AM': barraca adossada al marge.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és en forma de ferradura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada a l'est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula. </span></span></span>La seva façana és plana i a sobre la porta té un fals arc de descàrrega. </p> <p>La porta es remata amb una doble llinda plana.</p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 140 x 70 x 60 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 25 x 138 x 50 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Doble llinda 23 x 135 x 40 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 230 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 275 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura (façana 4,5 m + lateral 9,3 m) 13,80 m en total.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-301	Bosc de Can Sala	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3781210,1.9543431	412562	4581261		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96900-30103.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96901	Barraca L'Olivera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-lolivera	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Part de la coberta està esfondrada.	<p><span><span><span>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals de la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La seva planta interior és circular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està orientada al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana” i està formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula, que </span></span></span>presenta un enderroc parcial. També queden restes de voladís a la part dreta.</p> <p><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 180 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 30x50x88 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 47 x 70 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 23 x 80 x 25 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 202 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 248 cm </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11,10 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-302	Bosc de Can Tres	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3799790,1.9522440	412389	4581469		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96901-30210.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent\|BPU	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		També se l'anomena Barraca del bosc de Can Tres 3.	119	45	1.1	2484\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús