Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95652 | Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p> | 08068-52 | Avinguda Catalunya, 18 | <p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p> | 41.3964675,1.9621319 | 413238 | 4583290 | 1954 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà. | El xalet també és conegut com Can Fàbregas. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98145 | Vinyes de can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-romagosa | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Zona on es conserven els conreus tradicionals de la zona. | <p>Les Vinyes de Can Romagosa a Cervelló estan situades en una zona de planes al peu de la petita elevació del Serralet, que separa el terme de Cervelló del de La Palma. Aquest indret és conegut per la seva tradicional combinació de conreus de secà, on les vinyes es barregen harmoniosament amb oliveres i arbres fruiters. Aquest paisatge agrícola ofereix una vista pintoresca, especialment destacada per la seva tranquil·litat i bellesa natural.</p> <p>El sòl vermellós i ben drenat de la zona, juntament amb el clima mediterrani d'estius càlids i hiverns suaus, crea unes condicions òptimes per al cultiu de diverses varietats de raïm. Les vinyes de Can Romagosa no només són productives sinó també un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura. Els camins que travessen les vinyes estan envoltats de vegetació típica del bosc mediterrani, com pins i matolls, oferint una experiència de passeig tranquil i enriquidor. </p> <p>A més, el paisatge es complementa amb la presència d'algun xiprer esvelt que destaca sobre la plana, afegint un toc de verticalitat a l'horitzontalitat de les vinyes i camps d'oliveres. Aquest conjunt d'elements fa de les Vinyes de Can Romagosa pugui considerar-se un lloc emblemàtic de Cervelló.</p> | 08068-426 | Plana al darrere can Romagosa i al peu del Serralet | <p>Es tracta d'un dels pocs espais agrícoles de secà que es conserven al terme municipal amb presència d'oliveres centenàries.</p> <p> </p> | 41.4001683,1.9681338 | 413745 | 4583695 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42604.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96157 | Vinya del Jepic - Vinya del Flamarich -Vinya de Les Rovires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-del-jepic-vinya-del-flamarich-vinya-de-les-rovires | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Actualment es troba molt deixada. El cobert està pràcticament enderrocat. | <p>Zona d’horta de muntanya a tocar antics marges de cultiu de vinya. Al llarg d’aquest espai agrari es desenvolupen cultius d’horta, fruiters i oliveres centenàries de grans soques.</p> <p>Al voltant hi creixen boscos de pins, alguns garrofers i alzines.</p> | 08068-130 | Vinya d'en Jepic (per sota del carrer del Bages) | <p>La vinya l'havia estat cultivada per un home conegut com en Jepic o Gepic, de cognom Domènech. Aquest nom és un àlies de la casa coneguda com cal Domènech, o de cal Flamarich.</p> <p>El fet és que a aquest Jepic o Gepic, que es cognomenava Domènech, tothom el coneixia pel seu àlies de Jepic. Era pagès de Cervelló i va ser el darrer pagès que va conservar la vinya coneguda com de Les Rovires. Quan va morir, el conreu de la vinya el va continuar portant el seu gendre: Josep Flamarich Socias. L'àlies de Jepic ja el trobem a començament de segle XX (1922), era d'un Salvador Sala Miquel, que possiblement era parent del darrer Domènech al qual se'l coneixia per aquest àlies. Vivien al carrer de Santa Maria.</p> <p><span lang='CA'><span><span>(Informació proporcionada per Josep Llurba Rigol, en data de 2 de març de 2024.).</span></span></span></p> | 41.4004010,1.9456139 | 411862 | 4583743 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96157-13005.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | També coneguda com a vinya de Les Rovires. Tot i que actualment està abandonada, es presenta com un bocí de paisatge d’un moment històric del municipi, que mostra una alternativa a la conservació de la natura, essent un context natural i agrícola en regressió que caldria conservar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96224 | Trull d'oli del mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-doli-del-mas-vila | <p><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Manca l'estructura transversal per a fer moure l'enginy. | <p>Antic trull d'oli. Es tracta d'un dispositiu tradicional de pedra utilitzat per a trullar les olives i preparar la pasta per a l'extracció d'oli. Aquest trull es troba darrere de la porta del barri del Mas Vila, sota un cobert. L'estructura principal del trull inclou un dipòsit circular d'aproximadament un metre de profunditat, dins del qual gira una mola circular.<br /> <br /> La mola, feta també de pedra, estava connectada a un sistema de tracció animal, sovint un ruc, que permetia el seu moviment circular per trencar i triturar les olives. Al voltant de la mola hi ha una estructura de fusta vertical que la sosté i està connectada amb el mecanisme de tracció animal.<br /> <br /> Aquest trull és l'únic exemplar que es conserva al terme municipal de Cervelló i representa una peça important del patrimoni agrícola local, demostrant la històrica dedicació de la pagesia de la zona al cultiu de l'olivera.</p> | 08068-146 | Mas Vila. Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei. | <p>El conreu de l'olivera, després del de la vinya, va ser un dels cultius més importants a Cervelló.</p> <p>El municipi va tenir una llarga tradició agrícola que ha marcat la seva economia i paisatge al llarg dels segles fins a arribar al moment de la seva industrialització.Històricament, la vinya va ser el cultiu predominat, però l'olivera va tenir un paper fonamental en la diversificació de les activitats agrícoles de la zona.</p> <p>Les condicions climàtiques i el tipus de terrenys que hi ha al municipi, van ser propicis per a aquest tipus de conreu.</p> <p>L'olivera, resistent i adaptada a les condicions mediterrànies, va proporcionar una font d'ingressos i una assegurança alimentària per als habitants de Cervelló. A més, el seu conreu no només va tenir un impacte econòmic, sinó també cultural, contribuint a la configuració del paisatge rural i a la vida quotidiana dels cervellonencs.</p> <p>Encara avui, tot i que l'activitat agrícola pràcticament ha desaparegut, es poden trobar vestigis d'aquesta rica tradició olivarera, amb arbres centenaris que continuen embellint el paisatge i recordant l'important passat agrícola de Cervelló.</p> | 41.3861950,1.9797787 | 414700 | 4582131 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14601_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96224-14602_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Resulta de gran interès la informació recollida a la següent enquesta feta a Cervelló l'any 1964 sobre l'elaboració de l'oli a Cervelló i recollida a l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC). Es transcriu tot seguit:L'elaboració de l'oli (Cervelló), 109.Informador: Florenci Armengol i ArmengolEdat: 66 anysTranscriptors: J. Veny, L. PonsEnquestadors: A. M. Badia, J. Veny, J. Martí, J. RafelData: 9 juliol 1964 Antigament,* com* se feia l’oli per les cases de pagès, doncs es batien les olives un temps abans. Es portaven cap a casa i a les parts a.n* el propietari que rus,* que corresponien; i, un cop tenia el parcer les aulives* a casa, nave’n* un temps determinat en.a* la premsa. Portava les olives enalla,* les aixafaven per medit* d’un animal que voltava amb un trull, que se’n deia, i un cop aixafades les olives, la pasta aquella les agafaven, la posaven amb* uns cofins a dintre d’una premsa més nova o més vella, i aleshores dos homes o tres estrenyien amb una barra amb amb uns pilons de fusta i nave* baixant aquests pilons de fusta i nave’n* estrenyent i l’oli nave* sortint amb* un xupet* i allà quedava l’oli a sobre i les murques* a sota; i quan ja havien estret la premsada,* aplegava l’amo, o l’encarregat de la premsa, l’oli, en posaven amb* un barral i, després* de ple el barral, si n’hi via* un, dos o tres o quatre, o els que hi haguessin, el parcer s’emportava l’oli cap a casa i ja en tenien per n’any* amanint la torrada.'El procés tradicional d’elaboració de l’oli a Cervelló en detall era com segueix:Les olives es batien un temps abans i es portaven a casa.El propietari i el parcer (persona que treballava les terres del propietari a canvi d'una part de la collita) compartien les olives segons les parts que corresponien.Les olives es portaven a la premsa, on es trituraven amb l'ajuda d'un animal que feia girar una pedra de molí (trull).La pasta resultant de les olives triturades es posava en cofins i es col·locava en una premsa.Dos o tres homes premsaven la pasta amb una barra i pilons de fusta, i l'oli sortia.L'oli es recollia en un barral i es deixava reposar per separar-lo de les morques (residus sòlids).L'oli resultant es guardava i s'utilitzava per a l'any, principalment per amanir la torrada. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98154 | Treball de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-pedra-seca | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | El grup Gaudim Cervelló està treballant per identificar i restaurar construccions i obres civils de pedra seca. | <p>L'ús de la pedra seca és una tècnica constructiva tradicional molt arrelada a Catalunya, especialment en zones rurals i muntanyoses. Aquesta tècnica consisteix en l'encaix de pedres sense l'ús de morter, aprofitant la forma i mida de cada pedra per garantir l'estabilitat de les construccions. La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya, rafals, proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</p> <p>A Cervelló, la pedra seca ha estat fonamental per adaptar el terreny abrupte al conreu. Els murs de pedra seca, coneguts com a marges, permeten la creació de terrasses en pendents, prevenint l'erosió del sòl i maximitzant l'espai cultivable. Les barraques de vinya i recers oferien refugi als pagesos, mentre que les basses emmagatzemaven aigua, i els rafals proporcionaven ombra i protecció per a eines i animals.</p> | 08068-430 | Per tot el terme municipal | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura i d'obra civil que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya. proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961451,1.9588808 | 412966 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquestes estructures no només representen solucions pràctiques i duradores, sinó que també formen part del patrimoni cultural i paisatgístic de Cervelló. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95639 | Torre dels Peixaters - Torre Pulgar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-dels-peixaters-torre-pulgar | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2016) . </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La guerra civil a Cervelló (1936-1939). S.Ll. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Editorial Néctar. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'està restaurant, amb la modificació d'alguns elements de la façana. | <p>Torre aïllada, de notables dimensions envoltada de jardí. És de planta rectangular en dos cossos, que estan coberts a quatre aigües, amb teula àrab i ràfecs amb mènsules. Té una distribució de soterrani, planta baixa i dos pisos.</p> <p>La volumetria del cos és decreixent i la planta baixa és més gran que les superiors, pel fet de formar una gran terrassa al primer pis, amb balustres a les baranes i gerres que coronen els pilars que estan disposats entre els diversos trams del tancament. </p> <p>La seva façana principal consta de dos cossos units: a l’oest, es troba un de més grans dimensions, el qual presenta un ràfec en descens pels laterals, suportat per mènsules. Aquest ràfec aixopluga una galeria de petites finestres arquejades, estretes, amb arc de punt rodó, amb una línia alta d’imposta en relleu i ampit d'aparell de maó. A l’est destaca una torratxa amb coberta de menors dimensions en amplada, però més elevada que la del cos oest. Aquesta teulada reposa el ràfec a sobre de mènsules i per sota hi ha una línia de cartel·les decoratives. Presenta dues arcuacions cegues, recentment tancades, les quals en origen, emmarcaven sengles galeries interiors. Aquests arcs i la resta de guardapols que es troben protegint les llindes de les finestres, són d'aparell de maó a sardinell, amb marcada coloració rosa, els quals emfatitzen els buits de la façana.</p> <p>Les reixes de les finestres són de decoració noucentista molt senzilla. El parament està arrebossat i pintat, i el coronament presenta el ràfec de la teulada amb cartel·les. Tota la façana fa un joc de colors: marrons a les teulades, groc i rosat als paraments i verd al sòcol i sota les teulades.</p> <p>La casa al davanter té un mur de contenció que fa de tancament i està dividit per pilarets i graelles de ferro, fets en forja, amb barrots cargolats i acabats a la part superior en punxes dobles. Estan replets de vegetació que es recargola entre el reixat.</p> <p>Per arribar a la torre, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada i envoltada per un gran jardí amb hídries i fonts. El jardí i els murs presenten diverses escultures de tipus clàssic. A la planta baixa de la torre, la coberta és plana i té un gran terrat amb balustrada decorada amb hídries. La resta de nivells, en canvi, tenen la coberta de teula àrab amb inclinació de quatre vessants. A l'extrem dret de la façana principal, hi ha una torre de secció quadrangular amb coberta de quatre vessants. Pel que fa a les obertures, al soterrani n'hi ha tres d'arc de mig punt i, a la planta baixa, un balcó i dues finestres d'arc pla, amb barana de ferro forjat i guardapols. Al primer pis, a banda del terrat amb balustrada, hi ha tres obertures amb les mateixes característiques que les de la planta baixa. Finalment, al segon pis, hi ha una galeria amb nou finestres espitlleres d'arc de mig punt i ampit d'aparell de maó.</p> | 08068-39 | C/ Coral Diana, 14-16 | <p>Aquest edifici és una peça integral del conjunt arquitectònic que defineix el perfil urbà del municipi de Cervelló, contribuint significativament a la seva rica història en els primers anys del segle XX.</p> <p>El creixement industrial i la vinguda d'estiuejants provinents de Barcelona, van contribuir a la configuració del seu paisatge urbà, amb la construcció de grans edificacions, la major part de les quals encara són visibles als seus carrers. Cal Peixaters era una d'aquestes segones residències que es van anar implantant al territori sobretot a les primeres dècades del segle XX.</p> <p>Segons Llurba (Llurba, 2016), pertanyia a Josep del Pulgar Noes (en aquells dies era coneguda com la torre Pulgar). Va ser confiscada per l'Ajuntament de Cervelló el 10-5-1937, per tal de fer-la servir com a escola, només durant el temps de la guerra civil, perquè després, a la dècada de 1940, la va comprar una família que tenien una peixateria a Hostafrancs i d'aquí ve l'actual nom.</p> | 41.3970444,1.9565100 | 412769 | 4583359 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101026.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-20231221101004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95639-06103.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | En aquesta casa estiuejava Àngel Anjaumà i Máñez (Barcelona, 1925 - Sant Just Desvern, 2006). Fou un conegut futbolista de la dècada de 1940 que passà la major part de la seva carrera al FC Barcelona. Era germà de la propietària d'aquesta torre. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95636 | Torre de les Orenetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-les-orenetes | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>La torre està delimitada amb un mur de contenció el qual té una obertura a l'eix central, on s’obre una porta reixada de dos batents.</p> <p>La planta de l’edificació és quadrada i en alçada, es desenvolupa en planta baixa i pis. La coberta és de teula àrab i té una inclinació de dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A la façana principal, les obertures són d'arc pla i segueixen una composició de tres eixos verticals. A la planta baixa, la porta està flanquejada per dues finestres graellades i a la primera planta hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> <p>L'immoble està coronat amb un remat d'arcs georgians que delimiten tot el seu perímetre. El parament està arrebossat i pintat i damunt dels balcons i al remat, compta amb tessel·les de ceràmica verda que dibuixen motius geomètrics. Hi ha orenetes pintades a sobre del llindar dels balcons i al sòcol del mur que envolta la finca.</p> <p>Per arribar a la casa, que queda disposada en un terreny amb desnivell, cal passar per una rampa asfaltada que queda envoltada per un gran jardí. Una porta amb reixa de barrots recaragolats tanca l’accés a l’escala que salva el desnivell des del carrer per accedir al jardí i a la casa. A la dreta de la porta hi ha unes rajoles policromades amb el nom de la casa i unes orenetes decoratives.</p> <p> </p> | 08068-36 | c/ Coral Diana, 16 | <p>El seu primer propietari va ser Ramón Aguirre Abaria. L'any 1931 passa a ser propietat de Josep Pasqual i Julià. Després va entrar, per herència, en propietat de la seva filla, Concepció Pasqual Casanellas i després a l'actual propietari.</p> | 41.3968075,1.9563013 | 412751 | 4583334 | 1928 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104616.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104516.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-20231214104715.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95636-03604.jpg | Legal | Art Decó|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 110|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95655 | Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI (?) a XX | Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940. | <p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p> | 08068-55 | Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló. | <p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p> | 41.3972666,1.9814208 | 414852 | 4583360 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96599 | Silene neglecta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/silene-neglecta | <p><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁEZ GONYALONS, Llorenç et al. (2010) Llibre vermell de les plantes vasculars endèmiques i amenaçades de Catalunya. Barcelona: Argania Editio. </p> <p> </p> | Al terme de Cervelló, a l’àrea de la Penya del Cucut, és especialment remarcable per la presència de Silene neglecta. Es tracta d’un teròfit de la família de les cariofil·làcies. | <p>La planta coneguda com <em>Silene neglecta</em>, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies.</p> | 08068-245 | Penyes del Cucut - collet de Can Riera - Puig Vicenç | <p><em>Silene</em> és un gènere de plantes amb flor de la família de les cariofil·làcies. </p> <p>El gènere <em>Silene</em> està estretament emparentat amb el gènere Lychnis. </p> <p><em>Silene</em>, el nom llatí del gènere, prové de la paraula 'Silè', personatge de la mitologia grega que es representa sempre amb el ventre gros gros i fa referència al calze inflat de les flors.</p> <p>Dins d'aquesta espècie, la més coneguda són els colitxos, colissos, esclafidors o petonets, plantes d'ús alimentari consumides tradicionalment a Catalunya. </p> | 41.3692653,1.9619225 | 413184 | 4580271 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24502_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24503_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24504_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96599-24505.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una espècie botànica amenaçada i es troba en molt poques localitats a Catalunya. A la zona de la penya del Cucut i a can Riera els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98010 | Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.</p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.</p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-386 | Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera | <p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.</p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.</p> | 41.3726329,1.9561471 | 412706 | 4580649 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38605.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96137 | Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat. | <p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p> | 08068-124 | c/ Major, 23 | <p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p> | 41.3960016,1.9532895 | 412498 | 4583247 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum | És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96655 | Roure de la Font de l'Era | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-de-lera | <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> <p> </p> | XVIII - XIX | <p>Roure amb brancatge robust i ben desenvolupat en alçada. Té un tronc de dues soques i una alçada aproximada de 20 metres, amb un perímetre de tronc de 3,40 metres. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreix d'abril a maig i produeix glans madures a les darreries del mateix any de la florida.</p> <p>Al seu costat creixen més roures i alzines de dimensions més petites, però totes amb una vàlua paisatgística remarcable.</p> | 08068-264 | Camí que baixa des de la N-340, prop del viaducte del Lledoner. | <p>Aquest roure dóna ombra a una antiga era on es troba una font coneguda com la font de l'Era o la font de la Casa Vella del Lledoner.</p> <p>La font va ser restaurada entre les dècades de 1930 i 1950 per tal de donar servei a les obres de reconstrucció del Pont Gran del Lledoner, que havia estat parcialment enderrocat per la retirada de les tropes republicanes durant la guerra civil.</p> <p>La bassa es va construir probablement durant aquesta reconstrucció. La funció de la bassa era permetre el transport de l'aigua (encara s'endevinen restes de canalització a la pujada) mitjançant una bomba hidràulica fins al pont, per preparar el morter i remullar l'obra de maçoneria (Llurba, 2012: 44-45).</p> <p>Més endavant (1950), un cabrer hi va construir l'abeurador de la mateixa font, perquè el seu bestiar hi pogués beure.</p> | 41.3916519,1.8986122 | 407921 | 4582821 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96655-26403.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest roure monumental (Quercus humilis) i l'arbreda que l'acompanya conformen una àrea natural excepcional d’interès per a la biodiversitat.El roure hauria d'estar inclòs dins la categoria d’arbre singular d’interès local. | 2151 | 5.2 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96174 | Riera de Santa Maria - Riera d'en Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-maria-riera-den-guell | <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Desafortunadament, l'espai de l'embassament que hi ha al curs mitjà de la riera, ha estat utilitzat per a la introducció de diverses espècies al·lòctones de peixos per a practicar la pesca esportiva, una pràctica observada en aquest entorn. | <p>Aquesta riera, segons la nomenclatura de l'Institut Cartogràfic de Catalunya, està segmentada en trams amb denominacions locals específiques, com ara, la riera de can Sala a la capçalera, riera de Santa Maria en el curs mitjà i riera de mas Bassons en el tram final. Amb una extensió aproximada de 4,7 km, recull l'escorrentia generada pel Puig Vicenç i el Turó de can Riera, descendint posteriorment cap a la riera de Cervelló.</p> <p>El darrer tram, que travessa zones urbanitzades artificialment, destaca per la presència d'un embassament. Aquest embassament, tot i constituir un obstacle hidrogràfic, es presenta com un element clau per a la biodiversitat, en consideració del règim estacional de la riera.</p> <p>Te un règim hídric temporal que no exhibeix una llera clarament definida ni un bosc de ribera específic. Malgrat això, en determinats trams es distingeixen retalls de grups d'omeda, amb exemples puntuals d'arbres i plantes característiques d'aquesta comunitat vegetal.</p> <p>Entre les espècies riberenques, es destaquen l'om (<em>Ulmus minor</em>), l'arç blanc (<em>Crataegus monogyna</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>), avellaners (<em>Corylus avellana</em>), figueres (<em>Ficus carica</em>), alzines (<em>Quercus ilex</em>), així com algunes murtres (<em>Myrtus communis</em>), entre d'altres.</p> <p>Pel que fa als arbustos, es troba el marfull (<em>Viburnum tinus</em>), mentre que les lianes es representen amb el lligabosc mediterrani (<em>Lonicera implexa</em>) i el córner (<em>Cornus sanguinea</em>), i en la capa herbàcia, destaca el mill gruà (<em>Lithospermum purpureo-caeruleum</em>).</p> <p>La diversitat exposada posa de manifest el potencial del microambient que es desenvolupa als seus voltants.(Margall, 2018: 14-15).</p> | 08068-135 | Les coordenades s'han agafat a l'alçada del c/ del Pi, 10 | <p>Neix a tocar els terrenys de l'antiga vila de Cervelló. </p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat dels boscos que l'envolten en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3876040,1.9720240 | 414053 | 4582296 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96174-13503.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Seria interessant trobar un marc que afavoreixi la multifuncionalitat de l'embassament de la riera, de manera que es pogués potenciar els serveis ecosistèmics en aquesta àrea.Altres noms de la riera són el de can Sala i de mas Bassons. Tot i ser de règim temporal, té una captació d’aigua no gens menyspreable, com ho palesa el fet d’haver-hi construït la presa o embassament de can Guitart en el tram final. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95678 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans-0 | <p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</span></span></span></p> | Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local. | <p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.</p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.</p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.</p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.</p> | 08068-62 | Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340 | <p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br /> <br /> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br /> <br /> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).</p> | 41.4014800,1.9871400 | 415335 | 4583822 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06206.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 96035 | Riera de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</p> <p> </p> | D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització. | <p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.</p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.</p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.</p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.</p> | 08068-85 | Riera de Cervelló | <p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'</em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br /> <br /> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).</p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).</p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.</p> | 41.3980570,1.9857574 | 415216 | 4583443 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat. | 2153 | 5.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98104 | Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc | <p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p> | XVIII - XIX | Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya. | <p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p> | 08068-405 | Sant Ponç de Corbera | <p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4018535,1.9122246 | 409073 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 95790 | Rellotges de sol de can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-castany | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | El fet que tots dos rellotges hagin estat repintats ha anul·lat tota possibilitat d'interpretació i datació. | <p><span><span><span>Es tracta de dos rellotges de sol, ubicats a dues façanes diferents de l'edifici i amb orientacions també diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos són d’autor, rectangulars i en posició vertical i conserven els gnòmons de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un d’ells presenta orientació sud-est i ha estat pintat recentment amb color terrós, en el qual actualment no s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació (potser estan ocultes darrere la pintura actual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre, el segon, està ubicat en una altra façana orientada al sud-oest, repintat de blanc. Tampoc en ell s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació, segurament pel mateix motiu que l'anterior.</span></span></span></p> | 08068-72 | Accés a la urbanització Can Castany | <p><span><span><span>La masia que aprofitava aquests dos rellotges té un moment important durant el segle XVIII, en què canvia de propietat. És molt possible que en aquell moment es reformessin les parets i s’instal·lessin aquests rellotges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Societat Catalana de Gnòmica els data en el seu inventari com de l'any 1769. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3892055,1.9621011 | 413226 | 4582484 | 1769 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98084 | Rellotges de sol de Can Romagosa del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-romagosa-del-cami | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta de dos rellotges de sol del tipus 'd'autor' els quals, tot i les seves diferències, comparteixen la mateixa orientació sud-est, i es troben a la part esquerra de la façana principal de la masia de can Romagosa del Camí, a diferent alçada. </p> <p>El rellotge de sol situat a l'esquerra (a l'oest), ha estat modernament trobat en el moment de restauració de la façana, per la qual cosa es va deixar sense arrebossar el requadre on hi ha el quadrant.</p> <p>Es troba posicionat amb relació a l'altre rellotge, a un nivell inferior. És quadrat, està molt esborrat, tot i que s'hi veuen línies horàries de 8 a 4 (numeració inexistent). Gnòmon de vareta declinant a sud-est. Sobre del pol, exempt, s'hi ha collat un sol de ceràmica en relleu. Ha estat adornat amb posterioritat amb una peça ceràmica policroma que representa un sol.</p> <p>Per altra banda, el rellotge de sol situat a la dreta (a l'est) ha estat renovat i ara està fet amb elements de ferro, substituint un rellotge més antic que estava pintat, però que ja es trobava en mal estat.</p> | 08068-401 | Avinguda Catalunya, 85-87 | <p><span><span><span>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.</span></span></span><br /> <br /> <br /> </p> | 41.3975861,1.9693610 | 413844 | 4583407 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La masia on estan ubicats els rellotges està situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà.El rellotge de sol inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica ha estat substituït per un de més modern. L'antic no està enregistrat a l'inventari d'aquesta mateixa Societat, ja que es va trobar posteriorment a la inclusió del primer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98107 | Rellotge de sol de la casa de veïns del carrer Major, 95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-veins-del-carrer-major-95 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>El rellotge de sol ubicat a la part superior dreta de la façana principal de la casa de veïns del carrer Major, 95, és de tipus vertical.</p> <p>Està orientat a migdia i presenta una forma quadrada.</p> <p>Està fabricat amb rajoles de ceràmica policroma i mostra marques horàries tant a les hores com a les mitges hores, des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores.</p> <p>La numeració és aràbiga i no es dibuixen els nombres de les hores extremes. La línia corresponent a les 12 hores és vertical i el rellotge no incorpora línies de declinació. El marc del rellotge té forma de 'U' i a la part superior s'hi pot llegir la inscripció '1779'.</p> <p>A la part inferior del rellotge, s'hi troba el lema 'SOLO EL SOL PRUEBA MI UTILIDAD'. El gnòmon és de vareta i està situat en un semicercle. Es tracta d'un rellotge de la tipologia d'autor que es troba ben conservat.</p> <p> </p> | 08068-407 | c/ Major, 95 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961958,1.9569182 | 412802 | 4583265 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95516 | Rellotge de sol de can Guitart Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | S'ha repintat recentment | <p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p> | 08068-10 | Carrer Masia, 32 | <p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> | 41.3943019,1.9753888 | 414344 | 4583036 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98111 | Rellotge de sol de ca la Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-illa | XXI | <p>Rellotge de sol de forma quadrada, situat sota el ràfec de la façana principal de la casa, a la part dreta del balcó.</p> <p>És de forma quadrada, policrom. Està emmarcat per una franja groga recercada per una línia de color blau.</p> <p>La decoració inclou elements florals i un llibre obert dins el camp blanc en el qual se situa un sol que sembla bufar el gnòmon, i fulles a banda i banda del sol central, a la franja groga. Presenta orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries són de 6 a 5, i té senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. Sol al pol, gnòmon de vareta simple. Lema a la part superior. Signatura il·legible i data (2003) a l'angle inferior dret.<br /> <br /> El lema es troba escrit a la part superior del marc, i diu: 'El sol surt per a tots'.</p> | 08068-410 | c/ Major, 51 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959342,1.9548449 | 412628 | 4583238 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41003_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98123 | Rellotge de sol de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | Despintat i difícilment llegible. | <p>Rellotge de sol del tipus conegut com 'd'autor'. És de traça vertical i fons blanc. Amb orientació sud. Està situat al mig de l'antiga façana principal, a esquerra i a l'oest de la porta d'entrada d'arc de punt rodó.</p> <p>Està desdibuixat. Conserva decoració en color groc que representa un sol en la part superior central, del qual sortia el gnòmon, que s'ha perdut.</p> | 08068-412 | Torre Vileta. | <p><span><span><span>El rellotge es troba en una masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</span></span></span> A la casa c<span><span><span>onsta una restauració del 1733.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució actual és del 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3972119,1.9814308 | 414852 | 4583353 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98038 | Rellotge de sol de Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-vila | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX | <p>El rellotge de sol és vertical, fet de rajoles de ceràmica, i presenta orientació al sud, amb marques horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon és una vareta.</p> <p>Està emmarcat per una franja de color morat, delineada, amb la part superior rematada per un arc.</p> <p>El camp on s'inscriuen les marques horàries i el gnòmon és de color blanc. En aquest camp, a la part superior, apareix la imatge i la inscripció: 'STA/MARIA//DE/CERVELLÓ', a banda i banda de la imatge de la Santa, amb túnica de color blau i aureola groga, la qual emergeix del mar on s'intueix la imatge d'un vaixell.</p> <p>El rellotge és dels considerats com 'd'autor' i es troba ben conservat.</p> | 08068-390 | Mas Vila | <p><span><span>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses. Molt probablement, el rellotge sigui obra de finals del segle XIX.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores amb una combinació d’elegància i senzillesa. Aquestes peces, sovint úniques, adossades a les parets de cases en nuclis urbans o masies rurals, han esdevingut part integral de la història cultural i arquitectònica del nostre territori. L'ús dels rellotges de sol es remunta a temps antics, quan les societats depenien de la posició del sol per mesurar el temps. Encara que les primeres versions podrien ser primitives, una gran varietat de rellotges de sol es va desenvolupar durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges com aquest, destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintades directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. Altres, en canvi, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, col·locades amb la intenció d’aconseguir una marcació precisa gràcies a la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3862414,1.9798828 | 414709 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390030.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97353 | Rellotge de sol de Can Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-tres | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'ha repintat, per la qual cosa el rellotge es troba per sota d'una capa de pintura de color blanc, com la de la resta de la façana. S'hauria de dur a terme una acurada restauració per tal de tornar aquest element a la seva fesomia i vàlua original. | <p><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus considerat 'd'autor' de traça rectangular. Es troba ubicat a a façana principal de l'antiga masia, a l'esquerra del balcó del primer pis, a hores d'ara, absolutament pintat de blanc, per la qual cosa s'ha d'acudir a la seva descripció a l'obra de la Societat Catalana de Gnomònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El gnòmon, encara visible, és de vareta, i te un doble marc. Presenta orientació sud-est, amb les següents marques horàries: 6 del matí i 5 de la tarda, en cicles de 12 hores. Les mitges hores a les hores centrals del dia. Numeració aràbiga, la línia de les 12 és vertical.</span></span></span></span></p> | 08068-358 | Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 | <p>El rellotge podria haver-se ubicat a la façana de l'antiga masia en el mateix moment en què es va instal·lar la decoració actual, a inicis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3828833,1.9511843 | 412304 | 4581792 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97353-35803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Com que la fesomia del rellotge actualment no és visible, es troba transcrita la que ofereix l'Inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans, feta per la Societat Catalana de Gnomònica. Té el número: 3782. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97344 | Rellotge de sol de Can Sala de Baix Sud-est 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-2 | <p><span><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Pràcticament esborrat. Requereix una bona feina de neteja, recerca del dibuix original i restauració. | <p><span><span><span>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries ni decoració pictòrica, ja que està esborrada per manca de manteniment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a la façana principal del mas, a sud-est, a sobre de la fornícula que allotja la rajola que representa a la Mare de Déu dels Dolors, i a la dreta d'un altre rellotge en millors condicions de conservació que es troba a la mateixa façana.</span></span></span></p> <p>Ha perdut el <span><span><span>gnòmon, tot i que es conserva el forat en el qual aquest s'allotjava. </span></span></span></p> | 08068-357 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.3853931,1.9595549 | 413008 | 4582063 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97344-35704.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98122 | Rellotge de sol de Can Cases de La Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cases-de-la-muntanya | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). </span></span><em><span>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</span></em><span><span>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | En general està despintat. Conserva alguns motius decoratius, però les marques horàries es troben desdibuixades. | <p>Rellotge de sol declinant, estucat i pintat, que està situat a una façana secundària de pedra i a l'interior de la casa.</p> <p>El mur de la façana és de pedra irregular i el rellotge es col·loca sobre una placa estucada. La fesomia de la façana indica que aquesta s'ha remodelat, produint-se un aixecament de la teulada, que és a dos vessants.</p> <p>Molt a prop del vessant dret s'ubica el rellotge, que presenta una orientació sud-est. El rellotge és de traça rectangular i inclinat, corresponent a la tipologia dita 'd'autor'. Presenta una orientació sud-est.</p> <p>A causa del seu estat de deteriorament i la manca de manteniment, s'han perdut les marques horàries, però encara subsisteixen motius decoratius geomètrics i d'escacs, pintats a la mangra. El gnòmon, que travessa tot el camp blanc del rellotge, està reforçat.</p> | 08068-411 | Can Cases de La Muntanya. A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç. | <p>La casa en la qual està instal·lat el rellotge rep el nóm del cognom de la família, Cases. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3953587,1.9216928 | 409856 | 4583208 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest rellotge de sol, tot i la seva antiguitat i deteriorament, continua sent un testimoni valuós en el conjunt dels rellotges conservats al municipi, tant per la seva funció original com per la seva decoració característica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98110 | Rellotge de sol de Cal Figues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-figues | XX | <p>El rellotge de sol de Cal Figues està situat per sota del ràfec de la teulada, a esquerra del balcó que s'obre al primer pis de la façana principal de la casa.</p> <p>És de tipus vertical declinant. Està fet de rajoles policromes i té una forma rectangular, emmarcat, amb una orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries van de 6 a 5, amb traços curts per a les mitges hores, i la línia de les 12 està ornamentada. Les xifres són aràbigues.</p> <p>El disseny inclou un sol i una lluna al pol, amb un gnòmon de vareta simple. El lema, 'No soc res sense sol,' està situat a la part superior.</p> <p>A l'angle inferior dret es pot veure una signatura il·legible i la data (2003). El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-409 | c/ Major, 103 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962541,1.9571811 | 412824 | 4583271 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 95512 | Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5 | <p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p> | XX | <p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p> | 08068-6 | Avinguda de Catalunya, 5 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3964704,1.9597381 | 413038 | 4583293 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97285 | Rellotge de sol Oest de Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-oest-de-can-sala-de-baix | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> | XIX - XX | Bona part de la seva superfície està despintada. | <p>Rellotge de sol circular, del tipus vertical declinat.</p> <p>Està orientat al sud-oest.</p> <p>No es distingeixen marques horàries, però es poden veure restes d'un marc de color blau en el qual s'insereix el gnòmon, que és una vareta. És del tipus d'autor. </p> | 08068-355 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es troba en una façana lateral de la masia, construïda en una ampliació de finals del segle XIX-inicis del segle XX. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3853149,1.9592361 | 412982 | 4582054 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97285-35502.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Núm. de Registre: 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95663 | Rellotge de sol Granja García | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p> | 08068-59 | Plaça Granja García, 3 | <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> | 41.3991216,1.9899916 | 415571 | 4583557 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | 105 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 96101 | Rellotge de Sol del Mas Nou del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-nou-del-lledoner | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Està pràcticament esborrat, tot i que conserva el gnòmon | <p><span><span><span>Rellotge de sol d’autor que es troba ubicat a la façana posterior de la masia. Té forma rectangular, orientació sud-est i és vertical declinat, amb el gnòmon de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de manteniment ha provocat que les marques horàries i la possible ornamentació s’hagin perdut. </span></span></span></p> | 08068-107 | Finca el Lledoner. Carretera N-340, km 318,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La casa era coneguda també com a Lledoner Nou.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas es troba en un punt geogràfic en el qual els carruatges havien d'enfilar la pujada costeruda d'Ordal. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Carretera amunt, a uns 400 m, hi ha el Mas Vell del Lledoner, i al davant, travessant la carretera, una caseta de pagès. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L'any 1777, no se sap si va ser Josep Romagosa i Muntaner o el seu fill Jaume Romagosa i Panyella, qui va construir aquest mas per a destinar-lo a hostal, molt probablement a la tirada que va tenir la recent construcció de la nova carretera de Carles III.(Llurba, 2021:102-103).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Al mas, es facilitaria, doncs, menjar, allotjament i canvi de cavalls als carruatges que transitaven per aquella nova via.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Durant el segle XIX era hostal i actualment és una segona residència.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3912570,1.9045215 | 408415 | 4582771 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96101-10703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98087 | Rellotge de Sol de ca l'Armengol Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larmengol-tres | XVIII - XX | La restauració feta el juliol de 1996 per Francesc P. i Jordi A. sembla haver estat curosa i respectuosa amb l'estil original del rellotge, mantenint la numeració i altres detalls típics del segle XVIII, suggerint un intent conscient de preservar la integritat històrica de la peça. | <p>Aquest rellotge de sol és una peça interessant amb diverses característiques que el fan destacar. Està situat entre els dos buits de façana, per sota del ràfec. És de la tipologia 'd'autor', la qual cosa indica que és una peça única, probablement dissenyada per un artista o artesà específic. La seva orientació és sud-oest, classificat com un rellotge de sol vertical declinant.<br /> <br /> Pel que fa als elements del rellotge, les línies horàries marquen les hores de 6 a 5 amb senyals per a les mitges hores i utilitzen numeració aràbiga per indicar-les. Al pol del rellotge hi ha un sol decoratiu, i el gnòmon és de vareta simple, essent l'element que projecta l'ombra per indicar l'hora.<br /> <br /> Les inscripcions a cada banda del pol són '<em>D 16 Gs P 42 GS.' i 'ALLEN 1798</em>'. A més, el rellotge presenta un lema a la part superior que diu '<em>El sol lluu per a tothom</em>'. A l'angle inferior esquerra hi ha una inscripció de restauració que diu 'Restaurat juliol 1996 / Francesc P - Jordi A.', indicant que la restauració sembla respectuosa amb el disseny original o, almenys, amb la numeració típica del segle XVIII.<br /> <br /> La inscripció '<em>ALLEN 1798</em>' probablement indica l'any de fabricació original, i el lema '<em>El sol lluu per a tothom</em>' afegeix un toc de filosofia i universalitat a l'objecte.</p> | 08068-402 | c/ Sant Esteve, 13 | <p>Aquest rellotge de sol és un exemple ben conservat del ric patrimoni històric i cultural del municipi de Cervelló. Originalment creat al segle XVIII, encara dona les hores solars en una de les cases de cos que persisteixen avui dia al carrer Sant Esteve, un carrer on a hores d'ara és possible respirar l'aire d'un antic vial urbà.</p> <p>És opinió general de la gent gran que aquest carrer és un dels més antics de la trama urbana de Cervelló, suggerint que podria haver existit abans del traçat de la carretera de Carles III, construïda durant el segle XVIII per ordre del rei Carles III d'Espanya.<br /> <br /> El carrer Sant Esteve, amb la seva història que es remunta com a mínim al segle XVIII, reflecteix la importància de la planificació urbana i l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquest rellotge no només serveix com una peça funcional, sinó que també és un testimoni del passat, reflectint el disseny i la tecnologia de l'època en què va ser creat.<br /> <br /> Aquest rellotge és una peça valuosa tant per la seva antiguitat com pel context històric en què es troba, formant part integral del patrimoni cultural de Cervelló.</p> | 41.3964540,1.9569155 | 412803 | 4583293 | 1798-1996 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 97286 | Rellotge de Sol de Can Sala de Baix Sud-est 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-1 | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Despintat i esquerdat verticalment. | <p>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries, i sí restes d'un marc de color blau sobre fons pintat a la mangra. El gnòmon és de vareta.</p> | 08068-356 | Can Sala de Baix | <p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3853656,1.9595186 | 413005 | 4582060 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35603.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Té el número 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. A la seva dreta hi ha un altre rellotge pràcticament despintat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 97429 | Rellotge de Sol de Can Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> | 08068-360 | Camí de Can Ràfols. | <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3715719,1.9825377 | 414912 | 4580506 | 1789 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96132 | Rectoria de l'Església Parroquial de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lesglesia-parroquial-de-sant-esteve | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Tot i que va ser afectada pel conflicte bèl·lic de la guerra civil i presenta alguns elements deteriorats, el gruix del seu imponent volum es troba en bon estat. | <p><span><span><span>L'edifici de la rectoria de l'església parroquial de Sant Esteve de Cervelló és un exemple notable d'arquitectura religiosa i residencial, amb elements que reflecteixen tant la seva funció espiritual com la seva integració en el paisatge local.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Està bastit sobre un terraplè, i es troba adossat, sense solució de continuïtat, al gran cos constructiu que representa l'església de Sant Esteve Parroquial de Sant Esteve per la banda est, de manera que tots dos conformen un conjunt unitari de gran presència. La planta és quadrangular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta, en alçada, de planta baixa, pis i golfes. La coberta està configurada a quatre vessants i està protegida per teules àrabs, una característica comuna a les construccions tradicionals de la zona. Aquesta estructura permet una bona evacuació de l'aigua de pluja. Les seves parets estan construïdes alternant elements de talla i obra de maó vist. Pel que fa a la pedra, majoritàriament és de procedència local i es presenta vista, toscament treballada. La construcció en pedra segueix la tradició local del municipi. Això permet una integració visual amb l'entorn i les altres construccions històriques. La façana principal és sòbria però elegant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les finestres, de mides i formes diverses, són majoritàriament rectangulars i estan distribuïdes de manera simètrica. Algunes d'aquestes finestres presenten marcs de pedra picada que aporten un toc de distinció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Del conjunt destaca la galeria de solana porxada del pis superior, la qual fa un continu lineal al voltant de les dues façanes vistes de l'última planta de l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formalment, l'edifici està inspirat en l'arquitectura popular catalana, a la qual evoca en elements ben definits, com ara el portal d'arc de mig punt, adovellat de pedra. Aquest portal constitueix l'accés a l'antic habitatge del rector i està tancat mitjançant una porta robusta, de fusta massissa i clavetejada. Es troba protegida per un porxo senzill amb una coberta a un vessant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud té un relleu on es representa un escut amb les quatre barres catalanes i dos cérvols contraposats. L'escut està coronat per formes vegetals. Elegants arcs completen l'edifici.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'interior de la rectoria està dissenyat per combinar les funcions residencials i administratives de la parròquia. Hi ha diverses sales destinades a l'acollida i reunió de la comunitat, així com espais privats per a la residència del rector.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat de la rectoria hi ha un espai que s'havia dedicat a jardí, delimitat per murs de pedra seca, seguint, com la resta de l'edifici, la tradició constructiva de la zona i afegint un element de continuïtat amb el paisatge rural de Cervelló.</span></span></span><span><span><span> </span></span></span></p> | 08068-123 | c/ Major, 23 | <p><span><span><span>El 4 de maig de 1859 es va iniciar un procés per a la construcció d'una nova església i la seva casa parroquial a Cervelló, motivat pel creixent augment de la població a causa de la prosperitat econòmica generada per la carretera de Barcelona a València. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquell període, el municipi comptava amb 185 edificis i 1042 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 20 de gener de 1896 es va beneir i col·locar la primera pedra de l'església, amb la presència del bisbe de la Diòcesi, el rector Antoni Forns, altres membres eclesiàstics, l'alcalde Joaquim Mensa, les autoritats municipals, la Germandat de Sant Sebastià i diversos veïns i forasters. Aquell mateix dia van començar les obres de construcció de la nova església, i la part ja construïda va ser habilitada immediatament per a la celebració del culte. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici va gairebé completar-se el 1908, amb l'excepció de part de la façana i l'ornamentació interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La benedicció oficial es va dur a terme el 20 de gener de 1908, amb la presència del mossèn Lluís Codina, el batlle Venanci Mestre i el jutge Joan Casanellas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'església i la rectoria van patir els desastres de la guerra civil: 'va ser incendiada ruixant amb benzina tot el sostre i les parets. Va cremar durant tres dies i tres nits fins que es va anar apagant per si mateixa. Aleshores va passar a ser estable de cavalls, muls i matxos, de la mateixa manera que va passar amb la rectoria. Hi entraven pel costat del baptisteri, ja que en aquella època no existia el passadís que hi ha en l'actualitat, i el pas era més ample. Abans les escales per pujar a l'església eren molt planeres i de fàcil accés per als cavalls, i, en canvi, els graons de la rectoria estaven molt junts i feien més difícil aquest accés' (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3960755,1.9536366 | 412528 | 4583255 | 1908 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12303_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12304_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12305_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12306_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96132-12307_0.jpg | Legal | Historicista|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | Antoni Maria Gallissà Soqué | 116|105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98137 | Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella | <p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-423 | <p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 96063 | Rec i resclosa del Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares | <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | Ha gairebé desaparegut. | <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> | 08068-90 | A la llera de la riera de Cervelló | <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> | 41.4001891,1.9886668 | 415462 | 4583677 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 96096 | Puig d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p> | Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret. | <p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p> | 08068-103 | Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat. | <p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 41.4081847,1.8849762 | 406805 | 4584670 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg | Legal | Mesozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de conservació | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. | 122|121 | 2153 | 5.1 | 1762|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96653 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11). | <p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p> | 08068-262 | Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional. | <p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p> | 41.3677457,1.9540263 | 412522 | 4580110 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC. | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95609 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar-2 | <p><span><span><span><span><span>A.A.D.D; 1986 Garrosa. Butlletí del Grup d'Estudis i Recerques</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>BACARIA i MARTRUS, A. (1997): Puig Castellar, memòria de la intervenció arqueològica d'urgència (21 d'octubre -7 de novembre de 1997). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 2227. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span>Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST, N.; 1989 Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MOLIST CAPELLA, N. (1985): Memòria de Puig Castellar (Sant Vicenç dels Horts, Baix Llobregat). Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 375. Memòries i informes</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIPOLL, E.; BARBERÀ, J.; LLONGUERAS, M.; 1965 Poblado de Puig Castellar (San Vicente dels Horts, Barcelona)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SOLIAS, J.M.; 1990 El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat, Tesi Doctoral.</span></span></span></span></span></p> | VI aC - I aC | Durant la visita per a la realització del Mapa de Patrimoni Cultural, s'ha observat la presència d'abundant material ceràmic d'època ibèrica a tot el Puig Castellar, tant al cim com als diversos vessants. També es pot confirmar l'existència d'alguns forats fets per furtius al cim del puig. | <p>El poblat es troba a la part superior del turó d'aquest nom, situat on s'inicia el camí cap al Port de l'Ordal -per Cervelló i Vallirana-, domina el pas natural que va de la vall del Llobregat cap a l'interior (Penedès, i fins i tot el Tarragonès) passant per l'interior de l'Ordal i el Garraf.</p> <p>Per tant, es tracta d'un enclavament important que permet el domini de la xarxa viària, tant de la que discorre per la banda dreta del riu, com de la que travessa la serralada per la vall de Cervelló.</p> <p>Fins no fa gaires anys, el terreny va ser ocupat per conreus de secà, però avui en dia resta abandonat per manca de productivitat. La zona està actualment ocupada per abundant malesa que dificulta el pas i s'ha instal·lat un dipòsit d'aigua prop del cim que ha provocat la destrucció de part de les restes del poblat.</p> <p>El topònim de Puig Castellar és típic de poblats ibèrics encastellats, tal com poden ser els casos del Puig Castellar de Begues i Santa Coloma de Gramenet, o del Puig Castell de Vallgorguina. SOLIAS (1990) va detectar en materials dipositats al Museu de Gavà per furtius la fase d'habitació més antiga del turó, la qual caldria datar-la a finals del Bronze Final i inicis de la iberització. La presència d'una llosa de pòrfir quars-diorític amb cassoletes i espirals ens relaciona amb els motius típics del Bronze Final, difosos per la cultura de Hallsttat i amb paral·lels a l'àrea mediterrània a Mont Bego i a la Valcamònica.</p> <p>A més, els paral·lels a la zona atlàntica són molt abundants.</p> <p>De tota manera, no hi ha cap seguretat que es pugui datar en un moment tardà dins del Bronze Final. El que sí sembla pertànyer a aquest moment és un fragment de ceràmica a mà amb acanalats i brunyida. Recordem aquí que no s'ha trobat encara el poblat al qual podria pertànyer la necròpolis de la propera Bòbila Roca i que tal vegada, si més no, en el seu moment final podria estar al Puig Castellar. També en aquesta fase antiga d'habitació del lloc, però ja en una fase culturalment ibèrica, ens trobaríem la típica ceràmica de bandes pintades, similar a la que apareix a la Penya del Moro i a Montjuïc. Durant l'excavació de 1985, van sorgir les primeres restes d'estructures d'una habitació. Es va fer una aportació rellevant amb la possible identificació d'una petita explotació local de ferro, amb la troballa de cubetes i escòria de metall. A més, es va estendre la cronologia en tres fases d'ocupació: segles VII-VI aC, final del segle III-inici del segle II aC i final del segle II-inici del segle I aC. Després de completar les excavacions arqueològiques, es va procedir a tapar les estructures descobertes i els sondejos realitzats.</p> <p>El 1997, es va dur a terme una intervenció d'urgència al jaciment després de descobrir restes de dues sitges de l'època ibèrica i abundant material ceràmic del mateix període. Aquestes sitges es van trobar durant la instal·lació d'una tanca destinada a protegir un dels dipòsits d'aigua municipals, situat en el vessant nord del turó, afectant parcialment el subsol d'aquest sector del Puig Castellar. Les descobertes, tant d'aquestes dues sitges com les anteriors, apunten cap a l'existència d'un assentament ibèric, o com a mínim, una àrea d'emmagatzematge amb sitges corresponents a aquest període.</p> <p>Tot i que no hi ha informació específica sobre el moment de construcció de les sitges, alguns fragments de ceràmica fina (llàntia i parets fines tardorepublicanes i ceràmica campaniana B) i de tègula romana que van aparèixer indiquen, amb certesa, que aquests dipòsits van ser utilitzats com a abocadors en un moment situat cronològicament entre els segles II i I aC.</p> | 08068-13 | Límit sud-oest Cervelló i Sant Vicenç dels Horts | <p>El jaciment sembla tenir una fase al llarg de l'edat del Bronze amb la presència d'un petròglif i alguna ceràmica datable al Bronze Final.<br /> <br /> També s'han detectat indicis d'una ocupació lleugera a la fase ibèrica antiga i un moment més important en el moment del final de la cultura ibèrica al segle I aC.</p> | 41.3974147,1.9950810 | 415994 | 4583362 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208124425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95609-20231208130605.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Lúdic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pel pendent de la muntanya es veien, ja d'antic, gran quantitat de fragments de terrissa que feien pensar en la possibilitat que hi hagués al cim un poblat o un altre tipus d'hàbitat. Això va motivar el plantejament d'un seguit de campanyes d'excavació al jaciment. Aquestes campanyes d'excavació antigues varen ésser dutes a terme els anys 1957 i 1962 sota la direcció dels senyors Eduard Ripoll, Josep Barberà i Miquel Llongueras (Ripoll, E.; Barberà, J.; Llongueras, LL. 1965) no van produir resultats significatius en termes d'estructures, ja que la potència era limitada i semblava que tot estava molt erosionat. Tot i que s'hi van trobar sitges, el material que contenien era escàs. | 81 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98028 | Pou de les cases de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases-de-sant-ponc | XIX - XX | <p>Pou d'aigua circular de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>La construcció, d'aspecte sòlid i robust, està feta amb pedres calcàries irregulars, unides amb morter.</p> <p>La part superior del pou és plana i també està coberta amb morter allisat. Al centre de la part frontal hi ha una porta metàl·lica tancada que proporciona accés al pou. Aquesta porta està emmarcada per una arcada d'aproximació de filades, feta amb les mateixes pedres que la resta de la construcció.</p> | 08068-389 | Sant Ponç de Corbera | <p>El pou havia de donar servei a les cases de Sant Ponç.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics.</p> <p>Juntament amb l'església de Sant Ponç, el pou i les cases són un conjunt edificat que resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable, el qual posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 41.4020562,1.9122168 | 409074 | 4583962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98126 | Pou de can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pitarra | XVIII-XIX-XX | Es troba en un estat d'abandonament i deteriorament notable. Ha començat a caure la coberta. En resum, el pou de la masia de Can Pitarra a Cervelló necessita una intervenció urgent per evitar el seu col·lapse total. | <p>El pou de la masia de Can Pitarra està construït amb pedra i de forma cilíndrica amb coberta de cúpula. Mostra signes evidents de falta de manteniment al llarg dels anys. L'entrada del pou és estreta, amb una porta metàl·lica oxidada que indica que no ha estat utilitzada des de fa molt temps. Les parets interiors mostren signes de desgast i humitat, amb algunes parts de la construcció que es desfan.</p> <p>Les parets exteriors del pou presenten diverses esquerdes i pedres despreses, denotant el pas del temps i la manca de cura. La vegetació ha crescut al voltant i sobre el pou, contribuint al seu aspecte descurat i integrant-lo més encara amb el seu entorn natural.</p> <p>La profunditat del pou és considerable, i les parets interiors, també de pedra, estan degradades amb nombroses esquerdes i parts despreses. L'obertura superior del pou permet l'entrada de llum, però també ha facilitat l'acumulació de brutícia i vegetació a l'interior.</p> <p>Aquest pou, que en el passat va servir probablement com a punt d'abastiment d'aigua vital per a la masia, avui dia representa, tan sols, un record del passat, ocult enmig de la vegetació i el pas del temps.</p> | 08068-415 | Al mig del camp, darrera can Pitarra, a l'est del camí a can Sala de Baix | 41.3860693,1.9611361 | 413141 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41503.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 95625 | Pont dels tres arcs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-tres-arcs-0 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro.INVENTARI (s.d.)</p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</p> | XIX - XX | S'ha restaurat recentment, en part, amb un nou arrebossat. | <p>Pont aïllat compost per tres grans arcs de mig punt, amb els brancals construïts en pedra i reforçats amb pilars semicirculars de formigó. De fet, els arcs també estan recoberts amb formigó, tot i que inicialment s'havien construït amb maons.</p> <p>En els estreps, es poden observar reforços atalussats construïts en pedra.</p> <p>El paviment del tauler correspon al mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro, actualment pintades de blau.</p> <p>La construcció està realitzada amb carreuons de pedra disposats en filades i lligats amb ciment.</p> | 08068-25 | Carretera N-340, km. 1231-1232 - El Lledoner | <p>El 10 de juny de l'any 1761, per ordre del monarca Carles III, es va iniciar la construcció de l'actual carretera N-340, coneguda en aquell temps com a 'carretera de Catalunya'.</p> <p>La primera etapa de construcció del pont, projectat per enginyers militars, va abastar des del 1771 fins al 1773.</p> <p>Després d'una pausa per a la restauració de l'estructura, les obres es van reprendre el 1775, tot i que danys estructurals provocats per fortes pluges van obligar a una nova interrupció.</p> <p>Finalment, el 1800 es van reprendre les obres fins a la seva conclusió el 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Com la resta de ponts de la mateixa carretera, aquest pont també va ser explosionat durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. La intenció d'aquestes accions era dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada.</p> <p>Es demana el 2 de juny de 1940, al Ministerio de Obras Públicas, la seva reconstrucció juntament amb la del pont del Lledoner.</p> | 41.3898133,1.9080758 | 408710 | 4582606 | 1775 - 1803? | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132829.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95625-20240103132758.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Forma part de la línia divisòria, pel sector de ponent, amb el municipi de Vallirana. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96484 | Pont del Torrent de la Mala Dona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-la-mala-dona | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2013). Contes i llegendes. Torrelles de Llobregat: Nectar Editorial. Dibuixos de Francesc Pasqual Armengol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Muralleta o ampit de pedra sorrenca vermella que havia format part del tancament lateral del pont que hi havia a sobre del torrent conegut com de la Mala Dona. Encara conserva els guardacantons que el protegien de l'acció dels carruatges.</p> <p>Actualment, el torrent passa canalitzat per sota, per la qual cosa pràcticament ha perdut la seva funció original, passant a tenir més aviat un valor simbòlic.</p> | 08068-222 | c/ Major, al davant de la Plaça de la Biblioteca, 1 | <p>És un dels múltiples ponts que es van anar ubicant per salvar els diversos torrents i rieres de Cervelló.</p> <p>Aquest en concret està lligat a una coneguda llegenda que hi està relacionada.</p> | 41.3961385,1.9577188 | 412869 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96484-22206.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 97855 | Pont del Torrent Fondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-fondo | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>El pont del torrent Fondo de Cervelló és una estructura aïllada que travessa aquest torrent, ric en recursos hídrics, ja.que recull les aigües que baixen de les Rovires.</p> <p>Està caracteritzat per un únic arc de mig punt. Aquest arc està construït amb maons disposats a sardinell i pedra de sauló vermella.</p> <p>La part superior del pont, coneguda com a tauler, està formada pel paviment del carrer que hi passa per damunt. Té uns 25 m d'alçada i, a sota, a la dreta, s'hi poden veure horts perfectament treballats.</p> <p>El pont està delimitat per baranes de pedra i ferro que asseguren la protecció dels vianants. La resta de l'estructura està construïda amb pedra de diverses mides, disposada regularment i lligada amb morter.</p> | 08068-378 | Nacional 340 | <p>Aquest és un dels molts ponts construïts per salvar els torrents i rieres de Cervelló, destacant com un testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII.</p> <p>Es va edificar per superar el torrent Fondo durant la construcció de l'actual carretera N-340, utilitzant una estructura similar a la d'altres ponts d'aquesta carretera.</p> <p>Durant la retirada de les tropes republicanes al final de la Guerra Civil, es va ordenar la destrucció de tots els ponts de la carretera per dificultar el pas de les tropes enemigues i afavorir la retirada. És molt probable que aquest pont també fos en bona part destruït en aquell moment.</p> | 41.3953205,1.9528037 | 412457 | 4583172 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97855-37804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A sota del pont hi havia la font de Sant Isidre (Grup de Recerca, 2022: 85). | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 95624 | Pont del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-lledoner | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GONZÁLEZ MORENO-NAVARRO, Manuel. La accidentada historia del Puente del Lladoner (1988) S.Ll. Manuel González Moreno-Navarro. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LACUESTA, Raquel (2008). Ponts de la província de Barcelona. Comunicacions i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | <p>Pont aïllat, de trànsit rodat i de vianants, de grans dimensions, que salva el gran desnivell existent a la zona a causa del curs profundament excavat del torrent que desemboca a la riera de Rafamans.</p> <p>Està format per dos registres d'arcs superposats, amb la part superior reformada. Es va construir amb pedra i fàbrica d'obra. Té 120 m de longitud i 32 m d'alçada i consta de 2 pisos.</p> <p>El pis superior, per on circula el trànsit rodat, està format per 13 arcs de mig punt, carregats sobre sòlides pilastres que des del fons del torrent, que dona aigües a la riera de Rafamans, arriben als 30 m d'alçada. Tant els arcs com les pilastres estan fets amb formigó.</p> <p>Destaca el fet que els arcs del pis superior estan comunicats entre si mitjançant obertures d'arc rebaixat que permeten transitar-hi.</p> <p>El tauler consisteix en el mateix ferm de la carretera i està delimitat amb baranes de ferro.</p> <p>L'estructura té una longitud de 192 metres i una alçada màxima de 32 metres, i està bastida en pedra de la zona disposada regularment i lligada amb morter. També s'observen algunes filades de carreus que decoren els desnivells de la construcció. El pis inferior, amb 9 arcs, és el pas per vianants.</p> <p>Uns arcs addicionats posteriorment ressegueixen, a banda i banda, el coronament de les robustes arcades semicirculars.</p> | 08068-24 | Carretera N-340, entre Cervelló i l’Ordal | <p>El pont del Lledoner va començar a construir-se el 1764 per ordre del rei Carles III d'Espanya, que va disposar la construcció de l'actual carretera N-340, que en aquell temps es va donar a conèixer com a 'carretera de Catalunya' i no es va finalitzar fins al 1802, a causa de les dificultats orogràfiques del terreny, entre d'altres.</p> <p>La primera fase de construcció del pont, dissenyat per enginyers militars, va durar del 1771 fins a 1773. Un cop reposada l'estructura, les obres es van reprendre l'any 1775, tot i que uns danys estructurals ocasionats per unes fortes pluges van fer que es tornessin a aturar novament.</p> <p>Finalment, l'any 1800 es reprenen les obres fins a la seva finalització l'any 1803, durant el regnat de Carles IV.</p> <p>Aquesta imponent obra d'enginyeria es va concebre en el marc d'una iniciativa destinada a millorar les infraestructures de comunicació a tot el territori. A mesura que es desplegava la construcció del pont del Lledoner, es posaven a prova les habilitats dels enginyers i els treballadors, ja que les dificultats topogràfiques del seu enclavament van plantejar reptes considerables, no només tècnics sinó també econòmics, d'acord amb el llarg període de construcció, que es va allargar durant trenta-vuit anys.</p> <p>De tots els nous ponts que es van construir en aquella època, els més importants van ser el de Molins de Rei, per a salvar el riu Llobregat, i el del Lledoner, per a salvar un barranc en les muntanyes de l'Ordal, a prop del port del mateix nom. A aquest barranc se'l denominava 'el puente del Barranco malo'.</p> <p>L'aixecament d'aquests dos ponts, van convertir la carretera de l'Ordal en la via bàsica de comunicació amb l'altre costat del Llobregat i amb la ciutat de Barcelona.</p> <p>El pont va estar dissenyat per enginyers militars, especialment Pedro Martín Zermeño. La direcció de les obres va anar a càrrec primer de Francisco Fernández Angulo i després, de Carles Saliquet. Va ser construït per Onofre Ibern i Companya, el mateix constructor que havia aixecat el pont de Molins de Rei. Van ser fiadors Francesc Renart i el seu fill Josep Renart i Closes.</p> <p>Els maons que es feien servir, es coïen en un forn proper (el del Lledoner) i la calç s'extreia d'una pedrera propera, del poble de Vallirana. Un fet notable va ser la seva voladura durant la retirada de les tropes republicanes l'any 1938. En aquell moment es va donar l'ordre de fer volar tots els ponts de la carretera per dificultar el pas dels enemics i afavorir la retirada. El 'Ministerio de Obras Públicas', el dia 2 de juny de 1940, va encarregar-se de la seva reconstrucció, juntament amb la del pont dels Tres Arcs. D'aquesta manera, l'any 1943 ja es podia tornar a circular pel seu tauler, el qual fou eixamplat amb 8 metres de carretera i unes voreres d'un metre d'amplada.</p> <p>Entre els habitants de Vallirana corria la llegenda que, en plena construcció, el pont es va ensorrar i que, a conseqüència d'allò, l'enginyer (Carles Saliquet), aclaparat per la seva possible responsabilitat, es va suïcidar.</p> | 41.3900427,1.8943000 | 407559 | 4582646 | 1764 -1802 -1940 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95624-02403.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Pedro Martín Zermeño | Forma part de la línia divisòria dels municipis de Vallirana i Cervelló. La part dreta en sentit Tarragona, pertany a Cervelló i l’esquerra a Vallirana.El seu nom ve del mas Vell de Lledoner, situat a uns 500 m a llevant. Tant aquest mas com el mas Nou del Lledoner, construït a uns 500 m al NE del vell, feien, per aquell temps, la funció d’hostals. El pont, però té altres noms: Viaducte del Lledoner i Pont Gran.La seva ubicació entre muntanyes i boscos, en dificulta la contemplació des de la carretera. El pont, a més de la seva funció pràctica com a eix viari essencial, va jugar un paper fonamental en la transformació del paisatge i la dinàmica d'aquest territori. Amb la seva construcció paral·lela al pont vell de Molins, es va consolidar com el principal enllaç amb l'altra riba del riu Llobregat i, per extensió, amb la ciutat de Barcelona.Avui dia, el pont del Lledoner representa una icona de l'obra pública més destacada del període de la Il·lustració borbònica del segle XVIII a Catalunya, recordant-nos la importància de l'enginyeria i les infraestructures públiques en el desenvolupament de les nostres societats al llarg del temps. | 98|94 | 49 | 1.5 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 96391 | Pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-escoles-0 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El pont actual està fet com una mena de palanca amb dues grans bigues de formigó. L'interès patrimonial, però, rau en el fet que per sota d'aquesta estructura es conserven els antics pilars i murs edificats l'any de 1872, fets de pedra irregular, i encara per sota el viaducte que portava l'aigua a la farga i després als safareigs públics de Cervelló. Avui estan ocults entre les bardisses.</p> | 08068-203 | Pont de les Escoles | <p>El pont actual es va inaugurar l'any 1980 per Josep Tarradellas, l'alcalde era Joaquim Soler.</p> | 41.3944410,1.9549320 | 412633 | 4583072 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96391-20302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96391-20303.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 96389 | Pont de la riera de Cervelló - Pont de la Torre de les Monges - Pont de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-cervello-pont-de-la-torre-de-les-monges-pont-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Pont de formigó i pedra, de 123 metres d'alçada, amb tres arcs, un central de 8,50 metres de llum i dos laterals de 6 metres, amb murs d'acoblament al marge dret i aletes de contenció del terraplè al marge esquerre.</p> <p>Presenta una muralleta a banda i banda, i una extensió per a pas peatonal amb barana metàl·lica a la banda Est.<br /> <br /> L'amplada total és de 8 metres, amb una vorera d'1 metre i una calçada de 6 metres.</p> | 08068-201 | c/ Vidriers - BV-2007 | <p>Aquesta no va ser la primera temptativa de construir un pont que travessés la riera de Cervelló per aquesta banda. El 1853 i el 1872 també es va intentar. En aquesta darrera data de fet, es van aixecar els primers pilars a banda i banda.</p> <p>La construcció d'aquest pont permetria deixar de banda el traçat de l'antic camí veïnal que arribava fins a can Sala de Baix, el qual va ser ampliat i millorat al voltant de 1926. En tractar-se aquest, d'un camí carreter, el seu paviment es deteriorava sovint per efecte de les aigües pluvials, les quals acostumaven a discórrer en forma de reguerots, fent malbé el seu traçat, dificultant especialment el pas de vehicles de tota mena.</p> <p>L'any 1956 hi ha un primer acord municipal per a l'aprovació de diverses partides pressupostàries per l'execució d'aquest pont. Després de diverses modificacions, l'any 1962 es va finalitzar l'obra. (Llurba, 2020: 129). Amb la construcció del pont també s'arrenjava el camí </p> | 41.3927218,1.9517279 | 412364 | 4582884 | 1959-1962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96389-20104.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El constructor va ser Josep Maria Llobet Bosch, i els enginyers, Benito Cotés Villavecchia, Rafael Amat Carreras i Juan José Elizalde Llobet. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 95974 | Pont de La Palma - pont del Xampany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-palma-pont-del-xampany | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (s.d.) “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El pont de La Palma o del Xampany (Cervelló)”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Marges i Vinyes. S.Ll. Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>El pont de La Palma o del Xampany, que travessa la riera de Rafamans, és una estructura que combina elements històrics amb reforços moderns. Majoritàriament fet de pedra, el pont presenta tres grans ulls amb arcs de punt rodó construïts amb maons, destacant per la seva robustesa.</p> <p>Conserva la barana original, que és de pedra sorrenca, amb passamans de peces perfectament escairades. Aquesta barana està complementada, a banda i banda, per una barana actual d'acord amb la normativa de seguretat vigent.</p> <p>A la part inferior frontal dels antics pilars dels arcs, hi ha els tallamars, els quals estan també construïts amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>S'ha de subratllar que l'estructura original del pont encara es conserva sencera i ha estat reforçada amb elements moderns, a finals del segle XX, incloent els nous pilars de formigó de reforç, la nova barana i un paviment superior actualitzat, assegurant així la seva integritat estructural i seguretat per als usuaris.</p> <p>La vegetació al voltant del pont, degradada, ofereix una cobertura abundant de plantes i arbustos que creixen a banda i banda de la riera.</p> | 08068-84 | Carretera N-340 | <p>Es va construir per salvar el pas de la riera de Rafamans en el moment de la construcció de l'actual carretera N-340, i està edificat amb una estructura molt similar a la de la resta de ponts construïts al llarg d'aquesta carretera.</p> <p>A partir de la dècada de 1954, quan s'edifica la propera fàbrica del Rodel a Cervelló, comença a anomenar-se 'Pont del Xampany'. El dia 1 de gener de 1891, en aquest pont s'hi va cometre un assassinat del qual se'n feu ressò fins i tot els diaris de l'època. D'aquest episodi fan el següent relat Josep Llurba i Gemma Gou:</p> <p>'<em>Un tal Joan Mestres de Cervelló anà al casino de Sant Vicenç dels Horts per jugar a cartes amb altres persones d'aquella població. Entre elles hi havia un individu anomenat Jaume Dulcet Mercè, tartaner de Sant Vicenç. Sembla, segons les cròniques de l'època, que el tal Dulcet, la sort no li era gaire favorable i decidí deixar la taula de joc per retirar-se cap a casa seva, tot deixant, però, el seu mosso, anomenat el Xato, perquè controlés la situació de la partida. Al cap d'una hora, el Xato, anà a casa del tartaner per explicar-li que en Jaume Mestres de Cervelló estava guanyant 50 duros (avui serien 1,5 €) i que la sort li era molt propícia. Aleshores, en Jaume Dulcet ordenà al mosso (el Xato) que preparés els guarniments de l'animal i la tartana i que el guiés cap a Cervelló. En ser a l'altura del Pont de la Palma, l'amo li digué al mosso que el deixés allí, que fes mitja volta i que l'esperés un xic més avall. Al cap de poca estona, en trobar-se amb en Jaume Mestres, que anava cap a Cervelló, el va saludar, però immediatament li etzibà un cop de roc al cap. En Mestres rodolà per terra mig estabornit, cosa que fou aprofitada pel tartaner de Sant Vicenç per clavar-li un seguit de punyalades que li causaren la mort. Després de prendre-li tots els diners i tot el que portava al damunt, el va agafar i el llençà daltabaix del pont. El cadàver fou trobar l'endemà.<br /> <br /> Tot seguit el Jutge de Sant Feliu de Llobregat i els Mossos d'Esquadra, amb l'ajut del metge, el senyor Pons, de la caserna de Sant Vicenç, iniciaren la investigació pertinent, que donà com a resultat que l'autor del crim havia estat en Jaume Dulcet, tartaner de Sant Vicenç dels Horts el qual li recaigué tot el pes de la Llei.</em>' (Llurba-Gou, s.d.: 2).</p> | 41.4008372,1.9878858 | 415397 | 4583750 | 1765 - 1802 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest pont és un important testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII, combinada amb tècniques modernes de conservació, que encara resta visible com un element patrimonial destacat al municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.