Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47304 | Forn de teules del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XX | Està en ruïnes | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. | 08070-46 | La Guixera del Garet | Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. | 41.8272800,2.1930200 | 432987 | 4630914 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47329 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980. | 08070-71 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva). | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47334 | PEIN Moianès- Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola | <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> | <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> | 08070-76 | Collsuspina | <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> | 41.8445300,2.1628400 | 430500 | 4632854 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47352 | Font Sauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sauler | Caldria fer-ne una neteja de l'entorn | Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs. | 08070-94 | Camí de l'Estany | Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any. | 41.8409700,2.1646900 | 430649 | 4632457 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47353 | Roure de can Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons | Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal. | 08070-95 | can Boldrons | 41.8460500,2.1870700 | 432513 | 4633003 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47360 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures | Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical. | 08070-102 | Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà | 41.8255700,2.1851300 | 432330 | 4630731 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47390 | Balma soleia de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-soleia-de-lespina | Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic. | 08070-132 | L'Espina | 41.8195200,2.1746800 | 431456 | 4630067 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47391 | Balma del Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-teixidor | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur. | 08070-133 | Camí a l'Espina | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8211200,2.1775000 | 431692 | 4630243 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47393 | Goigs de Nostra Senyora del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-socos | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIX | <p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.</p> | 08070-135 | Santa Maria del Socós | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1987 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47397 | Bassa del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-soler | Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m. | 08070-139 | Torrent del Soler, sota Granja del Soler | 41.8011000,2.1794400 | 431832 | 4628018 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47398 | Font de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-floriac | Camí cobert de bardissa | Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac. | 08070-140 | Camí antic de la Guixera a Floriac | 41.8345000,2.1908100 | 432811 | 4631718 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47399 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera | Cobert de bardissa | Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag. | 08070-141 | Sota pont de la carretera N 141C | 41.8357900,2.1902500 | 432766 | 4631861 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47399-foto-08070-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47400 | Font Cullell o Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cullell-o-picanyol | Font Situada al torrent de Picanyol , davant de mas Picanyol. La sorgència actual no era l'original, sinó que aquesta era al centre del marge de pedra en forma de corba. Avui surt l'aigua en la part inferior i és canalitzada seguint el marge de pedra fins al torrent. | 08070-142 | Torrent de Picanyol | El seu nom original era Cullel, mot que rebia l'antic mas de Picanyol, segons informació oral. | 41.8257400,2.1686200 | 430959 | 4630763 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font disposa d'una llosa de pedra com a taula i sis bancs de pedra per asseure al seu voltant. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47402 | La Serreta del Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-del-collell | Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic. | 08070-144 | Mas Collel | 41.8235900,2.1701300 | 431082 | 4630523 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47405 | Roure d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans | Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. | 08070-147 | Mas Armadans | 41.8348900,2.1622800 | 430443 | 4631784 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47406 | Roureda de can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-casanova | La Roureda de can Casanova és situada entre can Jordà i can Torres, al costat de la carretera de Collsuspina a Tona N 141C que travessa el bosc pel seu extrem nord. És un bosc compacte, madur, que actua com a referent de topònim local. Aquest fet li ofereix un caràcter i valor especials. | 08070-148 | Bosc de Casanova | Segons informació oral, aquest bosc es conserva degut a que un anterior propietari del mas Casanova no va voler tallar el bosc per fer més camps de conreu, motiu pel que s'ha conservat fins els nostres dies. | 41.8266000,2.1845700 | 432285 | 4630845 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47407 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-0 | Celebració de trobada de puntaires, durant el primer diumenge de setembre, a la plaça Major. La trobada és coordinada per l'ajuntament i l' Associació de Puntaires de Catalunya, aplegant a un grup molt important de puntaires vingudes d'arreu de Catalunya. | 08070-149 | Plaça Major de Collsuspina | 41.8256100,2.1752100 | 431506 | 4630743 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47408 | Vertex comú els tres vessants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-comu-els-tres-vessants | Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat. | 08070-150 | Camí de can Regàs | 41.8459700,2.1776400 | 431730 | 4633002 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF | Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47412 | Perera d 'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans | Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. | 08070-154 | Antiga zona de conreus de mas Armadans | 41.8346800,2.1611900 | 430352 | 4631761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47413 | Bassa Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol | Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. | 08070-155 | Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac | Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. | 41.8259000,2.1684500 | 430945 | 4630781 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47415 | Dansa de garrofins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-garrofins | TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53 | Ja no es balla a Collsuspina | El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener. | 08070-157 | Collsuspina i Moianès | El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47307 | Roc Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-colomer | Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya | Ha caigut una de les ales | Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma. | 08070-49 | Camí de Collsuspina a l'Espinoi | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina. | 41.8194900,2.1756100 | 431533 | 4630063 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47307-foto-08070-49-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes. | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47366 | Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons | <p>Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.</p> | <p>És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.</p> | 08070-108 | Bellver | <p>Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</p> | 41.8469800,2.1727100 | 431322 | 4633118 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-2.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 124|123 | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47404 | Pont de l'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lescanyolit | Pont natural creat per l'erosió de la riera . Presenta una bellesa especial, amb un traçat d'uns 6 metres de llargada, format per gresos carbonatats d'origen marí dipositats durant l' època de l'Eocè. | 08070-146 | Torrent de l'Espina | Les calcàries de Collsuspina desenvolupen un sistema càrstic responsable de les conegudes coves del Toll a Moià. Aquesta formació geològica respon a un entorn ecològic de mar, poc profund i de salinitat normal. De fet, equivalent al jaciment paleontològic del l'Escull de la Trona, en el terme municipal d'Orís. D altra banda, el pont de l' Escanyolit és una manifestació actual del procés erosiu, damunt dels materials rics en gresos i margues marines. A diferencia de les calcàries, aquest entorn seria una zona ecològica de mar més interior de menys producció biològica. | 41.8122200,2.1766900 | 431615 | 4629255 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Ben segur aquest pont havia estat una zona de pas a l'antiguitat, fet que ho testimonia la fita de límit de termes, situada al costat d'un antic camí. | 124|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47371 | Balma del Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-paleta | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent. | 08070-113 | Camí cap a l'Espina | La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8228500,2.1759600 | 431566 | 4630436 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures. | 124|125|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47280 | Dolmen de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-lespina | BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920) | Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul. | Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre. | 08070-22 | Serra de Santa Coloma | El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.8061700,2.1765500 | 431597 | 4628584 | 1800aC | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47280-foto-08070-22-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47282 | Fontscalents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontscalents | BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212. | El jaciment està exhaurit. | Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada. | 08070-24 | Fontscalents | El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot. | 41.8232000,2.1760200 | 431571 | 4630475 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47323 | Camí Ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic | Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu. | Alguns trams no estan restaurats | El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 08070-65 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8462600,2.1906600 | 432811 | 4633023 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i Font. OPC Diputació de Barcelona | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47314 | El Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant | La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis. | 08070-56 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47273 | Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XII-XVII | Sant Cugat de Gavadons és una petita església que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte. Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir, possiblement de finals del segle XIX. | 08070-15 | Sant Cugat de Gavadons | El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes.Es fa un aplec cada primer de maig. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47345 | Finestra gòtica del Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-del-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XVII | Finestra que es troba a la façana principal de la masia del Solà Subirà, al primer pis. És una finestra monumental, tallada en pedra, formada per una obertura amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem dels arcs i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. Hi ha una segona finestra al mateix pis, a la dreta, que és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. | 08070-87 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que la casa es troba en mal estat, la finestra encara es conserva sencera. | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47265 | L'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespina | Dolors. (1983). Secció d'història: L'Espina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 3, novembre 1983. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982. | La casa es troba darrera d'un tossal, a migdia del Pla de Querol i al sud del nucli del municipi. Es tracta d'un conjunt format per una casa central a la que envolten diferents construccions en diferent estat de conservació i de diferents èpoques; situada en un desnivell del terreny. La masia principal forma un cos quadrangular, cobert amb la teulada a dues vessants de teula àrab, amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i té un cos afegit a la banda de llevant amb teulada a un vessant i un altre que no té teulada a la banda de tramuntana. Degut a l'aprofitament del desnivell, davant la façana principal hi ha una era que és el sostre d'un cos edificat situat davant la casa però al nivell inferior i que presenta una estructura singular de voltes de canó suportades per pilars i arcs de mig punt rebaixats, disposats en quatre crugies. Probablement es tracti d'antics estables. En quant a l'edifici principal, de planta baixa i tres pisos, presenta una façana simètrica, a la que recentment s'ha eliminat l'estuc de guix que la cobria. Es veu clarament la ubicació de la casa en un desnivell, ja que té dues portes dovellades, una al nivell inferior, accessible des del nivell baix del camí i altra a un nivell superior situada al centre de la façana i amb un escut a la dovella central, que conserva una disposició simètrica de finestres i balcons. La finestra que trobem sobre la primera porta té decoració gòtica característica del s. XVI, amb arc conopial i diferents motius escultòrics, i es tractaria de la part més antiga de la casa, que s'ampliaria a banda i banda. A la mateixa façana i al costat de la finestra es conserva un carreu amb una cara tallada, segurament d'alguna altra finestra de la mateixa època. La façana de migdia, més moderna, té un gran arc de mig punt a la planta baixa i un cos de galeria amb cinc arcs de pedra rebaixats al pis superior. A la façana de ponent hi ha una llinda amb la data 1909 ALFONSO ESPINA. Destaquen també diversos elements afegits a la façana de tramuntana que es troben en semi ruïna, i que podrien haver format part de l'edifici més antic i que conserven alguns contraforts. Així com un cos a l'extrem de ponent de la façana principal, sense teulada, però amb els dos arcs de mig punt rebaixats que formaven l'accés a l'edifici per aquesta banda. Es tractaria segurament de coberts per a usos del mas. | 08070-7 | L'Espina | Aquesta és la masia tradicionalment més antiga del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca (mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553 de Sant Cugat Collsasima, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferent documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. La família conserva també diferent documentació produïda al llarg de la història del mas que anà evolucionant i engrandint-se, tal i com es pot veure en l'estructura actual que manté elements dels segles XV a l'actualitat. | 41.8176200,2.1783400 | 431758 | 4629853 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47265-foto-08070-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47265-foto-08070-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47265-foto-08070-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Altres elements destacables de l'entorn són el mateix camí empedrat que passa per davant la façana principal de la casa, així com uns tancaments de murs que es troben a sota de la casa per la banda de ponent, que formarien part d'antigues construccions del conjunt. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47272 | Escut de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lespina | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982. | XVI-XVII | A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-14 | L'Espina | Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. | 41.8175300,2.1781700 | 431744 | 4629844 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47272-foto-08070-14-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47306 | Pont de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespina | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XIX | Està en ruines | Restes d'un antic pont que creuava el torrent de l'Espina per salvar la comunicació entre el molí i el mas de l'Espina. Es conserven les arrencades de l'arc o estreps del pont a banda i banda de la riera. Per una fotografia antiga del pont, sabem que era un pont amb forma d'esquena d'ase. Al llit de la riera encara hi ha les restes dels antics carreus que formaven les dovelles de l'arc, de formes regulars i ben treballades. | 08070-48 | Torrent de l'Espina | El molí estaria relacionat amb el mas de l'Espina, tot i que és difícil establir la seva cronologia. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Aquest pont va ser ensorrat fa uns 8-10 anys de forma voluntària. | 41.8178600,2.1754000 | 431514 | 4629882 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47306-foto-08070-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La fotografia del pont complert és anterior a l'enderroc. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Està escapçat per la part inferior | A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47322 | Escut de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-64 | Floriac, N-141, pk 7 | El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. | 41.8356400,2.1943000 | 433102 | 4631842 | 1568 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47322-foto-08070-64-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47417 | Font de les Fontanilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-fontanilles | XVIII-XIX | Els entorns es troben plens de bardisses. | Font protegida en forma de mina molt ben treballada amb base de maó i volta de pedra formada per sis dovelles que conformen un arc de mig punt. | 08070-159 | L 'Espina | La seva datació podria recular fins a l'època medieval, però preferim deixar-la com a construcció de l'època moderna , donada la manca de documentació. Cal dir que és tracta d'una obra molt ben feta. | 41.8161900,2.1823100 | 432086 | 4629691 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47417-foto-08070-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47417-foto-08070-159-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font es troba molt propera a la masia de l'Espina, cal baixar pel camí sentit sud i travessar el petit torrent, on trobarem la font al costat esquerre del torrent al marge del camí. Trobem un petit bassal d'aigua , al seu costat , un roure ben desenvolupat. La seva datació podria arribar fins a l'època medieval per la factura i la ubicació, tot i que la manca de documentació no ens permet aproximar-la. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47274 | Llosa sepulcral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIV-XV | Es troba bruta amb adherències vegetals | Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església. | 08070-16 | Sant Cugat de Gavadons | La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses. | 41.8463600,2.1739600 | 431425 | 4633048 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època. | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47261 | Cal Xarina / antic Hostal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de 'alevado' (alabado) i de 'san' (santo), en francès es diu 'loué' i 'saint'. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics. | 08070-3 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47259 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-5 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XIX | El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants. | 08070-1 | Nucli urbà de Collsuspina | El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina. | 41.8261600,2.1754000 | 431523 | 4630804 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer. | 94|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47330 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIII-XIX | En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular. | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.</p> | 08070-72 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47330-foto-08070-72-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47358 | Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XI-XX | Manca molta part de la documentació | <p>L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.</p> | 08070-100 | Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà | <p>L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47395 | Camí antic de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-muntanyola | Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XV-XX | Un dels camins antics que passen pel terme de Collsuspina és el que portava a Santa Coloma pel sud i a Muntanyola pel nord. El camí passava pel centre del nucli, seguint l'actual carrer Major i perpendicular al camí Ral de Vic a Manresa. Per això en aquest indret del poble es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. Actualment el GR 177 segueix part del traçat d'aquest camí, entrava pel nord, baixant per Sant Cugat de Gavadons, el raval de les Casetes fins al nucli urbà, i d'aquí seguia cap a l'Espina i Santa Coloma. | 08070-137 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). Una part del traçat del camí coincideix amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47395-foto-08070-137-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/