Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 47869 | Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/document-descriptura-de-compra-venda-del-castell-de-cervello | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1992). Els documents del Mil·lenari de Corbera de Llobregat (992-1992). Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat UDINA MARTORELL, Federico (1951). El archivo condal de Barcelona en los siglos IX-X. Estudio crítico de sus fondos. Barcelona: Consejo Superior de Investigaciones Científicas.</p> | X | <p>Document d'escriptura de compra-venda del castell de Cervelló en el qual s'esmenta per primera vegada l'indret de Corbera: «pergit per termine de Corbaria». Es tracta d'un pergamí de 12x47 cm, l'escriptura del qual es coneix com a estil comtal (barreja de tradició visigòtica i estil comtal).</p> | 08072-135 | C/ Almogàvers, 77. 08018 BARCELONA | <p>Finals del segle X és una època clau en el procés de reconquesta catalana, en el qual es van recuperar i reestructurar els terrenys fronterers amb els sarraïns, de manera que s'hi van bastir nous castells i s'hi va repoblar amb pagesos. En aquest context, el 992, Ennec Bonfill, de la nissaga osonenca dels senyors de Gurb, va rebre dels fills del comte Borrell II (Ermengol I d'Urgell i Ramon Borrell) el castell i terme de Cervelló. Pel testament, datat el 1032, del primer senyor de Corbera documentat, sabem que el castell i terme de Corbera va ser atorgat a Guillem de Mediona o d'Oló.</p> | 41.4163200,1.9277200 | 410389 | 4585529 | 992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47908 | Mercat Medieval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-medieval-0 | XXI | <p>Durant un cap de setmana del mes de juliol, coincidint amb la Festa Major de Santa Magdalena, i en el nucli antic de la vila, se celebra el Mercat Medieval. S'instal·len un seguit de parades d'artesans que mostren com es treballava en els gremis medievals, parades d'alimentació, espectacles d'animació i màgia, jocs, una haima àrab i una taverna. Des de 2005 parades de comerciants de Corbera.</p> | 08072-174 | Zona alta de Corbera | 41.4179000,1.9230300 | 409999 | 4585709 | 2001 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||||
| 47858 | Capella de la Mare de Déu del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-carme-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1999). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat;</p> | XX | <p>Capella votiva de petites dimensions, adossada a la paret d'un edifici, en el lloc on abans n'hi havia hagut una altra capella exempta. Coberta a dues aigües i porta de mig punt en vidre, protegint una petita imatge de la Mare de Déu del Carme. Es pot il·luminar amb un fanalet que hi ha a l'interior. Sota la capella hi ha unes rajoles amb el text: 'Capelleta de la Mare de Déu del Carme, any 1919. Nou allotjament 16 de juliol de 2000'</p> | 08072-124 | C/ Raval - C/ del Carme | <p>La primera capella que hi havia en aquest indret dedicada a la Mare de Déu del Carme era pintada sobre rajoles, però es va destruir i en el seu lloc, l'any 1919, se'n va fer una altra, exempta i de petites dimensions (1,20 x 1,20 x 3 m), construïda en obra, amb porta en arc de mig punt de ferro forjat i vidre, que fou enderrocada per motiu de la ruïna de les construccions del voltant, però de la qual es conserven restes (la imatge, la llum i els candelers), instal·lades a l'actual.</p> | 41.4172700,1.9206800 | 409802 | 4585642 | 2000 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47881 | Gegants i capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-i-capgrossos | XX | <p>L'Antoni: fa 3,85 mts d'alçada i pesa 45 kg. Porta un bastó amb l'emblema del poble. La Magdalena: la seva alçada és de 3,80 mts i el seu pes de 43 kg. Porta un ram de flors boscanes. Les indumentàries dels dos gegants els identifiquen com a senyors benestants, i porten els noms dels dos patrons de la vila, per representar a tots els corberencs.</p> | 08072-147 | Carrer Josep Tarradellas, s/n | <p>L'any 1994 les societats recreactives i culturals del poble (Societat Coral Diadema i Societat Sant Telm) va reunir-se amb la intenció de trobar quelcom que identifiqués Corbera i que servís per unificar l'ambient, la gent i les festes de les dues zones de Corbera. D'aquesta reunió sortí la proposta de fer una parella de gegants: l'Antoni (patró de la zona baixa) i la Magdalena (patrona de la zona alta). L'any 1995 ja estarien fets i s'hauria fundat també la Colla Gegantera.</p> | 41.4142200,1.9232000 | 410008 | 4585300 | 1995 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de la Colla Gegantera. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47882 | Corb (Diables) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corb-diables | XX | <p>Corb de fibra de vidre de 2,5 m d'alçada i 3 m de llargada, amb un pes de 45 kg. Disposa de 15 punts de pirotècnia repartits per tot el cos (4 al bec, 4 a les ales i 7 entre el llom i la cua). Té moviment a les ales i al bec, i llum als ulls.</p> | 08072-148 | Carrer Anselm Clavé, 7 | <p>La formació de la colla de diables Penya del Corb es remunta a l'hivern de 1990, quan un grup d'amics es va reunir amb la finalitat de crear una colla de diables a Corbera, moguts per l'èxit que havien tingut els darrers correfocs a la població. El juliol de 1991 van fer la primera sortida a Corbera, amb un gran èxit; aquesta i les posteriors, ja l'any 1992, els van portar a crear el Corb, reunint diables i bèstia de foc en un mateix grup (la seva 'inauguració' va ser el mes de juliol de 1993). A la colla també hi ha un grup de timbalers i, l'any 1996, sorgí la idea de crear una colla de diables i timbals infantils.</p> | 41.4167200,1.9175900 | 409543 | 4585584 | 1992 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografies facilitades per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47873 | Font i escultura de la plaça del Rabadà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-escultura-de-la-placa-del-rabada | XX | L'estat de la plaça és bo en general, però hi ha pintades a la font i a un rètol que hi ha al costat, i a la placa de l'escultura li han caigut lletres i està rovellada. | <p>Placeta ajardinada de forma triangular, a la qual s'accedeix per escales des de dos dels costats. A un angle hi ha la font amb l'antic escut de Corbera; a un altre l'escultura en ferro d'un rabadà sobre un pedestal de pedra molera. Hi ha la inscripció 'EL RABADÀ', en ferro, damunt la pedra i, a un lateral, una placa també de ferro amb la inscripció '1ER PESSEBRE VIVENT DE CATALUNYA, XXV EDICIÓ 1962-1986'.</p> | 08072-139 | Plaça del Rabadà | <p>L'escultura va col·locar-se per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la primera edició del Pessebre Vivent, en una plaça on ja hi havia la font.</p> | 41.4181400,1.9249000 | 410156 | 4585734 | 1986 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47873-foto-08072-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | De l'escultura, Josep Rodrigo | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47867 | Font de la Pubilla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-pubilla | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1986). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Font pública amb la figura esculpida d'una pubilla en un bloc de pedra centrada en una placeta que fa conjunt amb un parc infantil. A la part frontal, a més a més de la imatge de la pubilla hi ha l'antic escut de Corbera i la data de la seva inauguració (16 d'abril de 1979); a la part posterior hi ha la inscripció 'Inaugurat essent batlle en Miquel Cañellas i Cardona, el qual fou fundador del certamen Pubilla de Corbera, any 1970. Corbera a les pubilles d'arreu de Catalunya'</p> | 08072-133 | Pl. de la Pubilla | <p>Fou inaugurada el 16 d'abril de 1979, sent alcalde Miquel Canyellas i Cardona, fundador de la festa de l'elecció de «la Pubilla</p> | 41.4151200,1.9318900 | 410736 | 4585391 | 1979 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47893 | Mercat de Calaf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mercat-de-calaf-0 | XX | <p>Conjunt d'actes organitzats pel Centre d'Esplai Corbera durant un cap de setmana de principis del mes de juliol. Se celebra des dels anys setanta, amb la finalitat d'aconseguir fons per les colònies i campaments d'estiu. Consisteix en la instal·lació de diverses parades, com la tómbola o el bingo, amb el sorteig d'obsequis cedits per comerciants locals i altres col·laboradors. Darrerament també s'organitza un sopar a la fresca i alguna activitat complementària (cinema a la fresca o representacions teatrals). La ubicació ha anat variant amb el pas del temps: el carrer Sant Jordi, la zona esportiva i, els últims anys, el pati del CEIP Jaume Balmes.</p> | 08072-159 | Carrer Sant Jordi, 27 | 41.4149200,1.9245900 | 410125 | 4585377 | 1975 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||||
