API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95513	Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello	<p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p>	XI	Jaciment molt amagat per la bardissa.	<p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p>	08068-7	Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló.	<p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p>	41.3872807,1.9604284	413084	4582272		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			85	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95514	Capella del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XII-XIII	Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts.	<p>Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.</p> <p>Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.</p> <p>És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.</p> <p>L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. </p> <p>La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.</p> <p>Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.</p>	08068-8	Castell de Cervelló	<p>La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.</p> <p>Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.</p>	41.3874298,1.9596330	413017	4582289		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00804.jpg	Legal	Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Simbòlic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es desconeix l'advocació de la capella.	119\|93	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95608	Pedrera Anna - Les Fallulles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna-les-fallulles	<p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. & MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de & MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. & DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna.	<p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br /> <br /> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br /> <br /> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br /> <br /> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).</p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421</a>) seria la següent:</p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)</p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)</p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus / Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.</p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.</p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.</p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata</p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.</p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.</p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. /Schizaster sp., Cnidaris sp.</p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.</p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus</p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats</p>	08068-12	Polígon Industrial Les Fallulles	<p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).</p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.</p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.</p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.</p>	41.4062875,1.9887672	415478	4584354		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95608-20240102112353.jpg	Inexistent	Neògen	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Altres			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			125	1792	5.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95609	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2	<p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p>	VI aC - I aC	Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig.	<p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p>	08068-13	Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts	<p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p>	41.3974147,1.9950810	415994	4583362		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Lúdic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs.	81	1754	1.4	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95614	Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		L'espai està molt antropitzat.	<p>El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.</p> <p>Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. </p> <p>En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.</p> <p>Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit <em>Monograptus uniformis angustidens</em> o la desaparició de <em>M. transgrediens </em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics <em>M. ultimus</em> i <em>M. transgrediens</em>.</p> <p>L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com <em>Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus</em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.</p>	08068-18	Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131.	<p>L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. </p>	41.3936504,1.9829406	414974	4582956		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95614-1000035113.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Residencial - productiu			BPU	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			121	1792	5.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95617	Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-del-pla-de-les-comes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>		L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera.	<p>Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.</p> <p>La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.</p> <p>En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.</p> <p>Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.</p> <p>La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.</p>	08068-20	Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner	<p>La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.</p> <p>La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p>	41.3956580,1.9052800	408484	4583259	-2200/-1800 Calcolític?/-1800/- 650 Bronze?-XIX-XX	08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02001_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02002_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02003_1.jpg	Legal	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Científic	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària\|BCIL	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai.	78\|79\|76	1754	1.4	1762\|1787\|1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95621	Jaciment arqueològic del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p>	X-XVIII	Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció.	<p>El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.</p> <p>D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.</p> <p>La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.</p> <p>L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.</p> <p>Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.</p> <p>Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.</p> <p>La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.</p> <p>Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.</p> <p>La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.</p>	08068-21	Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès.	<p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.</p> <p>Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.</p> <p>La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.</p>	41.3877849,1.9602464	413069	4582327		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203114615.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115723.jpg	Legal	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Científic/Lúdic/Cultural		BCIN	National Monument Record	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes.	94\|85	1754	1.4	2131	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95626	Mas Nou del Lledoner - l'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou-del-lledoner-lhostal	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XX	Manca de manteniment i conservació	<p><span><span><span>Masia d'estructura basilical i teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants a l'edifici central, i a una vessant als cossos laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un barri exterior, amb porta que s’obre a la carretera N-340, el qual tanca al frontal de la masia i genera un pati de distribució interior davant de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està dividida en tres cossos, amb tres eixos verticals. Es desenvolupa en alçada en tres pisos: planta baixa, planta pis i golfes. El cos central presenta a les golfes un mirador format per tres finestres corbes, sota de les quals, dins d'una cartel·la, hi figura la inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span> 'F. R. 1777'</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’accés a l'habitatge és d'arc escarser i les obertures del pis són balcons, amb peanyes de triple motllura que semblen perllongar-se i continuar marcant horitzontalment tot l'ample de la façana, com una línia decorativa que separa la planta baixa de la planta noble. Les baranes són de ferro, amb decoració geomètrica i vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A esquerra de la façana, s'obre un segon barri, amb porta escarsera i teulada de protecció, el qual dona accés a les dependències de la part lateral i posterior de l'edifici, les quals completen el conjunt constructiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants de la casa hi ha les construccions pròpies de la seva primitiva funció rural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior, al mur de tancament, es conserva un rellotge de sol, pràcticament esborrat.</span></span></span></p>	08068-26	Carretera N-340 (km 1.318).	<p>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a causa de l'augment de trànsit derivat de la recent construcció de la nova carretera de Carles III.<span><span><span><span><span><span>(Llurba, 2021:102-103). </span></span></span></span></span></span>Al mas, es facilitaria, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</p> <p>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</p> <p>El director projectista de l'obra del Pont del Lledoner, Carlos Saliquet, s'hostatjava en aquesta masia durant les obres, i va ser aquí on va dibuixar els plànols i el projecte. </p>	41.3912600,1.9044164	408406	4582771		08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088280.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088288.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La casa era coneguda també com a Lledoner Nou, l'Hostal o Casa Nova. El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès depenent d'aquest mas.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95627	Can Cases de La Muntanya - Can Cases de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-de-la-muntanya-can-cases-de-dalt	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX	Diverses obres dutes a terme a la segona meitat del segle XX han emmascarat en part la seva fesomia primitiva.	<p>Mas conformat per un conjunt arquitectònic central i construccions auxiliars contemporànies, dedicades a la ramaderia, al voltant.</p> <p>La part més interessant de l'edificació és el cos central, especialment en la seva façana oest. Aquesta part de l'edificació presenta teulada a dos vessants, de peces àrabs, i buits verticals.Té un barri que envolta el conjunt i que actua com a distribuïdor. S'hi accedeix des del camí per una porta d'accés situada a l'est.</p> <p>El creixement de l'edifici ha estat anàrquic, generat per les necessitats de l'explotació ramadera i d'habitatge de les diverses persones treballadores dins l'explotació. Conserva un colomar del segle XX darrere l'entrada del barri i un rellotge de sol a la façana d'accés a la part noble de l'edificació principal.</p> <p>El més destacable del conjunt edificat és la façana sud, on es troba la porta d'accés a la residència dels amos, a la qual s'accedeix mitjançant dos esglaons de maons.</p> <p>Aquesta part de l'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és plana, està arrebossada de calç i té una línia vertical central marcada per la porta de llindar pla, amb fusteria de dues fulles, clavetejada, que es troba deteriorada per manca de conservació, i picador de ferro molt senzill. La resta de buits són finestres simples.</p> <p>A sobre de la porta d'accés s'obre el buit principal d'aquesta façana, constituït per un balcó de peanya de pedra rogenca de la zona, emmotllurat, el qual allotja les bases de les brèndoles de ferro forjat que conformen la barana que tanca l'ampit. Aquesta presenta dos segments decoratius de tipus vegetal i geomètric, a la part baixa amb un fris de majors dimensions i complexitat que per sota del passamà de la part superior, que són simples circells confrontats.</p> <p>A la façana lateral, a sud-est, conserva un rellotge de sol, força desdibuixat, ocupant un espai en el qual s'aprecia una remodelació important de l'edificació principal, amb l'aixecament en un pis més d'alçada. A tocar el camí d'accés, el qual es dirigeix cap a Sant Ponç, hi ha dos pous coberts, a dues cotes de nivell diferents. No s'ha tingut accés a l'interior.</p>	08068-27	A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç.	<p>El nom de lloc està relacionat amb el cognom de la família. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p>	41.3953712,1.9216847	409855	4583209		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02704.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu			BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		S'havia conegut també com a can Cases de la Muntanya (Llurba, 2021:65), hi figura erròniament com a Can Cases de Sant Ponç.	119\|98	46	1.2	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95628	Can Dispanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dispanya	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVI-XX	Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable.	<p>El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.</p> <p>Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.</p> <p>L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.</p> <p>Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.</p> <p>A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.</p> <p>Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.</p> <p>Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.</p> <p>En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. </p>	08068-28	Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera.	<p>Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.</p> <p>A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.</p> <p>Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.</p> <p>Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.</p> <p>És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.</p> <p>Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.</p>	41.4020468,1.9109398	408967	4583962		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95632	La Casa Vella	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-0	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX	L'edifici presenta una important manca de conservació.	<p>Edifici entre mitgeres, d’estil eclèctic, amb coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa, pis i golfes, amb una terrassa superior protegida per un ampit, el qual presenta una barana de balustres.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions, groga en planta baixa i ocre a la resta. Està dividida en quatre nivells horitzontals mitjançant motllures, aquestes són més gruixudes en la separació lineal entre planta baixa i pis, i més primes entre segon pis i golfes. Una altra motllura de major gruix, suportada per sis permòdols decoratius, sustenta l’ampit que corona l’edifici.</p> <p>Dos eixos verticals conformen aquesta façana: a esquerra venen marcats en planta baixa per una porta ampla de llinda d’arc escarser, i en planta principal per un balcó, amb una peanya aguantada per dos permòdols decorats i protegida d’una barana de ferro de forja, decorada amb grans roleus acabats en roses canines. El segon eix compositiu, es troba a la dreta, i ve definit, en planta baixa per un portal estret amb arc de punt rodó rebaixat i cec, el qual corona la porta que s’obre per sota, amb llinda plana. A la primera planta, es continua aquesta línia compositiva vertical, en una finestra també de traça vertical, ampit motllurat i llinda plana. Tant el balcó com la finestra presenten guardapols apuntats i es tanquen amb fusteria de dues fulles batents i vidres. Les portes de la planta baixa tenen recercats pintats en color groc.</p> <p>A l’alçada de les golfes s’obren dos respiralls de rosasses, amb fulles apuntades.</p> <p>A la façana lateral que dona a la placeta d’accés a l’església de Sant Esteve, presenta un plafó de la Mare de Déu.</p>	08068-32	carrer Major, 19	<p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p>	41.3957642,1.9533441	412502	4583220		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03204.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			102\|98	45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95661	Can Vendrell - Torre Frederic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-torre-frederic	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	S'hi estan efectuant obres de rehabilitació.	<p>Casa unifamiliar aïllada de dimensions notables. Està construïda damunt d'una plataforma que crea una superfície plana, elevada, la qual salva la dificultat del terreny, costerut. Aquesta plataforma també és utilitzada com a zona de magatzem i altres activitats vinculades a la vida de l'edificació.</p> <p>L'edifici principal presenta una planta quadrada, i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, de terrat. Les cantonades estan dentades verticalment, de dalt a baix, formant un relleu decoratiu que emfatitza i emmarca la fesomia de les façanes. </p> <p>Hi ha a dalt de tot una petita torratxa-mirador de planta rectangular que sobresurt de la teulada, protegida a la part superior per una barana de balustres.</p> <p>Tant el terrat com la coberta de la torre estan tancats amb baranes de balustres.</p> <p>En un costat hi ha un altre cos edificat adossat, de dues plantes, també de terrat pla i barana de balustres a la part superior.</p> <p>De les façanes, destaquen les obertures emmarcades i presenten les llindes amb motllures d'arc rebaixat al primer pis i al segon pis tancaments de llinda plana. Aquestes obertures estructuren compositivament la façana en tres eixos verticals i tres horitzontals: en els verticals hi ha una obertura i els horitzontals estan separats per motllures.</p> <p>Els pisos estan delineats a les façanes per línies d'imposta horitzontals, que els emmarquen i delimiten visualment. </p> <p>La porta d'entrada és l'obertura central de la planta baixa, que marca el centre de l'edifici i a sobre seu s'hi obre un balcó.</p> <p>Elements destacables del voltant són una bassa, el petit bosquet de pins i dues mines, una d'elles, corresponent a les suposades aigües medicinals.</p>	08068-57	Situada en un accés entre les urbanitzacions Granja García i Torre Vileta, a l'Est.	<p>Al segle XV, ja es troba el llinatge Vendrell a Cervelló, però no es pot afirmar que estigui relacionat amb el mas. (Llurba, 2021: 229-230).</p> <p>Josep Llurba, en el seu estudi sobre les masies de Cervelló (2021: 230-231), troba alguns esments al llinatge al llarg del segle XVI, tot i que no els pot relacionar amb aquesta casa. Si que es pot relacionar a partir del cadastre de 1761, data en què s'esmenta un Climent Vendrell que tenia una casa de primera qualitat.</p> <p>En tombar el segle XX, la propietat va passar als germans Dolors i Josep Garcia Julià. Aquests germans van aprofitar un cabal d'aigua que els sortia d'una mina per fer aigua embotellada i vendre-la al públic amb un suposat valor medicinal, sota la marca comercial: 'Agua Vital', una aigua 'insuperable'. La seva composició incloïa 'radioactivitat', i es venia per aprofitar les seves qualitats organolèptiques, efectes fisiològics i propietats higièniques. (Llurba, 2021: 231-232).</p>	41.3975460,1.9838509	415055	4583389		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05707.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			102	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95678	Riera de Rafamans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans-0	<p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</span></span></span></p>		Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local.	<p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.</p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.</p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.</p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.</p>	08068-62	Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340	<p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br /> <br /> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br /> <br /> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).</p>	41.4014800,1.9871400	415335	4583822		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062020.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062030.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06206.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret).		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95685	Fàbrica de vidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>IBARZ, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Jordi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>; ITURRALDE, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Martín (2017). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Gent de vidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Icària editorial, s.a.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA I RIGOL, Josep. (2004) Nocions d'història de Cervelló. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	L'edifici es troba en mal estat, sense manteniment. El març de 2022, va patir un esfondrament parcial.	<p>Conjunt arquitectònic destinat a fàbrica de vidre.</p> <p>Està compost per tres seccions diferenciades: la fàbrica gran, una fàbrica petita i les oficines.</p> <p>L'edifici principal, dissenyat per l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, ha estat ampliat diverses vegades i inclou una petita fàbrica de vidre annexa, situada al costat de la Torre de les Monges, que es troba en un nivell inferior, entre la carretera i la riera de Cervelló.</p> <p>Les oficines estan ubicades en un edifici modernista, originàriament una antiga fàbrica de teixits de cotó, del qual no es coneix l'arquitecte.</p> <p>Aquest edifici té una planta rectangular, molt més llarga que ampla. La façana principal de les oficines presenta dues grans finestres a l'altura de carrer, que van ser modificades a inicis de 1960.</p> <p>Per sobre, separada per una cornisa, sobresurt una estructura decorativa. Aquesta part superior compta amb un cos central més gran, coronat per un arc de mig punt. Els cossos laterals tenen una pilastra en la part interna, decorada amb baixos relleus rectangulars i un petit quadrat en la part inferior. Sobre la pilastra, hi ha un quart d'esfera amb cinc radis treballats en rajol.</p> <p>Conserva dues xemeneies.</p>	08068-67	C/ Joaquim Mensa, 11	<p>El 1893, els treballadors de la fàbrica de vidre Mensa van fer una vaga i un grup d'ells van formar una cooperativa anomenada 'La Protectora', la primera cooperativa de vidre de Catalunya. Van construir un nou forn que va funcionar durant catorze anys, des de 1893 fins a 1907. Posteriorment, la fàbrica va tenir diversos propietaris, incloent-hi un anomenat Lligé l'any 1913.</p> <p>El 1930 es va fundar la 'Cristalleria Cervellonense' i, l'any següent, Josep Sans va arribar a Cervelló amb la intenció de crear una nova cooperativa. Tot i reunir un grup per fer funcionar la fàbrica, Sans va abandonar els seus compromisos poc després i va unir-se a altres socis com Pujol i Torra.</p> <p>La fàbrica va operar fins al 1948. Després dels conflictes de 1934, es va establir la 'Cooperativa Popular Vidriera de Cervelló' en el forn de Cal Bordas, que ja havia estat operatiu anteriorment. Aquesta cooperativa va cessar les seves activitats el 1936, tot i que no es va dissoldre oficialment fins al 1938.</p> <p>A la dècada de1940, la 'Cristalleria Planell' de les Corts de Barcelona es va instal·lar a la mateixa fàbrica de la cooperativa. En aquesta època, al costat de l'edifici de la fàbrica gran es trobava annex el forn Bordas, també de vidre. Durant la segona meitat de la dècada de 1940-1950, una crisi general del sector del vidre va afectar Cervelló. Això va provocar el tancament de la fàbrica Planell i la reubicació dels treballadors a la fàbrica de Sans a Barcelona. La fàbrica de Sans també va tancar i va ser adquirida per la família Pedret el 1948. Aquesta família, originària del Masnou, va tornar a obrir la producció a Cervelló i va assegurar l'estabilitat laboral del vidre al poble.</p> <p>A principis dels anys 1980, una altra crisi va portar a la formació d'una cooperativa SAL entre els treballadors. El 1989, la indústria del vidre va cessar definitivament.</p> <p>Al carrer de Joaquim Mensa, l'edifici de les oficines, d'estil modernista, havia estat una antiga indústria tèxtil de cotó coneguda com a Can Planella. Aquest edifici es va incorporar a la fàbrica de vidre amb la compra de la família Pedret.</p>	41.3942783,1.9522685	412411	4583057		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093762.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093763.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093764.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093766.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-06706_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95790	Rellotges de sol de can Castany	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-castany	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII	El fet que tots dos rellotges hagin estat repintats ha anul·lat tota possibilitat d'interpretació i datació.	<p><span><span><span>Es tracta de dos rellotges de sol, ubicats a dues façanes diferents de l'edifici i amb orientacions també diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos són d’autor, rectangulars i en posició vertical i conserven els gnòmons de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un d’ells presenta orientació sud-est i ha estat pintat recentment amb color terrós, en el qual actualment no s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació (potser estan ocultes darrere la pintura actual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre, el segon, està ubicat en una altra façana orientada al sud-oest, repintat de blanc. Tampoc en ell s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació, segurament pel mateix motiu que l'anterior.</span></span></span></p>	08068-72	Accés a la urbanització Can Castany	<p><span><span><span>La masia que aprofitava aquests dos rellotges té un moment important durant el segle XVIII, en què canvia de propietat. És molt possible que en aquell moment es reformessin les parets i s’instal·lessin aquests rellotges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Societat Catalana de Gnòmica els data en el seu inventari com de l'any 1769. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3892055,1.9621011	413226	4582484	1769	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07204.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95958	Can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-9	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XIX - XX	Ha perdut en part la coberta i els edificis tenen una evident manca de manteniment.	<p>La masia es troba enclavada entre l'antic Torrent d'en Güell i el torrent de can Valent, molt a prop del terme municipal de Torrelles de Llobregat. El paratge natural on està situada és d'una bellesa extraordinària, amb elements paisatgístics com les penyes de can Riera, la Penya del Cucut i el cim de Puig Vicenç a prop.</p> <p>El mas conforma un extens i complex conjunt d'edificacions que ocupen una superfície de 1.586 m². Aquesta àrea es distribueix principalment en dos grans grups d'edificacions: un amb parets arrebossades i l'altre, de factura més moderna, amb la maçoneria vista.</p> <p>Algunes de les edificacions presenten galeries arquejades que fan funció de solanes. Les cobertes són majoritàriament a dos vessants.</p> <p>El portal principal de la masia és d'arc rebaixat, amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, que mostra la data d'una de les remodelacions de la casa: 1924 (?).</p> <p>A l'esplanada oest davant del mas, es conserven restes d'un molí de vent metàl·lic en mal estat que es feia servir per extreure i elevar aigua potable per als habitants de la casa. A la planta baixa hi ha una gran sala amb una coberta de volta prima de rajola.</p>	08068-81	Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007)	<p>Les construccions visibles són d'èpoques diferents, amb datacions que es poden atribuir grosso modo als segles XVIII, XIX i inicis del XX.</p> <p>Llurba (2021: 165-167), aporta les següents dades històriques sobre aquesta masia:</p> <p>A l'Acta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, redactada per mossèn Josep Mas l'any 1231, es menciona un 'Mas de Riera', que podria haver estat aquesta mateixa masia.</p> <p>També hi ha una referència a un Bartomeu Riera en un fogatge de Torrelles de Llobregat de l'any 1553, tot i que estava vinculat a Torrelles. A finals del segle XVI, apareixen els Riera de Cervelló (1573).</p> <p>La masia es menciona en documents del Magatzem Reial de Llenya de Barcelona, l'any 1722.</p> <p>L'any 1855, un altre membre de la família, Josep Riera, és destacat com un dels principals propietaris de Cervelló, amb una considerable riquesa rústica, urbana i ramadera.</p> <p>Un membre d'aquesta família va ser alcalde de Cervelló en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX. A finals del segle XIX, Can Riera va patir certa decadència i va canviar de propietaris.</p> <p>L'any 1884 (?), un dels darrers propietaris va realitzar obres a la casa, tal com indica una rajola situada sobre l'arc d'una de les portes d'accés al mas.</p> <p> </p>	41.3701749,1.9643252	413387	4580368		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08105.jpeg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - cultural - productiu	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BCIL\|Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Tot i que als terrenys de la masia i a prop de la casa hi ha instal·lades torres elèctriques d'alta tensió, la casa mai ha tingut electricitat (Llurba, 2021: 165-168).El mas està ubicat en una zona on encara es troba una interessant explotació agrícola, amb un entorn destacable i una coberta vegetal que presenta una elevada biodiversitat.La Silene neglecta, espècie pròpia d'aquest enclau, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies. Un teròfit és un tipus de planta anual que completa el seu cicle vital (des de la germinació fins a la producció de llavors) en una sola temporada de creixement. Després de produir llavors, la planta mor, però les seves llavors romanen en el sòl fins que les condicions són favorables per a una nova germinació. Els teròfits són especialment comuns en ambients amb estacionalitat marcada, com les regions mediterrànies, on les condicions climàtiques poden ser desfavorables durant una part de l'any. Aquesta estratègia de vida permet a les plantes teròfites sobreviure a períodes de sequera o fred extrem, ja que les llavors poden resistir condicions adverses fins que arribi la següent temporada favorable.Aquesta espècie botànica amenaçada creix en pocs territoris de Catalunya, principalment situats en la franja de sòls del Bundsenstein. A la zona de la Penya del Cucut i a Can Riera es troben algunes de les poques localitats conegudes on els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. Per tant, a nivell municipal, l'hàbitat d'aquestes espècies ha de ser considerat de màxima prioritat per a la seva conservació.	98\|119\|94	46	1.2	1761\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96035	Riera de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</p> <p> </p>		D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització.	<p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.</p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.</p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.</p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.</p>	08068-85	Riera de Cervelló	<p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'</em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br /> <br /> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).</p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).</p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.</p>	41.3980570,1.9857574	415216	4583443		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08501.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Altres	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Lloc d’importància comunitària\|BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat.		2153	5.1	1787\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96089	Cementiri de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p>	XIX - XX	Hi ha algunes sepultures en mal estat de conservació, especialment el mausoleu.	<p>Compta amb un total de 711 llocs de sepultura, incloent-hi panteons, nínxols i columbaris.</p> <p>Destaquen un mausoleu modernista; la tomba de Josep Tarradellas amb la placa on se'l nomenava 'Commandeur de la Legion d'Honneur' atorgada pel president François Miterrand; un poema original de Pere Quart, dins del nínxol de la família Roig Morera; la capella-panteó de la família Mensa; el nínxol d'Antoni Novellas Codina, entre altres sepultures, així com les dues creus: una exempta i una segona ubicada en una cantonada de la zona de nínxols.</p>	08068-98	Carrer Àngels, 1	<p>Als inicis, havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló. Amb posterioritat es va crear aquest, que es va beneir el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138). En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…) Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior. El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes'. En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial. El reglament va ser aprovat (Roig, 2010: 83).</p> <p>El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser totalment aixecades gràcies a l’aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló. El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics.</p> <p>L'iniciador i propulsor d’aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, que va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p>	41.3983386,1.9614023	413180	4583499	1894-1901	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151832.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151959.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130152242.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130153527.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151036.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09807.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09808.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Pública	Estructural			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La propietat és municipal, i és gestionada mitjançant una concessió administrativa des del 2007 per un període de 45 anys. El programa de millora d'aquest cementiri s'ha centrat en la restauració i manteniment de les instal·lacions, així com en la planificació de construir nous llocs de sepultura.	119	46	1.2	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96096	Puig d'Agulles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p>		Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret.	<p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p>	08068-103	Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat.	<p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p>	41.4081847,1.8849762	406805	4584670		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg	Legal	Mesozoic\|Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de conservació	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes.	122\|121	2153	5.1	1762\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96100	Molí de vent del Mas Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-mas-vila	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Els murs estàn deteriorats i l'estructura metàl·lica es troba molt malmesa, han desaparegut les pales del molí.	<p>Molí de vent de ferro o de pales, de 4 m d'alçada, amb torre o basament de planta hexagonal, realitzat amb pissarra i maons. Aquesta torre està arrebossada, tot i que en mal estat. Conserva restes de pintura vermella que ressalten les formes en les arestes verticals de les cantonades. La part superior està ornamentada amb un dentat i arquejat de maons que coronen la torre.</p> <p>En fotografies antigues es pot veure un element voladís, a manera de pont que, per la part superior, donava accés a la torre.</p> <p>A la part de dalt de la torre, hi ha el giny d'extracció, és a dir, les restes de l'estructura metàl·lica que, amb l'ajuda del vent es feia servir per a extreure aigua del subsol. Dins de la torre es troba el pou que serveix per a extreure l'aigua del nivell freàtic del subsol.</p>	08068-106	Mas Vila - Masia de Santa María de Cervelló. Urbanització ciutat del Remei, vora la Capella del Remei.	<p>El molí està vinculat al mas Vila. Probablement es tracta d'una obra d'inicis del segle XX.</p> <p>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest del mas Vila, es trobaven presents en moltes masies.</p> <p>Aquests molins s'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, essent essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</p> <p>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</p> <p>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</p> <p> </p>	41.3863573,1.9793913	414668	4582151		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10604.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2024-11-27 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies.Avui en dia, molts d'aquests molins s'han convertit en una part important del patrimoni cultural de Catalunya, i són un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat.	119\|98	47	1.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96101	Rellotge de Sol del Mas Nou del Lledoner	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-nou-del-lledoner	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XIX	Està pràcticament esborrat, tot i que conserva el gnòmon	<p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor que es troba ubicat a la façana posterior de la masia. Té forma rectangular, orientació sud-est i és vertical declinat, amb el gnòmon de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de manteniment ha provocat que les marques horàries i la possible ornamentació s’hagin perdut. </span></span></span></p>	08068-107	Finca el Lledoner. Carretera N-340, km 318,5	<p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa era coneguda també com a Lledoner Nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a la tirada que va tenir la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Al mas, es facilitaria, doncs, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3912570,1.9045215	408415	4582771		08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10703.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum			119\|98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96139	Calvari - Via Crucis	https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-via-crucis	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XX	Han desaparegut algunes estacions (dues es conserven dins la col·lecció del Grup de Recerca de Cervelló). D'altres no se sap on es troben ni tan sols si es conserven.	<p>Calvari o Via Crucis urbà que troba el seu complet desenvolupament en el nucli antic del municipi de Cervelló.</p> <p>Ocupava les façanes d'algunes cases dels carrers Major i Joaquim Mensa, a una alçada aproximada de 3 metres des del paviment del carrer.</p> <p>Representa l'expressió artística i devocional del camí que segueixen les persones que fan el Via Crucis, és a dir, la rememoració de la passió de Crist. Es desenvolupa en un seguit d'estacions que commemoren els passos de la pujada de Jesucrist al Calvari.</p> <p>Tot i que les estacions del viacrucis són catorze, ja que evoquen els moments de la passió de Jesucrist, a l'actualitat tan sols es conserven 8. Dues d'elles es troben fora de context ja que estan integrades dins de les col·leccions locals que conserva el Grup de Recerca de Cervelló. En concret són les estacions 2 i 3.</p> <p>Les estacions serien les següents, amb la corresponent ubicació actual:</p> <ol> <li>Ponç Pilat condemna a mort a Jesús (desapareguda). A la casa de Teresina Vendrell.</li> <li>Jesús és obligat a carregar la creu (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 20, a la casa de Romà Roig.</li> <li>Jesús cau per primera vegada (conservada dins les col·leccions del Grup de Recerca de Cervelló). Havia estat ubicada al c/Joaquim Mensa, 80., a la casa de Llorenç Castañeda.</li> <li>L'encontre de Jesús amb la seva mare (Joaquim Mensa, 39). Casa de Joan Vendrell.</li> <li>Simó Cirineu ajuda a portar la creu (desapareguda). Havia estat al Bar Casal Pi. </li> <li>La Verònica (Major, 8). A cal Sever. </li> <li>Jesús cau per segona vegada (desapareguda). Cansaladeria Martí. </li> <li>L'episodi de Maria Magdalena i les dones pietoses (desapareguda). Forn de pa Marisa.</li> <li>Jesús cau per tercera vegada (Major, 104). Cal Tarradellas.</li> <li>L'espoli i escarni de Jesús (desapareguda). Cal Casimiro.</li> <li>La crucifixió (desapareguda). Cal Monforte.</li> <li>Les darreres paraules i mort de Jesús (Al pati interior de l'església de Sant Esteve, ocupant una mena d'altar i per sobre de la rajola un fris amb els antics maons del paviment de l'església). Casa de Miquel el de les pomes.</li> <li>El davallament de la Creu (Major, 78). Can Guitart.</li> <li>Sant enterrament (Major, 41). Cal Joanet Torres.</li> </ol> <p>Cada unitat està composta per quatre rajoles de ceràmica cuita i esmaltada, amb la base estannífera i decoració figurativa policroma: els dibuixos estan pintats a mà amb la tècnica de l'estergit i les rajoles estan emmarcades per unes vores envernissades de color verd.</p> <p>El Via Crucis s'havia fet cada diumenge de Pasqua després de la missa d'11 amb el cos de Portants, que era força nombrós (uns 25) (Roig, 2010).</p>	08068-126	c/Major i Joaquim Mensa	<p><em>'El Dijous Sant de l'any 1950 es van inaugurar catorze estacions del Via Crucis en plaques de majòlica que formaven petites capelletes i que varen donar al carrer Major del Cervelló un caire de religiositat.' </em>(Roig, 2010:140)</p> <p>Van ser donació del Sr. Llorenç Bassons, i les va col·locar el mateix Llorenç que feia de paleta.(Informació oral de l'Antoni Monforte (04-03-2024)).</p> <p>Es desconeix el taller on es van fabricar, ja que no tenen signatura. Podria haver estat algun taller de la província de Castelló de la Plana (potser a Onda). Un dels obradors més coneguts i prolífics va ser el de <span><span><span>José Cotanda Aguilella, autor de molts panells devocionals i plaques de Via Crucis encara visibles avui en nombrosos localitats, molt especialment a la província de Castelló, així com obres de gran format a l'Alcora, com el panell dels Quatre Elements (seu central de la Caixa rural) o la façana de l'ermita del Calvari. Aquest autor, però acostumava a firmar la seva obra i el calvari de Cervelló és anepígraf.</span></span></span></p> <p><span><span><span>José Cotanda va fundar l'any 1944 'La Ceràmica Artística' i el 1976 serà l'artífex de la creació de la Molt Noble i Artística Ceràmica de l'Alcora, que tancarà les portes el 2008.</span></span></span></p> <p>Montserrat Roig explica els seus records sobre aquest Via Crucis: </p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'Davant el monument es feien vetlles que duraven les 24 hores del dia. Posaven una llista i cadascú s’apuntava i sabia quan li tocava. La vetlla de cada persona durava dues hores. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A cada vetlla, almenys, hi havia quatre persones. La vetlla acaba a a la tarda del Divendres Sant. En aquesta tarda del divendres Sant també es feia el Via Crucis per tota la carretera. Se sortia de l’església, s’anava fins al final del poble i s’arribava a cal Passoles, en direcció Vallirana. Es tornava a baixar fins al carrer d’Anselm Clavés. Es girava i es tornava pel mateix lloc fins que s’arribava a l’església. La processó es preparava amb molt d’interès. </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Es posaven unes creus per assenyalar cada estació del poble. Anys després ja hi havia les ceràmiques de majòlica que assenyalaven cada estació. L’última estació es feia sempre dins l’església.' </span></span></span></em><span><span><span>(Roig, 2010: 140)</span></span></span></p> </blockquote>	41.3960646,1.9572549	412830	4583250	1950	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12605.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12607.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96139-12608.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Religiós			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96157	Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires	<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII - XIX - XX	Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat.	<p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.</p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.</p>	08068-130	Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages)	<p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.</p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.</p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).</span></span></span></p>	41.4004010,1.9456139	411862	4583743		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13005.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar.		2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96158	Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Es troba en estat de ruïna imminent	<p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p>	08068-131	A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç.	<p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p>	41.4020263,1.9100435	408891	4583961	1820	08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història.		46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96159	Camí de Sant Ponç a l'Ordal - Camí d'Ordal a Can Dispanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-lordal-cami-dordal-a-can-dispanya	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	? - XVIII - XX	Les actuacions en instal·lacions i torres d'electricitat han fet malbé algunes parts del camí.	<p>Camí que discorre des de Can Dispanya fins a arribar a la carretera C-340, a la zona coneguda com el Pla del Lledoner, a tocar del mas del Lledoner Nou.</p> <p>En el seu recorregut hi ha espais humits de vegetació força interessants, així com punts i corriols d'aigua d'alt interès, com el Pou dels Crestons (a tocar el Fons de Sant Ponç), el Fondo del Bosc, el de Can Dispanya i acull l'escolament d'aigües del Fondo dels Carsos, del Bosc i del Clot del Cocó. També hi ha avencs i diversos forns de calç als seus marges, així com un forn de ceràmica.</p>	08068-132	Camí d'Ordal a Can Dispanya	<p>No disposem d'informació de la història d'aquest camí, però la presència d'elements com a diferents forns o d'un topònim antic com el 'pou dels crestats' ens indicaria que es tracta d'una via de comunicació força antiga. </p>	41.3990500,1.9024950	408257	4583638		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13103.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13104.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13105.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Estructural	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Lloc d’importància comunitària\|BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			94\|98\|119\|85	49	1.5	1787\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96160	Pica i dipòsit pel brou bordelès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles		XIX - XX	Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie.	<p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p>	08068-133	A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa	<p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p>	41.4005380,1.9675200	413694	4583737	1920-1940	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple.	98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96174	Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell	<p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn.	<p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.</p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.</p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.</p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>), avellaners (<em>Corylus avellana</em>), figueres (<em>Ficus carica</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis</em>), entre d'altres.</p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa</em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea</em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum</em>).</p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).</p>	08068-135	Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c/ del Pi, 10	<p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. </p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p>	41.3876040,1.9720240	414053	4582296		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96175	Cova del Morrut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-morrut	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. </p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)</span></span></span></span></span></span></p>	08068-136	Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal.	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4010100,1.9079800	408718	4583850		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13601.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96223	Font Vella - Font Vella de can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-font-vella-de-can-casildo	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades.	<p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.</p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.</p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.</p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.</p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.</p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. </p>	08068-145	En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo		41.4016112,1.9241361	410069	4583900		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14501.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96224	Trull d'oli del mas Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-del-mas-vila	<p><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XIX - XX	Manca l'estructura transversal per a fer moure l'enginy.	<p>Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.<br /> <br /> La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.<br /> <br /> Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.</p>	08068-146	Mas Vila. Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei.	<p>El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.</p> <p>El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.</p> <p>Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.</p> <p>L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.</p> <p>Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.</p>	41.3861950,1.9797787	414700	4582131		08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14601_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14602_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.Informador: Florenci Armengol i ArmengolEdat: 66 anysTranscriptors: J. Veny, L. PonsEnquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. RafelData: 9 juliol 1964 Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada.'El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada.	119\|98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96297	Font dels Elefants	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-elefants	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Es troba força reformada i hi ha elements que la desfiguren.	<p>La Font dels Elefants, que es troba enmig d'un entorn natural, envoltada de vegetació i arbres. És una estructura feta de pedra irregular, amb un treball de maçoneria i maons, els quals conformen una mena de caseta que dona accés al brollador d'aigua, que està protegida per una petita porta metàl·lica de color verd, situada al centre de l'estructura.</p> <p>La coberta està feta amb uralita.</p>	08068-158	Al costat del camí que mena cap a la vinya d'en Jepic.	<p>Al llarg del torrent Fondo hi ha un bon nombre de captacions d'aigua que aprofiten una capa freàtica important. Aquesta és una d'elles.</p>	41.3999509,1.9477047	412036	4583691		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96297-15803.jpeg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96319	Font d'en Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-rovira	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XX	La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment.	<p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.</p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:</p> <p>'FUENTE DE ROVIRA/RESTAURADA EN 22/JULIO 1904 POR/EL PROPIETARIO/Y VECINDARIO'.</p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.</p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.</p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. </p>	08068-164	S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422	<p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.</p>	41.4143267,1.9350148	410995	4585301	1904	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16404.jpg	Legal	Popular\|Eclecticisme	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló.	119\|102	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96320	Font de la Mina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina-8	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Està molt emboscat i cal arribar-hi per un corriol.	<p>Font que es troba dins d'una construcció de planta quadrada, de maçoneria, amb una coberta d'uralita. Al seu frontal hi ha un sortidor amb una goma que porta l'aigua a les hortes del Torrent Fondo.</p>	08068-165	Al final d'un camí que puja pel vessant esquerre del Torrent Fondo des del carrer Frederic Soler Pitarra	<p>Aquesta font està ubicada en una zona històricament coneguda per la presència d'aigua i cultius. D'allà deien que sortia el millor vi de Cervelló.</p> <p>Al segle XIX donava aigua a la mina d'en Rovira. També, a través de la mina, proporcionava l'aigua als veïns que la podien pagar, per al seu ús domèstic.</p> <p>La geologia del Torrent Fondo o Torrent de les Rovires, on sorgeix aquesta font, està formada per conglomerat de roques calcàries. Això fa que apareguin un bon grapat de dolls d'aigua que generen aquests dipòsits subterranis d'aigua. (Llurba, 2012: 17).</p>	41.3980764,1.9491153	412153	4583482		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96320-16503.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Productiu			BPU	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		La mina és una mostra notable d'enginyeria del segle XIX .	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96321	Font de can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Està molt embardissat.	<p>La font de Can Romagosa es troba al darrere de la masia de Can Romagosa del Camí, a la llera del Torrent de Cal Martre.</p> <p>Aquesta font està en estat d'abandonament, fet que dificulta la localització del brollador, la mina o el broc original.</p> <p>Al lloc, persisteix una torre elevada i estreta, de planta circular, feta de pedra irregular, que probablement es va construir per tal d'elevar l'aigua fins a una bassa adjacent, que s'utilitzava també com a safareig.</p> <p>Malauradament, tot aquest espai està ple de bardisses i molt deteriorat, reflectint el pas del temps i la manca de manteniment.</p>	08068-166	Dins la llera del Torrent de Cal Martre, darrere la masia de can Romagosa.	<p>Aquesta font donaria servei a la masia de Can Romagosa del Camí, una masia amb una llarga història que es remunta al segle XVI. Segons la documentació dels actuals propietaris, les primeres referències daten d'aquesta època. (Llurba, 2021b).</p> <p>Al segle XIX, el llinatge dels Romagosa es va unir amb el dels Majó, procedent de Sant Feliu de Llobregat, a través del matrimoni de la pubilla Romagosa. Probablement, va ser en aquest moment d'aliança familiar quan es van fer, si no totes, una gran part de les construccions que encara són visibles al voltant de l'antiga font.</p> <p>La masia de Can Romagosa del Camí és una construcció notable, amb un cos principal de planta quadrada, porxos laterals i galeries amb arcades.</p> <p>Està situada dins d'un recinte clos, amb un portal d'arc de mig punt i balcons a les finestres de la planta baixa i el primer pis. Aquestes característiques reflecteixen l'estil popular de l'època en què va ser construïda.</p> <p>La font, tot i estar actualment abandonada i coberta de bardisses, formava part integral del sistema de subministrament d'aigua de la masia. La torre de pedra irregular adjunta a la font probablement s'utilitzava per elevar l'aigua a una bassa adjacent que també feia la funció de safareig.</p> <p>Aquesta estructura és testimoni del passat agrícola i autònom de la masia, que es sustentava amb els recursos naturals que podia gaudir a la seva propietat.</p>	41.3983259,1.9686703	413787	4583490		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96321-16602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96321-16603.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96323	Cova del Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-coll-verdaguer	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona</span></span></span></span></span></span>.</p>		L'accés és relativament fàcil amb la qual cosa hi han pogut entrar persones incíviques i l'entrada es troba força malmesa.	<p>La cova està formada per pedra calcària. Té un desnivell de dotze metres i un recorregut total de cinquanta metres.</p> <p>La gatera d'entrada parteix d'una rampa en descens que desemboca en una petita sala que conté un bloc de formacions en forma de columna. Darrere d'aquesta s'obre l'accés a una sala més gran amb el sostre baix que gènera pendent (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 97-98).</p> <p>Al seu interior s'ha pogut identificar un jaciment paleontològic i arqueològic. S'hi han trobat múltiples restes òssies de diversos animals que són indicis que la cavitat s'emprava alternativament per diferents usos. De vegades servia com a cau de carnívors, altres cops com a refugi d'hibernació d'ossos bruns.</p> <p>S'hi han trobat restes lítiques de les primeres ocupacions humanes de la zona de la costa central catalana que daten del Paleolític Mitjà.</p>	08068-168	Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat.	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3933570,1.9111110	408969	4582997		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96323-16803.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Com altres coves properes fou feta servir per la indústria vidriera com a mina per a l'extracció de sal de llop (calcita).		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96335	Font de Flàvia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flavia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX	El lloc no té cap mena de manteniment: han desaparegut les taules i els bancs i els arbres que hi feien ombra, només queda un plataner. La mina està molt bruta i l'aigua es perd.	<p><span><span><span>La font de mina està situada a prop de la llera de la riera de Cervelló. Ara només es veu la boca de la mina, tancada amb una porta de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que abastia la font està composta per dipòsits de llits de rieres i torrents, i és blanca en el seu interior, és a dir, amb la roca natural excavada. És una cavitat de 5,9 m de fondària i el seu desnivell és imperceptible. Encara hi brolla aigua, però el cabal és mínim i discontinu.</span></span></span></p>	08068-174	A la zona de la riera de Cervelló, aproximadament davant on el carrer de les Quatre Fonts es troba amb el carrer de la Riera.	<p><span><span><span>D’aquesta font, probablement anomenada segons una antiga masia, es va fer esment l'any 1456 com a mas Flavió o Flaviol, situat a sobre de la mateixa font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia estat un lloc excel·lent per reunir-se. S'arribava prèviament deixant enrere el que anteriorment havia estat l’hort del Purroig, seguint la vinya de Pau Ventura Armengol, més conegut com Pau Pistolero.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que era una font de mina, requeria neteja amb freqüència, la qual cosa va portar a l'abandonament de la seva utilització, ja que implicava entrar dins la mina. Una altra dificultat era el pas per tal de travessar sense cap pont la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans, hi havia taules a l'ombra dels arbres frondosos que creixien a la vora de la riera de Cervelló. D'aquests, només queda en peu un plataner majestuós.</span></span></span></p> <p>Era una de les fonts que congregaven a la gent de Cervelló, un lloc lúdic per excel·lència. Josefina Tutusaus explica una d'aquelles trobades pels volts de la dècada de 1960: </p> <p><em>'(..) Per Pasqua es feia el Salpàs i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Aquests ous que es recollien es feien servir per fer una crema que s'elaborava a casa i es menjava a la Font. Es repartia a tots els infants de la catequesi. Això es feia el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones (Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell i altres catequistes). Els infants portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló. Les olles brutes que havien servit per fer la crema, es rentaven a la riera'. </em>(ROIG MESTRE, 2011: 122).</p>	41.3937412,1.9622041	413240	4582987		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17404_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96343	Font del Molinet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinet-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX	El Grup de pedra seca de Cervelló va fer una campanya de neteja de la font l'any 2018	<p>La Font del Molinet de Cervelló es troba a redós de la riera de Cervelló.</p> <p>Aquesta font és una estructura senzilla, on l'aigua raja d'un tub metàl·lic situat a sobre d'una pica de reduïdes dimensions. Des de la pica, l'aigua s'escola mitjançant una canalització de maçoneria que la condueix cap a una bassa.<br /> <br /> La bassa associada té una part de les seves vores inclinades, una característica dissenyada per fer-la servir com a safareig. Aquesta configuració permetia als habitants de la zona rentar la roba de manera eficient, aprofitant l'aigua corrent que proporcionava la font.</p>	08068-180	Sota el carrer de la Font, gairebé sota el pont de l'autovia, al costat esquerra de la riera de Cervelló.	<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3949765,1.9693009	413835	4583118	1893	08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96343-18003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquesta font va estar apadrinada l'any 2015, per un curs de 2n. d'ESO d'un Institut proper.(Grup de Recerca de Cervelló, 2024: 2).Aquest apadrinament forma part del projecte 'Apadrina una font', engegat pel Grup de Recerca de Cervelló. Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar el programa d’apadrinament de fonts abans esmentat (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96344	Font de l'Hort de can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-pi	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Li manca el broc	<p><span><span><span><span><span>La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p>	08068-181	Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi.	<p>La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3866540,1.9711471	413979	4582191		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18103.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96353	Aplec del Remei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-4	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p>	XVIII? a XXI	Ha perdut el seu esplendor original. Es comparteix alternativament l'organització de l'aplec amb Sant Vicenç dels Horts.	<p>Trobada festiva que es du a terme el segon diumenge d'octubre al voltant de la capella de la Mare de Déu del Remei. </p> <p>Se celebra missa a l'altar del replà i després es fa un aplec al voltant, dins del recinte religiós.<br /> <br /> Per tradició l'organitzen un any sí, un any no, les parròquies de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts.</p>	08068-183	Ermita del Remei	<p>Fins a les darreres dècades del segle XX, hi havia molta devoció per anar a la capella del Remei.<br /> <br /> Mn. Lluís Codina i Barnolas, rector de Sant Esteve de Cervelló l'any 1910 fa el relat, en una carta, de com es va desenvolupar l'aplec d'aquell any, amb oradors (Antoni Jansana, de Sant Andreu de la Barca, Joseph Maria Trias, el Sr Jover, el Sr. Puig, el Sr. Puig Bellacasa).<br /> <br /> Explica així mateix l'horari dels actes: a les 11, missa de campanya i acabada aquesta el celebrant predicaria a l'aire lliure. A la tarda, a les tres en punt, es resava el rosari i després, començava el míting. Un cop acabat, els cors de les parròquies veïnes cantarien lloances a la Verge del Remei.<br /> <br /> Afegia com molts dels pobles que participaven hi anirien acompanyats dels seus rectors i resarien el rosari.<br /> <br /> Com a curiositat, el rector de Cervelló, Mn. Codina, també demanava al prevere Mn. Bruguera, de Barcelona, que digués als diversos oradors que podien agafar qualsevol tren dels que paraven a Molins de Rei i que allà hi trobarien tartanes per anar a Sant Vicenç dels Horts. I que diguessin als tartaners que eren els oradors del Remei, de manera que el viatge els hi sortiria de franc, ja que aquells tartaners estaven advertits. 'I si els fan pagar -afegia-, jo em comprometo a pagar aquests gastos com també els del tren (..)' (Roig, 2010: 40-41).</p> <p>En l’època de Mn. Josep Parcerisa (entre 1934 i 1947), s’anava molt a la capella del Remei. El mossèn hi anava acompanyat del escolans. Es pujava l’harmònium carregat en un burro, se celebrava la missa i la gent hi passava el dia.(Roig, 2010):</p> <p><em>'Anar al Remei, era tota una odissea, car sovint els camins quedaven esbotzats per causa de les pluges torrencials que els malmetien'. </em>(Llurba, 2021b: 241).</p> <p>Un dels costums i tradicions més emblemàtiques de l'aplec era la participació dels infants en diversos jocs, que es desenvolupaven a la mateixa plaça de la capella. Aquests jocs es convertien en un punt de trobada per als més petits, que gaudien d'una jornada plena de diversió i companyonia. Entre totes les activitats, n'hi havia una que destacava per la seva popularitat i arrelament: el sorteig d'un tortell.</p> <p>Aquest sorteig, que es va convertir en una tradició molt esperada per tots els assistents, era organitzat per la família Satjés, més coneguts com 'els de cal Xiquerret'. Aquesta família muntava una parada a la plaça, on disposaven una taula plena de deliciosos tortells. La mecànica per aconseguir un d'aquests tortells era molt senzilla però emocionant: calia comprar una carta, i si la sort et somreia, podies guanyar un dels tortells exposats.</p> <p>Els infants esperaven amb ànsia aquest moment, ja que no només es tractava de guanyar un dolç, sinó també de participar en una activitat que formava part de la identitat de l'aplec. La parada de cal Xiquerret es convertia en un lloc de reunió, on grans i petits compartien l'emoció del sorteig, creant un ambient festiu i comunitari.</p> <p>Segons explica Llurba en el seu estudi de masies (2021b: 240), aquesta activitat tradicional era molt més que un simple joc; representava l'esperit de l'aplec, on la comunitat es reunia per celebrar, compartir i mantenir vives les tradicions que havien passat de generació en generació.</p> <p>A través d'aquests jocs i costums, l'aplec aconseguia unir la comunitat, reforçant els llaços entre els seus membres i preservant el patrimoni cultural local.</p>	41.3860499,1.9793119	414661	4582116		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96353-18303.png	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immaterial	Manifestació festiva	Pública	Religiós/Cultural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	2116	4.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96371	Font de can Sala de Dalt	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sala-de-dalt	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX-XX	La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment.	<p>Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.<br /> <br /> La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.<br /> <br /> Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.</p>	08068-188	Can Sala de Dalt	<p>No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.</p> <p>Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.</p> <p>L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.</p> <p>El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.</p> <p>Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.</p> <p>És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.</p>	41.3710038,1.9532748	412463	4580471		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18801.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se.	119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96378	Barraca del bosc de Can Sala 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-can-sala-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX-XX	Presenta un petit enderroc en la part posterior.	<p>La barraca està feta amb pedra calcària (blanca), està orientada a l'est. Es tracta d'una construcció senzilla de planta circular que està coberta amb una falsa cúpula. L'aparell constructiu és irregular, s'usen blocs de grans dimensions sense tallar, encara que els carreus que configuren una porta de llinda plana sí que ho estan.<br /> <br /> Presenta les següents dimensions:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>diàmetre 145 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130x60x70 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17x90x40 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 200 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 250 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior: </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Planta circular 11 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-192	Bosc de Can Sala	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3768630,1.9557600	412679	4581119		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-19202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96378-fitxa17803.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96390	Colònia Santa Anna	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-santa-anna	<p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX	S'ha perdut en gran part l'estructura original de les edificacions. Només una d'elles conserva bona part de l'antiga disposició de façana.	<p>Conjunt d'habitatges reformats en relació a la seva morfologia original. Alguns d'ells han crescut un pis en alçada. </p> <p>L'antiga disposició, conservada només en un d'ells és de cases de planta baixa, façana plana i teulada a dos aiguavessos. Les façanes, simètriques en origen, han estat modificades i només conserven el recercat de maons pintats de color vermell. </p> <p>Al mig de les cases, hi ha una edificació amb porta pintada de vermell, amb una finestreta, que en origen havia estat dedicada a capella.</p>	08068-202	Camí de Can Gispert	<p>L'any 1877, Gispert va sol·licitar permís per construir cases per als obrers. La seva idea era crear una colònia industrial, on els treballadors de la fàbrica poguessin viure, i agrícola, fomentant l'explotació dels terrenys amb plantacions d'oliveres, fruiters i vinyes.</p> <p>L'any 1882, la fil·loxera va començar a afectar Cervelló i Gispert va demanar a la Diputació Provincial cent soques de ceps americans per replantar. El 1883, va declarar la colònia Santa Anna, en part per beneficiar-se d'avantatges fiscals. Tot i això, en el primer moment, només es van construir dos dels vint-i-un habitatges projectats, probablement per falta de capital.</p> <p>Per justificar l'existència de la colònia, l'any 1897 Gispert va transmetre a l'Institut Geogràfic i Estadístic del Ministeri de Foment el cens de la població resident a la colònia, incloent-hi els cinc membres de la seva família i sis criats. Malgrat les dificultats, la colònia va assolir la producció agrícola esperada.</p> <p>L'any 1885, Gispert va participar en l'Exposición de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País, on va ser premiat per la seva obra 'Colonia Agrícola e Industrial' i pels seus vins, vinagres i oli d'oliva.</p> <p>També va participar en l'apartat de flors i fruites a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1888 i el 1898 en l'Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas. El nom de Santa Anna provenia de l'esposa de Gispert, Anna Blanch Santacruz. Un cop tancada la fàbrica, la colònia es va convertir en habitatge d'estiuejants. L'any 1932, Manuel Gispert va morir i la seva filla Mercedes va heretar la fàbrica, que va continuar funcionant fins al 1955.</p> <p>Després d'uns anys sense activitat, la fàbrica es va transformar en una fàbrica de cartó, que va tancar definitivament l'any 1989. Una descendent dels propietaris, Mercè Gispert, va construir un pis a diversos habitatges per llogar habitacions a estiuejants de Barcelona. El nom es va mantenir al llarg del temps, i anys més tard, es va obrir un restaurant amb el mateix nom en una d'aquestes cases.</p>	41.3934858,1.9559330	412716	4582966	1876	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96390-20207_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Manuel Gispert		98	46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96484	Pont del Torrent de la Mala Dona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-mala-dona	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX		<p>Muralleta o ampit de pedra sorrenca vermella que havia format part del tancament lateral del pont que hi havia a sobre del torrent conegut com de la Mala Dona. Encara conserva els guardacantons que el protegien de l'acció dels carruatges.</p> <p>Actualment, el torrent passa canalitzat per sota, per la qual cosa pràcticament ha perdut la seva funció original, passant a tenir més aviat un valor simbòlic.</p>	08068-222	c/ Major, al davant de la Plaça de la Biblioteca, 1	<p>És un dels múltiples ponts que es van anar ubicant per salvar els diversos torrents i rieres de Cervelló.</p> <p>Aquest en concret està lligat a una coneguda llegenda que hi està relacionada.</p>	41.3961385,1.9577188	412869	4583258		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22206.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96493	Camí Ramader a Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-can-casildo	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PARELLADA VILADOMS, Xavier (2013). 'Comunicacions medievals en una terra de frontera: els camins ramaders a Begues'. Dins VI Trobada d'Estudiosos i Centres d'Estudis d'Eramprunyà Territori de Frontera a l'Alta Edat Mitjana. Sant Boi de Llobregat: Centre d'Estudis Santboians, p. 63-69, 72.</p>	XVIII-XIX	Els límits del camí han caigut en diversos trams i l'obertura de nous camins transversals de muntanya n'han trencat el traçat.	<p>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </p> <p>Té una amplada aproximada d'uns 5,9 metres. </p> <p>Es troba a prop dels terrenys de la masia de Can Casildo i també en els encontorns de Can Rafel. Aquestes dues masies també tenien ramats, especialment de cabres.</p> <p>No està documentat sencerament el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.<br /> Resulta pràcticament intransitable en aquesta zona. Al costat del tram més ben conservat hi ha una barraca en perfecte estat.</p>	08068-228	Can Casildo	<p>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</p> <p>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</p> <p>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</p> <p>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</p>	41.4019690,1.9281800	410407	4583935		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96493-22804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96494	Camí de Sant Ponç a les Cases d'en Roig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-les-cases-den-roig	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XV - XVIII - XX	En part del seu traçat ha perdut els murs de la vora, i el ferm a voltes està deteriorat per efecte de l'aigua.	