API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95660	Can Nicasi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVIII-XIX-XX	Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original.	<p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p>	08068-56	Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona.	<p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p>	41.3987653,1.9832518	415007	4583525		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial		2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original.		45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96338	Cova E-1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-e-1	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>			<p>La cova és de pedra calcària. Té un desnivell de tres metres i un recorregut total de quaranta-cinc metres.</p> <p>La cavitat està formada per una petita sala separada en dos espais per mitjà d'un envà. No és del tot transitable perquè ha patit despreniments. Tampoc conté formacions en el seu interior. (Campos, Folch, Montserrat, 2018: 105-106).</p>	08068-176	Situada a la primera pedrera del Coll Verdaguer	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3904200,1.9117750	409021	4582670		08068	Cervelló	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús		2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				2153	5.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96410	La curandera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-curandera	<p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p>		L'any 1964 es va recopilar aquesta història, que actualment ja s'ha perdut de la memòria de la gent de Cervelló.	<p>Història de la curandera:</p> <blockquote> <p><em>'Diuen que diuen s'ha de creure en tot i no s'ha de creure en re; però hi havia hagut per anys radere ... hi havia una mica més de creència que no hi ha ara. Hi havien un ... unes persones que vosté anava enllà, li encertaven o no li encertaven: feien de curandera. Jo, explicava el meu pare, en el carrer Gran de Gràcia, pues una vegada la germana que està de majordoma amb un meu germà, doncs, es trobava que, quan la criava, la mare es va quedar sense llet, seca, i amoïnats perquè determinaven per portar-la amb una dida; i li van dir ab el meu pare, diu:</em></p> <p><em>-Ves a Gràcia, que hi ha una dona que et donarà remei.</em></p> <p><em>I va anar-hi.</em></p> <p><em>-Però , tu no diguis re. En ribant allà no diguis el què eh? només que vas allà per una criatura aixís i aixàs dónes els noms i prou.</em></p> <p><em>I arriba allà i li diu: </em></p> <p><em>-Déu lo guard.</em></p> <p><em>-Déu lo guard. Què us passa, eh?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Miri. Tinc una nena que fa tants dies que plorar i plorar i plorar, i no sabem què té. A vere què és lo que passa.</em></p> <p><em>Diu</em></p> <p><em>-Lo que té -diu- és que lo que té és molta gana i no té tiberi.</em></p> <p><em>-Bueno, dòs -diu-, com s'ha darreglar això?</em></p> <p><em>Diu:</em></p> <p><em>-Mireu -diu-, de moment us donaré aquestes herbes -diu- i a la vostra dona en ribant a casa, mateu una gallina, que prengui aquestes herbes, i mateu aquesta gallina i, durant d'avui a uns dies determinats, que cada dia es fagi un bon caldo -diu- i, entre això que us dono i ella lo que pendrà, tornarà a arrencar llet -diu-, i no us espanteu que la criatura se la criarà.'</em></p> </blockquote>	08068-209		<p>L'any 1964, Florenci Armengol i Armengol fa aquest relat que és recollit pels enqüestadors de l'Atles <span><span><span><span><span><span>Lingüístic del domini del català. Aquest relat relaciona la capacitat de generar llet amb el consum del caldo de gallina, una tradició ben documentada ja des de l'Edat Mitjana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta tradició continua dins l'imaginari col·lectiu fins a èpoques recents.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3961298,1.9589416	412971	4583256		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Sense ús		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Informador: Florenci Armengol i Armengol	Informador: Florenci Armengol i Armengol.Edat: 66 anys.transcriptors: J. Veny, L. PonsEnqüestadors: A.M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. Rafel.Data: 9 juliol 1964.		61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96411	La Mala Dona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mala-dona	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p>		Recollida i publicada per Josep Llurba Rigol (Llurba, (2013: 67-77).	<p>Llegenda relacionada amb el torrent que discorre, actualment canalitzat, per sota de la Rambla Josep Tarradellas i desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Va ser recollida i publicada per Josep Llurba <span><span><span>(2013: 67-77)</span></span></span>, qui va fer la següent adaptació literària:</p> <blockquote> <p><em>'Un noiet de poc més de catorze anys estava guaitant el cabal d'aigua, que baixava torrent avall. </em></p> <p><em>Feia quatre dies que queia aigua a bots i barrals i les rieres i torrents gairebé sortien de mare. Veure l'aigua torrencial era tot un espectacle digne de veure. Sobretot si t'ho miraves des d'un indret on l'aigua no et podia remullar els peus i menys, és clar, arrossegar-te avall va, com el Met de Ribes. El nostre vailet, observant esporuguit la força torrencial, havia perdut la noció del temps. </em></p> <p><em>De cop i volta, però, una veu el destorbà del seu encaterinament: era la veu d'un home que se li acostà, alhora que li preguntava?</em></p> <p><em>–Què fas vailet? Estàs contemplant la riuada com baixa? El noiet, assentí afirmativament.</em></p> <p><em>-Veuràs –prosseguí l'home–, aquest torrent té mala fama i l'aigua que baixa torrent avall porta un poder miraculós i màgic, gairebé enigmàtic. Diuen els avis que quan hi ha sequedat, la poca aigua per a discórrer són de les llàgrimes d'un infantó, que la seva mare va abandonar. En canvi, quan plou de valent, i el volum s'incrementa, és la fúria tempestuosa de la mare del nen.</em></p> <p><em>El xicot va quedar atònic, inesperadament sobtat de sentir el relat d'aquell home. No gosava contrariar-lo, perquè, al cap i a la fi, no es veia en cor de poder qüestionar-li l'argument. No obstant això, però, i com que era un noiet espavilat, que tot i la seva curta edat era capaç de copsar qualsevol raonament, li va preguntar:</em></p> <p><em>–Com és que la mare abandonà el seu fill?–Ui, això és molt llarg d'explicar i depèn de qui ho expliqui hi dona un sentit o un altre.</em></p> <p><em>.–Bé, doncs –digué el noi–, digueu el vostre sentit.</em></p> <p><em>–La meva versió és que aquella dona era una persona necessitada d'amor i comprensió i, si molt convé, d'una mica de misericòrdia, i, en canvi, a la població la tenien per una bruixa. Una persona en poc senderi, vaja.</em></p> <p><em>–Una bruixa?</em></p> <p><em>–Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Sí, una bruixa.–I que és exactament una bruixa?</em></p> <p><em>–És aquella persona que té poders sobrenaturals perquè té tractes amb el dimoni, és una dona lletxa, majoritàriament mal vestida, que porta la malastrugança a les cases de bona fe</em></p> <p><em>–I per què era una bruixa?</em></p> <p><em>–No era una bruixa. Era una persona que tenia un sentit de la vida i una moralitat diferent de la gent de la seva època. El cas d'aquesta dona s'esdevingué cap als volts de l'any 1800. Aquesta dona, quan era jove, havia estat una noia molt formosa, oberta, riallera i entremaliada, però sempre sense mala fe. Era la noia més bonica de la població, afalagada per tothom. Els seus pares es van construir una caseta a prop d'aquest torrent on ara ens trobem tu i jo. Era una família com totes les altres, només tenien un petit problema: eren pobres i la filla massa guapa per l'entorn del moment. Les enveges i els odis suraven a flor de pell. Totes les amigues li feien la vida impossible, sobretot quan el fill del mas Rossic, que era un dels terratinents més important del poble, li va anar al darrere.</em></p> <p><em>'¿Però, tu, essent de casa bona, on vas amb aquesta mossona que no té ni un ral per al dot?' Preguntaven els potentats del poble.</em></p> <p><em>'Mira la mosca morta, es pensa que serà la senyora i majora de cal Rossic'. Deien uns altres. </em></p> <p><em>Tot plegat enveja. L'enveja, però, fa fer coses innobles. El sentiment recelós de veure com una altra persona té allò que tu no pots tenir o aconsegueix allò que tu esperes aconseguir i no pots, sovint porta a situacions esperpèntiques. Quan et penses que tu ets la reina del clan, perquè et creus superior a tothom, i desitges trobar el príncep blau i veus que el noi de casa bona se'n va amb una altra que, per a tu, és inferior de ranc, la gelosia et corseca tot el cos. L'aversió profunda de malvolença envers la noia no va parar fins que uns i altres van fer trontollar el puntal familiar i l'estima del xicot cada vegada anava perdent força; fins al punt que quan els seus pares li van plantejar si preferia la noia sense dot i ser desheretat, l'hereu de cal Rossic no s'ho va pensar dues vegades: va escollir l'heretat de la casa. </em></p> <p><em>De fet, l'amor que sentia per aquella xicota era esporàdic i de poca consistència... </em></p> <p><em>Tot i haver-li professat amor etern, cosa que la noia, eclipsada d'una certa candidesa, s'ho cregué.</em></p> <p><em>–Què voleu dir, que no l'estimava? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Efectivament, era un amor fugisser... </em></p> <p><em>Al capdavall, el noi era l'hereu de casa bona i això el feia sentir superior a tot. Fins i tot es creia amb el dret de jugar amb els sentiments de qualsevol noia del poble. La seva posició econòmica, superior a la majoria d'habitants d'aquesta població, li donaven la potestat per flirtejar sense cap remordiment. Era allò que en la baixa edat mitjana en deien 'el dret de cuixa'. Abans, el senyor podia escollir la donzella i emportar-se-la cap al llit per passar-hi tota la nit, sense que els pares de la noia ni el futur marit poguessin dir-hi res. </em></p> <p><em>Cap al 1800 la cosa ja no era tan greu, però un hereu de casa benestant sempre tenia la pedanteria de fer veure que sentia una atracció o inclinació amorosa vers una noia, tot i que generalment eren simples coqueteries per fer passar el temps, alhora que demostrava els seus dots de conquistador. La figura ben plantada, amb vestits ben escaients per la figura jovenívola d'aquell senyoret, feien caure la bava a més d'una noieta del poble, que somiaven i anhelaven amb fervor poder-s'hi casar.</em></p> <p><em>–Així, aquest hereu de casa rica, només volia la noia per passar-hi l'estona? </em></p> <p><em>–Afegí el xicot.</em></p> <p><em>–Sí, sí... Era una galindaina...</em></p> <p><em>–Què vol dir una galindaina? –Preguntà el noi.</em></p> <p><em>–Un objecte de poc valor. En aquest cas un toca-son, sense gaire suc ni bruc. </em></p> <p><em>Ja ho diu la dita: de les grans cases surten els grans ases.</em></p> <p><em>–I així, doncs, què va passar amb la noia?</em></p> <p><em>–Doncs, entre la poca estimació que sentia per ella, més les pressions dels seus pares, més els murmuris de la gent, la va deixar plantada. Però el problema va sorgir quan la noia s'adonà que aquell conquistador de tres rals l'havia deixat prenyada. De fet, els maldecaps van venir per a la xicota, ja que aleshores perdre la virginitat i a sobre quedar-se amb estat, era quelcom terrible de cara la societat d'aquell temps. La doble moral imposada per la situació politicoreligiosa no podia permetre de cap manera tenir una mare soltera dintre de la cleda parroquial. Era un pecat mortal i això no es podia consentir. Del noi ningú en feia esques, ningú en parlava... en canvi, per a la noia allò fou un calvari.A casa la noia, la notícia de l'embaràs, fou tot un daltabaix considerable, perquè veien la discriminació que els cauria a partir d'aquell moment. </em></p> <p><em>No hi ha cosa pitjor en una casa que el poble t'assenyali amb el dit. Per gairebé tota la població, aquella casa seria maleïda eternament. Una mare soltera, Verge Santa! La malastrugança els cauria damunt com les set plagues d'Egipte. Això que els pares ja havien advertit la noia fent-li saber la dita: 'que a casa l'amic ric no hi vagis si no hi ets requerit'.'Qui perd la virtut, tot ho ha perdut!', cridava el pare... </em></p> <p><em>Però els problemes, dissortadament, no se solucionen amb lamentacions. La qüestió era que la noia estava embarassada d'un cagadubtes que no va tenir cap problema en menysprear-la i a renunciar a la paternitat a canvi de tenir l'herència de la seva família. I no en va tenir prou d'això que a sobre per justificar la seva pròpia irresponsabilitat va anar escampant per tot el poble que la noia era una bagassa, amb certes habilitats malèfiques que l'havien encantat de mala manera fins al punt de fer-li perdre la xaveta.</em></p> <p><em>–I la gent es va creure aquesta història? –Preguntà el noi, cada vegada més encuriosit.</em></p> <p><em>–La gent –prosseguí l'home– no podia dubtar de la paraula del noi i menys si es tractava d'un hereu de casa bona. Per tant, la dolenta era la noia, que havia fet servir poders malèfics per entabanar-lo. El bo era el xicot... la noia, era la mala dona... la bruixa, que essent de casa pobre volia ser la mestressa de cal Rossic, la casa més noble, més rica i més poderosa de tot aquell entorn.</em></p> <p><em>–I a partir d'aquí van considerar que la noia era una bruixa.</em></p> <p><em>–Bé, a partir d'aquí es va encendre la guspira d'un foc alienador...</em></p> <p><em>–Alienador? Què voleu dir?</em></p> <p><em>–Fer perdre el seny... Allunyar-se de l'efecte, l'amistat; sovint acompanyat d'un cert desequilibri mental. Després de veure's menyspreada pel noi, repudiada per la gran majoria de la població i fins i tot pels seus propis pares, va caure en un estat depressiu que li feu fer coses summament complicades d'entendre. La manca d'estimació i comprensió, d'uns i altres, li van provocar un sentiment de culpabilitat i frustració terribles. </em></p> <p><em>Tot d'una, aquella persona jove, maca i riallera, es veia abandonada, rebutjada i humiliada de tots i de tothom. Haver de conviure en un entorn hostil, on allò que més es buscava era camuflar i dissimular la manca d'humanitat, lucidesa i tolerància, se li feia molt difícil de suportar, sobretot quan li van començar a dir:</em><em>'Mala dona'!</em></p> <p><em>–I per això aquest torrent li diuen 'Mala dona'?</em></p> <p><em>–En certa manera sí. Se'l coneix per la 'Mala dona' perquè aquella noia i la casa on vivia la van rebatejar amb aquest nom.</em></p> <p><em>–I que va passar amb el seu fill? El va tenir?</em></p> <p><em>–Sí, el va tenir... però...</em></p> <p><em>–Digueu... què va passar? </em></p> <p><em>–Preguntà el xicot ansiós de saber el final de la història.</em></p> <p><em>–Doncs, com ja te apuntat, la xicota es va anar deprimint, amb forts sentiments de frustració i humiliació, fins al punt que gairebé ja no tocava ni quarts ni hores. Es va convertir amb la riota de tothom i tots la prenien per una ximpleta.</em></p> <p><em>–Però... i això que li diguessin bruixa i mala dona, per què?</em></p> <p><em>–Bé, la llengua no té ossos, però en trenca de molt grossos, diuen. </em></p> <p><em>El fet és que això de 'Mala dona' li deien en la boca petita i bruixa li van començar a dir, perquè es va deixar els cabells llargs i bruts, amb una vestimenta pròpia de bruixes. Com que sovint sortia al carrer amb una escombra a la mà, feia tota la sensació de semblar una bruixa.</em></p> <p><em>–I Mala dona?</em></p> <p><em>–Mala dona era una manera de castigar el fet d'estar embarassada sense tenir marit. Una mica representava aquell passatge bíblic, on una dona és agafada per adulteri i segons el costum, feta llei, l'havien de pedregar fins a matar-la. L'única diferència és que aquella adúltera fou perdonada per Jesús amb una frase molt simple: </em></p> <p><em>'Qui de vosaltres estigui net de pecat que llenci la primera pedra'. </em></p> <p><em>Ningú va poder llençar la pedra perquè qui més qui menys era culpable d'alguna cosa. Però al segle XIX no hi havia un Jesús tangible i el costum de llençar pedres ja havia passat de moda. Per tant, calia inventar-se altres camins per humiliar la pecadora. </em></p> <p><em>'Mala dona', doncs, era una manera subtil de castigar aquella persona que havia gosat tenir relacions amb un noi de casa bona sense tenir cura per a no quedar embarassada i, sense preveure'n les circumstàncies ètiques i morals de la tribu.</em></p> <p><em>–Però, digueu-me... com es va acabar tot plegat? Va tenir el fill...?</em></p> <p><em>–No siguis impacient, vailet! La noia semblava que després de quedar prenyada i abandonada pel pare de la criatura que portava dins les entranyes, havia quedat tocada del bolet. </em></p> <p><em>Però, malgrat el seu tarannà, més aviat extravagant i fora de tot comportament considerat normal per a la resta de ciutadans d'aquell poble, una cosa si que tenia clara: el sentiment de maternitat i l'orgull d'engendrar un fill la feia tirar endavant. </em></p> <p><em>Era capaç de resistir totes les envestides, les xafarderies i les crítiques més ferotges de la comunitat. Segons com desvariejava, però tenia molt clar que donaria a llum aquell infantó que portava dintre seu.</em></p> <p><em>Els dies passaven i el període de gestació anava fent via. </em><em>Malgrat que els seus pares van lamentar i no van entendre mai l'embaràs de la seva filla, almenys no la van llençar al carrer. Per consegüent, la noia tenia aixopluc per al seu fillet. Finalitzat el període de l'embaràs, i tan bon punt va començar a trencar aigües, van cridar la llevadora... </em></p> <p><em>Però, ai las! La llevadora, la responsable d'atendre les dones que anaven de part, es negà a assistir-hi perquè aquella partera estava maleïda pel dimoni i el fill era un maleït Llucifer, que tant se valia que Déu se l'emportés.</em></p> <p><em>–Que fort, no! –Digué el noi.</em></p> <p><em>–Sí, molt fort! </em></p> <p><em>Llavors, amb penes i treball la noia hagué de parir sola. No fou un part complicat, però la poca experiència, la manca d'ajut per tallar-li el cordó umbilical al nadó, al cap de poca estona d'haver nascut s'ofegà. Com si es tractés d'una maledicció divina, tan bon punt el fillet perdé la vida, al cel començaren a retronar llamps i trons. </em></p> <p><em>De cop i volta començà a ploure a cor que vols. Fou una nit de pluja constant, que ho va inundar tot. Els barrancs, els torrents i les rieres baixaven curulls d'aigua. Fou un diluvi fluvial que feia feredat. Al cap dels tres dies, el temps es calmà i de nou sortí el sol. Un sol enlluernador que il·luminava els carrers i les cases, els torrents i els barrancs, com si hi hagués un focus damunt d'un escenari. La noia feia tres dies, mentre va durar la pluja, que no es va moure del llit. De fet, ambprou feines es va adonar que havia mort el seu fill. De sobte, però, un raig de lucidesa la va fer adonar-se de la tragèdia. No es lamentà de res.</em></p> <p><em>Agafà l'infantó se l'acostà a la boca i el petonejà fortament. L'embolcallà amb un drap mentre notava que els seus ulls li queien unes llàgrimes d'angoixa i de tristesa. S'alçà lentament alhora que agafava la criatura exànime. Sense dir res, sense fer ni un trist comentari en els de casa seva, sortí al carrer. Amb el cadàver del seu fill en braços, es posà al mateix lloc on estem ara tu i jo. De cara el torrent, que hi baixava l'aigua a dolls, amb un força impetuosa que s'emportava tot el que trobava pel mig. De cop unes veus d'unes noies la van apartar de l'abstracció que sentia tot guaitant l'aigua torrencial que s'engolia torrent avall. </em></p> <p><em>'Mala dona –sentí que cridaven–, ja has parit?'. 'Què en faràs d'aquest fill bord?' Digué una altra persona que passava un tros més enllà del lloc on es trobava la noia. </em></p> <p><em>Ella es girà lentament, envers el lloc d'on sortien les veus que la increpaven.</em></p> <p><em>'Va, Mala dona, digues què en faràs d'aquest fill bastard del fill de casa bona?' </em></p> <p><em>Les noies odioses del poble continuaren amb duresa verbal. Les que mai havien trencat cap plat i que es veien en cor de menysprear i jutjar la dissort dels altres sense pensar que un dia, a elles, també els podia passar el mateix i sense pensar gaire el mal que les seves paraules podien ocasionar.</em></p> <p><em>–Quina gent, oi? –Digué el noi esperpèntic per tot el relat que anava escoltant en molta atenció.</em></p> <p><em>–Mala, gent, sí...</em></p> <p><em>–I què en va fer del nadó?</em></p> <p><em>–Com t'he dit, la noia tenia el seu fill als braços. Quieta, com si fos una estàtua de sal, es girà i mirà les malèvoles xicotes del poble que l'estaven increpant. Se les mirà de cua d'ull, mentre escoltava els insults i els exabruptes que li proferien. </em></p> <p><em>Tot d'una exclamà aïradament i fora de si: 'Que el dimoni se us emporti a l'infern!' Es girà de cara el torrent i es llençà a dins, amb la criatura als braços. L'aigua tempestuosa se'ls engolí com si res. En pocs moments havien desaparegut torrent avall, la noia i el cadàver del seu fill.Tot i la tragèdia del fet el motiu despectiu de 'Mala dona' no va pas minvar, ans tot al contrari. </em></p> <p><em>La gent del poble quan es volia referir en aquest indret sempre ho feia amb el malnom que van batejar en aquella pobra noia, que un dia es va lliurar a un terratinent sense escrúpols que la va deixar embarassada i es va desdir de la seva paternitat.</em></p> <p><em>–És clar, ara ho entenc. Així podem donar per fet que aquest és el motiu pel qual d'aquest lloc es diuen 'Maladona'? –Preguntà de nou el vailet.</em></p> <p><em>– Doncs, efectivament, des d'aleshores aquest torrent se'l coneix com al 'Torrent de la Maladona'.</em></p> </blockquote>	08068-210	Rambla de Josep Tarradellas	<p>Aquesta llegenda es relaciona amb el torrent del mateix nom, el qual, quan plou continua canalitzat el seu curs per sota de la rambla, travessant la carretera.</p> <p>Actualment és la rambla de Josep Tarradellas.</p> <p>Del torrent només és visible l'ampit del pont de pedra sorrenca i els guardacantons que protegien aquest ampit de les rodes dels carruatges.</p>	41.3962261,1.9575978	412859	4583268		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96910	Barraca del camí de la Font de l’Ensulsiada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-la-font-de-lensulsiada	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	El sostre ha caigut i l'enderroc ha afectat també a les parets	<p>Barraca de pedra seca, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Els murs són de pedres irregulars, més treballats i de més grans dimensions els que es fan servir als brancals de la porta.<br /> <br /> Formalment pertany al tipus: 'AM', és a dir, adossada al marge, ja que part de la seva àrea es troba adossada al marge pel costat dret.<br /> <br /> La barraca està orientada a l'est.<br /> <br /> La planta és rectangular, i no conserva la coberta, que era de cúpula.<br /> <br /> La porta és del tipus 'LP', llinda plana.<br /> <br /> Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 152 x 88 x 67 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 17 x 93 x 37 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada actual (enderroc) 200 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta rectangular (parets: nord 8,6 m. / est 5,1 m./ sud 6,4 m./ oest 2,4 m.) = total 22,5 metres.</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-309	Bosc de les Rovires	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3998130,1.9443512	411756	4583679		08068	Cervelló	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96927	Barraca de Penya Roja 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-penya-roja-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta de ferradura coberta amb una falsa cúpula. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta i els laterals. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100x49x97 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 30x116x62 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta ferradura 12,55 m (façana 3,45 m + lateral 9,10 m)</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-312	Penya Roja, proper al Puig de la Cebeta	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4022400,1.9573900	412850	4583936		08068	Cervelló	Difícil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96928	Barraca de Can Mascaró 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-can-mascaro-4	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Enderroc important als laterals que afecta lleugerament a la coberta	<p>La barraca està orientada al sud-est. Es tracta d'una construcció de planta circular coberta amb una falsa cúpula parcialment afectada per l'enderroc del mur lateral esquerra. Part de la seva àrea es troba aïllada. S'usen blocs de pedra de sauló vermell de diferents mides i formes, més treballats en formes rectangulars a la part frontal, especialment els de la porta. Aquesta obertura es tanca amb una llinda plana.</p> <p>Consta de les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Interior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 215 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 183 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>: </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 100 x 62 x 66 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 15 x 105 x 34 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 175 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span><span>Perímetre exterior</span></span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Planta circular 12,10 m </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><br /> </p>	08068-313	Proper al terme municipal de La Palma de Cervelló	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4028200,1.9701980	413921	4583987		08068	Cervelló	Difícil	Dolent		Inexistent		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97063	Dita del Morrut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-del-morrut		XIX		<p>Dita sobre el bandoler Morrut:</p> <p><em>'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'</em>.</p>	08068-336	Cova del Morrut	<p>Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal hi ha una cova de pedra calcària que porta el nom de “Cova del Morrut”.</p> <p>Es coneix que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. </p>	41.4010100,1.9079800	408718	4583850		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Lúdic/Cultural		2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97065	Goigs a Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-ponc-0	<p><span><span><span><span><span><span>PONS, A (1998) Exposició: 'Quin goig de... goigs!' Facultat de Biblioteconomi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>a i Documentació. Universitat de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p><em><strong><span><span><span>Goigs del gloriós St. Ponç, bisbe i màrtir.</span></span></span></strong></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant molt gloriós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç bisbe consagrat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos de cuques vós,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de tot mal i pecat.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>La Divina Omnipotència,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Ordenà que en aquest món</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicàsseu la llei nova</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesucrits a tothom;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Molta gent es convertia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De son error i maldat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Imperant en la gran França</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos emperadors,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Felip i Valerià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús perseguidors;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Aquells dos convertireu vós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Per la divina bondat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Amb foc allí molt cruel</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Vós fóreu martiritzat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Mansuet com altre Abel,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A Déu fóreu consagrat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Brou de cuques us donaren,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb altres cuques mesclat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Benignament el prenguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Imitant el Creador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sempre en el cor tinguéreu</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El bon JESÚS Salvador;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Predicant amb gran fervor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Jesús la veritat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra caritat tan gran</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Amb els pobres del Senyor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Exemple és als cristians</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que imploren vostre favor,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Puix amb la vostra doctrina</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A tothom haveu guiat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Per guardar-nos de les cuques</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenim per advocat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Que ens lliureu de sa pudor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I de son dolor pesat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>I per tots els altres mals</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De Déu metge sou creat:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En la vostra santa església</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Us tenen molt venerat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Prop del terme de Corbera,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>De sant Feliu el bisbat;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Allí acut l’atribolat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>A demanar-vos favors:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Guardeu-nos, etc.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Puix miracles cada dia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>El Senyor obra per vós:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Oïu el qui en vós confia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Sant Ponç màrtir gloriós. </span></span></span></em></p> <p> </p>	08068-338	Sant Ponç de Corbera	<p>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</p> <p>Els goigs es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</p> <p>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</p>	41.4018533,1.9122347	409074	4583939		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Encara que la tradició de Sant Ponç arrenca a l'època medieval no podem saber quan es van compondre aquests goigs.		62	4.4		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97133	Mare de Déu de la Llet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-llet	<p><span><span><span><span><span><span>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1992d)</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Imatge de la Mare de la Llet</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Catalunya Romànica'. vol. XX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. p. 348</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIII	Es va restaurar l'any 1952 pel Servei de Restauració del Museu d'Art de Catalunya.	<p>Talla de la Mare de Déu de la Llet del monestir de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>És una escultura policromada d'uns 73 cm d'alçària.</p> <p>Representa a la Verge i al Nen Jesús. La Mare de Déu està asseguda en un seti sense respatller ni braços. Té al Nen Jesús assegut a la seva cama esquerra, com recolzat a l'avantbraç. Malgrat els plegats naturalistes de la toca i de les faldilles, té encara una forta rigidesa i frontalitat. La figura que representa a la Mare de Déu, duu una corona ornamentada amb perles i flors. La corona cenyeix el cap cobert per una toca de la qual cauen els plecs sobre les espatlles. Entre la diadema i el vel, a banda i banda del front, hom pot veure els cabells. La cara de la Mare de Déu és llarga, quasi rectangular i força inexpressiva; té el front ample, els pòmuls marcats, els llavis prims i un coll molt robust. Les seves mans són grosses i poc treballades.</p> <p>El Fill, amb el cap aixecat vers la Mare, té la mà dreta sobre el seu pit i un llibre tancat a la mà esquerra. El seu coll també és gruixut, i les mans molt grosses. No duu corona, sinó un nimbe crucífer subjectat darrere el cap, incorporat posteriorment a la talla, retocada tot al volt del cap. Vesteix túnica llarga amb màniga llarga i una dalmàtica ornamentada a les vores amb boles grosses que es toquen. Per sota les faldilles li surt la punta del peu esquerre, nu. Amb una gran semblança amb la Mare, encara que potser la cara d'aquesta sigui més gràcil, la del Fill té el sotabarba molt rodó, probablement per imitar la realitat del rostre d'un infant de llet, la boca petita i com enclotada entre el nas i la barbeta, més prominents. Duu els cabells cap al darrere, ondulats, amb la cabellera curta fins a mig coll. (Pagès, 1992d: 348).</p>	08068-345	C/Pl. de l'Església, 1. Corbera de Llobregat	<p>L'església de Sant Ponç de Corbera es pot situar dins els paràmetres de l'arquitectura del segle XI, tot i que l'escultura de la Mare de Déu de la Llet, és una obra del segle XIII.</p> <p>La representació de la Mare de Déu lactant, coneguda també com a Mare de Déu de la Llet o <em>Madonna Lactans</em>, és una imatge venerada en diverses tradicions religioses, especialment en el cristianisme. Aquesta representació, que mostra la Mare de Déu alletant al Nen Jesús, ha estat present en diverses manifestacions artístiques com la pintura i l'escultura, i ha tingut un paper destacat en l'art sacre, incloent-hi la iconografia de l'Església Ortodoxa.</p> <p>A més, després del Concili de Trento, també va ser reconeguda sota els títols de Mare de Déu del Bon Repòs i Mare de Déu de Betlem. La primera referència documentada d'aquesta representació es troba en els escrits del papa Gregori el Gran.</p> <p>Es creu que aquesta advocació podria ser un sincretisme de les antigues deesses mares, amb especial rellevància a la deessa egípcia Isis alletant al seu fill Horus, i és possible que les primeres representacions d'aquesta imatge apareguessin en l'art copte.</p> <p>En la cristiandat llatina occidental, l'adoració d'aquesta imatge va esdevenir molt popular, coneguda com a <em>Virgo lactans</em>, durant els darrers segles de l'edat mitjana (sovint es fa servir l'expressió <em>Madonna lactans</em>, combinant llatí i italià -Madonna-). Aquesta representació va ser especialment valorada per la important Escola del Trecento (segle XIV), però es va estendre per tota Europa Occidental.<br /> <br /> La demanda d'aquesta iconografia era tan gran que sovint s'incloïa com a element central en escenes evangèliques com la Fugida a Egipte, representada sovint en un entorn natural, on la família pren un 'descans' mentre el Nen s'alimenta, o en composicions que mostraven la Sagrada Família o la Mare de Déu amb sants. No obstant això, a partir del Concili de Trento (1563), la seva representació va ser limitada per raons de recat, evitant la representació del pit nu com ho feia, per exemple, l'obra de Luis de Morales.</p>	41.3961090,1.9589591	412973	4583253		08068	Cervelló	Restringit	Bo		Legal		Patrimoni moble	Objecte	Privada accessible	Religiós/Cultural		2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		Avui es guarda a la sagristia de la parròquia de Corbera. Prové de l'església del monestir de Sant Ponç de Corbera.		52	2.2		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97190	Conjunt de cases al Carrer Francesc Guitart, 30, 32, 34	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-al-carrer-francesc-guitart-30-32-34		XX		<p>Conjunt de tres edificis situats al carrer Francesc Guitart, concretament als números 30, 32 i 34.</p> <p>Aquestes edificacions formen part d'una zona residencial amb una arquitectura modesta i funcional. Les façanes són planes i la teulada a doble vessant amb carener paral·lel a carrer. </p> <p>El número 30 és una casa de planta baixa i pis amb una façana senzilla formada per quatre obertures: en planta baixa hi ha la porta i una finestra i a la primera planta, seguint els mateixos eixos de composició vertical, dues finestres.</p> <p>El número 32 té un estil similar amb una porta d'entrada destacada. Presenta, tan sols, planta baixa amb obertura d'una porta, una finestra i un petit finestró. Està rematada per un doble frontó de totxo.</p> <p>El número 34, presenta planta baixa i dues plantes en alçada. Una de les finestres està protegida per barrots. En alçada presenta dos eixos de composició vertical dels quals s'escapen dos finestrons fora d'alineació. </p>	08068-351	C/ Francesc Guitart, 30, 32, 34	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un significatiu creixement urbanístic al llarg del seu traçat.</p> <p>Aquesta nova prosperitat estava estretament lligada a l'impuls industrial que, gràcies a unes comunicacions millorades, es va desenvolupar durant la centúria anterior i durant el segle XX, amb l'arribada de fàbriques al municipi. Aquestes condicions van permetre iniciar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincidint amb la línia de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, i de manera paral·lela i perpendicular altres carrers, com l'actual dedicat a Francesc Guitart, on es van construir diverses edificacions, de les quals avui en dia queden molt poques mostres. Aquestes tres edificacions són un exemple del desenvolupament urbanístic lineal, resultat de planificacions de parcel·lació del sòl.</p>	41.3955173,1.9561014	412733	4583191		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				46	1.2		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97600	Barraca de l'Ordal 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lordal-5	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Perfecte estat de conservació, tot i que li està afectant la caiguda d'un arbre. No es troba restaurada.	<p><span><span><span>Barraca construïda a la zona Maset Can Dispanya, presenta un reforç lateral dret. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientació sud-est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Construcció aèria aïllada de planta circular i porta de llinda plana.</span></span></span></p> <p>Presenta les següents mides:</p> <p><span><span><span><strong>Interior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Alçada 192 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>diàmetre 212 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Cocó 46x33x50 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Exterior</strong>: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Porta 108x62x82 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Llinda 20x92x42 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada a coberta 204 cm </span></span></span></li> <li><span><span><span>Alçada total 220 cm</span></span></span></li> <li><span><span><span>Reforç lateral costat dret: llarga 344 x alçada 54 x fons 62 cm</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Perímetre exterior:</strong> </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Planta circular 9,20 m</span></span></span></li> </ul>	08068-375	En zona boscosa. Per sobre del Camí Real de França.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3919040,1.8872920	406975	4582860		08068	Cervelló	Difícil	Bo		Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús		2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				45	1.1		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98067	Mot 'ensolir'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0				<p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p>	08068-396			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Altres		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat.		63	4.5		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98068	Mot 'magnòlies'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies				<p>El mot 'magnòlies' fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l'escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d'aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).</p> <p>Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.</p>	08068-397		<p>Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre 'El que hem menjat', relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l'arròs dominical. Aquest costum s'inverteix al País Valencià, on l'escudella es menjava per descansar de l'arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.</p> <p>El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre 'Dalícies', indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al 'Calaix de Sastre' del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet 'Per Nadal', publicat al setmanari barceloní 'La Tomasa'.</p> <p>Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.</p> <p>El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de 'galet' prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.</p> <p>A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.</p>	41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98108	Goigs a Sant Sebastià	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-3	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX		<p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>Es transcriu la versió impresa pels<span><span><span> 'Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona.'</span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'GOIGS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>EN ALABANSA DEL GLORIOS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>CAVALLER Y MARTIR</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>PATRÓ DE CERVELLÓ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant Sebastià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>suplicam vostra potencia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra mare es de Milà,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vostre pare de Narbona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en la cort Dioclecià</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per capità vos corona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>pero Vos, per Deu amar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>deixàu esta dependencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Passàreu cruels torments,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en los culs, segons se ha vist</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>convertireu molta gent</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a la fe de Jesucrist;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per só vos a suplicar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>aquest poble per clemencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En un pal lo mal pretor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vos feu assatejar;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>i qui pot pensar lo dolor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que vareu en ell passar!</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>alí vareu demostrar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>quant gran fou vostra paciència:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>A un pal assatejat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>una vegada puistreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y després de tot curat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a cruels assots moríreu:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de dos martiris passar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>sols Vos donàu la experiencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vos teníu ab Cristo tant,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que farà segons voleu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig humil ve reclamant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>ab grans crits lo poble seu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y’l veyéu sovint plorar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>devant de vostra presencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Tan gran Patró, com tením</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y tan apropíat com Vos,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>no miréu lo nostre crim,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>donánuos remey piadós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de aquell mal que vol matar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>grans y xichs sens deferencia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Gloriós sant cavaller,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>isca de Vos tal virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig tením aquest poder;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>conservánuos la salut;</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>O vos no nobis, sancte Sebastiane.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>OREMUS</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.</span></span></span></em></p> </blockquote>	08068-408		<p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3959007,1.9535327	412518	4583236		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				62	4.4		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98131	Mot brescallons	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons	<p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p>			<p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p>	08068-417			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta.		61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98132	Expresió 'un tou'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou	<p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p>			<p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p>	08068-418			41.3960857,1.9588600	412964	4583251		08068	Cervelló	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Tradició oral	Pública	Altres		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				61	4.3		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98138	El cistell de Sant Blai	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cistell-de-sant-blai	<p>Informació oral: Rosa Tres. Juliol de 2024.</p>			<p>Cistella de fruita que es beneeix per la festivitat de Sant Blai, el dia 3 de febrer.</p> <p>Aquest és un costum encara en ús a Cervelló. El dia de Sant Blai, la gent, abans principalment els pagesos i pageses, mengen i menjaven aliments beneïts. Amb aquest motiu, aquell dia es porta a l'església un cistell de raïms, panses, pets de monja (es consideren els panets de Sant Blai, que la creença popular diu que van tan bé pel mal de coll), mel, pomes, ametlles, plàtans i altres fruits i fruites de temporada o secs, que es beneeixen solemnement després de la missa.</p> <p>Les cistelles o paneres on es guarden els fruits es mantenen destapades, i s'encenen les candeles que es van repartir en la mateixa festivitat.</p> <p>Els pagesos, en altres llocs, també pregaven per les bèsties, i així, en la benedicció dels fruits, portaven al sant un cabasset d’ordi.</p>	08068-424	c./ Major, 23		41.3960036,1.9535078	412517	4583247		08068	Cervelló	Fàcil	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Altres		2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sant Blai és conegut com el patró de les malalties de la gola, i és tradició beneir aliments com pans, pastissos, pomes i altres dolços aquest dia per demanar protecció contra aquests mals.		63	4.5		11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95489	Mas Pitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XVII - XIX	La masia està pràcticament enrunada.	<p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p>	08068-4	Avinguda de Núria, s/n	<p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p>	41.3865341,1.9615722	413178	4582187		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			105\|119\|95	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95502	Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX		<p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p>	08068-5	Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa	<p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p>	41.3966827,1.9634953	413353	4583312	1951	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg	Legal	Popular\|Historicista	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|116	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95515	Can Guitart Vell - Masia Bonastre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-vell-masia-bonastre	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p>ROIG, Dolors (2012) ”Recordant les nostres vinyes”. Sauló, núm. 4, primavera 2012.</p> <p> </p>	XVI-XX	S'ha restaurat recentment i ha tingut transformacions per adaptar l'edifici a l'ús de restaurant.	<p>Conjunt d'edificis que conformen una masia, amb parets de maçoneria irregular amb morter de calç, pintat de color blanc i façana principal orientada a sud-est. Està desproveïda de barri.</p> <p>La coberta és de teula àrab, disposada a doble vessant, i al cos principal, presenta el ràfec imbricat. La planta forma un conjunt compacte amb les diverses construccions annexes.</p> <p>El cos principal, en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis, i s'accedeix mitjançant una escala, actualment d'onze esglaons, per introduir-se a la porta principal i a una terrasseta, la qual s'alça a la mà esquerra d'aquesta. Aquesta porta principal, que dona accés a l'edifici, està formada per un arc de dovelles vistes, de pedra sorrenca vermella. A sobre de la porta s'obre una llarga espitllera defensiva.</p> <p>Destaquen, al cos principal de la façana, dos balcons, els quals marquen dos eixos verticals, al mig dels quals hi ha un rellotge de sol. </p> <p>Aquest rellotge és rectangular, amb marques horàries lineals que indiquen les hores des de les 7 del matí fins a les 4 de la tarda, sense nombres ni cap mena de llegenda. La vareta del gnòmon està clavada al mig d'un cercle pintat, com la resta de línies, de color vermell.</p> <p>Els balcons presenten les llosanes volades, tallades en pedra sorrenca, i les obertures, de traça vertical, queden protegides per sengles baranes de ferro molt simples. La fusteria està pintada de color verd clar. A mà esquerra, a l'altre cos lateral, s'obre un altre balcó, de factura molt similar, tots de llinda plana. Diverses finestres i una porta d'arcs escarsers complementen la façana i un dels laterals del conjunt.</p> <p>Destaquen a l'interior uns arcs apuntats fets de dovelles de pedra sorrenca vermella, que li confereixen un aspecte molt característic. El paviment està fet amb cairons de terra cuita, quadrats i gruixuts de terra cuita, alguns dels quals presenten unes línies incises molt característiques, que fan el paviment més rugós i menys lliscant. Hi ha restes d'un antic celler al fons.</p> <p>A prop de la façana principal, a l'exterior i en un lateral, es conserva una premsa de vi de pedra sorrenca vermella.</p>	08068-9	Carrer Masia, 32	<p>Antiga casa pairal de la família Guitart de Cervelló. Es considera ja existent al segle XV, probablement anterior a l'arribada d'aquesta família, de la qual es té notícia a la zona el 1689 (Llurba, 2001: 86-87).</p> <p>El lloc on s'aixeca l'edificació, ja s'esmenta en la dotalia o carta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló de l'any 1231 (Llurba, 2001: 86-89).</p> <p>Aquest mas, que es considera una de les propietats rurals més antigues del municipi de Cervelló, probablement ja existia al segle XV. Al llarg del segle XVII, la masia va pertànyer a la prestigiosa família Sàbat i, a través d'unions matrimonials, va passar a les mans de la família Guitart, a principis del segle XVIII. Aquesta família era originària de Terrassa.</p> <p>L'any 1722 ja es coneix una casa a Cervelló que porta aquest cognom. En aquell temps, l'extensió de la finca assolia aproximadament 88 mujades de terreny, és a dir, unes 43 hectàrees, repartides entre camps de segona categoria, vinya de primera, segona i tercera categoria, bosc, erms i roques, per tant, es tracta d'una propietat amb un pes específic considerable a Cervelló.</p> <p>Durant un extens període, la masia va exercir funcions d'hostal, proporcionant un lloc crucial on les diligències podien realitzar el canvi de cavalls. Aquest paper era especialment rellevant atès que pel seu costat transitava l'antic camí de ferradura cap a Vilafranca, que era la ruta preferida abans de la construcció de la nova carretera al segle XVIII.</p> <p>Amb el pas del temps, en el segle XIX, a través d'altres lligams matrimonials, el mas va passar a les mans de la família Bonastre, consolidant la seva importància en la història local.</p> <p>L'edifici actual, presumiblement reformat durant el segle XIX, ha experimentat una transformació significativa per adaptar-se als temps contemporanis i ha estat reconvertit en un restaurant, mantenint així viva la tradició i la importància històrica d'aquesta masia centenària.</p> <p>Al costat hi havia la capella de Sant Fructuós, la qual havia estat propietat del mas, però va ser destruïda a la Guerra del Francès.(Informació oral Francesc Pasqual, juliol 2024).</p>	41.3943226,1.9753895	414344	4583038		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150819.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203151050.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95515-20231203150616.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La finca de Can Guitart Vell havia tingut al segle XX una plantació d’un centenar de garrofers (Roig, 2012: 5).A Cervelló hi ha un carrer dedicat a Francesc Guitart i González, el més llarg de la població, el qual està situat en bona part de les propietats que li havien pertangut (Llurba, 2021: 91).Can Guitart Vell havia estat també una posta de cavalls, almenys fins a la construcció de l'N-340. Com que la nova carretera era millor que l'antiga, que passava per aquells camins de ferradura i viaranys escabrosos, la posta de cavalls ja no tenia sentit continuar-la tenint a la casa de Can Guitart.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95516	Rellotge de sol de can Guitart Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	S'ha repintat recentment	<p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p>	08068-10	Carrer Masia, 32	<p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3943019,1.9753888	414344	4583036		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95609	Puig Castellar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2	<p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p>	VI aC - I aC	Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig.	<p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p>	08068-13	Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts	<p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p>	41.3974147,1.9950810	415994	4583362		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg	Legal	Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Lúdic	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs.	81	1754	1.4	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95623	Creu de terme d'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dordal	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XX		<p>La creu termenal és de pedra, està aïllada, i te una alçada de 5,30 metres. S'erigeix sobre d'un sòcol de planta rodona, el qual suporta tres graons superposats, tots de pedra ben tallada, seguint una forma octogonal. El fust neix d'una base ampla i motllurada, i es remata amb un capitell-magolla, tot de secció vuitavada. El fris de la magolla, ricament detallat, exhibeix a les seves cares, figures iconogràfiques en relleu, les quals estan separades entre si per sengles pilarets que delimiten els espais rectangulars interiors. En aquests espais s'hi disposen figuretes, de sants i evangelistes amb els seus símbols.<br /> <br /> Estan representats, a part dels evangelistes, les figures dels sants patrons de les parròquies veïnes, com ara Sant Pere de Subirats, Sant Mateu de Vallirana i dels municipis de l'Ordal i Cervelló, Sant Esteve. A més, s'hi inclou la figura de Sant Isidre, patró de la pagesia. La creu, amb una forma llatina, està orientada de nord a sud i presenta una imatge de Jesucrist a la seva banda nord i una de la Mare de Déu, dempeus damunt una peanya, a la seva banda sud.<br /> <br /> Un detall significatiu es troba al sòcol, on es pot llegir la inscripció amb la llegenda commemorativa que fa al·lusió a la seva la benedicció:</p> <p><span><span><span> <em> 'NOVITER AEDIFICATA AC BENEDICTA XVIII-MAII-MCMLII'. </em></span></span></span></p> <p>Aquesta data destaca el moment en què la creu va ser erigida i beneïda, i l'any en què es va reposar, subratllant d'aquesta manera, la seva importància històrica i religiosa.</p>	08068-23	Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal	<p>La història d'aquest singular element, sembla remuntar-se a èpoques antigues. Es tracta d'un pergamí datat l'any 1599 que detalla l'existència d'una fita col·locada en aquest mateix indret per delimitar les terres del mas Pujol, també conegut com a Lledoner, així com les del mas de la Roca.</p> <p>La fita segueix el traçat del camí reial que connecta Barcelona amb Vilafranca, culminant en la creu, antigament coneguda com d'Ordal. El transcurs de la història ha deixat empremtes en aquest monument.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, específicament el 19 de març de 1810, la creu va ser tràgicament destruïda, sobrevivint únicament els seus graons. El pas del temps va portar a la completa destrucció de la creu original durant els anys trenta del segle XX, i avui en dia no en resta cap vestigi. La creu actual, que substitueix la primitiva, va ser concebuda pel reconegut arquitecte Jeroni Martorell i realitzada pel mestre Florenci Daura, amb un cost estimat de 30.000 pessetes.</p> <p>El 18 de maig de 1952, el bisbe de Barcelona, Gregori Modrego i Casaus, va beneir solemnement la Creu del Port d'Ordal. Es llogà un cotxe amb 50 places que va sortir de Cervelló cap a l'Ordal. (Roig Mestre, 2010: 148). A més, es van compondre uns goigs dedicats a la creu amb música de Mn. Francesc Baldelló, que es poden trobar a l'obra de Josep Raventós.</p> <p>Un episodi rellevant va ocórrer l'any 1984, quan la creu va caure per l'acció del vent durant la instal·lació d'una pancarta de la volta ciclista a Espanya. Afortunadament, va ser restaurada per membres d'Amics de Vallirana durant l'Aplec de Sant Francesc d'aquell mateix any, que va ser anomenat l'aplec del Port d'Ordal per aquella ocasió. Des de l'any 2013, al costat de la creu, s'ha erigit un monument commemoratiu en honor al bicentenari de la Batalla de l'Ordal.</p>	41.3896081,1.8767312	406089	4582618	1952	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02303.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95623-02304.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós/Cultural	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95626	Mas Nou del Lledoner - l'Hostal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-nou-del-lledoner-lhostal	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII - XX	Manca de manteniment i conservació	<p><span><span><span>Masia d'estructura basilical i teulada de peces àrabs, disposada a dues vessants a l'edifici central, i a una vessant als cossos laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta un barri exterior, amb porta que s’obre a la carretera N-340, el qual tanca al frontal de la masia i genera un pati de distribució interior davant de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana està dividida en tres cossos, amb tres eixos verticals. Es desenvolupa en alçada en tres pisos: planta baixa, planta pis i golfes. El cos central presenta a les golfes un mirador format per tres finestres corbes, sota de les quals, dins d'una cartel·la, hi figura la inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span> 'F. R. 1777'</span></span></span></p> <p><span><span><span>El portal d’accés a l'habitatge és d'arc escarser i les obertures del pis són balcons, amb peanyes de triple motllura que semblen perllongar-se i continuar marcant horitzontalment tot l'ample de la façana, com una línia decorativa que separa la planta baixa de la planta noble. Les baranes són de ferro, amb decoració geomètrica i vegetal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A esquerra de la façana, s'obre un segon barri, amb porta escarsera i teulada de protecció, el qual dona accés a les dependències de la part lateral i posterior de l'edifici, les quals completen el conjunt constructiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als voltants de la casa hi ha les construccions pròpies de la seva primitiva funció rural. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana posterior, al mur de tancament, es conserva un rellotge de sol, pràcticament esborrat.</span></span></span></p>	08068-26	Carretera N-340 (km 1.318).	<p>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a causa de l'augment de trànsit derivat de la recent construcció de la nova carretera de Carles III.<span><span><span><span><span><span>(Llurba, 2021:102-103). </span></span></span></span></span></span>Al mas, es facilitaria, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</p> <p>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</p> <p>El director projectista de l'obra del Pont del Lledoner, Carlos Saliquet, s'hostatjava en aquesta masia durant les obres, i va ser aquí on va dibuixar els plànols i el projecte. </p>	41.3912600,1.9044164	408406	4582771		08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088280.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95626-1000088288.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La casa era coneguda també com a Lledoner Nou, l'Hostal o Casa Nova. El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès depenent d'aquest mas.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95628	Can Dispanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dispanya	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVI-XX	Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable.	<p>El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.</p> <p>Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.</p> <p>L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.</p> <p>Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.</p> <p>A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.</p> <p>Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.</p> <p>Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.</p> <p>En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. </p>	08068-28	Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera.	<p>Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.</p> <p>A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.</p> <p>Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.</p> <p>Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.</p> <p>És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.</p> <p>Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.</p>	41.4020468,1.9109398	408967	4583962		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95630	Can Casildo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casildo	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XVII-XVIII		<p>Conjunt arquitectònic format de diversos cossos destinats a habitatge i a feines de caràcter agropecuari. Està precedit d’un barri amb porta d’accés d’arc escarser protegida per una teulada.</p> <p>Els diversos edificis, tots estan coberts amb teules àrabs disposades a una i dos vessants. Destaca el cos central, originàriament cobert a dos aiguavessos, però que en algun moment de la seva història, va ser alçat per guanyar un pis més. La teulada, en aquest cos, presenta el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Aquest edifici central és de planta rectangular, i en alçada es desenvolupa en planta baixa i un pis. La façana principal està orientada a sud i té la porta d'entrada d’accés elevat, i està emmarcada per dovelles de pedra rogenca. Presenta, així mateix, un rellotge de sol. Tanca el buit interior d’aquesta, una porta de fusta i vidre; a la dreta de la porta hi ha dues finestres enreixades. </p> <p>En el primer pis s’obren altres tres obertures, les dues laterals són balcons de brèndoles de ferro, decorades en fris inferior de motius geomètrics. Els balcons presenten les soleres suportades per brancals amb doble motllura, que han estat tallats en pedra sorrenca de la zona. Entre aquests balcons s’obre una altra finestra, de traça quadrada, ampit de pedra sorrenca de doble motllura i marc i llinda de pedra del mateix tipus. Per sota d’aquesta finestra hi ha unes rajoles emmarcades que representen a Hubert de Lieja, sant patró dels caçadors.</p> <p>A l'interior es conserven els paviments originals i un plafó de ceràmica esmaltada amb la figura de sant Josep.</p> <p>Al seu davant hi ha un pati des d'on s'articulen altres construccions auxiliars, algunes d’elles destinades a habitatge amb alguns espais destinats a funcions agropecuàries.</p>	08068-30	Al final de la pista que porta a la masia.	<p><span><span><span>La història de la casa té les seves arrels al Priorat de Sant Ponç. El nom més antic relacionat amb la seva propietat és el d'en Pere Campmany de la Cirera, i es remunta a l'any 1572. Aquest cognom va ser una part integral de la casa fins al 1711, quan Eulàlia Campmany Pagès, filla de Joan Campmany i Font, es va casar amb Bartomeu Petit, un pubill local. (Llurba, 2021: 66)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després d'aquest matrimoni, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, en honor a la mare de Bartomeu i sogra d'Eulàlia, anomenada Casilda Campí. Resulta notable observar com, amb aquesta unió matrimonial, el nom de la dona, Casilda, va prevaldre sobre el cognom Campmany en la identitat de la propietat. Així doncs, la casa va passar a ser coneguda com a Can Casildo, consolidant un nexe amb la figura de Casilda Campí. Aquest topònim d’origen femení, no només va reflectir l'evolució de les relacions familiars sinó que també va enriquir la trama històrica amb les intricades connexions entre els membres de la família.</span></span></span></p>	41.4030930,1.9252145	410161	4584063		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03003_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95630-03004_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Sembla que el nom de Can Casildo li vindria donat pel de la sogra d'un dels propietaris de la casa, la Casilda Campí. (Llurba 2021: 67).També s'havia conegut com a mas de la Cirera.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95631	Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.</span></span></span></p> <p> </p>	XVII	Edifici en ruïnes	<p>Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.</p> <p>La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.</p> <p>A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.</p>	08068-31	C/ Moianès 20	<p>Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.</p> <p>La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).</p> <p>Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).</p> <p>En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)</p>	41.4064727,1.9630618	413329	4584399		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03103.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10).	93\|119\|85	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95633	Església Parroquial de Sant Esteve de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-esteve-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	Ha estat restaurada diverses vegades, sobretot després de la guerra civil, a causa dels desperfectes que va patir.	<p>L'Església de Sant Esteve de Cervelló és un edifici modernista, construït sota la direcció de dos arquitectes però amb la participació d'un conjunt d'artistes i artesans que fan dels edificis peces d'art úniques on cada detall te un significat.</p> <p>Està formada per tres grans cossos que conformen la seva volumetria. Consta d'una nau central única de dos pisos en forma rectangular, amb capelles laterals a tot el llarg del cos de la nau.</p> <p>La segona capella de la nau lateral esquerra -vista des de l'absis- serveix d'entrada a la Capella del Santíssim, que recorda l'estil neogòtic i està destinada a fer-hi litúrgies. La seva coberta és d'un vessant revestit a l'interior amb ceràmica policromada, obra de Salvador Vendrell, veí de Vallirana. La decoració segueix motius geomètrics repetits a tota la nau, amb formes romboidals, circulars i creuades als laterals i al centre estrellades, estan fetes amb diverses tonalitats ocres i de color grana.</p> <p>La coberta central està sostinguda per arcs diafragmàtics fets de maó vista que descarreguen en mènsules esglaonades les quals estan adossades a les parets del segon nivell de la nau, i en el seu exterior està reforçada amb contraforts.</p> <p>El presbiteri és un cos visiblement separat de la nau, a causa del fet que aquest és més baix, des de la seva part exterior es veu la capçalera punxeguda. A l'interior se salva dita separació amb la col·locació d'un doble arc diafragmàtic, que a diferència dels de la nau, descarrega a terra i marca l'entrada a l'absis.</p> <p>L'absis traça un recinte poligonal. Consta de cinc trams que s'obren a la seva part superior en una falsa volta de creueria amb sis nervis fets de maó. La clau de volta està decorada amb un medalló amb la imatge de l'Esperit Sant, i com també succeeix a la coberta interior de la nau, està decorada amb ceràmica. Les bigues de fusta també es troben decorades amb les mateixes tonalitats seguint un estil uniforme, però s'incorporen iconografies amb motius animals -lleons i cérvols- que recorden a l'heràldica.</p> <p>A primera vista destaca la façana, amb tot un conjunt de finestres allargades. En el primer nivell de la façana se situa la porta d'entrada, la qual està flanquejada per dues finestres en forma d'arc apuntat que s'allarguen mig cegues fins a poc més de l'alçat de la porta. Les finestres i la porta se separen per dues columnes amb capitells esculpits que representen les figures de diferents personatges religiosos.</p> <p>El segon nivell està dividit tres cossos amb dos alçats cadascun, el primer nivell de l'alçat està decorat amb finestres cegues lleugerament apuntades que se separen per pilars amb el capitell llis, i el segon amb obertures decorades amb vitralls, les del cos lateral són circulars.</p> <p>Els tres cossos formen arcs ogivals i el central està destacat amb dues pilastres a cada costat -una més petita sobre una altra més gran- que es recolzen sobre dues mènsules decorades amb figures humanes que es poden veure sobre la porta. Les figures representen al·legories dels treballs de la pedra i del vidre, dues de les indústries més importants de Cervelló al segle XIX.</p>	08068-33	c/ Major, 23	<p>En data 4 de maig de 1859 es va obrir expedient per a la construcció d’una nova església a Cervelló, pel fet que la població anava augmentat per la revifada econòmica provocada per la carretera de Barcelona a Madrid. En aquella època existien al municipi 185 edificis i 1042 habitants.</p> <p>L'any 1864 s'encarrega un primer projecte a Oriol Mestres per una nova parròquia que mai es va arribar a dur a terme.</p> <p>El segon projecte es va demanar a Antoni Maria Gallissà i Solqué (1861-1903), de la direcció se n'encarregà el vilanoví Josep Font Gumà (1859-1922). L'edificació del temple es va dur a terme des de 1896, que consta la col·locació de la primera pedra, fins al 1908 quan es consagra.</p> <p>El 20 de gener de 1896, es va beneir i col·locar la primera pedra de l’església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l’alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters.</p> <p>Aquell mateix dia, van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. L’edifici es va completar. gairebé, el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l’ornamentació interior.</p> <p>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</p> <p>Per commemorar aquest esdeveniment, es va situar una làpida al frontispici de l’església amb la inscripció:</p> <p><em> Ad perpetuam rei memoriam</em></p> <p>L'església va patir destrosses a la guerra civil. Quan la confrontació va començar, només feia 28 anys que s'havia beneït. 'Va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant 3 dies i 3 nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, igual que la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres de fàcil accés per als cavalls i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</p> <p>Els vitralls que van romandre sencers en el presbiteri van ser els de sant Joaquim, sant Antoni de Pàdua i sant Lluís Gonçaga. Salvador Vendrell, de Vallirana va netejar els vitralls. Les rosasses laterals es van trencar per l'impacte del foc i van ser substituïts pels actuals vidres transparents (Roig, 2010: 107). També en aquell temps es van canviar les rajoles verdes del terra que també s'havien fet malbé pels efectes del foc, per un altre mosaic blanc i negre provisional. </p> <p>Darrere d'aquest episodi, el 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia de Ca n'Esteve, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar-la, finalitzant així la part de la façana que hi mancava.</p> <p>Amb la celebració del centenari del temple el 2008, es va emprendre la restauració de l'absis, així com de les pintures del sostre. A més, es va instal·lar un vitrall dedicat a sant Esteve, que va ser creat per Joan Vila-Grau. Com a part dels esdeveniments commemoratius, es va presentar un llibre en honor al centenari.</p>	41.3959705,1.9535506	412520	4583243	1896-1908	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03301_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03302_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03303_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03304_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03305_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03306_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03307_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03308_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95633-03309_0.jpg	Legal	Modernisme\|Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	BCIL	2025-01-22 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Nadia Darnoun - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Solqué; Josep Font i Gumà	L'estil modernista de l'edifici s'inspira en el llenguatge constructiu medieval català, especialment en el del gòtic. Entre altres coses recupera el deambulatori ubicat sobre les capelles en el segon nivell de l'interior o els arcs ogivals. D'altres estils, cal destacar la recuperació del treball de la ceràmica decorativa, que era molt emprada en les construccions d'al-Àndalus.També es fa valdre l'ús del maó vist que fins aleshores era un material que es cobria, i aquí s'ennobleix, així com el ferro forjat, utilitzat per exemple en el suport de les piques en forma de petxina de l'entrada.	105\|116\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95634	Casa al c/ Major, 49	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-major-49	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edificació d’estil racionalista, de façana plana, entre mitgeres. Es compon en alçada, de planta baixa, dues plantes pis i una planta àtic enretirada del pla de façana a carrer. Té un aplacat de pedra desbastada a la façana en la planta baixa.</p> <p>Destaca la seva composició de línies rectes, així com el remat del llindar de façana.</p>	08068-34	C/ Major, 49		41.3959664,1.9548252	412627	4583242	1920-1930	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093217.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95634-1000093218.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És un exemple de l’arquitectura racionalista del primer terç del segle XX. Es caracteritza per línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d'ordre industrial, sense cap mena d'ornamentació.	120\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95635	Cal Bassons - Cal Pitxot	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bassons-cal-pitxot	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2012).Recordant les nostres vinyes. Sauló, número 4, Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Aquesta edificació ha sigut restaurada l'any 2016, en aquesta s'ha procurat conservar l'aspecte original de la façana, tot i que s'han fet modificacions. Dels canvis, destaca un cos afegit a l'edifici, que sobresurt per sobre de la façana	<p>Cal Bassons, també coneguda com a Can Pitxot, és una estructura de tres pisos amb una façana que presenta una combinació d'elements modernistes i noucentistes característics de l'arquitectura del segon quart del segle XX. La composició és de tres eixos verticals. </p> <p>L'edificació està feta a partir de maó vist i pintat amb color grana, el qual reforça l'impacte visual del balcó blanc de pedra que comprèn tot el llarg del segon pis.</p> <p>La planta baixa té tres portes en arc, la central més ampla. La part superior de cadascuna d'elles presenta un arc de descàrrega amb un treball ornamental de ferro forjat en la part superior, típic modernista.</p> <p>El segon pis destaca per un balcó llarg que s'estén per tota l'amplada de l'edifici. Aquest balcó està acabat en color blanc, amb una barana decorativa que contrasta amb el color vermell intens de la façana. Les finestres del segon pis tenen marcs simples i línies netes, amb cobertura de fals arc i arcs cecs a la part superior de les obertures laterals. Per sobre d'aquestes obertures es pot observar una línia de vuit respiralls. </p> <p>La remunta del tercer pis té dues balcones amb sengles dobles obertures. Les brendoles són llises de ferro pintat de negre. La composició dona una sensació de simetria i equilibri a la façana. Les obertures són més petites que les del segon pis, mantenint la coherència visual de l'estructura. La façana de l'edifici té detalls decoratius fets de maó que afegeixen profunditat i textura a l'estructura.</p>	08068-35	c/ Major, 72	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va experimentar un creixement urbanístic al llarg del seu traçat. Aquesta nova riquesa estava vinculada a l'empenta industrial, que, gràcies a unes millors comunicacions, es va desenvolupar durant el segle XIX i continuà al segle XX amb l'impuls de les fàbriques instal·lades al municipi. Aquestes condicions van permetre una expansió significativa del creixement urbanístic.</p> <p>Al llarg de la mateixa carretera, va sorgir el carrer Major, on es van construir moltes edificacions. Especialment des de finals del segle XIX, en aquest carrer es va iniciar un procés constructiu de nous habitatges, molts dels quals encara mantenen elements estructurals als baixos relacionats amb el món de la pagesia, com en aquest cas, cups, premsa i celler a la planta baixa.. </p> <p>Les cases com aquesta formen part del desenvolupament urbanístic lineal de Cervelló. Eren el resultat de parcel·lacions planificades del sòl, i la composició de les seves façanes té unes conseqüències notables en l'estètica final del carrer. Les façanes tradicionals d'aquestes cases generalment presenten tres obertures: el portal, el balcó i les finestres i altres obertures de la planta baixa, elements que defineixen l'arquitectura tradicional característica del centre del municipi.</p> <p> </p> <p> </p>	41.3958125,1.9555826	412690	4583223		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-20231214110810.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95635-03503.jpg	Legal	Modernisme\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Els elements afegits respecten l'estil arquitectònic original, assegurant que l'edifici conservi la seva estètica històrica mentre s'adapta a les necessitats contemporànies.	105\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95636	Torre de les Orenetes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p>	08068-36	c/ Coral Diana, 16	<p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p>	41.3968075,1.9563013	412751	4583334	1928	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg	Legal	Art Decó\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			110\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95637	Can Guitart	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guitart-0	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Ubicada al carrer Major, en el cor del nucli urbà, aquesta imponent estructura arquitectònica és un extens casal de planta rectangular amb una distribució que comprèn planta baixa, dos pisos i golfes. Amb una presència majestuosa, l'edifici s'estén amb dos cossos laterals, cada un d'ells compost per una planta baixa i un pis.</p> <p>L’edifici està flanquejat per dos cossos laterals. El cos central, una obra mestra d'arquitectura, presenta una composició de tres eixos verticals, en destaca l'entrada principal, amb un arc escarser, flanquejat per una reixa de ferro forjat, que introdueix al visitant a través d'una porta emmarcada amb vidrieres emplomades i arc a nivell. A cada costat del portal, a la mateixa planta de la façana, s'obren dues finestres de traça vertical i persianes de llibret.</p> <p>El primer pis s'adorna amb tres balcons allindats, cadascun d'ells amb persianes de llibret i baranes. La barana central, més imponent, presenta una balustrada, mentre que les baranes laterals es caracteritzen per detalls de ferro forjat amb motius geomètrics senzills.</p> <p>Al segon pis, l'eix central destaca amb un balcó allindat que comparteix el mateix estil de persianes i baranes de ferro forjat dels buits laterals del primer pis, flanquejat per dues finestres igualment elegants. A la part superior, a les golfes, s'aprecia un òcul i una orla esgrafiada que exhibeix la data 1929, destacant el moment de la seva última reforma.</p> <p>Els detalls no passen desapercebuts, ja que totes les obertures presenten emmarcaments de motllures planes, semblants a guardapols. La cornisa curvilínia del capcer, juntament amb la coberta de dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, confereixen un aspecte elegant i harmoniós.</p> <p>El parament de la façana, al nivell de la planta baixa, imita filades de carreus a partir d’arrebossat i esgrafiat, mentre que als altres nivells s'aplica la tècnica de revestiment d'estuc amb els mateixos motius. L'estructura general es delimita amb dues faixes de tipologia clàssica, que recorden l'aspecte d'una gran pilastra.</p> <p>A la seva façana, al cos lateral esquerre, hi ha una rajola del Via Crucis i en una terrassa interior, a la part posterior de l’edifici, un conjunt de rajoles que representen una Mare de Déu.</p> <p>Els cossos laterals, a més de la seva funcionalitat, afegeixen un element estètic únic amb portes cotxeres a la planta baixa (reformada en el cos dret per tal de dedicar aquesta planta a local comercial), destacant-se amb arc pla i arc deprimit convex. El primer pis d'aquests cossos presenta balcons semblants als del cos central, amb una decoració afegida de garlandes esgrafiades al mur. Un ampli voladís format per un ràfec d'imbricacions de teula àrab corona aquests elements, que es converteixen en terrats utilitzables amb un coronament que inclou baranes de ferro forjat i arcs mixtilinis.</p> <p>La façana lateral no es queda enrere en termes d'elegància, presentant una pèrgola d'obra a la planta baixa i un balcó amb dues obertures d'arc de mig punt inscrites dins d'un gran arc de mig punt que les emmarca. Aquest balcó manté una balustrada impressionant i continua amb el voladís que es prolonga des de la façana principal.</p> <p>Des d'aquesta imponent façana, s'accedeix a un jardí que, que els propietaris van cedir a l'Ajuntament per crear un espai públic enjardinat, conegut amb el nom de plaça 11 de setembre.</p>	08068-37	C/ Major, 81	<p>Can Guitart, antiga residència dels Guitart, ocupa un lloc destacat com a casa pairal a Cervelló. El seu propietari, Climent Guitart i González, com a hereu de Can Guitart Vell, gaudia d'una certa estabilitat econòmica. L’any 1843, l’edifici després coneguda com a Can Guitart, es distingia com l'únic forn de vidre català a Cervelló, conegut també com el Forn de l'Hostal, ja que en temps passats havia exercit com a hostal. El 24 de maig del 1862, Climent Guitart González va adquirir, mitjançant una subhasta pública, la propietat que havia pertangut a Josep Ferret i Martí, qui s'enfrontava a dificultats econòmiques que li impedien saldar els seus deutes, situació aquesta que va conduir finalment al seu embargament.</p> <p>Amb aquesta nova adquisició, la propietat va rebre el nom de 'Can Guitart', i sembla que Climent Guitart va encomanar la restauració de la casa a l'arquitecte Oriol Mestres, un familiar de Barcelona amb el qual mantenia vincles familiars. La família Mestres, que havia passat temps a Cervelló en diverses ocasions, fos estiuenca o refugiant-se de les epidèmies que afectaven la ciutat, era coneguda a la localitat.</p> <p>En l'any 1864, amb l'objectiu de transformar l'edifici en una residència, Guitart va confiar el projecte a l'arquitecte Josep O. Mestres, autor del Liceu i altres edificis notables de Barcelona, i pare del dibuixant i literat Apel·les Mestres.</p> <p>El nom de Can Bonastre, que esdevé el nou títol de la propietat, prové de l'altre cognom de la família, els Bonastre, originaris del Penedès. A principis del segle XX, la nissaga dels Bonastre es vincula amb la família de Can Guitart Vell pel matrimoni de Joan Bonastre amb Gertrudis Guitart.</p> <p>Durant el període comprès entre els anys 1918 i 1929, es van dur a terme remodelacions significatives en les façanes de l’edifici. La façana principal d'aquesta estructura va ser concebuda amb una influència estilística barroca, tot i que la seva realització es va produir en plena època del noucentisme. És interessant destacar que, malgrat aquesta adaptació al barroc, la part inferior de la gran casa, en concret la seva gran entrada, ha mantingut inalterat l'estil neoclàssic des de la seva construcció original, incloent-hi fins i tot les baranes de ferro que formen part de la seva estructura.</p> <p>Es pot apreciar aquesta transformació en la façana comparant imatges d'una postal anterior a les reformes, on es pot observar l'estil clàssic original que caracteritzava l'edifici. Aquesta evolució arquitectònica és encara més captivadora quan es compara amb els plànols del projecte de l'edifici datats de l'any 1864, oferint una visió completa de com s'ha modificat i adaptat al llarg del temps aquesta obra arquitectònica.</p> <p>Ja dins del segle XX, una part del jardí de la casa esdevé una plaça pública després de ser cedit a l'Ajuntament de Cervelló, convertint-se així en un espai obert per a tothom.</p> <p>Can Guitart/Can Bonastre, amb la seva rica història, i la seva potent presència arquitectònica, esdevé un testimoni de l'evolució urbana i arquitectònica de Cervelló.</p>	41.3961315,1.9563416	412754	4583258	1864-1929	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95637-03704.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Oriol Mestres i Miquel Garriga i Roca	La casa també és coneguda com a can Bonastre.		45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95638	Cal Purroig	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-purroig	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII	L'edificació principal manté l'aspecte del segle XVIII força inalterable.	<p>Cal Purroig és una casa de planta rectangular i estructura basilical, orientada a sud i construïda en un terreny amb desnivell, delimitat mitjançant un barri d'obra, darrere del qual s’obren unes escales que donen accés a la plataforma en l'àmbit superior, on està construït l’edifici.</p> <p>La coberta és a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal i, a més, compta amb una imbricació de caps de teula àrab. La teula carenera està disposada en forma apotropàica. El parament es presenta arrebossat i pintat.</p> <p>La construcció compta amb una porta cotxera, d'arc pla, i una porta d'accés d'arc rebaixat amb aparell de maó a sardinell i la batent de fusta amb graella i vidre. Tanmateix, l'accés presenta un guardapols format de teula àrab amb inclinació a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana.</p> <p>En alçada, l’edifici es desenvolupa en planta baixa i pis, i a la crugia central té unes golfes.</p> <p>Formalment, la façana té tres línies verticals. La central es troba marcada per l’obertura de les golfes, per sota del carener, amb finestra d’arc rebaixat amb persiana de corda i ampit de ceràmica. A la mateixa línia, marcant el centre a l’alçada del primer pis hi ha un balcó de peanya estreta que té el voladís a sobre d'una base de pedra motllurada i pintada. La peanya aguanta una barana de ferro forjat, de brèndoles simples. A la part inferior d’aquest eix hi ha la porta d’accés, amb volta rebaixada i l’obertura tancada. Al seu torn es desenvolupen, a esquerra i dreta, la resta de buits de la façana principal: en planta baixa finestres redimensionades amb l’arc pla. A la primera planta, el balcó central està flanquejat, a banda i banda per dues finestres d'arc pla amb persiana de corda. Al primer pis, damunt la porta, hi ha la data de 1790. </p>	08068-38	C/ Sant Esteve, 7	<p>No es tracta d'una masia, sinó d'una casa del segle XVIII situada al sector més antic del poble, on es van començar a construir les cases del nucli urbà, darrere l'obertura de la carretera al mateix segle. </p> <p>Es troba referenciat en un document datat el 1790, on figura un segell lacrat del rei Carles IV. </p> <p>A la dècada de 1960 va ser reformada. </p>	41.3965208,1.9564542	412763	4583301	1790	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95638-03804.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-09-25 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A la riera hi ha la font i el que havia estat l'hort d'aquesta masia. (Grup de Recerca, 2022: 36-37).	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95639	Torre dels Peixaters - Torre Pulgar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-peixaters-torre-pulgar	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2016) . </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Editorial Néctar. </span></span></span></span></span></span></p>	XX	S'està restaurant, amb la modificació d'alguns elements de la façana.	<p>Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.</p> <p>La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament. </p> <p>La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.</p> <p>Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.</p> <p>La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.</p> <p>Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.</p>	08068-39	C/ Coral Diana, 14-16	<p>Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.</p> <p>El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.</p>	41.3970444,1.9565100	412769	4583359		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101004.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-06103.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre.	106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95641	Les Torretes	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torretes	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONFORTE, Antonio (2021) “El mas Pitarra a l’època del poeta”. <em>Sauló</em>, núm. 14 p. 15</span></span></span></p> <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2021) “El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló”. <em>Sauló</em>, núm. 29 </span></span></span></p>	XIX	El 1992 el conjunt d'habitatges es va rehabilitar segons el projecte redactat per l'arquitecte Josep Rovira i Pey, que consistia en canviar lleugerament la distribució interior per tal d'aconseguir-ne el que es considerava aleshores, com a una construcció més racional. A tot l'edifici se li canvià la teulada atès que l'anterior era de bigues de fusta i es trobava en mal estat. La façana oest no es modificà atès que estava protegida al precatàleg de patrimoni.	<p>Conjunt de cinc torres adossades. Quatre són de planta rectangular i distribució idèntica, i la cinquena, per causa de l’acomodació al terreny, és de planta trapezial.</p> <p>La teulada és a dos vessants, refeta a final de la dècada de 1990. En alçada, les edificacions consten de planta baixa i pis i s’obren amb diverses portes a un petit jardí que hi ha al davant, protegit mitjançant un barri de maons i enreixat.</p> <p>La façana és arrebossada, pintada de color terrós, i està dividida horitzontalment en dos cossos compositius, per una motllura composta d’un filet en baix relleu continu, perforat.</p> <p>Les portes i finestres són ressaltades amb una motllura dentada i uns arquets apuntats i perforats. El mateix passa amb els balcons del primer pis, amb peanyes que aguanten baranes de barrots simples. Tanquen les obertures portes de fusta. </p> <p>Corona la façana un seguit de pinacles de maó, que fan un joc decoratiu, simulant merlets, i a sota uns arquets, trilobulats, cecs.</p>	08068-41	C/ Germandat de Sant Sebastià, 18	<p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats i el trasllat de molts cervellonencs que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges, al llarg del nou camí ral (avui N-340). L'impuls industrial va fer que Cervelló en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>En aquest nou nucli es van començar a bastir, així mateix, construccions que donessis serveis als nous vilatans. En aquest context, a la dècada de 1870, Francesc Guitart i Gonzàlez va comprar a Pau Campderrós i Tintoré uns terrenys per construir-hi una sala de ball, que per rivalitats del poble no tingué èxit i durà un any i escaig.</p> <p>La sala de Campderrós havia fet fallida i aquest fet va ser aprofitat per les autoritats eclesiàstiques del moment, i sobretot, per mossèn Pere Llopart, rector de la parròquia, que no podia acomodar tants feligresos a l'antiga església romànica, que havia quedat petita i sobretot allunyada del nucli veïnal.</p> <p>A l'espera de poder edificar una nova església al nucli urbà, mossèn Pere i una comissió de veïns varen convèncer al senyor Francesc Guitard perquè els cedís la sala de ball per tal d'ubicar-hi una capella interina. Definitivament, l'any 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al nucli urbà.</p> <p>Aleshores, l'antic temple va quedar tancat i, en certa manera, abandonat. La nova església provisional va ser instal·lada a les Torretes.</p> <p>En aquell espai, el rector va realitzar les adaptacions necessàries per ajustar els altars, les imatges i tot el parament litúrgic de l'edifici original a les noves necessitats de la parròquia. La diada de Sant Pere es baixaren des de Santa Maria en solemne processó totes les imatges, i fou beneïda la nova església interina per l'arxipreste en delegació del bisbe Josep Maria Urquinaona. El carrer es va anomenar pel fet que es trobés aquí l'església, com carrer de l'església, fins que un veí d'aquest carrer que es deia Manel, aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi de l'any 1930, i quan ja feia vint-i-dos anys que estava inaugurada l'església modernista de Sant Esteve, va demanar a l'alcalde Josep Casanellas Campderrós que s'anomenés carrer de Sant Jordi. Després de la Guerra Civil, aquest carrer s'anomenà carrer de Josep Campderrós, i actualment s'anomena carrer Germandat de Sant Sebastià. </p> <p>Aquest conjunt arquitectònic que fou església provisional és ara conegut com 'Les Casetes de la Vella Gola', una reminiscència i un símbol dels canvis i ajustos que es van fer per donar serveis a la població al creixent nucli urbà de Cervelló.</p>	41.3956264,1.9567684	412789	4583202	1878-1879	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150655.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-04103.jpg	Legal	Historicista\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És un interessant exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX.	116\|98	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95642	Cal Sigüenza	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-siguenza	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Restaurada	<p>Casa entre mitgeres, amb teulada de peces àrabs, disposada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana. En alçada, consta de planta baixa i pis.<br /> <br /> La façana és plana, pintada de color groguenc, més pujat de to als elements estructurals i decoratius que sobresurten. Presenta verticalment dos eixos, marcats per les obertures de traça vertical, que són, en planta baixa un portal d'accés a esquerra, i una finestra ampitadora de brèndoles decorades a la dreta. En planta pis aquests eixos estan marcats per les dues portes que s'obren a la peanya d'una balcona. Aquestes portes estan recercades per una suau motllura en relleu, groga. La peanya és també motllurada, igualment de color groc, i protegeix el voladís una barana de brèndoles amb ornaments naturalistes vegetals simples i elegants (similars als que decoren la barana de l'ampit de la finestra de planta baixa).<br /> <br /> El coronament final de l'edifici es resol, mitjançant un frontó rectangular, de llinda corbada i trencada als extrems. Presenta un esgrafiat decoratiu al centre. Representa una mena de timpà corb, amb cintes i garlandes que emfatitzen l'oval que conté la data de l'edificació: 1922. Els laterals estan decorats per sengles rajoles decoratives policromes (igual que als extrems inferiors dels recercats decoratius dels buits de la planta baixa, tot i que el de l'extrem esquerre s'ha perdut).<br /> <br /> El portal d'accés està tancat mitjançant una porta de fusta ornamentalment cassetonada. Els recercats o marcs d'aquestes obertures de planta baixa, són de llinda plana amb guardapols triangular de frontó i estan decorats amb motius naturalistes.</p>	08068-42	C/ Major, 100	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<br /> <br /> Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<br /> <br /> Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</p>	41.3959601,1.9570190	412810	4583239	1922	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231216132026.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95642-20231214105745.jpg	Legal	Noucentisme\|Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Presenta elements ornamentals naturalistes al balcó i als marcs de les obertures de la planta baixa.El marc gràfic de les obertures superiors i la geometria de la barana del balcó, amb una cal·ligrafia precisa simple i brillant, representen elements d'influència noucentista.	106\|105	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95643	C/ Major, 102	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-102	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Restaurada	<p>Casa entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab.</p> <p>La façana és plana, i està pintada de color vermell, excepte els guardapols que recerquen les obertures i el sòcol, motllures i la resta de recercats, que són d'un color gris.</p> <p>Consta de planta baixa, pis i terrat. La mateixa façana presenta tres obertures: en planta baixa, a esquerra, la del portal. Aquest està tancat amb fusteria simple, i conserva un antic picador decorat de ferro a la porta.</p> <p>A la dreta, hi ha una finestra, actualment tapada per la publicitat del negoci que l'ocupa: Aula de música de Cervelló.</p> <p>A la planta primera s'obre un balcó de peanya motllurada i barana de brèndoles decorades amb circells. Presenta el mateix recercat en baix relleu que les obertures de la planta baixa.</p> <p>La façana culmina, per fi, amb un timpà corb, decorat amb esgrafiat d'ornamentació vegetal d'estil modernista, que forma una orla dins la qual hi ha la data de la construcció: any 1900.</p> <p>Es complementa el coronament de l'edifici per tres boles vermelles al centre del frontal corb i als seus extrems, les quals emfatitzen la verticalitat de la construcció.</p>	08068-43	C/ Major, 102	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI. En el cas d'aquest edifici fins a la seva conversió en escola de música.</p> <p>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</p>	41.3959423,1.9570915	412816	4583236	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216132017.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231216131952.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95643-20231214105745.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Cultural	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			105\|119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95644	Can Tarradellas - Cal Tona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarradellas-cal-tona	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>SERRA GARCÍA, Rosaura (2019) A cals Tarradellas. Arxiu del Grup de Recerca de Cervelló i Gaudim Cervelló, publicació número 9.</p>	XX	Va patir una gran reforma l'any 1934.	<p>Edifici entre mitgeres, amb coberta plana i a un vessant a causa de un realçat de l'edifici: anteriorment era a dos vessants. El carener és paral·lel a la línia del carrer. </p> <p>L'edificació es desenvolupa en alçada en planta baixa, primer pis, segon pis i golfes.</p> <p>La façana és plana, amb dues coloracions no originals, verda en la seva base i els elements distintius de color blanc. Presenta un eix vertical amb dues obertures a la planta baixa. Els laterals tenen una motllura vertical imitant pedra. La decoració ofereix elements de la reforma de 1934, d'un estil a cavall entre el modernista i el noucentista. Està coronada per dues volutes i una bola de pedra a cada costat.</p> <p>Destaquen d'aquesta reminiscència del modernisme, la forja de les baranes i la reixa de la finestra, i també la utilització de rajoles com a elements decoratius, tots ells amb motius vegetals. A la dreta s'ubica l'estació número IX del calvari.</p> <p>Els dos balcons i la façana estan resseguits per un fals encoixinat de color blanc, de formes rectilínies. Finalment, la façana està rematada per dues motllures semicirculars que semblen limitar sengles pilastres als laterals, i un coronament amb una gran fulla d'acant, volutes i una garlanda. La porta de fusteria presenta dues línies de cassetons decorats amb motius geomètrics simples, aquests cassetons són més petits en el fris superior que en l'inferior. </p> <p>En planta baixa, entre la porta i la finestra, hi ha una placa commemorativa amb el següent text:</p> <p>'Aquí va néixer el dia 19 de gener/de 1899 En Josep Tarradellas i/Juan Honorable President de la /Generalitat de Catalunya'.</p> <p>Es conserva el jardí i un pou.</p>	08068-44	C/ Major, 104	<p>Can Tarradellas, coneguda anteriorment com a Vil·la Casilda, és la casa on va néixer i criar-se el polític català Josep Tarradellas fins als quinze anys, que fou quan la família va traslladar-se a Barcelona. Van decidir tornar a la vila en 1934 per la crispació que hi havia a la ciutat i la van tornar a deixar poc després de l'esclat la Guerra Civil per exiliar-se a París. </p> <p>Es té constància que en Salvador Tarradellas, el pare de l'expresident, va demanar una llicència d'obres el mateix any 1934 per reformar la propietat. Durant l'exili van perdre'n la titularitat de manera temporal a causa del conflicte bèl·lic, però la van recuperar l'any 1959 que fou el mateix any que es va vendre, tot i que la família seguia a l'exili.</p>	41.3959604,1.9571545	412821	4583239	1934	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131941.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131949.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231216131936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95644-20231214105745.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			105\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95645	Cal Jordi (Can Ponsà)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jordi-can-ponsa	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVIII - XIX - XX		<p>La masia coneguda com Cal Jordi està situada al carrer Major, al centre de la vila. Aquesta finca està delimitada per un mur de contenció de pedra carejada vermella, que aporta solidesa i caràcter al conjunt. En aquest mur, s'obren unes escales que condueixen cap a la porta principal d'accés a la casa, oferint una entrada destacada sobre el nivell de la carretera.</p> <p>Cal Jordi presenta una planta rectangular, organitzada en dos nivells: planta baixa i primer pis. Aquesta disposició és típica de les masies tradicionals catalanes. Les obertures segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, hi ha una porta principal d'accés, una finestra graellada i una porta secundària. Al primer pis, s'hi distribueixen tres finestres alineades amb les obertures inferiors.</p> <p>A la planta baixa trobem la porta principal d'arc mixtilini, que aporta una característica única i ornamental a l'entrada principal. La finestra graellada que proporciona llum natural i ventilació a l'interior, mantenint una estètica tradicional i la porta secundària que facilita l'accés addicional a l'habitatge. Totes les finestres del primer pis són d'arc a nivell, mantenint una coherència estilística amb la resta de l'edifici.</p> <p>El parament està arrebossat i pintat, oferint una aparença neta i cuidada. No obstant això, els replanells de les finestres es deixen visibles, exhibint l'obra original i aportant un contrast estètic amb l'arrebossat i la coberta és a dos vessants amb el carener descentrat respecte a la façana principal, una característica que sovint es troba en edificis històrics i que contribueix al seu encant visual.</p> <p>Cal Jordi no només és una estructura residencial, sinó que també representa un exemple ben conservat de l'arquitectura rural tradicional de la comarca. La seva ubicació al carrer Major la situa en un punt estratègic i central de la vila, integrant-se amb el teixit urbà i contribuint al caràcter històric i cultural del lloc.</p> <p>L'ús de materials tradicionals com la pedra carejada vermella per al mur de contenció i l'estructura de la coberta a dos vessants reflecteixen les tècniques de construcció locals i el respecte pels elements arquitectònics tradicionals. Els arcs de les obertures, especialment l'arc mixtilini de la porta principal, afegeixen un toc distintiu que enriqueix el disseny global de la masia.</p>	08068-45	C/ Major, 119-123	<p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat. </p> <p>Aquesta masia, però no segueix fidelment el traçat, atès que es troba una mica més alta i reculada respecte el camí. </p> <p> </p>	41.3963286,1.9582118	412910	4583279		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203142421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132513.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95645-20231203132144.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Cal Jordi és una masia que exemplifica l'arquitectura rural catalana amb la seva forma rectangular, distribució harmoniosa de les obertures, i l'ús de materials i tècniques tradicionals. La seva ubicació al carrer Major i les característiques constructives fan d'aquest edifici una peça important del patrimoni arquitectònic local.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95646	C/ Major, 134 (Ca la Nicasia)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-major-134-ca-la-nicasia	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XIX - XX		<p>Edifici entre mitgeres tipus 'de cos'. Presenta la coberta a dos vessants, amb peces de teula àrab. Presenta una estructura de planta baixa i dos pisos, tot i que l'últim pis no té accés a la façana principal. Aquesta característica particular confereix una distribució i estètica singular a la façana de l'edifici.</p> <p>La façana principal de l'edifici compta amb una porta d'arc rebaixat. Aquesta porta proporciona un accés directe a la planta baixa i destaca per la seva forma característica, que suavitza l'entrada i li dona un aspecte distintiu.</p> <p>Al primer pis, destaca el balcó central que esdevé un element remarcable de la façana. El balcó està decorat amb una motllura que emmarca la seva part superior, aportant un detall ornamental i elegant a l'estructura. Per sobre del balcó, es troba un òcul, una finestra circular que també està decorada amb motllures, afegint un altre element decoratiu que enriqueix visualment la façana.</p> <p>El coronament de la façana presenta una línia ondulada, un tret arquitectònic que dona moviment i dinamisme a l'estructura superior de l'edifici. El remat central està format per un element floral el qual li dona un punt d'atenció característic. A aquest s'afegeixen a banda i banda del coronament, hi ha una flor decorativa que afegeix un toc de detall i simetria a la façana.</p> <p>Totes les obertures, així com el canvi de nivell entre els pisos i les cantonades, estan ressaltades amb un color més clar que la resta de la façana. Aquesta diferenciació cromàtica ajuda a destacar els elements arquitectònics importants i a definir clarament les línies de l'edifici.</p> <p>L'edifici exemplifica un ús refinat dels elements decoratius i de la diferenciació cromàtica per crear una façana atractiva i harmònica. La combinació de motllures, la línia ondulada del coronament, i els detalls florals contribueixen a una estètica sofisticada que reflecteix un estil arquitectònic cuidat i detallista. El balcó amb motllura i l'òcul decorat són elements que aporten un caràcter distintiu a la façana, mentre que la línia ondulada del coronament i els motius decoratius afegeixen una dimensió visual addicional que trenca la monotonia de les línies rectes i planes. Aquesta combinació d'elements decoratius i estructurals fa que l'edifici destaqui dins del context urbà on està situat.</p> <p>En resum, l'edifici entre mitgeres amb planta baixa i dos pisos, malgrat que l'últim pis no dona a la façana principal, presenta una façana rica en detalls decoratius i una distribució cromàtica que ressalta els seus elements arquitectònics. </p>	08068-46	C/ Major, 134		41.3961083,1.9585395	412937	4583254		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231203132207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131334.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95646-20231216131422.jpg	Legal	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El ressalt cromàtic dels carreus dels laterals de la façana, també ajuda a diferenciar l'edifici dels laterals.	105\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95648	C/ Resclosa, 14	https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-resclosa-14	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edifici de planta rectangular que compta amb una planta baixa, un pis i unes golfes. La casa també té una torre amb un terrat a la part superior, decorat amb balustres a la part posterior. La torre, coberta a quatre vessants i coronada per una bola, presenta a la seva part superior una petita galeria.</p> <p>L'accés a la casa es fa a través d'una entrada amb porxo, que serveix de base per al balcó situat al primer pis. Aquest element proporciona una transició elegant entre l'exterior i l'interior de la casa, a més d'oferir un espai cobert per a l'entrada. El primer pis compta amb el balcó que es troba just damunt de l'entrada amb porxo. </p> <p>Destaca a la part central de la façana principal, la caixa d'escales que forma un petit cos que sobresurt per la part superior de la resta de la casa. Aquesta caixa presenta una coberta diferenciada a dos vessants coronada a cada banda per una bola decorativa. La resta de la façana principal té una coberta a un vessant dirigida cap el carrer, harmonitzant amb la part central però mantenint una estructura diferent.</p> <p>La torre, situada a la part posterior de la casa, té una coberta a quatre vessants coronada per una bola decorativa. Aquesta torre afegeix un element vertical significatiu a la silueta de l'edifici. A un costat de la torre, hi ha un terrat amb balustres que ofereix un espai exterior elevat i amb vistes panoràmiques.</p> <p>Els elements decoratius és componen de galetes a la part superior de la torre: La petita galeria al darrer pis afegeix un detall arquitectònic interessant, combinant funcionalitat i decoració. Així mateix. tant la torre com la part central de la façana principal estan coronades per boles decoratives, aportant simetria i un detall ornamental. </p> <p>Aquest edifici és un exemple notable de disseny arquitectònic amb una clara diferenciació de volums i cobertes, que contribueixen a una composició harmònica i visualment atractiva. La presència d'elements decoratius destacats i la funcionalitat dels espais exteriors com el balcó i el terrat fan que aquesta casa sigui no només estèticament plaent, sinó també pràctica i còmoda per als seus habitants.</p>	08068-48	C/ Resclosa, 14	<p>Aquest edifici residencial forma part de la renglera d'edificacions que van anar construint-se al voltant del carrer Major, un carrer creat seguint el traçat de l’antiga carretera de Carles III, en un moment de revifada econòmica de la vila, derivada de la industrialització que va produir-se a partir de la segona meitat del segle XIX.</p>	41.3955808,1.9590523	412979	4583194		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-04802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95648-048030.jpg	Legal	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			106	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95650	Ca l’Arrufí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrufi	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici residencial aïllat, el qual es desenvolupa en alçada, en planta baixa i pis. El cos principal acaba en terrat i coberta de teules àrabs als costats, les quals cobreixen dos terrats laterals, situats a banda i banda del primer pis.</p> <p>L'immoble és de planta rectangular, amb la façana principal coronada per un frontó flanquejat per boles. A la primera planta hi ha un balcó ample, amb dues portes emmarcades i un fanal al mig. La barana que el protegeix és de balustres.</p> <p>Disposa, a una de les cantonades posteriors d’una torre de planta quadrada i coberta a quatre aigües, rematada per una bola ceràmica decorativa. Les úniques obertures de la torre són petites finestres circulars a la part superior de la mateixa. </p> <p>Cal destacar també el frontó de la façana principal, amb un timpà triangular decorat amb dentells. Al primer pis s’obre un balcó de dues obertures i barana de balustres, així com a la façana lateral, i com a elements característics, hi ha una doble galeria porxada i coberta, a manera de pòrtic, el qual envolta quasi tot l’edifici i és sustentat per cinc columnes acabades amb capitells jònics. Diversos panells d’esgrafiats florals complementen la decoració de l’edifici.</p> <p>El conjunt està delimitat per un mur de contenció dividit per pilars i reixes de ferro forjat que envolten totalment la finca que, a més, compta amb un jardí a la part posterior.</p>	08068-50	Avinguda Catalunya, 2	<p>El seu propietari i impulsor de l'edificació, Joan Arrufí, havia estat propietari, després de la mort del seu sogre de la fàbrica de sedes o el Molí. </p> <p>La fàbrica de sedes havia estat al comandament de Joan Batllevell Vila, conjuntament amb un altre soci que es deia Cabot, vers els anys 1924-25. Després que Batllevell morí en un accident de cotxe l’any 1942, es va fer càrrec de la fàbrica el seu gendre, Joan Arrufí Altés.</p> <p>Joan Arrufí era oriünd de Batea, i es va fer edificar una casa al poble de Cervelló, d’estil noucentista, projectada el 1925 pel seu pare, Luís Arrufí Arrufí, arquitecte, sota la direcció i esbossos de Josep Puig i Cadafalch.</p>	41.3962281,1.9602355	413080	4583265	1925	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05001_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05002_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95650-05003_0.jpg	Legal	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Arrufí i Arrufí		99\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95651	Avinguda Catalunya, 6 - Cal Sabater	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-6-cal-sabater	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XX		<p>Edifici plurifamiliar aïllat.</p> <p>En alçada, consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és plana.</p> <p>Destaca la façana, sense pintar, la qual té la porta d'accés centrada i emfatitzada per una sanefa descendent que arriba fins a la primera planta.</p> <p>Aquest detall arquitectònic es repeteix a les cantonades de la finca. Les motllures de la cornisa i les llindes de les obertures són remarcables, reflectint una intenció de simetria en la composició.</p> <p>A més, la casa presenta dues obertures per planta, una de les quals és un balcó al primer i segon pis. Aquestes obertures estan disposades en eixos diferents, però simètrics, de manera que l'edificació es distribueix en dues cases bessones.</p> <p>Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llindes en forma d'arc rodó i relleus al timpà.</p> <p>A la part superior de la façana hi ha un fris decorat amb quatre òculs amb relleus florals, rematat en dos frisos ondulats, a sobre d'una barana enllaçada mitjançant una reixa decorada amb motius vegetals molt simples.</p> <p>Darrere d'aquests frisos i de la barana, es troba el terrat que conforma la part superior de la casa.</p> <p>Al davant de la casa es genera una mena de pati davanter, que està protegit del carrer per una barana de maçoneria i enreixat amb porta. </p>	08068-51	Avinguda Catalunya, 6	<p>Els plànols daten del 1925, i van ser realitzats per Josep Arrufí i Arrufí, constructor, amb esbossos i assessorament de l’arquitecte Puig i Cadafalch.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat de què molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.3963326,1.9607544	413123	4583276	1925	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125849.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125744.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125912.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125936.jpg	Legal	Neoclàssic\|Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Josep Arrufí i Arrufí, assessorament de Puig i Cadafalch.	D'aquest bloc de pisos se'n deia els pisos del secretari, perquè allí durant molt de temps hi vivia el secretari de l'Ajuntament de Cervelló (Informació de Josep Llurba Rigol, 21-05-2024).	99\|106\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95652	Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p>	XX		<p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p>	08068-52	Avinguda Catalunya, 18	<p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p>	41.3964675,1.9621319	413238	4583290	1954	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg	Legal	Racionalisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum	Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà.	El xalet també és conegut com Can Fàbregas.	120\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95653	Can Romagosa del Camí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-del-cami	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XVI-XX	Es troba habitada i en perfecte estat de conservació.	<p><span><span><span>Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat d</span></span></span><span><span><span>ins d'un clos. </span></span></span><span><span><span>Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama 'JHS'. També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.</span></span></span></p>	08068-53	Avinguda Catalunya, 85-87	<p>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.<br /> <br /> Hi ha un document que parla del cognom Romagosa de data 26 d'agost de 1510, tot i que hi ha elements a l'interior que indiquen algunes edificacions de factura més antiga. Al segle XVII ja s'esmenta el topònim actual de la casa (Llurba, 202: 176).<br /> <br /> Durant el segle XVIII hi ha diverses cites que fan pensar que la casa tenia prou entitat a la contrada. Així, per exemple, disposem de la descripció del cadastre de Cervelló de l'any 1761:</p> <ul> <li><span><span><span><em>“Finca 9 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de primera qualitat, habitada per un masover anomenat Josep Guitart;</em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 13 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Jaume Rovira, moliner” </em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 10 del cadastre: Dit Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Vicenç Domènec, jornaler”.</em> (Llurba, 202: 175)</span></span></span></li> </ul> <p>El llinatge Romagosa perdura fins a arribar a una pubilla que a mitjan segle XVIII, es casà amb un Majó de Sant Feliu de Llobregat; a partir d'aleshores, la casa prengué el nou cognom. (Llurba, 202: 176)</p>	41.3976419,1.9693613	413844	4583413		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131739.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05304.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05305.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A la façana hi ha dos rellotges de sol. Tots dos han estat modificats i presenten la mateixa orientació sud-est. El de l'esquerra presenta l'afegit d'una peça ceràmica que representa un sol, el de la dreta, està fet amb elements de ferro i en substitueix un de més antic i pintat.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95655	Torre Vileta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI (?) a XX	Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940.	<p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p>	08068-55	Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló.	<p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p>	41.3972666,1.9814208	414852	4583360		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop.	119	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95661	Can Vendrell - Torre Frederic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-torre-frederic	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	S'hi estan efectuant obres de rehabilitació.	<p>Casa unifamiliar aïllada de dimensions notables. Està construïda damunt d'una plataforma que crea una superfície plana, elevada, la qual salva la dificultat del terreny, costerut. Aquesta plataforma també és utilitzada com a zona de magatzem i altres activitats vinculades a la vida de l'edificació.</p> <p>L'edifici principal presenta una planta quadrada, i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, de terrat. Les cantonades estan dentades verticalment, de dalt a baix, formant un relleu decoratiu que emfatitza i emmarca la fesomia de les façanes. </p> <p>Hi ha a dalt de tot una petita torratxa-mirador de planta rectangular que sobresurt de la teulada, protegida a la part superior per una barana de balustres.</p> <p>Tant el terrat com la coberta de la torre estan tancats amb baranes de balustres.</p> <p>En un costat hi ha un altre cos edificat adossat, de dues plantes, també de terrat pla i barana de balustres a la part superior.</p> <p>De les façanes, destaquen les obertures emmarcades i presenten les llindes amb motllures d'arc rebaixat al primer pis i al segon pis tancaments de llinda plana. Aquestes obertures estructuren compositivament la façana en tres eixos verticals i tres horitzontals: en els verticals hi ha una obertura i els horitzontals estan separats per motllures.</p> <p>Els pisos estan delineats a les façanes per línies d'imposta horitzontals, que els emmarquen i delimiten visualment. </p> <p>La porta d'entrada és l'obertura central de la planta baixa, que marca el centre de l'edifici i a sobre seu s'hi obre un balcó.</p> <p>Elements destacables del voltant són una bassa, el petit bosquet de pins i dues mines, una d'elles, corresponent a les suposades aigües medicinals.</p>	08068-57	Situada en un accés entre les urbanitzacions Granja García i Torre Vileta, a l'Est.	<p>Al segle XV, ja es troba el llinatge Vendrell a Cervelló, però no es pot afirmar que estigui relacionat amb el mas. (Llurba, 2021: 229-230).</p> <p>Josep Llurba, en el seu estudi sobre les masies de Cervelló (2021: 230-231), troba alguns esments al llinatge al llarg del segle XVI, tot i que no els pot relacionar amb aquesta casa. Si que es pot relacionar a partir del cadastre de 1761, data en què s'esmenta un Climent Vendrell que tenia una casa de primera qualitat.</p> <p>En tombar el segle XX, la propietat va passar als germans Dolors i Josep Garcia Julià. Aquests germans van aprofitar un cabal d'aigua que els sortia d'una mina per fer aigua embotellada i vendre-la al públic amb un suposat valor medicinal, sota la marca comercial: 'Agua Vital', una aigua 'insuperable'. La seva composició incloïa 'radioactivitat', i es venia per aprofitar les seves qualitats organolèptiques, efectes fisiològics i propietats higièniques. (Llurba, 2021: 231-232).</p>	41.3975460,1.9838509	415055	4583389		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05707.jpg	Legal	Eclecticisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			102	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95662	Can Garcia - Granja García - Torre García - Torre de la Punxa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-granja-garcia-torre-garcia-torre-de-la-punxa	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ HERNÁNDEZ.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Juan Pablo (2013) «</span></span></span></span></span></span></span><a href='https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19007'><span><span><span><span><span><span><span>La Granja García : història i arquitectura</span></span></span></span></span></span></span></a><span><span><span><span><span><span><span>». </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>UPCommons</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2013-07.</span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Edifici de caràcter senyorial. Està ubicat en una parcel·la de 3.592 m², i és un casalot modernista de planta quadrada (11,50 x 11,50 m aproximadament). </p> <p>La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges. La cornisa es presenta fistonada amb arcades i majòliques. La fusteria majoritàriament és de llibret i color verd. Té una esvelta torre amb capitell d'agulla cònica en un dels angles.</p> <p>Els murs són de pedra vista de llicorella negra, i també de maó vist, tant al cos de la torreta com als marcs de les diverses finestres.</p> <p>La façana principal està orientada a sud-oest. A sobre d'una de les finestres dobles, orientades a sud-est, que constitueixen part de les obertures, hi ha un rellotge de sol rectangular.</p> <p>En alçada es desenvolupa en baixos i dues plantes més.</p> <p>De la fesomia exterior de l'edifici destaca la torreta ja esmentada, capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada de color verd, amb diversos elements ceràmics decoratius al coronament, a la base i a la meitat de la seva alçada. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda, amb lletres ceràmiques blanques a sobre d'un fons decoratiu taronja i blau. En aquest rètol posa el nom de l'edifici: 'Granja Garcia'.</p> <p>El portal principal és de mig punt, amb dovelles molt amples. Està rematada per un escut de camp buit adornat amb flors i una cinta amb llegenda.</p> <p>Destaca la galeria d'arcs a manera de solana. En general, la decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana, dominant elements florals.</p> <p>L'accés principal es troba a la façana sud-oest, en planta baixa. També s'hi pot accedir des de la façana lateral sud-est amb accés directe al menjador.</p> <p>Del seu interior destaquen així mateix, els interiors i disposicions arquitectòniques de les següents plantes: (Pérez, 2013: 16-18).</p> <ul> <li>La planta baixa consta de vestíbul, despatx, menjador, cuina, sala d'estar, bany, distribuïdor, passadís, dos dormitoris, magatzem, caixa d'escala, sala de caldera i traster. Quan es va construir la casa, aquesta planta era on residien els masovers, mentre que a la dècada dels seixanta va patir una reforma de les instal·lacions i acabats per tal de condicionar-la, ja que era l'habitatge dels nous propietaris.</li> <li>A la planta primera s'accedeix a través de l'escala interior de la casa. En aquest primer pis és on originàriament vivien els primers propietaris, i manté íntegrament el paviment del menjador i les habitacions, així com alicatats ceràmics de gran qualitat. El menjador és molt senyorial; tenia una llar de foc, però per problemes amb la xemeneia es va haver de treure, i actualment s'ha substituït per un paravent de ferro forjat molt ben treballat. Aquesta estança va ser decorada amb molta delicadesa. La planta consta de menjador-estar, sala de fumadors, caixa d'escala, distribuïdors, tres dormitoris, cuina, dos banys i balcó.</li> <li>La planta segona, que és la que es troba menys modificada de totes, és a dir, no ha patit cap modificació, per la qual cosa es poden observar els materials d'origen. S'hi accedeix a través de l'escala interior. Consta de tres sales diàfanes, una sala d'accés a dalt de la torre, dos dormitoris, cuina, banys, sala de caldera i la caixa d'escala.</li> <li>A la planta solàrium s'accedeix mitjançant l'escala interior. Es tracta d'una terrassa exterior, tancada amb merlets i des d'on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides.</li> </ul> <p>En un lateral de la casa hi ha altres construccions i també al seu voltant un jardí ben cuidat. A la parcel·la també hi ha una piscina i una construcció auxiliar destinada a trasters i garatge.</p>	08068-58	Plaça Granja García, 3. Urbanització Granja García.	<p>Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font.</p> <p>La Granja va ser encarregada l’any 1899 pel senyor Frederic García (mort l’any 1914). El senyor Garcia era fabricant de ciments de Vallirana, i volia aquest edifici com a habitatge i no com a explotació agrícola, com es podria suposar pel nom de granja. Les obres van acabar l’any 1900, segons la data que figura a la ceràmica de l’entrada de l'habitatge.</p> <p>La mansió fou adquirida posteriorment pel senyor Juan Giménez Yebra l’any 1963.</p> <p>En data del 2013 hi havia un nou propietari i la casa es trobava desocupada.(Pérez, 2013: 16-18).</p>	41.3991391,1.9900225	415573	4583559	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132353.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132410.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208134042.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Soqué	Al costat de l'edifici modernista hi ha una casa de pagès anterior.	105	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95663	Rellotge de sol Granja García	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p>	08068-59	Plaça Granja García, 3	<p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3991216,1.9899916	415571	4583557	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social	BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Soqué		105	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,16 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús