Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47261 | Cal Xarina / antic Hostal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xarina-antic-hostal-de-collsuspina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Casa ubicada dins el nucli urbà del poble, al carrer Major. És un casal gran, de planta rectangular, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta baixa, pis, i pis sota teulada. L'edifici és de pedra amb cantoneres ben escairades i diferents elements decoratius tallats en pedra. La façana principal és l'element més característic; té un portal adovellat al centre, amb dovelles llargues i a la dovella central té una inscripció amb forma d'escut on posa SALVI PADRÓS 1550, atribuïda a la marca del mestre de cases que la va construir i que era d'origen francès. A cada banda de la porta hi ha finestres, dues a la banda esquerra i una a la dreta. Aquesta darrera finestra té llinda de pedra amb una inscripció molt característica, ja que està escrita en francès amb alguna paraula en espanyol: ALEVADO SOIT LE TRÈS SAN SACREMENT AVE MARIAS (Lloat sigui el Santíssim Sagrament Ave Maria); veiem que en lloc de 'alevado' (alabado) i de 'san' (santo), en francès es diu 'loué' i 'saint'. Al primer pis hi ha tres finestres d'arc conopial que descansa sobre dues bases d'impostes motllurades que fan de base dels muntants laterals. A les golfes hi ha tres finestres juntes que són modernes. La resta de façanes de l'edifici han estat reformades en època recent, tot i seguint l'estructura característica. Al jardí posterior es conserva una taula de pedra que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana, element que era molt característic de les cases de Collsuspina i que han desaparegut. A l'interior es manté l'estructura de tres crugies, i conserva alguns elements, com una volta de pedra ojival a la crugia de migdia i altra amb uns arcs de mig punt que reposen sobre capitells; també es conserven dues portes amb els muntants motllurats en guix amb motius geomètrics. | 08070-3 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47261-foto-08070-3-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|95|98|93 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47263 | Col·lecció d'objectes de Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-els-ventets | XX | Col·lecció d'objectes procedents de la casa Els Ventets, formada per diversos objectes de la llar i una col·lecció d'obra pictòrica d'aproximadament 40 elements entre els que hi ha obres de pintors catalans, espanyols i alguns extrangers. Alguns són pintors de certa anomenada. | 08070-5 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47263-foto-08070-5-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47264 | Placa commemorativa a Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-els-ventets | XXI | Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA. | 08070-6 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6/8/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8257400,2.1647000 | 430634 | 4630766 | 2012 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47267 | La Guixera del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-guixera-del-garet | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1958). 'La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de san Cugat de Gavadons'. A Ausa, vol. 3, núm. 23. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Pladevall, A. (1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorial. Ajuntament de Tona, 1990. | XVIII | Masia d'estructura d'un sol volum, de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Es troba ubicada en un desnivell del terreny, de manera que els accessos principal i posterior no es troben al mateix nivell de l'habitatge. La casa presenta un aspecte molt simètric i regular, amb cantoneres de pedra treballada, portal amb llinda de pedra, finestres ubicades de forma simètrica i un petit balcó en la façana lateral. A la façana principal es pot observar una ampliació tardana a la banda de llevant, que li va proporcionar la simetria a l'estructura general. L'interior està dividit en tres crugies perpendiculars a la façana. El mas es troba sota el mas Garet, més a prop de la carretera i ben accessible des de la font de la Pollosa. | 08070-9 | El Garet | La casa la Guixera del Garet és una edificació estretament lligada al conjunt del mas del Garet i formant part d'un nucli arrelat estretament al paisatge i a l'activitat agrícola. L'edificació havia fet durant dos segles d'hostal de camí ral, així com a explotació del guix de l'entorn i que ha donat nom al mas. A prop de la casa encara és visible un forn de guix , així com l'antiga sala per emmagatzematge del guix que es troba sota l'actual jardí de la casa aprofitant un marge. Segons Mn. Pladevall (1991), l'explotació de guix al lloc és documentada des de 1770, tot i que ells diu que podria ser molt més antiga. Al fogatge de 1553 s'esmenta al Garet de l'Hostal nou, i l'Hostal Nou del Garet, com a dos personatges diferents, dins el terme de Tona i a la zona de Sant Cugat de Gavadons. Segurament un seria l'habitant de la casa el Garet i l'altre seria el d'aquest antic Hostal. | 41.8279100,2.1933100 | 433012 | 4630984 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47267-foto-08070-9-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47268 | Guixera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/guixera | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. | XIX-XX | Antiga pedrera d' explotació de guixos situada al marge dels talussos de la carretera N 141C, en una corba molt tancada. La seva explotació va ser especialment activa als anys 70 del segle passat. Podem accedir a la pedrera prenen un antic camí paral·lel a la carretera. | 08070-10 | La Guixera del Garet | Durant el Bartonià, la Catalunya central formava part d'un gran golf que obria vers l'oest. En totes les zones més marginals d'aquest gran sistema marí es desenvolupen esculls. Els principals afloraments els trobem a Collsuspina, Moià i Calders, així com la carretera de Calders a Monistrol de Calders. Mentre que en la vall del Llobregat i del Cardener, entre la ciutat de Manresa i la muntanya de Montserrat. Pels voltants d'Igualada destaquem els afloraments de la Tossa de Montbui, Puig Aguilera i Sant Procopi. Per sobre d'aquesta formació de calcaries de Collsuspina trobem una formació evaporitica (guixos de Collsuspina), que marca la transició cap a unes condicions més continentals de la conca de l'Ebre. | 41.8361400,2.1901800 | 432761 | 4631900 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47268-foto-08070-10-2.jpg | Inexistent | Cenozoic|Paleògen|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 123|124|98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47271 | Can Jordà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorda | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular que forma conjunt amb un cobert lateral i amb era davant la façana que queda tancada amb lliça. L'edifici principal consta de planta baixa i planta pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a llevant. La façana és asimètrica, degut a una ampliació que es fa fer els anys 1990 per la banda de migdia, de forma que la porta es troba en un costat; aquesta és de llinda de pedra i te la inscripció ANTON GARET 1828, i en un altre llinda hi trobem la data de 1711. L'edifici és envoltat per un mur baix de pedra que conforma una lliça, amb una porta d'accés coberta amb teuladeta. Al costat de la banda nord hi ha un segon edifici, antic cobert. | 08070-13 | Coll de la Pollosa | Can Jordà és una de les masoveries del Garet, construïda a mitjans del segle XVIII, tot i que amb ampliacions al XIX i al XX. Primer devia ser una petita casa que el 1828 va engrandir Anton Garet. Es cita al nomenclàtor de la província de Barcelona de l'any 1860. | 41.8258700,2.1890700 | 432658 | 4630761 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47271-foto-08070-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47272 | Escut de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lespina | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982. | XVI-XVII | A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-14 | L'Espina | Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. | 41.8175300,2.1781700 | 431744 | 4629844 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47272-foto-08070-14-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47275 | Pedró de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca. | Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció. | 08070-17 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. | 41.8462800,2.1744000 | 431461 | 4633039 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47276 | Rectoria de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-cugat-de-gavadons | González, A. ; Lacuesta, R. (1983). Memòria del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIX | Tot i que conserva la teulada, l'interior està en mal estat. | Edifici que forma part del conjunt de Sant Cugat de Gavadons, ja que s'adossa al costat de migdia de l'església, al mur on possiblement hi havia un absis semi-circular, però del que no queden vestigis degut a que està adossada. És un edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, cobert amb teulada a dues aigües i amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia, mantenint una tipologia de masia. A la banda de llevant hi ha les restes d'un antic cobert, que tenia accés pel costat de migdia a través d'un portal d' arc de mig punt. A la façana de ponent encara és visible la boca del forn de pa. | 08070-18 | Sant Cugat de Gavadons | L'edifici seria aixecat el 1817, tal i com consta a la data de la llinda de la porta d'entrada. Va ser fruit de la darrera ampliació realitzada a l'església al segle XIX, quan també es transformà el campanar d'espadanya en un cos quadrat de gran volum i es construí una sagristia adossada. | 41.8462200,2.1741300 | 431439 | 4633032 | 1897 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47276-foto-08070-18-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47277 | Cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XVI-XIX | El cementiri de Sant Cugat de Gavadons es troba al costat de l'església, per la banda sud d'aquesta. Queda tancat en un recinte amb un mur que el delimita del límit del turó on es troba el conjunt per la banda sud, i per la paret de la mateixa església per la banda nord. L'accés és pel costat nordoest, a través d'una porta de ferro. El mur de la banda sud té una creu de pedra. A l'interior hi ha diferents espècies vegetals, entre les que destaquen tres xipresos. | 08070-19 | Sant Cugat de Gavadons | El cementiri té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8462400,2.1739600 | 431425 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47277-foto-08070-19-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47286 | La Bufa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bufa | Freixanet Homs, Montserrat. Accident d'Alfons XIII. A L'Espina, revista de Collsuspina, primavera 2013, p. 15. | XIX-XX | Casa de planta rectangular, coberta amb teulada a dobles vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, A la banda de llevant tanca l'espai de l'antiga era, una lliça amb porta accessible des de la carretera. Té planta baixa i pis, amb la porta principal a ponent. Únicament conserva una llinda de finestra amb una inscripció amb les inicial JHS. Al costat nord de la casa hi ha una granja en desús de planta baixa i dos pisos i, a la façana sud d'aquest, destaquen unes restes d'una antiga façana de pedra amb un gran arc rebaixat que seria d'un antic cobert. La casa ha estat rehabilitada l'any 2003 convertint-la en restaurant. | 08070-28 | Carretera N-141 Km 33,9 | Antic hostal al peu de l'antic camí Ral de Manresa a Vic, que va ser construït cap a l'any 1820. No conserva cap llinda amb inscripció que indiqui una data, però en la rehabilitació es va trobar una inscripció a una teula de la teulada: PERE PRESSEGUER 1861. A documentació que es conserva a l'arxiu municipal, hi ha referències a un 'hostal del onclos', i per la ubicació es suposa que podria ser el nom original de l'antic hostal del camí Ral. El nom de la 'Bufa', segons una llegenda popular, fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa) | 41.8268400,2.1685200 | 430952 | 4630885 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47286-foto-08070-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47286-foto-08070-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47287 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-1 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XVIII | Mas format per un conjunt d'edificacions, amb un edifici principal i altres secundaris, a més de coberts i diferents edificacions relacionades amb l'activitat agrícola (corts i corrals). L'edifici principal té adossats dos cossos, un a la banda nord i altre a la sud, de manera que queda una estructura en forma de U tancada i configurant un baluard. Té teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a Sud-Est. És un edifici de planta baixa i dos pisos, construït de pedra i amb les cantoneres ben tallades, portal adovellat i finestres de pedra treballada, en una hi ha la data de 1780.. El cos adossat al costat de tramuntana te dos pisos i forma un porxo a la planta baixa i una galeria al pis, tots dos amb dos arcs rebaixats suportats sobre pilars de pedra. A la paret d'aquest hi ha un rellotge de sol. L'interior de la planta baixa de la crugia lateral és amb volta i la teulada te el vessant molt pronunciat, amb una àmplia porta d'arc, ja que feia funcions de graner i garatge. L'antiga cort dels porcs, ubicada davant la casa, s'ha rehabilitat i s'utilitza com a habitatge de turisme rural. | 08070-29 | Pla dels Casals | La casa surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, o Sant Cugat de Gavadons i apareix també al cens d'Aparici de 1708. Alguns autors la situen cronològicament anterior al segle XIII, ja que es tenen notícies del mas a un document de l'any 1227, amb Huc de Casanova com a propietari (Pladevall, 1990). Des de llavors s'ha transmès de pares a fills fins a l'actualitat, de manera que s'ha mantingut la línia familiar associada al mas, fet que ho testimonia la conservació de documentació relacionada amb la casa des dels segles XIII-XIV. De fet, el 1197 un Casanova era castlà a Tona, mantenint-se la genealogia fins a l'actualitat. Aquesta casa donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda. | 41.8304500,2.1813200 | 432019 | 4631275 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47287-foto-08070-29-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47288 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Conjunt format per dues cases que s'anomenen Can Torres 1 i Can Torres 2, situades de costat i completament rehabilitades. Les dues cases tenen planta baixa i planta pis, amb teulada a dues vessant i planta quadrangular, així com disposen de cossos annexes d'una sola planta. La casa Can Torres 1 està orientada a Sud-Est i aquí hi havia la masoveria i una cort de porcs; mentre que Can Torres 2 era l'antic cobert que tenia funcions de quadra i graner, està orientada a Sud-Oest. La casa 1 té les cantoneres, les finestres i el portal de pedra treballada, i la casa 2 té les cantoneres de pedra i els brancals de les finestres i el portal són ceràmics, i en una de les finestres de pedra hi ha la data de 1761. | 08070-30 | Pla del Garet | La casa s'havia anomenat vulgarment can Paralloner, quan hi habitava Jacint Torras, denominació que apareix en el document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic i que posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Ja anteriorment, a l'acta de consagració de Sant Cugat de Gavadons del 1083, quan es descriu el terme, diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, seguia el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a Can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anava vers el Garet de dalt i Mataoriola. També trobem referències al mas, en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Paralloner. El mas també es citat en el Nomenclàtor de la província de Barcelona de 1860. Per tant, aquest o un mas ubicat a prop d'aquest lloc, seria una de les cases més antigues del municipi. Aquesta casa actualment és una masoveria depenent del Garet. | 41.8292000,2.1852900 | 432347 | 4631134 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47288-foto-08070-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47288-foto-08070-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47288-foto-08070-30-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47289 | Torre Magra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-magra | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII | Edifici que manté la tipologia clàssica de masia, tot i que la seva estructura ha estat ampliada. És un mas de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Té dos cossos adossats a cada banda, formant una planta en forma de U. És un edifici de pedra però que no conserva elements remarcables ni inscripcions. | 08070-31 | Raval de les Casetes | Aquest mas era conegut antigament amb el nom del Solei, tal i com consta en una talla de contribució de l'any 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on s'apunta que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Es tracta d'una masia que es construiria cap a principis del segle XVIII en aquesta zona del raval de les Casetes, al nord del nucli urbà. | 41.8303900,2.1712700 | 431184 | 4631277 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47289-foto-08070-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47289-foto-08070-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47289-foto-08070-31-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47291 | L'Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loller-0 | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. | XIII-XIX | Masia que forma un conjunt amb diferents volums construïts que s'adossen a l'edifici principal, a més de diferents coberts per activitats agrícoles i ramaderes actuals. Es troba en un pla elevat respecte al camí i s'adapta al desnivell del terreny. L'edifici principal té la façana oberta a llevant, cobert amb teulada a dues vessants amb carener perpendicular a la façana, amb planta baixa i dos pisos. La façana és quasi simètrica, amb la porta d'arc rebaixat al centre, un balcó central i diverses finestres; només hi trobem inscrita la data de 1877, tot i que l'edifici és anterior a aquesta data. La façana de migdia presenta dos pisos de galeries amb doble arc rebaixat que han estat tapades amb vidre. Davant la masia s'ha adossat a la banda de migdia un nou edifici que és l'habitatge actual i que manté l'estructura feta en pedra característica del conjunt. Al costat de tramuntana hi ha diferents cossos d'estructura desigual i destinats a diferents funcions de la masia. Destaca l'estructura d'aquest edifici, amb una porta d'arc rebaixat i arc de descàrrega de mig punt, així com el mur subjectat amb contraforts. Possiblement faria les funcions de graner. Al centre dels edificis queda una era tancada. | 08070-33 | Camí de sant Cugat de Gavadons | L'Oller és una de les grans masies de Collsuspina, ubicada a la zona d'influència de l'església de Sant Cugat de Gavadons, i que apareix al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, com a element del municipi de Tona, tot i que la casa ja s'esmenta a diferent documentació del segle XIII del mas de l'Espina (Pladevall, 1971). Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). A l'Arxiu Episcopal de Vic es conserva el Llibre de la Concòrdia de l'Oller de Collsuspina (1732-1779) que recull informació de deutes contrets per diferents pagadors i les formes de pagament. A més, l'Oller apareix en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població. Totes aquestes notícies històriques ens permeten saber que ens trobem davant un mas d'origen medieval que ha mantingut la ocupació al llarg dels segles. | 41.8354600,2.1753600 | 431529 | 4631836 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47291-foto-08070-33-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47292 | Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellver | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | Conjunt format per la masia i un conjunt de coberts al seu entorn que han configurat una estructura en forma de U que tanca un pati a modus de lliça situat davant la casa, al que s'accedeix per una gran porta amb teuladeta. Es troba molt proper a l'església de Sant Cugat de Gavadons. El conjunt es troba ubicat aprofitant un desnivell del terreny. L'edifici principal és de planta rectangular i ha estat configurat a partir de diferents ampliacions de l'edifici inicial que es troba a la part central; està cobert per una teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a sud-oest. A cada extrem de la façana hi ha un edifici adossat, que configuren el pati al mig. La masia té planta baixa i dos pisos, mentre que els cossos afegits tenen planta i pis amb teulada a doble vessant el del costat de tramuntana, i planta baixa amb teulada a un vessant als cossos afegits per la banda de migdia i llevant. La façana principal té el portal de pedra formant un arc rebaixat, i les finestres amb llindes i muntants també de pedra. Davant la casa s'obre una era amb paviment de llosat de pedra bastant ampla i al costat hi ha diferents coberts moderns, una antiga bassa en desús i una barraca a l'angle posterior de la casa que té llinda amb la data 1915. | 08070-34 | Turó de Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou a simultàni al de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. | 41.8464000,2.1724700 | 431301 | 4633053 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47292-foto-08070-34-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47295 | Can Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-picanyol | XX | Casa que es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, davant del raval Picanyol, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI. És de planta quasi quadrangular, coberta amb teulada a 4 vessants, de planta baixa i pis. Tot i tractar-se d'un edifici contemporani, conserva l'aspecte de casa de pagès, amb estructura de pedra i portes i finestres amb cantoneres de pedra. La façana principal s'obre a ponent, on destaca un balcó amb barana de ferro forjat i el portal rectangular que porta gravada la data 1930. La façana de migdia, que s'obre al jardí, forma una galeria amb 6 arcs rebaixats, 3 a la primera planta i 3 més superposats de gran alçada, tots ells de maó vist. | 08070-37 | Carretera N-141 Km 33,5 | Es tracta d'un mas relativament modern fet pel pare de l'actual propietari. L'hem inclòs degut a que es tracta d'un elements que està inventariat a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya, tot i que no té elements històrics remarcables. | 41.8257500,2.1676800 | 430881 | 4630765 | 1930 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47295-foto-08070-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47295-foto-08070-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47296 | Raval Les Casetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-les-casetes | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la “Fiesta Mayor de Collsuspina”, setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El Raval de Les Casetes és un barri de Collsuspina que es troba a la banda nord del nucli urbà, a l'altre costat de la carretera N-141 de Vic a Manresa. El barri es va configurar inicialment al peu del camí Ral o camí de Muntanyola, amb cases que es van començar a construir a mitjans del segle XVIII, tal i com veiem a les llindes de les cases (1765, 1770, 1782), i amb la construcció d'aquest raval s'ampliava el nucli del poble per la banda nord. Durant la primera meitat del segle XX es van construir altres cases i xalets entre les antigues masies el Cerver i la Torre Magra, ampliant considerablement aquest nucli. El carrer de Les Casetes es va pavimentar l'any 1984 amb un projecte de l'Ajuntament i subvenció de Diputació de Barcelona, ja que abans era un camí estret i de difícil trànsit, tot i ser un camí important, el camí de Muntanyola. L'estructura dels habitatges del segle XVIII és similar, habitatges entre mitgeres, de planta baixa i un o dos pisos amb teulada a doble vessant i carener paral·lel a la façana principal que s'obre a nord-oest, al camí. Són edificacions en pedra i amb alguns elements decoratius, com les llindes de portes i finestres amb dates. La resta d'edificis d'aquest nucli són cases que responen a un tipus d'arquitectura de principis del segle XX, de casetes d'estiueig. | 08070-38 | Les Casetes | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves, coincidint amb l'època en que es comencen a fer habitatges al peu del camí de Muntanyola, originant aquest raval. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8308600,2.1750900 | 431502 | 4631326 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47296-foto-08070-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47297 | El Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-camp | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. A la banda de llevant hi ha un cos afegit cobert amb teulada a un vessant; i davant la casa hi ha un conjunt de coberts agropecuàris. L'obra és de pedra amb cantoneres de portes i finestres ben escairades. Presenta una façana simètrica, amb porta adovellada de maons a plec de llibre al centre i tres finestres al pis. La finestra que hi ha sobre la porta té la llinda amb una decoració tallada de forma triangular. | 08070-39 | Camí ral de Muntanyola | Tot i que l'estructura actual de la masia no mostra un edifici antic, surt al fogatge de 1553 a la banda de Tona, com un dels masos situats a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, o Sant Cugat Collsasima. També es troben referències del segle XIII d'aquest mas, junt a d'altres de l'entorn (Pladevall 1971). Apareix al Cens d'Aparici de l'any 1708, així com també al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona). | 41.8358700,2.1777800 | 431731 | 4631880 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47297-foto-08070-39-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47298 | Mina d'aigua de Miravalls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-miravalls | XIX-XX | A un camp que hi ha al sud del mas Miravalls hi ha una barraca feta a un marge que cobreix l'accés a una mina d'aigua. Es tracta d'una barraca de marge que té la façana principal, que s'obre a tramuntana, de pedra amb una porta d'accés. La barraca està coberta amb cúpula de pedra i està tapada amb terra i vegetació. A l'interior es recull en un dipòsit l'aigua de la pluja. | 08070-40 | Miravalls | Desconeixem la data de construcció de la mina, tot i que podria estar relacionada amb el trasllat de la casa i nova construcció a la ubicació actual. Segons una nota d'un extracte de document del Pratsobrerroca, l'onze de novembre de 1808 Joan Pratsobrerroca i el seu fill mudaren de lloc la casa de Miravalls, del puig al Pla de les Lloses, ja que l'antiga casa estava en mal estat, i es tractava d'una casa torre que estava ubicada entre el Collet i a peu del Puig. | 41.8483500,2.1704600 | 431136 | 4633272 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47298-foto-08070-40-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47299 | La Caseta de Vilafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-de-vilafort | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular, ubicada en un lloc elevat amb el terreny en desnivell, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent. L'obra és de pedra de mitjanes dimensions, amb cantoneres de pedra. La façana és simètrica, tot i que té un cos afegit al costat de migdia. El portal principal és d'arc rebaixat de maó a plec de llibre. | 08070-41 | Baga de la Caseta | Aquesta masia surt a documentació d'època moderna, com el cadastre de 1756 de Tona (Arxiu de Tona), o en la talla o contribució de 1739 conservada entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), en la que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Caseta de Vilafort. Ta,bé la trobem al padró de Tona de 1838. La casa està ubicada a la zona de l'entorn de l'església de Sant Cugat de Gavadons i dins l'antic termenat de Collsuspina que pertanyia a Tona fins al 1841. El 1878 Collsuspina passà a ser parròquia independent, i en el decret que es va redactar a tal efecte, entre d'altres cases, es va afegir la Caseta de Vilafort que abans pertanyia a la parròquia de Sant Pere de Ferrerons, del municipi de Moià. | 41.8507000,2.1602000 | 430287 | 4633541 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47299-foto-08070-41-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47301 | L'Escanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescanya | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX-XX | Aquesta masia és un edifici refet seguint una tipologia de masia no característica de la zona, tot i que s'ha fet una construcció acurada tan en el conjunt com en l'aportació de diferents elements artístics. Està formada per un conjunt d'edificacions annexades a un cos principal de manera que el conjunt té forma de U amb un patí a la banda nord-oest. L'edifici principal és de planta rectangular, es troba a l'extrem sud i està cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. Hi ha una torreta de planta circular adossada a la cantonada sud-est del conjunt, a modus de torre de vigilància, amb merlets a la part superior. La façana principal és simètrica i presenta un portal adovellat al centre, així com un escut que té la data 1738. A la lliça hi ha una llinda amb la data gravada 1774. | 08070-43 | Raval Picanyol, Km 32'5 ctra. N-141 | Tal i com s'apunta al document del catàleg de Masies de Collsupsina, la importància d'aquesta és dubtosa ja que no la trobem citada ni esmentada en l'escassa documentació que es refereix a Collsuspina. Tot i la quantitat d'elements arquitectònics de distinta tipologia i procedència, no podem assegurar que algun d'ells sigui original. Si trobem documentat el topònim en un document antic, l'acta de consagració de Sant Fruitós de Balenyà del 1083, que diu que el terme de Balenyà arribava fins al Mont de Pol o actual Costa de Pol i que baixava cap a Ca l'Escanya, segui el camí ral, del qual se separava més tard per incloure's a can Torras o la Casa del Paralloner i d'allà anva vers el Garet de dalt i Matariola' (Pladevall, 1991: 127). | 41.8248800,2.1617900 | 430391 | 4630673 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47301-foto-08070-43-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47302 | Raval Picanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-picanyol | XIX-XX | El Raval Picanyol es troba al peu de la carretera de Vic a Manresa, al costat de l'antic pas de l'strata francisca o camí Ral que trobem documentat des del segle XI, i a la banda de ponent del nucli urbà. És un barri de Collsuspina format per un conjunt d'habitatges, la majoria de la segona meitat del segle XX tot i que hi ha algun edifici de la dècada de 1930, que s'estructuren entre dos carrers perpendiculars a la carretera (carrer del Toll i carrer del Picanyol), i quatre carrers paral·lels a aquesta (carrer del Montseny, c/ de Pol, c/ del Canigó i c/ Ponent); així com un grup de tres cases a l'altre banda de la carretera, entre elles can Picanyol, que ha donat nom al barri. | 08070-44 | Raval Picanyol | L'estructura del barri és ordenada, mostrant una parcelació moderna al costat de la carretera i de la casa més antiga, La Bufa, antic hostal de carretera que va ser construït cap a l'any 1820. Entre els habitatge destaca la casa anomenada Els Ventets, per l'estructura arquitectònica característica. Un element característic d'aquest barri és la llegenda que dona sobrenom a l'hostal de la 'Bufa', que sembla fa referència a un accident que va tenir molt ressò a la comarca i que es va produir al revolt davant la casa. Va ser protagonitzat per la comitiva del rei Alfons XIII, al voltant de l'any 1925, ja que un carruatge es va sortir de la carretera i van haver-hi dos morts de l'escolta del Rei. També, segons una cantarella popular, formava part dels hostals del camí entre Vic i Manresa junt amb els hostals desapareguts La Venta i la Manxa; la cantarella diu: 'La Manxa és tancada, la Venta ja no hi és i la Bufa, bufa que rebufarà'. (Font: Propietari actual de La Bufa) | 41.8254800,2.1651900 | 430674 | 4630737 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47302-foto-08070-44-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47303 | Creu al Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-garet | XX | Creu de ferro de grans proporcions que es troba al jardí d'entrada al conjunt de la masia del Garet. És una creu formada per una doble filada metàl·lica conforma la seva estructura sense nus degut a que el material és continu. Al voltant del nus hi ha un cercle. està disposada sobre una base de graonada de maons. No hi ha cap inscripció. | 08070-45 | El Garet | Aquest creu procedeix del cim del Puigsagordi, on actualment hi ha una creu de pedra moderna, datada el 1968, i que va ser intercanviada pel propietari del Garet per motius familiars i sentimentals. A la zona de la urbanització del Puigsagordi, dins el terme de Balenyà, i al cim, es van localitzar diverses restes ibèriques que van aparèixer quan les màquines que obrien els vials de la urbanització, formats per fragments de ceràmica, monedes i altres tipus d'objectes que actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic. | 41.8291700,2.1925600 | 432951 | 4631125 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47303-foto-08070-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47304 | Forn de teules del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-del-garet | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XVIII-XX | Està en ruïnes | Al camí que va cap a la casa la Guixera del Garet hi ha dues estructures diferents, una que correspon a un antic forn de guix i l'altra que té l'estructura dels forns de teules i maons. Aquest forn presenta la morfologia típica d'una teuleria, de planta quadrada i uns 4 m de costat, amb parets d'un metre de gruix i dues boques que permetien accedir al forn. Les seves parets aprofiten els murs naturals i són acabades en pedra. Sembla que les dues boques obrien directament al forn (potser de manera parcial) i no a les olles. Tot i que al lloc es troben restes d'obra cuita, les teuleries podien servir també com a forns de calç, però no podem assegurar que sigui aquest cas. | 08070-46 | La Guixera del Garet | Aquest forn possiblement es devia utilitzar en la cocció de material constructiu utilitzat per fer obres a les cases La Guixera del Garet, El Garet o al magatzem de guix. | 41.8272800,2.1930200 | 432987 | 4630914 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47305 | Magatzem de guix del Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzem-de-guix-del-garet | Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | XIX | Sota el mas de la Guixera del Garet, aprofitant un marge que queda a la part inferior del jardí davant la casa, hi ha l'antiga sala d'emmagatzematge de guix. Aquest forma una gran sala de planta rectangular coberta amb volta de canó, i que arriba fins gairebé la casa. La porta d'entrada és coberta amb un arc de mig punt de dovelles, i la dovella central porta una inscripció amb la data de 1857 i el nom ANTON GARET. | 08070-47 | La Guixera del Garet | Segons la inscripció el magatzem es va fer l'any 1857, i s'utilitzava per emmagatzemar el guix que s'havia cuit al forn proper. El guix s'utilitzava per a la construcció, possiblement aquest forn estaria molt lligat a les cases que pertanyien al mas Garet, un dels més importants i amb més propietats del terme. | 41.8274900,2.1932700 | 433008 | 4630937 | 1857 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47305-foto-08070-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47308 | Barraca de cisterna de can Cerver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cisterna-de-can-cerver | XX | Barraca ubicada en un camp entre la casa Cerver i la casa Oller, en un marge darrera de la primera. És una barraca de pedra, de planta quadrada, coberta amb teulada plana de lloses de pedra, tot i que actualment té algun element de plàstic. La porta està oberta a migdia, amb una llinda de pedra que està tallada en la part inferior amb forma d'arc, i a sobre la llinda hi ha un arc de descàrrega de maó. A l'interior es protegeix una cisterna que recull aigua de pluja de la casa Cerver, així com d'un pou. | 08070-50 | El Cerver | Tal i com consta a la inscripció de la llinda, la cisterna és PROPIETAT DE CASA OLLER 1905. Per tant podem saber que va ser construïda a inicis del segle XX. | 41.8319500,2.1746300 | 431465 | 4631447 | 1905 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47308-foto-08070-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47309 | Era de can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-bellver | XVIII-XIX | No es conserven algunes lloses. | Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa. | 08070-51 | Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes. | 41.8462200,2.1721300 | 431273 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47311 | Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boldrons | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia formada per tres cossos units en forma de U, de manera que deixen una era al centre. El cos principal és rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos que hi ha davant d'aquest també és rectangular i amb les mateixes característiques, i el cos posterior que uneix aquests dos, també rectangular i amb la teulada a un vessant que queda unida a les teulades dels altres dos cossos. L'edifici és de pedra amb cantoneres escairades i llindes i brancals de portes i finestres de pedra, de maó i de fusta. La façana principal es troba a l'extrem de migdia del cos principal, té una porta amb llinda de fusta, i destaca la finestra del pis que té una llinda en pedra amb una ornamentació tallada en forma d'arc carpanel amb un escut a la part superior. Una llinda de finestra porta la data 1846. És possible que no procedeixi de la casa, ja que l'estructura actual no correspon amb aquest element decoratiu, possiblement per que la casa ha estat molt reformada al llarg dels temps. Destaca l'entorn de la casa i una antiga bassa d'aigua ara seca, al costat de la que hi ha un roure d'extraordinàries dimensions. | 08070-53 | Camí de Regàs | Disposem de poca documentació referent a aquest mas, tot i que al segle XIII es troben algunes referències al mas Boldrons junt a d'altres masos de la zona (Pladevall, 1971). No apareix als fogatges de 1553, però si al cens d'Aparici de 1708. La manca de documentació dificulta relatar la evolució històrica d'aquest mas vinculat a la zona de Sant Cugat de Gavadons. | 41.8463100,2.1874200 | 432542 | 4633032 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47311-foto-08070-53-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47312 | Els Munts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-munts | Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XVIII | Es troba en ruïna | Ruïnes d'una antiga masia que apareixen cobertes de vegetació. S'identifiquen tres crugies orientades nordest-sudoest, així com possiblement un edifici de planta baixa i pis. Els murs són de pedra de diferents mides, en molts casos ben escairades com es veu a les cantoneres. Es distingeixen algunes obertures però sense elements decoratius. | 08070-54 | Camí de Fontanelles | Aquesta casa era un dels masos antics del terme, situada dins l'antic terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. No apareix al fogatge de 1553 però si al cens d'Aparici de 1708. L'únic document directe que fa referència al mas és del segle XVII, quan Francesc Gomar i Pratsobrerroca, hereu del mas Prat de la Barroca de Tona (batlle entre 1683-1685 i 1689-1691) va comprar el 1676 el mas Miravalls de Sant Cugat de Gavadons, i el 1679 el mas Els Munts (Pladevall, 1990: 269). Es troba també recollida en una talla o contribució de 1739 que s'ha conservat entre els documents del mas Prat de la Barroca (Tona), on es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura el Munts. | 41.8519900,2.1851200 | 432357 | 4633664 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47312-foto-08070-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47313 | Can Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-regas-1 | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVIII-XIX | Masia de planta rectangular, amb planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant. L'obra és de pedra i les cantoneres són de pedra escairada, així com brancals i llindes de portes i finestres. Al cos principal s'afegeixen altres cossos moderns. La façana principal és d'estructura simètrica, amb portal allindat situat a la part central. No té inscripcions a les llindes. A pocs metres de la casa s'hi troba la font de can Regàs, naixement del riu Congost. | 08070-55 | Camí de Regàs | Es tracta d'una casa d'època moderna, ja que la documentació que en fa esment és a partir del segle XVIII. Surt esmentada en un document de talla o contribució de 1739 que s'ha conservat a l'arxiu privat del mas Prat de la Barroca (Tona), en el que es diu que Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven la població i entre aquestes hi figura la Casanova de Regàs. També apareix al cens d'Aparici de 1708. | 41.8435200,2.1828200 | 432157 | 4632725 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47313-foto-08070-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47314 | El Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | En estar sense ús la casa està en mal estat i s'està esfondrant | La masia es troba sobre un turó elevat, propera al camí de Sant Cugat de Gavadons cap a Fontanelles. És una casa de planta rectangular, amb un cos afegit a la banda nord-est i orientada a sud-est, el cos principal té planta baixa i planta pis, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a sud-oest. Tota l'obra és de pedra, amb cantoneres de pedra ben escairades. La façana principal és simètrica i presenta elements molt singulars, com el portal adovellat i algunes finestres. El portal és al centre de la façana i està flanquejat per dues espitlleres, al primer pis hi ha tres finestres, la de l'esquerra és d'estil gòtic, amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. La finestra de la dreta és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. Al segon pis hi ha només una finestra al mig. A l'esquerra del conjunt es veu clarament una ampliació que va suposar l'increment de la superfície de la casa en una crugia més, essent una ampliació tardana, possiblement cap als segles XVIII-XIX. Aquest cos, a la façana de ponent, ocupa tota l'amplada de la casa de manera que fa un cos compacte, presenta dos arcs de mig punt i un portal d'arc rebaixat a la planta baixa, i un assecador obert a la part central del pis. Conserva part de l'arrebossat en calç, tot i que es troba en mal estat; i l'obra del primer pis que és de maó. Al costat de llevant hi ha un altre cos afegit, endarrerit respecte a la façana, i format per antigues corts i pallissa, amb dos arcs de mig punt a la planta baixa que suporten un assecador obert al primer pis; tot ell cobert amb teulada a un vessant. L'interior presenta la divisió en tres crugies, amb un arc de mig punt que suporta el pis del cos central. A prop de la casa hi ha un cobert de planta baixa i pis. | 08070-56 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47314-foto-08070-56-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 92|93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47315 | Nualart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nualart | Iglésias, J. (1959). La població catalana al primer quart del segle XVIII. Institut d´Estudis Catalans P. 123-160. Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Al programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XX | La masia Nualart forma part d'un conjunt d'explotació agrícola i ramadera, amb la granja i diferents coberts. La masia va ser molt reformada, de manera que pràcticament no queden vestigis de l'antiga casa, tan sols la ubicació i el topònim. Està situada en un lloc elevat, al costat del camí que porta a l'església de Sant Cugat de Gavadons. | 08070-57 | Camí de Sant Cugat de Gavadons | Tot i que es tracta d'una masia amb estructura completament nova degut a una important rehabilitació, i de que no resten elements que denotin el seu passat, Nualart és un dels masos antics del terme de Collsuspina. La notícia més antiga és del segle XIII, ja que surt esmentat a documentació del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de l'entorn. Més tard, apareix al fogatge de 1553 dins el terme del municipi de Tona i zona de Sant Cugat de Gavadons, en ésser aquesta església sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). | 41.8415900,2.1722500 | 431278 | 4632520 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47315-foto-08070-57-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47316 | Can Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-padros | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XX | Masia ubicada en un desnivell del terreny, en una zona elevada respecte al seu entorn. Casa formada per dos cossos, el més gran a la banda de tramuntana, de planta baixa i dos pisos, cobert amb teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. El cos de migdia té la teulada del mateix tipus i orientació, i de planta baixa i pis, ja que es troba aprofitant una terrassa del terreny més elevada. L'obra és de pedra, amb cantoneres ben escairades, i s'ha restaurat recentment seguint la tipologia de les masies de la zona. La porta principal és adovellada. Conserva un pou circular, un abeurador rectangular i una pica de pedra circular que s'han posat com a objectes decoratius a l'exterior. La façana de ponent presenta un assecador al pis superior que havia estat obert. | 08070-58 | Pla del Padrós | El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. | 41.8169900,2.1649900 | 430648 | 4629794 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47316-foto-08070-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47318 | Casanova de Padrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-padros | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Casanova de Pedrós és una gran casa ubicada al nucli urbà de Collsuspina. És una casa de considerables dimensions i que presenta dues parts ben diferenciades: una la constitueix la pròpia vivenda de planta quadrada i l'altre un afegit que conforma una galeria. Per tant, és una casa de planta quasi quadrada, de planta baixa i dos pisos, coberta amb teulada de doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. A la banda de migdia té el cos afegit que forma unes galeries a tots els pisos i que està cobert amb teulada a quatre vessants; a la planta baixa té dos arcs rebaixats, al primer pis hi ha quatre arcs rebaixats a la galeria, i al segon pis és un assecador obert amb quatre obertures allindades. No té elements destacables, a banda de la seva estructura, tot i que la façana principal és simètrica, destacant els tres balcons amb barana de ferro forjat, i la resta d'obertures que formen un conjunt homogeni i harmoniós en la seva disposició. La porta principal és d'arc rebaixat i porta la data 1903 i una decoració d'un cap petit al centre. Per la banda de tramuntana de la casa hi ha afegits diversos coberts i corts. | 08070-60 | Nucli urbà | Tal i com el seu nom indica, aquesta casa passà a ser la nova residència dels que anteriorment regentaven el mas Padrós, a principis del segle XX. El mas Padrós apareix documentat al fogatge de 1553 com un dels masos de Sant Cugat de Collsasima (Gavadons) (Salvi Padrós), així com al capbreu de 1643 el cita també com pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona. Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, va arrendar l'hostal de can Xarina a Cebrià Armadans, conegut com l'Hostaler al fogatge de 1553. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. També apareix al Cens d'Aparici de 1708. Al cadastre de Tona de 1756 (Arxiu de Tona) surt el mas Padrós com a mas pertanyent a aquest municipi. Veiem que era una de les cases importants del terme i que els seus habitants van contribuïr en la formació del nucli urbà. Possiblement l'ampliació de la família va provocar que a principi del segle XX part de la família es traslladès novament al poble. | 41.8264100,2.1741500 | 431419 | 4630833 | 1903 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47318-foto-08070-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47318-foto-08070-60-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47319 | L'Espinoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lespinoi | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XVII | La masia forma part d'un conjunt, ja que a l'entorn de la casa principal s'aixequen diferents coberts per a usos agrícoles que configuren un clos o lliça a la banda de tramuntana. Tot el conjunt es troba ubicat sobre un lloc elevat, amb domini de l'entorn i per damunt el torrent de l'Espina. La casa principal és de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia, amb planta baixa i dues plantes pis. L'obra és de pedra de mida mitjana, amb cantoneres, portes i finestres de blocs de pedra ben escairats. Es pot veure clarament la part central més antiga del mas i el creixement a banda i banda d'aquest. La façana principal, a migdia, presenta una estructura totalment simètrica, amb portal amb llinda a la part central, tres finestres al pis i una galeria o eixida a la part central del segon pis, amb barana de ferro i oberta, que li proporciona un tret molt característic a la casa. A la llinda de la porta hi ha gravada la inscripció 1811 AVE MARIA PURISIMA, que correspondria a la seva obertura i, possiblement, a alguna ampliació. La façana de tramuntana, oberta al clos tancat pels coberts del voltant, té un petit portal adovellat i algunes finestres de pedra treballada. | 08070-61 | Plans de L'Espinoi | La masia l'Espinoi és una de les cases històriques del municipi que apareix al fogatge de 1553 com un dels masos que estaven dins de la parròquia de Tona i terme de Sant Cugat de Collsasima. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa es cita a un capbreu de 1643, com a pertanyent a la jurisdicció del castell de Tona, en un moment en que el rector de Tona reclamava els censos del sector de Balenyà, tot i que físicament la masia està a la banda sud del terme. També la trobem al Cens d'Aparici de 1708. El 1828 el bisbe Corcuera va designar sacerdot per tenir cura de Collsuspina i de Sant Cugat de Gavadons. A l'assignació s'especifica que s'havia d'encarregar de 39 cases al poble, 26 pagesies al sector de Sant Cugat i 6 que pertanyien a la parròquia de Balenyà (l'Espina, l'Espinoi, el Collell, la Collada, la Casanova del Gomar i el molí de l'Espina). Per tan, en aquesta època es considerava que la casa era dins la demarcació de Balenyà. El 7 d'agost de 1853 efectuant-se la delimitació de la nova parròquia de Collsuspina, es cita 'la teularia del Espinoy'. Tot i que és molt visible l'ampliació del segle XIX, el mas conserva elements del seu origen medieval. | 41.8165300,2.1739700 | 431394 | 4629736 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47319-foto-08070-61-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Està escapçat per la part inferior | A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47322 | Escut de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-64 | Floriac, N-141, pk 7 | El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. | 41.8356400,2.1943000 | 433102 | 4631842 | 1568 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47322-foto-08070-64-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47323 | Camí Ral de Manresa a Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-de-manresa-a-vic | Albareda, J. (1983). L'estat dels camins a la comarca d 'Osona en el segle XVIII. Ausa XI. Patronat d'Estudis Osonencs. Benet, Albert: Història de Manresa. Dels orígens al segle XI, Manresa, 1985, pp. 449-462. Gasol, J.M: «Notícia històrica d'antics camins i carreteres del Bages», a Montepío de Conductores San Cristóbal Manresa-Berga, núm. 381, Manresa, 1984. Padrós, Carlos (2010). Els camins antics i les vies romanes a la comarca d Osona (Barcelona). Estat de la qüestió Quaderns de Prehistòria i Arqueologia . 28. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Zamora, Francisco de (1973). Diario de los viajes hechos en Cataluña. Curial, Barcelona, ed. de Ramón Boixareu. | Alguns trams no estan restaurats | El Camí Ral de Vic a Barcelona era un camí carreter que s'utilitzava per trasllat de persones i productes, d'origen medieval formava part del camí ral que unia Girona i Manresa. Aquest era un dels camins tradicionals de la Catalunya comtal, que passava pel centre del nucli, entre cal Xarina i cal Barber, perpendicular al carrer Major, i dividia els sectors d'influència de Tona i Balenyà. Per això en aquest indret es va construir el primer hostal. Els camins rals (reïals) eren les vies de comunicació que unien les principals poblacions de Catalunya, tot i que en molts casos eren simples camins de bast. El camí Ral de Manresa a Vic ha estat l'eix vertebrador de la comunicació entre el pla de Bages i la plana de Vic fins a la construcció de l'Eix Transversal. L'itinerari ja va quedar traçat en època romana, i en època alt medieval era conegut com strata francisca (camí de França), i en època medieval i moderna conegut com a camí ral. Tot i alguna modificació, l'itinerari s'ha mantingut. Actualment el GR 177 segueix el traçat d'aquest camí, i dins el terme de Collsuspina trobem dos cartells que ens recorden el traçat: un sortint del poble per carrer de Vic cap al cementiri, i altre al Raval de Picanyol. La divisió en dos ramals ha fet que una part del camí prengui el nom de la direcció, Vic-Manresa, i altra part sigui el camí de Vic a Barcelona ja que va cap al sud. El camí principal, també conegut com antiga Via de Collsuspina, travessa el terme venint des de Tona, passant per Floriac, entrant al nucli urbà i des d'aquí segueix cap a Moià. El camí va estar vigent fins que el 1853 es construí la carretera de Manresa a Vic, que possibilità la circulació de carruatges. Cal dir que el camí ral era no era un camí carreter en tot el seu recorregut. | 08070-65 | Collsuspina | El trobem documentat àmpliament des del segle XVIII. El 1759 hi ha dos documents de certificació fet per regidors de Tona i Collsuspina testificant el mal estat d'alguns trams d'aquest camí, fonamentalment al seu pas per Sant Cugat de Gavadons i pel poble, apuntant la dificultat de mantenir el camí amb bens propis ja que no hi ha comerç ni trànsit, excepte l'Arrendatari del Mesón 'que conduce para el abasto de su arriendo' (Pladevall, 1990: 288). El 1760 en un document fet per observadors del Rei Carles III que especifica que hi havia un comerç important entre Vic i Manresa, sobre tot de teixits de tafetà, seda, i d'aiguardents i vi. El març de 1788 Francisco de Zamora recull l'estat dels camins principals del corregiment de Vic, i fent referència al camí de ferradura de Vic a Manresa explica les modificacions que cal fer perquè el camí sigui carreter : '... Antes de llegar al lugar de Collsespina se halla una riera nombrada lo Torrent de Collsespina, en donde deve construirse una pequeña puente; y pasada dicha puente se ha de suabizar la subida; los materiales para las referidas obras están muy cerca...'. La importància com a via de pas és confirmada per la primitiva via romana documentada entre el 124 i el 115 aC. per dos mil·liaris romans, l'un aparegut prop del Vilar de Tona, al peu de la costa, i l'altre a can Vendrell de Santa Eulàlia de Ronçana. Un tercer mil·liari, amb la inscripció malmesa, aparegué posteriorment a Vilageriu de Tona, el qual acabà de confirmar el traçat d'aquesta via romana, que coincideix en una bona part amb la Strata Francisca (o camí de França) de Vic a Manresa, abundosament documentada a Collsuspina i a Moià des dels volts del 1050. Notícies dels anys 1058 i 1065 (Pladevall, 1971) 'diuen que el camí francès passava per Fajadella i atravessava el torrent d'Ardanella, que es trobava en loco que dicitur ultra Spinam, és a dir, a l'altra banda de l'Espina, i el torrent de Juncosa, que baixava d'Armadans (Arx. Cap. Vic, col. 6, docs 1891 i 1950)'. La Strata Francisca era una via militar utilitzada pels francs durant la reorganització de la Marca Hispànica que venia des de Tona i pujaria per Güells i per Colldarniu, Regàs, Boldrons i Gavadons, seguiria fins al poble de Collsuspina i des d'aquí un ramal conduïa fins a Moià i Manresa, seguint la traça de l'antic camí Ral de Vic a Manresa; i un altre ramal portaria des del poble cap a l'Espina, seguint a Santa Coloma Sasserra fins arribar a Castellterçol. | 41.8462600,2.1906600 | 432811 | 4633023 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47323-foto-08070-65-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Romà | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. Lluís Rius i Font. OPC Diputació de Barcelona | 85|94|98|83 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47324 | Gegantons de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegantons-de-collsuspina | XX | Els gegantons de Collsuspina són dues imatges festives que representen un home i una dona. Tenen els caps fets de cartró-pedra i de factura senzilla, amb llargs braços i mans amples de roba, que en girar es mouen; van vestits amb robes que representen la seva condició de personatges populars: ella amb un vestit, davantal i mocador al cap; i ell amb armilla, faixa a la cintura i barret de palla. | 08070-66 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El dos gegantons de Collsusina els va fer l'Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina i tenen el nom de Coll i Espina, en honor a la denominació del poble. Actualment no hi ha colla de geganters, tot i que es conserven les figures. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47324-foto-08070-66-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC Diputació de Barcelona | Associació d'Amics de les Arts de Collsuspina | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47326 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0 | XX | Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç). | 08070-68 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47328 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tona | XIV-XX | L'Arxiu Municipal de Tona conserva documentació administrativa produïda orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des del segle XIV fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Actualment el seu dipòsit de documents té 490 metres lineals de documentació. Una part de la documentació de l'arxiu conté informació referent a Collsuspina degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. La documentació conservada és: Cadastre de Tona i Collsuspina de 1756. Talles i estims (1829-1839) (1827-1840). Padró municipal d'habitants (1828 i 1833). Acords del comú entre Tona i Collsuspina (1824-1842). | 08070-70 | c/ de la Font, 8-10. 08551 Tona | L'Arxiu fou organitzat entre els anys 1999 i 2000 per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona dins el seu Programa de suport al Patrimoni Documental local. L'any 2005 l'Ajuntament de Tona s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals, que coordina la mateixa OPC i que compta amb l'assistència tècnica d'un arxiver itinerant de l'OPC. Des del mes de gener de 2011, l'Arxiu Municipal disposa d'un Reglament del Servei d'Arxiu Municipal proposat per l'OPC i aprovat per l'Ajuntament de Tona. Segons l'article 1 d'aquest Reglament, el Servei d'Arxiu Municipal (SAM) és un servei de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i el tractament dels documents de l'Ajuntament, en la seva custòdia i en la seva divulgació, del qual té la responsabilitat tècnica l'arxiver itinerant esmentat. La vinculació de Collsuspina al terme de Tona fa que trobem molta documentació en l'arxiu d'aquest municipi, degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47328-foto-08070-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47328-foto-08070-70-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47329 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980. | 08070-71 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva). | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47330 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIII-XIX | En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular. | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.</p> | 08070-72 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47330-foto-08070-72-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47331 | Creu del cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-collsuspina | XX | Al centre del cementiri de Collsuspina hi ha una creu de pedró. És una creu de ciment, amb l'extrem dels tres braços en forma de punta de sageta, recolzada sobre una base de forma de paral·lelepípede sobre una base troncopiramidal. Porta una inscripció a una cara de la base SANTA MISSIÓ 1930. | 08070-73 | Cementiri de Collsuspina | Les creus de la Santa Missió eren creus commemoratives que s'erigien per recordar un episodi de prèdiques o exercicis pietosos que s'organitzaven en una localitat. Van tenir un impuls a partir del Concili de Trento. L'any 1930 es va celebrar una Santa Missió a Collsuspina, erigint aquesta creu com a recordatori. Possiblement es va posar al cementiri amb posterioritat, ja que no era el lloc habitual per posar aquests monuments. | 41.8267400,2.1793000 | 431847 | 4630865 | 1930 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47331-foto-08070-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47333 | Font Regàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-regas | http://indretsoblidats.wordpress.com/tag/font-del-regas/ | XX | Caldria millorar el drenatge de l'aigua | La font es troba propera a Sant Cugat de Gavadons, al peu del camí cap a Muntanyola. És una font de surgència natural, avui canalitzada per una mànega de plàstic per a desviar les aigües cap a un abeurador de bestiar. La font nodreix al vessant de la conca del riu Congost, principal afluent del riu Besós, a través del torrent del Güells. Presenta una senyalització de fusta amb el nom de la font i la conca que drena. Molt a prop d'aquest punt, entre el camí de can Regàs, Sant Cugat de Gavadons i Can Solà, trobem el vèrtex de les tres conques hidrogràfiques del Llobregat, Besos i Ter. | 08070-75 | Camí de can Regàs als Camps de la Serra | Fa uns anys la font es trobava molt sovint coberta de vegetació i el broc s'havia de cercar entre l'herba. Ara ha millorat, s'ha netejat l'entorn, s'ha posat alguna pedra vora el brollador per protegir-la una mica de la vegetació. També s'han posat nous rètols indicatius (a part del que es conserva de 1994). Aquesta nova rehabilitació ha estat realitzada el juny del 2010. | 41.8429100,2.1820200 | 432090 | 4632658 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47333-foto-08070-75-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | 98 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47335 | Mina d'aigua de can Barró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua-de-can-barro | XX | Als camps de sota la casa can Barro hi ha una mina d'aigua subterrània que recull aigua d'una font. La mina està coberta amb una volta de canó a la que s'accedeix per una portella superior de forma rectangular. L'aigua de la mina nodreix a la casa. | 08070-77 | Can Barró | 41.8376200,2.1693700 | 431034 | 4632081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47335-foto-08070-77-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 348,13 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.