Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47346 | Mirador de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-sant-cugat-de-gavadons | Signes de deteriorament en la fotografia panoràmica | Zona d'especial atractiu per a contemplar una vista de la plana de Vic i dels Pirineus al fons. Destaquem la visual de: el Cadí, Tossa d'Alp, el Puigmal, el Montcalm, les Guilleries i el massís del Montseny. | 08070-88 | Sant Cugat de Gavadons | 41.8464100,2.1745000 | 431470 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta un plafó informatiu amb una imatge panoràmica amb el nom dels principals relleus identificables i una barana de fusta al seu davant. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47408 | Vertex comú els tres vessants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-comu-els-tres-vessants | Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat. | 08070-150 | Camí de can Regàs | 41.8459700,2.1776400 | 431730 | 4633002 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 47395 | Camí antic de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-muntanyola | Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XV-XX | Un dels camins antics que passen pel terme de Collsuspina és el que portava a Santa Coloma pel sud i a Muntanyola pel nord. El camí passava pel centre del nucli, seguint l'actual carrer Major i perpendicular al camí Ral de Vic a Manresa. Per això en aquest indret del poble es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. Actualment el GR 177 segueix part del traçat d'aquest camí, entrava pel nord, baixant per Sant Cugat de Gavadons, el raval de les Casetes fins al nucli urbà, i d'aquí seguia cap a l'Espina i Santa Coloma. | 08070-137 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). Una part del traçat del camí coincideix amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47395-foto-08070-137-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47305 | Magatzem de guix del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-guix-del-garet | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX | Sota el mas de la Guixera del Garet, aprofitant un marge que queda a la part inferior del jardí davant la casa, hi ha l'antiga sala d'emmagatzematge de guix. Aquest forma una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó, i que arriba fins gairebé la casa. La porta d'entrada és coberta amb un arc de mig punt de dovelles, i la dovella central porta una inscripció amb la data de 1857 i el nom ANTON GARET. | 08070-47 | La Guixera del Garet | Segons la inscripció el magatzem es va fer l'any 1857, i s'utilitzava per emmagatzemar el guix que s'havia cuit al forn proper. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. | 41.8274900,2.1932700 | 433008 | 4630937 | 1857 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47402 | La Serreta del Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-del-collell | Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic. | 08070-144 | Mas Collel | 41.8235900,2.1701300 | 431082 | 4630523 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||||
| 47273 | Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XII-XVII | Sant Cugat de Gavadons és una petita església que s'aixeca en una elevació prop del turó de Puig Estels, al nord del nucli de Collsuspina. És un edifici romànic en el seu origen, d'una sola nau, cobert amb teulada a doble vessant amb teula àrab, i amb dues capelles afegides a cada un dels laterals i que sobresurten del conjunt i que configuren el transepte. Afegit davant la porta principal hi ha un campanar d'espadanya amb dos arcs oberts a la façana de ponent i una finestra amb arc de ferradura a la part posterior del campanar. Es conserven les dues campanes. L'actual porta principal s'obre en la façana de ponent, al costat del campanar, és amb llinda lleugerament arquejada i no presenta cap inscripció. A la part superior d'aquesta façana hi ha un òcul circular. L'antiga porta adovellada encara es conserva a la façana de migdia, actualment oberta al recinte del cementiri que queda tancat per un muret. La façana de llevant té annexionada la rectoria que es va fer al segle XIX i que va modificar possiblement el presbiteri en escapçar-ho. A l'exterior de l'església es conserva una antiga ara i una creu de pedró. A l'interior hi ha un altar d'estil neoclàssic sense data dedicat a Sant Pere Màrtir, possiblement de finals del segle XIX. | 08070-15 | Sant Cugat de Gavadons | El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll sa sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47273-foto-08070-15-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En aquesta església s'ha venerat a Sant Pere Màrtir, advocat contra les tempestes.Es fa un aplec cada primer de maig. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47312 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XVIII | Es troba en ruïna | Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius. | 08070-54 | Camí de Fontanelles | Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts. | 41.8519900,2.1851200 | 432357 | 4633664 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47405 | Roure d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans | Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. | 08070-147 | Mas Armadans | 41.8348900,2.1622800 | 430443 | 4631784 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 47353 | Roure de can Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons | Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal. | 08070-95 | can Boldrons | 41.8460500,2.1870700 | 432513 | 4633003 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47307 | Roc Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-colomer | Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya | Ha caigut una de les ales | Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma. | 08070-49 | Camí de Collsuspina a l'Espinoi | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina. | 41.8194900,2.1756100 | 431533 | 4630063 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47307-foto-08070-49-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes. | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47306 | Pont de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespina | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XIX | Està en ruines | Restes d'un antic pont que creuava el torrent de l'Espina per salvar la comunicació entre el molí i el mas de l'Espina. Es conserven les arrencades de l'arc o estreps del pont a banda i banda de la riera. Per una fotografia antiga del pont, sabem que era un pont amb forma d'esquena d'ase. Al llit de la riera encara hi ha les restes dels antics carreus que formaven les dovelles de l'arc, de formes regulars i ben treballades. | 08070-48 | Torrent de l'Espina | El molí estaria relacionat amb el mas de l'Espina, tot i que és difícil establir la seva cronologia. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Aquest pont va ser ensorrat fa uns 8-10 anys de forma voluntària. | 41.8178600,2.1754000 | 431514 | 4629882 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47306-foto-08070-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La fotografia del pont complert és anterior a l'enderroc. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47359 | Rellotge del campanar de Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar-de-santa-maria-dels-socors | Rellotge del campanar del poble de Collsuspina. 1 d'Agost 2008. Fulletó realitzat amb motiu de la inauguració de la restauració del rellotge. Ajuntament de Collsuspina. Mercadé rellotgers S.L. (2008). Projecte de restauració del rellotge del campanar de Collsuspina. | XX | Rellotge ubicat a la torre del campanar de l'església dels Socors de Collsuspina. Exteriorment es veu l'esfera i a l'interior es conserva la maquinària, el pèndul i els pesos. L'estructura i la bancada és tota de ferro, els eixos i pinyons d'acer, les rodes, contrapesos i alguns pinyons són de llautó, els dos pesos són de ferro, la tija del pèndul i la bancada són de fusta. | 08070-101 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | L'any 1969 l'Ajuntament de Collsuspina encarrega la fabricació d'un rellotge per posar al campanar de l'església de Santa Maria dels Socors de Collsuspina. El rellotge el va fabricar Manufacturas Blasco, empresa ubicada al barri de Roquetes de Tortosa. El rellotge és el model Monumental Modern, que es dona corda per si mateix amb remuntatge electrònic dels pesos, soneria d'hores amb repetició i de quarts. Per la soneria s'instal·len dos martells moderns giratoris. L'esfera és de 120 cm de diàmetre de vidre, numeració àrab negre sobre fons esmerilat blanc. El cost total del rellotge va ser de 79.790 pessetes. L'any 2008 es va restaurar el rellotge, a càrreg del rellotger Xavier Mercadé Pascual. Al campanar hi ha una campana feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592. | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1969 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47359-foto-08070-101-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Manufactuas Blasco | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47416 | Llegenda de Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-rafael-de-casanova | XVIII | Rafael Casanova i Comes (Moià, circa 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. Era fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià que de ben jove emigrà a Barcelona on estudià la carrera de dret. Segons informació dels propietaris del mas Casanova, en el que s'ha mantingut la línia generacional, Rafael de Casanova en realitat era fill d'un fradistern del Mas Casanova de Collsuspina que es va traslladar a Moià. | 08070-158 | Mas Casanova | La masia Casanova donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda. | 41.8304500,2.1813200 | 432019 | 4631275 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47416-foto-08070-158-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 63 | 4.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47360 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures | Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical. | 08070-102 | Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà | 41.8255700,2.1851300 | 432330 | 4630731 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47404 | Pont de l'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lescanyolit | Pont natural creat per l'erosió de la riera . Presenta una bellesa especial, amb un traçat d'uns 6 metres de llargada, format per gresos carbonatats d'origen marí dipositats durant l' època de l'Eocè. | 08070-146 | Torrent de l'Espina | Les calcàries de Collsuspina desenvolupen un sistema càrstic responsable de les conegudes coves del Toll a Moià. Aquesta formació geològica respon a un entorn ecològic de mar, poc profund i de salinitat normal. De fet, equivalent al jaciment paleontològic del l'Escull de la Trona, en el terme municipal d'Orís. D altra banda, el pont de l' Escanyolit és una manifestació actual del procés erosiu, damunt dels materials rics en gresos i margues marines. A diferencia de les calcàries, aquest entorn seria una zona ecològica de mar més interior de menys producció biològica. | 41.8122200,2.1766900 | 431615 | 4629255 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47404-foto-08070-146-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Ben segur aquest pont havia estat una zona de pas a l'antiguitat, fet que ho testimonia la fita de límit de termes, situada al costat d'un antic camí. | 124|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47383 | Pica de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-cisteller | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera. | 08070-125 | Cal Cisteller, C/ Nou, 7 | Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8252000,2.1748600 | 431477 | 4630698 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47383-foto-08070-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47316 | Can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padros | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | Masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert. | 08070-58 | Pla del Padrós | El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. | 41.8169900,2.1649900 | 430648 | 4629794 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47291 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller-0 | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. | XIII-XIX | Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada. | 08070-33 | Camí de sant Cugat de Gavadons | L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles. | 41.8354600,2.1753600 | 431529 | 4631836 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47311 | Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boldrons | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions. | 08070-53 | Camí de Regàs | Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons. | 41.8463100,2.1874200 | 432542 | 4633032 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47290 | El Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerver | XVIII-XIX | Degut a que està deshabitada no està cuidada i no es manté. | Masia formada per dos cossos situats formant angle recte, de planta baixa i pis, amb cobertes a doble vessant. La façana principal orientada a migdia, presenta porta allindada de pedra i llindes i brancals de finestres de pedra al volum de llevant, el més antic, i de maó en el més nou situat a la banda de ponent. Al costat de la casa hi ha una cisterna d'aigua de pluja que data del 1905. | 08070-32 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Aquesta casa era una masia amb dedicació agrícola i ramadera, i al llarg dels anys ha anat agafant el nom de la persona que n'era l'arrendatari o masover, així durant els anys 60, ja que hi vivia un arrendatari anomenat Pere, la casa va passar a dir-se Can Pere; més tard va passar a ser anomenada Can Rius; i els darrers anys la gent l'anomenava El Jan o cal Jan, el sobrenom del darrer arrendatari que hi va viure. El propietari actual, del mas Oller, li ha posat el nom El Cerver. No s'ha recuperat documentació que en faci referència, tot i que l'estructura general mostra una masia que possiblement es va construir a finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.8315800,2.1748200 | 431480 | 4631406 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En alguns documents encara apareix la denominació Cal Jan, deguda a l'anterior habitant del mas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47279 | Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona. | 08070-21 | Pla de les Lloses | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'. | 41.8494300,2.1709400 | 431177 | 4633391 | 1808 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47297 | El Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la banda de llevant hi ha un cos afegit cobert amb teulada a un vessant; i davant la casa hi ha un conjunt de coberts agropecuàris. L'obra és de pedra amb cantoneres de portes i finestres ben escairades. Presenta una façana simètrica, amb porta adovellada de maons a plec de llibre al centre i tres finestres al pis. La finestra que hi ha sobre la porta té la llinda amb una decoració tallada de forma triangular. | 08070-39 | Camí ral de Muntanyola | Tot i que l'estructura actual de la masia no mostra un edifici antic, surt al fogatge de 1553 a la banda de Tona, com un dels masos situats a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, o Sant Cugat Collsasima. També es troben referències del segle XIII d'aquest mas, junt a d'altres de l'entorn (Pladevall 1971). Apareix al Cens d'Aparici de l'any 1708, així com també al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona). | 41.8358700,2.1777800 | 431731 | 4631880 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47313 | Can Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regas-1 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'obra és de pedra i les cantoneres són de pedra escairada, així com brancals i llindes de portes i finestres. Al cos principal s'afegeixen altres cossos moderns. La façana principal és d'estructura simètrica, amb portal allindat situat a la part central. No té inscripcions a les llindes. A pocs metres de la casa s'hi troba la font de can Regàs, naixement del riu Congost. | 08070-55 | Camí de Regàs | Es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Surt esmentada en un document de talla o contribució de 1739 que s'ha conservat a l'arxiu privat del mas Prat de la Barroca (Tona), en el que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Casanova de Regàs. També apareix al cens d'Aparici de 1708. | 41.8435200,2.1828200 | 432157 | 4632725 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47271 | Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que forma conjunt amb un cobert lateral i amb era davant la façana que queda tancada amb lliça. L'edifici principal consta de planta baixa i planta pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana és asimètrica, degut a una ampliació que es fa fer els anys 1990 per la banda de migdia, de forma que la porta es troba en un costat; aquesta és de llinda de pedra i te la inscripció ANTON GARET 1828, i en un altre llinda hi trobem la data de 1711. L'edifici és envoltat per un mur baix de pedra que conforma una lliça, amb una porta d'accés coberta amb teuladeta. Al costat de la banda nord hi ha un segon edifici, antic cobert. | 08070-13 | Coll de la Pollosa | Can Jordà és una de les masoveries del Garet, construïda a mitjans del segle XVIII, tot i que amb ampliacions al XIX i al XX. Primer devia ser una petita casa que el 1828 va engrandir Anton Garet. Es cita al nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. | 41.8258700,2.1890700 | 432658 | 4630761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47317 | El Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collell | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XIX | Masia de planta quasi quadrangular, formada per dos cossos adossats, el principal cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, i el cos posterior amb carener perpendicular a l'anterior i també de dos vessants. L'obra és de pedra, tot i que hi havia elements de maó, com el finestral sobre la porta principal, que actualment s'ha rehabilitat i s'ha fet en pedra. És de planta baixa i un pis, tot i que en estar ubicada en lloc elevat i amb el terreny en desnivell, a la banda de ponent i sota el cos principal, hi ha una planta semisoterrada coberta amb volta a la que s'accedeix per un portal d'arc rebaixat, la volta està datada al 1879. També a la façana de ponent resta la barraca del forn de pa, construcció semicircular annexada a la paret lateral de la casa. La façana principal té estructura simètrica, amb portal d'arc rebaixat i una obertura al pis que ara s'ha convertit en balcó. La casa ha estat molt reformada recentment i ha perdut alguns dels seus trets característics. | 08070-59 | La Serreta | La casa s'esmenta a documentació del mas de l'Espina, als segles XII i XIII, junt a d'altres masos de la zona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, i es cita també a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina. L'estructura de la casa correspon a un mas modern, que segurament és el resultat de l'ampliació d'una antiga casa més petita. | 41.8214900,2.1700000 | 431069 | 4630290 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47317-foto-08070-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47317-foto-08070-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47317-foto-08070-59-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Les fotografies són anteriors a la rehabilitació, ja que aquestes deixen veure clarament l'estructura original de la casa. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47294 | Armadans masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans-masoveria | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XIX | En estar en desús, la casa s'està cobrint de vegetació. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Es troba ubicada en una feixa elevada respecte al torrent. La obra és de pedra petita amb algunes cantoneres ben escairades i alguna finestra de pedra. El portal principal, ubicat a la façana, és adovellat de pedra. La casa té un cobert afegit a la banda de tramuntana, i un porxo a la façana de ponent. Una mica separat hi ha un cobert. Actualment la casa està en desús i molt coberta per la vegetació de l'entorn. | 08070-36 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha aquesta documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic que descriu l'antiga Strata Francisca el 1065: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la d'aquí i la d'allà (sà i llà), tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8361200,2.1606400 | 430308 | 4631922 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47299 | La Caseta de Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilafort | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. | 08070-41 | Baga de la Caseta | Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià. | 41.8507000,2.1602000 | 430287 | 4633541 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47267 | La Guixera del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-garet | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de san Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990. | XVIII | Masia d'estructura d'un sol volum, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els accessos principal i posterior no es troben al mateix nivell de l'habitatge. La casa presenta un aspecte molt simètric i regular, amb cantoneres de pedra treballada, portal amb llinda de pedra, finestres ubicades de forma simètrica i un petit balcó en la façana lateral. A la façana principal es pot observar una ampliació tardana a la banda de llevant, que li va proporcionar la simetria a l'estructura general. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. El mas es troba sota el mas Garet, més a prop de la carretera i ben accessible des de la font de la Pollosa. | 08070-9 | El Garet | La casa la Guixera del Garet és una edificació estretament lligada al conjunt del mas del Garet i formant part d'un nucli arrelat estretament al paisatge i a l'activitat agrícola. L'edificació havia fet durant dos segles d'hostal de camí ral, així com a explotació del guix de l'entorn i que ha donat nom al mas. A prop de la casa encara és visible un forn de guix , així com l'antiga sala per emmagatzematge del guix que es troba sota l'actual jardí de la casa aprofitant un marge. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que ells diu que podria ser molt més antiga. Al fogatge de 1553 s'esmenta al Garet de l'Hostal nou, i l'Hostal Nou del Garet, com a dos personatges diferents, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons. Segurament un seria l'habitant de la casa el Garet i l'altre seria el d'aquest antic Hostal. | 41.8279100,2.1933100 | 433012 | 4630984 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47287 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-1 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XVIII | Mas format per un conjunt d'edificacions, amb un edifici principal i altres secundaris, a més de coberts i diferents edificacions relacionades amb l'activitat agrícola (corts i corrals). L'edifici principal té adossats dos cossos, un a la banda nord i altre a la sud, de manera que queda una estructura en forma de U tancada i configurant un baluard. Té teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a Sud-Est. És un edifici de planta baixa i dos pisos, construït de pedra i amb les cantoneres ben tallades, portal adovellat i finestres de pedra treballada, en una hi ha la data de 1780.. El cos adossat al costat de tramuntana te dos pisos i forma un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tots dos amb dos arcs rebaixats suportats sobre pilars de pedra. A la paret d'aquest hi ha un rellotge de sol. L'interior de la planta baixa de la crugia lateral és amb volta i la teulada te el vessant molt pronunciat, amb una àmplia porta d'arc, ja que feia funcions de graner i garatge. L'antiga cort dels porcs, ubicada davant la casa, s'ha rehabilitat i s'utilitza com a habitatge de turisme rural. | 08070-29 | Pla dels Casals | La casa surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, o Sant Cugat de Gavadons i apareix també al cens d'Aparici de 1708. Alguns autors la situen cronològicament anterior al segle XIII, ja que es tenen notícies del mas a un document de l'any 1227, amb Huc de Casanova com a propietari (Pladevall, 1990). Des de llavors s'ha transmès de pares a fills fins a l'actualitat, de manera que s'ha mantingut la línia familiar associada al mas, fet que ho testimonia la conservació de documentació relacionada amb la casa des dels segles XIII-XIV. De fet, el 1197 un Casanova era castlà a Tona, mantenint-se la genealogia fins a l'actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda. | 41.8304500,2.1813200 | 432019 | 4631275 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47280 | Dolmen de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-lespina | BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920) | Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul. | Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre. | 08070-22 | Serra de Santa Coloma | El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.8061700,2.1765500 | 431597 | 4628584 | 1800aC | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47280-foto-08070-22-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47342 | Llinda de Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-monget | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat. | Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX. | 08070-84 | C/ Major, 51 | Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8246900,2.1747800 | 431470 | 4630641 | 1849 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47342-foto-08070-84-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47394 | Llinda de l'antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-lantic-ajuntament | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Llinda de pedra rectangular sobre la porta principal de la casa que s'obre a migdia, al carrer Vic, antic camí Ral. La llinda porta inscrita la data 1850 al centre. La casa és un edifici de planta baixa i pis, amb teulada doble vessant i carener paral·lel a la façana principal. És un edifici que s'ha rehabilitat recentment, tot i que s'ha mantingut l'estructura i s'ha conservat la llinda. | 08070-136 | C/ Vic, 7 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Aquesta casa va ser la seu del primer Ajuntament de Collsuspina i, possiblement s'edifiquès per a aquest comès. Collsupina és un municipi recent, abans repartit entre els termes de Balenyà i Tona, fins que el 1855 es va decidir fusionar tot el terme, ja que des del principi del segle XVIII ja formava una sola entitat civil annexa a Tona, però que no funcionà jurídicament fins el 1878. La parròquia va ser independent al 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. | 41.8258300,2.1758900 | 431563 | 4630767 | 1850 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47394-foto-08070-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47394-foto-08070-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47341 | Llinda de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-cisteller | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra que es troba sobre el portal d'entrada de la casa cal Cisteller, situada al nucli urbà. És de dimensions considerables (2 m x 40 cm), de forma rectangular, i té una inscripció tallada: ANTON MAIATS AVE MARIA 1774, junt amb símbols religiosos com dos cors, el crismó i dos símbols de l'infinit. La llinda recolza sobre els muntants laterals de la porta, també de pedra, i té una motllura que recorre tota la part interior del conjunt. | 08070-83 | C/ Major, 36 | Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8251900,2.1749800 | 431487 | 4630697 | 1774 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47374 | Llinda de cal Leo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-leo | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de la porta principal de cal Leo, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció JOH 1789 PTBO inscrita. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès. | 08070-116 | C/ Major, 19 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8266400,2.1756400 | 431543 | 4630857 | 1789 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47374-foto-08070-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47374-foto-08070-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47375 | Llinda de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-campaner | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de la porta principal de cal Campaner, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció 1760 inscrita i la superfície abuixardada. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-117 | C/ Major, 21 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8265600,2.1756100 | 431541 | 4630848 | 1760 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47375-foto-08070-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47375-foto-08070-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47385 | Llinda de casa c/ Moià, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-casa-c-moia-6 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Llinda de pedra de forma rectangular sobre la porta principal de la casa. La llinda recolza sobre muntants també de pedra i porta la inscripció 1801 FRANSECH COMAS i una creu patent inserida en un cercle sobre el crismó. Tot i que la casa està molt reformada, respon a l'estructura de les cases del nucli, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant. | 08070-127 | C/ Moià, 6 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8259700,2.1746500 | 431460 | 4630783 | 1801 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47385-foto-08070-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47385-foto-08070-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa és coneguda actualment com cal Ton dels Bous, i anteriorment com ca la Tia Carmen, per les persones que hi vivien. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47384 | Llinda de cal Correu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-correu | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de forma rectangular que es troba sobre la porta principal de cal Cooreu. Porta la inscripció 1746 i una creu sobre el Calvari a la part central. El número 6 està posat horitzontalment. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada. | 08070-126 | C/ Nou, 12 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8250800,2.1745000 | 431447 | 4630685 | 1746 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47384-foto-08070-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47384-foto-08070-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47382 | Llinda de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-prat | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, de forma rectangular, tallada en pedra i que porta la inscripció 1767. La casa ha estat molt reformada, tot i que conserva la llinda que, probablement procedeixi de la primera construcció. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada. | 08070-124 | C/ Nou, 16 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8249700,2.1743200 | 431432 | 4630673 | 1767 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47382-foto-08070-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47382-foto-08070-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47373 | Llinda de Cal Mic Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-mic-xic | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de la porta principal de cal Mic, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la data 1751 inscrita al centre i la cara frontal mostra les marques de la buixarda. És la llinda de la porta principal de la casa. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, a la plaça Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès. | 08070-115 | Plaça Major, 2 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8255500,2.1753500 | 431518 | 4630736 | 1751 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47373-foto-08070-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47373-foto-08070-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47354 | L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanyolit | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX-XX | Està ensorrada | Les ruïnes d'aquesta antiga masia es troba al costat de la llera del torrent de les Fontanilles. Es tracta d'un antic edifici que tenia la planta rectangular, amb un petit annex al costat nord-est. L'edifici original era de planta baixa i planta pis, però no es conserva la teulada. Se'n conserven les cantoneres de pedra treballada i ben escairada, i la resta de murs de pedra de diferent mida amorterats amb fang. A la banda sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica de pedra i la boca del forn. Sembla que la porta hauria estat al costat sudoest. A la banda nord-oest, adossats a la petita cinglera, hi havia un parell d'espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l'edifici principal hi ha un ampli espai delimitat per un mur de pedra seca. Al mateix entorn de la casa i al costat del pont natural de pedra hi ha una fita amb la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud i B (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal. Les ruïnes de l'edifici es troben cobertes de vegetació que dificulta la visibilitat. | 08070-96 | Torrent de Fontanilles | No s'ha trobat documentació històrica que parli d'aquesta casa, per tant desconeixem l'època, però si que podem afirmar que està dins la demarcació de l'antiga part del municipi que estava dins el terme de Balenyà i depenent de la parròquia d'aquest municipi. Sabem que fins a inicis del segle XX hi havia estadants. | 41.8112900,2.1785300 | 431767 | 4629150 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | L'antic camí que portava a la casa ha desaparegut. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47369 | Poua de glaç del Puig Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-glac-del-puig-antic | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XIX | Es troba enrunat | Les restes de la poua del Puig Antic es troben a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l'est de la masia de Puig-antic. Només es conserva part de la poua, concretament la meitat sud, que permet apreciar la seva forma original i el seu perímetre de forma circular d'uns 9 m de diàmetre. Els murs estan fets amb pedra seca i la part conservada té una alçada màxima de 4,50 m, i va disminuint cap a la banda nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent pel tipus d'arrencada de la possible volta, tot i que el més segur és que tingués algun tipus de sostre. Molt proper al torrent, a la riba esquerra, hi ha la font del Puig Antic, que regava unes hortes que s'intueixen al costat del torrent. El mateix llit del torrent, força llis i pedregós, podia haver servit per retenir l'aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s'utilitzés per aquesta finalitat l'aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra. | 08070-111 | Torrent de l'Espina | Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. | 41.8056600,2.1706800 | 431109 | 4628532 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47369-foto-08070-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47369-foto-08070-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La cronologia és aproximada. Fotografia de Francesc Roma i Casanovas (2013). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47319 | L'Espinoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespinoi | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XVII | La masia forma part d'un conjunt, ja que a l'entorn de la casa principal s'aixequen diferents coberts per a usos agrícoles que configuren un clos o lliça a la banda de tramuntana. Tot el conjunt es troba ubicat sobre un lloc elevat, amb domini de l'entorn i per damunt el torrent de l'Espina. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, amb planta baixa i dues plantes pis. L'obra és de pedra de mida mitjana, amb cantoneres, portes i finestres de blocs de pedra ben escairats. Es pot veure clarament la part central més antiga del mas i el creixement a banda i banda d'aquest. La façana principal, a migdia, presenta una estructura totalment simètrica, amb portal amb llinda a la part central, tres finestres al pis i una galeria o eixida a la part central del segon pis, amb barana de ferro i oberta, que li proporciona un tret molt característic a la casa. A la llinda de la porta hi ha gravada la inscripció 1811 AVE MARIA PURISIMA, que correspondria a la seva obertura i, possiblement, a alguna ampliació. La façana de tramuntana, oberta al clos tancat pels coberts del voltant, té un petit portal adovellat i algunes finestres de pedra treballada. | 08070-61 | Plans de L'Espinoi | La masia l'Espinoi és una de les cases històriques del municipi que apareix al fogatge de 1553 com un dels masos que estaven dins de la parròquia de Tona i terme de Sant Cugat de Collsasima. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa es cita a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà, tot i que físicament la masia està a la banda sud del terme. També la trobem al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). Per tan, en aquesta època es considerava que la casa era dins la demarcació de Balenyà. El 7 d'agost de 1853 efectuant-se la delimitació de la nova parròquia de Collsuspina, es cita 'la teularia del Espinoy'. Tot i que és molt visible l'ampliació del segle XIX, el mas conserva elements del seu origen medieval. | 41.8165300,2.1739700 | 431394 | 4629736 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47314 | El Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant | La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis. | 08070-56 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47315 | Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nualart | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | La masia Nualart forma part d'un conjunt d'explotació agrícola i ramadera, amb la granja i diferents coberts. La masia va ser molt reformada, de manera que pràcticament no queden vestigis de l'antiga casa, tan sols la ubicació i el topònim. Està situada en un lloc elevat, al costat del camí que porta a l'església de Sant Cugat de Gavadons. | 08070-57 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Tot i que es tracta d'una masia amb estructura completament nova degut a una important rehabilitació, i de que no resten elements que denotin el seu passat, Nualart és un dels masos antics del terme de Collsuspina. La notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Més tard, apareix al fogatge de 1553 dins el terme del municipi de Tona i zona de Sant Cugat de Gavadons, en ésser aquesta església sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). | 41.8415900,2.1722500 | 431278 | 4632520 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47310 | Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIII-XX | La masia Floriac es troba al peu de la carretera que porta de Tona a Collsuspina, l'antic camí Ral de Vic a Manresa, abans d'arribar al coll de la Pullosa. Es tracta d'un edifici ubicat en un lloc elevat, format per diferents cossos, el principal és de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la porta principal que s'obre a migdia. A la banda de ponent hi ha dos cossos annexats que eren antics coberts de la casa. Tot i tractar-se d'un edifici que ha estat rehabilitat darrerament i que s'ha configurat amb ampliacions de diferents èpoques, l'estructura deixa veure un gran casal que possiblement estaria fortificat, tal i com deixa veure l'estructura i les diferents espitlleres a la planta baixa. La façana té porta adovellada, amb dovelles llargues i un escut tallat a la dovella central amb la inscripció 1568 JHS FLORIAC, i que té la mateixa tipologia que l'escut de la masia l'Espina; sobre la porta hi ha una finestra amb llinda d'arc conopial. Una porta del cos annex a la banda de llevant té inscrita a la llinda la data 1756, i una finestra porta la data 1789. Destaca la gran portalada d'arc de mig punt que s'obre al costat de la façana i que permet l'accés a unes antigues quadres. | 08070-52 | Floriac, N-141, pk 7 | Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. Al llibre de recanació de 1843 que es conserva a l'Arxiu Municipal de Balenyà hi consta com a propietari Josep Pujol, mentre que al cadastre de 1756 pertanyia a Andreu Floriach que hi vivia amb dos germans, Jaume i Josep, document també conservat a l'Arxiu Municipal de Balenyà. | 41.8356300,2.1942400 | 433097 | 4631840 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47310-foto-08070-52-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Actualment hi ha el restaurant cal Puxes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47293 | Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XI-XIX | Tot i estar habitada, l'estat és dolent en alguns elements. | La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa. | 08070-35 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8346300,2.1620900 | 430427 | 4631755 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47333 | Font Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-regas | http://indretsoblidats.wordpress.com/tag/font-del-regas/ | XX | Caldria millorar el drenatge de l'aigua | La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter. | 08070-75 | Camí de can Regàs als Camps de la Serra | Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010. | 41.8429100,2.1820200 | 432090 | 4632658 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47270 | Font de la Pullosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pullosa | La font de la Pollosa es troba ubicada actualment sota la carretera N-141, al costat del camí d'entrada a la casa la Guixera del Garet. La font es troba dins un passadís cobert amb volta d'arc rebaixat de pedra de 4m de llarg, 1'10m d'amplada i 1'60m d'alçada. Aparentment sembla una font de mina, en la que l'aigua surt d'una aixeta i s'aboca a una pica amb sobreeixidor. El paviment del túnel és de lloses planes ben tallades i un petit canal condueix l'aigua cap al exterior, on hi ha un dipòsit tallat en pedra on es recollia l'aigua. Sobre el raig hi ha dues inscripcions, la primera amb la data 1899, i la segona amb la inscripció 1951 OP, que indica que en aquell any el servei d'obres públiques la va arranjar, possiblement coincidint amb l' ampliació de la carretera. | 08070-12 | La Pullosa | La construcció del túnel que alberga la font es va fer inicialment en època d'Isabel II quan es va construir la carretera de Vic a Manresa passant per Moià. | 41.8261900,2.1915100 | 432861 | 4630794 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim el trobem escrit Pollosa i Pullosa. Sembla que podria procedir del topònim brollosa, referint-se al broll d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 350,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/