| 47883 | Pessebre vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pessebre-vivent-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FÀBREGAS I SURROCA, Xavier (1976). Cavallers, dracs i dimonis itinerari a través de les festes populars. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial. PRADERAS TELLO, Olga. El Pessebre Vivent. L'Avançada, núm 32, gener 1992 El Pessebre Vivent de Catalunya. Diari Avui, especial Nadal 1982 L'Avançada. Núm. 43, desembre 1994</p> | XX | <p>Les funcions del Pessebre Vivent es realitzen cada any, des del segon diumenge del mes de desembre fins l'últim del mes de gener, a l'entorn de la penya del Corb. Els actors, no professionals, representen diverses escenes de la vida de Jesús, com l'Anunciació de l'àngel a la Verge, el Naixement, l'aparició de l'àngel anunciant la Bona Nova, la fugida a Egipte o la vida a Natzaret, alhora que mostren formes de vida tradicionals de la zona: els pastors, la vida a una masia, el caga-tió... El circuit és d'aproximadament 700 metres.</p> | 08072-149 | Penyes del Corb | <p>Durant la tardor de 1962 sorgí en un grup d'amics (Josep Rodrigo, Josep Canals Nicolau, Josep Aragall, mossèn Francesc Mestres, Enric Canals, Josep Roca i Jaume Roca) la idea de representar un Pessebre Vivent, partint de l'èxit de les carrosses presentades a les cavalcades de les festes de la Mercè. La idea es va materialitzar durant les festes de Nadal d'aquell mateix any, i la primera funció comptà amb només cinc actors. Des d'aleshores ha anat creixent progressivament, tant en nombre d'actors i escenes representades com en infrastructura. Tot i no ser el primer pessebre vivent (l'any anterior se n'havia representat un a Engordany, però seguint l'estil del teatre clàssic, amb el públic a la platea...), és el primer que incorporà el fet que el públic es mogués, guiat per una narració megafònica fidel al text evangèlic. L'any 1976 van rebre la Medalla d'Or al Mèrit Cultural i el 1992 la Creu de Sant Jordi 'Per haver recuperat una tradició nadalenca i haver-ne fet una tradició arrelada al país, que enriqueix la nostra cultura popular. Per la seva constància en el manteniment i la divulgació d'un fet cultural que ha estat model i exemple per a altres iniciatives del mateix àmbit.</p> | 41.4187400,1.9206300 | 409800 | 4585805 | 1962 | 08072 | Corbera de Llobregat | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Fotografia de Amics de Corbera. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47798 | Jardins del Castell i de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-castell-i-de-la-rectoria | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | El desús ha provocat el creixement de vegetació sense control i la mort d'algun arbre. La caiguda d'un d'aquests arbres ha tirat la porta d'entrada i part del mur. | <p>Jardí urbà emplaçat al bell mig del barri històric de la part alta de la vila. Resta dividit en dues parts pel carrer de l'Església, de manera que queden uns 700 m2 a la banda nord i uns 450 m2 al costat del casal de Santa Magdalena. La part de la banda nord està suportada per un mur de pedra molera, i hi ha diferents escales a l'interior per salvar el desnivell, murs de pedra, bancs d'obra a l'ombra d'arbres, un petit indret amb un estany i una majòlica amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat.</p> | 08072-64 | C/ Església; Pl. de l'Església | <p>Durant segles, des del XIV, si més no, i fins al XX, el lloc on actualment se situen els jardins hi era emplaçat bona part de les dependències del castell de Corbera. Arran l'enderrocament definitiu del castell el 1714 i la posterior retirada de runes, l'ampli espai esdevingué urbanitzat i enjardinat, de manera que va passar a ser, la major part, verd privat del casal de Santa Magdalena i de la rectoria de la parròquia de Santa Maria i, una part menor, vial.</p> | 41.4179000,1.9226200 | 409965 | 4585710 | 1960 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47798-foto-08072-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47798-foto-08072-64-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47814 | Font de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-vila-0 | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font amb un frontal de pedra calissa acabat en punt rodó que fa de marc a unes majòliques on es descriu l'origen de la deu; al començament del text hi ha el títol 'Font de la vila' i l'antic escut de Corbera, amb el castell, l'escala i el corb.</p> | 08072-80 | C/ Canigó, 21-23 | <p>Constitueix la font més antiga de la part alta de Corbera de Llobregat. L'aigua que hi brolla prové del Coll del Portell (550 m), del peu del Puig d'Agulles (652 m) i del roc Forrellac (612 m). La inscripció que hi figura és la següent: «Font de la villa corberi: aquesta aigua fresca i bona brolla de les roques calines del puig d'Agulles, coll del Portell i roc de Forellac a 612 mts del nivell del mar. Portada a Corbera perquè puguem fruir de les seves cualitats inmillorables, no n'hem de fer mal ús. Bebeu-ne a cort ple. No l'estalvieu però no la mateu. Gràcies.». La font actual seria una reconstrucció de l'any 1957 d'una més antiga.</p> | 41.4177100,1.9208600 | 409817 | 4585690 | 1957 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Les rajoles són una reproducció de les originals, substituïdes pel seu mal estat. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47857 | Capella de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-marti | <p>PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de Protecció del patrimoni cultural europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Petita capella d'obra tancada amb portelles de ferro amb vidre. Té unes mides aproximades d'1 m x 1m, de planta sobreelevada al damunt d'un peu de pedra esmoladora. La capella és coberta per una teulada a quatre aigües i coronada amb una creu de ferro al cim. L'alçada total és de 1,50 m. A l'interior hi ha una imatge de Sant Martí de Tours.</p> | 08072-123 | C/ Santa Gemma, 2 | <p>A la part baixa del frontal hi ha una placa de marbre amb el text 'San Martín Dedicado por Felix Mas Pañella Enero de 1952'</p> | 41.4152900,1.9178900 | 409566 | 4585425 | 1951 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | J. Pujol Pascuet | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47737 | Rectoria de la parròquia de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera.</p> | XX | <p>Edifici compacte adossat perpendicularment a la façana principal de l'església parroquial. A la façana principal, orientada al migdia, hi ha porxo d'entrada d'arqueria rodona, i al segon pis, arcades a la catalana. Bastit amb pedra molera, els brancals, llindes, ampits, dovelles i pilars són de pedra vermella tallada. La coberta és de teulada àrab de dos aiguavessos i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns.</p> | 08072-3 | Pl. de l'Església, 1 | <p>La nova rectoria fou edificada entre 1947 i 1950 en l'espai adjacent a l'església de Santa Maria, ocupat antigament per part de l'antic castell de Corbera, en un terreny cedit el 1948 per Jacinta Sastrada Morelló, vídua del darrer baró de Corbera, Pau Joan de Ramon i Jaubet. En executar-se les obres es va procedir a enderrocar el mur que quedava de les restes del castell (els anomenats «castellots»), aprofitant els carreus en el nou edifici. Actualment es conserven les restes d'una de les parets del castell de Corbera, situada al costat esquerre de l'edifici de la rectoria, i el portal gòtic de l'antiga capella de Santa Magdalena, a la qual s'accedeix per l'interior de la rectoria.</p> | 41.4180600,1.9230200 | 409998 | 4585727 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Jeroni Martorell i Terrats | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47794 | Plaça i carrer de l'església i carrer dels Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-i-carrer-de-lesglesia-i-carrer-dels-pins | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'espai és delimitat per l'església parroquial de Santa Maria de Corbera, que hi dóna front, la rectoria, els jardins de la rectoria i del castell, el casal de Santa Magdalena («Castell de Corbera»), Cal Tet, Can Quim dels Duros, el mirador i el cementiri vell. Les dimensions de la plaça són d'aproximadament 15x15 m, amb una urbanització dura, pavimentada amb llosa, i amb alguns arbres d'ombra; des de la plaça surt el carrer de l'Església, estret, i que arriba fins la placeta dels Pins, sense pavimentar.</p> | 08072-60 | Pl. de Església; c/ Església; c/ Pins | <p>Entre els segles XIII i XIX l'actual plaça de l'Església constituïa una petita explanada davant, d'una banda, de l'entrada del castell (després davant de les runes del castell enderrocat) i, d'altra banda, del cementiri primitiu i l'entrada de l'església parroquial de Santa Maria. Un cop enderrocat el castell, s'hi va construir una tanca en l'accés a la plaça. El 1950 s'acabaren d'enderrocar les ruïnes del castell, es va construir la rectoria, es van treure les parets de tanca de la plaça i es va executar l'arranjament de l'actual plaça segons el projecte de l'arquitecte municipal, el 1955.</p> | 41.4179900,1.9230200 | 409998 | 4585719 | 1950 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47794-foto-08072-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Joan Pujol i Pasquet | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47740 | Casa de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-1 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>L'edifici original és de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes. Disposa de caixa d'escala central, amb claraboia de grans dimensions que dóna claredat a l'interior, balconada al primer pis i porxo d'entrada. Hi ha elements ornamentals en relleu i pintats. Té coberta a quatre vents amb teula plana i ràfec sustentat.</p> | 08072-6 | C/ Pau, 5 | <p>Durant el segle XIX i primer terç del segle XX l'Ajuntament de Corbera realitzava les seves sessions al Casal de Santa Magdalena, posteriorment, a l'antic Hospital de Pelegrins i esporàdicament al nucli de Corbera de Baix. Durant les primeres dècades del segle XX, però, s'inicien els tràmits per establir un nou emplaçament del consistori, en un lloc «entre los caseríos de Corbera alta y Corbera baja por ser ésta la voluntad del pueblo en general y requerirlo la continua y perpetua paz y armonía que debe reinar entre ambos caseríos de antiguo interrumpida». A finals de 1931 es van encetar les obres de construccions i el 24 de juliol de 1932 es van inaugurar les noves dependències.</p> | 41.4162300,1.9278800 | 410402 | 4585519 | 1931 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47740-foto-08072-6-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Josep Ros i Ros | El 1984 es va construir una primera ampliació amb cos d'edificació adossat, a l'angle posterior esquerre. Fotografia cedida per l'Ajuntament de Corbera de Llobregat. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47892 | Festa de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-cristofol-0 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | <p>Celebracions a l'entorn del dia 10 de juliol, Sant Cristòfol, organitzades per l'associació 'Amics de Sant Cristòfol'. Durant un cap de setmana s'organitzen un seguit d'actes de caràcter lúdic però sense deixar de banda l'aspecte religiós: missa en honor al patró el dissabte al vespre, seguida d'un sopar i un ball. L'endemà al matí se celebra un esmorzar popular, la benedicció de vehicles i un concert-vermut. També es beneeixen els vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol, seguint una tradició que arrenca dels anys trenta.</p> | 08072-158 | Nucli baix de la població | <p>Els orígens de la festa es remunten a principis del segle XX. Tradicionalment es celebrava la benedicció de vehicles a l'ermita de Sant Cristòfol; la diada es completava amb una missa i un dinar campestre. Posteriorment, als anys quaranta, van començar a beneir-se també els vehicles a la parròquia de Sant Antoni Abat, on en l'actualitat es celebren els actes més destacats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47902 | Rectoria de la parròquia de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-la-parroquia-de-sant-antoni-abat | <p>INGLAVAGA I VILARRUBLA, Jaume (1988). 75 anys de vida parroquial. Seguim camí endavant (Parròquia Sant Antoni Abat, 1913-1988). Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat.</p> | XX | <p>Casa d'una única planta, amb coberta a dues aigües i obertures simètriques al voltant de la porta principal. L'accés des del carrer es fa a través d'unes escales, donat que està a un nivell superior.</p> | 08072-168 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>La rectoria la van construir els mateixos parroquians, quan l'església encara no era parròquia, ja que era un requisit per ser-ne.</p> | 41.4145200,1.9297600 | 410557 | 4585327 | 1930 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47826 | Font del Llac o les Nogueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-llac-o-les-nogueres | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Font situada fins d'una balma. Des la paret de la roca, entre molses i falgueres, sorgeix un rajolí que brolla tot l'any, sota una petita rajola amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat i la data 1928. Al costat de la font hi ha dos bancs fets de pedra.</p> | 08072-92 | Sota la masia de Can Canals | 41.4257500,1.8930900 | 407508 | 4586612 | 1928 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Durant la realització de l'inventari no s'ha pogut accedir a la font. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47755 | Casa Homs, Casal de la Mercè, Torre dels Capellans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-homs-casal-de-la-merce-torre-dels-capellans | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha esquerdes, humitats i filtracions d'aigua. | <p>Edifici aïllat de planta rectangular, separat del carrer per una tanca historiada de rajola vista, amb majòliques. Té quatre plantes, dues de les quals sota nivell de carrer, salvant un desnivell important, i coberta de rajola àrab de quatre aiguavessos. D'estil modernista, disposa de frisos i cornises d'obra vista. En el frontis hi ha una majòlica amb la imatge de la Verge de la Mercè; i a la façana posterior, galeries obertes amb pilars i balustres.</p> | 08072-21 | Carreró de Santa Magdalena, 17 | <p>La casa va ser edificada a la dècada dels anys 20 pel contractista o mestre d'obres Pujol sobre uns terrenys que havien estat propietat del baró de Corbera. Es construí per ordre de Josep, Lluís, Ramon i Concepció Homs i Ginesta; els tres primers eren capellans i van morir durant la guerra civil. Aleshores la propietat va passar a la seva germana, que la va vendre al Bisbat de Barcelona.</p> | 41.4175400,1.9238500 | 410067 | 4585668 | 1922 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47755-foto-08072-21-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Constructor d'obres Pujol | Informació facilitada pel Centre d'Esplai Corbera | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||
| 47770 | Edifici de la Societat Diadema | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-diadema | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RENAU I TURBAU, Joan (1999). La nostra casa. [Corbera de Llobregat]: Societat coral Diadema Corberenca.</p> | XX | <p>L'edifici consta de diferents parts: el cafè-bar en una planta baixa, oficines i sala de reunions i assaig a la part superior. Al costat, però dins el mateix edifici, hi ha el teatre i, finalment, una pista a l'aire lliure. Ha patit nombroses modificacions que fan que avui dia no resti pràcticament res de l'edifici original.</p> | 08072-36 | C/ Sant Antoni, 30 | <p>L'edifici va ser des del seu origen la seu de Societat Diadema Corberenca, que va agafar el nom de la ja dissolta Coral Diadema Corberensa, associada als Cors d'en Clavé. L'entitat es constituí el 1917, i el 1920 es celebrà el primer ball amb orquestra. A partir d'aquell moment, i exceptuant el període 1940-1941 (tancat per ordre judicial) ha acollit les diferents activitats de l'entitat: teatre, coral, cinema, sardanes, elecció de pubilles, etc, i ha patit successives ampliacions i reformes, en funció de l'augment del número de socis i l'adequació a les noves activitats.</p> | 41.4150700,1.9303200 | 410604 | 4585387 | 1920 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47770-foto-08072-36-1.jpg | Inexistent | Racionalisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 120 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47817 | Font del Puntarró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-puntarro | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC</p> | XX | <p>Font situada en una petita plaça, al final del carrer de la Font del Puntarró. La font neix sota un roure de grans dimensions, en un indret envoltat de vegetació. Va ser colgada durant el mes de març de 2005 i recuperada durant setembre de 2006; hi havia la inscripció 'Font Puntarró, 1919', que ha estat substituïda per una rajola amb el nom i el dibuix de la font.</p> | 08072-83 | Carrer Font del Puntarró (Urbanització Creu Nova) | 41.4200500,1.9319900 | 410751 | 4585939 | 1919 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47817-foto-08072-83-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47756 | Edifici de la Societat Sant Telm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-societat-sant-telm | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983), 'Fitxa del Inventari del patrimoni Cultural europeu', col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici civil de caràcter recreatiu, de planta rectangular amb dues plantes, suspeses sobre un terreny molt desnivellat, i coberta de dos aiguavessos. A la primera planta hi ha locals per a sala d'exposicions i reunions i altres serveis; a la segona planta, una sala d'espectacles amb un aforament de 300 persones i bar. La façana principal, d'inspiració modernista, és d'obra vista rústega i disposa de cinc arcades de traçat carpanell separades per pilastres rematades superiorment. En diferents etapes es va construir una pista descoberta al costat, que posteriorment es va cobrir i actualment funciona com a bar de l'entitat.</p> | 08072-22 | C/ Andreu Cerdà, 12-14 | <p>Després de la constitució, el 1914, de la Societat Recreativa i de Socors Mutus Sant Telm, aquesta entitat va menar entre 1916 i 1919 la construcció d'un local, amb la col·laboració dels seus membres. El 1967 l'entitat va passar a dir-se Societat Moral i Recreativa Sant Telm. Com a entitat organitza diferents activitats (Festa del Soci, actes de la Festa Major...), i en depèn un grup teatral, GEST (Grup Escènic Sant Telm).</p> | 41.4173200,1.9224900 | 409953 | 4585645 | 1916-19 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47756-foto-08072-22-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47894 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-2 | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial.</p> | XX | No és vigent | <p>Durant els actes de la Festa Major de 1907 van sortir a ballar per primera vegada els bastoners de Corbera. La tradició va ser introduïda per Joan Claramunt Guitart, originari de Gelida, on hi havia una important tradició bastonera. A la colla estaven units els joves de les dues zones de Corbera, i sortien a ballar en les diferents diades i esdeveniments importants. A la primera generació s'hi incorporà una de nova, que perllongà la colla durant uns vint anys, encara que finalment es va dissoldre. Els bastoners portaven espardenyes i mitjons blancs, camals de color revestits amb picarols, pantalons blancs, faldilleta estampada, faixa, camisa blanca travessada per una banda de color i corbata. Als anys setanta es va intentar crear un nou grup bastoner, que no va continuar.</p> | 08072-160 | Nucli urbà | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1911 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47833 | Font de la Fibla, font dels dipòsits de can Canals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fibla-font-dels-diposits-de-can-canals | <p>AAVV (2005). 'Les fonts de Corbera'. Corbera de Llobregat, GEMC RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Mina d'aigua a la capçalera del torrent del Calaix. L'estructura exterior és de maó massís envoltat de pedra seca de l'indret, amb la data '1910' gravada a la part superior. Sembla que sigui una mina profunda.</p> | 08072-99 | Al camí del Calaix | <p>No es tenen dates concretes sobre l'origen de la mina, tot i que la data gravada a l'exterior fa suposar que seria la data de construcció. Fins fa pocs anys hi havia una mànega que sortia d'aquesta mina; perquè sortís l'aigua calia aspirar prèviament l'aire ('fiblar'), fet que ha donat nom a la font.</p> | 41.4222500,1.8965500 | 407792 | 4586220 | 1910 | 08072 | Corbera de Llobregat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47833-foto-08072-99-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47875 | Mina 1 de ca n'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-1-de-ca-naragall | <p>ALARCON VENTEO, Francesc (2005). La mina de Can Aragall. El Calaix, núm 1. Corbera de Llobregat: S.A.C. Secció d'Espeleologia.</p> | XX | En general és acceptable, però hi ha desperfectes a la volta d'entrada. Hi ha canonades modernes. | <p>Mina per la captació d'aigües naturals subterrànies. Una part important està construïda amb paret de pedra i volta de totxo manual, però els darrers metres han estat excavats a la roca de sauló i, al fons, en calcària compacta. Al final hi ha una rajola on es pot llegir la data 1909 i el nom del paleta que la va fer.</p> | 08072-141 | Urbanització Creu Aragall Júnior (encreuament carrers Eucaliptus i Puigmal) | 41.4263800,1.9116200 | 409057 | 4586663 | 1909 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47875-foto-08072-141-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | Francesc Pujol (paleta) | Fotografia de SpeleoCorb | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||
| 47736 | Església Parroquial de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-antoni-abat | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic MARZO, Josep M. (1999). '50è Aniversari de l'Erecció Canònica de la Parròquia de Sant Antoni Abat'. Corbera de Llobregat: Parròquia de Sant Antoni Abat. RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Església moderna de planta basilical de creu llatina. L'edificació és aïllada i disposa d'atri, naus, creuer, absis, campanar quadrat i cimbori amb vitralls formigonats. Les parets són de pedra amorterada, i la coberta, de teula àrab; hi ha un retaule de ceràmiques envernissades.</p> | 08072-2 | C/ Sant Antoni, 32 | <p>La «Junta de construcció del temple», constituïda el 1904 per veïns de la barriada de Can Roig, va menar la col·locació el 1907 de la primera pedra del temple, la qual va ser beneïda per Jaume Almera, en representació del bisbe de Barcelona. Després de l'execució d'una primera fase de les obres, realitzada mitjançant les aportacions econòmiques i materials del veïnat, el 1913 es va inaugurar el nou temple, sota l'advocació de Sant Antoni Abat. El 1936 fou incendiat i semidestruït, però va ser reconstruït a partir de 1939. El 1947 va quedar enllestida la façana, el campanar i l'atri. Entre 1963 i 1971 es va realitzar una tercera fase d'obres, i es varen completar l'altar major, el presbiteri i el retaule. D'ençà la seva consagració va dependre de la parròquia de Santa Maria, fins que el 1948 va assolir la condició de parròquia.</p> | 41.4146300,1.9299800 | 410575 | 4585339 | 1907 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47736-foto-08072-2-1.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Juli M. Fossas, Manuel Valls Vergés | 116 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47850 | Pedrera de cal Guixaire, Guixera de can Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cal-guixaire-guixera-de-can-sec | <p>FERRER M., Lluís (1996-97). El guix i el guix al poble de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | A l'interior de l'antiga pedrera s'ha construït un centre esportiu. | <p>Antiga pedrera de la qual s'extreia guix que s'utilitzava per a la construcció, especialment a la ciutat de Barcelona. L'explotació, a cel obert, funcionava de forma senzilla: s'obria un front d'extracció de la roca que anava avançant, bé cap a l'interior o bé lateralment. Un cop extreta la roca es seleccionaven els blocs, separant la roca impura, es trituraven i es traslladaven als forns.</p> | 08072-116 | Carrer de l'Esport, 2 | <p>El sòl de Corbera és ric en guix, i des de ben antic s'ha explotat aquest recurs (consten documents del segle XVI en els quals ja es parla d'alguna guixera). Amb el pas del temps, però, van deixar d'explotar-se.</p> | 41.4161300,1.9268200 | 410313 | 4585509 | 1830-55 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47749 | Can Pere Pau Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-pau-vella | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | Façana arreglada recentment amb ciment (sense unificació estètica), a la façana lateral es veuen les canonades i instal·lacions elèctriques. | <p>Casa pairal vilatana de dimensions considerables, de planta rectangular amb planta baixa, pis i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra amorterada amb llindes i muntants de pedra molera vermella. Disposa d'era o pati al davant de la façana principal.</p> | 08072-15 | Ptge. Canigó, 6 | <p>Inscripció al portal de 1828.</p> | 41.4180500,1.9217200 | 409890 | 4585727 | 1828 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47749-foto-08072-15-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47801 | Cementiri de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-corbera | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>Recinte de cementiri tancat, de forma rectangular, amb un annex lateral (datat el 1994). La única forma d'enterrament són els nínxols (no hi ha panteons ni enterraments a terra), que estan disposats de manera que hi queden carrers i placetes amb xiprers.</p> | 08072-67 | Pg. Josep Rodrigo i Puig, s/n | <p>El cementiri de Corbera va romandre ubicat a l'entorn lateral dret i posterior de l'església parroquial de Santa Maria fins el 1809. Atès l'augment poblacional de la vila, el 1808 el batlle, regidors i rector van demanar a la baronessa Eleonor de Ramon i de Riquer la cessió dels terrenys que ocupa l'actual cementiri. Després de respondre favorablement a aquesta petició, el nou cementiri va ser beneït pel rector, Francesc Ferrer, i el vicari, Joan Vidal, el 15 de juny de 1809, i hi van ser enterrats els dos primers cossos. Posteriorment, el març de 1932 el cementiri va passar a ser de titularitat municipal.</p> | 41.4193200,1.9208800 | 409821 | 4585869 | 1809 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47801-foto-08072-67-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47753 | Can Rosell ('El Corral del Senyor [Baró]') | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosell-el-corral-del-senyor-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XX | <p>Casa pairal integrada al nucli urbà tot i mantenir-se aïllada, envoltada de terreny lliure destinat a jardí. L'edifici presenta planta de tipus basilical amb sobreelevació d'un cos central; la forma de la planta és de creu allargada i té planta baixa, dos pisos i coberta a diversos vessants. Disposa de porxos i altres annexos moderns adossats a la part nord i sud. Obrada en parets de pedra amb muntants, llindars i ampits de pedra picada.</p> | 08072-19 | C/ Pau Casals, 5 | <p>En el cos de l'edificació central figura la data 1779. Tanmateix, al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) el terreny figura sense edificar i formant part de la terra del castell. Amb tot, el petit edifici originari s'anomena arreu «el corral del Senyor (baró)». El cens rectoral de 1913 dóna 7 habitants a Can Rosell. Entre 1960 i 1969 s'hi van realitzar ampliacions amb l'addició de cossos a la banda sud-oest i a la banda nord.</p> | 41.4175100,1.9259100 | 410239 | 4585663 | 1779 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47753-foto-08072-19-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47743 | Cal Passasserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-passasserres | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa pairal vilatana aïllada de planta baixa i dues plantes, amb coberta d'un sol aiguavés i cos auxiliar adossat. S'hi accedeix mitjançant unes escales paral·leles al front de les façanes, ja que l'edifici resta sobreelevat del nivell del carrer. Obrada amb parets de pedra vermella; al portal i les llindes de finestres figura la data de 1776.</p> | 08072-9 | C/ Canigó, 23 | <p>Tot i que el llinatge Bolta és originari de Gelida, el 1745 un dels seus descendents es va establir a Corbera arran el seu casament amb una veïna de la vila, i el fill hereu, Josep Boltà i Rigol, va construir la casa. El motiu Passaserres sembla que està relacionat amb les travesses que feia, pels volts de 1745, J. Boltà i Rigol, hereu del mas Boltà de Gelida, per festejar.</p> | 41.4177700,1.9210500 | 409833 | 4585697 | 1776 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47743-foto-08072-9-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Reformat per Jaume Boltà i Canyelles. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47746 | Cal Bessó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-besso-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa, planta i golfes, amb coberta a dues aigües, amb dos nivells diferents. Obrada amb murs de pedra de carreus amb llindes, brancals i ampits de pedra vermella tallada. Disposa de portal rodó d'accés pel carrer Canigó.</p> | 08072-12 | C/ Canigó, 9 | <p>La casa és datada en 1774.</p> | 41.4170800,1.9201500 | 409757 | 4585621 | 1774 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47746-foto-08072-12-1.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Reconstruït i restaurat el 1994 per A. Martínez i A. Berdejo. Es va augmentar l'alçada de la casa, modificant les obertures de les golfes i suprimint altres finestres. | 98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47768 | Les Feixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-feixes | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | Tant a la casa com a l'espai que l'envolta li manquen manteniment. | <p>Masia de planta rectangular de tipus abacial o basilical, amb cos central sobreelevat i coberta de dos aiguavessos amb ràfec. Obrada amb parets de pedra vermella amorterada, i ampits, llindes i brancals de pedra picada, igual que l'arc d'entrada, en punt rodó escarcer. Disposa de rellotge solar a la façana principal.</p> | 08072-34 | Carretera BV 2421, Km 7 400 | <p>Al plànol del baró Manuel Antich i Mora (anterior al 1790) apareix el paratge denominat «les feixes del Castell». Tot i que no hi figura cap casa, sembla que l'edificació correspon a 1763.</p> | 41.4148400,1.9181900 | 409590 | 4585375 | 1763 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47768-foto-08072-34-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47884 | Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-roser-1 | <p>PAGÈS I PARETAS, Montserrat (1988). 'Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVIII | <p>Talla policromada d'execució popular. Està dreta, i emmarcada per un rosari, amb el Nen Jesus a coll, nu. És cofada amb una corona abombada acabada amb una boleta. Amb la mà dreta es recull el mantell i amb l'esquerra aguanta el Nen.</p> | 08072-150 | Pl. de l'Església, 1 | <p>Vinculada al retaule del Roser i a l'antiga capella del Roser. La data d'execució sembla que seria el 1758 (per una inscripció a la peanya), posterior en més d'un segle al retaule, fet que fa pensar que pugui ser una rèplica o còpia de l'original.</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 1758 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47884-foto-08072-150-1.jpg | Inexistent | Barroc|Popular | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 96|119 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47762 | Can Panyella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panyella | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona PASQUAL SANGRÀ, Joaquim (1983) 'Fitxa de l'Inventari del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII | <p>Masia de planta baixa i pis, amb planta rectangular, gairebé quadrada, amb façana a migdia i coberta de dos aiguavessos asimètrics (un més llarg que l'altre). Disposa de pati davanter aguantat per mur de pedra i contraforts. A la façana hi ha rellotge de sol, i també té forjats de cabirons i revoltons. Hi ha annexes noves edificacions, especialment per la banda de ponent. L'obra major és feta amb pedra calcària, però les llindes, ampits i remats adovellats són de pedra molera.</p> | 08072-28 | Carretera BV 2425 | <p>Antigament aquesta masia era coneguda com Mas Panyella de la Creu. En el primer fogatge documentat del senyoriu de Corbera, datat el 1497, hi figuren Antoni i Salvador Panyella. El llinatge original dels Panyella, després Castellví, va conservar la propietat del mas fins ben entrat el segle XIX, en què, per circumstàncies adverses, la finca va ser adquirida en subhasta pels marquesos de Castelldosrius i passà, per entroncament familiar, al vescomte de Güell. Tot i això, els masovers encara són descendents del llinatge Panyella originari del mas.</p> | 41.4177100,1.9008200 | 408143 | 4585711 | 1713 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47762-foto-08072-28-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | A la façana hi ha un portal i una llinda de finestra amb la data 1713, també hi ha una llinda amb el nom Francesc Panyella i la llinda d'una altra finestra indica 1728. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47903 | Presentalla d'Esperança Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/presentalla-desperanca-rossa | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat</p> | XVII | <p>Presentalla de plata de dimensions reduïdes (aproximadament 20 x 30 cms), oferta amb motiu del guariment d'Esperança Rossa d'un càncer de pit per intercessió de Santa Magdalena. Es tracta d'un relleu amb el tors i la cara de la persona que ofereix la presentella, amb la següent inscripció: 'ESPERANÇA ROSSA VIUDA PAGESA DE ST VISENS DELLS HORS ESTANT MALA DE UNA MAMELA DE UN CRANCH EN GRAN PERIL DELA VIDA NO TROBANT NINGUN METGE Q LA PUGUES CURAR RECLAMA A DEU I A STA MAGDALENA VULGE ES A DEU PREGAR EN ESTA NECESISTAT QUE ESTAVA. FOU SERVIT NE SR G CURA A 5 DE IULIOL 1617'. Només està representat un dels pits, al lloc de l'altre hi penja un medalló.</p> | 08072-169 | Pl. de l'Església, 1 | <p>El guariment miraculós d'Esperança Rossa i la presentalla es relacionen amb la construcció de la Creu Nova -la tradició diu que es va erigir el monument commemorant el mateix guariment-, segons un escrit del bisbe que va fer la visita pastoral del 20 de novembre de 1887. La tradició oral indica que el tumor li va caure en l'indret on va construir-se la creu, i que és el que hi ha al medalló que hi ha a la presentalla en el lloc del pit dret.</p> | 41.4181000,1.9230100 | 409998 | 4585731 | 1617 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | 2020-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||||
| 47735 | Església Parroquial de Santa Maria de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-corbera | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat, Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat CODINA I VILÀ, Jaume; FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep; RIERA I BAGUÉ, Josep M.; [et al.] (1991). Estudis d'història de Corbera de Llobregat. Barcelona: Ajuntament de Corbera de Llobregat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat FUSTÉ, Ramon i J. GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic PAGÈS I PARETAS, M. (1992). Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat; Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat VIGUÉ, Jordi; PLADEVALL I FONT, Antoni; CARBONELL I ESTELLER, Eduard; BOU, Emili (1974). L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI. Barcelona: Porter libros (col. «artestudi art romànic», 1).</p> | XIII-XX | <p>Església de forma rectangular formada per una nau central (amb coberta de dos aiguavessos), sengles naus laterals (totes tres de punt rodó) i campanar vuitavat integrat a la façana de migdia. Bastida amb pedra vermella, integra elements de diferents estils arquitectònics (romànic, gòtic, barroc i, externament, neoclàssic), ja que en el decurs dels segles l'edificació inicial (formada per una sola nau i un atri davanter) es va anar ampliant sense enderrocar-ne cap element anterior, fins assolir la fesomia actual. El temple actual és d'una sola nau, sense absis diferenciat, coberta amb volta de llunetes; a banda i banda hi ha capelles laterals obertes per arcs de mig punt. La porta és d'arc escarser, decorada amb un motlluratge senzill, i duu la data de 1777. La façana principal conté un rellotge rodó d'estil modern; a la cara sud del campanar hi ha un rellotge de sol. El campanar és una torre adossada a la façana de migdia de l'església; la base és de planta quadrada, que a mitja alçada es fa vuitavada.</p> | 08072-1 | Pl. de l'Església, 1 | <p>L'evolució de l'església de Santa Maria de Corbera està vinculada a la senyoria i castell de Corbera i a la devoció de Santa Magdalena. La consagració de l'església (indatada) és anterior a 1295, data de la seva primera referència documental a càrrec del senyor de Corbera, Bernat Marimon de Plegamans, que l'esmenta com a element dins del recinte del seu castell. Les parets més antigues de l'actual església corresponen a l'edifici originari del segle XIII (un atri i una sola nau, amb els altars de Sant Joan i Santa Magdalena al seu interior), el qual ha estat objecte de successives ampliacions: sagristia (1492), capella de Santa Magdalena al costat de l'atri (1487), campanar (1508), capella de Sant Joan (1522), capella del Rosari (1589), sengles capelles de Santa Bàrbara i Sant Roc (1594), cor sobre l'atri (1600), incorporació de l'atri a la nau central (1611), modificació de la façana principal (1711-1777), nova capella de Santa Magdalena (1825), presbiteri i cambril (1858), capella del Santíssim (1885), baptisteri (1940), ampliació de la capella del Santíssim (1964) i restauració de l'exterior del campanar (1988).</p> | 41.4180400,1.9231200 | 410007 | 4585725 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47735-foto-08072-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 85|92|93|94|96|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47738 | Casal de Santa Magdalena (Casal dels Barons, «Castell de Corbera») | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-santa-magdalena-casal-dels-barons-castell-de-corbera | <p>CATALÀ I ROCA, Pere (1983-84). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CATALÀ I ROCA, Pere (dir.) (1990). Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. 1 CABÚS, Albert; CALDÉS, Lina; MARTÍN, Pilar; MORALES, M. Luz; TORRES, Cèlia (1994). Patrimoni del Baix Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: CRP Baix Llobregat I CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial GAVÍN, Josep M. (1988). Inventari d'esglésies. Baix Llobregat. Barcelona: Pòrtic RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XV-XVIII | Restaurat a principis del segle XX per Jeroni Martorell i Terrats, actualment el sostre no està en bon estat (caiguda de teules, creixement de vegetació...), i hi ha vidres trencats | <p>Edifici rectangular de planta baixa i dues plantes amb coberta de dos aiguavessos. Ha sofert diverses reformes, ampliacions i reconstruccions, però conserva l'estil original. Es fonamenta sobre la roca i és bastit amb pedra vermella esmoladora; a les quatre façanes té portals rodons capçats per l'escut amb el corb i algunes finestres tenen detalls ornamentals gòtics d'arc conopial, mentre altres són més sòbries i pràcticament no són decorades. La coberta és de teulada àrab i amb un ràfec d'elements ceràmics comuns. L'edifici és aïllat i envoltat per dues places, safareigs i el recinte dels jardins propers a la rectoria parroquial de Santa Maria de Corbera.</p> | 08072-4 | C/ Major, 1-3 | <p>El casal de Santa Magdalena es va construir al segle XV com a indret d'estatge de pelegrins i devots de Santa Magdalena. Com a conseqüència de l'enderrocament del castell de Corbera el 1714, el casal esdevingué, per cessió d'ús, residència del baró de Corbera, el qual hi va fer construir la planta superior i executar diverses reformes. La possessió del casal fou objecte de litigi entre la rectoria i el batlle, per un costat, i el baró, per un altre costat, el qual sostenia que ell era propietari de l'edifici en raó de la seva condició de senyor directe i alodial; al capdavall, els tribunals van resoldre a favor del baró.</p> | 41.4177700,1.9229100 | 409989 | 4585695 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47738-foto-08072-4-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 93|94|95 | 45 | 1.1 | 1772 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||
| 47739 | Escola Vella (Antic Hospital de Pelegrins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-vella-antic-hospital-de-pelegrins | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XV-XVII-XX | <p>Casa entre mitgeres de construcció molt primitiva, a redós de l'accés medieval del castell. Disposa d'entrada per un reclau del carrer a nivell més baix, amb graons de baixada a un costat del carrer. Té un portal rodó que en habilitar la casa per a les escoles seria tallat com a llinda; alguns dels carreus, sobretot els de la part inferior, estan força erosionats. Altrament, la finestra té llinda gòtica matussera en arc conopial. En una de les rehabilitacions es va pujar la seva alçada, diferenciant-se el tipus d'obra de l'original. L'interior està totalment renovat.</p> | 08072-5 | C/ Major, 14-16 | <p>Arran l'augment del pelegrinatge per la devoció local a Santa Magdalena, pels volts del segle XV s'escau l'establiment d'un hospital de pelegrins per atendre els desvalguts. Posteriorment, també ha tinguts usos com a seu de l'ajuntament i de les escoles.</p> | 41.4176900,1.9229000 | 409988 | 4585686 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47739-foto-08072-5-2.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | El 1998 es va realitzar una rehabilitació total de l'edifici per adequar-lo al seu ús com equipament cultural. A un lateral es va posar una placa commemorativa on es pot llegir: 'Antic hospital pelegrins segle XV. Habilitat com a Ajuntament i com a escola pública el segle XIX. Rehabilitat l'any 1998.' | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47741 | Cal Quim dels Duros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quim-dels-duros | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVI | <p>Casa de planta quadrada amb planta baixa, pis i semisoterrani. Per la seva situació en un punt topogràficament complicat, disposa d'unes parets amb contraforts per salvar el desnivell d'uns 7 m entre el carrer de l'Església i la plaça del Castell, en la qual es recolza la construcció mitjançant parets de pedra molera amorterada. La casa també té brancals i dintells de portes i finestres de pedra molera vermella, amb dovelles i punt rodó a l'entrada principal (carrer de l'Església). Al soterrani, a l'interior, conserva arcs de factura gòtica. Es poden distingir clarament les dues cases independents antigues, que són diferents en alçada i decorativament, ja que només s'ha unificat la façana que dóna a al carrer de l'Església (on a més a més es detecta una porta tapiada). Una de les façanes és amorterada i té la porta amb arc apuntat i una finestra amb arc conopial; la façana oposada és feta amb carreus de pedra vermella, amb finestres petites adovellades i obertes sense buscar una disposició estètica.</p> | 08072-7 | C/ Església, 7 | <p>L'origen de la finca cal situar-lo a la mateixa època de la construcció del «Castell de Corbera» (Casal de Santa Magdalena). El motiu Quim dels Duros prové de l'adquisició, a la primera meitat del segle XX, per Quim de Cal Duro, de l'Amunt (els familiars del qual els deien els «Duros»).</p> | 41.4179100,1.9229600 | 409993 | 4585710 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47741-foto-08072-7-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47742 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-2 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | El seu estat és ruïnós. | <p>Casa urbana amb coberta de dos aiguavessos. Resta separada del carrer per un pati davanter o eixida al qual s'accedeix per una rampa pròpia de la mateixa finca. Bastida amb pedra amorterada amb llindes, brancals, etc. de pedra picada; té estructura de teulada i sostres de fusta. El portal de casa és de punt escarser, al qual hi figura la data 1686.</p> | 08072-8 | C/ Major, 13 | <p>Tot i la data de 1686 que figura a la façana de la casa, hi ha constància documental anterior de l'existència del teixidor de lli: durant la segona meitat del XVI la dona del teixidor de lli va abandonar el seu marit per marxar amb el bandoler Tallaferro (s'hi fa referència en documents de 1616), també trobem notícies de la casa del teixidor de lli en l'acta de venda del castell i lloc de Corbera a Montserrat Mora, en 1619.</p> | 41.4182100,1.9236000 | 410047 | 4585743 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Dolent | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47744 | Cal Cafeter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cafeter | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVII | La façana està en mal estat; és de pedra esmoladora recoberta amb estucs i pintura a la calç, que ha anat caient. L'annex que aguanta el pati també presenta un estat regular. | <p>Casa urbana de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, coberta a dues aigües, eixida i pati al costat. Disposa de portal escarser amb dovelles de pedra esmoladora, igual que les finestres, així com façana amb estucats i pintura a la calç i un rellotge de sol al cantó dret.</p> | 08072-10 | C/ Raval, 2 | <p>La primera referència documental als propietaris de la casa data de 1721, en què el baró Francesc Mora estableix a l'agricultor Pau Fisa, amb pacte emfitèutic a prima rabassa, una peça de terra erma d'una quartera i mitja de sembradura anomenada Coll Roig. D'ençà d'aquesta notícia, la casa ha romàs sempre propietat de la família Fisa, que sembla que la restauraria el 1884 (data que hi ha al rellotge de sol de la façana).</p> | 41.4177000,1.9217500 | 409892 | 4585688 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47744-foto-08072-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47744-foto-08072-10-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||
| 47745 | Cal Marxant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marxant-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa i dues plantes, coberta de dos aiguavessos, bigues de fusta i tres eixides o petits horts al seu voltant. Està situada dalt d'unes penyes d'arenosa vermella de Corbera, de forma molt vistosa al mig del poble. Obrada amb murs de pedra vermella arenosa amorterada amb calç.</p> | 08072-11 | C/ Raval, 12 | <p>La casa esta datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4174400,1.9206900 | 409803 | 4585661 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47745-foto-08072-11-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47747 | Cal Dèvil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devil | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta irregular, la disposició de la qual, en la façana principal, forma patis i racons enjardinats a l'entrada. Té planta baixa i un pis, i és obrada amb parets de pedra vermella amorterada. Té oberts dos balcons a la façana, amb barana de ferro forjat.</p> | 08072-13 | C/ Canigó, 11 | 41.4172100,1.9201700 | 409759 | 4585636 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47747-foto-08072-13-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47748 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-0 | <p>ARAGÓ I GASSIOT, Ramon M. (1984). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa urbana aïllada de planta rectangular amb planta baixa, pis, golfes, cos lateral annex i coberta de dos aiguavessos. Obrada amb murs de pedra de carreus amb junta amorterada amb calç, i llindes, brancals i ampits de pedra vermella tallada. A la banda esquerra conserva un jardí petit.</p> | 08072-14 | C/ Canigó, 3-5 | <p>La casa és datada a finals del segle XVIII i començaments del XIX.</p> | 41.4169100,1.9198000 | 409728 | 4585603 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47748-foto-08072-14-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47750 | Can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-baro | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | Hi ha humitats a l'interior, nius d'aus a les finestres i la teulada... | <p>Finca integrada per una casa pairal de caràcter urbà i un terreny enjardinat a l'entorn. La casa és una edificació aïllada de tres cossos amb planta, pis, golfes i coberta de dos aiguavessos, amb estructura de coberta de fusta i teula àrab. Disposa d'acabats exteriors amb dibuixos i motllures de caràcter modernista, bàsicament a la planta baixa i ulls de bou a les golfes. Les obertures tenen una disposició simètrica, que es complementa amb altres finestres i ulls de bou pintats com a motiu ornamental.</p> | 08072-16 | Pl. de Sant Salvador, 2 | <p>La finca fou construïda per la família de Dolors Pich i Ros a començaments del segle XX. Des d'aleshores a romàs com a casa pairal a nom d'Enric Ros i Codina i, a partir de 1985, de Pere Ros i Pich. L'any 1988 fou adquirida per l'Ajuntament de Corbera; després de la rehabilitació realitzada el 1989, esdevingué biblioteca municipal i casal de joves.</p> | 41.4148200,1.9312900 | 410685 | 4585359 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47750-foto-08072-16-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | Degut al seu estat de conservació hi ha un projecte de reforma que respectaria l'aspecte exterior de l'edifici. | 105 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||
| 47751 | Can Bonavia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bonavia | <p>GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XIX | <p>Masia de planta quadrada amb afegits i transformacions modernes. La part central consta de planta baixa i pis amb coberta de dos aiguavessos amb pendents cap als laterals. Disposa de portal adovellat amb pedra molera i finestres amb dintells i ampits també de pedra (s'han estucat i no queda la pedra a la vista). Exceptuant la façana principal, hi ha poques obertures, i s'observen antigues portes actualment tapiades. La casa és situada aïllada al mig d'un solar i envoltada de jardí.</p> | 08072-17 | C/ Pau, 18 | 41.4158300,1.9293500 | 410524 | 4585473 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47751-foto-08072-17-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | ||||||||||
| 47752 | Can Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roig-1 | <p>CLOPAS I BATLLE, Isidre (1985). Notes històriques de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat FUSTÉ, Ramon i J.GALLOFRÉ, Isidre (1980). 'Fitxa del Inventari de protecció del Patrimoni Cultural Europeu', Col·legi d'Arquitectes de Barcelona GARCÍA NAVARRO, Helena (1998). L'Abans. Recull gràfic de Corbera de Llobregat. El Papiol: Efadós Editorial RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat SECCIÓ D'INVENTARI (2000). «Fitxa del Servei de Patrimoni Arquitectònic». Barcelona: Generalitat de Catalunya.</p> | XVI-XIX | <p>Antiga casa pairal consistent en un edifici aïllat de planta irregular. La planta baixa anivella el pati principal amb el posterior. La masia, inicialment rural, ha estat adaptada al medi urbà; tot i la important reforma efectuada el 1933, conserva els elements següents: arcs interiors, voltes, portes i sostres primitius, finestres amb ampits, llindes, muntants i brancals de pedra vermella. Disposa d'arc d'entrada a l'era i pati, de grans dimensions i en pedra vermella, i rellotge de sol en la façana.</p> | 08072-18 | C/ Casanova, 1 | <p>Antiga casa pairal coneguda com a Can Roig de la Riera, en contraposició a la de Can Roig de l'Avall (Can Deu). La primera referència documental correspon a la concòrdia del delme entre el rector i el baró, datada el 1576. Posteriorment, el 1655, figura Francesc Roig de la Riera a la reunió de jurats de la Universitat de Corbera feta al Casal de Santa Magdalena per nomenar-ne síndic. La finca de Can Roig de la Riera és l'origen del nucli urbà conegut popularment com «les cases de Can Roig», ja que la seva major part va ser venuda en parcel·les a principis del segle XIX. A finals d'aquest segle la propietat va passar dels Roig a Joan Bonastre.</p> | 41.4125500,1.9276500 | 410378 | 4585110 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47752-foto-08072-18-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47754 | Casa Leandro Escala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-leandro-escala | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XX | <p>Edifici residencial aïllat de tipus urbà de centre vila, amb terreny que l'envolta com a jardí. Consta de planta baixa, pis i golfes (des de l'entrada del carrer Sant Antoni; però hi ha encara un nivell inferior), amb coberta de dos aiguavessos en forma de T i ràfec. Disposa de façanes arrebossades, pintades de colors clars i ornamentades amb motius clàssics sota les ales de la teulada, amb decoració esculpida a les llindes de les finestres, i porxo glorieta a la planta baixa.</p> | 08072-20 | C/ Sant Antoni, 27 | <p>Tot i que la construcció del barri de les anomenades «cases de Can Roig» o part baixa de Corbera s'esdevingué a partir del darrer quart del segle XIX, la Casa Leandro Escala va ser construïda durant el segle XX.</p> | 41.4139200,1.9292900 | 410517 | 4585261 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08072/47754-foto-08072-20-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 99|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 | |||||||||
| 47757 | Ca l'Aiguardenter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laiguardenter | <p>RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1987). Documents de la història de Corbera de Llobregat. Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat RIERA I BAGUÉ, Josep M. (1995). «Fitxa del Pla especial del catàleg de patrimoni arquitectònic i natural de Corbera de Llobregat». Corbera de Llobregat: Ajuntament de Corbera de Llobregat.</p> | XVIII-XIX | <p>Antiga masia rural que ha quedat immersa dins del nucli urbà de la població a causa del seu creixement. Edifici de planta quadrada alçada, amb planta baixa sobreelevada per la topografia del terreny i additaments de tota mena destinats a corrals, corts i coberts. La coberta és de dos aiguavessos.</p> | 08072-23 | Travessia de la Font Vella, 10 | <p>Al plànol del baró Manuel Antic i Mora (anterior al 1790) no hi figura aquesta casa, sinó les terres de Pau Rovira.</p> | 41.4166900,1.9238300 | 410064 | 4585574 | 08072 | Corbera de Llobregat | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Agustí G. Larios, Helena Garcia Navarro | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-10-17 02:42 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 351,92 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.