Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95651 | Avinguda Catalunya, 6 - Cal Sabater | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avinguda-catalunya-6-cal-sabater | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> | XX | <p>Edifici plurifamiliar aïllat.</p> <p>En alçada, consta de planta baixa i dues plantes pis. La coberta és plana.</p> <p>Destaca la façana, sense pintar, la qual té la porta d'accés centrada i emfatitzada per una sanefa descendent que arriba fins a la primera planta.</p> <p>Aquest detall arquitectònic es repeteix a les cantonades de la finca. Les motllures de la cornisa i les llindes de les obertures són remarcables, reflectint una intenció de simetria en la composició.</p> <p>A més, la casa presenta dues obertures per planta, una de les quals és un balcó al primer i segon pis. Aquestes obertures estan disposades en eixos diferents, però simètrics, de manera que l'edificació es distribueix en dues cases bessones.</p> <p>Les obertures tenen un emmarcament motllurat amb llindes en forma d'arc rodó i relleus al timpà.</p> <p>A la part superior de la façana hi ha un fris decorat amb quatre òculs amb relleus florals, rematat en dos frisos ondulats, a sobre d'una barana enllaçada mitjançant una reixa decorada amb motius vegetals molt simples.</p> <p>Darrere d'aquests frisos i de la barana, es troba el terrat que conforma la part superior de la casa.</p> <p>Al davant de la casa es genera una mena de pati davanter, que està protegit del carrer per una barana de maçoneria i enreixat amb porta. </p> | 08068-51 | Avinguda Catalunya, 6 | <p>Els plànols daten del 1925, i van ser realitzats per Josep Arrufí i Arrufí, constructor, amb esbossos i assessorament de l’arquitecte Puig i Cadafalch.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de l'obertura de la carretera de Carles III, Cervelló va anar creixent urbanísticament parlant, al llarg del seu traçat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tota aquesta nova riquesa estava també vinculada a la mateixa empenta industrial que, mercès a unes millorades comunicacions, va desenvolupar-se a la centúria anterior i al mateix segle XX, amb l'impuls de les fàbriques que es van instal·lar al municipi. Aquestes condicions, van permetre engegar una expansió del creixement urbanístic.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Coincident amb la línia de la mateixa carretera, neix el carrer Major, on es va aixecar aquesta edificació. En aquest carrer, especialment des de finals del segle XIX, s'inicia un procés constructiu de nous habitatges, amb la peculiaritat de què molts d'ells encara incorporen elements estructurals als baixos, relacionats amb el món de la pagesia, com ara la pervivència de cups i altres dependències vinculades, per exemple, a la transformació vitivinícola. Altres propietaris instal·len als seus baixos el seu propi negoci, molts dels quals van perdurar fins al segle XXI.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cases com aquesta formen part del que és habitual al desenvolupament urbanístic lineal. Eren el resultat d'actuacions planificades de parcel·lació del sòl, i la composició de les seves façanes comporten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>unes notables conseqüències en l'estètica final del carrer.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3963326,1.9607544 | 413123 | 4583276 | 1925 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125849.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125744.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95651-20231203125936.jpg | Legal | Neoclàssic|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Arrufí i Arrufí, assessorament de Puig i Cadafalch. | D'aquest bloc de pisos se'n deia els pisos del secretari, perquè allí durant molt de temps hi vivia el secretari de l'Ajuntament de Cervelló (Informació de Josep Llurba Rigol, 21-05-2024). | 99|106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95652 | Xalet de l'avinguda Catalunya, 18 - Cal Ramon Bertran - Can Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-de-lavinguda-catalunya-18-cal-ramon-bertran-can-fabregas | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>Informació oral de Josep Llurba (març de 2024)</p> | XX | <p>Habitatge unifamiliar aïllat, tipus xalet. </p> <p>La planta és de morfologia rectangular, i està aixecada a sobre d'una plataforma de parets de plaques de pedra vista. Les façanes estan pintades de color salmó clar.</p> <p>En alçada es desenvolupa en planta baixa i una planta pis de superfície més reduïda.</p> <p>La planta pis, que fa les funcions d'estudi, presenta uns grans finestrals al voltant dels murs. Les obertures són de grans dimensions, rectangulars o quadrangulars i emmarcades per una fina motllura llisa. Un pilar de secció circular i color verd, sosté el gran voladís que aguanta la planta pis.</p> <p>Ambdues plantes tenen coberta plana, i la seva morfologia està potenciada pels voladissos, resultant aquests trets característics de l'estil racionalista al qual pertany l'habitatge.</p> <p>L'edificació està envoltada per una tanca perimetral i en un nivell inferior hi ha un jardí interior.</p> | 08068-52 | Avinguda Catalunya, 18 | <p>El xalet va ser edificat per l'arquitecte i urbanista Manuel Baldrich i Tiba, família dels amos de Ca n'Esteve, per encàrrec de Ramon Bertran i Montserrat, fill de Cervelló, qui es dedicava a la fabricació de mobles.</p> <p>Abans de casar-se vivia amb la seva família en una altre habitatge del carrer Major. Els seus germans foren l'Àngel, pintor molt conegut a Cervelló, la Rosa i el Rafel. El constructor fou Ángel Ejarque Navarro i, segons el seu fill Ángel Ejarque Terceño, aquesta construcció estava inspirada en l'estructura externa d'un vaixell.</p> <p>En aquest habitatge també hi va viure la biògrafa de Pau Casals, Elisa Vives.</p> <p>Manuel Baldrich i Tiba, l'arquitecte, va treballar en la conclusió de la façana de l'església de Sant Esteve de Cervelló l'any 1940. El projecte original era de l'arquitecte Antoni Maria Gallissà. També va restaurar el temple dels desperfectes de la Guerra Civil. Al mateix poble, al qual estava vinculat familiarment, va rebre alguns encàrrecs els anys cinquanta. També hi va dur a terme el pla urbanístic.</p> <p> </p> | 41.3964675,1.9621319 | 413238 | 4583290 | 1954 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095053.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95652-20231221095135.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Manuel Baldrich i Tibau. Antoni Maria Gallissà. | El xalet també és conegut com Can Fàbregas. | 120|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95653 | Can Romagosa del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa-del-cami | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XVI-XX | Es troba habitada i en perfecte estat de conservació. | <p><span><span><span>Aquesta masia es troba situada al costat de l'antic camí ral (actual N-340) a poca distància del nucli urbà. Està formada per un conjunt d'edificacions juxtaposades que formen un conjunt heterogeni tancat d</span></span></span><span><span><span>ins d'un clos. </span></span></span><span><span><span>Es troba protegit per un barri, la porta del qual, d'arc escarser, es troba per sota d'una teulada imbricada, disposada a quatre aigües. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés a l'interior està alineat a la porta interior de la masia, ubicada en un nivell superior, provocat per la mateixa disposició del terreny. Aquest desnivell està superat per quatre graons de maó. La coberta de l'edifici principal, que presenta planta quadrada, està feta de teula àrab i disposada a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Té el ràfec imbricat. El carener està coronat per un gerro de ceràmica envernissada, el qual marca un punt vertical central de l'edifici. Per sota del gerro, i al frontal de la teula carenera, estan disposades sengles teules tallades, com a element apotropaic que en origen és de suposar, es consideraria protector de l'habitatge. La façana és plana, arrebossada i està pintada de blanc. Les obertures de la mateixa façana principal, divideixen aquesta en tres línies verticals, les quals estableixen la composició arquitectònica: la central, de dalt a baix, s'inicia amb el gerro del coronament, continua amb un òcul cegat i tot seguit se succeeixen la resta d'obertures, les quals marquen les línies compositives principals: a nivell del pis, hi ha un balcó protegit i emmarcat, tant a la llinda com als brancals amb sengles motllures, la superior de les quals presenta un petit ràfec motllurat que fa de protecció de la llinda. Aquest balcó presenta llosana volada i barana de ferro, i a la planta baixa, destaca la porta feta amb arc de punt rodó, amb dovelles de pedra local. Tots aquests buits, de dalt a baix, marquen la línia central que genera la simetria arquitectònica de l'edifici principal. Els pedrissos típics de les masies catalanes flanquegen el portal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat i altre de la línia central de la façana, s'obren dos balcons de factura similar al central, però de dimensions, decoracions i llosanes més simples. El de la dreta presenta una inscripció a la llinda amb l'anagrama 'JHS'. També a una banda i altra de la porta, però en planta baixa, s'obren dues finestres, amb la mateixa disposició, per sota d'aquests balcons laterals. Tots aquests buits de la façana són de factura vertical. Els dos balcons semblen haver substituït antigues finestres. La fusteria es troba pintada de color verd. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta d'accés presenta un doble tancament de fusteria, fruit de dues èpoques diferents .Destaca així mateix l'edifici enganxat pel lateral esquerre, amb porxos, els quals afavoreixen la interconnexió amb l'entorn. Aquest edifici presenta, a l'alçada del pis, una galeria que incorpora quatre arcades, galeria que és de factura més recent, estant datada a principis del segle XX. Aquesta amalgama d'estils i èpoques converteix el conjunt edilici, en un testimoniatge visual de l'evolució arquitectònica al llarg del temps.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici principal, amb les seves tres crugies perfectament conservades, preserva l'embigat original amb arcs de descàrrega. Tots aquests elements resulten un testimoni de l'enginyeria i la construcció de l'època més antiga de la masia que avui perdura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El celler, amb els seus arcs estructurals de mig punt, no només ofereix un element arquitectònic característic, sinó que també s'obre cap als extensos camps de la propietat a la part posterior, proporcionant una funcionalitat pràctica que ha estat preservada al llarg dels segles. A l'est i arrambat a la tanca, hi ha un edifici adossat. A la cantonada nord-est, i a sobre d'un gran contrafort, s'ubica una antiga garita defensiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La font original ha estat perduda amb els anys i actualment es troba desplaçada respecte de la seva primera ubicació. La seva presència destaca la importància de l'aigua com a recurs essencial en l'entorn agrícola, així com la seva vinculació amb la masia.</span></span></span></p> | 08068-53 | Avinguda Catalunya, 85-87 | <p>El nom de la casa, sembla fer referència a la seva ubicació a tocar el camí carreter que per aquí transcorria abans de construir-se la carretera de Carles III, entre el 1765 i 1800. (Llurba, 202: 169). Al segle XV, segons documentació particular, ja consten referències de Can Romagosa.<br /> <br /> Hi ha un document que parla del cognom Romagosa de data 26 d'agost de 1510, tot i que hi ha elements a l'interior que indiquen algunes edificacions de factura més antiga. Al segle XVII ja s'esmenta el topònim actual de la casa (Llurba, 202: 176).<br /> <br /> Durant el segle XVIII hi ha diverses cites que fan pensar que la casa tenia prou entitat a la contrada. Així, per exemple, disposem de la descripció del cadastre de Cervelló de l'any 1761:</p> <ul> <li><span><span><span><em>“Finca 9 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de primera qualitat, habitada per un masover anomenat Josep Guitart;</em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 13 del cadastre: Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Jaume Rovira, moliner” </em></span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Finca 10 del cadastre: Dit Pere Romagosa, terratinent, té una casa de segona qualitat habitada per Vicenç Domènec, jornaler”.</em> (Llurba, 202: 175)</span></span></span></li> </ul> <p>El llinatge Romagosa perdura fins a arribar a una pubilla que a mitjan segle XVIII, es casà amb un Majó de Sant Feliu de Llobregat; a partir d'aleshores, la casa prengué el nou cognom. (Llurba, 202: 176)</p> | 41.3976419,1.9693613 | 413844 | 4583413 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-20231214131739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95653-05305.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A la façana hi ha dos rellotges de sol. Tots dos han estat modificats i presenten la mateixa orientació sud-est. El de l'esquerra presenta l'afegit d'una peça ceràmica que representa un sol, el de la dreta, està fet amb elements de ferro i en substitueix un de més antic i pintat. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95654 | Molí Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-vell-4 | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GÓMEZ AZNAR, Èric.(2017). Molins medievals i molins paperers a Cervelló. Cervelló. Edit.: Ajuntament de Cervelló. Gaudim Cervelló. Grup de Recerca de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI - XVIII | L'edifici no conserva la coberta i ha perdut bona part dels forjats. Presenta esfondraments importants. | <p><span><span><span>Edificació industrial aïllada, orientada a oest, amb una estructura rectangular en dues dimensions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes que es conserven els components característics d'un molí de farina: un embassament, una roda de molta, i una sala de moles. A més a més, disposa de les infraestructures pròpies d'una fàbrica de paper.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici, en alçada es desenvolupa en planta baixa, dos pisos i una coberta plana que servia com a terrat, tot i que inicialment era inclinada. La planta baixa presenta murs de pedra i a l'interior hi ha una volta, creant un conjunt robust per resistir els embats de les riuades. Les plantes superiors estan construïdes amb bigues de fusta. En aquesta planta hi havia espais addicionals per a l'assecatge del paper, l'habitatge i altres activitats laborals. La façana principal conserva la portada original del molí fariner. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La planta inferior estava destinada a la producció de paper, mostrant una estructura de parets en dues direccions per proporcionar estabilitat davant de les pressions de l'aigua de la Riera de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta àrea disposava d'almenys de dues rodes hidràuliques, d'eix horitzontal, una a la façana lateral sud i una altra a l'interior de l'edifici, les quals es movien pel pes de l'aigua en omplir els caixons. Les marques de les dues rodes encara són visibles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En explorar l'interior de l'edifici, es pot observar una pila holandesa situada en una sala del primer pis, acompanyada de les restes d'un martinet. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que la pila, probablement del primer terç o mitjans del segle XIX, és una de les primeres piles holandeses instal·lades a Catalunya (Llurba, 2017: 47).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici inclou en l'exterior un hort amb una bassa a la banda est, que forma part del conjunt. A la façana sud, es troba una mina d'aigua amb un gran nombre d'estalactites calcàries, indicant la disponibilitat d'aigua rica en calci, ideal per a la fabricació de paper.</span></span></span></p> | 08068-54 | Corriol al paratge de la Riera de Cervelló | <p><span><span><span>A la riera de Cervelló, entre els segles X i XI s'hi esmenten diversos molins fariners. Un d'aquests molins va ser el que es coneix com a molí vell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí és d'origen medieval, però segurament l'any 1715 va ser transformat en molí paperer. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Podria tractar-se del molí paperer propietat de Francesc Ferres, que esmenta el cadastre de l'any 1761, el qual va funcionar fins a l'any 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins fariners posseïen estructures que es podien continuar utilitzant en la seva nova funció: la resclosa i el rec per a conduir l'aigua; la roda per fer anar la força hidràulica, amb el seu salt d'aigua corresponent; el casal-moliner, etc. Aquesta reconversió es va produir en aquest molí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Josep Llurba i Èric Gómez (2017: 93-99) esmenten diversos documents en els quals es fan diverses mencions d'interès, com que el de data 23 d'agost de 1860, en el que es parla d'un Pau Fontanet i Agell, aleshores fabricant de paper de Sabadell, el qual va fer una declaració davant del notari de Sant Feliu i en presència de Josep Canet i Gelavert, ciutadà de Sarrià (Barcelona) i propietari de la Torre Vileta. En aquesta declaració, Fontanet va informar sobre la seva possessió, entre altres propietats, d'una parcel·la amb una combinació de terreny forestal i vinya. Aquest terreny mesurava aproximadament dues mujades (uns 9.793 m²), i estava situat al lloc conegut com 'El maset del Grau'. La propietat en qüestió va ser adquirida mitjançant un establiment perpetu del representant d'Anna Bruguera i de Vilanova, que en aquell moment era la mestressa de ca n'Esteve, segons el llegat del seu pare. El contracte es va formalitzar a la ciutat de Barcelona el 6 d'abril de 1859. Dins de la documentació associada a la propietat, es va fer menció d'un molí i diverses terres adjacents adquirides pel mateix procediment d'emfiteusi de Pau Majó i Romagosa, veí de Cervelló, mitjançant una escriptura amb data del 6 de juny de 1855.</span></span></span></p> | 41.3982240,1.9826590 | 414957 | 4583464 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95654-05404.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-25 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El funcionament del molí era com segueix: des de la resclosa, una séquia o canal conduïa l'aigua desviada dins de la bassa (del canal que alimentava la bassa del molí vell encara es conserven alguns trams).Aquestes basses feien que el molí pogués funcionar tot l'any independentment de les condicions climatològiques, ja que permetien tenir suficient aigua quan baixava poc cabal per la riera o bé en èpoques seques.Un cop allà l'aigua es feia caure per una canal o 'cacau' a sobre de la roda horitzontal, anomenada 'rodet' Aquesta estava disposada horitzontalment respecte del terra. El cacau tenia un petit estellador i regulava l'aigua per donar embranzida al rodet. Aquesta roda plana estava separada per unes fustes inclinades còncaves, els àleps, sobre els quals queia l'aigua. Els àleps s'anaven omplint d'aigua, i amb el pes d'aquesta giravoltaven, generant-s'hi el moviment del rodet. El rodet estava recolzat per un sol punt (agulla) damunt un dau de metall o ferro. De la roda sortia un eix, també anomenat 'arbre', que amb la rotació d'aquella, feia moure les moles del molí o els engranatges de la maquinària que estigués connectada. Tant les moles com la maquinària es trobaven sempre en un pis superior. | 94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95655 | Torre Vileta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vileta | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI (?) a XX | Consta una restauració del 1733. La distribució actual és del 1940. | <p>Conjunt arquitectònic en el qual destaca la construcció dedicada a masia. Ofereix l'aspecte d'una casa fortificada, amb una posició de defensa o de guaita de l'entorn (Llurba, 2021: 214-215).</p> <p>Es tracta d'un edifici de planta rectangular, el qual es desenvolupa en alçada en planta baixa i dues plantes pis.</p> <p>La coberta és a dos vessants amb carener paral·lel a la façana principal i peces de teula àrab.</p> <p>Té diferents cossos afegits bastant recents. El cos addicionat a l'oest de l'edifici està rematat amb una galeria porxada de sis arcs de mig punt. L'entrada principal té un portal d'arc rodó restaurat, de pedra vermella, aixecat del nivell de terra per sis graons d'obra vista.</p> <p>A l'interior destaquen unes arcades de pedra, l'embigat de fusta i una ampla escala de marbre amb barana de ferro forjat.</p> <p>Tot el conjunt està edificat en un turó que, a manera de península, domina la vall creada per les rieres de Santa Maria i de Cervelló.</p> <p>Envoltant la casa, especialment a est, nord i sud hi ha un interessant alzinar amb sotabosc amb abundància de galzeran. A la plana inferior, antigues terrasses fluvials, es desenvolupa l'antiga i extensa zona de cultius.</p> <p>Hi ha un rellotge de sol.</p> | 08068-55 | Situada sobre un turó a l’entrada de la urbanització Torre Vileta. A prop de la riera de Cervelló i a tocar de can Vendrell, entre la confluència de la riera d'en Güell i la de Cervelló. | <p>Masia possiblement del segle XVI o XVII, molt transformada.</p> <p>És una de les masies que defineixen el paisatge i la història del municipi de Cervelló.</p> <p>El nom 'Vileta' està relacionat amb el cognom d'un personatge barceloní esmentat el segle XVII, Dimas Vileta, cirurgià. L'any 1652 es diu que és el procurador d'Agnès Castany, de can Castany.</p> <p>El segle XIX (1860), hi surt com a propietari de la finca, Josep Canet Gelabert, de Sant Vicenç de Sarrià.</p> <p>Després, la família Llobatera, fins que Mercè Llobatera Canet la va vendre a la família Guix l'any 1935.</p> <p>La senyora Llobatera va fer terrenys de regadius al mas, manant construir basses a les quals feia arribar l'aigua des de la riera. També va muntar una vaqueria, en un edifici que encara es troba dempeus. (Llurba, 2021: 214-217).</p> <p>Al costat hi havia la capella de l'Esperança. Va ser destruïda. La campana es conserva al despatx d'Alcaldia (informació oral, Francesc Pasqual, juliol 2024) i forma part de les col·leccions municipals.</p> | 41.3972666,1.9814208 | 414852 | 4583360 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093200.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-1000093212.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95655-05505.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | A prop de la casa s'hi trobaven dos molins fariners importants: el Molí Vell, convertit en molí paperer a mitjan segle XVIII, i, riera avall, el Molí del Baró. Un dels camins carreters principals del terme passava ben a prop. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95660 | Can Nicasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nicasi | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | Tot i que l'edifici es troba en bon estat, ha patit una important modificació respecte de la seva fesomia original. | <p>Edificació de planta rectangular amb façana plana, amb aplacats actuals, orientada a sud. Els murs són de pedra i maó, i la coberta a dues aigües de teula àrab. Consta de planta baixa i un pis.</p> <p>Les finestres són allindades i estan disposades de forma regular en la façana. En un costat s'obre una porta d'arc rebaixat.</p> | 08068-56 | Situada a l’accés de l'urbanització Torre Vileta, a 200 m de la cruïlla de la carretera BV-2421,al marge dret, direcció Barcelona. | <p>Al segle XIX, la casa i el seu territori es va segregar de la propietat de la Torre Vileta (AMB, 2016).</p> <p>La ubicació de Cal Nicasi és contigua a la via que va ser encarregada pel rei Carles III, actualment coneguda com a N-340. Durant anys, va servir com a punt de trobada i acollida per als caçadors que arribaven de Barcelona. Aquesta relació podria haver-li proporcionat alguns recursos complementaris, atès que el terreny que tenia destinat a conreu era limitat (Llurba, 2021:128).</p> | 41.3987653,1.9832518 | 415007 | 4583525 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La façana ha tingut una restauració recent amb la introducció de nous elements aliens a la fesomia original. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 95661 | Can Vendrell - Torre Frederic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell-torre-frederic | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | S'hi estan efectuant obres de rehabilitació. | <p>Casa unifamiliar aïllada de dimensions notables. Està construïda damunt d'una plataforma que crea una superfície plana, elevada, la qual salva la dificultat del terreny, costerut. Aquesta plataforma també és utilitzada com a zona de magatzem i altres activitats vinculades a la vida de l'edificació.</p> <p>L'edifici principal presenta una planta quadrada, i es desenvolupa en alçada en planta baixa i dos pisos, amb coberta plana, de terrat. Les cantonades estan dentades verticalment, de dalt a baix, formant un relleu decoratiu que emfatitza i emmarca la fesomia de les façanes. </p> <p>Hi ha a dalt de tot una petita torratxa-mirador de planta rectangular que sobresurt de la teulada, protegida a la part superior per una barana de balustres.</p> <p>Tant el terrat com la coberta de la torre estan tancats amb baranes de balustres.</p> <p>En un costat hi ha un altre cos edificat adossat, de dues plantes, també de terrat pla i barana de balustres a la part superior.</p> <p>De les façanes, destaquen les obertures emmarcades i presenten les llindes amb motllures d'arc rebaixat al primer pis i al segon pis tancaments de llinda plana. Aquestes obertures estructuren compositivament la façana en tres eixos verticals i tres horitzontals: en els verticals hi ha una obertura i els horitzontals estan separats per motllures.</p> <p>Els pisos estan delineats a les façanes per línies d'imposta horitzontals, que els emmarquen i delimiten visualment. </p> <p>La porta d'entrada és l'obertura central de la planta baixa, que marca el centre de l'edifici i a sobre seu s'hi obre un balcó.</p> <p>Elements destacables del voltant són una bassa, el petit bosquet de pins i dues mines, una d'elles, corresponent a les suposades aigües medicinals.</p> | 08068-57 | Situada en un accés entre les urbanitzacions Granja García i Torre Vileta, a l'Est. | <p>Al segle XV, ja es troba el llinatge Vendrell a Cervelló, però no es pot afirmar que estigui relacionat amb el mas. (Llurba, 2021: 229-230).</p> <p>Josep Llurba, en el seu estudi sobre les masies de Cervelló (2021: 230-231), troba alguns esments al llinatge al llarg del segle XVI, tot i que no els pot relacionar amb aquesta casa. Si que es pot relacionar a partir del cadastre de 1761, data en què s'esmenta un Climent Vendrell que tenia una casa de primera qualitat.</p> <p>En tombar el segle XX, la propietat va passar als germans Dolors i Josep Garcia Julià. Aquests germans van aprofitar un cabal d'aigua que els sortia d'una mina per fer aigua embotellada i vendre-la al públic amb un suposat valor medicinal, sota la marca comercial: 'Agua Vital', una aigua 'insuperable'. La seva composició incloïa 'radioactivitat', i es venia per aprofitar les seves qualitats organolèptiques, efectes fisiològics i propietats higièniques. (Llurba, 2021: 231-232).</p> | 41.3975460,1.9838509 | 415055 | 4583389 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95661-05707.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95662 | Can Garcia - Granja García - Torre García - Torre de la Punxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garcia-granja-garcia-torre-garcia-torre-de-la-punxa | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>PÉREZ HERNÁNDEZ.</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Juan Pablo (2013) «</span></span></span></span></span></span></span><a href='https://upcommons.upc.edu/handle/2099.1/19007'><span><span><span><span><span><span><span>La Granja García : història i arquitectura</span></span></span></span></span></span></span></a><span><span><span><span><span><span><span>». </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>UPCommons</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Arxiu del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, 2013-07.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici de caràcter senyorial. Està ubicat en una parcel·la de 3.592 m², i és un casalot modernista de planta quadrada (11,50 x 11,50 m aproximadament). </p> <p>La coberta és de teula amb additaments de vidriats als careners i les franges. La cornisa es presenta fistonada amb arcades i majòliques. La fusteria majoritàriament és de llibret i color verd. Té una esvelta torre amb capitell d'agulla cònica en un dels angles.</p> <p>Els murs són de pedra vista de llicorella negra, i també de maó vist, tant al cos de la torreta com als marcs de les diverses finestres.</p> <p>La façana principal està orientada a sud-oest. A sobre d'una de les finestres dobles, orientades a sud-est, que constitueixen part de les obertures, hi ha un rellotge de sol rectangular.</p> <p>En alçada es desenvolupa en baixos i dues plantes més.</p> <p>De la fesomia exterior de l'edifici destaca la torreta ja esmentada, capçada per una agulla cònica coberta amb ceràmica vidriada de color verd, amb diversos elements ceràmics decoratius al coronament, a la base i a la meitat de la seva alçada. A la torre hi ha un rètol de ceràmica verda, amb lletres ceràmiques blanques a sobre d'un fons decoratiu taronja i blau. En aquest rètol posa el nom de l'edifici: 'Granja Garcia'.</p> <p>El portal principal és de mig punt, amb dovelles molt amples. Està rematada per un escut de camp buit adornat amb flors i una cinta amb llegenda.</p> <p>Destaca la galeria d'arcs a manera de solana. En general, la decoració s'inspira en elements del gòtic i de l'arquitectura rural catalana, dominant elements florals.</p> <p>L'accés principal es troba a la façana sud-oest, en planta baixa. També s'hi pot accedir des de la façana lateral sud-est amb accés directe al menjador.</p> <p>Del seu interior destaquen així mateix, els interiors i disposicions arquitectòniques de les següents plantes: (Pérez, 2013: 16-18).</p> <ul> <li>La planta baixa consta de vestíbul, despatx, menjador, cuina, sala d'estar, bany, distribuïdor, passadís, dos dormitoris, magatzem, caixa d'escala, sala de caldera i traster. Quan es va construir la casa, aquesta planta era on residien els masovers, mentre que a la dècada dels seixanta va patir una reforma de les instal·lacions i acabats per tal de condicionar-la, ja que era l'habitatge dels nous propietaris.</li> <li>A la planta primera s'accedeix a través de l'escala interior de la casa. En aquest primer pis és on originàriament vivien els primers propietaris, i manté íntegrament el paviment del menjador i les habitacions, així com alicatats ceràmics de gran qualitat. El menjador és molt senyorial; tenia una llar de foc, però per problemes amb la xemeneia es va haver de treure, i actualment s'ha substituït per un paravent de ferro forjat molt ben treballat. Aquesta estança va ser decorada amb molta delicadesa. La planta consta de menjador-estar, sala de fumadors, caixa d'escala, distribuïdors, tres dormitoris, cuina, dos banys i balcó.</li> <li>La planta segona, que és la que es troba menys modificada de totes, és a dir, no ha patit cap modificació, per la qual cosa es poden observar els materials d'origen. S'hi accedeix a través de l'escala interior. Consta de tres sales diàfanes, una sala d'accés a dalt de la torre, dos dormitoris, cuina, banys, sala de caldera i la caixa d'escala.</li> <li>A la planta solàrium s'accedeix mitjançant l'escala interior. Es tracta d'una terrassa exterior, tancada amb merlets i des d'on es pot gaudir d'unes vistes esplèndides.</li> </ul> <p>En un lateral de la casa hi ha altres construccions i també al seu voltant un jardí ben cuidat. A la parcel·la també hi ha una piscina i una construcció auxiliar destinada a trasters i garatge.</p> | 08068-58 | Plaça Granja García, 3. Urbanització Granja García. | <p>Els terrenys de la finca pertanyien anteriorment al mas Font.</p> <p>La Granja va ser encarregada l’any 1899 pel senyor Frederic García (mort l’any 1914). El senyor Garcia era fabricant de ciments de Vallirana, i volia aquest edifici com a habitatge i no com a explotació agrícola, com es podria suposar pel nom de granja. Les obres van acabar l’any 1900, segons la data que figura a la ceràmica de l’entrada de l'habitatge.</p> <p>La mansió fou adquirida posteriorment pel senyor Juan Giménez Yebra l’any 1963.</p> <p>En data del 2013 hi havia un nou propietari i la casa es trobava desocupada.(Pérez, 2013: 16-18).</p> | 41.3991391,1.9900225 | 415573 | 4583559 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208132410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95662-20231208134042.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | Al costat de l'edifici modernista hi ha una casa de pagès anterior. | 105 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95663 | Rellotge de sol Granja García | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-granja-garcia | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>El rellotge de sol està situat a la façana sud de la granja García. Aquest rellotge està integrat en una torre de maó vermell, just sota un cartell decoratiu amb el nom 'García' en lletres blanques sobre un fons acolorit i una finestra doble de maó, de vaga inspiració historicista.</p> <p>El rellotge de sol està pintat sobre una superfície rectangular de maó vermell, en harmonia amb la resta de la torre. El gnòmon no és clarament visible, però es pot inferir la seva presència perquè projecta l'ombra necessària per indicar l'hora. Les línies horàries estan marcades de manera radial des del punt d'origen del gnòmon. Les línies horàries són visibles i semblen estar numerades.</p> <p>Al voltant del rellotge hi ha símbols decoratius, inclòs un sol estilitzat a la part superior central del rellotge, i altres símbols probablement astronòmics a les vores. A la part superior del rellotge hi ha les lletres gregues alfa (Α) i omega (Ω), representant el principi i el final. També hi ha altres inscripcions al llarg de la superfície del rellotge.</p> <p>Pel que fa a l'entorn, la torre de maó vermell té elements decoratius com finestres amb marcs verds i creus en el disseny de les finestres i altres parts de la torre. El rellotge està situat en un lloc elevat, visible des de lluny, i envoltat per la rica textura del maó i la pedra que componen la granja.</p> | 08068-59 | Plaça Granja García, 3 | <p>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</p> <p>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han estat part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps.</p> <p>Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</p> <p>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos.</p> <p>Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. Els rellotges de sol a Catalunya presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces.</p> <p>Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', peces úniques i originals pintats directament als murs de les cases amb l'orientació que calia, amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals.</p> <p>D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol a Catalunya també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions.</p> <p>En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</p> | 41.3991216,1.9899916 | 415571 | 4583557 | 1900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132246.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95663-20231208132333.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Antoni Maria Gallissà i Soqué | 105 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95665 | Caves Rondel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-rondel | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>L'edifici dedicat a les Caves Rondel representa arquitectònicament parlant, un conjunt harmoniós de naus que es van construir al voltant d'un ampli pati rectangular amb jardí. El conjunt té un aspecte grandiós, sent el primer element arquitectònic de vàlua patrimonial que es troba en accedir al terme municipal arran de la carretera.</p> <p>Les naus estan pintades actualment en color groc, el qual fa una combinació perfecta amb el color marró del maó vist i les teules de les cobertes.</p> <p>Les edificacions segueixen una estructura regular, i estan construïdes amb pedra i obra, presentant cobertes de teula.</p> <p>El cos principal mesura 98,80 m de longitud per 19,40 m d'amplada.</p> <p>L'actual explotació industrial ocupa una superfície total construïda de 70.000 m².</p> <p>L'estructura interna varia segons la nau en qüestió. Les més antigues (Nau de Tiratge, 1949) presenten grans arcs de maó, mentre que les més modernes (Celler, 1960) disposen d'arcades de formigó i arcs parabòlics a l'espai central.</p> <p>Cal fer esment d'una excepció, la Sala d'Actes de la nau més moderna, dissenyada per Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, entre 1970 i 1975, amb arcs de mig punt de maó i voltes d'aresta que divideixen la sala en dos trams de quatre voltes. Les columnes, inspirades en l'art romànic, tenen el seu referent en l'església de Sant Martí del Canigó i les arcades recorden vagament la tribuna del monestir de Serrabona. En les claus de volta hi ha representat un gotim de raïm i una mà que recorda l'escut de Raïmat.</p> <p>A l'interior de les caves es troba una capella amb la Verge de Raïmat, feta en pedra i envoltada d'ampolles.</p> <p>Davant de l'entrada, s'obre el gran pati d'accés. Es va concebre com un espai central que distribueix i articula tot el conjunt, amb dimensions d'aproximadament 100x50m i un disseny enjardinat, projectat per A. Bertrán Martí l'any 1963.</p> <p>Les caves comprenen cinc plantes de soterrani, interconnectades amb 8 km de túnels en total. És destacable la imponent marquesina amb forma de paraboloides a la nau de Tiratge, recurs constructiu, el qual permet oferir més resistència a flexions, usant menor quantitat de material d'obra.</p> | 08068-60 | Carretera N-340, km 1.241,5 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les caves Rondel van ser fundades per la família Raventós l'any 1949. Anteriorment, l'any 1945, Jesús Raventós i Manuel Pagès van obrir un celler a Argentina, però finalment el van tancar i van tornar a Espanya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1951 van sortir de les caves les primeres ampolles de la marca Delapierre i, l'any 1957, les primeres de la marca Rondel. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1958 es va projectar una nova fase de creixement per ampliar l'espai disponible per emmagatzematge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'any 1976 es va construir la sala d'actes, sota la direcció de Lluís Bonet Garí, deixeble de Gaudí. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Enric Garcia Estadella, de l'empresa construccions Ferrer, de Sant Sadurní d'Anoia va fer la sala d'actes, i explica com:</span></span></span></span></span></span></p> <blockquote> <p><em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>'es desplaçaven a l'obra, a Cervelló, cada dia en furgoneta des de Sant Sadurní, baixant pel coll d'Ordal. De vegades ens ha explicat quina va ser la tècnica de construcció que van utilitzar per aguantar les voltes de pedra, que tenint en compte els mitjans de l'època va ser prou enginyós'.(</span></span></span></span></span></span></em><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ, 2022).</span></span></span></span></span></span></p> </blockquote> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>En aquestes caves hi van treballar un bon nombre de persones de Cervelló fins a l'any 2005, quan Codorniu va traslladar la producció a Sant Sadurní d'Anoia i utilitzar les instal·lacions com a centre logístic, però al cap de poc temps van quedar en desús i van ser posades a la venda.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4026518,1.9894100 | 415527 | 4583949 | 1949 - 1960 - 1976 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20231208124512.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-20240102111530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95665-cavarondel001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Jaime Artigas i Lluís Bonet Garí | És notable la salzeda que abraça tot el seu perímetre, visible des de l'N-340, així com un interessant bosquet de coníferes prop de la riera de Corbera. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95676 | Font i bassa de Can Paulet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-can-paulet | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Bassa fiduciària de la font que raja en un nivell superior, a través d’una pica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua de la font, ve conduïda des d’una mina uns metres més amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta aigua serveix per a regar els horts que formaven part de l’antiga masia de Can Paulet, avui enrunada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De la font surt un rec que omple la bassa que està sota de la font. </span></span></span></p> | 08068-61 | Camí de can Paulet. | <p>La font amb la corresponent bassa i la mina que condueix l'aigua des del seu naixement, formen part de l'antiga masia de Can Paulet. Tot i que la construcció que es veu actualment és probablement de finals del segle XIX-inicis del segle XX, la masia com a mínim està documentada al segle XVII <span><span><span>(Llurba, 2021: 135-136)</span></span></span>.</p> <p>Al mapa topogràfic de Cervelló de l'any 1901, es fa referència a una font i una gran bassa per al regadiu dels camps. </p> <p>Josep Llurba (Llurba, 2021: 135-136), estableix l'origen del topònim de la casa que dona nom també a aquestes construccions hidràuliques, en una família d'immigrants francesos que va arribar a aquest territori a inicis del segle XVII. L'any 1700 ja s'esmenta aquesta finca i en el cadastre de l'any 1761 es parla d'un home, llaurador, Esteve Paulet, qui té una casa de primera qualitat i una altra de segona.</p> <p><span><span><span>En aquesta bassa es va suïcidar un xicot de La Palma de Cervelló, que anava a treballar al forn de vidre d’aquesta localitat (Llurba, 2021: 137-138). </span></span></span></p> | 41.4061583,1.9629639 | 413320 | 4584365 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95676-20231216164806.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Estructural | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | S'accedeix fins a aquest espai a través d'un passeig gairebé ombrívol, flanquejat per plataners, entre els quals n'hi ha dos de magnífics. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95678 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans-0 | <p><span><span><span>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MARZO MARCO, Josep M.; FREIXA SOLÉ, Lourdes. (2014). El pont de an Rafel i el seu entorn. Edició: Entitat Urbanística de Conservació Puigmontmany. S.Ll.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NATURALEA (s.d.) Informe del Estudio hidráulico y proyecto ejecutivo de restauración de un tramo de la riera de Rafamans en Corbera de Llobregat. Ajuntament de Cobera de Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</span></span></span></p> | Presenta algunes zones amb abundant brossa acumulada per les rierades i abocaments de les urbanitzacions properes. L'horta a la riba del costat de Cervelló és un espai en general desordenat i amb elements que vulneren la disciplina urbanística, amb zones d'extracció d'aigua de forma il·legal (Margall, 2018: 38, 41). N'hi ha d'altres però, que conserven la vegetació típica del bosc de ribera i antigues canalitzacions de fonts, com un petit canal de rec que arrenca, prop de la font de la Mata, en un entorn natural singular per a la biodiversitat local. | <p>La riera de Rafamans, també dita de Corbera, fa de límit entre els termes municipals de Cervelló (marge dret) i Corbera de Llobregat (marge esquerre) a la part superior i amb La Palma de Cervelló al curs baix. Té un curs fluvial de 7,2 km de longitud.</p> <p>Té el seu origen a les muntanyes de l'Ordal, vora el puig d'Agulles (652 m), cim culminant de la Serra d'Ordal, a la deu dels Massets, mitjançant dos torrents (que en recullen d'altres menys importants): el de Can Planes al nord i el de Sant Ponç al sud, els quals s'ajunten a l'Avall.</p> <p>Passa a tocar els nuclis de Corbera i la Palma, rep per la dreta el torrent de Can Palet i desguassa aigües avall de la vila de Cervelló i fa el seu recorregut d'oest a est. El marge que toca a Cervelló està resseguit per zones boscoses, especialment boscos de ribera, o zones d'horta, ubicades a diferents terrasses fluvials.</p> <p>Diverses torrenteres, rierols i fonts alimenten el seu cabal: el torrent de l'Elies, el cau de la Guineu a Can Planas i les fonts de Sant Ponç, de Can Casildo, de La Mata, de Can Rafel/La Figuera, d'en Rovira i de La Palmera. Totes aquestes fonts d'aigua, s'uneixen en un únic cabal al peu de Sant Ponç, que davallen cap al barri de l'Amunt i segueixen el seu curs per Corbera i, en paral·lel a les carreteres BV-2422 i BV-2421,després de vorejar el primitiu nucli urbà de la Palma de Cervelló, desemboca a la riera de Cervelló.</p> <p>Les espècies al·lòctones són molt presents al llarg del curs fluvial. La canya és la principal espècie invasora. Hi ha abocaments al llarg de la seva llera. La proximitat a zones industrials i urbanes en una bona part del seu curs.</p> | 08068-62 | Entre l'Ordal i can Mascaró. Entra dins la riera de Cervelló més al sud del pont de la carretera carretera N-340 | <p>La riera sempre ha estat un lloc d'aprofitament de les aigües al llarg de tot el seu curs, fos com a espai lúdic, o per altres usos quotidians: pesca, rec (s'ha de tenir present que els horts de les terrasses al costat de la seva llera, s'han cultivat des d'antic, i encara avui són treballats) o simplement per fer la bugada. En relació amb això es troben diversos testimonis, com són els següents:<br /> <br /> La gent gran recorda la seva infantesa replegant peixos en els pèlags de les lleres (Marzo, 2014: 35).<br /> <br /> 'El 4 d'abril de 1825 es va formalitzar davant notari, la construcció, en un termini màxim de vuit anys, dels dos primers casals en l'espai llavors conegut com la Riera d'en Rovira, avui avinguda de Catalunya. En el 1833, eren ja vuit residents en aquest nou carrer i de seguida van construir un gran safareig a la vora de la riera que, especialment, els servís de bassa per al reg dels seus horts' (Marzo, 2014: 37).</p> | 41.4014800,1.9871400 | 415335 | 4583822 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-062030.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95678-06206.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La riera era coneguda també com de La Palma, més avall de Can Via. En part fa el límit entre els termes municipals de Corbera de Llobregat (marge esquerre) i Cervelló (marge dret). | 2153 | 5.1 | 1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95681 | Can Bonastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonastre-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (1993). Recull d’història de: Cervelló, La Palma, Vallirana. El Prat de Llobregat: Edit: Rúbrica. Publicació patrocinada per l’Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona. Edit.: Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | El conjunt s'està deteriorant per manca de manteniment. | <p>Can Bonastre és un edifici notable format per diversos cossos units, que es van bastir damunt d'una antiga guixera. </p> <p>L'edifici principal està compost per diferents cossos en una estructura complexa. El cos principal consta de planta baixa i tres pisos i està coronat per un frontó amb una secció corba, afegint un toc distintiu a l'arquitectura de l'edifici. Les obertures de les plantes baixa, primera i segona són finestres rectangulars verticals de llinda plana. El tercer pis presenta una única obertura per accedir a una gran terrassa, coberta amb arc de mig punt, la qual s'ha reformat per a convertir-la, en una porta de llinda plana. Per la part posterior presenta, només, una finestra rectangular allargada verticalment. </p> <p>A la part posterior, presenta, així mateix, un cos avançat de planta baixa i dos pisos. Aquest cos està completament envoltat per una galeria de doble alçada amb cinc obertures d'arc rebaixat. La galeria està equipada amb balustres, que aporten elegància i un disseny clàssic.</p> <p>Les decoracions que afegeixen color i personalitat a l'edifici són unes rajoles en escaquer que alternen els colors blanc-i-blau. Aquestes rajoles són utilitzades en diverses parts de l'edifici, creant un efecte visual atractiu i distintiu.</p> <p>La combinació de diversos cossos units i la presència d'una galeria amb balustres suggereix un estil eclèctic amb influències clàssiques. </p> <p>L'edifici de Can Bonastre és notable no només per la seva estructura complexa i els seus elements decoratius únics, sinó també per com aquests elements es combinen per crear una façana visualment atractiva i harmònica. Les rajoles en escacs, en particular, aporten una nota de color que contrasta amb la resta de l'edifici, creant un interessant efecte visual.</p> | 08068-63 | C/ Raval Bassons, 56 | <p>Josep Bonastre Xiol, el propietari, provenia de Tiana, però residia a Barcelona.</p> <p>L'any 1862 se l'esmenta com a propietari d'un molí fariner i guixera que edificà a Cervelló, la construcció del qual en el poble es coneixia com a 'la guixera de Bonastre'.</p> <p>Les dades relacionables amb la guixeria que es trobava en el solar d'aquesta casa són les següents: <em>'El dia 13 de novembre de l'any 1862 davant el notari de Sant Feliu de Llobregat, signà carta de pagament pels jornals, materials de construcció, la feina del ferrer i fusteria a conseqüència de les obres contretes per a la construcció del molí fariner i guixer a la població de Cervelló, situat en el lloc conegut com a mas Bassons'.</em> (Llurba, 2018: 86-87).</p> <p>Sobre la fàbrica de guix, se sap que devia funcionar a finals del segle XIX i inicis del XX. La guixera la regentava Peret de la Fàbrica.</p> <p>La fàbrica servia per trinxar i ensacar el guix que hi arribava d'arreu.</p> <p>A la bassa s'acumulava l'aigua que feia anar la turbina i que a la vegada movia el molí que servia per triturar el guix. (Llurba, 1993:88-89).</p> | 41.3923962,1.9484989 | 412093 | 4582852 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06301_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06302_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95681-06303_0.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | S'anomena també Torre Bonavista o la guixera de Cal Bonastre.El conjunt està construït damunt una antiga guixera. Al costat oest i, a prop de la casa, encara es conserva la gran bassa per a contenir l'aigua de la guixera (avui l'interior de la bassa és un hort).Està envoltat d'horts i vegetació, amb certa activitat agrícola. Al costat de la casa hi ha uns plataners alts i frondosos, per tal de donar ombra al camí d'accés. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95682 | Mas Bassons - Can Bassons del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-bassons-can-bassons-del-moli | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | El paisatge es va veure greument afectat pel viaducte de la B-24 (N-340), que passa fregant la façana sud de la casa pairal a una altura coincident amb la primera planta de l'edificació. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa que forma un conjunt edificat desenvolupat volumètricament en sis cossos, essent el més gran i rellevant la casa pairal que data dels segles XIV-XV. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està precedida d’un barri amb porta de llinda nova, entaulada, que dona accés a un pati interior. El mur que conforma aquest barri té contraforts de reforç i també presenta afegits tant a l’interior com a l’exterior, com poden ser diversos cossos de pedra rogenca, més ben conservats a l’interior del pati.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està composta per dos nivells (planta baixa i primera), excepte una zona de la façana sud on apareix un nivell intermedi (planta entresol) sorgit de l'aprofitament de l'altura considerable de la planta baixa. La façana principal, pintada de blanc, té obertures verticals i balcons, aquests darrers amb baranes de brèndoles simples.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La part més antiga visible a l’edifici, és la corresponent a les parets de càrrega verticals formades per carreus i paredats de factura antiga. Aquesta tipologia de parets perdura a totes les plantes de la casa pairal i les cavallerisses, excepte en algunes zones exteriors de la planta baixa on es poden observar parets atalussades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Als murs exteriors es poden apreciar llindes de pedra i fusta que també demostren l'antiguitat de la construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'estructura horitzontal és majoritàriament unidireccional, formada per biguetes de fusta (algunes reforçades amb perfils metàl·lics), arcades de maons i mènsules. En altres zones, els entresols estan formats per biguetes de formigó, tot evidenciant treballs de consolidació i preservació contemporanis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Les cobertes d'aquests dos volums són inclinades, de teules àrabs, amb un sol vessant o dos aiguavessos. Algunes d'elles també mostren signes de treballs de consolidació i preservació. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els sistemes constructius interiors varien significativament entre els pisos d'aquestes edificacions. A la planta baixa predominen els més antics, com ara paviments de terracota i lloses de pedra (algunes amb marques) revestiments verticals de calç, etc. En canvi, a la planta primera, les divisions interiors estan fetes de ceràmica, enguixats, paviments ceràmics, etc. Malgrat l'antiguitat dels elements constructius, es troben en bon estat de conservació. Adossat a la zona sud-est de la casa pairal hi ha el volum d'un sol nivell que antigament allotjava les cavallerisses.</span></span></span></span></span></span></p> <p>Actualment, l'edificació<span><span><span><span lang='CA'><span><span> està configurada per a quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses. La planta entresol està destinada a traster. La resta de la planta baixa allotja l'antic celler, actualment en desús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A l’exterior, al davant de la porta i al lateral hi ha d'altres construccions de pedra vista ensorrades i restes de pedres rodones, probablement corresponents a l’antic molí.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-64 | C/ Joaquim Mensa, 89 | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>És una de les cases més antigues del municipi de Cervelló.</span></span></span></span></span></p> | 41.3924846,1.9492791 | 412158 | 4582860 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-06405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95682-95682-06403v2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | També conegut com a can Bassons del Molí, precisament pel molí que durant molts segles havia tingut a prop de la casa, avui desaparegut pel nou traçat de la carretera.L'ús principal de la casa pairal és residencial, amb un total de quatre habitatges: tres a la planta primera i un a una part de la planta baixa, que també es desenvolupa dins les antigues cavallerisses i a la planta entresol, destinada a traster. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95683 | C/ Joaquim Mensa, 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/c-joaquim-mensa-38 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar Editorial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>ROIG; Maria Dolors (2011) “Retalls d’història. Un carrer Viu” Sauló, núm. 1. pp. 10-12. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de veïns entre mitgeres, de planta baixa i dos pisos, d’estil eclèctic.</p> <p>Presenta una composició vertical que es divideix en tres eixos amb simetria central. El portal, que marca en planta baixa l’eix central, és de grans dimensions, i a sobre se situen, en el primer i segon pis, dues portes que donen a balcons individuals.</p> <p>Cadascun dels nivells horitzontals està separat visualment mitjançant l'ús de línies d'imposta motllurades.</p> <p>Com a elements ornamentals destaquen els marcs de les obertures i les cornises que es troben entre totes les plantes a tres diferents fondàries.</p> <p>Al terrat hi ha una barana de tipus urbà, en voladís, sustentada per mènsules ornamentades per línies decoratives horitzontals.</p> | 08068-65 | C/ Joaquim Mensa, 38 | <p>El carrer on es troba aquesta edificació porta el nom de l'antic propietari de la fàbrica de vidre, Joaquim Mensa i Prats, que tenia la seva residència en aquest carrer.</p> <p>La fàbrica de Mensa representa una de les empreses més importants dedicades a la indústria local de fabricació d'objectes de vidre. El seu propietari va arribar a ser alcalde de Cervelló.</p> <p>El carrer va anar desenvolupant-se a partir de finals del segle XIX, amb l'embranzida d'una indústria creixent al municipi.</p> | 41.3942330,1.9516145 | 412356 | 4583052 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95683-6501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95683-6502.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95684 | Can Mensa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mensa-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici de cos, de gran volum, amb teulada plana. En alçada es desenvolupa en planta baixa i tres pisos la part que dona al carrer.</p> <p>Presenta dues façanes, amb la principal orientada a l'est, i disposa d'un pati que permet una façana perpendicular al carrer, totes pintades de color gris clar. Els buits: portes i finestres, presenten diversos elements decoratius que li donen un aire elegant.</p> <p>A la planta baixa, destaca la porta d'entrada principal, que dona al carrer, amb dues columnes de basament quadrat, fust circular, capitells, i un frontó trencat d'influència barroca. Al segon pis hi ha una balconada correguda que presenta els buits de les portes d'accés de traça vertical i de grans dimensions, amb marcs i timpans cecs sobre motllures decorades, decorats a l'interior per relleus florals. Aquest balcó continua en part fins a la façana lateral, fent cantonada. La barana és de ferro forjat, amb brèndoles de decoració simple geomètrica i de tant en tant, trams verticals decoratius que simulen escates de peix. Les finestres de la tercera planta a la façana principal, estan emmarcades per arcs decoratius, i les de la planta baixa són de traça vertical, guardapols recte i estan protegides per reixes de forja simples.</p> <p>La façana lateral s'obre a un pati interior. En el segon pis hi ha una tribuna envidrada i un fris de respiralls rodons decorats amb rosasses, dona pas al remat de l'edifici, més elevat en la façana que dona al pati interior.</p> <p>En conjunt, aquesta construcció combina funcionalitat amb un estil arquitectònic atractiu i clàssic, adequat per a la seva funció com a residència d'una de les persones més influents a finals del segle XIX i inicis del segle XX a Cervelló.</p> | 08068-66 | C/ Joaquim Mensa, 18 | <p>Casa residencial on vivia la família d’en Joaquim Mensa i Prats, fundador de l’empresa dedicada a la indústria local de fabricació d’objectes de vidre i que va ser alcalde de Cervelló.</p> <p>Al costat de l’habitatge existia la indústria, una gran nau que arribava fins al camí de les Fontetes i que va ser enderrocada l’any 1977.</p> | 41.3946465,1.9520777 | 412395 | 4583098 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-20231216135238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95684-06603.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 102 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95685 | Fàbrica de vidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vidre-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>IBARZ, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Jordi</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>; ITURRALDE, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Martín (2017). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Gent de vidre. El cooperativisme vidrier a Catalunya (1893-2010)</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Icària editorial, s.a.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA I RIGOL, Josep. (2004) Nocions d'història de Cervelló. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep; GRUP DE RECERCA DE CERVELLÓ (2022) El vidre a Cervelló. Pallejà: Mabe: Serveis Gràfics. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | L'edifici es troba en mal estat, sense manteniment. El març de 2022, va patir un esfondrament parcial. | <p>Conjunt arquitectònic destinat a fàbrica de vidre.</p> <p>Està compost per tres seccions diferenciades: la fàbrica gran, una fàbrica petita i les oficines.</p> <p>L'edifici principal, dissenyat per l'arquitecte Antoni Millàs i Figuerola, ha estat ampliat diverses vegades i inclou una petita fàbrica de vidre annexa, situada al costat de la Torre de les Monges, que es troba en un nivell inferior, entre la carretera i la riera de Cervelló.</p> <p>Les oficines estan ubicades en un edifici modernista, originàriament una antiga fàbrica de teixits de cotó, del qual no es coneix l'arquitecte.</p> <p>Aquest edifici té una planta rectangular, molt més llarga que ampla. La façana principal de les oficines presenta dues grans finestres a l'altura de carrer, que van ser modificades a inicis de 1960.</p> <p>Per sobre, separada per una cornisa, sobresurt una estructura decorativa. Aquesta part superior compta amb un cos central més gran, coronat per un arc de mig punt. Els cossos laterals tenen una pilastra en la part interna, decorada amb baixos relleus rectangulars i un petit quadrat en la part inferior. Sobre la pilastra, hi ha un quart d'esfera amb cinc radis treballats en rajol.</p> <p>Conserva dues xemeneies.</p> | 08068-67 | C/ Joaquim Mensa, 11 | <p>El 1893, els treballadors de la fàbrica de vidre Mensa van fer una vaga i un grup d'ells van formar una cooperativa anomenada 'La Protectora', la primera cooperativa de vidre de Catalunya. Van construir un nou forn que va funcionar durant catorze anys, des de 1893 fins a 1907. Posteriorment, la fàbrica va tenir diversos propietaris, incloent-hi un anomenat Lligé l'any 1913.</p> <p>El 1930 es va fundar la 'Cristalleria Cervellonense' i, l'any següent, Josep Sans va arribar a Cervelló amb la intenció de crear una nova cooperativa. Tot i reunir un grup per fer funcionar la fàbrica, Sans va abandonar els seus compromisos poc després i va unir-se a altres socis com Pujol i Torra.</p> <p>La fàbrica va operar fins al 1948. Després dels conflictes de 1934, es va establir la 'Cooperativa Popular Vidriera de Cervelló' en el forn de Cal Bordas, que ja havia estat operatiu anteriorment. Aquesta cooperativa va cessar les seves activitats el 1936, tot i que no es va dissoldre oficialment fins al 1938.</p> <p>A la dècada de1940, la 'Cristalleria Planell' de les Corts de Barcelona es va instal·lar a la mateixa fàbrica de la cooperativa. En aquesta època, al costat de l'edifici de la fàbrica gran es trobava annex el forn Bordas, també de vidre. Durant la segona meitat de la dècada de 1940-1950, una crisi general del sector del vidre va afectar Cervelló. Això va provocar el tancament de la fàbrica Planell i la reubicació dels treballadors a la fàbrica de Sans a Barcelona. La fàbrica de Sans també va tancar i va ser adquirida per la família Pedret el 1948. Aquesta família, originària del Masnou, va tornar a obrir la producció a Cervelló i va assegurar l'estabilitat laboral del vidre al poble.</p> <p>A principis dels anys 1980, una altra crisi va portar a la formació d'una cooperativa SAL entre els treballadors. El 1989, la indústria del vidre va cessar definitivament.</p> <p>Al carrer de Joaquim Mensa, l'edifici de les oficines, d'estil modernista, havia estat una antiga indústria tèxtil de cotó coneguda com a Can Planella. Aquest edifici es va incorporar a la fàbrica de vidre amb la compra de la família Pedret.</p> | 41.3942783,1.9522685 | 412411 | 4583057 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093762.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093763.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093764.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-1000093766.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95685-06706_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95686 | Can Muç - Can Mus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muc-can-mus | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX-XX | <p>Can Muç és una masia situada a l'antic camí de Barcelona a Madrid per l'Ordal. Aquesta edificació unifamiliar, construïda en diferents èpoques, destaca per l'estructura i la ubicació històrica. En el seu entorn es troba un magnífic exemplar de palmera de Canàries (<em>Phoenix canariensis</em>).</p> <p>El cos principal té una coberta a dues aigües, característica comuna en les masies tradicionals, i totes les finestres i portes presenten una llinda. La construcció annexa serveix com a tancament d'un pati, oferint una zona més privada i tancada dins de la propietat.</p> <p>La façana principal presenta una combinació de maçoneria amb tocs de pedra i elements de maó vermell, que atorguen un aire rústic i autèntic. Les finestres tenen porticons de color verd, que contrasten amb la paret blanca i aporten un toc de color. A l'entrada principal hi ha una porta de color blau intens, acompanyada d'un mur baix també pintat de blanc, que crea una entrada acollidora. La masia està envoltada de vegetació i arbres, destacant el seu entorn natural i pintoresc.</p> <p>Es pot veure una xemeneia a la part superior de la casa, indicant que la casa té instal·lacions per a calefacció tradicional. La presència del pati tancat ofereix un espai exterior protegit per a activitats familiars o de lleure.</p> <p>De Can Muç destaquen els seus elements arquitectònics i la seva ubicació històrica. La combinació de materials tradicionals, les obertures amb llindes, i els colors vius dels porticons i la porta, fan que aquesta masia sigui un exemple representatiu de l'arquitectura rural catalana.</p> | 08068-68 | Camí de Can Castany. Carretera Santa Maria, s/n (BV-2007) | <p>Està situada al costat de l'antic camí que connectava Barcelona amb Madrid passant per l'Ordal. Es diu que quan els correus es feien amb relleus de cavalls (postes) havia servit com a final d'etapa, tot i que les dimensions del mas, fan rebutjar aquesta possibilitat.</p> <p>L'any 1914 es deia Villa Josefina, tal i com es pot llegir en una antiga imatge del foògraf Aloy d'aquesta data.</p> | 41.3904612,1.9590084 | 412969 | 4582626 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124513.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95686-20231216124527.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Popularment es coneix com a can 'Mus' per la fonètica. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95687 | Can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jordi-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Can Jordi és una masia ubicada al camí de Can Castany, a la carretera Santa Maria. Es tracta d'una edificació unifamiliar aïllada de planta rectangular, que presenta diverses característiques arquitectòniques tradicionals i distintives.</p> <p>L'edifici principal de Can Jordi té una planta rectangular amb una coberta de dos aiguavessos. A més, hi ha una torratxa de secció quadrada amb una teulada a quatre vessants, afegint un element vertical que destaca en l'estructura de la masia.</p> <p>La façana està pintada de blanc i destaca per la seva senzillesa i funcionalitat. Les portes i finestres tenen porticons de color vermell, aportant un contrast viu amb les parets blanques. A la part del jardí hi ha nombroses plantes en testos que decoren l'entrada de la casa.</p> <p>La masia està envoltada de vegetació i arbres, situant-se en un entorn natural i tranquil. La vista general mostra l'estructura completa, amb la torratxa que sobresurt per sobre de la resta de l'edifici, i el conjunt de teulades que defineixen l'aspecte tradicional de la masia.</p> <p>La porta d'entrada és de ferro forjat, amb dues columnes laterals de maó. Les columnes estan decorades amb rajoles de ceràmica amb motius florals, afegint un toc decoratiu i de color a l'entrada de la propietat. Aquesta entrada dona pas a un jardí amb diverses plantes, creant una atmosfera acollidora i agradable.</p> <p>De Can Jordi, destaquen els seus elements arquitectònics tradicionals i el seu entorn natural. La combinació de la planta rectangular amb la coberta de dos aiguavessos, la torratxa amb teulada a quatre vessants i els elements decoratius com les rajoles de ceràmica i els porticons de color vermell fan que aquesta construcció tingui una forta personalitat.</p> | 08068-69 | Camí de Can Castany. Carretera Santa Maria, s/n (BV-2007) | 41.3901885,1.9600983 | 413060 | 4582595 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124305.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216123815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95687-20231216124324.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 95688 | Ca n'Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-nesteve | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | <p>L'edifici situat entre el sector de Ca n'Esteve i la riera de Cervelló. És una masia molt reformada, de planta quadrada i amb construccions annexes.</p> <p>L'edifici principal té tres plantes, amb un pati interior i una escala senyorial amb graons de pedra calcària i barana de ferro forjat. Les façanes són de color ocre i les finestres emmarcades amb totxos vists, mantenint un aspecte rústic i elegant. El carener està orientat a migjorn, donant-li un aspecte més de fortalesa que de masia rural.</p> <p>Conserva l'embigat original al saló, així com els arcs de mig punt fets amb pedra rogenca que connecten les diferents estances. En el primer pis hi ha unes arcades trigeminades, separades per dues columnes de secció octogonal que formen part del distribuïdor d'aquesta planta.</p> <p>Al nord i al llevant es troben els edificis annexos destinats als afers agrícoles. Avui dia, el conjunt està tancat i és inaccessible. En total, el conjunt supera els 600 m².</p> | 08068-70 | C/ Riera, 2 | <p>El 1939-1940, Manuel Baldric i Tibau, familiar del propietari de la masia, aleshores arquitecte municipal i també arquitecte conservador de la Diputació Provincial de Barcelona, va restaurar l'església parroquial de Sant Esteve, finalitzant la part de la façana que hi mancava.</p> <p>A la dècada de 1980 - 1990 havia estat un restaurant, segons l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | 41.3945339,1.9650388 | 413479 | 4583072 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95688-20231214133453.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 95689 | Can Sala de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-baix-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA, Rosaura (s.d.). “Lola Anglada a Cervelló”. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló. </span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Publicació núm. 6. </span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XX | Tot i que l'edifici es troba en relatiu bon estat, cal manteniment, especialment de les façanes. | <p>Es tracta d'un conjunt arquitectònic format per dos cossos principals de planta rectangular, coberts amb teulades a dos vessants. Destaca la teulada del cos més antic de l'edificació, a sud-est, que presenta el canaló de desguàs en tortugada.</p> <p>El parament exterior de la masia està construït amb pedra rogenca i pedrissos, destacant així pel seu aspecte rústic i robust. A més, hi ha diversos cossos annexos, que pertanyen a diferents estils i èpoques, reflectint les múltiples reformes i ampliacions que ha experimentat al llarg dels anys.</p> <p>Un dels volums principals alberga un gran celler, indicant la importància de les activitats agrícoles i vinícoles de la masia. A la part més moderna de l'edifici, destaca una galeria amb arcs de mig punt que afegeix un toc d'elegància i permet una connexió visual amb l'exterior.</p> <p>L'entrada principal de la masia està marcada per un arc de mig punt que té gravada la inscripció “Llorens Pujol i Pi”, un sacerdot que va renovar la casa com a hereu dels Pujol. Aquesta inscripció aporta un context històric significatiu a l'edifici.</p> <p>Adossada a un dels cossos principals de la masia hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors, construïda al segle XVIII. La capella és d'una sola nau amb volta de canó seguit amb llunetes. La façana de la capella té per sobre una fornícula que allotja una gran majòlica amb una imatge de la Mare de Déu dels Dolors, i la data de 1754.</p> <p>El portal de l'oratori és d'estil gòtic-renaixentista i està ricament decorat. Els capitells en alt relleu i la llinda ornamentada amb angelets que sostenen un escut, que té el camp partit amb una creu sobre una peanya a la part superior i tres arbres a la part inferior, són elements destacables. Sobre l'escut hi ha un gos ajupit, i a cada costat hi ha medallons amb els retrats d'un home amb casc i llarga barba i una dona. A banda i banda de la llinda, es poden veure uns angelets encarats al buit de la porta, així com uns caps escultòrics d'un home amb gorra frígia i una dona mirant l'espectador.</p> <p>Exceptuant la porta d'accés, la capella no té altres obertures. Un petit cos annex serveix de sagristia, oferint l'espai necessari per a les funcions litúrgiques.</p> <p>A l'interior de la capella, un esglaó separa l'altar de la resta de la nau. A la nau de la capella, l'ara de l'altar està suportada per dues columnes acanalades amb capitells figurats d'estil romànic.</p> <p>Al davant de la façana antiga hi ha una interessant era.</p> | 08068-71 | Can Sala de Baix | <p>La masia originalment és establerta sota el nom 'Pujol'. Durant el període medieval i inicis de l'Edat Moderna, la propietat es desenvolupa i s'expandeix, incloent-hi la construcció de diverses estructures.</p> <p>Al llarg del segle XVI es va fer el portal de la capella dels Dolors, d'estil gòtic-renaixentista, inclou capitells en alt relleu i una llinda ornamentada amb angelets i un escut.</p> <p>El 1764 el portal va ser traslladat (potser de la capella del castell?) i sobreposat a una altra porta de llinda llisa amb la data 1764 gravada. Aquesta modificació indica un canvi significatiu en la capella, potser una renovació o una ampliació. Durant aquest temps, és renovada pel sacerdot Llorens Pujol i Pi, que deixa la seva inscripció sobre l'arc de l'entrada principal.</p> <p>El segle XIX el mas continua sota el nom 'Pujol' fins a finals del segle, moment en què la propietat passa a Dolors Pujol i Amat. L'any 1920 a 1937, s'esmenta un tal Joan Amat Aymar, resident a can Sala de Baix.</p> <p>En aquesta masia, l'any 1923, Lola Anglada, malalta de tifus, va passar la seva convalescència. <span><span><span>A les seves memòries explica com va ser la seva estada a Cervelló. </span></span></span>Relata com quan va<span><span><span> arribar malalta l'any 1923, el batlle y el secretari i la van rebre i tot seguit la van pujar a una tartana i van dirigir-se cap a la masia de can Sala de Baix. Escriu: “Dalt de la carena vaig tenir un encontre feliç, la creu de terme, com si em digués: </span></span></span>“¡Benvinguda!”!</p> <p>Es va anar recuperant de la seva malaltia i escriu: “Quina ben estança poder fer vida en aquesta masia en el cor del mateix bosc i a l'empara de muntanyes vestides de farigoles i romanins”.</p> <p>Escrivia també com cada vespre el secretari del poble, Emili Serra i Mac acompanyant al rector mossèn Fèlix Corrons, venia a visitar-la a la masia. El secretari tocava el piano i la germana de la Lola, que li feia companya, el violí.</p> <p>També va conèixer una dona, la Marieta Xica, que vivia en una de les casetes de sota l'era de la masia, i que havia cuidat la mare de la Lola quan era petita, potser per aquest coneixement la família va triar Cervelló per a la recuperació de la Lola. La Marieta Xica, era amiga de la mare de La Pubilleta, Rosa Pi Majó, a qui Frederic Soler, Pitarra va escriure la famosa poesia. (Serra, s.d.)</p> | 41.3853599,1.9595503 | 413008 | 4582059 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102122801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102122733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-20240102123038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-95689-07105v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95689-07107.jpg | Legal | Renaixement|Barroc|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest conjunt arquitectònic no presenta la típica estructura basilical de masia. La seva combinació d'estils, ampliacions i elements decoratius, ofereix una rica mostra de l'arquitectura rural catalana i de la història local, reflectint la seva evolució al llarg dels segles. | 95|96|119|93 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95790 | Rellotges de sol de can Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-castany | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | El fet que tots dos rellotges hagin estat repintats ha anul·lat tota possibilitat d'interpretació i datació. | <p><span><span><span>Es tracta de dos rellotges de sol, ubicats a dues façanes diferents de l'edifici i amb orientacions també diferents. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots dos són d’autor, rectangulars i en posició vertical i conserven els gnòmons de vareta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un d’ells presenta orientació sud-est i ha estat pintat recentment amb color terrós, en el qual actualment no s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació (potser estan ocultes darrere la pintura actual).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre, el segon, està ubicat en una altra façana orientada al sud-oest, repintat de blanc. Tampoc en ell s’aprecien marques horàries ni cap mena d’ornamentació, segurament pel mateix motiu que l'anterior.</span></span></span></p> | 08068-72 | Accés a la urbanització Can Castany | <p><span><span><span>La masia que aprofitava aquests dos rellotges té un moment important durant el segle XVIII, en què canvia de propietat. És molt possible que en aquell moment es reformessin les parets i s’instal·lessin aquests rellotges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Societat Catalana de Gnòmica els data en el seu inventari com de l'any 1769. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Tot i que les primeres versions podrien ser primitives, a Catalunya, com a altres territoris, es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el renaixement i el barroc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3892055,1.9621011 | 413226 | 4582484 | 1769 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95790-07204.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95791 | Maset de la Creu - La Casa de les Ànimes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-de-la-creu-la-casa-de-les-animes | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | <p>Masia que ha perdut el seu caràcter original a causa de diverses restauracions i modificacions, especialment durant el segle XX.</p> <p>L'edifici principal té una coberta de teula àrab al cos davanter, de planta quadrada i a quatre vessants. La façana presenta àmplies obertures amb arcs de mig punt. El cos adossat, en canvi, compta amb una coberta a dues aigües i petites finestres allindades, més en línia amb la seva estructura original. Totes les façanes són planes i pintades de blanc.</p> <p>Tot i les transformacions recents, alguns elements autèntics de la masia encara es conserven. Dins l'edifici es poden veure els forjats de bigues de fusta tradicionals. També hi ha pilastres amb pedres originals del castell de Cervelló, que mantenen un vincle històric amb el passat de la masia.</p> <p>Els jardins al voltant són interessants, dissenyats en harmonia amb l'edifici, amb un passeig d'accés flanquejat per una renglera d'arbres alineats, creant una entrada que connecta amb la natura.</p> <p>Malgrat les modificacions, l'edifici conserva un encant peculiar, barrejant elements antics amb les reformes modernes.</p> | 08068-73 | Sota del turó del Castell, a l'entrada a la urbanització de Can Castany | <p>Antigament, aquesta propietat era coneguda com la 'Casa de les Ànimes' i tenia una vinya associada, essent propietat de l'església. Existeix un document que fa referència a un contracte emfitèutic establert entre l'església i la parròquia de Cervelló i un pagès que devia habitar la masia. Aquesta relació legal amb el pagès implicava la concessió del domini útil (dret d'ús) d'una vinya a canvi de part dels fruits de la seva feina.</p> <p>Segons la tradició oral a Cervelló, aquesta finca va pertànyer a una dona que la llegà a l'antic rector de l'església de Sant Esteve de Cervelló. La condició d'aquest llegat era que, en el moment de la seva mort, es celebrarien misses per la seva ànima. Aquest fet es troba en part confrontat en documents de l'època de la desamortització que parlen de la pèrdua de la propietat del mas per part de l'església.</p> <p>Cap al canvi de segle, entre el XIX i el XX, un ciutadà de Barcelona va adquirir la propietat amb la intenció de seguir les prescripcions mèdiques, ja que patia una malaltia que aconsellava un canvi d'aire.</p> <p>El nou propietari va dur a terme reformes significatives a la casa i la va anomenar 'Maset de la Creu', ja que es trobava a prop de l'antiga creu de terme de Cervelló. Aquest nom es troba destacat al centre del portal principal de la casa.</p> <p>Es creu que aquest propietari va utilitzar les pedres de l'antiga capella del castell de Cervelló, que ja estava enrunada, per a decorar diverses parts de la finca (Llurba, 2021: 116-119)</p> | 41.3879740,1.9622403 | 413236 | 4582346 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95791-07302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95791-07303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95791-07304.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Un altre nom del mas és Can Victòria. | 119 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95792 | Creu de Terme de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-santa-maria-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol. Editorial Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MOSSÈN (1991) “Creu de terme de Santa Maria de Cervelló”. El Castell, març de 1991. pág 3.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Creu de pedra que descansa a sobre d’un pedestal circular de pedra vermella, disposat en graons. Sobre aquesta base rodona, s’eleva un fust de planta octogonal, coronat per una magolla amb fris iconogràfic, la qual la sosté. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Els braços de la creu es configuren amb una forma vegetal lobulada.</p> <p>El repertori iconogràfic és com segueix: a l'anvers, s'aprecia la figura de Crist crucificat i, al revers, la imatge de la Verge. A la part inferior del braç vertical, dues imatges es situen dempeus, flanquejant la creu, mentre quatre personatges vestits amb túniques romanen asseguts als peus, damunt la magolla. Aquesta última presenta una estructura octogonal amb motllura tant a la part superior com a la inferior. Les cares que formen el seu fris central mostren representacions de figures religioses en un estat de conservació precari.</p> | 08068-74 | A l’accés a la urbanització de Can Castany | <p>La creu actual és una còpia de l’original, d'època gòtica, ja que va quedar molt malmesa durant la darrera guerra Civil.</p> <p>Per tal de perpetuar el seu simbolisme, es va tornar a ubicar al seu lloc, però l’any 1967 va ser enderrocada. Recollides les restes varen ser portades al Taller de restauració de Sant Cugat, a fi que fos restaurada.</p> <p>A conseqüència de la visita a aquest taller del Nunci Apostòlic en el moment de la realització de les còpies (aleshores se'n van fer dues) una d’aquestes reproduccions va ser enviada a Madrid i situada en els jardins de la Nunciatura Apostòlica del passeig de la Castellana. (Mossèn,1991: 3) </p> <p>La segona còpia, el 25 de setembre de 1968, a ser col·locada i beneïda, després de l’ofici de santa Maria. Hi varen assistir les autoritats, mossèn Jaume Armengol, aleshores rector de la Parròquia i gent de Cervelló.</p> <p>Àngel Ejarque i els seus fills van fer les obres necessàries per recol·locar-la al seu lloc actual. (Mossèn,1991: 3).</p> | 41.3886119,1.9620701 | 413223 | 4582418 | 1963 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95792-07404.jpg | Legal | Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Se suposa que aquesta creu va inspirar al dramaturg Frederic Soler Humbert 'Pitarra' (1839-1895) en la seva obra 'La Creu de la Masia', essent la masia de 'Can Victòria' o, també anomenada, 'La Casa de les Ànimes', la més propera a la creu. | 98|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 95793 | Can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pi-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>DÍAZ ÁLVAREZ, Pilar; LACUESTA CONTRERAS, Raquel (S.D.) Els emmotllats de guix. Els sostres del campanar de Sant Sebastià dels Gorgs. Quaderns científics i tècnics de restauració monumental. Assaig i recerca. Barcelona: Diputació de Barcelona. Col·lecció_Documents de Treball. Sèrie_Recursos Culturals, 9.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | La fesomia antiga de la masia ha estat molt modificada al segle XX. | <p>Ubicada en un emplaçament dominant, i gairebé al peu de l'església de Santa Maria de Cervelló, aquesta antiga masia presenta la seva estructura tradicional de doble vessant, tot i que es troba amagada per moltes actuacions arquitectòniques i reformes que es van dur a terme entre l’any 1924, moment en què Josep Casanellas Campderrós, de cal Capeta de Cervelló, adquireix la propietat i l’any 1936, en què va morir el Senyor Casanellas.</p> <p>Josep Casanellas va reformar l’edifici per fer habitatges de lloguer (actualment hi ha 10 llogaters), va afegir una torre, ben visible a la façana principal, al sud i diverses ampliacions i edificacions laterals.</p> <p>La façana principal, la qual dona accés a la part més genuïna de la casa, està precedida d’un barri amb reixat, i amb golfes, terrasses i diverses edificacions al voltant. El portal és d’arc de punt rodó i dovelles ben escairades, ocultes per la pintura. La porta és de fusta ben treballada i conserva els picadors antics.</p> <p>De l’edificació primitiva, resulten remarcables, restes de paret visibles a la banda est, el portal rodó, i l’interior de la planta baixa, amb estructura que podria datar-se a finals del segle XVI, un moment que devia ser molt important en la història de l’edifici.</p> <p>Precisament a l’àmplia estança que s’obre darrere de la porta principal i al sostre, hi ha un interessant i elaborat entrebigat amb cassetons de guix. El gust per decorar els sostres d’aquesta manera, es difon principalment en medis rurals, coincidint amb un augment del poder adquisitiu i amb un desig d’imitar les formes cultes, provinents de palaus, esglésies i d’altres edificis senyorials medievals, mudèjars o renaixentistes. Aquest gust decoratiu, de vegades s’estén per tota la casa. Malauradament, aquí s’hauria perdut en el moment de reformes de la planta pis.</p> <p>Els motius decoratius dels emmotllaments de guix als entrebigats que es contemplen a la masia, són florals, i molt probablement haurien estat policromats. La intervenció dels últims masovers va ocultar aquesta decoració, ja que els van aplicar una capa de pintura blanca. Responen al tipus de cassetonats. Els elements decoratius es troben en relleu, i són dins dels cassetons, de flor central i quatre fulles en disposició obliqua. Aquests cassetons estan emmarcats i individualitzats per uns cordons grossos, els quals actuen també com a elements decoratius, reforçant la imatge en relleu del sostre. </p> | 08068-75 | Av. Núria, 1 | <p>La masia havia estat dependent de l'Església de Cervelló, sota la tutela dels rectors d'aquella època, incloent-hi mossèn Pere Vinyes, que va ser rector de la parròquia cervellonenca.</p> <p>Al segle XVI, es coneixia amb el nom de mas Carbonell, en referència a la família que hi residia.</p> <p>La història més coneguda de la masia en relació amb l'any 1876 és la naixença de Rosa Pi i Majó, filla de Josep Pi i Riera i Anna Majó i Castellví, coneguda com 'la vella Pina'. La jove, que va perdre la vida l'any 1884 amb només 8 anys, va ser immortalitzada per Pitarra amb el poema 'La Pubilleta'. L'hereu que la va succeir, Pau Pi Majó, nascut el 1882, va esdevenir el continuador de la nissaga i l'últim Pi de la casa de can Pi. (Llurba, 2021: 142-143) . </p> | 41.3865694,1.9634010 | 413331 | 4582190 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-95793-1000093137v2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-10000931380.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-10000931400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-20240209170307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-20240209170055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-20240209170617.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-0758.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95793-0759.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Can Pi es coneixia també per can Pi de l'Església i abans, com a mas Carbonell.A mesura que el temps ha avançat fins al segle XXI, la masia ha experimentat canvis, amb una barreja d'edificis més moderns que l'envolten i renovacions a la part antiga per mantenir la seva integritat. Aquesta propietat ha estat adaptada per ser utilitzada com a habitatges de lloguer per temporada. Sempre s'associa la masia al poema La Pubilleta del comediògraf barceloní Frederic Soler Hubert, conegut com a Pitarra. | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95933 | Capella del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-remei-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROMA, Josefina (s.d.) Les aparicions de sant Antoni Abat a Francesc Ballesté. Itinerari iniciàtic i el manament de la visió com a lloc sagrat. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROMA, Josefina (1992) 'Nuevas apariciones o la Heterodoxia dentro de la heterodoxia'. Arxiu d'Etnografia de Catalunya, 1992-1993, p. 148-154. Barcelona: </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Universitat Rovira i Virgili.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p>Capella erigida en un terreny dominant, en els encontorns del mas Vila, en un replà de la muntanya. </p> <p>Es tracta d'un edifici de culte aïllat, de dimensions reduïdes. </p> <p>L'edificació està formada per un cos central de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb teula àrab. Al fons, i a ambdós laterals, hi ha dues capelles de planta quadrada. Estan cobertes amb cúpules aristades, amb les línies de les arestes, marcades per rajoles esmaltades de color groc a la de l'esquerra, marró a la de dreta. Les cúpules són de colors blau i rosa, rematades amb sengles pinyes al coronament. Les parets de l'edifici estan pintades de blanc.</p> <p>La façana principal presenta només un eix de simetria, marcat per l'espadanya d'un sol ull (no té campana), la qual està coronada per una creu metàl·lica, per sota un respirall en forma de rosassa. Encara per sota hi ha un òcul protegit per un vitrall policromat emplomat. Per sota del vitrall hi ha la data de construcció (1758) i per fi, s'obre el portal d'accés, d'arc pla, el qual està tancat per una porta de fusteria senzillament clavetejada.</p> <p>Als voltants de la capella hi ha diversos elements, com ara, bancs de pedra, un calvari, un altar i múltiples capelletes amb rajoles i llegendes de caràcter religiós.</p> <p>A dreta s'alça l'estructura d'un antic molí de vent del mas Vila.</p> <p>A esquerra, en un nivell inferior, i en un altre terraplè explanat, hi ha una escultura i graderia de pedra amb diverses construccions modernes dedicades al culte. D'entre elles destaca una font monumental, amb una escultura de Jesús en bronze, per sota de la qual hi ha un versicle del llibre d'Isaïes (12.3) que diu: 'Traureu aigua amb alegria de la gran font del Remei (Salvació)', escrit en quatre llengües: castellà, hebreu, llatí i grec. Els quatre textos estan recorreguts a la base per representacions dels vents.</p> | 08068-76 | Urbanització Ciutat del Remei | <p>Havia estat en el seu origen la capella de la masia de Mas Vila. Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella, probablement construïda per la família Vilar, situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses.</p> <p>L'any 1921, l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, Mn. Bertran va escriure un document que es deia 'Elencos', on esmenta la capella, i diu:</p> <blockquote> <p><em>'(...) També hi ha una capella dedicada a la Verge del Remei, de la qual se'n fa càrrec la parròquia (de Sant Esteve) perquè el seu propietari tenia embargada la propietat (...)'</em>. (Roig, 2010: 73).</p> </blockquote> <p>Aviat la capella del Remei es va transformar en l'escenari d'un aplec que ràpidament es va convertir en una celebració molt important. Cada segon diumenge del mes d'octubre, una gran diversitat de persones procedents dels pobles dels voltants, com Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi, La Palma de Cervelló, entre d'altres, es reunien per participar en aquesta festa popular.</p> <p>L'aplec del Remei va esdevenir una trobada molt esperada, convertint el lloc en un important indret de pelegrinatge. En l'època de Mn. Josep Parcerisa i Cirera (dècada de 1940), s'anava a l'aplec de la capella acompanyat dels escolans. Es pujava l'harmònium per tal d'acompanyar l'ofici religiós. Aquest instrument es transportava carregat a lloms d'un ruc. (Roig, 2010: 119). Durant molts anys, l'aplec va mantenir-se com una tradició arrelada, atraient un gran nombre de fidels i visitants que gaudien de la celebració.</p> <p>A partir de la dècada de 1960, aquesta tradició va començar a decaure. Això va ser a causa de l'aparició dels seguidors del Palmar de Troya, que es van instal·lar a la zona i van desplaçar l'antiga tradició popular, canviant completament el tipus de públic que assistia a aquesta commemoració anual. El canvi, va suposar la pèrdua de moltes de les característiques tradicionals de la celebració, ja que l'afluència de pelegrins i participants tradicionals va disminuir considerablement. Així, el que havia estat durant molts anys una festa popular arrelada i esperada, es va veure transformada per les noves influències religioses que van emergir en aquell moment, alterant profundament el sentit i l'ambient de l'aplec del Remei.</p> <p>A inicis de la dècada de 1970, va arribar el fenomen d'aparicions. Els fidels seguidors de l'església del Palmar van tenir les primeres 'visions'. Aquestes visions es van produir a redós d'un moviment d'integrisme religiós. De fet, Clemente (el 'papa' del Palmar) va estar al Remei, al començament de la seva activitat a Sant Vicenç dels Horts i va fer proselitisme entre diverses famílies importants de la zona que es van arruïnar a causa de les abundoses donacions que van fer al Palmar. Els visionaris van ser Antonio Ruiz i de manera especial, José Casasampere, cap al 1973. Amb aquestes donacions es va iniciar el finançament del Palmar.</p> <p>El resum final del fenomen es troba en el fet que l'antiga imatge continua sent venerada dins la capella, però aquesta ha quedat com un lloc secundari i el santuari de les aparicions resta a l'aire lliure. Les autoritats diocesanes van privar als nous devots d'utilitzar l'antiga capella.</p> <p>Aquesta 'ocupació' de la nova església palmarenca, va suposar el disgust i l'oposició dels pobles de la rodalia, que hi pujaven en aplec des de fa segles.</p> | 41.3860499,1.9793119 | 414661 | 4582116 | 1758 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150211.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95933-20231208150409.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tradicionalment, acull manifestacions populars de caràcter religiós en el seu entorn. Des de fa uns anys que té una forta davallada d'assistents. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95934 | Mas Vila - Mas del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vila-mas-del-remei | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>https://archive.org/details/lestiuetdesantma3555mest/page/26/mode/2up</span></span></span></span></span></span></p> | XVI-XIX | Masia abandonada. | <p>Aquesta masia forma un conjunt arquitectònic amb diferents cossos disposats de tal manera que aprofiten el desnivell del turó en què està emplaçada.<br /> <br /> El volum central és de planta rectangular i té una coberta de dos aiguavessos, amb forjats modificats en restauracions contemporànies que emmascaren en part l'obra original. Les parets són de maçoneria i moltes d'elles havien estat pintades de calç. El complex edificat presenta una galeria miradora oberta al vessant que dona a la riera de Santa Maria.<br /> <br /> Faciliten l'accés dues portes: la de l'exterior, del barri, i una a l'interior de l'edifici principal. El portal exterior és de llinda plana de fusta, amb una porta que conserva l'antic picador de ferro forjat, i els brancals són de carreus fets de pedra sorrenca vermella. Aquesta porta dona accés a un petit espai, el terra del qual està pavimentat amb lloses de pedra, i està mig cobert. El segon portal, interior, dona accés a l'edificació primitiva del mas, i és de carreus escairats amb un arc de punt rodó. Està fet sencerament de pedra sorrenca vermella.<br /> <br /> Completen el conjunt un safareig, grans cisternes, una horta que encara es manté i un molí de vent. En l'espai interior, davant l'entrada principal, després del barri i per sota d'un cobert, hi ha un interessant trull d'oli, testimoni de les activitats agrícoles que es desenvolupaven en aquesta masia.<br /> <br /> A la porta exterior de la masia, al brancal dret, encara semblen visibles les marques del desgast de la pedra per efecte de la sal feta servir en la cerimònia del 'salpàs'. Aquesta cerimònia es feia per Pasqua, quan el mossèn beneïa les cases i les famílies col·laboraven amb donacions d'ous i cèntims. Els ous recollits es feien servir per elaborar una crema que es menjava a la font Flàvia. A la dècada de 1950-1960, aquesta crema es repartia a tots els infants de la catequesi el dilluns de Pasqua Florida. La crema la feien dones com Núria Baqués, Teresina i Lola Vendrell, entre altres catequistes. Segons explica Josefina Tutusaus, nens i nenes portaven un plat i una cullereta, tot embolicat en un tovalló, i es menjava, per exemple, a la Font Flàvia. Les olles brutes que havien servit per fer la crema es rentaven a la riera.<br /> <br /> A la façana posterior existeix un rellotge de sol de tipus vertical a migdia, fet de rajoles de ceràmica. Aquest rellotge té marques horàries de les 6 del matí a les 6 de la tarda, amb numeració aràbiga i la línia de les 12 hores vertical. El gnòmon és de vareta i en la part superior apareix una imatge de Santa Maria de Cervelló. El rellotge està ben conservat.</p> | 08068-77 | Urbanització Ciutat del Remei. Vora la Capella del Remei | <p>El mossèn Jaume Armengol i Armengol va deixar escrita una breu, però valuosa història del Mas Vila, basada en una exhaustiva consulta de la documentació que va trobar a la mateixa masia. Armengol explica que, al segle XV, aquesta casa es coneixia amb el nom de Mas Rabassa, ja que era habitada per una família procedent de Sant Vicenç dels Horts que portava aquest cognom.</p> <p>Segons Llurba (2021b: 237-241), aquesta masia és molt antiga, i això es demostra en la dotació de l'església de Sant Esteve de Cervelló, datada l'any 1231, on es menciona el coll de Rabassa, un indret proper a Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>El 24 de maig de 1582, el Baró de Cervelló i de Sant Vicenç va autoritzar la venda del mas. En aquell moment, la propietat era de Joan Rabassa, qui va vendre la masia a Bartomeu Triter, un pagès de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Un temps després, la masia va passar a ser coneguda com a Mas Descoll, ja que en aquell moment era propietat d'una família de Pallejà. L'any 1602, la masia va canviar de mans i va passar a ser propietat de Valentí Domènech, un pagès de Castellví de Rosanes, que va morir durant la Guerra de Secessió.</p> <p>Posteriorment, l'any 1645, la masia va ser adquirida per Andreu Vilar, un notari de Barcelona. A partir d'aquell moment, la casa va començar a ser coneguda amb el nom actual, Mas Vila.</p> <p>Aquesta sèrie de canvis de propietaris i noms reflecteix la rica història i el valor patrimonial d'aquesta masia, que ha estat testimoni de nombroses generacions i esdeveniments històrics.</p> <p>Cap a finals de l'any 1898, els propietaris de la finca, els esposos Dolors Nadal i Janer i Josep Vilartimó, van tenir la iniciativa de celebrar el centenari de la fundació de la capella situada al costat de la seva propietat. Amb aquest propòsit, van sol·licitar permís al bisbe de Barcelona per convertir la capella en un oratori públic, de manera que els pelegrins i romeus poguessin participar en les oracions eclesiàstiques. Aquesta petició tenia com a objectiu permetre una major participació de la comunitat en les celebracions religioses.</p> <p>Des d'aleshores, la capella del Remei es va transformar en l'escenari d'un aplec que ràpidament es va convertir en una celebració molt important. Cada segon diumenge del mes d'octubre, una gran diversitat de persones procedents dels pobles dels voltants, com Cervelló, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Sant Boi, La Palma de Cervelló, entre d'altres, es reunien per participar en aquesta festa popular. L'aplec del Remei va esdevenir una trobada molt esperada, convertint el lloc en un important indret de pelegrinatge.</p> <p>Durant molts anys, l'aplec va mantenir-se com una tradició arrelada, atraient un gran nombre de fidels i visitants que gaudien de la celebració. A partir de la dècada de 1960, aquesta tradició va començar a decaure. Això va ser a causa de l'aparició dels seguidors del Palmar de Troya, que es van instal·lar a la zona i van desplaçar l'antiga tradició popular, canviant completament el tipus de públic que assistia a l'aplec.</p> <p>Aquest canvi va suposar la pèrdua de moltes de les característiques tradicionals de la celebració, ja que l'afluència de pelegrins i participants tradicionals va disminuir considerablement. Així, el que havia estat durant molts anys una festa popular arrelada i esperada, es va veure transformada per les noves influències religioses que van emergir en aquell moment, alterant profundament el sentit i l'ambient de l'aplec del Remei. (Llurba, 2021b: 240).</p> | 41.3862836,1.9798204 | 414704 | 4582141 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95934-07706.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El mas està situat en un indret magnífic, amb un paisatge d'una bellesa exuberant, tot i la pineda i la boscúria que envolten tota la zona.La gent més gran diu que l'obra de l'Apel·les Mestres 'El estiuet de Sant Martí: idílico en tres actos y un épico' està ambientada en aquest lloc. | 119 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 95935 | Can Tres - Can Tres de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tres-can-tres-de-la-muntanya | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII? - XVIII - XIX | <p>Antic mas, de petites dimensions. Presenta una planta rectangular i està dividida en tres crugies, amb un cos annex que completa la seva estructura.</p> <p>La façana principal és la part més notable del conjunt. Aquesta façana és plana i està pintada d'un blanc immaculat. A l'esquerra del balcó del primer pis, es pot veure un rellotge de sol que ha estat repintat completament de blanc, ocultant l'obra original. A tot el voltant de l'edificació hi ha un sòcol d'aplacat de pedra sorrenca vermella, que segueix la tradició constructiva de la zona i afegeix un toc de color i textura a la construcció actual.</p> <p>L'edifici principal s'eleva en tres nivells: planta baixa, primer pis i golfes. La teulada, amb dos aiguavessos, té el carener perpendicular a la façana principal. Aquesta façana es distingeix per dos eixos de composició vertical, amb obertures rectangulars de traça vertical, que tenen llinda i brancals.</p> <p>Al primer pis, destaquen dues finestres, una de les quals ha estat convertida en balcó. Aquestes obertures estan recercades i pintades de color groc, i totes elles estan protegides per reixes. El balcó compta amb persianes canadenques a l'interior, que li proporcionen protecció.</p> <p>Al nivell de les golfes, hi ha tres petites finestres rectangulars, de traça vertical, amb la central més llarga que les laterals. Aquestes finestres estan adornades a la part superior per una sanefa decorativa en forma de llaç, feta en trencadís. Una cornisa separa aquest darrer pis de la resta de l'edifici, creant una clara transició entre els nivells.</p> <p>A la part esquerra de l'habitatge, a un metre de la porta, hi ha un pou de pedra. El jardí que envolta la construcció completa el conjunt, oferint un espai verd molt senzill.</p> <p>A pocs metres de la masia, es troba el Turó d'en Tres, un pic amb una altitud de 382 metres, que ofereix unes vistes impressionants i un context paisatgístic privilegiat per a aquesta encantadora masia. </p> | 08068-78 | Urbanització Interclub. Avinguda dels Pins, 1 | <p>Tot i que la seva ubicació podria indicar una cronologia més antiga, es considera que la construcció inicial data del segle XVII, i que va ser ampliada en diverses fases sent l'última destacada l'any 1823, segons la inscripció que hi ha en una de les parets laterals de la mateixa masia.</p> <p>La referència escrita més antiga relacionada amb el cognom Tres, és de començament del segle XVIII (1722), en què apareix documentada la casa anomenada ja com a can Tres. El propietari aleshores era Pau Tres. Llurba obre la possibilitat que aquest Tres fos d'ascendència occitana, i s'hagués instal·lat al costat de dues cases anteriors, can Trullols i ca l'Arangada.</p> <p>D'acord amb el cadastre de Cervelló de 1761, es pot intuir que la casa no devia ser de grans dimensions, si tenim en compte que el seu propietari, Mateu Tres, era jornaler i també amo d'una 'casa de segona qualitat' (Llurba 2021b: 218).</p> <p>La denominació de Can Tres 'de la muntanya' havia d'estar lligada al fet que la nissaga dels Tres, s'hauria escampat per diverses poblacions, com ara Vallirana. Aleshores per distingir els Tres del poble envers els Tres de can Tres se li va afegir aquell locatiu.</p> <p>La masia va pertànyer a la família Pardo. Un membre destacat d'aquesta família és el pintor Plinio Pardo Pedrola, qui a més de pintor, va ser arquer i fabricant d'arcs, artista pictòric, expert aeronàutic, fotògraf, etc.</p> | 41.3828465,1.9511577 | 412303 | 4581789 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-1000093161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95935-07803.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A mitjan segle XX la casa va ser adquirida per Plinio Pardo Pedrola, pintor, per aquest motiu era coneguda com a can Pardo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95936 | Les Casetes de Can Sala - Refugi de caçadors 'Malament rai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-de-can-sala-refugi-de-cacadors-malament-rai | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt de casetes bessones que formen una sola unitat amb coberta a dos vessants de teules àrab, amb el carener paral·lel a la façana. Tenen un pati al davant.</p> <p>S'adapten al terreny damunt del qual s'han construït, per la qual cosa s'ha d'accedir a les portes, per sengles plataformes i esglaons de maons.</p> <p>Les façanes estan pintades de blanc, i no presenten cap simetria en la disposició dels seus buits en la façana principal.</p> <p>Les obertures són de llinda plana, i en alguns casos tenen les llindes i brancals de pedra escairada vista.</p> <p>Les finestres semblen haver estat modificades en la seva dimensió original, que ha estat ampliada.</p> | 08068-79 | Al peu del camí de Can Sala de Baix a Torrelles | <p>Entre l'any 1761 i 1789 es confeccionen el cadastre i el 'Cuestionario de Francisco de Zamora'. Aleshores Llorenç Pujol, prevere i capellà ordenat pel bisbe, tenia com a propietat aquestes casetes, el masover de les quals era Francesc Nicó.</p> <p>Aquestes cases van estar habitades després, al segle XX, pel matrimoni Josep i Elionor, dits 'de les Casetes'.</p> <p>Els propietaris de can Sala de Dalt, a mitjan segle XX, havien de deixar aparcat l'automòbil en aquesta masia i continuar el camí a peu.<br /> <br /> Més tard, la casa va servir d'aixopluc per als membres de la Societat de Caçadors. Aquesta és la raó de la seva denominació 'malament rai' ja que aquí es podien aixoplugar.</p> <p> </p> | 41.3788858,1.9571620 | 412799 | 4581343 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093695.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093697.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093699.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-1000093702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95936-07905.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL|EPA | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A l'altra banda del camí hi ha una esplanada on els caçadors, antics usuaris de les casetes, hi deixaven els cotxes. | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1763 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 95937 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle IX. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic es troba en una ubicació privilegiada que domina tota la plana del Baix Llobregat. Aquest conjunt està format per diversos cossos principals construïts en diferents períodes.</p> <p>La major part de les edificacions tenen teulades a dos vessants i parets de maçoneria pintades de blanc.</p> <p>L'arquitectura del conjunt ha evolucionat i crescut en funció de l'ús agrari de la masia, inicialment centrada en la vinya (amb cups) i posteriorment en l'horticultura.</p> <p>Un dels elements destacats és la font amb berenador i la mina que li proporciona aigua.</p> <p>Una de les edificacions més rellevants del conjunt té una façana d'estil modernista construïda amb maó vist. Aquesta presenta pilastres de maó vist que emmarquen el portal d'accés, amb una llinda d'arc escarser. Les pilastres estan decorades amb cassetons ceràmics de trencadís multicolor. El frontó de coronació de la façana està rematat amb merlets decorats amb rombes de ceràmica multicolor. Per sobre de la portalada hi ha un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat recargolat. Damunt del portal d'accés hi ha una reixa rectangular amb decoració geomètrica, que inclou la data de construcció (1904) i les inicials del propietari de l'època, Rossend Valls.</p> | 08068-80 | Límit entre els termes de Vallirana i Torrelles de Llobregat. Sota el Puig Vicenç. | <p>No es coneix l'origen d'aquest antic mas de muntanya, tot i que Llurba (2021b: 190-204) en segueix la línia de propietat fins al segle XVI. La primera documentació referida a la seva existència data del segle XIII, on se cita com 'mas Sitjar' (Llurba, 2021b: 197). Aquesta referència toponímica és interessant perquè menciona l'existència de sitges al seu territori. L'any 1590, el mas també s'esmenta sota la mateixa denominació ('mas Sitjar'), i en aquell moment era propietat de Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>En el Qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789, es fa referència a la casa situada en un planell. El mas va romandre en mans de la família Sala fins a l'any 1893, quan Josep Sala el va vendre a Josep Sans Pi, un ciutadà de Barcelona. Sis anys després, Sans Pi va vendre la finca a Rossend Valls Peña, un comerciant de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, el mas es va convertir en un lloc de culte i salvaguarda dels objectes litúrgics i valuosos de l'església de Cervelló fins a l'any 1814 (Llurba, 2021b: 202-203).</p> <p>A inicis del segle XX, Rossend Valls Peña, o potser el seu fill Josep Valls Marquès, van fer alguns arranjaments a la casa, probablement creant la nova façana d'estil modernista. Rossend, originari del poble de Sants, era tintorer de roba en el sector tèxtil i va comprar la finca perquè li agradava anar a caçar. Era el tenyidor de la fàbrica de sedes coneguda popularment com El Molí (Roig, 2016: 10).</p> <p>L'any 1904, probablement es va construir una nova torre, tal com es pot veure a la reixa sobre la porta d'accés a aquesta part de l'edificació.</p> <p>Després de la guerra civil, l'any 1946, els successors de Rossend van vendre la finca a Antoni Llopart Roig, un industrial de Barcelona. No obstant això, la finca va ser recuperada per la família original l'any 1954. Van introduir millores a la casa i a les pràctiques agrícoles, incloent-hi la instal·lació d'un hivernacle per cultivar verdures d'alta qualitat.</p> <p>Del cos d'edificació modernista (torre), Josep Riba Joan, un altre propietari del mas, l'any 1947 diu:</p> <blockquote> <p><em>'(..) pero un día fue a cazar allí un señor que tenía una fábrica de colores en Barcelona y le gustó tanto aquello que compró la finca y construyó allí una torre que les costó mucho más que la finca entera quizá cuatro veces más, pues los materiales debían llevarlos allí a lomo de caballerías y los albañiles y peones debían de andar una hora a pie para ir y otra para volver y así durante dos años. Pero el propietario estaba muy satisfecho. Los primeros años subía a pie desde el pueblo todos los sábados para volver los lunes a Barcelona. Cuando aquel señor se hizo viejo subía y bajaba con su borrico, pero él estaba loco para vivir en aquellas montañas sin otro ruido que el canto de los pájaros que cantaban lo mejor que sabían. Al lado de la torre había una vivienda muy sencilla para el colono que tenía muy buenos tratos: seis pesetas diarias, todo el terreno que quisiese cultivar y casa franca (..)'</em> (Llurba, 2021b: 203-204).</p> </blockquote> <p>L'any 1996, l'Ajuntament de Cervelló va aprovar la creació d'una fundació per al Desenvolupament Cultural, Econòmic i Mediambiental de Cervelló i La Palma, amb seu a la masia.</p> <p>Posteriorment, des de l'any 2014, la finca va passar a ser gestionada per una associació en defensa dels animals, 'DAYA Cervelló', en col·laboració amb la Fundació Altarriba. Aquesta associació va assumir la gestió de la finca, que es va anomenar 'santuari de Cervelló'.</p> <p>Actualment, el mas es troba en venda.</p> | 41.3711226,1.9526351 | 412411 | 4580485 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08804.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de conservació | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Font i Gumà | Actualment, el mas presenta un aspecte selvàtic, envoltat d'esbarzers i pinedes. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||
| 95958 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-9 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX - XX | Ha perdut en part la coberta i els edificis tenen una evident manca de manteniment. | <p>La masia es troba enclavada entre l'antic Torrent d'en Güell i el torrent de can Valent, molt a prop del terme municipal de Torrelles de Llobregat. El paratge natural on està situada és d'una bellesa extraordinària, amb elements paisatgístics com les penyes de can Riera, la Penya del Cucut i el cim de Puig Vicenç a prop.</p> <p>El mas conforma un extens i complex conjunt d'edificacions que ocupen una superfície de 1.586 m². Aquesta àrea es distribueix principalment en dos grans grups d'edificacions: un amb parets arrebossades i l'altre, de factura més moderna, amb la maçoneria vista.</p> <p>Algunes de les edificacions presenten galeries arquejades que fan funció de solanes. Les cobertes són majoritàriament a dos vessants.</p> <p>El portal principal de la masia és d'arc rebaixat, amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, que mostra la data d'una de les remodelacions de la casa: 1924 (?).</p> <p>A l'esplanada oest davant del mas, es conserven restes d'un molí de vent metàl·lic en mal estat que es feia servir per extreure i elevar aigua potable per als habitants de la casa. A la planta baixa hi ha una gran sala amb una coberta de volta prima de rajola.</p> | 08068-81 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>Les construccions visibles són d'èpoques diferents, amb datacions que es poden atribuir grosso modo als segles XVIII, XIX i inicis del XX.</p> <p>Llurba (2021: 165-167), aporta les següents dades històriques sobre aquesta masia:</p> <p>A l'Acta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, redactada per mossèn Josep Mas l'any 1231, es menciona un 'Mas de Riera', que podria haver estat aquesta mateixa masia.</p> <p>També hi ha una referència a un Bartomeu Riera en un fogatge de Torrelles de Llobregat de l'any 1553, tot i que estava vinculat a Torrelles. A finals del segle XVI, apareixen els Riera de Cervelló (1573).</p> <p>La masia es menciona en documents del Magatzem Reial de Llenya de Barcelona, l'any 1722.</p> <p>L'any 1855, un altre membre de la família, Josep Riera, és destacat com un dels principals propietaris de Cervelló, amb una considerable riquesa rústica, urbana i ramadera.</p> <p>Un membre d'aquesta família va ser alcalde de Cervelló en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX. A finals del segle XIX, Can Riera va patir certa decadència i va canviar de propietaris.</p> <p>L'any 1884 (?), un dels darrers propietaris va realitzar obres a la casa, tal com indica una rajola situada sobre l'arc d'una de les portes d'accés al mas.</p> <p> </p> | 41.3701749,1.9643252 | 413387 | 4580368 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08105.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que als terrenys de la masia i a prop de la casa hi ha instal·lades torres elèctriques d'alta tensió, la casa mai ha tingut electricitat (Llurba, 2021: 165-168).El mas està ubicat en una zona on encara es troba una interessant explotació agrícola, amb un entorn destacable i una coberta vegetal que presenta una elevada biodiversitat.La Silene neglecta, espècie pròpia d'aquest enclau, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies. Un teròfit és un tipus de planta anual que completa el seu cicle vital (des de la germinació fins a la producció de llavors) en una sola temporada de creixement. Després de produir llavors, la planta mor, però les seves llavors romanen en el sòl fins que les condicions són favorables per a una nova germinació. Els teròfits són especialment comuns en ambients amb estacionalitat marcada, com les regions mediterrànies, on les condicions climàtiques poden ser desfavorables durant una part de l'any. Aquesta estratègia de vida permet a les plantes teròfites sobreviure a períodes de sequera o fred extrem, ja que les llavors poden resistir condicions adverses fins que arribi la següent temporada favorable.Aquesta espècie botànica amenaçada creix en pocs territoris de Catalunya, principalment situats en la franja de sòls del Bundsenstein. A la zona de la Penya del Cucut i a Can Riera es troben algunes de les poques localitats conegudes on els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. Per tant, a nivell municipal, l'hàbitat d'aquestes espècies ha de ser considerat de màxima prioritat per a la seva conservació. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 95959 | Can Valent - Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent-can-pi-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XVIII - XIX | Edifici en avançat estat de deteriorament, amb perill d'enderroc total. | <p>Antic mas ubicat cap a la banda sud del territori de Cervelló, a prop del terme de Torrelles, en un lloc de gran bellesa on la vista es perd entremig de la boscúria, i al qual s'accedeix per un camí envoltat per una natura esplèndida.</p> <p>El conjunt arquitectònic estava construït amb maçoneria de pedra sorrenca i maons que remarquen una part de les obertures de les façanes. Els murs estan arrebossats i pintats en color blanc en les parts dedicades a habitatge. També la pedra sorrenca, però sense arrebossar, delimita les edificacions auxiliars.</p> <p>La masia presenta una planta rectangular amb diversos cossos adossats i una teulada que en part podia haver estat disposada a dos aiguavessos. Actualment, les edificacions estan molt enrunades i resulten de difícil descripció.</p> <p>Hi ha un edifici principal que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En el primer pis es conserva un arc de rajoles al qual actualment, no es pot accedir, i que dona llum a una estança amb coberta de rajola plana, que presenta alguna peça decorada amb motius de rombe fet en negatiu. Destaquen al seu interior, en planta baixa, entre ruïnes i esbarzers, una zona probablement antic celler, originàriament dedicada a la producció de vi, on es conserva a l'entrada una antiga arcada ogival de pedra sorrenca, emmascarada per un paredat posterior i la porta d'entrada al mas, feta amb blancals de dovelles de pedra sorrenca escairada i tancada per la part de dalt per un arc de mig punt adovellat, a sobre de la qual hi ha una finestra de traça vertical. A l'esquerra de la porta hi ha les restes d'una escala. A l'interior d'aquest espai, en planta baixa, i a la cantonada esquerra hi ha, a una alçada aproximada d'1,50 metres, dues sortides de líquid, probablement de vi.</p> <p>En una altra zona, ubicada a terra, al mig de la mateixa estança, es troba disposada la base d'una antiga premsa de vi, reutilitzada posteriorment com a element de suport per estructures vinculades a la ramaderia.</p> <p>Una edificació annexa allotja un cup quadrangular amb parets cobertes per rajoles envernissades i en la qual és encara visible la finestra d'abocar el raïm amb les portadores.</p> <p>En una altra dependència auxiliar, vora de la dedicada al ramat, hi ha la boca de l'antic forn de pa, avui enrunat.</p> <p>Al voltant, i a l'exterior, hi ha un pou i una mina que proporcionaven servei d'aigua a la masia, així com una zona d'horts i cultius.</p> | 08068-82 | Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>De Can Valent no se sap ben bé la cronologia del primer moment de la casa. Llurba (2021b: 222-229) afirma que es tracta de Can Pi de la Serra, esmentada a començaments del segle XVII. L'antic arc de la façana podria datar-se en aquest segle o fins i tot al XVI. El mateix autor també refereix que al voltant de l'any 1600, la casa era coneguda com a Can Corbera i posteriorment com a Can Duran.<br /> <br /> El seu topònim possiblement està relacionat amb els atacs de les tropes franceses (1808-1814) o bé dels escamots carlins. Segons el parer de persones relacionades amb Torrelles de Llobregat, el topònim de Valent ha de venir a conseqüència de la Guerra del Francès més que durant la primera guerra carlina, que començà el 1833. En Martí Pi, el segon fill de l'amo de Can Pi de la Serra, l'any 1820 era capità de cossos francs i quan es va casar pels volts del 1822, va anar a viure al poble i després, en el cens de 1845, ja se l'esmenta com a capità retirat. La seva casa al poble es coneixia com a cal Martí Valent –aquesta denominació ha durat fins als primers anys del segle XX i al poble només hi ha una altra casa amb aquest tipus de denominació, cal Pau Valent, que era germà d'en Martí.<br /> <br /> Per alguns, d'aquest fet bèl·lic, aquell mas s'anomenà Can Valent. Segons sembla, els habitants d'aquell mas es van enfrontar als assaltants –francesos, bandolers o carlins–, de tal manera que aquells malfactors no van poder vèncer la resistència dels habitants de la casa. Arran d'aquell fet, la casa s'anomenà Can Valent per la gosadia d'haver plantat cara a un grup de persones disposades a robar-los tot el que fos. (Llurba, 2021b: 228-229).</p> | 41.3670227,1.9654409 | 413476 | 4580017 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 95960 | Can Ràfols - Mas Trobat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-mas-trobat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII - XVIII - XX | <p>Masia de planta rectangular, que es troba més a prop de Torrelles de Llobregat que de Cervelló. El camí per arribar-hi es des de Torrelles. Antigament s'hi podia accedir des de Can Valent, però aquest camí ja no és visible a causa de la vegetació que l'ha cobert.</p> <p>La planta és rectangular, i el conjunt està orientat cap al sud. Tres cossos arrenglerats conformen el conjunt edificat. Aquests cossos es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants, de teules àrabs. </p> <p>El cos original és el més gran i compacte i inclou una terrassa coberta, mentre que el de l'extrem posseeix tres grans arcades d'arc de mig punt parcialment tancades. Hi la la inscripció 1789.</p> <p>També compta amb diverses construccions auxiliars.</p> | 08068-83 | Can Ràfols, camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>Tot i que presenta una inscripció de l'any 1789, les arcades d'arc de mig punt suggereixen una construcció molt més antiga. </p> <p>El mossèn del poble de Cervelló en la transcripció de l'Acta de Consagració de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló, recollida en el llibre 'Cervelló', editat l'any 1916, explica que Can Ràfols jahi s'esmenta l'any 1231. Aleshores, la casa es coneixia com a 'Mas de Ramon Trobat'.</p> <p>En els llibres parroquials de Cervelló, no es troba cap referència al nom de Ràfols com a nom propi de persona. Llurba (2021b: 161) localitza una documentació de l'any 1715 on s'esmenta el nom de Ràfols com a casa, i no pas com a cognom. Es tracta de l'informe del Magatzem Reial de Llana de Barcelona, en el qual es demana als Ràfols l'aportació de 18 quintars de llenya. Sis anys més tard, exactament el dia 20 d'agost de 1721, sí que s'esmenta un Joan Ràfols -probablement de la mateixa casa-, que també ha de lliurar al Magatzem del Rei, 5 quintars de llenya. Sembla, doncs, que la casa pertanyia a una família anomenada Ràfols. Per trobar de nou esment de Ràfols, ens hem de traslladar a l'any 1761, en què surt al cadastre de Cervelló. També en documentació de l'any 1721, Cecília Ràfols, vídua, tenia una casa de primera qualitat habitada per ella mateixa, i en una part de la casa hi residia en Pau Boladeras, que devia ser el masover.</p> <p>En el 'Cartulario de Francisco de Zamora' (1789) hi surt un altre cop Can Ràfols. Això no obstant, no s'esmenta en la relació de propietaris de més pes tributari de l'Ajuntament de Cervelló (1855) ni tampoc en el padró municipal elaborat l'any 1857, ni com a nom propi, tot i que hi ha un Francesc Roig Ros i un Mateu Roig Fisas, que podrien ser els propietaris.</p> <p>Segons el document de fitació de l'any 1889, entre l'Ajuntament de Torrelles i el de Cervelló s'hi esmenta la casa Ràfols, la propietat de la qual era de Rosa Molina i de Josep Roig Camps, que versemblantment, potser eren parents del Roig de 1857.</p> | 41.3716536,1.9827836 | 414932 | 4580514 | 1789 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08304.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La divisió de termes municipals erntre Torrelles i Cervelló passava pel dormitori principal de la casa. La part est de la masia correspon al municipi de Torrelles de Llobregat. Llurba (2021b: 162) explica: '(..) el mas Trobat o de Can Ràfols estava situat just al mig de dos termes municipals: el de Torrelles (per la cara nord-est) i el de Cervelló (per la cara sud-est). La casa es trobava dividida entre els dos termes, de manera que es deia que si naixies a la banda de Torrelles, t'havien de batejar a l'església torrellenca, mentre que si mories a la banda de Cervelló, t'havien d'enterrar al cementiri cervellonenc. El fet que la casa es trobés al mig de dos municipis es deu a que la casa vella que hi havia es va cremar, i per això en alguns documents es coneix com 'el mas cremat'. Després de l'incendi, la gent de Torrelles de Llobregat volia que el batlle del Consell comunal del poble fos un dels propietaris de Can Ràfols, però ell no ho volia de cap manera. Per tant, la solució va ser construir la casa entremig dels dos termes municipals.' | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 95974 | Pont de La Palma - pont del Xampany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-palma-pont-del-xampany | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (s.d.) “</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>El pont de La Palma o del Xampany (Cervelló)”</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Marges i Vinyes. S.Ll. Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XX | <p>El pont de La Palma o del Xampany, que travessa la riera de Rafamans, és una estructura que combina elements històrics amb reforços moderns. Majoritàriament fet de pedra, el pont presenta tres grans ulls amb arcs de punt rodó construïts amb maons, destacant per la seva robustesa.</p> <p>Conserva la barana original, que és de pedra sorrenca, amb passamans de peces perfectament escairades. Aquesta barana està complementada, a banda i banda, per una barana actual d'acord amb la normativa de seguretat vigent.</p> <p>A la part inferior frontal dels antics pilars dels arcs, hi ha els tallamars, els quals estan també construïts amb pedra sorrenca vermella.</p> <p>S'ha de subratllar que l'estructura original del pont encara es conserva sencera i ha estat reforçada amb elements moderns, a finals del segle XX, incloent els nous pilars de formigó de reforç, la nova barana i un paviment superior actualitzat, assegurant així la seva integritat estructural i seguretat per als usuaris.</p> <p>La vegetació al voltant del pont, degradada, ofereix una cobertura abundant de plantes i arbustos que creixen a banda i banda de la riera.</p> | 08068-84 | Carretera N-340 | <p>Es va construir per salvar el pas de la riera de Rafamans en el moment de la construcció de l'actual carretera N-340, i està edificat amb una estructura molt similar a la de la resta de ponts construïts al llarg d'aquesta carretera.</p> <p>A partir de la dècada de 1954, quan s'edifica la propera fàbrica del Rodel a Cervelló, comença a anomenar-se 'Pont del Xampany'. El dia 1 de gener de 1891, en aquest pont s'hi va cometre un assassinat del qual se'n feu ressò fins i tot els diaris de l'època. D'aquest episodi fan el següent relat Josep Llurba i Gemma Gou:</p> <p>'<em>Un tal Joan Mestres de Cervelló anà al casino de Sant Vicenç dels Horts per jugar a cartes amb altres persones d'aquella població. Entre elles hi havia un individu anomenat Jaume Dulcet Mercè, tartaner de Sant Vicenç. Sembla, segons les cròniques de l'època, que el tal Dulcet, la sort no li era gaire favorable i decidí deixar la taula de joc per retirar-se cap a casa seva, tot deixant, però, el seu mosso, anomenat el Xato, perquè controlés la situació de la partida. Al cap d'una hora, el Xato, anà a casa del tartaner per explicar-li que en Jaume Mestres de Cervelló estava guanyant 50 duros (avui serien 1,5 €) i que la sort li era molt propícia. Aleshores, en Jaume Dulcet ordenà al mosso (el Xato) que preparés els guarniments de l'animal i la tartana i que el guiés cap a Cervelló. En ser a l'altura del Pont de la Palma, l'amo li digué al mosso que el deixés allí, que fes mitja volta i que l'esperés un xic més avall. Al cap de poca estona, en trobar-se amb en Jaume Mestres, que anava cap a Cervelló, el va saludar, però immediatament li etzibà un cop de roc al cap. En Mestres rodolà per terra mig estabornit, cosa que fou aprofitada pel tartaner de Sant Vicenç per clavar-li un seguit de punyalades que li causaren la mort. Després de prendre-li tots els diners i tot el que portava al damunt, el va agafar i el llençà daltabaix del pont. El cadàver fou trobar l'endemà.<br /> <br /> Tot seguit el Jutge de Sant Feliu de Llobregat i els Mossos d'Esquadra, amb l'ajut del metge, el senyor Pons, de la caserna de Sant Vicenç, iniciaren la investigació pertinent, que donà com a resultat que l'autor del crim havia estat en Jaume Dulcet, tartaner de Sant Vicenç dels Horts el qual li recaigué tot el pes de la Llei.</em>' (Llurba-Gou, s.d.: 2).</p> | 41.4008372,1.9878858 | 415397 | 4583750 | 1765 - 1802 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95974-08404.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest pont és un important testimoni de l'enginyeria de finals del segle XVIII, combinada amb tècniques modernes de conservació, que encara resta visible com un element patrimonial destacat al municipi. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96035 | Riera de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</p> <p> </p> | D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització. | <p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.</p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.</p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.</p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.</p> | 08068-85 | Riera de Cervelló | <p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'</em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br /> <br /> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).</p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).</p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.</p> | 41.3980570,1.9857574 | 415216 | 4583443 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat. | 2153 | 5.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96061 | Lledoner de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-sant-ponc-de-corbera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII?- XIX ? | Sembla mort. Els lledoners del costat ja tenen fulles i aquest no. | <p>L'exemplar monumental de lledoner situat a l'entorn del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera és un arbre que destaca pel seu imponent aspecte i la seva contribució al paisatge local. Amb una alçada aproximada de 8 metres, aquest lledoner ha estat una part integral del paisatge durant molts anys. Conegut botànicament com a <em>Celtis australis</em>, aquest arbre caducifoli pertany a la família <em>Cannabaceae</em>.</p> <p>El lledoner és notable pel seu tronc ample, que presenta una escorça rugosa i grisenca a mesura que madura. Encara que aquest exemplar en particular té 8 metres d'alçada, els lledoners poden assolir alçades molt més considerables, superant sovint els 25 metres. Les seves branques es despleguen horitzontalment, formant una capçada rodona i densa que proporciona una ombra generosa.</p> <p>Les fulles del lledoner són simples, alternes i ovades, amb vores dentades. Durant la temporada de creixement, aquestes fulles llueixen un verd brillant que, amb l'arribada de la tardor, es transforma en belles tonalitats groguenques abans de caure. Les flors del lledoner són petites i poc cridaneres, de color verdós, i es disposen en petites inflorescències que passen sovint desapercebudes.</p> <p>Pel que fa als seus fruits, el lledoner produeix drupes globoses que varien en color des del taronja fins al vermellós quan maduren a la tardor. Aquestes drupes contenen una única llavor al seu interior. Encara que no són comestibles per als humans, aquestes drupes són apreciades per diverses espècies d'aus, que en fan el seu aliment.</p> <p>L'aspecte majestuós del lledoner es manifesta en el seu tronc robust i la seva capçada àmplia, que ofereix ombra generosa i un refugi natural per a diverses formes de vida. La longevitat d'aquest arbre, així com la seva capacitat d'adaptar-se a diverses condicions climàtiques, fan que sigui un element destacat tant en paisatges urbans com rurals. La presència d'aquest lledoner al llarg dels anys ha contribuït significativament al valor històric i ecològic de l'àrea, especialment en el context del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera.</p> | 08068-88 | Placeta davant l'entrada al monestir de Sant Ponç. | <p>El cicle de vida del lledoner és molt llarg: més de sis-cents anys. La seva fusta tradicionalment s'ha fet servir, entre altres usos per a fer forques i mànecs de diverses eines de la pagesia. També acostuma a trobar-se a prop dels santuaris.</p> <p>Resulta interessant la cita de l'estudi dialectal que es va fer l'any 1964 a Cervelló <span><span><span>(ALDC)</span></span></span>. Existeix el registre de l'enquesta sobre la fusta de lledoner. L'informador, Florenci Armengol i Armengol, de seixanta-sis anys. Ell va proporcionar informació a les persones enquestadores i les dades van ser transcrites per J. Veny i L. Pons. La data de l'entrevista és el 9 de juliol de 1964.</p> <p>El text descriu les utilitats de la fusta de lledoner a Cervelló. Es menciona que s'utilitzava per fer mànecs de macetes per picar, especialment pels ferrers i carreters, així com pels picapedrers que xafaven pedra. Això es deu al fet que és una fusta amb molta fibra que no es trenca fàcilment. També s'utilitzava per fer braços d'arada per als animals de llaurar, perquè, tot i que es pot doblegar, té una fibra molt resistent.</p> <blockquote> <p><em>Entrevista 107<br /> La fusta de lledoner<br /> (Cervelló)</em></p> <p><em>Només té dues utilitats: per fer mànecs de macetes, diéssim,* de picar, els ferrers o carreters o abans quan s'usaven els que anaven a xafar pedra per les carreteres, aquells picapedrers, que xafaven la pedra, perquè és una fusta que no retrem,* té molta fibra; i després* també serveix pels operaris que fan braços d'arada pels animals de llaurar perquè, encara que es doblegui, té una fibra fantàstica. </em></p> </blockquote> | 41.4019320,1.9120831 | 409062 | 4583948 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144433.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest lledoner ha estat durant molts anys una part integral del paisatge que envolta el cenobi, oferint ombra a les persones que participen en les diverses activitats organitzades a l'aire lliure. L'activitat cultural relacionada amb aquest monument natural es concentra en un aplec anual que té lloc cada segon diumenge de maig. Aquest esdeveniment ofereix una oportunitat única per als municipis i els visitants de connectar amb la bellesa i la història de l'indret.A més d'aquest aplec, es fan visites organitzades una vegada al mes, permetent als interessats explorar de prop aquest espai i aprendre més sobre la seva importància històrica i ecològica. Aquestes activitats fomenten la valoració i preservació del patrimoni natural i cultural de la zona, i ajuden a crear consciència patrimonial sobre aquest espai. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||
| 96062 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Enrunat i ocult per la vegetació | <p><span><span><span>Entre canyes i bardisses es troben, a tocar la riera de Cervelló, les restes constructives del molí. Per l’exterior es veu una porta d'accés amb arc escarser i dovelles ben escairades. A la dreta hi ha una finestra. La resta del mur està fet amb pedres irregulars sense escairar. Pel costat de la llera, dos contraforts reforcen l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l'interior hi ha una sala coberta amb volta de canó.</span></span></span></p> | 08068-89 | Gairebé sota el pont que travessa la riera de Cervelló cap a la urbanització de la Granja García, però dins de la de Torre Vileta. | 41.3988642,1.9870699 | 415326 | 4583531 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96062-1000093601.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 96063 | Rec i resclosa del Molí dels Frares | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-i-resclosa-del-moli-dels-frares | <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser (2000) “Protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic a Sant Vicenç dels Horts”. Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat, Núm. 1, p- 207-212.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>CALPE ANDREO</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>, Roser et alii (2006) I</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>nventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Sant Vicenç dels Horts</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: SPAL - Diputació de Barcelona; Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> | Ha gairebé desaparegut. | <p>Es tracta de l'estructura que proporcionava l'aigua per al molí dels Frares, ja en terme municipal de Sant Vicenç dels Horts. La captació es produïa just a sota d'on ara hi ha el pont que porta a la urbanització de la Torre Garcia.</p> <p>El funcionament d'un molí fariner es basa en l'energia cinètica generada per un moviment rotatori, en aquest cas de l'aigua de la riera de Cervelló. Just a sota el pont hi havia una resclosa que derivava l'aigua a un canal que anava seguint el costat dret de la riera de Cervelló. Aquest traçat encara es pot resseguir, però es troba molt amagat per la vegetació. </p> <p>El funcionament del molí depenia d'aquesta captació d'aigua que s'emmagatzemava en una bassa o s'enviava directament a la roda hidràulica.</p> | 08068-90 | A la llera de la riera de Cervelló | <p>El Molí dels Frares és un edifici ja situat a Sant Vicenç dels Horts, prop de Cervelló. Data del segle XIV i és una de les construccions més antigues i valuoses de la ciutat i està protegida com a bé cultural d'interès local. El Molí dels Frares és l'únic molí que encara es conserva en aquest municipi.</p> <p>L'estructura del Molí dels Frares es divideix en dues parts principals. D'una banda, es troba l'antic molí fariner d'origen medieval, del qual només es conserven les façanes i alguns elements, com ara part dels recs, canals i la bassa. Aquesta part de l'edifici també inclou una estança coberta amb voltes gòtiques, a la qual s'accedeix per un portal de mig punt adovellat. Sobre aquest portal, al segle XVIII, es va col·locar un relleu barroc de Sant Pau amb una inscripció.</p> <p>La història del Molí dels Frares està documentada a partir del segle XIV. Segons una inscripció que es troba en un relleu barroc de Sant Pau, datat al segle XVIII, el molí era propietat d'un senyor anomenat Clasquerí. L'any 1370, el molí va ser adquirit pel monestir de Sant Pau del Camp de Barcelona. Més tard, el 1583, va ser unit al monestir de Montserrat. No obstant això, el monestir de Sant Pau del Camp va recuperar la propietat el 1723 i la va mantenir fins al decret de confiscació de les propietats de les comunitats religioses al segle XIX. A partir d'aquest moment, el molí va ser propietat de l'Estat fins al 1836, any en què va ser venut a Antonio Xuriguer Andario.</p> <p>D'altra banda, trobem la casa o mas on residia el moliner i la seva família. Aquesta casa es troba en un nivell una mica més elevat que l'antic molí i va ser reformada a finals del segle XVIII i a principis del segle XX, seguint l'estètica noucentista. Una de les característiques més destacades d'aquesta reforma era una pèrgola, avui desapareguda, que es trobava al frontal de la bassa. Aquesta bassa, orientada al sud, presenta un apèndix a l'est amb escales centrals per salvar el desnivell de la part posterior del conjunt.</p> <p>Des d'aleshores, el molí ha tingut diversos propietaris. A les primeres dècades del segle XX, el propietari va ser Isidro Tort i Canals, veí de Molins de Rei. El 1948, Dolores Biosca Luquin, resident a Barcelona, va comprar una peça de terra que incloïa el Molí dels Frares a Juan Folch Pons, també de Barcelona. En aquesta època, la nova propietària va declarar que el molí ja no estava en funcionament.</p> <p>Durant els anys cinquanta, l'edifici va ser utilitzat com a escenari per al rodatge de pel·lícules amateurs. </p> | 41.4001891,1.9886668 | 415462 | 4583677 | 08068 | Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134836.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207134951.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96063-20240207135354.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El darrer us va ser per regar les hortes de Sant Vicenç. En l'actualitat, el Molí dels Frares acull les dependències municipals de Promoció Econòmica, així com aules de treball, sales de reunions i un auditori.L'edifici es troba enmig del polígon industrial Molí dels Frares, ubicat prop de Can Pujador, entre la riera de Cervelló i el barri de Sant Josep. Està ben comunicat per carretera i transport públic, amb serveis dels Ferrocarrils de la Generalitat i diverses línies d'autobusos. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96065 | Col·lecció municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-4 | XVII i XX | <p>Es tracta d'un conjunt heterogeni de les obres d'art de propietat municipal i una campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta que es troba al despatx de l'alcalde.</p> <p><span><span><span>Destaquen </span></span></span><span><span><span>tres obres que es troben exposades permanentment al saló de plens de l'Ajuntament de Cervelló. Dues estan fetes amb trencadís de vidre, representen l'església de Santa Maria de Cervelló i el monestir de Sant Ponç de Corbera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La tercera és un mural que està fet</span></span></span><span><span><span> feta amb olis i materials mixts, representant els elements més destacats de la cultura, l’art, la indústria i les tradicions del municipi, com ara la música, el teatre, el treball de la pedra i el vidre, l’arquitectura, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També formen part de la col·lecció municipals altres elements com el bastó de batlle o pintures a l'oli representant els alcaldes i personalitats importants de Cervelló. </span></span></span></p> | 08068-91 | C/ Major, 146-148 | <p><span><span><span>Per informació del Grup de Recerca de Cervelló i les signatures de les obres es pot deduir que les dues primeres, fetes amb trencadís de vidre, són fetes per artesans que van participar a les fires d'artesania del mes de maig dutes a terme a Cervelló. En la seva realització van participar veïns i veïnes de Cervelló tallant trossos del vidre que portaven els artistes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural és obra de l’Associació d’Activitats Artístiques de Cervelló. </span></span></span></p> <p>La campana de la capella de l'Esperança de la Torre Vileta, una vegada la capella va ser destruïda, un temps després va acabar conservant-s'hi al despatx d'Alcaldia. El seu autor, Miquel Carmini, el seu fonedor, va ser un reconegut fonedor de campanes actiu a Catalunya al segle XVII. Un dels seus treballs més notables inclou la campana de Sant Salvador a Granollers, fosa l'any 1590.</p> <p> </p> | 41.3960472,1.9590418 | 412979 | 4583247 | 1665-1990-2007-2008 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-9104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09105.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96065-09106.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Associació d'activitats artístiques de Cervelló i ACAV | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96085 | Col·lecció de la Coral Diana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-coral-diana | <p><span><span><span><span><span><span>CAPELLADES SALA, Josep (2010) Memòries d’un mecànic de l’aviació republicana. Vilafranca del Penedès: Edicions i Propostes Culturals Andana, SL.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>LARROSA, Pere (2011) “La missa de ribera una tradició a Cervelló” <em>Sauló</em>, núm. 1. p.2. Cervelló: Segle Nou.</span></span></span></p> | XIX-XX | Els diversos objectes de la col·lecció es troben protegits: uns emmarcats i d'altres dins d'unes vitrines. | <p>La col·lecció de la Coral Diana consta de diversos elements relacionats amb la història d'aquesta agrupació. Destaquen els estendards, un diploma commemoratiu, el bust d'Anselm Clavé i algunes fotografies de l'agrupació, les cistelles que acompanyen a les actuacions de Caramelles i algunes medalles relatives a les seves diverses actuacions.</p> <p>Tots aquests elements es troben a la seu de l'agrupació.</p> | 08068-94 | C/ Major, 85 | <p><span><span><span>Aquest conjunt d'objectes va ser aplegat al llarg de més d’un segle per part de l'entitat musical anomenada Coral Diana. La Coral Diana, creada a Cervelló l'any 1863, va exercir durant molts anys una activitat musical que dinamitzà i encara dinamitza la seva comunitat, mantenint una estreta relació amb la llengua i la cultura catalanes. La seva primera participació musical va tenir lloc el 3 d'agost de 1863, en ocasió de la Festa Major de Cervelló, i el seu estendard inaugural data de 1864.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Propietària d'aquesta col·lecció, la Coral Diana ha contribuït activament a la preservació de les tradicions musicals, incloent-hi les caramelles. És una entitat associada a la Federació de Cors de Clavé. El 27 d'agost de 1922 es va celebrar una festa en commemoració de la renovació de l’estendard de la coral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins al 1939, el director musical va ser Emili Serra Mac, qui també exercia com a secretari de l'Ajuntament de Cervelló. Després de la Guerra Civil, la coral va interrompre les seves actuacions, però a partir de 1945, el rector Miquel Rubio va encoratjar els antics cantaires i la joventut de Cervelló a refundar la societat coral. El nou director en aquesta etapa va ser Tomàs Villar, fill de Cervelló. En anys posteriors, el seu fill, Antoni Villar, també músic i professor, va liderar la coral fins a la dècada de 1990. Actualment la direcció de la Coral està a càrrec del senyor Benjamin Santos, també director de l’Escola de Música del municipi. </span></span></span></p> | 41.3961552,1.9566152 | 412777 | 4583261 | 1864-1920-2023 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175448.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208175831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96085-20240208180050.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-01-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La Coral Diana ha recuperat la Missa del mestre Josep Ribera i Miró, un compositor a cavall entre el segle XIX i XX. Es tracta d'una tradició cervellonenca, ja que aquesta era la música escollida per cantar a les celebracions importants i, sobretot, per la Festa Major.Participaven i encara fan Caramelles. Un relat de com eren aquestes cantades a principis de segle, el fa l'aviador republicà Josep Capellades:'Per Pasqua, el cor organitzava les Caramelles, que delitaven el veïnat amb les seves cançons, fins i tot a les cases pairals. Els músics de l'orquestra acompanyaven el cor amb els seus instruments de vent. Hi havia un any acompanyant els músics, i un altre acompanyant amb el noi que portava el cistell. El cor tenia dues cantaires que portaven una cistelleta ben feta, folrada i adornada amb roba fina de colors, cintes i cascavells. L’ansa de la cistelleta estava unida a l'extrem d'un pal de fusta prou llarg perquè el cisteller pogués arribar als balcons de les cases. Era tradició que la gent posés ous a la cistella, però també hi tiraven algunes monedes. Jo m'encarregava de recollir el que hi havia. Lliurava els diners al cisteller i col·locava els ous en un cistell que portava per a això. Segons el que havia sentit explicar als meus pares, a finals del segle XIX i a principis del XX, hi havia el costum d’entregar ous, xais i cabrits petits. Amb aquesta recol·lecta, els coristes organitzaven un dinar de germanor el diumenge següent. Quan el cor havia acabat el recorregut pel poble, es feia el recompte dels diners i dels ous que s’havien recollit. Els ous es venien a les botigues i els diners d’aquesta venda, juntament amb els diners recollits, es gastaven per organitzar, l’estiu següent, una petita excursió que durava tot el dia. També hi participaven els nens que ajudaven els cistellers. Un any vam anar en autocar a la platja de Calafell, i un altre a Arenys de Mar (...).' (Capellades Sala, 2010: 29). | 105|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96086 | Font del Roure / Font del Roure de can Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-roure-font-del-roure-de-can-pi | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | Cal manteniment i neteja. | <p><span><span><span>Font aïllada al costat de la riera, en la qual desemboca directament. Té paredat de ciment, i està construïda a recer d’una terrassa i al costat dels esglaons que baixen fins a aquest punt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una pica rectangular, dos brocals pels que raja l’aigua i a dreta un esglaó per a deixar l’atuell de recollir l’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de la pica neix una canalització que marxa cap a la riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba envoltada d’una frondosa vegetació, per sota d’una alzina de bones dimensions.</span></span></span></p> | 08068-95 | Entre els números 26 i 28 del carrer Llivia de la urbanització de can Pi, baixen unes escales cap a la font. | <p>L'aigua ha estat un recurs ric i inseparable de la història del municipi, tot i que en els temps actuals aquesta realitat hagi canviat. A més de la significativa presència de les rieres i torrents en aquest territori, destaquen moltes fonts que persisteixen, mantenint la seva qualitat original (Margall, 2018: 24).</p> <p>Les fonts de Cervelló eren indrets on força sovint les persones hi anaven a berenar i a buscar un càntir d'aigua fresca (Llurba, 2012:8-9).</p> | 41.3864943,1.9705976 | 413933 | 4582174 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174500.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174542.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96086-20240209174654.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96087 | Els Grillats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-grillats-0 | <p><span><span><span><span><span><span>PAULIS, Susanna (2016) La festa de San Giovanni Battista a Quartu Sant’Elena. Cagliari: Ed.: CUEC. Uniersity press. Antropologia culturale.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>STEFANO RUIU, Franco (2007). I riti della Settimana Santa in Sardegna. Nuoro: Imago Edizioni.</span></span></span></span></span></span></span></p> | Costum que encara es troba vigent | <p>Uns 23 o 25 dies abans del Dijous Sant, persones de Cervelló, especialment dones, preparen aquest germinat que té la característica principal que es fa ocult de la llum del sol, per la qual cosa està absent del verd proporcionat per la clorofil·la, de manera que al final s'obté una preciosa planta de color blanquinós.</p> <p>La forma de preparació és la següent:</p> <ol> <li> <p>Dins d'una torreta es disposa un dit de gruix de terra i tot seguit, en aquella terra se sembren llenties (s'havia fet també de manera tradicional amb veces o mill).</p> </li> <li> <p>Es cobreixen les llenties amb un altre dit de gruix de terra.</p> </li> <li> <p>La torreta es reserva en un lloc fosc, per tal de preservar-la de la llum, o si no pot ser, es tapa amb una bossa d’escombraries (abans es feia amb una portadora de raïm).</p> </li> <li> <p>Es va regant amb freqüència per tal que faci el procés germinatiu, fins a arribar al Dijous Sant.</p> </li> </ol> <p>Aquests germinats ornamenten l'altar del Dijous Sant a l'església de Sant Esteve.</p> | 08068-96 | carrer Major, 23 | <p><span lang='CA'><span><span>Alguns estudiosos han fet derivar aquest costum de la mitologia grega i en concret com herència del món sirià fenici. Al centre es troba la figura d'Adonis, divinitat que mor i ressuscita, representant així la mateixa natura que, en el seu cicle de creixement, es renova anualment. En relació amb això, s’ha establert l’origen en els jardins d’Adonis, destinats per una mena de màgia simpàtica o imitativa, a promoure el creixement o la dinamització de la vegetació (Paulis, 2016). D’aquesta manera, imitant el creixement dels cultius, s'esperava garantir una bona collita. En la ritualitat cristiana, representaria la mateixa resurrecció de Crist sobre les tenebres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’arxiu de la parròquia hi ha documents on s’indica la crida del rector als fidels per a la preparació i plantat dels grillats, així per exemple el 15 de febrer de 1948 (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“El mossèn demanava que es comencessin a plantar els grillats, que consistía a plantar vesses que, un cop germinades servien per adornar el monument pel Dijous Sant”. (Roig, 2010)</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“Per Semana Santa es feia un monument a l’altar major que durava el Dijous Sant i el Divendres Sant i es desmuntava el Dissabte Sant. L’arreglaven les noies. També les ajudava el Damià. Quedava molt bonic. Es posaven bancs de diferents mides, fent escala, tots plens de flors. Allà s’hi posaven les palmes, els palmons i els llorers. Aleshores traslladaven l’altar provisionalment on ara hi ha la pica baptismal, ja que l’altar major quedaba completament adornat de flors”</em> (Roig, 2010)</span></span></span></p> <p><span><span><span><em>“La Maria Teresa Massana explica que en el monument també s’hi col·locaven unes plantes que en deien els grillats. Aquests grillats es començaven a preparar 23 dies abans del Dijous Sant. Per obtenir aquestes plantes calia plantar llavors de mill i veces en un test. S’hi havien de posar moltes llavors i 2 o 3 dits de terra a sobre. Calia regar-ho un cop al dia. Es tapaven amb una portadora perquè no els toqués la claror del sol i no agafessin la pigmentació verda. Volien foscor. Així germinaven sense la clorofil·la que tenen les plantes. La Maria Teresa ho recorda amb molt d’afecte. Al cap de 23 dies havien germinat totes les llavors i la torreta era plena de griolls, de color groguenc, que donaven una imatge ornamental bonica. Actualment Mn. Xavier Ribas ha volgut recuperar aquest costum el dia de Dijous Sant per al monument”</em> (Roig, 2010).</span></span></span></p> | 41.3960096,1.9535564 | 412521 | 4583248 | 08068 | Cervelló | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96087-altar-corpus-2002-1page-0001.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És interessant la vigència d'aquesta tradició singular que combina elements antics de rituals pagans amb les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya, especialment a Cervelló i altres pobles, com Olesa de Montserrat i de la zona d'Osona.La pràctica de fer els grillats, utilitzant la germinació de diferents vegetals en llocs foscos i humits, i després incorporant els grills blancs a la decoració dels misteris de Setmana Santa, destaca la riquesa cultural i les influències diverses que han contribuït a les tradicions locals.La connexió amb els rituals pagans d'època romana, com els jardins d'Adonis, i la simbologia de la resurrecció que acompanya aquesta pràctica, proporciona una perspectiva interessant sobre com les tradicions poden evolucionar i adaptar-se al llarg del temps, mantenint alhora elements de les seves arrels històriques.Aquesta pràctica també es segueix a Sardenya, amb el nom de 'Su Nènniri', i a l'Alguer i a altres llocs de l'Est d'Europa, amb diverses adaptacions locals.La riquesa cultural i diversitat de costums com aquesta, contribueixen a la bellesa i complexitat de les celebracions de la Setmana Santa a Catalunya. | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 96088 | Monument a les víctimes de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-les-victimes-de-la-guerra-civil-2 | <p>CARBALLÉS, Jesús Alonso (2017), 'Memoria(s) de piedra y de acero: Los monumentos a las víctimas de la Guerra Civil y del franquismo en el País Vasco<em>'</em>. A: <em>Cahiers de civilisation espagnole contemporaine. De 1808 au temps présent,</em> núm. 18, primavera 2017: <a href='https://journals.openedition.org/ccec/6434'>https://journals.openedition.org/ccec/6434</a></p> | XX | <p>Monument commemoratiu en memòria dels morts a Cervelló durant la guerra civil.</p> <p>És un monòlit aïllat, de pedra sorrenca vermella sense desbastar, amb forma triangular. Es troba a sobre d'una base de formigó blanc que representa el terme municipal del municipi. Al frontal hi ha una placa d'acer patinable amb la següent llegenda: </p> <blockquote> <p><em>'En memòria de totes les persones de Cervelló que van morir o patir a causa de la Guerra Civil.</em></p> <p><em>Les guerres no les guanya ningú.</em></p> <p><em>Cervelló 1939-2019'</em></p> </blockquote> | 08068-97 | c/ de la Pau, 13 | <p>Va ser instal·lat al parc de la Timba l'any 2019. Aquest Parc de la Timba és un espai verd públic de gairebé 8.000 m² inaugurat el 2015, està ubicat a prop de la zona de les mines. L'espai ofereix diverses zones d'oci, jocs per a nens, i instal·lacions per a la mobilitat de la gent gran, i manté una gran varietat de vegetació típica de la zona, com pins, xiprers, i plantes arbustives mediterrànies. El parc també conserva el nom popular de 'la Timba', que es va originar després de la Guerra Civil quan la zona es va convertir en un lloc on es llençava runa.</p> | 41.3940902,1.9601573 | 413070 | 4583028 | 2019 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96088-20231203143341.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest monument simbolitza la creixent demanda en diversos sectors de la societat de reconèixer les víctimes d'un passat violent, preservant-ne la memòria de l'inexorable pas del temps i del pes d'un silenci imposat. La seva erecció s'emmarca en la superació d'un període prolongat d'amagament i pot interpretar-se en gran part com el resultat d'una 'mémoire empêchée'.La seva instal·lació comporta una intenció rehabilitadora i reintegradora per a les víctimes que han mantingut el silenci fins ara.En absència de la possibilitat d'aconseguir una justícia efectiva, el monument juga avui un paper substitut, destinat a mantenir viva en l'espai públic la memòria de la injustícia comesa. | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96089 | Cementiri de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | XIX - XX | Hi ha algunes sepultures en mal estat de conservació, especialment el mausoleu. | <p>Compta amb un total de 711 llocs de sepultura, incloent-hi panteons, nínxols i columbaris.</p> <p>Destaquen un mausoleu modernista; la tomba de Josep Tarradellas amb la placa on se'l nomenava 'Commandeur de la Legion d'Honneur' atorgada pel president François Miterrand; un poema original de Pere Quart, dins del nínxol de la família Roig Morera; la capella-panteó de la família Mensa; el nínxol d'Antoni Novellas Codina, entre altres sepultures, així com les dues creus: una exempta i una segona ubicada en una cantonada de la zona de nínxols.</p> | 08068-98 | Carrer Àngels, 1 | <p>Als inicis, havia estat propietat de la parròquia, i estava ubicat a l'antiga església de Sant Esteve, avui Santa Maria de Cervelló. Amb posterioritat es va crear aquest, que es va beneir el dia 1 de novembre de 1894, segons consta en el llibre d'actes de la parròquia d'aquell any (Roig, 2010: 83, 138). En aquest llibre es diu: 'Les parets tenen la suficient alçada per tal que no pugui ser profanat (…) Es tanca amb una reixa de ferro. Hi ha una capella i una creu de pedra al seu interior. El mossèn es fa càrrec de la clau. L'administració també és responsabilitat del mossèn, que porta un llibre de comptes'. En un escrit que va deixar fet Mn. Antoni Forns, sacerdot que va fer el cementiri, es parla d'un reglament aprovat per les autoritats (el dia 26 de setembre de 1895) i que va ser considerat com a document oficial. El reglament va ser aprovat (Roig, 2010: 83).</p> <p>El dia de la benedicció, feta pel rector de Sant Feliu de Llobregat, hi van assistir els rectors de les parròquies veïnes, el ple de l'Ajuntament, les Confraries de la parròquia i Administracions amb els seus estendards i atributs, així com veïns i veïnes de Cervelló.</p> <p>El terreny on es va construir va ser cedit a la Parròquia pel senyor D. José Bassons Llopart, i les parets, a part d'alguns petits donatius, van ser totalment aixecades gràcies a l’aportació econòmica del senyor Joaquim Mensa Prat, aleshores alcalde de Cervelló. El senyor Mensa va construir la capella que serveix de panteó a la família i que va ser cedida com a capella pública pels usos litúrgics.</p> <p>L'iniciador i propulsor d’aquesta obra va ser l'aleshores rector de la parròquia de Cervelló, D. Antoni Forns, que va ser assassinat a Barcelona en el decurs de la guerra civil. (Roig, 2010: 138).</p> | 41.3983386,1.9614023 | 413180 | 4583499 | 1894-1901 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130152242.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130153527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-20240130151036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09807.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96089-09808.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Estructural | BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La propietat és municipal, i és gestionada mitjançant una concessió administrativa des del 2007 per un període de 45 anys. El programa de millora d'aquest cementiri s'ha centrat en la restauració i manteniment de les instal·lacions, així com en la planificació de construir nous llocs de sepultura. | 119 | 46 | 1.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96090 | Penyes del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-rector | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La formació geològica de roques detrítiques de tonalitat vermellosa està composta per gresos, conglomerats i algunes lutites, que esquitxen la coberta vegetal del vessant de la muntanya.</p> <p>El paisatge inclou també un conjunt de petites coves i balmes que es comuniquen entre si per diferents obertures i passadissos. Aquestes coves són conegudes per ser un important conjunt arqueològic on s'han trobat restes neolítiques. Dues de les cavitats són més grans i, a l'interior, es poden veure les parets ennegrides pel fum de focs, indicant que eren utilitzades com a habitacions.</p> <p>Sobre el traçat tradicional de l'antic camí de l'Ordal, aquesta formació geològica s'alça amb una presència imponent, convertint-se en un espectacle natural que capta la mirada amb les seves roques rogenques. Situada prop de la pintoresca i feréstega vall de Can Sala, aquesta formació crea un paisatge que esdevé una obra d'art natural, molt apreciada per la gent de Cervelló.</p> | 08068-99 | Sobre la carretera de Santa Maria de Cervelló | <p>L'acció del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein ha creat formes inusuals, singulars i fascinants. Les roques, desgastades pel pas del temps i l'erosió, es presenten com testimonis silents d'èpoques passades, portant en si mateixes les empremtes dels cicles geològics i de la mà humana. Encara per estudiar i determinar la seva vàlua i cronologia, aquests elements d'interès arqueològic són visibles en aquestes formacions.</p> <p>El Buntsandstein correspon al període geològic del Triàsic Inferior. Aquest terme s'utilitza principalment en la geologia europea per referir-se a una sèrie de roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 251 i 243 milions d'anys. El període és conegut per les seves característiques capes de gres vermell, que són el resultat de dipòsits fluvials i eòlics en un ambient àrid o semiàrid durant aquella època.</p> <p>L'esperó rocós creat per aquestes transformacions naturals, no només manifesta visualment la seva història mil·lenària, sinó que també actua com a mirador de la memòria geogràfica, oferint una perspectiva única sobre els camins ancestrals que uneixen terra, passat i present d’aquest territori.</p> <p>A la part superior de l'esperó hi ha restes d'una hipotètica ocupació humana d'època prehistòrica que no ha estat estudiats científicament.</p> <p>En aquesta ubicació privilegiada, la confluència física i paisatgística entre el camí de l'Ordal i la vall de Can Sala crea un escenari que convida a la contemplació. Les formes i textures de les roques, juntament amb la seva paleta de colors, esdevenen una autèntica obra d'art natural que ressalta la grandesa de la natura i la seva capacitat de modelar el paisatge amb el pas dels segles.</p> | 41.3913621,1.9559642 | 412715 | 4582729 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-09904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102131404.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló. Es tracta d'un indret ben conegut per grups excursionistes, i que forma part de variades rutes de turisme natural que es fan per aquest territori. Aquest esperó rocós no només és un punt de referència geogràfic, sinó també un lloc on la història, la geologia i la bellesa natural es fusionen en una experiència singular. Caminar per l'antic camí de l'Ordal i admirar aquesta formació rocosa proporciona una immersió en el passat i una connexió amb la natura que perdura en el temps, com les pròpies roques que formen aquest esperó, que esdevenen sentinelles silents d'una època llunyana. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||
| 96091 | Pi ver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-ver | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX | Afectat per la sequera. | <p>Pi Pinyoner de grands dimensions (uns 20 metres) que es troba a prop de la llera de la riera de Cervelló.</p> <p>El pi pinyoner (<em>Pinus pinea</em>) és un arbre de les coníferes de mida mitjana a gran que pertany a la família <em>Pinaceae</em>. Té un tronc recte amb escorca grisenca i fissurada, i les seves fulles, aciculars i persistents, es disposen en fascicles de dos. Aquesta espècie és originària de la regió del Mediterrani, incloent-hi països com Espanya, Portugal, Itàlia i Grècia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats.</p> <p>Les pinyes o conques del pi pinyoner són grans i pesants, amb una forma ovalada i una grandària d'aproximadament 8 a 14 centímetres. Cada escama de la pinya té una petita protuberància a la part superior coneguda com a umbo. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són apreciats per la seva carn comestible i s'utilitzen en una varietat de plats culinaris. A més, la fusta del pi pinyoner es fa servir en la construcció, especialment per a la realització de mobles i fusteries.</p> <p>Amb una presència important en els ecosistemes mediterranis, el pi pinyoner té un paper ecològic significatiu, ajudant a prevenir l'erosió del sòl i oferint ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, ja que molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</p> | 08068-100 | Zona periurbana. Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner. | <p><span><span><span>Els pins van formar part de les comunitats vegetals dominants a Cervelló, especialment abundants són les compostes per pins blancs tot i que a vegades es pot tractar de pinedes de pins pinyoners. Aquest exemplar, representa la importància històrica d’aquesta espècie arbòria al municipi, és un arbre molt conegut per la comunitat. </span></span></span></p> <p>Aquest ha estat sempre un arbre molt estimat per la gent de Cervelló. Nens i nenes arreplegaven al mes d'octubre els seus pinyons.</p> <p>Formava part de la masia de Ca n'Esteve.</p> | 41.3939178,1.9638593 | 413379 | 4583005 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96091-10002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | També rep el nom de 'Pi Fred'. Un altre nom alternatiu minoritari és 'Pi Gros'. | 2151 | 5.2 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 96095 | Boscos de Rocabruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> | 08068-102 | Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3819301,1.9804777 | 414753 | 4581658 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 96096 | Puig d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p> | Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret. | <p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p> | 08068-103 | Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat. | <p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 41.4081847,1.8849762 | 406805 | 4584670 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg | Legal | Mesozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de conservació | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. | 122|121 | 2153 | 5.1 | 1762|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 96098 | Fons documental de la Parròquia de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-la-parroquia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XV a XX | <p>El fons documental de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, conservat a l'Arxiu del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, inclou una àmplia varietat de documents des del segle XIV fins al segle XX. Aquesta documentació cobreix aspectes civils, senyorials, econòmics, demogràfics, religiosos i administratius. Entre els documents destacats hi ha registres de confraries i associacions com l'Apostolat de l'Oració de 1952, l'Associació Filles de Maria de 1894 i la Confraria del Roser del 1578 fins al segle XVIII. També s'inclouen consuetes del segle XIX, correspondència dels segles XVIII al XX, censos dels segles XVIII-XIX, i <em>status animarum</em> de la segona meitat del segle XX.</p> <p>En l'àmbit econòmic, es conserven registres d'administració parroquial i comptes des del 1400 fins al 1826, així com altres documents administratius fins al 1906. També hi ha llibres de rendes, llibres d'almoines, rebuts de pagament de tributs, i diversos documents financers que reflecteixen l'activitat econòmica de la parròquia al llarg dels segles. A més, es conserven impresos del 1760 al 1952, que ofereixen una visió sobre l'evolució històrica i social de la comunitat de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons documental aplega, en detall, la següent documentació:</span><strong><span lang='CA'> </span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Civil i senyorial</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>1609-1973</span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Confraries i associacions</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Apostolat de l’Oració 1952</span></span></span></li> <li><span><span><span>Associació Filles de Maria 1894</span></span></span></li> <li><span><span><span>Confraria del Roser 1578 - s. XVIII Confraria de la Minerva [18??] Patronat Obrer </span></span></span></li> <li><span><span><span>Parroquial 1963-1964</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Consuetes</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>XIX </span></span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Correspondència</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span>XVIII-XX</span></span></li> </ul> <p><strong><span><span>Demografia</span></span></strong></p> <ul> <li><span><span><span>Censos XVIII-XIX</span></span></span></li> <li><span><span><span><em>Status animarum</em> segona meitat del XX</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Dispersa</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>XVI-XX</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Economia</span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Comptes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1826</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Administració parroquial. Diversa</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1605 – 1906</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Bací de les ànimes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1621 – 1746</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Causa Pia</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1905</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Comptes de la Butlla</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1812</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibres de rendes</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1520 – 1694</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llibreta d’almoines</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1860 – 1861</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Llevadors de delmes i primícies</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1400 – 1831</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><span lang='CA'>Rebuts de pagament de tributs</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1733 – 1887</span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'>Impresos</span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span lang='CA'>1760 – 1952</span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-104 | c/ Armenteres, 35, 08980 Sant Feliu de Llobregat, Barcelona | <p>La Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat va ser erigida el 15 de juny del 2004, i és sufragània de l'Església Metropolitana de Barcelona. Amb l'Arxidiòcesi de Barcelona i la Diòcesi de Terrassa, formen la Província Eclesiàstica de Barcelona.</p> <p>Des de l'any 2004 inicia la tasca de concentració de bona part de la documentació de les diverses parròquies pertanyents al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, entre elles la de Sant Esteve de Cervelló. <span><span><span lang='CA'>Els documents més antics relatius a Cervelló que es conserven són els referents a assumptes econòmics i a la confraria del Roser.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la guerra civil Ramon Armengol va salvar l’arxiu parroquial: el va guardar i en acabar la contesa va tornar tots els documents a la parròquia. Ell havia fet un inventari de tot el que havia guardat durant aquest període de temps (Roig, 2010: 107).</span></span></span></p> | 41.3959705,1.9535506 | 412520 | 4583243 | 1400 a 2003 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10403_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10404_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96098-10405_0.jpg | Física | Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | S'ha de tenir present, que la informació d'alguns d'aquests documents és compartida amb les Parròquies de Santa Maria de la Palma de Cervelló.No obstant això, aquest conjunt documental reflecteix la riquesa històrica de la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, oferint una visió detallada de les activitats religioses, econòmiques i socials al llarg dels segles. Els documents sobre administració parroquial, comptes, llibres de rendes i correspondència són especialment valuosos per a la recerca històrica i genealògica, proporcionant informació detallada sobre la vida i l'organització de la comunitat durant diversos períodes històrics. | 94|95|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc