Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47414 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat</p> | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons Estudi de la Masia catalana, es conserven dues fotografies de Collsuspina fetes per Lluís Illa a principis del segle XX. - Nens jugant davant una casa. Circa 1932, original en paper. - Algunes cases en un carrer i gent, entre 1890 i 1932, original en paper.</p> | 08070-156 | C/ Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47414-foto-08070-156-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Lluís Illa | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47356 | Creus del viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-viacrucis | <p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.</p> | XX | Algunes creus han desaparegut, altres estan en mal estat. | <p>Al nucli antic de Collsuspina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35).</p> | 08070-98 | Al carrer Major | <p>El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.</p> | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47330 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIII-XIX | En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular. | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.</p> | 08070-72 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47330-foto-08070-72-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47392 | Goigs de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-martir | XX | <p>Goigs a lloança de Sant Pere Màrtir, es venera a Sant Cugat de Gavadons, parròquia de Collsuspina, Bisbat de Vic. Sant Pere Màrtir és advocat contra les pedregades. El document que recull el text del goig que es cantava a Sant Cugat de Gavadons és en paper, està editat pels Amics del Goigs de Vic, núm. 34, l'any 1968 i imprès per la Tipografia Balmesiana de Vic el 1968.</p> | 08070-134 | Sant Cugat de Gavadons | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix.</p> | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47392-foto-08070-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47393 | Goigs de Nostra Senyora del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-socos | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIX | <p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.</p> | 08070-135 | Santa Maria del Socós | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1987 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47358 | Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XI-XX | Manca molta part de la documentació | <p>L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.</p> | 08070-100 | Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà | <p>L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47278 | Creu de terme de Collsuspina i font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-collsuspina-i-font | <p>PladevallL, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1</p> | XVII-XVIII | <p>La creu de terme es troba ubicada en un conjunt volumètric que també comprén una font a la base. La creu és de pedra, amb el braç vertical més llarg i tots ells rematats per piràmides. La base del paviment sobre el que es troba el conjunt és circular i està formada per grans dovelles sobre la que s'aixeca una columna de forma octogonal que sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. Sobre el recipient s'aixeca una altra columna vertical de forma octogonal rematada per un capitell format per dues plataformes de pedra octogonals planes superposades a sobre les quals descansa la creu. Al seu voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. Hi ha un placa incrustada en la columna amb la següent inscripció: 'Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons'.</p> | 08070-20 | c/ Major. 08178 Collsuspina | <p>El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). El territori havia format part dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons que era sufragània de Sant Andreu de Tona. Els dos antics termes coincidien al límit del camí Ral, que travessava d'est a Oest, i al lloc on es creuaven els termes dels dos municipis amb el camí Ral, es va erigir una creu de terme que indicava aquesta límits. La creu és una fita històrica, ja que indica una divisió que actualment no existeix, des de la unificació i creació del municipi com a Collsuspina al 1841. Fins fa uns anys estava al mig del carrer, i va ser traslladada a la ubicació actual per facilitar el trànsit pel carrer Major, refent tota l'estructura de la font però conservant la creu original.</p> | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Desconeixem la cronologia de la creu, tot i que la composició amb la font és contemporània, però podria tractar-se d'un element que coincidís cronològicament amb les cases de la zona. Una de les fotografies mostra la ubicació de l'antiga creu, és una fotografia feta per Lluís Illa, entre 1890 i 1932, pertanyent al fons del l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 47334 | PEIN Moianès- Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola | <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> | <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> | 08070-76 | Collsuspina | <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> | 41.8445300,2.1628400 | 430500 | 4632854 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47366 | Jaciment Paleontològic Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-sant-cugat-de-gavadons | <p>Crusafont, M. & Golpe, J.Mª (1974). Nuevos yacimientos del terciario continental del N.E. de España.Acta Geol. Hisp. Año IX. Farrès Malian, F. & Staid-Staadt, J.L. (1964). Las correlaciones faciales del Lediense y su fauna de moluscos en la comarca de Vich. AUSA Patronato de Estudios Ausonenses - Sección de Ciencias. Köhler, M. & Moyà-Solà, S. (1999). A finding of Oligocene primates on the European continent. Proc. Nat. Acad. Sci. USA. Hartenberger, J.-L.. ( 1973). Les Rongeurs de l'Eocene d'Europe. Leur évolution dans leur cadre biogéographique. Bull. Museum Nat. d'Hist. Naturelle 3 sér.</p> | <p>És el jaciment paleontològic de vertebrats continentals de l'Eocè superior més important de Catalunya, un clàssic des dels anys seixanta i de referència europea atès que reflecteix un important ecosistema animal just abans de la Grande Coupure, la gran extinció que marca el trànsit de l'Eocè a l'Oligocè, en la que desapareixen gran part de les espècies animals i dóna pas a l'arribada de fauna de procedència asiàtica. Els treballs de M. Crusafont identifiquen primats, marsupials, rosegadors, insectívors, carnívors i artiodàctils, esdevenint el jaciment més importants de l'Eocè superior. Aquesta importància queda palesa per les nombroses publicacions a nivell internacional.</p> | 08070-108 | Bellver | <p>Va ser descobert l'any 1962 pel geòleg de Vic, Francesc Farrés Malian, gran especialista i estudiós de la paleontologia marina eocena d'Osona, que informà del jaciment de fòssils de vertebrats continentals al Drs. J.F. Villalta, i J.M. Golpe de l'Institut de Paleontologia de Sabadell. El treballs del Dr. Crusafont donaren a conèixer internacionalment el jaciment de Sant Cugat de Gavadons. Nombrosos investigadors van estudira el jaciment, com J.M. Golpe (1968, 1974, 1975), M.L. Casanovas (1976), J.L. Hartenberger (1971, 1972, 1973, 1982) i D.E. Rusell (1982), entre d'altres. La revisió de restes dentàries de primats trobades en aquest jaciment han estat objecte de la recent publicació de R. Minwer-Barakat, J. Marigó i S. Moyà (2013), de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.</p> | 41.8469800,2.1727100 | 431322 | 4633118 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47366-foto-08070-108-2.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-01-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 124|123 | 1792 | 5.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47348 | Antic cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-collsuspina | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri. | A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet. | 08070-90 | Nucli urbà, al costat de l'església | En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. | 41.8254900,2.1746900 | 431463 | 4630730 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Està escapçat per la part inferior | A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47322 | Escut de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-64 | Floriac, N-141, pk 7 | El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. | 41.8356400,2.1943000 | 433102 | 4631842 | 1568 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47322-foto-08070-64-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47272 | Escut de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lespina | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982. | XVI-XVII | A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-14 | L'Espina | Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. | 41.8175300,2.1781700 | 431744 | 4629844 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47272-foto-08070-14-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47377 | Llinda de cal Ferrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-ferrer-nou | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | La pedra s'està exfoliant. | A la façana de cal Ferrer Nou es conserva una llinda de pedra que porta la inscripció FCO VALDOROA ANY 173-, i una creu patent inscrita en un cercle a la part central sobre la inscripció. És la llinda de la porta principal, de forma rectangular i de pedra sorrenca, ja que s'està exfoliant a capes, fet que ha provocat que s'hagi perdut el darrer número de la data. La llinda descansa sobre dos muntants de pedra de diferent tipus, i té un arc de descàrrega de pedres posades a plec de llibre a la part superior. La casa és de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-119 | C/ Major, 25 | Cal Ferrer Nou va ser la segona ferreria que es va fer al nucli urbà a principis del segle XVIII i va ser una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8264100,2.1755800 | 431538 | 4630831 | 173- | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47376 | Llindes de cal Pilé Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-cal-pile-xic | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | A la façana de cal Pilé Xic es conserven dues llindes de pedra amb inscripcions, totes dues a finestres del primer pis. Una de les llindes es troba al balcó, i té inscrit al centre el símbol del sagrat cor, una creu sobre un cor; l'altra llinda és d'una finestra i té la inscripció 1758 amb una creu sobre el Calvari al mig. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-118 | C/ Major, 23 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8264700,2.1756200 | 431541 | 4630838 | 1758 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47298 | Mina d'aigua de Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-miravalls | XIX-XX | A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja. | 08070-40 | Miravalls | Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. | 41.8483500,2.1704600 | 431136 | 4633272 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47298-foto-08070-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47304 | Forn de teules del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XX | Està en ruïnes | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. | 08070-46 | La Guixera del Garet | Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. | 41.8272800,2.1930200 | 432987 | 4630914 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47269 | Forn de guix del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-garet | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquestes són les restes d'un antic forn de guix situat al camí d'accés a la masia la Guixera del Garet i al costat de l'antiga zona d'extracció de pedra per guix. Només es poden veure fragments de les parets exteriors del forn que conformen una olla circular d'uns 3m d'alçada i uns 3 m de diàmetre, amb boca que tanca lleugerament per la part superior. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix. Es troba ubicat a un marge del camí i tapat per vegetació. Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc. | 08070-11 | La Guixera del Garet | Desconeixem el període d'utilització d'aquest forn, tot i que probablement coincidís amb la ocupació de la masia propera. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que apunta que podria ser molt més antiga. Segons explica el masover del Garet, el guix l'extreien d'una zona a sobre de la casa la Guixera, on hi havia hagut feixes, i l'arrencaven a barrinades, fent tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. Els forns es construïen en un lloc amb pendent, per facilitar la càrrega i la fogaina. Es construïa una estructura amb pedres calcàries no fogueres, La cuita de guix i de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'omplia l'estructura del forn, fent una volta a la part de baix per deixar espai per la fogaina, i a sobre s'anaven disposant les pedres deixant forats o xemeneies entre elles per tal que el foc pogués pujar fàcilment. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i s'encenia el foc, que es deixava encès al menys dos dies i mig. Per la part superior es tapava amb teules o metalls per tal que no es mullés. Quan el guix estava cuit es desenfornava, s'anava trencant amb maça per fer pedres més petites i es seleccionava el que estava més cuit per fer escaiola. Després s'havia de moldre al molí. | 41.8267200,2.1928200 | 432970 | 4630852 | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La fotografia de la boca del forn és de Francesc Roma i Casanovas: http://excursionismecientific.wordpress.com/category/collsuspina/La fotografia antiga és del llibre Pladevall (1991). | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47331 | Creu del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-collsuspina | XX | Al centre del cementiri de Collsuspina hi ha una creu de pedró. És una creu de ciment, amb l'extrem dels tres braços en forma de punta de sageta, recolzada sobre una base de forma de paral·lelepípede sobre una base troncopiramidal. Porta una inscripció a una cara de la base SANTA MISSIÓ 1930. | 08070-73 | Cementiri de Collsuspina | Les creus de la Santa Missió eren creus commemoratives que s'erigien per recordar un episodi de prèdiques o exercicis pietosos que s'organitzaven en una localitat. Van tenir un impuls a partir del Concili de Trento. L'any 1930 es va celebrar una Santa Missió a Collsuspina, erigint aquesta creu com a recordatori. Possiblement es va posar al cementiri amb posterioritat, ja que no era el lloc habitual per posar aquests monuments. | 41.8267400,2.1793000 | 431847 | 4630865 | 1930 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47275 | Pedró de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca. | Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció. | 08070-17 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. | 41.8462800,2.1744000 | 431461 | 4633039 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47343 | Pou de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lespina | Al costat de la casa de l'Espina, a la banda oest, hi ha un pou amb estructura externa de pedra en forma de barraca coberta amb cúpula de pedra i seca amb una obertura frontal de forma rectangular amb llinda de rajols, que està flanquejada per dues mèsules situades a banda i banda a modus de festejadors i que permetien recolzar les galledes. A l'interior, una biga de fusta horitzontal subjecta la corriola i la corda, així com una pica rectangular que es troba al costat de la portella. Al costat del pou hi ha un abeurador excavat en una pedra exempta. La part interna del pou és excavada a la roca. L'aigua sobrera del pou, així com aigua de la pluja, es recull a un viver que hi ha al costat. | 08070-85 | L'Espina | 41.8177800,2.1778600 | 431718 | 4629872 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47343-foto-08070-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47343-foto-08070-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47343-foto-08070-85-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47264 | Placa commemorativa a Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-els-ventets | XXI | Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA. | 08070-6 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6/8/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8257400,2.1647000 | 430634 | 4630766 | 2012 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47372 | Fita de terme a L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-lescanyolit | Al costat del pont natural de pedra de l'Escanyolit hi una fita de pedra de forma triangular amb tres cares. A una cara té la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud, i a altra cara hi ha la inscripció B (Balenyà) orientada a nord. La fita indicava la divisió parroquial, ja que no coincideix amb la divisió municipal posterior. | 08070-114 | L'Escanyolit | El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. | 41.8115600,2.1785800 | 431771 | 4629180 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47344 | Viver de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-de-lespina | Al costat del pou de l'Espina hi ha un viver que recull l'aigua que s'utiitza pel rec dels horts. És de forma rectangular, excavat en part a la roca i tancat per la banda nord per una incipient bauma i pel mur dels coberts de la masia, mentre que els murs de ponent i migdia són de pedra informe unida amb morter. Al costat del viver hi ha dos abeuradors rectangulars excavats en pedres exemptes. | 08070-86 | L'Espina | 41.8176000,2.1779300 | 431724 | 4629851 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47344-foto-08070-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El viver es troba encerclat per una tanca de malla que evita caigudes. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47355 | Antic pedrís de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pedris-de-can-xarina | Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15. | Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys. | 08070-97 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | El pedrís era un banc de pedra que s'ubicava a la façana de les cases i que servia com a punt de trobada de veïns i de relació social. A Collsuspina cada casa disposava del seu pedrís. A més de ser punt de reunió, per jugar la mainada o descansar, hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís. | 41.8258600,2.1748200 | 431474 | 4630771 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47355-foto-08070-97-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47335 | Mina d'aigua de can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-barro | XX | Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa. | 08070-77 | Can Barró | 41.8376200,2.1693700 | 431034 | 4632081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47335-foto-08070-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF | Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47285 | Molí de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lespina | Pladevall, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | Es troba en ruines | Antic molí situat al costat de ponent del torrent de l'Espina o torrent Fosc, entre els masos de l'Espina i l'Espinoi, que recollia les aigües del mateix torrent. De l'antic edifici només en queden les restes d'alguns murs, tot i que es pot veure que tenia tres plantes. L'edifici s'aixeca just al costat de la riera , en un punt on al llit hi afloren grans roques i on queden marques de la resclosa que desviava l'aigua, ja que hi ha uns forats quadrats a la llera de la riera uns 200m més amunt de la casa. De l'edifici es poden diferenciar tres estances, així com les portes i finestres. La porta principal, situada al sud, és ampla i acabada amb llinda que té una inscripció il·legible. Tot el conjunt està cobert per la vegetació que s'endinsa dins dels murs. Es pot observar el carcavà, que va ser tapiat en deixar de funcionar el molí com a tal. Sembla que a l'habitació nord hi ha restes del pou; possiblement, en algun moment la bassa del pou del molí es va reconvertir en habitació que conserva la porta i la finestra, coincidint amb el moment en que es tapà el carcavà. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que porta a l'antiga resclosa de captació de l'aigua. L'edifici del molí era accessible des del mas de l'Espina a través d'un pont que deuria tenir un arc de mig punt i del qual avui només queden les arrencades dels estreps. Estava fet amb grans blocs de pedra de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent. | 08070-27 | Feixes del molí | Aquest molí devia estar relacionat amb el mas de l'Espina, tan pel topònim com per la proximitat. La documentació més antiga ens la dona el cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona), quan es cita un molí fariner propietat de Mariangela Spina. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Tot i aquesta cronologia, segurament és anterior, però no disposem de documentació. | 41.8178900,2.1753300 | 431508 | 4629886 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Accés molt difícil, ja que ha desaparegut l'antic camí. Actualment s'ha d'accedir pels camins sota l'Espinoi que porten al camps inferiors. El molí es troba a l'extrem sud del camp més proper al torrent. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47365 | Barraca d'hort de cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dhort-de-cal-mas | No està en ús | Antiga barraca de pedra adossada a un marge de camps de conreu. Es troba al costat d'un dipòsit d'aigua que servia per regar els horts de l'antiga casa de cal Mas. És una barraca de pedra, coberta amb teulada plana que ara està tapada per vegetació; amb el pou o dipòsit a la feixa superior, tapat amb una llosa plana. La seva funció era desar les eines del treball de l'horta i tancar el pou que servia per regar els horts de la casa. | 08070-107 | Nucli urbà | Cal Mas era una antiga casa de pagès que estava al centre del poble, al lloc on ara hi ha un solar al final del carrer Major en direcció a l'Espinoi. Va ser enderrocada els anys 1990. | 41.8249600,2.1738600 | 431394 | 4630672 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47365-foto-08070-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47301 | L'Escanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanya | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX-XX | Aquesta masia és un edifici refet seguint una tipologia de masia no característica de la zona, tot i que s'ha fet una construcció acurada tan en el conjunt com en l'aportació de diferents elements artístics. Està formada per un conjunt d'edificacions annexades a un cos principal de manera que el conjunt té forma de U amb un patí a la banda nord-oest. L'edifici principal és de planta rectangular, es troba a l'extrem sud i està cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Hi ha una torreta de planta circular adossada a la cantonada sud-est del conjunt, a modus de torre de vigilància, amb merlets a la part superior. La façana principal és simètrica i presenta un portal adovellat al centre, així com un escut que té la data 1738. A la lliça hi ha una llinda amb la data gravada 1774. | 08070-43 | Raval Picanyol, Km 32'5 ctra. N-141 | Tal i com s'apunta al document del catàleg de Masies de Collsupsina, la importància d'aquesta és dubtosa ja que no la trobem citada ni esmentada en l'escassa documentació que es refereix a Collsuspina. Tot i la quantitat d'elements arquitectònics de distinta tipologia i procedència, no podem assegurar que algun d'ells sigui original. Si trobem documentat el topònim en un document antic, l'acta de consagració de Sant Fruitós de Balenyà del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, segui el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anva vers el Garet de dalt i Matariola' (Pladevall, 1991: 127). | 41.8248800,2.1617900 | 430391 | 4630673 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47412 | Perera d 'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans | Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. | 08070-154 | Antiga zona de conreus de mas Armadans | 41.8346800,2.1611900 | 430352 | 4631761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47371 | Balma del Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-paleta | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent. | 08070-113 | Camí cap a l'Espina | La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8228500,2.1759600 | 431566 | 4630436 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures. | 124|125|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47391 | Balma del Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-teixidor | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur. | 08070-133 | Camí a l'Espina | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8211200,2.1775000 | 431692 | 4630243 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47390 | Balma soleia de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-soleia-de-lespina | Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic. | 08070-132 | L'Espina | 41.8195200,2.1746800 | 431456 | 4630067 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47363 | Barraca de la granja Espinoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-granja-espinoi | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a prop del camí que porta des del poble a l'Espinoi, abans d'arribar a la granja, a la dreta del camí. Està coberta amb falsa cúpula de forma piramidal construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra. Les mides exteriors són aproximadament 145 x 181 cm, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana. | 08070-105 | Camí de l'Espinoi | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8196300,2.1729300 | 431311 | 4630081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47363-foto-08070-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47320 | Barraca del Pla de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-querol | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a un pla a la costa de Querol, també anomenat pla de la Barraca. Aproximadament fa 320 x 400cm, amb parets verticals que es tanquen a la part superior, a uns 220 cm, per configurar la cúpula que està realitzada mitjançant el sistema d'aproximació de filades. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana que és més gran que les altres però que no té cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i deixen un espai interior de 2 m x 2,25, arribant a una alçada màxima de de 2,80m en el punt central de la cúpula. A la banda est té una finestra, i a l'interior de la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver funcions d'armari. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors han estat arrebossades amb fang. A l'exterior hi ha un banc seguit en pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest. | 08070-62 | Pla de Querol | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8221300,2.1838100 | 432217 | 4630350 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47320-foto-08070-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A escassos metres d'aquesta barraca hi ha restes d'una segona barraca que sembla haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l'una per l'altra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47364 | Barraca de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serreta-0 | http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Té una petita part ensorrada | Barraca de pedra seca exempta, ubicada en unes feixes de conreu al sud del mas Collell. És de planta circular, coberta amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra i coberta de terra i vegetació. Les mides exteriors són aproximadament 190 cm de diàmetre, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana. | 08070-106 | La Serreta | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8200400,2.1707500 | 431130 | 4630128 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47364-foto-08070-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47362 | Barraca de Costa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-costa-vella | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Té la teulada una mica deteriorada | Barraca de pedra seca situada al sud del nucli urbà del poble de Collsuspina, a la zona del Pla de Querol, en una zona de marges que s'utilitza com a circuit de motos. És una barraca adossada al marge d'una feixa, de planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana, tancada amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades. La porta està oberta al sud, i té llinda de pedra allargada sense tallar. L'interior fa un diàmetre d'1,90 metres, i l' alçada màxima de l'interior és 1,60 m. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable. | 08070-104 | Pla de Querol | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8232700,2.1803800 | 431933 | 4630479 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47362-foto-08070-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47308 | Barraca de cisterna de can Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna-de-can-cerver | XX | Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou. | 08070-50 | El Cerver | Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX. | 41.8319500,2.1746300 | 431465 | 4631447 | 1905 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47397 | Bassa del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-soler | Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m. | 08070-139 | Torrent del Soler, sota Granja del Soler | 41.8011000,2.1794400 | 431832 | 4628018 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47396 | Bassa d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-darmadans | XIX-XX | Bassa de 40 x 28 metres, situada a zona nord dels Plans d Armadans. Bassa d'origen antròpic, protegida per elements terrígens d'argila. | 08070-138 | Armadans | 41.8378800,2.1600600 | 430262 | 4632117 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47396-foto-08070-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquestes basses tenen una doble funció productiva i per a proveïr d'aigua pel bestiar, però també tenen una funció de diversitat ecològica i formen part dels elements paisatgístics característics de les masies de Collsuspina. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47413 | Bassa Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol | Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. | 08070-155 | Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac | Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. | 41.8259000,2.1684500 | 430945 | 4630781 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47332 | Aplec de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons | L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons. | XX-XXI | Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents. | 08070-74 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector. | 41.8463400,2.1739900 | 431427 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47379 | Cal Cenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cenc | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XX | Cal Cenc és una casa oberta a dos carrers, al carrer Major i al carrer de Vic. És de planta baixa i dos pisos sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb les cantoneres de portes i finestres escairades. Tot i que s'han mantingut alguns elements de pedra, la casa ha estat molt restaurada. Conserva la llinda de la porta principal, de pedra, rectangular i dividida en tres parts, amb la inscripció 1679 CAL CENC 1987, feta recentment però que manté la data que possiblement hi apareguès a una antiga llinda. No conserva altres elements singulars. | 08070-121 | C/ Major, 31 i C/ Vic,1 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església. | 41.8259400,2.1754700 | 431528 | 4630779 | 1679 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També trobem el topònim escrit com cal Sens. No cal confondre aquesta casa amb cal Comas, ja que erròniament s'ha atribuït a aquesta un document de la construcció de cal Comas conservat a l'Arxiu Espiscopal de Vic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47300 | Can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barro | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XX | Casa d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de ponent hi ha un cobert amb característiques similars, tot i que el seu destí era agrícola i actualment no té un ús d'habitatge. La façana principal presenta una porta allindada. L'obra és de pedra, amb obertures emmarcades en pedra i maó. | 08070-42 | Can Barró | Aquesta casa era una masoveria de l'Oller, mantenint encara la propietat. És una casa bastant moderna i que no ha sofert variacions importants. Es troba a la zona de Sant Cugat de Gavadons, per tant estava dins la part de Collsuspina que estava en terme de Tona fins al 1841. | 41.8386900,2.1700600 | 431093 | 4632199 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A les escriptures i a altre documentació d'arxiu surt amb el nom de caseta de Puigví. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/