Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47304 | Forn de teules del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XX | Està en ruïnes | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. | 08070-46 | La Guixera del Garet | Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. | 41.8272800,2.1930200 | 432987 | 4630914 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47329 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980. | 08070-71 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva). | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47334 | PEIN Moianès- Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola | <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> | <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> | 08070-76 | Collsuspina | <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> | 41.8445300,2.1628400 | 430500 | 4632854 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47349 | Xiprers del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-de-collsuspina | BALAGUER i CIRERA, Víctor (1893). Al pie de la encina. Historias, tradiciones y recuerdos. El progreso social.Madrid. BOADA, Martí (1992). Recull de llegendes de la regió del Montseny. Carles Vallès editor. Figueres. GOMIS, Cels (1912). Folklore català. Arxius d'Estudis del centre Excursionista de Terrassa, núm. 13, pàgs. 191 a 195. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. ROMA i CASANOVAS, Francesc (2000). La simbologia del xiprer a Catalunya. Sant Martí de Centelles, a http://www.francescroma.net | A l'interior del cementiri de Collsuspina hi ha un conjunt de set xiprers, arrenglerats en sentit est a oest, de forma simètrica, seguint el traçat del camí central del recinte, oferint una visual ordenada i projectada cap al fons. Són exemplars de xiprers de dimesions considerables i que es troben en bon estat. | 08070-91 | Cementiri de Collsuspina | Els xiprers del cementiri de Collsuspina van ser plantats per Ramon Oller i Josep Oller, veïns del Mas Oller. Aquests es van plantats amb motiu del trasllat del nou cementiri durant els anys 1945-47. Aquests van ser comprats a un viver de Viladrau. | 41.8267500,2.1793000 | 431847 | 4630866 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El simbolisme del xiprer ha variat al llarg del temps, avui associat al simbolisme de la mort, per la seva forma fusiforme, projectada cap al cel, ha estat sel·leccionat com a més idoni com a element ornamental funerari. Tot i que hi trobem altres simbolismes, segons Víctor Balaguer (1893), l'origen de xiprers en masies prové de la necessitat dels ordes religiosos d'establir aliances amb les famílies més importants de l'època per fer-les o nomenar-les 'germanes dels convents'. El xiprer ben visible a l'entrada era el senyal d'aquesta aliança, com a compromís d'obrir les seves portes a canonges frares i pelegrins. Cels Gomis (1912) ratifica aquesta idea per la zona de la Garrotxa quan documenta que el xiprer indicaria als frares mendicants que allí se'ls donaria acolliment de franc. Martí Boada (1992) observa per la zona del Vallès, Bages i Garrotxa que l'existència d'un xiprer davant al casa era indicatiu que els viatgers podien fer parada; si n'hi havia dos, podien fer un àpat i si n'hi havia tres, podien fer-hi nit. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47352 | Font Sauler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-sauler | Caldria fer-ne una neteja de l'entorn | Font situada al marge del camí que va de l'Estany a la creu de Naulard. La font es troba en un marge enclotat, sense estructura visible de broc d'aigua, simplement un bassal d'aigua envoltat per vegetació. Hi ha una estructura de pedra seca formant dos bancs. | 08070-94 | Camí de l'Estany | Segons informació oral, aquesta font havia estat una zona de safareig per les masies del voltant. Antigament hi havia una pedra reclinada en forma de llosa per a poder rentar la roba. Era una font molt segura ja que tenia un cabal molt regular durant tot l'any. | 41.8409700,2.1646900 | 430649 | 4632457 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47352-foto-08070-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47353 | Roure de can Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-boldrons | Roure centenari a peu de camí d'entrada a la masia de Boldrons, d'un diàmetre de tres persones. Capçada oberta i fort arrelament cap una antiga bassa, avui pràcticament destruïda. Aquest arbre ara per ara és l'arbre més bell i monumental de terme municipal. | 08070-95 | can Boldrons | 41.8460500,2.1870700 | 432513 | 4633003 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47353-foto-08070-95-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | El roure es troba en la vessant de la conca del riu Ter, de vegetació europea, d'estatge montà, ric en rouredes, pi roig i aurons. Mentre què a la conca del Llobregat, més soleia, dominen els boscos d'alzinar de fulla petita combinat amb pinedes de pi roig. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47360 | Els Tres Roures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tres-roures | Presencia de tres roures ben desenvolupats arrenglerats en el mateix marge del camí entre el Bosc de can Casanoves i can Jordà. Presenten un bon desenvolupament vertical. | 08070-102 | Entre el Bosc de Casanoves i can Jordà | 41.8255700,2.1851300 | 432330 | 4630731 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47360-foto-08070-102-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Els tres roures tenen un interès per la seva singularitat, es troben perfectament arrenglerats paral·lels als traçat del camí, la qual cosa ha fet possible la seva referència com a topònim, esdevenint en veritable referent simbòlic local. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47390 | Balma soleia de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-soleia-de-lespina | Balma situada sota el Roc Colomer, a la que s'accedeix per un caminet que porta cap al riu des del camí de Collsuspina a L'Espinoi. És una bauma amb cornisa oberta a migdia, i que s'utilitza com a cobert esporàdic. | 08070-132 | L'Espina | 41.8195200,2.1746800 | 431456 | 4630067 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47390-foto-08070-132-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47391 | Balma del Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-teixidor | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma que es troba a la banda est per sobre la pista que va de Collsuspina a l'Espina, i que es veu clarament si agafem el camí en direcció al poble. És un conjunt de cavitats naturals de poc recorregut al voltant d'un espai més o menys pla. En destaca una de 3 o 4 m de profunditat, oberta a l'est, que conserva tres forats que servien de suport a algunes bigues. Cal remarcar que aquests forats es troben a diferent alçada del terra, de manera que fan com una escala; sembla ser que en aquesta balma havia viscut una família que teixia roba amb la llana que trobava entre els arços i que deixaven les ovelles en pasturar. Els forats servien per recolzar les bigues i els pals on penjaven els teixits. Podria ser que la balma hagués estat tancada per un mur. | 08070-133 | Camí a l'Espina | Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè ( Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8211200,2.1775000 | 431692 | 4630243 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47391-foto-08070-133-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47393 | Goigs de Nostra Senyora del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-socos | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIX | <p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.</p> | 08070-135 | Santa Maria del Socós | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1987 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47397 | Bassa del Soler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-soler | Bassa amb resclosa drenada pel Torrent del Soler, situada en la part baixa de la Granja del Soler de l'Espina. Aquesta riera ens marca, de forma natural, els límits del termes municipals de Collsuspina en la seva meitat del sector est i sud. La Bassa té una longitud màxima de 177 m. de llargada amb una amplada màxima de 45 m. | 08070-139 | Torrent del Soler, sota Granja del Soler | 41.8011000,2.1794400 | 431832 | 4628018 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47397-foto-08070-139-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Presenta una vegetació força variada amb pins, roures i presència arbustiva amb boix i canyissar, tot plegat, és un entorn ecològic especialment atractiu per l'observació de les aus limnícoles. Sota d'aquesta bassa en trobem una altre, torrent a sota, relativament recent, amb un testimoni de pedra al seu centre per a mesurar el seu nivell d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47398 | Font de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-floriac | Camí cobert de bardissa | Font situada al peu de l'antic camí que travessant la carretera N-141C, portava des de la Guixera a la masia Floriac. | 08070-140 | Camí antic de la Guixera a Floriac | 41.8345000,2.1908100 | 432811 | 4631718 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | No ha estat possible arribar al lloc exacte de la font degut a la vegetació però hem observat la presència d'humitat en el seu possible emplaçament. Segons la consulta amb el Mapa de IDEC està emplaçada en una posisció més propera a la masia. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47399 | Font de la Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guixera | Cobert de bardissa | Font situada sota d'una corba molt tancada de la carretera N-141C, al costat dret, sentit cap a Tona i proper al naixement de la font de Floriac. L'aigua neix en la part inferior de la carretera creant una petita bassa plena de bardissa. La sorgència es a través d'un petit broc molt proper al mateix terra del pèlag. | 08070-141 | Sota pont de la carretera N 141C | 41.8357900,2.1902500 | 432766 | 4631861 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47399-foto-08070-141-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47400 | Font Cullell o Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cullell-o-picanyol | Font Situada al torrent de Picanyol , davant de mas Picanyol. La sorgència actual no era l'original, sinó que aquesta era al centre del marge de pedra en forma de corba. Avui surt l'aigua en la part inferior i és canalitzada seguint el marge de pedra fins al torrent. | 08070-142 | Torrent de Picanyol | El seu nom original era Cullel, mot que rebia l'antic mas de Picanyol, segons informació oral. | 41.8257400,2.1686200 | 430959 | 4630763 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47400-foto-08070-142-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La font disposa d'una llosa de pedra com a taula i sis bancs de pedra per asseure al seu voltant. | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47402 | La Serreta del Collell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-del-collell | Serreta de bosc mixte de roure i alzines, d'uns 408 metres de llargada, en forma d'altiplà, situat entre el nucli urbà de Collsuspina i el Pla de Pedrós. Un camí travessa la Serreta des del camí Ral fins a la mateixa masia de mas Collell. Geologicament correspón a gresos, margues i conglomerats del Bartonià Superior-mitjà (Paleògen), materials que també afloren a mas Casanoves, Can Pedrós, Plà de l'Espina i zona de Puig-antic. | 08070-144 | Mas Collel | 41.8235900,2.1701300 | 431082 | 4630523 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47405 | Roure d'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-darmadans | Roure de grans dimensions davant la façana nord-est de la masia d'Armadans, amb fort desenvolupament i ramatge vertical, sense competidors. Una de les branques principals presenta una cicatriu fruit de la caiguda d'un llamp, tot i així, l'arbre va poder sobreviure i desenvolupar-se amb normalitat. | 08070-147 | Mas Armadans | 41.8348900,2.1622800 | 430443 | 4631784 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47405-foto-08070-147-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||||
| 47406 | Roureda de can Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roureda-de-can-casanova | La Roureda de can Casanova és situada entre can Jordà i can Torres, al costat de la carretera de Collsuspina a Tona N 141C que travessa el bosc pel seu extrem nord. És un bosc compacte, madur, que actua com a referent de topònim local. Aquest fet li ofereix un caràcter i valor especials. | 08070-148 | Bosc de Casanova | Segons informació oral, aquest bosc es conserva degut a que un anterior propietari del mas Casanova no va voler tallar el bosc per fer més camps de conreu, motiu pel que s'ha conservat fins els nostres dies. | 41.8266000,2.1845700 | 432285 | 4630845 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47406-foto-08070-148-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47407 | Trobada de puntaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trobada-de-puntaires-0 | Celebració de trobada de puntaires, durant el primer diumenge de setembre, a la plaça Major. La trobada és coordinada per l'ajuntament i l' Associació de Puntaires de Catalunya, aplegant a un grup molt important de puntaires vingudes d'arreu de Catalunya. | 08070-149 | Plaça Major de Collsuspina | 41.8256100,2.1752100 | 431506 | 4630743 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47408 | Vertex comú els tres vessants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vertex-comu-els-tres-vessants | Vèrtex hidrogràfic on convergeixen les conques dels rius Ter, Llobregat i Besós. Les primeres passes del Ter reben el nom de Torrent de Sant Cugat, i més endavant esdevé el Gurri. Les del Llobregat són conegudes com a Torrent de l'Espina o de Santa Coloma, i més lluny Riera de Calders, mentre que el Besós, al seu inici es diu Torrent de Güells, i quan és un xic més gran és el Congost. Es per això, que la gent de Collsuspina diu que les aigües que el cel vessa sobre Collsuspina són missatgeres del poble a indrets ben allunyats i dispersos, fins acabar a l'Estartit, a Sant Adrià del Besòs i al Prat de Llobregat. | 08070-150 | Camí de can Regàs | 41.8459700,2.1776400 | 431730 | 4633002 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||||
| 47410 | Alzina de cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-tapies | Ortofoto 1956-57 DIBA-MINDEF | Alzina vella, avui incorporada com element del jardí de cal Tàpies. Presenta un bon desenvolupament i radi de capçada de 8,5 metres. | 08070-152 | carrer Toll, al Raval Picanyol | Aquesta alzina era present abans de la urbanització del Raval Picanyol en els anys 90 del segle passat. Destaquem el fet d'haver conservat aquest element botànic, de fet, a la imatge aèria de l'any 1956-57, podem observar l'alzina com a arbre destacat i aïllat. | 41.8253800,2.1649500 | 430654 | 4630726 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47410-foto-08070-152-2.jpg | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47412 | Perera d 'Armadans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-d-armadans | Arbre de fruita de pera autòctona de varietat de Sant Joan, ben denvolupat en alçada, avui silvestrat. La pera de Sant Joan és un tipus de pera que destaca per ser primerenca i de les més petites, aquí anomenades pereions. | 08070-154 | Antiga zona de conreus de mas Armadans | 41.8346800,2.1611900 | 430352 | 4631761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47412-foto-08070-154-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | La perera que fa aquestes peres és un arbre vigorós que produeix peres menudes de color groc verdós clar amb tint vermell a la banda on li dóna el sol i que fan uns 4 cm de llargada amb un diàmetre de 3 cm. L'arbre floreix entre març i abril (com la resta de les varietats de pera) i els fruits maduren entre mitjan de juny i principi de juliol. La seva polpa és blanca i cruixent. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47413 | Bassa Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-picanyol | Bassa en forma d'embassament situat al torrent de Picanyol, entre el mas Reixac i el mas Picanyol . És una de les zones humides amb vegetació. | 08070-155 | Torrent de Picanyol, davant de mas Picanyol i mas Reixac | Zona humida en forma de petit estany artificial creat pels propietaris de les cases de pagès del poble, a fi de poder disposar d'una zona de proveïment d'aigua publica. Fet aproximadament fa uns 30 anys segons el masover de Bellber. | 41.8259000,2.1684500 | 430945 | 4630781 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47413-foto-08070-155-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47415 | Dansa de garrofins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-de-garrofins | TARTER FONTS, Ramon L'Àlbum de Moià Ajuntament de Moià, 2005, p.16 BALLÚS CASÓLIVA, Glòria El ball deles gitanes i el ball dels garrofins de Moià: materials per a la seva història, Modilianum núm.44 (1r semestre, 2011), p.53 | Ja no es balla a Collsuspina | El Ball dels garrofins és una dansa tradicional de Moià, tot i que es ballava a diferents llocs del moianès com Collsuspina. Actualment encara es dansa a Moià, i la interpreten un grup de nens i nenes acompanyats del so d'un flabiol o d'una gralla. Es balla la vigília de Sant Sebastià, al vespre, quan surten a ballar pels carrers i places acompanyats de dos teiers que els fan llum i de la figura del Pollo. També fan la seva dansa a l'hora de l'ofici del sant el dia 20 de gener. | 08070-157 | Collsuspina i Moianès | El ball dels garrofins és anomenat per primera vegada l'any 1789. Era ballat per sis joves solters la vigília de Sant Sebastià al vespre, acompanyats per música (que devia ser de flabiol) i dels portadors de teies. El seu nom deriva del mot 'garrofa' i és degut segurament a la forma de la barretina que porten penjant enrere, encara que altres versions han fet derivar la paraula (que alguna vegada apareix com a 'gaofins') del verb llatí gaudeo, gaudir. Durant el primer terç del segle xx també participaven en la processó de Sant Sebastià, portant en baiard una imatge processional de plata. Després de la guerra civil, els garrofins foren el ball que es mantigué més en actiu, si bé hi hagué períodes en què no es ballà. L'any 1974 es va recuperar el ball a Moià, tot i que s'ha perdut la tradició a Collsuspina. El vestuari dels garrofins està compost per: mitges blanques, faldilla amb doble faldilla de puntes blanca, camisa amb màniga llarga blanca, escalfadors de color vermell, llaç vermell al coll, armilla amb cascavells amb rivets vermells, banda i faixa vermelles i garrofa (barretina) amb cintetes de colors al cap. Els balladors surten caminant de forma individual l'un darrere l'altre format dues fileres. Fan uns peculiars saltirons:1, 2 i 3, i el peu endavant. Quan canvia el ritme de la música fan una rotllana i finalment en grup de quatre, dos s'agafen sobre les espatlles dels altres dos per aixecar-se. És d'interès veure el grup que ha aguantat més estona a dos dels garrofins fent la torre. La participació del Pollo en aquest ball, és sols per acompanyar els garrofins, però sense cap intervenció. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47260 | Santa Maria dels Socors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-dels-socors | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | L'església parroquial de Collsuspina es troba al nucli del poble. És un edifici d'una sola nau coberta amb teulada de doble vessant i campanar adossat a la banda de llevant de l'edifici. La façana és d'estil clarament neoclàssic, amb remat sinuós característic d'aquesta època i creu al centre; portalada amb llinda i arc de descàrrega apuntat que forma un frontó, a la llinda hi ha la data 1909; i finestra vertical sobre la porta. El campanar és quadrangular i amb tres pisos diferenciats amb motllures horitzontals; els dos darrers pisos presenten una obertura a cada cara, i rematat amb una balaustrada superior. Es conserva una campana a l'interior feta pel campaner francès Simon Faillet en 1592 i un rellotge adossat a la cara principal sobre la obertura. L'edifici manté els murs de pedra vista amb cantoneres ben tallades. L'interior presenta una sola nau i conserva els dos trams de voltes ogivals de la nau central, que recorda un gòtic tardà ja que manté les nerviacions i claus de volta amb imatges de sants gravats. A inicis del segle XX va ser ampliada, incorporant una sagristia que comunica amb la rectoria a la banda de migdia, i es va allargar la nau per la part de la façana, que s'obre al nord, amb un nou atri, cor i campanar. Al costat del mur de ponent hi havia l'antic cementiri. | 08070-2 | c/ Nou, 4. 08178 Collsuspina | Aquesta església, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Per aquest motiu va rebre el càrrec de patró o protector de l'església (Pladevall, 1971), de manera que en diferent documentació s'esmenta a aquesta família com encarregats de la guarda i neteja dels ornaments, i fins i tot com a pagadors d'alguns ornaments. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. El poble de Collsuspina és un poble de creació moderna que va créixer al voltant del camí ral. La primera casa que s'hi va construir va ser l'hostal actual de Can Xarina, el 1550, i al voltant d'ell es va anar desenvolupant el nucli amb noves construccions entre els segles XVI i XVIII, entre elles l'església, que era molt freqüentada pels habitants i passavolants que transitaven pel camí ral. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà. | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47260-foto-08070-2-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Malauradament, el 28 de maig de 2014, va caure un llamp al campanar i va fer malbé l'esfera del rellotge i la barana del campanar. | 96|98|99|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47262 | Els Ventets / cal Tàpies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ventets-cal-tapies | XX | Els Ventets és un conjunt format per una finca que es troba ubicada al Raval Picanyol, tancada amb un mur de pedra, que guarda al seu interior una casa d'estructura singular i un jardí en el que predominen els avets. La casa està aixecada sobre pilars, d'estructura paral·lelepipèdica i amb teulada a un vessant metàl·lica. La casa sobresurt de la resta de cases de l'entorn per la forma arquitectònica característica. | 08070-4 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8254900,2.1647800 | 430640 | 4630738 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47262-foto-08070-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47262-foto-08070-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Ref. cadastral: 0709001DG3300N | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47263 | Col·lecció d'objectes de Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-els-ventets | XX | Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada. | 08070-5 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47264 | Placa commemorativa a Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-els-ventets | XXI | Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA. | 08070-6 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6/8/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8257400,2.1647000 | 430634 | 4630766 | 2012 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47270 | Font de la Pullosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pullosa | La font de la Pollosa es troba ubicada actualment sota la carretera N-141, al costat del camí d'entrada a la casa la Guixera del Garet. La font es troba dins un passadís cobert amb volta d'arc rebaixat de pedra de 4m de llarg, 1'10m d'amplada i 1'60m d'alçada. Aparentment sembla una font de mina, en la que l'aigua surt d'una aixeta i s'aboca a una pica amb sobreeixidor. El paviment del túnel és de lloses planes ben tallades i un petit canal condueix l'aigua cap al exterior, on hi ha un dipòsit tallat en pedra on es recollia l'aigua. Sobre el raig hi ha dues inscripcions, la primera amb la data 1899, i la segona amb la inscripció 1951 OP, que indica que en aquell any el servei d'obres públiques la va arranjar, possiblement coincidint amb l' ampliació de la carretera. | 08070-12 | La Pullosa | La construcció del túnel que alberga la font es va fer inicialment en època d'Isabel II quan es va construir la carretera de Vic a Manresa passant per Moià. | 41.8261900,2.1915100 | 432861 | 4630794 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47270-foto-08070-12-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim el trobem escrit Pollosa i Pullosa. Sembla que podria procedir del topònim brollosa, referint-se al broll d'aigua. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47276 | Rectoria de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cugat-de-gavadons | González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat. | Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa. | 08070-18 | Sant Cugat de Gavadons | L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada. | 41.8462200,2.1741300 | 431439 | 4633032 | 1897 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47279 | Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/miravalls | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. L'estructura és de pedra, amb cantoneres ben tallades. La porta principal és d'arc rebaixat i es troba al centre de la façana, flanquejada per dues finestres. Davant la façana es forma un pati que queda tancat amb un cobert a migdia i altre a llevant, i al que s'accedeix per ponent. Es tracta d'un edifici relativament modern, però que conserva l'estructura i característiques d'una masia senzilla de la zona. | 08070-21 | Pla de les Lloses | El mas Miravalls va ser antigament una casa forta. Els cavallers cognominats Miravalls són ben documentats entre el 1230 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (AA.DD. , 1989, p. 244). Segons un document conservat al mas Pratsobrerroca, el 13 d'agost de 1288, Guillem de Miravalls, cavaller, pels serveis rebuts del seu fill, li fa donació del Staticum de Miravallibus (equivalent a casa fortificada), amb terres, cases i pertinences, situada a les parròquies de Sant Andreu de Tona i Sant Cugat de Gavadons, amb obligació de pagar la tasca dels esplets per mantenir la llàntia que el pare del donador havia instituït davant l'altar de Sant Cugat de Gavadons. El mas Miravalls apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, a la banda de Tona. Sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, ja que no hi ha documentació dels cavallers Miravalls des de principis del segle XIV, però si del mas habitat per pagesos, i que l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. Aquests van empenyorar el mas el 1574 i finalment Josep de Taiadella se'l va vendre junt a les terres el 26 de maig de 1676 als Pratsobrerroca, concretament a Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona i batlle entre 1683-1685 i 1689-1691, i que el 1679 també va adquirir el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. Aquesta és la causa que el mas actual no guardi cap vestigi del seu passat, ja que l'antiga casa forta estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, tot i que no podem assegurar la ubicació degut a la manca de vestigis visibles. El lloc on s'emplaçava era també conegut com 'El Castillot'. | 41.8494300,2.1709400 | 431177 | 4633391 | 1808 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47279-foto-08070-21-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | El topònim de la casa indica la bona visibilitat que hi havia des de la ubicació original, des d'on s'hi pot veure, més enllà dels fondals del Solà i Boldrons, la plana de Vic, Tona i la falda del Montseny. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47286 | La Bufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bufa | Freixanet Homs, Montserrat. Accident d'Alfons XIII. A L'Espina, revista de Collsuspina, primavera 2013, p. 15. | XIX-XX | Casa de planta rectangular, coberta amb teulada a dobles vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, A la banda de llevant tanca l'espai de l'antiga era, una lliça amb porta accessible des de la carretera. Té planta baixa i pis, amb la porta principal a ponent. Únicament conserva una llinda de finestra amb una inscripció amb les inicial JHS. Al costat nord de la casa hi ha una granja en desús de planta baixa i dos pisos i, a la façana sud d'aquest, destaquen unes restes d'una antiga façana de pedra amb un gran arc rebaixat que seria d'un antic cobert. La casa ha estat rehabilitada l'any 2003 convertint-la en restaurant. | 08070-28 | Carretera N-141 Km 33,9 | Antic hostal al peu de l'antic camí Ral de Manresa a Vic, que va ser construït cap a l'any 1820. No conserva cap llinda amb inscripció que indiqui una data, però en la rehabilitació es va trobar una inscripció a una teula de la teulada: PERE PRESSEGUER 1861. A documentació que es conserva a l'arxiu municipal, hi ha referències a un 'hostal del onclos', i per la ubicació es suposa que podria ser el nom original de l'antic hostal del camí Ral. El nom de la 'Bufa', segons una llegenda popular, fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa) | 41.8268400,2.1685200 | 430952 | 4630885 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47286-foto-08070-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47286-foto-08070-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47295 | Can Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picanyol | XX | Casa que es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, davant del raval Picanyol, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI. És de planta quasi quadrangular, coberta amb teulada a 4 vessants, de planta baixa i pis. Tot i tractar-se d'un edifici contemporani, conserva l'aspecte de casa de pagès, amb estructura de pedra i portes i finestres amb cantoneres de pedra. La façana principal s'obre a ponent, on destaca un balcó amb barana de ferro forjat i el portal rectangular que porta gravada la data 1930. La façana de migdia, que s'obre al jardí, forma una galeria amb 6 arcs rebaixats, 3 a la primera planta i 3 més superposats de gran alçada, tots ells de maó vist. | 08070-37 | Carretera N-141 Km 33,5 | Es tracta d'un mas relativament modern fet pel pare de l'actual propietari. L'hem inclòs degut a que es tracta d'un elements que està inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que no té elements històrics remarcables. | 41.8257500,2.1676800 | 430881 | 4630765 | 1930 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47295-foto-08070-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47295-foto-08070-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47298 | Mina d'aigua de Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-miravalls | XIX-XX | A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja. | 08070-40 | Miravalls | Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. | 41.8483500,2.1704600 | 431136 | 4633272 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47298-foto-08070-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47300 | Can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barro | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XX | Casa d'estructura molt senzilla, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Al costat de ponent hi ha un cobert amb característiques similars, tot i que el seu destí era agrícola i actualment no té un ús d'habitatge. La façana principal presenta una porta allindada. L'obra és de pedra, amb obertures emmarcades en pedra i maó. | 08070-42 | Can Barró | Aquesta casa era una masoveria de l'Oller, mantenint encara la propietat. És una casa bastant moderna i que no ha sofert variacions importants. Es troba a la zona de Sant Cugat de Gavadons, per tant estava dins la part de Collsuspina que estava en terme de Tona fins al 1841. | 41.8386900,2.1700600 | 431093 | 4632199 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47300-foto-08070-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A les escriptures i a altre documentació d'arxiu surt amb el nom de caseta de Puigví. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47302 | Raval Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-picanyol | XIX-XX | El Raval Picanyol es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI, i a la banda de ponent del nucli urbà. És un barri de Collsuspina format per un conjunt d'habitatges, la majoria de la segona meitat del segle XX tot i que hi ha algun edifici de la dècada de 1930, que s'estructuren entre dos carrers perpendiculars a la carretera (carrer del Toll i carrer del Picanyol), i quatre carrers paral·lels a aquesta (carrer del Montseny, c/ de Pol, c/ del Canigó i c/ Ponent); així com un grup de tres cases a l'altre banda de la carretera, entre elles can Picanyol, que ha donat nom al barri. | 08070-44 | Raval Picanyol | L'estructura del barri és ordenada, mostrant una parcelació moderna al costat de la carretera i de la casa més antiga, La Bufa, antic hostal de carretera que va ser construït cap a l'any 1820. Entre els habitatge destaca la casa anomenada Els Ventets, per l'estructura arquitectònica característica. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dona sobrenom a l'hostal de la 'Bufa', que sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa) | 41.8254800,2.1651900 | 430674 | 4630737 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47303 | Creu al Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-garet | XX | Creu de ferro de grans proporcions que es troba al jardí d'entrada al conjunt de la masia del Garet. És una creu formada per una doble filada metàl·lica conforma la seva estructura sense nus degut a que el material és continu. Al voltant del nus hi ha un cercle. està disposada sobre una base de graonada de maons. No hi ha cap inscripció. | 08070-45 | El Garet | Aquest creu procedeix del cim del Puigsagordi, on actualment hi ha una creu de pedra moderna, datada el 1968, i que va ser intercanviada pel propietari del Garet per motius familiars i sentimentals. A la zona de la urbanització del Puigsagordi, dins el terme de Balenyà, i al cim, es van localitzar diverses restes ibèriques que van aparèixer quan les màquines que obrien els vials de la urbanització, formats per fragments de ceràmica, monedes i altres tipus d'objectes que actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic. | 41.8291700,2.1925600 | 432951 | 4631125 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47303-foto-08070-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47305 | Magatzem de guix del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-guix-del-garet | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX | Sota el mas de la Guixera del Garet, aprofitant un marge que queda a la part inferior del jardí davant la casa, hi ha l'antiga sala d'emmagatzematge de guix. Aquest forma una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó, i que arriba fins gairebé la casa. La porta d'entrada és coberta amb un arc de mig punt de dovelles, i la dovella central porta una inscripció amb la data de 1857 i el nom ANTON GARET. | 08070-47 | La Guixera del Garet | Segons la inscripció el magatzem es va fer l'any 1857, i s'utilitzava per emmagatzemar el guix que s'havia cuit al forn proper. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. | 41.8274900,2.1932700 | 433008 | 4630937 | 1857 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47308 | Barraca de cisterna de can Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna-de-can-cerver | XX | Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou. | 08070-50 | El Cerver | Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX. | 41.8319500,2.1746300 | 431465 | 4631447 | 1905 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47318 | Casanova de Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-padros | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Casanova de Pedrós és una gran casa ubicada al nucli urbà de Collsuspina. És una casa de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts. | 08070-60 | Nucli urbà | Tal i com el seu nom indica, aquesta casa passà a ser la nova residència dels que anteriorment regentaven el mas Padrós, a principis del segle XX. El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. Veiem que era una de les cases importants del terme i que els seus habitants van contribuïr en la formació del nucli urbà. Possiblement l'ampliació de la família va provocar que a principi del segle XX part de la família es traslladès novament al poble. | 41.8264100,2.1741500 | 431419 | 4630833 | 1903 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47318-foto-08070-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47318-foto-08070-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47320 | Barraca del Pla de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-querol | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a un pla a la costa de Querol, també anomenat pla de la Barraca. Aproximadament fa 320 x 400cm, amb parets verticals que es tanquen a la part superior, a uns 220 cm, per configurar la cúpula que està realitzada mitjançant el sistema d'aproximació de filades. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana que és més gran que les altres però que no té cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i deixen un espai interior de 2 m x 2,25, arribant a una alçada màxima de de 2,80m en el punt central de la cúpula. A la banda est té una finestra, i a l'interior de la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver funcions d'armari. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors han estat arrebossades amb fang. A l'exterior hi ha un banc seguit en pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest. | 08070-62 | Pla de Querol | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8221300,2.1838100 | 432217 | 4630350 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47320-foto-08070-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A escassos metres d'aquesta barraca hi ha restes d'una segona barraca que sembla haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l'una per l'altra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47324 | Gegantons de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-collsuspina | XX | Els gegantons de Collsuspina són dues imatges festives que representen un home i una dona. Tenen els caps fets de cartró-pedra i de factura senzilla, amb llargs braços i mans amples de roba, que en girar es mouen; van vestits amb robes que representen la seva condició de personatges populars: ella amb un vestit, davantal i mocador al cap; i ell amb armilla, faixa a la cintura i barret de palla. | 08070-66 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El dos gegantons de Collsusina els va fer l'Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina i tenen el nom de Coll i Espina, en honor a la denominació del poble. Actualment no hi ha colla de geganters, tot i que es conserven les figures. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47324-foto-08070-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC Diputació de Barcelona | Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47326 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0 | XX | Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç). | 08070-68 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47331 | Creu del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-collsuspina | XX | Al centre del cementiri de Collsuspina hi ha una creu de pedró. És una creu de ciment, amb l'extrem dels tres braços en forma de punta de sageta, recolzada sobre una base de forma de paral·lelepípede sobre una base troncopiramidal. Porta una inscripció a una cara de la base SANTA MISSIÓ 1930. | 08070-73 | Cementiri de Collsuspina | Les creus de la Santa Missió eren creus commemoratives que s'erigien per recordar un episodi de prèdiques o exercicis pietosos que s'organitzaven en una localitat. Van tenir un impuls a partir del Concili de Trento. L'any 1930 es va celebrar una Santa Missió a Collsuspina, erigint aquesta creu com a recordatori. Possiblement es va posar al cementiri amb posterioritat, ja que no era el lloc habitual per posar aquests monuments. | 41.8267400,2.1793000 | 431847 | 4630865 | 1930 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47332 | Aplec de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-cugat-de-gavadons | L'Estel de Collsuspina, Revista trimestral de Collsuspina, N-12, abril de 1985. Aplec a Sant Cugat de Gavadons. | XX-XXI | Cada any, el primer de maig, es celebra l'aplec de Sant Cugat de Gavadons. Aquesta trobada popular permet gaudir del paisatge sobre la Plana de Vic, el Montseny i el Pirineu, des d'aquest punt elevat del municipi de Collsuspina. També es fa una celebració de la Missa on es beneeix l'olivera i la coca que es reparteix en finalitzar entre els assistents. | 08070-74 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró situat davant l'església de Sant Cugat de Gavadons és la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Està situat al punt més alt del terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. L'aplec recorda també aquest fet protector. | 41.8463400,2.1739900 | 431427 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47332-foto-08070-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | En aquesta celebració s'hi cantava el goig dedicat a Sant Pere Màrtir, patró de la capella: Ens lliuri de tempestes i mal temps i faci florir amb abundor els nostres camps. | 98 | 2116 | 4.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47333 | Font Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-regas | http://indretsoblidats.wordpress.com/tag/font-del-regas/ | XX | Caldria millorar el drenatge de l'aigua | La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter. | 08070-75 | Camí de can Regàs als Camps de la Serra | Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010. | 41.8429100,2.1820200 | 432090 | 4632658 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47335 | Mina d'aigua de can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-barro | XX | Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa. | 08070-77 | Can Barró | 41.8376200,2.1693700 | 431034 | 4632081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47335-foto-08070-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47339 | Cal Mulera o cal Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mulera-o-cal-rius | La casa està deshabitada. | Casa situada a l'extrem sud del carrer de Les Casetes, formada per dos volums, el de la cara nord que forma l'habitatge i el que es troba al costat sud que era un cobert. La casa té planta rectangular, amb planta baixa i pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer. La façana presenta porta principal a un lateral, amb llinda de pedra horitzontal, i una finestra a la planta baixa. Al pis té dues finestres de petites dimensions, una amb llinda de pedra i l'altre de maó, però amb muntants de pedra ben tallada. L'obra és de pedra disforme unida amb morter i encara conserva l'arrebossat de calç. L'Edifici afegit a la façana sud és de planta i pis, amb finestres petites i accés directe al primer pis a través d'una graonada externa. Actualment està deshabitada. | 08070-81 | C / Les Casetes, 10 | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8308200,2.1752100 | 431512 | 4631321 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47339-foto-08070-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47339-foto-08070-81-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A l'Inventaria de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat consta com Can Rius i la numeració del carrer és 11. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47342 | Llinda de Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-monget | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat. | Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX. | 08070-84 | C/ Major, 51 | Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8246900,2.1747800 | 431470 | 4630641 | 1849 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47342-foto-08070-84-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml