Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97957 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-11 | XIX - XX - XXI | Cal una urgent clasificació. | <p>L’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Cervelló és l’òrgan responsable de conservar i difondre el fons documental de l’Ajuntament. A més dels documents de l’Ajuntament, l’arxiu també conserva altres fons que han estat cedits i donats per persones privades i entitats.</p> <p>Aquest arxiu aplega tota la documentació que forma part de la memòria del municipi, i permet conèixer l’evolució i el creixement de Cervelló al llarg del temps. Així, l’arxiu esdevé una eina fonamental per a la recerca històrica i la preservació del patrimoni documental de la comunitat.</p> | 08068-384 | Carrer Major, 146-148. | <p>Tot i que no s'ha tingut accés al registre documental, en una visita a l'equipament s'observen documents de mitjans segle XIX.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97957-38404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98010 | Sector de les Penya del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sector-de-les-penya-del-cucut-puig-vicenc-collet-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | <p>Zona paisatgística d'interès que conforma el sector de de les Penyes del Cucut–Puig Vicenç–Collet de can Riera. Destaca la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. En aquesta zona es dona un interessant efecte erosiu que ha provocat formes capritxoses. Les Roques o Penyes del Cucut són una bona referència del paisatge natural de Cervelló.</p> <p>La zona de la Penya del Cucut i els seus voltants presenten una convergència de paisatges forestals i rupícoles, que afavoreixen la diversitat biològica, amb una rica varietat de vida silvestre.</p> <p>Les condicions úniques de sòls de gres i els relleixos proporcionen microhàbitats idonis per a aquestes espècies amenaçades. La convergència de paisatges inclou el paisatge forestal, amb àrees boscoses que proporcionen ombra i humitat i són hàbitat per a nombroses espècies animals i vegetals que contribueixen a la biodiversitat, i el paisatge rupícola, amb zones rocoses que ofereixen microhàbitats específics per a plantes adaptades a condicions extremes, importants per a la supervivència de plantes endèmiques i especialitzades com les mencionades. <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 31, 37).</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-386 | Penyes del Cucut-Puig Vicenç-Collet de can Riera | <p>Es tracta d'una zona rica en boscos, amb aprofitaments de les seves roques i també amb la presència de feixes corresponents a antics cultius de vinya.</p> <p>Aquesta combinació de bosc, explotació de recursos naturals i estructures agrícoles antigues indica un territori amb una rica història d'ús tant per recursos naturals com per activitats agrícoles.</p> | 41.3726329,1.9561471 | 412706 | 4580649 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98010-38605.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una zona sensible per flora amenaçada (sector de les Penyes del Cucut– Puig Vicenç – Collet de can Riera) respecte a tres espècies: Silene neglecta, Crassula campestris i Leucanthemum montserratianum. Aquesta zona es circumscriu a l’àrea de la Penya del Cucut i altres relleixos de gresos de les penyes circumdants. (Margall, Miralles, 2018: 31).Silene neglecta és una planta endèmica amb hàbitats molt específics, sovint en zones rocoses, i és vulnerable a la destrucció d'hàbitats i al canvi climàtic. Crassula campestris és una espècie que prefereix hàbitats amb sòls prims i rocosos, sent sensible a la competència amb altres plantes i a la pèrdua d'hàbitat. Leucanthemum montserratianum és una planta endèmica amb una distribució geogràfica limitada, en perill a causa de l'activitat humana i a la fragmentació de l'hàbitat. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98019 | Maset al costat de la bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-al-costat-de-la-bassa-de-sant-ponc | XVIII - XIX | Enrunat | <p>Ruïnes d'un maset situat en una zona boscosa, prop de la bassa de Sant Ponç, en una àrea amb abundància de poblament dispers, actualment poc conegut. La construcció és de planta rectangular i, en l'actualitat, està parcialment coberta per vegetació densa, amb arbres i arbustos que envolten completament l'estructura, indicant un estat avançat de degradació.</p> <p>Les parets estan fetes de pedra sorrenca de la zona, utilitzant la tècnica de maçoneria, amb pedres majoritàriament irregulars, complementades amb alguns maons massissos.</p> <p>La construcció està molt erosionada i malmesa, per efecte de la manca de conservació i el pas del temps.</p> <p>La vegetació creix al seu voltant i sobre les mateixes parets. L'estructura està molt deteriorada i ha perdut la coberta. Les parets interiors del maset presenten restes d'un antic arrebossat emblanquinat, suggerint que tenia una funció d'habitatge i d'ús agrícola, com era comú en aquestes construccions rurals. Tanmateix, el seu estat actual no permet accedir a l'interior de forma segura ni poder endevinar i aclarir les diverses estructures que encara queden dempeus.</p> | 08068-387 | Sant Ponç de Corbera. | <p>Aquesta construcció, que s'ha anomenat maset, per les seves petites dimensions, està ubicat en una zona rural amb característiques ideals per a activitats agrícoles i ramaderes. La presència de pastures riques, trànsit tradicional de ramaderia, cultiu de vinya i proximitat a punts d'aigua com l'avui coneguda com a bassa de Sant Ponç indica una àrea amb un ecosistema equilibrat propi per al desenvolupament tradicional d'aquestes activitats.</p> <p>Les restes conegudes en aquest territori, ens acosten a una història d'ús agrícola intensiu, encara que no es coneguin notícies específiques sobre aquest petit mas.</p> <p>Per entendre millor el seu context històric i geogràfic, seria útil explorar documentació antiga que podria proporcionar informació sobre la construcció i el seu ús. Les restes materials trobades a la zona poden oferir informació sobre la seva ocupació i ús en el passat. Aquest enfocament multidisciplinari podria aportar una visió més completa de la importància i l'ús d'aquest mas en la seva ubicació actual.</p> | 41.3928190,1.9161640 | 409390 | 4582932 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38701.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98019-38703.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | En conjunt, el maset representa una part interessant del patrimoni rural de la zona, tot i el seu greu estat de semiabandonament, trobant-se en procés avançat de deteriorament.El maset també s'anomena com a Maset 1 i va ser descobert de nou per Fermín Fernández. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98025 | Pedreres de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedreres-de-can-romagosa | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Caldria desenvolupar un programa de restauració que contempli la neteja selectiva de la vegetació invasora que malmet el paisatge. | <p>Antigues pedreres de gres vermell, les quals estan situades en una parcel·la de 68.617 m², a prop del carrer Camí Vell de la Palma de Cervelló (bosc de Can Romagosa), i es troben envoltades d'arbrat espès.</p> <p>Les explotacions aprofitaven afloraments rocosos de gres vermell, i conformen un conjunt d'interès a prop de diverses barraques de pedra seca associades, constituint tot plegat un paisatge humanitzat que mereix ser reconegut i protegit. L'abandonament de les pedreres ha permès que la vegetació espontània colonitzi l'àrea, afectant en alguns casos la qualitat del paisatge. Això fa necessària una intervenció per revalorar aquest conjunt cultural.</p> | 08068-388 | Al Nord del Carrer Malvasia | <p>L'activitat d'elaboració de pedra decorativa i altres va romandre actives al municipi fins l’any 1987 <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 24), </span></span></span></span></span></span>per tant, les pedreres artesanals de gres vermell, sobretot, van continuar en actiu fins a aquestes dates, essent una de les feines més importants de Cervelló, al costat de la indústria del vidre.</p> <p> </p> | 41.4013472,1.9578250 | 412885 | 4583836 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | És aquest un indret on els picapedrers van treballar fins a mitjans dels anys vuitanta i que constitueix un paisatge que sembla aturat en el temps. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98028 | Pou de les cases de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-cases-de-sant-ponc | XIX - XX | <p>Pou d'aigua circular de Sant Ponç de Corbera.</p> <p>La construcció, d'aspecte sòlid i robust, està feta amb pedres calcàries irregulars, unides amb morter.</p> <p>La part superior del pou és plana i també està coberta amb morter allisat. Al centre de la part frontal hi ha una porta metàl·lica tancada que proporciona accés al pou. Aquesta porta està emmarcada per una arcada d'aproximació de filades, feta amb les mateixes pedres que la resta de la construcció.</p> | 08068-389 | Sant Ponç de Corbera | <p>El pou havia de donar servei a les cases de Sant Ponç.</p> <p>Aquest conjunt d'edificacions il·lustra d'una manera excepcional la transformació del priorat de Sant Ponç al llarg del temps, passant de ser un lloc religiós a una àrea amb funcions residencials i agràries, mantenint alhora elements arquitectònics tradicionals i històrics.</p> <p>Juntament amb l'església de Sant Ponç, el pou i les cases són un conjunt edificat que resulta un espai històric d'ocupació humana no indestriable, el qual posseeix una gran vàlua patrimonial.</p> | 41.4020562,1.9122168 | 409074 | 4583962 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98028-38902.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98038 | Rellotge de sol de Mas Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-vila | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX | <p>El rellotge de sol és vertical, fet de rajoles de ceràmica, i presenta orientació al sud, amb marques horàries des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores, amb numeració aràbiga. La línia de les 12 és vertical i el gnòmon és una vareta.</p> <p>Està emmarcat per una franja de color morat, delineada, amb la part superior rematada per un arc.</p> <p>El camp on s'inscriuen les marques horàries i el gnòmon és de color blanc. En aquest camp, a la part superior, apareix la imatge i la inscripció: 'STA/MARIA//DE/CERVELLÓ', a banda i banda de la imatge de la Santa, amb túnica de color blau i aureola groga, la qual emergeix del mar on s'intueix la imatge d'un vaixell.</p> <p>El rellotge és dels considerats com 'd'autor' i es troba ben conservat.</p> | 08068-390 | Mas Vila | <p><span><span>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses. Molt probablement, el rellotge sigui obra de finals del segle XIX.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores amb una combinació d’elegància i senzillesa. Aquestes peces, sovint úniques, adossades a les parets de cases en nuclis urbans o masies rurals, han esdevingut part integral de la història cultural i arquitectònica del nostre territori. L'ús dels rellotges de sol es remunta a temps antics, quan les societats depenien de la posició del sol per mesurar el temps. Encara que les primeres versions podrien ser primitives, una gran varietat de rellotges de sol es va desenvolupar durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Molts rellotges com aquest, destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintades directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. Altres, en canvi, són peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, col·locades amb la intenció d’aconseguir una marcació precisa gràcies a la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3862414,1.9798828 | 414709 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390010.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98038-390030.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98049 | Monument a Tarradellas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-tarradellas | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Dolors (2018) Manuel Cusachs i Xivillé, escultor del monumet a Josep Tarradellas a Cervelló. Retalls d’Història. Revista </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Sauló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Núm. 22 p. 14 i 15. Cervelló: Segle Nou. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El bust en bronze de Josep Tarradellas està sostingut per un doble pedestal de granit amb una base de la mateixa pedra. A dalt del pedestal vertical s'ubica el bust del president. Al frontal hi ha sota l'escut de la Generalitat, una placa en la que es pot llegir le següent llegenda: 'L'AJUNTAMENT DE CERVELLÓ al seu Fill Predilecte M.H.S./ JOSEP TARRADELLAS I JOAN / (1899-1988) / PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA / (1954-1980) / CERVELLÓ 14 ABRIL 1991'.</p> <p>L’escultura és de l'artista mataroní Manuel Cusachs (1933), i es basa en el cos humà i en el retrat pel camí de l’art figuratiu, cercant l’expressivitat de la persona.</p> <p>El retrat de Tarradellas reflecteix la personalitat de Tarradellas en els darrers anys de la seva vida i la transmet a l’espectador. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15). </span></span></span></span></span></span></p> | 08068-391 | Rambla de Josep Tarradellas | <p>L’Ajuntament, vers l’any 1990, li va encarregar un monument dedicat al president Josep Tarradellas, fill de Cervelló, situat a la Rambla que porta el seu nom. El monument fou inaugurat en data 14 d’abril de 1991 on hi van assistir Antònia Macià, vídua de Tarradellas, Jordi Pujol, president de la Generalitat, Josep Lluís Morant, alcalde de Cervelló i Pierre Rabier, alcalde de Saint-Martin-le-Beau, localitat agermanada amb Cervelló, on hi va viure Josep Tarradellas durant l’exili. (<span><span><span><span><span><span>ROIG, 2018: 14-15).</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3967373,1.9574986 | 412851 | 4583325 | 1991 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98049-39102.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Manuel Cusachs | Manuel Cusachs (1933) és conegut especialment per la seva escultura de caire monumental i poètic. (ROIG, 2018: 14-15). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98050 | Monument de la Batalla d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-de-la-batalla-dordal-0 | <p>ARNABAT, Ramon; MATA, Josep; RÀFOLS, Lluís (2013). Bicentenari de la Batalla d'Ordal 1813-2013. [Subirats]: Centre d'Estudis de Subirats; [Vallirana]: Amics de Vallirana.</p> | XX | Els plafons informatius del monument estan deteriorats pel fet de trobar-se a la intempèrie. | <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, és una estructura arquitectònica de planta quadrada formada per quatre planxes d'acer patinable, un material caracteritzat per la seva resistència a la corrosió i el seu aspecte oxidat que li confereix un caràcter distintiu i robust.</p> <p>La base està fonamentada sobre una superfície rocosa calcària poc elevada, característica de la zona, integrant-se harmoniosament amb l'entorn natural.</p> <p>El monument no té coberta, permetent així una visió clara del cel des del seu interior, i presenta els quatre laterals decorats amb diversos motius relacionats amb la batalla d'Ordal. A la cara nord, destaca un plafó central que ofereix una explicació detallada dels fets ocorreguts durant la batalla. Aquesta descripció està redactada en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès. El monument està il·lustrat amb imatges que ajuden a contextualitzar i donar vida a la narració històrica.</p> <p>A la part superior del plafó, es pot llegir un gravat amb el nom de la batalla i els anys de commemoració (1813-2013), indicant que el monument celebra el bicentenari de l'esdeveniment.</p> <p>A la part inferior, un altre gravat indica '2n Centenari', reforçant la significació històrica del monument. Les altres cares del monument estan decorades amb els noms dels municipis implicats en la batalla: a l'oest, Cervelló, al sud, Vallirana; i a l'est, Subirats.</p> <p>A més, cada cara està encunyada amb la representació d'un soldat de la Guerra del Francès en diferents actituds, oferint una visió dels uniformes i equips utilitzats en aquella època, i recordant els sacrificis i el valor dels combatents.</p> | 08068-392 | Port d'Ordal - Coll de la Creu d'Ordal | <p>El Monument de la Batalla d'Ordal, situat a Cervelló, commemora el bicentenari d'aquest esdeveniment bèl·lic (1813-2013), reflectint la seva importància dins del context de la Guerra del Francès.</p> <p>La commemoració d'aquest bicentenari destaca la importància d'aquesta confrontació, que va marcar un moment significatiu en la història militar del país. La Batalla d'Ordal, que va tenir lloc el 13 de setembre de 1813, és una de les confrontacions més destacades de la Guerra del Francès (també coneguda com la Guerra de la Independència Espanyola). Aquesta guerra es va desenvolupar entre 1808 i 1814, quan les forces espanyoles, portugueses i britàniques van lluitar contra l'ocupació napoleònica. Després de la decisiva Batalla de Vitòria el 21 de juny de 1813, on les forces aliades sota el comandament de Lord Wellington van derrotar les tropes franceses, els exèrcits napoleònics es van veure obligats a retirar-se cap al nord, travessant els Pirineus.</p> <p>Tot i aquesta gran derrota, encara hi havia forces franceses a Catalunya que continuaven lluitant. La Batalla d'Ordal va tenir lloc en aquest context de retirada francesa. Les forces franceses, dirigides pel Mariscal Louis-Gabriel Suchet, es van enfrontar a les tropes aliades angloespanyoles comandades pel general Frederick Adam i el general Francisco Copons. Les tropes de Suchet estaven compostes per uns 10.000 soldats, incloent-hi infanteria, cavalleria i artilleria, mentre que les forces aliades sumaven aproximadament 12.000 efectius, també amb infanteria, cavalleria i artilleria. Les forces aliades es van posicionar a les muntanyes prop d'Ordal, intentant bloquejar el pas de les tropes franceses. Suchet va llançar un atac contundent contra les posicions aliades, utilitzant tàctiques agressives i l'experiència dels seus soldats veterans. El combat va ser intens i durador, amb les tropes aliades defensant les seves posicions de manera decidida.</p> <p>Finalment, les forces aliades van ser superades i es van veure obligades a retirar-se, permetent que els francesos continuessin la seva retirada cap als Pirineus. Tot i aquesta victòria francesa, la situació estratègica no va canviar dràsticament, ja que les tropes franceses van continuar la seva retirada i la pressió aliada va persistir. La batalla va ser un episodi final en la lluita per Catalunya, que finalment es va alliberar de l'ocupació francesa poc després.</p> | 41.3896834,1.8767806 | 406093 | 4582625 | 2013 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98050-39204.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Els textos dels plafons han estat elaborats per l'Institut d'Estudis Penedesencs (IEP) i el Centre d'Estudis de Subirats (CESUB), amb la col·laboració dels tres ajuntaments implicats.Aquest monument no només serveix com a recordatori de la Batalla d'Ordal, sinó també com a símbol de la memòria històrica col·lectiva dels municipis de la zona i un homenatge als soldats i les persones que hi van participar. | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98051 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-2 | XX | <p>Edifici aïllat, amb teulada a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana i coberta de teules àrabs. Destaca per les seves línies simples i l'ús de materials tradicionals.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa, i pel lateral esquerre hi ha un jardí amb tanca de brèndoles de ferro. La façana és rectangular amb un coronament central que emmarca la data de construcció (1932).</p> <p>Està feta d'estuc pintat de color clar (beix) amb detalls en color marró fosc. La decoració és discreta, amb una cornisa que ressegueix la part superior de l'edifici, i que acaba en un fris corbat.</p> <p>Hi ha detalls geomètrics simples al voltant de les finestres i la porta principal. La porta d'accés a l'habitatge està situada al centre de la façana. Té tancament de fusta, amb un marc decoratiu senzill. A ella s'accedeix mitjançant un petit esglaó. A l'interior hi ha, a sobre de la porta una rajola policromada de la Mare de Déu de Montserrat.</p> <p>Les finestres estan distribuïdes simètricament: n'hi ha dues a cada costat de la porta, amb reixes de ferro forjat amb motius geomètrics decoratius. També presenten marcs que les emfatitzen.</p> <p>Destaca una petita decoració de forma circular amb relleus just a sota de la cornisa central que allotja la data de construcció.</p> | 08068-393 | Raval Bassons, núm. 2 | <p><span><span><span>La casa està situada al Raval Bassons, un espai urbà que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> <p>Va ser construïda l'any 1932, segons indica l'anotació de la part superior de la façana.</p> | 41.3890746,1.9455507 | 411842 | 4582485 | 1932 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98051-39303.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98055 | Casal Rosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-rosa | XX | <p>Casa que es desenvolupa en planta baixa amb teulada a dos vessants, de teules àrabs i amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>L'habitatge, conegut com a Casal Rosa, presenta una façana amb decoració esgrafiada. Les parets estan pintades en un color crema, i decorades amb formes geomètriques en relleu que formen un patró simètric i harmoniós.</p> <p>Els buits de façana són d'arcs escarsers. Totes les teulades tenen el voladís de teula doble.</p> <p>La porta d'entrada és de fusta fosca amb detalls decoratius de ferro forjat, flanquejada per dues finestres amb reixes metàl·liques que segueixen el mateix estil.</p> <p>A la part superior de la façana, hi ha una cornisa a dos vessants, amb el carener perpendicular a la façana, la qual emfatitza la verticalitat de l'edifici, marcant l'eix central de la construcció.</p> <p>Aquesta cornisa està decorada amb motius geomètric i florals i presenta una petita inscripció central que es refereix al nom de la casa.</p> <p>Es complementa amb l'edificació del costat (número 32) formant un conjunt destacable en el paisatge urbà del carrer.</p> | 08068-394 | C/ Raval Bassons, 34 | <p><span><span><span>Esta situada al Raval Bassons, una zona urbana que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</span></span></span></p> | 41.3914407,1.9472666 | 411989 | 4582747 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98055-39403.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98066 | Pont de Can Valent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-valent | XIX | Està parcialment cobert per vegetació, amb plantes i enfiladisses que han crescut al llarg de l'estructura. Aquesta vegetació contribueix a la degradació del material si no es controla adequadament. A moltes zones de l'estructura el morter de calç ha estat erosionat, però en general, el pont sembla estar en condicions relativament bones. La integritat de l'arc és essencial per a la seva estabilitat contínua. | <p>El pont de Can Valent està construït a sobre del torrent del mateix nom.</p> <p>La seva estructura, amb només un ull, està formada per una combinació de maons i maçoneria de pedra irregular de la zona. Els maons són visibles sobretot a la part interna de l'arc, on formen una superfície contínua i regular. Les pedres utilitzades en la maçoneria són de formes i mides variades, col·locades de manera que es complementen unes a altres per proporcionar estabilitat.</p> <p>Aquestes pedres estan unides amb morter de calç, un material tradicionalment utilitzat per les seves propietats de durabilitat i resistència. L'arc del pont és de mig punt, una forma semicircular clàssica molt comuna en la construcció de ponts antics.</p> <p>Aquesta forma permet distribuir el pes de manera efectiva cap als costats, proporcionant estabilitat a l'estructura. L'arc està construït amb maons disposats radialment, la qual cosa ajuda a suportar la càrrega i transmetre les forces cap als pilars que conformen el pont.</p> | 08068-395 | Torrent de Can Valent. | 41.3709236,1.9773992 | 414481 | 4580438 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98066-39504.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98067 | Mot 'ensolir' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-ensolir-0 | <p><span><span><span>El mot 'ensolir' vol dir enganxar-se o agafar-se els dits, per exemple amb una porta o una finestra o un calaix, però sempre un dit. Mai, cap altre membre (Informació oral d'en Francesc Pasqual, maig de 2024).</span></span></span></p> <p>Aquest mot és característic d'aquesta població, tot i que també és utilitzat en d'altres municipis propers, com ara Vallirana, Cervelló, Corbera de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat.</p> <p>També s'usa amb el mateix significat a Castellbisbal i El Papiol (informació oral de la família Solias Arís).</p> | 08068-396 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'un mot no recollit en els diccionaris i en ús en l'actualitat. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98068 | Mot 'magnòlies' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-magnolies | <p>El mot 'magnòlies' fa referència de manera especial a la pasta per excel·lència que es fa servir per a l'escudella de Nadal (els galets), ja que a Cervelló i en pocs pobles de la contrada li diuen d'aquella manera. (Informació oral: Francesc Pasqual, maig de 2024).</p> <p>Probablement, aquesta denominació sigui per una marca comercial que va popularitzar aquest nom a la zona.</p> | 08068-397 | <p>Fins fa relativament poc temps, l’escudella, brou on es feien servir aquestes magnòlies, especialment al Nadal, era un plat diari a moltes llars catalanes, de manera especial a les zones rurals. Josep Pla, en el seu llibre 'El que hem menjat', relata que a casa seva se’n menjava sis dies a la setmana, descansant el diumenge amb l'arròs dominical. Aquest costum s'inverteix al País Valencià, on l'escudella es menjava per descansar de l'arròs. Jaume Fàbrega, crític gastronòmic, també ha explicat en diversos articles que es va criar menjant escudella diàriament, fins i tot a l’estiu.</p> <p>El motiu pel qual l’escudella va esdevenir el plat principal del dinar de Nadal no és del tot clar. Fàbrega, en el seu llibre 'Dalícies', indica que les primeres referències sobre l’escudella i carn d’olla, amb carns i embotits, es troben al 'Calaix de Sastre' del Baró de Maldà, on ja s’esmenta que els dies de festa era típic menjar escudella de macarrons. A mitjans i finals del segle XIX, aquesta tradició ja estava establerta, com ho demostren nadales valencianes i el sonet 'Per Nadal', publicat al setmanari barceloní 'La Tomasa'.</p> <p>Segons Fàbrega i el cuiner Josep Lladonosa, la tradició de menjar escudella per Nadal és relativament recent i va sorgir a les ciutats, especialment a Barcelona, on no era habitual menjar-ne diàriament. A les zones rurals, l’escudella no era considerada un menjar especial per a festes, ja que formava part del menú diari. Vicent Marquès, historiador gastronòmic, subratlla que aquesta tradició es va arrelant tant a Catalunya com al País Valencià en èpoques similars.</p> <p>El galet, la pasta més nadalenca de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, també té un origen incert. Una història popular atribueix la seva invenció a Tomàs Guinovart, un fabricant de fideus de Valls que va adaptar el macarró per facilitar-ne el consum amb cullera. No obstant això, els experts dubten d’aquesta versió i assenyalen que existeix una pasta similar a Nàpols i Sicília anomenada “lumache”. El nom de 'galet' prové dels tubs tallats al biaix que portaven les bótes de vi.</p> <p>A les Illes Balears, la sopa de Nadal es prepara amb galets farcits de carn picada, una variant que també es troba en algunes llars catalanes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98080 | Font, safareig i pou de Sant Ponç. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-safareig-i-pou-de-sant-ponc | XIX | La falta de manteniment fa que tot l'element presenti un cert deteriorament, que es fa especialment visible en les esquerdes del morter i en la dificultat d'accessibilitat. Actualment, la font no raja. | <p>Conjunt de bassa safareig, font, pou i conduccions d'aigua corresponents. Tot el conjunt està fet de maçoneria de pedra calcària irregular. La part més interessant és la relativa al frontal de la font, que presenta una superfície de morter on es conserva la inscripció '1809' que fa referència a la data de l'última construcció.</p> | 08068-398 | Camí de Sant Ponç. | <p>Del conjunt se sap la data de construcció, de com a mínim, el safareig, l'any 1809. Tot i que s'anomena 'de Sant Ponç', no se sap amb exactitud a quina casa correspondria. És interessant considerar l'existència d'un poblament dispers pels voltants, amb la probabilitat que aquest conjunt donés servei a les cases al voltant de Sant Ponç o potser corresponia a un mas del qual no se'n sap res actualment.</p> | 41.4000410,1.9119340 | 409046 | 4583738 | 1809 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98080-39805.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98082 | Monument commemoratiu del pont de les Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-commemoratiu-del-pont-de-les-escoles | <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</span></span></span></p> | XX | <p>El monument commemoratiu situat a prop del 'pont de les escoles' simbolitza la memòria de la construcció d'aquesta infraestructura que connecta la ciutat amb l'equipament educatiu. El monument està fet amb una estructura estreta i vertical de formigó, que presenta en relleu les barres de l'escut de Catalunya. Al centre té una placa metàl·lica amb la següent inscripció:</p> <blockquote> <p><em>'A l'Honorable<br /> Josep Tarradellas i Joan<br /> Amb motiu de l'inauguració<br /> del pont de les escoles<br /> Cervelló Juny de 1980'</em></p> </blockquote> | 08068-399 | Glorieta al Carrer Barons de Cervelló amb carrer Tomàs Villar. | <p>Va ser inaugurant l'any 1980 per l'Honorable Josep Tarradellas, en aquell moment era alcalde de la ciutat <span lang='CA'><span><span>Joaquim Soler.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.3948809,1.9549946 | 412639 | 4583121 | 1980 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98082-39902.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest monument destaca per la seva simbologia i recorda la importància de l'obra del pont en el context educatiu i comunitari del municipi.El pont actual està fet com una mena de palanca amb dues grans bigues de formigó. L'interès patrimonial, però, rau en el fet que per sota d'aquesta estructura es conserven els antics pilars i murs edificats l'any de 1872, fets de pedra irregular, i encara per sota el viaducte que portava l'aigua a la farga i després als safareigs públics de Cervelló. Avui estan ocults entre les bardisses. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98083 | Boscos de Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Boscos que constitueixen un espai natural d'interès significatiu, marcat pels fondos de Can Dispanya i de Boca de Llop, així com pel Serral Llarg fins a Sant Ponç. Aquest espai és una mostra excepcional de la biodiversitat local i està format principalment per pinedes de pi blanc, que constitueixen la columna vertebral de l'ecosistema.<span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 12).</span></span></span></span></span></span></p> <p>El microclima particular que es genera, permet la coexistència d'arbres típics de zones més humides, com els roures (<em>Quercus humilis</em>), coneguts per la seva durabilitat, la servera (<em>Sorbus domestica</em>), que produeix fruits útils, en altres temps, per a la reserva hivernal, i les alzines (<em>Quercus ilex</em>), pròpies de l'entorn mediterrani.</p> <p>A més dels arbres, aquest espai inclou màquies de margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), una de les poques palmeres natives d'Europa, i arboç (<em>Arbutus unedo</em>), amb fruits vermells comestibles. Aquestes màquies són hàbitats clau per diverses espècies, entre elles el barbitist del margalló (Odontura aspericauda), un ortòpter vulnerable que depèn del margalló per sobreviure. La seva presència indica un ecosistema saludable, ja que els ortòpters són molt sensibles als canvis ambientals.</p> <p>També és remarcable l'abundant presència de llentiscle (<em>Pistacia lentiscus</em>), actualment explotat de manera incontrolada amb la finalitat de la seva venda com a part dels rams preparats a les floristeries.</p> | 08068-400 | Fondos de Can Dispanya, de Boca de Llop, i Serral Llarg fins a Sant Ponç de Corbera. | <p>Els boscos es troben en un espai humanitzat històricament, en el qual es va dur a terme l'explotació abundant de la capa vegetal durant segles, i de manera especial a partir de la construcció de la carretera de Carles III i el pont del Lledoner.</p> <p>Forns de calç, ceràmica, forn de vidre, i espai de trànsit de bestiar (carrerada), cultius de vinya (<em>Vitis vinifera</em>), així com el consum propi de llenya del mateix poblament de les diverses masies de la zona, van contribuir a l'explotació d'uns antics boscos, els quals devien ser majoritàriament rouredes (<em>Quercus robur</em>) i alzinars (<em>Quercus ilex</em>), que van ser aprofitats i talats de manera intensiva durant molts anys.</p> <p>Dels aprofitaments de l'arbrat d'aquests boscos en destaca el de les serves, les quals tradicionalment s'havien consumit al municipi, tot deixant-les pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3933470,1.8949010 | 407613 | 4583013 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98083-40002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest espai verd també té un gran valor històric, ja que comprén l'antic nucli de població de Sant Ponç, la masia de Can Dispanya i altres punts patrimonials, com construccions disperses, fonts, pous, barraques, safareigs, coves, avencs,una carrerada, forns de calç i un forn de producció de ceràmica.La preservació d'aquests boscos i els seus habitants és crucial per mantenir l'equilibri ecològic i el patrimoni cultural del territori. | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98084 | Rellotges de sol de Can Romagosa del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-romagosa-del-cami | <p><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Es tracta de dos rellotges de sol del tipus 'd'autor' els quals, tot i les seves diferències, comparteixen la mateixa orientació sud-est, i es troben a la part esquerra de la façana principal de la masia de can Romagosa del Camí, a diferent alçada. </p> <p>El rellotge de sol situat a l'esquerra (a l'oest), ha estat modernament trobat en el moment de restauració de la façana, per la qual cosa es va deixar sense arrebossar el requadre on hi ha el quadrant.</p> <p>Es troba posicionat amb relació a l'altre rellotge, a un nivell inferior. És quadrat, està molt esborrat, tot i que s'hi veuen línies horàries de 8 a 4 (numeració inexistent). Gnòmon de vareta declinant a sud-est. Sobre del pol, exempt, s'hi ha collat un sol de ceràmica en relleu. Ha estat adornat amb posterioritat amb una peça ceràmica policroma que representa un sol.</p> <p>Per altra banda, el rellotge de sol situat a la dreta (a l'est) ha estat renovat i ara està fet amb elements de ferro, substituint un rellotge més antic que estava pintat, però que ja es trobava en mal estat.</p> | 08068-401 | Avinguda Catalunya, 85-87 | <p><span><span><span>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.</span></span></span><br /> <br /> <br /> </p> | 41.3975861,1.9693610 | 413844 | 4583407 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98084-40103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La masia on estan ubicats els rellotges està situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà.El rellotge de sol inventariat per la Societat Catalana de Gnomònica ha estat substituït per un de més modern. L'antic no està enregistrat a l'inventari d'aquesta mateixa Societat, ja que es va trobar posteriorment a la inclusió del primer. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98087 | Rellotge de Sol de ca l'Armengol Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-larmengol-tres | XVIII - XX | La restauració feta el juliol de 1996 per Francesc P. i Jordi A. sembla haver estat curosa i respectuosa amb l'estil original del rellotge, mantenint la numeració i altres detalls típics del segle XVIII, suggerint un intent conscient de preservar la integritat històrica de la peça. | <p>Aquest rellotge de sol és una peça interessant amb diverses característiques que el fan destacar. Està situat entre els dos buits de façana, per sota del ràfec. És de la tipologia 'd'autor', la qual cosa indica que és una peça única, probablement dissenyada per un artista o artesà específic. La seva orientació és sud-oest, classificat com un rellotge de sol vertical declinant.<br /> <br /> Pel que fa als elements del rellotge, les línies horàries marquen les hores de 6 a 5 amb senyals per a les mitges hores i utilitzen numeració aràbiga per indicar-les. Al pol del rellotge hi ha un sol decoratiu, i el gnòmon és de vareta simple, essent l'element que projecta l'ombra per indicar l'hora.<br /> <br /> Les inscripcions a cada banda del pol són '<em>D 16 Gs P 42 GS.' i 'ALLEN 1798</em>'. A més, el rellotge presenta un lema a la part superior que diu '<em>El sol lluu per a tothom</em>'. A l'angle inferior esquerra hi ha una inscripció de restauració que diu 'Restaurat juliol 1996 / Francesc P - Jordi A.', indicant que la restauració sembla respectuosa amb el disseny original o, almenys, amb la numeració típica del segle XVIII.<br /> <br /> La inscripció '<em>ALLEN 1798</em>' probablement indica l'any de fabricació original, i el lema '<em>El sol lluu per a tothom</em>' afegeix un toc de filosofia i universalitat a l'objecte.</p> | 08068-402 | c/ Sant Esteve, 13 | <p>Aquest rellotge de sol és un exemple ben conservat del ric patrimoni històric i cultural del municipi de Cervelló. Originalment creat al segle XVIII, encara dona les hores solars en una de les cases de cos que persisteixen avui dia al carrer Sant Esteve, un carrer on a hores d'ara és possible respirar l'aire d'un antic vial urbà.</p> <p>És opinió general de la gent gran que aquest carrer és un dels més antics de la trama urbana de Cervelló, suggerint que podria haver existit abans del traçat de la carretera de Carles III, construïda durant el segle XVIII per ordre del rei Carles III d'Espanya.<br /> <br /> El carrer Sant Esteve, amb la seva història que es remunta com a mínim al segle XVIII, reflecteix la importància de la planificació urbana i l'evolució de la ciutat al llarg dels segles. Aquest rellotge no només serveix com una peça funcional, sinó que també és un testimoni del passat, reflectint el disseny i la tecnologia de l'època en què va ser creat.<br /> <br /> Aquest rellotge és una peça valuosa tant per la seva antiguitat com pel context històric en què es troba, formant part integral del patrimoni cultural de Cervelló.</p> | 41.3964540,1.9569155 | 412803 | 4583293 | 1798-1996 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98087-40203.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98102 | Casa al carrer Raval Bassons, núm. 32 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-raval-bassons-num-32 | XX | <p>Casa que es desenvolupa en planta baixa i pis, amb teulada a dos vessants, de teules àrabs i amb el carener paral·lel a la línia del carrer.</p> <p>L'habitatge és de línies simples. La façana està pintada d'un color vermell terrós, amb una porta d'entrada metàl·lica que no sembla original, a la part inferior dreta.</p> <p>A la planta superior, hi ha una finestra de traça vertical a esquerra i a dreta, un balcó de ferro forjat amb brèndoles de ferro decorades de manera molt singular.</p> <p>El balcó presenta un recercat blanc igual que tot el primer pis, que es troba emmarcat com la cornisa que fa de remat de la façana.</p> <p>La decoració segueix un patró de petits rombes de color vermell que contrasten amb el blanc propi d'aquests marcs, i que es troben al voltant de les franges blanques a manera de marc decoratiu del pis superior.</p> | 08068-403 | C/ Raval Bassons 34 | <p>Esta situada al Raval Bassons, una zona urbana que es desenvolupa a l'extrem oest de Cervelló a una banda i altra de la carretera N-340.</p> <p>El carrer pren el nom del mas de Can Bassons. Presenta una arquitectura típica de principis del segle XX.</p> | 41.3913732,1.9472396 | 411986 | 4582739 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98102-40301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98102-40302_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Reformada. Han fet una entrada de cotxes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98103 | Mina i font de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-font-de-can-riera | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Manca manteniment, per la qual cosa diversos elements es troben afectats, com la porta d'accés a la mina. | <p>La font i la mina de la masia de Can Riera formen part d'un interessant conjunt hidràulic que va ser crucial per l'abastiment d'aigua del mas. Aquest sistema va tenir un gran impuls l'any 1918, amb la construcció d'un molí de vent que aprofitava l'energia eòlica a través d'una estructura de ferro.<br /> <br /> Tot aquest sistema hidràulic està situat a l'extrem oest de la masia. L'aigua bombejada era conduïda a través de diverses canonades de ferro, proporcionant servei tant a les persones que vivien a la masia com al bestiar. Tot i que les pales del molí s'han perdut amb el temps, encara es conserva una estructura intermèdia, semblant a una gàbia, que podria haver servit com a replà per al manteniment de la part superior del mecanisme.<br /> <br /> La mina presenta una llarga canalització, feta amb maons massissos, i està complementada per tubs de ferro i canonades, que traslladaven l'aigua des del brollador fins a la masia. Aquesta obra d'enginyeria hidràulica és un testimoni del passat i de la importància de la gestió dels recursos hídrics en les zones rurals.</p> <p>També hi trobem la font, que presenta una pica rectangular actualment oculta per sota d'una pedra.</p> | 08068-404 | Can Riera. Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007). | <p>El molí de vent es va construir el 1918, però molt probablement la mina i la font fossin anteriors, com a mínim dels segles XVIII i XIX.</p> <p>Pel que fa a la masia, aquesta està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> | 41.3703000,1.9624000 | 413226 | 4580385 | ? - 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98103-40405.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La mina és un lloc ideal per la biodiversitat local. (Margall, Miralles, 2018: 24-25 ) | 119|98 | 49 | 1.5 | 1787|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||
| 98104 | Rellotges de sol de les Cases de l'església de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-les-cases-de-lesglesia-de-sant-ponc | <p><span><span>FORT I GAUDÍ, J. (1992). <em>Antic Priorat de Sant Ponç</em>. Corbera de Llobregat: Parròquia de Santa Maria.</span></span></p> <p><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). <em>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</em>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></p> | XVIII - XIX | Un dels rellotges, el vertical, està pràcticament esborrat, per la qual cosa costa identificar-lo. El semicircular es conserva en més bon estat tot i que ha perdut pràcticament la numeració. Només el semicircular està inclòs a l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya. | <p>Dos rellotges de sol, tots dos de tipologia d'autor.</p> <p>El primer està situat al pati interior i té una forma semicircular. Està dibuixat a sobre d'un semicercle i està orientat cap al sud, mantenint la seva funció de marcar les hores amb la precisió característica dels rellotges de sol.</p> <p>El segon rellotge de sol, per contra, es troba en un estat molt malmès i té una traça rectangular vertical. Aquest està ubicat a prop de la cantonada sud-oest de la façana de l'edifici de ponent, que dona a l'exterior. A diferència del primer, aquest rellotge de sol presenta un desgast significatiu, però encara conserva el seu gnòmon, element essencial per a la seva funció.</p> <p>Tot i les diferències en estat de conservació i disseny, ambdós rellotges comparteixen l'orientació cap al sud, característica indispensable per al seu correcte funcionament.</p> | 08068-405 | Sant Ponç de Corbera | <p><span><span>Els rellotges estan instal·lats en aquestes cases que formen part del priorat de Sant Ponç, antic terme del municipi de Cervelló. Aquest priorat no només incloïa l'església, sinó també la residència dels monjos, diverses masies i cases de pagès, forns de calç, feixes, terrasses i altres construccions. Tot i que alguns d'aquests elements encara són visibles avui en dia, no han transcendit amb la mateixa notorietat que l'església, que és el monument més destacat i ben conservat del conjunt.</span></span></p> <p><span><span>Des dels 1638 fins al 1872, les cases s'anomenaven Can Cases de l'església.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquests han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4018535,1.9122246 | 409073 | 4583939 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98104-40503.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Gnomònica de Catalunya, el rellotge semicircular hi figura com rellotge de Cal Gibernau, 11, pati interior (al costat de l'ermita de Sant Ponç de Corbera), Ref 1877. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||
| 98106 | Pastisseria Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastisseria-permanyer | <p>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</p> | XIX | S'han afegit elements funcionals nous vinculats al negoci de pastisseria. | <p>La pastisseria ocupa els baixos de l'edifici de cos, que presenta planta baixa i pis.</p> <p>Destaca el mobiliari que forma els antics aparadors del negoci. És de fusteria amb vidres transparents per tal de fer visibles els productes col·locats en algunes lleixes, i portes i calaixos presenten els tiradors de poms de porcellana. Destaca a la part superior la fusta decorada per ornamentació vegetal i geomètrica, a banda i banda del motiu principal que decora la botiga: una estampa de la Verge de la Immaculada Concepció, col·locada en un vidre negre rectangular, i flanquejada a ambdós costats pel nom gravat en lletres majúscules daurades a les vores: 'PASTELERIA PERMANYER'.</p> | 08068-406 | c/ Major, 38 - baixos | <p>La història de la pastisseria comença amb el Francesc Permanyer Sabadell, qui va néixer a Molins de Rei l'any 1863. Era fill de Francesc Permanyer, originari de Sentmenat, i de Teresa Sabadell, qui havia estat veïna de Barcelona. L'any 1885, ja establert a Cervelló, ell i la seva esposa, Josepa Villar i Poch, van iniciar una pastisseria a la població. La seva activitat comercial no es limitava només als pastissos i confiteria, sinó que també abastava l'adrogueria. A més, davant la manca d'una farmàcia a Cervelló, van començar a vendre herbes remeieres i alguns medicaments, un servei que van oferir durant molt de temps.</p> <p>El fill de Francesc i Josepa, Antoni Permanyer Villar, nascut a Cervelló, va assumir la direcció de la pastisseria després de la mort del seu pare, amb l'ajuda de la seva germana Angelina. Antoni era molt estimat al poble, conegut per ser un amic de tothom.</p> <p>Després de treballar a l'obrador de la pastisseria, sovint se'l veia a l'antic Ateneu cervellonenc jugant a billar, una de les seves grans aficions. També era un excel·lent violinista i un gran amant de la música. A la dècada de 1940, Antoni va conèixer Matilde Rodón Marimon, de Molins de Rei, amb qui es va casar l'any 1945. Del seu matrimoni va néixer Pepita Permanyer Rodón, qui durant molts anys va gestionar el negoci familiar, especialment a partir de l'any 1961, quan el seu pare va morir, amb el suport del seu marit, Manel Alonso, fins que va passar a mans d'altres propietaris.(Llurba, 2018: 82-83).</p> | 41.3957000,1.9545086 | 412600 | 4583212 | 1885 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98106-40603.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es tracta d'una botiga molt antiga en el context urbà de Cervelló.Amb el pas dels anys, els descendents de Francesc i Josepa van continuar el negoci familiar, tot i que avui dia la pastisseria fundada a finals del segle XIX, coneguda com a Pastisseria Permanyer, té uns altres propietaris. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98107 | Rellotge de sol de la casa de veïns del carrer Major, 95 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casa-de-veins-del-carrer-major-95 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | <p>El rellotge de sol ubicat a la part superior dreta de la façana principal de la casa de veïns del carrer Major, 95, és de tipus vertical.</p> <p>Està orientat a migdia i presenta una forma quadrada.</p> <p>Està fabricat amb rajoles de ceràmica policroma i mostra marques horàries tant a les hores com a les mitges hores, des de les 6 del matí fins a les 6 de la tarda, en cicles de 12 hores.</p> <p>La numeració és aràbiga i no es dibuixen els nombres de les hores extremes. La línia corresponent a les 12 hores és vertical i el rellotge no incorpora línies de declinació. El marc del rellotge té forma de 'U' i a la part superior s'hi pot llegir la inscripció '1779'.</p> <p>A la part inferior del rellotge, s'hi troba el lema 'SOLO EL SOL PRUEBA MI UTILIDAD'. El gnòmon és de vareta i està situat en un semicercle. Es tracta d'un rellotge de la tipologia d'autor que es troba ben conservat.</p> <p> </p> | 08068-407 | c/ Major, 95 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961958,1.9569182 | 412802 | 4583265 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98107-40703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98108 | Goigs a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-a-sant-sebastia-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | <p>Goigs o composició poètica de caràcter popular dedicada a Sant Sebastià, patró de Cervelló. Es canta col·lectivament, en el marc dels diversos actes religiosos més destacats en la seva devoció, a fi de donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. Formalment, la composició poètica es presenta en versos heptasíl·labs.</p> <p>Es transcriu la versió impresa pels<span><span><span> 'Hereus de la Vda Pla, Fontanella, 13, Barcelona.'</span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span>'GOIGS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>EN ALABANSA DEL GLORIOS </span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>CAVALLER Y MARTIR</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>PATRÓ DE CERVELLÓ</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Advocat contra pestilencia y tot mal contagiós</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>SANT SEBASTIÁ</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Màrtir sant Sebastià,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>suplicam vostra potencia,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vostra mare es de Milà,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vostre pare de Narbona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en la cort Dioclecià</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per capità vos corona;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>pero Vos, per Deu amar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>deixàu esta dependencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Passàreu cruels torments,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>en los culs, segons se ha vist</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>convertireu molta gent</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a la fe de Jesucrist;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>per só vos a suplicar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>aquest poble per clemencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>En un pal lo mal pretor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vos feu assatejar;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>i qui pot pensar lo dolor</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que vareu en ell passar!</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>alí vareu demostrar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>quant gran fou vostra paciència:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>A un pal assatejat</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>una vegada puistreu,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y després de tot curat,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>a cruels assots moríreu:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de dos martiris passar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>sols Vos donàu la experiencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Vos teníu ab Cristo tant,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>que farà segons voleu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig humil ve reclamant</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>ab grans crits lo poble seu;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y’l veyéu sovint plorar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>devant de vostra presencia:</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Tan gran Patró, com tením</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>y tan apropíat com Vos,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>no miréu lo nostre crim,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>donánuos remey piadós</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>de aquell mal que vol matar</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>grans y xichs sens deferencia</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>vullau á Jesús pregar,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>nos guarde de pestilencia.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>Gloriós sant cavaller,</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>isca de Vos tal virtut;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>puig tením aquest poder;</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>conservánuos la salut;</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>O vos no nobis, sancte Sebastiane.</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>R. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></em></p> <p> </p> <p><em><span><span><span>OREMUS</span></span></span></em></p> <p><em><span><span><span>Praesta quaesumus, omnipotens Deus; ut qui beat Sebastiani martiris tui natalitia colimus, intercessione ejus in tuti nomine tuo roberemur. Per Christum Dominum nostrum. R. Amen.</span></span></span></em></p> </blockquote> | 08068-408 | <p><span><span><span><span><span><span>Els goigs són una tradició poètica i musical arrelada a Catalunya des del segle XIV. Es tracta de composicions líriques de caràcter religiós dedicades a lloar la Mare de Déu o els sants. La primera documentació coneguda d'aquest gènere es troba a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328). El primer text de goigs en català és la 'Ballada dels goyts de nostre dona en vulgar cathallan a ball redo', conservat al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat, datat a finals del segle XIV (Pons, 1998).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es cantaven tradicionalment en festes i celebracions religioses, sovint en forma de lloances col·lectives. La seva estructura poètica solia incloure estrofes rimades, amb una tornada recurrent que convidava a la participació dels fidels. Aquestes composicions reflectien la devoció popular i tenien un fort component comunitari.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg dels segles, els goigs han estat una expressió important de la cultura i religiositat catalanes. Tot i que en alguns indrets han perdut presència, en d'altres encara es mantenen vius, preservant una part significativa del patrimoni cultural i espiritual de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3959007,1.9535327 | 412518 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 98110 | Rellotge de sol de Cal Figues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-figues | XX | <p>El rellotge de sol de Cal Figues està situat per sota del ràfec de la teulada, a esquerra del balcó que s'obre al primer pis de la façana principal de la casa.</p> <p>És de tipus vertical declinant. Està fet de rajoles policromes i té una forma rectangular, emmarcat, amb una orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries van de 6 a 5, amb traços curts per a les mitges hores, i la línia de les 12 està ornamentada. Les xifres són aràbigues.</p> <p>El disseny inclou un sol i una lluna al pol, amb un gnòmon de vareta simple. El lema, 'No soc res sense sol,' està situat a la part superior.</p> <p>A l'angle inferior dret es pot veure una signatura il·legible i la data (2003). El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-409 | c/ Major, 103 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3962541,1.9571811 | 412824 | 4583271 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98110-40903.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98111 | Rellotge de sol de ca la Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-la-illa | XXI | <p>Rellotge de sol de forma quadrada, situat sota el ràfec de la façana principal de la casa, a la part dreta del balcó.</p> <p>És de forma quadrada, policrom. Està emmarcat per una franja groga recercada per una línia de color blau.</p> <p>La decoració inclou elements florals i un llibre obert dins el camp blanc en el qual se situa un sol que sembla bufar el gnòmon, i fulles a banda i banda del sol central, a la franja groga. Presenta orientació sud-est.</p> <p>Les línies horàries són de 6 a 5, i té senyals per a les mitges hores. La numeració és aràbiga. Sol al pol, gnòmon de vareta simple. Lema a la part superior. Signatura il·legible i data (2003) a l'angle inferior dret.<br /> <br /> El lema es troba escrit a la part superior del marc, i diu: 'El sol surt per a tots'.</p> | 08068-410 | c/ Major, 51 | <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3959342,1.9548449 | 412628 | 4583238 | 2003 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98111-41003_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98122 | Rellotge de sol de Can Cases de La Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-cases-de-la-muntanya | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GÓMEZ MATEU, Ariadna-Teresa (inèdit). </span></span><em><span>De priorat a església romànica. Anàlisi del procés de patrimonialització de l'església de Sant Ponç de Corbera</span></em><span><span>. Treball final de màster de Patrimoni Cultural i Natural. Tutor: Tutor: Dr. Joaquim M. Puigvert Sola. Girona: Universitat de Girona. Curs: 2020-2021.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | En general està despintat. Conserva alguns motius decoratius, però les marques horàries es troben desdibuixades. | <p>Rellotge de sol declinant, estucat i pintat, que està situat a una façana secundària de pedra i a l'interior de la casa.</p> <p>El mur de la façana és de pedra irregular i el rellotge es col·loca sobre una placa estucada. La fesomia de la façana indica que aquesta s'ha remodelat, produint-se un aixecament de la teulada, que és a dos vessants.</p> <p>Molt a prop del vessant dret s'ubica el rellotge, que presenta una orientació sud-est. El rellotge és de traça rectangular i inclinat, corresponent a la tipologia dita 'd'autor'. Presenta una orientació sud-est.</p> <p>A causa del seu estat de deteriorament i la manca de manteniment, s'han perdut les marques horàries, però encara subsisteixen motius decoratius geomètrics i d'escacs, pintats a la mangra. El gnòmon, que travessa tot el camp blanc del rellotge, està reforçat.</p> | 08068-411 | Can Cases de La Muntanya. A l’oest de la urbanització de Can Paulet i al sud-est del Monestir de Sant Ponç. | <p>La casa en la qual està instal·lat el rellotge rep el nóm del cognom de la família, Cases. Es fa referència a aquest cognom a la documentació conservada a la parròquia de Cervelló al segle XVI.</p> <p>L'any 1575, es fa menció d'un individu anomenat Pere Cases, que esdevindria el progenitor principal de la línia, amb una continuïtat consanguínia que arribaria fins a l'any 1858, amb la figura de Fèlix Cases Rigol.</p> <p>Històricament, el mas ha estat vinculat a la ramaderia (Llurba, 2021: 65-66).</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3953587,1.9216928 | 409856 | 4583208 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98122-41103.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest rellotge de sol, tot i la seva antiguitat i deteriorament, continua sent un testimoni valuós en el conjunt dels rellotges conservats al municipi, tant per la seva funció original com per la seva decoració característica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98123 | Rellotge de sol de Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</p> | XIX | Despintat i difícilment llegible. | <p>Rellotge de sol del tipus conegut com 'd'autor'. És de traça vertical i fons blanc. Amb orientació sud. Està situat al mig de l'antiga façana principal, a esquerra i a l'oest de la porta d'entrada d'arc de punt rodó.</p> <p>Està desdibuixat. Conserva decoració en color groc que representa un sol en la part superior central, del qual sortia el gnòmon, que s'ha perdut.</p> | 08068-412 | Torre Vileta. | <p><span><span><span>El rellotge es troba en una masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</span></span></span> A la casa c<span><span><span>onsta una restauració del 1733.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La distribució actual és del 1940. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol com aquest han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3972119,1.9814308 | 414852 | 4583353 | 08068 | Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98123-41202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98124 | Arrop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arrop | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | La recepta ja no es fa, però es té memòria de la seva elaboració i algunes persones grans encara la consumeixen per la fira de Sant Ponç. | <p>L'arrop és una confitura tradicional que es preparava a les cases de pagès durant la verema.</p> <p>Aquest procés s'iniciava abans que el most comencés a fermentar, aprofitant les darreres fruites i hortalisses de l'estiu. La conservació de l'arrop es basa en l'alta proporció de sucre natural del raïm, que és d'aproximadament un 20%, mentre que el 80% restant és aigua. Si s'hi afegeixen fruites molt dolces, la dolçor i el poder de conservació augmenten encara més.</p> <p>Quan es bull el most, una part de l'aigua s'evapora, deixant un suc amb una major concentració de sucre. Això fa que les fruites banyades en aquest suc quedin xopes i tenyides pel most reduït, resultant molt més dolces. Aquesta tècnica permet obtenir una conserva sense necessitat d'afegir-hi sucre refinat.</p> <p>El resultat és un preparat espès, amb trossos de fruita i verdura impregnats de most reduït, molt dolços, que esdevé un aliment altament energètic. Aquest era un dels berenars més esperats per la canalla.</p> <p>La preparació és senzilla:</p> <p><strong>Arrop (per a 4 persones)</strong></p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 quilo de raïm (blanc o negre, el que preferiu) - donarà aproximadament 0,750 litres de most.</li> <li>600 g de fruita i hortalisses variades (poma, pera, codony, carabassa, albergínia petita) - totes tallades a daus. És millor utilitzar una proporció similar de cadascuna.</li> </ul> <p><strong>Procediment:</strong></p> <ol> <li> <p><strong>Preparació del Most:</strong></p> <ul> <li>Premsar el raïm per obtenir el most (mai al processador d'aliments, millor amb les mans o en un morter, tot cuidant que no es trenquin les llavors del raïm per tal d'evitar l'amargor).</li> <li>Deixar reposar el most obtingut una estona perquè se separin les impureses.</li> <li>Disposar el most reposat en una olla gran.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Cocció:</strong></p> <ul> <li>Bullir el most amb les fruites i hortalisses.</li> <li>Afegir les fruites i hortalisses tallades a daus.</li> <li>Tapar l'olla i deixar bullir a foc lent durant una hora aproximadament.</li> <li>Passada una hora, treure la tapa de l'olla.</li> <li>Continuar bullint durant 45-50 minuts més, remenant periòdicament, tot vigilant que no s'assequi massa.</li> </ul> </li> <li> <p><strong>Finalització:</strong></p> <ul> <li>Quan l'arrop tingui la consistència desitjada, retirar del foc.</li> <li>Deixar refredar abans de servir o fer el buit en un flascó al bany Maria.</li> </ul> </li> </ol> <p><strong>Notes:</strong></p> <ul> <li>El temps de cocció pot variar en funció del contingut d'aigua de les fruites i hortalisses utilitzades.</li> <li>És important remenar periòdicament per evitar que s'enganxi al fons de l'olla.</li> <li>Aquest arrop és una delícia tradicional que combina la dolçor natural del most de raïm amb les textures i sabors de les fruites i hortalisses, creant un plat únic i saborós.</li> </ul> <p>L'arrop acostumava a formar part del berenar, i es menjava amb pa (informació oral de la Rosa Tres, juliol 2024).</p> | 08068-413 | <p>L'arrop és una confitura que aconsegueix aprofitar el raïm sobrant de la verema, i crear una reserva dolça per a tot l'hivern. Ja està documentat en època romana a les nostres contrades gràcies a l'arqueologia, i es disposa de varies receptes de llibres d'agronomia d'autors romans i posteriors.</p> <p>Pel que fa al conreu de la vinya a Cervelló, val dir que les transformacions dels usos dels terrenys i les dificultats de l’orografia, que feien impossible la introducció de maquinària, i requerien treballs manuals amb l’únic suport dels animals, van fer perdre aquest cultiu, que havia estat el més significatiu del municipi. A Cervelló es feia també molt vi per a consum propi. Totes les masies i els habitants del poble que disposaven d’algun petit terreny hi plantaven vinyes, i moltes cases disposaven de cups i també premses a les plantes baixes.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98124-41303.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Si s'hagués de definir l'arrop en termes culinaris actuals, es diria de la següent manera:'Confitura de fruita de temporada, elaborada a base d'una reducció de most, utilitzant com a conservant l'alta proporció de sucre que té aquest most'. | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 98125 | Carrer de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-esteve | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</p> | XVIII-XIX-XX | <p>Petit carrer que discorre paral·lel al carrer Major just al Nord del mateix. De fet, els patis del darrera de les cases del carrer Major formen la vora sud -parells- del carrer de Sant Esteve. Per la part est s'hi accedeix per la Rambla Josep Tarradellas, mentre que per la part oest el carrer gira en 90 graus fins a desembocar al carrer Major. </p> <p>Es tracta d'un carrer força curt que conforma un conjunt heterogeni però que conserva un testimoni de l'arquitectura popular i tradicional del nucli urbà primitiu de Cervelló. Com ja s'ha dit, el costat sud està format per horts, patis i coberts posteriors de les cases del carrer Major, algunes d'elles reformades molt modernament, conformant un seguit de façanes relativament poc interessant. </p> <p>A l'altre banda encara es conserven diverses edificacions amb caràcter tradicional. Els principals edificis són: </p> <ul> <li>Sant Esteve, 7 - Cal Purroig </li> <li>Sant Esteve, 9</li> <li>Sant Esteve, 11</li> <li>Sant Esteve, 13 - Ca l'Armengol Tres</li> <li>Sant Esteve, 15</li> <li>Sant Esteve, 17</li> <li>Sant Esteve, 19</li> <li>Sant Esteve, 21</li> </ul> <p>La primera casa (cal Purroig) presenta forma de masia encara que sempre va estar al nucli urbà, però la resta es tracta de d'edificacions tradicionals entre mitgeres. Es desenvolupen en planta baixa i pis i coberta a doble vessant amb tortugada, sense gaires variacions. Segons informacions orals, al carrer hi havia un pou i safareig, així com un forn que tenia la boca des de dins de ca l'Armengol Tres.</p> <p>El número 11 presenta la data de 1801 a l'arc d'entrada. Aquest edifici presenta una altra entrada auxiliar on el propietari va fer posar, fa pocs anys, una inscripció en pedra vermella amb la data 1711, ja que era la data més antiga que apareixia als documents de propietat. </p> <p>La número 13 (Ca l'Armengol Tres) conserva al seu interior la boca d'un forn domèstic que s'havia situat a l'exterior i una decoració als entrebigats feta en guix emmotllat amb motius de creus i palmes. </p> <p>Les cases 17, 19 i 21 presenten al davant un petit barri, i al darrere es troben les cases. La número 17 va ser reformada a inicis del segle XX conservant un façana de tipus modernista amb frontó curvilini.</p> | 08068-414 | C/ Sant Esteve 1-23 | <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda nord de la carretera entre la banda oest del Torrent de la Mala Dona (actual Rambla Josep Tarradellas) i la masia de can Purroig es desenvolupa aquest petit nucli habitat. Des de finals del segle XVII ja hi ha habitatges constituïts per cases de cos, per exemple, ca n'Armengol i Tres amb la peculiaritat que molts d'ells incorporen elements estructurals relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3964550,1.9570671 | 412815 | 4583294 | 1711 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98125-41404.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98126 | Pou de can Pitarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-pitarra | XVIII-XIX-XX | Es troba en un estat d'abandonament i deteriorament notable. Ha començat a caure la coberta. En resum, el pou de la masia de Can Pitarra a Cervelló necessita una intervenció urgent per evitar el seu col·lapse total. | <p>El pou de la masia de Can Pitarra està construït amb pedra i de forma cilíndrica amb coberta de cúpula. Mostra signes evidents de falta de manteniment al llarg dels anys. L'entrada del pou és estreta, amb una porta metàl·lica oxidada que indica que no ha estat utilitzada des de fa molt temps. Les parets interiors mostren signes de desgast i humitat, amb algunes parts de la construcció que es desfan.</p> <p>Les parets exteriors del pou presenten diverses esquerdes i pedres despreses, denotant el pas del temps i la manca de cura. La vegetació ha crescut al voltant i sobre el pou, contribuint al seu aspecte descurat i integrant-lo més encara amb el seu entorn natural.</p> <p>La profunditat del pou és considerable, i les parets interiors, també de pedra, estan degradades amb nombroses esquerdes i parts despreses. L'obertura superior del pou permet l'entrada de llum, però també ha facilitat l'acumulació de brutícia i vegetació a l'interior.</p> <p>Aquest pou, que en el passat va servir probablement com a punt d'abastiment d'aigua vital per a la masia, avui dia representa, tan sols, un record del passat, ocult enmig de la vegetació i el pas del temps.</p> | 08068-415 | Al mig del camp, darrera can Pitarra, a l'est del camí a can Sala de Baix | 41.3860693,1.9611361 | 413141 | 4582137 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98126-41503.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98130 | Ca l'Armengol Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larmengol-tres | <p><span><span><span><span><span><span>DÍAZ ÁLVAREZ, Pilar; LACUESTA CONTRERAS, Raquel (n.d.) Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció_Documents de Treball. Sèrie_Recursos Culturals, 9.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | Està ben restaurada | <p>Casa de cos de plana baixa i pis de coberta a dos vessants amb tortugada a la façana principal. Presenta el carener paral·lel a façana.</p> <p>Te una porta ampla i finestra quadrangular, amb sengles llindes planes. A la primera planta, sobre la porta hi ha un balcó amb brèndoles llises i una finestra amb balcó ampitador. Entre ambdues obertures hi ha un rellotge de sol restaurat. </p> <p>De l'interior de la casa s'ha conservat a la façana principal, la porta d'un forn domèstic per pa o petites coccions. El cos del forn havia d'estar a l'espai del carrer, actualment, però, ha desaparegut.</p> <p>Destaca, així mateix, a la part interior destaca la presència d'un entrebigat de guix decorat amb relleus que representen creus patents allisades i arrodonides i palmes. Al contrari d'altres edificis, aquesta decoració és correguda, seguint el revoltó i no marca cassetons. </p> | 08068-416 | C/ Sant Esteve, 13 | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</p> <p>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</p> <p>A la banda Nord de la carretera entre la banda oest del Torrent de la Mala Dona (actual Rambla Josep Tarradellas) i la masia de can Purroig es desenvolupa un petit nucli habitat. Des de finals del segle XVII ja hi ha habitatges constituïts per cases de cos, per exemple, ca n'Armengol i Tres amb la peculiaritat que molts d'ells incorporen elements estructurals relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola.</p> | 41.3964944,1.9568967 | 412801 | 4583298 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98130-41602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98130-41603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98130-41604.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98131 | Mot brescallons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-brescallons | <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística,</span></span></span> vol. VI, p. 1427, “Els llardons” </span></span></span></p> <p> </p> | <p>El mot 'brescallons' és una variant local que designa els residus sòlids que queden després de fondre trossos de sagí, coneguts en altres llocs com a llardons, un producte tradicional a la gastronomia catalana, fet servir també en versió dolça per a fer coques.</p> <p>Aquest mot ve recollit a l'estudi lingüístic o dialectal, de l'Atles Lingüístic del Domini Català (ALDC).</p> <p>Sembla que la paraula és un derivat de 'bresca', d'origen preromà, possiblement del cèltic *BRIŠKA, i vol dir 'trossets' o 'coses petites', segurament referint-se també als trossets de saïm en què es redueixen els residus sòlids de sagí. <span><span><span>(ALDC, 1998: VI, 1427).</span></span></span></p> | 08068-417 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | L'ALDC és un projecte que documenta les diferents variants dialectals del català en el seu territori històric, incloent-hi variacions lèxiques com aquesta. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 98132 | Expresió 'un tou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/expresio-un-tou | <p>ALVARES REI, Maria (2021) <em>La Mira</em> «Recuperant la llengua, que no vol morir, del Baix Llobregat'.</p> <p><a href='Campana de bronze custodiada a les instal·lacions de l'Ajuntament de Cervelló.'>https://www.lamira.cat/histories/1279/recuperant-la-llengua-que-no-vol-morir-del-baix-llobregat</a></p> <p> </p> | <p>L'expressió 'un tou de', o bé 'un tou' vol dir un gran nombre, un munt. Ambdues són expressions que es fan servir en Cervelló i en molts pobles del Baix Llobregat.</p> | 08068-418 | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 98133 | Mot 'pèlac' o 'pèlag' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-pelac-o-pelag | <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p>Pèlac o pèlag es diu a Cervelló com a peculiaritat lèxica quan es parla d'un bassal d'aigua de pluja.</p> <p>També te l'accepció més comú de piscina natural, de les quals n'hi ha unes quantes a la riera de Cervelló: pèlag Llarg, de la torre, de les Quatre Fonts (abans del Rector), de la Resclosa (a la font de la Resclosa), etc.</p> | 08068-419 | <p>Pel que fa a la segona accepció del mot, la de gran acumulació d'aigua, cal remarcar que als estius, els banys als pèlags van ser un al·licient per als estiuejants i la gent del poble fins als anys seixanta del segle XX, quan va començar a baixar menys aigua i a estar contaminada per les clavegueres de Cervelló i Vallirana. Després, la canalització de la riera en va desfigurar tot el relleu.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98133-41902.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 98134 | El toc manual de campanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-toc-manual-de-campanes | <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2020) El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló. Revista Sauló nº 29. p.: 26-27.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p>Toc manual de campanes de les campanes que es troben a la torre. La importància del toc manual de campanes és clara per les seves funcions tant comunicatives com espirituals, i el paisatge sonor que generen formen part de la circulació de les emocions al llarg de la història, essent una mostra molt important de la identitat humana, i que està vinculada a sentiments d'emocions, avisos i comunicacions.</p> <p>Des d'antic, ha estat vinculat a esdeveniments socials: informar de fets extraordinaris, marcar els temps festius i de la vida quotidiana, desfer tempestes, i espantar els mals. Les campanes es feien sonar en batejos, defuncions, moments d’oració, esdeveniments religiosos, civils i militars així com per advertir de focs, entre d'altres esdeveniments.</p> <p>L'any 2020, un nou grup de campaners es va formar per preservar i documentar els tocs de campanes manuals a Cervelló. Actualment, aquests campaners han recuperat diversos tocs tradicionals, com el toc de solemnitat, de festa, dels bateigs, de difunts, d'albats, i els tocs de sanctus i consagració, entre d'altres.<br /> <br /> Pel que fa a les actuals campanes de la torre que es toquen de manera manual, aquestes es diuen:</p> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 1:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Luisita </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942 (seny gros) va ser refosa el 1990 a causa d'un llamp.</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 2:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Concepción </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 3:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Montserrat </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla)</span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Campana 4:</span></span></strong><span><span> <strong><em>Maria </em></strong></span></span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><strong><span><span>Any fosa:</span></span></strong><span><span> 1942</span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><strong><span><span>Autor:</span></span></strong><span><span> Roses, Germans (Silla).</span></span></span></span></span></li> </ul> <p>Les noves campanes es van beneir el 3 d’agost de 1942.</p> <p>A l'interior de l'església de Sant Esteve, i situada a la paret interior orientada a l'est del cor, també hi ha un rogle o roda de campanes que es toca manualment en les següents celebracions: Nadal i Pasqua (per la Vetlla Pasqual), S'havia tocat a Corpus i per Festa Major, en el moment del Glòria. Aquest instrument està format per una roda voltada de campanetes, la qual es volteja manualment per mitjà d'una corda.<br /> El rogle (o roda de campanes) tan sols es pot fer sonar en el moment del Glòria de la Vetlla Pasqual i del diumenge de Pasqua.</p> | 08068-420 | Església de Sant Esteve. C/ Major, 23. | <p>A Catalunya ja es té constància d'aquesta pràctica al segle XI, en uns testaments dels anys 1035-1060 on es determinen 'deixes a l'obra del cloquer' de les catedrals de Barcelona i Vic. És una pràctica que es troba a tot Europa i a moltes altres parts del món. A Catalunya, els tocs de campanes prenen una forma particular que els diferencien de la resta de l'Estat: el moviment que es realitza per fer-les sonar és pendular i no s'arriba mai a fer la volta de campana.<br /> <br /> En particular, els tocs manuals de campanes a Cervelló tenen una llarga i rica història que es remunta a finals del segle XVI. El campanar de l'església de Sant Esteve, ara coneguda com a Santa Maria de Cervelló, es va construir l'any 1587 amb tres finestrals per allotjar les campanes.<br /> <br /> A partir de 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al poble, deixant l'antiga església en un estat d'abandonament. Les campanes, que ja tenien uns tres-cents anys en aquell moment, van quedar silenciades fins que es van traslladar al nou temple de Sant Esteve el 1908, construït pels arquitectes Antoni Maria Gallissà i Josep Font i Gumà.<br /> <br /> Les campanes van sonar regularment fins a la revolució de 1936, quan les campanes gran i mitjana van ser despenjades i trencades. Les dues campanes petites van sobreviure gràcies a un veí del poble, Ramon Armengol, que les va enterrar. El 1941 es van refer les quatre campanes a una foneria del País Valencià, utilitzant els fragments recuperats. Aquestes noves campanes es van beneir el 3 d'agost de 1942, i van rebre els noms de 'Maria' per la campana gran, 'Montserrat' per la mitjana, i 'Concepción' i 'Luisita' per les petites.<br /> <br /> Des de 1942 fins a finals del segle XX, diversos campaners es van encarregar de fer sonar les campanes: Jaume Vendrell, Florentino Armengol 'Tino', Àngel Sánchez, Josep Santeugini i Damià Pascual, l'últim d'una nissaga de campaners.</p> <p>Pel que fa a les campanes, resulta interessant ressenyar la troballa del forn de fosa d'una campana a Cervelló proporciona una valuosa visió sobre la història i l'ús de les campanes a Cervelló. Aquest forn, localitzat al centre del cos central de la nau de l'església de l'antic priorat de Sant Ponç de Corbera, té unes dimensions aproximades de 2,5 metres de llarg per 75 centímetres d'amplada màxima. La seva estructura està composta de dos àmbits diferenciats, separats per un envà de terra amb una petita porta de comunicació. El primer àmbit és una fossa que permetia l'accés al nivell de foc del forn des de l'exterior, mentre que l'altre és el forn en si, de forma circular, amb tres suports d'argila al fons per col·locar el motlle de fang i teules necessari per a la fosa de la campana. Entre les troballes associades, s'han identificat fragments del motlle d'argila, escòries de bronze i altres elements de producció.Aquest forn es completava amb un petit receptacle circular situat a sobre de l'estructura, connectat per un canal abocador. Aquesta configuració permetia fondre el bronze en el gresol i després abocar-lo a l'interior del motlle a través del canal.L'estudi arqueològic de Sant Ponç de Corbera va revelar dues grans fases en la història de l'edifici. La primera fase, entre els segles XI i XVI, durant la qual l'església funcionava com a priorat depenent del monestir benedictí de Sant Pere de Casserres. En aquesta etapa s'utilitzaven les sitges i el forn de fosa de campana. També durant aquesta fase, l'edifici disposava d'una tribuna elevada, reservada als monjos, situada al tram més oriental de la nau.</p> | 41.3958761,1.9535437 | 412519 | 4583233 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98134-42007_0.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquestes campanes continuen sent un element important del patrimoni cultural de Cervelló, gràcies a l'esforç dels campaners locals que mantenen viva aquesta tradició.Formant part de la col·lecció municipal, es conserva una altra campana d'interès que prové de l'antiga capella de l'Esperança de Torre Vileta. | 98 | 63 | 4.5 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98135 | Capelletes de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelletes-de-visita-domiciliaria | XX | Col·lecció de 4 capelletes de visita domiciliària. Representen una tradició de devoció popular que ha continuat entre les generacions més grans. Actualment, però la manca de relleu es deu a diversos factors: un canvi generacional i un procés de la secularització, amb el tall en la transmissió religiosa, però també es deu a altres factors, com ara un canvi d’hàbits: amb la jornada laboral d’avui, ja que la majoria de dies no hi ha ningú a casa fins al vespre, mentre que abans la dona sempre era a casa: algú o altre podia fer la recepció de la capella i potser eren els nens i les nenes qui la portaven a la següent casa. Avui costa assumir el compromís associat al relleu de les capelles.Pel que fa a la seva conservació física, algunes de les capelles tenen signes visibles del seu ús, com les marques per la flama de les espelmes sobre la fusta o el deteriorament propi que es produeix pels diversos i continus trasllats de casa en casa. | <p>Les capelletes de visita domiciliària són una tradició devocional que permet que les famílies acullin temporalment un petit altar devocional a casa seva.</p> <p>Aquestes capelletes, que tenen la forma de petits altars de fusta i vidre ornamentats, contenen figures de sants o de la Sagrada Família protegides per vidre i unes portes. A la part superior tenen una nansa per facilitar el transport.</p> <p>Cada capelleta inclou uns fulls enganxats amb instruccions sobre com rebre i acomiadar la capella, pregàries, i normes de comportament davant d'ella. També contenen un calaix-guardiola a la base i un llistat dels veïns per on circula la capelleta, amb una persona zeladora que en té cura.</p> <p>Aquestes capelletes tenen un calendari d'itinerari establert, que es recull a la part frontal de la capella, indicant l'ordre de les cases que la reben. Les famílies l'acullen de manera devocional durant aproximadament 24 hores, mantenint un espai íntim per a la pregària i la reflexió.</p> <p>A banda del seu ús devocional, aquestes capelletes també tenen una funció recaptatòria, ja que les donacions recollides a la guardiola es destinen a missions o a la congregació. Així, les capelletes compleixen una doble missió: la pastoral o religiosa i la recaptatòria, permetent l'extensió de la pràctica amb noves capelletes.</p> | 08068-421 | <p>Les capelles de visita domiciliària tenen el seu origen en les capelles dels ermitans i aplegadors que predicaven i captaven amb aquestes capelles.</p> <p>A Catalunya, aquesta pràctica va ser popularitzada pel pare Manyanet a principis del segle XX, amb l'objectiu de portar un Natzaret a cada casa i promoure la devoció a la Sagrada Família en l'àmbit familiar.</p> | 41.3959035,1.9535484 | 412520 | 4583236 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98135-42103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 98136 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-30 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>INVENTARI (n.d.) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Cervelló. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA I RIGOL, Josep. (2004) Nocions d'història de Cervelló. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | Hi ha nombroses edificacions modernes que han substituït les tradicionals. | <p>El carrer Major segueix el traçat de l'antiga carretera de Carles III. En aquest lloc és una recta llarga que presenta una direcció general sud-oest, on comença la numeració, cap el nord-est. El carrer abans d'arribar al pont del Torrent Fondo es diu Joaquim Mensa i un cop el travessa ja rep el nom de Major. El carrer acaba al carrer Malvasia, on canvia el nom pel d'avinguda Catalunya. </p> <p>Es tracta del carrer més llarg i important del poble, ja que ha conformat la vila al llarg dels darrers segles. Conforma un conjunt heterogeni que reflecteix el testimoni arquitectònic i vital de Cervelló. L'evolució de la societat s'ha reflectit en una substitució d'edificacions força notable, però tot i així conserva una bona mostra del patrimoni urbà.</p> <p>Els principals edificis són: </p> <ul> <li>Major 6-8-10-14</li> <li>Major 9-13-15-17</li> <li>Major, 18 - Cal Pau Pi</li> <li>Major, 30</li> <li>Major 31-37</li> <li>Major 36-38-40-44</li> <li>Major, 39</li> <li>Major, 49</li> <li>Major 50-52-56-58-60-62-64-66-68</li> <li>Major 41-43-45</li> <li>Major 51-53-55-57</li> <li>Major 89-91-93-95</li> <li>Major 90-94-96-98</li> <li>Major 101-102-105-109-111</li> <li>Major 106-108-110-114-118-122-126-128</li> <li>Major 125</li> <li>Major 134-136-138</li> <li>Major 141-143</li> <li>Major, 146-148</li> <li>Major, 151</li> <li>Major 156-160-162-164-166</li> <li>Major, 157</li> </ul> <p>Les cases més antigues que encara es conserven al carrer Major caldria datar-les en el segle XIX encara que la data del vial és anterior. Aquestes més antigues, en general, es tracta de cases de cos de planta baixa, com la número 141-143, o de planta baixa i pis, més comuns, entre mitgeres, amb façana directament a carrer, sense barri frontal. Les portes relativament amples i amb llinda de volta rebaixada. Les obertures acostumen a presentar guardapols. En planta baixa a banda de la porta acostuma a haver-hi una finestra i en planta pis, una finestra i un balcó amb brèndoles de ferro forjat. Acostumen a tenir un coronament mitjançant un frontó pla. Exemples típics d'aquesta tipologia podrien ser la 156 i la 157. Una variant pot ser sense frontó amb la teulada vista a dos vessants i el carener paral·lel a façana, com la número 18, el grup del 39 al 45, la 93 o la 136 o perpendicular a façana recordant formalment una masia, sense ser-ho com és el cas de la número 101. Remarcar que el número 45 era el forn del darrera, antiga fàbrica de vidre convertida en habitatges de lloguer. Al seu interior es conserven carros i l'interior hi ha decoracions fetes amb vidre. </p> <p>Una altra tipologia la qual caldria datar els seus inicis a partir de finals del segle XIX és la que conformen les cases de pisos entre mitgeres. Aquestes poden seguir el model de la casa de cos amb tres plantes, com per exemple la número 125 (probablement una remunta). Més habitualment, però, es tracta de cases de pisos amb disseny de mestre d'obres o, ja, d'arquitecte com pot ser el grup que es troba entre el 106 i el 128. Aquestes edificis tenen alçades màximes de 3 o 4 plantes. L'edifici número 98, ca la Conxita, és de tres plantes, amb dos eixos verticals ben definits i els brancals i llindes fets de pedra (probablement de les pedreres de Cervelló) i un finestró arran de terra per a poder abocar la verema cap el celler. Dins dels habitatges en bloc de pisos destaca el número 68 amb d'estil modernista molt marcat. L'evolució final dels blocs de pisos arriba fins a l'actualitat. En tot cas destacar l'edifici racionalista del número 49 que es troba entre les construccions tradicionals i les actuals.</p> <p>Una altra tipologia que ha anat desapareixent d'aquesta via és la casa aïllada rodejada de jardí, potser l'exemple més clar sigui la casa de la Vila o Torre Rovira, encara que el jardí ara és una plaça pública. En general, aquestes han anat desapareixent per a donar pas a la construcció de blocs de pisos.</p> <p> </p> | 08068-422 | Carrer Major | <p>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.<br /> <br /> Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.<br /> <br /> Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat que molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</p> | 41.3961803,1.9576108 | 412860 | 4583263 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98136-42201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98136-42202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98136-42203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98136-42204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98136-42205.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 98137 | Recepta de bacallà de Quaresma amb bunyols de canyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-de-bacalla-de-quaresma-amb-bunyols-de-canyella | <p>La recepta del bacallà amb bunyols de canyella és una preparació tradicional de Quaresma, un període de dejuni i abstinència en la tradició cristiana, on el bacallà es converteix en un aliment principal per la seva qualitat i facilitat de conservació.</p> <p>El ingredients i procediment que calen en la seva elaboració són els següents:</p> <p><span><span><span><strong>Ingredients:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>1 kg de bacallà sec prèviament dessalat i a talls generosos.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Aigua (per la massa de bunyols i pel guisat de bacallà)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 copa de vi ranci o de conyac</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tassa de panses prèviament remullades i estovades en aigua</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1/2 kg de farina de blat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Oli d'oliva</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>2 cebes picades</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 grans d'all picats</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>1 tomàquet gran ratllat</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sal</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Canyella (3 cullerades soperes)</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Una branca generosa de julivert</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>4 ous durs</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong>Preparació:</strong></span></span></span></p> <ol> <li><span><span><span><span><strong>Preparació dels talls de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Dessaleu el bacallà durant 24-48 hores, canviant l'aigua cada 8 hores.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Un cop dessalat, escorreu-lo i eixugueu-lo amb paper de cuina.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Fregiu el bacallà enfarinat dins d’una paella amb oli d’oliva (disposant primerament la pell cap avall)</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació de la massa de bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En un bol gran, poseu la farina de blat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu aigua poc a poc fins a obtenir una massa llisa i homogènia. La massa ha de ser una mica espessa.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu la canyella i la sal al punt.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Barregeu bé tots els ingredients.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Fregir els bunyols</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Escalfeu una quantitat generosa d'oli d'oliva en una paella fonda. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Amb l'ajuda d'una cullera, agafeu porcions de la massa i fregiu-les en l'oli calent fins que quedin daurades i cruixents.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Traieu els bunyols de la paella i deixeu-los escórrer sobre paper absorbent.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Reserveu.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Preparació del guisat de bacallà</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>En una cassola gran, escalfeu una mica d'oli d'oliva.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Sofregiu les cebes picades i els alls picats fins que quedin tendres i daurats.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el tomàquet ratllat abans que la ceba i l’all estiguin plenament daurats, i cuineu-lo fins que quedi ben integrat amb les cebes i els alls.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu el vi ranci o el conyac i deixeu reduir durant uns minuts.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Incorporeu els talls de bacallà i mica en mica l’aigua (aproximadament una tassa) per fer el guisat. Rectifiqueu de sal.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Afegiu les panses i els bunyols per sobre, ben estesos per tota la cassola. </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Piqueu el julivert i afegiu-lo al guisat per tal que el guisat agafi el gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Deixeu cuinar a foc lent durant uns 20 o 25 minuts, fins que el bacallà estigui ben cuit i tots els sabors es trobin ben integrats.</span></span></span></span></li> </ul> </li> <li><span><span><span><span><strong>Finalització del plat</strong>:</span></span></span></span> <ul> <li><span><span><span><span>Talleu els ous durs a quarts i afegiu-los al plat com a guarnició i presenteu-lo.</span></span></span></span></li> </ul> </li> </ol> <p><span><span><span><strong>Notes:</strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Assegureu-vos de dessalar bé el bacallà per evitar que el plat quedi massa salat.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Podeu ajustar la quantitat de canyella segons el vostre gust.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>És un plat contundent, que es pot servir simplement acompanyat d’una amanida.</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-423 | <p>Aquesta recepta ha estat transmesa de generació en generació a la família de la senyora Rosa Tres. Aprengué la preparació de la seva mare, qui al seu torn, l'havia après de la seva àvia. La introducció d'elements dolços als guisats de bacallà, com la canyella en aquest cas, ens acosta a un tipus de cuina molt probablement anterior, com a mínim, al segle XIX. (Informació oral: Rosa Tres, juliol de 2024).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98137-42304_0.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 98138 | El cistell de Sant Blai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cistell-de-sant-blai | <p>Informació oral: Rosa Tres. Juliol de 2024.</p> | <p>Cistella de fruita que es beneeix per la festivitat de Sant Blai, el dia 3 de febrer.</p> <p>Aquest és un costum encara en ús a Cervelló. El dia de Sant Blai, la gent, abans principalment els pagesos i pageses, mengen i menjaven aliments beneïts. Amb aquest motiu, aquell dia es porta a l'església un cistell de raïms, panses, pets de monja (es consideren els panets de Sant Blai, que la creença popular diu que van tan bé pel mal de coll), mel, pomes, ametlles, plàtans i altres fruits i fruites de temporada o secs, que es beneeixen solemnement després de la missa.</p> <p>Les cistelles o paneres on es guarden els fruits es mantenen destapades, i s'encenen les candeles que es van repartir en la mateixa festivitat.</p> <p>Els pagesos, en altres llocs, també pregaven per les bèsties, i així, en la benedicció dels fruits, portaven al sant un cabasset d’ordi.</p> | 08068-424 | c./ Major, 23 | 41.3960036,1.9535078 | 412517 | 4583247 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Sant Blai és conegut com el patró de les malalties de la gola, i és tradició beneir aliments com pans, pastissos, pomes i altres dolços aquest dia per demanar protecció contra aquests mals. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 98140 | Llegenda del Morrut versió de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-morrut-versio-de-cervello | <p>Informació facilitada per Francesc Pasqual, juliol de 2024.</p> | XIX | <p>Aquesta és la versió tradicional de Cervelló sobre el bandoler conegut com 'El Morrut' </p> <blockquote> <p><em>A la segona meitat del segle XVIII es va fer famós un bandoler al llarg de l'N-340, l'anomenada aleshores 'carretera nova'. </em></p> <p><em>Es deia Joan Vives, i com a sobrenom el Morrut. Atacava els viatgers i s'amagava pels boscos i coves d'Ordal. </em></p> <p><em>Sembla que a més de moure's per terres de Subirats també va actuar a les Garrigues</em></p> <p><em>.Hi ha constància que va assaltar oficials de l'exèrcit espanyol, consta a la denúncia feta a Vilafranca. Van explicar com els havia robat els diners i els rellotges a més d'insultar-los. També està documentat que el Morrut i els seus companys van robar, al corregidor de Tarragona, 800 lliures, dues pistoles i l'espasa.</em></p> <p><em>En presentar la denúncia va explicar que la carretera nova era molt perillosa; hi podia haver més d'un robatori diari. Davant aquesta situació el Governador civil va enviar 30 soldats a cavall perquè vigilessin i acompanyessin els viatgers des del Pont del Lledoner fins el poble d'Ordal. </em></p> <p><em>La meitat dels soldats cobria des del Pont del Lledoner fins al Port d'Ordal i l'altra meitat fins al poble. </em></p> <p><em>Per parelles protegien els que hi passaven. Aquest servei havia de ser gratuït, però els militars el volien cobrar. A qui no els pagava no el protegien. Les aventures del bandoler es van acabar el 13 de maig de 1797 quan va ser penjat a la forca, a Barcelona. El seu cap va ser clavat a una estaca a dalt el port d'Ordal... </em></p> <p><em>S'hi va estar cinc anys. Va ser retirat el mes d'agost de 1802 perquè el rei Carles IV i la reina Maria Lluïsa havien de passar per allí i no els agradava veure restes humanes. </em></p> <p><em>El cap va ser enterrat a la capella de sant Mateu de Vallirana. La fama del Morrut el va convertir en llegenda i es van afegir històries que no eren reals; com quan s'explica que tot sol va aconseguir la rendició d'un general amb la seva tropa; perquè va col·locar moltes barretes damunt les bardisses que feien la impressió que hi havia molts homes amagats, a punt per atacar.'</em></p> </blockquote> | 08068-425 | <p>El bandoler es deia Joan Vives, i tenia com a sobrenom, 'el Morrut'.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98140-42501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Francesc Pasqual va facilitar aquesta versió de la llegenda. | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98145 | Vinyes de can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinyes-de-can-romagosa | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Zona on es conserven els conreus tradicionals de la zona. | <p>Les Vinyes de Can Romagosa a Cervelló estan situades en una zona de planes al peu de la petita elevació del Serralet, que separa el terme de Cervelló del de La Palma. Aquest indret és conegut per la seva tradicional combinació de conreus de secà, on les vinyes es barregen harmoniosament amb oliveres i arbres fruiters. Aquest paisatge agrícola ofereix una vista pintoresca, especialment destacada per la seva tranquil·litat i bellesa natural.</p> <p>El sòl vermellós i ben drenat de la zona, juntament amb el clima mediterrani d'estius càlids i hiverns suaus, crea unes condicions òptimes per al cultiu de diverses varietats de raïm. Les vinyes de Can Romagosa no només són productives sinó també un lloc ideal per passejar i gaudir de la natura. Els camins que travessen les vinyes estan envoltats de vegetació típica del bosc mediterrani, com pins i matolls, oferint una experiència de passeig tranquil i enriquidor. </p> <p>A més, el paisatge es complementa amb la presència d'algun xiprer esvelt que destaca sobre la plana, afegint un toc de verticalitat a l'horitzontalitat de les vinyes i camps d'oliveres. Aquest conjunt d'elements fa de les Vinyes de Can Romagosa pugui considerar-se un lloc emblemàtic de Cervelló.</p> | 08068-426 | Plana al darrere can Romagosa i al peu del Serralet | <p>Es tracta d'un dels pocs espais agrícoles de secà que es conserven al terme municipal amb presència d'oliveres centenàries.</p> <p> </p> | 41.4001683,1.9681338 | 413745 | 4583695 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98145-42604.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98146 | Font de la Nesprera - Font de les Nespreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-nesprera-font-de-les-nespreres | Està molt perduda entre la bardissa | <p>Font que sorgeix gairebé a la llera de la riera de Cervelló. S'observa un petit dipòsit trencat des del qual, actualment, sorgeix un petit corrent d'aigua.</p> <p>La denominació popular és 'font de les Nesprees'</p> | 08068-427 | Entre can Guitart Vell i la Torre Vileta | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>general, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals hi trobem petits reductes microclimàtics que afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionen un escenari perfecte per a aquests berenars. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3971861,1.9755158 | 414358 | 4583357 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98146-42702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98146-42703.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. De tota manera, la dificultat d'arribar a aquesta font en concret ha fet que no hagi entrat en aquest programa. | 119 | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98152 | Els Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-tombs-4 | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> | Actualment, la festa dels Tres Tombs es continua celebrant cada any, però no amb la mateixa regularitat, principalment perquè les persones que organitzen la desfilada ho fan de manera similar a altres municipis, per la qual cosa s'ha perdut la seva essència local. Aquesta dispersió ha fet que la festa hagi perdut part de la seva presència a Cervelló, però el record i la importància de la tradició continuen vius en la memòria col·lectiva. | <p>La Festa dels Tres Tombs és una celebració tradicional que es porta a terme a Cervelló, dedicada a Sant Antoni Abat, el patró dels animals. Tot i que aquesta festa ja no se celebra com antigament, la seva estructura i els seus elements principals són recordats amb afecte per la comunitat.</p> <p>La festa s'inicia amb un esmorzar popular, un moment de germanor i reunió per als participants i visitants. Aquest esmorzar serveix com a punt de trobada i d'inici de la jornada festiva, on tothom pot gaudir d'un ambient acollidor i festiu abans de començar les activitats principals. Després de l'esmorzar, es posa en marxa el cercavila, una desfilada, en la qual es fan els tres tombs, que recorren els carrers del poble. Aquesta processó comença des de l'extrem est del poble i avança cap a l'església. Durant el recorregut, la gent acompanya els animals, especialment cavalls, carruatges i altres bèsties, decorats amb ornaments tradicionals. Els animals, acompanyats pels seus propietaris i altres participants, esdevenen els protagonistes d'aquesta desfilada, que és un espectacle de color i tradició. També els gegants i capgrossos acompanyen la desfilada.</p> <p>La presència dels animals és una manera de rendir homenatge a Sant Antoni Abat, que és conegut per ser el seu protector. El punt culminant de la festa és la benedicció dels animals a les escales de l'església.</p> <p>Aquesta benedicció, oficiada pel mossèn, és un acte de devoció cap a Sant Antoni Abat i una petició de protecció per als animals que participen en la festa. Durant la benedicció, els propietaris i propietàries porten els seus animals davant del mossèn, qui els beneeix amb aigua beneïda, invocant la protecció i benedicció del sant. Aquesta cerimònia és un moment emotiu i significatiu per als participants. Molts d'ells veuen en aquest acte una manera de mostrar la seva devoció. Un altre element clau de la festa és la processó de Sant Antoni.</p> <p>El sant és agafat de l'església i portat en processó pels carrers del poble. Els participants segueixen la imatge, resant i cantant, en una demostració col·lectiva de devoció i respecte.</p> <p>Antigament, la festa de Sant Antoni Abat se celebrava al gener, coincidint amb la festivitat del sant. Això no obstant, aquesta tradició ha canviat amb el temps.</p> <p>La Festa dels Tres Tombs és una mostra de la riquesa cultural i tradicional de Cervelló, un testimoni de la devoció a Sant Antoni Abat i de l'amor per la tradició i els animals de la comunitat cervellonenca. Tot i que ja no se celebra amb la mateixa intensitat que abans, la festa continua sent un símbol de l'antiga identitat pagesa de Cervelló i un recordatori de les arrels culturals i religioses de la seva gent.</p> <p>A través de la benedicció dels animals, l'esmorzar popular, el Cerca Vila i la processó de Sant Antoni, la comunitat manté viva una tradició que ha passat de generació en generació, connectant, reflectint la importància de la fe, la devoció i el sentit de comunitat en la vida del poble.</p> | 08068-428 | <p>La 'Festa dels Tres Tombs' és una celebració tradicional catalana en honor a Sant Antoni Abat, el patró dels animals.</p> <p>El seu origen es remunta a diversos segles enrere i està profundament arrelada en la cultura rural i agrícola de Catalunya. Sant Antoni Abat va viure a Egipte al segle III i és conegut per la seva vida ascètica i la seva dedicació als animals. Segons la tradició, té el poder de protegir i sanar els animals, per això es va convertir en el seu patró. La festa rep el seu nom dels 'tres tombs' o tres voltes que els participants realitzen al voltant d'una església o una plaça central. Aquestes voltes es fan per beneir els animals i els vehicles agrícoles, buscant la protecció de Sant Antoni Abat per tot l'any.</p> <p>La festa té les seves arrels en les celebracions paganes de l'antiga Roma, relacionades amb l'agricultura i la ramaderia, que després van ser cristianitzades.</p> <p>A Catalunya, la primera documentació d'aquesta festa data del segle XV, tot i que és probable que se celebrés de manera no oficial molt abans.</p> <p>Avui en dia, la 'Festa dels Tres Tombs' se celebra en moltes localitats de Catalunya, tot i que la manca de cavalls i carruatges fa que aquesta festa s'hagi estandarditzat i en molts casos abandonat les peculiaritats i tradicions locals.</p> <p>La celebració inclou desfilades d'animals, principalment cavalls, que són engalanats i muntats per genets vestits amb vestits tradicionals També hi participen carruatges antics i moderns, tractors i altres vehicles agrícoles, decorats per a l'ocasió. Igualment, s'inclouen menjars populars i altres activitats comunitàries.</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98152-42803.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El Grup Eqüestre de Cervelló hi ha participat en alguna ocasió. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 98153 | Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-christi-1 | Es continua realitzant però s'han perdut gran part dels elements tradicionals de la festa, entre ells, el ball de bastons. | <p>La celebració del Corpus Christi a Cervelló es fa actualment el diumenge següent al dijous de Corpus, al mes de juny.</p> <p>L'acte comença amb l'elaboració de catifes a terra, tot i que actualment només se'n fa una a la plaça de l'església. També es muntaven altars engalanats, però avui dia només se'n munta un a la plaça de l'església, davant de la porta de la rectoria de la Parròquia de Sant Esteve, per tal de poder descansar la custòdia, exposar-la i retre-li homenatge i pregària. A més, es fa un repic de campanes a la torre de Sant Esteve.</p> <p>Les catifes sovint tenen temes al·lusius a Cervelló i es fan de flors i altres materials diversos.</p> <p>A l'interior de la nau central de l'església, el terra es cobreix d'herbes aromàtiques, formant una catifa senzilla per on ha de passar la sagrada custòdia portada pel rector. Antigament, les catifes que es feien al carrer es delimitaven amb ginesta i torretes (segons informació oral de Rosa Tres).</p> <p>Durant la celebració, el mossèn porta la custòdia i fa una volta a la plaça. Es realitza una pregària i es beneeix les persones presents.</p> <p>Tradicionalment, aquesta festa anava acompanyada del ball de bastons, però aquesta part s'ha perdut actualment. No obstant això, es manté la música i la dansa dels capgrossos i, de vegades, també hi participa el cérvol de Cervelló. El moment final esdevé quan o els dansaires o el cérvol desfan la catifa.</p> | 08068-429 | <p>La Festa del Corpus Christi, també coneguda simplement com a Corpus Christi, és una celebració religiosa catòlica que té els seus orígens a l'edat mitjana.</p> <p>Aquesta festivitat se celebra per commemorar la institució de l'Eucaristia durant l'Última Cena, segons la creença cristiana. La festivitat del Corpus Christi es va originar al segle XIII a Lieja, Bèlgica, i s'atribueix a les visions de Santa Juliana de Lieja (1193-1258), una monja agustina. Santa Juliana va experimentar visions en les quals Crist li expressava el desig que s'establís una festa litúrgica en honor al Santíssim Sagrament de l'Eucaristia. El 1264, el Papa Urbà IV va emetre la butlla papal '<em>Transiturus de hoc mundo</em>', en la qual es va instituir oficialment la festivitat del Corpus Christi. Urbà IV havia estat prèviament l'ardiaca de Lieja i estava familiaritzat amb les visions de Santa Juliana, la qual cosa va influir en la seva decisió d'establir la festa. Un esdeveniment significatiu que va impulsar l'adopció de la festa va ser el Miracle Eucarístic de Bolsena el 1263.</p> <p>Segons la tradició, un sacerdot que dubtava de la presència real de Crist en l'Eucaristia va veure com l'hòstia consagrada sagnava durant una missa a Bolsena, Itàlia. Aquest miracle va ser interpretat com una confirmació divina de la doctrina de la transsubstanciació i va portar el Papa Urbà IV a decretar la festivitat del Corpus Christi.</p> <p>La primera celebració oficial del Corpus Christi va tenir lloc a Orvieto, Itàlia, en 1264, on es conserven les relíquies del miracle de Bolsena.</p> <p>La festivitat es va estendre ràpidament per tota Europa i es va caracteritzar per processons solemnes, en les quals l'hòstia consagrada es portava en una custòdia, i per representacions teatrals que ensenyaven la doctrina de l'Eucaristia. Corpus Christi celebra la presència real de Crist en l'Eucaristia i és una oportunitat perquè els fidels catòlics expressin la seva devoció.</p> <p>Les processons del Corpus Christi, sovint acompanyades de música, danses i decoració elaborada, s'han convertit en una part central de la festivitat. En molts llocs, aquestes processons inclouen catifes de flors i altars a l'aire lliure. Avui en dia, la festivitat del Corpus Christi se celebra arreu del món catòlic, tot i que les tradicions específiques poden variar d'una regió a una altra. En alguns països, s'ha convertit en un esdeveniment cultural important a més del seu significat religiós.</p> <p>El Corpus Christi continua sent una de les principals solemnitats del calendari litúrgic catòlic, destacant la centralitat de l'Eucaristia en la vida i la fe de l'Església.</p> | 41.3958175,1.9535708 | 412522 | 4583227 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98153-42904.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 98154 | Treball de la pedra seca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/treball-de-la-pedra-seca | <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII-XIX-XX | El grup Gaudim Cervelló està treballant per identificar i restaurar construccions i obres civils de pedra seca. | <p>L'ús de la pedra seca és una tècnica constructiva tradicional molt arrelada a Catalunya, especialment en zones rurals i muntanyoses. Aquesta tècnica consisteix en l'encaix de pedres sense l'ús de morter, aprofitant la forma i mida de cada pedra per garantir l'estabilitat de les construccions. La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya, rafals, proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge.</p> <p>A Cervelló, la pedra seca ha estat fonamental per adaptar el terreny abrupte al conreu. Els murs de pedra seca, coneguts com a marges, permeten la creació de terrasses en pendents, prevenint l'erosió del sòl i maximitzant l'espai cultivable. Les barraques de vinya i recers oferien refugi als pagesos, mentre que les basses emmagatzemaven aigua, i els rafals proporcionaven ombra i protecció per a eines i animals.</p> | 08068-430 | Per tot el terme municipal | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura i d'obra civil que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya. proteccions de carrerades i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3961451,1.9588808 | 412966 | 4583258 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98154-43004.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquestes estructures no només representen solucions pràctiques i duradores, sinó que també formen part del patrimoni cultural i paisatgístic de Cervelló. | 119 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98157 | Font Ferrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ferrera-0 | <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no vigent. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2024) Deu anys d’apadrinament de fonts. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El Gresol, núm. 16</span></em><span><span>. Butlletí del Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>HENDRY, Gayle (2019). El futur és d'ells: les visites escolars al Patrimoni Històric de Cervelló. Revista Sauló, núm. 26, p. 6-8. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.lló Maig 2024. Impremta Repromabe, S.L.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | En trobar-se en un lloc gairebé inaccessible s'ha deteriorat per manca de manteniment. | <p>La Font Ferrera de Cervelló és una antiga font de mina, actualment abandonada, que exemplifica les tradicionals galeries subterrànies utilitzades per captar i canalitzar aigües subterrànies. Aquestes fonts, desenvolupades fins al segle XIX, tenen els seus orígens en l'època romana i musulmana. La mina de la Font Ferrera consisteix en una galeria horitzontal excavada per arribar a la capa freàtica i permetre que l'aigua flueixi per gravetat fins a un dipòsit o bassa a la sortida.</p> <p>Conserva, encara que molt malmesa, l'estructura de sortida està feta amb totxos amb la boca de la mina coberta amb arc rebaixat. S'obre de l'arc s'aprecia una inscripció:</p> <p>'FONT FERRERA</p> <p>ANY 1890(?)'</p> | 08068-431 | A la riera de Cervelló poc després del Torrent Fondo. | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. Aquest és un fet que fa difícil la seva datació, però en aquest cas disposem de l'estructura de sortida de la mina construïda i amb una data a la llinda.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, encara que en aquest cas, es va fer per mans expertes per tal de construir la mina d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3928593,1.9571881 | 412820 | 4582894 | 1890? | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98157-43102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98157-43103.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Malgrat que algunes fonts de Cervelló han vist reduïda la seva activitat a causa de la sequera, el canvi de costums i la falta de manteniment, iniciatives com l'apadrinament de fonts estan ajudant a revitalitzar aquests espais. L’any 2017, a instàncies de la Irina Moreno, es va iniciar un programa d’apadrinament de fonts (Hendry, 2019: 6). Aquest programa ha permès que entitats, centres educatius, col·lectius i veïns i veïnes de Cervelló apadrinin les fonts del municipi. | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 98158 | Casa dels Dracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-dels-dracs | <p> </p> <p> </p> | XX | <p>Finca construïda completament en estil modernista però realitzada a finals del segle XX al bell mig de la urbanització de Puigmontmany de Cervelló, ja prop de Corbera. La finca ocupa 3.225 metres quadrats, dels quals es troben edificats 562 m.</p> <p>La finca rep el nom 'Els Dracs' ja que es tracta d'un element decoratiu i motivador que trobem en nombroses obres del modernisme català. A la finca, aquests dracs es troben en diversos racons arquitectònics, de vegades amagats i de vegades protagonistes de l'espai.</p> <p>La finca compta amb palmeres de pedra inspirades en el Parc Güell, coronades per àloes. També hi ha una gruta columnada, una porta d'entrada inspirada en la porta de la finca Miralles de Barcelona i la plaça dels sortidors amb flors escultòriques de ceràmica i jocs d'aigua i llum. La piscina, està recoberta de flors amb un arc al fons i tota realitzada amb trencadís.</p> <p>La plaça principal està composta per tres placetes: la del banc serpentí, la de la xemeneia i la del fons. La llenyera de l'hort s'inspira en la torre de la finca El Capricho, obra de Gaudí a Comillas (Santander), mentre que la barbacoa i el Passeig dels Dracs presenten dracs impressionants, amb paviment inspirat en els carrers de Nancy.</p> <p>El mur serpentejant, construït amb pedra llicorella i recobert de trencadís de rajoles italianes, és una altra referència destacada a l'obra de Gaudí, similar al mur del carrer Manuel Girona de Barcelona.</p> <p>Finalment, el garatge, preparat per a celebracions, està decorat amb trencadís i llums modernistes, recordant la cripta de la Colònia Güell, amb una gruta de columnes inclinades sota la plaça principal que evoca racons del Parc Güell.</p> | 08068-432 | Carrer Can Rafel, 145 | <p>D'acord amb el que indica el web, la finca neix a partir de la inspiració, el treball i la constància durant 30 anys d'una artesana ceramista i el seu marit, grans aficionats al modernisme, que han viatjat per tota Europa per conèixer a fons l'obra modernista en els seus diferents estils. En els diferents espais de la finca es poden trobar referències a les més espectaculars obres de Gaudí i els seus deixebles, amb la col·laboració i reconeixement de la càtedra Gaudí de Barcelona de la mà del seu professor Joan Bassegoda Nonell. Gran part de la ceràmica emprada en les decoracions de 'trencadís' ha estat dissenyada, creada i fabricada al taller que l'artesana ceramista té a la pròpia finca, la xemeneia decorada de la qual presideix la plaça principal.</p> | 41.4121595,1.9364859 | 411116 | 4585058 | 1982 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98158-43205.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La finca es lloga per a: espots publicitaris; sessions fotogràfiques; localització per a films o sèries de TV. | 105 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98159 | El cérvol de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cervol-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL, Adrià. (2022) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Músiques de la Vall de Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Gegants, revista trimestral d’imatgineria, folklore i patrimoni festiu, núm. 139. P: 26 a 28.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Figura de bestiari relacionada amb la història de Cervelló.</p> <p>Per fer honor al nom de les terres, es va idear l'escut de Cervelló, rememorant el símbol parlant de la família feudal Cervelló: el cérvol. En aquest escut es representa el cérvol. Aquest animal és l'al·legoria d'intel·ligència, bellesa, majestuositat i abundància, sent així el símbol de la identitat dels cervellonencs. Aquest simbolisme data ja des de l'edat mitjana.</p> | 08068-433 | <p>L'any 1994, el constructor de gegants Carles Cabús va construir la figura del cérvol per encàrrec de l'Ajuntament de Cervelló. Aquesta figura té el propòsit de ballar en els dies de màxima celebració i simbolitzar i representar el poble de Cervelló.</p> <p>L'any 2022 es va crear un ball que acompanya a aquesta peça del bestiari cervellonenc, El ball del cérvol de Cervelló és una composició musical d'Adrià Pasqual, creada el juny del 2022, i compta amb una coreografia d'Àlex Garcia, també del 2022. (Pasqual, 2022: 27).</p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 1994 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98159-43302.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Carles Cabús - Adrià Pasqual - Àlex Garcia | El cérvol i la música i el ball que l'acompanyen es van mostrar per primera vegada el 3 d'agost de 2022, una data molt significativa i especial per als cervellonins, ja que és el dia de la Festa Major. Aquesta festa rememora la miraculosa troballa del cos de Sant Esteve. Cervelló ha anat perdent moltes de les tradicions vinculades amb aquest dia, per la qual cosa aquest símbol esdevé un aspecte important per mantenir viva la identitat i les tradicions del municipi i la seva gent. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 98166 | Mot 'merdejar' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mot-merdejar | XX | El mot només queda viu en la memòria de la gent que havia tingut relació amb la producció de vidre i el recorda quan contempla alguna peça de vidre fruit d'aquest treball. | <p><span><span><span>El mot '<em>merdejar</em>' està estretament vinculat a l'ofici de vidrier i fa referència a l'acció de crear peces de vidre fora de l'horari laboral. Molts vidriers bufadors, durant els moments de descans o els dies festius, es dedicaven a aquesta activitat artesanal, produint peces domèstiques com porrons, biberons, gots o figuretes. Algunes d'aquestes peces eren veritables obres d'art, gràcies a la destresa i la creativitat dels vidriers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les creacions destacaven les peces amb camisa d'òpal i les decorades amb varetes de colors, algunes d'elles úniques. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els vidriers utilitzaven principalment dues tècniques: bufar el vidre o treballar-lo amb pinces. Amb aquestes tècniques, creaven peces de vidre compacte com cavallets, girafes, gossos, gerros amb diverses decoracions i els famosos peixos, que eren regals molt apreciats. També es tallaven peces fetes al forn, amb decoracions creatives.</span></span></span></p> | 08068-434 | <p><span><span><span>Actualment, moltes d'aquestes peces es troben a col·leccions particulars, on són altament valorades i atresorades per la seva bellesa i la seva connexió amb la rica tradició vidriera que forma part indestriable del passat de Cervelló. Aquesta tradició continua sent un testimoni viu de l'habilitat i la dedicació dels artesans que van donar forma a aquestes meravelloses creacions de vidre.</span></span></span></p> | 41.3960857,1.9588600 | 412964 | 4583251 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-43406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98166-434-05.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | El Grup de Recerca de Cervelló té una col·lecció significativa d'aquestes peces. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.