<p>Camí en pendent, d'uns 2 metres i mig d'amplada, que baixa cap a la vall de la riera de Rafamans.</p> <p>Es troba vorejat per sengles murs a esquerra i dreta, fets en pedra seca irregular i sense desbastar. El ferm és de pedra sense pavimentar. En part ha perdut els murs que el delimitaven. Transcorre entre arbredes i feixes de conreu fins a arribar a la font d'Elies, i després continua cap al terme de Corbera de Llobregat, passant per l'antiga masia de Can Roig.</p>	08068-229	Sant Ponç de Corbera	<p>Aquest camí, de traçat i factura antiga, uneix les possessions del Monestir de Sant Ponç de Corbera i l'antiga masia de Can Roig, que constitueix l'origen de l'actual nucli de població de Corbera de Baix, ja que va ser a les seves terres que van començar a fer-se les primeres edificacions, seguint el curs de la riera de Rafamans, des de principis del segle XIX.</p> <p>A aquestes primeres edificacions se les coneixia com les Cases d'en Roig. D'inici va pertànyer a la família Campmany, que a mitjan segle XVII enllaçà amb els Roig, cognom que es va mantenir fins ben avançat el segle XIX. El camí passa a la vora de la font d'Elies, que té un abeurador pels animals. No es descarta la idea del seu ús com a camí ramader. </p>	41.4024820,1.9110310	408975	4584010		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96494-22906.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		La denominació ve donada per un antic plànol de principis de segle XX. Al mapa cartogràfic, però, s'anomena com a Camí de Can Dispanya.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96551	Camí ramader a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader-a-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX	El ferm està deteriorat per efecte de les aigües corrents i els murs laterals en part ensorrats.	<p><span><span>Camí ramader en pendent, de traçat recte. Està limitat per sengles murs disposats a banda i banda, construïts per grans pedres irregulars travades en sec. </span></span></p> <p><span><span>Té una amplada aproximada d'uns 3,5 metres. </span></span></p> <p><span><span>Es troba en una zona propera a l’antic monestir de Sant Ponç, i a la masia de Can Casildo, en una zona apta per les pastures. </span></span></p> <p><span><span>No està completament documentat el seu traçat, que es perd muntanya amunt entre arbres caiguts i bardisses.</span></span></p>	08068-239	A prop de Sant Ponç de Corbera.	<p><span><span><span>El moviment del bestiar i les persones que es cuidaven d'ell es repetia anualment des de les pastures d'hivern fins als prats de muntanya i viceversa va donar origen als camins ramaders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest moviment de ramats està ben documentat a la zona del massís de Garraf i Penedès, ja en època ibèrica i romana. Els camins pels quals transitaven els ramats, també han servit en moltes ocasions, com a camins per a les persones.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per aquestes vies pecuàries no només es desplaçaven els animals, sinó que eren les vies per on es produïa un important intercanvi cultural entre els habitants pirinencs i els de les terres baixes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la primavera els ramats s'enfilaven cap a la muntanya i a la tardor tornaven cap als estables de la plana. La marxa cap a muntanya començava al mes d'abril. La tornada començava el 29 de setembre per Sant Miquel, tot i que podia allargar-se fins a Tots Sants, al novembre.</span></span></span></p>	41.4037000,1.9191240	409653	4584137		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96551-20240322103718.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aproximadament a un quilòmetre hi trobem el topònim 'el pou dels crestats', la qual cosa indicaria una tradició d'ocupació ramadera en aquest territori.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96569	Font de ca n'Esteve	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-nesteve	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p>		Falta manteniment	<p>Font protegida per un muret de pedra seca molt irregular, del qual surt el brollador. L'aigua està conduïda per un tub metàl·lic, d'on sempre raja aigua.<br /> <br /> Al voltant creixen canyes, cua de cavall i altres plantes d'ambient humit.</p>	08068-243	Ca n'Esteve	<p>Hi havia hagut dues fonts a la mateixa casa de Pagès, ben a prop del mas: una era una font de mina de gran profunditat, la qual sembla que arribava fins a sota de l'antic camp de futbol de Cervelló, on avui hi ha la piscina coberta i el poliesportiu. L'altra font és la que encara persisteix.</p> <p>Els amos consideraven que la seva aigua era dolenta i enviaven als masovers a portar l'aigua de la font de la Resclosa (Llurba, 2012: 39-40).</p>	41.3943960,1.9654430	413512	4583057		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96569-24302.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Estructural			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96654	Font de l'Era - Font del Lledoner Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lera-font-del-lledoner-vell	<p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XIX - XX	En mal estat per abandonament. Actualment no raja.	<p>La font està localitzada al fons d'un barranc al qual s'accedeix des del pont del Lledoner, i disposa d'una pica, un llarg abeurador i una bassa al davant.</p> <p>La construcció està feta de maçoneria i ciment, i tota l'estructura de la font gairebé constitueix la paret de l'era que s'obre al davant seu.</p> <p>L'aigua raja pel broc de ferro, que permet que aquesta caigui sobre una pica quadrangular de poca mida, la qual alimenta un abeurador de grans dimensions i una gran bassa rodona feta de maó vist.</p> <p>El conjunt es troba a prop d'un roure de grans dimensions, acompanyat d'una roureda de menor mida, al davant d'una antiga era que li dona nom i que avui dia és senzillament una esplanada.</p>	08068-263	Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner.	<p>Aquesta font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950, i donava servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>A l'arrebossat del frontal de la part central de sortida de l'aigua a la pica, hi ha uns grafits, de difícil lectura, que semblen indicar la data d'una última remodelació: 1950.</p> <p>Originàriament, la font tenia un altre sortidor, avui desaparegut, que sobresortiria d'un mur fet amb maons.</p> <p>La funció de la gran bassa rodona que hi ha al davant, alimentada per la font, era probablement acumular prou aigua per tal de donar servei, mitjançant una bomba hidràulica, a l'obra del pont, amb l'objectiu de preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Un cabrer, potser l'any 1950, va construir-hi el gran abeurador perquè el seu bestiar pogués beure (informació oral de Josep Llurba, abril de 2024).</p> <p>La font forma part de la Casa Vella del Lledoner. Tot i que el mas pertany al terme municipal de Vallirana, la font està situada dins del terme municipal de Cervelló.</p>	41.3916335,1.8987404	407932	4582818		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26305.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96654-26406.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Actualment està seca.Els voltants constitueixen un espai natural excepcional, ubicat en una àrea d’interès per a la biodiversitat, presidida per un roure monumental (Quercus humilis) amb dues soques. Aquest roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local.	119	2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96689	Forns de calç del Coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>		Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles.	<p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p>	08068-275	Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner.	<p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3903448,1.9126216	409091	4582660		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori.	119	45	1.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96690	Pedrera del coll Verdaguer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-verdaguer	<p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX - XX	Hi ha moltes deixalles.	<p>Pedrera de grans dimensions, explotada per a l'extracció de roca calcària. Està situada en una zona amb afloraments de roques carbonatades, i ha generat davant seu, una gran esplanada.</p> <p>Es localitza prop de la carretera, la qual cosa facilitava el trasllat de la pedra extreta.</p> <p>Les empremtes que es poden observar a la roca demostren l'ús de pics, barrines i explosius per a trencar-la.</p> <p>A prop de la pedrera, ben comunicada amb camins, hi ha diversos forns destinats a la transformació de la matèria primera, especialment en calç.</p> <p>L'extracció de pedra calcària ha alterat el paisatge natural, creant grans espais oberts i terrasses, i també ha afectat la flora i la fauna local. Així i tot, amb el conjunt dels forns que hi ha a la vora i al llarg del camí d'accés, es genera un conjunt patrimonial emblemàtic de gran interès.</p>	08068-276	Al final de la pista que porta als forns de calç del coll Verdaguer	<p>El treball de la pedra vinculat al dels forns de calç, ha estat una característica destacada de Cervelló, especialment a la serra de l'Ordal, gràcies a la seva estructura geològica.</p> <p>Aquestes àrees contenen roques carbonatades i filons de guix, que han donat lloc a diverses pedreres, alguna de les quals encara es troba en actiu.</p> <p>Un dels usos més importants de la pedra calcària extreta és la producció de calç, un material utilitzat en la construcció.</p> <p>La calç s'obté 'coent' la pedra calcària amb llenya en els anomenats forns de calç, que es construïen prop de les zones d'extracció. Cervelló compta amb nombrosos forns de calç històrics.</p> <p>La indústria de la calç va experimentar un canvi significatiu a principis del segle XX amb l'aparició del ciment. La tècnica de la cocció de la pedra calcària és molt interessant i és important conservar-ne el testimoniatge històric present en el municipi. El guix és un altre producte relacionat amb l'explotació de la pedra calcària.</p> <p>Aquesta pedra, similar a la calç en la seva formació, requereix menys temps de cocció i s'utilitzava antigament per cobrir els envans interiors.</p> <p>Actualment, els productes tradicionals com la calç i el guix han estat reemplaçats pel ciment Portland, que es va començar a produir a principis dels anys seixanta i és el principal recurs geològic explotat a l'Ordal. </p>	41.3910663,1.9126945	409097	4582741		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96690-27602.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Les característiques geològiques del municipi han fet que l'extracció de la pedra fos una de les principals activitats econòmiques al llarg del temps. Una part molt important de la població treballava tant a les pedreres com als forns de calç i a les mines. La pedra autòctona (sobretot calcària) era idònia per donar-li un ús industrial.	119	49	1.5	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús