Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
95437 Necròpolis de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-santa-maria-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>ARTIGUES, P. Ll (2011): Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al mirador de Santa Maria de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. mem. 11060.Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>PAGÈS, M. (1992) 'Santa Maria de Cervelló', Catalunya Romànica</p> <p>VIVES, E. (1981) 'Santa Maria de Cervelló', Quaderns d'estudis medievals.</p> <p> </p> XI-XIX <p>Al voltant i a les immediacions de l'església de Santa Maria de Cervelló, hi ha diverses tombes antropomorfes excavades a la roca sorrenca natural. Es distribueixen en una agrupació de quatre tombes a la cara sud-est de l'església, i dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. També hi ha tombes antropomorfes conservades en dues coves.</p> <p>Una tomba antropomorfa és una tomba que té la forma o les característiques d'una figura humana. En altres paraules, aquest tipus de tomba està dissenyada per assemblar-se a la forma del cos humà. En el nostre cas, les tombes antropomorfes mostren una representació estilitzada o esquematitzada del cos humà, incloent una àrea per a la capçalera, una de més àmplia per al tronc i es va fent més estreta a les extremitats inferiors.</p> <p>A Santa Maria de Cervelló totes corresponen a adults però n'hi ha d'infantils a altres necròpolis ben conegudes a Catalunya.</p> 08068-1 Les tombes estan emplaçades al voltant de la capella de Santa Maria de Cervelló, en una zona de vegetació baixa amb blocs de pedra, tipus sorrenca. Una agrupació de quatre tombes es troba a la cara sud-est de l'església, dues més sota l'antiga rectoria. La resta es troben baixant per un camí sinuós a la cara oest de Santa Maria. <p>La història de l'església romànica de Santa Maria de Cervelló es remunta a inicis del segle X, concretament l'any 904, on els documents d'aquesta època fan referència a un primitiu edifici conegut com Santa Creu o Sant Esteve. Aquests testimonis històrics suggereixen que les tombes antropomorfes, actualment visibles en diverses àrees ben diferenciades, es situaven al voltant de l'antiga església. Malgrat que moltes d'aquestes tombes es creu que eren a prop de l'edifici original, només se'n conserven quatre al costat de la paret sud de l'església actual i dues sota la paret del que va ser rectoria en èpoques més modernes. A més, algunes tombes antropomorfes es troben en coves que, segons estudis realitzats per Jordi Bolòs et al. el 1980, podrien haver servit com a eremitoris durant l'alta edat mitjana abans de convertir-se en necròpolis.</p> <p>En el transcurs de l'any 2011, es va dur a terme una intervenció arqueològica relacionada amb el projecte Bàsic i executiu de les obres complementàries d'adequació del mirador de l'església de Santa Maria de Cervelló. Aquesta intervenció va incloure el control de dues rases de drenatge d'aigua a la cara interna del mur de les terrasses. La primera d'aquestes rases va estar situada davant de la façana principal, revelant que aquesta terrassa podria haver estat utilitzada com a cementiri, com a mínim, des de la segona meitat del segle XVII fins al segle XIX. Els enterraments descoberts en aquesta àrea es caracteritzaven per fosses simples i taüt de fusta.</p> <p>La segona rasa de drenatge, localitzada a la terrassa est, va proporcionar informació sobre la divisió d'aquest espai en dos àmbits mitjançant un mur perpendicular al mur de tancament est. El cantó sud d'aquesta terrassa es va utilitzar fins al segle XVIII, segons indicacions dels materials trobats, i durant el segle XIX, aquest espai es va tancar, ampliant el cementiri cap al nord. Una troballa destacada durant la neteja del sector est va ser la descoberta d'una tomba infantil antropomorfa.</p> <p>Cal destacar que, tot i aquesta intervenció arqueològica, cap de les tombes esmentades va ser excavada, la qual cosa subratlla la necessitat de futures investigacions per aprofundir en la comprensió de la història i l'evolució d'aquesta important església romànica.</p> 41.3870882,1.9608433 413118 4582250 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95437-00103.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Cultural BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum No estan excavades massa profundament a la roca, el que indicaria, probablement, que o s'ha rebaixat la superfície de pas o que hi havia una coberta de terra, obra o d'algun altre material. 85 1754 1.4 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95446 Església de Santa Maria de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&amp;ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p> XI XVI <p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p> 08068-2 Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. <p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p> 41.3870684,1.9607531 413110 4582248 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2025-01-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal. 92|93|94|95|85 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95447 Castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>ARXIU DGPC - Palau Moja</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere et al. (1990) Els castells catalans. Vol. 1. Barcelona: Rafel Dalmau Editor.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS, Montserrat (1992) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Castell de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica. Vol. XX. Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></p> XI - XVIII L'acció destructiva de diversos elements naturals i les mateixes accions humanes, al llarg del pas del temps, així com les diverses intervencions bèl·liques que va patir el conjunt, han destruït una gran part de les edificacions. Només queda com a vestigi important, tot i que ensorrat especialment a l'interior, la torre. Entre els anys 2010-2011 es va dur a terme una rehabilitació integral i excavació arqueològica del conjunt del castell.En l'actualitat, l'edifici que correspon amb l'antiga capella, es troba relativament cuidat i tancat amb porta i clau. Les parets en general estan conservades en l'àmbit de dues o tres filades, excepte en algun lloc que conserven la coberta. Se li ha fet una coberta provisional i aixecat els murs. Actualment, estan en marxa campanyes estacionals d'excavació arqueològica amb la consolidació i protecció corresponent de les restes trobades. <p><span><span><span>El castell està format per dos recintes situats en una penya aïllada, gran i elevada. Té una planta estreta i allargada, amb orientació aproximada sud-oest / nord-est, i es troba protegit per espadats naturals. L'entrada principal a la fortificació està situada a la banda de ponent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les construccions es distribueixen en dos recintes: el superior (sobirà) i l'inferior (jussà). Aquests dos recintes ocupen les dues plataformes superiors de l'elevació i estan separats per un desnivell de 15 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte superior, el sobirà, està tancat per una muralla. Té una planta allargada amb l'entrada a ponent, la ubicació més accessible i més ben defensada. Aquest recinte presenta una porta o poterna molt deteriorada, protegida per un mur amb contraforts, i les parets de la torre o baluard de ponent. S'han conservat les parets de tramuntana, migdia i ponent, i a llevant hi ha una torre massissa de planta lleugerament trapezial i una mica atalussada. Les dues torres estaven connectades per panys de muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la plataforma inferior es troba el recinte jussà, on es poden veure restes de la capella del castell, encara que s'ignora a quin sant està dedicada. Aquesta capella és un petit edifici rectangular amb un absis marcat només a l'interior per un parell d'arcosolis. Malgrat la caiguda de la volta, sembla que aquesta era apuntada, i a l'arrencada d'aquesta hi ha una línia d'impostes en cavet. L'entrada original estava a ponent, però actualment hi ha un gran forat, així com a la paret de l'absis. L'aparell de construcció està format per carreus grans, ben treballats, característics del romànic. Les ruïnes d'aquesta capella han estat restaurades i protegides. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix recinte inferior del castell hi ha una sala amb una volta apuntada, parcialment conservada, altres edificacions amb identificació complicada, alguns dipòsits i una cisterna rodona esculpida a la roca matriu. També hi havia el barri del castell tancat per una muralla, una àrea que ha estat objecte d'excavacions arqueològiques en anys recents (Pagès, 1992).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gruix de l’edificació està fet amb pedra sorrenca de la zona.</span></span></span></p> 08068-3 Carretera de Santa Maria <p>A causa del pas de la història és difícil reconèixer cronològicament les diferents restes i elements estilístics per a fer-ne una identificació històrica acurada (segles IX a XIV).</p> <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904, en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat. Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment apareix citat en altres documents. Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que aquest castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> <p>Durant el segle XIII, els Cervelló van enfrontar-se a la monarquia, i el 1224, en l'època de Guillem I de Cervelló, Jaume el Conqueridor va assetjar el castell durant tretze dies abans de prendre'l. El 1230, es va consagrar novament l'església de Sant Esteve, probablement després d'una reconstrucció causada pel setge.</p> <p>Guillem II de Cervelló es va enfrontar novament al monarca, la qual cosa va provocar un empobriment de les terres. En un episodi posterior, el 1274, el successor de Guillem II, Guerau VII de Cervelló, es va revoltar de nou contra el poder establert. Finalment, el 1297, Guerau VII va decidir vendre la baronia a Jaume el Just per una suma de 130.000 sous. Aquesta transacció va marcar un punt d'inflexió en la història del castell i les seves terres associades.</p> <p>El 1309, Jaume el Just va intercanviar el castell amb Sibil·la de Pallars per altres propietats, esmentant-se que estava gairebé en ruïna. El 1382, Guillem Ramon de Montcada i de Peralta va intercanviar les baronies de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts per altres propietats amb Pere II d'Urgell.</p> <p>El 1411, Arnau de Ballester va adquirir les baronies de Sant Vicenç dels Horts i Cervelló. Es va fortificar el 1462 i va tenir un paper militar fins al 1714. La guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte. Així, les tropes filipistes sota el comandament del duc de Populi ordenen la demolició d'aquesta fortalesa, tot i que ja es trobava abandonat.</p> <p>Des d'aleshores, el castell ha estat abandonat i el pas del temps l’ha anat deteriorant, especialment durant la Guerra Civil Espanyola.</p> <p>Entre els anys 2010-2011, el conjunt monumental del castell va ser restaurat i consolidat per fer-lo visitable. Durant aquesta restauració, es van realitzar diverses intervencions arqueològiques que van posar al descobert les estructures originals del conjunt defensiu, incloent-hi una ocupació durant l'edat del bronze.</p> 41.3877139,1.9595530 413011 4582320 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95447-00702.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part del conjunt monumental Castell de Cervelló. 94|85 46 1.2 1771 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95489 Mas Pitarra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XVII - XIX La masia està pràcticament enrunada. <p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p> 08068-4 Avinguda de Núria, s/n <p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p> 41.3865341,1.9615722 413178 4582187 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg Legal Modernisme|Popular|Renaixement Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 105|119|95 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95502 Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> XX <p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p> 08068-5 Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa <p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p> 41.3966827,1.9634953 413353 4583312 1951 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg Legal Popular|Historicista Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119|116 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95512 Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5 <p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> XX <p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p> 08068-6 Avinguda de Catalunya, 5 <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> 41.3964704,1.9597381 413038 4583293 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social Inexistent 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. 