API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95437	Necròpolis de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p>	XI-XIX		<p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p>	08068-1	Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria.	<p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p>	41.3870882,1.9608433	413118	4582250		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg	Legal	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Cultural			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material.	85	1754	1.4	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95446	Església de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello	<p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p>	XI XVI		<p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p>	08068-2	Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló.	<p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p>	41.3870684,1.9607531	413110	4582248		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg	Legal	Romànic\|Gòtic\|Modern\|Renaixement\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2025-01-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal.	92\|93\|94\|95\|85	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95502	Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX		<p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p>	08068-5	Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa	<p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p>	41.3966827,1.9634953	413353	4583312	1951	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg	Legal	Popular\|Historicista	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|116	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95512	Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5	<p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p>	XX		<p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p>	08068-6	Avinguda de Catalunya, 5	<p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3964704,1.9597381	413038	4583293		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable.	119	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95515	Can Guitart Vell - Masia Bonastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-vell-masia-bonastre	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p>ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.</p> <p> </p>	XVI-XX	S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant.	<p>Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.</p> <p>La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.</p> <p>El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.</p> <p>Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.</p> <p>Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.</p> <p>Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.</p> <p>A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.</p>	08068-9	Carrer Masia, 32	<p>Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).</p> <p>El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).</p> <p>Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.</p> <p>L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.</p> <p>Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.</p> <p>Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.</p> <p>L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.</p> <p>Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).</p>	41.3943226,1.9753895	414344	4583038		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203151050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150616.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95516	Rellotge de sol de can Guitart Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	S'ha repintat recentment	<p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p>	08068-10	Carrer Masia, 32	<p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3943019,1.9753888	414344	4583036		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95532	Escultura Art i Natura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura		XX		<p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p>	08068-11	Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina	<p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p>	41.3969148,1.9648906	413469	4583336	1999	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Maria Àngels Domingo Laplana (Madola)		98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95610	Mostreig paleontològic al Molí dels Frares	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p>			<p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p>	08068-14	Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares		41.4016374,1.9951721	416007	4583832		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Sense ús			BPU	2024-12-12 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts.	121	1792	5.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95611	Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. </span></span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='IT'><span>Memòries i informes </span></span></span></span></span></p> <p> </p>			<p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.</p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.</p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.</p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.</p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.</p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.</p>	08068-15	PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248.	<p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.</p>	41.3985639,1.9730562	414155	4583511		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95611-20240103122200.jpg	Legal	Neògen	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Pública	Estructural			BPU	2024-12-12 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials.	125	1792	5.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95612	Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572</span></span></span></span></span></p>			<p>El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.</p> <p>Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.</p> <p>A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.</p> <p>Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.</p> <p>La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.</p>	08068-16	Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord.		41.3890589,1.9657282	413529	4582464		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207160054.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207155945.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Pública	Estructural			BPU	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló.	121	1792	5.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95613	Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. </span><span lang='IT'>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span lang='IT'><span>nº reg. 9087</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span><span>Mem. Núm.: 10254.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona.	<p>Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels <em>Ursus </em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.</p> <p>El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.</p> <p>Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.</p> <p>Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.</p> <p>L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.</p> <p>Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.</p>	08068-17	Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.	<p>La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.</p> <p>Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'</p> <p>Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.</p>	41.3933570,1.9111110	408969	4582997		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01701.jpg	Legal	Paleolític	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic/Lúdic/Cultural	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	Inexistent\|Àrea especial de conservació	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.	77	1754	1.4	2484\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95616	Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera	<p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XI a XIX	A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius.	<p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p>	08068-19	Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església.	<p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p>	41.4019341,1.9122648	409077	4583947		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Religiós	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012.	92\|85	1754	1.4	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95622	Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.</p> <p>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</p> <p>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.</p> <p>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo.	<p>La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.</p> <p>A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.</p> <p>Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.</p> <p>La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.</p> <p>En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.</p> <p>Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.</p>	08068-22	Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner.	<p>En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p> <p>La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.</p> <p>Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.</p> <p>La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.</p>	41.3933570,1.9111110	408969	4582997		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02201.jpg	Legal	Neògen	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Científic	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària\|Àrea especial de conservació	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal.	125	1792	5.3	1787\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95623	Creu de terme d'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dordal	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p>La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.<br /> <br /> Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.<br /> <br /> Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:</p> <p><span><span><span> <em> 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. </em></span></span></span></p> <p>Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.</p>	08068-23	Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal	<p>La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.</p> <p>La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.</p> <p>El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.</p> <p>Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.</p>	41.3896081,1.8767312	406089	4582618	1952	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02304.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95624	Pont del Lledoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-lledoner	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX		<p>Pont aïllat, de trànsit rodat i de vianants, de grans dimensions, que salva el gran desnivell existent a la zona a causa del curs profundament excavat del torrent que desemboca a la riera de Rafamans.</p> <p>Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. Es va construir amb pedra i fàbrica d'obra. Té 120 m de longitud i 32 m d'alçada i consta de 2 pisos.</p> <p>El pis superior, per on circula el trànsit rodat, està format per 13 arcs de mig punt, carregats sobre sòlides pilastres que des del fons del torrent, que dona aigües a la riera de Rafamans, arriben als 30 m d'alçada. Tant els arcs com les pilastres estan fets amb formigó.</p> <p>Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre si mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi.</p> <p>El tauler consisteix en el mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro.</p> <p>L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreus que decoren els desnivells de la construcció. El pis inferior, amb 9 arcs, és el pas per vianants.</p> <p>Uns arcs addicionats posteriorment ressegueixen, a banda i banda, el coronament de les robustes arcades semicirculars.</p>	08068-24	Carretera N-340, entre Cervelló i l’Ordal	<p>El pont del Lledoner va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d'Espanya, que va disposar la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a 'carretera de Catalunya' i no es va finalitzar fins al 1802, a causa de les dificultats orogràfiques del terreny, entre d'altres.</p> <p>La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals ocasionats per unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament.</p> <p>Finalment, l'any 1800 es reprenen les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Aquesta imponent obra d'enginyeria es va concebre en el marc d'una iniciativa destinada a millorar les infraestructures de comunicació a tot el territori. A mesura que es desplegava la construcció del pont del Lledoner, es posaven a prova les habilitats dels enginyers i els treballadors, ja que les dificultats topogràfiques del seu enclavament van plantejar reptes considerables, no només tècnics sinó també econòmics, d'acord amb el llarg període de construcció, que es va allargar durant trenta-vuit anys.</p> <p>De tots els nous ponts que es van construir en aquella època, els més importants van ser el de Molins de Rei, per a salvar el riu Llobregat, i el del Lledoner, per a salvar un barranc en les muntanyes de l'Ordal, a prop del port del mateix nom. A aquest barranc se'l denominava 'el puente del Barranco malo'.</p> <p>L'aixecament d'aquests dos ponts, van convertir la carretera de l'Ordal en la via bàsica de comunicació amb l'altre costat del Llobregat i amb la ciutat de Barcelona.</p> <p>El pont va estar dissenyat per enginyers militars, especialment Pedro Martín Zermeño. La direcció de les obres va anar a càrrec primer de Francisco Fernández Angulo i després, de Carles Saliquet. Va ser construït per Onofre Ibern i Companya, el mateix constructor que havia aixecat el pont de Molins de Rei. Van ser fiadors Francesc Renart i el seu fill Josep Renart i Closes.</p> <p>Els maons que es feien servir, es coïen en un forn proper (el del Lledoner) i la calç s'extreia d'una pedrera propera, del poble de Vallirana. Un fet notable va ser la seva voladura durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. En aquell moment es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El 'Ministerio de Obras Públicas', el dia 2 de juny de 1940, va encarregar-se de la seva reconstrucció, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. D'aquesta manera, l'any 1943 ja es podia tornar a circular pel seu tauler, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.</p> <p>Entre els habitants de Vallirana corria la llegenda que, en plena construcció, el pont es va ensorrar i que, a conseqüència d'allò, l'enginyer (Carles Saliquet), aclaparat per la seva possible responsabilitat, es va suïcidar.</p>	41.3900427,1.8943000	407559	4582646	1764 -1802 -1940	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02403.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Pedro Martín Zermeño	Forma part de la línia divisòria dels municipis de Vallirana i Cervelló. La part dreta en sentit Tarragona, pertany a Cervelló i l’esquerra a Vallirana.El seu nom ve del mas Vell de Lledoner, situat a uns 500 m a llevant. Tant aquest mas com el mas Nou del Lledoner, construït a uns 500 m al NE del vell, feien, per aquell temps, la funció d’hostals. El pont, però té altres noms: Viaducte del Lledoner i Pont Gran.La seva ubicació entre muntanyes i boscos, en dificulta la contemplació des de la carretera. El pont, a més de la seva funció pràctica com a eix viari essencial, va jugar un paper fonamental en la transformació del paisatge i la dinàmica d'aquest territori. Amb la seva construcció paral·lela al pont vell de Molins, es va consolidar com el principal enllaç amb l'altra riba del riu Llobregat i, per extensió, amb la ciutat de Barcelona.Avui dia, el pont del Lledoner representa una icona de l'obra pública més destacada del període de la Il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya, recordant-nos la importància de l'enginyeria i les infraestructures públiques en el desenvolupament de les nostres societats al llarg del temps.	98\|94	49	1.5	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95625	Pont dels tres arcs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs-0	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)</p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat.	<p>Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.</p> <p>En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.</p> <p>El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.</p> <p>La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p>	08068-25	Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner	<p>El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.</p> <p>La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.</p> <p>Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.</p> <p>Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.</p> <p>Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.</p>	41.3898133,1.9080758	408710	4582606	1775 - 1803?	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132636.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132829.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132758.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana.	119\|98	49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95629	Monestir de Sant Ponç de Corbera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-ponc-de-corbera	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'</p>	XI	L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona.	<p>El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.</p> <p>L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.<br /> <br /> L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.<br /> <br /> La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.<br /> <br /> Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.<br /> <br /> Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.</p>	08068-29	C. Sant Ponç s/n	<p>Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.<br /> <br /> El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.<br /> <br /> Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.</p>	41.4018617,1.9122112	409072	4583940	1025-1050	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091489.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091499.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091496.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091493.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-02907.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum		Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat.	92\|85	46	1.2	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95630	Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casildo	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XVII-XVIII		<p>Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.</p> <p>Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. </p> <p>En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.</p> <p>A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.</p> <p>Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.</p>	08068-30	Al final de la pista que porta a la masia.	<p><span><span><span>La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.</span></span></span></p>	41.4030930,1.9252145	410161	4584063		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03003_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03004_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95633	Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir.	<p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p>	08068-33	c/ Major, 23	<p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p>	41.3959705,1.9535506	412520	4583243	1896-1908	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós			BCIL	2025-01-22 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà	L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada.	105\|116\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95634	Casa al c/ Major, 49	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-49	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.</p> <p>Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.</p>	08068-34	C/ Major, 49		41.3959664,1.9548252	412627	4583242	1920-1930	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093217.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093218.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació.	120\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95635	Cal Bassons - Cal Pitxot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassons-cal-pitxot	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2012).Recordant les nostres vinyes. Sauló, número 4, Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Aquesta edificació ha sigut restaurada l'any 2016, en aquesta s'ha procurat conservar l'aspecte original de la façana, tot i que s'han fet modificacions. Dels canvis, destaca un cos afegit a l'edifici, que sobresurt per sobre de la façana	<p>Cal Bassons, també coneguda com a Can Pitxot, és una estructura de tres pisos amb una façana que presenta una combinació d'elements modernistes i noucentistes característics de l'arquitectura del segon quart del segle XX. La composició és de tres eixos verticals. </p> <p>L'edificació està feta a partir de maó vist i pintat amb color grana, el qual reforça l'impacte visual del balcó blanc de pedra que comprèn tot el llarg del segon pis.</p> <p>La planta baixa té tres portes en arc, la central més ampla. La part superior de cadascuna d'elles presenta un arc de descàrrega amb un treball ornamental de ferro forjat en la part superior, típic modernista.</p> <p>El segon pis destaca per un balcó llarg que s'estén per tota l'amplada de l'edifici. Aquest balcó està acabat en color blanc, amb una barana decorativa que contrasta amb el color vermell intens de la façana. Les finestres del segon pis tenen marcs simples i línies netes, amb cobertura de fals arc i arcs cecs a la part superior de les obertures laterals. Per sobre d'aquestes obertures es pot observar una línia de vuit respiralls. </p> <p>La remunta del tercer pis té dues balcones amb sengles dobles obertures. Les brendoles són llises de ferro pintat de negre. La composició dona una sensació de simetria i equilibri a la façana. Les obertures són més petites que les del segon pis, mantenint la coherència visual de l'estructura. La façana de l'edifici té detalls decoratius fets de maó que afegeixen profunditat i textura a l'estructura.</p>	08068-35	c/ Major, 72	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un creixement urbanístic al llarg del seu traçat. Aquesta nova riquesa estava vinculada a l'empenta industrial, que, gràcies a unes millors comunicacions, es va desenvolupar durant el segle XIX i continuà al segle XX amb l'impuls de les fàbriques instal·lades al municipi. Aquestes condicions van permetre una expansió significativa del creixement urbanístic.</p> <p>Al llarg de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, on es van construir moltes edificacions. Especialment des de finals del segle XIX, en aquest carrer es va iniciar un procés constructiu de nous habitatges, molts dels quals encara mantenen elements estructurals als baixos relacionats amb el món de la pagesia, com en aquest cas, cups, premsa i celler a la planta baixa.. </p> <p>Les cases com aquesta formen part del desenvolupament urbanístic lineal de Cervelló. Eren el resultat de parcel·lacions planificades del sòl, i la composició de les seves façanes té unes conseqüències notables en l'estètica final del carrer. Les façanes tradicionals d'aquestes cases generalment presenten tres obertures: el portal, el balcó i les finestres i altres obertures de la planta baixa, elements que defineixen l'arquitectura tradicional característica del centre del municipi.</p> <p> </p> <p> </p>	41.3958125,1.9555826	412690	4583223		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-20231214110810.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03503.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Els elements afegits respecten l'estil arquitectònic original, assegurant que l'edifici conservi la seva estètica històrica mentre s'adapta a les necessitats contemporànies.	105\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95636	Torre de les Orenetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p>	08068-36	c/ Coral Diana, 16	<p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p>	41.3968075,1.9563013	412751	4583334	1928	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg	Legal	Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			110\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95637	Can Guitart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-0	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.</p> <p>L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.</p> <p>El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.</p> <p>Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.</p> <p>Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.</p> <p>El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.</p> <p>A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.</p> <p>Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.</p> <p>La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.</p> <p>Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.</p>	08068-37	C/ Major, 81	<p>Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.</p> <p>Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.</p> <p>En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.</p> <p>El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.</p> <p>Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.</p> <p>Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.</p> <p>Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.</p> <p>Can Guitart/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.</p>	41.3961315,1.9563416	412754	4583258	1864-1929	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03704.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca	La casa també és coneguda com a can Bonastre.		45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95638	Cal Purroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-purroig	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable.	<p>Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.</p> <p>La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.</p> <p>Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. </p>	08068-38	C/ Sant Esteve, 7	<p>No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. </p> <p>Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. </p> <p>A la dècada de 1960 va ser reformada. </p>	41.3965208,1.9564542	412763	4583301	1790	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-09-25 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37).	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95639	Torre dels Peixaters - Torre Pulgar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-peixaters-torre-pulgar	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2016) . </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Editorial Néctar. </span></span></span></span></span></span></p>	XX	S'està restaurant, amb la modificació d'alguns elements de la façana.	<p>Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.</p> <p>La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament. </p> <p>La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.</p> <p>Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.</p> <p>La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.</p> <p>Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.</p>	08068-39	C/ Coral Diana, 14-16	<p>Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.</p> <p>El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.</p>	41.3970444,1.9565100	412769	4583359		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-06103.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre.	106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95640	Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 18 - La Masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-18-la-masia	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XIX		<p>La Masia és un conjunt de tres cossos que es conforma a partir d'un cos central i dos laterals. Presenta la tipologia d'una construcció tradicional amb trets distintius propis del corrent noucentista i racionalista de l'arquitectura del primer quart del segle XX.</p> <p>La teulada és a dos vessants, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana. La planta de l'edifici principal és basilical. La façana, plana, arrebossada i pintada en color crema, ha estat remodelada i s'han eliminat alguns dels elements que hi havia, com pot ser per exemple l'entaulament de la doble finestra de la part posterior. Cal destacar en aquesta mateixa façana una petita rosassa d'argila, la finestra superior en forma d'arc de mig punt i l'entaulament a dues aigües que queda interromput per l'ascensió del mateix edifici que crea un segon volum sobre el cos central.</p> <p>Al lateral del carrer, a la planta primera, presenta tres obertures amb balcó de brèndoles llises. Les obertures de planta baixa no fan composició vertical amb les de la primera planta. </p>	08068-40	c/ Germandat de Sant Sebastià, 18	<p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p>	41.3952401,1.9567922	412790	4583159		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214150145.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145831.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145535.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Altres			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		En l'actualitat serveix de casal pel jovent.	119\|98	45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95641	Les Torretes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torretes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONFORTE, Antonio (2021) “El mas Pitarra a l’època del poeta”. <em>Sauló</em>, núm. 14 p. 15</span></span></span></p> <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2021) “El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló”. <em>Sauló</em>, núm. 29 </span></span></span></p>	XIX	El 1992 el conjunt d'habitatges es va rehabilitar segons el projecte redactat per l'arquitecte Josep Rovira i Pey, que consistia en canviar lleugerament la distribució interior per tal d'aconseguir-ne el que es considerava aleshores, com a una construcció més racional. A tot l'edifici se li canvià la teulada atès que l'anterior era de bigues de fusta i es trobava en mal estat. La façana oest no es modificà atès que estava protegida al precatàleg de patrimoni.	<p>Conjunt de cinc torres adossades. Quatre són de planta rectangular i distribució idèntica, i la cinquena, per causa de l’acomodació al terreny, és de planta trapezial.</p> <p>La teulada és a dos vessants, refeta a final de la dècada de 1990. En alçada, les edificacions consten de planta baixa i pis i s’obren amb diverses portes a un petit jardí que hi ha al davant, protegit mitjançant un barri de maons i enreixat.</p> <p>La façana és arrebossada, pintada de color terrós, i està dividida horitzontalment en dos cossos compositius, per una motllura composta d’un filet en baix relleu continu, perforat.</p> <p>Les portes i finestres són ressaltades amb una motllura dentada i uns arquets apuntats i perforats. El mateix passa amb els balcons del primer pis, amb peanyes que aguanten baranes de barrots simples. Tanquen les obertures portes de fusta. </p> <p>Corona la façana un seguit de pinacles de maó, que fan un joc decoratiu, simulant merlets, i a sota uns arquets, trilobulats, cecs.</p>	08068-41	C/ Germandat de Sant Sebastià, 18	<p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats i el trasllat de molts cervellonencs que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges, al llarg del nou camí ral (avui N-340). L'impuls industrial va fer que Cervelló en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>En aquest nou nucli es van començar a bastir, així mateix, construccions que donessis serveis als nous vilatans. En aquest context, a la dècada de 1870, Francesc Guitart i Gonzàlez va comprar a Pau Campderrós i Tintoré uns terrenys per construir-hi una sala de ball, que per rivalitats del poble no tingué èxit i durà un any i escaig.</p> <p>La sala de Campderrós havia fet fallida i aquest fet va ser aprofitat per les autoritats eclesiàstiques del moment, i sobretot, per mossèn Pere Llopart, rector de la parròquia, que no podia acomodar tants feligresos a l'antiga església romànica, que havia quedat petita i sobretot allunyada del nucli veïnal.</p> <p>A l'espera de poder edificar una nova església al nucli urbà, mossèn Pere i una comissió de veïns varen convèncer al senyor Francesc Guitard perquè els cedís la sala de ball per tal d'ubicar-hi una capella interina. Definitivament, l'any 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al nucli urbà.</p> <p>Aleshores, l'antic temple va quedar tancat i, en certa manera, abandonat. La nova església provisional va ser instal·lada a les Torretes.</p> <p>En aquell espai, el rector va realitzar les adaptacions necessàries per ajustar els altars, les imatges i tot el parament litúrgic de l'edifici original a les noves necessitats de la parròquia. La diada de Sant Pere es baixaren des de Santa Maria en solemne processó totes les imatges, i fou beneïda la nova església interina per l'arxipreste en delegació del bisbe Josep Maria Urquinaona. El carrer es va anomenar pel fet que es trobés aquí l'església, com carrer de l'església, fins que un veí d'aquest carrer que es deia Manel, aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi de l'any 1930, i quan ja feia vint-i-dos anys que estava inaugurada l'església modernista de Sant Esteve, va demanar a l'alcalde Josep Casanellas Campderrós que s'anomenés carrer de Sant Jordi. Després de la Guerra Civil, aquest carrer s'anomenà carrer de Josep Campderrós, i actualment s'anomena carrer Germandat de Sant Sebastià. </p> <p>Aquest conjunt arquitectònic que fou església provisional és ara conegut com 'Les Casetes de la Vella Gola', una reminiscència i un símbol dels canvis i ajustos que es van fer per donar serveis a la població al creixent nucli urbà de Cervelló.</p>	41.3956264,1.9567684	412789	4583202	1878-1879	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150655.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-04103.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És un interessant exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX.	116\|98	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95642	Cal Sigüenza	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siguenza	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Restaurada	<p>Casa entre mitgeres, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En alçada, consta de planta baixa i pis.<br /> <br /> La façana és plana, pintada de color groguenc, més pujat de to als elements estructurals i decoratius que sobresurten. Presenta verticalment dos eixos, marcats per les obertures de traça vertical, que són, en planta baixa un portal d'accés a esquerra, i una finestra ampitadora de brèndoles decorades a la dreta. En planta pis aquests eixos estan marcats per les dues portes que s'obren a la peanya d'una balcona. Aquestes portes estan recercades per una suau motllura en relleu, groga. La peanya és també motllurada, igualment de color groc, i protegeix el voladís una barana de brèndoles amb ornaments naturalistes vegetals simples i elegants (similars als que decoren la barana de l'ampit de la finestra de planta baixa).<br /> <br /> El coronament final de l'edifici es resol, mitjançant un frontó rectangular, de llinda corbada i trencada als extrems. Presenta un esgrafiat decoratiu al centre. Representa una mena de timpà corb, amb cintes i garlandes que emfatitzen l'oval que conté la data de l'edificació: 1922. Els laterals estan decorats per sengles rajoles decoratives policromes (igual que als extrems inferiors dels recercats decoratius dels buits de la planta baixa, tot i que el de l'extrem esquerre s'ha perdut).<br /> <br /> El portal d'accés està tancat mitjançant una porta de fusta ornamentalment cassetonada. Els recercats o marcs d'aquestes obertures de planta baixa, són de llinda plana amb guardapols triangular de frontó i estan decorats amb motius naturalistes.</p>	08068-42	C/ Major, 100	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<br /> <br /> Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<br /> <br /> Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</p>	41.3959601,1.9570190	412810	4583239	1922	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231216132026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231214105745.jpg	Legal	Noucentisme\|Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Presenta elements ornamentals naturalistes al balcó i als marcs de les obertures de la planta baixa.El marc gràfic de les obertures superiors i la geometria de la barana del balcó, amb una cal·ligrafia precisa simple i brillant, representen elements d'influència noucentista.	106\|105	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95643	C/ Major, 102	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-102	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Restaurada	<p>Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.</p> <p>A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.</p> <p>A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.</p> <p>La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.</p> <p>Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.</p>	08068-43	C/ Major, 102	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.</p> <p>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</p>	41.3959423,1.9570915	412816	4583236	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216132017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216131952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231214105745.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			105\|119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95644	Can Tarradellas - Cal Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradellas-cal-tona	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.</p>	XX	Va patir una gran reforma l'any 1934.	<p>Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. </p> <p>L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.</p> <p>Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.</p> <p>Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. </p> <p>En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:</p> <p>'Aquí va néixer el dia 19 de gener/de 1899 En Josep Tarradellas i/Juan Honorable President de la /Generalitat de Catalunya'.</p> <p>Es conserva el jardí i un pou.</p>	08068-44	C/ Major, 104	<p>Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. </p> <p>Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.</p>	41.3959604,1.9571545	412821	4583239	1934	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131949.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231214105745.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			105\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95645	Cal Jordi (Can Ponsà)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-can-ponsa	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVIII - XIX - XX		<p>La masia coneguda com Cal Jordi està situada al carrer Major, al centre de la vila. Aquesta finca està delimitada per un mur de contenció de pedra carejada vermella, que aporta solidesa i caràcter al conjunt. En aquest mur, s'obren unes escales que condueixen cap a la porta principal d'accés a la casa, oferint una entrada destacada sobre el nivell de la carretera.</p> <p>Cal Jordi presenta una planta rectangular, organitzada en dos nivells: planta baixa i primer pis. Aquesta disposició és típica de les masies tradicionals catalanes. Les obertures segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, hi ha una porta principal d'accés, una finestra graellada i una porta secundària. Al primer pis, s'hi distribueixen tres finestres alineades amb les obertures inferiors.</p> <p>A la planta baixa trobem la porta principal d'arc mixtilini, que aporta una característica única i ornamental a l'entrada principal. La finestra graellada que proporciona llum natural i ventilació a l'interior, mantenint una estètica tradicional i la porta secundària que facilita l'accés addicional a l'habitatge. Totes les finestres del primer pis són d'arc a nivell, mantenint una coherència estilística amb la resta de l'edifici.</p> <p>El parament està arrebossat i pintat, oferint una aparença neta i cuidada. No obstant això, els replanells de les finestres es deixen visibles, exhibint l'obra original i aportant un contrast estètic amb l'arrebossat i la coberta és a dos vessants amb el carener descentrat respecte a la façana principal, una característica que sovint es troba en edificis històrics i que contribueix al seu encant visual.</p> <p>Cal Jordi no només és una estructura residencial, sinó que també representa un exemple ben conservat de l'arquitectura rural tradicional de la comarca. La seva ubicació al carrer Major la situa en un punt estratègic i central de la vila, integrant-se amb el teixit urbà i contribuint al caràcter històric i cultural del lloc.</p> <p>L'ús de materials tradicionals com la pedra carejada vermella per al mur de contenció i l'estructura de la coberta a dos vessants reflecteixen les tècniques de construcció locals i el respecte pels elements arquitectònics tradicionals. Els arcs de les obertures, especialment l'arc mixtilini de la porta principal, afegeixen un toc distintiu que enriqueix el disseny global de la masia.</p>	08068-45	C/ Major, 119-123	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat. </p> <p>Aquesta masia, però no segueix fidelment el traçat, atès que es troba una mica més alta i reculada respecte el camí. </p> <p> </p>	41.3963286,1.9582118	412910	4583279		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203142421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132144.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Cal Jordi és una masia que exemplifica l'arquitectura rural catalana amb la seva forma rectangular, distribució harmoniosa de les obertures, i l'ús de materials i tècniques tradicionals. La seva ubicació al carrer Major i les característiques constructives fan d'aquest edifici una peça important del patrimoni arquitectònic local.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95646	C/ Major, 134 (Ca la Nicasia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-134-ca-la-nicasia	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XIX - XX		<p>Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.</p> <p>La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.</p> <p>Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.</p> <p>El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.</p> <p>Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.</p> <p>L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.</p> <p>En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. </p>	08068-46	C/ Major, 134		41.3961083,1.9585395	412937	4583254		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231203132207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131334.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131422.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals.	105\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95647	Casa de la Vila - Torre Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-torre-rovira	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2022) Crónica biogràfica de Manuel Rovira Burgada. Cervelló. Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble. núm., 65. Setembre 2022.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Va ser remodelat en el moment de la seva adequació com Ajuntament.	<p>Torre aïllada, de planta rectangular i coberta plana, a manera de terrassa. Volumètricament, consta de dos cossos sense solució de continuïtat, el davanter de més alçada que el posterior. L'edificació, en origen, constava de planta baixa i pis, però quan l'Ajuntament l'adquirí es van dur a terme remodelacions entre els anys 1970 i 1977, moment en què s’aixecà una segona planta pis i es va buidar interiorment. A la façana, a causa de la remodelació feta pel seu nou ús, es van rebaixar les finestres de la planta baixa, i l’obertura central, aprofitant com a peanya del balcó, l’arquitrau que descansa a sobre de les columnes que flanquegen el portal d’entrada.</p> <p>S’accedeix a l’edifici a través d’unes escales frontals que contenen el porxo d'entrada. Al davant i al lateral disposa d'una placeta, creada després de l'enderroc de les quadres, la qual dona més presència a la construcció.</p> <p>La façana és plana i el volum en vista frontal és totalment cúbic. recordant lleument una edificació pal·ladiana en el seu eclecticisme amb detalls modernistes i elements classicistes. Presenta una composició regular de buits (tres a planta baixa i primera i cinc a la planta segona) que han estat modificats pels nous usos, com la finestra central, convertida en balcó amb balustres. Totes les obertures son de llinda plana i mentre que les de plana baixa presenten una proporció allargada en sentit vertical a la planta primera i segona són de proporció quadrangular. </p> <p>La peanya del balcó principal descansa sobre un arquitrau sostingut per sengles columnes de fust llis i base quadrada. Quatre fanals de vidre il·luminen la façana a l’exterior. Entre les columnes s’obre la porta principal que dona accés a l’edificació, la qual conserva la fusteria primitiva, tallada, presentant a la part superior, vidre protegit per l’enreixat original, de ferro forjat, amb decoració vegetal mig daurada. També es conserven els picadors de ferro.</p> <p>Coronant l’edifici, destaca un rellotge contemporani i a esquerra, a sobre d’una de les finestres de planta baixa que flanquegen el portal d’accés, hi ha un plafó ceràmic, amb la inscripció 'Casa de la Vila' i l'escut del municipi.</p>	08068-47	C/ Major, 146-148	<p>El nom original de la casa era Torre Rovira, ja que el seu primer propietari, Manuel Rovira Serra, era advocat, dramaturg i poeta. (Grup de Recerca, 2022: 65). Va escriure un drama titulat 'Gent de vidre', basat en uns esdeveniments de 1893 a Cervelló, quan els treballadors de la fàbrica de vidre de Joaquim Mensa van fer vaga. L'empresa els va acomiadar, i ells van formar una cooperativa que va fracassar per l'egoisme i la deslleialtat entre els treballadors (Grup de Recerca, 2022: 65).</p> <p>L'Ajuntament va adquirir la Torre Rovira l'any 1970 per convertir-la en la seva seu. Es va remodelar i adaptar l'edifici, tot mantenint part de l'estructura original.</p>	41.3960905,1.9590310	412978	4583251	1894	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-474.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es deia la Torre Rovira. L'any 1894, a la casa s'hi va celebrar l'onomàstica de Montserrat Burgada Campderrós, esposa del propietari. L'esdeveniment va reunir diverses personalitats, incloent-hi el Mestre en Gai Saber, Joaquim Riera Bertran. La vetllada festiva, literària i musical, va comptar amb actuacions de concertistes que tocaven el violí, el piano i l’harmònium, oferint diverses peces. L'acte va culminar amb la interpretació de 'L'Ave Maria' de Charles Gounod per una soprano anomenada senyora de Serra, seguit d'un gran ball per als joves.La Coral Diana de Cervelló, cada any per Pasqua Florida, sortia a cantar les tradicionals Caramelles. Era habitual que entrés al pati de la casa per fer-hi el recital de can coral claverià.	102\|98	45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95648	C/ Resclosa, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-resclosa-14	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edifici de planta rectangular que compta amb una planta baixa, un pis i unes golfes. La casa també té una torre amb un terrat a la part superior, decorat amb balustres a la part posterior. La torre, coberta a quatre vessants i coronada per una bola, presenta a la seva part superior una petita galeria.</p> <p>L'accés a la casa es fa a través d'una entrada amb porxo, que serveix de base per al balcó situat al primer pis. Aquest element proporciona una transició elegant entre l'exterior i l'interior de la casa, a més d'oferir un espai cobert per a l'entrada. El primer pis compta amb el balcó que es troba just damunt de l'entrada amb porxo. </p> <p>Destaca a la part central de la façana principal, la caixa d'escales que forma un petit cos que sobresurt per la part superior de la resta de la casa. Aquesta caixa presenta una coberta diferenciada a dos vessants coronada a cada banda per una bola decorativa. La resta de la façana principal té una coberta a un vessant dirigida cap el carrer, harmonitzant amb la part central però mantenint una estructura diferent.</p> <p>La torre, situada a la part posterior de la casa, té una coberta a quatre vessants coronada per una bola decorativa. Aquesta torre afegeix un element vertical significatiu a la silueta de l'edifici. A un costat de la torre, hi ha un terrat amb balustres que ofereix un espai exterior elevat i amb vistes panoràmiques.</p> <p>Els elements decoratius és componen de galetes a la part superior de la torre: La petita galeria al darrer pis afegeix un detall arquitectònic interessant, combinant funcionalitat i decoració. Així mateix. tant la torre com la part central de la façana principal estan coronades per boles decoratives, aportant simetria i un detall ornamental. </p> <p>Aquest edifici és un exemple notable de disseny arquitectònic amb una clara diferenciació de volums i cobertes, que contribueixen a una composició harmònica i visualment atractiva. La presència d'elements decoratius destacats i la funcionalitat dels espais exteriors com el balcó i el terrat fan que aquesta casa sigui no només estèticament plaent, sinó també pràctica i còmoda per als seus habitants.</p>	08068-48	C/ Resclosa, 14	<p>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al voltant del carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX.</p>	41.3955808,1.9590523	412979	4583194		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-04802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-048030.jpg	Legal	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			106	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95649	C/ Major, 151	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-151	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Casa de planta rectangular, originalment construïda entre mitgeres amb una senzilla decoració noucentista.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa i un pis i té una alçada més a les golfes. Presenta la coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Destaca la façana, de maçoneria, pintada en triple policromia: verd, groc als recercats de les obertures, motllures i pilastres decoratives i beix a la planta baixa. les obertures del primer pis es troben també decorades amb elements geomètrics de tonalitat verda.</p> <p>La composició de façana presenta dues línies verticals, marcades pels buits que s’obren a l’exterior. Aquests buits són, en planta baixa dues portes amb llindes d’arcs escarsers, recercades amb guardapols. La planta primera està marcada per una motllura correguda, a sobre de la qual, a esquerra s’obre un balcó que està protegit per una reixa de ferro colat amb brèndoles ornades per elements vegetals. A dreta s’obre una finestra de traça vertical, completament emmarcada per guardapols de color groc, el qual té decoració geomètrica als quatre punts i als centres del marc. Tanquen aquests buits, fusteries de batents amb vidre. Per fi, a les golfes s’obren dues petites finestres d’arc rebaixat. Estan flanquejades per sengles pilastres decoratives. Aquestes golfes es coronen a la part superior per una muralleta senzillament ondulada. </p>	08068-49	C/ Major, 151	<p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p>	41.3964741,1.9596009	413027	4583293	1910 - 1915	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95649-20231221100404.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			105	45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95650	Ca l’Arrufí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrufi	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.</p> <p>L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.</p> <p>Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. </p> <p>Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.</p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.</p>	08068-50	Avinguda Catalunya, 2	<p>El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. </p> <p>La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.</p> <p>Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.</p>	41.3962281,1.9602355	413080	4583265	1925	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05001_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05002_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05003_0.jpg	Legal	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Arrufí i Arrufí		99\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95651	Avinguda Catalunya, 6 - Cal Sabater	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-6-cal-sabater	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edifici plurifamiliar aïllat.</p> <p>En alçada, consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és plana.</p> <p>Destaca la façana, sense pintar, la qual té la porta d'accés centrada i emfatitzada per una sanefa descendent que arriba fins a la primera planta.</p> <p>Aquest detall arquitectònic es repeteix a les cantonades de la finca. Les motllures de la cornisa i les llindes de les obertures són remarcables, reflectint una intenció de simetria en la composició.</p> <p>A més, la casa presenta dues obertures per planta, una de les quals és un balcó al primer i segon pis. Aquestes obertures estan disposades en eixos diferents, però simètrics, de manera que l'edificació es distribueix en dues cases bessones.</p> <p>Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llindes en forma d'arc rodó i relleus al timpà.</p> <p>A la part superior de la façana hi ha un fris decorat amb quatre òculs amb relleus florals, rematat en dos frisos ondulats, a sobre d'una barana enllaçada mitjançant una reixa decorada amb motius vegetals molt simples.</p> <p>Darrere d'aquests frisos i de la barana, es troba el terrat que conforma la part superior de la casa.</p> <p>Al davant de la casa es genera una mena de pati davanter, que està protegit del carrer per una barana de maçoneria i enreixat amb porta. </p>	08068-51	Avinguda Catalunya, 6	<p>Els plànols daten del 1925, i van ser realitzats per Josep Arrufí i Arrufí, constructor, amb esbossos i assessorament de l’arquitecte Puig i Cadafalch.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat de què molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.3963326,1.9607544	413123	4583276	1925	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125849.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125912.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125936.jpg	Legal	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Arrufí i Arrufí, assessorament de Puig i Cadafalch.	D'aquest bloc de pisos se'n deia els pisos del secretari, perquè allí durant molt de temps hi vivia el secretari de l'Ajuntament de Cervelló (Informació de Josep Llurba Rigol, 21-05-2024).	99\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95652	Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p>	XX		<p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p>	08068-52	Avinguda Catalunya, 18	<p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p>	41.3964675,1.9621319	413238	4583290	1954	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum	Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà.	El xalet també és conegut com Can Fàbregas.	120\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95653	Can Romagosa del Camí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-del-cami	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XVI-XX	Es troba habitada i en perfecte estat de conservació.	<p><span><span><span>Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat d</span></span></span><span><span><span>ins d'un clos. </span></span></span><span><span><span>Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama 'JHS'. També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.</span></span></span></p>	08068-53	Avinguda Catalunya, 85-87	<p>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.<br /> <br /> Hi ha un document que parla del cognom Romagosa de data 26 d'agost de 1510, tot i que hi ha elements a l'interior que indiquen algunes edificacions de factura més antiga. Al segle XVII ja s'esmenta el topònim actual de la casa (Llurba, 202: 176).<br /> <br /> Durant el segle XVIII hi ha diverses cites que fan pensar que la casa tenia prou entitat a la contrada. Així, per exemple, disposem de la descripció del cadastre de Cervelló de l'any 1761:</p> <ul> <li><span><span><span><em>“Finca 9 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de primera qualitat, habitada per un masover anomenat Josep Guitart;</em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 13 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Jaume Rovira, moliner” </em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 10 del cadastre: Dit Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Vicenç Domènec, jornaler”.</em> (Llurba, 202: 175)</span></span></span></li> </ul> <p>El llinatge Romagosa perdura fins a arribar a una pubilla que a mitjan segle XVIII, es casà amb un Majó de Sant Feliu de Llobregat; a partir d'aleshores, la casa prengué el nou cognom. (Llurba, 202: 176)</p>	41.3976419,1.9693613	413844	4583413		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05305.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A la façana hi ha dos rellotges de sol. Tots dos han estat modificats i presenten la mateixa orientació sud-est. El de l'esquerra presenta l'afegit d'una peça ceràmica que representa un sol, el de la dreta, està fet amb elements de ferro i en substitueix un de més antic i pintat.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95655	Torre Vileta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI (?) a XX	Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940.	<p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p>	08068-55	Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló.	<p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p>	41.3972666,1.9814208	414852	4583360		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95660	Can Nicasi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX	Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original.	<p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p>	08068-56	Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona.	<p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p>	41.3987653,1.9832518	415007	4583525		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial				2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original.		45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95662	Can Garcia - Granja García - Torre García - Torre de la Punxa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-granja-garcia-torre-garcia-torre-de-la-punxa	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ HERNÁNDEZ.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Juan Pablo (2013) «</span></span></span></span></span></span></span><a href='https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19007'><span><span><span><span><span><span><span>La Granja García : història i arquitectura</span></span></span></span></span></span></span></a><span><span><span><span><span><span><span>». </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>UPCommons</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2013-07.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici de caràcter senyorial. Està ubicat en una parcel·la de 3.592 m², i és un casalot modernista de planta quadrada (11,50 x 11,50 m aproximadament). </p> <p>La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges. La cornisa es presenta fistonada amb arcades i majòliques. La fusteria majoritàriament és de llibret i color verd. Té una esvelta torre amb capitell d'agulla cònica en un dels angles.</p> <p>Els murs són de pedra vista de llicorella negra, i també de maó vist, tant al cos de la torreta com als marcs de les diverses finestres.</p> <p>La façana principal està orientada a sud-oest. A sobre d'una de les finestres dobles, orientades a sud-est, que constitueixen part de les obertures, hi ha un rellotge de sol rectangular.</p> <p>En alçada es desenvolupa en baixos i dues plantes més.</p> <p>De la fesomia exterior de l'edifici destaca la torreta ja esmentada, capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada de color verd, amb diversos elements ceràmics decoratius al coronament, a la base i a la meitat de la seva alçada. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda, amb lletres ceràmiques blanques a sobre d'un fons decoratiu taronja i blau. En aquest rètol posa el nom de l'edifici: 'Granja Garcia'.</p> <p>El portal principal és de mig punt, amb dovelles molt amples. Està rematada per un escut de camp buit adornat amb flors i una cinta amb llegenda.</p> <p>Destaca la galeria d'arcs a manera de solana. En general, la decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana, dominant elements florals.</p> <p>L'accés principal es troba a la façana sud-oest, en planta baixa. També s'hi pot accedir des de la façana lateral sud-est amb accés directe al menjador.</p> <p>Del seu interior destaquen així mateix, els interiors i disposicions arquitectòniques de les següents plantes: (Pérez, 2013: 16-18).</p> <ul> <li>La planta baixa consta de vestíbul, despatx, menjador, cuina, sala d'estar, bany, distribuïdor, passadís, dos dormitoris, magatzem, caixa d'escala, sala de caldera i traster. Quan es va construir la casa, aquesta planta era on residien els masovers, mentre que a la dècada dels seixanta va patir una reforma de les instal·lacions i acabats per tal de condicionar-la, ja que era l'habitatge dels nous propietaris.</li> <li>A la planta primera s'accedeix a través de l'escala interior de la casa. En aquest primer pis és on originàriament vivien els primers propietaris, i manté íntegrament el paviment del menjador i les habitacions, així com alicatats ceràmics de gran qualitat. El menjador és molt senyorial; tenia una llar de foc, però per problemes amb la xemeneia es va haver de treure, i actualment s'ha substituït per un paravent de ferro forjat molt ben treballat. Aquesta estança va ser decorada amb molta delicadesa. La planta consta de menjador-estar, sala de fumadors, caixa d'escala, distribuïdors, tres dormitoris, cuina, dos banys i balcó.</li> <li>La planta segona, que és la que es troba menys modificada de totes, és a dir, no ha patit cap modificació, per la qual cosa es poden observar els materials d'origen. S'hi accedeix a través de l'escala interior. Consta de tres sales diàfanes, una sala d'accés a dalt de la torre, dos dormitoris, cuina, banys, sala de caldera i la caixa d'escala.</li> <li>A la planta solàrium s'accedeix mitjançant l'escala interior. Es tracta d'una terrassa exterior, tancada amb merlets i des d'on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides.</li> </ul> <p>En un lateral de la casa hi ha altres construccions i també al seu voltant un jardí ben cuidat. A la parcel·la també hi ha una piscina i una construcció auxiliar destinada a trasters i garatge.</p>	08068-58	Plaça Granja García, 3. Urbanització Granja García.	<p>Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font.</p> <p>La Granja va ser encarregada l’any 1899 pel senyor Frederic García (mort l’any 1914). El senyor Garcia era fabricant de ciments de Vallirana, i volia aquest edifici com a habitatge i no com a explotació agrícola, com es podria suposar pel nom de granja. Les obres van acabar l’any 1900, segons la data que figura a la ceràmica de l’entrada de l'habitatge.</p> <p>La mansió fou adquirida posteriorment pel senyor Juan Giménez Yebra l’any 1963.</p> <p>En data del 2013 hi havia un nou propietari i la casa es trobava desocupada.(Pérez, 2013: 16-18).</p>	41.3991391,1.9900225	415573	4583559	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208134042.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Soqué	Al costat de l'edifici modernista hi ha una casa de pagès anterior.	105	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95663	Rellotge de sol Granja García	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p>	08068-59	Plaça Granja García, 3	<p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3991216,1.9899916	415571	4583557	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Soqué		105	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95665	Caves Rondel	https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p>	08068-60	Carretera N-340, km 1.241,5	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.4026518,1.9894100	415527	4583949	1949 - 1960 - 1976	08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Estructural			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí	És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera.	98	46	1.2	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95676	Font i bassa de Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p>	08068-61	Camí de can Paulet.	<p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p>	41.4061583,1.9629639	413320	4584365		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Estructural			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95681	Can Bonastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (1993). Recull d’història de: Cervelló, La Palma, Vallirana. El Prat de Llobregat: Edit: Rúbrica. Publicació patrocinada per l’Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El conjunt s'està deteriorant per manca de manteniment.	<p>Can Bonastre és un edifici notable format per diversos cossos units, que es van bastir damunt d'una antiga guixera. </p> <p>L'edifici principal està compost per diferents cossos en una estructura complexa. El cos principal consta de planta baixa i tres pisos i està coronat per un frontó amb una secció corba, afegint un toc distintiu a l'arquitectura de l'edifici. Les obertures de les plantes baixa, primera i segona són finestres rectangulars verticals de llinda plana. El tercer pis presenta una única obertura per accedir a una gran terrassa, coberta amb arc de mig punt, la qual s'ha reformat per a convertir-la, en una porta de llinda plana. Per la part posterior presenta, només, una finestra rectangular allargada verticalment. </p> <p>A la part posterior, presenta, així mateix, un cos avançat de planta baixa i dos pisos. Aquest cos està completament envoltat per una galeria de doble alçada amb cinc obertures d'arc rebaixat. La galeria està equipada amb balustres, que aporten elegància i un disseny clàssic.</p> <p>Les decoracions que afegeixen color i personalitat a l'edifici són unes rajoles en escaquer que alternen els colors blanc-i-blau. Aquestes rajoles són utilitzades en diverses parts de l'edifici, creant un efecte visual atractiu i distintiu.</p> <p>La combinació de diversos cossos units i la presència d'una galeria amb balustres suggereix un estil eclèctic amb influències clàssiques. </p> <p>L'edifici de Can Bonastre és notable no només per la seva estructura complexa i els seus elements decoratius únics, sinó també per com aquests elements es combinen per crear una façana visualment atractiva i harmònica. Les rajoles en escacs, en particular, aporten una nota de color que contrasta amb la resta de l'edifici, creant un interessant efecte visual.</p>	08068-63	C/ Raval Bassons, 56	<p>Josep Bonastre Xiol, el propietari, provenia de Tiana, però residia a Barcelona.</p> <p>L'any 1862 se l'esmenta com a propietari d'un molí fariner i guixera que edificà a Cervelló, la construcció del qual en el poble es coneixia com a 'la guixera de Bonastre'.</p> <p>Les dades relacionables amb la guixeria que es trobava en el solar d'aquesta casa són les següents: <em>'El dia 13 de novembre de l'any 1862 davant el notari de Sant Feliu de Llobregat, signà carta de pagament pels jornals, materials de construcció, la feina del ferrer i fusteria a conseqüència de les obres contretes per a la construcció del molí fariner i guixer a la població de Cervelló, situat en el lloc conegut com a mas Bassons'.</em> (Llurba, 2018: 86-87).</p> <p>Sobre la fàbrica de guix, se sap que devia funcionar a finals del segle XIX i inicis del XX. La guixera la regentava Peret de la Fàbrica.</p> <p>La fàbrica servia per trinxar i ensacar el guix que hi arribava d'arreu.</p> <p>A la bassa s'acumulava l'aigua que feia anar la turbina i que a la vegada movia el molí que servia per triturar el guix. (Llurba, 1993:88-89).</p>	41.3923962,1.9484989	412093	4582852		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06301_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06302_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06303_0.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		S'anomena també Torre Bonavista o la guixera de Cal Bonastre.El conjunt està construït damunt una antiga guixera. Al costat oest i, a prop de la casa, encara es conserva la gran bassa per a contenir l'aigua de la guixera (avui l'interior de la bassa és un hort).Està envoltat d'horts i vegetació, amb certa activitat agrícola. Al costat de la casa hi ha uns plataners alts i frondosos, per tal de donar ombra al camí d'accés.	102\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95682	Mas Bassons - Can Bassons del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bassons-can-bassons-del-moli	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX	El paisatge es va veure greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340), que passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la primera planta de l'edificació.	<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa que forma un conjunt edificat desenvolupat volumètricament en sis cossos, essent el més gran i rellevant la casa pairal que data dels segles XIV-XV. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està precedida d’un barri amb porta de llinda nova, entaulada, que dona accés a un pati interior. El mur que conforma aquest barri té contraforts de reforç i també presenta afegits tant a l’interior com a l’exterior, com poden ser diversos cossos de pedra rogenca, més ben conservats a l’interior del pati.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està composta per dos nivells (planta baixa i primera), excepte una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l'aprofitament de l'altura considerable de la planta baixa. La façana principal, pintada de blanc, té obertures verticals i balcons, aquests darrers amb baranes de brèndoles simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part més antiga visible a l’edifici, és la corresponent a les parets de càrrega verticals formades per carreus i paredats de factura antiga. Aquesta tipologia de parets perdura a totes les plantes de la casa pairal i les cavallerisses, excepte en algunes zones exteriors de la planta baixa on es poden observar parets atalussades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als murs exteriors es poden apreciar llindes de pedra i fusta que també demostren l'antiguitat de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'estructura horitzontal és majoritàriament unidireccional, formada per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), arcades de maons i mènsules. En altres zones, els entresols estan formats per biguetes de formigó, tot evidenciant treballs de consolidació i preservació contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les cobertes d'aquests dos volums són inclinades, de teules àrabs, amb un sol vessant o dos aiguavessos. Algunes d'elles també mostren signes de treballs de consolidació i preservació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els sistemes constructius interiors varien significativament entre els pisos d'aquestes edificacions. A la planta baixa predominen els més antics, com ara paviments de terracota i lloses de pedra (algunes amb marques) revestiments verticals de calç, etc. En canvi, a la planta primera, les divisions interiors estan fetes de ceràmica, enguixats, paviments ceràmics, etc. Malgrat l'antiguitat dels elements constructius, es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d'un sol nivell que antigament allotjava les cavallerisses.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Actualment, l'edificació<span><span><span><span lang='CA'><span><span> està configurada per a quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses. La planta entresol està destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l'antic celler, actualment en desús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exterior, al davant de la porta i al lateral hi ha d'altres construccions de pedra vista ensorrades i restes de pedres rodones, probablement corresponents a l’antic molí.</span></span></span></span></span></span></p>	08068-64	C/ Joaquim Mensa, 89	<p><span lang='CA'><span><span><span><span>És una de les cases més antigues del municipi de Cervelló.</span></span></span></span></span></p>	41.3924846,1.9492791	412158	4582860		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06405.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-95682-06403v2.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		També conegut com a can Bassons del Molí, precisament pel molí que durant molts segles havia tingut a prop de la casa, avui desaparegut pel nou traçat de la carretera.L'ús principal de la casa pairal és residencial, amb un total de quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95683	C/ Joaquim Mensa, 38	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-joaquim-mensa-38	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar Editorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG; Maria Dolors (2011) “Retalls d’història. Un carrer Viu” Sauló, núm. 1. pp. 10-12. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p>	XX		<p>Casa de veïns entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, d’estil eclèctic.</p> <p>Presenta una composició vertical que es divideix en tres eixos amb simetria central. El portal, que marca en planta baixa l’eix central, és de grans dimensions, i a sobre se situen, en el primer i segon pis, dues portes que donen a balcons individuals.</p> <p>Cadascun dels nivells horitzontals està separat visualment mitjançant l'ús de línies d'imposta motllurades.</p> <p>Com a elements ornamentals destaquen els marcs de les obertures i les cornises que es troben entre totes les plantes a tres diferents fondàries.</p> <p>Al terrat hi ha una barana de tipus urbà, en voladís, sustentada per mènsules ornamentades per línies decoratives horitzontals.</p>	08068-65	C/ Joaquim Mensa, 38	<p>El carrer on es troba aquesta edificació porta el nom de l'antic propietari de la fàbrica de vidre, Joaquim Mensa i Prats, que tenia la seva residència en aquest carrer.</p> <p>La fàbrica de Mensa representa una de les empreses més importants dedicades a la indústria local de fabricació d'objectes de vidre. El seu propietari va arribar a ser alcalde de Cervelló.</p> <p>El carrer va anar desenvolupant-se a partir de finals del segle XIX, amb l'embranzida d'una indústria creixent al municipi.</p>	41.3942330,1.9516145	412356	4583052		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95683-6501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95683-6502.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95684	Can Mensa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Edifici de cos, de gran volum, amb teulada plana. En alçada es desenvolupa en planta baixa i tres pisos la part que dona al carrer.</p> <p>Presenta dues façanes, amb la principal orientada a l'est, i disposa d'un pati que permet una façana perpendicular al carrer, totes pintades de color gris clar. Els buits: portes i finestres, presenten diversos elements decoratius que li donen un aire elegant.</p> <p>A la planta baixa, destaca la porta d'entrada principal, que dona al carrer, amb dues columnes de basament quadrat, fust circular, capitells, i un frontó trencat d'influència barroca. Al segon pis hi ha una balconada correguda que presenta els buits de les portes d'accés de traça vertical i de grans dimensions, amb marcs i timpans cecs sobre motllures decorades, decorats a l'interior per relleus florals. Aquest balcó continua en part fins a la façana lateral, fent cantonada. La barana és de ferro forjat, amb brèndoles de decoració simple geomètrica i de tant en tant, trams verticals decoratius que simulen escates de peix. Les finestres de la tercera planta a la façana principal, estan emmarcades per arcs decoratius, i les de la planta baixa són de traça vertical, guardapols recte i estan protegides per reixes de forja simples.</p> <p>La façana lateral s'obre a un pati interior. En el segon pis hi ha una tribuna envidrada i un fris de respiralls rodons decorats amb rosasses, dona pas al remat de l'edifici, més elevat en la façana que dona al pati interior.</p> <p>En conjunt, aquesta construcció combina funcionalitat amb un estil arquitectònic atractiu i clàssic, adequat per a la seva funció com a residència d'una de les persones més influents a finals del segle XIX i inicis del segle XX a Cervelló.</p>	08068-66	C/ Joaquim Mensa, 18	<p>Casa residencial on vivia la família d’en Joaquim Mensa i Prats, fundador de l’empresa dedicada a la indústria local de fabricació d’objectes de vidre i que va ser alcalde de Cervelló.</p> <p>Al costat de l’habitatge existia la indústria, una gran nau que arribava fins al camí de les Fontetes i que va ser enderrocada l’any 1977.</p>	41.3946465,1.9520777	412395	4583098		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-20231216135238.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-06603.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			102	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95686	Can Muç - Can Mus	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muc-can-mus	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX		<p>Can Muç és una masia situada a l'antic camí de Barcelona a Madrid per l'Ordal. Aquesta edificació unifamiliar, construïda en diferents èpoques, destaca per l'estructura i la ubicació històrica. En el seu entorn es troba un magnífic exemplar de palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>).</p> <p>El cos principal té una coberta a dues aigües, característica comuna en les masies tradicionals, i totes les finestres i portes presenten una llinda. La construcció annexa serveix com a tancament d'un pati, oferint una zona més privada i tancada dins de la propietat.</p> <p>La façana principal presenta una combinació de maçoneria amb tocs de pedra i elements de maó vermell, que atorguen un aire rústic i autèntic. Les finestres tenen porticons de color verd, que contrasten amb la paret blanca i aporten un toc de color. A l'entrada principal hi ha una porta de color blau intens, acompanyada d'un mur baix també pintat de blanc, que crea una entrada acollidora. La masia està envoltada de vegetació i arbres, destacant el seu entorn natural i pintoresc.</p> <p>Es pot veure una xemeneia a la part superior de la casa, indicant que la casa té instal·lacions per a calefacció tradicional. La presència del pati tancat ofereix un espai exterior protegit per a activitats familiars o de lleure.</p> <p>De Can Muç destaquen els seus elements arquitectònics i la seva ubicació històrica. La combinació de materials tradicionals, les obertures amb llindes, i els colors vius dels porticons i la porta, fan que aquesta masia sigui un exemple representatiu de l'arquitectura rural catalana.</p>	08068-68	Camí de Can Castany. Carretera Santa Maria, s/n (BV-2007)	<p>Està situada al costat de l'antic camí que connectava Barcelona amb Madrid passant per l'Ordal. Es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa, tot i que les dimensions del mas, fan rebutjar aquesta possibilitat.</p> <p>L'any 1914 es deia Villa Josefina, tal i com es pot llegir en una antiga imatge del foògraf Aloy d'aquesta data.</p>	41.3904612,1.9590084	412969	4582626		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124450.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124644.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124527.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Popularment es coneix com a can 'Mus' per la fonètica.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús