Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47270 | Font de la Pullosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pullosa | La font de la Pollosa es troba ubicada actualment sota la carretera N-141, al costat del camí d'entrada a la casa la Guixera del Garet. La font es troba dins un passadís cobert amb volta d'arc rebaixat de pedra de 4m de llarg, 1'10m d'amplada i 1'60m d'alçada. Aparentment sembla una font de mina, en la que l'aigua surt d'una aixeta i s'aboca a una pica amb sobreeixidor. El paviment del túnel és de lloses planes ben tallades i un petit canal condueix l'aigua cap al exterior, on hi ha un dipòsit tallat en pedra on es recollia l'aigua. Sobre el raig hi ha dues inscripcions, la primera amb la data 1899, i la segona amb la inscripció 1951 OP, que indica que en aquell any el servei d'obres públiques la va arranjar, possiblement coincidint amb l' ampliació de la carretera. | 08070-12 | La Pullosa | La construcció del túnel que alberga la font es va fer inicialment en època d'Isabel II quan es va construir la carretera de Vic a Manresa passant per Moià. | 41.8261900,2.1915100 | 432861 | 4630794 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim el trobem escrit Pollosa i Pullosa. Sembla que podria procedir del topònim brollosa, referint-se al broll d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47274 | Llosa sepulcral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIV-XV | Es troba bruta amb adherències vegetals | Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església. | 08070-16 | Sant Cugat de Gavadons | La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses. | 41.8463600,2.1739600 | 431425 | 4633048 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època. | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47282 | Fontscalents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontscalents | BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212. | El jaciment està exhaurit. | Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada. | 08070-24 | Fontscalents | El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot. | 41.8232000,2.1760200 | 431571 | 4630475 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47290 | El Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerver | XVIII-XIX | Degut a que està deshabitada no està cuidada i no es manté. | Masia formada per dos cossos situats formant angle recte, de planta baixa i pis, amb cobertes a doble vessant. La façana principal orientada a migdia, presenta porta allindada de pedra i llindes i brancals de finestres de pedra al volum de llevant, el més antic, i de maó en el més nou situat a la banda de ponent. Al costat de la casa hi ha una cisterna d'aigua de pluja que data del 1905. | 08070-32 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Aquesta casa era una masia amb dedicació agrícola i ramadera, i al llarg dels anys ha anat agafant el nom de la persona que n'era l'arrendatari o masover, així durant els anys 60, ja que hi vivia un arrendatari anomenat Pere, la casa va passar a dir-se Can Pere; més tard va passar a ser anomenada Can Rius; i els darrers anys la gent l'anomenava El Jan o cal Jan, el sobrenom del darrer arrendatari que hi va viure. El propietari actual, del mas Oller, li ha posat el nom El Cerver. No s'ha recuperat documentació que en faci referència, tot i que l'estructura general mostra una masia que possiblement es va construir a finals del segle XVIII o inicis del XIX. | 41.8315800,2.1748200 | 431480 | 4631406 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47290-foto-08070-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | En alguns documents encara apareix la denominació Cal Jan, deguda a l'anterior habitant del mas. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47293 | Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XI-XIX | Tot i estar habitada, l'estat és dolent en alguns elements. | La masia Armadans és una casa que deixa veure diferents etapes constructives, així com que la casa va ser reconstruïda en algun moment concret. És una masia que forma part d'un conjunt, ja que està envoltada de diferents coberts per tasques agrícoles. La casa principal és de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants de teula àrab i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. Està ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els coberts i la casa s'adapten a aquest. L'obra és de pedra petita amb cantoneres de pedra, portal adovellat de pedra, i finestres amb les obertures en pedra. De l'estructura original tan sols queda la planta baixa, veient-se clarament el trencament en l'estructura de la paret on s'afegeix l'obra que es va fer amb posterioritat. Malgrat la composició actual s'entreveu una antiga casa. | 08070-35 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic d'aquesta data, any 1065, que descriu l'antiga Strata Francisca: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la de sà i la de llà, tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8346300,2.1620900 | 430427 | 4631755 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47293-foto-08070-35-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47294 | Armadans masoveria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/armadans-masoveria | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XIX | En estar en desús, la casa s'està cobrint de vegetació. | Masia de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos, amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. Es troba ubicada en una feixa elevada respecte al torrent. La obra és de pedra petita amb algunes cantoneres ben escairades i alguna finestra de pedra. El portal principal, ubicat a la façana, és adovellat de pedra. La casa té un cobert afegit a la banda de tramuntana, i un porxo a la façana de ponent. Una mica separat hi ha un cobert. Actualment la casa està en desús i molt coberta per la vegetació de l'entorn. | 08070-36 | Els plans d'Armadans | Armadans és una de les masies històriques del municipi, documentada des de l'any 1065, formant part del territori de l'església de Sant Cugat de Gavadons, dins el terme del castell de Tona. Hi ha aquesta documentació a l'Arxiu Episcopal de Vic que descriu l'antiga Strata Francisca el 1065: 'el camí francès passava per Fajadella i travessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)' (Pladevall, 1971). Al fogatge de 1553, dins el terme de Tona, zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, hi havia les cases de Brunyt alias Armadans, i la de Armadans de sa, és a dir, dues cases Armadans, la d'aquí i la d'allà (sà i llà), tal i com s'esmenten a diferent documentació i referint-se a les actuals Armadans i Armadans masovers. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8361200,2.1606400 | 430308 | 4631922 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47294-foto-08070-36-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa es troba dins el territori de l'Espai d'Interès Natural del Moianès i riera de Muntanyola. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47307 | Roc Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-colomer | Mapa Geològic de Catalunya 1:250.000. Institut Geològic de Catalunya | Ha caigut una de les ales | Roca aïllada de calcaria lumaquel·lica i nodulosa. El seu nom fa honor a l'aspecte de colom en repòs vist des de la seva cara de llevant, (del camí de Collsuspina a l'Espina). A la seva base trobem una zona clarament erosionada per l'antic curs de l'aigua del torrent de l'Espina, amb l'aspecte de potes. El bloc principal presenta una petita fractura o diaclasa amb en forma d'ales posteriors i un bloc superior arrodonit com a cap. Cal assenyalar que a la primavera de 2014 la part de la roca que correspondria una de les ales, ha caigut, cosa que ha modificat la seva forma. | 08070-49 | Camí de Collsuspina a l'Espinoi | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que la seva formació ha estat modelada fruit del procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari. En aquest sentit, el Roc Colomer, es la visió de l'acció erosiva en els estadis interglacials, períodes on s'incrementà de forma molt rellevant els efectes erosius del torrent del torrent de l'Espina. | 41.8194900,2.1756100 | 431533 | 4630063 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47307-foto-08070-49-2.jpg | Inexistent | Paleògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta roca a esdevingut un tot un element natural de visita obligada pels caminaires i excursionistes. | 124 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47309 | Era de can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-bellver | XVIII-XIX | No es conserven algunes lloses. | Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa. | 08070-51 | Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes. | 41.8462200,2.1721300 | 431273 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Està escapçat per la part inferior | A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47323 | Camí Ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic | Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu. | Alguns trams no estan restaurats | El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 08070-65 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8462600,2.1906600 | 432811 | 4633023 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i Font. OPC Diputació de Barcelona | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47330 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIII-XIX | En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular. | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.</p> | 08070-72 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47330-foto-08070-72-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47339 | Cal Mulera o cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mulera-o-cal-rius | La casa està deshabitada. | Casa situada a l'extrem sud del carrer de Les Casetes, formada per dos volums, el de la cara nord que forma l'habitatge i el que es troba al costat sud que era un cobert. La casa té planta rectangular, amb planta baixa i pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer. La façana presenta porta principal a un lateral, amb llinda de pedra horitzontal, i una finestra a la planta baixa. Al pis té dues finestres de petites dimensions, una amb llinda de pedra i l'altre de maó, però amb muntants de pedra ben tallada. L'obra és de pedra disforme unida amb morter i encara conserva l'arrebossat de calç. L'Edifici afegit a la façana sud és de planta i pis, amb finestres petites i accés directe al primer pis a través d'una graonada externa. Actualment està deshabitada. | 08070-81 | C / Les Casetes, 10 | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8308200,2.1752100 | 431512 | 4631321 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47339-foto-08070-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47339-foto-08070-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A l'Inventaria de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat consta com Can Rius i la numeració del carrer és 11. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47342 | Llinda de Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-monget | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat. | Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX. | 08070-84 | C/ Major, 51 | Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8246900,2.1747800 | 431470 | 4630641 | 1849 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47342-foto-08070-84-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47346 | Mirador de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-sant-cugat-de-gavadons | Signes de deteriorament en la fotografia panoràmica | Zona d'especial atractiu per a contemplar una vista de la plana de Vic i dels Pirineus al fons. Destaquem la visual de: el Cadí, Tossa d'Alp, el Puigmal, el Montcalm, les Guilleries i el massís del Montseny. | 08070-88 | Sant Cugat de Gavadons | 41.8464100,2.1745000 | 431470 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47346-foto-08070-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta un plafó informatiu amb una imatge panoràmica amb el nom dels principals relleus identificables i una barana de fusta al seu davant. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47348 | Antic cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-collsuspina | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri. | A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet. | 08070-90 | Nucli urbà, al costat de l'església | En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. | 41.8254900,2.1746900 | 431463 | 4630730 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47356 | Creus del viacrucis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creus-del-viacrucis | <p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.</p> | XX | Algunes creus han desaparegut, altres estan en mal estat. | <p>Al nucli antic de Collsuspina, als murs exteriors d'algunes cases, es conserven les creus del viacrucis. Són creus de fusta de factura senzilla, que es troben clavades a la part superior dels murs, a l'alçada del primer pis, i properes a les cantonades. Es conserven tres creus a la façana de can Xarina, una creu a la façana del número 43 del carrer Major, una creu a cal Comas (c/ Major, 28) i una creu a cal Garet (Major, 35).</p> | 08070-98 | Al carrer Major | <p>El viacrucis es feia tradicionalment per Setmana Santa i els divendres de quaresma, seguint tot el carrer Major i parant a cada estació que estava marcada per una creu. A més d'aquesta tradició religiosa, a Collsuspina hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís, davant la porta de cada casa.</p> | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47356-foto-08070-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-03-04 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47358 | Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XI-XX | Manca molta part de la documentació | <p>L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.</p> | 08070-100 | Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà | <p>L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47364 | Barraca de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serreta-0 | http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Té una petita part ensorrada | Barraca de pedra seca exempta, ubicada en unes feixes de conreu al sud del mas Collell. És de planta circular, coberta amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra i coberta de terra i vegetació. Les mides exteriors són aproximadament 190 cm de diàmetre, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana. | 08070-106 | La Serreta | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8200400,2.1707500 | 431130 | 4630128 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47364-foto-08070-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47365 | Barraca d'hort de cal Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dhort-de-cal-mas | No està en ús | Antiga barraca de pedra adossada a un marge de camps de conreu. Es troba al costat d'un dipòsit d'aigua que servia per regar els horts de l'antiga casa de cal Mas. És una barraca de pedra, coberta amb teulada plana que ara està tapada per vegetació; amb el pou o dipòsit a la feixa superior, tapat amb una llosa plana. La seva funció era desar les eines del treball de l'horta i tancar el pou que servia per regar els horts de la casa. | 08070-107 | Nucli urbà | Cal Mas era una antiga casa de pagès que estava al centre del poble, al lloc on ara hi ha un solar al final del carrer Major en direcció a l'Espinoi. Va ser enderrocada els anys 1990. | 41.8249600,2.1738600 | 431394 | 4630672 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47365-foto-08070-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47370 | Poua de glaç de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-glac-de-lespina | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII | Es troba al nord-est de l'Espina i a ponent del Querol, aprofitant un cingle que es a ponent i que tanca la poua per l'est i, en part, pel sud, on hi ha una cova. Les parets nord i oest són fetes amb grans blocs de pedra poc treballada, i a la banda nord el mur fa dos metres de gruix. La poua fa 9 m de diàmetre, tot i que no té una forma perfectament rodona, i es conserva un alçada de 5 o 6 metres de parets. No sembla que hagués estat coberta, o molt possiblement no es va acabar la construcció, ja que no queden vestigis de cap volta. Al costat nord-est, aprofitant la balma, hi ha una entrada a l'interior de la poua. En aquest passatge hi ha una pica de forma més o menys rectangular excavada al terra. Possiblement a l'exterior de la poua es trepitjava la neu per a compactar-la abans d'introduir-la a la poua, a una explanada de pedra que hi ha al nivell superior. | 08070-112 | Plans de Querol | Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. Trobem referència a aquest pou de glaç a la documentació de l'arxiu municipal de la ciutat de Vic (actes del Consell del 9 de març de 1740), en que s' indica que en aquell moment no s'havia pogut fer aprovisionament ni de neu ni de gel, ni a la ciutat ni a les rodalies, a causa de les pluges irregulars que s'havien endut les preses 'repetidas vezes'. Per aquest motiu, es va firmar un conveni per proveir-se de gel amb Jaume Espina, llaurador de Collsuspina, per assegurar el subministrament de neu per als veïns de Vic. | 41.8202000,2.1843800 | 432262 | 4630135 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47370-foto-08070-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47370-foto-08070-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47370-foto-08070-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47371 | Balma del Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-paleta | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent. | 08070-113 | Camí cap a l'Espina | La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8228500,2.1759600 | 431566 | 4630436 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures. | 124|125|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47372 | Fita de terme a L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-lescanyolit | Al costat del pont natural de pedra de l'Escanyolit hi una fita de pedra de forma triangular amb tres cares. A una cara té la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud, i a altra cara hi ha la inscripció B (Balenyà) orientada a nord. La fita indicava la divisió parroquial, ja que no coincideix amb la divisió municipal posterior. | 08070-114 | L'Escanyolit | El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. | 41.8115600,2.1785800 | 431771 | 4629180 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47377 | Llinda de cal Ferrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-ferrer-nou | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | La pedra s'està exfoliant. | A la façana de cal Ferrer Nou es conserva una llinda de pedra que porta la inscripció FCO VALDOROA ANY 173-, i una creu patent inscrita en un cercle a la part central sobre la inscripció. És la llinda de la porta principal, de forma rectangular i de pedra sorrenca, ja que s'està exfoliant a capes, fet que ha provocat que s'hagi perdut el darrer número de la data. La llinda descansa sobre dos muntants de pedra de diferent tipus, i té un arc de descàrrega de pedres posades a plec de llibre a la part superior. La casa és de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-119 | C/ Major, 25 | Cal Ferrer Nou va ser la segona ferreria que es va fer al nucli urbà a principis del segle XVIII i va ser una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8264100,2.1755800 | 431538 | 4630831 | 173- | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47395 | Camí antic de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-antic-de-muntanyola | Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XV-XX | Un dels camins antics que passen pel terme de Collsuspina és el que portava a Santa Coloma pel sud i a Muntanyola pel nord. El camí passava pel centre del nucli, seguint l'actual carrer Major i perpendicular al camí Ral de Vic a Manresa. Per això en aquest indret del poble es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. Actualment el GR 177 segueix part del traçat d'aquest camí, entrava pel nord, baixant per Sant Cugat de Gavadons, el raval de les Casetes fins al nucli urbà, i d'aquí seguia cap a l'Espina i Santa Coloma. | 08070-137 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). Una part del traçat del camí coincideix amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47395-foto-08070-137-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47401 | Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-faig | XX | Font situada en el marge esquerre del Torrent de l'Espina, entre la Solella de Puig antic i la Serra de Santa Coloma, en el replà del marge del torrent treballat amb murs de pedra seca, alguns racons amb escales per salvar el desnivell. El marge d'aquest tram de la font trobem una fageda molt explotada, dominant els exemplars joves. La font es troba situada en un marge ombrívol, en un replà del marge del torrent de l'Espina. La font presenta un broc en forma de tub. L'aigua resta en un dipòsit de barril de ferro que fa la funció de pica, tot plegat, dona una imatge molt provisional. | 08070-143 | Font del Faig al Torrent de l'Espina | 41.8058900,2.1702700 | 431075 | 4628557 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47401-foto-08070-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47401-foto-08070-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta zona presenta un bosc de faig molt estressat , la seva presència molt probablement es deguda a l'estancament de les boires locals, oferint així un microclima molt més humit. | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47403 | Font de la Felisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-felisa | XX | Es troba molt tapada per bardisses. | Font ubicada en el marge esquerre del torrent del Picanyol, entre els dos camps d'horta situats entre la masia de la Bufa i mas Reixat. La accés actualment es a través dels horts ubicats al torrent, davant de la masia de can Reixac. La font es troba coberta d'esbarzers. La construcció consta d'una paret de suport de pedra en forma de canal per alimentar els horts. | 08070-145 | Torrent del Picanyol davant del mas Reixac | Els nom de Felisa fa referència a l'antiga propietària de la Bufa, segons informació oral. Aquesta font té una clara funció productiva pels Horts | 41.8262600,2.1687200 | 430968 | 4630820 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47403-foto-08070-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47403-foto-08070-145-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47405 | Roure d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans | Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. | 08070-147 | Mas Armadans | 41.8348900,2.1622800 | 430443 | 4631784 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||||
| 47416 | Llegenda de Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-rafael-de-casanova | XVIII | Rafael Casanova i Comes (Moià, circa 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. Era fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià que de ben jove emigrà a Barcelona on estudià la carrera de dret. Segons informació dels propietaris del mas Casanova, en el que s'ha mantingut la línia generacional, Rafael de Casanova en realitat era fill d'un fradistern del Mas Casanova de Collsuspina que es va traslladar a Moià. | 08070-158 | Mas Casanova | La masia Casanova donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda. | 41.8304500,2.1813200 | 432019 | 4631275 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47416-foto-08070-158-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 63 | 4.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47269 | Forn de guix del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-guix-del-garet | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquestes són les restes d'un antic forn de guix situat al camí d'accés a la masia la Guixera del Garet i al costat de l'antiga zona d'extracció de pedra per guix. Només es poden veure fragments de les parets exteriors del forn que conformen una olla circular d'uns 3m d'alçada i uns 3 m de diàmetre, amb boca que tanca lleugerament per la part superior. Les parets no estan vidriades fet que indica una baixa temperatura de cocció del guix. Es troba ubicat a un marge del camí i tapat per vegetació. Al costat mateix del forn es conserva encara una peça de guix transportada fins al lloc. | 08070-11 | La Guixera del Garet | Desconeixem el període d'utilització d'aquest forn, tot i que probablement coincidís amb la ocupació de la masia propera. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que apunta que podria ser molt més antiga. Segons explica el masover del Garet, el guix l'extreien d'una zona a sobre de la casa la Guixera, on hi havia hagut feixes, i l'arrencaven a barrinades, fent tremolar els vidres de la casa. Sembla que no fa massa dècades que encara estaven en funcionament. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. Els forns es construïen en un lloc amb pendent, per facilitar la càrrega i la fogaina. Es construïa una estructura amb pedres calcàries no fogueres, La cuita de guix i de calç feta tradicionalment amb el següent procés: s'omplia l'estructura del forn, fent una volta a la part de baix per deixar espai per la fogaina, i a sobre s'anaven disposant les pedres deixant forats o xemeneies entre elles per tal que el foc pogués pujar fàcilment. Al mateix temps s'omplia l'olla amb feixos de llenya i s'encenia el foc, que es deixava encès al menys dos dies i mig. Per la part superior es tapava amb teules o metalls per tal que no es mullés. Quan el guix estava cuit es desenfornava, s'anava trencant amb maça per fer pedres més petites i es seleccionava el que estava més cuit per fer escaiola. Després s'havia de moldre al molí. | 41.8267200,2.1928200 | 432970 | 4630852 | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47269-foto-08070-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La fotografia de la boca del forn és de Francesc Roma i Casanovas: http://excursionismecientific.wordpress.com/category/collsuspina/La fotografia antiga és del llibre Pladevall (1991). | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47276 | Rectoria de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cugat-de-gavadons | González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat. | Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa. | 08070-18 | Sant Cugat de Gavadons | L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada. | 41.8462200,2.1741300 | 431439 | 4633032 | 1897 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47280 | Dolmen de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-lespina | BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920) | Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul. | Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre. | 08070-22 | Serra de Santa Coloma | El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.8061700,2.1765500 | 431597 | 4628584 | 1800aC | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47280-foto-08070-22-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47285 | Molí de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lespina | Pladevall, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | Es troba en ruines | Antic molí situat al costat de ponent del torrent de l'Espina o torrent Fosc, entre els masos de l'Espina i l'Espinoi, que recollia les aigües del mateix torrent. De l'antic edifici només en queden les restes d'alguns murs, tot i que es pot veure que tenia tres plantes. L'edifici s'aixeca just al costat de la riera , en un punt on al llit hi afloren grans roques i on queden marques de la resclosa que desviava l'aigua, ja que hi ha uns forats quadrats a la llera de la riera uns 200m més amunt de la casa. De l'edifici es poden diferenciar tres estances, així com les portes i finestres. La porta principal, situada al sud, és ampla i acabada amb llinda que té una inscripció il·legible. Tot el conjunt està cobert per la vegetació que s'endinsa dins dels murs. Es pot observar el carcavà, que va ser tapiat en deixar de funcionar el molí com a tal. Sembla que a l'habitació nord hi ha restes del pou; possiblement, en algun moment la bassa del pou del molí es va reconvertir en habitació que conserva la porta i la finestra, coincidint amb el moment en que es tapà el carcavà. Bona part de la primitiva bassa és avui dia un camp, per on es pot seguir en alguns trams el canal que porta a l'antiga resclosa de captació de l'aigua. L'edifici del molí era accessible des del mas de l'Espina a través d'un pont que deuria tenir un arc de mig punt i del qual avui només queden les arrencades dels estreps. Estava fet amb grans blocs de pedra de formes regulars i ben treballats que encara es poden veure al llit del torrent. | 08070-27 | Feixes del molí | Aquest molí devia estar relacionat amb el mas de l'Espina, tan pel topònim com per la proximitat. La documentació més antiga ens la dona el cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona), quan es cita un molí fariner propietat de Mariangela Spina. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Tot i aquesta cronologia, segurament és anterior, però no disposem de documentació. | 41.8178900,2.1753300 | 431508 | 4629886 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47285-foto-08070-27-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Accés molt difícil, ja que ha desaparegut l'antic camí. Actualment s'ha d'accedir pels camins sota l'Espinoi que porten al camps inferiors. El molí es troba a l'extrem sud del camp més proper al torrent. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47304 | Forn de teules del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XX | Està en ruïnes | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. | 08070-46 | La Guixera del Garet | Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. | 41.8272800,2.1930200 | 432987 | 4630914 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47306 | Pont de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lespina | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XIX | Està en ruines | Restes d'un antic pont que creuava el torrent de l'Espina per salvar la comunicació entre el molí i el mas de l'Espina. Es conserven les arrencades de l'arc o estreps del pont a banda i banda de la riera. Per una fotografia antiga del pont, sabem que era un pont amb forma d'esquena d'ase. Al llit de la riera encara hi ha les restes dels antics carreus que formaven les dovelles de l'arc, de formes regulars i ben treballades. | 08070-48 | Torrent de l'Espina | El molí estaria relacionat amb el mas de l'Espina, tot i que és difícil establir la seva cronologia. El molí es cita l'any 1828 en el decret episcopal del bisbe Corcuera, dient que el sacerdot s'havia d'encarregar de les 39 cases que aleshores tenia el poble, de 26 pagesies del sector de Sant Cugat de Gavadons i 6 de la part que corresponia a la parròquia de Balenyà (entre les que es cita el Molí de l'Espina). Aquest pont va ser ensorrat fa uns 8-10 anys de forma voluntària. | 41.8178600,2.1754000 | 431514 | 4629882 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47306-foto-08070-48-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La fotografia del pont complert és anterior a l'enderroc. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47312 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XVIII | Es troba en ruïna | Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius. | 08070-54 | Camí de Fontanelles | Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts. | 41.8519900,2.1851200 | 432357 | 4633664 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47314 | El Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant | La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis. | 08070-56 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47352 | Font Sauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sauler | Caldria fer-ne una neteja de l'entorn | Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs. | 08070-94 | Camí de l'Estany | Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any. | 41.8409700,2.1646900 | 430649 | 4632457 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 47354 | L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanyolit | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX-XX | Està ensorrada | Les ruïnes d'aquesta antiga masia es troba al costat de la llera del torrent de les Fontanilles. Es tracta d'un antic edifici que tenia la planta rectangular, amb un petit annex al costat nord-est. L'edifici original era de planta baixa i planta pis, però no es conserva la teulada. Se'n conserven les cantoneres de pedra treballada i ben escairada, i la resta de murs de pedra de diferent mida amorterats amb fang. A la banda sud hi havia la cuina, de la qual es conserva una pica de pedra i la boca del forn. Sembla que la porta hauria estat al costat sudoest. A la banda nord-oest, adossats a la petita cinglera, hi havia un parell d'espais que segurament corresponien a corrals. Entre aquests i l'edifici principal hi ha un ampli espai delimitat per un mur de pedra seca. Al mateix entorn de la casa i al costat del pont natural de pedra hi ha una fita amb la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud i B (Balenyà) a la nord, fet que ens indica la divisió parroquial, no coincident amb la posterior municipal. Les ruïnes de l'edifici es troben cobertes de vegetació que dificulta la visibilitat. | 08070-96 | Torrent de Fontanilles | No s'ha trobat documentació històrica que parli d'aquesta casa, per tant desconeixem l'època, però si que podem afirmar que està dins la demarcació de l'antiga part del municipi que estava dins el terme de Balenyà i depenent de la parròquia d'aquest municipi. Sabem que fins a inicis del segle XX hi havia estadants. | 41.8112900,2.1785300 | 431767 | 4629150 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47354-foto-08070-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | L'antic camí que portava a la casa ha desaparegut. | 98 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47369 | Poua de glaç del Puig Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poua-de-glac-del-puig-antic | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XIX | Es troba enrunat | Les restes de la poua del Puig Antic es troben a la riba dreta del torrent de Santa Coloma, a l'est de la masia de Puig-antic. Només es conserva part de la poua, concretament la meitat sud, que permet apreciar la seva forma original i el seu perímetre de forma circular d'uns 9 m de diàmetre. Els murs estan fets amb pedra seca i la part conservada té una alçada màxima de 4,50 m, i va disminuint cap a la banda nord. No sembla que hagués tingut cap tipus de coberta permanent pel tipus d'arrencada de la possible volta, tot i que el més segur és que tingués algun tipus de sostre. Molt proper al torrent, a la riba esquerra, hi ha la font del Puig Antic, que regava unes hortes que s'intueixen al costat del torrent. El mateix llit del torrent, força llis i pedregós, podia haver servit per retenir l'aigua per empouar-ne el glaç. També podria ser que s'utilitzés per aquesta finalitat l'aigua que rajava de la font, tot i que el torrent de Santa Coloma té prou conca com per no necessitar cap aportació extra. | 08070-111 | Torrent de l'Espina | Les poues de glaç són construccions subterrànies, generalment circulars, que s'utilitzaven per emmagatzemar i conservar neu o gel que era recollit durant l'hivern i que es comercialitzava durant l'estiu, per conservar aliments o fer gelats, o amb aplicacions mèdiques. El gel es recollia a l'exterior i es disposava a l'interior entre capes de palla que afavorien la conservació. La zona del Moianès és una de les que concentra més quantitats de pous de gel i va tenir una forta activitat comercial des del segle XVII i fins ben entrat el XX, comercialitzant el gel principalment a l'àrea de Barcelona. Poden rebre el nom de pou o poua de gel o de glaç, segons la zona. | 41.8056600,2.1706800 | 431109 | 4628532 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47369-foto-08070-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47369-foto-08070-111-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La cronologia és aproximada. Fotografia de Francesc Roma i Casanovas (2013). | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47389 | Antic Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | Quasi no queden restes | Terreny al costat del camí d'entrada a la casa Miravalls, sota el turó de Bellver, en que possiblement hagués estat ubicat l'antic mas de Miravalls. És una zona lleugerament elevada, i amb predomini visual de l'entorn. No es distingeixen restes d'obra d'alguna casa, tot i que en estar tapat el turó per vegetació no és possible veure bé possibles vestigis. | 08070-131 | Miravalls | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com el Casalot. | 41.8474600,2.1696000 | 431064 | 4633173 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47389-foto-08070-131-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Podem considerar aquest entorn com una zona d'expectativa arqueològica. El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47398 | Font de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-floriac | Camí cobert de bardissa | Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac. | 08070-140 | Camí antic de la Guixera a Floriac | 41.8345000,2.1908100 | 432811 | 4631718 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47399 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera | Cobert de bardissa | Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag. | 08070-141 | Sota pont de la carretera N 141C | 41.8357900,2.1902500 | 432766 | 4631861 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47399-foto-08070-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47411 | Font d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-darmadans | Entorn molt ple de vegetació | Font situada al marge del torrent d'Armadans, molt proper a la masia. Aquesta font presenta una volta de pedra poc treballada, tot plegat li ofereix una aspecte molt rústic, i una zona excavada d'uns 70 cm per 60 cm, d'on sorgeix l'aigua pel seu fons. Tanmateix, té l'aspecte més de mina d'aigua que no pas de font, situada al marge del nivell freàtic més superior del torrent d' Armadans. | 08070-153 | Mas Armadans | Segons informació oral aquesta font era una zona d'esbarjo de la mainada, especialment pels banys a l'estiu. | 41.8343100,2.1606700 | 430308 | 4631721 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47411-foto-08070-153-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47411-foto-08070-153-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Actualment hi ha un arbre de grans dimensions que ha caigut i ha fet malbé l'antic safareig prefabricat. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47415 | Dansa de garrofins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-garrofins | TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53 | Ja no es balla a Collsuspina | El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener. | 08070-157 | Collsuspina i Moianès | El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 47259 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-5 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XIX | El nucli urbà de Collsuspina es caracteritza per la bellesa arquitectònica dels elements que formen el conjunt. El carrer Major és l'eix que vertebra les cases, que es troben a banda i banda d'aquest, des de la carretera N-141, de Manresa a Vic, fins al carrer de l'Espina, passant per la plaça Major, on hi trobem l'edifici de l'Ajuntament. És un carrer ample, que discorre de nord a sud, on trobem la major part dels habitatges del nucli que segueixen una estructura similar: cases fetes en pedra, amb la porta principal que s'obre al carrer i, generalment, un hort o jardí a la façana posterior, amb planta baixa i dos pisos, generalment. Molts d'aquests edificis conserven llindes amb la data de construcció i altres elements decoratius que recorden l'ofici dels primers estadants. | 08070-1 | Nucli urbà de Collsuspina | El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, regentat durant més d'un segle per una família de fadristerns del Mas Armadans i freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al llarg de dos segles compaginà les activitats d'hostal i botiga. Poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Montpart va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). L'any 1841 Collsuspina consta com a municipi independent, ja que es va fer la separació dels termes municipals de Tona i de Collsuspina. | 41.8261600,2.1754000 | 431523 | 4630804 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47259-foto-08070-1-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Estan protegits alguns elements puntuals que s'obren al carrer, però no el carrer. | 94|98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47260 | Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-socors | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | L'església parroquial de Collsuspina es troba al nucli del poble. És un edifici d'una sola nau coberta amb teulada de doble vessant i campanar adossat a la banda de llevant de l'edifici. La façana és d'estil clarament neoclàssic, amb remat sinuós característic d'aquesta època i creu al centre; portalada amb llinda i arc de descàrrega apuntat que forma un frontó, a la llinda hi ha la data 1909; i finestra vertical sobre la porta. El campanar és quadrangular i amb tres pisos diferenciats amb motllures horitzontals; els dos darrers pisos presenten una obertura a cada cara, i rematat amb una balaustrada superior. Es conserva una campana a l'interior feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592 i un rellotge adossat a la cara principal sobre la obertura. L'edifici manté els murs de pedra vista amb cantoneres ben tallades. L'interior presenta una sola nau i conserva els dos trams de voltes ogivals de la nau central, que recorda un gòtic tardà ja que manté les nerviacions i claus de volta amb imatges de sants gravats. A inicis del segle XX va ser ampliada, incorporant una sagristia que comunica amb la rectoria a la banda de migdia, i es va allargar la nau per la part de la façana, que s'obre al nord, amb un nou atri, cor i campanar. Al costat del mur de ponent hi havia l'antic cementiri. | 08070-2 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | Aquesta església, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Per aquest motiu va rebre el càrrec de patró o protector de l'església (Pladevall, 1971), de manera que en diferent documentació s'esmenta a aquesta família com encarregats de la guarda i neteja dels ornaments, i fins i tot com a pagadors d'alguns ornaments. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina, el 1550, i al voltant d'ell es va anar desenvolupant el nucli amb noves construccions entre els segles XVI i XVIII, entre elles l'església, que era molt freqüentada pels habitants i passavolants que transitaven pel camí ral. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà. | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge i la barana del campanar. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.