119 47 1.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95513 Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello <p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p> XI Jaciment molt amagat per la bardissa. <p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p> 08068-7 Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló. <p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p> 41.3872807,1.9604284 413084 4582272 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 85 1754 1.4 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95514 Capella del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XII-XIII Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts. <p>Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.</p> <p>Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.</p> <p>És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.</p> <p>L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. </p> <p>La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.</p> <p>Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.</p> 08068-8 Castell de Cervelló <p>La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.</p> <p>Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.</p> 41.3874298,1.9596330 413017 4582289 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00804.jpg Legal Popular|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Pública Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es desconeix l'advocació de la capella. 119|93 45 1.1 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95515 Can Guitart Vell - Masia Bonastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-vell-masia-bonastre <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p>ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.</p> <p> </p> XVI-XX S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant. <p>Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.</p> <p>La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.</p> <p>El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.</p> <p>Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.</p> <p>Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.</p> <p>Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.</p> <p>A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.</p> 08068-9 Carrer Masia, 32 <p>Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).</p> <p>El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).</p> <p>Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.</p> <p>L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.</p> <p>Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.</p> <p>Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.</p> <p>L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.</p> <p>Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).</p> 41.3943226,1.9753895 414344 4583038 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150819.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203151050.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150616.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart. 119 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95516 Rellotge de sol de can Guitart Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII-XIX-XX S'ha repintat recentment <p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p> 08068-10 Carrer Masia, 32 <p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> 41.3943019,1.9753888 414344 4583036 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIL 2025-01-21 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95532 Escultura Art i Natura https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura XX <p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p> 08068-11 Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina <p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p> 41.3969148,1.9648906 413469 4583336 1999 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Maria Àngels Domingo Laplana (Madola) 98 51 2.1 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95608 Pedrera Anna - Les Fallulles https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna-les-fallulles <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1907) Mem. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1894-1907) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1892) Publ. de la Crónica Científica</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J.; BOFILL, A. (1898) Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Catalunya : descripciones y figuras de las formas nuevas y enumeración de todas las encontradas en dichos yacimientos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ALMERA, J. (1919) Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Tercera época.</span></span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CIVIS, J. (1976) Estudio de los foraminíferos del Plioceno del NE de España. Tesis doctoral</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CUENCA, A.M. (1974) Estudio de los moluscos lamelibranquios pliocénicos pertenecientes a las subclases Paleotaxodonta y Pterimorpha de los yacimientos del Bajo LLobregat y llano de Barcelona. Tesis doctoral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DOMÈNECH, R;, DE GIBERT, J.M.; BATLLORI, J. &amp; MARTINELL, J. (2003) XIX Jornadas de la Sociedad Española de Paleontología. Libro de resúmenes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT,J.M. de &amp; MARTINELL,J. (1995) 'Sedimentary substrate and trace fossil assemblages in marine pliocene deposits in North-East Spain' Geobios,M.S. 18: 197-206, 5 figs. 3 làm.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GIBERT J.M. de, MARTINELL J. &amp; DOMÈNECH,R. (1998) “Entobia ichnofacies in fossil rocky shores, Lower Pliocene, Northwestern Mediterranean. Palaios 13(5): 476-487.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MAÑÉ, R.; ABAD, A. (1998) Batalleria revista del Museu Geològic del Seminari de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1985) Butlletí Institut Català Història Natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J. (1988) Géologie Méditerranée</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA, M.J. (1980) Resúmenes del IIº Congreso Nacional de Malacología de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL, J.; MARQUINA. M.J. (1981) Iberus</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARTINELL,J.; MARQUINA,M.J. (1984) Paléobiologie continentale</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> Gran part del jaciment ha estat buidat per la pedrera Anna. <p>Els jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat han estat objecte d'estudi des de finals del segle XIX, principalment pel Dr. Jaume Almera. En el marge esquerre del riu, Almera va explorar i documentar amb detall els afloraments, proporcionant una llista extensa d'espècies de mol·luscs i contribuint a la comprensió i recreació gràfica de la Ria Rubricata, que ocupava la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).<br /> <br /> En el marge dret, el coneixement era limitat, amb poques cites d'afloraments. La manca de coneixement sobre aquesta regió va continuar fins a treballs més recents, com els de Martínell i Marquina (1980, 1981), que van estudiar els nivells de Pliocè a Les Fallulles de Sant Vicenç dels Horts. Posteriorment, els treballs d'excavació a la Pedrera Anna, iniciats el 1993, van revelar nivells fossilífers Pliocens en contacte amb substrats del Paleozoic i del Triàsic, evidenciant la continuïtat dels jaciments descrits anteriorment. Aquests nivells inclouen blocs de gresos triàsics interpretats com a vestigis del penya-segat original del marge dret de l'estuari del Llobregat.<br /> <br /> La morfologia del penya-segat de l'estuari s'explica com a resultat de l'encaixament provocat per la dessecació del mar durant la crisi messiniana i la posterior obertura de l'Estret de Gibraltar. La formació de l'estuari o ria del Llobregat va donar lloc a la sedimentació de les argiles durant el Pliocè inferior. La Pedrera Anna destaca per la seva riquesa en fòssils, incloent-hi el gasteròpode Persististrombus coronatus i descobertes significatives de mamífers marins com sirenis i cetacis.<br /> <br /> En conjunt, aquests jaciments no només destaquen per la seva riquesa paleontològica, sinó que també ofereixen una visió única del rebliment de l'estuari o ria del Llobregat durant el Pliocè, mostrant els marges abruptes i rocallosos en un context de paleoambient tropical (CIVIS, 1972, 1976, 1977a; CUENCA, 1974; MAÑÉ i ABAD, 1998; DOMÈNECH et al., 2003).</p> <p>La llista d'espècies descrita pels investigadors fins a l'actualitat, segons el Cercador de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (<a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421'>https://invarque.cultura.gencat.cat/card/22421</a>) seria la següent:</p> <p>MAMÍFERS: Sirenia (4 costelles), dofí (1 vèrtebra), Artiodàctil (1 falange)</p> <p>PEIXOS: Odontaspis acutissima (dents), Isurus oxyrinchus (dents), Diplodus/ sargus jomnitanus (dent), Sparus neogenus (mandíbula i dents d'orada), Elasmobranchii sp. (2 vèrtebres), Myliobatis sp. (dentari)</p> <p>MOL·LUSCS GASTERÒPODES (en ordre alfabètic): Aphorrais pespelicani, Aphorrais uttingeriana, Architectonica monilifera, Architectonica símplex, Astraea rugosa, Bonellitia bonelli, Buccinum corneum, Bulla striata, Callistoma sp. Calyptraea chinensis, Cantharus dorbignyi, Cantharus sp., Ceratostoma sp., Cerithium vulgatum, Charonia appenninica, Charonia nodifera, Chicoreus brevifrons, Clanculus sp., Clavatula interrupta, Clavatula sp., Colubraria sp., Conus aldrovandii, Conus antediluvianus, Conus mercati, Conus ponderosus, Conus sp., Conus striatulus, Crassispira obeliscus, Cylichna sp., Cymatium affine, Cypraecassis pseudocrumena, Diodora itàlica, Emarginula sp, Euthria recurvata, Fasciolaria fimbriata, Fusinus longiroster, Fusinus rostratus / Hadriania craticulata, Galeodea echinophora, Gemmula contigua, Gemmula rotata, Genota intorta, Gyrineum marginatum, Janiopsis angulosa, Janiopsis sp., Lunatia helicina, Mitra elongata, Mitra scrobiculata, Mitrella elongata, Monodonta sp., Muricopsis cristata, Murex brandaris, Murex conglobatus, Murex spinicostatus, Murex trunculus, Narona lyrata, Nassarius italicus, Nassarius prysmaticus, Nassarius reticulatus, Nassarius semistriatus, Natica millepunctata, Nerita emiliana, Neverita josephinia, Ocinebrina scalaris, Olenebra erinacea, Persististrombus coronatus, Phos polygonum, Pleurotoma sp., Pterynotus tricarinatus, Pusia pyramidella, Raphitoma sp., Ringicula buccinea, Scalaria tenuicosta, Semicassis laevigata, Sinum halitoideum, Sphaeronassa mutabilis, Strioterebrum pliocenicum, Terebra acuminata, Thais sp., Trivia europaea, Turricula dimidiata, Turritella subangulata, Turritella turris, Typhenellus sp., Typhis fistulosus, Xenophora sp, Zonaria porcellus.</p> <p>MOL·LUSCS BIVALVES (en ordre alfabètic): Acanthocardia sp., Amussium cristatum, Anadara diluvii, Anomia ephippium, Arca noae, Barbatia barbeta, Callista sp., Cardita rudista, Cardita sp., Chama gryphoides, Chlamys latissima, Chlamys multistriata, Chlamys pesfelis, Chlamys seniensis, Chlamys varia, Clausinella scalaris, Discors aquitanicus, Dosinia sp., Glycymeris bimaculata, Glycymeris insubrica, Glycymeris sp., Himnites sp., Limaria sp., Litophaga sp., Neopycnodonte navicularis, Parvicardium papillosum, Pecten benedictus, Pelecyora islandicoides, Pinna pectinata, Spondylus gaederopus, Trachycardium multicostatum, Venus multilamella, Venus verrucosa.</p> <p>MOL·LUSCS ESCAFÒPODES: Dentalium sexangulum, Dentalium michelotii.</p> <p>BRAQUIÒPODES: Mergelia truncata</p> <p>CRUSTACIS MALACOSTRACIS: Eriphia sp.</p> <p>CRUSTACIS CIRRÍPEDES: Balanus sp.</p> <p>EQUINODERMS: Brissopsis sp. /Schizaster sp., Cnidaris sp.</p> <p>CNIDARIS: Coenocyathus cylindricus, Dendrophyllia amica, Flabellum extensium.</p> <p>SERPÚLIDS: Lemintina, Petaloconchus , Tengodus</p> <p>VEGETALS: fragments de fusta indeterminats</p> 08068-12 Polígon Industrial Les Fallulles <p>El Dr. Jaume Almera, a finals del segle XIX, va ser una figura clau en l'estudi dels jaciments paleontològics del Pliocè marí al Baix Llobregat. Amb especial atenció als afloraments del marge esquerre del riu, va documentar i estudiar amb detall aquests jaciments, oferint una llista extensa d'espècies de mol·luscs que van ser identificades en aquesta àrea (ALMERA 1907, ALMERA i BOFILL 1884, 1893, 1898).</p> <p>La seva contribució va més enllà de la simple identificació d'espècies. Almera va jugar un paper crucial en la comprensió i recreació gràfica de la ria que existia a la vall baixa del Llobregat durant el Pliocè, a la qual va anomenar 'ria Rubricata'. Aquesta nomenclatura no només indica la seva dedicació a la recopilació de dades sinó també a la creació d'una representació visual de l'entorn paleogeogràfic d'aquella època.</p> <p>El seu treball és fonamental per a la comprensió de la història geològica i biològica d'aquesta regió, i la seva llista detallada d'espècies de mol·luscs proporciona una base essencial per a la recerca paleontològica. La nomenclatura 'ria Rubricata' encara es fa servir avui per descriure la configuració geogràfica d'aquell període.</p> <p>En conjunt, el llegat del Dr. Jaume Almera ha tingut un impacte significatiu en la paleontologia i geologia del Baix Llobregat, proporcionant una base crucial per a futures investigacions i estudis en aquest àmbit.</p> 41.4062875,1.9887672 415478 4584354 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95608-20240102112353.jpg Inexistent Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Altres Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 125 1792 5.3 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95609 Puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2 <p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p> VI aC - I aC Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig. <p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p> 08068-13 Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts <p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p> 41.3974147,1.9950810 415994 4583362 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs. 81 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95610 Mostreig paleontològic al Molí dels Frares https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p> <p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p> 08068-14 Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares 41.4016374,1.9951721 416007 4583832 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Sense ús BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95611 Jaciment paleontològic del PK 356 de la N-340 - Jaciment paleontològic del polígon Grab https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-pk-356-de-la-n-340-jaciment-paleontologic-del-poligon-grab <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span>RIU, X.: 2001 Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU COLL, X., (1998), Memòria paleontològica. </span></span><span><span>N-340 PK 356, Mem.núm. 3122. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span><span lang='IT'><span>Memòries i informes </span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p>Jaciment amb nivells geològics plioquaternaris que tenen un origen tant fluvial com col·luvial.</p> <p>A la base d'aquests estrats, es poden trobar argiles de color gris amb matèria orgànica, en les quals s'han identificat nombroses restes de gasteròpodes del tipus Planorbis.</p> <p>Aquestes troballes ofereixen una valuosa pista per a una millor comprensió i datació de les terrasses pliocèniques presents al sector de la vall i riera de Cervelló, les quals desemboquen al riu Llobregat. L'abundància de restes fòssils d'aquesta fauna específica, juntament amb altres indicadors geològics, pot proporcionar informació clau sobre els processos sedimentaris i ambientals que han marcat l'evolució de la zona al llarg del temps geològic.</p> <p>A més dels gasteròpodes, s'han trobat altres evidències paleontològiques, com ara restes de vegetals carbonitzats, que ofereixen una finestra a l'antiga vegetació i al context paleoambiental de la regió durant períodes passats.</p> <p>La macrofauna present en aquests nivells inclou principalment gasteròpodes d'aigua dolça dels tipus Helix i Leiostyla, que suggereixen un ambient d'aigua tranquil·la i possiblement estancada en determinats moments de la història geològica de la zona.</p> <p>Aquests descobriments no només enriqueixen la nostra comprensió del passat geològic i biològic de la regió, sinó que també tenen implicacions importants per a la gestió dels recursos naturals i la conservació dels ecosistemes locals.</p> 08068-15 PK 1.248 N-340. El jaciment apareix citat sempre com 'Jaciment paleontològic del PK 356', però en realitat es troba al PK 1.248. <p>En el procés de rebaixament del terreny per a l'obertura d'un nou vial al polígon industrial Sector Grab, adjunt al costat nord de la carretera paral·lela, es van observar nivells d'interès paleontològic.</p> 41.3985639,1.9730562 414155 4583511 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95611-20240103122200.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Estructural BPU 2024-12-12 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum L'any 1998 es va fer una intervenció per tal de recuperar els materials. 125 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95612 Jaciment paleontològic de la urbanització can Castany https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-urbanitzacio-can-castany <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>RIU i COLL, X., (S.D.), Memòria de la intervenció paleontològica a la N-340, Mem.núm. 4572</span></span></span></span></span></p> <p>El jaciment que es descriu té una relació directa amb els mateixos estrats geològics que es troben al jaciment de la Torre Vileta.</p> <p>Aquest nivell específic està constituït per una successió amb una grossària que oscil·la entre els 150 i 250 metres, predominantment format per pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites.</p> <p>A aquesta seqüència s'hi intercalen bancs prims, de pocs decímetres, compostos principalment de quarsites.</p> <p>Les pissarres d'aquesta àrea contenen amb freqüència graptòlits i crinoïdeus, que són indicadors significatius per identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Cal destacar que, en comparació amb altres àrees de la conca, les successions sedimentàries en aquesta zona específica són menys ampelítiques, i hi pot haver un predomini més acusat de nivells quarsítics que es presenten en bancs extremadament prims.</p> <p>La tipologia de pissarres i calcàries que es troben en aquesta regió correspon al període de transició entre el Silurià i el Devonià, un interval temporal que s'ha identificat principalment mitjançant l'anàlisi de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica proporciona una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos geològics que han contribuït a la formació d'aquests jaciments específics.</p> 08068-16 Situat al sud del nucli urbà de Cervelló, entre l'Església de Santa Maria de Cervelló a l'est i la urbanització Mas Can Pi al nord. 41.3890589,1.9657282 413529 4582464 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207160054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95612-20240207155945.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Pública Estructural BPU 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es tracta, al costat de Torre Vileta i el molí dels Frares, dels estrats més antics que formen la base de la geologia de la vall de la riera de Cervelló. 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95613 Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. </span><span lang='IT'>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span lang='IT'><span>nº reg. 9087</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span><span>Mem. Núm.: 10254.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona. <p>Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels <em>Ursus </em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.</p> <p>El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.</p> <p>Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.</p> <p>Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.</p> <p>L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.</p> <p>Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.</p> 08068-17 Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat. <p>La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.</p> <p>Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'</p> <p>Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.</p> 41.3933570,1.9111110 408969 4582997 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01701.jpg Legal Paleolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic/Lúdic/Cultural |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 Inexistent|Àrea especial de conservació 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments. 77 1754 1.4 2484|1785 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95614 Jaciment paleontològic Av. d'Espanya 129-130 (Urb. Torre Vileta) https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-av-despanya-129-130-urb-torre-vileta <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> L'espai està molt antropitzat. <p>El jaciment es troba al bell mig de la urbanització de Torre Vileta. En el moment de fer els fonaments dels nombrosos xalets es va detectar la presència de fòssils que permeten datar una de les fàcies més antigues del terme municipal.</p> <p>Aquest nivell geològic es revela com una seqüència força compacta de 150 a 250 metres de gruix, format per un mosaic de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant amb estrets bancs de quarsites de pocs decímetres. Aquesta composició geològica ofereix una finestra al passat en un moment inicial de la base geològica de la comarca. </p> <p>En les capes de pissarra, la presència de graptòlits i crinoïdeus emergeix com una autèntica càpsula del temps, permetent-nos identificar amb precisió les èpoques geològiques del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià. Aquesta regió específica, en comparació amb altres parts de la conca, es caracteritza per un menor contingut ampelític, potser amb un marcant predomini de nivells quarsítics que es filtran en bancs realment prims.</p> <p>Les pissarres i calcàries de Torre Vileta, una part integral d'aquesta formació geològica, es troben en el transcurs del període de transició Silurià-Devonià. L'aparició del graptòlit <em>Monograptus uniformis angustidens</em> o la desaparició de <em>M. transgrediens </em>serveix com a indicador crucial d'aquesta transició. La formació de pissarres bandejades de Cervelló, datada al pridolià (Silurià terminal), destaca pel seu contingut paleontològic distintiu, amb la presència dels clàssics <em>M. ultimus</em> i <em>M. transgrediens</em>.</p> <p>L'associació fossilífera d'aquesta àrea enriqueix encara més la narrativa geològica, revelant la coexistència de graptòlits com <em>Monograptus uniformis angustidens, M. transgrediens i M. ultimus</em>. Aquesta diversitat paleontològica proporciona una finestra única per comprendre l'evolució i els canvis ambientals que han marcat la història geològica d'aquesta subcomarca.</p> 08068-18 Urbanització Torre Vileta Avinguda Espanya, 129-131. <p>L'any 2000 es van fer un seguit de sondeigs paleontològics que van permetre identificar i adscriure el jaciment. </p> 41.3936504,1.9829406 414974 4582956 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95614-1000035113.jpg Legal Paleozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Residencial - productiu BPU 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 121 1792 5.3 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95616 Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> XI a XIX A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius. <p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p> 08068-19 Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església. <p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p> 41.4019341,1.9122648 409077 4583947 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Religiós BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012. 92|85 1754 1.4 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95617 Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-del-pla-de-les-comes <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera. <p>Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.</p> <p>La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.</p> <p>En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.</p> <p>Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.</p> <p>La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.</p> 08068-20 Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner <p>La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.</p> <p>La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p> 41.3956580,1.9052800 408484 4583259 -2200/-1800 Calcolític?/-1800/- 650 Bronze?-XIX-XX 08068 Cervelló Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02001_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02002_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02003_1.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic |Xarxa natura 2000 |Natura 2000 BPU|Lloc d’importància comunitària|BCIL 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai. 78|79|76 1754 1.4 1762|1787|1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95621 Jaciment arqueològic del castell de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> X-XVIII Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció. <p>El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.</p> <p>D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.</p> <p>La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.</p> <p>L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.</p> <p>Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.</p> <p>Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.</p> <p>La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.</p> <p>Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.</p> <p>La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.</p> 08068-21 Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès. <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.</p> <p>Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.</p> <p>La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.</p> 41.3877849,1.9602464 413069 4582327 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203114615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115723.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Científic/Lúdic/Cultural BCIN National Monument Record 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes. 94|85 1754 1.4 2131 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95622 Jaciment paleontològic de la cova de Coll Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat.</p> <p>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</p> <p>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744.</p> <p>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). Arxiu del Servei d'Arqueologia, nº reg. 9087.</p> <p>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. Núm.: 10254.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> Tenint en compte les intervencions mineres, els nivells arqueològics de la cova es troben es un estat de preservació regular-bo. <p>La intervenció arqueològica realitzada durant les campanyes 2006-2007-2008 es va centrar especialment en dues sales de la cavitat: la Sala Sal de Llop i la Sala dels Ursus, situades a diferents nivells.</p> <p>A la Sala de Llop, es va estudiar una fascinant seqüència estratigràfica en la qual els materials arqueològics estaven seccionats per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència va revelar un tall estratigràfic d'uns 2 metres amb una cronologia que s'estén entre els 39.000 i 45 000 anys.</p> <p>Un dels elements més rellevants per comprendre la dinàmica acumulativa d'aquest jaciment va ser la recuperació d'una notable quantitat de copròlits en un estat de conservació excel·lent.</p> <p>La presència d'aquests excrements, juntament amb les restes de fauna, especialment d'herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, així com les estelles i ossos amb senyals de mossegades, certifiquen l'ús habitual de la cavitat com a cau de carnívors.</p> <p>En altres nivells d'ocupació de la cavitat, s'ha definit una presència humana durant el Paleolític Mitjà, identificada mitjançant les restes d'indústria lítica recuperades i zones amb major acumulació de carbons i pedres cremades, indicant episodis de combustió.</p> <p>Així, es pot concloure que la cova va ser utilitzada de manera alternant com a cau de carnívors i com a refugi d'hibernació per part de l'os bru, documentat específicament a la Sala dels Ursus. Aquestes troballes suggereixen un ús diversificat de la cavitat al llarg del temps, amb grups neandertals que van visitar la cova i l'os bru usant-la com a refugi d'hibernació.</p> 08068-22 Al sud del Bosc de les Comes i a l'est del Mas Nou del Lledoner. <p>En el segle XIX s'hi havia extret sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p> <p>La descoberta recent de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova.</p> <p>Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal. Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia.</p> <p>La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya', sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal'. Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, aportant valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques.</p> 41.3933570,1.9111110 408969 4582997 08068 Cervelló Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95622-02201.jpg Legal Neògen Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Científic Xarxa natura 2000 Natura 2000 Lloc d’importància comunitària|Àrea especial de conservació 2024-12-12 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La cova va ser explotada com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (MARGALL, 2018: 7).L'estudi d'aquesta cova va aportar valuosa informació sobre les dinàmiques d'ocupació i utilització de l'espai durant el Paleolític en la regió del Garraf-Ordal. 125 1792 5.3 1787|1785 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95623 Creu de terme d'Ordal https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dordal <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> XX <p>La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.<br /> <br /> Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.<br /> <br /> Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:</p> <p><span><span><span> <em> 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. </em></span></span></span></p> <p>Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.</p> 08068-23 Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal <p>La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.</p> <p>La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.</p> <p>El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.</p> <p>Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.</p> 41.3896081,1.8767312 406089 4582618 1952 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02304.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós/Cultural BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 98 47 1.3 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95624 Pont del Lledoner https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-lledoner <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> XVIII-XIX-XX <p>Pont aïllat, de trànsit rodat i de vianants, de grans dimensions, que salva el gran desnivell existent a la zona a causa del curs profundament excavat del torrent que desemboca a la riera de Rafamans.</p> <p>Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. Es va construir amb pedra i fàbrica d'obra. Té 120 m de longitud i 32 m d'alçada i consta de 2 pisos.</p> <p>El pis superior, per on circula el trànsit rodat, està format per 13 arcs de mig punt, carregats sobre sòlides pilastres que des del fons del torrent, que dona aigües a la riera de Rafamans, arriben als 30 m d'alçada. Tant els arcs com les pilastres estan fets amb formigó.</p> <p>Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre si mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi.</p> <p>El tauler consisteix en el mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro.</p> <p>L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreus que decoren els desnivells de la construcció. El pis inferior, amb 9 arcs, és el pas per vianants.</p> <p>Uns arcs addicionats posteriorment ressegueixen, a banda i banda, el coronament de les robustes arcades semicirculars.</p> 08068-24 Carretera N-340, entre Cervelló i l’Ordal <p>El pont del Lledoner va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d'Espanya, que va disposar la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a 'carretera de Catalunya' i no es va finalitzar fins al 1802, a causa de les dificultats orogràfiques del terreny, entre d'altres.</p> <p>La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals ocasionats per unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament.</p> <p>Finalment, l'any 1800 es reprenen les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Aquesta imponent obra d'enginyeria es va concebre en el marc d'una iniciativa destinada a millorar les infraestructures de comunicació a tot el territori. A mesura que es desplegava la construcció del pont del Lledoner, es posaven a prova les habilitats dels enginyers i els treballadors, ja que les dificultats topogràfiques del seu enclavament van plantejar reptes considerables, no només tècnics sinó també econòmics, d'acord amb el llarg període de construcció, que es va allargar durant trenta-vuit anys.</p> <p>De tots els nous ponts que es van construir en aquella època, els més importants van ser el de Molins de Rei, per a salvar el riu Llobregat, i el del Lledoner, per a salvar un barranc en les muntanyes de l'Ordal, a prop del port del mateix nom. A aquest barranc se'l denominava 'el puente del Barranco malo'.</p> <p>L'aixecament d'aquests dos ponts, van convertir la carretera de l'Ordal en la via bàsica de comunicació amb l'altre costat del Llobregat i amb la ciutat de Barcelona.</p> <p>El pont va estar dissenyat per enginyers militars, especialment Pedro Martín Zermeño. La direcció de les obres va anar a càrrec primer de Francisco Fernández Angulo i després, de Carles Saliquet. Va ser construït per Onofre Ibern i Companya, el mateix constructor que havia aixecat el pont de Molins de Rei. Van ser fiadors Francesc Renart i el seu fill Josep Renart i Closes.</p> <p>Els maons que es feien servir, es coïen en un forn proper (el del Lledoner) i la calç s'extreia d'una pedrera propera, del poble de Vallirana. Un fet notable va ser la seva voladura durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. En aquell moment es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El 'Ministerio de Obras Públicas', el dia 2 de juny de 1940, va encarregar-se de la seva reconstrucció, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. D'aquesta manera, l'any 1943 ja es podia tornar a circular pel seu tauler, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.</p> <p>Entre els habitants de Vallirana corria la llegenda que, en plena construcció, el pont es va ensorrar i que, a conseqüència d'allò, l'enginyer (Carles Saliquet), aclaparat per la seva possible responsabilitat, es va suïcidar.</p> 41.3900427,1.8943000 407559 4582646 1764 -1802 -1940 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02403.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Pedro Martín Zermeño Forma part de la línia divisòria dels municipis de Vallirana i Cervelló. La part dreta en sentit Tarragona, pertany a Cervelló i l’esquerra a Vallirana.El seu nom ve del mas Vell de Lledoner, situat a uns 500 m a llevant. Tant aquest mas com el mas Nou del Lledoner, construït a uns 500 m al NE del vell, feien, per aquell temps, la funció d’hostals. El pont, però té altres noms: Viaducte del Lledoner i Pont Gran.La seva ubicació entre muntanyes i boscos, en dificulta la contemplació des de la carretera. El pont, a més de la seva funció pràctica com a eix viari essencial, va jugar un paper fonamental en la transformació del paisatge i la dinàmica d'aquest territori. Amb la seva construcció paral·lela al pont vell de Molins, es va consolidar com el principal enllaç amb l'altra riba del riu Llobregat i, per extensió, amb la ciutat de Barcelona.Avui dia, el pont del Lledoner representa una icona de l'obra pública més destacada del període de la Il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya, recordant-nos la importància de l'enginyeria i les infraestructures públiques en el desenvolupament de les nostres societats al llarg del temps. 98|94 49 1.5 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95625 Pont dels tres arcs https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)</p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> XIX - XX S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat. <p>Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.</p> <p>En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.</p> <p>El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.</p> <p>La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p> 08068-25 Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner <p>El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.</p> <p>La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.</p> <p>Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.</p> <p>Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.</p> <p>Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.</p> 41.3898133,1.9080758 408710 4582606 1775 - 1803? 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132758.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana. 119|98 49 1.5 2484 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95626 Mas Nou del Lledoner - l'Hostal https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou-del-lledoner-lhostal <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII - XX Manca de manteniment i conservació <p><span><span><span>Masia d'estructura basilical i teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants a l'edifici central, i a una vessant als cossos laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un barri exterior, amb porta que s’obre a la carretera N-340, el qual tanca al frontal de la masia i genera un pati de distribució interior davant de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està dividida en tres cossos, amb tres eixos verticals. Es desenvolupa en alçada en tres pisos: planta baixa, planta pis i golfes. El cos central presenta a les golfes un mirador format per tres finestres corbes, sota de les quals, dins d'una cartel·la, hi figura la inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span> 'F. R. 1777'</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’accés a l'habitatge és d'arc escarser i les obertures del pis són balcons, amb peanyes de triple motllura que semblen perllongar-se i continuar marcant horitzontalment tot l'ample de la façana, com una línia decorativa que separa la planta baixa de la planta noble. Les baranes són de ferro, amb decoració geomètrica i vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A esquerra de la façana, s'obre un segon barri, amb porta escarsera i teulada de protecció, el qual dona accés a les dependències de la part lateral i posterior de l'edifici, les quals completen el conjunt constructiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants de la casa hi ha les construccions pròpies de la seva primitiva funció rural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior, al mur de tancament, es conserva un rellotge de sol, pràcticament esborrat.</span></span></span></p> 08068-26 Carretera N-340 (km 1.318). <p>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a causa de l'augment de trànsit derivat de la recent construcció de la nova carretera de Carles III.<span><span><span><span><span><span>(Llurba, 2021:102-103). </span></span></span></span></span></span>Al mas, es facilitaria, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</p> <p>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</p> <p>El director projectista de l'obra del Pont del Lledoner, Carlos Saliquet, s'hostatjava en aquesta masia durant les obres, i va ser aquí on va dibuixar els plànols i el projecte. </p> 41.3912600,1.9044164 408406 4582771 08068 Cervelló Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088280.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088288.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La casa era coneguda també com a Lledoner Nou, l'Hostal o Casa Nova. El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès depenent d'aquest mas. 119 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95627 Can Cases de La Muntanya - Can Cases de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cases-de-la-muntanya-can-cases-de-dalt <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> XVIII-XIX-XX Diverses obres dutes a terme a la segona meitat del segle XX han emmascarat en part la seva fesomia primitiva. <p>Mas conformat per un conjunt arquitectònic central i construccions auxiliars contemporànies, dedicades a la ramaderia, al voltant.</p> <p>La part més interessant de l'edificació és el cos central, especialment en la seva façana oest. Aquesta part de l'edificació presenta teulada a dos vessants, de peces àrabs, i buits verticals.Té un barri que envolta el conjunt i que actua com a distribuïdor. S'hi accedeix des del camí per una porta d'accés situada a l'est.</p> <p>El creixement de l'edifici ha estat anàrquic, generat per les necessitats de l'explotació ramadera i d'habitatge de les diverses persones treballadores dins l'explotació. Conserva un colomar del segle XX darrere l'entrada del barri i un rellotge de sol a la façana d'accés a la part noble de l'edificació principal.</p> <p>El més destacable del conjunt edificat és la façana sud, on es troba la porta d'accés a la residència dels amos, a la qual s'accedeix mitjançant dos esglaons de maons.</p> <p>Aquesta part de l'edifici consta de planta baixa, pis i golfes. La façana és plana, està arrebossada de calç i té una línia vertical central marcada per la porta de llindar pla, amb fusteria de dues fulles, clavetejada, que es troba deteriorada per manca de conservació, i picador de ferro molt senzill. La resta de buits són finestres simples.</p> <p>A sobre de la porta d'accés s'obre el buit principal d'aquesta façana, constituït per un balcó de peanya de pedra rogenca de la zona, emmotllurat, el qual allotja les bases de les brèndoles de ferro forjat que conformen la barana que tanca l'ampit. Aquesta presenta dos segments decoratius de tipus vegetal i geomètric, a la part baixa amb un fris de majors dimensions i complexitat que per sota del passamà de la part superior, que són simples circells confrontats.</p> <p>A la façana lateral, a sud-est, conserva un rellotge de sol, força desdibuixat, ocupant un espai en el qual s'aprecia una remodelació important de l'edificació principal, amb l'aixecament en un pis més d'alçada. A tocar el camí d'accés, el qual es dirigeix cap a Sant Ponç, hi ha dos pous coberts, a dues cotes de nivell diferents. No s'ha tingut accés a l'interior.</p> 08068-27 A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç. <p>El nom de lloc està relacionat amb el cognom de la família. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p> 41.3953712,1.9216847 409855 4583209 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95627-02704.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum S'havia conegut també com a can Cases de la Muntanya (Llurba, 2021:65), hi figura erròniament com a Can Cases de Sant Ponç. 119|98 46 1.2 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95628 Can Dispanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dispanya <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XVI-XX Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable. <p>El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.</p> <p>Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.</p> <p>L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.</p> <p>Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.</p> <p>A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.</p> <p>Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.</p> <p>Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.</p> <p>En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. </p> 08068-28 Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera. <p>Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.</p> <p>A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.</p> <p>Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.</p> <p>Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.</p> <p>És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.</p> <p>Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.</p> 41.4020468,1.9109398 408967 4583962 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02806.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 119 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95629 Monestir de Sant Ponç de Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-ponc-de-corbera <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'</p> XI L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. <p>El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.</p> <p>L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.<br /> <br /> L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.<br /> <br /> La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.<br /> <br /> Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.<br /> <br /> Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.</p> 08068-29 C. Sant Ponç s/n <p>Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.<br /> <br /> El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.<br /> <br /> Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.</p> 41.4018617,1.9122112 409072 4583940 1025-1050 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-02907.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós/Cultural BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat. 92|85 46 1.2 1781 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95630 Can Casildo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casildo <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> XVII-XVIII <p>Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.</p> <p>Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. </p> <p>En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.</p> <p>A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.</p> <p>Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.</p> 08068-30 Al final de la pista que porta a la masia. <p><span><span><span>La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.</span></span></span></p> 41.4030930,1.9252145 410161 4584063 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03003_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03004_0.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera. 119 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95631 Can Paulet https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.</span></span></span></p> <p> </p> XVII Edifici en ruïnes <p>Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.</p> <p>La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.</p> <p>A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.</p> 08068-31 C/ Moianès 20 <p>Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.</p> <p>La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).</p> <p>Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).</p> <p>En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)</p> 41.4064727,1.9630618 413329 4584399 08068 Cervelló Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03103.jpg Legal Gòtic|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10). 93|119|85 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95632 La Casa Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-vella-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XX L'edifici presenta una important manca de conservació. <p>Edifici entre mitgeres, d’estil eclèctic, amb coberta a dos vessants, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa, pis i golfes, amb una terrassa superior protegida per un ampit, el qual presenta una barana de balustres.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions, groga en planta baixa i ocre a la resta. Està dividida en quatre nivells horitzontals mitjançant motllures, aquestes són més gruixudes en la separació lineal entre planta baixa i pis, i més primes entre segon pis i golfes. Una altra motllura de major gruix, suportada per sis permòdols decoratius, sustenta l’ampit que corona l’edifici.</p> <p>Dos eixos verticals conformen aquesta façana: a esquerra venen marcats en planta baixa per una porta ampla de llinda d’arc escarser, i en planta principal per un balcó, amb una peanya aguantada per dos permòdols decorats i protegida d’una barana de ferro de forja, decorada amb grans roleus acabats en roses canines. El segon eix compositiu, es troba a la dreta, i ve definit, en planta baixa per un portal estret amb arc de punt rodó rebaixat i cec, el qual corona la porta que s’obre per sota, amb llinda plana. A la primera planta, es continua aquesta línia compositiva vertical, en una finestra també de traça vertical, ampit motllurat i llinda plana. Tant el balcó com la finestra presenten guardapols apuntats i es tanquen amb fusteria de dues fulles batents i vidres. Les portes de la planta baixa tenen recercats pintats en color groc.</p> <p>A l’alçada de les golfes s’obren dos respiralls de rosasses, amb fulles apuntades.</p> <p>A la façana lateral que dona a la placeta d’accés a l’església de Sant Esteve, presenta un plafó de la Mare de Déu.</p> 08068-32 carrer Major, 19 <p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major. Aquest carrer es va crear seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cases com aquesta es van aixecar en un moment de revifada econòmica a la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p> 41.3957642,1.9533441 412502 4583220 08068 Cervelló Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95632-03204.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 102|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95633 Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> XIX - XX Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir. <p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p> 08068-33 c/ Major, 23 <p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p> 41.3959705,1.9535506 412520 4583243 1896-1908 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós BCIL 2025-01-22 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada. 105|116|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95634 Casa al c/ Major, 49 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-49 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XX <p>Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.</p> <p>Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.</p> 08068-34 C/ Major, 49 41.3959664,1.9548252 412627 4583242 1920-1930 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093218.jpg Legal Racionalisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació. 120|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95635 Cal Bassons - Cal Pitxot https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassons-cal-pitxot <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2012).Recordant les nostres vinyes. Sauló, número 4, Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XX Aquesta edificació ha sigut restaurada l'any 2016, en aquesta s'ha procurat conservar l'aspecte original de la façana, tot i que s'han fet modificacions. Dels canvis, destaca un cos afegit a l'edifici, que sobresurt per sobre de la façana <p>Cal Bassons, també coneguda com a Can Pitxot, és una estructura de tres pisos amb una façana que presenta una combinació d'elements modernistes i noucentistes característics de l'arquitectura del segon quart del segle XX. La composició és de tres eixos verticals. </p> <p>L'edificació està feta a partir de maó vist i pintat amb color grana, el qual reforça l'impacte visual del balcó blanc de pedra que comprèn tot el llarg del segon pis.</p> <p>La planta baixa té tres portes en arc, la central més ampla. La part superior de cadascuna d'elles presenta un arc de descàrrega amb un treball ornamental de ferro forjat en la part superior, típic modernista.</p> <p>El segon pis destaca per un balcó llarg que s'estén per tota l'amplada de l'edifici. Aquest balcó està acabat en color blanc, amb una barana decorativa que contrasta amb el color vermell intens de la façana. Les finestres del segon pis tenen marcs simples i línies netes, amb cobertura de fals arc i arcs cecs a la part superior de les obertures laterals. Per sobre d'aquestes obertures es pot observar una línia de vuit respiralls. </p> <p>La remunta del tercer pis té dues balcones amb sengles dobles obertures. Les brendoles són llises de ferro pintat de negre. La composició dona una sensació de simetria i equilibri a la façana. Les obertures són més petites que les del segon pis, mantenint la coherència visual de l'estructura. La façana de l'edifici té detalls decoratius fets de maó que afegeixen profunditat i textura a l'estructura.</p> 08068-35 c/ Major, 72 <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un creixement urbanístic al llarg del seu traçat. Aquesta nova riquesa estava vinculada a l'empenta industrial, que, gràcies a unes millors comunicacions, es va desenvolupar durant el segle XIX i continuà al segle XX amb l'impuls de les fàbriques instal·lades al municipi. Aquestes condicions van permetre una expansió significativa del creixement urbanístic.</p> <p>Al llarg de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, on es van construir moltes edificacions. Especialment des de finals del segle XIX, en aquest carrer es va iniciar un procés constructiu de nous habitatges, molts dels quals encara mantenen elements estructurals als baixos relacionats amb el món de la pagesia, com en aquest cas, cups, premsa i celler a la planta baixa.. </p> <p>Les cases com aquesta formen part del desenvolupament urbanístic lineal de Cervelló. Eren el resultat de parcel·lacions planificades del sòl, i la composició de les seves façanes té unes conseqüències notables en l'estètica final del carrer. Les façanes tradicionals d'aquestes cases generalment presenten tres obertures: el portal, el balcó i les finestres i altres obertures de la planta baixa, elements que defineixen l'arquitectura tradicional característica del centre del municipi.</p> <p> </p> <p> </p> 41.3958125,1.9555826 412690 4583223 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-20231214110810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03503.jpg Legal Modernisme|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Els elements afegits respecten l'estil arquitectònic original, assegurant que l'edifici conservi la seva estètica històrica mentre s'adapta a les necessitats contemporànies. 105|106|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95636 Torre de les Orenetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XX <p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p> 08068-36 c/ Coral Diana, 16 <p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p> 41.3968075,1.9563013 412751 4583334 1928 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg Legal Art Decó|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 110|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95637 Can Guitart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-0 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> XIX-XX <p>Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.</p> <p>L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.</p> <p>El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.</p> <p>Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.</p> <p>Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.</p> <p>El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.</p> <p>A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.</p> <p>Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.</p> <p>La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.</p> <p>Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.</p> 08068-37 C/ Major, 81 <p>Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.</p> <p>Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.</p> <p>En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.</p> <p>El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.</p> <p>Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.</p> <p>Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.</p> <p>Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.</p> <p>Can Guitart/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.</p> 41.3961315,1.9563416 412754 4583258 1864-1929 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03704.jpg Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca La casa també és coneguda com a can Bonastre. 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95638 Cal Purroig https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-purroig <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XVIII L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable. <p>Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.</p> <p>La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.</p> <p>Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. </p> 08068-38 C/ Sant Esteve, 7 <p>No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. </p> <p>Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. </p> <p>A la dècada de 1960 va ser reformada. </p> 41.3965208,1.9564542 412763 4583301 1790 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03804.jpg Legal Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2025-09-25 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37). 119 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95639 Torre dels Peixaters - Torre Pulgar https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-peixaters-torre-pulgar <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2016) . </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Editorial Néctar. </span></span></span></span></span></span></p> XX S'està restaurant, amb la modificació d'alguns elements de la façana. <p>Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.</p> <p>La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament. </p> <p>La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.</p> <p>Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.</p> <p>La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.</p> <p>Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.</p> 08068-39 C/ Coral Diana, 14-16 <p>Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.</p> <p>El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.</p> 41.3970444,1.9565100 412769 4583359 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-06103.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre. 106|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95640 Casa al carrer Germandat de Sant Sebastià, 18 - La Masia https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-germandat-de-sant-sebastia-18-la-masia <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XIX <p>La Masia és un conjunt de tres cossos que es conforma a partir d'un cos central i dos laterals. Presenta la tipologia d'una construcció tradicional amb trets distintius propis del corrent noucentista i racionalista de l'arquitectura del primer quart del segle XX.</p> <p>La teulada és a dos vessants, amb coberta de teula àrab i el carener perpendicular a la façana. La planta de l'edifici principal és basilical. La façana, plana, arrebossada i pintada en color crema, ha estat remodelada i s'han eliminat alguns dels elements que hi havia, com pot ser per exemple l'entaulament de la doble finestra de la part posterior. Cal destacar en aquesta mateixa façana una petita rosassa d'argila, la finestra superior en forma d'arc de mig punt i l'entaulament a dues aigües que queda interromput per l'ascensió del mateix edifici que crea un segon volum sobre el cos central.</p> <p>Al lateral del carrer, a la planta primera, presenta tres obertures amb balcó de brèndoles llises. Les obertures de planta baixa no fan composició vertical amb les de la primera planta. </p> 08068-40 c/ Germandat de Sant Sebastià, 18 <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats.</p> <p>Aquesta embranzida econòmica va fer que Cervelló, a finals del segle XIX i inicis del XX, en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>Això va comportar també el trasllat de molts cervellonencs i cervellonenques que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges al llarg del nou camí ral (avui N-340) i dels carrers adjacents, com és el cas del carrer on es troba aquest edifici, carrer dedicat avui a la Germandat de Sant Sebastià.</p> 41.3952401,1.9567922 412790 4583159 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214150145.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95640-20231214145535.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum En l'actualitat serveix de casal pel jovent. 119|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95641 Les Torretes https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torretes <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONFORTE, Antonio (2021) “El mas Pitarra a l’època del poeta”. <em>Sauló</em>, núm. 14 p. 15</span></span></span></p> <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2021) “El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló”. <em>Sauló</em>, núm. 29 </span></span></span></p> XIX El 1992 el conjunt d'habitatges es va rehabilitar segons el projecte redactat per l'arquitecte Josep Rovira i Pey, que consistia en canviar lleugerament la distribució interior per tal d'aconseguir-ne el que es considerava aleshores, com a una construcció més racional. A tot l'edifici se li canvià la teulada atès que l'anterior era de bigues de fusta i es trobava en mal estat. La façana oest no es modificà atès que estava protegida al precatàleg de patrimoni. <p>Conjunt de cinc torres adossades. Quatre són de planta rectangular i distribució idèntica, i la cinquena, per causa de l’acomodació al terreny, és de planta trapezial.</p> <p>La teulada és a dos vessants, refeta a final de la dècada de 1990. En alçada, les edificacions consten de planta baixa i pis i s’obren amb diverses portes a un petit jardí que hi ha al davant, protegit mitjançant un barri de maons i enreixat.</p> <p>La façana és arrebossada, pintada de color terrós, i està dividida horitzontalment en dos cossos compositius, per una motllura composta d’un filet en baix relleu continu, perforat.</p> <p>Les portes i finestres són ressaltades amb una motllura dentada i uns arquets apuntats i perforats. El mateix passa amb els balcons del primer pis, amb peanyes que aguanten baranes de barrots simples. Tanquen les obertures portes de fusta. </p> <p>Corona la façana un seguit de pinacles de maó, que fan un joc decoratiu, simulant merlets, i a sota uns arquets, trilobulats, cecs.</p> 08068-41 C/ Germandat de Sant Sebastià, 18 <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats i el trasllat de molts cervellonencs que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges, al llarg del nou camí ral (avui N-340). L'impuls industrial va fer que Cervelló en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>En aquest nou nucli es van començar a bastir, així mateix, construccions que donessis serveis als nous vilatans. En aquest context, a la dècada de 1870, Francesc Guitart i Gonzàlez va comprar a Pau Campderrós i Tintoré uns terrenys per construir-hi una sala de ball, que per rivalitats del poble no tingué èxit i durà un any i escaig.</p> <p>La sala de Campderrós havia fet fallida i aquest fet va ser aprofitat per les autoritats eclesiàstiques del moment, i sobretot, per mossèn Pere Llopart, rector de la parròquia, que no podia acomodar tants feligresos a l'antiga església romànica, que havia quedat petita i sobretot allunyada del nucli veïnal.</p> <p>A l'espera de poder edificar una nova església al nucli urbà, mossèn Pere i una comissió de veïns varen convèncer al senyor Francesc Guitard perquè els cedís la sala de ball per tal d'ubicar-hi una capella interina. Definitivament, l'any 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al nucli urbà.</p> <p>Aleshores, l'antic temple va quedar tancat i, en certa manera, abandonat. La nova església provisional va ser instal·lada a les Torretes.</p> <p>En aquell espai, el rector va realitzar les adaptacions necessàries per ajustar els altars, les imatges i tot el parament litúrgic de l'edifici original a les noves necessitats de la parròquia. La diada de Sant Pere es baixaren des de Santa Maria en solemne processó totes les imatges, i fou beneïda la nova església interina per l'arxipreste en delegació del bisbe Josep Maria Urquinaona. El carrer es va anomenar pel fet que es trobés aquí l'església, com carrer de l'església, fins que un veí d'aquest carrer que es deia Manel, aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi de l'any 1930, i quan ja feia vint-i-dos anys que estava inaugurada l'església modernista de Sant Esteve, va demanar a l'alcalde Josep Casanellas Campderrós que s'anomenés carrer de Sant Jordi. Després de la Guerra Civil, aquest carrer s'anomenà carrer de Josep Campderrós, i actualment s'anomena carrer Germandat de Sant Sebastià. </p> <p>Aquest conjunt arquitectònic que fou església provisional és ara conegut com 'Les Casetes de la Vella Gola', una reminiscència i un símbol dels canvis i ajustos que es van fer per donar serveis a la població al creixent nucli urbà de Cervelló.</p> 41.3956264,1.9567684 412789 4583202 1878-1879 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-04103.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum És un interessant exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX. 116|98 46 1.2 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95642 Cal Sigüenza https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siguenza <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> XX Restaurada <p>Casa entre mitgeres, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En alçada, consta de planta baixa i pis.<br /> <br /> La façana és plana, pintada de color groguenc, més pujat de to als elements estructurals i decoratius que sobresurten. Presenta verticalment dos eixos, marcats per les obertures de traça vertical, que són, en planta baixa un portal d'accés a esquerra, i una finestra ampitadora de brèndoles decorades a la dreta. En planta pis aquests eixos estan marcats per les dues portes que s'obren a la peanya d'una balcona. Aquestes portes estan recercades per una suau motllura en relleu, groga. La peanya és també motllurada, igualment de color groc, i protegeix el voladís una barana de brèndoles amb ornaments naturalistes vegetals simples i elegants (similars als que decoren la barana de l'ampit de la finestra de planta baixa).<br /> <br /> El coronament final de l'edifici es resol, mitjançant un frontó rectangular, de llinda corbada i trencada als extrems. Presenta un esgrafiat decoratiu al centre. Representa una mena de timpà corb, amb cintes i garlandes que emfatitzen l'oval que conté la data de l'edificació: 1922. Els laterals estan decorats per sengles rajoles decoratives policromes (igual que als extrems inferiors dels recercats decoratius dels buits de la planta baixa, tot i que el de l'extrem esquerre s'ha perdut).<br /> <br /> El portal d'accés està tancat mitjançant una porta de fusta ornamentalment cassetonada. Els recercats o marcs d'aquestes obertures de planta baixa, són de llinda plana amb guardapols triangular de frontó i estan decorats amb motius naturalistes.</p> 08068-42 C/ Major, 100 <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<br /> <br /> Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<br /> <br /> Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</p> 41.3959601,1.9570190 412810 4583239 1922 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231216132026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231214105745.jpg Legal Noucentisme|Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Presenta elements ornamentals naturalistes al balcó i als marcs de les obertures de la planta baixa.El marc gràfic de les obertures superiors i la geometria de la barana del balcó, amb una cal·ligrafia precisa simple i brillant, representen elements d'influència noucentista. 106|105 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95643 C/ Major, 102 https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-102 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> XX Restaurada <p>Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.</p> <p>A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.</p> <p>A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.</p> <p>La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.</p> <p>Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.</p> 08068-43 C/ Major, 102 <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.</p> <p>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</p> 41.3959423,1.9570915 412816 4583236 1900 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216132017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216131952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231214105745.jpg Legal Modernisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum 105|119|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95644 Can Tarradellas - Cal Tona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradellas-cal-tona <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.</p> XX Va patir una gran reforma l'any 1934. <p>Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. </p> <p>L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.</p> <p>Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.</p> <p>Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. </p> <p>En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:</p> <p>'Aquí va néixer el dia 19 de gener/de 1899 En Josep Tarradellas i/Juan Honorable President de la /Generalitat de Catalunya'.</p> <p>Es conserva el jardí i un pou.</p> 08068-44 C/ Major, 104 <p>Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. </p> <p>Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.</p> 41.3959604,1.9571545 412821 4583239 1934 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131941.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131949.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231214105745.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Nadia Darnoun Torres - Kuanum 105|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95645 Cal Jordi (Can Ponsà) https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-can-ponsa <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XVIII - XIX - XX <p>La masia coneguda com Cal Jordi està situada al carrer Major, al centre de la vila. Aquesta finca està delimitada per un mur de contenció de pedra carejada vermella, que aporta solidesa i caràcter al conjunt. En aquest mur, s'obren unes escales que condueixen cap a la porta principal d'accés a la casa, oferint una entrada destacada sobre el nivell de la carretera.</p> <p>Cal Jordi presenta una planta rectangular, organitzada en dos nivells: planta baixa i primer pis. Aquesta disposició és típica de les masies tradicionals catalanes. Les obertures segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, hi ha una porta principal d'accés, una finestra graellada i una porta secundària. Al primer pis, s'hi distribueixen tres finestres alineades amb les obertures inferiors.</p> <p>A la planta baixa trobem la porta principal d'arc mixtilini, que aporta una característica única i ornamental a l'entrada principal. La finestra graellada que proporciona llum natural i ventilació a l'interior, mantenint una estètica tradicional i la porta secundària que facilita l'accés addicional a l'habitatge. Totes les finestres del primer pis són d'arc a nivell, mantenint una coherència estilística amb la resta de l'edifici.</p> <p>El parament està arrebossat i pintat, oferint una aparença neta i cuidada. No obstant això, els replanells de les finestres es deixen visibles, exhibint l'obra original i aportant un contrast estètic amb l'arrebossat i la coberta és a dos vessants amb el carener descentrat respecte a la façana principal, una característica que sovint es troba en edificis històrics i que contribueix al seu encant visual.</p> <p>Cal Jordi no només és una estructura residencial, sinó que també representa un exemple ben conservat de l'arquitectura rural tradicional de la comarca. La seva ubicació al carrer Major la situa en un punt estratègic i central de la vila, integrant-se amb el teixit urbà i contribuint al caràcter històric i cultural del lloc.</p> <p>L'ús de materials tradicionals com la pedra carejada vermella per al mur de contenció i l'estructura de la coberta a dos vessants reflecteixen les tècniques de construcció locals i el respecte pels elements arquitectònics tradicionals. Els arcs de les obertures, especialment l'arc mixtilini de la porta principal, afegeixen un toc distintiu que enriqueix el disseny global de la masia.</p> 08068-45 C/ Major, 119-123 <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat. </p> <p>Aquesta masia, però no segueix fidelment el traçat, atès que es troba una mica més alta i reculada respecte el camí. </p> <p> </p> 41.3963286,1.9582118 412910 4583279 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203142421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132313.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132144.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum Cal Jordi és una masia que exemplifica l'arquitectura rural catalana amb la seva forma rectangular, distribució harmoniosa de les obertures, i l'ús de materials i tècniques tradicionals. La seva ubicació al carrer Major i les característiques constructives fan d'aquest edifici una peça important del patrimoni arquitectònic local. 119|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95646 C/ Major, 134 (Ca la Nicasia) https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-134-ca-la-nicasia <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XIX - XX <p>Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.</p> <p>La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.</p> <p>Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.</p> <p>El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.</p> <p>Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.</p> <p>L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.</p> <p>En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. </p> 08068-46 C/ Major, 134 41.3961083,1.9585395 412937 4583254 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231203132207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131334.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131422.jpg Legal Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Josep Maria Solias Arís - Kuanum El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals. 105|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95647 Casa de la Vila - Torre Rovira https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-torre-rovira <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2022) Crónica biogràfica de Manuel Rovira Burgada. Cervelló. Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble. núm., 65. Setembre 2022.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> XX Va ser remodelat en el moment de la seva adequació com Ajuntament. <p>Torre aïllada, de planta rectangular i coberta plana, a manera de terrassa. Volumètricament, consta de dos cossos sense solució de continuïtat, el davanter de més alçada que el posterior. L'edificació, en origen, constava de planta baixa i pis, però quan l'Ajuntament l'adquirí es van dur a terme remodelacions entre els anys 1970 i 1977, moment en què s’aixecà una segona planta pis i es va buidar interiorment. A la façana, a causa de la remodelació feta pel seu nou ús, es van rebaixar les finestres de la planta baixa, i l’obertura central, aprofitant com a peanya del balcó, l’arquitrau que descansa a sobre de les columnes que flanquegen el portal d’entrada.</p> <p>S’accedeix a l’edifici a través d’unes escales frontals que contenen el porxo d'entrada. Al davant i al lateral disposa d'una placeta, creada després de l'enderroc de les quadres, la qual dona més presència a la construcció.</p> <p>La façana és plana i el volum en vista frontal és totalment cúbic. recordant lleument una edificació pal·ladiana en el seu eclecticisme amb detalls modernistes i elements classicistes. Presenta una composició regular de buits (tres a planta baixa i primera i cinc a la planta segona) que han estat modificats pels nous usos, com la finestra central, convertida en balcó amb balustres. Totes les obertures son de llinda plana i mentre que les de plana baixa presenten una proporció allargada en sentit vertical a la planta primera i segona són de proporció quadrangular. </p> <p>La peanya del balcó principal descansa sobre un arquitrau sostingut per sengles columnes de fust llis i base quadrada. Quatre fanals de vidre il·luminen la façana a l’exterior. Entre les columnes s’obre la porta principal que dona accés a l’edificació, la qual conserva la fusteria primitiva, tallada, presentant a la part superior, vidre protegit per l’enreixat original, de ferro forjat, amb decoració vegetal mig daurada. També es conserven els picadors de ferro.</p> <p>Coronant l’edifici, destaca un rellotge contemporani i a esquerra, a sobre d’una de les finestres de planta baixa que flanquegen el portal d’accés, hi ha un plafó ceràmic, amb la inscripció 'Casa de la Vila' i l'escut del municipi.</p> 08068-47 C/ Major, 146-148 <p>El nom original de la casa era Torre Rovira, ja que el seu primer propietari, Manuel Rovira Serra, era advocat, dramaturg i poeta. (Grup de Recerca, 2022: 65). Va escriure un drama titulat 'Gent de vidre', basat en uns esdeveniments de 1893 a Cervelló, quan els treballadors de la fàbrica de vidre de Joaquim Mensa van fer vaga. L'empresa els va acomiadar, i ells van formar una cooperativa que va fracassar per l'egoisme i la deslleialtat entre els treballadors (Grup de Recerca, 2022: 65).</p> <p>L'Ajuntament va adquirir la Torre Rovira l'any 1970 per convertir-la en la seva seu. Es va remodelar i adaptar l'edifici, tot mantenint part de l'estructura original.</p> 41.3960905,1.9590310 412978 4583251 1894 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-471.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-472.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-473.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-474.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social BPU 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Es deia la Torre Rovira. L'any 1894, a la casa s'hi va celebrar l'onomàstica de Montserrat Burgada Campderrós, esposa del propietari. L'esdeveniment va reunir diverses personalitats, incloent-hi el Mestre en Gai Saber, Joaquim Riera Bertran. La vetllada festiva, literària i musical, va comptar amb actuacions de concertistes que tocaven el violí, el piano i l’harmònium, oferint diverses peces. L'acte va culminar amb la interpretació de 'L'Ave Maria' de Charles Gounod per una soprano anomenada senyora de Serra, seguit d'un gran ball per als joves.La Coral Diana de Cervelló, cada any per Pasqua Florida, sortia a cantar les tradicionals Caramelles. Era habitual que entrés al pati de la casa per fer-hi el recital de can coral claverià. 102|98 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95648 C/ Resclosa, 14 https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-resclosa-14 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XX <p>Edifici de planta rectangular que compta amb una planta baixa, un pis i unes golfes. La casa també té una torre amb un terrat a la part superior, decorat amb balustres a la part posterior. La torre, coberta a quatre vessants i coronada per una bola, presenta a la seva part superior una petita galeria.</p> <p>L'accés a la casa es fa a través d'una entrada amb porxo, que serveix de base per al balcó situat al primer pis. Aquest element proporciona una transició elegant entre l'exterior i l'interior de la casa, a més d'oferir un espai cobert per a l'entrada. El primer pis compta amb el balcó que es troba just damunt de l'entrada amb porxo. </p> <p>Destaca a la part central de la façana principal, la caixa d'escales que forma un petit cos que sobresurt per la part superior de la resta de la casa. Aquesta caixa presenta una coberta diferenciada a dos vessants coronada a cada banda per una bola decorativa. La resta de la façana principal té una coberta a un vessant dirigida cap el carrer, harmonitzant amb la part central però mantenint una estructura diferent.</p> <p>La torre, situada a la part posterior de la casa, té una coberta a quatre vessants coronada per una bola decorativa. Aquesta torre afegeix un element vertical significatiu a la silueta de l'edifici. A un costat de la torre, hi ha un terrat amb balustres que ofereix un espai exterior elevat i amb vistes panoràmiques.</p> <p>Els elements decoratius és componen de galetes a la part superior de la torre: La petita galeria al darrer pis afegeix un detall arquitectònic interessant, combinant funcionalitat i decoració. Així mateix. tant la torre com la part central de la façana principal estan coronades per boles decoratives, aportant simetria i un detall ornamental. </p> <p>Aquest edifici és un exemple notable de disseny arquitectònic amb una clara diferenciació de volums i cobertes, que contribueixen a una composició harmònica i visualment atractiva. La presència d'elements decoratius destacats i la funcionalitat dels espais exteriors com el balcó i el terrat fan que aquesta casa sigui no només estèticament plaent, sinó també pràctica i còmoda per als seus habitants.</p> 08068-48 C/ Resclosa, 14 <p>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al voltant del carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX.</p> 41.3955808,1.9590523 412979 4583194 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-04802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-048030.jpg Legal Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 106 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95649 C/ Major, 151 https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-151 <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> XX <p>Casa de planta rectangular, originalment construïda entre mitgeres amb una senzilla decoració noucentista.</p> <p>Es desenvolupa en alçada en planta baixa i un pis i té una alçada més a les golfes. Presenta la coberta a doble vessant, amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>Destaca la façana, de maçoneria, pintada en triple policromia: verd, groc als recercats de les obertures, motllures i pilastres decoratives i beix a la planta baixa. les obertures del primer pis es troben també decorades amb elements geomètrics de tonalitat verda.</p> <p>La composició de façana presenta dues línies verticals, marcades pels buits que s’obren a l’exterior. Aquests buits són, en planta baixa dues portes amb llindes d’arcs escarsers, recercades amb guardapols. La planta primera està marcada per una motllura correguda, a sobre de la qual, a esquerra s’obre un balcó que està protegit per una reixa de ferro colat amb brèndoles ornades per elements vegetals. A dreta s’obre una finestra de traça vertical, completament emmarcada per guardapols de color groc, el qual té decoració geomètrica als quatre punts i als centres del marc. Tanquen aquests buits, fusteries de batents amb vidre. Per fi, a les golfes s’obren dues petites finestres d’arc rebaixat. Estan flanquejades per sengles pilastres decoratives. Aquestes golfes es coronen a la part superior per una muralleta senzillament ondulada. </p> 08068-49 C/ Major, 151 <p><span><span><span>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX. </span></span></span></p> 41.3964741,1.9596009 413027 4583293 1910 - 1915 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95649-20231221100404.jpg Legal Modernisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BPU 2024-10-31 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum 105 45 1.1 1762 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
95650 Ca l’Arrufí https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrufi <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> XX <p>Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.</p> <p>L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.</p> <p>Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. </p> <p>Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.</p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.</p> 08068-50 Avinguda Catalunya, 2 <p>El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. </p> <p>La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.</p> <p>Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.</p> 41.3962281,1.9602355 413080 4583265 1925 08068 Cervelló Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05001_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05002_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05003_0.jpg Legal Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial BCIL 2024-12-23 00:00:00 Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum Josep Arrufí i Arrufí 99|106|98 45 1.1 1761 11 Patrimoni cultural 2025-10-15 06:52
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml