Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47320 | Barraca del Pla de Querol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-querol | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a un pla a la costa de Querol, també anomenat pla de la Barraca. Aproximadament fa 320 x 400cm, amb parets verticals que es tanquen a la part superior, a uns 220 cm, per configurar la cúpula que està realitzada mitjançant el sistema d'aproximació de filades. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana que és més gran que les altres però que no té cap tipus de treball. Els murs fan 60 cm de gruix i deixen un espai interior de 2 m x 2,25, arribant a una alçada màxima de de 2,80m en el punt central de la cúpula. A la banda est té una finestra, i a l'interior de la paret oest hi ha una fornícula, que podria haver funcions d'armari. Tot i estar feta amb pedra seca, les parets interiors han estat arrebossades amb fang. A l'exterior hi ha un banc seguit en pedra seca sense relligar adossat a les parets sud i oest. | 08070-62 | Pla de Querol | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8221300,2.1838100 | 432217 | 4630350 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47320-foto-08070-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | A escassos metres d'aquesta barraca hi ha restes d'una segona barraca que sembla haver tingut planta arrodonida i ser més petita, fet que permet pensar en una substitució de l'una per l'altra. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47334 | PEIN Moianès- Riera de Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-moianes-riera-de-muntanyola | <p>http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20101109/20101109_AG.pdf</p> | <p>La flora i la vegetació d'aquest espai tenen l'interès de conservar alguns elements submediterranis força rars a la resta del territori català. La vegetació de l'espai és predominantment forestal, dominada per les pinedes de pi roig i pinassa i les rouredes seques de roure martinenc en procés de regeneració. Aquest paisatge forestal es completa amb un mosaïc de camps de conreu i prats de pastura (sobretot petits camps de cereals de secà) de gran interès per a la diversitat biològica. L'espai és una zona molt rica en densitat i diversitat de carnívors com la fagina, la guineu, la geneta i el gorja blanc. Entre els ocells d'aquest espai cal destacar les diverses àrees d'interès per a la cria de duc (Bubo bubo) i l'àliga marcenca (Circaetus gallicus), així com d'una àrea de campeig de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus). També destaquen les espècies vinculades als ecosistemes fluvials com el cranc de riu (Austropotamobius pallipes) i la llúdriga (L. Lutra), així com diversos peixos autòctons com la bagra comuna (Leuciscus cephalus) o el barb cua-roig (Barbus haasi). Pel que fa als amfibis, cal mencionar la salamandra, el tòtil, la granota verda i la reineta, especialment presents en la zona humida de l'antic estany del municipi de l'Estany. Amb aquesta ampliació també s'hi incorporen diversos espais d'interès geològic com el sistema càrstic en calcàries de les coves del Toll i de les Toixoneres o l'aflorament salí pròxim a Santa Maria d'Oló.</p> | 08070-76 | Collsuspina | <p>A Catalunya, el Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat l'any 1992, és l'instrument de planificació de nivell superior que estructura el sistema d'espais protegits de Catalunya i integra aquest sistema dins del conjunt del territori, ja que el PEIN és un pla territorial sectorial. Els objectius fonamentals del PEIN són dos: a) establir un sistema d'espais naturals protegits representatiu de la riquesa paisatgística i la diversitat biològica del territori de Catalunya; b) donar una protecció bàsica a aquests espais.Tots els espais del sistema d'espais naturals protegits de Catalunya estan inclosos al PEIN, enquadrat dins del Pla territorial de Catalunya (1995). L'any 2010, per un acord de Govern de la Generalitat de Catalunya, en va fer l'ampliació del PEIN afegint 816, 70 hectàrees del terme de Collsuspina.</p> | 41.8445300,2.1628400 | 430500 | 4632854 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Lluís Rius i Font, OPC Diputació de Barcelona | Les zones protegides inclou en el sector sud, nord i nord oest del terme: el Torrent de l'Espina, Plans de l'Espina i Plans de l'Espinoi. En el sector oest, el sector de Muntanya del Pol, el Torrent del Picanyol, els Plans d'Armadans, Costallisa. Zona nord: Pla de l'Alzina, Serrat de la Caseta, Coll de Nualard. Sector est: Pla de Grony. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||||
| 47348 | Antic cementiri de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cementiri-de-collsuspina | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | L'estat és regular perqué no queda res de l'antic cementiri. | A la banda de ponent de l'església de Santa Maria dels Socors hi ha un camp que actualment s'utilitza en part com a hort, on hi havia hagut l'antic cementiri de la parròquia. Encara es pot apreciar a la cantonada de ponent de la façana de l'església una arrencada de l'arc de l'antiga porta que donava accés al cementiri. Actualment no queden vestigis d'aquest anterior ús, i sembla que es van traslladar totes les restes al nou. Tot i així, convé tenir en compte aquest fet. | 08070-90 | Nucli urbà, al costat de l'església | En els orígens de l'església de Collsuspina, aquesta era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685, deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. Així, el cementiri vell de Collsuspina es construiria a partir del 1897, per albergar als morts de la zona d'influència de l'església de Santa Maria dels Socors. Més tard, degut a l'obligatorietat de traslladar els cementiris fóra del nucli urbà per motius d'higiene pública, i degut al creixement de la població i a instàncies d'un veí que exercia com a Secretari de l'Ajuntament, motivat per que volia tenir accés a la part posterior de casa seva, es va procedir al trasllat de les restes al nou cementiri que es va obrir l'any 1926. Per tant, el cementiri vell es va abandonar en aquestes dates. L'església de Santa Maria dels Socors es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. Al Llibre de Comptes de l'església, obert el 1690 consta que el 1737 es va renovar el paviment i es va rebatre la volta sobre el cor, el 1745 es va manar fer un fossat darrera la capella per treure humitat dels murs i paviment. El 1880 es van iniciar les obres d'ampliació de la façana i es va fer un nou presbiteri i noves capelles laterals, degut a l'increment de població del nucli; i fent una nova remodelació de la façana l'any 1909. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. | 41.8254900,2.1746900 | 431463 | 4630730 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47348-foto-08070-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47362 | Barraca de Costa Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-costa-vella | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Té la teulada una mica deteriorada | Barraca de pedra seca situada al sud del nucli urbà del poble de Collsuspina, a la zona del Pla de Querol, en una zona de marges que s'utilitza com a circuit de motos. És una barraca adossada al marge d'una feixa, de planta arrodonida, tot i que la façana és lleugerament plana, tancada amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades. La porta està oberta al sud, i té llinda de pedra allargada sense tallar. L'interior fa un diàmetre d'1,90 metres, i l' alçada màxima de l'interior és 1,60 m. La part exterior està recoberta de terra i vegetals que la fan impermeable. | 08070-104 | Pla de Querol | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8232700,2.1803800 | 431933 | 4630479 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47362-foto-08070-104-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47363 | Barraca de la granja Espinoi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-granja-espinoi | Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Barraca de pedra seca exempta, de planta rectangular ubicada a prop del camí que porta des del poble a l'Espinoi, abans d'arribar a la granja, a la dreta del camí. Està coberta amb falsa cúpula de forma piramidal construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra. Les mides exteriors són aproximadament 145 x 181 cm, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana. | 08070-105 | Camí de l'Espinoi | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8196300,2.1729300 | 431311 | 4630081 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47363-foto-08070-105-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47364 | Barraca de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-serreta-0 | http://wikipedra.catpaisatge.net/ | Té una petita part ensorrada | Barraca de pedra seca exempta, ubicada en unes feixes de conreu al sud del mas Collell. És de planta circular, coberta amb falsa cúpula construïda per aproximació de filades amb lloses de pedra i coberta de terra i vegetació. Les mides exteriors són aproximadament 190 cm de diàmetre, i amb una alçada màxima interior de 180 cm. Té una porta oberta al sud, amb llinda de pedra plana. | 08070-106 | La Serreta | Aquesta barraca està inclosa a l'inventari de la Wikipedra. | 41.8200400,2.1707500 | 431130 | 4630128 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47364-foto-08070-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47371 | Balma del Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-del-paleta | Serra, J.; Carné, D.; Valldeoriola, D.; Ciuró, D. (1984). Història de Collsuspina. Revista l'Estel de Collsuspina, núm. 7, juny de 1984. Edita, Ajuntament de Collsuspina. | Balma amb diferents cavitats que es troba a la dreta del camí que porta des del nucli urbà a l'Espina. Es troba davant de la cova de Fontscalentes, a l'altra banda del torrent. | 08070-113 | Camí cap a l'Espina | La balma o cova del paleta sembla que es va anomenar així degut a que un paleta molt pacient, entre finals del segle XIX i principis del XX, anomenat Carles Pratsobreroca, en veure que un dels costats del torrent de les Grioteres era planer, va decidir convertir-lo en hort. Al costat de l'esplanada hi havia una cova que s'anomenava cova del paleta. A la cova s'hi refugiava gent, i un cop s'inundà i van morir els que s'havien protegit allà. Des del punt de vista geològic aquestes estructures formen part de les anomenades calcaries de Collsuspina, les quals representen les roques marines més modernes d'Osona, formades a finals de l'Eocè (Priabornià). Formació situada per damunt de les margues blaves de Vic i inferior a la formació de guixos de Collsuspina, que marca la transició cap a les condicions de major continentalitat de la conca de l'Ebre, mentre que les formacions de les balmes són fruits dels procés erosiu de les darreres glaciacions del Quaternari ( Würm). | 41.8228500,2.1759600 | 431566 | 4630436 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47371-foto-08070-113-3.jpg | Inexistent | Paleògen|Neògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, Lluís Rius i Font OPC Diputació de Barcelona | Actualment les diferents boques de la balma estan 'ocupades' i s'han ubicat diferents elements que utilitzen els estadants esporàdics, així com s'ha construït una barraca davant una de les obertures. | 124|125|123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47392 | Goigs de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-pere-martir | XX | <p>Goigs a lloança de Sant Pere Màrtir, es venera a Sant Cugat de Gavadons, parròquia de Collsuspina, Bisbat de Vic. Sant Pere Màrtir és advocat contra les pedregades. El document que recull el text del goig que es cantava a Sant Cugat de Gavadons és en paper, està editat pels Amics del Goigs de Vic, núm. 34, l'any 1968 i imprès per la Tipografia Balmesiana de Vic el 1968.</p> | 08070-134 | Sant Cugat de Gavadons | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col·lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix.</p> | 41.8463400,2.1740000 | 431428 | 4633046 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47392-foto-08070-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47393 | Goigs de Nostra Senyora del Socós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-del-socos | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIX | <p>Goigs de Nostra Senyora del Socós, que es canten a la capella del Socós o Socors, a Collsuspina. Al text especifica que és parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, Bisbat de Vic, ja que el document és anterior a la independència de la parròquia que es va produir definitivament el 1897, adquirint categoria de parròquia. El document que recull el text del goig que es cantava a Nostra Senyora del Socors és en paper, editat per Ignasi Valls estamper reial de Vic, l'any 1835. Presenta l'estructura característica d'aquest tipus de document.</p> | 08070-135 | Santa Maria del Socós | <p>Els goigs són composicions poètiques, de caire popular, que es canten a la Mare de Déu, a Crist o als sants. Es canten col:lectivament, en el marc d'un acte religiós de cert relleu, com ara una missa de festa major, un aplec, una processó... La seva finalitat consisteix a donar gràcies pels béns rebuts, o bé com a pregària per demanar la salut física o espiritual de la comunitat. La paraula goigs també designa l'imprès en què aquestes poesies s'imprimeixen. Generalment són impresos senzills, en fulls solts i amb una composició tipogràfica que es manté amb poques variants fins avui en dia: una orla formada amb elements tipogràfics o bé dibuixada que emmarca el títol, el text, la imatge de l'advocació i la música. Els motius ornamentals característics dels goigs són la imatge a la qual són destinats, i l'orla que emmarca el text, que tradicionalment es reproduïa mitjançant el boix o xilografia, i posteriorment també s'ha usat la calcografia, la fotografia o el dibuix. L'església de Collsuspina, advocada a Santa Maria dels Socors, es va construir gràcies a la iniciativa de l'hereu del Mas Pedrós entre 1592 i 1600. Segons una consueta parroquial de Balenyà que es conserva a l'Arxiu de la Mensa Episcopal de Vic (plec 910) i redactada pel rector el 1659, l'església de Nostra Senyora dels Socors de Collsuspina es va fer l'any 1592 i es va beneir el 15 de juny de 1600. En els seus orígens era una capella filial de la parròquia de Balenyà i va adquirir la categoria d'església parroquial el 1897, amb dret a tenir cementiri, ja que abans s'enterrava a Balenyà. En la visita del Bisbe de Vic l'any 1685 deixà constància que no tenia sagrari, ni font baptismal, ni cementiri, degut a la dependència de la parròquia. El 1828 es va unir eclesiàsticament amb Sant Cugat de Gavadons i un sol capellà es feia càrrec de les dues esglésies. Cada 15 de juny es celebra la festa de la seva patrona i, abans de la seva independència eclesiàstica, cada dilluns de Cinquagèsima s'hi anava en processó des de Sant Fruitòs de Balenyà.</p> | 41.8254100,2.1748800 | 431479 | 4630721 | 1987 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2020-01-24 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Popularment es coneix com Nostra Senyora del Socós, tot i que actualment s'anomena Socors. Hem mantingut la denominació original. | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47416 | Llegenda de Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-rafael-de-casanova | XVIII | Rafael Casanova i Comes (Moià, circa 1660 - Sant Boi de Llobregat, 2 de maig de 1743), advocat i polític català partidari de Carles d'Àustria durant la Guerra de Successió Espanyola, fou el darrer conseller en Cap de Barcelona (1713-1714). La seva figura ha esdevingut un exemple del ciutadà compromès en la lluita contra la tirania i un símbol de la defensa de les Institucions Catalanes d'autogovern, essent objecte d'homenatge durant la Diada Nacional de Catalunya. Era fadristern d'una família de pagesos terratinents de Moià que de ben jove emigrà a Barcelona on estudià la carrera de dret. Segons informació dels propietaris del mas Casanova, en el que s'ha mantingut la línia generacional, Rafael de Casanova en realitat era fill d'un fradistern del Mas Casanova de Collsuspina que es va traslladar a Moià. | 08070-158 | Mas Casanova | La masia Casanova donà el nom a la família de Rafael de Casanova, nat a Moià, i heroi de la resistència a les tropes borbòniques l'any 1714. L'antiga casa va ésser incendiada com a represàlia i posteriorment es va refer, com consta a la data 1780 a una llinda. | 41.8304500,2.1813200 | 432019 | 4631275 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47416-foto-08070-158-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 63 | 4.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47280 | Dolmen de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-lespina | BATISTA i NOGUERA, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. COLOMINES ROCA, J.; GUDIOL RICART, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. GUDIOL, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. PERICOT GARCIA, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. RIUS i SERRA, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920) | Està ensorrat i s'ha perdut quasi tot el túmul. | Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu tipus dolmen, sembla una cambra simple de planta trapezoïdal, de 2 m de llargada per 1'50 m d'amplada i una alçada màxima de 2 m. El túmul, d'uns 8 m de diàmetre, es conserva parcialment i resta cobert per la caiguda de dues de les grans lloses del megàlit. En l'actualitat, no queda cap llosa del sepulcre en la seva posició original i algunes d'elles es troben caigudes cap el centre del sepulcre. | 08070-22 | Serra de Santa Coloma | El dolmen va ser excavat per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920, que hi van dedicar dos dies. Entre el material arqueològic que es va extreure en la intervenció destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats. Es conserva al Museu Episcopal de Vic. | 41.8061700,2.1765500 | 431597 | 4628584 | 1800aC | 08070 | Collsuspina | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47280-foto-08070-22-2.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Situat en els altiplans que formen els cingles de Puig sa Gordi, constituït per estrats de calcàries i margues que formen el relleu en costes descendents. | 79 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47281 | Col·lecció d'objectes del Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-episcopal-de-vic | <p>Batista i Noguera, R. (1961). Sepulcros megalíticos de la comarca del Moyanés. Barcelona: Diputación de Barcelona. Inistituto de Prehistoria y Arqueología. Fascicle 1. Butlletí Excursionista de Vic. III, p.161-164. Colomines Roca, J.; Gudiols Ricart, J.M. (1923) 'Sepulcres megalítics de l'Ausetania'. Quaderns d'Estudi. [Barcelona] vol. XV (octubre-desembre de 1923), 57. Guitart, I. (1986). Objectes d'ornament personals prehistòrics del Moianès i d'Osona al Museu Episcopal de Vic. Ausa, XII, núm. 116, p. 1-19. Gudiol, J.M. 'El dolmen de l'Espina'. Butlletí del Centre Excursionista de Gurb. XV. Pericot Garcia, Ll. (1925). La civilización megalítica catalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1925. Rius i Serra, J. 'Sepulcres megalítics excavats pel Museu de Vic'. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. [Barcelona] vol. VI (1915-20), p.504. Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Gazeta de Vich, núm. 2209. (1920) Exploració del dolmen de la Espina. Signat M.T. Butlletí del Centre Excursionista de Vich. Vol. III. (1920)</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>El Museu conserva el material arqueològic extret en l'excavació realitzada al dolmen de l'Espina per membres de la secció d'Exploracions del Centre excursionista de Vic l'any 1920. Destaca una olla de ceràmica feta a mà en forma de casquet esfèric amb un mugró; altres fragments ceràmics informes; rodelles de collaret fetes en os, perforades en pecten, botons d'os perforats en V prismàtics, un botó d'os de base quadrada i secció triangular perforat en V, un punxó en os i fragments d'anelles en os. En metall, aparegué una sageta de coure de 14 mm de llargada. En la part superior del megàlit aparegué una moneda de Felip IV, així com diversos fragments de ceràmica pintada corresponents a un plat del segle XVI, i una moneda de plata consular d'època romana. Les restes antropològiques més importants corresponen 2 o 3 mandíbules humanes que conserven algunes peces dentaries, algunes falanges i ossos indeterminats.</p> | 08070-23 | Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47281-foto-08070-23-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Una part dels objectes es troben exposats a la sala de la planta baixa, i altra part a la sala de reserva o galeria d'estudi. | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47282 | Fontscalents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fontscalents | BATISTA NOGUERA, R.; PETIT MENDIZABAL, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212. | El jaciment està exhaurit. | Cova natural d'enterrament Inhumació col·lectiva, en una cova-abric formada en roques sorrenques sobre el torrent que li dóna nom. És una petita cavitat amb dues entrades que donen accés a dues sales que es comuniquen entre si, de 3'70 m d'amplada per 9'50 m de llargada. | 08070-24 | Fontscalents | El jaciment havia estat prospectat d'antic per afeccionats de la zona, fins que l'any 1969 membres del Museu de Moià, supervisats pel Museu Arqueològic de Barcelona, hi realitzà una campanya. Posteriorment, es va fer una segona campanya per l'Institut de Prehistòria i Arqueologia, durant les quals es confirmà la falta d'estratigrafia, ja que el material arqueològic sortí molt remenat. Però es confirmà que la cova era sepulcral amb superposició d'enterraments que abasten un ampli camp cronològic. Les restes arqueològiques que es van extreure compten amb almenys 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. El material ceràmic està format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Pel que fa a la indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten. Les restes arqueològiques trobades permeten diferenciar dues etapes: una de sepulcres de fossa al qual aniria associat el vas amb carena baixa, el nucli de sílex del tipus 'pota de cabra', així com els punxons d'os; i un altre d'utilització de la cova amb finalitats d'inhumació que correspondria al Calcolític i associat a la ceràmica amb cordons llisos amb grans formes i les 6 denes discoïdals. Malauradament, la falta d'estratigrafia no ha permès poder ampliar informació, i tampoc s'ha pogut confirmar la procedència dels diferents inhumats a la cova i no es pot associar cap resta antropològica a cap moment cultural concret. El jaciment es troba avui dia gairebé exhaurit del tot. | 41.8232000,2.1760200 | 431571 | 4630475 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47282-foto-08070-24-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També és conegut amb el nom de cova 'Del Paleta', degut a que es troba propera als horts del paleta. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47283 | Col·lecció d'objectes del Museu de Moià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-del-museu-de-moia | <p>Batista Noguera, R.; Petit Mendizabal, M. A. (1973). 'La cueva sepulcral de 'Fontscalents' (Collsuspina, Barcelona)'. Ampurias. 35, p.205-212.</p> | Alguns elements estan fragmentats o incomplerts. | <p>Les restes arqueològiques que es van extreure del jaciment Fontscalentes es conserven al Museu de Moià. Es conserven les restes òssies de 6 individus: 2 infants, 3 adults i 1 vell, dels quals es conserven restes de crani, mandíbules i varietat d'ossos llargs. Diferent material ceràmic format per diferents vasos gairebé sencers i de molts fragments diversos. Cal destacar la presència d'un vas cònic-esfèric de pasta vermellosa, part d'un vas de pasta grisa compacta amb una carena molt baixa i amb anses tubulars horitzontals, diversos fragments de vores amb cordons llisos, fragments informes amb decoració incisa de dobles línies i de paral·leles, un petit fragment amb decoració de cordons, pertanyent a un gran vas, etc. Quant a indústria lítica, destaca la presència d'un nucli del tipus 'pota de cabra' piramidal de color gris melat, amb restes d'haver-se extret unes 16 fulles, diverses fulles microlítiques amb retocs laterals i alguns bilaterals. També destaquen fragments de cristall de roca sense forma i un fragment de destral de basalt polida que fou trobada, segons els excavadors, als voltants del jaciment. En os, aparegueren diversos punxons i denes de collar d'esteatita perforada, de calaïta i algunes de pecten.</p> | 08070-25 | C/ Rafael Casanova, 8. 08180 Moià | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | -1800 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47284 | Cova dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-ossos | Clop, X.; Cruells, W. (1991). La cova dels Ossos (Collsuspina, Osona). Memòria definitiva dels treballs d'excavació arqueològica d'urgència. Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Roma i Casanovas, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. BUBOK PUBLISHING, S.L. | El jaciment està exhaurit. | La cova està situada molt a prop del port o coll de la Pollosa, l'únic pas natural entre el Moianès i la Plana de Vic en una zona boscosa de roures. És una balma allargada, oberta al mig d'un espadat calcari, a mida que la galeria s'endinsa en direcció a ponent, les seves dimensions es van reduint, fins arribar a una sala de formes arrodonides, de manera que es diferencien tres espais: la cova i el passadís d'accés, la balma i la zona exterior. La cova i el passadís d'accés: en l'excavació es constatà que la cova havia estat pràcticament buidada, i hi restava poc sediment original, així com l'absència gairebé total de restes materials, destacant tan sols la troballa d'una dent humana, d'una peça de sílex retocada i d'una dena de collaret en pedra. La balma que dóna accés a la cova, oberta enmig dels blocs calcaris, a uns 3 m d'alçada respecte la zona de contacte amb el bosc. Té uns 7 m d'amplada per 13 m de llargada i està orientada a migdia. Es realitzà un sondeig que no aportà cap resta material ni estructural i, per tant dificulta determinar la possible utilització de la balma en algun moment prehistòric. La zona exterior correspondria a l'abocament del sediment extret pels aficionats que van fer intervencions descontrolades de l'interior de la cova, que en el moment de l'excavació de 1991 presentava superficialment una gran quantitat de restes de fauna, així com ascles de quars i de sílex. Es van recuperar restes lítiques de sílex, quars i cristall de roca que correspondrien a restes de talla (ascles sense retocar), i tan sols dues peces retocades, una lamineta en cresta i una ascla amb retoc abrupte, de sílex. El material ceràmic recuperat fou escàs (tan sols 21 fragments informes de ceràmica feta a mà de petit tamany) i sense context cronocultural. També una dena de collaret cilíndrica feta en calcària. Pel que fa a les restes antropològiques, destaca el considerable nombre de dents humanes (156 en total). La presència d'altres materials ossis humans és molt escadussera i poc significativa (8 falanges i alguns fragments i estelles sense significació). També destaca l'elevat nombre de restes òssies de fauna recuperades (macrofauna i microfauna). | 08070-26 | Roc dels Esparvers | Va ser excavada l'any 1991 pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. La troballa de restes humanes ha posat de manifest la utilització d'aquesta cavitat com a lloc d'enterrament múltiple, havent-se documentat la inhumació de com a mínim 19 individus. Tot i que no se sap quin fou el ritual funerari emprat, el fet que sigui un enterrament múltiple en cova permet situar el jaciment en un ample ventall cronològic que podria anar del Neolític Final-Calcolític al Bronze Antic (2700-1500 AC). | 41.8207400,2.1897800 | 432711 | 4630191 | -1500 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47284-foto-08070-26-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 79|78 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47328 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-tona | XIV-XX | L'Arxiu Municipal de Tona conserva documentació administrativa produïda orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des del segle XIV fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Actualment el seu dipòsit de documents té 490 metres lineals de documentació. Una part de la documentació de l'arxiu conté informació referent a Collsuspina degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. La documentació conservada és: Cadastre de Tona i Collsuspina de 1756. Talles i estims (1829-1839) (1827-1840). Padró municipal d'habitants (1828 i 1833). Acords del comú entre Tona i Collsuspina (1824-1842). | 08070-70 | c/ de la Font, 8-10. 08551 Tona | L'Arxiu fou organitzat entre els anys 1999 i 2000 per l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) de la Diputació de Barcelona dins el seu Programa de suport al Patrimoni Documental local. L'any 2005 l'Ajuntament de Tona s'adhereix al Programa de Manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals, que coordina la mateixa OPC i que compta amb l'assistència tècnica d'un arxiver itinerant de l'OPC. Des del mes de gener de 2011, l'Arxiu Municipal disposa d'un Reglament del Servei d'Arxiu Municipal proposat per l'OPC i aprovat per l'Ajuntament de Tona. Segons l'article 1 d'aquest Reglament, el Servei d'Arxiu Municipal (SAM) és un servei de caràcter administratiu i cultural especialitzat en la gestió i el tractament dels documents de l'Ajuntament, en la seva custòdia i en la seva divulgació, del qual té la responsabilitat tècnica l'arxiver itinerant esmentat. La vinculació de Collsuspina al terme de Tona fa que trobem molta documentació en l'arxiu d'aquest municipi, degut a que va formar part d'aquest municipi fins a la seva independència l'any 1841. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47328-foto-08070-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47328-foto-08070-70-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47329 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-collsuspina | XIX-XX | El fons de l'Ajuntament de Collsuspina està format pel conjunt de documents produït orgànicament i/o reunit i utilitzat per l'organisme en l'exercici de les seves activitats i funcions des de 1845 fins a l'actualitat. El fons està organitzat segons el quadre de classificació desenvolupat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. A l'arxiu municipal, a banda del fons de l'ajuntament, hi ha també el fons del Jutjat Municipal (des de 1842). La documentació ocupa un total de 57,9 metres lineals. La documentació conservada està classificada en els següents grups documentals: Administració general (1885 - 2013); hisenda (1845 – 2012), entre els que destaca l'amillarament de 1862, el primer realitzat com a municipi; proveïments (1917-2008), destacant document d'aprofitament de cabals d'aigua de 1917; serveis socials (1948-2011); sanitat (1907-2009); obres i urbanisme (1947-2013); seguretat pública (1920-2002); serveis militars (1878-2001); població (1880-1964), entre els que destaca el padró de 1880; eleccions (1890-2012), amb un cens electoral de 1880; ensenyament (1949-2010); cultura (1969-2012); serveis agropecuaris i medi ambient (1920-2012); cartografia (1976-1984); jutjat de pau (1842-2009), que inclou el registre civil de 1871 a 2009. Entre aquesta documentació hi ha alguns documents que destaquen pel seu interès, per exemple la còpia del document d'establiment de la vicaria parroquial el 1828. L'arxiu conserva un conjunt de fotografies en una caixa, aproximadament unes 20, que són d'actes i festes a partir dels anys 1980. | 08070-71 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El fons documental de l'Arxiu Municipal es conserva a l'Ajuntament de Collsuspina. La documentació municipal ha estat sempre conservada en les dependències de l'ajuntament en els seus successius emplaçaments fins la seva ubicació definitiva a l'edifici actual, cal Roma, des de mitjans dels anys 1990. No hi ha documentades actuacions arxivístiques específiques ni hi ha documentats instruments de descripció sistemàtics fins la intervenció que hi portà a terme l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona entre els mesos de juliol i desembre de 2006. Immediatament després l'ajuntament de Collsuspina s'adherí al Programa de manteniment de la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona. El terme de Collsuspina es va formar per la fusió de dos antics territoris dels termes de Tona i Balenyà, a banda i banda del camí ral de Vic a Manresa; com a entitat civil va estar inicialment agregada a Tona fins que se'n segregà definitivament el 1841 (va iniciar els tràmits de segregació el 1814, però aquesta segregació inicial no havia arribat a ser efectiva). | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||||
| 47330 | Fons documental de l'Arxiu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-episcopal-de-vic-1 | <p>Ginebra i Molins, Rafel (2000). Els arxius de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Onze segles d'història i cent anys de concentració de fons. Lligall, 16 , p. 11-84.</p> | XIII-XIX | En ser documents antics, algun tenen estat de conservació regular. | <p>El fons de l'Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic és un dels més importants de Catalunya, amb uns 2.000 metres lineals de documentació, tant civil com eclesiàstica, que abasta des del segle IX fins a l'actualitat. La Biblioteca és formada per uns 100.000 volums, amb uns 300 manuscrits, el més antic dels quals data del segle IX, i amb prop de 200 incunables. L'Arxiu conté documentació referent a l'actuació del bisbe (visites pastorals, ordenacions, correspondència,...) i a la gestió dels béns i les rendes vinculats a la dignitat episcopal vigatana i a la seva jurisdicció tant civil com eclesiàstica (capbreus, plets, llevadors, estadístiques parroquials,...). La documentació conservada que procedeix o fa referència a Collsuspina es conserva en diferents conjunts de fons: l'arxiu de la Mensa episcopal, els arxius parroquials, arxius patrimonials, arxiu del capbreu i notarials. En haver tingut vinculació amb les parròquies de Tona i de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba als arxius d'aquestes parròquies. L'església dels Socors de Collsuspina quedava inclosa en el terme parroquial de Balenyà. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia també a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània. FONS PARROQUIALS: Arxiu Parroquial de COLLSUSPINA: Llibres sacramentals: baptismes (1828-1856), capítols matrimonials (1818-1878), testaments (1837-1889), llibre de baptismes, matrimonis i defuncions (1877). Documentació notarial: (1849-1906). Arxiu Parroquial de SANT CUGAT DE GAVADONS: llibres notarials (1626-1785). Llevador 'de pensions de censals, censos y altres annuals corresponsions ques fan a las iglésias de Sant Andreu de Tona y Sant Cugat de Gavadons' (1757). Arxiu Parroquial de SANT FRUITÓS BALENYÀ (1655-1942): Llibres sacramentals: baptismes (1655-1883), confirmacions (1710-1880), matrimonis (1852-1855), defuncions (1655-1894) Llibres d'administració: comptes i factures (1636-1869), administració vària (1784-1942), llevador de rendes i censals de l'església dels Socors (1638-1859). Llevadors de rendes i censals de la parròquia de Balenyà (1774): 'Llevador de las rendas”. Llibres notarials: manuals (1606-1744), capítols matrimonials (1577-1726), testaments (1590-1899), actes (1300-1851). Arxiu parroquial de SANT ANDREU DE TONA (1219-1900). L'arxiu parroquial de Tona es va cremar durant la Guerra Civil i es conserva poca documentació. Administració de l'obra (1814-1828), actes de l'ajuntament (1825-1841). Llevadors de rendes (1701-1800). Registres de documents (1219-1622), registre elaborat a partir de la descripció del catàleg dels fons de la secció d'arxius parroquials. Vària notarial, (1301-1900). ARXIU DE LA MENSA EPISCOPAL: Visites pastorals a Santa Maria de Collsuspina (1685 a 1857). Visita pastoral a la Mare de Déu dels Socors Collsuspina 1771. Visita pastoral a Sant Cugat de Gavadons 1771. Consueta de les rendas de la rectoria de Sant Fruitós de Balenyà, 1601-1661. ARXIUS PATRIMONIALS: Llibre de la Concòrdia del mas Oller de Collsuspina, 1732-1779. Llibre de comptes del mas L' Espina de Collsuspina, 1786-1826. CADASTRES: Cadastres de 1757 de Sant Fruitós de Balenyà, de Tona i de Collsuspina. ARXIU DE LA CÚRIA FUMADA: Llibre de genealogies 1779-1930, en el que surten genealogies del Garet i l'Espina. Manual notarial de la parròquia de Tona 1502-1505, rúbrica de diferents capítols matrimonials 1700-1800.</p> | 08070-72 | Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic. Palau Episcopal. Carrer Santa Maria, 1. 08500 VIC | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic va néixer amb la creació del mateix bisbat, en els darrers decennis del segle IX. El document més antic que es conserva és un pergamí de l'any 881. Si bé en els inicis tot fa pensar que es guardaven junts tots els fons, ben aviat es va establir una organització arxivística separant-se, a finals del segle XII, el fons documentals del Capítol de Canonges dels de la Mensa Episcopal. En el transcurs del segle XIII es van redactar els primers registres i instruments de descripció, com el cartulari de la catedral Liber dotationum antiquarum (1215). A finals del segle XVIII mossèn Domènec Jaumar reorganitzà la documentació més antiga de l'Arxiu Capitular (segles IX-XIII) i a començaments del XIX s'inicià el registre de pergamins de la Mensa Episcopal, acabat el 1920 pel canonge Casadevall. El fet que els dos arxius seguissin rigorosament separats a començaments del segle XX va comportar que la Mensa Episcopal perdés aproximadament una tercera part del seu fons en l'incendi del Palau l'estiu de 1936, durant la Guerra Civil, mentre que l'Arxiu Capitular no sofrí cap dany. Malgrat la lamentable conjuntura, durant aquest període ingressà l'Arxiu de la Cúria Fumada, la notaria eclesiàstica de Vic, traslladat el 1937 per Josep M. Font i Rius en el marc de les tasques de salvaguarda del patrimoni documental vigatà. Després de la guerra i amb el Dr. Eduard Junyent (1901-1978), es van tornar a unir els dos arxius i es van reorganitzar els fons de l'Arxiu Capitular i el de la Cúria Fumada. Sota la seva direcció té lloc la vertebració de l´Arxiu Episcopal de Vic tal com és actualment. Ja abans, el 1933, havia incorporat l'Arxiu de la Vegueria. El 1948, aprofitant el trasllat del Museu Episcopal a un altre edifici, el Dr. Junyent va ubicar els fons de la Mensa Episcopal que es conservaven fora de l'Arxiu a les sales que quedaren buides. En aquesta època ingressà l'Arxiu Notarial Civil. El Dr. Junyent també incorporà les sèries dels Arxius Parroquials, alguns dels quals entraren tot just acabada la guerra mentre que d'altres han anat ingressant de manera progressiva. Finalment, el 1972 va incorporar a l'Arxiu els fons de les comunitats de beneficiats de la Catedral i de l'església de la Pietat de Vic. En els darrers anys, sota la direcció del Dr. Miquel S. Gros, han continuat ingressant nous arxius parroquials i alguns fons personals i patrimonials. Igualment, els notaris de Vic han dipositat a l'Arxiu els fons reservats i més tard s'hi han integrat també, com a dipòsit, els Arxius dels Jutjats 1 i 3 de Vic. És en aquesta darrera època quan s'han elaborat la major part dels instruments de descripció de què disposa l'Arxiu. Des de l'octubre de 1998 al març de 2003 es va portar a terme la reorganització i adequació dels fons de l'Arxiu, gràcies a l'acord entre l'Ajuntament de Vic, el Bisbat de Vic i la Diputació de Barcelona. El treball va ser coordinat per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i els responsables tècnics del Bisbat i l'Ajuntament de Vic.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47330-foto-08070-72-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47340 | Cal Roma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roma | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI-XIX | Casa ubicada a la part central de la Plaça Major del poble, de planta rectangular, coberta amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal, i ràfec de doble filades de teules. Té planta baixa i dos pisos, amb estructura en pedra vista i cantoneres de pedra ben tallades. La façana principal s'obre a la plaça, a la cara nord, presenta estructura simètrica, amb dues portes d'entrada amb llinda, i conjunts de tres obertures a cada pis; al primer una finestra i dos balcons que aprofiten la mateixa balconada, i al segon pis hi ha tres finestres. Les façanes laterals s'obren a dos carrers, la de llevant al carrer Major i la de ponent al carrer Nou, les dues presenten diferents obertures que es van fer recentment, en la rehabilitació que va modificar també el seu interior. Actualment hi ha la seu de l'Ajuntament. L'element més característic són les llindes amb motius tallats de les dues portes principals. La de l' esquerra amb diferents dibuixos d'eines de ferrer, nom del propietari i la data: CASA ARMADANS (-----ADA) ANY 1644. La de la dreta amb un motiu central de rosa circular sobre un peu i la data 1788, tot encerclat amb un rectangle amb els angles de quart d'esfera invertits. | 08070-82 | Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | Actualment aquesta casa es coneix com cal Roma, degut al nom dels anteriors propietaris. Possiblement es va construir quasi al mateix temps que cal Xarina, per una família de ferrers anomenats Armadans, tal i com consta al capbreu de Tona de 1588 (ABEV), i es podria tractar d' un descendent o del mateix que regentava l'hostal, Bernat Armadans. Els Armadans que van fer la casa al poble devien ser fradisterns d'un dels masos Armadans que hi ha al terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons. No sabem exactament la data de construcció de la casa, però es devia iniciar poc després de la construcció de cal Xarina, tot i que a la llinda consta la data 1644, que possiblement fou feta amb posterioritat. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8255100,2.1751200 | 431499 | 4630732 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47340-foto-08070-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47340-foto-08070-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47340-foto-08070-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Altres denominacions conegudes: casa Armadans. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47347 | Fita de Terme al camí de can Regàs a Boldrons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-al-cami-de-can-regas-a-boldrons | Fita de terme tallada en pedra que es troba a la cruïlla del camí Muntanyola i el que porta a la masia Boldrons. És una fita de forma troncocònica amb tres cares i la base més ample que la part superior, ja que està arrencada i dispositada sobre el marge del camí. A una cara porta inscrita una T (Tona) i a l'altre una C (Collsuspina). | 08070-89 | Camí de Muntanyola | Collsuspina tenia el seu terme repartit entre Tona i Balenyà, amb la línia divisòria entre els dos sectors al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber al segle XVI, punt marcat amb una creu de terme. La zona nord del municipi depenia de l'església de Sant Cugat de Gavadons que va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. La separació de Collsuspina i Tona es va fer l'any 1841. Aquesta és la fita que marca el límit dels termes de Tona i Collsuspina, tot i que no es troba ubicada just al límit dels termes sinò que està arrencada i moguda, trobant-se dins el terme de Collsuspina i a un 40m de l'inici del terme de Tona. Possiblement aquesta fita es feu en el moment de formació del municipi de Collsuspina. | 41.8441000,2.1884500 | 432625 | 4632785 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47347-foto-08070-89-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47357 | Fons documental de l'Arxiu Municipal de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya-0 | XVIII-XIX | L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XVIII fins a l'actualitat i ocupa 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. Concretament, es conserva documentació que pot fer referència a Collsuspina, concretament el cadastre de 1756, on hi surt el mas Floriach (Talles, estims i cadastre 1756). | 08070-99 | C/ Pista, 2. 08550 Balenyà | El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. Per aquest motiu algun document de l'arxiu municipal de Balenyà pot fer referència a zones de Collsuspina. La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47358 | Fons documental de Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-sant-fruitos-de-balenya | <p>Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XI-XX | Manca molta part de la documentació | <p>L'arxiu de la parròquia de Balenyà es troba majoritàriament dipositat a l'Arxiu Episcopal de Vic, tot i que a la rectoria es conserva encara alguna documentació. Es té notícies de que hi havia pergamins des del 963, però es conserva només una part, així com documentació sagramental moderna i alguns manuals de l'antiga administració. Es conserva una trentena de manuals, entre ells els llibres de baptismes (1655-1726, 1727-1806) i òbits (comencen al 1656), i una part de matrimonis. Els llibres de Comptes de la Confraria del Roser a partir de 1594; el Llibre del magisteri de Balenyà (1730); el llibre de visites pastorals (1656 a 1978). També conserva un document de 1890 amb un extracte dels pergamins de Balenyà, uns trenta documents d'entre els segles X al XIII, amb una nota del Bisbe Morgades del seu trasllat als arxius de Vic.</p> | 08070-100 | Carrer Miquel Bosch y Jover, 1, 08550 Els Hostalets de Balenyà | <p>L'arxiu parroquial va ser destruït pels francesos en l'incendi de la rectoria l'any 1654 i es van salvar pocs documents, alguns pergamins i documents dels segles XVI i XVII que es troben repartits entre l'Arxiu Episcopal de Vic i la mateixa rectoria de Balenyà. En haver tingut vinculació l'església dels Socors amb la parròquia de Balenyà abans de la independència eclesiàstica l'any 1897, molta documentació referent a Collsuspina es troba a l' arxiu d'aquesta parròquia. El 1828 es va establir un coadjutor fix que alhora servia a l'església dels Socors de Collsuspina i a Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Tona. El 1877 s'erigí Collsuspina com a parròquia i se li va adjudicar l'església de Sant Cugat de Gavadons com a sufragània.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Regular | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94|98 | 56 | 3.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47372 | Fita de terme a L'Escanyolit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-a-lescanyolit | Al costat del pont natural de pedra de l'Escanyolit hi una fita de pedra de forma triangular amb tres cares. A una cara té la inscripció SC (Santa Coloma) a la banda sud, i a altra cara hi ha la inscripció B (Balenyà) orientada a nord. La fita indicava la divisió parroquial, ja que no coincideix amb la divisió municipal posterior. | 08070-114 | L'Escanyolit | El sector de migdia del terme de Collsuspina va estar vinculat a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, essent sufragània d'aquesta l'església la Marededéu dels Socors de Collsuspina, erigida cap al 1590. La línia divisòria entre el sector de Tona i el de Balenyà era al mig carrer Major actual, entre cal Xarina i cal Barber, al lloc que indica una creu de terme. La total independència es produeix el 1897, quan el rector de Balenyà va admetre la nova delimitació i renuncià a qualsevol dret sobre l'església dels Socors. | 41.8115600,2.1785800 | 431771 | 4629180 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47372-foto-08070-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47414 | Fons d'imatges de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-de-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | <p>http://mdc1.cbuc.cat</p> | XIX-XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons Estudi de la Masia catalana, es conserven dues fotografies de Collsuspina fetes per Lluís Illa a principis del segle XX. - Nens jugant davant una casa. Circa 1932, original en paper. - Algunes cases en un carrer i gent, entre 1890 i 1932, original en paper.</p> | 08070-156 | C/ Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>L'Estudi de la Masia Catalana va ser un projecte ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955). El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili. El fons fotogràfic consta de 7.705 imatges d'unes 1.500 masies de Catalunya i les Illes Balears, realitzades per fotògrafs de renom, de gran valor arquitectònic i etnogràfic. Aquest fons fou cedit l'any 1975 al CEC per la senyora Núria Delétra-Carreras Patxot.</p> | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47414-foto-08070-156-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Lluís Illa | 98 | 55 | 3.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47309 | Era de can Bellver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-bellver | XVIII-XIX | No es conserven algunes lloses. | Davant l'entrada a la masia Bellver hi ha una era amb el paviment de grans lloses de pedra calcària, feta amb blocs de pedra ben escairats i disposats de forma ordenada. Es tracta d'una de les poques eres que presenten paviment de pedra a la zona. Es troba situada en l'espai que queda entre el conjunt de la casa i els coberts, al camí que accedeix directament a la casa. | 08070-51 | Bellver | Bellver és una de les masies més antigues del municipi. La primera notícia històrica que es té constància és del fogatge de 1553, que censa la casa a la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. Tal i com es pot veure en l'estructura de la casa es tracta d'un mas que s'ha anat ampliant en diferents èpoques, i possiblement el seu origen fou simultani de la veïna església de Sant Cugat, amb origen medieval. L'era era un dels espais indispensables de les masies, ja que en ella es feia la batuda del cereal, fet que obligava a que el seu paviment fos dur i pla, de manera que es pogués realitzar bé aquesta tasca i després poder recollir el gra sense problemes. | 41.8462200,2.1721300 | 431273 | 4633034 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47309-foto-08070-51-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47341 | Llinda de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-cisteller | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra que es troba sobre el portal d'entrada de la casa cal Cisteller, situada al nucli urbà. És de dimensions considerables (2 m x 40 cm), de forma rectangular, i té una inscripció tallada: ANTON MAIATS AVE MARIA 1774, junt amb símbols religiosos com dos cors, el crismó i dos símbols de l'infinit. La llinda recolza sobre els muntants laterals de la porta, també de pedra, i té una motllura que recorre tota la part interior del conjunt. | 08070-83 | C/ Major, 36 | Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8251900,2.1749800 | 431487 | 4630697 | 1774 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47341-foto-08070-83-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47342 | Llinda de Cal Monget | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-monget | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Degut al tipus de pedra les capes superficials estan en mal estat. | Llinda situada damunt del portal d'entrada de Cal Monget, abans cal Fonseca. És una llinda de grans proporcions (2,5 m per 50 cm), de pedra i que s'està erosionant degut al tipus de pedra. Porta la inscripció JPH 1849 CX. | 08070-84 | C/ Major, 51 | Aquesta casa es va construir en l'època d'ampliació del poble durant el segle XIX, 8 anys després que Collsuspina s'independitzà de Tona formant un municipi propi. Els primers ocupants de la casa sembla que van venir del mas Padrós i es deien Fonseca. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8246900,2.1747800 | 431470 | 4630641 | 1849 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47342-foto-08070-84-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Aquesta casa era coneguda anteriorment com cal Fonseca, tal i com surt a l'IPAC de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||
| 47373 | Llinda de Cal Mic Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-mic-xic | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de la porta principal de cal Mic, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la data 1751 inscrita al centre i la cara frontal mostra les marques de la buixarda. És la llinda de la porta principal de la casa. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, a la plaça Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès. | 08070-115 | Plaça Major, 2 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos, només el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8255500,2.1753500 | 431518 | 4630736 | 1751 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47373-foto-08070-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47373-foto-08070-115-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47374 | Llinda de cal Leo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-leo | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de la porta principal de cal Leo, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció JOH 1789 PTBO inscrita. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i un pis sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La resta de l'edifici no presenta elements d'interès. | 08070-116 | C/ Major, 19 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8266400,2.1756400 | 431543 | 4630857 | 1789 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47374-foto-08070-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47374-foto-08070-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47375 | Llinda de cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-campaner | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de la porta principal de cal Campaner, tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb la inscripció 1760 inscrita i la superfície abuixardada. És la llinda de la porta principal de la casa, que descansa sobre els dos muntants laterals també de pedra. Es tracta d'una casa unifamiliar que ha estat modificada en diferents èpoques; de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-117 | C/ Major, 21 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8265600,2.1756100 | 431541 | 4630848 | 1760 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47375-foto-08070-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47375-foto-08070-117-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47376 | Llindes de cal Pilé Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-cal-pile-xic | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | A la façana de cal Pilé Xic es conserven dues llindes de pedra amb inscripcions, totes dues a finestres del primer pis. Una de les llindes es troba al balcó, i té inscrit al centre el símbol del sagrat cor, una creu sobre un cor; l'altra llinda és d'una finestra i té la inscripció 1758 amb una creu sobre el Calvari al mig. Es tracta d'una casa de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-118 | C/ Major, 23 | Aquesta seria una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8264700,2.1756200 | 431541 | 4630838 | 1758 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47376-foto-08070-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47377 | Llinda de cal Ferrer Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-ferrer-nou | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | La pedra s'està exfoliant. | A la façana de cal Ferrer Nou es conserva una llinda de pedra que porta la inscripció FCO VALDOROA ANY 173-, i una creu patent inscrita en un cercle a la part central sobre la inscripció. És la llinda de la porta principal, de forma rectangular i de pedra sorrenca, ja que s'està exfoliant a capes, fet que ha provocat que s'hagi perdut el darrer número de la data. La llinda descansa sobre dos muntants de pedra de diferent tipus, i té un arc de descàrrega de pedres posades a plec de llibre a la part superior. La casa és de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. | 08070-119 | C/ Major, 25 | Cal Ferrer Nou va ser la segona ferreria que es va fer al nucli urbà a principis del segle XVIII i va ser una de les cases que es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8264100,2.1755800 | 431538 | 4630831 | 173- | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47377-foto-08070-119-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47378 | Llindes de cal Galló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llindes-de-cal-gallo | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | El número 27 del carrer Major són dues cases juntes. En cada una d'elles la llinda de la porta principal porta una inscripció. La casa que es troba al Nord, on actualment hi ha el restaurant Els Tres Roures, té una llinda rectangular de pedra amb la inscripció 1787 i una flor de quatre fulles al mig. La que es troba a la banda sud, també té llinda rectangular amb la inscripció 1789 TOMAS GIRVENT i al centre un crismó sobre el que hi ha una creu patent inserida dins un cercle. L'estructura general de la casa respon a la que trobem en aquesta zona: habitatge de planta baixa i dos pisos sota teulada a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. La façana és de pedra amb les cantoneres, portes i finestres emmarcades en pedra tallada. A l'interior es conserva l'estructura de crugies cobertes amb voltes. | 08070-120 | C/ Major, 27 | Aquestes dues cases es van construïr al nucli urbà a finals del segle XVIII, coincidint amb un període en que va augmentar la població que es va estendre al llarg del carrer Major. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8262300,2.1755300 | 431534 | 4630812 | 1787 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47378-foto-08070-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47378-foto-08070-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47378-foto-08070-120-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47379 | Cal Cenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cenc | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XX | Cal Cenc és una casa oberta a dos carrers, al carrer Major i al carrer de Vic. És de planta baixa i dos pisos sota teulada de doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent, al carrer Major. L'estructura és de pedra, amb les cantoneres de portes i finestres escairades. Tot i que s'han mantingut alguns elements de pedra, la casa ha estat molt restaurada. Conserva la llinda de la porta principal, de pedra, rectangular i dividida en tres parts, amb la inscripció 1679 CAL CENC 1987, feta recentment però que manté la data que possiblement hi apareguès a una antiga llinda. No conserva altres elements singulars. | 08070-121 | C/ Major, 31 i C/ Vic,1 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). Per la data que coneixem de construcció de la casa, sabem que es tracta d'una de les cases de la primera etapa de creixement del poble a l'entorn de cal Xarina i l'església. | 41.8259400,2.1754700 | 431528 | 4630779 | 1679 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47379-foto-08070-121-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | També trobem el topònim escrit com cal Sens. No cal confondre aquesta casa amb cal Comas, ja que erròniament s'ha atribuït a aquesta un document de la construcció de cal Comas conservat a l'Arxiu Espiscopal de Vic. | 98|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47382 | Llinda de Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-prat | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de la porta principal de la casa, de forma rectangular, tallada en pedra i que porta la inscripció 1767. La casa ha estat molt reformada, tot i que conserva la llinda que, probablement procedeixi de la primera construcció. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada. | 08070-124 | C/ Nou, 16 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8249700,2.1743200 | 431432 | 4630673 | 1767 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47382-foto-08070-124-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47382-foto-08070-124-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47383 | Pica de cal Cisteller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-cal-cisteller | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | Pica tallada en un bloc de pedra, de forma rectangular i amb el contorn exterior lleuregament arrodonit. Es troba encastada en un dels murs de l'edifici que es troba al costat de cal Cisteller per la banda del carrer Nou. Es tracta d'una antiga pica que s'omplia de l'aigua procedent d'un antic dipòsit que ja no existeix i que servia per regar l'hort de cal Cisteller que estava ubicat al lloc que actualment ocupa la casa de l'extrem. Possiblement estigui situada al mateix lloc on estava antigament la pica. Actalment fa funcions de jardinera. | 08070-125 | Cal Cisteller, C/ Nou, 7 | Cal Cisteller és una casa construïda a finals del segle XVIII, en un dels períodes de creixement del poble. La casa que actualment hi ha al costat, per la banda de migdia, era on cal Cisteller tenia l'hort, i en el lloc ocupat per la casa del c/ Major, núm. 34, a la banda nord, hi havia el femer. A la façana que dona al carrer Nou es conserva una pica de pedra que s'utilitzava per regar l'hort. El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8252000,2.1748600 | 431477 | 4630698 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47383-foto-08070-125-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47384 | Llinda de cal Correu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-correu | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII | Llinda de pedra de forma rectangular que es troba sobre la porta principal de cal Cooreu. Porta la inscripció 1746 i una creu sobre el Calvari a la part central. El número 6 està posat horitzontalment. L'estructura general de la casa respon a les edificacions d'aquesta zona del poble, tot i que ha estat molt modificada i ampliada. | 08070-126 | C/ Nou, 12 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8250800,2.1745000 | 431447 | 4630685 | 1746 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47384-foto-08070-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47384-foto-08070-126-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47385 | Llinda de casa c/ Moià, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-casa-c-moia-6 | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. IPAC Generalitat de Catalunya. Pladevall, A. (1971). Notícies històriques sobre el terme i parròquia de Collsuspina. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la 'Fiesta Mayor de Collsuspina', setembre de 1971. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Llinda de pedra de forma rectangular sobre la porta principal de la casa. La llinda recolza sobre muntants també de pedra i porta la inscripció 1801 FRANSECH COMAS i una creu patent inserida en un cercle sobre el crismó. Tot i que la casa està molt reformada, respon a l'estructura de les cases del nucli, de planta baixa i pis, coberta amb teulada a doble vessant. | 08070-127 | C/ Moià, 6 | El nucli urbà de Collsuspina és relativament modern i es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). L'hostal va ser construït per Salvi Padrós l'any 1550, i poc després s'edifiquen noves cases i l'església de la Mare de Déu dels Socors, construïda entre 1592 i 1600, situada també a la banda del terme de Balenyà (actual església parroquial). El poble va anar creixent, mantenint-se amb unes 10-12 famílies al llarg del segle XVII, constant la construcció d'algunes cases el 1648 i el 1680, algunes a la banda de Tona. El 1680 Francesc Monpar va fer una gran casa al costat de can Xarina que també va fer d'hostal durant dos segles. Al fogatge de 1553 consten 14 famílies al terme, 9 a la banda de Tona i 5 a la de Balenyà. El cens del 1686, dona 23 famílies, 15 a Sant Cugat i 9-10 a la parròquia de Balenyà. Al 1780 Collsuspina tenia 31 cases, 14 de les quals formaven el nucli urbà de la població. Les llindes de les cases del poble indiquen que entre el 1750 i 1790 es feren moltes cases noves. Els seus habitants eren majoritàriament pagesos i el 1830 hi havia dos paraires, un teixidor i dos ferrers. El 1860 la població era de 64 famílies, i al moment de màxima població hi vivien 454 habitants. El 1910 ja tenia 361 habitants, 86 edificis, dos hostals, una escola mixta i tartana per anar a Vic, segons la Geografia general de Catalunya de Carreras Candi. Actualment hi ha 347 habitants (cens de 2012). | 41.8259700,2.1746500 | 431460 | 4630783 | 1801 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47385-foto-08070-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47385-foto-08070-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La casa és coneguda actualment com cal Ton dels Bous, i anteriorment com ca la Tia Carmen, per les persones que hi vivien. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47264 | Placa commemorativa a Els Ventets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-els-ventets | XXI | Al costat de la porta principal d'entrada a la finca de Els Ventets, hi ha una placa metàl·lica que commemora la donació que van fer els seus propietaris de la finca i la casa a l'Ajuntament de Collsuspina. La placa diu: AQUESTA FINCA HA ESTAT LLEGADA A L'AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA, PEL MATRIMONI JOSEP TÀPIES I MARIA CENDRÓS. PER L'AMOR QUE SEMPRE HAN DEMOSTRAT PER AQUEST POBLE. EN HONOR I RECORD SEU, INAUGUREM AQUESTA PLACA A COLLSUSPINA EL 6 D'AGOST DE 2012. AJUNTAMENT DE COLLSUSPINA. | 08070-6 | Raval Picanyol, c/ Toll 9-11 | En el Ple municipal de 14/6/2012 l'Ajuntament de Collsuspina acceptà el llegat de la Sra. Maria Cendrós Pijuan, que morí el 8/2/2012, i que en el seu testament llegà la finca-torre Els Ventets a l'Ajuntament per a que aquest el destini a accions socials en benefici del poble. La testadora també va deixar voluntat que es dediqui una placa commemorativa al seu marit, el senyor José Tapias Tudó, que va fer l'Ajuntament i va instal·lar a la façana el 6/8/2012. A més de la finca el llegat inclou tots els elements mobles que es troben a la casa. | 41.8257400,2.1647000 | 430634 | 4630766 | 2012 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47264-foto-08070-6-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47272 | Escut de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lespina | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. Viatge a les masies osonenques (39). L'Espina de Collsuspina. Setmanari Ausona. 10/9/1982. | XVI-XVII | A la dovella central de la porta principal del mas de l'Espina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb les inicials, possiblement, d'un propietari de l'Espina enllaçades amb una S. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-14 | L'Espina | Desconeixem la cronologia exacta de l'escut, tot i que pel context podem aproximar que es tractaria d'un element dels segles XVI-XVII. L'Espina és una de les masies més antigues del terme de Collsuspina. El nom de la casa prové del nom d'un turó proper i aquest va donar nom a l'actual poble, el Coll de l'Espina (Coll s'Espina), així com a la família que l'ha habitat i que encara manté el cognom. La primera menció documental que tenim constància es remunta a l'any 923, quan es fa referència al lloc Spina, en el terme del castell de Tona. El sacerdot Sunyer, propietari de terres a la villa que vocant Balagnano i a molts altres indrets, en el seu testament del 16 d'octubre de 955, deixa ad domum Sancti Fructuosi unes terres que te al lloc conegut com a arca ( mot que equival a sepultura antiga o dolmen), en el lloc nomenat Espina (Spina). Els anys 1051 i 1079 surt com a nom de la collada i del mas, a diferents documents de donació de terres dins la jurisdicció del Castell de Tona (Pladevall, 1971: Arxiu Capit. Vic, Co. 6, doc. 1.899; Lib. Dot. Antiq., fols. 119 -120). Es trobava des dels seus orígens dins el terme de l'església de Sant Cugat de Gavadons sufragània de Sant Andreu de Tona i dins el terme d'aquest municipi fins a mitjans del segle XIX. És variada la documentació on apareix la casa, demostrant que es tractava d'una de les més importants del terme. Per exemple, en un document que recull les taxes per tenir bestiar de l'any 1742 i 1752 (conservat a l'Arxiu Municipal de Tona), queda reflectit que la casa més forta del terme de Collsuspina era el Mas de l'Espina, ja que era la que tenia més bestiar (Pladevall, 1990: 283). També surt el mas als diferents fogatges de 1497, 1553, i al cens d'Aparici de 1718. A l'Arxiu Espiscopal de Vic també es conserva diferents documentació de l'activitat del mas al segle XVIII. | 41.8175300,2.1781700 | 431744 | 4629844 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47272-foto-08070-14-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47274 | Llosa sepulcral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llosa-sepulcral | AA.DD. (1989). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 2, p. 244. Iglesias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A.(1990). Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. | XIV-XV | Es troba bruta amb adherències vegetals | Davant l'actual porta d'entrada a l'església hi ha tres lloses, possiblement procedents del cementiri de l'església. Uns d'elles és una llosa sepulcral, de forma rectangular, amb un escut realitzat en alt relleu tallat en la pedra i que és l'escut de la família Miravalls. Tot i que no es distingeix bé els motius de l'interior de l'escut, podria portar les armes de la família: un arbre de sinople i dos llops aixecats, 'lampasados de gules'. L'escut ens recorda la relació d'aquest mas amb l'església. | 08070-16 | Sant Cugat de Gavadons | La família Miravall habitava l'antic mas Miravalls, que es trobava molt proper a l'església. El mas Miravalls va ser antigament una casa forta, senyorejada pels cavallers cognominats Miravalls, que són ben documentats entre el 1265 i el 1300, gràcies a les noticies del canonge de Vic Guillem de Miravalls que actuà com a marmessor de Dalmau de Castelló, tot afavorint als seus nebots Guillem i Ramon de Miravalls, fills de Bernat, l'hereu del mas (ABEV). L'antiga casa forta, estava situada uns metres més amunt de la ubicació de l'actual mas, però sembla que la família es va extingir amb les pestes del segle XIV, i l'herència anà a parar als Taiadella, oriünds del mas situat entre Castellcir i Santa Coloma Sasserra, que tenien el títol de Ciutadans de Barcelona al segle XVII. El 1808, degut al mal estat de l'antiga casa - torre situada al Puig, es va edificar una nova casa al Pla de les Lloses. | 41.8463600,2.1739600 | 431425 | 4633048 | 08070 | Collsuspina | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47274-foto-08070-16-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que desconeixem la cronologia, podria tractar-se d'un elements d' entre els segles XIV i XV, ja que sembla que es van extingir en aquesta època. | 94|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47275 | Pedró de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | Caldria ubicar amb correspondència a les coordenades que marca. | Al costat de l'església de Sant Cugat de Gavadons, entre el mirador i l'església, en una esplanada a on s'arriba en cotxe, hi ha un pedró format per una gran pedra arrodonida de 1,60 m de diàmetre i 25 cm de gruix, que es troba ubicada sobre una altra pedra que li dóna l'aparença d'una taula. A la cara superior del pedró hi ha gravades les inicials dels quatre punts cardinals (N, E, S i O), tot i que estan mal orientats (amb uns 45º de diferència), ja que quan es va fer la darrera rehabilitació de l'església es va modificar la ubicació i no es va ubicar correctament tenint en compte la orientació, tot i que anteriorment estava posada correctament. El centre de la taula te un forat rodó de 20cm de diàmetre que la travessa totalment. A la banda de llevant hi ha un altre forat, que també travessa tota la pedra, de forma ovalada i un diàmetre màxim de 18 cm. A la part nord de la pedra hi ha un rectangle excavat, que no arriba a travessar tota la pedra, de 40 cm per 30 cm de costat. És possible que el forat central rodó servís per aguantar una creu, i els altres per suportar els objectes que s'utilitzaven en fer la benedicció. | 08070-17 | Sant Cugat de Gavadons | El pedró era la taula des de la que es beneïa el terme i es llegia la Pàssia, entre la Santa Creu de maig i la Santa Creu de Setembre. Es situava al punt més alt d'un terme eclesiàstic. En la benedicció es demanava la protecció divina sobre les collites i el terme. Durant el ritual s'hi beneïa l'aigua i amb fulles de llorer s'escampava simbòlicament entorn seu. | 41.8462800,2.1744000 | 431461 | 4633039 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47275-foto-08070-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||
| 47278 | Creu de terme de Collsuspina i font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-collsuspina-i-font | <p>PladevallL, Antoni. Tona. Mil cent anys d'història. Eumo Editorials, Ajuntament de Tona, 1990. Pladevall, Antoni. Balenyà, un terme històric. Eumo Editorial, Ajuntament dels Hostalets de Balenya, 1991. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1</p> | XVII-XVIII | <p>La creu de terme es troba ubicada en un conjunt volumètric que també comprén una font a la base. La creu és de pedra, amb el braç vertical més llarg i tots ells rematats per piràmides. La base del paviment sobre el que es troba el conjunt és circular i està formada per grans dovelles sobre la que s'aixeca una columna de forma octogonal que sosté un recipient de forma també octogonal on hi ha la font. Sobre el recipient s'aixeca una altra columna vertical de forma octogonal rematada per un capitell format per dues plataformes de pedra octogonals planes superposades a sobre les quals descansa la creu. Al seu voltant hi ha un banc de pedra amb un respatller fet de ferro forjat. Hi ha un placa incrustada en la columna amb la següent inscripció: 'Creu del terme que marcava la divisòria dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i de les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons'.</p> | 08070-20 | c/ Major. 08178 Collsuspina | <p>El nucli urbà de Collsuspina és un poble modern que es va crear al voltant de l'antic hostal (actual can Xarina) a mitjans de segle XVI, situat al límit dels termes de Tona i Balenyà i al peu del camí ral de Vic a Manresa, o strata francisca (camí de França). El territori havia format part dels antics termes municipals de Tona i de Balenyà i del les parròquies de Sant Fruitós de Balenyà i Sant Cugat de Gavadons que era sufragània de Sant Andreu de Tona. Els dos antics termes coincidien al límit del camí Ral, que travessava d'est a Oest, i al lloc on es creuaven els termes dels dos municipis amb el camí Ral, es va erigir una creu de terme que indicava aquesta límits. La creu és una fita històrica, ja que indica una divisió que actualment no existeix, des de la unificació i creació del municipi com a Collsuspina al 1841. Fins fa uns anys estava al mig del carrer, i va ser traslladada a la ubicació actual per facilitar el trànsit pel carrer Major, refent tota l'estructura de la font però conservant la creu original.</p> | 41.8259200,2.1753100 | 431515 | 4630777 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47278-foto-08070-20-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-25 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Desconeixem la cronologia de la creu, tot i que la composició amb la font és contemporània, però podria tractar-se d'un element que coincidís cronològicament amb les cases de la zona. Una de les fotografies mostra la ubicació de l'antiga creu, és una fotografia feta per Lluís Illa, entre 1890 i 1932, pertanyent al fons del l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/afcecemc/id/7205/rec/1 | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||
| 47303 | Creu al Garet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-al-garet | XX | Creu de ferro de grans proporcions que es troba al jardí d'entrada al conjunt de la masia del Garet. És una creu formada per una doble filada metàl·lica conforma la seva estructura sense nus degut a que el material és continu. Al voltant del nus hi ha un cercle. està disposada sobre una base de graonada de maons. No hi ha cap inscripció. | 08070-45 | El Garet | Aquest creu procedeix del cim del Puigsagordi, on actualment hi ha una creu de pedra moderna, datada el 1968, i que va ser intercanviada pel propietari del Garet per motius familiars i sentimentals. A la zona de la urbanització del Puigsagordi, dins el terme de Balenyà, i al cim, es van localitzar diverses restes ibèriques que van aparèixer quan les màquines que obrien els vials de la urbanització, formats per fragments de ceràmica, monedes i altres tipus d'objectes que actualment es conserven al Museu Episcopal de Vic. | 41.8291700,2.1925600 | 432951 | 4631125 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47303-foto-08070-45-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||||
| 47321 | Escut de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-can-xarina | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Vall-Llobera, F. (2009). La immigració occitana a Catalunya de la fi del segle XV al començament del XVIII. Barcelona. Institut Nova Història. | XVI | Està escapçat per la part inferior | A la dovella central de la porta principal de can Xarina hi ha un escut. Es tracta d'un escut amb la inscripció SALVI PADROS 1550. La inscripció està repartida en tres nivells separats per una línia horitzontal i el conjunt te forma d'escut apuntat per la part inferior, tot i que està mutilat. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-63 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | L'antic Hostal de Collsuspina, on es troba actualment el restaurant Can Xarina, sembla que fou construït per un mestre de cases francès l'any 1550, per encàrrec de Salvi Padrós, hereu del mas Padrós, tal i com recorda la inscripció del portal adovellat: SALVI PADROS 1550. Salvi Padrós va arrendar l'hostal a Cebrià Armadans, i al fogatge de 1553 de Sant Cugat Collsasima, l'hostaler era en Cebrià Armadans. Al capbreu de Tona de 1643, Joan Padrós, hereu del mas Padrós de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà, diu que té unit al seu mas les terres de l'antic mas Solà i que en aquestes terres hi ha l'hostal 'novament edificat' anomenat Hostal de Collcespina que termeneja a tramuntana amb el camí públic de Vic a Moià. El lloc on es va aixecar l'hostal era el punt d'intersecció del camí Ral de Vic a Manresa amb el punt de partició dels antics termes de Tona i Balenyà, per tant, en un lloc estratègic i de pas. Als seus inicis, l'Hostal de Collsuspina era un hostal solitari del camí ral, freqüentat per tota mena de traginers, mercaders i fins i tot bandolers. Al voltant de Can Xarina es van edificar quatre o cinc cases més al llarg del segle XVI, i a partir del XVII es va configurar un grup més important de cases a l'entorn de l'església de Santa Maria dels Socors edificada entre 1592 i el 1600, i que al 1780 ja tenia 14 cases. L'hostal durant molt temps compaginà les tasques d'hostal i botiga, tal i com consta a diferent documentació del la segona meitat del segle XVIII, quan va haver diferents plets entre el batlle i els regidors de Tona i en Bernat Padrós, amo de l'Hostal de Collsuspina (Pladevall, 1990). En el plet de 1752, les autoritats del terme de Tona van prohibir a l'hostaler la venda de tota mena de queviures si no pagava els drets corresponents, resolent el Batlle General de Rendes del Reial Patrimoni que podia vendre només als que s'allotjaven a l'hostal. L'any 1784, en Josep Girvent, que havia comprat els drets a hostal, fleca i taverna de Tona, va demanar al batlle que 'manden serrar el meson de Bernardo Padrós y cesse y se abstenga de vender'. Actualment l'hostal encara fa funcions com a restaurant. | 41.8257700,2.1752400 | 431509 | 4630761 | 1550 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47321-foto-08070-63-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||
| 47322 | Escut de Floriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-floriac | Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. Pladevall, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | A la dovella central de la porta principal del mas de Floriac hi ha un escut. Es tracta d'un escut nobiliari amb la inscripció JHS FLORIAC 1568. La inscripció està repartida en tres nivells dins un escut apuntat per la part inferior. No es tractaria d'un escut heràldic, ja que no porta les armes de la família, més aviat és una inscripció situada dins un escut. | 08070-64 | Floriac, N-141, pk 7 | El mateix escut ens proporciona la cronologia, tan de l'element com de l'ampliació del mas feta a mitjans del segle XVI. Floriac és una de les cases més antigues del terme, ubicada al peu del camí Ral, possiblement edificada amb motius de defensa d'aquesta via. Trobem documentada la propietat l'any 1212 (Pladevall), l'any 1342, quan la masia passa a formar part de les possessions del noble Ramon de Centelles, després de les disputes que va lliurar amb el veguer de Vic. Tot i que el mas amaga la casa dels segles XIII al XV, la inscripció 1568 ens marca una important ampliació de la casa. La casa també surt al document de concòrdia de 1721 aprovat pel capítol de canonges de Vic, que prenent com a base l'acta de consagració de Balenyà de 1083, posa arbitratge per acabar amb les diferències sobre els límits de terme. Al fogatge de 1553 Floriac apareix al terme de Balenyà, però al cadastre de Tona de 1756 apareix 'Floriach' dins aquest municipi, però especifica que pertany a un 'terratinent de Balenyà', igual que El Garet. | 41.8356400,2.1943000 | 433102 | 4631842 | 1568 | 08070 | Collsuspina | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47322-foto-08070-64-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47325 | Diorama Missa del Gall a Collsuspina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diorama-missa-del-gall-a-collsuspina | XXI | A la planta baixa de l'Ajuntament de Collsuspina es conserva una vitrina que protegeix un diorama de l'església dels Socors i el seu entorn. El diorama porta el títol 'Missa del Gall a Collsuspina', i representa el principi del carrer Nou, amb l'església i la façana lateral de l'edifici de l'Ajuntament i uns personatges que es disposen a entrar a l'església. Disposa d'il·luminació. | 08070-67 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | El diorama va ser dissenyat i construït per Xavier Mercadé Pascual, rellotger afincat a El Vendrell (Tarragona) l'any 2008, amb motiu de l'exposició de diorames pel Nadal d'aquest any a aquest poble. L'any següent, en dates properes al Nadal de 2009, va fer donació a l'Ajuntament de Collsuspina en tractar-se d'un racó del poble, que el va instal·lar als baixos de l'Ajuntament. L'artista va posar com a condició en fer la donació que en el moment que l'Ajuntament no el vulgui que li retorni i ell ho passarà a recollir. Xavier Mercadé va fer la restauració del rellotge del campanar de l'església de Santa Maria dels Socors, on va trobar la inspiració per fer el diorama. | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 2008 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47325-foto-08070-67-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Xavier Mercadé Pascual | 98 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47326 | Col·lecció de pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintura-de-lajuntament-0 | XX | Col·lecció de pintura sobre llenç que es conserva exposada a diferents espais de l'Ajuntament de Collsuspina. Es tracta d'una col·lecció petita, ja que està formada per 4 pintures fetes per diferents autors i de temàtica local. Dos van ser donats pel mateix pintor (Cànovas, oli sobre llenç), i els altres dos donats pels autors després d'haver fet una exposició al poble (Santi Aulet, pintura sobre paper amb tècnica mixta; Garcia Iglesias, oli sobre llenç). | 08070-68 | Ajuntament de Collsuspina, Plaça Major, 3. 08178 Collsuspina | 41.8255200,2.1751500 | 431501 | 4630733 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47326-foto-08070-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 53 | 2.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | |||||||||||
| 47345 | Finestra gòtica del Solà Subirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-gotica-del-sola-subira | Iglésias, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona. Iglésias, J. (1974). Estadístiques de població de Catalunya el primer vicenni del segle XVIII. 3 vols. Fundació Vives i Casajuana. Barcelona. Pladevall, A. (1990). Tona, mil cent anys d'història. Eumo editorial i Ajuntament de Tona. | XVI-XVII | Finestra que es troba a la façana principal de la masia del Solà Subirà, al primer pis. És una finestra monumental, tallada en pedra, formada per una obertura amb arc rebaixat decorat amb motius escultòrics fistonats que configuren cinc arcuacions amb una cara esculpida a cada extrem dels arcs i que descansa sobre dues semicolumnes que tenen els capitells respectius tallats en forma de cara, la esquerra d'home i la dreta de dona, i ampit de pedra motllurada. Hi ha una segona finestra al mateix pis, a la dreta, que és d'estil romànic, amb llinda tallada fent dos arcs de mig punt a la part inferior, i li manca el mainell central. | 08070-87 | El Solà Subirà | El Solà és una de les cases més antigues del terme, tot i que no es conserva gaire documentació que la esmenti. La seva estructura deixa veure una casa forta que es va convertir en masia, així com el seu topònim, que fa referència a un solà, una casa fortificada. La primera referència històrica la tenim a partir dels segles XII-XIII, quan el mas és esmentat a diferent documentació que es conserva del mas de l'Espina, junt a d'altres masos de la zona, alguns desapareguts. La casa estava dins el terme del castell de Tona i en la zona de l'església de Sant Cugat de Gavadons, sufragània de Sant Andreu de Tona. Surt al fogatge de 1553 (Iglésias, 1979) i al 1708 apareix al cens d'Aparici (Iglésias, 1959). El 1775 està documentat un plet per discutir sobre quins eren els delmes del mas Solà de Sant Cugat de Gavadons (Pladevall, 1990) (Arxiu Episcopal de Vic). La casa passà a formar part del nou municipi de Collsuspina, junt amb d'altres masies de la zona, amb la definitiva organització del municipi a l'any 1841. | 41.8483200,2.1791400 | 431857 | 4633261 | 08070 | Collsuspina | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47345-foto-08070-87-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | Tot i que la casa es troba en mal estat, la finestra encara es conserva sencera. | 93|94|95|85 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 | ||||||||
| 47351 | Creu del cementiri de Sant Cugat de Gavadons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cementiri-de-sant-cugat-de-gavadons | Gavín, Josep M. (1979). Inventari d'esglésies. Vol. 5. Artestudi, Edicions i Arxiu Gavín, Barcelona. Pladevall, A. (1958). La parròquia de San Andres de Tona y su sufraganea de San Cugat de Gavadons. A Ausa, vol. 3, núm 23. Pladevall, A. (1971). Sant Cugat de Gavadons. Programa de la Festa Major de Collsuspina. | XVIII-XIX | Creu de pedra que es troba ubicada sobre el mur que tanca el cementiri per la banda sud. Està posada sobre una base de forma troncocònica que recolza sobre altra base més ample també de la mateixa forma. És una creu llatina, amb els tres braços acabats en forma de punta de sageta ampla. No té cap inscripció visible. | 08070-93 | Cementiri de Sant Cugat de Gavadons | El cementiri de Sant Cugat de Gavadons té difícil datació, tot i que els seus orígens anirien paral·lels als de l'església. Per informació oral de veïns sabem que es trobaven ossos pels entorns, fet que podria ser degut a que el perímetre del cementiri seria més gran a finals de l'edat mitjana. El 948 es cita per primera vegada l'església amb el topònim de Gavadons (Pladevall, 1971). Va ser sufragània des dels seus orígens de l'església de Sant Andreu de Tona i estava dins la demarcació del castell de Tona. Actualment és sufragània de Santa Maria dels Socors, dins l'Arxiprestat del Moianès i Bisbat de Vic, des de que l'any 1828 Collsuspina va obtenir la independència eclesiàstica. La primera menció de l'església és de l'any 968. L'església de va consagrar l'any 1083, i en aquest document hi ha una descripció del terme marcant les delimitacions. Al segle XVI l'església era coneguda amb el nom de Sant Cugat de Coll-sa-sima, ja que es trobava al cim de la serra que tanca la plana per la part de ponent i la separa del Moianès. El capbreu de 1643 (ABEV) senyala que la jurisdicció del castell de Tona agafava des de la seva formació tota la parròquia de Sant Andreu de Tona amb la sufragània de Sant Cugat de Gavadons o 'coll sa sima', junt amb els masos de l'Espina, Espinoi, Collell i Padrós. L'estructura de l'església és característica del segle XII, romànica, tot i que ha sofert moltes modificacions, la més important va ser la supressió de l'absis per fer un presbiteri més gran, i el posterior afegitó de la rectoria va modificar la seva estructura externa per la banda de llevant. També es van afegir dues capelles laterals al llarg del segle XVI, cobertes amb nerviacions gòtiques tardanes i uns frisos motllurats a l'arrencada. Durant el segle XVIII es va arrebossar i enguixar tot l'interior. Al segle XIX s'hi feren novament obres, el campanar d'espadanya es transformà en un cos quadrat de gran voluminositat, es construí una sagristia adossada, i la casa rectoral que comportà la mutilació de l'absis. D'aquest segle data l'altar neoclàssic popular dedicat a sant Pere Màrtir. El portal és d'inicis del segle XX. Entre el 1971 i el 1975, la Diputació de Barcelona hi va fer obres de restauració dirigides per Camil Pallàs, que li va donar una aparença més medieval. Entre 1981 i 1984 es va fer una nova intervenció, tot i que la primera intenció era només reparar les voltes i les teulades, es va optar per retornar a l'edifici la seva imatge vuitcentista. El arxius de la parròquia de Tona es van perdre, de manera que no queda més documentació històrica que la que conserva l'Arxiu Episcopal de Vic. | 41.8462100,2.1739200 | 431421 | 4633031 | 08070 | Collsuspina | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47351-foto-08070-93-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | La datació és imprecissa, tot i que per l'estructura podem aproximar que es tracta d'un element d'entre els segles XVIII i XIX. | 99 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2025-10-15 06:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 349,37 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/