API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Tipus	INSPIRE: Subtipus	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
95512	Rellotge de sol a l'Av. Catalunya 5	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-a-lav-catalunya-5	<p>Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. SCG. Societat Catalana de Gnomònica. <a href='https://www.gnomonica.cat/'>https://www.gnomonica.cat/</a></p>	XX		<p>Rellotge de sol de forma rectangular, fet amb rajoles envernissades i emmarcat per una vora de rajoles també envernissades de color verd. </p> <p>Presenta, dominant l'àrea central superior, un sol damunt del pol, i per sota un gnòmon de vareta.</p> <p>Les línies horàries estan dibuixades en xifres romanes, de VI a VI.</p> <p>El disseny és d'orientació sud. </p>	08068-6	Avinguda de Catalunya, 5	<p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p>	41.3964704,1.9597381	413038	4583293		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95512-20231203142858.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Avui en dia, els antics rellotges de sol esdevenen peces valuoses amb una importància patrimonial destacable.	119	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95647	Casa de la Vila - Torre Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-torre-rovira	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2022) Crónica biogràfica de Manuel Rovira Burgada. Cervelló. Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble. núm., 65. Setembre 2022.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura; GÓMEZ, Èric (2023). “Especial. La fàbrica de filats de Manuel Gispert”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 14</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2023. Institut Ramon Muntaner i Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Va ser remodelat en el moment de la seva adequació com Ajuntament.	<p>Torre aïllada, de planta rectangular i coberta plana, a manera de terrassa. Volumètricament, consta de dos cossos sense solució de continuïtat, el davanter de més alçada que el posterior. L'edificació, en origen, constava de planta baixa i pis, però quan l'Ajuntament l'adquirí es van dur a terme remodelacions entre els anys 1970 i 1977, moment en què s’aixecà una segona planta pis i es va buidar interiorment. A la façana, a causa de la remodelació feta pel seu nou ús, es van rebaixar les finestres de la planta baixa, i l’obertura central, aprofitant com a peanya del balcó, l’arquitrau que descansa a sobre de les columnes que flanquegen el portal d’entrada.</p> <p>S’accedeix a l’edifici a través d’unes escales frontals que contenen el porxo d'entrada. Al davant i al lateral disposa d'una placeta, creada després de l'enderroc de les quadres, la qual dona més presència a la construcció.</p> <p>La façana és plana i el volum en vista frontal és totalment cúbic. recordant lleument una edificació pal·ladiana en el seu eclecticisme amb detalls modernistes i elements classicistes. Presenta una composició regular de buits (tres a planta baixa i primera i cinc a la planta segona) que han estat modificats pels nous usos, com la finestra central, convertida en balcó amb balustres. Totes les obertures son de llinda plana i mentre que les de plana baixa presenten una proporció allargada en sentit vertical a la planta primera i segona són de proporció quadrangular. </p> <p>La peanya del balcó principal descansa sobre un arquitrau sostingut per sengles columnes de fust llis i base quadrada. Quatre fanals de vidre il·luminen la façana a l’exterior. Entre les columnes s’obre la porta principal que dona accés a l’edificació, la qual conserva la fusteria primitiva, tallada, presentant a la part superior, vidre protegit per l’enreixat original, de ferro forjat, amb decoració vegetal mig daurada. També es conserven els picadors de ferro.</p> <p>Coronant l’edifici, destaca un rellotge contemporani i a esquerra, a sobre d’una de les finestres de planta baixa que flanquegen el portal d’accés, hi ha un plafó ceràmic, amb la inscripció 'Casa de la Vila' i l'escut del municipi.</p>	08068-47	C/ Major, 146-148	<p>El nom original de la casa era Torre Rovira, ja que el seu primer propietari, Manuel Rovira Serra, era advocat, dramaturg i poeta. (Grup de Recerca, 2022: 65). Va escriure un drama titulat 'Gent de vidre', basat en uns esdeveniments de 1893 a Cervelló, quan els treballadors de la fàbrica de vidre de Joaquim Mensa van fer vaga. L'empresa els va acomiadar, i ells van formar una cooperativa que va fracassar per l'egoisme i la deslleialtat entre els treballadors (Grup de Recerca, 2022: 65).</p> <p>L'Ajuntament va adquirir la Torre Rovira l'any 1970 per convertir-la en la seva seu. Es va remodelar i adaptar l'edifici, tot mantenint part de l'estructura original.</p>	41.3960905,1.9590310	412978	4583251	1894	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-472.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-473.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95647-474.jpg	Legal	Eclecticisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es deia la Torre Rovira. L'any 1894, a la casa s'hi va celebrar l'onomàstica de Montserrat Burgada Campderrós, esposa del propietari. L'esdeveniment va reunir diverses personalitats, incloent-hi el Mestre en Gai Saber, Joaquim Riera Bertran. La vetllada festiva, literària i musical, va comptar amb actuacions de concertistes que tocaven el violí, el piano i l’harmònium, oferint diverses peces. L'acte va culminar amb la interpretació de 'L'Ave Maria' de Charles Gounod per una soprano anomenada senyora de Serra, seguit d'un gran ball per als joves.La Coral Diana de Cervelló, cada any per Pasqua Florida, sortia a cantar les tradicionals Caramelles. Era habitual que entrés al pati de la casa per fer-hi el recital de can coral claverià.	102\|98	45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95663	Rellotge de sol Granja García	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX		<p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p>	08068-59	Plaça Granja García, 3	<p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3991216,1.9899916	415571	4583557	1900	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg	Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Social			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum	Antoni Maria Gallissà i Soqué		105	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96086	Font del Roure / Font del Roure de can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-font-del-roure-de-can-pi	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Cal manteniment i neteja.	<p><span><span><span>Font aïllada al costat de la riera, en la qual desemboca directament. Té paredat de ciment, i està construïda a recer d’una terrassa i al costat dels esglaons que baixen fins a aquest punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una pica rectangular, dos brocals pels que raja l’aigua i a dreta un esglaó per a deixar l’atuell de recollir l’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la pica neix una canalització que marxa cap a la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba envoltada d’una frondosa vegetació, per sota d’una alzina de bones dimensions.</span></span></span></p>	08068-95	Entre els números 26 i 28 del carrer Llivia de la urbanització de can Pi, baixen unes escales cap a la font.	<p>L'aigua ha estat un recurs ric i inseparable de la història del municipi, tot i que en els temps actuals aquesta realitat hagi canviat. A més de la significativa presència de les rieres i torrents en aquest territori, destaquen moltes fonts que persisteixen, mantenint la seva qualitat original (Margall, 2018: 24).</p> <p>Les fonts de Cervelló eren indrets on força sovint les persones hi anaven a berenar i a buscar un càntir d'aigua fresca (Llurba, 2012:8-9).</p>	41.3864943,1.9705976	413933	4582174		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174500.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174542.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174654.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum				2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96096	Puig d'Agulles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p>		Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret.	<p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p>	08068-103	Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat.	<p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p>	41.4081847,1.8849762	406805	4584670		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg	Legal	Mesozoic\|Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Àrea especial de conservació	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes.	122\|121	2153	5.1	1762\|1785	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96292	Font de la Mata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-3	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>	XIX-XX	Actualment el broc no raja.	<p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.</p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.</p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.</p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.</p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.</p>	08068-156	Al nord de Can Casildo	<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4082029,1.9242851	410091	4584631		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15602_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15603_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15604_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15605_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15601_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens.	119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96296	Font de can Rafel - Font de la Figuera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rafel-font-de-la-figuera	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX		<p>La font de Can Rafel està situada en un entorn natural frondós.</p> <p>Es troba integrada en un mur de pedra natural, parcialment cobert de vegetació, principalment heura i altres plantes enfiladisses que s'estenen pel mur i pels arbres al voltant.</p> <p>La font en si consisteix en una estructura de pedra que té al frontal una porta de xapa que dona accés a la mina que l'abasteix.</p> <p>A la base de la font, es pot veure una pica rectangular de pedra que recull l'aigua. A la dreta de la pica hi ha un pedrís que podria haver servit per col·locar càntirs o altres recipients per recollir l'aigua. L'entorn immediat de la font està pavimentat.</p> <p>Està senyalitzada mitjançant una placa de ceràmica envernissada amb el seu nom.</p>	08068-157	Al final de l'avinguda de la Font de l'urbanització Puigmontmany, però ja en terreny boscós.	<p>Pertany a l'antiga masia de Can Rafel.</p>	41.4091735,1.9309430	410648	4584732		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96296-15704.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96319	Font d'en Rovira	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-rovira	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XX	La font raja, tot i que l'espai necessita manteniment.	<p>Font pública que brolla d'una roca, sota d'una antiga alzina, a la qual s'accedeix mitjançant una passera des de l'altra llera de la riera de Rafamans, ja al terme municipal de Corbera.</p> <p>El sortidor està protegit amb una petita coberta a tall de ràfec de formigó armat, té diverses plaques de ceràmica i una de marbre en la qual posa el següent:</p> <p>'FUENTE DE ROVIRA/RESTAURADA EN 22/JULIO 1904 POR/EL PROPIETARIO/Y VECINDARIO'.</p> <p>Per sobre d'aquesta placa hi ha una rajola amb l'escut de Corbera de Llobregat.</p> <p>A la dreta, enganxada directament a la part rocosa hi ha una rajola amb la següent llegenda amb figura: 'Qui molt abrassa/poc estreny', i encara més a la dreta d'aquesta, hi ha una mena de replà a la roca, una altra rajola amb la representació iconogràfica d'una Mare de Déu.</p> <p>El seu entorn està arranjat amb bancs, taules i altre mobiliari urbà, molt deteriorat, així com una renglera de plataners de grans dimensions i formes interessants. Just al seu costat també hi ha unes escales de pedra amb graons més o menys ben escairats. </p>	08068-164	S'accedeix per un pont sobre la riera de Rafamans des d'un aparcament que es troba a Corbera a la BV-2422	<p>L'any 1904 aquest espai va tenir una gran transformació, costejada pel seu propietari i els habitants de Corbera de Llobregat.</p>	41.4143267,1.9350148	410995	4585301	1904	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96319-16404.jpg	Legal	Popular\|Eclecticisme	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Tots els cartells i indicadors que es troben al voltant de la font indiquen que l'element és de Corbera, però està situat a Cervelló.	119\|102	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96333	Font de la Penya Roja	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penya-roja	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XX		<p>La Font de la Penya Roja de Cervelló està situada al costat esquerre del Torrent Fondo, a la vora del camí que s'endinsa fins al fons d'aquest torrent des del nucli urbà.</p> <p>Aquesta font és una estructura rectangular feta de pedra irregular. Està emblanquinada i presenta una pica de ciment allargada, elevada del terra i ubicada al llarg de la base, alineada amb el mur que la sustenta. La pica presenta un embornal, pel qual es recull l'aigua que raja del broc, que té una aixeta.</p>	08068-172	Carrer Frederic Soler Pitarra on acaba la urbanització del nucli urbà.	<p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3965067,1.9516143	412359	4583305		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96333-17202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96333-17203.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96335	Font de Flàvia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-flavia	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX	El lloc no té cap mena de manteniment: han desaparegut les taules i els bancs i els arbres que hi feien ombra, només queda un plataner. La mina està molt bruta i l'aigua es perd.	<p><span><span><span>La font de mina està situada a prop de la llera de la riera de Cervelló. Ara només es veu la boca de la mina, tancada amb una porta de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que abastia la font està composta per dipòsits de llits de rieres i torrents, i és blanca en el seu interior, és a dir, amb la roca natural excavada. És una cavitat de 5,9 m de fondària i el seu desnivell és imperceptible. Encara hi brolla aigua, però el cabal és mínim i discontinu.</span></span></span></p>	08068-174	A la zona de la riera de Cervelló, aproximadament davant on el carrer de les Quatre Fonts es troba amb el carrer de la Riera.	<p><span><span><span>D’aquesta font, probablement anomenada segons una antiga masia, es va fer esment l'any 1456 com a mas Flavió o Flaviol, situat a sobre de la mateixa font.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Havia estat un lloc excel·lent per reunir-se. S'arribava prèviament deixant enrere el que anteriorment havia estat l’hort del Purroig, seguint la vinya de Pau Ventura Armengol, més conegut com Pau Pistolero.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com que era una font de mina, requeria neteja amb freqüència, la qual cosa va portar a l'abandonament de la seva utilització, ja que implicava entrar dins la mina. Una altra dificultat era el pas per tal de travessar sense cap pont la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans, hi havia taules a l'ombra dels arbres frondosos que creixien a la vora de la riera de Cervelló. D'aquests, només queda en peu un plataner majestuós.</span></span></span></p> <p>Era una de les fonts que congregaven a la gent de Cervelló, un lloc lúdic per excel·lència. Josefina Tutusaus explica una d'aquelles trobades pels volts de la dècada de 1960: </p> <p><em>'(..) Per Pasqua es feia el Salpàs i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Aquests ous que es recollien es feien servir per fer una crema que s'elaborava a casa i es menjava a la Font. Es repartia a tots els infants de la catequesi. Això es feia el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones (Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell i altres catequistes). Els infants portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló. Les olles brutes que havien servit per fer la crema, es rentaven a la riera'. </em>(ROIG MESTRE, 2011: 122).</p>	41.3937412,1.9622041	413240	4582987		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96335-17404_0.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96344	Font de l'Hort de can Pi	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-can-pi	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>	XX	Li manca el broc	<p><span><span><span><span><span>La Font de l'Hort de Can Pi de Cervelló està situada en una mena de placeta a la qual s'arriba mitjançant una escala de pedra equipada amb una barana metàl·lica per facilitar el descens que condueix a la font des del nivell superior on es troben les cases de la urbanització de Can Pi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La font està composta per un mur de maçoneria emblanquinada, amb una forma rectangular que es corba en la part superior, formant un arc amb un acabat de maons vermells. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El broc de la font, avui desaparegut, es trobava ubicat a la part inferior dreta del mur, d'on raja l'aigua. Davant del broc hi ha una petita canaleta o pica que recull l'aigua i la dirigeix cap a una zona de desguàs.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A l'esquerra de la font, hi ha una placa de ceràmica decorativa col·locada per l'Associació de Veïns de Cervelló. La placa indica que la font va ser arreglada i apadrinada per l'associació l'any 2014.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></p>	08068-181	Petit parc al final del carrer Montseny, a la urbanització de Can Pi.	<p>La font agafa el nom de l'antiga masia de Can Pi, situada amunt. </p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.3866540,1.9711471	413979	4582191		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96344-18103.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			BPU	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi.Aquestes accions impliquen la comunitat en la cura i preservació d'aquest patrimoni tan arrelat al municipi, fomentant així la seva continuïtat com a espais naturals i culturals valuosos. L’apadrinament inclou tasques de neteja, manteniment i conscienciació sobre la importància de preservar aquests llocs, contribuint així a la seva revitalització i ús sostenible per a futures generacions.	119	2153	5.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96653	Puig Vicenç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p>		Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11).	<p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p>	08068-262	Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional.	<p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p>	41.3677457,1.9540263	412522	4580110		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC.		2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97413	PEIN Muntanyes de l'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal-0	<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals.	<p>Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.<br /> <br /> L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.<br /> <br /> La flora local és rica en espècies com el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>), el garric (<em>Quercus coccifera</em>), el margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), l'<em>Ampelodesma mauritanica</em> i el <em>Quercus cerrioides</em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.</p> <p>Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix <span><span><span>un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.</span></span></span></p>	08068-359	Muntanyes de l'Ordal	<p>Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.</p> <p>Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. </p> <p>De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.</p>	41.4018342,1.9016906	408193	4583948		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35901.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35903.jpg	Legal	Mesozoic\|Prehistòric\|Paleozoic	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Xarxa natura 2000\|	Natura 2000\|	Lloc d’importància comunitària\|BPU	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló.	122\|76\|121	2153	5.1	1787\|1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98010	Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera	<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>			<p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.</p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.</p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).</span></span></span></span></span></span></p>	08068-386	Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera	<p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.</p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.</p>	41.3726329,1.9561471	412706	4580649		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38605.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98145	Vinyes de can Romagosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-romagosa	<p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Zona on es conserven els conreus tradicionals de la zona.	<p>Les Vinyes de Can Romagosa a Cervelló estan situades en una zona de planes al peu de la petita elevació del Serralet, que separa el terme de Cervelló del de La Palma. Aquest indret és conegut per la seva tradicional combinació de conreus de secà, on les vinyes es barregen harmoniosament amb oliveres i arbres fruiters. Aquest paisatge agrícola ofereix una vista pintoresca, especialment destacada per la seva tranquil·litat i bellesa natural.</p> <p>El sòl vermellós i ben drenat de la zona, juntament amb el clima mediterrani d'estius càlids i hiverns suaus, crea unes condicions òptimes per al cultiu de diverses varietats de raïm. Les vinyes de Can Romagosa no només són productives sinó també un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura. Els camins que travessen les vinyes estan envoltats de vegetació típica del bosc mediterrani, com pins i matolls, oferint una experiència de passeig tranquil i enriquidor. </p> <p>A més, el paisatge es complementa amb la presència d'algun xiprer esvelt que destaca sobre la plana, afegint un toc de verticalitat a l'horitzontalitat de les vinyes i camps d'oliveres. Aquest conjunt d'elements fa de les Vinyes de Can Romagosa pugui considerar-se un lloc emblemàtic de Cervelló.</p>	08068-426	Plana al darrere can Romagosa i al peu del Serralet	<p>Es tracta d'un dels pocs espais agrícoles de secà que es conserven al terme municipal amb presència d'oliveres centenàries.</p> <p> </p>	41.4001683,1.9681338	413745	4583695		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42604.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Social			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum			119	2153	5.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95502	Creu de ca n'Esteve - Creu de la Santa Missió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-ca-nesteve-creu-de-la-santa-missio	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>ROIG MESTRE, Maria Montserrat (2010) I Centenari de la benedicció de l'Església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Cervelló: Parròquia de St. Esteve de Cervelló.</span></span></span></p>	XX		<p>Creu aïllada, de pedra, erigida a sobre d'un pedestal rodó doble, esglaonat a manera de petita grada. Aquest pedestal està fet de maçoneria de pedra irregular. A sobre s'inicia la mateixa base de la creu, a manera de sòcol circular, d'on neix una motllura de planta poligonal de la qual creix el fust hexagonal de la creu pròpiament dita.</p> <p>El fust de la creu es perllonga cap a dalt, i és rematat per un capitell amb elements decoratius d'aire jònic, i encara per sobre d'aquell, hi ha més motius decoratius de tema vegetal i geomètric incisos. La creu pròpiament dita està encerclada i perllongada a les tres puntes per braços trilobulats.</p> <p>A la base circular es troba la següent llegenda en inscripció: 'SANTA MISIÓN. AÑO MCMLI'.</p>	08068-5	Avinguda de Catalunya cantonada carrer de la font de can Romagosa	<p>El monument forma part del programa de creus que eren erigides en relació amb l'evangelització de la Santa Missió, en la qual es duien a terme prèdiques, lliçons magistrals i altres exercicis pietosos durant aproximadament deu o quinze dies. Aquesta en concret es va erigir amb motiu de la celebració del 'XXXV Congreso Eucarístico Internacional', entre els dies 27 de maig a 1 de juny de l'any 1952.</p> <p>El mes d'octubre de 1951 es beneeix la Creu de la Santa Missió (ROIG MESTRE, 2010: 148).</p> <p>Un delegat del papa, Pius XII, monsenyor Tedeschini, va presidir tots els actes.</p> <p>Es van guarnir els balcons i les finestres, a petició del bisbe, amb senyeres i domassos, acompanyats de l'escut del Congrés que es podia passar a recollir a la rectoria (ROIG MESTRE, 2010: 145-148).</p> <p>Durant la setmana, cada dia hi havia diferents actes, d'entre els quals, es va fer el Via Crucis. Van concloure aquests actes amb una processó cap al cementiri i l'última predicació de la Missió.</p>	41.3966827,1.9634953	413353	4583312	1951	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130138.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130212.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231203130216.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95502-20231214182111.jpg	Legal	Popular\|Historicista	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|116	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95514	Capella del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	XII-XIII	Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts.	<p>Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.</p> <p>Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.</p> <p>És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.</p> <p>L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. </p> <p>La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.</p> <p>Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.</p>	08068-8	Castell de Cervelló	<p>La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.</p> <p>Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.</p>	41.3874298,1.9596330	413017	4582289		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00801.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00804.jpg	Legal	Popular\|Gòtic	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Simbòlic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Es desconeix l'advocació de la capella.	119\|93	45	1.1	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95516	Rellotge de sol de can Guitart Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-guitart-vell	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XVIII-XIX-XX	S'ha repintat recentment	<p><span><span><span>Rellotge de sol rectangular, d'autor, del tipus vertical declinant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Està pintat en color vermellós. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una orientació sud-est. Té marques horàries a les hores de les 7 del matí a les 4 de la tarda, sense noms.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La línia del migdia és vertical, i el gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. </span></span></span></p>	08068-10	Carrer Masia, 32	<p>El rellotge deu correspondre a algun moment imprecís a finals del segle XVIII, probablement coincidint amb una reforma de l'edifici.</p> <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa. Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part de la història cultural i arquitectònica a casa nostra.</p> <p>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc. A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts d'ells es destaquen per la seva ornamentació artística, molts d'ells, anomenats 'd'autor', peces úniques i originals que estan pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es van col·locar buscant la marca precisa que procura al gnòmon la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, tot preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p>	41.3943019,1.9753888	414344	4583036		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01002.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95516-01003.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95532	Escultura Art i Natura	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-art-i-natura		XX		<p>L'escultura es compon de dos grans elements. D'una banda, una peça de ferro colat de 200 x 400 x 50 cm que simula una finestra romànica inacabada i d'altra, una columna de pedres sorrenques vermelles, de talls regulars que simula el suport de l'arc anterior. Cap dels dos elements s'uneixen, simulant estar trencats.<br /> <br /> Al voltant hi ha una vegetació enjardinada: margallons, romaní i altres plantes aromàtiques.<br /> <br /> El brancal sencer de la finestra simbòlica està signat per l'autora: Madola / 1999.</p>	08068-11	Avinguda Catalunya, cantonada carrer de la Riera i carrer de Joan Torroella i Urpina	<p>Aquesta escultura, creada per l'autora l'any 1999, és el baluard simbòlic de dos elements claus al municipi de Cervelló: l'art romànic, i la pedra sorrenca, material bàsic a les antigues construccions, tant a les cases com al món pagès.</p> <p>Tots dos elements es mostren en la creació escultórica que uneix art i natura, i que en conseqüència, porta aquest nom.</p>	41.3969148,1.9648906	413469	4583336	1999	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95532-01103.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Maria Àngels Domingo Laplana (Madola)		98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95792	Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-de-cervello	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.</p> <p>El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.</p>	08068-74	A l’accés a la urbanització de Can Castany	<p>La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.</p> <p>Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.</p> <p>A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3) </p> <p>La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.</p> <p>Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).</p>	41.3886119,1.9620701	413223	4582418	1963	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07404.jpg	Legal	Contemporani\|Gòtic	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Simbòlic	BCIN	National Monument Record	Religiós i/o funerari	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert 'Pitarra' (1839-1895) en la seva obra 'La Creu de la Masia', essent la masia de 'Can Victòria' o, també anomenada, 'La Casa de les Ànimes', la més propera a la creu.	98\|93	47	1.3	1781	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96087	Els Grillats	https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0	<p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p>		Costum que encara es troba vigent	<p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p>	08068-96	carrer Major, 23	<p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p>	41.3960096,1.9535564	412521	4583248		08068	Cervelló	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Simbòlic			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya.	119	63	4.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97143	Escultura de moles de picapedrer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-moles-de-picapedrer	<p><span><span><span><span><span><span>SALA LÓPEZ, M.; LLURBA RIGOL, J. (2018). Els picapedrers i molers de Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Escultura formada per 21 pedres rodones de diversa grandària (moles modelades) i de diversos colors, tot i que domina el color vermell. Són pedres modelades i refinades amb torn. </p> <p>Simbolitza la feina del picapedrer.</p> <p>Estan col·locades verticalment, a manera d'obelisc.</p>	08068-347	C/ Joan Torruella i Urpina, 37	<p>A Cervelló, el treball de la pedra ha estat, juntament amb l'activitat agrícola, un ofici de gran importància al municipi.</p> <p>Les pedreres de pedres blanques, com la pedrera de cal Nitus, i les de pedres vermelles, abundants a la zona, són ben conegudes.</p> <p>A començaments del 1600, es documenten diversos noms de molers de Cervelló, com Joan Tru (1603), Pau Borges (1653), etc.</p> <p>Al segle XVIII, aquest ofici va experimentar un gran desenvolupament amb l'obertura de la carretera, l'actual N-340 i la construcció del Pont de Molins de Rei (1765-1769), així com d'altres ponts necessaris per salvar els obstacles geogràfics del traçat.</p> <p>A finals del segle XVIII, es mencionen diversos mestres de cases a Cervelló, majoritàriament forans, com els Tarradellas de Tona (Osona), que destacaven com a 'mestres de cases'.</p> <p>Durant el segle XIX, amb la implantació d'indústries dedicades a la fabricació de vidre, tèxtils i paper, els picapedrers van tenir un paper important en la indústria en creixement, ja que el seu producte era necessari per a la construcció d'edificis, naus industrials i, sobretot, per als forns de vidre que requerien moles de corona per esmerilar les peces abans de ser embalades per a la distribució final.</p> <p>En aquell segle XIX, es coneixen figures com Pau Pi Riera i, ja al segle XX, Lucio Margarit Joan Joan (el Nitus), Joan Margarit Joan Jornet ('el Martorell'), Joan Flo Castillo ('el manco'), Àngel Ejarque Navarro, entre d'altres. Tots ells persones molt conegudes i recordades a Cervelló en relació amb l'ofici de la pedra. (Sala, 2018). </p>	41.3981774,1.9637882	413379	4583478		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34701.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97143-34703.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97185	Monument al Mil·lenari de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-millenari-de-cervello		XX		<p>Escultura en memòria del mil·lenari de la ciutat. </p> <p>Sobre la base d'una pedra blanca, s'ha esculpit, en baix relleu, a dreta, la figura d'una dona amb vestit llarg cenyit a la cintura, una toca a l'esquena i els braços oberts cap al cel, en senyal de donar gràcies. A la esquerra, i al seu costat a nivell de terra, hi ha la figura al·legòriques de la ciutat, el cérvol sota corona. Les dues figures es dirigeixen cap a l'esquerra.</p> <p>A la part superior del conjunt, un metacrilat fa referència a la commemoració: <em>Mil·lenari. 992-1992. Cervelló</em>, i al mig, l'escut municipal.</p>	08068-350	C/ Major, 146	<p>El mil·lenari commemora el següent fet històric de Cervelló: l'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre el castell amb les seves rendes i beneficis a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. Des de llavors, el castell va ser la residència de la família i la seu de la baronia.</p> <p>L'any 1992 es van complir exactament mil anys de l'entrada del castell sota el domini dels Cervelló, i per això el municipi va encarregar l'execució d'aquest monument en la seva memòria. El dia d'inauguració va ser el 13 de desembre de 1992, a les 12:30 hores.</p> <p>El va realitzar Antoni Novellas, veí de Cervelló, metge especialista en otorrinolaringologia i artista aficionat. Va fer també una pintura que es conserva a la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, i va esculpir la làpida del seu propi nínxol al cementiri. També fou afeccionat a la meteorologia (donava la informació de cada dia i mensual a la Televisió de Vallirana i a la revista El Castell). Va estar a l'Associació d'Artistes de Cervelló. També va ser president del Casal dels Avis a finals de la dècada de 1980 i primers anys de la de 1990. Vivia a la urbanització de Can Guitart Vell. Va arribar a Cervelló des de Barcelona, on vivia a la plaça Francesc Macià.</p>	41.3961324,1.9590613	412981	4583256	1992	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97185-35002.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum	Antoni Novellas	Dades facilitades pel Grup de Recerca de Cervelló.	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
97286	Rellotge de Sol de Can Sala de Baix Sud-est 1	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sala-de-baix-sud-est-1	<p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></p>	XVIII - XIX	Despintat i esquerdat verticalment.	<p>Rellotge de traça circular. Del tipus 'd'autor'. Presenta orientació sud-est. No s'aprecien marques horàries, i sí restes d'un marc de color blau sobre fons pintat a la mangra. El gnòmon és de vareta.</p>	08068-356	Can Sala de Baix	<p>El rellotge es va realitzar en una data imprecisa entre el segle XVIII i el XIX.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3853656,1.9595186	413005	4582060		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97286-35603.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		Té el número 3781 de l'Inventari de Rellotges de Sol dels Països Catalans. A la seva dreta hi ha un altre rellotge pràcticament despintat.	119\|98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98049	Monument a Tarradellas	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tarradellas	<p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Dolors (2018) Manuel Cusachs i Xivillé, escultor del monumet a Josep Tarradellas a Cervelló. Retalls d’Història. Revista </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Núm. 22 p. 14 i 15. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p>El bust en bronze de Josep Tarradellas està sostingut per un doble pedestal de granit amb una base de la mateixa pedra. A dalt del pedestal vertical s'ubica el bust del president. Al frontal hi ha sota l'escut de la Generalitat, una placa en la que es pot llegir le següent llegenda: 'L'AJUNTAMENT DE CERVELLÓ al seu Fill Predilecte M.H.S./ JOSEP TARRADELLAS I JOAN / (1899-1988) / PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / (1954-1980) / CERVELLÓ 14 ABRIL 1991'.</p> <p>L’escultura és de l'artista mataroní Manuel Cusachs (1933), i es basa en el cos humà i en el retrat pel camí de l’art figuratiu, cercant l’expressivitat de la persona.</p> <p>El retrat de Tarradellas reflecteix la personalitat de Tarradellas en els darrers anys de la seva vida i la transmet a l’espectador. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15). </span></span></span></span></span></span></p>	08068-391	Rambla de Josep Tarradellas	<p>L’Ajuntament, vers l’any 1990, li va encarregar un monument dedicat al president Josep Tarradellas, fill de Cervelló, situat a la Rambla que porta el seu nom. El monument fou inaugurat en data 14 d’abril de 1991 on hi van assistir Antònia Macià, vídua de Tarradellas, Jordi Pujol, president de la Generalitat, Josep Lluís Morant, alcalde de Cervelló i Pierre Rabier, alcalde de Saint-Martin-le-Beau, localitat agermanada amb Cervelló, on hi va viure Josep Tarradellas durant l’exili. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15).</span></span></span></span></span></span></p>	41.3967373,1.9574986	412851	4583325	1991	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98049-39102.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum	Manuel Cusachs	Manuel Cusachs (1933) és conegut especialment per la seva escultura de caire monumental i poètic. (ROIG, 2018: 14-15).	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98050	Monument de la Batalla d'Ordal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-batalla-dordal-0	<p>ARNABAT, Ramon; MATA, Josep; RÀFOLS, Lluís (2013). Bicentenari de la Batalla d'Ordal 1813-2013. [Subirats]: Centre d'Estudis de Subirats; [Vallirana]: Amics de Vallirana.</p>	XX	Els plafons informatius del monument estan deteriorats pel fet de trobar-se a la intempèrie.	<p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, és una estructura arquitectònica de planta quadrada formada per quatre planxes d'acer patinable, un material caracteritzat per la seva resistència a la corrosió i el seu aspecte oxidat que li confereix un caràcter distintiu i robust.</p> <p>La base està fonamentada sobre una superfície rocosa calcària poc elevada, característica de la zona, integrant-se harmoniosament amb l'entorn natural.</p> <p>El monument no té coberta, permetent així una visió clara del cel des del seu interior, i presenta els quatre laterals decorats amb diversos motius relacionats amb la batalla d'Ordal. A la cara nord, destaca un plafó central que ofereix una explicació detallada dels fets ocorreguts durant la batalla. Aquesta descripció està redactada en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. El monument està il·lustrat amb imatges que ajuden a contextualitzar i donar vida a la narració històrica.</p> <p>A la part superior del plafó, es pot llegir un gravat amb el nom de la batalla i els anys de commemoració (1813-2013), indicant que el monument celebra el bicentenari de l'esdeveniment.</p> <p>A la part inferior, un altre gravat indica '2n Centenari', reforçant la significació històrica del monument. Les altres cares del monument estan decorades amb els noms dels municipis implicats en la batalla: a l'oest, Cervelló, al sud, Vallirana; i a l'est, Subirats.</p> <p>A més, cada cara està encunyada amb la representació d'un soldat de la Guerra del Francès en diferents actituds, oferint una visió dels uniformes i equips utilitzats en aquella època, i recordant els sacrificis i el valor dels combatents.</p>	08068-392	Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal	<p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, commemora el bicentenari d'aquest esdeveniment bèl·lic (1813-2013), reflectint la seva importància dins del context de la Guerra del Francès.</p> <p>La commemoració d'aquest bicentenari destaca la importància d'aquesta confrontació, que va marcar un moment significatiu en la història militar del país. La Batalla d'Ordal, que va tenir lloc el 13 de setembre de 1813, és una de les confrontacions més destacades de la Guerra del Francès (també coneguda com la Guerra de la Independència Espanyola). Aquesta guerra es va desenvolupar entre 1808 i 1814, quan les forces espanyoles, portugueses i britàniques van lluitar contra l'ocupació napoleònica. Després de la decisiva Batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, on les forces aliades sota el comandament de Lord Wellington van derrotar les tropes franceses, els exèrcits napoleònics es van veure obligats a retirar-se cap al nord, travessant els Pirineus.</p> <p>Tot i aquesta gran derrota, encara hi havia forces franceses a Catalunya que continuaven lluitant. La Batalla d'Ordal va tenir lloc en aquest context de retirada francesa. Les forces franceses, dirigides pel Mariscal Louis-Gabriel Suchet, es van enfrontar a les tropes aliades angloespanyoles comandades pel general Frederick Adam i el general Francisco Copons. Les tropes de Suchet estaven compostes per uns 10.000 soldats, incloent-hi infanteria, cavalleria i artilleria, mentre que les forces aliades sumaven aproximadament 12.000 efectius, també amb infanteria, cavalleria i artilleria. Les forces aliades es van posicionar a les muntanyes prop d'Ordal, intentant bloquejar el pas de les tropes franceses. Suchet va llançar un atac contundent contra les posicions aliades, utilitzant tàctiques agressives i l'experiència dels seus soldats veterans. El combat va ser intens i durador, amb les tropes aliades defensant les seves posicions de manera decidida.</p> <p>Finalment, les forces aliades van ser superades i es van veure obligades a retirar-se, permetent que els francesos continuessin la seva retirada cap als Pirineus. Tot i aquesta victòria francesa, la situació estratègica no va canviar dràsticament, ja que les tropes franceses van continuar la seva retirada i la pressió aliada va persistir. La batalla va ser un episodi final en la lluita per Catalunya, que finalment es va alliberar de l'ocupació francesa poc després.</p>	41.3896834,1.8767806	406093	4582625	2013	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39204.jpg	Inexistent		Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Els textos dels plafons han estat elaborats per l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i el Centre d'Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració dels tres ajuntaments implicats.Aquest monument no només serveix com a recordatori de la Batalla d'Ordal, sinó també com a símbol de la memòria històrica col·lectiva dels municipis de la zona i un homenatge als soldats i les persones que hi van participar.		51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98082	Monument commemoratiu del pont de les Escoles	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-pont-de-les-escoles	<p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></p>	XX		<p>El monument commemoratiu situat a prop del 'pont de les escoles' simbolitza la memòria de la construcció d'aquesta infraestructura que connecta la ciutat amb l'equipament educatiu. El monument està fet amb una estructura estreta i vertical de formigó, que presenta en relleu les barres de l'escut de Catalunya. Al centre té una placa metàl·lica amb la següent inscripció:</p> <blockquote> <p><em>'A l'Honorable<br /> Josep Tarradellas i Joan<br /> Amb motiu de l'inauguració<br /> del pont de les escoles<br /> Cervelló Juny de 1980'</em></p> </blockquote>	08068-399	Glorieta al Carrer Barons de Cervelló amb carrer Tomàs Villar.	<p>Va ser inaugurant l'any 1980 per l'Honorable Josep Tarradellas, en aquell moment era alcalde de la ciutat <span lang='CA'><span><span>Joaquim Soler.</span></span></span></p> <p> </p>	41.3948809,1.9549946	412639	4583121	1980	08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98082-39902.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic			Inexistent	2024-12-12 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Aquest monument destaca per la seva simbologia i recorda la importància de l'obra del pont en el context educatiu i comunitari del municipi.El pont actual està fet com una mena de palanca amb dues grans bigues de formigó. L'interès patrimonial, però, rau en el fet que per sota d'aquesta estructura es conserven els antics pilars i murs edificats l'any de 1872, fets de pedra irregular, i encara per sota el viaducte que portava l'aigua a la farga i després als safareigs públics de Cervelló. Avui estan ocults entre les bardisses.	98	51	2.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98084	Rellotges de sol de Can Romagosa del Camí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-romagosa-del-cami	<p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XIX - XX		<p>Es tracta de dos rellotges de sol del tipus 'd'autor' els quals, tot i les seves diferències, comparteixen la mateixa orientació sud-est, i es troben a la part esquerra de la façana principal de la masia de can Romagosa del Camí, a diferent alçada. </p> <p>El rellotge de sol situat a l'esquerra (a l'oest), ha estat modernament trobat en el moment de restauració de la façana, per la qual cosa es va deixar sense arrebossar el requadre on hi ha el quadrant.</p> <p>Es troba posicionat amb relació a l'altre rellotge, a un nivell inferior. És quadrat, està molt esborrat, tot i que s'hi veuen línies horàries de 8 a 4 (numeració inexistent). Gnòmon de vareta declinant a sud-est. Sobre del pol, exempt, s'hi ha collat un sol de ceràmica en relleu. Ha estat adornat amb posterioritat amb una peça ceràmica policroma que representa un sol.</p> <p>Per altra banda, el rellotge de sol situat a la dreta (a l'est) ha estat renovat i ara està fet amb elements de ferro, substituint un rellotge més antic que estava pintat, però que ja es trobava en mal estat.</p>	08068-401	Avinguda Catalunya, 85-87	<p><span><span><span>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.</span></span></span><br /> <br /> <br /> </p>	41.3975861,1.9693610	413844	4583407		08068	Cervelló	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40103.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La masia on estan ubicats els rellotges està situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà.El rellotge de sol inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica ha estat substituït per un de més modern. L'antic no està enregistrat a l'inventari d'aquesta mateixa Societat, ja que es va trobar posteriorment a la inclusió del primer.	119\|98	47	1.3	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98087	Rellotge de Sol de ca l'Armengol Tres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larmengol-tres		XVIII - XX	La restauració feta el juliol de 1996 per Francesc P. i Jordi A. sembla haver estat curosa i respectuosa amb l'estil original del rellotge, mantenint la numeració i altres detalls típics del segle XVIII, suggerint un intent conscient de preservar la integritat històrica de la peça.	<p>Aquest rellotge de sol és una peça interessant amb diverses característiques que el fan destacar. Està situat entre els dos buits de façana, per sota del ràfec. És de la tipologia 'd'autor', la qual cosa indica que és una peça única, probablement dissenyada per un artista o artesà específic. La seva orientació és sud-oest, classificat com un rellotge de sol vertical declinant.<br /> <br /> Pel que fa als elements del rellotge, les línies horàries marquen les hores de 6 a 5 amb senyals per a les mitges hores i utilitzen numeració aràbiga per indicar-les. Al pol del rellotge hi ha un sol decoratiu, i el gnòmon és de vareta simple, essent l'element que projecta l'ombra per indicar l'hora.<br /> <br /> Les inscripcions a cada banda del pol són '<em>D 16 Gs P 42 GS.' i 'ALLEN 1798</em>'. A més, el rellotge presenta un lema a la part superior que diu '<em>El sol lluu per a tothom</em>'. A l'angle inferior esquerra hi ha una inscripció de restauració que diu 'Restaurat juliol 1996 / Francesc P - Jordi A.', indicant que la restauració sembla respectuosa amb el disseny original o, almenys, amb la numeració típica del segle XVIII.<br /> <br /> La inscripció '<em>ALLEN 1798</em>' probablement indica l'any de fabricació original, i el lema '<em>El sol lluu per a tothom</em>' afegeix un toc de filosofia i universalitat a l'objecte.</p>	08068-402	c/ Sant Esteve, 13	<p>Aquest rellotge de sol és un exemple ben conservat del ric patrimoni històric i cultural del municipi de Cervelló. Originalment creat al segle XVIII, encara dona les hores solars en una de les cases de cos que persisteixen avui dia al carrer Sant Esteve, un carrer on a hores d'ara és possible respirar l'aire d'un antic vial urbà.</p> <p>És opinió general de la gent gran que aquest carrer és un dels més antics de la trama urbana de Cervelló, suggerint que podria haver existit abans del traçat de la carretera de Carles III, construïda durant el segle XVIII per ordre del rei Carles III d'Espanya.<br /> <br /> El carrer Sant Esteve, amb la seva història que es remunta com a mínim al segle XVIII, reflecteix la importància de la planificació urbana i l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquest rellotge no només serveix com una peça funcional, sinó que també és un testimoni del passat, reflectint el disseny i la tecnologia de l'època en què va ser creat.<br /> <br /> Aquest rellotge és una peça valuosa tant per la seva antiguitat com pel context històric en què es troba, formant part integral del patrimoni cultural de Cervelló.</p>	41.3964540,1.9569155	412803	4583293	1798-1996	08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40203.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
98104	Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc	<p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p>	XVIII - XIX	Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya.	<p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p>	08068-405	Sant Ponç de Corbera	<p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	41.4018535,1.9122246	409073	4583939		08068	Cervelló	Restringit	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Simbòlic	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877.	119\|98	47	1.3	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95489	Mas Pitarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pitarra	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p>	XVII - XIX	La masia està pràcticament enrunada.	<p><span><span><span>El conjunt arquitectònic conegut com a 'Mas Pitarra', batejat pel dramaturg Frederic Soler i Hubert, es presenta com una amalgama de construccions que abracen diferents èpoques, amb una disposició anàrquica en estil i forma. La façana manté encara avui els elements originals de la portalada, els finestrals i les baranes dels balcons, tot i que ha perdut la balustrada central de pedra i el remat superior de la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Orientada cap al nord-est, la part més antiga del mas exhibeix un portal rodó dovellat, situat a l'angle on es fusionen dues construccions més modernes. A l'esquerra destaca una característica torre rematada amb una cúpula de ceràmica vidrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta a la façana nord una finestra ovalada amb eixos de ferro distribuïts radialment. La porta d'entrada està ornamentada amb una portella, mentre que dues ceràmiques adornen la façana, representant la Mare de Déu de Montserrat i Sant Jordi, patrons de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana oriental, destaca una vidriera en el portal d'accés amb una imponent campana d'avís. A la primera planta hi ha un finestral enreixat i, sobre la porta del balcó de la planta pis, un relleu amb un cérvol (símbol dels Cervelló) emmarcat per una circumferència, enriqueixen la seva singularitat. La construcció següent continua l'estructura del sostre i exhibeix un relleu amb la representació d'un lleó sobre la porta d'accés, acompanyat de dues finestres d'arc de mig punt amb columnes i capitells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis, dos portals amb arcs rebaixats serveixen com a accés a un balcó suportat per columnes ornamentades amb capitells i arcs treballats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Son múltiples i molt diversos els elements decoratius que es troben per tot el mas, els quals el doten d'una rica, complexa i diversa herència i conjunció arquitectònica, assimilant, fusionant i modernitzant les estructures més antigues de l’anterior masia.</span></span></span></p>	08068-4	Avinguda de Núria, s/n	<p><span><span><span>Aquesta masia, coneguda com a 'Mas Pitarra' en honor al reconegut dramaturg barceloní Frederic Soler Hubert, de renom, Pitarra, té una història que es remunta als seus orígens com a antiga rectoria de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb una estructura de planta i pis, a més d'un soterrani i golfes, l'edifici s'estenia sobre un terreny de dues hectàrees situat en un idíl·lic paratge natural anomenat 'la Vall de Santa Creu', que englobava tot el territori de can Sala de Baix, can Pi i el mateix mas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Abans de ser adquirit pel comediògraf Pitarra al voltant de l'any 1876, la casa rectoral havia estat l'allotjament del capellà i la seva família, a més de ser habitat per masovers responsables del cultiu de les terres pertanyents a l'Església. Amb el trasllat de l'església més a prop del creixent nucli urbà, que es va desenvolupar amb l'obertura de la carretera i l'establiment de diverses fàbriques, les autoritats religioses van decidir posar a la venda l'antiga rectoria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pitarra va adquirir la propietat i la va decorar amb diverses imatges i ceràmiques d'arts i oficis. Destacant entre les seves obres d'art, es va encarregar d'embellir l'espai amb una col·lecció completa de rajoles que representaven els personatges de la seva obra teatral 'La Dida', escrita per ell mateix el 1872, malauradament, avui dia aquestes rajoles han desaparegut.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda dreta del mas, Pitarra va afegir una capella descoberta, que tot i estar en mal estat, encara es manté dempeus com a testimoni del passat ric i multifacètic d'aquesta propietat única. A partir de la mort de Serafí Pitarra, el mas va passar a diverses mans, fins arribar al seu estat d’abandó i enrunament actual.(Llurba, 2021: 146-151)</span></span></span></p>	41.3865341,1.9615722	413178	4582187		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-41.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-42.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-45.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-46.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-20240102120553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95489-44.jpg	Legal	Modernisme\|Popular\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			105\|119\|95	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95513	Jaciment arqueològic sota del castell de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-sota-del-castell-de-cervello	<p>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</p> <p>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</p> <p>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</p> <p>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</p>	XI	Jaciment molt amagat per la bardissa.	<p>Es tracta d'un conjunt de retalls a la roca sorrenca vermella que conformarien habitatges dels quals tan sols n'ha quedat la part inferior.<br /> <br /> És probable que la part superior dels habitatges estigués formada per elements peribles de fusta. Ocupa l'espai entre el castell de Cervelló i l'església de Santa Maria de Cervelló. Es podrien datar aquestes construccions cap al segle XI, en el moment de l'aixecament del castell i en una fase anterior a la construcció de l'església romànica.<br /> <br /> La similitud de construcció rupestre amb la dels ermitoris indica una possible influència arquitectònica comuna pròpia de l'època. Els habitatges semblen molt irregulars i en ells s'aprecia una talla de la roca mare del Buntsandstein de manera que conformen espais i elements de vida quotidiana.<br /> <br /> Destaca la presència en diferents llocs de petits dipòsits de planta quadrangular d'aproximadament un metre i mig i una fondària màxima d'uns 50 cm. També s'observen conductes excavats a la roca que semblen unir-los en part. Prop d'aquests dipòsits també es veuen una mena de petites piques, també excavades a la roca i de forma aproximadament circular, potser destinades a la recollida d'aigua (algunes tenen una petita canalització).<br /> <br /> D'altres elements excavats a la roca semblarien indicar la presència de forats de pal per a sostenir la part aèria de cabanes de fusta. S'han detectat, així mateix, dues coves al voltant de l'església romànica. La primera d'elles es troba en un lloc de difícil accés per sobre de la cota de pas de l'església, mentre que la segona es troba per sota i amb un petit grup de tombes antropomorfes al davant.<br /> <br /> Aquesta, a més, presenta graons per accedir al seu interior i caldria identificar-la amb un ermitori. A la part més propera al castell es pot veure a la zona vertical de la paret forats circulars com per a encastar-hi alguna biga de fusta.</p>	08068-7	Entre l'església de Santa Maria i el castell de Cervelló.	<p>No disposem de dades històriques, però és probable que l'assentament es trobi en relació amb la protecció oferta pel castell i, per tant, tingui a veure amb els moments inicials de la seva història.</p> <p>El Castell de Cervelló, data els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història no només de Cervelló, sinó de tot el territori circumdant.</p> <p>El castell és esmentat per primera vegada l'any 904,en una donació del comte Guifré II de Barcelona al monestir de Sant Cugat.</p> <p>Aquest castell era utilitzat com a residència pel comte en aquell temps i posteriorment es citat en altres documents.</p> <p>Malgrat les afirmacions sense verificació, es diu que el castell, juntament amb el de Montcada, va evitar ser pres pels sarraïns i va sobreviure a la campanya d'Almansor el 985, fins i tot oferint refugi als habitants de Barcelona. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions.</p> <p>L'any 992, els comtes Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol I d'Urgell van vendre la fortalesa, juntament amb les seves rendes i beneficis, a Ènnec Bonfill, del llinatge dels Cervelló. A partir d'aquell moment, el castell va servir com a seu de la família Cervelló i de la baronia associada.</p>	41.3872807,1.9604284	413084	4582272		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95513-00703.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Pública	Sense ús			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			85	1754	1.4	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95610	Mostreig paleontològic al Molí dels Frares	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mostreig-paleontologic-al-moli-dels-frares	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIU COLL, X 2004, Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona, 1996-2001. La Garriga, 29 i 30 de novembre, 1 de desembre de 2001</span></span></span></span></span></p>			<p>El jaciment correspon als mateixos nivells que el jaciment de la Torre Vileta. Aquest nivell està format per una successió de 150 a 250 metres de grossària de pissarres ampelítiques, fil·lites i sericites, alternant-se amb bancs prims (de pocs decímetres) de quarsites.</p> <p>En aquestes pissarres, és freqüent trobar graptòlits i crinoïdeus que permeten identificar les edats del Llandoverià, Wenlockià i Ludlowià.</p> <p>Val la pena assenyalar que en aquesta zona, les successions sedimentàries són menys ampelítiques comparades amb altres àrees de la conca, i potser hi ha un major predomini de nivells quarsítics intercalats en bancs molt prims. Les pissarres i calcàries d'aquesta zona corresponen al període de transició entre el Silurià i el Devonià, una successió temporal identificada principalment a partir de la presència de graptòlits.</p> <p>Aquesta caracterització geològica ofereix una comprensió més profunda de la història geològica de la zona i dels processos que van conduir a la formació d'aquests jaciments.</p>	08068-14	Límit entre Cervelló i Sant Vicenç dels Horts. Polígon Industrial Molí dels Frares		41.4016374,1.9951721	416007	4583832		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95610-20240127170849.jpg	Legal	Paleozoic	Patrimoni natural	Jaciment paleontològic	Privada	Sense ús			BPU	2024-12-12 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Es troba en una zona marginal entre els municipis de Cervelló i Sant Vicenç dels Horts.	121	1792	5.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95628	Can Dispanya	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-dispanya	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p>	XVI-XX	Està abandonada i encara que s'han efectuat algunes obres de manteniment, l'estat general és millorable.	<p>El conjunt arquitectònic està format per dues masies juxtaposades i una construcció externa, situades sota el monestir de Sant Ponç. Presenta una disposició espacial caracteritzada per la seva agrupació al voltant d'una era central i una construcció addicional.</p> <p>Les edificacions es distribueixen de manera irregular i s'articulen entorn d'aquest espai obert.</p> <p>L'orientació de les façanes de les edificacions és predominantment sud-oest, amb una finestra destacada que mira cap a ponent i que mostra una inscripció amb la data 1794, probablement indicant el moment de construcció o alguna remodelació important del conjunt, sense que es pugi precisar a quina part correspon.</p> <p>Aquest detall històric proporciona una referència temporal rellevant per a la comprensió de la història de les edificacions.</p> <p>A l'era central, es poden observar treballs amb rajoles ditejades de bòbila, indicant l'ús tradicional d'aquest espai per a tasques agrícoles o activitats relacionades amb la vida rural. Aquesta característica suggereix una integració de les masies amb el seu entorn agrícola i el paisatge circumdant.</p> <p>Pel que fa al cobert situat en la zona de ponent, presenta finestres amb arcs de mig punt i escarsers, amb acabats de rajol que confereixen un toc distintiu a la seva estructura.</p> <p>Aquestes característiques arquitectòniques reflecteixen l'estil i la funcionalitat de l'edifici, possiblement destinat a emmagatzemar eines agrícoles o a altres usos relacionats amb la vida rural.</p> <p>En resum, el conjunt de masies i la construcció externa sota el monestir de Sant Ponç destaquen per la seva disposició irregular al voltant d'una era central, la presència de detalls històrics com la finestra amb la data inscrita, i els elements arquitectònics tradicionals com les rajoles ditejades de bòbila i les finestres d'arc de mig punt. </p>	08068-28	Pista que du al monestir de Sant Ponç de Corbera.	<p>Can Dispanya, amb els seus orígens que es remunten al segle XVI, s'ha establert com una propietat amb una rica història que ha passat per diverses mans i funcions al llarg dels segles. Inicialment, la propietat va ser titularitat de la família Rigol durant el segle XVI, marcant el seu inici com a entitat familiar.</p> <p>A mitjan segle XVII, però, Can Dispanya va experimentar un canvi de propietat mitjançant un matrimoni a la nissaga dels Romegosa, consolidant la seva presència en la família Romegosa durant dècades venidores. Al capdavall del segle XVIII, la masia va adquirir un nou significat amb l'establiment d'una fàbrica de vidre català al seu terreny, marcat pel nom de Jaume Romegosa, que era conegut popularment amb el sobrenom de 'Dispanya'.</p> <p>Aquesta fàbrica va contribuir a la diversificació de les activitats econòmiques de la propietat i va atreure l'interès comercial a la zona. Amb el pas del temps, Can Dispanya va canviar de mans diverses vegades.</p> <p>Al voltant de 1968, la propietat va passar a formar part de la casa comtal dels Güell, anteriorment pertanyent als marquesos de Castelldosrius. Aquest canvi va ser fruit d'una cessió com a dot matrimonial, indicant els vincles familiars i l'entroncament entre diverses famílies de la petita noblesa.</p> <p>És a partir del 1979 quan Can Dispanya adquireix una nova dimensió amb l'adquisició per part de Josep Guim i Almirall, qui va contribuir a la modernització de la propietat al proporcionar serveis com el subministrament elèctric i d'aigua. Aquesta etapa marca un punt d'inflexió en la història de Can Dispanya, amb una nova gestió i direcció que va revitalitzar la masia després d'un període d'abandonament. Durant aquest temps, diverses famílies van ocupar la posició de masovers, contribuint al manteniment i a l'administració de la propietat fins a la seva adquisició final per part de J. Guim.</p> <p>Aquesta nova fase va donar un nou alè a Can Dispanya, restablint-ne el valor i la seva importància en la comunitat local. Avui en dia, Can Dispanya continua sent un punt de referència en la comarca, especialment durant l'aplec de Sant Ponç, una celebració tradicional que commemora la seva història i el seu lligam amb la cultura local. Aquesta masia, amb la seva rica història i diverses funcions al llarg dels segles, continua sent un testimoni del passat i un punt de trobada per a la comunitat.</p>	41.4020468,1.9109398	408967	4583962		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02802.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02803.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02804.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02805.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95628-02806.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95631	Can Paulet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-paulet	<p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de Can Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.LL.</span></span></span></p> <p> </p>	XVII	Edifici en ruïnes	<p>Es troba enrunada i l'accés està prohibit per raons de seguretat. De tota manera, es pot albirar el seu aspecte, a partir d’antigues descripcions i imatges. D’aquesta manera, s’endevina una gran construcció amb teulada a dos vessants, dividida en diversos cossos.</p> <p>La seva façana principal és plana, i presenta tres eixos verticals i dos horitzontals. L’eix central vertical està marcat, en planta baixa, per una porta d’arc rodó adovellat, fet en pedra sorrenca vermella, i a sobre d’aquest arc, i en línia vertical, s’obre una finestra geminada gòtica. Tots els buits de la façana estan emmarcats per la mateixa pedra sorrenca.</p> <p>A sobre de la porta central i per sota de la finestra gòtica geminada, s’obre una mena de capelleta. A banda i banda, els eixos laterals estan marcats verticalment per sengles finestres recercades també amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135) esmenta arcades a l’interior del celler, el qual avui és inaccessible.</p>	08068-31	C/ Moianès 20	<p>Masia ubicada “entremig d’un dels camins antics que portaven cap a can Mascaró o també a can Llopart” (Llurba, 2021: 135). Josep Llurba (2021: 135-136), estableix l'origen del seu topònim en una família d'immigrants occitans que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, que té una casa de primera qualitat i una altra de segona. Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Les restes constructives del seu interior, semblen evidenciar un moment constructiu molt anterior al segle XVII, època en què comença a esmentar-se aquest cognom: 1631 casament de Mauri Paulet, fill de Joan Paulet, és esmentat pel rector d’aleshores com a nascut “al regne de França” (Llurba, 2021: 136). El topònim Paulet, però, no surt esmentat fins als inicis del segle XVII, i es continua esmentant fins a finals del segle XIX, potser arruïnats a conseqüència de la plaga de fil·loxera.</p> <p>La masia va estar dedicada a granja de bestiar i molts anys després, taller artesanal per a l’elaboració de figuretes de pessebre (Llurba, 2021: 137).</p> <p>Aquesta casa era la parada obligada dels antics regidors de La Palma de Cervelló, abans de la segregació del municipi, quan anaven als plens municipals (Llurba, 2021: 138-139).</p> <p>En el moment de desenvolupament de la urbanització que porta el nom del mas, a la dècada de 1970, la casa va ser abandonada pels seus propietaris (Marzo, 2014: 8). Aleshores el propietari dels terrenys era Pere Feliu Vila (Marzo, 2014: 25)</p>	41.4064727,1.9630618	413329	4584399		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03101.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03102.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95631-03103.jpg	Legal	Gòtic\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		La masia té un interessant camí d'accés. A partir d'ella s'iniciava un camí rural, ja documentat l'any 1800, de 12 peus d'amplada (equivalent a uns tres metres), que enllaçava Cervelló i Corbera. Aquest camí es va ampliar al segle XX, essent encara l'itinerari de comunicació directe entre les dues poblacions (Marzo, 2014: 10).	93\|119\|85	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95654	Molí Vell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4	<p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XI - XVIII	L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants.	<p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p>	08068-54	Corriol al paratge de la Riera de Cervelló	<p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p>	41.3982240,1.9826590	414957	4583464		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg	Inexistent	Modern\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-06-25 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior.	94\|85	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95685	Fàbrica de vidre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>IBARZ, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Jordi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>; ITURRALDE, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Martín (2017). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Gent de vidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Icària editorial, s.a.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA I RIGOL, Josep. (2004) Nocions d'història de Cervelló. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p>	XIX - XX	L'edifici es troba en mal estat, sense manteniment. El març de 2022, va patir un esfondrament parcial.	<p>Conjunt arquitectònic destinat a fàbrica de vidre.</p> <p>Està compost per tres seccions diferenciades: la fàbrica gran, una fàbrica petita i les oficines.</p> <p>L'edifici principal, dissenyat per l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, ha estat ampliat diverses vegades i inclou una petita fàbrica de vidre annexa, situada al costat de la Torre de les Monges, que es troba en un nivell inferior, entre la carretera i la riera de Cervelló.</p> <p>Les oficines estan ubicades en un edifici modernista, originàriament una antiga fàbrica de teixits de cotó, del qual no es coneix l'arquitecte.</p> <p>Aquest edifici té una planta rectangular, molt més llarga que ampla. La façana principal de les oficines presenta dues grans finestres a l'altura de carrer, que van ser modificades a inicis de 1960.</p> <p>Per sobre, separada per una cornisa, sobresurt una estructura decorativa. Aquesta part superior compta amb un cos central més gran, coronat per un arc de mig punt. Els cossos laterals tenen una pilastra en la part interna, decorada amb baixos relleus rectangulars i un petit quadrat en la part inferior. Sobre la pilastra, hi ha un quart d'esfera amb cinc radis treballats en rajol.</p> <p>Conserva dues xemeneies.</p>	08068-67	C/ Joaquim Mensa, 11	<p>El 1893, els treballadors de la fàbrica de vidre Mensa van fer una vaga i un grup d'ells van formar una cooperativa anomenada 'La Protectora', la primera cooperativa de vidre de Catalunya. Van construir un nou forn que va funcionar durant catorze anys, des de 1893 fins a 1907. Posteriorment, la fàbrica va tenir diversos propietaris, incloent-hi un anomenat Lligé l'any 1913.</p> <p>El 1930 es va fundar la 'Cristalleria Cervellonense' i, l'any següent, Josep Sans va arribar a Cervelló amb la intenció de crear una nova cooperativa. Tot i reunir un grup per fer funcionar la fàbrica, Sans va abandonar els seus compromisos poc després i va unir-se a altres socis com Pujol i Torra.</p> <p>La fàbrica va operar fins al 1948. Després dels conflictes de 1934, es va establir la 'Cooperativa Popular Vidriera de Cervelló' en el forn de Cal Bordas, que ja havia estat operatiu anteriorment. Aquesta cooperativa va cessar les seves activitats el 1936, tot i que no es va dissoldre oficialment fins al 1938.</p> <p>A la dècada de1940, la 'Cristalleria Planell' de les Corts de Barcelona es va instal·lar a la mateixa fàbrica de la cooperativa. En aquesta època, al costat de l'edifici de la fàbrica gran es trobava annex el forn Bordas, també de vidre. Durant la segona meitat de la dècada de 1940-1950, una crisi general del sector del vidre va afectar Cervelló. Això va provocar el tancament de la fàbrica Planell i la reubicació dels treballadors a la fàbrica de Sans a Barcelona. La fàbrica de Sans també va tancar i va ser adquirida per la família Pedret el 1948. Aquesta família, originària del Masnou, va tornar a obrir la producció a Cervelló i va assegurar l'estabilitat laboral del vidre al poble.</p> <p>A principis dels anys 1980, una altra crisi va portar a la formació d'una cooperativa SAL entre els treballadors. El 1989, la indústria del vidre va cessar definitivament.</p> <p>Al carrer de Joaquim Mensa, l'edifici de les oficines, d'estil modernista, havia estat una antiga indústria tèxtil de cotó coneguda com a Can Planella. Aquest edifici es va incorporar a la fàbrica de vidre amb la compra de la família Pedret.</p>	41.3942783,1.9522685	412411	4583057		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093760.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093762.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093763.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093764.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093766.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-06706_0.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			119\|98	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95934	Mas Vila - Mas del Remei	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila-mas-del-remei	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>https://archive.org/details/lestiuetdesantma3555mest/page/26/mode/2up</span></span></span></span></span></span></p>	XVI-XIX	Masia abandonada.	<p>Aquesta masia forma un conjunt arquitectònic amb diferents cossos disposats de tal manera que aprofiten el desnivell del turó en què està emplaçada.<br /> <br /> El volum central és de planta rectangular i té una coberta de dos aiguavessos, amb forjats modificats en restauracions contemporànies que emmascaren en part l'obra original. Les parets són de maçoneria i moltes d'elles havien estat pintades de calç. El complex edificat presenta una galeria miradora oberta al vessant que dona a la riera de Santa Maria.<br /> <br /> Faciliten l'accés dues portes: la de l'exterior, del barri, i una a l'interior de l'edifici principal. El portal exterior és de llinda plana de fusta, amb una porta que conserva l'antic picador de ferro forjat, i els brancals són de carreus fets de pedra sorrenca vermella. Aquesta porta dona accés a un petit espai, el terra del qual està pavimentat amb lloses de pedra, i està mig cobert. El segon portal, interior, dona accés a l'edificació primitiva del mas, i és de carreus escairats amb un arc de punt rodó. Està fet sencerament de pedra sorrenca vermella.<br /> <br /> Completen el conjunt un safareig, grans cisternes, una horta que encara es manté i un molí de vent. En l'espai interior, davant l'entrada principal, després del barri i per sota d'un cobert, hi ha un interessant trull d'oli, testimoni de les activitats agrícoles que es desenvolupaven en aquesta masia.<br /> <br /> A la porta exterior de la masia, al brancal dret, encara semblen visibles les marques del desgast de la pedra per efecte de la sal feta servir en la cerimònia del 'salpàs'. Aquesta cerimònia es feia per Pasqua, quan el mossèn beneïa les cases i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Els ous recollits es feien servir per elaborar una crema que es menjava a la font Flàvia. A la dècada de 1950-1960, aquesta crema es repartia a tots els infants de la catequesi el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones com Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell, entre altres catequistes. Segons explica Josefina Tutusaus, nens i nenes portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló, i es menjava, per exemple, a la Font Flàvia. Les olles brutes que havien servit per fer la crema es rentaven a la riera.<br /> <br /> A la façana posterior existeix un rellotge de sol de tipus vertical a migdia, fet de rajoles de ceràmica. Aquest rellotge té marques horàries de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració aràbiga i la línia de les 12 hores vertical. El gnòmon és de vareta i en la part superior apareix una imatge de Santa Maria de Cervelló. El rellotge està ben conservat.</p>	08068-77	Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei	<p>El mossèn Jaume Armengol i Armengol va deixar escrita una breu, però valuosa història del Mas Vila, basada en una exhaustiva consulta de la documentació que va trobar a la mateixa masia. Armengol explica que, al segle XV, aquesta casa es coneixia amb el nom de Mas Rabassa, ja que era habitada per una família procedent de Sant Vicenç dels Horts que portava aquest cognom.</p> <p>Segons Llurba (2021b: 237-241), aquesta masia és molt antiga, i això es demostra en la dotació de l'església de Sant Esteve de Cervelló, datada l'any 1231, on es menciona el coll de Rabassa, un indret proper a Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>El 24 de maig de 1582, el Baró de Cervelló i de Sant Vicenç va autoritzar la venda del mas. En aquell moment, la propietat era de Joan Rabassa, qui va vendre la masia a Bartomeu Triter, un pagès de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Un temps després, la masia va passar a ser coneguda com a Mas Descoll, ja que en aquell moment era propietat d'una família de Pallejà. L'any 1602, la masia va canviar de mans i va passar a ser propietat de Valentí Domènech, un pagès de Castellví de Rosanes, que va morir durant la Guerra de Secessió.</p> <p>Posteriorment, l'any 1645, la masia va ser adquirida per Andreu Vilar, un notari de Barcelona. A partir d'aquell moment, la casa va començar a ser coneguda amb el nom actual, Mas Vila.</p> <p>Aquesta sèrie de canvis de propietaris i noms reflecteix la rica història i el valor patrimonial d'aquesta masia, que ha estat testimoni de nombroses generacions i esdeveniments històrics.</p> <p>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses.</p> <p>Des d'aleshores, la capella del Remei es va transformar en l'escenari d'un aplec que ràpidament es va convertir en una celebració molt important. Cada segon diumenge del mes d'octubre, una gran diversitat de persones procedents dels pobles dels voltants, com Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi, La Palma de Cervelló, entre d'altres, es reunien per participar en aquesta festa popular. L'aplec del Remei va esdevenir una trobada molt esperada, convertint el lloc en un important indret de pelegrinatge.</p> <p>Durant molts anys, l'aplec va mantenir-se com una tradició arrelada, atraient un gran nombre de fidels i visitants que gaudien de la celebració. A partir de la dècada de 1960, aquesta tradició va començar a decaure. Això va ser a causa de l'aparició dels seguidors del Palmar de Troya, que es van instal·lar a la zona i van desplaçar l'antiga tradició popular, canviant completament el tipus de públic que assistia a l'aplec.</p> <p>Aquest canvi va suposar la pèrdua de moltes de les característiques tradicionals de la celebració, ja que l'afluència de pelegrins i participants tradicionals va disminuir considerablement. Així, el que havia estat durant molts anys una festa popular arrelada i esperada, es va veure transformada per les noves influències religioses que van emergir en aquell moment, alterant profundament el sentit i l'ambient de l'aplec del Remei. (Llurba, 2021b: 240).</p>	41.3862836,1.9798204	414704	4582141		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07703.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07704.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07705.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07706.jpg	Legal	Popular	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			BCIL	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El mas està situat en un indret magnífic, amb un paisatge d'una bellesa exuberant, tot i la pineda i la boscúria que envolten tota la zona.La gent més gran diu que l'obra de l'Apel·les Mestres 'El estiuet de Sant Martí: idílico en tres actos y un épico' està ambientada en aquest lloc.	119	46	1.2	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
95959	Can Valent - Can Pi de la Serra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent-can-pi-de-la-serra	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p>	XVI - XVIII - XIX	Edifici en avançat estat de deteriorament, amb perill d'enderroc total.	<p>Antic mas ubicat cap a la banda sud del territori de Cervelló, a prop del terme de Torrelles, en un lloc de gran bellesa on la vista es perd entremig de la boscúria, i al qual s'accedeix per un camí envoltat per una natura esplèndida.</p> <p>El conjunt arquitectònic estava construït amb maçoneria de pedra sorrenca i maons que remarquen una part de les obertures de les façanes. Els murs estan arrebossats i pintats en color blanc en les parts dedicades a habitatge. També la pedra sorrenca, però sense arrebossar, delimita les edificacions auxiliars.</p> <p>La masia presenta una planta rectangular amb diversos cossos adossats i una teulada que en part podia haver estat disposada a dos aiguavessos. Actualment, les edificacions estan molt enrunades i resulten de difícil descripció.</p> <p>Hi ha un edifici principal que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En el primer pis es conserva un arc de rajoles al qual actualment, no es pot accedir, i que dona llum a una estança amb coberta de rajola plana, que presenta alguna peça decorada amb motius de rombe fet en negatiu. Destaquen al seu interior, en planta baixa, entre ruïnes i esbarzers, una zona probablement antic celler, originàriament dedicada a la producció de vi, on es conserva a l'entrada una antiga arcada ogival de pedra sorrenca, emmascarada per un paredat posterior i la porta d'entrada al mas, feta amb blancals de dovelles de pedra sorrenca escairada i tancada per la part de dalt per un arc de mig punt adovellat, a sobre de la qual hi ha una finestra de traça vertical. A l'esquerra de la porta hi ha les restes d'una escala. A l'interior d'aquest espai, en planta baixa, i a la cantonada esquerra hi ha, a una alçada aproximada d'1,50 metres, dues sortides de líquid, probablement de vi.</p> <p>En una altra zona, ubicada a terra, al mig de la mateixa estança, es troba disposada la base d'una antiga premsa de vi, reutilitzada posteriorment com a element de suport per estructures vinculades a la ramaderia.</p> <p>Una edificació annexa allotja un cup quadrangular amb parets cobertes per rajoles envernissades i en la qual és encara visible la finestra d'abocar el raïm amb les portadores.</p> <p>En una altra dependència auxiliar, vora de la dedicada al ramat, hi ha la boca de l'antic forn de pa, avui enrunat.</p> <p>Al voltant, i a l'exterior, hi ha un pou i una mina que proporcionaven servei d'aigua a la masia, així com una zona d'horts i cultius.</p>	08068-82	Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat	<p>De Can Valent no se sap ben bé la cronologia del primer moment de la casa. Llurba (2021b: 222-229) afirma que es tracta de Can Pi de la Serra, esmentada a començaments del segle XVII. L'antic arc de la façana podria datar-se en aquest segle o fins i tot al XVI. El mateix autor també refereix que al voltant de l'any 1600, la casa era coneguda com a Can Corbera i posteriorment com a Can Duran.<br /> <br /> El seu topònim possiblement està relacionat amb els atacs de les tropes franceses (1808-1814) o bé dels escamots carlins. Segons el parer de persones relacionades amb Torrelles de Llobregat, el topònim de Valent ha de venir a conseqüència de la Guerra del Francès més que durant la primera guerra carlina, que començà el 1833. En Martí Pi, el segon fill de l'amo de Can Pi de la Serra, l'any 1820 era capità de cossos francs i quan es va casar pels volts del 1822, va anar a viure al poble i després, en el cens de 1845, ja se l'esmenta com a capità retirat. La seva casa al poble es coneixia com a cal Martí Valent –aquesta denominació ha durat fins als primers anys del segle XX i al poble només hi ha una altra casa amb aquest tipus de denominació, cal Pau Valent, que era germà d'en Martí.<br /> <br /> Per alguns, d'aquest fet bèl·lic, aquell mas s'anomenà Can Valent. Segons sembla, els habitants d'aquell mas es van enfrontar als assaltants –francesos, bandolers o carlins–, de tal manera que aquells malfactors no van poder vèncer la resistència dels habitants de la casa. Arran d'aquell fet, la casa s'anomenà Can Valent per la gosadia d'haver plantat cara a un grup de persones disposades a robar-los tot el que fos. (Llurba, 2021b: 228-229).</p>	41.3670227,1.9654409	413476	4580017		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08201.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08206.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08207.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08208.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Renaixement	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2024-12-23 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum			98\|119\|95	46	1.2	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96062	Molí del Baró	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro-0	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>		Enrunat i ocult per la vegetació	<p><span><span><span>Entre canyes i bardisses es troben, a tocar la riera de Cervelló, les restes constructives del molí. Per l’exterior es veu una porta d'accés amb arc escarser i dovelles ben escairades. A la dreta hi ha una finestra. La resta del mur està fet amb pedres irregulars sense escairar. Pel costat de la llera, dos contraforts reforcen l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior hi ha una sala coberta amb volta de canó.</span></span></span></p>	08068-89	Gairebé sota el pont que travessa la riera de Cervelló cap a la urbanització de la Granja García, però dins de la de Torre Vileta.		41.3988642,1.9870699	415326	4583531		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093582.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093601.jpg	Legal		Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BPU	2025-01-21 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum				45	1.1	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96063	Rec i resclosa del Molí dels Frares	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares	<p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>		Ha gairebé desaparegut.	<p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p>	08068-90	A la llera de la riera de Cervelló	<p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p>	41.4001891,1.9886668	415462	4583677		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Sense ús			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos.		49	1.5	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96099	Molí de la Riera de Cervelló - Molí de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-riera-de-cervello-moli-de-baix	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p>	XVIII-XIX	L'estat actual de l'edifici és força dolent, tot i que es conserva bona part de l'estructura. Presenta signes evidents de deteriorament i abandonament. La vegetació ha crescut al voltant i sobre la construcció. Tot i això, les parets de pedra rogenca, encara visibles, i els maons utilitzats en les finestres i arcs, donen testimoni de la solidesa i l'estil arquitectònic industrial del moment de la seva construcció.	<p>El Molí de Baix de la Riera de Cervelló, també conegut com el Molí de la Riera de Cervelló, és una imponent construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Aquest edifici destaca per les seves grans dimensions i la seva estructura robusta.</p> <p>L'edificació respon a la típica construcció destinada a la fabricació de paper.</p> <p>Està orientada a ponent i es desenvolupa en alçada en planta baixa i tres pisos. La coberta és a dos vessants.</p> <p>És de planta rectangular i les seves parets estan fetes de pedra irregular rogenca de la zona, la qual cosa li dona un aspecte rústic i robust. Els maons s'utilitzen per emmarcar els buits dels arcs rebaixats sobre la porta i les finestres.</p> <p>La façana principal del molí presenta quatre finestrals per planta, proporcionant una simetria característica.</p> <p>Les façanes laterals compten amb sis finestrals cadascuna, mentre que la planta baixa en té quatre. Aquest disseny permetia una bona il·luminació natural a l'interior de l'edifici.</p> <p>En planta baixa, a l'interior, encara es poden veure restes de la infraestructura utilitzada en la producció de paper. Entre aquests elements destaca una pica holandesa de finals del segle XIX, ubicada en una sala lateral contigua a l'edifici principal. Aquesta pica és un testimoni de la tecnologia utilitzada en el procés de fabricació de paper en aquell temps.	08068-105	Per sota de la B24, i a prop del carrer del Pont, al Nord-Est del carrer del Cérvol de la urbanització Can Guitart Vell, cantonada amb el carrer de Barcelona. A prop del conjunt de cases anomenat El Grau i arran de la Riera de Cervelló.	<p><span><span><span>A Cervelló, durant el segle XVIII, es va establir un molí paperer a la vora de la riera de Cervelló, aprofitant l'aigua d'aquesta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons un registre datat el 1761, el propietari en aquell moment era Francesc Ferrés. Un altre document del 4 d'octubre de 1875 assenyala que formava part de la finca de la Torre Vileta i es dedicava a la producció de paper d'estrassa i embalatge. També es fa menció que el molí disposava d'espais habitables per als empleats. Fins als primers anys del segle XX, encara es produïa paper d'estrassa en aquesta instal·lació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (Llurba, 2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d’interès, com que el 23 d'agost de 1860, Pau Fontanet i Agell, un fabricant de paper de Sabadell, va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre d’altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya, que mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m2), situada a 'El maset del Grau'. Aquesta propietat va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve segons el llegat del seu pare.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p>	41.3975835,1.9732364	414168	4583402		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10501.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10502.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96099-10505.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			BCIL	2025-01-22 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El Molí de Baix de la Riera de Cervelló és una peça important del patrimoni industrial de Catalunya, i és una mostra més de la importància històrica de la fabricació de paper.Tot i el seu estat ruïnós, l'edifici segueix sent un recordatori del passat industrial de Cervelló i un exemple de l'enginyeria i l'arquitectura industrial dels segles XVIII i XIX.	119\|98	45	1.1	1761	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96100	Molí de vent del Mas Vila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-del-mas-vila	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XX	Els murs estàn deteriorats i l'estructura metàl·lica es troba molt malmesa, han desaparegut les pales del molí.	<p>Molí de vent de ferro o de pales, de 4 m d'alçada, amb torre o basament de planta hexagonal, realitzat amb pissarra i maons. Aquesta torre està arrebossada, tot i que en mal estat. Conserva restes de pintura vermella que ressalten les formes en les arestes verticals de les cantonades. La part superior està ornamentada amb un dentat i arquejat de maons que coronen la torre.</p> <p>En fotografies antigues es pot veure un element voladís, a manera de pont que, per la part superior, donava accés a la torre.</p> <p>A la part de dalt de la torre, hi ha el giny d'extracció, és a dir, les restes de l'estructura metàl·lica que, amb l'ajuda del vent es feia servir per a extreure aigua del subsol. Dins de la torre es troba el pou que serveix per a extreure l'aigua del nivell freàtic del subsol.</p>	08068-106	Mas Vila - Masia de Santa María de Cervelló. Urbanització ciutat del Remei, vora la Capella del Remei.	<p>El molí està vinculat al mas Vila. Probablement es tracta d'una obra d'inicis del segle XX.</p> <p>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest del mas Vila, es trobaven presents en moltes masies.</p> <p>Aquests molins s'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, essent essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</p> <p>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</p> <p>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</p> <p> </p>	41.3863573,1.9793913	414668	4582151		08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10602.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96100-10604.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			BPU	2024-11-27 00:00:00	Juana María Huélamo - Kuanum		Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies.Avui en dia, molts d'aquests molins s'han convertit en una part important del patrimoni cultural de Catalunya, i són un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat.	119\|98	47	1.3	1762	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96137	Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló	https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello	<p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p>	XX	Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat.	<p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p>	08068-124	c/ Major, 23	<p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p>	41.3960016,1.9532895	412498	4583247		08068	Cervelló	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-12-23 00:00:00	Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum		És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica.	119\|98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96156	Font Freda - Bassa de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-bassa-de-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX-XX	Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics.	<p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.</p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.</p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. </p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.</p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.</p>	08068-129	Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera.	<p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.</p>	41.3943575,1.9140865	409219	4583105		08068	Cervelló	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12902.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12903.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12904.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12901.jpg	Legal	Popular	Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	\|Xarxa natura 2000	\|Natura 2000	BPU\|Lloc d’importància comunitària	2025-01-21 00:00:00	Josep Maria Solias Arís - Kuanum		Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir.	119	2153	5.1	1762\|1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96158	Forn de vidre de Cal Dispanya - Forn de vidre de Sant Ponç	https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-vidre-de-cal-dispanya-forn-de-vidre-de-sant-ponc	<p><span><span><span><span><span><span>HUÉLAMO GABALDÓN, Juana Maria (inèdit). Estudio sobre los hornos de fabricación de vidrio en la provincia de Barcelona. Beca de la Caixa de Pensions. Barcelona, 1992.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p>	XIX - XX	Es troba en estat de ruïna imminent	<p>Conjunt arquitectònic dedicat a habitatge, magatzems i forn de vidre.</p> <p>Està format per quatre edificacions de murs de pedra, de les quals almenys dues estarien dedicades a un treball industrial de fabricació del vidre.</p> <p>La majoria d'aquestes edificacions estan cobertes amb teulades a dos aiguavessos, excepte les més pròximes a l'era de la casa de Can Dispanya, que tenen cobertes a un vessant.</p> <p>Es complementen amb un tancat o barri adossat a l'edifici de l'extrem més pròxim al camí que mena cap a l'Ordal. Aquest tancat s'obre a l'extrem esquerre de la façana principal d'aquesta edificació que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Les façanes són planes, de factura molt simple. Els buits són verticals i a la façana posterior hi ha arcs cecs, escarsers.</p> <p>Probablement, la planta de primer pis de l'edifici de majors proporcions es dediqués a habitatge, i les plantes baixes i la resta d'edificacions a fàbrica i espais auxiliars de magatzem i servei. A l'exterior hi ha el runam en el qual es poden veure encara fragments d'escòria i 'llàgrimes' de vidre, restes d'aquesta fabricació.</p> <p>No s'ha tingut accés a l'interior, però a través d'una imatge facilitada per Fermín Fernández, es pot veure la distribució interior de l'edifici industrial, una gran nau de planta baixa, amb grans arcs de maons que suporten un sostre embigat de fusta organitzat a dos vessants.</p>	08068-131	A la vora del camí cap al monestir de Sant Ponç.	<p>El forn de vidre de Can Dispanya, que forma part d'aquest conjunt arquitectònic a Cervelló, sembla haver estat construït l'any 1820 segons documentació oral (Llurba, 2022: 15). Aquest període coincideix amb un moment en què la producció de vidre era molt valorada.</p> <p>Gràcies a la seva ubicació geogràfica i recursos naturals, Cervelló es va convertir en un lloc idoni per a aquesta indústria. El forn va ser bastit per Salvador Sala Masifern, membre d'una de les nissagues de vidriers més importants de Catalunya, els Sala, procedents de Vallromanes i de Sant Feliu de Codines. Aquesta família tenia una llarga tradició en l'art de la vidrieria, i la seva experiència va contribuir a la qualitat i reputació del forn.</p> <p>El forn va estar operatiu durant uns tretze anys, fins al 1833. Aquell any, Salvador Sala, juntament amb el seu germà Esteve, es van traslladar al poble d'Ordal, on, amb en Josep Mensa Santilari, germanastre de Joaquim Mensa Prats, van crear un nou forn de vidre.</p> <p>Tot i que els germans Sala van marxar, és probable que el forn de Sant Ponç o de Can Dispanya continués actiu fins a almenys el 1857. El padró municipal de Cervelló, La Palma i Sant Ponç d'aquell any menciona Pere Borràs Nadal i Pere Borràs Rigol, suposadament pare i fill, com a vidriers i habitants de Sant Ponç. Això suggereix que aquests dos vidriers podrien haver estat treballant en el mateix forn, mantenint viva la tradició vidriera a la zona</p>	41.4020263,1.9100435	408891	4583961	1820	08068	Cervelló	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13203.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13205.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96158-13106.jpg	Inexistent		Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		El forn de vidre de Can Dispanya resulta, patrimonialment parlant, un testimoni interessant de la rica tradició vidriera de Cervelló i de la seva importància econòmica i cultural. La conservació d'aquest forn permetria a les generacions actuals i futures apreciar la història i les tècniques artesanals del passat, emmarcades en una activitat que va marcar l'economia del municipi.El forn de Can Dispanya representa, juntament amb la fàbrica de vidre encara existent al nucli urbà de Cervelló, un valuós exemple del patrimoni industrial del municipi i la seva història.		46	1.2	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96160	Pica i dipòsit pel brou bordelès	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-i-diposit-pel-brou-bordeles		XIX - XX	Està una mica deteriorada per l'acció de la intempèrie.	<p>Pica i dipòsit d’aigua fet de maçoneria i morter, que servia per a la preparació del brou bordelès o brou de Bordeus. Es troba a peu dels cultius, abans vinyes.</p> <p>Presenta una forma quadrangular, i té al costat un dipòsit tubular per aigua, necessària per a la barreja. Al seu interior queden restes de la preparació, la qual tenyeix les parets del dipòsit.</p> <p>El brou bordelès és una preparació la qual presenta propietats alguicides i fungicides, produït mitjançant la neutralització d'una solució de sulfat de coure amb calç apagada i aigua. Presenta una concentració del 20% de coure, expressada com a coure metall. Amb l'objectiu d'optimitzar l'efecte mullant, s'incorpora un surfactant, normalment, un sabó negre natural. El brou bordelès només protegeix les parts de la planta que cobreix.</p> <p>Aquest producte s’acostumava a preparar a peu de vinya, i donava un característic color blau que tenyia els dipòsits en els quals es realitzava la preparació.</p> <p>Es fa servir no només en viticultura, sinó també en general en fructicultura abans de la florida i després de la collita en oleïcultura, el coure es fa servir contra l'ull de poll i de vegades contra la bacteriosi i la fumagina. També es fa servir en la patatera, tomàquet, i altres plantes.</p>	08068-133	A tocar el camí que des del Serralet mena cap a la font de Can Romagosa	<p><span><span><span>Des de les primeres plagues de les vinyes al segle XIX, es va iniciar la seva introducció com a fungicida, per la qual cosa s’acostumava a disposar d’aquestes instal·lacions al peu de les vinyes i d’altres cultius fruiters. La seva preparació ha estat sempre ben coneguda pels pagesos.</span></span></span></p> <p>La propietat biocida del coure és coneguda des de fa molts anys, però la recepta del conegut brou bordelès sembla haver estat identificada pel químic de Bordeus, Ulysse Gayon, i el botànic Alexis Millardet a principis de la dècada de 1880, i que arribà a Catalunya poc temps després. La seva implementació en la viticultura va tenir lloc aproximadament l'any 1885, especialment als vins bordelesos del château Dauzac, sota la supervisió de Nathaniel Johnston. Sovint es ven en formulació de pols micronitzada mullable de color blau.</p>	41.4005380,1.9675200	413694	4583737	1920-1940	08068	Cervelló	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96160-13303.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús			Inexistent	2024-10-31 00:00:00	Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum		Tot i que el brou bordelès s'utilitza des de fa molts anys, l'impacte de la seva toxicologia és encara poc conegut, tot i que es classifica com a producte perillós per a la fauna aquàtica. El coure presenta una tendència a acumular-se en els sòls i no experimenta una degradació significativa en entorns àcids. En sòls en el seu estat natural, la concentració de coure oscil·la entre 2 i 60 mg/kg, mentre que en aquells sòls on s'ha aplicat repetidament el brou bordelès, la concentració pot assolir fins a 200 mg/kg, arribant a ser tòxica per als organismes de terra, provocant la mort dels cucs de terra, per exemple.	98	47	1.3	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96161	Barraca Bosc de can Sala 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bosc-de-can-sala-6	<p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> </p>	XIX	Presenta un cert grau d'enderroc que a pesar de no afectar a l’interior de l’estança, és important ja que la paret exterior està molt malmesa per la vegetació que l’envolta i oculta: arbres, bardisses, etc.	<p><span><span><span><span><span><span>La barraca aïllada que està orientada al sud. La seva planta és circular i està coberta amb una falsa cúpula. La porta és de llinda plana i està feta amb pedres irregulars de grans dimensions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Interior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>:</strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 212 cm, </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 168 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Cocó 37x38x49 cm. </span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span><span><span><span><span>Exterior</span></span></span></span></span></span></strong><span><span><span><span><span><span><strong>: </strong> </span></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 105x73x79 cm.</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 88x17x30 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta 185 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 235 cm. </span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior 13,10 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul>	08068-134	Bosc de Can Sala, a tocar de la Urbanització de Can Pi.	<p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3829620,1.9660410	413547	4581786		08068	Cervelló	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13402.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96161-13403.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús			Inexistent	2025-01-21 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum			119	45	1.1	2484	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96175	Cova del Morrut	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-morrut	<p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p>			<p>Cova de pedra calcària que es va formar a partir de diàclasi, és a dir, roques que es fragmenten, però no es desplacen i mantenen la posició inicial. Consta d'un recorregut de vint-i-cinc metres en en qual presenta un desnivell del terreny de tres metres en total. </p> <p>La boca d'entrada té forma de triangular invertida, just a continuació d'aquesta s'hi troba una sala petita formada per un esfondrament de blocs on hi ha escasses formacions lítiques, la mateixa saleta també té forma de triangle. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 27-28)</span></span></span></span></span></span></p>	08068-136	Al costat del camí de Sant Ponç de Corbera al coll de l'Ordal.	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.4010100,1.9079800	408718	4583850		08068	Cervelló	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96175-13601.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		Se sap que aquesta cavitat fou emprada com a refugi de bandolers, ja que es troba en el pas de pujada al coll de l'Ordal. Existeix una llegenda que parla d'aquest bandoler i una dita: 'A la cova d'en Morrut, qui n'entra no en surt'.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52
96176	Avenc de la Plomada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-plomada	<p>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p>			<p>L'avenc està format a partir de pedra calcària. Té un desnivell de menys dotze metres i un recorregut total de setanta-dos metres.</p> <p>L'obertura d'entrada es troba al sòl, és petita i té forma cilíndrica que desemboca en una gran sala que està dividida en dues parts, es diferencien pels blocs que es formen al sostre. En direcció Nord-oest hi ha un petit pou que dona lloc a una obertura, un cop dintre s'eixampla una altra sala més petita vestida completament per formacions que li atorguen gran valor estètic. <span><span><span><span><span><span>(Campos, Folch, Montserrat, 2018: 45-46)</span></span></span></span></span></span></p>	08068-137	Serral Llarg	<p><span><span><span><span><span><span>Avencs, coves i dolines són fenòmens propis dels terrenys calcaris com els que conformen les muntanyes de l'Ordal. A Cervelló tenim ben a prop nostre un carst, és a dir, un terreny calcari, de notable interès com és el de la muntanya de l'Ordal i la seva veïna del Garraf. La roca calcària és una roca sedimentària marina estratificada, composta bàsicament de carbonat càlcic (CaCO3) i d'altres materials. S'ha obtingut a partir de la fossilització del coral i de les closques dels mol·luscs en un procés de milions d'anys. El paisatge càrstic de les muntanyes de l'Ordal i el del massís calcari del Garraf es formarà entre el Juràssic i el Cretaci, i per això es parla d'una cobertura juràssic-cretàcica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta roca sedimentària té suaus moviments, plegaments i fractures, però la veritable conformació del paisatge càrstic és producte de l'erosió de la superfície del terreny i del seu interior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La carstificació és variable segons el clima, l'abundor d'aigua i de diòxid de carboni i també segons les característiques físiques i químiques de les roques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El fenomen principal en la carstificació és la dissolució de les roques calcàries. Però en condicions normals el carbonat de calci (CaCO3) és insoluble a l'aigua. Cal que l'aigua (H2 O) tingui una certa acidesa perquè el procés de dissolució de les calcàries s'arribi a produir. Això ocorre quan el diòxid de carboni, procedent de l'atmosfera o de la fermentació de la matèria orgànica, es barreja o dissol en l'aigua, produint-se l'àcid carbònic, responsable efectiu d'aquesta dissolució de la roca calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta, en definitiva, és la causa per la qual es produeix el modelatge càrstic en superfície, formant valls, barrancs, canons, rasclers, dolines... o bé subterràniament, quan l'aigua es filtra per les escletxes i fissures del terreny, formant coves i avencs de característiques i grandària força diferent, i aquest n’és un exemple.</span></span></span></span></span></span></p>	41.3928315,1.8887175	407096	4582962		08068	Cervelló	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13702.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96176-13703.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Privada	Sense ús	Xarxa natura 2000	Natura 2000	Lloc d’importància comunitària	2024-10-31 00:00:00	Nadia Darnoun Torres - Kuanum		L'indret es va explorar en 1968 pel Grup d'Investigació Subterrània de la Cooperativa Pau i Justícia del Poblenou de Barcelona. Se l'anomena Avenc d'Alícia Gil en honor a l'espeleòloga que va morir a la Cerdanya en un accident de trànsit el mateix any.		2153	5.1	1787	11	Patrimoni cultural	2025-10-15 06:52

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús