Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47312 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XVIII | Es troba en ruïna | Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius. | 08070-54 | Camí de Fontanelles | Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts. | 41.8519900,2.1851200 | 432357 | 4633664 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47299 | La Caseta de Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilafort | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. | 08070-41 | Baga de la Caseta | Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià. | 41.8507000,2.1602000 | 430287 | 4633541 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47279 | Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona. | 08070-21 | Pla de les Lloses | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'. | 41.8494300,2.1709400 | 431177 | 4633391 | 1808 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47298 | Mina d'aigua de Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-miravalls | XIX-XX | A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja. | 08070-40 | Miravalls | Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. | 41.8483500,2.1704600 | 431136 | 4633272 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47298-foto-08070-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47314 | El Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant | La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis. | 08070-56 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47345 | Finestra gòtica del Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-del-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XVII | Finestra que es troba a la façana principal de la masia del Solà Subirà, al primer pis. És una finestra monumental, tallada en pedra, formada per una obertura amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem dels arcs i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. Hi ha una segona finestra al mateix pis, a la dreta, que és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. | 08070-87 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que la casa es troba en mal estat, la finestra encara es conserva sencera. | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47366 | Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons | <p>Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.</p> | <p>És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.</p> | 08070-108 | Bellver | <p>Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</p> | 41.8469800,2.1727100 | 431322 | 4633118 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-2.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 124|123 | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47346 | Mirador de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-sant-cugat-de-gavadons | Signes de deteriorament en la fotografia panoràmica | Zona d'especial atractiu per a contemplar una vista de la plana de Vic i dels Pirineus al fons. Destaquem la visual de: el Cadí, Tossa d'Alp, el Puigmal, el Montcalm, les Guilleries i el massís del Montseny. | 08070-88 | Sant Cugat de Gavadons | 41.8464100,2.1745000 | 431470 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta un plafó informatiu amb una imatge panoràmica amb el nom dels principals relleus identificables i una barana de fusta al seu davant. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47292 | Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellver | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | Conjunt format per la masia i un conjunt de coberts al seu entorn que han configurat una estructura en forma de U que tanca un pati a modus de lliça situat davant la casa, al que s'accedeix per una gran porta amb teuladeta. Es troba molt proper a l'església de Sant Cugat de Gavadons. El conjunt es troba ubicat aprofitant un desnivell del terreny. L'edifici principal és de planta rectangular i ha estat configurat a partir de diferents ampliacions de l'edifici inicial que es troba a la part central; està cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-oest. A cada extrem de la façana hi ha un edifici adossat, que configuren el pati al mig. La masia té planta baixa i dos pisos, mentre que els cossos afegits tenen planta i pis amb teulada a doble vessant el del costat de tramuntana, i planta baixa amb teulada a un vessant als cossos afegits per la banda de migdia i llevant. La façana principal té el portal de pedra formant un arc rebaixat, i les finestres amb llindes i muntants també de pedra. Davant la casa s'obre una era amb paviment de llosat de pedra bastant ampla i al costat hi ha diferents coberts moderns, una antiga bassa en desús i una barraca a l'angle posterior de la casa que té llinda amb la data 1915. | 08070-34 | Turó de Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou a simultàni al de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. | 41.8464000,2.1724700 | 431301 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47274 | Llosa sepulcral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIV-XV | Es troba bruta amb adherències vegetals | Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església. | 08070-16 | Sant Cugat de Gavadons | La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses. | 41.8463600,2.1739600 | 431425 | 4633048 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època. | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47273 | Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XII-XVII | Sant Cugat de Gavadons és una petita església que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte. Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir, possiblement de finals del segle XIX. | 08070-15 | Sant Cugat de Gavadons | El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes.Es fa un aplec cada primer de maig. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47392 | Goigs de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-martir | XX | <p>Goigs a lloança de Sant Pere Màrtir, es venera a Sant Cugat de Gavadons, parròquia de Collsuspina, Bisbat de Vic. Sant Pere Màrtir és advocat contra les pedregades. El document que recull el text del goig que es cantava a Sant Cugat de Gavadons és en paper, està editat pels Amics del Goigs de Vic, núm. 34, l'any 1968 i imprès per la Tipografia Balmesiana de Vic el 1968.</p> | 08070-134 | Sant Cugat de Gavadons | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix.</p> | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47392-foto-08070-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47332 | Aplec de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons | L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons. | XX-XXI | Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents. | 08070-74 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector. | 41.8463400,2.1739900 | 431427 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47311 | Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boldrons | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions. | 08070-53 | Camí de Regàs | Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons. | 41.8463100,2.1874200 | 432542 | 4633032 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47350 | Xiprers del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social. Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | Dins del recinte del cementiri de Sant Cugat de Gavadons hi ha tres xiprers de bon desenvolupament vertical, fins el punt de sobreppasar el nivell de l'espadanya del campanar. Al jardí que es configura hi ha també un conjunt de boix. | 08070-92 | Sant Cugat de Gavadons | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui assosiat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari.Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien aturar-se; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 41.8462900,2.1739600 | 431425 | 4633040 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47350-foto-08070-92-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquí el xiprer sorprèn, ens crida més l'atenció pel fet de ser un element vertical amb una forta coherència amb el seu entorn arquitectònic. | 98 | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47275 | Pedró de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca. | Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció. | 08070-17 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. | 41.8462800,2.1744000 | 431461 | 4633039 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47323 | Camí Ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic | Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu. | Alguns trams no estan restaurats | El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 08070-65 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8462600,2.1906600 | 432811 | 4633023 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i Font. OPC Diputació de Barcelona | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47277 | Cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XVI-XIX | El cementiri de Sant Cugat de Gavadons es troba al costat de l'església, per la banda sud d'aquesta. Queda tancat en un recinte amb un mur que el delimita del límit del turó on es troba el conjunt per la banda sud, i per la paret de la mateixa església per la banda nord. L'accés és pel costat nordoest, a través d'una porta de ferro. El mur de la banda sud té una creu de pedra. A l'interior hi ha diferents espècies vegetals, entre les que destaquen tres xipresos. | 08070-19 | Sant Cugat de Gavadons | El cementiri té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8462400,2.1739600 | 431425 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47276 | Rectoria de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cugat-de-gavadons | González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat. | Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa. | 08070-18 | Sant Cugat de Gavadons | L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada. | 41.8462200,2.1741300 | 431439 | 4633032 | 1897 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47309 | Era de can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-bellver | XVIII-XIX | No es conserven algunes lloses. | Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa. | 08070-51 | Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes. | 41.8462200,2.1721300 | 431273 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47351 | Creu del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XVIII-XIX | Creu de pedra que es troba ubicada sobre el mur que tanca el cementiri per la banda sud. Està posada sobre una base de forma troncocònica que recolza sobre altra base més ample també de la mateixa forma. És una creu llatina, amb els tres braços acabats en forma de punta de sageta ampla. No té cap inscripció visible. | 08070-93 | Cementiri de Sant Cugat de Gavadons | El cementiri de Sant Cugat de Gavadons té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8462100,2.1739200 | 431421 | 4633031 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47351-foto-08070-93-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La datació és imprecissa, tot i que per l'estructura podem aproximar que es tracta d'un element d'entre els segles XVIII i XIX. | 99 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47353 | Roure de can Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons | Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal. | 08070-95 | can Boldrons | 41.8460500,2.1870700 | 432513 | 4633003 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47408 | Vertex comú els tres vessants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-comu-els-tres-vessants | Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat. | 08070-150 | Camí de can Regàs | 41.8459700,2.1776400 | 431730 | 4633002 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 47409 | Font de Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-boldrons | XX | Font d aigua que prové d'una mina situada a uns 10 metres de la font. Protegida per una paret de pedra amb finestra. Les aigües sobrants són canalitzades fins a la bassa i un canal soterrat arriba fins a la font de Boldrons. Aquesta presenta una estructura d'obra de pedra , en forma d'arc , protegit a cada costat per dos pilars més baixos i arrebossada, oferint una imatge simètrica de l'obra. La part anterior superior presenta una pedra plana, en forma de llinda integrada a la pròpia obra amb les inicials 1934 B. Sota de la llinda trobem un broc de metall, avui sense utilitat i, per sota d'aquest, trobem una altre broc, en forma d'aixeta amb polsador. | 08070-151 | Mas Boldrons | 41.8456800,2.1861600 | 432437 | 4632963 | 1934 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47409-foto-08070-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47409-foto-08070-151-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47334 | PEIN Moianès- Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola | <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> | <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> | 08070-76 | Collsuspina | <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> | 41.8445300,2.1628400 | 430500 | 4632854 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 47347 | Fita de Terme al camí de can Regàs a Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-al-cami-de-can-regas-a-boldrons | Fita de terme tallada en pedra que es troba a la cruïlla del camí Muntanyola i el que porta a la masia Boldrons. És una fita de forma troncocònica amb tres cares i la base més ample que la part superior, ja que està arrencada i dispositada sobre el marge del camí. A una cara porta inscrita una T (Tona) i a l'altre una C (Collsuspina). | 08070-89 | Camí de Muntanyola | Collsuspina tenia el seu terme repartit entre Tona i Balenyà, amb la línia divisòria entre els dos sectors al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber al segle XVI, punt marcat amb una creu de terme. La zona nord del municipi depenia de l'església de Sant Cugat de Gavadons que va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. La separació de Collsuspina i Tona es va fer l'any 1841. Aquesta és la fita que marca el límit dels termes de Tona i Collsuspina, tot i que no es troba ubicada just al límit dels termes sinò que està arrencada i moguda, trobant-se dins el terme de Collsuspina i a un 40m de l'inici del terme de Tona. Possiblement aquesta fita es feu en el moment de formació del municipi de Collsuspina. | 41.8441000,2.1884500 | 432625 | 4632785 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47347-foto-08070-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47313 | Can Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regas-1 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'obra és de pedra i les cantoneres són de pedra escairada, així com brancals i llindes de portes i finestres. Al cos principal s'afegeixen altres cossos moderns. La façana principal és d'estructura simètrica, amb portal allindat situat a la part central. No té inscripcions a les llindes. A pocs metres de la casa s'hi troba la font de can Regàs, naixement del riu Congost. | 08070-55 | Camí de Regàs | Es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Surt esmentada en un document de talla o contribució de 1739 que s'ha conservat a l'arxiu privat del mas Prat de la Barroca (Tona), en el que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Casanova de Regàs. També apareix al cens d'Aparici de 1708. | 41.8435200,2.1828200 | 432157 | 4632725 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47333 | Font Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-regas | http://indretsoblidats.wordpress.com/tag/font-del-regas/ | XX | Caldria millorar el drenatge de l'aigua | La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter. | 08070-75 | Camí de can Regàs als Camps de la Serra | Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010. | 41.8429100,2.1820200 | 432090 | 4632658 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47315 | Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nualart | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | La masia Nualart forma part d'un conjunt d'explotació agrícola i ramadera, amb la granja i diferents coberts. La masia va ser molt reformada, de manera que pràcticament no queden vestigis de l'antiga casa, tan sols la ubicació i el topònim. Està situada en un lloc elevat, al costat del camí que porta a l'església de Sant Cugat de Gavadons. | 08070-57 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Tot i que es tracta d'una masia amb estructura completament nova degut a una important rehabilitació, i de que no resten elements que denotin el seu passat, Nualart és un dels masos antics del terme de Collsuspina. La notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Més tard, apareix al fogatge de 1553 dins el terme del municipi de Tona i zona de Sant Cugat de Gavadons, en ésser aquesta església sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). | 41.8415900,2.1722500 | 431278 | 4632520 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47352 | Font Sauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sauler | Caldria fer-ne una neteja de l'entorn | Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs. | 08070-94 | Camí de l'Estany | Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any. | 41.8409700,2.1646900 | 430649 | 4632457 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 47300 | Can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barro | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XX | Casa d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de ponent hi ha un cobert amb característiques similars, tot i que el seu destí era agrícola i actualment no té un ús d'habitatge. La façana principal presenta una porta allindada. L'obra és de pedra, amb obertures emmarcades en pedra i maó. | 08070-42 | Can Barró | Aquesta casa era una masoveria de l'Oller, mantenint encara la propietat. És una casa bastant moderna i que no ha sofert variacions importants. Es troba a la zona de Sant Cugat de Gavadons, per tant estava dins la part de Collsuspina que estava en terme de Tona fins al 1841. | 41.8386900,2.1700600 | 431093 | 4632199 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A les escriptures i a altre documentació d'arxiu surt amb el nom de caseta de Puigví. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47396 | Bassa d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-darmadans | XIX-XX | Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila. | 08070-138 | Armadans | 41.8378800,2.1600600 | 430262 | 4632117 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47335 | Mina d'aigua de can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-barro | XX | Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa. | 08070-77 | Can Barró | 41.8376200,2.1693700 | 431034 | 4632081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47335-foto-08070-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47294 | Armadans masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans-masoveria | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XIX | En estar en desús, la casa s'està cobrint de vegetació. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Es troba ubicada en una feixa elevada respecte al torrent. La obra és de pedra petita amb algunes cantoneres ben escairades i alguna finestra de pedra. El portal principal, ubicat a la façana, és adovellat de pedra. La casa té un cobert afegit a la banda de tramuntana, i un porxo a la façana de ponent. Una mica separat hi ha un cobert. Actualment la casa està en desús i molt coberta per la vegetació de l'entorn. | 08070-36 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha aquesta documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic que descriu l'antiga Strata Francisca el 1065: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la d'aquí i la d'allà (sà i llà), tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8361200,2.1606400 | 430308 | 4631922 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47297 | El Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la banda de llevant hi ha un cos afegit cobert amb teulada a un vessant; i davant la casa hi ha un conjunt de coberts agropecuàris. L'obra és de pedra amb cantoneres de portes i finestres ben escairades. Presenta una façana simètrica, amb porta adovellada de maons a plec de llibre al centre i tres finestres al pis. La finestra que hi ha sobre la porta té la llinda amb una decoració tallada de forma triangular. | 08070-39 | Camí ral de Muntanyola | Tot i que l'estructura actual de la masia no mostra un edifici antic, surt al fogatge de 1553 a la banda de Tona, com un dels masos situats a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, o Sant Cugat Collsasima. També es troben referències del segle XIII d'aquest mas, junt a d'altres de l'entorn (Pladevall 1971). Apareix al Cens d'Aparici de l'any 1708, així com també al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona). | 41.8358700,2.1777800 | 431731 | 4631880 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47399 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera | Cobert de bardissa | Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag. | 08070-141 | Sota pont de la carretera N 141C | 41.8357900,2.1902500 | 432766 | 4631861 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47399-foto-08070-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47322 | Escut de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-64 | Floriac, N-141, pk 7 | El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. | 41.8356400,2.1943000 | 433102 | 4631842 | 1568 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47322-foto-08070-64-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47310 | Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIII-XX | La masia Floriac es troba al peu de la carretera que porta de Tona a Collsuspina, l'antic camí Ral de Vic a Manresa, abans d'arribar al coll de la Pullosa. Es tracta d'un edifici ubicat en un lloc elevat, format per diferents cossos, el principal és de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la porta principal que s'obre a migdia. A la banda de ponent hi ha dos cossos annexats que eren antics coberts de la casa. Tot i tractar-se d'un edifici que ha estat rehabilitat darrerament i que s'ha configurat amb ampliacions de diferents èpoques, l'estructura deixa veure un gran casal que possiblement estaria fortificat, tal i com deixa veure l'estructura i les diferents espitlleres a la planta baixa. La façana té porta adovellada, amb dovelles llargues i un escut tallat a la dovella central amb la inscripció 1568 JHS FLORIAC, i que té la mateixa tipologia que l'escut de la masia l'Espina; sobre la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc conopial. Una porta del cos annex a la banda de llevant té inscrita a la llinda la data 1756, i una finestra porta la data 1789. Destaca la gran portalada d'arc de mig punt que s'obre al costat de la façana i que permet l'accés a unes antigues quadres. | 08070-52 | Floriac, N-141, pk 7 | Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. Al llibre de recanació de 1843 que es conserva a l'Arxiu Municipal de Balenyà hi consta com a propietari Josep Pujol, mentre que al cadastre de 1756 pertanyia a Andreu Floriach que hi vivia amb dos germans, Jaume i Josep, document també conservat a l'Arxiu Municipal de Balenyà. | 41.8356300,2.1942400 | 433097 | 4631840 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Actualment hi ha el restaurant cal Puxes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47291 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller-0 | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. | XIII-XIX | Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada. | 08070-33 | Camí de sant Cugat de Gavadons | L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles. | 41.8354600,2.1753600 | 431529 | 4631836 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47405 | Roure d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans | Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. | 08070-147 | Mas Armadans | 41.8348900,2.1622800 | 430443 | 4631784 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 47412 | Perera d 'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans | Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. | 08070-154 | Antiga zona de conreus de mas Armadans | 41.8346800,2.1611900 | 430352 | 4631761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47293 | Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XI-XIX | Tot i estar habitada, l'estat és dolent en alguns elements. | La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa. | 08070-35 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8346300,2.1620900 | 430427 | 4631755 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47398 | Font de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-floriac | Camí cobert de bardissa | Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac. | 08070-140 | Camí antic de la Guixera a Floriac | 41.8345000,2.1908100 | 432811 | 4631718 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47411 | Font d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-darmadans | Entorn molt ple de vegetació | Font situada al marge del torrent d'Armadans, molt proper a la masia. Aquesta font presenta una volta de pedra poc treballada, tot plegat li ofereix una aspecte molt rústic, i una zona excavada d'uns 70 cm per 60 cm, d'on sorgeix l'aigua pel seu fons. Tanmateix, té l'aspecte més de mina d'aigua que no pas de font, situada al marge del nivell freàtic més superior del torrent d' Armadans. | 08070-153 | Mas Armadans | Segons informació oral aquesta font era una zona d'esbarjo de la mainada, especialment pels banys a l'estiu. | 41.8343100,2.1606700 | 430308 | 4631721 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47411-foto-08070-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47411-foto-08070-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Actualment hi ha un arbre de grans dimensions que ha caigut i ha fet malbé l'antic safareig prefabricat. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47308 | Barraca de cisterna de can Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna-de-can-cerver | XX | Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou. | 08070-50 | El Cerver | Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX. | 41.8319500,2.1746300 | 431465 | 4631447 | 1905 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47290 | El Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerver | XVIII-XIX | Degut a que està deshabitada no està cuidada i no es manté. | Masia formada per dos cossos situats formant angle recte, de planta baixa i pis, amb cobertes a doble vessant. La façana principal orientada a migdia, presenta porta allindada de pedra i llindes i brancals de finestres de pedra al volum de llevant, el més antic, i de maó en el més nou situat a la banda de ponent. Al costat de la casa hi ha una cisterna d'aigua de pluja que data del 1905. | 08070-32 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Aquesta casa era una masia amb dedicació agrícola i ramadera, i al llarg dels anys ha anat agafant el nom de la persona que n'era l'arrendatari o masover, així durant els anys 60, ja que hi vivia un arrendatari anomenat Pere, la casa va passar a dir-se Can Pere; més tard va passar a ser anomenada Can Rius; i els darrers anys la gent l'anomenava El Jan o cal Jan, el sobrenom del darrer arrendatari que hi va viure. El propietari actual, del mas Oller, li ha posat el nom El Cerver. No s'ha recuperat documentació que en faci referència, tot i que l'estructura general mostra una masia que possiblement es va construir a finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.8315800,2.1748200 | 431480 | 4631406 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En alguns documents encara apareix la denominació Cal Jan, deguda a l'anterior habitant del mas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47388 | Cal Carcus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-carcus | XVIII | Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té tres finestres. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1782 amb una creu patent a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. Sobre la llinda s'ha posat un escut de pedra amb l'escut de Catalunya, l'estelada, les dates 1782 i 2000, i la inscripció Q. TARTER, que fa referència als propietaris actuals. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra que s'han fet noves, exceptuant la de la porta. | 08070-130 | C/ Les Casetes, 26 | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8314800,2.1756000 | 431545 | 4631394 | 1782 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47388-foto-08070-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47388-foto-08070-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47388-foto-08070-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47387 | Cal Freixe | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-freixe | XVIII | Casa entre mitgeres, situada al carrer de Les Casetes. És de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al carrer. La façana no és simètrica, tot i que presenta una estructura harmònica, a la planta baixa té una porta a un lateral, coberta amb llinda rectangular de pedra, i una finestra. Al pis té dues finestres amb l'ampit motllurat. La llinda de la porta té una inscripció, la data 1770 dins un rectangle, amb una creu patent inserida dins un cercle a la part superior i sobre el crismó, essent l'únic element d'interès. L'obra és de pedra, amb cantoneres i llindes de pedra. | 08070-129 | C/ Les Casetes, 24 | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8313900,2.1755200 | 431538 | 4631384 | 1770 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47387-foto-08070-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47387-foto-08070-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47387-foto-08070-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc